Presentacin de PowerPoint

Carla DomingoCultura audiovisual tema 3La fotografaOrgens i evoluciantecedentsSi la llum duna escena molt illuminada entra en una habitaci a fosques es formar una imatge de lescena en la superfcie situada en front de lorifici.

Antiguitat clssicaAristtil afirmava que si es practicava un petit orifici sobre la paret duna habitaci fosca, un feix llumins dibuixaria sobre la paret oposada la imatge invertida de lexterior.

renaixementA partir del renaixement es van ampliar els usos de la cambra fosca com aparell en lmbit artstic. Servia per copiar paisatges o retrats.

renaixementEs van comenar a utilitzar lents que permetien que entri una major quantitat de llum. La cambra fosca captava tot all que tenia al davant.

Segle XVIIVan reduir les cambres fins al punt desdevenir transportables.Johann Zahn va ser linventor duna taula de dibuix porttil seguint el principi de la cambra fosca.

renaixementEls millors pintors italians aprofitaren aquest recurs per a representar les coses amb naturalitat. Aquest procediment permetia generar la illusi despai i profunditat en una imatge.renaixementEl 1685, dacord amb els tractats publicats per Zahn, la cmera ja estava llesta per a la fotografia, per van haver de passar 130 anys ms perqu pogus donar els primers fruits concrets.

Lorigen de la fotografaSegle XVIIIA principi de segle, el naturalista alemany Johann-Heinrich Schulze va descobrir que alguns compostos s'enfosquien al entrar en contacte amb la llum.

Segle XVIIIEl cientfic britnic Thomas Wedgwood va intentar utilitzar aquests compostos per a recollir una imatge formada en la cambra fosca, recobrint una superfcie plana que sexposava desprs a la llum.

Segle XIXSegle del naixement de la fotografia.Nicphore Nipce, fsic francs, aconsegu una imatge duradora, fixa i inalterable a la llum mitjanant la utilitzaci de la cambra fosca i un procediment fotoqumic.

Segle XIXEl 1818 va obtenir les primeres imatges en positiu sacrificant daquesta manera les possibilitats de reproducci de les imatges, per ser les uniques imatges obtingudes. Va batejar el seu invent amb el nom dheliogravats.

Segle XIXEl 1835 Jacques Daguerre public els primers resultats dels seus experiments. El resultat fou un procs que anomen daguerrotip; consistia en lmines de coure platejades i tractades amb vapors de iode.

Segle XIXAmb aquest invent va aconseguir reduir el temps dexposici de 15 o 30 minuts, obtenint una imatge amb prou feines visibles.

La fotografa es popularitza

La fotografa es popularitzaEl 1850 es fund a Nova York la primera revista fotogrfica del mn, The Daguerreian Journal.Rpidament es popularitz el retrat fotogrfic, molt ms econmic i rpid dexecutar que el tradicional retrat pictric.

La fotografa es popularitzaEntre 1840 i 1844 es public la primera collecci dlbums realitzats per lptic Lerebours, Excursiones daguerriennes. Composta per daguerrotips copiats en gravats i realats amb personatges, vaixells, carruatges..

La fotografia evolucionaEl CalotipEl desenvolupament de la imatge sobre paper comen el 1837 quan Wiliam Henry Fox Talbot enllest un procediment fotogrfic que consistia en utilitzar paper negatiu, a partir del qual es podien reproduir un nombre illimitat de cpies.

El CalotipEl metode Calotip va ser descobert per Talbot sumbergin un paper cobert de iodur de plata, aquest paper es tormava ms sensible a la llum si abans de la seva exposici es submergia en una dissoluci de nitrat de plata i cid gllic.

El colodiEl 1839 John Eilliam Herschel anomenaria per primera vegada fotografies a les imatges fixes.Desprs de la desaparici del daguerrotip, als anys 50 del s.XIX, el calotip cedeix el seu lloc al colodi, que representa la possibilitat dobtenir una imatge instantnia.

El gelat de bromurEl 1878 es present una planxa de vidre seca recobreta amb una emulsi de geltaina i de bromur de plata, similar a les modernes.

El gelat de bromurDesprs de molts experiments sense xit, el 1882 el gelat de bromur. Capa dassecar la placa, desbanc definitivament el colodi.La pellcula en carretEl 1884 lameric George Eatsman patent una pellcula que consistia en una llarga tira de paper recoberta en una emulsi sensible. Tamb fabric la primera pellcula en carret de 24 exposicions.

La pellcula en carretEl 1888 llan al mercat un altra aparell revolucionari de petites dimensions que estava provet dun carregador de 100 expocicions, dotat dun focus fix i una velocitat dobturaci de 0,04 segons.

La pellcula en carretGeorge Eatsman va crear la primera cmera fotografica i alhora fund tamb la marca kodak. Aquesta mquina duia a terme 100 dispars i desprs sanava a casa a revelar les fotografies.

La pellcula en carretLa camera costava uns 25 dolars i va sortir amb leslogan Vost premi el bot, nosaltres fem tota la resta.

La pellcula en carretAl 1889 realitz la primera pellcula flexible i transparent en forma de tires de nitrat de cellulosa.

La fotografa en colorEl 1861 sobtingu la primera fotografia en color, amb el procediment additiu de color.El 1907 es va posar a disposici del pblic els primers materials comercials de pellcula en color.

La fotografa en colorConsistien en unes plaques de vidre anomenades Autochromes Lumire en honor als seus creadors, els francesos Auguste i Louis Lumire. Les fotografies en color es feien amb cmeres de tres exposicions.

La cmera leicaEl 1923 apareix al mercat una mquina fotogrfica lleugera, verstil i nova: la Leica. De 35 mm, que requeria pellcula petita i que havia estat en un principi dissenyada per al cinema.

Altres avenosVa apareixer la primera cmera reflex binocular amb un objectiu per a la presa i un altre per lenquadrament i lenfocament lany 1865. Els avenos en les prestacions de les ptiques van arribar a partir de lany 1903 amb els objectius Zeiss.