En cinc segons. En dues hores.Tota la vida. A l’antiga Xina.

A Londres. Amb el teu fill. Sol. En vaixell. Passejant. De nit.

De dia. Sense hora.

La felicitat, a la teva manera

La felicitat és fonamental per a la teva salut mental, física i emocional.

Aquestes pàgines són una invitació a endinsar-nos en la seva recerca i en la seva conquesta. Una fantàstica barreja entre inspiració i conei-xement ens apropa a la felicitat a través d’un gran viatge. Aquí hi con-viuen, sense fronteres, eines, rutines, gestos, intuïcions i pistes de tot el món i de tots els temps que et conviden a deixar enrere les feri-des, a ballar amb el caos, a pensar en les desgràcies com penses en les onades del mar, a comprendre que estàs fet d’estrelles o a plantar ar-bres... Una saviesa al nostre abast que celebra l’aventura de viure ar-reu del món.

En aquest llibre hi trobaràs el llegat d’antics filòsofs grecs i xinesos, d’alquimistes màgics, de poetes i científics, a més dels testimonis quotidians i valents de lectors anònims. Una selecció inspiradora de vides apassionades a la recerca de la felicitat.

Feliços és un llibre obert i vital que ens convida a fer un viatge únic i ens dóna mil i una possibilitats perquè cadascú trobi el seu propi camí.

Feliços

Elsa Punset

En una escala del 0 al 10,quina nota poses a la teva felicitat?

Altres llibres d’Elsa Punset

Elsa Punset es va llicenciar en Filosofia i Lletres i és màster en Humanitats per la Universitat d’Oxford, en Periodisme per la Universitat Autò-noma de Madrid i en Educació secundària per la Universitat Camilo José Cela. Actualment és di-rectora de continguts al Laboratori d’Aprenen-tatge Social i Emocional (Lase), col·labora habi-tualment en diversos mitjans de comunicació i imparteix conferències. És autora de Brúixola per a navegants emocionals (2008), Innocència radical (2009), el best-seller Una motxilla per a l’univers (2012), amb edicions en 14 llengües, El lleó jar-diner (2012), El món a les teves mans (2014) i la sèrie de llibres infantils per entrenar les emoci-ons «Els atrevits». La seva obra més recent és El llibre de les petites revolucions (2016), que es va si-tuar des que es va publicar als primers llocs de les llistes dels més venuts de l’any. Els seus lli-bres, juntament amb les seves intervencions a la ràdio i la televisió (als programes El hormiguero, Para todos La 2 i Redes), l’han consagrat ja com a autora de referència en l’àrea d’intel·ligència emocional i social en el món de parla hispana.

www.elsapunset.com@elsapunsetFacebook.com/ElsaPunset

Disseny de la coberta: Planeta Art & DissenyFotografia de l´autora: © Carlota Lobo Il.lustració de la cobierta: © Ed

R 14mm

Els

a P

un

set

Feli

ços

CORRECCIÓN: SEGUNDAS

SELLO

FORMATO

SERVICIO

xx

16,5 x 23,5

xx

COLECCIÓN xx

Rústica

DISEÑO

REALIZACIÓN

CARACTERÍSTICAS

CORRECCIÓN: PRIMERAS

EDICIÓN

XX

XX

IMPRESIÓN

FORRO TAPA

PAPEL

PLASTIFÍCADO

UVI

RELIEVE

BAJORRELIEVE

STAMPING

GUARDAS

XX

XX

XX

XX

XX

XX

XX

INSTRUCCIONES ESPECIALESXX

DISEÑO

REALIZACIÓN

4/10 Sabrina

5 oct SABRINA

10195932

9 7 8 8 4 6 6 4 2 3 2 7 4

columnaedicions.cat

ColumnaEdicions

@columnaedicions

@columnaedicions

Si voleu més informació us podeu adreçar a:

Columna Edicions

Diagonal, 662-664

08034 Barcelona

www.columnaedicions.cat

Elsa Punset

En cinc segons. En dues hores. Tota la vida. A l’antiga Xina. A Londres.

Amb el teu fill. Sol. En vaixell. Passejant.De nit. De dia. Sense hora.

