(curs 2004 / 2005) - xtec.cat · Resum dels projectes adjudicats Pàgina II Pàgina 14. Balanzó de...

(curs 2004 / 2005)

Pàgina II

Presentació

El Departament d'Educació promociona la recerca i la innovació educatives i

alhora l’autoformació del professorat, a través de la concessió de llicències

retribuïdes per dur a terme treballs de recerca i estudis directament

relacionats amb els llocs de treball.

Aquests treballs i estudis han estat resumits pels seus autors en el present

recull confegit per la Subdirecció General de Formació Permanent i Recursos

Pedagògics, mitjançant el Servei de Programació, Avaluació i Recursos

Pedagògics. Els resums han estat elaborats pels mateixos autors i tenen

l’objectiu de donar a conèixer a la comunitat educativa les recerques i estudis

que duen a terme aquest docents.

Esperem que la lectura d’aquest document serveixi per copsar tant la riquesa i

la varietat temàtica dels projectes com el seu nivell de qualitat.

Volem agrair, també, la col·laboració de les persones de reconegut prestigi

dins el camp de l’educació que han avalat els projectes de recerca i estudi

amb el seu assessorament en el desenvolupament dels treballs i la seva

supervisió del procés de recerca.

Confiem que els treballs que s'estan realitzant, sempre de caràcter

teoricopràctic, de caire teòric uns i més pràctic uns altres, contribuiran

eficaçment a l'actualització científica i didàctica dels docents, i alhora ens

proporcionaran elements de reflexió i instruments útils per millorar l'eficàcia en

l'exercici de la docència i, en conseqüència, per millorar el sistema educatiu.

Subdirecció General de Formació Permanent i Recurso s Pedagògics

Llicències d’Estudi Retribuïdes 2004-2005

Pàgina I

Índex alfabètic d'autors

Pàgina 1. Abril i Ferrer, Carme

A l’institut tothom ensenya a llegir. Un model de comprensió lectora de centre

1

2. Alay Suárez, Montserrat

Aplicació de l’humor gràfic i del còmic en la didàctica de les ciències socials. Exemples pràctics d’anàlisi i d’història del món contemporani i d’educació en valors en l’ESO.

3

3. Alfonso Moreno, Albert L’educació audiovisual a secundària: situació actual i proposta de canvi; programació curricular i elaboració de materials.

5

4. Almar i Lladó, Josep

Estudi per a l’aplicació adequada de les noves tecnologies en un centre que efectua obres d’ampliació i remodelació.

7

5. Alsius Serra, Montserrat

Traspàs de la fascinació de les TIC a àmbits del currículum de les ciències socials a primer d’ESO.

10

6. Andrade Platero, M. Carme Materials d’aprenentatge per a l’alumnat nouvingut en la fase de transició a l’aula ordinària (àrea de llengua catalana, altres àrees, avaluació i tutoria).

12

7. Aparicio Morales, Carles L’índex de qualitat ambiental (IQA): una metodologia per avaluar l’estat ambiental d’entorns urbanitzats.

13

8. Arasa Tuliesa, Alvaro Les ciències de la terra i del medi ambient: recursos didàctics per a l’ensenyament primari i secundari a les terres de l’Ebre.

15

9. Arqués Teixidor, M. Assumpta Recursos didàctics amb suport informàtic per a l’àrea de matemàtiques al segon cicle de l’ESO. Activitats amb la WIRIS.

17

10. Azón Canalda, Lourdes L’ensenyament de les ciències en anglès. L’anglès com a llengua vehicular d’intercanvi. Relació amb experiències europees a través del programa Sòcrates.

18

11. Baig Nogués, Antoni Lluís

L’educació formal: hàbits i aprenentatge.

19

12. Baiges Jardí, Anna Cinema i filosofia.

20

13. Bajo de la Fuente, María Santos Creació d’eines digitals d’aprenentatge i avaluació. Projecte ad@. IES La Mallola.

21

Resum dels projectes adjudicats

Pàgina II

Pàgina 14. Balanzó de Orovio, Cristina de

Llenguatge gràfic i llenguatge verbal. Programa de dibuix integrador per a alumnes nouvinguts.

22

15. Barba Uriach, Carme De les estratègies informals a les eficients pel càlcul. Concreció de propostes per a un aprenentatge del càlcul més eficaç.

23

16. Barberá Lainez, Generosa Lidón Aproximació a un model d’instrucció del resum del text narratiu en anglès: la seqüència didàctica i la interacció.

24

17. Bartolomé Sánchez, José Luis L’aula d’idioma com a mitjà d’integració i d’enriquiment multicultural.

26

18. Bassedas i Ballús, Eulàlia La interrelació dels diferents professionals per a l’atenció als alumnes amb NEEEs amb discapacitat en un entorn d’escola inclusiva.

28

19. Bergadà Llobet, Rosa Science in UK and in Catalonia (Year 6/C.S. of Primary School) – use of ICT in Science curriculum.

30

20. Blesa Izquierdo, Joaquim Aprenentatge assistit per les tecnologies de la informació i la comunicació a l’ESO amb l’aula d’informàtica mòbil.

32

21. Boix i Casas, Carmen Treballem les emocions a l’escola.

34

22. Borrell Ruiz, Jaume Quadern interactiu d’activitats de física i química.

35

23. Bosch Carrera, Maria Dolors Les noves tecnologies aplicades a l’aprenentatge de les ciències humanes socials.

36

24. Brunet Mañé, Dolors Professions del passat amb futur.

38

25. Calderón Peñuela, Marisol ÀGORA. La biblioteca a l’ensenyament secundari: una proposta pràctica.

40

26. Camacho Molina, Anna Isabel Per a un aprenentatge significatiu de la segona llengua estrangera (francès) dins l’àrea curricular de CM natural a primària: disseny d’activitats i elaboració de materials.

42

27. Campà Borobia, Lydia

La coral: una eina d’integració, de millora de relacions i reducció de la conflictivitat.

44


Pàgina III

Pàgina 28. Campillo Grau, Encarna

Unitats d’educació especial a l’ESO. Sintonies amb el centre d’educació especial i els centres ordinaris.

45

29. Canals i Fontan, Jordi Coneixement i prevenció: una web amb continguts i recursos didàctics per a les famílies professionals de sanitat i d’activitats físiques i esportives, tècnics d’esport i batxillerat.

47

30. Candau Chacón, María Jesús Escoltar la mirada: percepció i paraula. Les TIC com a eina per abordar els problemes en la percepció de l’obra d’art.

48

31. Canet i Punsola, Montserrat Geometry: shape, space and measures.

50

32. Capdevila i Capdevila, Joaquim La cançó, un vehicle d’educació, coneixement i sensibilització.

51

33. Carrillo Monsó, Núria Tractament de l’anglès a les matèries curriculars de matemàtiques, medi social i medi natural en el cicle superior de primària.

53

34. Carrión Masgrau, Gerard Guia botànica i estudi integrat d’itineraris de muntanya.

55

35. Casellas i Gispert, Octavi Laboratori virtual de física.

56

36. Castel Baldellou, José Luis ESCOLE: estudi comparatiu i mesura de la competència lectora dels nens i nenes de 10 anys basat en el projecte PIRLS (Progress in International Reading Literacy Study).

57

37. Castell Escuer, Montse Competències bàsiques en Matemàtiques: itinerari geomètric per Rubí.

59

38. Chavarría i Arnau, Francesc Elaboració de materials educatius miltimèdia per a l’adquisició del vocabulari curricular bàsic adreçat específicament a l’alumnat nouvingut.

61

39. Chavarría Navarro, Xavier Estudi diagnòstic sobre l’avaluació del professorat.

62

40. Colomer Constans, Carmen Estratègies de comunicació per a la diversitat lingüística en els projectes Comenius.

63

41. Cunillera i Mateos, Maria Lluïsa Germanes de Shakespeare. Una proposta no androcèntrica per a l’ensenyament de la literatura.

64


Pàgina IV

Pàgina 42. Dalmau Benet, Marta

El cinema com a eina didàctica a clàssiques.

65

43. del Barrio Martínez, Virginio Aprenent a investigar en ciències de la naturalesa: una nova metodologia per a l’ensenyament-aprenentatge a l’ESO.

66

44. Delgado Pérez, Félix Les TIC al servei de l’alfabetització de persones adultes.

68

45. Espuña Ferrer, Maria Jesús Mites, art i literatura: un treball interdisciplinari a les aules.

69

46. Esquirol i Palau, M. Teresa The language processing in social Studies.

70

47. Estévez González, Armando

Estimulació neuropsicològica de les habilitats bàsiques de l’aprenentatge en alumnes adolescents amb NEE i tractament integrat de les dificultats d’aprenentatge.

71

48. Esturgó Deu, M. Estrella Les conductes disruptives a l’aula.

72

49. Faro Rodríguez, José Javier Programari per a l’elaboració i correcció automàtica d’exercicis de mecanografia.

74

50. Farré Sanfeliu, Antònia Materials d’aprenentatge per a l’alumnat nouvingut en la fase de transició a l’aula ordinària (àrea de llengua catalana i tutoria).

75

51. Farreras Ametller, M. Carme L’ensenyament d ela literatura a l’alumnat nouvingut.

76

52. Fernández Hierro, Carmen Creació de WebQuests i simulacions per a l’aprenentatge de la Física i la Química a 4t d’ESO.

77

53. Ferrer i Fàbregas, M. Teresa Experiències educatives compartides entre els centres de secundària i altres institucions per donar resposta a les necessitats educatives d’alumnes amb risc d’exclusió en el tram final de la seva escolarització obligatòria.

78

54. Folch i Borràs, Àngels Per a una educació política a l’escola.

79

55. Forrellad Vives, Elena El significat de l’aula com a realitat social. El paper de les pràctiques matemàtiques en els processos que la constitueixen.

80


Pàgina V

Pàgina 56. Fortuny Anguera, Daniel

Ús educatiu de les distribucions GNU/Linux en les etapes educatives infantil i primària; aplicacions didàctiques.

82

57. Fortuny i Balcells, Margarita Recursos didàctics i materials d’estructuració de llenguatge per a la seva aplicació - distribució TIC.

83

58. Gallardo Díaz, Juana La tutoria com a eina d’alfabetització emocional.

85

59. García Safont, Montserrat L’aprenentatge accelerat de la llengua com a eina d’acolliment i integració de l’alumnat nouvingut.

86

60. Gasol i Pujol, Pere Els papers de Salamanca. Una aproximació didàctica a la repressió franquista a Catalunya.

88

61. Gracia Regué, Carme Science in Primary School.

90

62. Guitart Mas, Josefa Ús eficaç de les TIC en l’ensenyament-aprenentatge de les ciències.

92

63. Gurrera i Lluch, Montserrat Introducció a la història local a partir dels seus primers centres educatius.

93

64. Huguet i Comelles, Teresa Una escola que avança cap a un model d’escola inclusiva a partir de canvis en l’organització i la cultura del centre. El paper de l’avaluació en aquest procés.

94

65. Jiménez Valverde, Gregorio Estudi de sistemes cooperatius telemàtics com a recursos didàctics de la química.

96

66. Jorba Jorba, Marcel Proposta de models estructurals per a seus web d’instituts públics d’ensenyament secundari (IES).

97

67. Juanola i Soler, Narcís Cinèma dramàtic i educació en valors.

98

68. Lago Martínez, José Ramón Criteris i orientacions per a la millora dels plans d’acollida i suport als alumnes nouvinguts i d’incorporació tardana.

99

69. Larrull i Bertran, Conxita Antropologia de la mort i el dol.

100

70. Llenas Sandua, Anna Processament cognitiu de la informació en l'ensenyament-aprenentatge de la música a l'educació primària.

101


Pàgina VI

Pàgina 71. Lojo Suárez, Mirta S.

Atenció a la diversitat de l’alumnat de l’ESO des d’una perspectiva de gènere. Orientació i intervenció psicopedagògica.

102

72. López Martín, Jaume Apropar la Cooperació al Desenvolupament al món escolar, a partir de les energies renovables.

103

73. López Rodríguez, Rosa La Programació Neurolingüística i la seva aplicació als entorns educatius.

105

74. Martín Marty, Laia Noves tecnologies, nous reptes en la convivència dels centres docents.

106

75. Martínez i Piñero, Josep El projecte “QC”. Un protocol de qualitat per a productes audiovisuals i multimèdia pel seu ús en l’educació. Fase primera: estat de la qüestió.

108

76. Martínez Rico, Patricia-Maria Avaluació de l’ús de les TIC a la classe d’anglès de secundària de Catalunya: pràctica docent i formació del professorat. Desenvolupament d’una guia de recursos adaptada.

109

77. Mayol Sánchez, Albert Bases de literatura. Diccionari de termes literaris.

110

78. Meneses Dekker, Patricia Arts & Crafts through english. Un projecte interdisciplinari.

112

79. Milà Visaconill, Glòria To write or not to write. Writing tasks for Secon Cycle of ESO.

114

80. Morató Rexach, M. Teresa La didàctica de les ciències en una educació en valors per un grup classe heterogeni.

115

81. Muñoz i Burzon, Jordi L’institu acull. Anàlisi i avaluació del Pla d’acollida del centre docent per a l’alumnat d’incorporació tardana de procedència magribina.

117

82. Nebot Peirat, Anna Maria Eines i recursos per a treballar l’orientació escolar i/o professional de l’alumnat amb necessitats educatives especials.

119

83. Olano Alzúa, Emilia Progressió i transició primària-secundària en l’aprenentatge de la llengua anglesa. Anàlisi del marc actual i propostes de futur.

120

84. Olazaguirre i Bernaus, Assumpta Projecte de llengua Jacob Xalabin (proposta didàctica per treballar la llengua catalana amb alumnes immigrants a educació primària).

121


Pàgina VII

Pàgina 85. Olivares Aguilar, Pilar

Art, Craft and Design.

122

86. Oliveras Rovira, Anna M.

Les famílies nouvingudes a l’escola. La participació com a eina de cohesió social.

123

87. Oller Campdelacreu, Mercè Art and craft shop in english.

125

88. Pérez Monfort, Albert La Intraweb, una eina per a la comunicació i l’aprenentatge en els centres docents.

127

89. Poblet Romeu, Marcel Joan Noves tecnologies, recursos lúdics i atenció a la diversitat. Implementació d’estratègies per a l’aprenentatge de la història de Catalunya en l’ESO.

128

90. Prats i Gràcia, Ferran

Valors de l’esport i l’olimpisme. La seva difusió a través de les noves tecnologies.

130

91. Reverter Otón, Roser Tractament pedagògic de la diversitat de conductes a l’ESO. L’atenció a la diversitat d’interessos, motivacions i actituds dels alumnes.

132

92. Ripoll Coll, Roser Les noves tecnologies i l’aprenentatge de la llengua.

133

93. Robles Ortega, Francisco Portal web de literatura hispanoamericana. Recursos didàctics per al redescobriment d’Amèrica des de l’institut.

135

94. Rodon Cuixart, Jordi Anàlisi i disseny del sistema de comunicació interna dels IES. Una Intranet per a tothom.

137

95. Rodríguez Arenas, Antonio Projecte de seguiment del sistema de qualificacions i formació professional.

138

96. Rodríguez Rodríguez, José Luis De text a text. Aprendre a escriure des del primer dia.

139

97. Roig Antó, Albert Eros i les muses. Les imatges de l’amor.

140

98. Sabater Bertomeu, Montse Aprendre a conviure / Learning to live together.

141

99. Sagarra Gadea, Carmina Criteris, orientacions i recursos per optimitzar, en el marc d’una escola inclusiva, l’educació socioemocional de l’alumnat sord.

142

100. Sansó Vergelí, Inmaculada Adequació entre l’oferta acadèmica i la demanda laboral dels tècnics superiors d’FP en els sectors industrials relacionats amb la química.

144


Pàgina VIII

Pàgina 101. Santandreu Pascual, M. Mercè

Competències i necessitats formatives del professorat de matemàtiques en tecnologies de la informació i la comunicació.

145

102. Sarbach Ferriol, Alejandro José Les TIC i la filosofia.

147

103. Saura Cabezas, Jordi Portem l’ordinador a l’aula de llatí (aplicacions informàtiques per treballar el llatí de batxillerat).

149

104. Seba Font, Elena Selecció i anàlisi de lectures científiques per a l’ensenyament secundari.

150

105. Serra i Narciso, Xavier Meditació i educació. Introducció de les tècniques meditatives a l’àmbit educatiu.

152

106. Sevilla Cuesta, Miguel Àngel Desenvolupament de materials didàctics interactius multimèdia per a l’aprenentatge autònom d’anglès al segon cicle de secundària i batxillerat.

153

107. Soldevila i Balart, Llorenç Geografia literària dels Països Catalans.

155

108. Solera i Reig, M. Eva Autonomia i autoaprenentatge. Propostes i avaluació de materials a l’aula d’autoaprenentatge.

156

109. Subías de la Fuente, Rafaela Aprendre a estimar sense prejudicis. Eines i materials curriculars per a l’educació afectiva i sexual.

158

110. Suñé Roca, Teresa Conceptualitzacions, expectatives i treball amb els infants d’origen immigrant en educació infantil des del medi escolar.

159

111. Surís Pavón, Pilar Fracàs escolar, causes i prevenció

161

112. Tebé Castellà, Joan La música com a element transversal per a l’ensenyament de la llengua.

163

113. Tolentino i Marjanet, Judith Blog fotogràfic dinàmic per a l’estudi de la història de l’art.

164

114. Torrents i Lombarte, Carme Diversitat cultural i atenció educativa. Estudi de les dues cultures majoritàries al municipi de Santa Coloma de Gramenet, marroquins i xinesos.

166

115. Tortosa Moreno, Montserrat Elaboració de guies didàctiques per treballar a les aules de noves tecnologies per a les ciències.

167


Pàgina IX

Pàgina 116. Vara i Antonino, Joan Ramon

Aplicació de les noves tecnologies a l’ensenyament-aprenentatge de la física amb un programa informàtic propi.

168

117. Vela i Abella, Rosa M. Creació de pautes operatives per aplicar-les als alumnes de tercer de secundària a partir d’una educació en valors i una mediació quotidiana per a la convivència dels centres.

169

118. Vidal i Cortada, Marta En forma. Un hàbit de vida saludable.

170

119. Vilà i Prunés, Lluís Metodologies i materials interdisciplinaris per als alumnes nouvinguts.

171

120. Vilallonga Tena, Mireia La visió calidoscòpica de la imatge digital.

173

121. Vilar i Sais, Joaquim Contes per compartir.

175

122. Virós i Pujolà, Lluís La industrialització catalana a internet.

177


Pàgina X

Índex temàtic

Pàgina Cicles Formatius Canals i Fontan, Jordi Coneixement i prevenció: una web amb continguts i recursos didàctics per a les famílies professionals de sanitat i d’activitat físiques i esportives, tècnics d’esport i batxillerat.

47

Faro Rodríguez, José Javier Programari per a l’elaboració i correcció automàtica d’exercicis de mecanografia.

74

Ciències Naturals i Experimentals Aparicio Morales, Carles L’índex de qualitat ambiental (IQA): una metodologia per avaluar l’estat ambiental d’entorns urbanitzats.

13

Arasa Tuliesa, Álvaro

Les ciències de la terra i del medi ambient: recursos didàctics per a l’ensenyament primari i secundari a les terres de l’Ebre.

15

Borrell Ruiz, Jaume Quadern interactiu d’activitats de física i química.

35

Carrión Masgrau, Gerard Guia botànica i estudi integrat d’itineraris de muntanya.

55

Casellas i Gispert, Octavi Laboratori virtual de física.

56

del Barrio Martínez, Virginio Aprenent a investigar en ciències de la naturalesa: una nova metodologia per a l’ensenyament-aprenentatge a l’ESO.

66

Fernández Hierro, M. Carmen Creació de WebQuests i simulacions per a l’aprenentatge de la física i química a quart d’ESO.

77

Guitart Mas, Josefa Ús eficaç de les TIC en l’ensenyament-aprenentatge de les ciències.

92

Jiménez Valverde, Gregorio

Estudi de sistemes cooperatius telemàtics com a recursos didàctics de la química.

96

Morató Rexach, M. Teresa La didàctica de les ciències en una educació en valors per un grup classe heterogeni.

115


Pàgina XI

Pàgina Seba Font, Elena Selecció i anàlisi de lectures científiques per a l’ensenyament secundari.

150

Tortosa Moreno, Montserrat Elaboració de guies didàctiques per treballar a les aules de noves tecnologies per a les ciències.

167

Vara i Antonino, Joan Ramon Aplicació de les noves tecnologies a l’ensenyament-aprenentatge de la física amb un programa informàtic propi.

168

Ciències Socials Alay Suárez, Montserrat Aplicació de l’humor gràfic i del còmic en la didàctica de les ciències socials. Exemples pràctics d’anàlisi i d’història del món contemporani i d’educació en valors en l’ESO.

3

Alsius Serra, Montserrat Traspàs de la fascinació de les TIC a àmbits del currículum de les ciències socials a primer d’ESO.

10

Bosch Carrera, Maria Dolors Les noves tecnologies aplicades a l’aprenentatge de les ciències humanes socials.

36

Brunet Mañé, Dolors Professions del passat amb futur.

38

Candau Chacón, María Jesús Escoltar la mirada: percepció i paraula. Les TIC com a eina per abordar els problemes en la percepció de l’obra d’art.

48

Folch i Borràs, Àngels Per a una educació política a l’escola.

79

Gasol i Pujol, Pere Els papers de Salamanca. Una aproximació didàctica a la repressió franquista a Catalunya.

88

Gurrera i Lluch, Montserrat Introducció a la història local a partir dels seus primers centres educatius.

93

Juanola i Soler, Narcís Cinèma dramàtic i educació en valors.

98

Poblet Romeu, Marcel Joan Noves tecnologies, recursos lúdics i atenció a la diversitat. Implementació d’estratègies per a l’aprenentatge de la història de Catalunya en l’ESO.

128

Tolentino i Marjanet, Judith Blog fotogràfic dinàmic per a l’estudi de la història de l’art.

164


Pàgina XII

Pàgina Virós i Pujolà, Lluís La industrialització catalana a internet.

177

Continguts curriculars en llengües estrangeres Azón Canalda, Lourdes L’ensenyament de les ciències en anglès. L’anglès com a llengua vehicular d’intercanvi. Relació amb experiències europees a través del programa Sòcrates.

18

Bergadà Llobet, Rosa Science in UK and in Catalonia (Year 6/C.S. of Primary School) – use of ITC in Science curriculum.

30

Camacho Molina, Anna Isabel Per a un aprenentatge significatiu de la segona llengua estrangera (francès) dins l’àrea curricular de CM natural a primària: disseny d’activitats i elaboració de materials.

42

Canet i Punsola, Montserrat Geometry: shape, space and measures.

50

Carrillo Monsó, Núria Tractament de l’anglès a les matèries curricualrs de matemàtiques, medi social i medi natural en el cicle superior de primària.

53

Esquirol i Palau, M. Teresa The language processing in social Studies.

70

Gracia Regué, Carme Science in Primary School.

90

Meneses Dekker, Patricia Arts & Crafts through english. Un projecte interdisciplinari.

112

Olivares Aguilar, Pilar Art, Craft and Design.

122

Oller Campdelacreu, Mercè Art and craft shop in english.

125

Sabater Bertomeu, Montse Aprendre a conviure / Learning to live together.

141

Dimensió europea Azón Canalda, Lourdes (vegeu Continguts curriculars en llengües estrangeres)

Colomer Constans, Carmen (vegeu Llengües estrangeres)


Pàgina XIII

Pàgina Educació especial Bassedas i Ballús, Eulàlia La interrelació dels diferents professionals per a l’atenció als alumnes amb NEE amb discapacitat en un entorn d’escola inclusiva.

28

Campillo Grau, Encarna Unitats d’educació especial a l’ESO. Sintonies amb el centre d’educació especial i els centres ordinaris.

45

Estévez González, Armando Estimulació neuropsicològica de les habilitats bàsiques de l’aprenentatge en alumnes adocelescents amb NEE i tractament integrat de les dificultats d’aprenentatge.

71

Nebot Peirat, Anna Maria (vegeu Orientació)

Sagarra Gadea, Carmina Criteris, orientacions i recursos per optimitzar, en el marc d’una escola inclusiva, l’educació socioemocional de l’alumnat sord.

142

Surís Pavón, Pilar (vegeu Orientació)

Educació Física Prats i Gràcia, Ferran Valors de l’esport i l’olimpisme. La seva difusió a través de les noves tecnologies.

130

Vidal i Cortada, Marta En forma. Un hàbit de vida saludable.

170

Educació per a la salut Boix i Casas, Carmen (vegeu Educació en valors)

Canals i Fontan, Jordi (vegeu Cicles Formatius)

Serra i Narciso, Xavier Meditació i educació. Introducció de les tècniques meditatives a l’àmbit educatiu.

152

Vidal i Cortada, Marta (vegeu Educació Física)

Educació en valors Alay Suárez, Montserrat (vegeu Ciències Socials)

Baig Nogués, Antoni Lluís L’educació formal: hàbits i aprenentatge.

19


Pàgina XIV

Pàgina Bartolomé Sánchez, José Luis (vegeu Llengües estrangeres)

Boix i Casas, Carmen Treballem les emocions a l’escola.

34

Bosch Carrera, Maria Dolors (vegeu Ciències Socials)

Calderón Peñuela, Marisol (vegeu Llengua i Literatura)

Campà Borobia, Lydia (vegeu Música)

Capdevila i Capdevila, Joaquim (vegeu Llengua i Literatura)

Esturgó Deu, M. Estrella Les conductes disruptives a l’aula.

72

Folch i Borràs, Àngels (vegeu Ciències Socials)

Forrellad Vives, Elena (vegeu Matemàtiques)

Gallardo Díaz, Juana La tutoria com a eina d’alfabetització emocional.

85

Juanola i Soler, Narcís (vegeu Ciències Socials)

Larrull i Bertran, Conxita Antropologia de la mort i el dol.

100

López Martín, Jaime Apropar la Cooperació al Desenvolupament al món escolar, a partir de les energies renovables.

103

López Rodríguez, Rosa La Programació Neurolingüística i la seva aplicació als entorns educatius.

105

Muñoz i Burzon, Jordi L’institut acull. Anàlisi i avaluació del Pla d’acollida del centre docent per a l’alumnat d’incorporació tardana de procedència magribina.

117

Serra i Narciso, Xavier (vegeu Educació per a la salut)

Subías de la Fuente, Rafaela Aprendre a estimar sense prejudicis. Eines i materials curriculars per a l’educació afectiva i sexual.

158

Vela i Cortada, Marta Creació de pautes operatives per aplicar-les als alumnes de tercer de secundària a partir d’una educació en valors i una mediació quotidiana per a la convivència dels centres.

169


Pàgina XV

Pàgina Educació visual i plàstica Balanzó de Orovio, Cristina de Llenguatge gràfic i llenguatge verbal. Programa de dibuix integrador per a alumnes nouvinguts.

22

Vilallonga Tena, Mireia La visió calidoscòpica de la imatge digital.

173

Filosofia Baiges Jardí, Anna Cinema i filosofia.

20

Sarbach Ferriol, Alejandro José Les TIC i la filosofia.

147

Informàtica i Mitjans audiovisuals Alfonso Moreno, Albert L’Educació Audiovisual a secundària: situació actual i proposta de canvi; programació curricular i elaboració de materials.

5

Almar i Lladó, Josep Estudi per a l’aplicació adequada de les noves tecnologies en un Centre que efectua obres d’ampliació i remodelació.

7

Alsius Serra, Montserrat (vegeu Ciències Socials)

Arqués Teixidor, M. Assumpta (vegeu Matemàtiques)

Bajo de la Fuente, María Santos Creació d’eines digitals d’aprenentatge i avaluació. Projecte ad@ IES La Mallola.

21

Blesa Izquierdo, Joaquim Aprenentatge assistit per les tecnologies d ela informació i la comunicació a l’ESO amb l’aula d’informàtica mòbil.

32

Borrell Ruiz, Jaume (vegeu Ciències naturals i experimentals)

Candau Chacón, María Jesús (vegeu Ciències Socials)

Casellas i Gispert, Octavi (vegeu Ciències naturals i experimentals)

Dalmau Benet, Marta (vegeu Llengües i Cultura Clàssiques)


Pàgina XVI

Pàgina

Delgado Pérez, Félix Les TIC al servei de l’alfabetització de persones adultes.

68

Faro Rodríguez, José Javier (vegeu Cicles Formatius)

Fortuny Anguera, Daniel Ús educatiu de les distribucions GNU/Linux en les etapes educatives infantil i primària; aplicacions didàctiques.

82

Fortuny i Balcells, Margarita (vegeu Llengua i Literatura)

Guitart Mas, Josefa (vegeu Ciències naturals i experimentals)

Jiménez Valverde, Gregorio (vegeu Ciències naturals i experimentals)

Jorba Jorba, Marcel Proposta de models estructurals per a seus web d’instituts públics d’ensenyament secundari (IES).

97

Martín Marty, Laia (vegeu Llengua i Literatura)

Martínez i Piñero, Josep El projecte “QC”. Un protocol de qualitat per a productes audiovisuals i multimèdia pel seu ús en l’educació. Fase primera: estat de la qüestió.

108

Martínez Rico, Patricia-Maria (vegeu Llengües Estrangeres)

Pérez Monfort, Albert (vegeu Organització i gestió)

Poblet Romeu, Marcel Joan (vegeu Ciències Socials)

Prats i Gràcia, Ferran (vegeu Educació Física)

Ripoll Coll, Roser (vegeu Llengua i Literatura)

Rodon Cuixart, Jordi (vegeu Organització i gestió)

Santandreu Pascual, M. Mercè (vegeu Matemàtiques)

Saura Cabezas, Jordi (vegeu Llengües Clàssiques)

Sevilla Cuesta, Miguel Àngel (vegeu Llengües Estrangeres)

Tolentino i Marjanet, Judith (vegeu Ciències Socials)

Tortosa Moreno, Montserrat (vegeu Ciències naturals i experimentals)

Vilallonga Tena, Mireia (vegeu Educació visual i plàstica)

Virós i Pujolà, Lluís (vegeu Ciències Socials)


Pàgina XVII

Pàgina Interculturalitat / Multiculturalitat Andrade Platero, M. Carme Materials d’aprenentatge per a l’alumnat nouvingut en la fase de transició a l’aula ordinària (àrea de llengua catalana, altres àrees, avaluació i tutoria).

12

Bassedas i Ballús, Eulàlia (vegeu Educació Especial)

Brunet Mañé, Dolors (vegeu Ciències Socials)

Campillo Grau, Encarna (vegeu Educació Especial)

Farré Sanfeliu, Antònia Materials d’aprenentatge per a l’alumnat nouvingut en la fase de transició a l’aula ordinària (àrea de llengua catalana i tutoria).

75

Farreras Ametller, M. Carme (vegeu Llengua i Literatura)

García Safont, Montserrat (vegeu Llengua i Literatura)

Huguet i Comelles, Teresa (vegeu Organització i gestió)

Lago Martínez, José Ramón Criteris i orientacions per a la millora dels plans d’acollida i suport als alumnes nouvinguts i d’incorporació tardana.

99

Lojo Suárez, Mirta S. Atenció a la diversitat de l’alumnat de l’ESO des d’una perspectiva de gènere. Orientació i intervenció psicopedagògica.

102

Muñoz i Burzon, Jordi (vegeu Educació en valors)

Oliveras Rovira, Anna M. Les famílies nouvingudes a l’escola. La participació com a eina de cohesió social.

123

Reverter Otón, Roser Tractament pedagògic de la diversitat de conductes a l’ESO. L’atenció a la diversitat d’interessos, motivacions i actituds dels alumnes.

132

Suñé Roca, Teresa Conceptualitzacions, expectatives i treball amb els infants d’origen immigrant en educació infantil des del medi escolar.

159

Torrents i Lombarte, Carme Diversitat cultural i atenció educativa. Estudi de les dues cultures majoritàries al municipi de Santat Coloma de Gramenet, marroquins i xinesos.

166

Vilà i Prunés, Lluís Metodologies i materials interdisciplinaris per als alumnes nouvinguts.

171


Pàgina XVIII

Pàgina Llengües estrangeres Barberà Lainez, Generosa Lidón Aproximació a un model d’instrucció del resum del text narratiu en anglès: la seqüència didàctica i la interacció.

24

Bartolomé Sánchez, José Luis L’aula d’idiomes com a mitjà d’integreació i d’enriquiment multicultural.

26

Colomer Constans, Carmen

Estratègies de comunicació per a la diversitat lingüística en els projectes Comenius.

63

Martínez Rico, Patricia-Maria

Avaluació de l’ús de les TIC a la classe d’anglès de secundària de Catalunya: pràctica docent i formació del professorat. Desenvolupament d’una guia de recursos adaptada.

109

Milà Visaconill, Glòria To write or not to write. Writing tasks for Second Cycle of ESO.

114

Olano Alzúa, Emilia Progressió i transició primària-secundària en l’aprenentatge de la llengua anglesa. Anàlisi del marc actual i propostes de futur.

120

Rodríguez Rodríguez, José Luis De text a text. Aprendre a escriure des del primer dia.

139

Sevilla Cuesta, Miguel Àngel Desenvolupament de materials didàctics interactius multimèdia per a l’aprenentatge autònom d’anglès al segon cicle de secundària i batxillerat.

153

Solera i Reig, M. Eva Autonomia i autoaprenentatge. Propostes i avaluació de materials a l’aula d’autoaprenentatge.

156

Llengües i Cultura Clàssiques

Dalmau Benet, Marta El cinema com a eina didàctica a clàssiques.

65

Espuña Ferrer, Maria Jesús Mites, art i literatura: un treball interdisciplinari a les aules.

69

Saura Cabezas, Jordi Portem l’ordinador a l’aula de llatí (aplicacions informàtiques per treballar el llatí de batxillerat).

149


Pàgina XIX

Pàgina Llengua i Literatura Abril i Ferrer, Carme

A l’institu tothom ensenya a llegir. Un model de comprensió lectora de centre.

1

Calderón Peñuela, Marisol ÀGORA. La biblioteca a l’ensenyament secundari: una proposta pràctica.

40

Capdevila i Capdevila, Joaquim La cançó, un vehicle d’educació, coneixement i sensibilització.

51

Castel Baldellou, José Luis ESCOLE: estudi comparatiu i mesura de la competència lectora dels nens i nenes de 10 anys basat en el projecte PIRLS (Progress in International Reading Literacy Study).

57

Chavarría i Arnau, Xavier Elaboració de materials educatius multimèdia per a l’adquisició del vocabulari curricular bàsic adreçat específicament a l’alumnat nouvingut.

61

Cunillera i Mateos, Maria Lluïsa Germanes de Shakespeare. Una proposta no androcèntrica per a l’ensenyament de la literatura.

64

Farreras Ametller, M. Carme L’ensenyament de la literatura a l’alumnat nouvingut.

76

Fortuny i Balcells, Margarita Recursos didàctics i materials d’estructuració de llengautge per a la seva aplicació – distribució TIC.

83

García Safont, Montserrat L’aprenentatge accelerat de la llengua com a eina d’acolliment i integració de l’alumnat nouvingut.

86

Martín Marty, Laia Noves tecnologies, nous reptes en la convivència dels centres docents.

106

Mayol Sánchez, Albert Bases de literatura. Diccionari de termes literaris.

110

Olazaguirre i Bernaus, Assumpta Projecte de llengua Jacob Xalabin (proposta didàctica per treballar la llengua catalana amb alumnes immigrants a educació primària).

121

Ripoll Coll, Roser Les noves tecnologies i l’aprenentatge de la llengua.

133

Robles Ortega, Francisco Portal web de literatura hispanoamericana. Recursos didàctics per al redescobriment d’Amèrica des de l’institut.

135


Pàgina XX

Pàgina

Roig Antó, Albert Eros i les muses. Les imatges de l’amor.

140

Soldevila i Balart, Llorenç Geografia literària dels Països Catalans.

155

Tebé Castellà, Joan La música com a element transversal per a l’ensenyament de la llengua.

163

Vilar i Sais, Joaquim Contes per compartir.

175

Matemàtiques Arqués Teixidor, M. Assumpta Recursos didàctics amb suport informàtic per a l’àrea de matemàtiques al segon cicle de l’ESO. Activitats amb la WIRIS.

17

Barba Uriach, Carme De les estratègies informals a les eficients pel càlcul. Concreció de propostes per a un aprenentatge del càclul més eficaç.

23

Castell Escuer, Montse Competències bàsiques en matemàtiques: itinerari geomètric per Rubí.

59

Forrellad Vives, Elena El significat de l’aula com a realitat social. El paper de les pràctiques matemàtiques en els processos que la constitueixen.

80

Santandreu Pascual, M. Mercè Competències i necessitats formatives del professorat de matemàtiques en Tecnologies de la Informació i Comunicació.

145

Música Campà Borobia, Lydia La coral: una eina d’integració, de millora de relacions i reducció de la conflictivitat.

44

Llenas Sandua, Anna Processament cognitiu de la informació en l’ensenyament-aprenentatge de la música a l’educació primària.

101

Tebé Castellà, Joan (vegeu Llengua i Literatura) .


Pàgina XXI

Pàgina

Organització i gestió Almar i Lladó, Josep (vegeu Informàtica i Mitjans audiovisuals)

Chavarría Navarro, Xavier Estudi diagnòstic sobre l’avaluació del professorat.

62

Huguet i Comelles, Teresa Una escola que avança cap a un model d’escola inclusiva a partir de canvis en l’organització i la cultura del centre. El paper de l’avaluació en aquest procés.

94

Oliveras Rovira, Anna M. (vegeu Interculturalitat/Multiculturalitat)

Pérez Monfort, Albert La Intraweb, una eina per a la comunicació i l’aprenentatge en els centres docents.

127

Rodon Cuixart, Jordi Anàlisi i disseny del sistema de comunicació interna dels IES. Una Intranet per a tothom.

137

Rodríguez Arenas, Antonio Projecte de seguiment del sistema de qualificacions i formació professional.

138

Orientació Ferrer i Fàbregas, M. Teresa Experiències educatives compartides entre els centres de secundària i altres institucions per donar resposta a les necessirtats educatives d’alumnes amb risc d’exclusió en el tram final de la seva escolarització obligatòria.

78

Nebot Peirat, Anna Maria Eines i recursos per a treballar l’orientació i/o professional de l’alumnat amb necessitats educatives especials.

119

Sansó Vergelí, Inmaculada Adequació entre l’oferta acadèmica i la demanda laboral dels tècnics superiors d’FP en els sectors industrials relacionats amb la química.

144

Surís Pavón, Pilar Fracàs escolar, causes i prevenció.

161


Pàgina 0


Pàgina 1

TÍTOL: A L’INSTITUT TOTHOM ENSENYA A LLEGIR. UN MO DEL DE COMPRENSIÓ LECTORA DE CENTRE

AUTORA: Carme Abril i Ferrer SUPERVISIÓ: Conxita Mayós Servet Direcció General d’Ordenació i Innovaci ó Educativa

Departament d’Educació

MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Llengua i literatur a catalana

RESUM:

Els nostres alumnes, entenen el que llegeixen? Què és comprendre un text? Què es comprèn? Quan es comprèn un text? Com s’arriba a aquesta comprensió? Quin és el procés que segueix el lector per fer-ho? Són qüestions que els docents ens fem i que ens fan pensar a cercar habilitats i estratègies que permetin els nostres alumnes de ser més eficaços a l’hora de llegir i entendre un text i també de treure’n més profit. Ensenyar a llegir no és senzill, i si parlem de l’etapa que va dels 12 als 16 anys, la tasca és força més complexa, perquè els alumnes sí que saben descodificar el text, saben llegir, però l’entenen? Sabem els docents ensenyar a comprendre el que s’està llegint? Hi dediquem temps a aquesta labor? És una feina de les professores i professors de llengua o bé tothom s’hi ha de posar? Si l’alumne ha d’entendre l’enunciat d’un problema de matemàtiques, ha de comprendre les instruccions d’un muntatge mecànic de tecnologia, ha d’interpretar una gràfica de ciències socials... és evident que totes i tots ens hi hem de posar, hem d’ensenyar i hem de contextualitzar les lectures a cada àrea. Els nostres alumnes, estan motivats per a la lectura? Quin tipus de textos els donem? En fem un seguiment, una avaluació? És evident que cal ajudar les noies i els nois a avançar en la comprensió lectora i això és el que pretenc amb aquesta llicència d’estudis, començant per l’impuls d’un clima a l’institut que afavoreixe l’interès per la lectura, fent reflexionar les professores i els professors sobre la importància d’aquest procés mental, que no ha de ser només descodificador (tots sabem com n’és de complexa la relació entre el pensament i el llenguatge), sinó que hem d’aconseguir fer-lo esdevenir en procés mental plaent i enriquidor. L’alumnat ha de participar activament durant tot el procés, perquè formar part d’aquest projecte pot fer-lo sentir més motivat. L’objectiu d’aquest treball és aconseguir estratègies de centre que puguin ser aplicades a l’aula per millorar la comprensió lectora (o escrita) de l’alumnat i alhora, fomentar la motivació per la lectura, i la reflexió pedagògica i individual del professorat. Els resultats de les proves d’avaluació de les competències bàsiques mostren que en l’àmbit lingüístic la comprensió oral i escrita només és acceptable, tot tenint en compte que aquest acceptable és el resultat general. Si filem prim ens adonarem que força alumnes tenen dificultat per comprendre i interpretar textos. El domini de la lectura, de la comprensió lectora, és fonamental per a poder assolir la resta de competències, per això es fa necessari reformular l’organització del centre i la distribució dels continguts del currículum de l’etapa d’educació secundària obligatòria, per fomentar l’aprenentatge del procés de comprendre allò que s’està llegint. Caldrà qüestionar-se el projecte curricular de centre, debatre’l per incloure-hi propostes


Pàgina 2

adreçades a l’ensenyament i aprenentatge de la lectura i plantejar-ho com una necessitat interdisciplinar. Aquest projecte pretén crear estratègies de comprensió lectora, de seguiment de l’alumnat, del professorat, d’avaluació, per a totes les àrees del currículum. Per això s’ha d’emmarcar dins de l’avaluació interna de centre i s’ha de treballar des dels diferents àmbits de l’avaluació, el de l’organització, el d’ensenyament aprenentatge, el de seguiment i avaluació amb propostes de millora. Per tant els eixos a treballar inclouen l’alumnat, el professorat, els continguts del currículum i l’organització del centre. El punt de partida ha de ser la voluntat d’anàlisi i la reflexió de la pràctica docent, ja que la comprensió lectora és una tasca de tot l’equip docent, un dels objectius d’aquest projecte ha de ser que totes i tots siguem professors de llengua, ja que ensenyar a llegir (cosa que a l’educació secundària obligatòria tothom ho dóna per fet i tothom es queixa que els alumnes no entenen el que llegeixen) ens exigeix als docents una planificació conjunta d’objectius i d’estratègies, i necessàriament haurem d’actuar d’una manera orquestrada, l’equip docent ha de ser l’orquestra que ha d’iniciar el concert i la direcció del centre hi té un paper fonamental, el de dirigir i impulsar tot aquest procés. Hem de ser capaços de contextualitzar la comprensió lectora de manera que formi part de les activitats de totes les àrees del currículum i aconseguir que els nostres alumnes tinguen clara la finalitat de la nostra tasca. Així doncs, aquest projecte s’estructura bàsicament en quatre vèrtexs: els alumnes, les professores i els professors, els continguts del currículum i l’organització del centre i els seus objectius s’ordenen dins del marc de l’avaluació interna, en els objectius de l’àmbit d’ensenyament i aprenentatge i en els objectius de l’àmbit organitzatiu.


Pàgina 3

TÍTOL: APLICACIÓ DE L’HUMOR GRÀFIC I DEL CÒMIC EN LA DIDÀCTICA DE LES CIÈNCIES SOCIALS. EXEMPLES PRÀCTICS D’ANÀLIS I D’HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI I D’EDUCACIÓ EN VALORS EN L’ES0

AUTORA: Montserrat Alay Suárez SUPERVISIÓ: Joan Santacana Mestre

Departament de Didàctica de les Ciències Socials Universitat de Barcelona

MODALITAT: B1 CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Ciències soc ials

Tema transversal: Educació en la diversitat, Educac ió en valors

RESUM: L’humor és una de les expressions més refinades de la intel·ligència, lloc comú on convergeixen elements de tipus cognitiu, emocional i moral. Per aquest motiu educar per al sentit de l’humor implica commoure l’individu sencer, trasbalsar-lo, dotar-lo d’unes eines d’interpretació de la realitat que l’orientin vers el que anomenem intel·ligència emocional. L’objectiu principal del nostre treball és demostrar la validesa de l’humor –-especialment de l’humor gràfic aparegut en premsa–- com a font de coneixement i de creixement personal en el context educatiu. De l’humor gràfic ens interessa el seu poder de suggestió –-per l’impacte ètic i emocional que provoca–- així com la seva potència intel·lectual i creativa, perquè obliga a desentrellar imatges i símbols. Així, davant d’una vinyeta, l’alumne aplica els coneixements previs per fer-ne la interpretació; però la comprensió en profunditat ve de la mà d’elements de caire emocional i moral, quan el que veu li provoca una emoció determinada i el posiciona èticament. El material que elaborarem es podrà desenvolupar a l’aula com a crèdit variable o bé com a bateria de recursos a utilitzar puntualment en la matèria de Ciències Socials de 4rt d’ESO, a les tutories i en el tractament de temes tals com la diversitat, l’educació emocional o l’educació en valors. Els exemples inclouran fitxes de treball, dossiers informatius, guies per a les posades en comú i registres d’avaluació de les sessions. Fugint del fals humor –-aquell morbós o macabre o excessivament moralista–- seleccionarem els millors acudits apareguts en premsa des de setembre de 2001. Es pretén que els alumnes arribin a la comprensió global dels esdeveniments històrics ocorreguts des d’aquella data, de les seves conseqüències i de les semblances i relacions amb altres conflictes, passats i actuals; que aprofundeixin en temes com l’impacte de les guerres, el negoci que generen, el conflicte palestino-israelià, la guerra de l’Iraq, el problema del terrorisme internacional i les conseqüències de viure en un mon globalitzat. Ocasionalment, i pel valor didàctic que tenen, utilitzarem els còmics de Spiegelman, Sacco i Satrapi. Creiem que el sentit de l’humor és un ingredient fonamental de les persones crítiques, optimistes i solidàries. Però no és una potencialitat innata i, a més, les seves regles –-


Pàgina 4

com la realitat–- es transformen constantment. Per tant, cal convèncer de la necessitat d’educar-lo, així com donar pautes metodològiques de com utilitzar-lo a l’aula perquè tant docents com discents en puguin obtenir el màxim profit.


