Tema 2 cultura audiovisual - 2

Click here to load reader

download Tema 2   cultura audiovisual - 2

of 48

Embed Size (px)

Transcript of Tema 2 cultura audiovisual - 2

1. Eva Gallofr Pascual1r Batxillerat A 2. ndex dels temesEnquadramentComposiciPunt de vista i plansEnfocamentIlluminaci 3. 2.1 - Enquadrament Quan capturem una imatge amb una cmera,aquesta ve limitada per un marc que alhoralimita la nostra visi en el moment de lacaptura i ens permet decidir quins elementsvolem que siguin visibles en la imatge , aaquesta operaci lanomenem Enquadrament. Lenquadrament provoca que un fragment de larealitat visible sigui posat dins dun quadre,sigui emmarcat, i convertit en una imatgelimitada, bidimensional, capturada des dunaposici i un punt de vista concret. 4. Lenquadrament s un dels elements msimportants, ja que segons el que triemestarem donant un missatge o un altre moltdiferent. Una fotografia o un vdeo son untipus de llenguatge de comunicaci. Lenquadrament ens determina com estaranordenats els elements capturats, la sevaubicaci dins del marc de la imatge i la relacii espais que hi ha entre ells. 5. Camp Lenquadrament determina all que veuremdun referent real, s una selecci dun espaiconcret de la realitat visible. La visi directa humana no emmarca elsobjectes; per la utilitzaci de la cmeraimplica una selecci de lespai enquadrat isuposa deixar part de la realitat fora delenquadrament. All que es veu en lespai enquadrat en diu quees troba en camp perqu resta dins el campde visi de la cmera, mentre que all quequeda fora se lanomena fora de camp o espaioff. 6. Fora de camp El fora de camp s all que lespectadorcreu que hi ha fora del quadre basant-se enla informaci dall que veu dins el quadre.s lespai off, espai invisible que envoltaall que s visible i ns continutat. La presncia del fora de camp sdetectada sovint per lespectadormitjanant la recurrncia a les miradesdels personatges presents al quadre. 7. Format Format: s un altre factor comunicatiuimportant. La majoria dels elementsfotosensibles (pellcules o sensors) tenen unformat rectangular. Hi haur la possibilitat de triar unenquadrament horitzontal, vertical o inclinat;cada un dells transmet sensacions diferents it el seu camp daplicabilitat. 8. Lenquadrament horitzontal suggereix quietudi tranquillitat. 9. Lenquadrament vertical suggereix fora ifermesa. 10. Lenquadrament inclinat transmet dinamisme ifora, i es fa servir com a recurs ocasional per aressaltar aquestes qualitats en el motiu de laimatge. 11. 2.2 Composici La composici determinar lesttica i tamb,en la significaci que atribum als elementsque apareixen en la imatge i a aquesta engeneral. La composici duna imatge s un art, i com atal no existeixen limitacions que facin que unadeterminada composici sigui millor que unaaltra, basant-se en els elements comunsconeguts respecte a la manera com els ssershumans percebem i subjectivem les imatges. 12. Centre dinters En tota escena hi sol haver un motiu (all quedesitgem destacar, el centre dinters) i fons (allque envolta, decora i dna sentit al motiu). Per ressaltar el motiu, cal omplir lenquadrament;fent que un objecte sigui present en lescena;daquesta manera exclourem de lenquadrament(desenquadrament) altres objectes que puguindistreure latenci de lespectador sobre el quesha seleccionat. En lenquadrament hem de deixarun marge al voltant del motiu per no ofegar laimatge. 13. Lnies dominants Les lnies dominants: son utilitzades per a dirigirlatenci de lespectador, no desviar-la. Les lniespoden ser, horitzontals, verticals, corbes oobliqes. La lnia de lhoritz sol ser una referncia visualclau per a lsser hum. La percepci duna lnia delhoritz inclinada sol cridar latenci i, si no estjustificada, dna a lespectador la sensaci que elsobjectes cauran cap a aquest costat, cosa que nosol produir bones sensacions. 14. Les lnies diagonals que sovint es formen enles imatges: per exemple, la barana dunpasseig, una vorera, un cam tots aquestselements formen lnies dominants en la imatgei poden, ser utilitzats per a conduir latenci. Un recurs habitual s collocar aquestes lniesen les diagonals de la imatge fent-les coincidiramb una o ms cantonades de la mateixa, aixlull recorrer aquestes lnies des de lescantonades als centres dinters ajudant adirigir cap a ells latenci de lespectador. 15. Regla dels teros Segons la regla dels teros una imatge es divideix ennou parts iguals utilitzant dues lnies imaginriesparalleles de forma horitzontal i dues ms de formavertical, i recomana utilitzar els punts dinterseccidaquestes lnies per distribuir els objectes delescena. Els quatre punts dintersecci sn els que major atencirebran de lespectador. A causa daix podem deduirque el motiu no ha danar centrat en lenquadramentsin que s preferible desplaar-lo lleugerament, aixsobtenen imatges menys simplistes, ms atractives ique ajuden lull a recrrer els punts datenci. 