La felicitat, a la teva manera

Feliços

001-256 Felicos.indd 5 11/10/17 18:18

Títol original: FelicesPrimera edició: novembre del 2017© Elsa Punset, 2017© de la traducció, Núria Parés Sellarès, 2017© del disseny interior de la maqueta: Antònia Arrom / www.dandelia.net© de les il·lustracions i els gràfics de l’interior: Antònia Arrom

De les fotografies de l’interior: © Asharkyu – Shutterstock; © Olga Kot Photo – Shutterstock; © Evannovostro – Shutterstock; © Protasov AN – Shutterstock; © Pexels; © Fotohunter – Shutterstock; © Chaloemwu – Shutterstock; © Dmetalfinch – Shutterstock; © Hugues Lachappelle; © Svet_Feo – Shutterstock; © Sunti – Shutterstock; © Daria Rosen – Shutterstock; © Jose Ignacio Soto – Shutterstock; © Refat – Shutterstock; © Elsa Punset; © Sunny studio – Shutterstock; © Rawpixel.com – Shutterstock; © Petar Paunchev – Shutterstock; © Triff – Shutterstock; © Neftali – Shutterstock; © Vectorfusionart – Shutterstock; © AppleZoomZoom – Shutterstock; © Rosa Maria Prats; © Javarman – Shutterstock.

© Columna Edicions, Llibres i Comunicació, S.A.U.Av. Diagonal, 662-664 - 08034 BarcelonaISBN: 978-84-664-2327-4Dipòsit legal: B. 22.714-2017Fotocomposició: Gama, S.L.Carrer Aragó, 390 - 08013 BarcelonaImprès a: Egedsa

www.columnaedicions.cat

Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita de l’editor qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra, que serà sotmesa a les sancions establertes per la llei. Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47). Tots els drets reservats.

001-256 Felicos.indd 6 11/10/17 18:30

9

Índex

Pròleg . 14

PART I

LA SAVIESA PERDUDA: ELS SECRETS DE LES ANTIGUES CIVILITZACIONS 19

Secrets dels filòsofs grecs i romans: una caixa d’eines per viure millor 22

Epictet: Conquereix la teva llibertat interior 24

Sòcrates: Fes-te preguntes com un nen 34

Epicur: Tria ser feliç 38

Heràclit: Estem fets d’estrelles 43

Plató: Connecta amb el món real 47

Sèneca: Enfronta’t a la teva ira 50

Marc Aureli: Ets més fort del que et penses 66

Hièrocles: I si tots fóssim germans? 70

001-256 Felicos.indd 9 11/10/17 18:18

Feliços Part I Saviesa perduda

Secrets dels antics filòsofs xinesos: petites revolucions per ser feliç a la teva manera 72

Menci: Cultiva el teu potencial com si fossis un granger 74

Menci: Ni ment ni cor, el que tens és xi 77

Confuci: Practica petites revolucions 82

Els taoistes: Augmenta el teu carisma i la teva energia 90

Fengshui: Aconsegueix un entorn acollidor sense gastar més 97

Zhuangzi: Viu amb alegria i balla amb el caos gràcies al wu wei 110

Secrets dels alquimistes: l’art de la transformació 118

Descobreix l’alquímia, l’art de la transformació 125

Sigues un alquimista: entra en el teu laboratori interior 128

Coneix la teva ombra 130

Feliços Índex

001-256 Felicos.indd 10 11/10/17 18:18

11

PART II

QUI VIATJA VIU MOLTES VEGADES: PETITES REVOLUCIONS A LA RECERCA DE LA FELICITAT ARREU DEL MÓN 139

Mongòlia: Celebrar les famílies 141

Tibet: Sentir-se part del món 146

Tailàndia: Deixar anar les emocions negatives 150

Xina: La importància de la respiració 154

Índia: La meditació com a calma interior 158

Japó: Un bany de natura 162

Bhutan: La recerca de la felicitat 166

Austràlia: Autonomia i apoderament 171

Estats Units: El poder de l’agraïment 176

Gran Bretanya: Sigues el jardiner de la teva pròpia vida 181

001-256 Felicos.indd 11 11/10/17 18:18

Feliços Part I Saviesa perduda

PART III

UNA HERÈNCIA D’AMOR:LA RECERCA DE LA FELICITAT DELSGRANS POETES, ARTISTES, CIENTÍFICS I ALTRES SAVIS DEL NOSTRE TEMPS 189

