Il·lustrat escocès, estava al corrent dels esdeveniments socials i intel·lectuals de l’època, es va dedicar a la filosofia no professionalment i va ésser amic de Rousseau.

Va treballar en política en diversos càrrecs diplomàtics i al final es va retirar per dedicar-se a escriure.

El seu llibre més ambiciós fou el Tractat sobre la naturalesa humana, però no obtingué l’èxit que Hume esperava i va haver de fer-ne una síntesi, retallant aspectes importants; escriví, doncs, l’Enquiry, les Investigacions sobre l’enteniment humà, reduint l’àmbit global de l’ésser humà contingut al Tractat per centrar-se en les qüestions de teoria del coneixement.

Els continguts de la ment són o bé impressions o bé idees: Impressió: dades immediates

de l’experiència Idees: imatges o còpies de les

impressions. La diferència és una qüestió

d’intensitat, les impressions són més fortes i vives.

Les idees són còpies de les impressions, aquestes són sempre anteriors a aquelles.

“Mètode”: per comprovar si les idees de la filosofia són correctes només hem de cercar les impressions de les que derivin. Si no n’hi ha, la idea no té significat.

Impressió

Idea

Les idees s’associen pels principis de: Semblança: passar d’una idea a una altra

per la semblança entre les dues (de la pintura d’un arbre a un arbre original)

Contigüitat espai i temps: passar d’una idea a una altre per la seqüència temporal o la proximitat espacial (de la idea de primavera a la d’estiu)

Causa i efecte: passar d’una idea a pensar la seva causa (del gel passar a la idea de fred)

Relacions d’idees: matemàtica, àlgebra, geometria, aritmètica, lògica. És un coneixement independent dels fets però aplicable a ells. Són certs intuïtiva o demostrativament. La seva negació és una contradicció.

Qüestions de fet: coneixement referit a les coses, a la realitat. Mai no impliquen contradicció. Només tenim impressions d’objectes presents, però sempre establim relacions entre ells i esperam que després de que un esdevengui, n’esdevindrà un altre. P. ex. “El sol no sortirà demà”. La seva negació no és una contradicció.

Gairebé tots els raonaments relatius a qüestions de fet semblen estar fonamentats en la relació causa-efecte.

Idea de causalitat: ¿de quina impressió deriva la idea de causa? Tenim la impressió de la causa i la impressió de l’efecte, hi

suposam una connexió necessària, i pensam que en el futur sempre se seguirà el mateix efecte de la mateixa causa, però... de quina impressió es deriva aquesta idea de connexió necessària? 

Buscam una connexió necessària entre la causa i l'efecte, però no hi ha impressió d'aquesta connexió, no és un fet, som nosaltres que la suposam. 

En la nostra experiència hi trobam una conjunció constant entre la causa i l’efecte: sempre que es dóna el primer es dóna el segon.

Connexió necessària?Connexió necessària?Fred

(causa)Gel

(efecte)

impressió impressió

Impressió?(no n’hi ha)

SOLUCIÓ: no hi ha cap impressió que

verifiqui la idea de connexió necessària.

Només tenim la certesa de què a

l’efecte li precedeix la causa perquè en

el passat sempre s’ha donat així, i

confiam que en el futur també es doni.

Ens hem acostumat a la unió d’aquests

dos fets: és l’hàbit, el costum el que

guia la nostra vida, no la raó.

La creença: podem creure amb el

principi de causalitat quan es passi

d’una impressió a una altra, mai d’una

impressió a quelcom que no hi hagi

hagut impressió, experiència.

(PSICOLOGISME)

Extret de l’Atlas Universal de la Filosofia, Ed. Oceano

El JO o la identitat personal. Totes les impressions que tenim són particulars: ara tenc fred, ara veig un ocell, ara estic cansat. Suposam que hi ha una substància que suporta aquestes impressions, però d’aquesta substància no en tenim cap impressió, per tant, no podem demostrar en que existeixi aquesta substància.

Com tenim, doncs, la idea de identitat personal? Per la memòria.

La REALITAT o el MÓN EXTERIOR: tenim impressió de les coses concretes però no del món en la seva totalitat. Suposar l’existència de “la realitat” és, doncs, incorrecte.

DEU: tampoc no tenim cap impressió de Déu, per tant, tampoc podem admetre la seva existència. 

La filosofia de Hume té els següents trets: ESCEPTICISME: no podem basar ni la ciència ni

la filosofia en la raó ni en l'experiència. FENOMENISME: només podem conèixer allò

que se'ns apareix (impressions). Text final de l'Enquiry: “Si convençuts d’aquests principis donem un cop d’ull

a les biblioteques, quins estralls caldrà que fem? Si agafem, per exemple, algun volum de teologia o de metafísica escolàstica, preguntem-nos: és que conté algun raonament abstracte sobre la quantitat o el nombre? No. És que conté algun raonament empíric sobre els fets i l’existència? No. Confieu-lo llavors a les flames, car no pot contenir més que sofisteria i il·lusió.”

El principal interès de Hume en escriure el Tractat era de caràcter moral: les qüestions de coneixement eren una introducció a l’anàlisi de la naturalesa humana. Com resa el sotstítol «Assaig per introduir el mètode del raonament humà en els assumptes morals».

En consonància amb la teoria del coneixement empirista, els judicis morals dels homes tampoc no es basaran en la raó. Quan jutjam entre el que està bé i el que està malament el judici es basa en les impressions, els sentiments o les emocions, és a dir, consideram que està bé allò que ens plau i malament allò que ens disgusta.

Aquest tipus d’ètica s’anomena emotivisme.