Pàgina 5

TÍTOL: L’EDUCACIÓ AUDIOVISUAL A SECUNDÀRIA: SITUAC IÓ ACTUAL I PROPOSTA DE CANVI; PROGRAMACIÓ I ELABORACIÓ DE MATERIALS

AUTOR: Albert Alfonso Moreno SUPERVISIÓ: Joaquín Gairín Sallán

Universitat Autònoma de Barcelona Antoni Marín i Amatller Universitat Oberta de Catalunya Jordi Moral i Ajadó SGTI, Departament d’Educació MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Noves tecnologies: Informàtica, m itjans audiovisuals

RESUM: La influència que el món mediàtic té en la societat és una obvietat. Per a bé i per a mal, la cultura de la imatge que es transmet a través dels diversos mitjans de comunicació és un referent permanent que condiciona i modela contundentment la identitat, el pensament i el comportament de tots plegats, més encara del sector social potencialment més feble perquè està en ple procés de formació, el d’infants i joves. Com a educadors és un fenomen que ens supera i una realitat que no pot ser ignorada pel sistema educatiu ni pels centres escolars, que requereix adoptar una postura de compromís actiu, possibilista i fructífer, canalitzant-la educativament per la via de l’alfabetització mediàtica. L’administració educativa catalana ha incidit en aquest sentit durant molts anys. Per una banda s’ha fet un gran esforç en dotació de mitjans tecnològics, en la confecció de materials didàctics, en la formació de professorat i assessorament de centres. Però segueix sense estar garantit el tractament universal i sistematitzat d’una educació audiovisual i comunicativa a les aules. Cal, doncs, aprofundir en la política educativa audiovisual, cercant fórmules que contribueixin a avançar en la consecució d’estratègies que garanteixin la universalització de l’educació audiovisual en tots els centres i nivells educatius, incidint, entre altres qüestions, en l’establiment d’una normativa organitzacional que garanteixi un temps i un espai setmanal per el tractament d’aquesta temàtica, d’un currículum audiovisual obligatori d’aplicació en tots els centres i nivells escolars i d’un reconeixement de la figura de l’especialista en educació audiovisual i comunicativa. Aquest treball pretén aportar idees i suggeriments que puguin servir de reflexió i d’utilitat a l’administració educativa i als professionals de l’educació per tal d’aprofundir i avançar en el tractament curricular de l’educació audiovisual en tots els centres i nivells educatius, per la qual cosa se seguirà el següent procediment:


Pàgina 6

1. Cercar els fonaments psicològics, pedagògics, socials, mediàtics i legals que justifiquen el tractament sistemàtic i universal de l’educació audiovisual en els centres educatius.

2. Analitzar quina és la situació actual en els centres educatius catalans pel que fa al tractament de l’educació audiovisual.

3. Presentar una proposta d’organització administrativa i de funcionament en els centres que permeti incloure dins el sistema educatiu català el tractament oficial i obligatori de l’educació audiovisual en tots els nivells educatius.

4. Dissenyar una proposta de programació curricular, centrada en continguts audiovisuals i elaborar materials que puguin ser d’utilitat per al professorat.


Pàgina 7

TÍTOL: ESTUDI PER A L’APLICACIÓ ADEQUADA DE LES NOV ES TECNOLOGIES EN UN CENTRE QUE EFECTUA OBRES D’AMPLIACIÓ I REMODELACIÓ

AUTOR: Josep Almar i Lladó SUPERVISIÓ: Lluís Monjas i Manso

IES Puig Cargol

MODALITAT: B3 CLASSIFICACIÓ: Noves tecnologies : Informàtica Tema general: Organització i gestió RESUM: Aprofitant l’avinentesa d’un moment en què el centre actual passa per una ampliació i restauració, es pretén donar suport a l’I.E.S., amb una implementació racional dels recursos informàtics i audiovisuals. Aquest estudi ha de donar com a fruit, l’elaboració d’un projecte que reflecteixi les tasques a desenvolupar per aquesta implementació, en quin temps es faran, el cost econòmic que suposaran i en quins àmbits se sustenta i afecta. El projecte, es basarà en l’experiència adquirida a partir del desenvolupament pràctic de les actuacions plantejades. Una de les tasques primordials, consistirà a recollir informació dels diferents col·lectius de la comunitat educativa per tal de valorar necessitats i problemes. Per altra banda, l’estudi també haurà de contemplar els mitjans existents i els que es preveuen per l’ampliació, i veure com s’integren per aconseguir una dinàmica de funcionament que sigui operativa i racionalitzada.

La informació que ha de servir per l’elaboració del projecte, es recollirà de:

��Projecte del nou centre. Entrevistes amb els responsables tècnics. ��Entrevistes amb l’equip directiu, coordinador informàtic, caps de departament...

��Entrevistes amb diferents centres i els seus responsables.

��Entrevistes amb responsables d'àrees concretes de la SGTI.

�� Informes elaborats per altres llicències o estudis.

Finalment, encara que els recursos audiovisuals es basen moltes vegades en recursos informàtics, he cregut convenient diferenciar els dos conceptes. A continuació estableixo una proposta de feines a realitzar.


Pàgina 8

INFORMÀTICA: L’estudi pretén ser útil a partir de l’elaboració d’un pla de treball, que implica l’assoliment de diferents objectius per nivells. Cada nivell suposaria un àmbit de funcionament necessari a consolidar per passar al següent nivell.

1 NIVELL:

�� Inventariar Software, Hardware i usuaris. (Crear una base de dades amb Acces MySQL).

��Establir un model de restauració dels equips que permeti fer aquesta

acció amb una certa rapidesa (programa Ghost).

��Definir unes normes de conducta per a usuaris (professors i alumnes) i insistir en la importància del seu compliment per poder dur a terme el projecte.

��Estudiar el nivell de resposta del manteniment i assessorament per part

del Departament d’Ensenyament, i fer rentable aquest recurs.

��Establir un compromís de “semi–manteniment” , amb una empresa externa d’àmbit local, per tal de donar resposta a alguns problemes que no estan contemplats en el manteniment d’Educació.

��Definir la nova estructura de les aules (aules tipus classe, i amb

retroprojector).

��Estudiar si el sistema de còpies de seguretat de la xarxa de “gestió” és el més adequat. Fixar propostes de còpies de seguretat.

��Fixar una política per contrarestar els virus infor màtics .

2 NIVELL:

��Configurar el servidor 2000 Server i organitzar una Intranet. ��Establir perfils i quotes de disc per a alumnes i professors.

3 NIVELL:

�� Instal·lar un ordinador amb el sistema operatiu Linux.

�� Instal·lar una pàgina dinàmica amb Apache.

��Estudiar la possibilitat d’assignar les quotes de disc , a través d’un servidor Linux. Obrir el port del router, per tal d’oferir un servei extern d’accés a la informació .

Per últim, és important remarcar que l’estudi ha de contemplar els nous espais d’ubicació dels elements, les connexions entre aquests i les normes de funcionament, segons les possibilitats de la nova obra.


Pàgina 9

ÀUDIOVISUAL: Aquí no farem una distinció per nivells. Es tracta d’una llista de feines a realitzar. Les unes depenen dels recursos existents actualment, i les altres, depenen de la nova ampliació.

�� Inventariar tot el material existent .

��Redactar uns fulls explicatius dels recursos dels que disposa el centre i

informar de les normes de la seva utilització.

��Elaborar manuals de funcionament .

��Preveure la instal·lació de l’aula de conferències .

��Preveure el servei de megafonia / fil musical.

��Altres que puguin sorgir.

Per dur a terme aquest projecte, no solament es dependrà dels aspectes tècnics que, evidentment, són molt importants, sinó que es dependrà també d’aspectes d’organització. És per això que s’ha de procurar que els responsables del Centre tinguin una visió bàsica i abastadora de quins són els elements prioritaris mínims sobre els quals s’haurà de sustentar l’execució d’aquest treball. Per tant, l’estudi intentarà donar aquesta visió dual, humana i tècnica, necessària per tal que la realització de tota la tasca del projecte pugui arribar a bon port.


Pàgina 10

TÍTOL: TRASPÀS DE LA FASCINACIÓ DE LES TIC A ÀMBIT S DEL CURRÍCULUM DE LES CIÈNCIES SOCIALS DE PRIMER D’ESO

AUTORA: Montserrat Alsius Serra SUPERVISIÓ: Doris Moreno Martínez

Consorci del Centre Associat de la UNED a Terrassa MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Ciències socials Noves tecnologies: Informàtica, mitjans a udiovisuals

RESUM: Amb el present treball es pretén incorporar les TIC al crèdit comú de 1r d’ESO de ciències socials, elaborant activitats per treballar les cinc unitats d’història que es treballen al nivell esmentat. No es proposa de cap manera ampliar els continguts de les ciències socials, ni tampoc que els alumnes treballin només amb mitjans informàtics i audiovisuals, sinó que es vol confeccionar un material complementari al llibre de text i que els alumnes apliquin els procediments apresos a tecnologia per a l’assimilació dels continguts d’una altra àrea. El que es planteja en aquest treball és oferir algunes pautes útils per tal d’incorporar amb aprofitament les TIC al treball quotidià de l’aula, perseguint l’horitzó d’unes classes útils i amenes. Es tracta de fer, d’una banda, un treball de recerca de materials multimèdia relacionats amb el curriculum d’història de 1r d’ESO: prehistòria, Egipte, Grècia, Roma i Roma a Catalunya, i d’altra banda elaborar fitxes de treball pautat per tal que l’alumnat pugui extreure i processar informació dels materials proposats. Generalment la tasca a fer serà guiada, sobretot tenint en compte que va adreçada a nois i noies de 1r d’ESO, tot i així s’inclouran propostes de treball més obertes atenent a la diversitat d’alumnes. Es treballarà amb formats diversos: textos informatius d’internet, programes informàtics ( Clic, materials de l’EDU 365 ... ), Webquest, Videos, CD, jocs de simulació amb TIC, materials informàtics elaborats, etc.

Per confeccionar les activitats d’aprenentage corresponents a cada unitat del curriculum d’ història de 1r d’ESO se seguirà el següent mètode de treball:

• Selecció dels suports multimèdia a utilitzar per a cada unitat didàctica. Partint de la recopilació prèvia que s’ha fet dels possibles materials a treballar es seleccionarà el més adient per treballar cadascun dels temes: prehistòria, Egipte, Grècia, Roma i Roma a Catalunya

• 3r nivell de concreció: partint de la programació d’objectius i continguts generals es concretaran els objectius i continguts per a cada sessió.

• Elaboració de fitxes de treball d’acord amb la programació establerta. S’elaboraran fitxes com mínim de dos nivells de dificultat, corresponents a la mateixa programació, però de divers nivell de dificultat, per tal d’atendre les diferents necessitats educatives dels alumnes.


Pàgina 11

• Confecció de fitxes d’autoavaluació: En finalitzar les activitats els/les alumnes realitzaran una fitxa d’autoavaluació, i, a més a més, a l’hora d’avaluar la unitat es tindran en compte els continguts treballats en aquestes sessions.

Cada bloc d’activitats s’estructurarà de la manera següent:

• fitxa del material multimèdia o informàtic que s’utilitzarà

• Continguts de l’àrea que es treballaran

• Fitxa de treball

• Activitats d’avaluació

El conjunt d’activitats corresponents a cada unitat treballada està pensat perquè tingui una durada d’una hora i perquè pugui iniciar-se, acabar-se i autoevaluar-se en una sessió. Això, de vegades no serà possible en les sessions de video, donat que els documentals sovint duren massa temps com per poder ajustar tota la tasca: visionar el documental, realitzar activitats i autoavaluar-se, en una sessió; en aquest cas, els alumnes acabaran la feina a casa i es farà l’autoavaluació o correcció a l’aula en la propera sessió de classe.

Els materials resultat d’aquest projecte representen un canvi de metodologia i la incorporació de nous procediments a l’hora de dur a terme les activitats i d’estructurar les sessions , donat que en dues d’aquestes s’hi incorporaran les TIC.

És pretén sobretot aconseguir un material útil, que proporcioni als docents recursos per treballar els continguts d’història a través de les TIC i, a més a més, amb unes activitats totalment pensades per a l’alumnat de 1r d’ESO amb la pretensió que els faciliti l’aprenentatge de la història antiga.


Pàgina 12

TÍTOL: MATERIALS D’APRENENTATGE PER A L’ALUMNAT NOUVINGUT EN LA FASE DE TRANSICIÓ A L’AULA ORDINÀRI A (ÀREA DE LLENGUA CATALANA, ALTRES ÀREES, AVALUACIÓ I TUTORIA)

AUTORA: Maria Carme Andrade Platero

SUPERVISIÓ: Miquel Àngel Pradilla

Universitat Rovira i Virgili

MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Tema transversal: Educació en la div ersitat,

alumnat nouvingut RESUM: El present treball s’emmarca en la fase de transició a les classes ordinàries de l’alumnat nouvingut en els primers cursos d’estada al nostre sistema educatiu, tenint present que l’alumnat rep una atenció especialitzada en l’aula d’acollida durant el primer any o durant el temps que es cregui convenient. Les estratègies que es treballaran seran orientatives i aplicables des d’una pràctica educativa oberta tot i aportant una línia de treball basada en la reflexió compartida i la posterior revisió per part dels agents educatius, en especial per l’equip docent del centre i la tutoria de l’aula ordinària. El treball,objecte de la present llicència, que porta com a títol: Materials d’aprenentatge per a l’alumnat nouvingut en la fase de transició a l’a ula ordinària, es desenvoluparà des de quatre àmbits generals : tutoria, àrees d’aprenentatge i avaluació i tractament de la llengua (catalana). Com es pot deduir, l’objectiu és ambiciós quant a volum de continguts curriculars a desenvolupar, però com ja hem esmentat en un paràgraf anterior, l’objectiu és aportar propostes i línies de treball obertes als respectius departaments per tal que s’adequin de forma progressiva els diversos materials curriculars al nou alumnat , oferint models concrets en aquells àmbits els quals ens hem compromès a estudiar. Pel que fa a l’àmbit de la tutoria, les estratègies a elaborar buscaran la consecució de la plena integració de l’alumnat nouvingut al centre. Aquest àmbit es desenvoluparà en el si de l’aula ordinària, fent partíceps actius l’èquip docent i la resta d’alumnes. Les àrees curriculars que treballarem seran prioritàriament aquelles que pel seu component no estrictament vehicular, complementaran la formació acadèmica de l’alumnat nouvingut. Ens referim a les àrees formatives artístiques, l’educació física, les tecnologies,etc. L’àmbit de l’avaluació té un caràcter general i com a tal el tractarem, de forma que elaborarem uns criteris aplicables a les diverses àrees del currículum basats en els principis del punt d’on partim i on es vol arribar amb aquest nou alumnat, així com altres consideracions de tipus pedagògic. L’àmbit de la llengua catalana el treballarem des del vessant comunicatiu, donat que l’alumnat nouvingut ja realitza una immersió acadèmica en llengua catalana durant les hores a l’aula d’acollida. En aquest apartat cercarem estratègies a fi que la implicació en aquest procés sigui de tota la comunitat educativa, per tal de provocar la necessitat de l’ús de la llengua catalana, fora de l’aula d’acollida.


Pàgina 13

TÍTOL: L’ÍNDEX DE QUALITAT AMBIENTAL (IQA): UNA ME TODOLOGIA PER AVALUAR L’ESTAT AMBIENTAL D’ENTORNS URBANITZATS

AUTOR: Carles Aparicio Morales SUPERVISIÓ: Martí Boada Juncà

Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals Universitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Ciències naturals i experimentals

RESUM: Generalment desenvolupem les nostres activitats en ambients urbans. Passem la major part del temps a la ciutat, al poble, llocs en definitiva que han estat transformats per la mà de l’home. Les ciutats, els pobles i els habitatges han evolucionat per oferir un alt nivell de confort millorant el grau d’habitabilitat, però això ha significat la modificació i transformació del seu entorn natural. Aspirem a una societat que permeti un model de desenvolupament sostenible, i és en aquest sentit que el projecte que es presenta vol col·laborar en el camp de l’ecologia urbana i avançar en la comprensió d’aquest ambient tan propi de la nostra civilització. El projecte pretén desenvolupar un protocol de treball que permeti avaluar l’estat ambiental de l’entorn més proper a l’alumne. Els indicadors tenen un alt valor científic en l’anàlisi ambiental. Determinats paràmetres, així com la presència d’organismes bioindicadors, són utilitzats per valorar l’estat ambiental d’un indret. La seva presència, absència o distribució està associada a un factor o a una combinació de factors ambientals particularment significativa o rellevant. Amb aquest projecte es vol elaborar un procediment de treball per als diferents nivells d’ESO i batxillerat de forma que la valoració del conjunt de factors, permeti avaluar la qualitat ambiental d’espais tan propers als alumnes com puguin ser els voltants immediats del centre d’ensenyament on estudien i el poble o ciutat on viuen. Es tractaria de desenvolupar una metodologia de fàcil aplicació, basada en dos pilars fonamentals: la percepció del medi i la recollida de dades i informació que avui dia està a l’abast de tothom a través de les noves tecnologies. La integració d’aquestes valoracions s’expressarien en un índex de qualitat ambiental. El projecte proposa introduir aquesta metodologia de treball a primer cicle de l’ESO, evidentment adaptada als coneixements i possibilitats dels alumnes. Aquest primer nivell suposaria una introducció de l’educació ambiental a primer cicle de l’ESO i facilitaria la seva continuïtat a segon cicle. El fet d’aplicar la mateixa metodologia, tot i que aprofundint en l’anàlisi i els resultats, actuaria com element de continuïtat en aquesta tasca. Finalment, el projecte també pretén seguir treballant aquest aspecte de l’educació ambiental a nivell de batxillerat, és per això, que hi hauria un tercer nivell d’anàlisi pensat per als alumnes de la modalitat científico-tecnològica en què es pogués assolir un grau satisfactori d’aprofundiment en la matèria. El treball de camp realitzat es complementarà amb una anàlisi i avaluació dels resultats. Es tracta de determinar les causes que justifiquen una situació i uns resultats. L’alumne haurà


Pàgina 14

d’identificar els aspectes més negatius de la valoració i a partir d’aquí, proposar les possibles solucions o millores davant una problemàtica ambiental. Finalment, tots aquests resultats quedaran recollits en unes taules que resumiran la informació, permetent fer l’anàlisi comparatiu amb altres llocs, o bé, l’anàlisi d’un mateix lloc en moments diferents i veure així, l’evolució de l’índex.


Pàgina 15

TÍTOL: LES CIÈNCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT : RECURSOS

DIDÀCTICS PER A L’ENSENYAMENT PRIMARI I SECUNDARI A LES TERRES DE L’EBRE

AUTOR: Alvaro Arasa Tuliesa SUPERVISIÓ: Josep M. Mata Perelló

Escola Universitària Politècnica de Mines de Manres a Universitat Politècnica de Catalunya

MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Ciències naturals i experimentals RESUM: Amb el recull i presentació en format de CD i estructurat com una web, es pretén presentar aquells aspectes més rellevants de les ciències de la terra i del medi ambient de les terres de l’Ebre, amb l’objectiu de poder arribar als diferents nivells educatius. Partint del medi local, l’alumnat i el professorat de primària i de secundària podran disposar de la màxima informació possible. Aquest fet permetrà que, de manera individual i en grup, l’alumnat i el professorat incorporin en el seu treball diari coneixements i estratègies espai-temps com a conceptes bàsics per a la comprensió del seu territori. Els camps de treball es concretaran al voltant de: a) L’Ebre: eix vertebrador de les terres de l’Ebre

Descobrir el cicle de l’aigua a les terres de l’Ebre Identificar i valorar les aigües superficials i subterrànies

b) Les roques i els minerals a les terres de l’Ebre

Caracteritzar les roques, els minerals i els seus recursos Descriure processos de formació

c) Els riscos geològics a les terres de l’Ebre

Descriure i avaluar riscos geològics Descriure i comprendre els problemes ambientals

d) Passat, present i futur del geosistema riu Ebre

Descrobrir diferents organismes que han viscut en altres èpoques i ecosistemes Valorar l’actual geosistema de les terres de l’Ebre com el resultat de l’evolució.

Obviament, l’ordenació i síntesi d’aquests conceptes es fa evident, quan la gestió del medi i de l’entorn és contínua, tant a nivell de les actuacions que es fan en el territori, com de les perspectives encaminades, en el millor dels casos, a la realització de nous traçats i actualització de carreteres, la creació d'abocadors controlats, l'extracció d'àrids, recursos hídrics superficials i subterranis. És evident que un millor coneixement d'aquests processos i la seva evolució pot ajudar considerablement a millorar la presa de decisions i el reconeixement per part de la població.


Pàgina 16

Conseqüentment, l’aportació d’una proposta didàctica per al professorat pot afavorir que les ciències de la terra i del medi ambient puguen arribar a ser més assequibles per a l’alumnat, d’una manera senzilla, a ensenyament primari i secundari. Per això, es considera que el treball ha d’aportar: a) Material gràfic i visual a nivell d’aula; b) Recursos pedagògics i didàctics per al professorat; c) Itineraris curts i llargs pel territori; d) Activitats concretes per desenvolupar objectius i coneixements; e) Valors naturals de les terres del’Ebre; f) Materials que facilitaran eines per al tractamant de la diversitat.


Pàgina 17

TÍTOL: RECURSOS DIDÀCTICS AMB SUPORT INFORMÀTIC PE R A

L’ÀREA DE MATEMÀTIQUES AL SEGON CICLE DE L’ESO. ACTIVITATS AMB LA WIRIS

AUTORA: M. Assumpta Arqués Teixidor SUPERVISIÓ: Margarida Mitjana Riera

Facultat de Matemàtiques i Estadística Universitat Politècnica de Catalunya Daniel Bosch Blanch IES Les Corts

MODALITAT: B2 CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Matemàtiques Noves tecnologies: Informàtica

RESUM: Els grans i constants canvis que van tenint lloc dins la societat del coneixement i de la comunicació justifiquen la necessitat de la inclusió de les noves tecnologies també dins l’ensenyament i aprenentatge de les matemàtiques. En aquest projecte es pretén aprofitar l’ús de la tecnologia per transformar la manera en què ensenyem i aprenem i vol mostrar com aquesta proporciona un entorn favorable en què els alumnes poden explorar i obtenir alhora un millor rendiment dels seus coneixements. L’objectiu terminal d’aquest projecte és doncs, facilitar l’aprenentatge de les matemàtiques a la ESO mitjançant l’ús de materials didàctics atractius i senzills en suport informàtic. La concreció del projecte serà una pàgina web amb activitats didàctiques pràctiques que complementin les diferents unitats que conformen els continguts curriculars de les matemàtiques al 2n cicle de la ESO. Aquestes activitats estaran elaborades amb la calculadora Wiris, de manera que l’alumnat haurà de treballar a través de l’ordinador. Seran activitats d’anàlisi, de comprensió, de síntesi i de reflexió estructurades en els següents àmbits: - activitats pautades formades fonamentalment per exemples que portaran l’alumne a

reflexionar i a extreure les seves pròpies conclusions. - exercicis relatius a la unitat que s’està treballant de consolidació i d’aprofundiment. - una bateria de qüestions d’autoavaluació per comprovar el grau d’assoliment dels

continguts de la unitat. Tot això serà possible gràcies a la interactivitat de la calculadora Wiris. La calculadora Wiris és un excel·lent vehicle d’introducció de nous objectius i continguts educatius per la seva potencialitat. Per altra banda el resultat final del projecte es publicarà en format de pàgina web i s’hi podrà accedir des de qualsevol navegador d’Internet. Cal tenir molt present que aquest treball amb la Wiris no substitueix en cap cas el treball directe i humà que fa el professor dins de l’aula, sinó que és una eina complementària per tal de facilitar la tasca tant dels docents com de l’alumnat en el seu aprenentatge. Els recursos didàctics que conformen el projecte pretenen ser un ajut per al professorat a través d’un material nou que resulta molt atractiu a l’alumnat. A més, el treball a través de l’ordinador, amb un sistema interactiu permet que cada alumne segueixi el seu propi ritme. El fet que el mateix programa pugui indicar en cada cas si les respostes als exercicis i als problemes són correctes fomenta l’anàlisi i la reflexió per part de l’alumnat.


Pàgina 18

TÍTOL: L’ENSENYAMENT DE LES CIÈNCIES EN ANGLÈS. L’ ANGLÈS

COM A LLENGUA VEHICULAR D’INTERCANVI. RELACIÓ AMB EXPERIÈNCIES EUROPEES A TRAVÉS DEL PROGRAMA SÒCRATES

AUTORA: Lourdes Azón Canalda SUPERVISIÓ: Luís Fernández López i Tura Puigvert M asó

IES Alexandre Satorras MODALITAT: B3 CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Ciències naturals i experimentals,

Llengües estrangeres Noves tecnologies: Informàtica, mitjans audiovisu als Tema general: Dimensió europea RESUM:

Aquest projecte es presenta com una necessitat de treballar la llengua anglesa en relació amb altres matèries curriculars i es fonamenta en la importància de l’anglès com a llengua d’intercanvis a nivell europeu. El meu estudi es basa en una experiència personal en dues especialitats diferents, com a mestra d’anglès i de ciències experimentals. L’aprenentatge de les llengues no ha de ser un fet aïllat, sinó que s´ha de relacionar amb la realitat del seu ús: la importància de l’anglès en els temes científics, com a llengua vehicular en l’ús de les noves tecnologies, per poder participar en fòrums a nivell europeu, per a l’intercanvi d’experiències, etc. El meu projecte d’estudi es basaria en l’elaboració i l’adaptació d’un material bilingüe que es pogués fer servir en qualsevol centre i en principi adaptat als nivells de la ESO, on en l’àmbit de les ciències es comencen a introduir nous conceptes i un nou vocabulari i aquest es podria facilitar en les dues llengües. La idea és de contactar amb persones o centres que fan el curriculum de ciències en anglès, col.laborar amb el Departament i grups de treball . El treball inclou alhora una memòria de l’experiència i seguiment del programa Eurokids que aquest any s’ha realitzat a Mataró. I, per últim, l’estudi també inclou l’ús de les noves tecnologies en l’aprenentatge, l’intercanvi d’experiències i un recull de recursos multimèdia aplicables a l’aula. Les llengues són un mitja de comunicació i ens hem de poder comunicar en qualsevol àmbit.


Pàgina 19

TÍTOL: L’EDUCACIÓ FORMAL: HÀBITS I APRENENTATGE AUTOR: Antoni-Lluís Baig Nogués SUPERVISIÓ: Salvador Cardús i Ros

Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia Universitat Autònoma de Barcelona MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Tema transversal: Educació en valors RESUM:

El treball consistirà a estudiar la importància de les “formes” en el procés educatiu; per això la primera part del títol és: “l’educació formal”. Suposo que la majoria estarà d’acord que cal que els nens i adolescents siguin “ben educats” i que la “mala educació” és un impediment per a l’aprenentatge. Però el desacord comença ja en el moment de definir què entenem per la “bona” i “mala educació”, la importància que cal donar-li i, sobretot, com cal treballar-la a l’escola i a l’institut. Aquestes qüestions han esdevingut cabdals als instituts des que es va implantar la reforma, ja que abans aquesta era una problemàtica menor car les preocupacions del professorat se centraven bàsicament en la didàctica de les seves assignatures. Durant els últims anys s’han fet, sobre aquestes qüestions, molts debats, s’han dut a terme moltes experiències i s’han publicat estudis interessantíssims, però la dura realitat és que, en opinió d’una part del professorat, s’avança poc en aquest sentit i, potser en alguns aspectes, es retrocedeix. En alguns centres, la “mala educació” és bastant habitual: manca de respecte al professorat i entre els companys, desordre generalitzat, manca de puntualitat i d’assistència a les classes, poc silenci, corredisses i escridassades pels passadissos, manca generalitzada de treball, etc. Però no tothom, tant professorat com pares, considera aquestes “formes” com un problema. N’hi ha de molt tolerants i que fins i tot les interpreten positivament com a producte de l’espontaneïtat dels adolescents. Altres sí que hi donen importància però no saben com intervenir-hi i, o bé s’inhibeixen, o bé s’hi enfronten i arriben a situacions violentes. Aquestes visions contradictòries generen sovint discussions entre el professorat i deterioren les relacions, cosa que educativament encara és més nefasta. Per altra banda, els resultats acadèmics són en general poc satisfactoris, com mostren les estadístiques. Doncs bé, la meva tesi és que l’educació formal hauria de ser actualment l’objectiu bàsic de les escoles i instituts: sense unes mínimes formes no hi ha aprenentatge possible de continguts. Per això la segona part del títol del meu treball és: “hàbits i aprenentatge”.

El meu objectiu és, doncs, esbrinar en què ha de consistir la “bona educació”, és a dir, quines són les “formes” (hàbits, actituds, valors, etc.) mínimes exigibles; quin abast té, a partir d’aquest criteri, la “mala educació”; si, realment les formes són imprescindibles per a un bon aprenentatge i com es poden adquirir més eficaçment (quines accions educatives són adequades i quines no).


Pàgina 20

TÍTOL: CINEMA I FILOSOFIA AUTORA: Anna Baiges Jardí SUPERVISIÓ: Carla Carreras Planas

Facultat de Lletres Universitat de Girona

MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Ciències socials RESUM: El projecte, que porta com a títol “Cinema i Filosofia”, pretén elaborar una sèrie de recursos, basats en el cinema, especialment per a la matèria de filosofia II (història de la filosofia), sense deixar de banda la filosofia I. Partim de la base que la filosofia és una matèria difícil per molts alumnes, que moltes pel·lícules són un text que pot llegir-se en clau filosòfica i que el DVD és una eina molt útil per veure cinema en bones condicions. Pel que acabem de dir, pretenem fer una recerca sobre les pel·lícules que, en format de DVD, es troben al nostre abast i que, per la temàtica, per la biografia -directa o indirecta- d’alguns protagonistes de la història del pensament o pel seu context històric, estan directament relacionades amb alguns temes del currículum de filosofia. Com a resultat final d’aquest projecte pensem aportar un “text teòric” que justifiqui l’ús del cinema a les classes d’història de la filosofia i un “material didàctic d’ús a l’aula” que contingui a grans trets (aquest apartat sempre es modificable, a mesura que anem avançant en la nostra investigació) els següents aspectes: fitxa tècnica, sinopsi, selecció del DVD, presentació pel professorat, orientacions didàctiques pel professorat, algunes webs interessants, orientacions sobre la visualització de les pel·lícules, preguntes generals sobre la temàtica, preguntes generals sobre la relació entre la temàtica i el seu tractament en el film, activitats d’ensenyament-aprenentatge i altres recursos: lectures, altres pel·lícules, etc. Dins d’aquest darrer apartat, pensem en l’elaboració d’un power point que permeti la presentació d’aquests materials en cursos de formació del professorat . Amb tot plegat, vull mostrar exemples d’aplicació metodològica que siguin vàlids per als centres d’ensenyament, tot contribuint a enriquir els professionals implicats amb nous elements de reflexió, de comprensió i d’actuació que els permetin millorar la seva activitat docent. Al mateix temps, i si s’escau, voldria mostrar la transferibilitat d’aquests exemples d’aplicació metodològica a d’altres matèries com ara: literatura, història i ètica.


Pàgina 21

TÍTOL: CREACIÓ D’EINES DIGITALS D’APRENENTATGE I A VALUACIÓ. PROJECTE AD@. IES LA MALLOLA

AUTORA: María Santos Bajo de la Fuente SUPERVISIÓ: Arcadi Cirera Castells IES La Mallola MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Noves tecnologies: Inform àtica RESUM: En aquests moments, l'element clau per a la renovació del sistema educatiu és el desenvolupament i desplegament d'eines i sistemes informàtics.

Evidentment, cal millorar altres aspectes de les activitats que en aquests moments es desenvolupen en tots els centres educatius del nostre país. Tanmateix, la documentació que ha anat apareixent els últims anys, les tendències en altres camps de l'activitat social i les experiències dutes a terme en els centres més innovadors, palesen la funció cabdal que han de tenir les noves tecnologies com a motor dels canvis que adaptaran el sistema educatiu actual a les noves necessitats i exigències del segle XXI.

Pel grau de formació d'un nombre important de professores i professors i per la considerable extensió de l'accés als recursos informàtics de les escoles i instituts del nostre país, ens trobem en una situació immillorable per a col·laborar molt activament en el desenvolupament de la informàtica educativa. Sense cap mena de dubte, la situació ens demana ser generosos en l'esforç. Tanmateix, hi ha quelcom més interessant que posar un granet de sorra en la construcció del nostre país, que ajudar a crear un món millor?


Pàgina 22

TÍTOL: LLENGUATGE GRÀFIC I LLENGUATGE VERBAL. PROG RAMA DE DIBUIX INTEGRADOR PER A ALUMNES NOUVINGUTS

AUTORA: Cristina de Balanzó de Orovio SUPERVISIÓ: Rosa Agenjo Bosch

Facultat de Belles Arts Universitat de Barcelona MODALITAT: B2 CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Educació visual i plàstica RESUM: Es tracta d’un programa de dibuix preferentment pensat pels alumnes nouvinguts i, d’entre aquests, pels que tenen dificultats per comunicar-se. Es basa en l’aprenentatge del llenguatge gràfic perquè faci de pont entre el que volen comunicar i la llengua catalana, que els immigrants desconeixen. Està inspirat en l’ensenyament de llengües estrangères on el dibuix que acompanya el text és una font d’informació, però en aquest cas l’alumne simultàniament aprèn a dibuixar i assimila més fàcilment la informació que li arriba a travès de l’oïda, el tacte i, per suposat, la vista. El programa es fonamenta en l’observació i coneixement de l’entorn i tracta de capacitar l’alumne per representar-lo (tots podem reconèixer un elefant, però no tots sabem dibuixar-lo). Per aconseguir aquest fi consta d’una sèrie de fitxes pensades pels alumnes i altres propostes d’exercicis per dotar de recursos als professors. Per desenvolupar l’observació l’alumne haurà d’analitzar imatges, identificar formes simples, comparar formes i grandàries, memoritzar imatges, realitzar composicions...i en cada una de les propostes d’exercici incorporarà noves paraules al seu vocabulari. Aquest vocabulari haurà de crèixer des del que és fonamental fins el que és accessori. Per poder representar aquest entorn i participar activament en l’aprenentatge del llenguatge gràfic l’alumne haurà de conèixer els estris de dibuix, treballar les habilitats manuals que li permetran fer una grafia correcte i dominar el traç. Per representar l’entorn també necessitarà conèixer tots els elements que integren el llenguatge gràfico-plàstic: línia, color, perspectiva, taca, grandària, clarobscur…i la interacció entre tots aquests elements que conformen les imatges. Finalment les tècniques més adients per treballar a l’aula com els llapis, retoladors, collage, tèmperes... Amb aquest programa es pretèn motivar la creativitat de cada individu, valorant les diferències individuals i culturals amb la idea d’integrar els alumnes nouvinguts a l’institut i fer que aquests valorin i acceptin altres realitats que els enriqueixen i fan ser més oberts. L’assignatura d’E.V.P. permet la manifestació individual dels alumnes dins d’un marc de referència, que és el treball proposat, on hi ha solucions plàstiques infinites, i tractem d’aprofitar aquests avantatges enfront d’altres assignatures. Tampoc podem oblidar promoure els treballs d’equip i el repartiment de tasques dintre de l’aula, per crear vincles entre els alumnes i així una major acceptació entre ells.


Pàgina 23

TÍTOL: DE LES ESTRATÈGIES INFORMALS A LES EFICIENT S PEL CÀLCUL. CONCRECIÓ DE PROPOSTES PER A UN APRENENTATGE DEL CÀLCUL MÉS EFICAÇ

AUTORA: Carme Barba Uriach SUPERVISIÓ: Roser Codina Pascual

Departament de Didàctica i Ciències Experimentals i de la Matemàtica Universitat de Barcelona

MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Matemàtiques Noves tecnologies: Mitjans audiovisuals RESUM: Aquest projecte parteix de la importància que tenen les competències bàsiques a l’educació infantil com a base de futurs aprenentatges. Dins l’àrea del llenguatge matemàtic la construcció del càlcul és un dels continguts imprescindibles. Per poder assolir aquest contingut cal que prèviament els nens i les nenes construeixin l’estructura mental del nombre i adquireixin estratègies eficients de resolució.

La finalitat del treball és oferir als i a les mestres d’educació infantil una prova que els proporcioni informació de com conten els seus i a les seves alumnes i de les estratègies que utilitzen . La tria d’aquestes proves estarà recolzada en dos punts principals, d’una banda l’adequació i l’adaptació de propostes extretes de la literatura de recerca sobre el tema a la nostra realitat i per altra aquelles tasques que per la meva experiència em semblen prou interessants per la informació que proporcionen.

Aquestes proves es passaran a una mostra d’alumnes de diferents escoles i s’enregistraran en vídeo. La intenció d’aquest projecte es defineix en la línia d’avaluar per modificar la intervenció educativa. És a dir, no és tan important saber què sap i què no sap el nen o la nena sinó si l’estratègia que utilitza és eficient o a la llarga li provocarà dificultats, i per tant quines experiències pertinents li podem oferir perquè pugui anar adquirint el nivell de resolució desitjat. És amb aquesta intenció que em plantejo elaborar un recull de propostes senzilles, que ajudin als alumnes a adquirir estratègies eficients de càlcul amb nombres petits que permetin agilitzar el pas a estadis de comptatge més complexos.

El projecte es materialitzarà en un recull de gravacions en format digital. Seran filmacions de curta durada que mostraran d’una banda nens i nenes resolent de forma individual les tasques d’avaluació, així com una mostra d’activitats i situacions de classe on es portin a terme activitats afavoridores i coherents amb la filosofia de l’avaluació.

Penso que és molt important que els mestres i les mestres d’infantil dediquem temps a reflexionar sobre què i com aprenen els nostres alumnes i fer-ho a partir de l’anàlisi de situacions reals pot ser una bona aportació. La utilització del vídeo com a eina d’observació permet prendre distància de la situació i obtenir una mirada més objectiva. Si a més aquesta reflexió pot ser compartida amb altres docents, cosa que el vídeo permet, l’acte educatiu esdevé molt més ric.


Pàgina 24

TÍTOL: APROXIMACIÓ A UN MODEL D’INSTRUCCIÓ DEL RES UM DEL

TEXT NARRATIU EN ANGLÈS: LA SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA I L A INTERACCIÓ

AUTORA: Generosa Lidón Barberá Lainez SUPERVISIÓ: Marta Milian i Gubern

Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura

Universitat Autònoma de Barcelona MODALITAT: B1 CLASSIFICACIÓ: Àrea Curricular: Llengües estrangeres RESUM: Aquesta recerca sorgeix de la necessitat de trobar noves línies innovadores en la concepció de la didàctica de les llengües. Com a formadora sempre he considerat important que el docent pugui ser al mateix temps investigador mitjançant projectes d’aula. Partim de la proposta de la urgència en la reflexió metodològica a secundària sobre el tractament de textos en LE (llengua estrangera). Les conclusions són que les teories psicopedagògiques sobre l’aprenentatge arriben amb una dècada de retard a ser aplicades a l’aula. En altres paraules, la didàctica que en molts casos s’aplica a secundària, almenys en l’àmbit de les llengües estrangeres, gira sobre un model d’instrucció que va ser vàlid a la dècada dels 80 i 90, però que no ho és ara. La hipòtesi és que la inclusió d’elements innovadors en la instrucció pot millorar la qualitat del text. La col·laboració entre companys és un d’aquests elements als quals fèiem referència, d’altra banda, la valoració del procés d’aprenentatge no només com un mètode sinó com un objectiu en si mateix. La naturalesa de l’aprenentatge s’ha d’entendre com una entitat constructiva dinàmica i dinamitzadora, prioritzant els aspectes procedimentals i no només el producte final. Pel que fa a la composició del text, plantegem el resum:

��com una tasca conjunta de comprensió-elaboració i no com dues activitats separades

��com un procés recursiu. Objectiu de la recerca El Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la UAB (A. Camps, M. Milian, T. Ribas...) treballa la didàctica de l’escrit des d’una perspectiva de procés, la qual cosa m’ha ajudat a reflexionar sobre els aspectes que intervenen en l’optimització d’un model d’elaboració textual d’aquestes característiques. Un altre objectiu global és integrar components sociocognitius, deixant de banda la supremacia de la funció de l’educador, i deixar als alumnes com a mediadors d’instrucció durant el procés d’aprenentatge. Els objectius concrets són:


Pàgina 25

a. Emmarcar el model dins d’un paràmetre conceptual on abordar els propòsits educatius i la modalitat d’ensenyament de l’elaboració del resum en LE:

b. Analitzar en profunditat les fases 2 i 3 (de les 4 fases d’instrucció) per tal d’observar el comportament dels subjectes a l’hora d’afrontar els resums individuals, dels resums en grup.

c. Analitzar els components en les interaccions en grup durant el procés d’aprenentatge de la construcció de la composició escrita: comprovar les actituds dels subjectes, analitzar aspectes com les estratègies concretes en els subprocessos constitutius de la composició.

d. Analitzar el procés d’elaboració del resum mitjançant seqüències didàctiques (SD) segon el tipus de tasques: (I) tasques de comprensió, (II) d’elaboració, (III) d’interacció.


Pàgina 26

TÍTOL: L’AULA D’IDIOMA COM A MITJÀ D’INTEGRACIÓ I

D’ENRIQUIMENT MULTICULTURAL AUTOR: José Luis Bartolomé Sánchez SUPERVISIÓ: Neus Serra Cornellà Inspecció d’Educació Departament d’Educació MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Llengües estrangeres

Tema transversal: Educació en valors RESUM: La creixent presència d'alumnat estranger als nostres instituts suposa un factor d'enriquiment sociocultural i un repte per a la redifinició de la tasca lectiva, que pot esdevenir vivencialment més engrescadora i motivadora. Dins d'un marc de la didàctica dels valors i de la llengua els objectius generals d'aquesta recerca són quatre: 1. Facilitar la incorporació dels alumnes nouvinguts fent-los sentir protagonistes actius d'algunes activitats de classe mentre dura el pla d'acollida i la posterior estabilització a l'aula normal. 2. Ampliar el coneixement cultural (cross cultural knowledge) dels alumnes autòctons respecte als països d'origen dels nous companys. 3. Potenciar les quatre destreses bàsiques de l'aprenentatge d'idiomes utilitzant temàtiques i recursos d'interès universal. 4. Reforçar el reconeixement i respecte envers la multiculturalitat. Aquesta recerca va precedida d'una recopilació de quizzes i textos per familiaritzar-se millor amb la cultura (geografia, història, religió, gastronomia, costums, esports, música...) dels nouvinguts foranis. També es tindrà cura de portar a terme una selecció d'activitats didàctiques provinents de llibres de text del mercat editorial. La tria de textos es fa primordialment en llengua anglesa, sense deixar de banda el material en llengua catalana i/o castellana segons l'interès, dificultat o disponibilitat. El nucli central de la recerca es concentra en la confecció de tres dossiers: a) Un llistat suggeridor de class readers d'ambientació multicultural amb una fitxa d'activitats d'explotació per cada lectura. b) La proposta d'explotació de pel·lícules en DVD que es prestin a conèixer el teixit social modern dels països dels alumnes nouvinguts.


Pàgina 27

c) La recopilació de cançons pop que proporcionin motius de reflexió al voltant de moltes problemàtiques que afecten la nostra societat. En termes quantitatius, aproximadament els dossiers seran d'entre trenta i cinquanta readers, unes deu pel·lícules i unes trenta cançons. Aquests reculls de lectures, pel·lícules i cançons tindran en comú el seu caràcter alliçonador de descobriment i encuriosiment envers altres cultures. El gruix principal d'aquest estudi va adreçat a les aules d'ESO. Per a les de batxillerat s'ha reservat un quart dossier: un pack de deu propostes de treball de recerca amb suggeriments bibliogràfics i possibles pautes d'enfocament. Els països en què es fonamenta la recerca són la Xina i l'Índia, així com el Marroc i Gàmbia. No obstant això, alguns capítols tenen un àmbit pluricontinental.


Pàgina 28

TÍTOL: LA INTERRELACIÓ DELS DIFERENTS PROFESSIONAL S PER A

L’ATENCIÓ ALS ALUMNES AMB NEE AMB DISCAPACITAT EN UN ENTORN D’ESCOLA INCLUSIVA

AUTORA: Eulàlia Bassedas i Ballús SUPERVISIÓ: Isabel Solé Gallart

Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació

Facultat de Psicologia Universitat de Barcelona MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Temes transversals: Educa ció especial, Educació

en la diversitat, Organització i gestió RESUM: El treball planteja l’estudi dels diferents nivells de coordinació de professionals que són necessaris per a una atenció a les necessitats especials de l’alumnat amb discapacitat en el marc d’una escola inclusiva

- la coordinació a l’interior del centre educatiu (tutors, mestres i professors especialistes,...)

- la coordinació amb professionals de serveis educatius (logopedes, fisioterapeutes, professionals d’EAP,...)

- la coordinació amb professionals de serveis de camps no educatius (salut, benestar social,...)