Un viatge metafòric: El viatge de l’heroi 192

Martin Seligman: Què és una bona vida? 204

Rachel Carson: La força d’una sola veu 211

Carl Jung: Enfrontar-se al misteri de la vida 215

Hannah Arendt: La banalitat del mal 220

John Gottman: Necessitem els altres 225

Maya Angelou: Viure amb el cor obert 230

Elisabeth Kübler-Ross: El poder de l’amor 234

Oliver Sacks: La passió a qualsevol edat 244

Daniel Gilbert: Les claus de la felicitat 250

Agraïments 255

Feliços Índex

001-256 Felicos.indd 12 11/10/17 18:18

19

Part I

La saviesa perduda: els secrets

de les antigues civilitzacions

001-256 Felicos.indd 19 11/10/17 18:19

Feliços Part I Saviesa perduda

Dels antics savis, de les civilitzacions mil.lenàries, apre-nem que la saviesa no s’inventa: és a tot arreu, a vegades amagada, però sempre esperant ser redescoberta, rein-terpretada, retrobada. Sobreviu, al llarg de la història, sota les pedres dels camins, en els temples, en les esglé-sies, en les tombes i en les piràmides dels faraons, en la corba d’una pagoda, en golfes, biblioteques i boscos... De segle en segle, la saviesa queda a l’espera de ser in-tuïda, escoltada i vestida amb noves paraules i textures.

Tanmateix, des de la nostra perspectiva d’occidentals del segle xxi, creiem que vivim temps excepcionals que ens separen de les generacions anteriors. Potser fins i tot ens pensem que som millors. El món actual, amb la seva revolució tecnològica, ara ens sembla tan diferent! Creiem, per exemple, que la globalització és un movi-ment exclusivament modern, que permet que països tan-cats dins de les seves fronteres puguin obrir-se als altres, connectar-se i intercanviar idees... Per descomptat, avui viatgem i ens comuniquem com mai ho havíem fet abans, i les idees fan la volta al món a tota velocitat. Però els humans, amb més o menys mitjans, amb més o menys pressa, sempre hem buscat el canvi, la millora. Estem programats per a això! Sense aquesta tendència innata, no hauríem sobreviscut. Ho hem fet des de sempre, des de les nostres respectives cultures i a través dels temps.

I també ho feien els nostres avantpassats fa més de dos mil cinc-cents anys. Malgrat que ells no podien comuni-car-se ni viatjar lliurement, malgrat que no disposaven de la nostra tecnologia que tot ho accelera, les onades de canvi i les innovacions llavors també recorrien el planeta. Pensadors com Confuci, Sòcrates i Buda, sense conei-xe’s, s’enfrontaven a reptes semblants. En el seu cas, al final de les societats jerarquitzades, hereditàries i aristo-

001-256 Felicos.indd 20 11/10/17 18:19

21

cràtiques, que donaven pas, a vegades de manera sagnant, a la democràcia radical a Grècia i a les burocràcies basa-des en la meritocràcia i el centralisme a la Xina. Tot re-sulta estranyament familiar: de manera absolutament moderna, els fonaments socials s’expandien i començava la mobilitat social.

En les pàgines següents descobriràs, amb alguns grans exemples, grecs, xinesos i alquimistes, d’entre els molts i tan diversos que la humanitat ha il.luminat en la seva re-cerca incessant de la saviesa i la felicitat. Descobriràs com ens assemblem, malgrat el pas dels segles, a aquelles per-sones que, igual que nosaltres ara al segle xxi, es pregun-taven amb la mateixa passió i els mateixos alts i baixos que celebrem i patim avui dia, com crear una societat més justa, quins són els drets i les responsabilitats dels humans, quin sentit té el nostre pas per la Terra, com hem d’afrontar i gestionar la mort, el dolor, el plaer, la felicitat... Descobriràs que no només les seves preguntes, sinó que també moltes de les seves respostes, continuen vigents avui dia, i ens poden ajudar a comprendre’ns i a conviure millor.