16. La mirada La mirada dun sser hum traa una lneadominant imaginria a la imatge de gran foraexpressiva que ha de ser respectada idestacada. Quan la persona est mirant cap a alguna cosa,ha dobrir-se lenquadrament situant la personaen un costat i deixant un espai lliure (aire)davant della per ser ocupat per la seva mirada. 17. El moviment El moviment descriu una lnia dominantimaginria que s la seva trajectria ique pot tenir gran fora expressiva. Quan el motiu estigui entrant en lescenas convenient deixar-li un espai lliure(aire) davant perqu sigui ocupat per laseva trajectria i destacar lefecte demoviment. 18. 2.3 Punt de vista i plans La variaci del punt de vista o angulaciaporta perspectives diferents ambelements inesperats que sovint capten mslatenci. El punt de vista des del qual capturem unfragment de realitat ens determinar lamanera de veure aquesta realitat i larelaci que establim amb ella. 19. Lenquadrament, el fora de camp i lacomposici vindran determinants per la posicide la cmera. Un dels elements que determinar el punt devista ser la posici en horitzontal i verticalrespecte a all que captem, aix parlem delssegents angles o plans. 20. Frontal o mig: la cmeraest just davant i a lamateixa alada delelement captat. 21. Tres quarts: sagafa lelementuna mica de costat. 22. Perfil o lateral: lelements captat pel lateral 23. Angle picat El punt de vista de la cmera s superior alelement captat. Ajuda a destacar la petitesa decerts objectes, ja que proporciona un punt devista de superioritat. Alhora s contraproduent el seu s en persones oanimals,precisament perqu ajuda a veurels coma inferiors, els resta importncia i pot deformarles proporcions del cap respecte al cos. 24. Angle contrapicat s la perspectiva contrria al picat, s adir, consisteix en fotografiar un motiudes de baix cap a dalt i ajuda a ressaltarla grandiositat dun element. Se sol utilitzar per a edificis omonuments. Deforma la perspectivaaccentuant-ne aquest efecte com ms aprop sigui del motiu. 25. Angle zenital La imatge es pren en un angle totalmentperpendicular (de dalt cap a baix)respecte al terra, s a dir, a 90. s elpicat absolut. 26. Angle Nadir La cmera o el punt de vistas just a sota, s elcontrapicat absolut. 27. Presa a ran La cmera capta la imatge a ran de terrao de lobjecte. Acostuma a sorprendrelespectador ja que els humans no solencollocar-se a aquest nivell de visi. 28. Els plans Un altre element important sobre el punt devista ser la distncia de la cmera respecte alobjecte o subjecte captat. Determina lamanera com veiem els elements per tamb larelaci entre nosaltres i ells. No s el mateix fotografiar o filmar unapersona a certa distncia que acostar-nos-himolt amb la cmera, molt ms del quenormalment alg sacostaria a aquesta personaque no coneix gaire. 29. Pla de detall Mostra un objecte o part dun objecte osubjecte sobre el que es vol cridarlatenci. Destaca elements petits que, ambun altre tipus de pla, passariendesapercebuts. Normalment sincorpora com a pla dinsercidins duna narraci. Ens dna una informacimolt detallada i remarca una importnciasobre aquell fragment de la realitat. 30. Primerssim primer pla Mostra una part del rostre o del cosduna persona. Potencia el valordramtic. Transmet ms intimitat icondifencialitat que el primer pla. Quan es tracta dun rostre, la imatgequeda tallada aproximadament pel fronto per damunt de les celles i just persota del llavi. 31. Primer pla Presenta el rostre sencer, o com a moltlespatlla. s un pla molt expressiu, psicolgic idramtic, ja que permet percebre el somriure,el temor Sacostuma a utilitzar per captar al mxim lesexpressions facial, sutilitza en moments enqu es vol donar una forta crrega emocionalal que est dient la persona que parla. 32. Pla mig Presenta la persona tallada per lacintura, s a dir, de mig cos enamunt. Interessa la reacci delpersonatge davant una realitat. s el ms proper que es pot realitzaramb lobjectiu normal de la cmera, jaque a distncies ms curtes es correel risc de distorsionar la imatge. 33. Pla americ o tres quarts Els lmits superior i inferior coincideixenamb el cap i els genolls de la persona. sun enquadrament molt cinematogrfic,que sutilitzava sobretot als westernsper oferir la cara i el revlver de lactor. 34. Pla sencer Els lmits inferior i superior de lapantalla coincideixen amb el cap i elspeus dun o dos personatges.Interessa lacci. 35. Pla de Conjunt Abraa un petit grup de persones.Interessa lacci.Presenta una relacientre els personatges.La persona msimportant queda encaixada dins dunespai, per amb prou marge demoviment. 36. Pla General Mostra un escenari ampli en el quesincorpora una persona o un grup depersones que ocupa un ter o una quartapart de lenquadrament. Situa els elements en el seu entorn.Lentorn t tanta o ms importncia queels mateixos objectes o subjectes. 37. Gran Pla General Mostra un gran paisatge o una multitud. Lentorn sms important que la persona. Normalment t valor descriptiu, per pot adquirirun valor dramtic quan es pretn destacar lapetitesa dun sser en una multitud o enfront de lanatura. Els personatges es veuen molt allunyats, petits,imperceptibles o directament no es veuen. 38. 2.4 Enfocament Lenfocamen