L’avenç en la integració d’alumnes amb necessitats educatives especials és una realitat en molts centres de Catalunya: s’han anat fent projectes educatius que han incorporat l’interès per atendre les necessitats de tot l’alumnat, s’ha anat aprenent de diferents experiències reeixides, s’han identificat barreres que dificulten la integració, s’ha progressat en algunes condicions pròpies de les escoles inclusives,... La coordinació dels professionals per intercanviar informacions, buscar estratègies d’intervenció conjunta, avaluar els recursos aportats a l’alumne, identificar barreres,... s’ha comprovat cada cop més eficaç per col.laborar amb la família en la búsqueda de millores per l’alumne. En l’estudi es tracta d’analitzar quines són les modalitats organitzatives, de funcionament , de relació,... que permeten millorar la coordinació entre professionals, ja sigui dins dels centres educatius o amb els recursos socio-sanitaris de la comunitat. Es parteix de paradigmes ecològico-sistèmics, sòcio-culturals i constructivistes. L’atenció de les necessitats educatives de l’alumnat als centres educatius és una realitat complexa, i la intenció és estudiar aquesta situació tenint en compte tots aquells elements que hi estan relacionats. Es planteja l’estudi d’algunes experiències portades a terme en el nostre context educatiu i social, tant a l’interior de centres educatius de primària i de secundària, com en l’àmbit comunitari en el treball en xarxa. Així mateix s’analitzaran experiències d’altres països que han fet projectes d’inclusió educativa de gran abast. L’objectiu és el d’identificar els requeriments necessaris, les estratègies més convenients,


Pàgina 29

els moments claus en la presa de decisions, els criteris per a la coordinació, el paper dels diferents professionals,....

Els resultats de l’estudi pretenen oferir models de coordinació dels professionals i/o estructures dins dels centres que siguin útils per atendre la diversitat d’un centre educatiu i per al seguiment i l’orientació de l’alumnat amb necessitats educatives especials, útils tants per als centres com per a l‘admininstració educativa, amb la finalitat d’avançar cap a una escola inclusiva per tothom.


Pàgina 30

TÍTOL: SCIENCE IN UK AND IN CATALONIA (YEAR 6/C.S. OF PRIMARY

SCHOOL) – USE OF ICT IN SCIENCE CURRICULUM AUTORA: Rosa Bergadà Llobet MODALITAT: C CLASSIFICACIÓ: Curricular subject areas: Science and ICT

Tema transversal: Ciències naturals i experimentals a través de l’anglès

RESUM: The project will mainly focus on:

- Science thematic correspondence between UK and Catalonia. - Science Curricular contents and attainment targets set up by UK authorities. - Methodology, schedule and schemes of work. - Activities and investigative skills. - Resources, class organisation , strategies, etc. - Students assessment. - ICT contents, purposes and usages. - ICT scheme and schedule.

From the acquired information it will be developed and specified: - The topics which should be adapted to English, taking into account the attainment

targets set up by Departament d’Ensenyament. - The curricular contents taught in English will depend on the particularly features of

each group-class. - Contents will be accurately selected in order not to include to many aims or concepts. - The suitable methodology , resources, schedule, etc. for the Science contents and for

the class language. The means used should promote motivation, help and encourage children to learn using English language.

- ICT should help to ensure the aims. - Assessment should be accurately defined in order to ascertain both, science and

English language aims: The assessment should emphazise oral skills. English language should never distress pupils.

El projecte de treball es centrarà bàsicament en: - La correspondència temàtica entre la nostra assignatura i la seva. - Continguts i objectius curriculars establerts per U.K. per aquesta àrea. - Metodologia emprada i temporalització. - Activitats i experiències pràctiques. - Dinàmica general de la classe: organització, estructura, etc. - Sistemes de seguiment i avaluació - Aplicació de les TIC a UK per als diferents continguts. - Ús i propòsit de les TIC. - Seqüenciació i temporalització de les TIC per aquesta àrea.


Pàgina 31

A partir d’aquí es desenvoluparia el projecte : - Respectant els objectius curriculars establerts pel nostre sistema educatiu , definir els

continguts que seran adaptats per a ser impartits en anglès. - Els continguts escollits dependran de les característiques del grup classe de cada

curs escolar. - Els continguts no inclouran un excés de conceptes a aprendre. - La metodologia, recursos, organització, etc. tindran en compte tant els objectius de

natura a aprendre com els de la llengua de transmissió de coneixements usada, intentant motivar a l’alumne a aprendre en anglès.

- Les TIC poden ajudar a consolidar els aprenentatges. - Definir mitjans d’avaluació de l’àrea i dels progressos en llengua anglesa. Els mitjans d’avaluació seran bàsicament orals tenint en compte de no angoixar als i a les alumnes.


Pàgina 32

TÍTOL: APRENENTATGE ASSISTIT PER LES TECNOLOGIES D E LA

INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ A L’ESO AMB L’AULA D’INFORMÀTICA MÒBIL

AUTOR: Joaquim Blesa Izquierdo SUPERVISIÓ: Josep Maria Silva i Galan

Subdirecció general de Tecnologies de la Informació Departament d´Educació

MODALITAT: B3 CLASSIFICACIÓ: Noves tecnologies: Informàtica RESUM:

L’IES Banús ha estat elegit per experimentar com a centre pilot l’aula d’informàtica mòbil. Aquesta aula consistirà en tants ordinadors portàtils o Tablet PC com alumnes hi ha en un grup-classe d’ESO més un per al professor . A més a cada aula on treballin els alumnes hi haurà un canó retropojector que permetrà complementar el paper de la pissarra convencional (pissarra digital).

Aquest maquinari s’utilitzarà per aplicar les noves tecnologies com a eina vehicular de l’aprenentatge al nivell de 2on d’ESO i implicarà com a mínim a les àrees de matemàtiques, llengua castellana, tecnologia, EVP i diversitat. Però s’està treballant per que s’ampliï a totes les àrees d’aquest nivell.

Els Objectius generals que es pretenen assolir amb aquest projecte són: • Utilitzar l’ordinador portàtil com a assistent de l’alumne/a en el seu procés

d’aprenentatge. • Millorar les destreses de l’alumne/a en les noves eines tecnològiques i de

comunicació. • Aconseguir la capacitació plena dels/les alumnes per a desenvolupar les seves

tasques d’aprenentatge escolar en l’àmbit de les TIC. • Augmentar la motivació, responsabilitat i implicació de l’alumnat en el treball escolar. • Individualització del treball de l‘alumne/a. • Treball sistemàtic amb internet i desplegament del currículum. • Millorar la transmissió d’informació ordinària entre el centre i l’alumnat. • Utilització en les seves màximes capacitats el programari: ofimàtic, dibuix lineal i

disseny gràfic.


Pàgina 33

• Possibilitat d’exposició pública d’objectes i productes. • Democratització de les TIC, donat que possibilita l’accés de tota la família a les eines

informàtiques. • Fer front amb les TIC per intentar evitar l’analfabetisme funcional en aquestes

tecnologies. • Utilització del maquinari fora horari lectiu per activitats programades per l’AMPA o per

formació permanent. • Ús de les TIC per establir espais de debat virtual i col·laboració amb altres centres.

El treball amb que es contribuirà amb aquesta llicència retribuïda, mitja jornada distribuïda a lo llarg d’un curs, s’invertirà en les següents tasques:

1) Coordinar i fer el seguiment de l’experiència.

2) Recollir tota la informació sobre l’experiència de l’aula mòbil a l’IES Banús: actuacions i resultats.

3) Estudiar les possibilitats que presenta l’aula informàtica mòbil com a eina per l’aprenentatge assistit per les tecnologies de la informació i la comunicació a l’Ensenyament Secundari Obligatori.

4) Elaborar una sèrie de recomanacions tècniques i didàctiques sobre l’ús d’aquest maquinari.


Pàgina 34

TÍTOL: TREBALLEM LES EMOCIONS A L’ESCOLA AUTORA: Carmen Boix i Casas

SUPERVISIÓ: Pere Darder i Vidal

Departament de Pedagogia Sistemàtica i Social Universitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Temes transversals: Educaci ó en valors, Educació

per a la salut RESUM : L’objectiu principal que pretenem obtenir amb aquest projecte és la millora de la salut i educació emocional dels nostres alumnes així com dels aprenentatges, però també incidir positivament en la millora de la motivació, implicació, satisfacció personal i benestar dels nostres companys ensenyants i continuar formant-nos com a professionals en l’àmbit de l’educació emocional. Aquest àmbit (educació emocional) ens ha fet fins ara aportacions molt interessants en la nostra tasca docent i desitgem que també les puguin fer a altres companys i companyes. Volem veure que el clima de convivència en els nostres centres millora i per tant també milloren les condicions laborals dels nostres companys i companyes i les nostres escoles esdevenen àmbits de més benestar i per tant amb millors condicions per a l’aprenentatge.

El treball consistirà en el recull i redacció de la experiència viscuda dins l’àmbit dels cursos dissenyats i impartits per nosaltres dins el Pla de Formació, que hem anat impartint des del 2000 així com l’experiència recollida del nostre treball a l’escola, als instituts i feta directament amb els alumnes, també de les aportacions fetes per altres docents als quals hem impartit formació.

Un cop redactat aquest treball en volem aconseguir la publicació en un llibre, així com la publicació d’una pàgina www. Pensem que són dos elements cabdals que sens dubte contribuiran a aconseguir els objectius que hem anunciat.


Pàgina 35

TÍTOL: QUADERN INTERACTIU D’ACTIVITATS DE FÍSICA I QUÍMICA AUTOR: Jaume Borrell Ruiz SUPERVISIÓ: Mercè Izquierdo Aymerich

Departament de Didàctica de la Matemàtica i de les Ciències Experimentals Universitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: B3 CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Ciències naturals i experimentals Noves tecnologies: Informàtica i mitjans

audiovisuals RESUM El projecte pretén constituir-se en una posada al dia del quadern tradicional de pràctiques de laboratori de l’ESO. En primer lloc es tractaria de reelaborar aquest quadern tradicional posant l’accent en continguts com el de la seguretat que en l’actualitat es consideren vitals i, sobretot, posant-lo en els aspectes procedimentals , tot això gràcies a un material molt pautat que ha de servir de guia de referència als nois i noies que s’inicien en el laboratori de l’institut.

En segon lloc pretén aconseguir que part del material complementari que s’utilitza en qualsevol experiència pràctica (qüestions, activitats, etc.) se’l pugui fer servir en un quadern electrònic interactiu a l’aula d’informàtica. En definitiva, el projecte tracta de fer compatible el laboratori amb l’ordinador . El laboratori és imprescindible en l’ESO, però la reflexió sobre els fenòmens que s’hi observen es fa difícil en aquest nivell acadèmic. Els fenòmens són complexos i s’acusa la falta de models teòrics que permetin interpretar-los. L’ordinador , en canvi, és l’ element perfecte per fer-ho: s’hi poden visualitzar molècules, es pot observar com cauria un objecte a la Lluna o simular partícules microscòpiques que es mouen segons la teoria atomicomolecular. Ens permet, també, utilitzar els milers de recursos que hi ha a la xarxa. Fins i tot pot ser la joguina perfecta per combatre el tedi d’una tarda d’hivern a les aules, si en comptes de fer càlculs de masses moleculars amb un llapis i un paper optem per un senzill programa d’ordinador. Si molt sovint la didàctica del laboratori s’ha vist des d’una perspectiva inductiva, amb el Quadern interactiu i l’aula d’informàtica s’optaria per treure’n un rendiment deductiu: aquest format hauria de permetre que l’alumnat, amb l’ajut del professor de ciències, fos capaç d’elaborar uns bons model teòrics i cognitius que li servissin per explicar la realitat observada en el laboratori.


Pàgina 36

TÍTOL: LES NOVES TECNOLOGIES APLICADES A L’APRENEN TATGE DE LES CIÈNCIES HUMANES I SOCIALS

AUTORA: Maria Dolors Bosch Carrera SUPERVISIÓ: Joaquim Vaïllo Anglès

Inspecció d’Educació Departament d’Educació

MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Àrees curriculars: Ciències socials , Educació musical,

Llengua i literatura catalana, Llengua i literatura castellana Temes generals o transversals: Educació en valors, Dimensió Europea

RESUM: El treball pretèn ser una recollida de fonts per a léstudi de la cultura moderna en un període que comprèn el que nosaltres denominem món contemporani. Cada grup de fonts ha de tenir el seu suport informàtic corresponent. Així, els textos històrics filosòfics, literaris ( tant de la literatura universal com catalana ) aniràn en Word , les fonts pictòriques i gràfiques en Power Point , previ escanejat, i les peces musicals en CD.

- El fil conductor de la selecció és el decurs històric, comprès entorn del 1780 – l´època de la il.lustració i el neoclassicisme - fins els anys 90 del segle XX. En total, les etapes a analitzar són unes 20 , encara que el nombre definitiu pot variar una mica. Són les següents:

- La il.lustració i el neoclassicisme - L´època de les revolucions atlàntiques i el

“neoclassicisme romàntic” - Romanticisme i nacionalisme - Liberalisme i postromàntics - L´època del positivisme : el realisme - La “ fin du siècle” : belle epoque o decadentisme ?... - - límpressionisme - - el modernisme - - els postimpressionistes - - el desassossec i lángoixa - - el simbolisme - - les primeres avantguardes - La I guerra mundial - Entreguerres o la crisi de la democràcia - Láscens dels totalitarismes - Les avantguardes - Amèrica, Amèrica : els feliços 20 i el crac


Pàgina 37

- Vers la II Guerra Mundial - Un nou ordre : la guerra freda - Léstalinisme - El capitalisme salvatge - La recuperació de la democràcia - La crítica al sistema : els 60 - Les segones avantguardes. - Léxpressionisme abstracte americà - Lárt i la denúncia social - Les últimes independències i el tercer món - La crisi del 73 - Lésfondrament del sistema comunista : 1989 - Els valors postmoderns.

Látenció als diferents temes i etapes se centra en léstudi dels valors : artístics, polítics, socials o culturals que predominen en cada etapa. El resultat final que séspera aconseguir és el de disposar de tot un seguit de fonts del món contemporani, dínterès interdisciplinar per a l´àmbit docent tant de secundària ( 4art dÉSO) com de batxillerat. Per tal dáfavorir l´ús dáquest material a les aules, cada etapa i les fonts seleccionades que la formen tindrà el seu tractament procedimental, mitjançant les activitats adequades per treballar diferents procediments propis – en especial - de les ciències humanes i socials.


Pàgina 38

TÍTOL: PROFESSIONS DEL PASSAT AMB FUTUR AUTORA: Dolors Brunet Mañé SUPERVISIÓ: Teresa Camps Miró

Departament d’Art Universitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Ciències socials Tema transversal: Educació en la divers itat RESUM:

La diversitat d’alumnes que acaben els estudis de secundària obligatòria als IES evidencien la necessitat d’afrontar des dels centres la tasca d’orientació professional de manera responsable i eficaç. Explicar a l’alumne els plans d’estudi i les sortides professionals, informar de les ofertes d’estudis i de treball, és un ajut imprescindible.

El treball pretén omplir un buit que existeix en el camp dels recursos educatius encaminats a l’orientació professional de l’alumnat, en especial en acabar l’ensenyament obligatori. El resultat final ha de ser l’elaboració d’uns recursos pedagògics que serveixin de material de suport per impartir crèdits variables encaminats fonamentalment a orientar professionalment a l’alumnat de l’ensenyament secundari obligatori. A partir de la presentació de realitzacions concretes, a través de dibuixos i imatges, descriurem aspectes teòrics i tècnics de diferents oficis. Es facilitarà a l’alumne informació de centres i llocs de formació. Per despertar la curiositat per aquestes professions utilitzarem un recull d’obres ubicades a Catalunya. És un recull ordenat i detallat de realitzacions culturals disseminades al llarg del territori català, de les que hi ha poca informació i poc material d’ús a les aules. LA FINALITAT DEL TREBALL ÉS: 1-Elaborar material per impartir un curs d’orientac ió professional destinat a alumnes de segon cicle d’ESO amb un perfil poc acad èmic. Primer es procedirà a la presentació teòrica i pràctica de les següents activitats professionals: Pintura ornamental aplicada al mur, talla artística en pedra, forja artística, ceràmica i vitralls. Cada activitat professional s’estudiarà tenint en compte els següents aspectes:

- Execució i realització de l’obra artística. - Informació dels estudis que s'imparteixen a Catalunya.


Pàgina 39

- Sortides professionals i àmbits de treball En un segon apartat es descriuran i analitzaran obres d'artesania i/o artístiques localitzades a Catalunya amb la finalitat de mostrar a l’alumne la importància del treball manual com eina necessària en el procés creatiu i oferir al professor un conjunt ordenat d’obres disseminades pel territori català per poder ser utilitzades a l’aula. 2-Dissenyar i elaborar un text interactiu que facil iti el coneixement i la tria de diverses activitats professionals. El CD estarà estructurat en dos blocs:

A- Professions i oficis B- Descripció i anàlisi d’obres artístiques

Els dos blocs estaran interrelacionats. Des de cadascun dels blocs es pot accedir a l’altre. Des de l’apartat que descriu les professions serà possible accedir a les obres i utilitzar-les com exemple de realitzacions concretes. Cada element analitzat inclourà una referència a l’activitat professional que es requereix per a la seva realització. També es podrà actuar de forma inversa, és a dir des de cada obra es podrà accedir a la descripció del procés de realització i obtenir detalls de la professió des del punt de vista teòric, tècnic i acadèmic.


Pàgina 40

TÍTOL: ÀGORA. LA BIBLIOTECA A L’ENSENYAMENT SECUND ARI:

UNA PROPOSTA PRÀCTICA AUTORA: Marisol Calderón Peñuela SUPERVISIÓ: Francisca Calderón Peñuela

Serveis Generals del Servei de Biblioteques i Documentació

Universitat Politècnica de Catalunya MODALITAT: B3 CLASSIFICACIÓ: Àrees curriculars: Llengua catalana i literatura,

Llengua castellana i literatura Noves tecnologies: Informàtica, Mitjans audiovisu las Temes generals o transversals: Educació en la

diversitat, Educació en valors, Organització i gesti ó RESUM: El universo (que otros llaman la Biblioteca) se compone de un número indefinido, y tal vez infinito,

de galerías hexagonales, con vastos pozos de ventilación en medio, cercados por barandas bajísimas. [...] Yo afirmo que la Biblioteca es interminable.

Jorge Luis Borges

La biblioteca, com la memòria d’un ésser humà, no és un dipòsit, sinó una font de pensament, diàleg i creativitat. La seva integració en l’àmbit educatiu és imprescindible per tal de facilitar el desenvolupament dels alumnes fins arribar a ser ciutadans autònoms, capaços de pensar en llibertat. Els centres d’ensenyament canvien i també ho han de fer les biblioteques escolars, que han de poder proporcionar els mitjans perquè el professorat realitzi de forma adequada la seva tasca educativa. L’objectiu del treball és, d’una banda, presentar una proposta per dissenyar la biblioteca d’un centre de secundària concret que integri, dins de l’ús clàssic, altres serveis fins ara poc o gens realitzats i, per una altra banda, deduir d’aquesta tasca pràctica la configuració d’un nou model general de biblioteca escolar prou flexible per tenir en compte les noves exigències derivades de la nova societat i dels nous reptes de l’ensenyament: adaptar-se als canvis constants; fer possible la comunicació i l’aprenentatge, construir-los; facilitar la transformació d’informació en coneixement i cultura, i reconèixer la diversitat. El projecte està format per cinc eixos bàsics: I Biblioteca i aprenentatge

Les reformes dels plans d’estudis, l’arribada de les TIC i les exigències socials han de quedar reflectides en noves pràctiques pedagògiques.

II Biblioteca, cultura i pensament Facilitar el desenvolupament de l’alumnat en els valors humanístics, el diàleg, la crítica i la reflexió.

III Biblioteca i recerca


Pàgina 41

Accedir, manipular, contrastar i gestionar informació i documentació de qualitat i significativa, que doni suport a l’aprenentatge de metodologies de recerca a diferents nivells.

IV Biblioteca i xarxa El component tecnològic s’incorpora a l’àmbit educatiu, facilitant l’accés a la informació i a la creació i desenvolupament personal i social.

V Biblioteca i organització Creació d’un sistema organitzatiu estructurat i flexible, formant una xarxa de nuclis relacionats, que optimitzin els recursos.

Els models teòrics pedagògics i els proposats per la biblioteconomia es confrontaran amb les propostes pràctiques, per tal d’arribar a un sistema de funcionament de les biblioteques escolars dinàmic i efectiu que faciliti:

(1) Estratègies educatives que afavoreixin el desenvolupament íntegre -personal i social- de tot l’alumnat, des de perspectives de diversitat, amb la creació de plans d’estudis i programacions: que reflecteixin les TIC i les noves exigències socials; que facilitin els valors humanístics -lectura, diàleg, crítica, reflexió, pensament-; que generin noves metodologies per accedir, contrastar i gestionar la informació i la documentació.

(2) Un sistema de gestió d’un centre de secundària, amb una exigència de millora col·lectiva continuada envers la qualitat de l’ensenyament que s’ha d’anar construint.


Pàgina 42

TÍTOL : PER A UN APRENENTATGE SIGNIFICATIU DE LA SE GONA LLENGUA ESTRANGERA (FRANCÈS) DINS L’ÀREA CURRICULAR DE CM NATURAL A PRIMÀRIA: DISSENY D’ACTIVITATS I ELABORACIÓ DE MATERIALS

AUTORA: Anna Isabel Camacho Molina SUPERVISIÓ: Lucil·la Nussbaum Capdevila

Departament de Didàctica de la Llengua, la Literatura i de les Ciències Socials Universitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: B3 CLASSIFICACIÓ: Àrees curriculars: Llengües estrange res, Ciències

naturals i experimentals Tema transversal: Ciències naturals i experimental s

en francès

RESUM: El procés de fusió de dos CEIP ens va forçar a buscar una solució per al manteniment de dues llengües estrangeres diferents -anglès i francès-, adaptant-les a la nova realitat i replantejant-nos el Projecte lingüístic. El projecte que ens ocupa té a veure amb les llengües estrangeres, animar el nostre alumnat a aprendre una segona llengua estrangera (francès) de manera significativa, tot oferint-li possibilitats reals de comunicació. De manera més concreta, es dissenyaran i elaboraran materials específics en llengua francesa per al desenvolupament del curriculum -conceptes, procediments i actituds, valors i normes- corresponents a CM natural , per als cursos de quart, cinquè i sisè d’educació primària. Aquests materials seran concebuts de manera que:

o garanteixin que l’alumnat faci un ús significatiu de la llengua mitjançant l’adopció d’enfocaments comunicatius i utilitzant la llengua com a vehicle d’interacció i l’aprenentatge.

o afavoreixin l’adquisició d’habilitats cognitivolingüístiques de l’alumnat, utilitzant la segona llengua estrangera (francès) en CM natural i aprofundint en la transferència de competències entre les llengües, i, de manera particular, entre el català i el francès.

o assegurin, des d’una perspectiva globalitzadora, la motivació de l’alumnat i desvetllin l’interès pel multilingüisme.

Així doncs, hi haurà una recerca bibliogràfica d’experiències similars, creant un banc de tipus d’activitats i materials adequats per a l’ensenyament del CM natural en situacions de semiimmersió, i avaluant i validant de forma immediata i continuada l’eficàcia i la idoneïtat dels recursos didàctics.


Pàgina 43

Pensem que aquests tipus de projectes:

• permeten augmentar la intensitat i qualitat de contacte de l’alumnat amb la llengua meta,

• introdueixen el món real a les aules, • fomenten la utilització de materials autèntics, • faciliten la interacció en promoure la comunicació d’informacions reals en les quals

el contingut té prioritat sobre la forma, • afavoreixen la transferència de procediments d’aprenentatge, • obliguen a no donar per sobreentesa la comprensió de missatges, i a recòrrer a

estratègies que incideixen en la comprensió dels continguts curriculars, • faciliten la reflexió metalingüística contextualitzada a mesura que apareixen les

dificultats de comprensió i/o producció, • promouen la pràctica d’habilitats lingüístiques i discursives.

Els programes d’aprenentatge integrat de continguts curriculars i llengua ( AICLE) no són nous en educació, però encara no han aconseguit de generalitzar-se en el nostre sistema educatiu. La reorganització del temps escolar i dels recursos humans, aixi com la preparació de materials adequats són absolutament necessàries. Estar en sintonia amb les directrius del Marc comú europeu de referència per a les llengües també passa per tirar endavant aquests tipus de propostes i fer-les efectives.


Pàgina 44

TÍTOL: LA CORAL: UNA EINA D’INTEGRACIÓ, DE MILLORA DE

RELACIONS I REDUCCIÓ DE LA CONFLICTIVITAT AUTORA: Lydia Campà Borobia SUPERVISIÓ: Joan Fradera i Sospedra

Consell Català de la Música

MODALITAT: B3 CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Educació musical

Tema transversal: Educació en valors

RESUM Aquest projecte recull, ordena i dóna cos a una activitat que s'ha desenvolupat durant 14 anys a l'IES Torre del Palau de Terrassa. L'objectiu final és posar a l'abast d'altres centres educatius els recursos més interessants treballats en aquest període. A més a més de les hores destinades al treball amb els alumnes que formen la Coral, aquest projecte inclourà el següent material en diferents suports: En paper: 1. Reflexions al voltant de la formació d'una coral (edats, temps de permanència, agrupació de les veus, etc.) 2. Explicacions de les activitats en forma de dinàmica de grup (pedagogia integradora). 3. Recull de partitures adaptades a les veus adolescents (especials perquè tenen en compte les veus masculines que estan en període de canvi). Els continguts de les lletres és pacifista i són originàries dels diferents continents. En DVD: 1. Una mostra de les petites coreografies o moviments significatius que acompanyen algunes de les cançons amb breus explicacions. En CD: Enregistrament d'àudio del repertori musical que pretén ser el més ampli i variat possible. Altres: Realització d'un programa especial a l'escola: un taller de cant en el qual es convida a altres centres educatius. L'activitat consta d'una primera part en la que es realitza una actuació-concert a càrrec de la Coral Torre del Palau (amb els alumnes i professorat de l'altre centre com a públic) i una segona part de taller de cant on participa tothom. L'objectiu és doble: donar eines als professors i motivar l'alumnat d'altres centres educatius. Aquest és el resum del projecte. De tota manera, resta oberta qualsevol línia de treball que sorgeixi durant el curs, o bé que el supervisor cregui interessant afegir.


Pàgina 45

TÍTOL: UNITATS D’EDUCACIÓ ESPECIAL A L’ESO. SINTONI ES AMB EL CENTRE D’EDUCACIÓ ESPECIAL I ELS CENTRES ORDINARIS

AUTORA: Encarna Campillo Grau SUPERVISIÓ: Dr. Pere Pujolàs i Maset

Departament de Pedagogia Universitat de Vic MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Tema transversal: Educació en la diversitat RESUM: A Mollet del Vallès ja s'està realitzant, d'uns tres cursos ençà, una experiència pedagògica interessant a l'ESO. Hi ha en marxa un programa de millora educativa que si bé en un principi només implicava l'educació secundària -ESO- en aquest curs 2003-2004 s'està promocionant des d'una visió més àmplia que abasta tota l'escolarització obligatòria. També en aquest curs 2003-2004 és una novetat la posada en marxa de les dues primeres unitats d'E.E. a Mollet, concretament a l'IES Vicença Plantada. Es preveu que el pròxim curs 2004-2005, siguin quatre les aules d'educació especial que puguin funcionar a la zona. La posada en marxa de les unitats d’educació especial s'ha creat tenint en compte les noves propostes d'oferta educativa que proposa el Pla Director d'Educació Especial. Aquestes propostes que es veuen dinamitzades en el Pla Director d'Educació Especial conviden a l'anàlisi i a la reflexió vers l'assoliment de noves respostes educatives per a aquells alumnes que més ho necessiten des de la perspectiva del seu procés d'ensenyament i aprenentatge. Essent així, fixo el meu interès, pel que al desenvolupament del meu treball interessa en destacar els següents objectius que s'hi proposen:

• Determinar criteris de distribució sectoritzada dels serveis educatius específics. • Revisar i actualitzar els criteris d’escolarització de l’alumnat amb discapacitat. • Optimitzar la col·laboració i la coordinació dels serveis adreçats a les persones

amb discapacitat en continuïtat amb les actuacions desenvolupades a través de la Comissió Interdepartamental per a la coordinació d’actuacions de l’Administració de la Generalitat adreçades als infants i adolescents amb discapacitats o risc de patir-ne (CTIC).

. Aquesta ampliació d'oferta educativa per alumnes amb NEE, del tot necessària a la nostra zona, provoca una allau de qüestionaments que fan necessari l’anàlisi del camí a seguir i que intento enfilar en el desenvolupament d'aquest projecte. En un altre ordre de qüestionaments cal tenir en compte la funció importantíssima que ha vingut desenvolupant l'Escola d'Educació Especial Can Vila, referent educatiu a la zona


Pàgina 46

des d'un treball cada vegada més incorporat a la comunitat educativa i ordinària de Mollet del Vallès i a les poblacions vàries que configuren el Vallès sud. Si bé jo no he atès directament l'IES on es troben ubicades aquestes dues unitats d'E.E. sí que he pogut compartir tot un treball previ i necessari a la posada en marxa de les esmentades unitats. Un treball previ que ha significat, per una banda, col·laborar en les demandes des del propi Departament d'Ensenyament i des de la inspecció per a l'elaboració de criteris que podien significar establir un marc de referència a partir del qual crear una fase d'inici per a la concreció d'aquestes unitats. D'altra banda, aquest treball previ també ha significat compartir des d'un treball conjunt en el sí de l'equip -EAP- i com a directora del mateix equip.


Pàgina 47

TÍTOL: CONEIXEMENT I PREVENCIÓ: UNA WEB AMB CONTIN GUTS I

RECURSOS DIDÀCTICS PER A LES FAMÍLIES PROFESSIONALS DE SANITAT I D’ACTIVITATS FÍSIQUES I ESPORTIVES, TÈCNICS D’ESPORTS I BATXILLERAT

AUTOR: Jordi Canals i Fontan SUPERVISIÓ: Dr. Enric Subirats Bayego

Escola de Salut Les Heures Fundació Bosch i Gimpera

Universitat de Barcelona MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Famílies professio nals de Sanitat i

d’Activitats Físiques i Esportives Tema transversal: Educació per a la salut

RESUM: Els medis diagnòstics sanitaris donen cada vegada una informació més completa sobre l’organisme humà, però alguns dels paràmetres obtinguts sovint són comprensibles tan sols per un nombre limitat de professionals. L’objectiu d’aquest treball és preparar uns continguts explicatius sobre els resultats que, de manera habitual, s’obtenen de les revisions mèdiques rutinàries o de les cada vegada més esteses revisions mèdico-esportives. Tots els materials preparats i/o recopilats estaran disponibles en una web per a la seva fàcil consulta per internet. Els continguts posats a la web podran ser disponibles també en format DVD que permetrà millor qualitat d’alguns documents gràfics (video-clips i fotografies) Entre els paràmetres explicats hi haurà les mesures antropomètriques, ergomètriques i funcionals més habituals en els reconeixements mèdico-esportius i es donarà una especial prioritat a l’explicació dels paràmetres analítics bioquímics i hematològics determinats amb més freqüència. També s’inclouran continguts enfocats a la prevenció de riscos laborals en el laboratori, consells de salut i prevenció de lesions i estadis deficitaris. Hi haurà un apartat dedicat a la garantia de qualitat en el procés d’obtenció de dades, amb explicació dels principals paràmetres estadístics que permeten l’avaluació de la qualitat de la informació d’un resultat. També es podran trobar glossaris i entrades plurilinguístiques d’acord amb les línies del Programa Europeu CLIL (Content Learning Integrated to Languages). El professorat podrà trobar material adient per a la docència de manera que pugui ser descarregat i personalitzat de forma senzilla de cara a la seva utilització a classe i l’alumnat podrà trobar una base de dades de consulta de continguts a nivell de conceptes, procediments i protocols d’actuació. Si bé el treball pot tenir una aplicació principal per al professorat i alumnat de les famílies professionals de sanitat i activitats físiques i esportives i també per a batxillerat i per els currículums de les noves titulacions de tècnics d’esport , la pròpia estructura oberta de la web pot permetre, mitjançant l’enviament de fitxers al correu electrònic incorporat a la web, la implementació de la mateixa amb nous materials d’interès científico-docent aportats per l’alumnat i/o el professorat.


Pàgina 48

TÍTOL: ESCOLTAR LA MIRADA: PERCEPCIÓ I PARAULA. LE S TIC COM A EINA PER ABORDAR ELS PROBLEMES EN LA PERCEPCIÓ DE L’OBRA D’ART

AUTORA: María Jesús Candau Chacón SUPERVISIÓ: Cristòfol A. Trepat Carbonell


MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Ciències socials

Noves tecnologies: Informàtica RESUM: El projecte Escoltar la mirada se situa al punt de trobada entre la paraula i la percepció de l’obra d’art. En treballar el comentari d’art, molts alumnes es queden muts davant les obres. No n’hi ha prou amb disposar d’un guió; se senten perduts, i la sortida fàcil és copiar comentaris ja fets. No és difícil concretar els aspectes tècnics: materials, elements constructius…; però, què passa amb la part estètica? El guió diu que s’ha de parlar del color i la línia; del volum i la forma; de l’espai… però, què s’ha de veure, d’aquestes coses? Què s’ha de mirar, de trobar, de dir? Fins quin punt es pot aprendre a veure sense disposar de les paraules necessàries per nomenar la percepció? Com s’ensenya, i com s’aprèn això? El que pretenem és, en primer lloc, escoltar: analitzar quines paraules fan servir els i les alumnes per exposar les seves percepcions estètiques, i a quins continguts les associen, què diuen i què deixen de dir, quines errades fan... És per això que utilitzarem materials d’avaluació (exàmens, treballs, exercicis..) com a font d’informació sobre els problemes que han de ser abordats. En l’anàlisi, les teories sobre el pensament visual, les intel·ligències múltiples o les fases de la resposta estètica, ens poden ajudar a posar llum sobre algunes de les dificultats del nostre alumnat. Presentarem, a més, una proposta didàctica de lectura activa de la imatge. Creiem que el Guió de Comentari és l’índex dels temes que s’han de tractar, i no pas la seqüència de treball de l’alumne, que pot tenir un ordre diferent, i que ha d’incloure diferents activitats: - treball amb material textual complementari i qüestionaris (comentari dirigit)

- activitats d’associació d’imatges i paraules - aplicació de repertoris de vocabulari (no només tècnic, com és habitual, sinó

estètic), - agrupació d’imatges que, per comparació i contrast clarifiquen l’ús d’un element

formal - ordenació d’imatges en escales…

Per a aquestes activitats, que requereixen una gran flexibilitat a l’hora de disposar d’imatges, agrupar-les, i posar-les a l’abast dels alumnes, les noves tecnologies aporten un ampli ventall de possibilitats. Entre elles, les eines interactives, o les d’edició i manipulació d’imatges (afegir o eliminar elements, superposar línies estructurals, etc.) poden ser maneres d’implicar l’alumnat en l’anàlisi.


Pàgina 49

Aquestes propostes i materials tindran un format digital (entorn dinàmic) i estaran a l’abast de l’alumnes i el professorat a la web de l’IES Sant Just Desvern (www.iessantjust.net).


Pàgina 50

TÍTOL: GEOMETRY: SHAPE, SPACE AND MEASURES AUTORA: Montserrat Canet i Punsola MODALITAT: C CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Matemàtiques Tema transversal: Matemàtiques en anglès RESUM: Pupils should study objects, relationships in a spatial environment. Variety of geometrical experience are necessary in order to identify shapes and figures according to this four levels: visual – descriptive – abstract – formal. Aims:

- To gather resources and materials used in schools of Britain. - To get to know specific language to teach the subject. - To get to know working techniques and methodology for teaching Geometry.

La geometria, pot ser una de les matèries més interessants a treballar amb els i les alumnes. Partirem sempre de l’exploració de l’espai i de l’experimentació amb diversos materials que permetin descobrir els conceptes i les propietats geomètriques.

Es donarà una gran importància a l’expressió oral, ja que els alumnes hauran de verbalitzar les seves pròpies descobertes i hipòtesis, contrastar-les amb els companys i les companyes, extreure’n deduccions lògiques, construir els seus propis coneixements i anar-los integrant en el seu procés d’aprenentatge passant pels següents estadis:

visual – descriptiu – abstracte - formal .

Objectius que es pretenen assolir:

- recollir recursos i materials utilitzats a les escoles angleses. - conèixer el vocabulari específic referit a la geometria treballada a l’educació primària. - conèixer tècniques de treball i metodologia a l’hora d’ensenyar la geometria.


Pàgina 51

TÍTOL: LA CANÇÓ, UN VEHICLE D’EDUCACIÓ, CONEIXEMEN T I

SENSIBILITZACIÓ AUTOR: Joaquim Capdevila i Capdevila SUPERVISIÓ: Dr. Sebastià Serrano i Farrera Departament de Lingüística Universitat de Barcelona MODALITAT: B1 CLASSIFICACIÓ: Àrees curriculars: Llengua i liter atura catalana, Llengua i

literatura castellana, Llengües estrangeres Tema tranversal: Educació en valors RESUM:

Aquest projecte docent es proposa, amb una selecció de 54 cançons inicials, amb les quals es treballarien en sentits diversos, quatre objectius fonamentals:

1) Una educació ètica en un sentit ampli. Amb uns treballs de coneixement, de reflexió i de diàleg.

2) Un ajut a la didàctica de les llengües estrangeres – anglès i francès -, i de les

llengües catalana i castellana.

3) Lánàlisi del discurs de les cançons a partir de lánàlisi pragmàtica i retòrica dels textos.

4) Una reivindicació de la cançó dáutor i poètica com a instrument dáutentificació

del dir quotidià, de sensibilitat, i d´humanització. Lóbjectiu primer dáquest projecte és el coneixement i la reflexió durant lÉSO – i, especialment, durant el segon cicle – al voltant dún univers de valors o principis ètics que entenem que haurien de regir en la societat avançada i lliure que volem. Amb aquest propòsit hem delimitat nou grans àmbits ètics que després matisem en diversos camps i aspectes que els caracteritzen: la memòria col.lectiva; el medi i el paisatge naturals; la narrativitat, la conversa, el dir, en la quotidianeïtat; les solidaritats humanes, els diversos relligaments entre humans, la humanitat; la llibertat i la democràcia, sentits i abasts; el compromís cívic, la ciutadania compromesa i radical; la igualtat entre home i dona; el pluralisme i lántimilitarisme. El projecte que presentem pot resultar també particularment útil per a lénsenyament de les llengües anglesa i francesa, com així mateix de les llengües catalana i castellana. Lámenitat, dúna banda, de la proposta musical, i léscalf ètic, dáltra banda, de les propostes que vehiculen les lletres de les cançons poden facilitar efectivament láprenentatge de la llengua; la interiorització lèxica i de construccions.


Pàgina 52

Un altre dels objectius bàsics que pretenem també amb aquest projecte és ensinistrar nois i noies en els secrets de lártefacte literari en un sentit ampli. Ajudar-los a entendre els sentits essencials del discurs a partir déndevinar - déntreveure - i d’entendre els elements claus de la vertebració dún discurs : aquells que tenen una especial força reveladora pel que fa als fonaments discursius, ideològics i ètics dún text de lórdre que sigui. Finalment, un altre dels objectius bàsics dáquest projecte és reivindicar la cançó dáutor com a vehicle dúna veu sensible, singularitzada i poètica. Ens proposem mostrar la cançó dáutor i de poetes en tant que expressió dún pensament sensible, crític i singularitzat, que recull uns anhels populars. Aquesta reivindicació la creiem necessària en unes societats, com les nostres, en què els discursos públics tendeixen a la desempatització respecte a unes “veus interiors pròpies” i a la estandarització-unicitat retòriques.


Pàgina 53

TÍTOL: TRACTAMENT DE L’ANGLÈS A LES MATÈRIES CURRI CULARS

DE MATEMÀTIQUES, MEDI SOCIAL I MEDI NATURAL EN EL CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

AUTORA: Núria Carrillo Monsó MODALITAT: C CLASSIFICACIÓ: Àrees curriculars: Ciències natura ls i experimentals,

Ciències socials, Matemàtiques Tema transversal: Àrees curriculars en anglès

RESUM:

I believe that language is a basic learning tool for each one of the different curricular areas. Language is the most important instrument of communication in class and it is used for students when they interact with each other. Language helps us to organise our knowledge and it integrates all the curricular areas. So, while learning language, students learn the different curricular areas and the other way round too.

Nowadays, we often need to move around or abroad. That’s why learning more than one language is very important to be able to communicate, understand and open our minds to the world.

Giving language those possibilities means that students need “to live” the language, to use the language.

Of course, the school’s treatment of the different languages is not the same if it is the country language or a foreign language, but the main goal is “to do things” with the foreign language too. And that is what I try to do when teaching Science, Social Studies or Mathematics in English to 5th and 6th grade Catalan students.

With this license, I will take advantage of the experience of being in an English school for some months, giving support in Spanish oral lessons but taking notes and learning about how native English teachers use English language in the different curricular areas and in specific situations: daily routines, to introduce new topics and activities, specific vocabulary or structures, assessment, and so on; and how students acquire their own language.

This experience will be enriching for both my personal language skills and my teaching practice.

Crec que el llenguatge és un instrument central d’aprenentatge dins de cadascuna de les matèries curriculars. La llengua és una eina de comunicació i d’interacció entre els nens i les nenes, i entre els alumnes i els mestres en tots els moments de l’activitat educativa. El llenguatge ens ajuda a organitzar el nostre coneixement i integra totes les àrees curriculars. Així doncs, mentre aprenen llenguatge, els alumnes aprenen les diferents àrees curriculars i a l’inrevés. Per altra banda, la societat on vivim ens porta sovint a la necessitat de moure’ns, pensar i aprendre en més d’una llengua per tal de poder-nos comunicar, entendre i obrir-nos al món.


Pàgina 54

Parlar més d’una llengua facilitarà la comunicació amb més persones i la comprensió de diferents maneres de viure i d’entendre el món. L’escola ha d’adaptar-se a aquesta nova situació. Cal donar als alumnes la possibilitat de “viure” les llengües, d’utilitzar-les. No hi ha dubte que el tractament de les diferents llengües dins l’escola no serà el mateix si es tracta d’una llengua del país o d’una llengua estrangera. Però l’objectiu principal és sens dubte “fer coses” amb la llengua estrangera també. Amb aquesta llicència, aprofitaré l’experiència de treballar en una escola anglesa uns quants mesos, per tal d’aprendre com mestres anglesos utilitzen la llengua anglesa en les diferents àrees curriculars i en situacions específiques. El meu estudi consistirà en analitzar la metodologia, materials, recursos i vocabulari específic emprat en la docència de continguts de matemàtiques, medi social i medi natural de cicle superior en llengua anglesa. Això em proporcionarà nous coneixements d’aplicació pràctica docent; em permetrà revisar el tractament de l’anglès en aquestes àrees que es fa a 5è i 6è a l’escola, per tal de confirmar l’eficàcia d’algunes estratègies utilitzades i millorar-ho amb noves aportacions d’expressions i vocabulari específic utilitzat per mestres de parla anglesa.


Pàgina 55

TÍTOL: GUIA BOTÀNICA I ESTUDI INTEGRAT D’ITINERAR IS DE MUNTANYA

AUTOR: Gerard Carrión Masgrau SUPERVISIÓ: Joan Font García Facultat de Ciències Universitat de Girona

MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Ciències naturals i experimentals RESUM: Hi ha qui va a recórrer els camins de muntanya amb el cronòmetre a la mà només per millorar el temps de l’última vegada. També hi ha qui no surt de casa: és menys cansat mirar la tele. No saben el que es perden! Perquè els i les alumnesse n’adonin, farem set recorreguts pel Pirineu, des de Colera fins a Núria: Colera-St. Quirze de Colera, Cantallops-Requesens-La Jonquera, La Vajol-Les Illes-Les Salines-La Vajol, Les Escaules-La Salut de Terrades-Sta. Magdalena, Cabanelles-M.D. del Mont-Beuda, Albanyà-Lliurona-Sadernes-Talaixà-Hormoier-Beget-Salarça-Bolós-Camprodon i Queralbs-Núria. N’hi ha de més curts i de més llargs -amb possibilitat de dormir pel camí- i la majoria estan marcats. Es dividiran en seccions i es comentarà la possibilitat de recórrer només alguna de les seccions o d’introduir variants a l’itinerari principal. Es facilitarà el temps del recorregut a pas normal sense parades, la distància aproximada i el desnivell. Per a orientar-se és imprescindible conèixer la posició del sol i dels estels, per això, hi haurà una introducció a l’observació astronòmica. S’inclourà informació sobre les poblacions i els edificis del recorregut, explicant, sempre que sigui possible, el seu origen i la seva funció, aprofitant per parlar d’oficis i aparells que han quedat obsolets. Així mateix, es comentaran fets històrics, personatges i grups de persones relacionats amb aquestes contrades. Es farà una descripció de les característiques ambientals i la composició florística de les diferents comunitats vegetals i s’enumeraran les plantes i els animals més comuns que s’hi poden trobar. En aquest context, s’elaborarà una guia botànica i una clau d’identificació senzilla amb les espècies identificades en els itineraris, utilitzant un llenguatge planer i que contingui el mínim possible de termes tècnics, per tal de facilitar al màxim la seva comprensió. S’elaborarà material relacionat amb els temes tractats per a les diverses àrees curriculars perquè es puguin treballar els itineraris de forma integrada. El projecte proposa fer una guia botànica, senzilla i accessible a tothom, de les plantes que podem observar en aquest sector del Pirineu, proporcionar la informació i les eines necessàries per poder gaudir de la natura i de les obres dels homes tot recorrent aquests camins i, a l’hora, comprovar que cal el concurs de totes les matèries per poder conèixer el passat i el present del que observem, per poder-ho valorar de forma convenient i sentir així la necessitat de conservar-ho.