001-256 Felicos.indd 21 11/10/17 18:19

Feliços Part I Saviesa perdudaFelices Parte I

Secrets dels filòsofs grecs i romans:

una caixa d’eines per viure millor

001-256 Felicos.indd 22 11/10/17 18:19

23

Enmig de tot aquest caos, com ho podem fer per acla-rir-nos i aprendre el difícil art de viure? Els filòsofs grecs i romans van voler desxifrar i comprendre el món al marge de les religions. Per a ells, la filosofia era una forma de vida activa i volien trobar les eines per-què les persones poguessin practicar cada dia l’autoa-juda, no només per a si mateixes, sinó també per rela-cionar-se i conviure amb els altres.

I des de llavors ens continuen ajudant: la seva influèn-cia en la cultura occidental ha sigut tan gran, que el fi-lòsof i matemàtic anglès Alfred North Whitehead afir-ma que tot el que s’ha escrit des de llavors no és res més que «notes a peu de pàgina als escrits de Plató».

Aquí teniu algunes de les eines preferides dels nos-tres filòsofs per ajudar-nos en la nostra recerca quoti-diana de la felicitat.

001-256 Felicos.indd 23 11/10/17 18:19

Feliços Part I Grècia i Roma

Epictet: Conquereix la teva llibertat interior

Imagina’t una ciutat envoltada de muntanyes i valls fèrtils sembrades de granges. En un turó a la banda dreta hi ha el Partenó, un temple impo-nent. A dins acull l’estàtua de la deessa Atena, que protegeix la ciutat que porta el seu nom, la més important de la Grècia antiga.

Al centre d’Atenes hi ha un mercat en el qual arriben persones de tot el món per comerciar, però també per discutir, conversar, protestar i es-tudiar. Aquest mercat s’anomena àgora, i és el centre de la vida comercial, política, religiosa i administrativa de la ciutat. Si sortim a recórrer els seus carrerons, hi veurem metges que s’ocupen dels malalts, barbers que afai-ten els homes, esclaus en venda al costat de gerres i atuells de fang que contenen gra, oli, vi i aigua... En un racó, a sota d’unes columnes pinta-des de colors, s’hi reuneix un grup de filòsofs que fan classe a tothom que vulgui escoltar-los; homes o dones, esclaus i homes lliures, grecs o bàr-bars, qualsevol pot tafanejar, preguntar, escoltar, debatre i aprendre amb ells. Aquest grup s’anomena a si mateix «estoic», i pertanyen a una bran-ca de la filosofia que va néixer uns segles abans que Jesucrist, durant les invasions bàrbares de les ciutats gregues.

Com que la seva manera de pensar va sorgir en circumstàncies particu-larment complicades, els estoics van desenvolupar estratègies que els aju-daven a enfrontar-se al caos i a les dificultats. I com que la vida continua presentant reptes a tot arreu i a tot el món, els seus ensenyaments encara resulten molt interessants.

Els estoics volien mantenir la calma i intentar seguir sent raonable-ment feliços en situacions difícils. Com ho aconseguien? Ho descobri-rem amb un dels estoics més coneguts de tots els temps, Epictet.

En principi, res no feia pensar que Epictet es convertiria en un gran pensador. El seu mateix nom significa «adquirit», perquè aquest futur filò-sof va néixer esclau. El primer amo el torturava i el va deixar coix per sem-

001-256 Felicos.indd 24 11/10/17 18:19

25

pre quan li va trencar una cama a cops d’una manera molt cruel. Malgrat tot, Epictet va tenir una mica més de sort amb el segon amo, perquè li va permetre estudiar. Tot i així, al llarg de la seva vida Epictet va haver d’afron-tar circumstàncies pèssimes: com a esclau, no tenia llibertat i era maltrac-tat. Com a filòsof, l’amenaçaven constantment amb la presó o amb la mort. Què podia fer? Quina d’aquestes respostes és l’encertada?

1 Epictet va llançar la tovallola i va morir jove.2 Epictet va viure, però era desconfiat i sempre estava amargat. 3 Epictet volia viure tan bé com pogués, per tant, va buscar la manera d’aconseguir-ho.

Si la resposta encertada fos la 1 o la 2, Epictet hauria sigut un esclau in-feliç i maltractat, però oblidat. No estaríem parlant d’ell. Com que la resposta correcta és la 3, Epictet ara és un exemple de com es pot superar l’adversitat, i les seves ensenyances han sobreviscut al pas del temps. En-cara més: l’estoïcisme va inspirar una de les principals escoles de la psico-logia moderna, la teràpia cognitivoconductual (TCC), un dels nuclis de la psicoteràpia occidental.

