1. 1. 5 LA CULTURAA ESPANYA La cultura espanyola t les seues arrels en les influncies que els diferents pobles han deixat desprs del seu pas per la pennsula al llarg dels segles. A ms de la histria, el relleu muntanys i els mars que la circumden tamb han contribut significativament en la formaci de la cultura actual. Encara que hi ha un patrimoni cultural com a tots els espanyols, la marcada singularitat de les seues regions ha donat lloc a diverses manifestacions culturals al llarg de la seua geografia. Eixes manifestacions han tingut reflectisc en tots els camps: - l'art - les tradicions - la literatura - les llenges i dialectes - la msica - la gastronomia, etc. Per asquest motiu, dins de cada territorihi ha DIVERSITAT CULTUTRAL Aquesta pluralitat s tan important que est recollida en la CONSTITUCI* I QU S LA CONSTITUCI? Espanya s una naci molt antiga, histricament formada per molts pobles i que en 1978 va decidir regular-se per mitj de normes civilitzades i democrtiques. La Constituci Espanyola de 1978 s la llei essencial per la qual ens regim a Espanya i grcies a la qual vivim en pacfica democrcia. Espanya s un Estat democrtic perqu, abans que res busca la llibertat, la justcia i la igualtat per a tots els que ho formem i qualsevol t dret a exposar i defendre les seues idees en pblic sense ser perseguit.
2. 2. La bandera d'Espanya la va inventar el Rei Carles III per a distingir els nostres barcos dels altres. Els seus colors sn el roig i el groc. La Capital d'Espanya s Madrid des que el Rei Felip II trasllat all La Cort per ser el centre geogrfic de la Naci Espanyola. Un estat modern ha de tindre les seues funcions ben dividides perqu no hi haja embolics i eixa divisi de poder es fa de les maneres segents: Executiu, Legislatiu i Judicial. RIQUESA IDIOMTICA El castell o espanyol s l'idioma parlat per la majoria dels espanyols, encara que no tots ho fan com a llengua materna. De fet, hi ha tamb altres llenges de gran importncia regional: principalment el catal, el gallec, i el basc. Altres llenges sn l'arans, l'aragons i l'asturleons o bable. Algunes d'estes llenges, especialment el catal, el basc i el gallec gaudixen d'una indstria editorial ben desenrotllada, que produx diaris i altres publicacions peridiques. En les ltimes dcades, les administracions locals intenten potenciar l'aprenentatge i l's de les llenges minoritries. Cal dir que, associat a estes diferncies lingstiques, hi ha un marcat sentit d'identitat prpia en unes quantes regions, especialment en el Pas Basc, Galcia i Catalunya, amb importants sectors nacionalistes. Pot dir-se que sempre ha existit una tensi entre el centralisme i el regionalisme, optant-se en l'actualitat per una organitzaci en comunitats autnom.
3. 3. INFLUNCIA DEL CLIMA I LA GEOGRAFIA Els accidents naturals que conformen Espanya han ajudat a configurar la cultura del pas. En el nord del pas, la geografia muntanyosa ha facilitat la conservaci de la seua llengua i costums caracterstics en eixes regions. Hi ha una forta tradici martima, pel fet de ser una pennsula i, conseqentment, estar rodejada d'aigua. Incls en ciutats en l'interior amb port fluvial, com s el cas de Sevilla, s'aprecia tal tradici. El transport aeri ha facilitat que les platges del mar Mediterrani, especialment les de la Costa del Sol, alberguen a milions de turistes tots els anys. Exceptuant la franja subtropical (illes Canries) , es poden distingir els segent tipus de climes: mediterrani, atlntic i, en l'interior peninsular, un clima continental moderat caracteritzat per estius molt calorosos i hiverns freds. En la costa, el clima s ms moderat. Els temperats i secs estius han donat com resultat una cultura. La presncia de fonts en el disseny urb i en els patis de les cases, la cermica en les teules de les teulades i l's decoratiu dels taulellets sn tradicions heretades dels musulmans. Amb la decadncia espanyola, el pas adquirix davant dels observadors estrangers una aurola romntica, convertint-se en una terra de terratinents aristocrtics, llauradors illetrats, gitanos coloristes, toreros i intensa religiositat a l'estil medieval, en gran contrast amb els pasos europeus circumdants, industrialitzats i modernos. Ja en els anys seixanta, la televisi es torna omnipresent, encara que noms es comptara amb un parell de canals. La mort de Franco va acabar amb la censura, i va donar lloc a un creixement cultural explosiu en un ampli nombre d'rees, en especial el cmic, la msica popular i el disseny. S'assistix aix al fenomen de la moguda madrilenya, subcultura jove de finals dels 70 i primers dels 80 af al punk i la new wave, que va tindre el seu epicentre