Pàgina 56

TÍTOL: LABORATORI VIRTUAL DE FÍSICA AUTOR: Octavi Casellas i Gispert SUPERVISIÓ: Miquel Feixas i Feixas Escola Politècnica Superior

Universitat de Girona MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Ciències naturals i experimentals Noves tecnologies: Informàtica RESUM: L’objectiu d’aquest projecte és l’elaboració d’un conjunt de programari Laboratori Virtual de Física que permeti al professorat i a l’alumnat de ciències de la naturalesa de segon cicle d’ESO i de física de batxillerat poder realitzar experiències virtuals amb l’ordinador i/o a través d’internet sobre alguns dels temes del currículum d’aquestes matèries. Dintre del Laboratori Virtual de Física es podran realitzar pràctiques virtuals sobre els següents temes: cinemàtica (moviments rectilinis de caiguda lliure, moviments rectilinis: problemes de dos objectes, moviment de caiguda lliure en el pla...), dinàmica (composició de forces paral·leles, composició de forces, fricció, sistemes de dos objectes, xocs elàstics i inelàstics...), gravitació (camp i potencial gravitatori...), magnetisme (camp magnètic creat per fils conductors, trajectòries de càrregues dins d’un camp magnètic...)... El Laboratori Virtual de Física es podrà aplicar en les següents formes: Professor 1. Utilització com a eina de suport visual i de càlcul a la classe magistral (això requerirà la utilització del canó de vídeo per part del professorat, eina que cada vegada està més difosa i a l’abast del centres). 2. Utilització per a la preparació i la resolució immediata de problemes (per exàmens o exercicis a l’aula). Alumnes 3. Utilització com a simulació i anàlisi de situacions reals (laboratori virtual amb la direcció del professor). 4. Utilització com a eina d’autocorreció dels exercicis proposats pel llibre o pel professor. 5. Utilització com a eina d’autoaprenentatge donat que li permetrà proposar-se ell mateix exercicis, resoldre’ls matemàticament i comprovar-ne la solució numèrica amb el programari. Com a petita mostra del que es pot obtenir com a producte final caldria analitzar la pàgina web de l’autor: http://www.xtec.es/~ocasella que inclou, entre altres recursos, tres programes de model: Electrostàtica, Moviment parabòlic i Gravitació.


Pàgina 57

TÍTOL: ESCOLE: ESTUDI COMPARATIU I MESURA DE LA

COMPETÈNCIA LECTORA DELS NENS I NENES DE 10 ANYS BASAT EN EL PROJECTE PIRLS (PROGRESS IN INTERNATIONAL READING LITERACY STUDY)

AUTOR: José Luis Castel Baldellou SUPERVISIÓ: Ferran Ferrer i Julià Departament de Pedagogia Sistemàtica i Socia l Universitat Autònoma de Barcelona MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Llengua i literatura catalana

RESUM: La competència lectora és la base per l’aprenentatge de qualsevol matèria curricular. No ens referim a saber llegir mecànicament qualsevol text. La capacitat de llegir suposa poder reflexionar sobre allò que es llegeix i poder fer-ho servir després com a eina per aconseguir uns objectius determinats. La IEA, organisme que ha desenvolupat el projecte PIRLS, defineix la competència lectora com “...la capacitat de comprendre i usar diferents formes de llenguatge escrit requerides per la societat i/o valorades per la persona”

Aquest treball presenta dos grans objectius:

a) Realitzar un estudi de camp per avaluar la competència lectora de l’alumnat de 10 anys d’una zona determinada i establir les relacions entre el nivell d’aquesta competència i variables de tipus social, econòmic, demogràfic i educatiu. b) Elaborar uns instruments i una guia d’aplicació que permetin avaluar la competència lectora de l’alumnat de 4t d’una zona determinada i relacionar-la amb les variables abans esmentades. La competència lectora és fonamental per a qualsevol forma d’aprenentatge personal i de creixement intel·lectual. No afecta a una àrea curricular concreta, sinó que és una habilitat que li servirà a l’alumnat per a qualsevol activitat acadèmica i personal.

El projecte PIRLS servirà de base per portar a terme aquest treball. Els resultats finals que es volen obtenir de l’estudi són:

• Puntuació mitjana del procés de comprensió lectora d’un grup i global dins d’una escala de nivells prèviament definida.

• Actitud de l’alumnat cap a la lectura. • Relació amb la mitjana del seu entorn. • Resultats grupals i globals per:


Pàgina 58

�� sexe. �� lloc de naixement. �� nivell socioeconòmic familiar. �� llengua vehicular a casa. �� organització del centre.

Instruments d’aplicació:

• prova escrita de comprensió lectora per a l’alumnat. • qüestionari a l’alumnat. • qüestionari a les famílies • qüestionari al centre.

Aquest treball s’aplicarà en centres d’ensenyament primari del districte de Sant Martí de Barcelona. En quant al segon gran objectiu, els apartats que tindrà la guia d’aplicació són:

• Introducció • Característiques del treball • Relació d’instruments i material necessari • Criteris per a l’aplicació dels instruments • Instruccions per passar les proves i qüestionaris. • Correcció i baremació de les proves • Baremació dels qüestionaris • Programa EXCEL

��Característiques ��Ampliació o reducció del nombre de centres participants �� Introducció de les dades

• Conclusions • Annexos

��Proves lectores ��Qüestionari alumnat ��Qüestionari famílies ��Qüestionari centre


Pàgina 59

TÍTOL: COMPETÈNCIES BÀSIQUES EN MATEMÀTIQUES: ITIN ERARI GEOMÈTRIC PER RUBÍ

AUTORA: Montse Castell Escuer SUPERVISIÓ: Jordi Deulofeu Piquet


MODALITAT: B1 CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Matemàti ques RESUM: El treball ha realitzar té tres vessants: 1ª - Elaborar uns protocols per a la transmissió d’informació entre el professorat de primària i secundària pel que fa a l’àrea de matemàtiques en general i més concretament a l’àmbit de mesura i estudi de l’espai. 2ª - Determinar quines dificultats troba el nostre alumnat de Rubí entre 10 i 14 anys i quines estratègies d’aprenentatge utilitza per assolir un seguit de competències bàsiques en l’àmbit de mesura i estudi de l’espai. 3ª - Elaborar i experimentar un itinerari geomètric en l’entorn urbà de Rubí. Aquests tres vessants no són independents entre sí, sinó que estan relacionats en la mesura que els dos primers condicionen el tercer. Amb l’itinerari geomètric es pretén recollir i aprofitar el que ja es fa en els centres en aquest àmbit, revisar-ho en base a les dificultats sorgides i a les metodologies de treball tant del professorat com de l’alumnat, per, finalment lligar-ho amb l’entorn més proper que tenim, que és la ciutat de Rubí. El treball, per tant, consistirà en primer lloc en l’elaboració d’un registre d’informació específica de l’àmbit matemàtic entre primària i secundària a partir de la detecció de les principals dificultats que troben els nois i les noies de 10 a 14 anys. S’ha d’entendre que s’escull aquestes edats perquè és als 12 anys quan l’alumnat canvia d’etapa educativa i de centre (a la xarxa pública) i perquè és el període comprès entre les 2 fases d’avaluació de les competències bàsiques.

Es farà mitjançant entrevistes amb nois i noies amb un rendiment alt, mig i baix en l’assignatura de matemàtiques i amb professorat de cicle superior d’escoles de primària i de primer cicle de secundària. En segon lloc, pel que fa a llibres de text i material didàctic es confeccionarà una graella d’observació per avaluar com tracten els aspectes geomètrics i els de mesura. A partir d’aquestes observacions s’elaboraria una adaptació en base al nostre entorn més proper: l’elaboració d’un itinerari geomètric per Rubí.


Pàgina 60

Aquesta tercera part comprèn:

��escollir els llocs i edificis més importants de la ciutat que permetin treballar diversos continguts de mesura i geometria.

��definir i seqüenciar aquests continguts. ��establir relacions amb altres continguts matemàtics. ��dissenyar activitats. ��dissenyar l’itinerari.


Pàgina 61

TÍTOL: ELABORACIÓ DE MATERIALS EDUCATIUS MULTIMÈDIA PER A L’ADQUISICIÓ DEL VOCABULARI CURRICULAR BÀSIC ADREÇAT ESPECÍFICAMENT A L’ALUMNAT NOUVINGUT

AUTOR: Frances Chavarria i Arnau SUPERVISIÓ: Pere Mayans i Balcells

Servei d’Ensenyament del Català Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa Departament d’Educació

MODALITAT: B3 CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Llengua i literat ura catalana RESUM: El treball objecte d'aquest projecte consisteix en l'elaboració d'un recurs didàctic en suport informàtic. Es tracta d’un conjunt integrat de materials específics d'autoaprenentatge interactius i multimèdia adreçats a l'adquisició i consolidació del vocabulari curricular bàsic (no estrictament de l'àrea de llengua) en llengua catalana per part de l'alumnat nouvingut que s'incorpora al nostre sistema educatiu. Organitzat en diferents nivells de dificultat (iniciació, reforç i consolidació), és un material per treballar tant en els primers temps d'incorporació d'aquest alumnat al nostre sistema escolar dins del marc dels Tallers d'Adaptació Escolar i les Aules d'Acollida, com en les hores d'atenció individualitzada que reben en els instituts en qualitat de material de reforç i, també, com a recurs didàctic complementari i de consolidació pensat per a l'alumnat que ja ha superat un nivell inicial en l'aprenentatge de la llengua.

Els objectius que es pretenen assolir són bàsicament dos. D'una banda, posar a l'abast de l'alumnat nouvingut amb un nivell inicial de competència comunicativa en llengua catalana, un seguit de materials educatius específics que els permeti assolir el vocabulari curricular bàsic, tot treballant de manera autònoma i seguint el seu ritme d'aprenentatge. De l'altra, proporcionar al professorat que atén aquest alumnat un material integrat i específic, l'absència del qual provoca continus canvis de metodologia i ritmes de treball. Aquest nou recurs ha de resoldre la manca de materials, la inadequació d'alguns d'existents i la dispersió d'altres en múltiples formats. Així, partint dels continguts de la programació de les diferents àrees que cursa l'alumnat nouvingut quan s’incorpora al nostre sistema educatiu, s'elaboraran els diferents materials d'activitats de vocabulari curricular de les àrees de llengua, ciències de la naturalesa, matemàtiques i ciències socials. Aquests materials apareixeran estructurats en diferents nivells i seqüenciats tenint en compte el grau de complexitat de la seva resolució per tal que puguin respondre a les diferents tipologies d'alumnat d'incorporació tardana i al marc de l'aprenentatge i permetin un treball variat pel que fa a la seva funció curricular (assoliment del vocabulari curricular bàsic, reforç, consolidació o aprofundiment). Així mateix, el seu caràcter interactiu i autocorrectiu ha de fer possible la millora del tractament de la diversitat dins de l'aula en tant que l'alumnat podrà avançar seguint el seu propi ritme d'aprenentatge.


Pàgina 62

TÍTOL: ESTUDI DIAGNÒSTIC SOBRE L’AVALUACIÓ DELS PR OFESSORAT AUTOR: Xavier Chavarría Navarro SUPERVISIÓ: Joan Mateo Andrés

Facultat de Ciències de l’Educació Universitat de Barcelona

MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Tema general: Organització i gestió RESUM: Aquest estudi tracta d’establir un diagnòstic situacional sobre l’avaluació del professorat no universitari a Catalunya. És a dir, vol ser una avaluació del punt de partida sobre el que es pugui fonamentar un sistema sòlid amb la possibilitat d’implementar diversos models i metodologies per a l’avaluació del professorat. La primera aproximació serà sobre el corpus teòric de coneixements decantats en aquesta disciplina, que ha de permetre emfasitzar sobre els principals temes i problemes que s’inclouen típicament en l’avaluació del professorat. Aquesta aproximació permetrà també acotar l’objecte de l’estudi A més del coneixement disponible, convindrà recapitular l’experiència existent dintre del nostre sistema en una doble vessant: - els antecedents rellevants d’avaluació del professorat que estiguin prou documentats tant a Catalunya com a l’estat espanyol, i - els sistemes, models i mètodes d’avaluació del professorat que actualment s’empren en d’altres països del nostre entorn social, polític i cultural. També ha de recollir l’opinió del professorat dels diferents nivells no universitaris, de manera diferenciada en funció de les diferents tradicions professionals i cultures corporatives. Igualment, en una segona fase, l’opinió d’altres agents i grups implicats, a un nombre més reduït de professionals que puguin ocupar llocs estratègics de representació o de disseny, aplicació i valoració de sistemes, models i mètodes d’avaluació del professorat. Finalment, es formularan una sèrie d’eixos directrius a considerar en un sistema viable d’avaluació del professorat no universitari, així com les principals consideracions per als mètodes i models que es poguessin adoptar. És a dir, es tracta d’elaborar un meta-model que pugui servir com a marc de referència i que precisi diverses elaboracions, exemples i possibilitats susceptibles d’estudi i valoració.


Pàgina 63

TÍTOL: ESTRATÈGIES DE COMUNICACIÓ PER A LA DIVERSI TAT LINGÜÍSTICA EN ELS PROJECTES COMENIUS

AUTORA: Carmen Colomer Constans SUPERVISIÓ: Mireia Montané Tuca

Oficina de Cooperació Educativa i Científica Internacional Departament d’Educació

MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Llengües estrangere s Tema transversal: Dimensió europea RESUM: Els objectius d’aquest projecte són, d’una banda, potenciar la dimensió europea de l’educació elaborant unes propostes per al professorat que participa en projectes escolars europeus, que permetin promoure la diversitat i la pluralitat lingüística entre el professorat i l’alumnat participant, i fomentar l’aprenentatge i la formació en llengües estrangeres des de tots els nivells de l’ensenyament, i d’ altra banda incorporar i garantir la projecció exterior de la llengua i la cultura catalana en aquests projectes europeus. El Consell d’Europa en la segona cimera de 1997 va decidir llançar un Any Europeu de les Llengües. En conseqüència, el 2001, La Comissió Europea i el Consell d’Europa fixen com a primer objectiu promoure la diversitat lingüística i cultural d’Europa, veritable riquesa del nostre patrimoni comú. Tant l’ONU, UNESCO, Consell i la Unió Europea demanen als estats membres que adoptin les disposicions necessàries per treballar en aquesta direcció. Tanmateix. segons una enquesta realitzada en desembre del 2000 en els 15 països de la U.E. es constaten tres conclusions: El plurilingüisme no és una realitat: un 47,3% dels europeus preguntats declaren no parlar cap llengua estrangera. La importància del domini de vàries llengües no ès un valor per al conjunt dels europeus: només un 32% dels entrevistats estimen que tothom hauria de ser capaç de parlar dues llengües, a més de la llengua materna. Finalment l’aprenentatge de vàries llengües només és obligatori en una part d’alguns sistemes educatius. Des de propostes com el Portfolio Europeu de les llengües, el llibre blanc, “Enseigner et apprendre , vers la société cognitive”, i documents de referència com el “Cadre européen commun de référence pour les langues: apprendre, enseigner, évaluer”, l’informe “Euridice”, i molts altres, les xifres no són gaire optimistes. En una Europa que afavoreix la mobilitat educativa i professional, i les titulacions universitàries comunes, l‘aprenentatge des de l’educació infantil de llengües estrangeres ha de ser una realitat. Europa és multilingüe i multicultural, i aquesta pluralitat no és una simple juxtaposició, sobretot en una època en la que els intercanvis i la mobilitat són molt freqüents. El resultat de l’estudi consistirà en una proposta que promogui la diversitat i la formació en llengües estrangeres, el resultat de la qual publicarà la Oficina de Cooperació Educativa i Científica Internacional del Departament d’Educació.


Pàgina 64

TÍTOL: GERMANES DE SHAKESPEARE. UNA PROPOSTA NO

ANDROCÈNTRICA PER A L’ENSENYAMENT DE LA LITERATURA

AUTORA: Maria Lluïsa Cunillera i Mateos SUPERVISIÓ: Remei Arnaus i Morral

Facultat de Pedagogia Universitat de Barcelona MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Llengua i literatur a catalana RESUM: És una programació de literatura del segle XX a partir de les escriptores catalanes i dels seus textos. S’inclouen també, a tall comparatiu i relacional, autores de tots els temps –tan catalanes com foranes- i alguns escriptors que han tractat la temàtica femenina. El projecte respon a un doble objectiu. D’una banda, promoure la presència de la literatura –cada cop més relegada del currículum acadèmic- en les aules, com a font de coneixement, de gaudi i de transmissió de valors. També pretén recuperar la paraula i la mirada de les dones, especialment de les escriptores, rescatant-les de l’oblit i incorporant-les a les nostres classes per enriquir-les amb les seves aportacions. Consisteix en una programació completa destinada a alumnes de batxillerat, però també útil com a recurs puntual a l’aula per introduir la literatura a segon cicle d’ESO. Està formada per un corpus textual variat i representatiu (d’autores, gèneres, tipologia textual, models femenins i temàtiques), introduccions teòriques i contextuals a cada tema, activitats didàctiques motivadores i adequades a cada text i autora i abundosa bibliografia. L’aspecte més innovador és la discriminació positiva del corpus antològic i del punt de vista: mostra el món de les dones i les dones al món. En aquest sentit, amb la tria de les autores i els textos incorpora una visió crítica dels models androcèntrics establerts i una mirada femenina sobre el món i les produccions artístiques. La proposta d’organització de la matèria és força engrescadora, perquè defuig la classe magistral per donar major protagonisme a les/als alumnes. La previsió d’activitats contempla una part comuna per a tot el grup classe i altres propostes diversificades que poden permetre l’alumnat de percebre la literatura de forma més vivencial. La programació és força flexible i el món de la literatura s’obre a altres manifestacions intel·lectuals i artístiques de manera que pot respondre millor a la diversitat d’interessos de l’alumnat. Inclou nombroses activitats creatives que permeten un ensenyament més significatiu. En definitiva, es tracta d’una programació de literatura catalana del segle XX, amb referències a literatures foranes i d’altres èpoques, que inclou temàtiques diverses i models de dona, de societat i de cultura diferents; que propicia una manera de veure el món plural i alternativa al discurs únic; i que permet el treball interdisciplinari i ofereix una visió enriquidora i vivencial de la literatura. Tot, per descomptat, amarat de la mirada femenina.


Pàgina 65

TÍTOL: EL CINEMA COM A EINA DIDÀCTICA A CLÀSSIQUES AUTORA: Marta Dalmau Benet SUPERVISIÓ: Albert Perafita i Carreras Servei de Mitjans Audiovisuals Departament d’Educació Josep M. Cullell i Sala CRP del Gironès Departament d’Educació MODALITAT: B2 CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Cultura Clàssica

Noves tecnologies: Mitjans audiovisuals RESUM: El projecte que voldria dur a terme consisteix en l’elaboració d’un material per a treballar a l’aula, complementari de les explicacions de classe, que parteix d’un conjunt de pel.lícules o videos, que permetien l’anàlisi del món greco-romà d’acord amb els continguts curriculars dels crèdits variables de Cultura Clàssica del 2n.cicle de l’E.S.O.i de les matèries de llatí i grec del batxillerat. Un cop seleccionades les pel.lícules, voldria organitzar un dossier en forma de fitxes individuals per a cada film, però, al mateix temps, separades per temes, segons els continguts conceptuals que cada pel.lícula permeti treballar. D’aquestes fitxes, unes són d’informació per al professorat; la fitxa tècnica i la relació de les millors pàgines web per a cercar més informació sobre el tema; i les altres són per als alumnes, per realitzar les activitats proposades i respondre als qüestionaris.


Pàgina 66

TÍTOL: APRENENT A INVESTIGAR EN CIÈNCIES DE LA NAT URALESA: UNA

NOVA METODOLOGIA PER A L’ENSENYAMENT-APRENENTATGE A L’ESO

AUTOR: Virginio del Barrio Martínez SUPERVISIÓ: Justo Arnal Agustín

Departament de Pedagogia Aplicada Universitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: B1 CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Ciències naturals i experimentals

RESUM: Aprenent a investigar en Ciències de la Naturalesa: Una nova metodologia per a l’ensenyament-aprenentatge a l’ESO està estructurat al voltant d’una idea-eix: la investigació científica en l’ESO. Aquest objectiu es treballa mitjançant un seguit d’eines:

- El disseny de petites investigacions . Es tracta d’introduir l’alumnat, de forma progressiva, en el mètode científic. En la primera etapa de l’ESO es treballaran aspectes com ara: observació, mesura, formulació d’hipòtesis i realització de pràctiques semi-obertes. En finalitzar l’ESO, els alumnes podran fer el disseny i la realització de petites investigacions.

- Els problemes oberts (la resolució de problemes com una activitat

d’investigació). Impliquen anar més enllà dels clàssics problemes d’enunciat tancat, els quals s’han convertit en una simple relació entre dades i incògnites, una aplicació directa de fórmules. L’esquema de la resolució dels problemes oberts seria la següent:

1) Estudi qualitatiu de la situació (variables que intervenen, etc.) 2) Emissió d’hipòtesis fonamentades sobre les magnituds que intervenen 3) Resolució del problema 4) Anàlisi dels resultats

- Els fenòmens físics i químics que formen part de l’ entorn . Aquestes activitats ensenyen l’alumne/a a pensar en l’essència de la ciència a través d’una sèrie de fenòmens amb els quals està en contacte. Es tracta que busquin explicacions recorrent a principis generals.

Aquest tipus d’activitats permeten la creació de diferents itineraris per al tractament de la diversitat que ens trobem a les aules de l’ESO. Veiem algunes possibilitats:

- Treballar amb problemes semi-oberts. Pot simplificar-se el problema aportant algunes dades o simplificant la situació.

- Realitzar pràctiques semi-obertes. Una part del disseny de la investigació pot ésser realitzada pel professor.


Pàgina 67

- Seleccionar fenòmens físics i químics senzills del nostre entorn. Cal indicar que aquest projecte està emmarcat en un model constructivista de l’aprenentatge escolar i de la investigació pedagògica. L’ensenyament ha de ser significatiu i funcional. És necessari establir relacions amb els coneixements previs així com dotar les activitats d’un enfocament funcional, de forma que tot allò que s’ha après pugui ser utilitzat quan les circumstàncies de l’alumnat ho demanin. Per finalitzar, la metodologia de treball individual o en grup variarà d’acord amb l’activitat a realitzar. La investigació científica és de naturalesa social, per la qual cosa cal desenvolupar la sociabilitat a través del treball en grup. Aquest tipus d’organització serà el més adient en una primera fase, i ajudarà l’alumne/a a aprendre a investigar.


Pàgina 68

TÍTOL: LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I L A COMUNICACIÓ AL SERVEI DE L’ALFABETITZACIÓ DE PERSONES ADULTES

AUTOR: Félix Delgado Pérez SUPERVISIÓ: Cristina Alonso Cano

Universitat de Barcelona MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Noves tecnologies: Informàtica

RESUM: Aquesta és una iniciativa que segueix les pautes de la proposta “Decenni de les Nacions Unides de l’alfabetització: l’educació per a tots”

Aquest projecte de treball centrat en l’alfabetització de persones adultes té dues vessants :

1. Les noves tecnologies a l’aula d’alfabetització.

Estudi i recerca de noves metodologies i aplicacions pràctiques per a l’alfabetització d’adults basades en les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Aquesta vessant es concretarà en tres nivels d’estudi

- La incidència de l’ordinador a l’aula com a eina principal de treball per a l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura

- La observació de la incidència que pot tenir la participació en activitats de comunicació per mitjà d’internet (correu electrònic i fòrums en web) en la socialització d’aquest aprenentatge.

- L’anàlisi de l’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura des de la perspectiva de la nova demanda que ens arriba dels emigrants estrangers: l’alfabetització en una llengua diferent a la materna”.

2. Les noves tecnologies com a eina i mitjà per al coneixement compartit: Una cooperativa del coneixement.

Reflexió, intercanvi d’informació i discussió entre alfabetitzadors. Aprofundint en les bases teòriques de l’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura.

Aquesta segona vessant es concretarà en el disseny i desenvolupament d’una plataforma a internet per a la trobada d’alfabetitzadors de diferents països on puguin intercanviar reflexions i punts de vista i a la vegada elaborar i proposar alternatives des d’una perspectiva crítica.


Pàgina 69

TÍTOL: MITES, ART I LITERATURA: UN TREBALL INTERDI SCIPLINARI

A LES AULES AUTORA: Maria Jesús Espuña Ferrer SUPERVISIÓ: Montserrat Camps Gaset

Departament de Filologia Grega Universitat de Barcelona

MODALITAT: B3 CLASSIFICACIÓ: Àrees curriculars: Cultura Clàssica, Llatí i Grec RESUM: La mitologia greco-romana ens ha llegat elaboracions literàries i artístiques d’un gran valor estètic, que han enriquit la civilització occidental al llarg dels segles i de forma renovada. Els relats de déus i d’herois han inspirat a pintors, escultors, músics i dramaturgs de tots els temps i, a hores d’ara, encara resulten prou suggeridors als nostres alumnes, com per introduir-los en l’art i la literatura a través dels mites. Tanmateix, en l’àmbit docent, sovint no disposem a les aules de les fonts literàries en què han estat recollits, ni d’un nombre suficient d’obres plàstiques, musicals i literàries que s’han inspirat i han interpretat aquests relats amb els ulls del seu temps històric.

En aquest sentit, l’aula d’informàtica pot ser molt efectiva per suplir aquesta deficiència de recursos en un possible treball interdisciplinari de mitologia, literatura i història de l’art. En efecte, les tecnologies de la informació ens poden apropar a l’aula aquell material visual i textual, que sovint no tenim a disposició com voldríem a l’aula tradicional. Així, podem dotar la nostra tasca docent d’uns instruments útils perquè els alumnes puguin accedir a la informació i realitzar una connexió efectiva entre diverses àrees del coneixement en funció de les seves necessitats i capacitats.

El projecte que presentem a continuació pretén elaborar un recurs didàctic que permeti conèixer els mites clàssics a partir dels textos que ens els van transmetre, i estudiar les obres plàstiques i literàries que posteriorment s’hi van inspirar. A més, es vol oferir tot aquest material amb un format interactiu, per tal que sigui fàcilment assequible des de l’aula d'informàtica.

Aquest treball literari i artístic es vol fer a partir dels cicles mítics més recurrents a les aules: el cicle troià i el cicle de les Metamorfosis ovidianes. Partint d’aquests eixos temàtics, s'elaboraran uns materials que permetin els alumnes transitar pels textos clàssics que expliquen aquests episodis mítics i llegendaris, interpretats posteriorment per pintors, escultors i escriptors.


Pàgina 70

TÍTOL: THE LANGUAGE PROCESSING IN SOCIAL STUDIES AUTORA: M. Teresa Esquirol i Palau MODALITAT: C CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Ciències socials

Temes transversals: Ciències socials en anglès, Educació en valors, Educació en la diversitat

RESUM: Curricular contents: Social studies at Primary school. Aims: To know how English teachers use the language related to this curricular area to be able to give the most adequate models to our pupils by taking into account that the language is a system of communication. To know working techniques and methodology. To gather resources and materials used in schools in England. Contingut curricular: L’àrea de Ciències Socials a Primària. Objectius: Conèixer com el professorat anglès usa la llengua pel que fa a aquesta àrea curricular, per tal de poder donar els exemples més adequats al nostra alumnat tenint en compte que la llengua és un sistema de comunicació. Conèixer tècniques de treball i metodologia emprades. Recollir recursos i materials que es fan servir a les escoles d’Anglaterra.


Pàgina 71

TÍTOL: ESTIMULACIÓ NEUROPSICOLÒGICA DE LES HABILIT ATS

BÀSIQUES DE L’APRENENTATGE EN ALUMNES AMB NEE I TRACTAMENT INTEGRAT DE LES DIFICULTATS D’APRENENTATGE

AUTOR: Armando Estévez González SUPERVISIÓ: Dr. J. M. Grau i Veciana Hospital de la Sta. Creu i Sant Pau de Ba rcelona Servei de Neurologia

Universitat Autònoma de Barcelona MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Temes transversals: Educació en la diversitat, Educació

especial RESUM: El projecte proposa l’elaboració d’un material reeducatiu especialitzat en diferents suports (paper, multimèdia, informàtic,...), planificat en 4 nivells a fi d’aplicar-lo des de 1er fins el 4rt de l’ESO, per abordar d’una forma integrada, i des d’una perspectiva neuropsicològica, a la llum dels darrers coneixements neurocientífics, les dificultats acadèmiques que presenten els/les alumnes adolescents amb necessitats educatives específiques. Aquest material estarà especialment experimentat i concebut per a adolescents i estarà format per un material troncal que inclourà continguts acadèmics integrats de les matèries de matemàtiques, llengües, ciències socials i ciències experimentals. Aquest material es complementarà amb material específic de rehabilitació neuropsicològica de les habilitats considerades bàsiques per a l’aprenentatge com ara l’atenció, la memòria, el raonament, el càlcul i la lectoescriptura, entre d’altres.

La finalitat principal seria constituir uns “llibres de treball” a l’ESO per a alumnes adolescents amb NEE. També la versatilitat del material, i donat el material de reforç acompanyat, permetria abordar de forma especialitzada les habilitats deficitàries que caracteritzen el trastorn de l’atenció amb i sense hiperactivitat, la dislèxia i la discalcúlia en adolescents. Una tercera aplicació aniria encaminada a facilitar la reintroducció al sistema educatiu dels adolescents que per diverses patologies neurològiques o neuropsicològiques no poden cursar amb normalitat l’ESO i hagin perdut escolaritat. El perfil dels alumnes adolescents amb NEE als quals es dirigeix aquest material és:

1. Alumnes adolescents que requereixen atenció neuropsicològica per dèficits que afecten habilitats bàsiques per aprendre com la memòria, l’atenció, el llenguatge,...

2. Alumnes adolescents amb trastorn de l’atenció amb i sense hiperactivitat. 3. Alumnes adolescents que recentment hagin sofert alguna patologia neurològica

o neuroquirúrgica (traumatisme craniencefàlic, patologia tumoral, patologia vascular,...) i que requereix un material adaptat per facilitar la reintegració al seu IES després d’haver estat ingressat en un centre hospitalari o haver estat malalt amb pèrdua d’escolaritat.


Pàgina 72

TÍTOL: LES CONDUCTES DISRUPTIVES A L’AULA AUTORA: M. Estrella Esturgó Deu SUPERVISIÓ: Josefina Sala Roca

Departament de Pedagogia Sistemàtica i Social Universitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: B2 CLASSIFICACIÓ: Temes transversals: Educació en va lors, Mediació

escolar RESUM: La majoria dels aprenentatges es realitzen en contextos de relació interpersonal, i és aquí on també s’originen o es manifesten la majoria dels conflictes. L’escola és l’espai interactiu on molts d’aquests conflictes es produeixen. Les conductes disruptives dificulten el funcionament normal de l’aula, constitueixen un dels problemes més comuns en el dia a dia de la tasca docent i són una de les principals fonts d’estrés del professorat. A més són, probablement, l’indicador d’altres problemes. Estan relacionades amb les competències personals que capaciten per a la interacció amb els altres. Per tant, la manifestació de conductes disruptives poden denotar mancances en el desenvolupament socioemocional dels infants. Però, la manca de coneixements precisos sobre les diferents tipologies, les causes, l’organització escolar i el propi professorat, dificulta poder desenvolupar programes del tot adeqüats per a afrontar aquesta problemàtica. Per això, amb aquest estudi esperem acotar la tipologia de conductes disruptives, la seva freqüència i gravetat, així com l’efecte d’aquestes conductes en el funcionament de l’aula i el desenvolupament de l’alumnat. També volem saber quines són les causes i relacions amb les variables de l’entorn escolar i els agents educatius. Aquest coneixement ens permetrà desenvolupar una proposta d’intervenció per a prevenir i reduir les conductes disruptives. Objectius Entre els objectius que ens proposem en aquest projecte, explicitarem els següents:

• Conèixer quines són els conductes disruptives més freqüents. • Analitzar i comparar les competències socioemocionals dels nens que produeixen

més conductes disruptives dels que no en produeixen. • Analitzar si existeix relació entre l’estil educatiu del mestre i la presència de

conductes disruptives. • Analitzar la relació entre les competències socioemocionals dels mestres i dels

alumnes. • Conèixer quins estratègies utilitzen els mestres per prevenir possibles conductes.


Pàgina 73

Apartats El treball es dividirà en tres parts: 1a.- Es revisaran estudis previs sobre conductes disruptives i es farà una recollida bibliogràfica per acotar el tema. 2a.- Es recopilaran els instruments (test de competències socioemocionals, sociogrames, qüestionaris,...) i s’adaptaran per ser aplicats als alumnes i mestres de la mostra escollida (mostra extreta d’un conjunt d’escoles de primària del Vallès occidental). Aquestes dades seran analitzades qualitativa i quantitatívament. 3a.- A partir de l’anàlisi global de les dades obtingudes s’elaborarà un informe sobre els resultats i una proposta amb diferents línies d’intervenció congruents amb les dades obtingudes.


Pàgina 74

TÍTOL: PROGRAMARI PER A L’ELABORACIÓ I CORRECCIÓ AUTOMÀTICA D’EXERCICIS DE MECANOGRAFIA

AUTOR: José Javier Faro Rodríguez SUPERVISIÓ: Miguel Àngel de Miguel Subdirecció general de Tecnologies de la Informació Departament d’Educació MODALITAT: B2 CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Família administra ció Noves tecnologies: Informàtica RESUM: El projecte persegueix de forma prioritària millorar les condicions de treball d’un sector concret del professorat que a la família d’Administració ha de preparar, corregir i avaluar proves de mecanografia. La correcció dels exercicis de mecanografia és una feina repetitiva, monòtona i molt desagraïda que promou un desgast important del professorat encarregat de dur-la a terme. El meu projecte pretén automatitzar la correcció i avaluació d’aquestes proves facilitant així la labor d’aquest sector del professorat que podrà dedicar aquest temps a feines més productives. Ha de quedar clar que la finalitat d’aquest projecte no és ensenyar als alumnes a escriure a màquina. A aquest respecte ja hi ha al mercat molts i molt variats productes que intenten aconseguir aquest objectiu amb menor o major encert. L’objectiu que es pretén assolir amb el projecte és crear una eina de correcció de proves de mecanografia que pugui automatitzar tot el procés de preparació i correcció de les proves, creació dels informes pels alumnes en format digital, amb indicació dels errors comesos i automatització del procés de puntuació mitjançant una base de dades on el programa deixaria per a cada alumne la informació classificada referent al seu exercici. Tanmateix, la possibilitat de corregir els exercicis realitzats per l’alumnat en un temps de professor pràcticament nul, afavoreix que l’alumnat pugui realitzar moltes més proves i d’aquesta forma adquirir més fàcilment les competències bàsiques dels crèdits de mecanografia. A més a més, els i les alumnes disposaran d’un informe molt detallat que l’indicarà amb tota claredat i rigor els errors comesos perquè coneguin on es troben les seves mancances i puguin esmenar-les. El projecte consistirà bàsicament en el desenvolupament dels tres programes que s’indiquen a continuació :

• Editor perquè l’alumnat realitzi els exercicis • Editor perquè el professorat elabori l’original de la prova (d’us opcional clar, ja que podrà fer servir qualsevol editor que conegui i que pugui generar fitxers rtf, com per exemple el Word). • Programa de correcció automàtica

Aquestes tres aplicacions estaran desenvolupades en Visual Basic, principalment perquè és l’eina de programació Windows que millor conec i, al meu parer, la que millor s’adapta a les característiques del projecte. D’aquests programes, evidentment, el de correcció automàtica és el que s’emporta el major pes del projecte, ja que fer un editor amb Visual Basic és molt senzill.


Pàgina 75

TÍTOL: MATERIALS D’APRENENTATGE PER A L’ALUMNAT NOUVINGUT EN LA FASE DE TRANSICIÓ A L’AULA ORDINÀRI A (ÀREA DE LLENGUA CATALANA I TUTORIA)

AUTORA: Antònia Farré Sanfeliu SUPERVISIÓ: Miquel Àngel Pradilla

Universitat Rovira i Virgili MODALITAT: B3 CLASSIFICACIÓ: Temes transversals: Educació en la d iversitat,

Acollida de l’alumnat nouvingut RESUM:

El present treball s’emmarca en la fase de transició a les classes ordinàries de l’alumnat nouvingut en els primers cursos d’estada al nostre sistema educatiu, tenint present que l’alumnat rep una atenció especialitzada en l’aula d’acollida durant el primer any o durant el temps que es cregui convenient. Les estratègies que es treballaran seran orientatives i aplicables des d’una pràctica educativa oberta, tot i aportant una línia de treball basada en la reflexió compartida i la posterior revisió per part dels agents educatius, en especial per l’equip docent del centre i la tutoria de l’aula ordinària. El treball, objecte de la present llicència, que porta com a títol: Materials d’aprenentatge per a l’alumnat nouvingut en la fase de transició a l’aula ordinària, es desenvoluparà des de quatre àmbits generals : tutoria, àrees d’aprenentatge i avaluació i tractament de la llengua (catalana). Com es pot deduir, l’objectiu és ambiciós quant a volum de continguts curriculars a desenvolupar, però com ja hem esmentat en un paràgraf anterior, l’objectiu és aportar propostes i línies de treball obertes als respectius departaments per tal que s’adequin de forma progressiva els diversos materials curriculars al nou alumnat , oferint models concrets en aquells àmbits els quals ens hem compromès a estudiar. Pel que fa a l’àmbit de la tutoria, les estratègies a elaborar buscaran la consecució de la plena integració de l’alumnat nouvingut al centre. Aquest àmbit es desenvoluparà en el si de l’aula ordinària, fent partíceps actius l’èquip docent i la resta d’alumnes. Les àrees curriculars que treballarem seran prioritàriament aquelles que pel seu component no estrictament vehicular,complementaran la formació acadèmica de l’alumnat nouvingut.Ens referim a les àrees formatives artístiques, l’educació física, tecnologies,etc. L’àmbit de l’avaluació té un caràcter general i com a tal el tractarem, de forma que elaborarem uns criteris aplicables a les diverses àrees del currículum basats en els principis del punt d’on partim i on es vol arribar amb aquest nou alumnat, així com altres consideracions de tipus pedagògic. L’àmbit de la llengua catalana el treballarem des del vessant comunicatiu, donat que l’alumnat nouvingut ja realitza una immersió acadèmica en llengua catalana durant les hores a l’aula d’acollida. En aquest apartat cercarem estratègies a fi que la implicació en aquest procés sigui de tota la comunitat educativa, per tal de provocar la necessitat de l’ús de la llengua catalana, com a llengua vehicular del centre.


Pàgina 76

TÍTOL: L’ENSENYAMENT DE LA LITERATURA A L’ALUMNAT NOUVINGUT AUTORA: M. Carme Farreras Ametller SUPERVISIÓ: Pere Mayans i Balcells Servei d’Ensenyament del Català Departament d’Educació MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Llengua i literatur a catalana Tema transversal: Educació en la diversitat RESUM:

La finalitat d’aquest treball és facilitar la tasca del professorat que vol utilitzar la literatura com a eina d’integració i aprenentatge per a l’alumnat nouvingut. Tot i que cada vegada disposem de més materials adequats a la diversitat lingüística dels estudiants de secundària, encara queda una llarga feina per fer centrada en l’adequació i/o elaboració de textos literaris que permetin la connexió entre el bagatge literari que els alumnes tenen interioritzat dels seus països d’origen i el de l’aprenentatge de la literatura que forma part de la cultura catalana. Amb aquest objectiu es vol recollir el màxim d’informació possible sobre l’existència, o mancança, de lectures adequades a les necessitats de l’alumnat nouvingut tot seleccionant els textos que puguin ser més adients per als alumnes de llengües romàniques. Així mateix caldrà diferenciar el contingut dels textos si pensem amb el grau de dificultat que poden tenir alguns fragments literaris per als alumnes de llengües no romàniques. En aquest sentit es farà una anàlisi quantitativa i, sobretot, qualitativa dels textos que hi ha al mercat i s’observarà si les il·lustracions, tipus de lletra, format, contingut, etc. es corresponen a les necessitats lectores de l’alumnat d’ESO. Les mancances que s’observin es resoldran amb l’elaboració d’una mostra de materials que puguin ser útils al professorat si és que, en aquests moments, encara no els podem trobar en el mercat editorial català. És evident que sempre que es pugui s’utilitzaran textos de producció autòctona, tant de literatura popular, com d’autors clàssics. Amb tot aquest material es confegiran uns dossiers de lectura adequats a l’edat i als diversos graus de competència lingüística que l’alumnat nouvingut anirà assolint progressivament en el seu procés d’aprenentatge. També s’estudiarà la possibilitat d’elaborar un material pont per aquells alumnes que tot i que tenen prou competència en llengua catalana per seguir estudis de batxillerat no gosen iniciar l’estudi de la literatura catalana, com a crèdit de modalitat, per la dificultat de comprensió que alguns d’aquests textos els suposa.


Pàgina 77

TÍTOL: CREACIÓ DE WEBQUESTS I SIMULACIONS PER A L’APRENENTATGE DE LA FÍSICA I LA QUÍMICA A QUART D’ESO

AUTORA: Carmen Fernández Hierro SUPERVISIÓ: Dra. Roser Pintó Casulleras


MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Ciències naturals i experimentals RESUM: La dotació de les aules de noves tecnologies pel batxillerat científic permet disposar d’uns recursos molt adients per a la realització de treballs pràctics i teòrics, i la utilització d’aquests equipaments s’ha d’estendre a l’etapa de secundària obligatòria. Els equips de captació de dades com el Multilog, el programa de simulació Interactive Physics, l’edició i visualització de vídeos, i l’àmplia distribució a la xarxa d’applets de física i química i d’informació en general, no es poden deixar de banda en la pràctica docent a l’ESO. Malgrat això, no podem oblidar, quins són els objectius a assolir segons sigui l’alumnat implicat en l’aprenentatge, i hem de reflexionar sobre com utilitzar ells recursos que tenim a l’abast. A mesura que s’amplien els coneixements i augmenten els recursos, creixen els problemes de presa de decisions sobre que s’ha d’aprendre, i els docents ens trobem davant el dubte de què i com ensenyar. La tasca de discriminar entre els recursos més adie nts no és gens fàcil. Resulta imprescindible incorporar a l’ESO les noves tecnologies; però quines i quan s’han de fer servir?, quins sensors utilitzar? i quan es millor realitzar mesures amb eines tradicionals? La gran majoria del nostre alumnat navega per Internet sense dificultat, si bé és veritat que en la xarxa busca jocs, pel·lícules, música i entreteniment en general. També és cert que tenim un bon nombre d’adolescents a tercer i quart d’ESO que mostren un gran desinterès per l’activitat acadèmica normal i que són molt poc receptius als mètodes tradicionals d’ensenyament. Per aquests alumnes i també per altres més acadèmics però també inquiets, les WebQuests i les simulacions poden ser un vehicl e adequat en el seu aprenentatge. A partir d’aquestes idees generals l’objectiu d’aquest treball és crear Webs, relacionades amb unitats didàctiques del currículum de quart d’ESO (en concret: Les forces i l’estructura de la matèria ) que contindran: WebQuests , simulacions i experiències de laboratori ). El meu projecte es vol ajustar a l’horari normal de la matèria, contemplant la possibilitat que l’alumnat (o alguns alumnes) hauran de realitzar un treball individual o en grup fora de l’aula-classe. Té l’objectiu de fer la ciència més atractiva reflexionat sobre com utilitzar les noves tecnologies, i pretén involucrar l’alumnat, atenen a la seva diversitat, en sistemes de pensament els més rics possible.


Pàgina 78

TÍTOL: EXPERIÈNCIES EDUCATIVES COMPARTIDES ENTRE EL S CENTRES DE SECUNDÀRIA I ALTRES INSTITUCIONS PER DON AR RESPOSTA A LES NECESSITATS EDUCATIVES D’ALUMNES AMB RISC D’EXCLUSIÓ EN EL TRAM FINAL DE LA SEVA ESCOLARITZACIÓ OBLIGATÒRIA

AUTORA: M. Teresa Ferrer i Fàbregas SUPERVISIÓ: Joan Subirats Humet

Universitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Tema transversal: Educació en la di versitat RESUM: 1. Objectius 1.1 Descriure i caracteritzar les experiències educatives que s’estan duent a terme a

Catalunya entre els IES i altres institucions adreçades a l’alumnat amb risc d’exclusió. 1.2 Analitzar els diferents elements característics d’aquestes experiències. 1.3 Identificar aspectes que podrien millorar resultats d’integració i promoció dels

adolescents amb dificultats d’integració en un entorn escolar ordinari. 1.4 Oferir referents per a la millora de la intervenció educativa en aquest tipus

d’experiències per optimitzar la intervenció general dels centres de secundària. 2. Fases 2.1 Obtenció de la relació d’experiències educatives compartides i selecció de les 30

objecte d’estudi descriptiu. 2.2 Treball de camp sobre les 30 entrevistes. 2.3 Estudi descriptiu: primeres conclusions generals i selecció dels 5 casos d’estudi. 2.4 Estudi de casos. 2.5 Anàlisi de casos i conclusions. 2.6 Elaboració de la memòria final i resultat del projecte. 3. Metodologia 3.1 Treball de camp amb recollida directa d’informació oberta, a partir d’entrevistes i

anàlisi documental. 3.2 Tractament, tant quantitatiu com qualitatiu, de la informació i l’obtenció de conclusions

d’orientació descriptiva. 3.3 Estudi de casos 3.4 Valoració i anàlisi de la informació obtinguda de l’estudi de casos. 3.5 Recopilació de resultats parcials i redacció de conclusions globals. 4. Resultat Identificació dels aspectes de la selecció de continguts de la metodologia, de l’organització, dels perfils dels educadors, dels mecanismes de coordinació i del paper de les administracions que podrien estar relacionats amb millors resultats per a la integració i la promoció dels adolescents.


Pàgina 79

TÍTOL: PER A UNA EDUCACIÓ POLÍTICA A L’ESCOLA AUTORA: Àngels Folch i Borràs SUPERVISIÓ: Salvador Cardús i Ros

Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia Universitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Ciències socials Tema transversal: Educació en valors RESUM:

Avui tothom reconeix —i els estudiosos insisteixen a subratllar— que la democràcia necessita més que mai reflexionar sobre ella mateixa i sobre el sentit de la política en general. Un dels marcs a l’interior dels quals la reflexió i l’experiència democràtica s’han de fer més reals, encara que certament de manera incipient, és el marc escolar, en una edat prou adequada (10-12 anys), sobretot perquè és un espai d’aprenentatge i convivència on es pot anar construïnt i interioritzant la realitat democràtica que haurà de guiar la vida i la convivència dels qui es formen com a ciutadans.