Així doncs, Epictet va aconseguir superar l’adversitat. Com ho va fer?Es va enfrontar als seus problemes d’una manera racional, basant-se en

una observació ben senzilla:

«ALGUNES COSES DEPENEN DE NOSALTRES I D’ALTRES NO»

Aquesta frase li va semblar tan oportuna que la va apuntar a la primera pàgina de la seva principal obra, l’Enquiridió o Manual. I a partir d’aquí, va començar a buscar quins principis podrien ajudar-lo a po-sar-la a la pràctica.

El primer que va fer va ser aclarir quines coses podia controlar i quines no. I va fer una llista:

001-256 Felicos.indd 25 11/10/17 18:19

Feliços Part I Grècia i Roma

LLISTA DE LES COSES QUE NO CONTROLO:

El meu cos Les meves propietats La meva reputació La meva feina Els meus pares Els meus amics

Els meus companys de feina El meu cap El temps L'economia El futur El fet que morirem

Com podeu veure, és una llista força llarga, a la qual he afegit algun ele-ment perquè no se’ns escapi res. Per descomptat, alguns elements d’aques-ta llista no estan completament fora del nostre control. Per exemple, si cuides bé el teu cos, probablement tindràs menys malalties i envelliràs millor, però també és cert que no el pots controlar del tot, ni el fet de cuidar-lo molt et garanteix el resultat final que busques.

Ara, torna a donar un cop d’ull a la llista d’Epictet i pensa quantes d’aquestes coses has volgut canviar alguna vegada (o potser moltes ve-gades) al llarg de les últimes setmanes o dies. He posat una casella al costat de cada element de la llista perquè puguis apuntar els que has volgut canviar.

Estic segura que posaràs una marca a gairebé totes les caselles... Excep-te, esclar, en el cas que ja siguis un estoic! Si ho ets, felicitats! Però encara que estiguis intentant seguir les ensenyances dels estoics, probablement tens la temptació, de tant en tant, de voler canviar els teus pares, el teu cap, la parella, el temps, el futur...

Després de fer la llista de les coses que no controlava, Epictet va decidir fer-ne una altra amb les que sí que podia controlar. I això és el que va apuntar:

001-256 Felicos.indd 26 11/10/17 18:19

27

LLISTA DE LES COSES QUE SÍ QUE CONTROLO:

Els meus pensaments i creences Les meves reaccions Les meves decisions La meva actitud

Ja està? Doncs sí, ja està. Potser et sembla una llista una mica restringida, però aquest és el

geni d’Epictet: té raó. Pensa-ho bé: hi ha aspectes de la teva vida que només controles tu i sobre els quals tens la facultat de poder intervenir; per exemple, ningú et pot forçar a creure o pensar una cosa que no vulguis. I aquest és el terreny on podem exercir la nostra llibertat, la nostra au-tonomia.

No obstant això, en comptes de centrar-nos a controlar els nostres pensaments i les nostres creences, Epictet deia que una bona part del nostre patiment es deu al fet que intentem controlar els elements de la primera llista, la de les coses «externes», que no podem controlar... Res-ponsabilitzem els nostres pares, el nostre cap, l’economia o el veí de la nostra frustració, del que pensem i sentim. I aquesta és la base del vic-timisme i de la pèrdua de control.

Vegem-ne un exemple concret: imagina’t una persona que té ansietat social. Aquesta persona es preocupa molt per la manera com la jutgen els altres. Té dues opcions: retreure’ls que «no em tracten bé... no em miren amb bons ulls... no s’esforcen a integrar-me... m’exigeixen mas-sa... els cauré malament...», o bé, seguint les ensenyances d’Epictet, pot centrar-se en la seva zona interna: aprendre a acceptar-se a si mateixa, encara que els altres no ho facin.

És a dir, pots decidir com t’afectarà el judici dels altres, pots decidir quina importància li donaràs i com et fa sentir!

La teva llibertat és aquí.

001-256 Felicos.indd 27 11/10/17 18:19

Feliços Part I Grècia i Roma

001-256 Felicos.indd 28 11/10/17 18:19