4. 4. a Madrid. Tamb va permetre el boom del cine ertic nacional en un fenomen conegut com el destape. La instauraci de les comunitats autnomes va donar vigor a molts aspectes de la cultura local, alhora que Espanya s'unia a la Uni Europea en 1986. S'imposen noves formes d'oci, com els videojocs, mentres el nombre de llibres presents en les llars espanyoles augmenta a poc a poc. Aix, si en 1985, tenien de mitja 108 llibres; en 1991, el nmero havia ascendit a 143. COSTUMS La sesta s una tradici que est retrocedint, especialment en les ciutats. El ritme normal del dia a Espanya sol continuar dividisc en dos perodes, mat i vesprada, amb una pausa de dos o tres hores durant el menjar. Un passeig al final de la vesprada s un costum estesa en molts llocs. L'hora del sopar, com en unes regions del sud d'Itlia, s la ms tardana a Europa, habitualment al voltant de les 10 p.m. La diversi es caracteritza per tindre lloc en la nit, fins i tot altes hores de la matinada. En el centre i sud de la pennsula, la calor estival ha potenciat eixe fenomen. La vida nocturna comena tard. Molts clubs, incls en ciutats relativament xicotetes, obrin a la mitjanit i no tanquen fins a l'alba. A Madrid a l'estiu i en altres grans capitals, comena a ser habitual que actuacions culturals s'estenguen fins a les dos de la matinada. VARIETAT GASTRONMICA s difcil resumir tota la riquesa de la gastronomia espanyola en unes lnies. La geografia, la cultura i el clima han creat una cuina molt variada en receptes i estils culinaris. Les distintes civilitzacions que han passat per la pennsula tamb han deixat la seua empremta, que ha arribat fins als nostres dies. Part d'eixa influncia es deu a la tradici fesol i morisc. El peix s part important en la dieta dels espanyols. El costum s adquirir- ho fresc. Moltes zones distants de la costa tamb tenen un aprovisionament diari, la qual cosa fa possible preparar plats de gran sabor. La carn, no obstant aix, sol ser ms habitual en l'interior. No pot faltar una menci a l'oli d'oliva, la tradici de la qual s millenria en la cuina mediterrnia. Una breu relaci de plats tpics i populars podria ser la segent: Arrs amb llet Polenta torrada Porrusalda Abadejo Orxata Formatges Botillo Mona Vinagreta Calder Pernil Sagnia Durcies Marmita Sidra Xorio Botifarra Tapa Olla Molles Truita de crelles Quallada Brisa Vins d'Espanya Escudella Pa amb tomaca Rosta Fabada Paella Gaspatxo Fideu Papes arrugades
5. 5. ESTIL DE VESTIR Durant el Segle d'Or espanyol (ss. XVI i XVII) la moda espanyola s'imposava a Europa: trages foscos i la major part de les vegades negres, amb uns pocs detalls de color: cadenes d'or, blanques goles, la creu d'alguna orden... A Holanda, Frana o Flandes era com esta moda entre els hmens. Les regions d'Espanya han desenrotllat al llarg de la seua histria una manera de vestir propi. El trage regional s la seua mxima expressi. Es llua, especialment, en les festes locals i celebracions populars. Eixa tradici en el vestir ha cedit en favor de les pautes que marca la moda contempornia; si b, encara persistixen alguns estils caracterstics: a Extremadura i en els pobles de Castella, la vestimenta continua sent relativament austera. El vestir andals, al contrari, s molt colorit i elaborat durant les festes. Els dissenyadors espanyols estan rebent un cert reconeixement a nivell internacional, destacant-se la Cbele Madrid Fashion Wee En la segent pgina trobem els tratjes tpics de totes les ciutats d 'Espanya: http://www.educar.org/redhispanica/trajes/ TRATJE TPIC D'ALACANT TRATJE TPIC DEE CASTELL
6. 6. TRATJE TPIC DE VALENCIA ART L'art a Espanya es remunta a les primitives aportacions artstiques dels pobles prehistrics que van poblar la pennsula hispnica (Altamira) a ms dels seus restes arqueolgiques en la protohistria com a aixovar funerari: atuells, collars, diademes, etc. I les seues tombes funerries, com el tholos de l'edat del bronze, com un altre tipus de soterraments en monuments turriformes, en atuells o escultures de mans dels ibers. La influncia fenici-pnica, grega, romana i finalment l'arribada dels pobles germnics, fonamentalment el visigot i alguna influncia bizantina en Llevant, determinaria, junt amb el cristianisme europeu, l'art espanyol durant l'Edat Mitjana i fins a l'actualitat. En l'Espanya primignia, s a dir, Hispnia, la riquesa cultural orientalitzant (influenciant als tartessos i ibers) i del nord (influenciant la poblaci celta del nord) , van ser dos factors determinants per a l'enriquiment de l'art peninsular. El poble fenici i pnic, amb l'arribada dels grecs ms tard dotaria d'una influncia notable per a l'iber ms avant. La seua riquesa cultural arribaria al seu apogeu en el Segle d'Or espanyol (mitjan del s. XVI fins mitjan del s. XVII) , destacant figures en la pintura com Diego Velzquez, El Greco, en la literatura; Francisco de Quevedo, Gngora, etc. Esta riquesa cultural que sobrex en les seues pintures, escultures i edificios... a ms de places i carrers de les ciutats espanyoles, s resultat sens dubte de la simbiosi de l'Espanya cristiana (hereva de la visigoda) i de la islmica, que ha dotat de gran riquesa artstica durant els segles venidors. Les Meninas de Diego Velzquez, en el Museu del Prado, Madrid. Este quadro s un dels ms representatius de l'art espanyol junt amb la representaci d'El tres de maig de 1808 de Goya i a altres obres de Velzquez, com La rendici de Breda (Les llances) o les filadores. Esta junt amb les citades anteriorment sn una de les obres ms destacades i difoses de l'art a Espanya.