El treball que ens plantegem pretén posar en relleu que, en el moment present, un dels objectius educatius prioritaris de l’escola hauria de ser el d’instruir els alumnes en el coneixement dels conceptes bàsics de la democràcia. Així mateix aquest treball vol incidir en el com de l’actuar de l’escola en tant que transmissora dels valors del civisme, de la ciutadania i de la democràcia. I tot això a fi que els alumnes adquireixin, a partir d’aquests continguts i de l’experiència viscuda, un coneixement sòlid del sistema i funcionament democràtic. L’objectiu general del nostre treball és el d’estructurar una proposta que permeti que l’escola pugui esdevenir un marc apropiat per a iniciar els alumnes en el coneixement de la democràcia i del seu funcionament. Aquest objectiu general el concretem bàsicament en tres objectius terminals:

a) Proposar els continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals que s’haurien de donar al cicle superior de primària —tenint en compte l’edat i les capacitats de l’alumnat— sobre els conceptes de política i democràcia.

b) Elaborar un dossier monogràfic interdisciplinari que reculli aquests continguts de manera rigorosa i a la vegada assequible per als alumnes, amb la finalitat que pugui servir de material a les escoles i als docents que vulguin abordar aquesta temàtica amb els seu alumnat.

c) Dissenyar una sèrie d’activitats congruents amb els continguts del dossier elaborat.

La instrucció en els continguts políticodemocràtics bàsics —compresa aquesta instrucció com a acció de donar o transmetre coneixements, actituds, valors i normes de manera metòdica— constitueix el fonament de l’esperit de ciutadania en una societat democràtica. Paradoxalment, però, és encara molt marginal en el nostre sistema escolar. El nostre treball pretén contribuir a fer més present l'esperit democràtic en l'àmbit escolar.


Pàgina 80

TÍTOL: EL SIGNIFICAT DE L’AULA COM A REALITAT SOCI AL. EL PAPER DE LES PRÀCTIQUES MATEMÀTIQUES EN ELS PROCESSOS QUE LA CONSTITUEIXEN

AUTORA: Elena Forrellad Vives SUPERVISIÓ: Carlos Gallego Lázaro

Facultat de Psicologia i Ciències de l’Educació i d e l’Esport Blanquerna Universitat Ramon Llull

MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Matemàtiques

Temes transversals: Educació en valors, Educació en la diversitat

RESUM: OBJECTIUS Estudiar què aporten les pràctiques matemàtiques a la constitució de l’aula com a realitat social, una aula integradora, que inclou la cultura, generadora de contextos globals i personals, centrada en les idees i en les necessitats dels nens i de les nenes, en la comunicació. DESCRIPCIÓ S’estudiarà i documentarà pedagògicament la relació entre una determinada forma d’interacció i els significats que els alumnes construeixen sobre l’aprenentatge i sobre la pròpia aula atenent al paper de les pràctiques matemàtiques en la construcció de la realitat social de l’aula. Així, s’observaran els processos constitutius de l’aula amb la mirada posada en les relacions circulars entre les pràctiques matemàtiques i les dinàmiques socials. Es tractarà de buscar respostes, per una banda, a la necessitat de satisfer el dret que tenen els nens i les nenes a viure i desenvolupar-se a les aules d’acord amb la seva pròpia naturalesa i a fer-ho de manera que es puguin enriquir, al mateix temps, amb l’herència cultural que representen els bens culturals fonamentals. Per altra banda, es tractarà d’aportar respostes a les inquietuds dels mestres relacionades amb els processos pedagògics globals de l’aula.

• El benestar amb el que participen tots els nens i nenes en els processos d’aprendre a l’aula.

• La riquesa personal que els aporta la seva experiència viscuda en elles. • El desenvolupament del grup classe com una comunitat d’aprenentatge oberta i

dinàmica. S’integraran diversos temes amb la intenció d’estudiar el paper de les matemàtiques, com a sistemes científics i com a convencions socials, en la constitució de la realitat d’una aula que s’organitza atenent l’expressió de les persones i la seva necessitat d’entendre el


Pàgina 81

món i les altres persones tenint en compte la identitat de coneixedors dels alumnes, la manera com exploren rols quan interactuen, el sentit que aporta l’afectivitat a la seva interacció, i el què aporta el descobriment de la veu de l’altre a la racionalitat dels nens i de les nenes. APLICACIÓ AL SISTEMA EDUCATIU Es dissenyarà material, elaborant documentació pedagògica de les aules en format etnogràfic i conceptual que pugui contenir elements teòrics de reflexió i exemplificacions de processos d’aprenentatge globalitzadors i integradors i que pugui ser útil per formar els mestres a seleccionar, programar, gestionar i avaluar la vida de l’aula.


Pàgina 82

TÍTOL : ÚS EDUCATIU DE LES DISTRIBUICIONS GNU/LINU X EN LES ETAPES EDUCATIVES INFANTIL I PRIMÀRIA

AUTOR: Daniel Fortuny Anguera SUPERVISIÓ: Teresa Romeu Fontanillas

Universitat Oberta de Catalunya MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Noves tecnologies: Inform àtica RESUM

En aquest projecte pretén fer un estudi de prospectiu de la implantació de software lliure en els centres educatius d’infantil i primària, buscant alternatives al sistema operatiu dominant en el mercat actualment. Aquest estudi exhaustiu de les diverses distribucions de GNU/Linux té per finalitat integrar les distribucions de GNU/Linux en els projectes de les TIC dels centres educatius, en el seu ús quotidià i avaluar una possible migració dels PCs dels centres cap aquest sistema operatiu. El motiu de l’elecció de la etapa primària es fonamenta en què, mentre en àmbit educatiu a secundària ja hi ha centres han començat a implementar-ho, en canvi a primària el treball en aquesta plataforma operativa és quasi inexistent. Les finalitats abans esmentades es concreten en: 1. Fer un estudi en funció de les dotacions de maquinari dels centres educatius del

Departament d’Educació, sobre la compatibilitat de les distribucions de GNU/Linux. 2. Analitzar i proposar aplicacions pràctiques dels diferents paquets GNU/Linux per al

suport a la gestió de centres de primària i per a tasques de suport a la docència. 3. Aprofundir didàcticament en l’ús de les diferents distribucions de GNU/Linux,

classificant-les i valorant quina d’aquestes s’adaptarien millor a les necessitats de cada tasca a fer i cada etapa educativa.

4. Adaptar la proposta de currículum del treball amb les TIC per a distribucions de GNU\Linux a les etapes infantil i primària.

5. Realitzar una recerca, i posterior classificació, d’aplicacions i programes multimedia (so, gràfics, vídeo, ..) útils en les diferents distribucions de GNU/Linux.

6. Elaborar material didàctic amb aplicacions de l’entorn GNU/Linux, per aconseguir una major familiaritat de la nova plataforma operativa i dels nous entorns gràfics.

7. Reflexionar, argumentar i avaluar l’opció d’introduir progressivament la plataforma GNU/Linux als centres educatius d’infantil i primària del Departament d‘Educació.

8. Fer una proposta concreta per implementar els sistemes GNU/Linux, establint dues fases: la dualitat de plataformes operatives MSDOS-Windows i GNU/Linux, i la migració cap a distribucions GNU/Linux.

Cal en compte l’evolució quasi diària de les distribucions de GNU/Linux i com aquesta fet pot ampliar alguns d’aquest objectius.

Atès el volum de contingut i la complexitat d’aquest projecte, el seu estudi constarà de dues parts: una primera part d’estudi i avaluació de la implantació del sistema GNU/Linux, i una segona on s’elaboraran unes aplicacions d’utilitat en els centres: didàctiques, de suport, curriculars, ...


Pàgina 83

TÍTOL: RECURSOS DIDÀCTICS I MATERIALS D’ESTRUCTURA CIÓ DE LLENGUATGE PER A LA SEVA APLICACIÓ-DISTRIBUCIÓ TIC

AUTORA: Margarita Fortuny i Balcells SUPERVISIÓ: Joaquim Fonoll Salvador

Subdirecció General de Tecnologies de la Informació Departament d’Educació

MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Llengua i literat ura catalana Noves tecnologies: Informàtica, Mitjans audiovisuals

Temes transversals: Educació en la diversitat, Educació especial

RESUM: Projecte pensat per als alumnes que necessiten recursos especials en l'adquisició del llenguatge. Centrat en l'elaboració de material de llengua i d’estructuració de llenguatge per facilitar i fer possible la comunicació a nivell receptiu i expressiu, i la producció a nivell oral i escrit. Treball continuat: aprofundiment en els coneixements de les TIC, recursos i tècniques, i els de l'adquisició del llenguatge, per tal d’emprar-los en la creació de materials de suport, tant a nivell de destinatari final, fitxes i aplicacions informàtiques tancades d’ús de l’alumnat, com a nivell de professorat, material obert fàcilment modificable. Adequació d’aquest material per a la seva aplicació - distribució via telemàtica.

L'objectiu final és afavorir l'assoliment de les competències bàsiques de llengua catalana parlada i escrita, especialment en el cas de:

- alumnes nouvinguts o d’incorporació tardana - pertorbacions de la parla o del llenguatge - NEE diverses

En el procés d'adquisició de la llengua, el problema principal resideix en l'estructuració de frases. Cal consolidar una estructura de base que permeti forjar-se una correcta imatge mental d'allò que s'està comunicant. El projecte es centrarà en: - Oferir un recurs didàctic i un instrument d’acolliment immediat que faci possible comunicar-se des del primer moment. - Facilitar l'aprenentatge autònom de la llengua catalana per mitjà de suports convencionals i d'aplicacions TIC, en la seva vessant multimèdia. - Afavorir l'ús i el domini progressiu del català, l'ampliació del cabdal lèxic i la flexibilització de les estructures. Per tot això es pretén crear: - DICCIONARI D’ACCIONS EN IMATGES, verbs agrupats temàticament, conjugats i definits amb imatges; apartat alfabètic, temps verbals, sinònims i traducció.


Pàgina 84

- IDEOGRAMES d'UNITATS D’INFORMACIÓ per a L’estructuració dinàmica del llenguatge, targetes, adhesius o daus amb imatge/text. - APLICACIONS FLASH multimèdia d'ESTRUCTURES BÀSIQUES DEL LLENGUATGE amb imatges globals que permetin la comparació i la deducció dels elements que composen la frase. - APLICACIONS CLIC TANCADES, exercitar i consolidar vocabulari bàsic de verbs. - APLICACIONS CLIC OBERTES per a ser modificades al moment segons les necessitats del/la mestre/a. - TARGETES d' IMATGES GLOBALS per combinatòria d'unitats d’informació: TSVOL i SVOdi. - FITXES DE REFORÇ d’estructures bàsiques, amb suport d’imatge i text d'unitats d’informació. - FITXES D’AMPLIACIÓ d'unitats d'informació i de conjugació de verbs. L’atenció a la diversitat és present en tot aquest projecte pel fet que respecta el ritme de l’alumnat, s’adequa a les seves necessitats bàsiques i d’ampliació, i rendabilitza els recursos humans que s’hi destinen.


Pàgina 85

TÍTOL: LA TUTORIA COM A EINA D’ALFABETITZACIÓ EMOC IONAL AUTORA: Juana Gallardo Díaz SUPERVISIÓ: Juana M. Sancho Gil

Departament de Didàctica i Organització Educativa Universitat de Barcelona

MODALITAT: B3 CLASSIFICACIÓ: Tema transversal: Educació en valor s

RESUM: Els més recents estudis sobre la intel.ligència demostren com resulta d'empobridor concebre-la com una facultat única i advoquen en canvi per un concepte més ampli i obert. Segons Robert Sternberg hi ha tres tipus d'intel.ligència (l'escolar, la de reconèixer problemes y la intel.ligència de rata). Tanmateix, Howard Gardner, professor i psicòleg de la Universitat de Harvard, proposa al seu torn una ampliació més gran del concepte, i parla de vuit magnituds de la intel.ligència: la lingüística (que ens permet parlar adequadament en cada situació, explicar històries...); la musical (mitjançant la qual entenem la música, la recordem, la componem, la interpretem...); l'espacial (sense ella de res ens servirà disposar de mapes); la corporal i cinestèsica (mobilitat adequada segons sigui l'habilitat requerida); la intrapersonal (suposa ser conscient d'un mateix estant en contacte amb les nostres sensacions i sentiments en cada moment); la interpersonal (que ens aporta coneixement sobre les emocions dels altres) i la naturalista (que permet anomenar plantes i animals i gaudir d'ells). Basant-me en aquesta visió multidimensional de la intel.igència, l'objectiu d'aquesta investigació és la creació d'un programa d'acció tutorial destinat al desenvolupament del que Robert Sternberg anomena la intel.ligència per reconèixer problemas, i les dues intel.ligències destacades por Howard Gardner com les constituents del que ell diu intel.ligència emocional, la intrapersonal i la interpersonal. És, doncs, una manera d'introduir a travès de l'hora de tutoria, un programa d'alfabetitzaciò emocional que jutjo necessari per la compexitat de l'entramat social en què es desenvolupa la vida dels joves i per aquells trets que cada vegada són més freqüents: el desinterès, l'apatia, la rebel.lia mal resolta, l'agressivitat, la dificultat per establir relacions satisfactòries amb els altres...en definitiva la infelicitat.


Pàgina 86

TÍTOL: L’APRENENTATGE ACCELERAT DE LA LLENGUA COM A EINA

D’ACOLLIMENT I INTEGRACIÓ DE L’ALUMNAT NOUVINGUT AUTORA: Montserrat García Safont SUPERVISIÓ: Artur Noguerol Rodrigo

Facultat de Ciències de l’Educació Universitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: B3 CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Llengua i literatura catalana Noves tecnologies: I nformàtica, Mitjans audiovisuals Tema transversal: Atenció a la diversitat RESUM:

Aquest projecte vol definir una proposta d’atenció global de l’alumnat nouvingut que conjugui l’atenció personalitzada amb el treball a l’aula i amb el grup classe. El treball es desenvoluparia en tres eixos: 1. Presentar una proposta als centres d’ensenyament d’atenció de l’alumnat nouvingut

que faci compatible el treball a l’aula i el treball d’aprenentatge de la llengua a la vegada que doni pautes per a l’acolliment i l’acompanyament d’aquest alumnat.

2. Fer una proposta de programació del treball de llengua: • Organitzar per temes i recollir el vocabulari i les estructures referents a cada un d’ells.

Cada unitat temàtica aniria acompanyada de les propostes didàctiques i dels materials que es podrien utilitzar. També de cada unitat es farien diferents propostes d‘aplicació adaptades als nivells i edats dels alumnes. Els temes que seleccionaríem serien prou generals per poder treballar amb els alumnes de primària i relacionats amb el seu curriculum.

• Fer l’anàlisi de diferents recursos didàctics que s’utilitzen en una classe de comprensió i d’expressió oral per tal que sigui dinàmica i que provoqui la participació activa de l’alumnat:

- dinamització de la conversa: analitzar i aportar recursos per realitzar diferents tipus de conversa.

- jocs simbòlics: analitzar el joc simbòlic que fan els nens i les nenes

quan se’ls proposa aquesta activitat dins la classe de llengua i veure quin tipus de joguines faciliten aquest joc i també el paper del mestre o de la mestra per dinamitzar l’expressió oral de l’alumnat dins del joc.


Pàgina 87

- joc dramàtic: representació i improvisació. Aquí ens agradaria poder fer una relació de diferents tècniques teatrals que provoquessin l’ús del llenguatge per part de l’alumnat.

• Definir propostes d’avaluació del progrés de l’alumnat tan pel que fa a l’expressió i la

comprensió oral, com a la comprensió escrita.

3. Analitzar, a partir de l’experimentació, diferents materials que es poden fer servir per l’aprenentatge del català encara que no estiguin pensats, específicament, per l’aprenentatge de la llengua . L’anàlisi dels materials permetrà fer una classificació que faciliti la utilització dels diferents recursos d’acord amb els eixos temàtics que es treballin i amb l’alumnat al qual va dirigit. D’altra banda podrem veure les diferents aplicacions que pot tenir un mateix material, el llenguatge que es pot treballar i les edats a qui es pot dirigir. Aquí inclouríem materials multimèdia, audiovisuals, joc manipulatiu, joc simbòlic, etc….


Pàgina 88

TÍTOL: ELS PAPERS DE SALAMANCA. UNA APROXIMACIÓ DI DÀCTICA A LA REPRESSIÓ FRANQUISTA A CATALUNYA

AUTOR: Pere Gasol i Pujol SUPERVISIÓ: Joaquim Aloy i Bosch

Tècnic en Cultura Diputació de Barcelona

MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Ciències socials RESUM:

La recuperació de la memòria històrica continua essent, encara, una matèria pendent en el nostre país i especialment pel que fa al període de la república, la guerra civil i el franquisme. Els mal denominats “papers de Salamanca”, incautats majoritàriament a particulars, entitats i institucions de Catalunya, contenen una bona part de la nostra història contemporània.

El projecte vol utilitzar metodològicament aquesta documentació per aconseguir facilitar la comprensió, per part dels nois/es, del període de la república i la guerra civil des de diversos àmbits, alhora que es constata la seva utilització, durant el franquisme, per reprimir durament aquelles persones i col·lectius que s’havien identificat amb la república. L’arxiu de Salamanca va ser creat amb aquesta finalitat repressiva: conté un total de 3 milions de fitxes de persones, els noms de les quals van ser extrets del conjunt d’aquesta documentació prèviament espoliada.

Aquest treball consisteix inicialment en la recerca, buidatge, classificació, selecció i estudi de la major part de documents que fan referència a Manresa i que actualment es troben en l’esmentat arxiu. A partir dels fons seleccionats, s’elaboraran una sèrie de materials didàctics aplicables a l’aula (adreçats tant a l’ESO com al batxillerat) que explicaran i contextualitzaran aquests documents, i que permetran divulgar la realitat política, social i cultural dels anys 30 i la repressió franquista posterior.

L’estudi, doncs, es centra en la documentació relacionada amb Manresa, però es farà amb una voluntat generalista, bo i partint d’exemples contextualitzats, que permetrà conèixer no només la realitat manresana d’aquella època, sinó sobretot la de Catalunya i la de l’estat espanyol.

Les activitats didàctiques col·laboraran en l’assoliment d’alguns dels objectius bàsics de les matèries de ciències socials a l’ESO i d’història al batxillerat, tant des del punt de vista conceptual i procedimental com del de valors.

El treball tindrà un complement important en format web, que recollirà una selecció de la documentació, el conjunt d’activitats didàctiques i permetrà, la realització de treballs didàctics cooperatius entre diversos centres docents.

En definitiva, el projecte vol:

- Fer una aproximació científica a un període transcendent de la nostra història.

- Ser pedagògicament atractiu i útil per a la pràctica docent.

- Aportar elements de reflexió sobre el passat històric i la seva repercussió en l’actualitat.


Pàgina 89

- Treballar els valors cívics.

- Ajudar a la formació d’un esperit crític.

- Contribuir a la recuperació de la memòria històrica.


Pàgina 90

TÍTOL: SCIENCE IN PRIMARY SCHOOL AUTORA: Carme Gracia Regué MODALITAT: C CLASSIFICACIÓ: Àrea currícular: Ciències naturals i experimentals

Tema transversal: Ciències naturals a través de l’a nglès RESUM: This project’s main objective is trying to link English language to pupils in Primary School from a different view as it was till now: learning English just into the English class. If we extend the context from its learning to a closer circle as it can be natural environment it can make easy the learning process of a language. And it’s still more necessary when we are talking about an efl language. It allows us to guarantee a useful learning. If we teach a language as a comunication resource, not such as a subject, we are in a very good and necessary incentive direction. If, as a teachers, we are able to get the pupil into the globality that learning a language supposes, we’ll be able to transmit properly what learning and teaching a new language is. Other objectives to aim are the propers from Science and English Language subjects. As we are allowed to make the project in a real context as it’s a british school, we can: § Have the collaboration of teachers teaching Science in the United Kingdom. § Know the curricular contents taught in English schools to be able to compare in the area we try to work. § Gather resources and materials used in schools in Britain § Get to know working techniques and methodology in the teaching of Science. § And, in general, it gives us the possibility to present a lesson and the activities with a suitable approach to get the learnings we consider essencial. It also gives us the chance to present many different activities. The pupil can get the aims in a easier way as we use these complementary activities and it can be more interesting. The aim of this project is trying to make a little bit easier the step to get into the “world” that our pupils do day a day. L’objectiu principal d’aquest projecte és intentar apropar la llengua anglesa als i a les alumnes de cicle mitjà i cicle superior de primària des de una perspectiva diferent a la plantejada fins ara que és aprendre aquest idioma només dintre de l’àrea curricular de la Llengua anglesa. Ampliar el context del seu aprenentatge a un entorn més proper al seu com pot ser el medi natural pot facilitar l’assimilació del que una llengua implica en tot el seu conjunt, pot permetre garantir la funcionalitat de l’aprenentatge. Fer entendre la llengua com un mitjá de comunicació, no com una assignatura és una molt bona i necessària via de motivació. Si podem fer arribar a l’alumne la globalitat que suposa aprendre una llengua, p.e., pel que fa a la cultura que l’engloba,... haurem aconseguit transmetre realment el que suposa l’ensenyament i aprenentatge d’un nou idioma. Altres objectius a aconseguir són els que s’inclouen dintre de l’àrea de coneixement del medi natural i l’àrea de llengua anglesa. El fet de poder realitzar el projecte en un context real com és una escola britànica ens permet:


Pàgina 91

§ Poder comptar amb la col·laboració de mestres responsables d’aquesta àrea en el Regne Unit. § Conèixer el currículum que es treballa en les escoles britàniques per a poder fer l’estudi comparatiu en l’àrea que ens plantegem treballar § Recopilar material actualitzat, pràctic, real i innovador que pugui ser d’utilitat en les classes que impartiré posteriorment. § Ampliar coneixements sobre el sistema de seguiment i avaluació establert per aquesta àrea en les escoles del Regne Unit. § I globalment dóna la possibilitat de plantejar la classe i les activitats que es realitzen amb una adequació idònia pel que fa a consolidar els aprenentatges que considerem bàsics. Per altra banda, permet presentar activitats diversificades. Aquests materials complementaris permeten a l’alumne consolidar els continguts amb més facilitat i enriquir el coneixement d’aquells temes o aspectes sobre els que els alumnes mostren curiositat i interès. A la vegada que permet augmentar aquesta curiositat i interès. El poder portar a terme aquest projecte potser pot fer una mica més fàcil la tasca d’obrir-se al món que dia a dia realitzen els nostres i les nostres alumnes.


Pàgina 92

TITOL: ÚS EFICAÇ DE LES TIC EN L’ENSENYAMENT-

APRENENTATGE DE LES CIÈNCIES AUTORA: Josefa Guitart Mas SUPERVISIÓ: Conxita Mayós Servet

Servei d’Ordenació Curricular Departament d’Educació

MODALITAT: B3 CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Cències naturals i experimentals

Tema transversal: Les noves tecnologies com a eina vehicular de l’aprenentatge

RESUM: L’objectiu que es pretén aconseguir amb la llicència és promoure una utilització eficaç de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els centres de secundària per a millorar l’ensenyament-aprenentatge de les ciències a l’ESO i en l’àmbit de la física i química en el batxillerat. El treball se centrarà en les pràctiques de laboratori amb sensors assistides per ordinador, l’ús d’internet per a la recerca bibliogràfica o per a la realització de diverses activitats interactives, programes de simulació, i en funció de l’interès del material a disposició s’inclouran activitats que utilitzin seqüències de vídeo. Per al desenvolupament del treball es considera com a eina bàsica la utilització d’una pàgina web interactiva, i per això es proposa la utilització d’un apartat dins d’algun espai web de formació del professorat del Departament d’Educació. La primera etapa consistirà en la recerca dels recursos i/o activitats del tipus esmentat preferentment ja experimentades pel professorat dels centres a les aules.

Es procedirà a la selecció i classificació de les activitats o recursos que es considerin més adients atenent a criteris pedagògics i didàctics i als continguts curriculars de les etapes de la secundària, atenent les opinions dels experts i del professorat que les hagi utilitzat amb alumnes. S’elaboraran fitxes descriptives o informes de les activitats seleccionades, indicant les possibilitats d’utilització d’aquests recursos per edats i atenent als objectius que es pretenguin assolir. Des de la pàgina web interactiva el professorat podrà accedir a aquests recursos. La segona etapa del projecte contempla la promoció i la difusió de la utilització de les TIC per part del professorat dels centres a través d’una pàgina web interactiva on es faciliti que el professorat pugui intercanviar, amb altres usuaris i experts, informació dels resultats obtinguts en treballar amb els alumnes les activitats i recursos que pugui trobar en la pàgina web, resoldre dubtes,... És pretén per tant utilitzar la pàgina web per a la difusió dels recursos i com a eina de formació contínua del professorat. Com a conclusió pot afegir-se que el projecte pretén optimitzar i treure el màxim profit dels recursos que ofereixen les TIC, i en especial els equipaments inclosos en les aules de noves tecnologies per a les ciències, a fi de millorar l’aprenentatge de les ciències per part dels alumnes.


Pàgina 93

TÍTOL: INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA LOCAL A PARTIR DE LS SEUS PRIMERS CENTRES EDUCATIUS

AUTORA: Montserrat Gurrera i Lluch SUPERVISIÓ: Conrad Vilanou i Torrano

Departament de Teoria i Història de l’Educació Facultat de Pedagogia Universitat de Barcelona

MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Ciències Socials

RESUM: Aquest treball vol ser una proposta per acostar-nos alhora al medi on vivim i a la història local, tot aprofitant els elements que facilitin un treball interdisciplinar. S’aplicarà a la ciutat de Mataró (però es pot extrapolar a altres pobles i ciutats), s’empraran eines que s’utilitzen per a l’estudi de la història, i voldrem arribar a constatar com la història general influeix en les “petites” històries locals i viceversa. Prenent com a idea inicial l’apropar-nos a com era la vida escolar dels nens, nenes i joves de Mataró al segle XIX, es vol arribar a conèixer com van sorgir els primers centres educatius locals (en el context de l’inici i organització d’un sistema educatiu nacional) i emmarcar-los en la història i desenvolupament de la ciutat, que en concret va ser un període de grans i importants canvis socials, polítics, culturals, etc., que transformen tots els àmbits. A més, alguns centres educatius actuals porten el nom de personatges rellevants d’aquest segle. En concret pretenc fer una recopilació de material que pugui ser utilitzat didàcticament, una proposta de treball i la implicació d’entitats i institucions ciutadanes relacionades amb la història de la localitat perquè facilitin als ensenyants l’estudi de la història local. Els objectius principals del projecte són: • Motivar i apropar als alumnes a conèixer i estudiar la història local i d’aquí la història. • Potenciar la inclusió de l’estudi de la història local del segle XIX en els currículums dels

centres. • Recopilar, organitzar i fer una proposta d’aplicació i ús a l’aula. Constarà d’un

conjunt de material estructurat per al suport de l’ensenyament de la història que serà versàtil, i es podrà utilitzar en diferents moments i situacions del procés d’aprenentatge, així com a diverses etapes i nivells. Contindrà textos, premsa, fotografies, plànols, i materials didàctics (reproduccions, originals o transcripcions, alguns d’ells inèdits) rellevants referents als inicis dels primers centres educatius de Mataró (que es concentren majoritàriament al segle XIX, excepte l’Escola Pia Santa Anna, que va ser fundada el 1737. Alguns encara existeixen, d’altres, només en tenim dades documentals).

• Buscar i concretar amb les institucions de la ciutat relacionades amb la història local les línies de cooperació amb el projecte que es proposa, per facilitar la utilització dels seus recursos i serveis als centres educatius.


Pàgina 94

TÍTOL: UNA ESCOLA QUE AVANÇA CAP A UN MODEL D’ESC OLA INCLUSIVA A PARTIR DE CANVIS EN L’ORGANITZACIÓ I LA CULTURA DEL CENTRE. EL PAPER DE L’AVALUACIÓ EN AQUEST PROCÉS

AUTORA: Teresa Huguet i Comelles SUPERVISIÓ: Climent Giné i Giné Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i d e

l’Esport Blanquerna Universitat Ramon Llull

MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Temes transversals: Educació en la diversitat, Educació

especial, Organització i gestió RESUM: Amb aquest projecte pretenc estudiar l'evolució d'un centre que ha anat modificant aspectes de la seva organització, metodologia i cultura amb la finalitat d' ajudar a tots els seus alumnes a aprendre; un centre d'educació infantil i primària que es planteja l' atenció a la diversitat des de l' aula ordinària dins del grup d'edat de referència de l' alumne. Al llarg de diferents cursos, i des de la comissió per l' atenció a la diversitat del centre, hem anat organitzant els recursos per l' atenció a la diversitat des de una perspectiva inclusiva i entenent que aquests havien de repercutir positivament en la millora del centre en la seva globalitat. S'han anat consensuant criteris i elaborant instruments i documents diversos per afavorir el canvi del centre cap a pràctiques més eficaces i inclusives. Faré un anàlisi de l' evolució del centre i de la seva situació actual per identificar els factors que han estat claus en aquest procés de canvi. Interessa sobretot identificar els elements i els processos que s'han donat en el centre que han estat rellevants per avançar cap a pràctiques educatives més inclusives i aquells en els que cal avançar. Centraré especialment la meva atenció en els següents aspectes :

• La Comissió per l' atenció a la diversitat en el centre com agent afavoridor del creixement professional dels professors. El paper clau de l'equip directiu en aquest procés

• El treball de col·laboració i de suport entre els mestres i tot l' equip educatiu • El treball de dos mestres a l' aula i la seva repercussió en l' aprenentatge dels

alumnes • L' atenció als alumnes amb nee i amb dificultats dins la l' escola global i la

necessitat de prioritzar continguts i capacitats en el currículum que se'ls ofereix • L' escola com sistema actiu que pot desenvolupar cultures de canvi des de

dins • L' avaluació formativa de l' acció educativa com eina de canvi


Pàgina 95

Les finalitats últimes d'aquest treball son: d'una banda elaborar un treball que pugui ser útil a altres centres educatius, assessors o inspectors que estiguin o vulguin iniciar processos semblants al descrit. Per fer això disposaran de l' anàlisi d'alguns factors claus per avançar, de la descripció de recorreguts realitzats i d'instruments concrets elaborats i revisats amb el centre. D'altra banda reconèixer i valorar el procés de treball realitzat per l' equip educatiu del CEIP Folch i Torres.


Pàgina 96

TÍTOL: ESTUDI DE SISTEMES COOPERATIUS TELEMÀTICS C OM A RECURSOS DIDÀCTICS DE LA QUÍMICA

AUTOR: Gregorio Jiménez Valverde SUPERVISIÓ: Anna Llitjós i Viza

Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i la Matemàtica

Universitat de Barcelona MODALITAT: B2 CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Ciències naturals i experimentals Noves tecnologies: Informàtica RESUM: Avui ja no és cap novetat indicar que estem passant d'un model de societat industrial a un model de societat de la informació, del coneixement i que el nostre mon gira al voltant de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC).

L'aparició i la generalització de les TICs està modificant la concepció que tenim de l'ensenyament, de les estratègies i de les tècniques de desenvolupament que hi apliquem, dels rols del professorat i dels estudiants. Simultàniament, l'ensenyament avança cap a un model que s'allunya cada cop més de la "classe magistral" com a base de l'ensenyament, en la qual la figura del professor és el centre del sistema; i es dirigeix cap a un model que fomenta la participació de l'alumnat, com a medi fonamental de l'aprenentatge, en el qual el professorat exerceix de guia en el procés docent. Aquesta nova escola ha de facilitar que l'alumne adquireixi habilitats bàsiques que li permetin interaccionar amb els nous elements culturals de comunicació, sabent seleccionar i utilitzar l'excés d'informació que ens envolta per tal de no esdevenir un “analfabet tecnològic”.

L'objectiu bàsic d'aquesta proposta d'investigació és la recerca educativa de sistemes telemàtics interactius per tal de millorar la docència, a través del treball cooperatiu, en l'àrea de química. Els sistemes telemàtics interactius permeten integrar les TIC en l’escola. El treball cooperatiu és un model educatiu que promou la participació de l'alumne en el seu propi procés d'aprenentatge i que té en compte el component d'interacció social que té l'aprenentatge.

En aquesta proposta de recerca plantegem un estudi sobre els sistemes telemàtics interactius "BSCW" (Suport Bàsic per al Treball Cooperatiu") i "Synergeia", com a recursos didàctics en la química. Arran les proves pilot prèviament realitzades, hem vist que el BSCW i el Synergeia poden ser unes eines telemàtiques molt potents en docència, ja que no només afavoreixen i faciliten el treball cooperatiu sinó que a més ho fa entre persones que no necessàriament han de coincidir físicament en el temps i a l'espai, amb els avantatges que això implica. A més, la seva versatilitat i senzillesa fan possible que es puguin aplicar a qualsevol àrea i, donat que són entorns gratuïts per a la docència i que només requereixen un ordinador amb un navegador i una connexió a Internet, queda justificat, encara més, un estudi més exhaustiu d'aquests sistemes per tal de conèixer totes les possibilitats educatives que ofereixen.


Pàgina 97

TÍTOL: PROPOSTA DE MODELS ESTRUCTURALS PER A SEUS WEB D’INSTITUTS PÚBLICS D’ENSENYAMENT SECUNDARI (IES)

AUTOR: Marcel Jorba Jorba SUPERVISIÓ: Josep Cobarsí Morales Universitat Oberta de Catalunya

MODALITAT: B1 CLASSIFICACIÓ: Noves tecnologies: Informàtica

RESUM: Després d’haver fet una anàlisi prèvia de la situació actual de les seus web d’una mostra d’IES de Catalunya quant a continguts, organització de la informació, qualitat de disseny i presentació, i manteniment i actualització, s’ha arribat a la conclusió que, en general, no es segueixen criteris preestablerts per decidir quina informació publicar o no a Internet, ni per estructurar aquestes informacions seguint criteris d’usabilitat (navegabilitat, amigabilitat per a l’usuari, etc.). Veient les activitats de formació permanent que s’ofereixen al professorat des del Departament d’Ensenyament (ara Educació), també podem observar que s’ha donat molta importància a la instrucció en utilització d’eines de programari per a creació d’espais web, i en canvi, no se n’ha trobat cap activitat específica sobre el tema bàsic: La gestió i organització de la informació . Les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) posen al nostre abast un gran nombre d’eines que faciliten la publicació (interactiva o no) d’informacions amb gran versatilitat. Però per utilitzar de forma eficaç aquestes eines, no n’hi ha prou amb dominar els aplicatius que van sortint al mercat, sinó que cal seguir unes pautes de disseny i manteniment. A mesura que han anat passant els anys des de l’aparició dels primers navegadors, s’han fet molts estudis i s’ha escrit molta literatura sobre aquestes pautes, i podem dir que avui, a l’any 2004, es disposa d’una maduresa suficient de coneixements com per poder aplicar-los de forma objectiva a seus web de qualsevol àmbit, de forma força independent de les eines de programari que s’utilitzi. El treball es pot dividir bàsicament en tres parts: Primerament s’analitzarà una mostra estadísticament representativa de seus web d’IES de Catalunya per conèixer quin és l’estat actual quant a continguts, usabilitat i legalitat, de forma molt més acurada que a l’estudi previ. A partir de les dades obtingudes, es farà una proposta de continguts mínims que qualsevol IES hauria de tenir publicats, suggeriments de priorització d’altres continguts que s’hi vulguin anar afegint i determinació d’alguns continguts típics que podrien no estar d’acord amb la legislació vigent. Agafant com a base les tendències actuals en matèria d’organització de la informació i la legislació sobre l’accés a aquesta, es proposaran diversos models estructurals (amb les corresponents variants) d’acord amb els continguts a publicar i seguint els criteris d’usabilitat abans esmentats. Això es farà tant a nivell de pàgina (atòmic) com a nivell de seu (global). Per finalitzar es crearà una seu web d’exemple amb dades fictícies (sempre que sigui possible) utilitzant una de les eines de programari més senzilles que es trobi al mercat, ja que, com s’ha dit al principi, el treball no versa sobre aquestes eines.


Pàgina 98

TÍTOL: CINÈMA DRAMÀTIC I EDUCACIÓ EN VALORS AUTOR: Narcís Juanola i Soler SUPERVISIÓ: Ramón Cortada Corominas

Facultat de Psicologia i Ciències de l’Educació Universitat de Girona MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Ciències socials Tema transversal: Educació en valors Noves tecnologies: Mitjans audiovisuals RESUM: El treball CINEMA DRAMÀTIC I EDUCACIÓ EN VALORS consisteix en un estudi de les considerades pels estudiosos i crítics del món del cinema les 100 millors pel.lícules durant el periode que va de lány 2000 fins a láctualitat*. Ara bé, només séstudien aquells films que tinguin un contingut dramàtic i, per tant, queden fora del treball pel.lícules dáltres gèneres (musicals, comèdies, pel.lícules històriques, de dibuixos, etc.). Lóbjectiu, en base als “processos dídentificació dramàtica” que séstableixen entre els protagonistes i els espectadors, és oferir a les famílies i a tota la comunitat educativa, una eina de treball perquè les relacions pares-fills i professor (tutor o no)-alumnes puguin ser més encoratjadores, personals, disteses i lúdiques, aprofitant les imatges i les escenes dels films i la problemàtica que elles plantegen. Així, després dúna breu introducció per fer ganes de veure la pel.lícula (actualitat temàtica – fitxa tècnica – argument – temes i valors), el treball, en un segon punt, presenta per totes i cada una dels films un esquema que interrelaciona els principals protagonistes. En un tercer apartat, el treball obre un ventall dáplicacions (diàlegs per llegir i comentar – frases destacades – qüestionaris per als i les alumnes – exercicis – dinàmiques grupals – activitats). En un quart apartat sófereixen sintèticament unes orientacions pedagògiques a manera de reflexions crítiques per a fer pensar. I en un cinquè i ultim moment, més dirigit als pares i educadors, es presenta una acurada bibliografia sobre els temes y valors que sobresurten en el film i, si séscau, altres pel.lícules que es puguin relacionar amb la presentada. *Exemples de pel.lícules que séstudien: Despertares (1990) – La ciudad de la alegria (1992) – Los rebeldes del swing (1993) – Tierras de penumbra (1994) – Antes de la lluvia (1995) – El dilema (1995) – Smoke (1995) – Antes y después (1996) – El octavo dia (1996) – Pena dde muerte (1996) – Ponette (1996) – Seven (1996) – Shine (1997) – Estación central del Brasil (1998) – El show de Truman (1998) – Tormenta de hielo (1998) – American History X (1999) – Niños del paraíso (1999) – Hoy empieza todo (1999) – Solas (1999) – American Beauty (2000) – Las bicicletas de Pekin (2001 – Billy Elliot (2001) – En tierra de nadie (2002) – Ghost World (2002) – El hombre que nunca estuvo allí (2002) – Smoking Room (2002) – El protector (2003) – Veintiun gramos (2004) – Thirteen (2004) – La ciudad de Dios (2004)..., etc.


Pàgina 99

TÍTOL: CRITERIS I ORIENTACIONS PER A LA MILLORA DE LS PLANS D’ACOLLIDA I SUPORT ALS ALUMNES NOUVINGUTS I D’INCORPORACIÓ TARDANA

AUTOR: José Ramón Lago Martínez SUPERVISIÓ: Javier Onrubia Goñi

Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació Universitat de Barcelona

MODALITAT: B3 CLASSIFICACIÓ: Tema transversal: Educació en la div ersitat RESUM: Aquest projecte es proposa analitzar les dificultats dels professors i mestres per portar a la pràctica els plans d’acollida i el suport als alumnes nou vinguts i d’incorporació tardana, i la recerca dels criteris i orientacions que es podrien proporcionar per a la millora d’aquest procés d’acollida . Per fer-ho ens proposem analitzar la incidència que tenen les estratègies de diferents processos d’assessorament en la millora dels plans d’acollida i la pràctica dels professors. Alguns dels aspectes sobre els que es pretén centrar la recerca serien: el Pla d’Acollida i Suport a l’alumnat nouvingut i d’incorporació tardana com eina de planificació; l’avaluació inicial de les necessitats educatives d’aquest alumnat i a l’acolliment de les famílies; la resposta educativa i les adaptacions curriculars en el període d’iniciació, en el seguiment i en la consolidació de la incorporació al sistema educatiu; les adaptacions de les diferents àrees: llengua catalana, matemàtiques, coneixement del medi social; l’organització del suport i les mesures d’atenció a la diversitat del centre; la coordinació del pla i els equips de suport; la relació amb les famílies dels alumnes nouvinguts i la rellevància de les diferències culturals, i la formació del professorat de les aules d’acollida, dels tutors i del professorat en els centres. La recerca se realitzarà en centres de tipologia diferent (CEIPs i IES) sobre els que es realitzen processos d’assessorament centrats en el pla d’acollida i centrats en l’atenció a l’alumnat nouvingut i d’incorporació tardana en general, per l’elaboració o la millora dels plans d’acollida . El procés de recerca s‘estructura en cinc fases: una fase inicial d’elaboració dels instruments de recollida d’informació del professorat, de l’assessor i de las sessions d’assessorament; una segona fase d’entrevistes individuals amb els participants; una tercera fase d’observació d’algunes sessions de l’assessorament; la quarta d’avaluació individual amb els participants de les millores introduïdes, i una fase final d’identificació de les millores introduïdes, d’anàlisi del procés de construcció de les millores i de conclusions de la recerca. Amb aquestes conclusions es pretén elaborar un conjunt d’orientacions pel desenvolupament de plans d’acollida respecte a quins son els continguts centrals i prioritaris dels plans d’acollida i com construir-los i desenvolupar-los, adreçades al professorat; i unes altres, adreçades als assessors i formadors, respecte a quins processos de construcció conjunta afavoreixen la introducció de millores i en quines condicions els processos de formació sobre plans d’acollida poden facilitar la introducció efectiva de millores en aquests plans.


Pàgina 100

TÍTOL: ANTROPOLOGIA DE LA MORT I EL DOL

AUTORA: Conxita Larrull i Bertran SUPERVISIÓ: Concepció Poch i Avellà

Institut de Ciències de l’Educació Universitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: B3 CLASSIFICACIÓ: Tema transversal: Educaci ó en valors RESUM: El projecte constarà de cinc parts: A la primera explicaré els diversos tipus de mort que envolten la vida: la més llunyana, que surt a les pel.licules, diaris, provocada per catàstrofes o atemptats, la mort d’algú proper i el caos que comporta, el concepte de finitud en tot el que es viu, on hi ha vida hi ha mort, en els cicles de la natura, en les diferents espècies d’animals, l’eutanàsia, el defuig d’emocions com la tristor, o el sofriment... La segona part versarà sobre els mites i els rituals de les diferents civilitzacions desde la prehistoria, els celtes, els íbers, els paisos del nord, l’antic Egipte, l’antiga Mespotàmia, i Grecia i Roma antigues (depenent del temps disponible n’hi afegiria d’altres). Donaré sobre cada una la situació geogràfica i en el temps, i una explicació de les concepcions que cada una tenía sobre la creació del món, sobre el que hi ha després de la mort, així com els seus diferents rituals funeraris. Una petita mostra per veure que des dels seus orígens l’home s’ha plantejat les mateixes preguntes i per donar respostes cada civilització ha utilitzat uns rituals i uns cultes. La tercera part es centrarà en el tractament que de la mort fan 5 de les religions majoritaries del món: judaisme, islamisme i cristianisme com a cultes monoteistes, i també tractaré el budisme i el sintoisme. Parlaré del concepte d’espiritualitat i de la seva importància. El quart pas tractarà sobre la intenció de crear una mena de guía per orientar en el procés del dol, que sigui d’utilitat per adults i nens, amb pautes perquè les pugui utilitzar el mestre o tutor en cas de que algún/a alumne/a pateixi la mort d’un familiar o amic estimat, i serveixi pels mateixos pares que en la majoria de casos es troben desorientats i que no saben com tractar el tema amb els seus fills. També és important saber com procedir si es mor un alumne o un mestre, quines pautes ha de seguir el personal del centre. Així, si escola i família tenen la possibilitat de treballar juntes davant de una mort propera, tant els alumnes com tota la comunitat educativa en sortiran beneficiats. Per últim, prepararà un conjunt de propostes metodològiques, idees, destreses i actituds que permetin als nens disposar d’eines intel.lectuals i afectives que els aproximin a la comprensió de la fragilitat humana, la seva finitud per tal de viure donant un sentit ajustat als valors de la vida. Aquestes propostes aniran dirigides a l’educació infantil i a tots els cicles de primària.


Pàgina 101

TITOL: PROCESSAMENT COGNITIU DE LA INFORMACIÓ EN L’ENSENYAMENT-APRENENTATGE DE LA MÚSICA A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

AUTORA: Anna Llenas Sandua SUPERVISIÓ: Carme Timoneda Gallart Fundació Carme Vidal i Xifré MODALITAT: B3 CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Música RESUM: L’ objectiu principal d’aquest projecte és analitzar i demostrar la importància de conèixer el perfil dels processos cognitius dels alumnes per elaborar i introduir activitats d’ensenyament-aprenentatge que els ajudin a assolir els objectius generals de l’àrea d’educació musical. Es parteix de la hipòtesi que la millor manera d’ensenyar és sabent com s’aprèn, és a dir, si sabem com i quins són els processos cognitius que utilitzen els alumnes, ens podrem decantar cap a una manera de fer o una altra, cap a unes estratègies i recursos pedagògics o uns altres. Tots estem condicionats pel nostre entorn, per les nostres vivències passades i per una estructuració cognitiva determinada. Per tant, serà coneixent el perfil d’aquests processos que podrem aportar als alumnes la informació necessària, amb la forma i estratègia idònia, perquè ells, amb els seus propis recursos, puguin arribar a assolir els objectius que se’ls proposen. El punt de partida d’aquest treball serà una fonamentació teòrica, unint i conjugant la vessant pedagògicomusical amb la neuropsicopedagògica. Aquesta, donarà forma i significat a l’elaboració de recursos materials i estratègies didàctiques que seran portades a la pràctica per tal de ser validades. Així, es podrà arribar a conclusions pedagògiques, basades en la neuropsicologia, que serviran de guia a orientacions didàctiques per a possibles propostes de treball en l’ensenyament-aprenentatge de l’educació musical a Primària. El projecte es seqüenciarà en 8 fases: fonamentació teòrica, categorització, elaboració i validació del material, síntesi dels resultats, discussió i conclusions, orientacions didàctiques, redacció final del projecte, redacció de la memòria i, en cadascuna es realitzaran diferents actuacions que han estat temporitzades amb antelació. La fonamentació teòrica d’aquest treball es basarà en l’evolució i mètodes de la didàctica i la pedagogia musical (Kódaly, Dalcroce, Willems, Martenot, Orff…) així com també en les innovacions en el camp de l’aprenentatge i la cognició per diferents estudis i recerques, en concret les aportades pel Model de Diagnòstic-Intervenció Humanista-Estratègic en la Teoria PASS de la Intel.ligència (Carme Timoneda Gallart, Frederic Pérez.1993), tenint sempre com a referència les preescipcions del DCB. La metodologia que s’utilitzarà serà de disseny qualitatiu, utilitzant l’estudi de casos com a recurs metodològic. El procés de realització del treball i totes les tasques incloses, estarà encaminat a la redacció d’orientacions didàctiques i exposició d’estratègies d’ensenyament-aprenentatge que millorin i facin més eficaç la tasca dels i de les mestres de música.


Pàgina 102

TÍTOL: ATENCIÓ A LA DIVERSITAT DE L’ALUMNAT DE L’E SO DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE. ORIENTACIÓ I INTERVENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA

AUTORA: Mirta S. Lojo Suárez SUPERVISIÓ: Dra. Maria Jesús Comellas i Carbó Departament de Pedagogia Aplicada Universitat Autònoma de Barcelona MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Temes transversals: Coeducació, Edu cació en la

diversitat RESUM: Les exigències de la societat occidental del segle XXI entren en contradicció amb una forta inèrcia cultural marcada pels valors patriarcals i, tot i que es van experimentant canvis de tendències, la desharmonia de ritmes evolutius provoca desorientació entre moltes persones. El sistema educatiu intenta donar resposta als nous reptes que se li plantegen. La intervenció docent intencionada i sistemàtica, desenvolupada de forma integral, transversal a totes les activitats dels centres, portada a terme de forma reflexiva i progressiva, pot significar un salt qualitatiu d’envergadura per generar identitats i relacions que avancin cap a la construcció d’una nova ciutadania. Aquest estudi pretén analitzar els mecanismes que provoquen jerarquitzacions de gènere en les actituds generals de l’alumnat, escolars i personals, a l’etapa d’educació secundària obligatòria; i, orientar i intervenir per prevenir la consolidació de prejudicis i d’estereotípies. Es plantegen els següents objectius específics: Identificar i caracteritzar els valors, creences i estereotips que tenen els adolescents respecte als seus iguals i respecte als adults, des del punt de vista del gènere. 1. Descriure i quantificar la freqüència d’aparició dels trets esmentats a l’objectiu anterior. 2. Definir els factors que operen en el fenomen. 3. Elaborar un instrument diagnòstic de caràcter psicopedagògic que permeti la recollida sistematitzada d’informació. 4. Fer una proposta d’orientació i d’intervenció a partir de la informació recollida. 5. Confegir diversos materials didàctics per ésser aplicats a l’aula. El treball que es vol portar a terme s’inscriu en els paràmetres de la investigació qualitativa complementada amb la quantitativa. Les tècniques de recollida de dades a utilitzar seran l’entrevista en profunditat i l’enquesta, i per a la codificació de la informació s’usaran els softwares informàtics Atlas.ti per a l’anàlisi qualitativa i SPSS per al tractament estadístic. El treball amb actituds i valors com a contingut curricular específic, resta eficàcia a la seva interiorització per part de l’alumnat. Aquesta recerca adopta la perspectiva del tractament del gènere com a eix transversal, o, dit amb altres paraules, com a concepte que tenyeix els continguts acadèmics i tota la vida escolar.


Pàgina 103

TÍTOL: APROPAR LA COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT AL MÓN ESCOLAR, A PARTIR DE LES ENERGIES RENOVABLES

AUTOR: Jaume López Martín SUPERVISIÓ: Àlex Guillamón

Coordinació de projectes Entrepobles

MODALITAT: B3 CLASSIFICACIÓ: Tema transversal: Educaci ó en valors RESUM:

L’objectiu d’aquest treball és apropar el món de la cooperació internacional per al desenvolupament al món escolar, donant eines per entendre conceptes tals com el binomi desenvolupament – subdesenvolupament, la cooperació internacional i el funcionament de l’ajuda al desenvolupament.

En principi he pensat de utilitzar com a models projectes de cooperació que incloguin la utilització d’energies renovables, per tal de treballar transversalment dos temes estretament lligats, la cooperació internacional al desenvolupament i una visió crítica de les formes de consum i producció energètica en els països desenvolupats. No s’exclou, però, en funció del material recopilat, treballar altres àrees de la cooperació amb referències medi ambientals.

Parteixo de la base que els actors de la cooperació: les ONGDs i el organismes oficials de cooperació són poc coneguts, malgrat que aquestes organitzacions són un element important en la tasca social de sensibilització i educació per al desenvolupament.

Entenc també que estudiar el fenomen del subdesenvolupament i les línies per superar-lo és una de les eines que més ajuda a entendre el món des d’una perspectiva global, i que aquest coneixement no és exclusivament conceptual sinó que inclou fenòmens i actituds socials i personals.

El fet d’incloure en el treball el coneixement de projectes concrets, està plantejat com una manera d’entrar en contacte amb la problemàtica del desenvolupament, i també d’ajudar a veure la realitat des d’una perspectiva dinàmica en la qual la participació és una de les actituds que mencionàvem abans.

D’altra banda, intentaré que el treball pugui ser d’aplicació en diferents nivells i, per tant, inclourà des d’un material més bàsic fins a un altre de més ampli i rigorós: estudi de necessitat, efectes sobre les poblacions, desenvolupament tècnic, avaluació ...

El resultat del treball es concretaria en una unitat didàctica que aportaria: a) Un reforç en el coneixement dels problemes medi ambientals i les energies renovables. b) Una introducció al món de la cooperació. I c) El coneixement de com es desenvolupa en


Pàgina 104

concret un projecte de cooperació. La unitat didàctica comptaria amb exercicis pràctics i exercicis d’avaluació en cada tema. Amb el material recopilat també es farà un projecte d’exposició sobre la cooperació i el desenvolupament que serà utilitzable en l’àmbit de l’educació secundària.

Resum dels ítems a desenvolupar:

• Una introducció al coneixement de les diferències nord-sud. • Una introducció al món de la cooperació internacional, les polítiques de

cooperació i els agents: els organismes governamentals i les ONGDs. • Un estudi dels projectes de cooperació i de les diferents fases en les que es

desenvolupen • El consum d’energia. Les fonts renovables i no renovables. Comparació dels

costos i dels impactes medi ambientals. • L’estudi de les aplicacions de les E.R. en el terreny de la cooperació. • Metodologia d’un projecte d’energies renovables. Dimensionament i tecnologia

apropiada


Pàgina 105

TÍTOL: LA PROGRAMACIÓ NEUROLINGÜÍSTICA I LA SEVA A PLICACIÓ ALS ENTORNS EDUCATIUS

AUTORA: Rosa López Rodríguez SUPERVISIÓ: Albert Serrat Sallent

UIC MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Temes transversals: Educació en la d iversitat,

Educació en valors, Salut laboral RESUM:

La PNL (Programació Neurolingüística) és un conjunt de models, habilitats i tècniques per actuar, pensar i sentir de manera efectiva en tots els aspectes de la nostra vida. El propòsit de la PNL és incrementar les opcions i les alternatives de les persones, millorant la seva qualitat de vida en relació a elles mateixes i a les altres, a la vegada que optimitzar el seu rendiment professional. La PNL estudia com organitzem les nostres experiències sensorials, emocionals i lingüístiques i com les experiències influeixen en la nostra evolució personal i professional. Si desglossem el concepte de programació neurolingüística tenim: La idea de programació que es refereix a les maneres que triem per organitzar les nostres idees o pensaments amb l’objectiu d’aconseguir un resultat. La introducció de la paraula neuro que té relació amb la manera amb què ens relacionem amb el món, ja que tota experiència és el resultat de processar neurològicament les percepcions internes o representacions que ens fem de la realitat així com les percepcions externes que recollim a través dels sentits; i per finalitzar la paraula lingüística , ens indica que utilitzem el llenguatge per ordenar els nostres pensaments i conductes, així com per comunicar-nos amb nosaltres mateixos i amb els altres; ja que els processos neurològics es poden codificar amb paraules i les paraules creen la realitat.

L’objectiu principal d’aquest treball es reflexionar sobre la importància de la comunicació i de les creences en els entorns educatius i donar propostes per millorar els actes comunicatius que es porten a terme en els centres escolars de qualsevol etapa educativa. Aquest objectiu general es pretén aconseguir a partir d’un treball de recerca que permeti elaborar un material teòricopractic per facilitar al professorat de qualsevol etapa la possibilitat de reflexionar entorn la importància de les creences per la millora personal, a la vegada que oferir un conjunt d’ estratègies comunicatives que l’ajudin a avaluar i a cavil·lar entorn de la importància de l’acte comunicatiu i, al mateix temps, millorar la seva comunicació, tant la de caire intrapersonal (amb si mateix/a) com la intrapersonal (alumnes, companys, famílies, administració educativa, etc.)


Pàgina 106

TÍTOL: NOVES TECNOLOGIES, NOUS REPTES EN LA CONVIVÈ NCIA DELS CENTRES DOCENTS

AUTORA: Laia Martín Marty SUPERVISIÓ: Carme Alcoverro i Pedrola

Delegació d’Ensenyament del Català Òmnium Cultural

MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Àrees curriculars: Llengua i liter atura catalana Noves tecnologies: Informàtica, Mitjans audiovisu als Tema transversal: Educació en valors RESUM: El projecte consisteix a editar una publicació digital com a eina de desenvolupament i d’interiorització de valors relatius a les noves tecnologies de la informació i la comunicació (NTIC) i a la identitat nacional. Està pensat per a l’alumnat de 4t d’ESO d’un institut d’ensenyament secundari i es materialitzarà durant el curs 2004-2005 amb un grup pilot d’alumnat de l’IES Salvador Espriu de Barcelona. Des del punt de vista del contingut, tindrà dos centres d’interès: la reflexió sobre l’ús de les NTIC , en general, amb una particular focalització en la comunitat lingüística dels països catalans , en particular. La publicació s’anomenarà Les hores i estarà disponible per Internet des de l’espai web de l’esmentat institut.

L’arbre de continguts es desenvoluparà a partir de tres branques: seguiment de l'actualitat (portada) a partir del qual s’anirà generant material de reflexió que quedarà recollit en seccions amb propostes de formació i espais d’enllaços i de participació .

��El seguiment de l’actualitat consistirà a o seleccionar notícies sobre conflictes produïts per l’ús de les NTIC o explicar què s’està fent al centre en matèria de NTIC o analitzar-hi la presència del català

�� Les seccions amb propostes de formació s’agruparan sota el títol d’Observatori digital i .cat . Els continguts es desglossaran en:

o notícies sobre conflictes sorgits arran de la implantació de les NTIC (p.e. la d’una condemna a una noia per haver fet ús indegut de l’e-mail d’una companya, l’enviament d’un acudit sobre el cap d’una empresa a través de l’e-mail...)

o informació que faciliti l’esmentada reflexió (p.e. si es tracta de la propietat intel·lectual, oferir, a partir d’un enllaç que digui ‘Per saber-ne més’, informació sobre l’evolució històrica d’aquest dret, contingut, formes d’exercici...; a propòsit de la campanya pel domini .cat, fer que coneguin com funciona la ICANN)

o microcasos per induir la reflexió sobre què cal fer per resoldre els esmentats conflictes (elaboració d’una història, plantejament d’arguments d’acusació i de defensa de les accions realitzades)

o propostes didàctiques (p.e. elaboració de decàlegs, redacció d’articles d’opinió, simulació de judicis amb arguments enfrontats...)


Pàgina 107

��Hi haurà enllaços generals d’interès per als dos àmbits temàtics i obrirem espais de participació , mitjançant l’establiment de corresponsalies en diversos instituts dels PPCC, no exhaustives, sinó seleccionades ad hoc, des d’on es relataran amb les diferents veus dialectals com utilitzen les NTIC als respectius centres d’ensenyament. Si les dimensions de l’espai ho permeten, se n’oferiran imatges en format vídeo.


Pàgina 108

TÍTOL: EL PROJECTE “QC”. UN PROTOCOL DE QUALITAT PER A PRODUCTES AUDIOVISUALS I MULTIMÈDIA PEL SEU ÚS EN L’EDUCACIÓ. FASE PRIMERA: ESTAT DE LA QÜESTIÓ

AUTOR: Josep Martínez i Piñero SUPERVISIÓ: Àngel Rodríguez i Bravo

Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat Facultat de Ciències de la Comunicació Universitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Noves tecnologies: Informàtica, Mitj ans

audiovisuals RESUM: Tant els productes multimedia d’entreteniment i productes audiovisuals infantils i juvenils, com el programari educatiu en general s’han convertit en una eina determinant per al sistema educatiu. La industria i les institucions educatives han fet un gran desplegament d’aquests materials durant els darrers anys, i preveient que en els propers la mateixa industria del programari i materials audiovisuals no pararà de crèixer, es fa necessari desenvolupar una metodologia per aconseguir que aquests siguin de qualitat, tenint en compte les pautes educatives i de la comunicació. Al mateix temps és necessari establir uns criteris de qualitat estàndard i crear aquesta metodologia d’avaluació estandaritzada que ajudi a mestres i professorat en la selecció de la ingent producció de programes audiovisuals i de programari existent en el mercat. Cal, doncs, exercir un control i una avaluació dels materials audiovisuals i multimedia que hi ha al mercat per tal que s’ofereixin productes de qualitat educativa i comunicativa tant en els entorns familiars com en els educatius i escolars. El departament de comunicació audiovisual i publicitat de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB porta a terme una investigació des d’una perspectiva comunicativa, d’interacció amb el producte i tenint en compte l’usuari, per tal d’obtenir un protocol que proporcioni una mesura estándar de l’eficàcia educativa i comunicativa dels productes audiovisuals i multimedia. La investigació objecte d’aquesta llicència d’estudis correspon a la primera fase del projecte general: l’ anàlisi de l’estat de la qüestió, fent una revisió del que s’ha estudiat i elaborat sobre la utilitat i eficàcia dels multimedia i dels audiovisuals en entorns educatius. Es revisaran els barems elaborats pel professor Pere Marquès l’any 2000. També es revisaran els qüestionaris que des de 1982 es venen aplicant en diferents països per avaluar el programari educatiu primer, i el multimedia i hipermedial, després. Observarem els paradigmes en que es recolzen els dissenyadors dels productes multimedia i audiovisuals, des de la teoria del desenvolupament cognitiu de Piaget, la teoria de l’aprenentatge social, i el paradigma de les perspectives per al programari educatiu que té en compte les interaccions entre les perspectives del dissenyador , del professor i de l’estudiant.


Pàgina 109

TÍTOL: AVALUACIÓ DE L’ÚS DE LES TIC A LA CLASSE D’ ANGLÈS DE

SECUNDÀRIA DE CATALUNYA: PRÀCTICA DOCENT I FORMACIÓ DEL PROFESSORAT. DESENVOLUPAMENT D’UNA GUIA DE RECURSOS ADAPTADA

AUTORA: Patricia-Maria Martínez Rico SUPERVISIÓ: Dra. M. Luz Celaya Villanueva

Universitat de Barcelona MODALITAT: B2 CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Llengües estrangeres

Tema transversal: Organització i gestió Noves tecnologies: Informàtica, Mitjans audiovisual s

RESUM: Aquest treball pretén fer una reflexió sobre la situació de l’ensenyament secundari a Catalunya dins la societat de la informació. Concretament, es vol comparar, a la llum de dades estadístiques, el lloc que ocupa adins Europa, l’ús de les tecnologies de la informació i comunicació a l’ensenyament de l’anglès a secundària. Es faran servir les dades recollides de qüestionaris enviats a una mostra d’escoles de secundària, públiques i privades, i es contrastaran amb altres estudis duts a terme a Catalunya, Espanya i Europa, els contextes més propers on ens trobem. La societat del coneixement en què vivim, prioritza els coneixements, de tal manera que cal utilitzar-los i aportar-ne de nous per considerar que som a la societat de la informació. En un altre ordre de coses, el professor és un dels més importants punts de referència quan es volen canviar les situacions pre-existents, com ara la petita presència dels professors d’anglès de secundària de Catalunya a aq uesta societat . Domínguez (en Blázquez, 1994:198) considera que “todas las políticas sociales y educativas se justifican y desarrollan por la sociedad en que están insertas, y a través de las diferentes estructuras y comportamientos sociales se relacionan e influyen, se regulan mutuamente e interactúan sobre los sistemas educativos y la realidad escolar”. Resta, doncs, clara, la simbiosi real que es dóna entre realitat i escola; l’una no pot viure sense l’altra, i ara, més que mai, la societat demanda i reclama de la escola una determinada formació, amb un alt nivell de integració de les TIC. A més, s’ha publicat recentment a Internet el programa plurianual (2004-2006) del Parlament Europeu per la integració efectiva de les TIC a la educació (2003). Aquest document recull (2003: 4 y 6) la necessitat d’un suport directe a experiències locals a nivell d’educació, formació de professors i gestió de centres escolars, així com la conveniència de fer un anàlisi per identificar la bona pràctica per compartir els fruits. És per tot això que cal extreure conclusions, fer una reflexió també entorn les actituds i formació del professors, elements clau en tot procés de canvi a l’ensenyament. Molt sovint, aquestes actituds venen molt determinades per la manca de formació, de tal manera que proporcionar eines, donar gran part de la feina ja feta, pot suposar un incentiu clau per introduir les TIC a l’aula d’anglès entre aquells professors que no ho havien fet fins ara.


Pàgina 110

TÍTOL: BASES DE LITERATURA. DICCIONARI DE TERMES LITERARIS

AUTOR: Albert Mayol Sánchez SUPERVISIÓ: Anna Pujol i Brunet Subdirecció General de Tecnologies de l a Informació Departament d’Educació MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Llengua i literatur a catalana,

Llengua i literatura castellana

RESUM:

El present projecte consisteix en la realització d’un diccionari de termes literaris informatitzat, en doble versió (catalana i castellana), que posa a l’abast dels professors i alumnes d’E.S.O. i batxillerat una font d’informació monográfica que recopila, defineix, exemplifica i relaciona la terminología específica de les formes i els recursos expresius del llenguatge literari.

Situat al portal www.edu.365.com amb el vist i plau dels seus administradors, aquest diccionari permetrà una valuosa ampliació dels recursos i serveis que el portal ofereix a professors i alumnes.

Cada una de les versions d’aquest diccionari englobarà, aproximadament, unes quatre-centes definicions, presentades amb llenguatge accesible al tipus d’usuari a qui va destinat. Les entrades contindran la paraula que ha de ser descrita, la seva definició, l’exemplificació del concepte amb breus fragments literaris, i la connexió amb altres paraules i temes dependents o relacionats.

Les definicions apareixen relacionades orgànicament, formant diferents camps semàntics. Per facilitar l’accés al seu contingut, cada versió del Diccionari ofereix tres accesos o itineraris: alfabètic, analògic, i per mitjà de “cercador”. A més d’aquestes modalitats d’accés –els continguts de les quals, enllaçats a la vegada amb referències creuades, oferiran la possibilitat d’establir connexions externes i entre els termes corresponents d’ambdues llengües-, el Diccionari es complementa amb connexions a diferents serveis.

Pel que fa a les tasques de l’alumnat, el Diccionari preté assolir els següents objectius:

• Posar a la seva disposició una font d’informació que els ajudi a reconèixer i definir els recursos expressius i les formes d’un text literari, per tal de facilitar-los la comprensió de la totalitat del missatge conceptual i estètic que conté.

• Potenciar la utilització de les noves tecnologies, incorporant a les activitats d’ensenyament-aprenentatge el coneixement i la destresa en la utilització de la xarxa d’Internet.

• Facilitar a l’alumnat la realització d’activitats acadèmiques des de casa seva, oferint-li a la vegada una plataforma interdisciplinària de recursos.

Els objectius relacionats amb les tasques del professorat són els següents :

• Facilitar la activitat docent, tant la que es porta a terme a l’aula com la que ha


Pàgina 111

d’ésser completada fora d’ella, al domicili de l’alumne/a.

• Permetre la creació d’activitats i treballs d’investigació, individualment o en grup.

• Possibilitar la coordinació entre les activitats d’ensenyament i aprenentatge dels departaments de llengua catalana i llengua castellana.

• Suggerir al professorat la planificació d’activitats i continguts diferenciats per atendre la diversitat de l’alumnat.


Pàgina 112

TÍTOL: ARTS & CRAFTS THROUGH ENGLISH. UN PROJECTE INTERDISCIPLINAR

AUTORA: Patricia Meneses Dekker MODALITAT: C CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular : Llengües estranger es, Educació

visual i plàstica Tema transversal: Educació visual i plàstica a

través de l’anglès

RESUM: When English is taught through different subjects in the curriculum this allows more time to be dedicated to learning the language with regard to all levels and without posing problems to the general organization of the school timetable. Contact with the target language in these situations of "partial immersion" does not only increase the quantity of the imput but also the quality because the language is used to achieve a specific aim.

Taking into account both the communicative function of the language and the creative task, we are presented with two different ways of exploring the ideas. Arts and Crafts is a great way to integrate new concepts in a familiar context through motivating hands-on activities.

Objectives:

• To gather resources and materials used in schools in Britain. • To create situations of oral communication where the language is used in a familiar

context. • To organise the use of language with regards to level of difficulty ussing specific

expressions and vocabulary related with the subject. • To prepare lesson plans for Cicle Superior de Primària. • To encourage learning based on interdisciplinary work.

L'ensenyament integrat de diferents àrees en llengua estrangera possibilita un augment del temps dedicat a l'aprenentatge de l'anglès aplicable a tots els nivells de l'ensenyament i sense ocasionar greus problemes d'organització escolar. L'exposició a la llengua estrangera en aquestes situacions d'immersió parcial no només incrementa la quantitat de l'ímput sinó també la seva qualitat, per tractar-se d'un imput significatiu emmarcat en contextos d'ús comunicatiu i experiencial.

Tenint en compte la funció comunicativa de la llengua i també de la producció artística, ens trobem davant de dos mitjans que permeten ser tractats com a expressió del pensament. Les activitats manuals i plàstiques són un gran ajut per aconseguir integrar els nous conceptes en un entorn natural, a través d'unes activitats manipulatives i motivadores.

Objectius :

• Recullir recursos i materials emprats a les escoles de Gran Bretaña. • Crear situacions de comunicació oral en les que la utilització de la llengua


Pàgina 113

s'incorpori de forma natural. • Sistematització del llenguatge de classe: expressions i vocabulari propi de l'àrea

d'educació visual i plàstica. • Elaborar unes unitats de programació pel cicle superior de primària • Afavorir un aprenentatge basat en el treball interdisciplinari.


Pàgina 114

TÍTOL: TO WRITE OR NOT TO WRITE. WRITING TASKS FOR SECOND CYCLE OF ESO

AUTORA: Glòria Milà Visaconill SUPERVISIÓ: Carmen Pérez Vidal

Departament de Traducció i Filologia Universitat Pompeu Fabra

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Llengües estranger es RESUM:

Aquest projecte titulat To write or not to write. Writing tasks for second cycle of ESO pretén oferir al professorat i a l’alumnat del segon cicle de l’ESO un material d’escriptura, és a dir, “unes eines per escriure” en suport informàtic i de paper que cobreixi les necessitats de diversitat que el professorat i l’alumnat experimenta al segon cicle de l’ESO. Aquest material ajudarà l’alumnat a escriure millor i a perdre la por a aquesta assignatura pendent, que és escriure. Aquest projecte vol presentar l’activitat d’escriure d’una manera més lúdica i atractiva (per exemple, l’alumne a través d’una pàgina WEB podrà clicar sobre diferents icones o també escriure paraules soltes per a poder concloure un text prèviament escrit a la seva manera (“cloze”).

A més a més es pretén concentrar tota la bibliografia existent relacionada amb el tema del projecte i posar-la a l’abast del professorat i desenvolupar aquestes activitats durant les hores B de tercer i quart d’ESO.

“Aprendre a escriure” es desenvoluparà en les següents fases: La primera fase consistirà a determinar el perfil dels alumnes, lectors/lectores, escriptors/escriptores, atenent al treball de lectura i escriptura que hagin fet en cursos anteriors en anglès i en d’altres matèries, i a partir d’aquí es podrà fer la iniciació de lectura i escriptura a classe fins que l’alumne/a vulgui llegir i escriure sol/sola. Tots faran la mateixa activitat dirigida. En la segona fase s’estructurarà el servei de préstec de llibres, revistes, diaris amb una fitxa personal, s’escollirà quin tipus de text es vol escriure mitjançant fitxes o models estructurats, es reflexionarà sobre tot el que s’ha fet utilitzant murals valoratius dels llibres i les fitxes d’escriptura i, finalment, s’iniciarà a l’alumne/a en l’aprenentatge de l’ús del diccionari. Per poder treballar tots els punts que s’han mencionat anteriorment s’hauran d’utilitzar: qüestionaris sociològics, d’interessos temàtics, de consciència d’autoaprenentatge, sobre aprenentatge de llengües. Per veure realment el nivell de dificultat dels llibres o material de lectura, s’haurà de fer una classificació prèvia segons els continguts temàtics del curs i el nivell de l’alumnat. En la tercera fase, s’ensenyarà a l’alumnat com arribar a ser més autònom en el seu aprenentatge amb el suport de fitxes de self-learning i com utilitzar gramàtiques, llibres de consulta i diccionaris. En una fase final l’alumnat deixarà d’escriure textos basats en models prèviament donats per fer ell mateix textos més creatius i autònoms.


Pàgina 115

TÍTOL: LA DIDÀCTICA DE LES CIÈNCIES EN UNA EDUCACI Ó EN VALORS PER UN GRUP CLASSE HETEROGENI

AUTORA: M. Teresa Morató Rexach SUPERVISIÓ: Mercè Izquierdo Aymerich


MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Ciències naturals i experimentals RESUM: Aquest projecte proposa l'estudi de la química a nivell d'ensenyament secundari Obligatori a partir de l'estudi del cicle dels materials , concretament del cicle dels metalls i dels plàstics, donant així a l'estudi de la química un enfocament Ciència-Tecnologia-Societat CTS. Si bé es freqüent l’estudi del cicle de l’aigua, del nitrogen o del carboni a la naturalesa, en canvi no ho és l’estudi del cicle dels materials manufacturats, s’acostuma a fragmentar aquest estudi en diferents assignatures,així, els mineral a geologia, les propietats a química i el procés industrial a tecnologia. Aquest projecte proposa l’estudi dels materials com un tot, només d’aquesta manera es pot veure l’impacte que l’obtenció, fabricació, ús i abús dels objectes de la vida quotidiana tenen en el nostre entorn. L'objectiu de la química és l'estudi de l'estructura de la matèria, les seves propietats i els processos en els que es troba implicada. Els procediments que emprem per aconseguir-ho són l'experimentació, la classificació i la modelització. Aquest projecte consisteix en abordar aquesta complexa tasca partint de l'experiència vivencial, proposant mecanismes inversos als que solen ser habituals, comencem per El RESIDU, l'objecte que ja ens resulta inútil, per passar a preguntar-nos: - Què en fem? El llencem o bé el reutilitzem o el reciclem. - Per què ho fem? És essencial construir un pont entre els dominis de lo quotidià, on els nostres alumnes poden observar i experimentar, i les teories que expliquen els fenòmens en terminis de molècules, àtoms i energia. Necessitem conèixer de quins materials estan fets els diversos objectes, les seves propietats i usos. Això fa que considerem prioritaris, alhora de plantejar-nos les sessions d'ensenyament-aprenentatge, els següents punts : 1) L'alumnat ha de conèixer les propietats, tant físiques com químiques, més rellevants dels materials, la influencia d'aquestes propietats per obtenir objectes d'utilitat. Així com els processos d’obtenció i i reciclatge dels materials.


Pàgina 116

2) Els objectes tenen una vida limitada, però no els materials i, per tant, s'han de reciclar i tots hem de contribuir-hi. El projecte proposa elaborar material per ensenyar la química d’una manera més propera a l’alumnat, ajudar-lo a adquirir uns coneixements que li proporcionin una autonomia en la seva actuació, donar-li eines suficients que poder reflexionar i debatre sobre la possible reutilització o reciclatge del materials basant-se en uns coneixements científics propis, o si més no identificar les fonts on poden aconseguir aquests coneixements.


Pàgina 117

TÍTOL: L’INSTITUT ACULL (ANÀLISI I AVALUACIÓ DEL PL A D’ACOLLIDA DEL CENTRE DOCENT PER A L’ALUMNAT D’INCORPORACIÓ TARDANA DE PROCEDÈNCIA MAGRIBINA)

AUTOR: Jordi Muñoz i Burzon SUPERVISIÓ: Clara Mir i Maristany


MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Temes transversals: Educació en val ors, Educació en la

diversitat RESUM: La immigració és un fet, un fenomen irreversible en l’actual context internacional, que transforma significativament les estructures socials, econòmiques, culturals i religioses del país d’acollida i que modifica també la realitat escolar i el complex món de l’educació d’una manera profunda. Això implica, per tant, un repte: el de donar respostes vàlides a les noves necessitats, individuals i col·lectives, que en cadascun dels diferents àmbits es plantegen tot implementant polítiques públiques d’integració i projectes i pràctiques educatives inclusives que des d’una perspectiva intercultural contemplin la diversitat com un element positiu i enriquidor. Amb el propòsit de col·laborar en aquesta tasca he plantejat l’estudi L’INSTITUT ACULL (Anàlisi i avaluació del Pla d’acollida del centre docent per a l’alumnat d’incorporació tardana de procedència magribina) que constarà de tres parts diferenciades: 1.- Una aproximació teòrica al tema que quedarà reflectida en un Dossier d’entrevistes que recopilarà les reflexions i opinions de Joseba Achotegui , Associació Alcàntara , Fathia Benhammou , Tahar Ben Jelloun , Francesc Carbonell , Marta Casas , Mohamed Chaib , Mohamed Halhoul , Teresa Losada , Fatema Mernissi , Jordi Moreras , Miguel Pajares , Raimon Panikkar , Maria-Àngels Roqu e i Núria Vives . Totes elles són persones que per la seva activitat professional o des d’una trajectòria vital, a tall individual o en representació d’una entitat o col·lectiu, estan aportant elements de coneixement i d’anàlisi referencials. 2.- Un treball de camp que constarà en recollir el treball organitzatiu i pedagògic que s’ha endegat en vuit centres d’ensenyament secundari de Catalunya respecte el Pla d’acollida del centre docent en l’Educació Secundàr ia Obligatòria (ESO) centrant la recerca, que comptarà amb el suport de la Fundació Jaume Bofill de Barcelona, en l’acollida a l’alumnat d’incorporació tardana de procedència magribina. Els centres són: IES Antoni Pous i Argila de Manlleu (Osona), IES de Sales de Viladecans (Baix Llobregat), IES Frederic Martí Carreras de Palafrugell (Baix Empordà), IES


Pàgina 118

Investigador Blanxart de Terrassa (Vallès occidental), IES Miquel Tarradell de Barcelona (Barcelonès), IES Ramon de la Torre de Torredembarra (Tarragonès), IES Seròs de Seròs (Segrià), IES Thos i Codina de Mataró (Maresme). 3.- L’anàlisi corresponent a la recollida de les dades del treball de camp que ha de permetre poder formular orientacions, pautes d’actuació i eines metodològiques per tal que l’institut sigui capaç d’abordar amb les millors garanties els processos d’aprenentatge i de sociabilització de tota la població escolar que acull entenent l’acollida com el primer acte de convivència que ha de possibilitar el camí vers una autèntica cohesió social.


Pàgina 119

TÍTOL: EINES I RECURSOS INFORMÀTICS PER A TREBALL AR L’ORIENTACIÓ ESCOLAR I/O PROFESSIONAL DE L’ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS

AUTORA: M. Anna Nebot Peirat SUPERVISIÓ: Joaquim Fonoll i Salvador Subdirecció General de Tecnologies de la Informació Departament d’Ensenyament MODALITAT: B2 CLASSIFICACIÓ: Noves tecnologies: Informàtica i mi tjans audiovisuals

Temes transversals: Educació especial, Orientació escolar i professional

RESUM: El projecte es proposa com a continuïtat d’un altre que es du a terme durant aquest curs escolar amb el mateix títol però adreçat més específicament a alumnes deficients auditius i/o amb trastorns de la parla, el llenguatge o la comunicació. Una vegada començada l’elaboració del portal web de fitxes sobre les diferents professions, s’ha vist l’enorme ventall de possibilitats que existeixen, ja que encara que al món laboral hi ha ocupacions que desapareixen o fan servir un altre tipus d’eina o maquinaria, n’hi ha d’altres que sorgeixen tant al sector industrial com al comerç o al sector serveis. Es proposa la continuació de l’elaboració d’un material adaptat als alumnes amb necessitats educatives especials amb el qual es puguin treballar, mitjançant les noves tecnologies, els següents apartats:

• L’orientació personal • L’orientació escolar • L’orientació professional

D’aquests tres apartats es desprenent els següents objectius:

• Ajudar l’alumnat a valorar i a conèixer les pròpies habilitats, aptituds, interessos i necessitats educatives.

• Augmentar el coneixement dels requisits i oportunitats tant educatives com professionals.

• Ajudar als i a les joves a que en facin un bon ús d’aquestes oportunitats mitjançant la formulació i consecució d’objectius realistes.

• Ajudar a l’alumne a aconseguir adaptacions i ajustaments més satisfactoris en l’àmbit personal i social.

• Proporcionar informació útil, tant als joves com als seus professors i pares, per planificar programes educatius i escolar com projectes integrals.

• Preocupar-se pel desenvolupament de les persones, ajudant a actualitzar els seus potencials.

• Contemplar les diferencies i conductes individuals • Confrontar a l’orientat amb si mateix i amb l’adopció personal de decisions, tenint

en compte el dret de cada persona a escollir. • Estimular i incentivar a l’orientat i als orientadors.


Pàgina 120

TÍTOL: PROGRESSIÓ I TRANSICIÓ PRIMÀRIA-SECUNDÀRIA EN L’APRENENTATGE DE LA LLENGUA ANGLESA. ANÀLISI DEL MARC ACTUAL I PROPOSTES DE FUTUR

AUTORA: Emilia Olano Alzúa SUPERVISIÓ: Cristina Escobar Urmeneta Universitat Autònoma de Barcelona MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Llengües estranger es RESUM: Sembla un fet malauradament comprovable que el nivell general d’anglès dels estudiants en finalitzar la secundària obligatòria, i després de vuit cursos —especialment en aquell sector que no rep cap ajut extern— no resulta gaire satisfactori. I podria resultar vàlida i útil la consideració que determinades aportacions que incrementin la coherència del procés ajudarien a aconseguir una important millora. En conseqüència, analitzar les deficiències que, en aquest sentit, comporten els diversos factors que intervenen en el desenvolupament dels estudis sembla una prioritat. Aquest projecte es centra en la ciutat de Mataró i es basa, en síntesi, en un estudi detallat de l’últim cicle de primària i dels dos primers cursos de secundària pel que fa a l’ensenyament i l’aprenentatge de la llengua anglesa, en el posterior examen de les dades, en la localització de les funcions i de les disfuncions evidents, probables o previsibles, i en l’elaboració de línies de programacions, de propostes didàctiques, de mètodes, d’estratègies i materials, que millorin el progrés de l’alumnat durant els quatre anys indicats, amb atenció especial a la transició de sisè de primària a primer de secundària. En suma, un estudi que ajudi a racionalitzar un procés que presenta un seguit d’importants complexitats, moltes de les quals semblen, ara per ara, pendents de resoldre. També hem d’assenyalar que el projecte tracta de l’aplicació de l’anàlisi basada en dades reals -anàlisi del currículum, recollida de dades dels materials didàctics utilitzats ( llibres de text, materials de suport, activitats complementàries i recursos informàtics), entrevistes amb els responsables dels centres de recursos i amb el professorat dels diversos CEIP, IES i escoles concertades de la ciutat- i no en suposicions més o menys ajustades, així com de la recerca del coneixement d’una realitat comuna, de la difusió d’aquesta realitat, del debat col·lectiu i de l’aportació de materials. Finalment es tractarà d’establir un guió, fonamentat en els resultats d’aquest treball, per coordinar un grup d’estudi, adreçat al professorat de primària i de secundària de l’àrea, per poder aprofundir al llarg del curs 2005-2006 en la progressió i en la transició de l’alumnat així com acordar les estratègies específiques que caldria establir per donar cohesió i millorar l’ensenyament i l’aprenentatge de la llengua anglesa en els centres públics.


Pàgina 121

TÍTOL : PROJECTE DE LLENGUA JACOB XALABIN (PROPOST A DIDÀCTICA PER TREBALLAR LA LLENGUA CATALANA AMB ALUMNES IMMIGRANTS A EDUCACIÓ PRIMÀRIA)

AUTORA: Assumpta Olazaguirre i Bernaus SUPERVISOR: Dra. Ana Teberosky Facultat de Psicologia Universitat de Barcelona MODALITAT: B2 CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Llengua catalana Tema transversal: Educació en la diversit at RESUM: El projecte de llengua Jacob Xalabín, és una proposta didàctica per treballar el llenguatge amb alumnes d'incorporació tardana a segon cicle d'Educació Primària. El projecte consistirà en l'elaboració d'un material didàctic organitzat en cinc blocs temàtics que tindran una particularitat comuna: tots cinc partiran de narracions literàries de diferents cultures i presentats en dues llengües simultàneament la del país d'origen i la del país d'acollida. Cinc blocs, cinc països; el Magrib, l'Africa Subsahariana, la Xina, El Carib, i Europa. El projecte Jacob Xalabín, conté dues propostes: Proposta A: proporcionar un material de treball flexible als alumnes d'incorporació tardana i al professorat de segón cicle d'EP per treballar la llengua en les seves funcions bàsiques, comunicar representar i donar i rebre informació. Proposta B: proporcionar eines al professorat de segon cicle d'EP perquè, dins de l'acció tutorial, pugui treballar la diversitat amb el grup classe.


Pàgina 122

TÍTOL: ART, CRAFT AND DESIGN AUTORA: Pilar Olivares Aguilar MODALITAT: C CLASSIFICACIÓ: Àrees curriculars: Educació visual i plàstica,

Llengües estrangeres Tema transversal: Educació visual i plàstica a

través de l’anglès RESUM: Our aims are: • To improve our competence in English, in relation to speaking and comprehension,

especially fluency and pronunciation. • To gather resources and materials used in schools in Britain. • To improve our specific linguistic competence in relation to the subject “Art, Craft and

Design” in order to teach it in English in our school. • To get to know working techniques and methodology in the teaching of “Art, Craft and

Design” • To learn about the English Culture –Customs, Literature, Geography, History and

ways of living- • To get to know the English Education System and gather information that could be

useful and applicable to our system. Els objectius a aconseguir amb aquest estudi són: • Millorar la competència lingüística general en llengua anglesa, quant a l’expressió i

comprensió orals, especialment la fluïdesa verbal i la pronúncia. • Recollir recursos i materials emprats a les escoles de Gran Bretanya. • Augmentar la competència lingüística específica dins l’àrea d’educació visual i

Plàstica per a poder impartir aquesta àrea en llengua anglesa amb més fluïdesa. • Conèixer tècniques de treball i metodologia a l’hora d’ensenyar educació visual i

plàstica. • Conèixer amb més detall els trets culturals anglesos, tant a nivell de costums com de

geografia, història, literatura i manera de viure dels habitants. • Conèixer el sistema educatiu anglès i recollir-ne aspectes que puguin ser d’ajuda i

aplicació a l’escola del nostre país.


Pàgina 123

TÍTOL: LES FAMÍLIES NOUVINGUDES A L’ESCOLA. LA PAR TICIPACIÓ COM A EINA DE COHESIÓ SOCIAL

AUTORA: Anna M. Oliveras Rovira SUPERVISIÓ: Miquel Àngel Essomba Gelabert Departament de Pedagogia Aplicada Universitat de Barcelona MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Temes transversal: Organització i ge stió, Educació en la

diversitat RESUM:

A la majoria de les escoles, la participació de les famílies és una realitat consolidada. Aquesta participació es concreta a diferents nivells, des de la intervenció en la gestió del centre a la col·laboració en l’educació dels infants. El teixit social de les nostres ciutats, i com a conseqüència, el dels centres educatius està canviant. Des de fa uns 10 anys, hi ha un fort increment de famílies nouvingudes, de diversa procedència segons les onades migratòries que es produeixen. Afrontem una situació de convivència intercultural que cal vetllar perquè sigui positiva. Un dels reptes que es planteja actualment a les escoles és aconseguir que el nivell de participació s’estengui , també, a les noves famílies. Aquestes, després de la primera fase de cercar habitatge, feina i escola pels seus fills, inicien un període de primers contactes amb el centre educatiu adjudicat, la relació amb els mestres tutors, amb la resta de famílies de l’escola i amb el funcionament del centre educatiu. Es constaten algunes dificultats ocasionades per diferents motius:

• Problemes en la comunicació per qüestions lingüístiques però també pel model educatiu del país d’origen.

• Manca de perspectiva social d’un sector del professorat. • Certa desconfiança de les famílies autòctones. • Escàs esforç institucional (ajuntament, Generalitat...)

que es sumen a les dificultats que ja tenen les famílies d’incorporar-se a la nova vida del país. Tot i així hi ha petites iniciatives que s’estan demostrant altament enriquidores i positives per la cohesió del nou teixit social que s’està formant. És en aquest sentit que plantejo el meu treball, per tal d’analitzar la situació i cercar propostes de millora. Els objectius d’aquest treball són:

• Analitzar la situació actual partint d’una població amb forta i creixent presència migratòria, Mataró.

• Concretar els diferents moments i situacions de participació en els centres educatius. Analitzant com s’intervé en la dinàmica de l’escola, a quins nivells es produeix (seguiment de l’escolarització dels fills, col·laboracions esporàdiques, participació en diferents òrgans de gestió del centre i les relacions amb la resta de famílies)


Pàgina 124

• Detectar els punts febles d’aquestes situacions respecte a les famílies

nouvingudes. • Recollir diverses propostes e iniciatives que s’estan donant per afavorir la

participació.

Elaborar una proposta adreçada als centres educatius (professorat i AMPA) i crear un material informatiu adreçat a les famílies nouvingudes.


Pàgina 125

TÍTOL: ART AND CRAFT SHOP IN ENGLISH AUTORA: Mercè Oller Campdelacreu MODALITAT: C CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Educació visual i p làstica, Llengües

estrangeres Tema transversal: Educació visual i plàstica en anglès

RESUM: 1. INTRODUCTION English language in my school.

The aim of this project is to introduce the English language through an other school subject, in this case, Art and craft lesson in English in order to wide the teaching timing in this language.

The School Aims

• To introduce the use of English language in the Art and Craft lesson.

• To use English as a class language, in oral communication.

• To improve oral comprehension and expression in oral communication with pupils in class.

2. CONTENTS

Organization

• Incorporation of an Art and Craft shop in English as a part of other different shops included in the same area.

• Students realise these activities in groups.

“Competències Bàsiques”

Development of oral English comprehension and expression abilities and writing comprehension.

Curricular Contents:

• Improvement in the use of new vocabulary, class instruction and communicative expressions in English in the Art lesson.

• Working with small groups in order to help students with special needs.

• Use developing strategies for visula and oral learning. Aquest projecte “Art and craft shop in English” té com a objectiu introduir, en anglès, la part de dibuix artístic i manualitats, a cicle superior, utilitzant la llengua anglesa com a llengua vehicular de la classe per tal de fomentar progressivament la comprensió i producció oral dels alumnes i la seva interacció en situacions de comunicació.


Pàgina 126

En l’aspecte organitzatiu s’inclourà aquest taller d’educació visual i plàstica en anglès, com un més dels diferents tallers que s’estan portant a terme a l’escola dins aquesta àrea. El treball de l’alumnat es farà en grups reduïts a partir d’agrupaments dins el mateix cicle, això facilitarà també poder donar atenció a la diversitat. Objectius a desenvolupar :

• Desenvolupar l’adquisició d’habilitats de comprensió i expressió oral, i comprensió escrita, en llengua anglesa.

• Conèixer i ampliar l’utilització del vocabulari, instruccions, ordres i expressions de comunicació en anglès relacionat amb l’àrea d’educació visual i plàstica.

• Conèixer els trets bàsics de la cultura artística de les Illes Britàniques. • Conèixer la vida i obra de pintors britànics.


Pàgina 127

TÍTOL: LA INTRAWEB, UNA EINA PER A LA COMUNICACIÓ I L’APRENENTATGE EN ELS CENTRES DOCENTS

AUTOR: Albert Pérez Monfort SUPERVISIÓ: Santiago Manrique Catalán

Subdirecció General de Tecnologies de la Informació Departament d’Ensenyament

MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Tema general: Organització i gestió Noves tecnologies: Informàtica

RESUM:

Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) són com més va més presents en els centres docents. Paraules com xarxa, Internet, base de dades, web... són ja termes del tot habituals entre l’alumnat i el professorat. No obstant això, la gestió de la comunicació en els centres docents, ja sigui interna o externa, i de manera generalitzada, encara utilitza com a suports el document en paper, el correu ordinari, el telèfon i el fax. En l’àmbit de les TIC, els mètodes de treball en els centres docents estan força lluny de la forma real amb la qual cada dia més treballen les empreses, i que està generant un important canvi social. Cada dia que passa els ciutadans d’aquesta societat del coneixement tenim més necessitat dels canals telemàtics per tal de portar a terme gestions i recollir informació, i hi trobem més avantatges.

La proposta és el disseny i la creació d’una eina interactiva, fàcil de gestionar des d’Internet o bé per mitjà d’una intranet local, des d’on es pugui consultar de manera ràpida i senzilla la majoria de la informació necessària per al funcionament diari dels centres docents, i que al mateix temps serveixi com a vehicle de comunicació interna i externa. Aquesta eina també ha de dotar el professorat de recursos per a l’ensenyament de les TIC, ajudant d’aquesta manera l’alumnat a assolir les competències bàsiques en aquest àmbit.