7. 7. MSICA I DANSA La msica d'Espanya s una part fonamental de la cultura i el folklore d'eixe pas incloent els distints estils desenrotllats en les diferents histriques; des de les primeres manifestacions culturals prvies a la prpia existncia d'Espanya com a estat, a les manifestacions artstiques i els productes de la indstria de l'entreteniment actuals. Els balls sn un reflex dels costums i tradicions d'un poble, sent molts d'ells el resultat de la fusi de diverses cultures que han anat poblant al llarg dels anys distints territoris del mn. Espanya s un pas ric que costums pel que no estranya que tinga una diversitat de balls tpics. Els balls tpics d'Espanya que han sigut ms popularitzats en la resta del mn, entre ells: El fandango. Encara que histricament s'indica que el fandango va arribar a Espanya a travs dels que havien estat en el regne d'ndies, el fandango s'ha tornat tan popular i important dins del folklore espanyol que va ser declarat en 2010 com B d'Inters Cultural. El fandango es balla en parelles i davall un comps ternari amb l'acompanyament de castanyoles, la qual cosa fa que siga considerat un smil de la jota. Les seguidilles. Les seguidilles sn canons tpiques d'Espanya per que tamb compten amb un ball tpic en particular, sn tpiques de comunitats autnomes com Madrid i Canries. Les primeres seguidilles van aparixer en els teatres del segle XVIII i des dels seus inicis es van caracteritzar per ser de ritme animat i estar acompanyades pel tambor, guitarres, dolaines i castanyoles. Els seus temes solen ser guilopos encara que tamb compta amb lletres de temes amorosos.
8. 8. La crotacologa. Que s el singular art de tocar furgadents o castanyoles mentres es balla o es realitza taloneig. A ms, dins dels balls tpics d'Espanya comptem amb balls regionals d'Espanya, entre ells tenim: La jota. La jota s un ball tpic espanyol el ball del qual s acompanyat del so de les castanyoles i els ballarins del qual visten amb trages tpics semblants als ballarins de flamenc. El ritme de la jota s de comps de i per a la seua interpretaci s'utilitzen guitarres, tambors, i bandrries. Les danses basques. Estes danses sn tpiques i fonamentals quan ens referim al folklore basc. Les danses basques s'utilitzen en festivitats on es busca representar esdeveniments de la histria o cultura basca. Dins de les seues variants trobem als balls de romeria i les danses d'espases. La sardana. Tpica d'Andorra i Catalunya, La sardana s un ball que es realitza en grup i en forma circular. Este ball pot ser realitzat per un grup de persona -sense importar una quantitat especfica de parelles- i s considerat com un ball merament social que s acompanyat en el seu comps per una mitjana de dotze instruments. La muieira. Esta dansa tpica espanyola s prpia de comunitats autnomes com Astries, Galcia i Castella i Lle. La muieira sol ser acompanyada per panderetes, tambors, tambor, gaita, bombos, i incls l'estrijole de petxines. En la seua estructura de ball s semblant a la sardana i presenta un comps de 6/8. Com a curiositat... Una de les feste sms copnegudes a Espanya s la Fria d'Abril amb les seues Sevillanes Es coneix com a Fira d'Abril o Fira de Sevilla al conjunt de casetes i atraccions que s'installen en el recinte firal del barri Dels Remedios per a la celebraci de la festa local de Sevilla, en la comunitat autnoma d'Andalusia, Espanya. Se celebra una o dos setmanes despus1 de la Setmana Santa i coincidix amb els bous en la plaa de la Maestranza, constituint estos esdeveniments les Festes de Primavera de Sevilla. s la fira ms populosa i coneguda de quantes se celebren a Andalusia, la ms visitada i la que t un impacte econmic ms fort a la Comunitat Autnoma.