La intranet de centre és una necessitat com més va més palesa en la societat del coneixement que pot ajudar molt els centres educatius en tres camps bàsics: l’organització interna, la gestió de la comunicació tant interna com externa i l’ensenyament de les TIC. A més, aquesta eina ha de permetre difondre coneixement. Una part important de l’interès dels continguts de la intranet rau en les idees que hi aporten els usuaris, els quals les poden exposar de forma lliure i oberta. Aquest és un valor afegit amb relació a altres iniciatives telemàtiques plantejades en el marc dels centres docents.

L’equipament actual en els centres docents, molts d’ells amb xarxes internes totalment cablejades, servidor d’Internet, connexió ADSL i IP pròpia, fa possible poder gaudir sense cap cost d’una intranet.


Pàgina 128

TÍTOL: NOVES TECNOLOGIES, RECURSOS LÚDICS I ATENCI Ó A LA DIVERSITAT. IMPLEMENTACIÓ D’ESTRATÈGIES PER A L’APRENENTATGE DE LA HISTÒRIA DE CATALUNYA EN L’ESO

AUTOR: Marcel Joan Poblet Romeu SUPERVISIÓ: Joan Santacana Mestre


MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Ciències socials Tema transversal: Educació en la diversit at Noves tecnologies: Informàtica, Mitjans a udiovisuals RESUM:

Aquest projecte es situa en el terreny de la investigació de base en didàctica de les ciències socials. La temàtica es focalitzarà en els elements propis de la història de Catalunya, tot elaborant-ne una transposició didàctica adreçada a l’ESO. Així, es triaran un seguit de fets rellevants de la nostra història, especialment aquells que permetin copsar els processos generals de la història d’occident, a fi d’articular a partir d’ells un conjunt de materials didàctics.

Donat que el naixement de la nació catalana té lloc en l’edat mitjana, l’arc cronològic objecte del nostre treball s’encetaria en l’esmentat període medieval i arribaria fins a la contemporaneïtat.

Partint d’una concepció bàsica de la didàctica de les ciències socials com un saber tecno-científic, i reforçant-ne la perspectiva de practicitat (d’esdevenir font de respostes en front d’uns problemes plantejats des de la pràctica docent), plantegem desenvolupar un projecte que es materialitzarà en els següents elements:

1. Implementació d’un conjunt de materials didàctics basat en les estratè gies de l’e-learning , a partir de l’aplicació Macromedia Authorware :

- mitjançant aquest producte serà possible vehicular a través de l’ordinador una part significativa de les classes.

- facilitarà la coexistència d’alumnes amb ritmes diferents d’aprenentatge, tot alliberant el professor de la supervisió dels alumnes més avançats i permetent una major dedicació a aquells que presentin dificultats més grans.

- les possibilitats de l’aplicació Authorware, permetran implementar l’avaluació automàtica i automatitzada de cadascuna de les activitats, alleugerint així la tasca del docent i permentent la recollida sistemàtica dels resultats obtinguts per cadascun dels alumnes.

2.Implementació d’un conjunt de materials didàctics basat en les estratè gies lúdiques :


Pàgina 129

- les possibilitats que l’aplicació Macromedia Authorware posa a l’abast del programador permeten la inclusió de tot un seguit de recursos multimèdia i d’interacció entre producte i usuari; dites possibilitats admeten un tractament lúdic del producte que pot resultar altament atractiu per a uns destinataris adolescents.

Aquests dos elements confluiran en un producte unificat i en suport digital que adoptarà la forma d’unitats didàctiques complementàries dels llibres de text habituals.

El resultat final serà una sèrie de fitxers autoexecutables aptes per accedir-hi des d’ordinadors personals aïllats, connectats en xarxa i fins a través d’Internet, donat que és possible habilitat-los per a la seva publicació en pàgines web. En qualsevol cas, resulta útil disposar de l’aplicació Authorware en l’ordinador des del qual s’executin els fitxters, a fi de poder accedir a totes les característiques multimèdia que puguin contenir.


Pàgina 130

TÍTOL: VALORS DE L’ESPORT I L’OLIMPISME. LA SEVA DI FUSIÓ A TRAVÉS DE LES NOVES TECNOLOGIES

AUTOR: Ferran Prats i Gràcia SUPERVISIÓ: Miquel Torres i Bernades

Fundació Barcelona Olímpica

MODALITAT: B2 CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Educació física Noves tecnologies: Informàtica Tema transversal: Educació en valors RESUM: El treball que proposo neix d’un interès personal envers la forma d’integrar dins del món educatiu els valors que es desprenen de l’esport i més concretament de l’olimpisme. Es pretén la creació d’uns materials que siguin a la vegada accessibles al professorat i a l’alumnat perquè puguin treballar amb una eina de consulta i suport a nivell curricular. Estem en un món canviant i global on els valors són atribuïts a situacions, a accions, a esdeveniments. Els valors educatius són o poden ser considerats com a elements de les construccions socials determinades culturalment i dependents de les situacions, el context i de les institucions. De la mateixa manera, els valors de les activitats físiques i esportives depenen del seu context d’aplicació. L’esport ha sofert una gran transformació en els últims vint anys del segle XX i en els inicis d’aquest tercer mil·leni. S’ha constituït en un fenomen espectacular i transcendent, que l’ha dotat d’unes característiques i uns trets diferencials que van molt més enllà del que és la competició. L’esport, com a moviment sociocultural, és un mitjà d’educació que permet múltiples interpretacions. És portador de valors positius, però també a la vegada pot servir com a mitjà on es reflexen finalitats tan positives com negatives. En aquest sentit l’esport es manifesta com un instrument, que en un context educatiu estarà vinculat als valors. Els Jocs Olímpics, la màxima expressió de l’esport, tenen darrere seu un moviment olímpic que s’encarrega de promoure el desenvolupament de l’esport i d’educar mitjançant ell. Recull una gran quantitat de valors, normes i actituds, orientades a la formació de la joventut. L'olimpisme està fonamentat en aquest darrer esquema d’interpretació. Per al pedagog francès Pierre de Coubertin, pare del moviment olímpic, l’esport era per sobre de tot un mitjà educatiu. Considerava els Jocs Olímpics com el símbol i l’exemple per enfortir els seus objectius educatius de l’esport. Per a ell l’educació a través de l’esport no era una educació del cos, ni una educació per al cos, era una educació del ésser humà en la seva totalitat. Partint d’aquestes premises, penso que l’àmbit dels valors educatius de l’olimpisme és un tema contemporani i que pot ser adaptat perfectament dins del currículum i treballat des dels


Pàgina 131

diferents centres d’interès que reuneixen els eixos transversals promoguts des del nostre sistema educatiu: educació per a la salut, educació per a la pau i la tolerància, educació per a la igualtat, educació medi ambiental.

El creixement i desenvolupament de l’esport, ha estat paral·lel al gran avanç tecnològic i ha tingut molt a veure, d’una manera indirecta, en el gran desenvolupament de les tecnologies de la informació. Aquesta acceleració de la innovació tecnològica és un dels trets fonamentals de la nostra societat. La incorporació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) és una realitat dins de l’àmbit educatiu.

La creació d’una pàgina web en llengua catalana sobre l’olimpisme ha de ser una eina que ajudi i doni suport al professorat i permeti a l’alumnat obtenir informació i documentació sobre el fet olímpic aprofundint en aquells aspectes destacats d’aquest moviment plímpic .


Pàgina 132

TÍTOL: TRACTAMENT PEDAGÒGIC DE LA DIVERSITAT DE CONDUCTES A L’ESO. L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT D’INTERESSOS, MOTIVACIONS I ACTITUDS DELS ALUMNES

AUTORA: Roser Reverter Otón SUPERVISIÓ: Javier Onrubia Goñi

Universitat de Barcelona MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Tema transversal: Educació en la di versitat RESUM: La finalitat d’aquest treball és cercar eines i estratègies que afavoreixen el tractament pedagògic dels desajustaments conductuals i, per tant, milloren la gestió de les relacions i la convivència al centre i a l’aula, entenent que un major benestar col·lectiu parteix d’una major satisfacció de cadascuna de les persones. L’aplicació pràctica és la de facilitar, tant al centre com al professorat, recursos que millorin la comprensió i l’abordatge dels desajustaments conductuals, partint de la hipòtesi que el poder contemplar-los des d’una perspectiva pedagògica afavoreix la percepció i l’acceptació de la heterogeneïtat d’interessos, motivacions, expectatives i actituds dels alumnes davant els continguts de l’ensenyament secundari obligatori, i de com el centre s’organitza per impartir-los. Com a resultat es pretén elaborar propostes d’actuació, en l’àmbit de centre i en el d’aula, que se’n desprenguin dels anàlisis que es descriuen, situant-les en el model d’ensenyament obligatori inclusiu, i completant-les amb altres propostes o actuacions que es plantegen o s’apliquen en d’altres contextos. Les anàlisis es refereixen a: . Com es contempla des de l’IES, prenent com a mostra tres centres que poden ser representatius, l’atenció a la diversitat d’actituds i comportaments dels alumnes, en el marc general de l’atenció a la diversitat. . Els aspectes que l’alumnat valora com afavoridors d’un ambient d’aula que permeti el seu desenvolupament personal i acadèmic. . Els aspectes que el professorat valora com afavoridors d’un ambient d’aula que permeti el desenvolupament personal i acadèmic dels alumnes. . Les situacions que més preocupen als alumnes per la seva incidència personal o en el grup. Estratègies utilitzades pel professorat que valoren com afavoridores d’un ambient que facilita el progrés personal i del grup. Altres propostes. . Anàlisi de les situacions que més preocupen als tutors i tutores, per la seva incidència en la dinàmica del grup i/o per la dificultat per abordar-les, així com les estratègies que valoren que tenen més eficàcia per a la seva resolució. Per al treball de camp s’ha demanat la col·laboració de tres IES d’una mateixa ciutat. La selecció s’ha fet atenent: . al barri on està ubicat: nivell socio econòmic de la població, índex d’immigració, infraestructures, etc. . la composició de l’alumnat: CEIP de procedència, nombre d’alumnes amb dictamen, nombre d’alumnes amb necessitats educatives especials derivades de situacions socials i culturals desfavorides, nombre d’alumnes nouvinguts. . la situació del centre abans de la implantació de la LOGSE: centre de batxillerat, de formació professional, CERE.


Pàgina 133

TÍTOL: LES NOVES TECNOLOGIES I L’APRENENTATGE DE L A LLENGUA

AUTORA: Roser Ripoll Coll SUPERVISIÓ: Juli Palou Sangrà

Departament de Didàctica de la Llengua i la Literat ura Universitat de Barcelona

MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Llengua i literatu ra catalana Noves tecnologies: Informàtica, Mitjans audiovisu als RESUM: Els objectius generals que pretenc assolir són:

• Elaborar propostes d’aplicació educativa que, partint de les situacions comunicatives de l’aula, ajudin els alumnes a expressar-se i a comunicar-se cada vegada millor tant a nivell oral com escrit.

• Utilitzar les noves tecnologies per elaborar projectes comunicatius a cicle superior de primària.

• Millorar l’expressió dels alumnes a partir de la motivació que, per a ells, representa la comunicació i la utilització de les noves tecnologies. Una de les finalitats d’aquest projecte és la de propiciar situacions on es faci imprescindible l’ús de la llengua oral a primària amb el suport de la llengua escrita i les noves tecnologies.

• A partir d’una “situació problema” de la pròpia àrea de llengua preveure-hi tot el suport de llengua oral i escrita necessari per tirar-la endavant. El tema de la situació problema pot sorgir d’una pregunta inicial o una reflexió sobre la pròpia llengua (com és que es parlen tantes llengües diferents? Com ho podem fer per entendre contes i cançons d’altres llengües? Com ho fan per comunicar-se persones de diferents parts del món? Algú ha visitat l’exposició VEUS al Fòrum?, ...) que serveixi per promoure interès cap a les altres llengües i així poder-les comparar contrastar, treure’n idees, ... A partir de la decisió conjunta iniciar el projecte o “situació problema”.

• En tot aquest procés hi intervindran els mitjans audiovisuals que serviran de suport i motivació a la tasca a realitzar. Des d’internet per cercar informació o per fer-la arribar a altres persones fins a les gravacions dels assajos per poder autovalorar la qualitat de la presentació i finalment per gravar les produccions finals . Caldrà que siguin els propis alumnes qui gravin, revisin, muntin, … les seves produccions.

• Per tot això caldrà una organització de la classe que ho permeti (caldrà decidir-ho amb el mestre) tenint en compte que s’haurà de treballar en petit grup o parella, individualment, i col·lectivament i que caldrà organitzar els equips responsables dels mitjans audiovisuals i aprendre a fer funcionar els diversos aparells i programes informàtics necessaris.


Pàgina 134

• Va bé de comptar amb 3 escoles per poder abordar el projecte de llengua des de diferents punts de vista i de partida. També seria interessant que en aquestes escoles i classes hi hagués ja una pràctica habitual en la utilització dels mitjans audiovisuals tant per part dels alumnes com, especialment, dels mestres. Treballant amb les tres escoles es pot veure com, des d’una idea més o menys comú, sorgeixen camins i itineraris diferents.

• Un cop acabat tot el procés del treball i la seva presentació caldrà fer-la a altres grups de l’escola, als pares, ...i, finalment fer-la arribar a les altres dues escoles a través d’Internet. (aquestes ho visualitzaran i retornaran els comentaris-avaluació)

• L’avaluació s’anirà fent al llarg de tot el procés i al final. Es farà de diverses maneres i en les seves diverses parts perquè els alumnes prenguin consciència del seu progrés i de l’assoliment final El treball es realitzarà en quatre etapes:

��PRIMERA: Planificació del treball (lectures, organització de la informació, elaboració de pautes de reflexió i propostes per als mestres) . Setembre-novembre 2004

��SEGONA: Desenvolupament de les activitats (presentació de l’activitat als mestres, intervenció a les aules juntament amb els mestres, avaluació de l’activitat amb mestres i alumnes. Novembre- abril 2005

��TERCERA: Anàlisi dels resultats (avaluació dels processos, els objectius, metodologia, activitats, introducció de mesures correctives, ...). Abril-juliol 2005

��QUARTA: Elaboració de l’informe amb les conclusions de les activitats i una proposta d’actuacions a cicle superior. Setembre-octubre 2005


Pàgina 135

TÍTOL: PORTAL WEB DE LITERATURA HISPANOAMERICANA. RECURSOS DIDÀCTICS PER AL REDESCOBRIMENT D’AMÈRICA DES DE L’INSTITUT

AUTOR: Francisco Robles Ortega SUPERVISIÓ: Jorge Larrosa Bondia Departament de Teoria i Història de l’Educació

Facultat de Pedagogia Universitat de Barcelona MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Llengua i literatu ra castellana RESUM:

Elaboració d’un portal web de literatura hispanoamericana especialment adaptat per a les necessitats educatives d’un centre d’ensenyament secundari.

El portal constarà de diferents seccions: països, autors destacats, col·laboracions, foro, notícies, eines didàctiques...

Seccions:

��Països : un mapa sensible d’hispanoamèrica permetrà accedir a la pàgina de cada un dels 19 països seleccionats: Argentina, Bolivia, Chile, Colombia, Costa Rica, Ecuador, Cuba, El Salvador, Guatemala, Honduras, Nicaragua, Panamá, Paraguay, Perú, Puerto Rico, República Dominicana, Uruguay i Venezuela.

A la pàgina de cada un dels països s’oferiran els següents recursos:

o Informacions útils: població, moneda, bandera, himne, l’hora o el mapa del país.

o Connexions amb els principals diaris, revistes, emissores de radio i televisió (on line).

o Una introducció a la literatura, la geografia i la història del país.

o Enllaços a altres pàgines de literatura.

o Llistat alfabètic dels principals autors (amb informació i enllaços sobre tots ells).

��Autors : Hi haurà un tractament en profunditat de, alguns autors de cada un dels 19 països, dels quals s’oferirà la següent informació:

o Biografia

o Bibliografia

o Textos


Pàgina 136

o Fotografies

o La seva veu

o Entrevistes

o Articles sobre la seva obra...

Una llista orientativa dels autors destacats, podria ser:

o Argentina: Roberto Arlt, Jorge Luis Borges, Julio Cortázar, Marco Denevi, Ernesto Sábato.

o Bolivia: Edmundo Paz Soldán. o Chile: Isabel Allende, Roberto Bolaño, Pablo Neruda, Nicanor Parra. o Colombia: Gabriel García Márquez, Álvaro Mutis, Laura Restrepo. o Costa Rica: Eunice Odio. o Cuba: Alejo Carpentier, Nicolás Guillén o Ecuador: Jorge Icaza o El Salvador: Horacio Castellanos Moya, Roque Dalton. o Guatemala: Miguel Ángel Asturias, Augusto Monterroso, Rodrigo Rey

Rosa.

o Honduras: Óscar Acosta

o México: Rosario Castellanos, Juan Rulfo, Jaime Sabines, Juan Villoro.

o Nicaragua: Gioconda Belli, Rubén Darío.

o Panamá: Rogelio Sinán.

o Paraguay: Augusto Roa Bastos, Elvio Romero.

o Perú: Julio Ramón Ribeyro, César Vallejo, Mario Vargas Llosa.

o Puerto Rico: Rosario Ferré, Luis Palés Matos.

o República Dominicana: Manuel del Cabral.

o Uruguay: Mario Benedetti, Eduardo Galeano, Juan Carlos Onetti.

o Venezuela: Rafael Cadenas, Ednodio Quintero.

��Recursos didàctics : s’oferirà al professorat tot un seguit d’activitats guiades per tal d’aprofitar al màxim els recursos que ofereix el portal.

��Col·laboracions : aquesta secció recollirà les aportacions dels usuaris, tant les del professorat que hagi realitzat alguna experiència, com la dels propis alumnes: crítiques de llibres, recomanacions, reflexions, textos de creació, informació sobre algun aspecte del seu país...

��Foro : dubtes, intercanvi de correspondència, nous amics, debats...

��Notícies literàries, convocatòries de concursos lit eraris...


Pàgina 137

TÍTOL: ANÀLISI I DISSENY DEL SISTEMA DE COMUNICACI Ó INTERNA DELS IES. UNA INTRANET PER A TOTHOM

AUTOR: Jordi Rodon Cuixart SUPERVISIÓ: José Luis Rodríguez Illera Institut de Ciències de l’Educació Universitat de Barcelona MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Tema general: Organització i gestió RESUM:

Els centres d’educació secundària tot i que disposen d’equipament informàtic de gestió estan mancats de programari específic per gestionar el coneixement i la informació que es produeix com a resultat de l’activitat educativa. El propòsit del meu treball és desenvolupar el disseny d’una aplicació de comunicació; aquesta aplicació facilitarà el compartir la informació i gestionar-la amb eficàcia. A partir de les xarxes informàtiques dels centres, les anomenades intranets pel que fa a l’estructura física, el programa permetrà als docents tenir una eina de gestió que integri de forma personalitzada: els missatges interns, informació sobre actes i reunions, calendari, pla anual, agenda, programació acadèmica, seguiment tutorial d’alumnes (assistència i convivència), seguiment dels treballs de recerca de batxillerat, base de dades d’activitats didàctiques, registres de l’avaluació contínua, incidències relacionades amb el material i les instal·lacions del centre, consulta de la biblioteca i mediateca del centre, registre d’activitats i sortides amb tot el material que es produeix abans i després de l’activitat (documents, fotografies, etc.), comunicació amb pares i alumnes a través d’entrevistes i cartes. Amb el projecte s’intentarà establir la base d’una norma, un estàndard, que sigui la base per facilitar el treball del col·lectiu docent per tal d’implantar en els centres d’Estratègies de Gestió de Qualitat (certificació ISO9001). Així mateix el disseny d’un sistema de comunicació com el que portaré a terme ha de servir per introduir a tot el professorat en l’ús normalitzat de les TIC. En substituir el suport de paper en els procediments de gestió l’eina informàtica esdevé imprescindible i mostra els seus avantatges, especialment pel registre, magatzem i recuperació de la informació. El treball de disseny del sistema inclourà un prototipus funcional i materials d’aprenentatge del sistema, un manual d’ús i programes informàtics d’ajuda incorporats. El projecte informàtic estarà dissenyat atenent a les necessitats de privacitat en el tractament de les dades, tant les dels usuaris com les dels alumnes; així es crearà un protocol de seguretat que personalitzarà el sistema a cadascun dels seus usuaris i que serà fàcilment gestionat per l’administrador del sistema, que no necessitarà de cap formació especial. Aquesta és la raó per la qual el títol del treball especifica “per a tothom”, ja que el sentit del projecte resideix en el disseny d’un sistema que sigui molt intuïtiu, ja que el disseny no és ja un tema gràfic relacionat amb les interfícies del sistema sinó la creació d’una una estructura amigable que sigui un recurs senzill i potent a l’abast de tothom i resolent totes les necessitats que els centres de secundària tenen ja en la gestió del coneixement com a resultat de la seva actividad quotidiana.


Pàgina 138

TÍTOL: PROJECTE DE SEGUIMENT DEL SISTEMA DE QUALIF ICACIONS I FORMACIÓ PROFESSIONAL

AUTOR: Antonio Rodríguez Arenas SUPERVISIÓ: Àngel Farrés i Miravet Institut Català de les Qualificacions P rofessionals MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Tema general: Organització i gestió RESUM: El treball que proposo per aquest projecte és, en primer lloc, la recopilació dels diferents documents que s’estan elaborant des de l’Institut Català de les Qualificacions i les diferents eines d’orientació, formació i avaluació. En segon lloc fer un seguiment pràctic dels esmentats documents, i per això proposo fer uns qüestionaris i/o enquestes per tal de polsar l’eficàcia dels materials elaborats des del Departament d’Educació. Per això s’haurà d’obtenir informació dels diferents ens que participen en aquest procés: candidats, orientadors, avaluadors i també dels que participen a l’elaboració de la documentació i les eines: administració, empreses que han elaborat el software, IES encarregats de fer les proves, etc. Proposo fer aquest estudi per tal d’aprofundir en el coneixement d’aquest nou sistema que pretén ser un procés integrador dels diferents sectors de l’activitat econòmica, perquè penso que els objectius que persegueix, com facilitar la promoció professional de les persones, coordinar les diferents ofertes formatives i facilitar l’encaix entre la demanda de mà d’obra qualificada i l’oferta de personal competent, són uns nous reptes pels qui ens dediquem a la Formació professional i, per tant, els hem de conèixer. Així mateix crec que hi ha tot un nou vocabulari específic que també s’ha de conèixer: qualificació professional, sistema de qualificacions, competència, etc. Per exemple, si ens preguntem què són les competències bàsiques, la resposta breu podria ser la següent: La noció de competència es decanta pel saber fer més que pel saber, i no es pot reduir ni a sabers ni a rutines. Són capacitats generals que es poden manifestar en múltiples situacions. Es pot distingir entre la competència i la destresa o “performance” que és la manifestació d’una competència. En realitat observem capacitats de fer o destreses, però la competència és la potencialitat que hi ha al darrera. En concret, la competència suposa la capacitat real d’aplicar un saber. La persona es considera competent si té un saber i és capaç d’utilitzar-lo. Aquest punt de vista permet concloure que el saber és inferior a la competència, i d’aquí es pot deduir el currículum que distingeix entre aprenentatge, saber i competència. Es pot definir el currículum com el conjunt de coneixements, habilitats i actituds que els alumnes han d’haver assolit a l’acabament d’un ensenyament determinat, però aquest conjunt també el poden tenir persones que són des de fa temps al món del treball i no tenen estudis però si coneixements, habilitats i actituds, que moltes vegades estan ocults i que cal motivar-les perquè tinguin l’empenta d’obtenir el reconeixement professional que es mereixen i adquirir-ne de nous.


Pàgina 139

TÍTOL: DE TEXT A TEXT. APRENDRE A ESCRIURE DES DEL PRIMER DIA

AUTOR: José Luis Rodríguez Rodríguez SUPERVISIÓ: Joan-Tomàs Pujolà i Font Universitat de Barcelona MODALITAT: B1

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Llengües estrangere s

Noves tecnologies: Informàtica Tema transversal: Dimensió europea

RESUM: La finalitat d’aquest projecte és l’elaboració de material en línia adreçat a estudiants d’anglès com a llengua estrangera dels nivells A1 i A2 del marc europeu de referència, materials que serviran per treballar habilitats específiques d’expressió escrita.

Aquests materials s’ordenaran en diversos itineraris dinàmics on l’alumne haurà d’anar fent tries de camí que portaran cap a la planificació, la producció i l’avaluació d’una activitat d’expressió escrita. L’objectiu és abastar les necessitats de l’usuari menys autònom ja que, en general, el material en línia existent planteja l’expressió escrita com una activitat final adreçada a usuaris amb nivells alts de competència. Aquest projecte es dirigeix, pel contrari, a aquells que comencen el seu aprenentatge de l’anglès i vol fer èmfasi a desenvolupar tècniques d’autocorrecció i avaluació de la pròpia producció escrita. El projecte té diverses possibilitats d’aplicació pràctica als centres d’ensenyament. D’una banda, i pel seu estret lligam amb el currículum de les escoles oficials d’idiomes, serà fàcilment incorporable al dia a dia de les classes. Es lliurarà un guió del professor en suport paper per tal de facilitar el coneixement i la referència ràpida a qualsevol punt de l’itinerari en el moment de preparar el pla de classe. A més, el fet que cada tasca plantejada sigui independent farà possible l’ús dels itineraris per parts o per etapes. Tanmateix, els itineraris estan pensats per al treball autònom i podran ser utilitzats per complementar el treball a l’aula amb un treball asíncron fet fora, bé als centres d’autoaprenentatge de les EOIs, bé a les aules informàtiques dels centres de secundària, o bé des de la xarxa. Finalment, atès que els límits dels itineraris són els proposats per als nivells A1 i A2 al marc europeu de referència, els materials també podrien fer-se servir com a preparació d’uns futurs exàmens de certificació de final de nivell 2 d’EOI.


Pàgina 140

TÍTOL: EROS I LES MUSES. LES IMATGES DE L’AMOR AUTOR: Albert Roig Antó SUPERVISIÓ: Dolors Oller Rovira

Universitat Pompeu Fabra MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Llengua i literatu ra catalana Tema transversal: Educació en la diversit at RESUM: Eros i les muses. Les imatges de l’amor és una didàctica de l’amor (inspirada en les dels clàssics grecollatins) que vol fer no només més atractiva sinó necessària la poesia per a l’adolescent. Es tracta d’un taller adreçat a alumnes d’ESO que ajuda a comprendre el moment actual, multicultural, de Catalunya, d’Europa. És amb aquesta finalitat que s’hi llegeixen poemes catalans, però també els de les principals llengües occidentals (grecs, llatins, provençals, castellans, portuguesos, francesos, italians, anglesos, alemanys, russos) i orientals (àrabs, xinesos, japonesos, indús), tots (llevat dels castellans) traduïts al català. En els poemes triats se subratllen les imatges més importants, les més recurrents, en els poetes de l’amor. Per això també s’hi exposen pintures i fotografies de tots els temps i llocs que il·lustren fragments significatius o poemes sencers. Eros i les muses. Les imatges de l’amor és una didàctica de la matèria de llengua i literatura catalana i de literatura universal i, a la vegada, d’història de l’art. També vol animar el jove a escriure els seus poemes d’amor i a estimar i valorar la poesia.


Pàgina 141

TÍTOL: APRENDRE A CONVIURE / LEARNING TO LIVE TO GETHER AUTORA: Montse Sabater Bertomeu MODALITAT: C CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Coneixement del Me di Social Temes transversals: Educació en la diversitat,

Coneixement del Medi Social a través de l’anglès RESUM: At present, owing to students’ social diversity, there is a need to broaden the vision of the cultural reality and to value cultural diversity positively, as a source of personal enrichment and knowledge.

It is for this reason that – as we find ourselves in a situation motivating enough to impart subject matters of other areas in English – using multiculturalism as the main focus appears to be the most enriching experience for our students. The school is a fundamental area in which to accomplish the task of awareness, and English the necessary vehicle to carry this out.

In this way students will have to learn to respect the different cultures by which they are surrounded. It is by bringing them closer to these cultures that they will start to appreciate them.

The subjects that could be covered would have a particular feast day or festival as a point of reference; and using this as a starting point, themes related to multiculturalism could be worked upon. Concepts such as typical dances, songs, food, geography, language, etc. could also be worked on. All of this with the common threads of respect and reflection towards a culture which is different from ours.

Avui en dia, degut a la diversitat social de l’alumnat, es crea la necessitat d’ampliar la visió de la realitat cultural i valorar positivament la diversitat cultural com a font de riquesa i de coneixement. És per aquest motiu que, com que ens trobem en una situació de motivació per impartir continguts d’altres àrees en anglès, la multiculturalitat com a eix transversal sembla l’experiència més enriquidora per als nostres alumnes. L’escola és un àmbit fonamental per dur a terme la tasca de sensibilització, i l’anglès és el vehicle necessari per portar a terme el projecte. D’aquesta manera els alumnes hauran d’aprendre a respectar les cultures diferents que ens envolten. I és apropant-los a aquestes cultures quan començaran a apreciar-les. Els temes que es poden anar tractant tindrien com a punt de referència una festa, i a partir d’aquesta treballar continguts relacionats amb la multiculturalitat. Es podrien treballar conceptes com ara: danses típiques, cançons, menjar, geografia, llengua... Tot això amb un fil conductual: el respecte i la reflexió cap a una cultura diferent a la nostra.


Pàgina 142

TÍTOL: CRITERIS, ORIENTACIONS I RECURSOS PER OPTIM ITZAR, EN EL MARC D’UNA ESCOLA INCLUSIVA, L’EDUCACIÓ SOCIOEMOCIONAL DE L’ALUMNAT SORD

AUTORA: Carmina Sagarra Gadea SUPERVISIÓ: Núria Silvestre Benach Departament de Psicologia de l’Educació Universitat Autònoma de Barcelona MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Temes transversals: Educació en la diversitat, Educació

en valors RESUM: Aquest treball té com a eix principal l’alumnat sord en el marc d’un centre ordinari, i pretén dos objectius bàsics:

A. Un primer més ampli que es proposa que els centres ordinaris amb alumnat sord puguin avançar en les condicions “d’inclusió” d’aquests alumnes, mitjançant l’aplicació de criteris, orientacions, recursos i estratègies determinades.

B. Un segon més restringit i que vol incidir directament en l’alumne sord però també

en l’alumne oient, per tal de millorar la interacció social entre ambdós.

Aquest projecte de treball es basa en el convenciment personal de la necessitat de dur a terme una educació sistemàtica de l’educació socioemocional en les dues institucions socialitzadores del nen : la família i l’escola. Quan més coneixement tingui el nen sord de sí mateix (habilitats i limitacions), més acceptació de la pròpia sordesa, més acceptació per part de la família, més en tingui la gent del seu entorn, i ja en l’àmbit de l’escola més informació, coneixement, formació, tingui de les característiques del nen sord, millors seran les interaccions socials entre aquest i el món d’oients que l’envolta. Des de fa un grapat d’anys, tenim els nens i nenes sords en centres educatius ordinaris. Aquests centres al llarg d’aquesta trajectòria, s’han proposat bàsicament fites educatives acadèmiques, i per això han abocat molts esforços en aspectes com: elaboració d’adaptacions curriculars individualitzades (ACI), organització de recursos humans, suports logopèdics, suports específics etc. Aquests esforços no han estat en va, tal i com ho indiquen alguns dels estudis fets per la valoració de la integració escolar dels alumnes sords, però sí que cada vegada es veu més la necessitat de proposar-se noves fites educatives de caire més social i convivencial.


Pàgina 143

Poder desenvolupar els dos objectius generals que em proposo en aquest treball, crec que permetrà als centres educatius acostar-se al principi “d’inclusió” definit en el Pla director d’educació especial de Catalunya, i que diu textualment: “Inclusió: proporcionar educació en un mateix entorn educatiu a alumnat diferent, amb diferents característiques personals i d’aprenentatge proporcionant activitats riques i significatives per a tot l’alumnat”(PDEEC,p.70) . El producte final del treball descrit en el meu projecte seria doble: . Elaborar un document amb criteris, orientacions, recursos, estrategies i activitats que l’escola pugui incorporar a la seva pràctica diària i també recollir, en el seu Projecte educatiu de centre (PEC), i en el Projecte curricular de centre (PCC). . Descriure un programa d’habilitats socials bàsiques per treballar tant amb l’alumne sord, com amb els seus companys oients.


Pàgina 144

TÍTOL: ADEQUACIÓ ENTRE L’OFERTA ACADÈMICA I LA DEMA NDA LABORAL DELS TÈCNICS SUPERIORS D’FP EN ELS SECTORS INDUSTRIALS RELACIONATS AMB LA QUÍMICA

AUTORA: Inmaculada Sansó Vergelí SUPERVISIÓ: Francesc Vidal i Pla Subdirecció General de la Inspecció de Se rveis Departament d’Educació MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Temes generals o transversals: Orie ntació RESUM:

La feina a fer consisteix, per una part en comprovar si es compleix la següent hipòtesi de treball: hi ha certa inadequació entre el mercat laboral a Barcelona ciutat i l’oferta d’estudis professionals de grau superior (a vegades en titulacions ofertes i de vegades en la seva distribució en els diferents districtes municipals).

Havent fet una comparació entre on hi ha empreses i com es distribueixen els estudis de tècnics superiors de FP per districtes, sembla detectar-se un especial desequilibri en la zona de Sant Andreu. Si cal, segons com vagi desenvolupant l’estudi (és un treball de camp. no bibliogràfic estrictament i per tant, és arriscat precisar com anirà la distribució del temps), es centrarà en els quatre districtes de la part “dreta” de Barcelona (Sant Andreu, Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Martí).

El mètode a seguir, basant-se en les conclusions extretes en el treball previ que ha portat a presentar aquest projecte al concurs de llicències d’estudis, seria:

�� Esbrinar el tipus d’empresa que es potencia a l’àrea de Barcelona. �� Conèixer les empreses existents actualment a Barcelona, i valorar la seva

viabilitat. �� Entrevistar-se fonamentalment amb tècnics d´aquestes empreses i conèixer la

seva opinió, per una banda, sobre la formació que seria adequada per a treballar-hi i d’altra banda, sobre la possibilitat de col·laboració amb els centres de formació professional de grau superior per tal que es mantingués un feed-back.

�� Contrastar aquestes opinions amb els currículums ja establerts i el seu número d’alumnes.

�� Consultar la distribució de la població estudiantil, amb la premissa que seria bo potenciar la formació professional de grau superior.

�� Fer un buidat comparatiu de tota la informació recollida i extreure conclusions. Com que considerem que cal un coneixement, tant del món estudiantil com del món industrial amb el qual es tracta, es farà la feina esmentada referent al sector químic-sanitari, que és el que coneix la persona a la qual se li ha concedit aquesta llicència d’estudis.


Pàgina 145

TÍTOL: COMPETÈNCIES I NECESSITATS FORMATIVES DEL PROFESSORAT DE MATEMÀTIQUES EN TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ

AUTORA: M. Mercè Santandreu Pascual SUPERVISIÓ: Dra. Mercè Gisbert Cervera Departament d’Organització i Didàctica Esc olar Universitat Rovira i Virgili Vicenç Abellan Armelles Serveis Educatius i Formació Permanent Departament d’Educació MODALITAT: B2 CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Matemàtiques Noves tecnologies: Informàtica Tema general: Organització i gestió RESUM:

El treball de recerca que portarem a terme consisteix en la realització d’una anàlisi de la situació actual de la formació del professorat de matemàtiques de secundària de les comarques de Tarragona i terres de l’Ebre respecte a les tecnologies de la informació i la comunicació (a partir d’ara TIC).

A nivell més concret, es pretén identificar els coneixements que, en matèria TIC, tenen els professors de matemàtiques, i el seu origen; analitzar la valoració que aquest professorat realitza de la seva pròpia formació, de les causes de la situació en la mateixa i la importància que donen a estar formats en TIC; conèixer les modalitats i institucions de formació més adients segons l’opinió del professorat esmentat; i identificar les necessitats formatives respecte a aquests mitjans. I alhora, copsar l’opinió, valoracions d’aquest col·lectiu respecte a aquests mitjans informàtics, per considerar que aquest aspecte pot ser, d’alguna manera, decisiu en el nivell de formació, així com en l’ús –tant personal com professional- d’aquests mitjans.

El darrer propòsit d’aquest estudi és catalogar les necessitats formatives del professorat de matemàtiques en matèria TIC, comparant aquesta demanda amb els Plans de formació que està duent a terme el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, amb les competències bàsiques que tot docent hauria de tenir en aquests recursos i formular propostes formatives complementàries a les existents basades en les aportacions del treball realitzat. El desenvolupament d’aquest treball de recerca consta bàsicament de dues grans parts o fases:

1. Part teòrica. Aproximació a les principals línies actuals del tema, bàsic per al recolzament del nostre treball. Aquesta anàlisi ens ajudarà alhora a enquadrar el problema i prèviament ens haurà servit per confeccionar els instruments de recollida de


Pàgina 146

dades. L’elaboració d’aquesta fonamentació teòrica es basarà en la revisió de la literatura existent, al respecte, així com en la localització dels antecedents, a nivell d’investigació, sobre el tema que ens ocupa.

2. Part empírica. Estudi aprofundit i detallat dels coneixements i necessitats formatives que presenta el professorat de matemàtiques dels centres públics de secundària de les comarques tarragonines. Aquesta part de la investigació es basarà en la recollida d’informació, mitjançant un qüestionari, i anàlisi de la mateixa, per acabar amb l’extracció de conclusions i la realització d’una proposta de millora.


Pàgina 147

TÍTOL: LES TIC I LA FILOSOFIA AUTOR: Alejandro José Sarbach Ferriol SUPERVISIÓ: Dra. Begoña Piqué Simón Departament de Didàctica i Organització Ed ucativa Facultat de Pedagogia Universitat de Barcelona MODALITAT: B3 CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Filosofia RESUM:

Al començar el curs, abans d’endinsar-se en l’estudi dels problemes tractats per la tradició del pensament filosòfic, els alumnes ja porten amb ells referències prèvies sobre aquests temes; la qual cosa significa un inconvenient, per allò de que “de tot se sap alguna cosa”, però també un gran avantatge, donada la, de vegades, insospitable riquesa d’aquest pensament. Aquesta proposta de treball de investigació té per finalitat cercar una orientació didàctica que consideri aquestes referències filosòfiques prèvies dels alumnes com a punt de partida, i alhora, material privilegiat per a la recerca filosòfica a classe. L’experiència desenvolupada durant el curs passat, un xic precària i intuïtiva, d’utilitzar eines telemàtiques, tal com una pàgina web i un fòrum de debat, em van mostrar les possibilitats que pot oferir internet per a la posada en joc i el reconeixement per part del professorat d’aquestes referències filosòfiques prèvies dels alumnes. Vaig veure i reflexionar sobre com el discurs i la pràctica docent, a l’igual que la utilització d’eines telemàtiques, poden possibilitar, però també obturar l’expressió i el treball amb les referències intel·lectuals pròpies dels alumnes. A partir d’aquesta petita fonamentació m’he plantejat portar a terme el present projecte de recerca, que consistirà en:

a. L’observació participant d’un curs de Filosofia 1, des d’una perspectiva metodològica etnogràfica i de “investigació - acció”, que aniré registrant en un diari de classe.

b. La reconstrucció i posada a punt d’una nova pàgina web que, a més del material didàctic de l’assignatura, contindrà un fòrum obert de debat i un fòrum restringit pera cada grup, a mode d’aules virtuals.

c. La realització d’entrevistes en profunditat a altres professors de filosofia, i entrevistes de grup a alumnes d’aquests mateixos professors, amb l’objectiu de triangular i completar l’observació participant.

Els objectius que aquest treball procurarà assolir són els següents:

a. La construcció d’un lloc web complert i interactiu. b. La formulació d’orientacions didàctiques per a l’aplicació d’eines

telemàtiques a la matèria de filosofia a batxillerat, avaluant les seves possibilitats i les seves limitacions.


Pàgina 148

c. El dibuix d’un mapa de les referències filosòfiques prèvies dels alumnes i la seva relació amb el discurs docent; entès això com un esguard etnogràfic, prudent i provisional, del que passa a la classe de filosofia.

d. La realització d’una proposta d’orientació didàctica, adreçada a promoure l’expressió del pensament dels estudiants, i a determinar les possibles formes d’obturació, en el marc de la construcció d’una comunitat de recerca filosòfica a l’aula.


Pàgina 149

TÍTOL: PORTEM L’ORDINADOR A L’AULA DE LLATÍ (APLI CACIONS I INFORMÀTIQUES PER TREBALLAR EL LLATÍ DE BATXILLER AT)

AUTOR: Jordi Saura Cabezas SUPERVISIÓ: Pere J. Quetglas i Nicolau Departament de Filologia Llatina Facultat de Filologia Universitat de Barcelona MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Llengües clàssique s Noves tecnologies: Informàtica RESUM:

Les aules informatitzades, les pissarres electròniques, el professorat amb ordinador portàtil, elements que en un futur molt proper seran una realitat als centres de secundària i per quan arribi el moment cal estar preparat i per això aquesta aplicació amb mitjans informàtics per treballar amb una aula informatitzada la matèria de llatí de batxillerat. Ordenats per temes es presenten els continguts teòrics - en pàgines de format HTML -, aprofitant els recursos multimèdia que ens proporciona la informàtica (imatge, vídeo, so, presentacions, etc.), en segon lloc es proposen un seguit d’exercicis adequats a cada contingut teòric - de l’estil proposat al programa Hot Potatoes -, i finalment es presenten un seguit d’activitats d’avaluació, basades especialment en Clic. El programa incorporarà tots els continguts en suport CD/DVD, per facilitar la seva utilització i garantir el funcionament ràpid i segur, sense haver de dependre de connexions a la xarxa. Incorporarà un manual per facilitar les tasques del professorat, especialment adreçat a la intervenció per modificar, afegir i/o suprimir elements dels programa, per adequar-lo als seus gustos personals i a les necessitats del seu alumnat i aconseguir un producte obert, que augmenti el nombre de possibles usuaris, sovint molt reticents a incorporar les noves tecnologies per dos motius principals: el primer la dependència de la xarxa, on actualment hi ha un gran nombre de recursos de limitada utilitat pel problema esmentat i la situació de tancament i inaccessibilitat que presenten aquests recursos. Amb aquest projecte treballarem per superar ambdós problemes.


Pàgina 150

TÍTOL: SELECCIÓ I ANÀLISI DE LECTURES CIENTÍFIQUES PER A L’ENSENYAMENT SECUNDARI

AUTORA: Elena Seba Font SUPERVISIÓ: Marina Castells Llavanera

Departament de Didàctica de les Ciències Experiment als i de la Matemàtica Universitat de Barcelona

MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Àrees curriculars: Ciències natural s i experimentals RESUM:

Aquest treball es fonamenta en que:

I. La llengua escrita s’especialitza en vehicular totes les manifestacions culturals, i la ciència n’és una part molt important, preservant-les i fent possible la seva revisió crítica i la seva divulgació.

II. Les lectures en l’ensenyament de les ciències són una part essencial del discurs docent, i poden contribuir de manera significativa a la construcció de coneixement.

III. Les lectures s’han de proposar amb uns objectius concrets que cal conèixer i analitzar.

IV. La lectura està poc treballada a l’aula de ciències. V. És possible estudiar les lectures des del punt de vista de diferents models de

discurs docent o de teories de l’argumentació. Objectius:

1. Identificar les dificultats que troben els alumnes en la comprensió de lectures científiques i proposar camins per superar-les a fi d’aconseguir una millor alfabetització científica.

2. Seleccionar i recopilar un conjunt de textos científics, que es considerin adequats per motivar l’alumnat o per facilitar o completar l’estudi d’algun tema.

3. Analitzar algunes de les lectures triades des de la perspectiva inicial del llenguatge descriptiu del model d’Ogborn pel discurs docent, i de la teoria de l’argumentació de Perelman .

4. Completar la base teòrica d’Ogborn i de Perelman amb aportacions d’altres autors, per tal d’elaborar un marc teòric d’anàlisi de les lectures emprades en l’ensenyament de les ciències, a fi de poder elaborar criteris per seleccionar les lectures que es proposin dins de les matèries de física i química a l’ESO i al batxillerat.

5. Explicitar i justificar els criteris que ajudaran al professorat a decidir la utilització d’unes o altres lectures i sobre com utilitzar-les en el procés d’ensenyament-aprenentatge.

6. Elaborar guies de treball per a l’alumnat.


Pàgina 151

7. Contribuir a trencar les barreres entre la denominada cultura científica i la cultura humanística i que es pugui arribar a parlar d’una sola cultura humana.

8. Posar de manifest, a partir de treballs de lectures de notícies o articles periodístics en diaris i revistes, que la ciència és present constantment en la vida quotidiana actual, i que entendre aquests articles o notícies ha de formar part del bagatge mínim que ha de posseir una persona que es consideri una mica culta.

9. Reflexionar sobre les característiques d’alguns textos científics, les dificultats de comprensió que presenten als alumnes i com es pot fer per superar aquestes dificultats.

10. Contribuir amb noves perspectives a l’anàlisi i disseny de materials didàctics en diferents suports.

11. Contribuir a donar eines per millorar la formació inicial i permanent dels professionals de l’ensenyament.

12. Fomentar l’interès per la lectura, enriquir el lèxic i les habilitats comunicatives-argumentatives de l’alumnat.


Pàgina 152

TÍTOL: MEDITACIÓ I EDUCACIÓ. INTRODUCCIÓ DE LES TÈ CNIQUES MEDITATIVES A L’ÀMBIT EDUCATIU

AUTOR: Xavier Serra i Narciso SUPERVISIÓ: Raimon Panikkar i Alemany Fundació VIVARIUM MODALITAT: B3 CLASSIFICACIÓ: Temes generals o transversals: Educ ació en valors,

Salut laboral RESUM:

Es vol elaborar un treball de caire teòric i pràctic que serveixi d’eina per la introducció de les tècniques meditatives a l’àmbit escolar. Es parteix d’una prèvia experiència personal en la meditació; d’una utilització de la meditació en les pròpies classes de filosofia, en els darrers anys, i de la constatació de l’interès de molts companys de professió per la pràctica meditativa. Així, el treball constarà d’una primera part de justificació teòrica de la pràctica meditativa a la llum de la psicologia contemporània, i d’un document base per la formació del professorat. Una segona part que constarà bàsicament, del paquet d’exercicis per poder realitzar a l’aula. I finalment es vol elaborar un fitxer dels centres i mestres de meditació més importants i seriosos que hi ha en el nostre país. També es vol utilitzar aquest temps que es disposarà, per aprofundir la pràctica meditativa.


Pàgina 153

TÍTOL: DESENVOLUPAMENT DE MATERIALS DIDÀCTICS INTERACTIUS MULTIMÈDIA PER A L’APRENENTATGE AUTÒNOM D’ANGLÈS AL SEGON CICLE DE SECUNDÀRIA I BATXILLERAT

AUTOR: Miquel Àngel Sevilla Cuesta SUPERVISIÓ: Elisabet Arnó Macià Escola Politècnica Superior d’Enginyeria Universitat Politècnica de Catalunya MODALITAT: B2 CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Llengües estranger es Noves tecnologies: Informàtica Temes transversals: Educació en valors, Coeducaci ó,

Educació en la diversitat, Educació per a la salut RESUM:

Aquest projecte pretén el desenvolupament d’un material amb unitats didàctiques temàtiques i activitats comunicatives multimèdia basades en textos autèntics per treballar la comprensió i expressió en anglès a 2n cicle de secundària i batxillerat utilitzant les TIC. Pel seu desenvolupament s’han previst les fases següents:

�� Disseny pedagògic de la seqüència formativa �� Implementació del material mitjançant una eina d’autor �� Confecció de la documentació necessària per executar les activitats �� Avaluació externa del material amb grups d’alumnes �� Modificació, distribució i implementació definitiva del material, que es pot

distribuir en diferents formats (web, CD-ROM,DVD, MP3 o en un format mixt.)

El centre d’interès es fonamenta en mòduls temàtics i els continguts estaran distribuïts en 3 gran blocs:

�� Destreses comunicatives bàsiques �� Material multimèdia de diferents tipus (enregistraments, enllaços, etc.) �� Continguts temàtics i culturals

L’alumne/a podrà triar diversos itineraris d’aprenentatge, segons el seu nivell i interessos: �� El primer itinerari seria el desenvolupament d’un tema del seu interès amb una

activitat basada en Internet que permeti integrar diversos tipus de continguts i oferir una interactivitat constant en forma d’exercicis d’opció múltiple, identificació d’imatges, resposta escrita etc., de la manera més variada i motivadora possible. A cada interacció hi ha un “feedback”.

�� Un segon itinerari seria la navegació per enllaços a llocs web que ofereixin

diversos continguts formatius i culturals relacionats amb l’activitat del primer itinerari.


Pàgina 154

�� Un tercer itinerari seria la pràctica de les quatre destreses bàsiques i la seva autoavaluació.

�� El quart itinerari seria el “follow up”, o activitats de reforç oral a la classe en

petits grups, treball en parelles, racons, etc.

En el disseny del material ha de tenir-se en compte la interactivitat: l’alumne constantment rep resposta a les seves accions i aquesta mena d’autoavaluació, facilitada pel ‘feedback’ constant que proporciona el programa, l’ajuda a dirigir el seu propi aprenentatge i a desenvolupar l’anomenat “autonomous thinking”.

Aquest material pot ser utilitzat de manera regular com a eina de suport per a l’ensenyament de l’anglès tant en assignatures optatives com de manera complementària en les assignatures comunes. Un altre entorn òptim per a l’explotació d’aquest material seria un centre d’autoaprenentatge (self-accéss) o el treball per racons a l’aula d’idiomes, en el qual l’alumnat treballa en grups que utilitzen diferents recursos sota la tutorització del professor.


Pàgina 155

TÍTOL: GEOGRAFIA LITERÀRIA DELS PAÏSOS CATALANS AUTOR: Llorenç Soldevila i Balart SUPERVISIÓ: Dr. Josep Murgades i Barceló Universitat de Barcelona MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Llengua i literatu ra catalana RESUM:

Amb la idea que sigui material utilitzable a les classes d’ESO i batxillerat organitzaré el meu projecte d’investigació en cinc camps ben definits:

a) Cinquanta rutes literàries d’autors que van de Ramon Llull fins a Ferran Torrent

amb tota mena de pautes per apropar els alumnes al descobriment alhora de la literatura i la seva imbricació amb els paisatges més diversos.

b) Trenta cases relacionades amb el més destacats dels nostres clàssics amb la informació adient per a possibilitar-ne l’ús didàctic per part del professorat de llengua i literatura.

c) Cinquanta llocs literaris d’especial significació històricocultural que han estat mitificats per alguns dels nostres escriptors.

d) Quinze obres de Narcís Oller (Pilar Prim) fins a Xavier Moret (Qui paga, mana) treballades didàcticament per a poder-ne fer rutes literàries monogràfiques.

Cinc mites tractats a partir de la literatura però tenint en compte altres àrees curriculars com la història, l’art, la música, la filosofia, etc.


Pàgina 156

TÍTOL: AUTONOMIA I AUTOAPRENENTATGE. PROPOSTES I A VALUACIÓ DE MATERIALS A L’AULA D’AUTOAPRENENTATGE

AUTORA: M. Eva Solera i Reig SUPERVISIÓ: Mercè Bernaus i Queralt

Departament de Didàctica de la Llengua i la Literat ura i de les Ciències Socials Facultat de Ciències de l’Educació Universitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: B2 CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Llengües estranger es RESUM:

Aquesta llicència està directament relacionada amb el lloc de treball de la persona sol.licitant, M. Eva Solera Reig, i reverteix d’una manera directa en la millora de la pràctica docent, en les estratègies metodològiques i en els recursos didàctics. Els objectius principals d’aquesta llicència són oferir eines i recursos tant per a l’alumnat com per al professorat, orientats a afavorir l’autonomia dins l’aula d’autoaprenentatge. Això es treballarà en tres parts: 1. Creació de materials dins l’aula d’autoaprenentatge,

atenent les noves tecnologies.

2. Creació de Learning Pathways (itineraris d’estudi dins l’aula d’autoaprenentatge).

3. Pilotatge d’aquests materials i Learning Pathways.

�� Pel que fa a la creació de materials, els objectius són treballar en els següents racons de l’aula d’autoaprenentatge:

�� Racó d’ordinadors –elaboració de fitxes-guia que orientin l’alumnat i donin suport a l’autoaprenentatge en aquest àmbit.

�� Racó de vídeo –creació de petits enregistraments de vídeo amb una fitxa de treball.

�� Racó de listening –creació de “Partial Dictations” i exercicis de “Multiple Choice”.

�� Racó de lectura –creació d’exercicis de “True or False” i “Information Transfer”, i ampliació del Reading Project.

�� Racó d’escriptura –creació d’exercicis de “Parallel writing”.

�� Racó de parla –creació d’exercicis que fomentin la fluïdesa en la parla.


Pàgina 157

�� Pel que fa a l’aplicació d’aquests materials dins la programació d’anglès, l’objectiu principal és la creació de Learning Pathways . Aquests Learning Pathways ajuden a l’alumne a construir el seu propi programa d’estudi i a treballar segons el seu nivell i ritme d’aprenentatge elaborat.

�� La part final d’aquest treball consistirà en el pilotatge de tots aquests

materials que s’han creat. Per tal de fer això s’elaboraran materials d’aprendre a aprendre : fitxes de seguiment, d’autoavaluació i de reflexió sobre l’aprenentatge. També es farà un pilotatge del progrés d’aprenentatge de l’alumnat mitjançant un examen de nivell a final de curs.

Aquest pretén ser un projecte pràctic que proposa un canvi d’enfocament metodològic dins el sistema educatiu. Amb aquest treball es vol fomentar l’autonomia dins de l’ensenyament de la llengua anglesa, entenent que això també pot ser aplicat a qualsevol tipus d’ensenyament. El resultat final que s’espera obtenir d’aquest treball és:

• Oferir eines i recursos tant per al professorat com per al’alumnat amb incorporació de material pilotat.

• Confegir models de bona pràctica per al professorat de llengua estrangera. • Donar un enfocament per fer-ne difusió mitjançant la publicació d’un dossier i un

CD.


Pàgina 158

TÍTOL: APRENDRE A ESTIMAR SENSE PREJUDICIS. EINES I MATERIALS CURRICULARS PER A L’EDUCACIÓ AFECTIVA I SEXUAL

AUTORA: Rafaela Subías de la Fuente SUPERVISIÓ: Mercè Izquierdo Aymerich

Universitat Autònoma de Barcelona Maria Assumpció Roset i Elias Programa d’Educació per a la Salut a l’Escola Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa Departament d’Educació

MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Temes transversals: Educació afecti va i sexual,

Coeducació RESUM: Aquest projecte es dedica als coneixements associats a l’educació afectiva i sexual; el seu origen es troba en la pràctica docent i es planteja com a objectiu revisar la seqüenciació dels continguts i elaborar nous materials curriculars per millorar l’aprenentatge dels coneixements relacionats amb aquest camp. Els objectius que es pretenen assolir són els següents:

��Esbrinar què saben i què volen saber els i les alumnes del primer cicle de l’ESO sobre la sexualitat i les relacions afectives.

��Contribuir a la prevenció de la violència contra les dones, incorporant en els continguts actitudinals els que fan referència a la revisió crítica dels rols de gènere i, en particular, l’anàlisi de les creences, coneixements i representacions que les i els adolescents tenen sobre els papers socials que corresponen a homes i dones en aspectes com l’amor i la sexualitat.

��Elaborar materials de suport per al professorat i materials educatius complementaris.

��Fer alguna aportació que ajudi a minvar les pràctiques sexuals de risc entre el jovent.

S’espera obtenir un producte final que inclogui el següent material: Per al professorat

�� Guia per al professorat amb la metodologia emprada, propostes per a la recollida, anàlisi i tractament dels coneixements previs.

�� Recull de les idees prèvies detectades en l’aplicació del qüestionari i l’experimentació a l’aula.

�� Programació detallada i valorada de les unitats desenvolupades en la posada en pràctica del projecte.

�� Propostes d’activitats per a l’alumnat per portar a terme la programació d’aula. �� Guia de recursos bibliogràfics i àudio-visuals per a l’aplicació de programes

d’educació afectiva i sexual. Per a l’alumnat

�� Exercicis interactius per penjar en la pàgina web de la xtec, en l’Edu365.com.


Pàgina 159

TÍTOL: CONCEPTUALITZACIONS, EXPECTATIVES I TREBALL AMB ELS INFANTS D’ORIGEN IMMIGRANT EN EDUCACIÓ INFANTIL DES DEL MEDI ESCOLAR

AUTORA: Teresa Suñé Roca SUPERVISIÓ: Dra. Sílvia Carrasco i Pons

Departament d’Antropologia Sosical Universitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Tema transversal: Educació en la di versitat RESUM: La població escolar d’origen immigrant és encara, i malgrat els canvis soferts en els últims cinc anys, una situació que es percep com a nova i complexa. El fet migratori no es alié a la nostra història. L’augment del percentatge de població d’origen immigrant és en alguns centres aclaparador però les seves causes son ben comprensibles. No ho és la manca de previsió i planificació a tots nivells. Existeix tot i els esforços més recents, una manca de recursos estructurals per fer-hi front. Es fa palesa també la manca de formació específica del professorat per comprendre aquest fet. El principi “tothom pot ser educat i té dret a ser-ho ” té fortes contradiccions i amaga profundes desigualtats socials. Coexisteixen escoles amb mitjans econòmics ben diversos que possibiliten o no diferents accions. Perviuen també metodologies en desús fora de tot criteri científic. Quins nens/es no estan escolaritzats en el tram escolar no obligatori?. Per què?. Qui té dificultat per fer front a despeses escolars ordinàries?, Quina tipologia d’escola no té una representació activa de pares i mares?. Qui vetlla per establir mesures d’equitat?. La suposada davallada de les respostes que els nens/es donen en el procés d’aprenentatge, sembla ser general. No es poden establir ni diferències ni causes però és un fet viscut com a real a la vista del nombre de professionals i població que el sosté. Respostes que s’allunyen del estàndard i ens aboquen a la inevitable caiguda dels nivells escolars! Quan aquest mite actua en poblacions d’origen immigrant l’èxit de l’estereotip i el prejudici està assegurat. No hi ha cap anàlisi previ, no s’avalua la situació de partida ni tampoc es fa referència a les condicions necessàries en les que l’aprenentatge es produeix. És el nostre un moment de canvi, és cert, però la nostra memòria històrica ens hauria de servir per continuar validant aquelles metodologies que entronquen amb el significant profund del que és un/una nen/nena. L’escola sap allò que sempre funciona. Per què s’entossudeix en reforçar el “no” enquistant-se i vivint el canvi com una agressió . Es pensa que reforçant els aspectes mecanicistes i quantitatius es tenen assegurats si més no els mínims. Per què costa tant dipositar en els alumnes i en relació al seu aprenentatge expectatives positives? Quins canvis s’introdueixen en el plantejament de l’etapa d’educació i infantil a partir de la incorporació recent i sobtada d’alumnat d’origen immigrant i com es reflecteixen en el conjunt de l’escola?


Pàgina 160

Analitzar les vinculacions que existeixen entre l’escola que es repensa per millorar a partir d’una perspectiva global i complexa i la percepció que té de l’infant, d’un ésser humà amb unes característiques concretes i definibles a partir de la perspectiva social i emocional serà motiu de la present recerca.


Pàgina 161

TÍTOL: FRACÀS ESCOLAR, CAUSES I PREVENCIÓ AUTORA: Pilar Surís Pavón SUPERVISIÓ: Pilar Monreal i Bosch

Departament de Psicologia Universitat de Girona

MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Temes transversals: Educació en la diversitat,

Coeducació, Educació especial, Educació en valors RESUM: El treball consistirà en fer un estudi sobre el fracàs escolar, entès aquest concepte d'una forma global, és a dir amb una vessant acadèmica, una altra emocional i les seves repercussions socials, tant en l'àmbit escolar, com el familiar i com a futurs ciutadans. Tal i com he expressat en els diferents apartats del meu projecte, intentaré fer una investigació exhaustiva, tot incidint en aquells aspectes que penso que haurien de millorar: reforç acadèmic ( nous ensenyaments basats en les capacitats diverses de l'alumnat), educació emocional (eines per treballar a tutories), treball conjunt amb les famílies... Tot i que els objectius ja estan especificats en el projecte, mostro a continuació aquells que considero més importants:

• Esbrinar en quines etapes escolar se sol iniciar el fracàs escolar, així com les causes més freqüents en les diferents etapes educatives.

• Cercar si es poden trobar símptomes comuns, a part dels resultats acadèmics negatius, i si és correcte parlar del fracàs escolar d'una forma més global.

• Investigar les eines que s'estan utilitzant actualment (em centraré en la ciutat de Girona, tot i que penso posar-me en contacte amb altres comunitats educatives), tant a preescolar com a primària i a secundària.

• Esbrinar les repercussions que té el fracàs escolar en: �� els propis alumnes �� en el professorat �� en les famílies �� en la societat en general

Respecte l'aplicació pràctica en els centres d'ensenyament, penso que aquest projecte pot incidir positivament en aquests aspectes: �� una revisió i renovació si cal, de les programacions. �� un augment de la conscienciació de la importància de l'educació emocional de

tots els alumnes en particular d'aquells que pateixen "fracàs escolar". �� eines per treballar aquest tema a tutories �� intent de millora en l'evolució escolar de molts i moltes alumnes �� revisió de l'actual sistema de qualificacions i la seva incidència (si la té) en el

fracàs escolar. �� disminució d'aquelles conductes negatives que segons el meu punt de vista,

són conseqüència de la baixa autoestima generada entre altres causes pel fracàs escolar.


Pàgina 162

�� eines per detectar les mancances individualitzades d'aprenentatge de cada alumne per ser tractades amb sistemes d'ensenyament més efectius.

�� disminució del nivell de frustració de molts ensenyants. �� augment de la participació de les famílies en les tasques educatives.

Per acabar el meu resum, vull insistir en el meu pensament que l'escola, amb totes les ajudes que calguin, ha d'intentar mantenir la curiositat i el plaer per aprendre que penso tenen tots els nens i les nenes, quan encara no han sorgit tots aquells factors que fan que alguns d'ells o elles comencin a rebutjar-la, molts cops amb molta intensitat.


Pàgina 163

TÍTOL: LA MÚSICA COM A ELEMENT TRANSVERSAL PER A L’ENSENYAMENT DE LA LLENGUA

AUTOR: Joan Tebé Castellà SUPERVISIÓ: Artur Noguerol Rodrigo


MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Àrees curriculars: Llengua i litera tura catalana, Música Tema transversal: Educació en la diversitat RESUM: Aquest projecte té una doble intenció: oferir unes estratègies i recursos que serveixin al professorat de llengua i literatura catalanes per presentar a l’alumnat unes propostes i una metodologia que li permeti adquirir unes competències bàsiques en relació a la lectura, anàlisi i creació de cançons, poemes i composicions musicades i, alhora, aprofundir en els seus coneixements de la Llengua i de la Literatura i en les seves habilitats interpretatives i crítiques. El treball consistirà en una recerca teòrica sobre la cançó, poesia i composicions musicades i un recull d’enregistraments audiovisuals. Es dissenyaran unes unitats didàctiques que tinguin en compte la literatura i la música i que contemplin ensenyament i avaluació, les quals seran experimentades i avaluades en un centre docent i marcaran les pautes per al disseny definitiu. Finalment, s’elaborarà un CD interactiu que reculli tot el treball didàctic. En aquestes unitats didàctiques, no es tractarà d’elaborar cap teoria musical, sinó oferir una guia de suport explicant les nocions bàsiques que el professorat no especialista ni tècnic en la matèria ha de saber per fer l’exposició del treball a classe. Són molts els arguments que donen suport a l’ús de la cançó i de la música en les classes de llengua i literatura, no solament per estimular les habilitats orals, sinó també les habilitats escrites: aprofitar el potencial emocional per connectar directament amb els sentiments dels i de les alumnes; afavorir el desenvolupament de la competència comunicativa, o sigui, la capacitat d’escoltar i de parlar; exercitar la comprensió auditiva en totes les seves estratègies; propiciar estratègies lectores i oferir múltiples possibilitats d’expressió escrita; treballar els aspectes més rellevants de la competència literària. Un altre motiu és el canvi introduït per la modernitat a la literatura actual: el constant desplaçament social de la lletra impresa en benefici de la utilització de varietat de canals comunicatius presents en els mitjans de comunicació de masses i de les noves tecnologies de la comunicació. La poesia escrita, per exemple, ha quedat minoritzada, per una banda, però potenciada per una altra per l’hàbit general de consumir-se a través de la música. La utilització de les cançons i les composicions musicades com a element transversal per a l’ensenyament de la llengua contribuirà, sens dubte, a potenciar la pedagogia de la diversitat perquè són eines que respecten les diferències individuals entre l’alumnat i constitueixen un material idoni per treballar la competència intercultural.


Pàgina 164

TÍTOL: BLOG FOTOGRÀFIC DINÀMIC PER A L’ESTUDI DE LA HISTÒRIA DE L’ART

AUTORA: Judith Tolentino i Marjanet SUPERVISIÓ: Josep M. Solé i Sabaté

Departament d’Història Moderna i Contemporània Universitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: B2 CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Ciències socials Noves tecnologies: Informàtica, Mitjans audiovisu als RESUM: L’ensenyament de la història de l’art prevista pel segon curs de batxillerat planteja com a eix vertebrador de la matèria, l’anàlisi de les imatges. Sovint l’amplitud del temari, la quantitat d’obres a comentar, els pocs mitjans visuals utilitzats per l’anàlisi, i la absència de manuals que recullin tot el material gràfic i que, al temps, siguin accessibles econòmicament per la gran majoria de l’alumnat dificulten assolir els objectius bàsics de la matèria En aquest projecte pretenc realitzar un model d’utilització de les TIC a l’aula com a eina vehicular de l’aprenentatge de la història de l’art, a partir de l’aprofitament de les possibilitats que pot plantejar la creació i l’ús d’un blog fotogràfic dinàmic que permet l’anàlisi de qualsevol de les manifestacions artístiques previstes en les propostes de la matèria. El significat del foto-blog d’art plantejat, hauria de partir importància que té en tot weblog la idea i la seva difusió i discussió, i en aquest cas la idea seria la imatge artística i transforma el blog en el lloc, on prèvia canalització i introducció de l’alumnat en el llenguatge previst, permeti desenvolupar la fase de creació del projecte, possibilitant generar noves imatges relacionades amb la plantejada pel professor (detalls de l’obra, aspectes desconeguts, influències), així doncs es podria partir del blog director per passar als blogs dels alumnes agregant la imatge en el blog principal. Així doncs el resultat seria la creació d’un sistema d’ intercomunicació d’imatges i comentaris de l’obra d’art. Fins el moment els comentaris a classe d’història de l’art eren silenciosos, el professor comentava i els més agosarats feien intervencions, el blog permet l’expressió, afavoreix el dinamisme i convida a la reflexió i al raonament.

La consulta d’imatges haurà de ser accessible, consultable i participativa en qualsevol moment i lloc amb connexió a la xarxa. OBJECTIUS

• Elaborar un projecte de treball que possibiliti a qualsevol professor d’història de l’art utilitzar amb facilitat les noves tecnologies com a eina vehicular de l’aprenentatge.

• Crear un model de blog fotogràfic dinàmic que serveixi de base per la posterior realització d’altres blogs

• Tenir una base d’imatges d’ampli abast per poder compartir en xarxa agrupada per èpoques i de consulta ràpida

• Permetre a l’alumnat l’ utilització de les TIC per l’aprenentatge de la matèria. • Poder consultar el material en qualsevol moment i des de qualsevol lloc


Pàgina 165

• Generar un debat i comentari en relació a totes les obres proposades • Tenir com elements de referència els models d’observació i anàlisi de les

manifestacions artístiques. • L’aprofitament del blog com una possible eina d’avaluació i com a complement de les

estratègies de recuperació acordades per l’equip docent i els departaments. • Facilitar l’ús del vocabulari propi de la matèria a partir de les correccions.


Pàgina 166

TÍTOL: DIVERSITAT CULTURAL I ATENCIÓ EDUCATIVA. EST UDI DE LES DUES CULTURES MAJORITÀRIES AL MUNICIPI DE SANTA COLOMA DE GRAMENET, MARROQUINS I XINESOS

AUTORA: Carme Torrents i Lombarte SUPERVISIÓ: Enric Castella i Castella

Programa d’Educació Compensatòria Departament d’Educació

MODALITAT: B2 CLASSIFICACIÓ: Tema transversal: Educació en la di versitat RESUM: La realitat sociocultural de molts dels municipis de Catalunya ha fet un gir important donada la incorporació de persones procedents de diferents països i cultures. És en aquest nou context on centrem el nostre treball i concretament al municipi de Santa Coloma de Gramenet. Des del meu lloc de treball com a professional de l’EAP he pogut constatar aquests canvis socials en aquests últims darrers anys, canvis que altrament els hem anat trobat en les aules de les escoles d’infantil i primària i també de secundària. En les dades del padró municipal observem que a hores d’ara les dues cultures majoritàries a Sta. Coloma de Gramenet són la marroquina i la xinesa. El projecte de recerca és centra en l’estudi d’aquestes dues cultures recollint dades i elaborant propostes d’atenció social i educativa per als alumnes i les seves famílies. El projecte té per objectius en una primera aproximació: descriure els principals trets d’identitat social, cultural i religiosa de les dues comunitats, analitzar les diferències socioculturals més significatives que tenen aquestes dues comunitats respecte la nostra, descriure i analitzar els principals problemes que es deriven del xoc de cultures, evidenciar les necessitats educatives i socials que tenen els alumnes marroquins i xinesos quan s’incorporen al nostre sistema educatiu, descriure els elements que s’han de tenir en compte per tal de poder elaborar un pla d’acollida que reculli les necessitats dels alumnes i de les seves famílies, recollir i analitzar les principals dificultats que tenen els alumnes marroquins i xinesos en relació a l’aprenentatge de la llengua quan s’incorporen al nostre sistema educatiu. En una segona fase es volen recollir les experiències que diferents centres de primària i secundària han dut a terme en el nostre municipi per atendre les necessitats dels alumnes nouvinguts durant els cursos 2003-2004 i 2004-2005. Finalment es volen proposar una sèrie d’actuacions en el camp social i educatiu que donin resposta a aquesta nova realitat que ens trobem en els centres escolars. El projecte tindrà com a marc teòric la teoria general de sistemes i la resolució alternativa de conflictes.


Pàgina 167

TÍTOL: ELABORACIÓ DE GUIES DIDÀCTIQUES PER TREBALLA R A LES AULES DE NOVES TECNOLOGIES PER A LES CIÈNCIES

AUTORA: Montserrat Tortosa Moreno SUPERVISIÓ: Immaculada Torra Bitlloch

Escola Universitària Politècnica de Manresa Universitat Politècnica de Catalunya

MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Àrees curriculars: Ciències natural s i experimentals,

Tecnologia Noves tecnologies: Informàtica, Mitjans audiovisu als Temes generals o transversals: Educació en valors ,

Educació per a la salut RESUM: Vivim en un món en el que les possibiltats d’intercanviar i obtenir informació són cada vegada majors. En el camp de les ciències i la tecnologia cada vegada es tenen maneres de monitoritzar més detalladament els experiments i poder fer anàlisis més exhaustives dels resultats. Les aules de ciències dels IES s’estan dotant de nous sensors i maquinària (equip multilog pro i programari multilab) que permeten l’obtenció continuada de dades d’una pràctica, així com el seu emmagatzematge i posterior tractament. Aquest esforç fet per l’Administració docent cal completar-lo amb guions de pràctiques i altres exercicis per a facilitar la tasca del professorat. En aquest projecte es proposa elaborar material per treballar amb alumnes a les aules de noves tecnologies per a les ciències dins l’assignatura de química al batxillerat. Els objectius del projecte són l’obtenció de guions per a l’alumnat i guies per al professorat. No pretenc que aquest material sigui només una adaptació de les clàssiques pràctiques de laboratori adaptades a les noves tecnologies, sinó que voldria incorporar-hi dues particularitats: una és que s’aprofondeixin conceptes que es treballen a diferents disciplines científiques i a l’educació física, de manera transversal; una altra, que les tasques a fer per l’alumnat tinguin un component social actual elevat, en el sentit que ajudin a desenvolupar l’esperit crític científic, amb coneixement de causa. La tria dels temes a tractar s’ha fet en base als objectius generals que ha d’assolir l’alumnat i continguts de la matèria de química al batxillerat. Les guies didàctiques proposades són les següents: canvis d’estat, lleis dels gasos (Boyle i Gay-Lussac), reaccions químiques, factors que afecten la velocitat d’una reacció química, càlcul de l’ordre d’una reacció i de l’energia d’activació, enllaç químic, energia a les reaccions químiques, electricitat i canvi químic, substàncies covalents polars i apolars, mesura de l’acidesa i solucions reguladores de pH Per a fer el treball utilitzaré material bibliogràfic, els laboratoris de l’IES Ferran Casablancas, recursos del CDEC, i intercanvis d’impressions amb els professionals (a alguns els conec personalment i amb d’altres hi voldria establir comunicació) que han treballat prèviament en l’elaboració de material docent amb sistemes automàtics de captació de dades. També utilitzaré material propi que he anat elaborant al llarg de vint anys d’experiència a l’educació secundària i de catorze anys com a associada universitària.


Pàgina 168

TÍTOL: APLICACIÓ DE LES NOVES TECNOLOGIES A L’ENSEN YAMENT-APRENENTATGE DE LA FÍSICA AMB UN PROGRAMA INFORMÀTI C PROPI

AUTOR: Joan Ramon Vara i Antonino SUPERVISIÓ: Armando González Maldonado

Facultat de Ciències de l’Educació Universitat de Lleida

MODALITAT: B2 CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Ciències naturals i experimentals RESUM: Les classes de física són tradicionalment explicades amb guix i pissarra, moltes vegades amb una presentació difícil de veure i d’entendre per l’alumnat. Cal utilitzar els mitjans que ells tenen com a diversió: els seus PCs. En aquest projecte intento fer realitat una tècnica que no està molt utilitzada pels professors de física teòrica, així com molts professors de tecnologia dels nostres instituts de secundaria i de batxillerat : la substitució del guix i la pissarra pel del canó de projecció o els PCs de l’institut per donar les classes teòriques de física. És evident que mai hi haurà una substitució total, però caldrà orientar el professorat vers aquest camí. El treball realitzat consisteix en uns fulls de càlcul interactius on el professors poden variar les dades contínuament i explicar la teoria de la física amb una presentació dinàmica sense haver d’esborrar fórmules o gràfics, amb la qual cosa poden repetir les explicacions moltes vegades, tornant-hi solament amb un sol moviment de ratolí. Intento, doncs, mitjançant una aplicació informàtica personal que he treballat i que ja he portat a la pràctica entre els meus alumnes, garantir l'atenció de l'alumne en l'aprenentatge de la matèria de física, tant més quan els resultats i la valoració que s'ha fet en el curs 2001-2002 de les competències bàsiques en matèria de matemàtiques, tecnologia i ciències experimentals han donat uns valors molt baixos. La petita part del programa que he preparat ja ha estat realitzat totalment amb Excel, de l’OfficePro de Microsoft que pot ser ampliat amb l’Interactive Phisics o altres programes interactius, aprofitant totes o gairebé totes les possibilitats que el programa ofereix i que poden ser aplicades per aquest propòsit. Aquest nou programa d'ensenyament/aprenentatge està pensat per iniciar-lo en els cursos finals de l'etapa d'ESO ja que amb la LOCE es dóna la facilitat de que els alumnes puguin escollir uns itineraris com són els de ciències i tecnologia en els que s’hi pot aplicar. D’altra banda hi ha molts ítems aplicables a batxillerat i ajuda tant el professorat com l‘alumnat a resoldre problemes i situacions físiques, variant els valors inicials amb botons inclosos dins el programa per obtenint valors finals. Això pot donar lloc a treballar també els exercicis a la llibreta i comprovar-ne els resultats a la pantalla, ja sigui de l’ordinador o del canó de projecció.


Pàgina 169

TÍTOL: CREACIÓ DE PAUTES OPERATIVES PER APLICAR-LES ALS ALUMNES DE TERCER DE SECUNDÀRIA A PARTIR D’UNA EDUCACIÓ EN VALORS I UNA MEDIACIÓ QUOTIDIANA PER A LA CONVIVÈNCIA DELS CENTRES

AUTORA: Rosa M. Vela i Abella SUPERVISIÓ: Serafí Antúnez Marcos

Departament de Didàctica i Organització Educativa Universitat de Barcelona

MODALITAT: B2 CLASSIFICACIÓ: Temes transversals: Educació en la diversitat, Educació

en valors RESUM: El projecte que proposo desenvolupar parteix d’una necessitat percebuda i expressada per part dels professors dins de la nostra tasca docent: la necessitat de crear estratègies operatives i senzilles que es puguin transformar en una conducta “normal” i acceptada per a tots . D’aquesta manera es poden donar resposta a molts problemes de convivència dins del centre i facilitar la tasca relacionada amb l’educació en la diversitat. He escollit els alumnes de 3r d’ESO perquè és un dels cursos en el que, generalment, es produeixen més incidències de convivència. Els motius?, segur que tots nosaltres en podríem fer un llistat extens, uns per la pròpia experiència i d’altres pel que s’ha parlat.

El resultat que espero obtenir d’aquest projecte és el següent:

· Confirmar la utilització de la mediació com a valor educatiu i preventiu en la

resolució de problemes.

· Aconseguir millorar en l’alumnat de 3r d’ESO (i en general), els objectius actitudinals i democràtics.

· Aconseguir gaudir d’un ambient de treball favorable, tant a nivell individual com grupal, per facilitar una millor aplicació de l’educació en la diversitat


Pàgina 170

TÍTOL: EN FORMA. UN HÀBIT DE VIDA SALUDABLE AUTORA: Marta Vidal i Cortada SUPERVISIÓ: Francesc Cos i Morera

INEFC Barcelona

MODALITAT: B2 CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Educació física Noves tecnologies: Informàtica Tema transversal: Educació per a la salut RESUM:

És sabut que l’activitat física (realitzada de forma regular i controlada) és un hàbit de vida saludable, que ajuda a incrementar la qualitat de vida tant a nivell de salut com a nivell de benestar individual i de relació amb els altres. Però si no acompanyem aquest coneixement d’un comportament conseqüent no haurem aconseguit res, per això cal insistir ja en l’ensenyament obligatori de la necessitat d’aquesta pràctica. Aquest projecte vol ser una posada en escena, un resum de tot el treballat a educació física durant l’ensenyament secundari ampliant els coneixements en tot allò que referint-se al fitness és necessari per a un pràctica saludable, motivadora i duradora, integrada en els nostres hàbits de vida.

El fitness és un bon medi per a que els nois i noies, un cop acabats els estudis als centres de secundària, i per tant l’obligatorietat de fer activitat física, puguin donar continuitat a aquesta pràctica d’activitat física tan necessària per a la seva salut i qualitat de vida.

Aquest projecte pretén mostrar el fitness com a medi per estar en forma, adaptable a tothom, a tots els horaris i preferències.

En forma. Un hàbit de vida saludable introdueix als nois i noies el concepte de fitness, les seves possibilitats com a medi per estar en forma, com s’organitza i programa i quins són els elements que l’integren.

Els objectius d’aquest projecte es poden resumir en:

��Reconéixer el fitness com a opció d’activitat física saludable

��Integrar els continguts de l’aula amb els específics del fitness i passar del que podriem dir “teoria” a la pràctica.

��Donar eines als nois i noies per a la presa de decisions en el camp de l’activitat física

��Aportar material a l’àrea d’educació física utilitzant les noves tecnologies


Pàgina 171

TÍTOL: METODOLOGIES I MATERIALS INTERDISCIPLINARIS PER ALS ALUMNES NOUVINGUTS

AUTOR: Lluís Vilà i Prunés SUPERVISIÓ: Ignasi Vila i Mendiburu / Francesc C arbonell i Paris

Universitat de Girona MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Àrees curriculars: Ciències natural s i expreimentals,

Ciències socials, Tecnologia Tema transversal: Educació en la diversitat RESUM: 1.-Es pretén fer un treball d’investigació i recerca, sobre les diferents estratègies i metodologies d’aprenentatge, que facilitin el procés d’inserció al grup classe, que augmentin la seguretat en si mateix, que facilitin i afavoreixin el treball autònom, en un grup heterogeni, que permetin atendre la diversitat a l’aula, que permetin diferents ritmes i nivells de treball, que siguin obertes, que siguin graduades en dificultat, que permetin combinar grups de treball diferents, petits, parelles, i grups cooperatius, per tal de posar-los a l’abast del professorat, i fer-los servir segons les necessitats i les circumstàncies de cada institut.

2.-Es pretén fer un material didàctic, com a una concreció pràctica de les metodologies per treballar la diversitat, i d’us per el professorat de les àrees de tecnologia, experimentals i socials, per tal de poder treballar a les aules, amb alumnes post-Tae, i que estan dins d’un grup/classe, amb alumnes que no tenen la seva procedència de tallers de llengua. El material té com a finalitat, posar en pràctica les metodologies i estratègies d’aprenentatge descrites i estudiades en l’apartat 1, amb l’objectiu de facilitar l’adquisició dels continguts mínims d’aquestes àrees, donada la insuficiència de lèxic disciplinar, i les mancances curriculars d’aquests alumnes post-Tae. El material que es pretén posar a disposició del professorat, tindrà format de dossier escrit, pàgina web i activitats clic, ja que es pretén que sigui un material interactiu i amb un grau elevat de individualització.

El fil conductor del material, és la vida d’en Pere Coll i Rigau, un dels fills del masover del comte de Torroella, que al 1867, i amb tretze anys, va emigrar a Cuba. Quan torna a Torroella, és un home ric, i impulsa el conreu de l’arròs a les terres de Torroella i Pals. El seu caràcter lliberal i emprenedor, que l’enfrontarà amb el comte de Torroella, fa que hi hagi un gran dinamisme econòmic a la zona, que arriba fins avui dia, amb camps d’arròs, molins i recs. Es tracta doncs de elaborar un material interdisciplinari, que afecta les àrees de socials, experimentals i tecnologia, per treballar-lo per projectes i amb grups cooperatius i heterogenis, tenint com a punt de partida un fet i uns personatges, que formen part de la nova realitat geogràfica, social i cultural dels alumnes nouvinguts. La utilització, d’un personatge com en Pere Coll i el comte de Torroella, de l’emigració a Cuba, la seva tornada i l’impuls de l’arròs, permet diferents aspectes a tenir en compte amb els alumnes, com: a.-Positivar l’emigració, un element que comparteixen els alumnes amb la historia d’en Pere Coll.


Pàgina 172

b.-Fer un recorregut per la geografia del nou entorn on viuen, descrivint l’itinerari des de la casa pairal fins Cuba i el seu retorn. c.-Treballar els continguts de tecnologia, a traves del molí d’arròs de Pals, que encara esta en funcionament. d.-Treballar els continguts d’experimentals, a través del conreu de l’arròs i dels ocells que hi fan estada.


Pàgina 173

TÍTOL: LA VISIÓ CALIDOSCÒPICA DE LA IMATGE DIGITAL AUTORA: Mireia Vilallonga Tena SUPERVISIÓ: Gemma Carbó i Ribugent

Comunicació i Servei Educatiu Museu del Cinema de Girona

MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Educació visual i plàstica Noves tecnologies: Informàtica, Mitjans audiovisu als

RESUM: Aquest projecte sorgeix de la reflexió del paper que pot significar la imatge en l’educació. Té la intenció d’establir un pont entre el que s’ha definit com a interpretació i lectura d’imatges i la seva producció i realització. També hi és present la intenció d’optimitzar al màxim el material informàtic -càmeres de vídeo i de fotografia- que el departament d’Ensenyament ha proporcionat als centres. La majoria d’activitats van adreçades a l’àrea d’educació visual de secundària, però poden ser extensives a totes aquelles matèries en què calgui un procés d’observació i anàlisi d’imatges. El treball final tindrà tres grans blocs:. 1. Imatge fotogràfica digital.

Aplicacions informàtiques: Corel Draw . Photo Paint. Paint Shop pro. Captació d’imatges. Fotomuntatge i tractament informàtic. Biblioteca d’imatges especialment centrada en l’arquitectura de Gaudí..Proposta d’activitats. En referència al tractament de les imatges fixes digitals , els estudiants poden experimentar una altra forma d’emprar el color i els elements compositius. Les imatges a tractar poden ser fotografies fetes pels mateixos alumnes o bé de treballs plàstics que han realitzat a classe, donant-los un altre enfocament. També una altra possibilitat seria el tractament informàtic d’obres pictòriques.

2. Imatge videogràfica digital.

Aplicacions informàtiques: Adove Premiere. Studio8. Noves aportacions en el llenguatge fílmic. Guió. Filmació. Realització. Edició. Biblioteca de filmacions per a l’edició. Estudi de l’obra d’Antoni Gaudí. Proposta d’activitats. La relació del vídeo amb les arts plàstiques com a finalitat en si mateixa pot donar lloc a diferents activitats experimentals i creatives que es concretaran en el treball definitiu. El projecte també contempla l’edició de filmacions d’imatges provinents del món de les manifestacions artístiques, sobretot d’aquelles en què la representació bidimensional fa impossible la seva percepció, com és el cas de l’escultura i l’arquitectura. Els moviments de la càmera són, per ara, l’única representació que ens pot acostar a la visió tridimensional. La intenció és que l’alumne realitzi un collage animat de l’obra de l’arquitecte o escultor. En referència a aquesta secció del treball, es centrarà especialment en l’estudi de l’obra de Gaudí. S’ha optat per aquest creador per la seva concepció d’obra global i síntesi de les arts.


Pàgina 174

3. Imatge cinematogràfica .

Els gèneres. Els estereotips dintre dels gèneres. Recerca de seqüències de diferents gèneres destinades a la reedició. Proposta d’activitats. L’objectiu d’aquest apartat és primordialment que l’estudiant adopti una actitud activa, crítica i observadora davant del visionat de pel·lícules. Un aspecte a tenir en compte és la consideració dels diferents gèneres cinematogràfics. El recull de seqüències de pel·lícules realitzades al llarg de la història del cinema, pot permetre a l’alumne observar el procés d’assoliment del llenguatge cinematogràfic i la seva evolució.

Una vegada acabat el projecte, es materialitzà en dos dossiers: ��Dossier de treball Imatge fixa digital: Objectius. Descripció de les activitats. Fitxes de

treball. CD amb el material gràfic. ��Dossier de treball Vídeo i cinema: Objectius. Descripció de les activitats. Fitxes de

treball. DVD amb les filmacions realitzades.


Pàgina 175

TÍTOL: CONTES PER COMPARTIR AUTOR: Joaquim Vilar i Sais SUPERVISIÓ: Josep Bota i Gibert

Inspecció d’Educació Departament d’Educació

MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Llengua i literatu ra catalana RESUM: Contes per compartir és un projecte d’elaboració de materials de llengua catalana per alumnes que s’hagin incorporat tard a l’institut. Es fonamenta en dues bases i en un eix transversal que les uneix. La primera base és la conveniència de partir de continguts propers als aprenents, un requisit important a l‘hora d’ensenyar i aprendre una segona llengua (L2)1. Per requisits propers entenem partir de la seva visió del món, de dins de les seves arrels, de la cultura que els és pròpia. La segona base és la utilització de l’ordinador i de la xarxa internet per aprendre. Finalment, l’eix que les vertebra és el conte entès com a memòria cultural i com a recurs contextualitzat per treballar la llengua. Els materials prendran cos a través d’un treball de camp que recollirà contes d’àmbits lingüístics i culturals diferents, de l’Àfrica (Magrib, Senegal, Gàmbia), a l’Europa de l’est (Romania, Ucraïna, Bielorússia); de llatinoamèrica a Àsia (Panjab, Xina). Cada conte seleccionat es gravarà en dos arxius d’àudio digitalitzats: • en la llengua original • en llengua catalana La veu serà la dels alumnes que hagin compartit el conte, sempre que sigui possible. • Podrà ser escoltat i llegit. • L’aprenent podrà gravar-se i escoltar-se. El contes gravats es transcriuran en l’alfabet de la llengua original i en català. Un cop recollida la base d’àudio i transcrits els contes vindrà el moment d’ordenar-los segons les seves possibilitats temàtiques i didàctiques. Cada conte ha de servir per treballar un camp semàntic d’ús habitual (o un centre d’interès) i el vocabulari bàsic que s’hi relaciona, així com les estructures d’ús que se serveixen d’aquest vocabulari i les funcions comunicatives que hi predominen, sense les quals no és possible comunicar-se. Per això ordenats el contes, la feina consistirà en optimizar-los per tal que siguin una eina eficaç d’aprenentatge lingüístic. Cada conte proposarà sis blocs de tasques:


Pàgina 176

• Podrà ser escoltat i llegit. • L’aprenent podrà gravar-se i escoltar-se. • Contindrà blocs graduats d’exercicis de vocabulari, estructures lingüístiques i temps verbals que seran autocorrectius. • Reforçarà l’aprenentatge del vocabulari bàsic del centre d’interès treballat amb el recurs de desar els mots apresos i les seves definicions en una base de dades personalitzada. • Proposarà un treball de llengua escrita que es podrà imprimir i corregir directament a l’aula. •Permetrà l’autoavaluació graduada de la CO i la CL.


Pàgina 177

TÍTOL: LA INDUSTRIALITZACIÓ CATALANA A INTERNET AUTOR: Lluís Virós i Pujolà SUPERVISIÓ: Eusebi Casanelles i Rahola

Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Àrees curriculars: Ciències socials , Tecnologia Noves tecnologies: Informàtica RESUM: El treball consisteix en l’elaboració de continguts didàctics per a la pàgina web del Museu de la ciència i de la tècnica de Catalunya. Els objectius principals del Museu són la difusió, catalogació, conservació i estudi del patrimoni tècnic, des d’un punt de vista català. És per això, que la seva temàtica principal és el fenomen de la industrialització, tema central de la història de Catalunya al que es dedica aquest treball. La tècnica que s’utilitza per a l’elaboració d’aquests continguts és la de la base de dades. D’entrada, s’està bastint un esquema cronològic amb quatre grans apartats: etapa preindustrial, revolució industrial (segle XIX), l’electrificació i la darrera onada d’innovació tecnològica (1960-2000). Dins de cada etapa, es tractarà uns gran temes com ara: les fonts d’energia, els processos de producció, els aspectes socials derivats de l’organització del treball... Cadascun d’aquests temes es divideix en aspectes concrets d’entre els que poden citar a tall d’exemple la màquina de vapor, els gremis, els sindicats, la filatura... La feina que es desenvolupa gràcies a aquesta llicència comença per l’ordenació i la conceptualització de tots els continguts (tasca supervisada per especialistes contrastats), i continua amb l’elaboració d’uns textos didàctics bàsics sobre els temes tractats i finalitza amb l’elaboració d’unes fitxes de cada element que especifiquin les possibilitats didàctiques que el professorat i l’alumnat pot utilitzar. Per tant, aquesta feina intenta facilitar l’apropament a un tema complex i interdisciplinari molt important per entendre la història contemporània de Catalunya, està especialment adreçat al professorat de ciències socials i de tecnologia i permetrà l’accés a un conjunt variat i nombrós de materials que permeti tractar el tema de la industrialització en tota la seva amplitud, des dels punts de vista històric, social, econòmic, tecnològic i energètic.

(curs 2004 / 2005) - xtec.cat · Resum dels projectes adjudicats Pàgina II Pàgina 14. Balanzó de...

Documents

Transcript of (curs 2004 / 2005) - xtec.cat · Resum dels projectes adjudicats Pàgina II Pàgina 14. Balanzó de...