El llegat indiàde Lloret de Mar

Història de Lloret

ELS IBERS 250 ACJaciments ibers: Montbarbat, Puig de Castellet i Turó Rodó.

966Document on surt per primera vegada el terme Loredo. Prové del terme Lauretum, zona de llorers.

S. XICastell de Sant Joan

S. XVIIEl cabotatge, el comerç pel nostre mar. Navegació de port a port seguint la costa de Lloret fins a Cadis. Transportaven carbó, llenya, peix, suro, botes, avellanes, fruita...

1778Inici de la construcció dels vaixells d’altura. Es promulga el Decret de Lliure Comerç de Carles III que permet la construcció dels vaixells per anar a fer les Amèriques des de qualsevol platja de Catalunya.

EDAT ANTIGA EDAT MITJANA PAS SAT PESCADOR I COMERÇ D’ULTRAMAR, L’ÈP OCA DELS AMERICANOS .

ELS ROMANS SEGLE I I DC

Sepulcre romà: torre sepulcral romana amb necròpoli de

tombes d’incineració.

1812-1869Construcció de 150 vaixells d’altura a les platges de Lloret.

1840-1880Anys en què varen emigrar més lloretencs a Amèrica, sobretot a Cuba.

1898Pèrdua de les colònies de Cuba, Puerto Rico i Filipines, i retorn de molts lloretencs a Lloret.

INICIS DEL TURSME

1919Destinació de vacances per a persones de l’alta societat de Barcelona.

1950Arribada dels primers

turistes internacionals.

Abans que els turistes descobrissin la bellesa de les platges i cales de Lloret de Mar, la vila ja tenia una estreta relació amb el mar. Primerament com a poble de pescadors i, posteriorment, amb el comerç d’ultramar.

A mitjans del segle XVIII hi havia molts navegants lloretencs que anaven a Amèrica per buscar fortuna. Eren els indians, que a Lloret de Mar eren anomenats americanos.

L’any 1778, el rei Carles III promulgà el Decret del Lliure Comerç amb les colònies americanes i aquest va ser l’impuls definitiu perquè molts s’embarquessin en aquesta aventura. Va ser l’època en què es varen començar a construir grans vaixells a les platges de Lloret per marxar a Amèrica.

Els vaixells invertien entre quatre i sis mesos per fer el viatge cap a Santiago de Cuba, l’Havana, Montevideo, Buenos Aires... Anaven carregats de vins, olis, teixits, sal, farina i altres mercaderies; i tornaven a Catalunya carregats de cotó, fustes nobles, pells, sucre, tabac, cafè, rom, tasajo...

Lloret de Mar i els americanos

DO

MÈN

ECH

CAR

LES

RAM

ON

CAS

AS

JOAQUIM MIR

PASSEIG FERRAN AGULLÓ

PASSEIG FERRAN AGULLÓ

PUERTO RICO

FRAN

CESC

LAY

RET

PABLO PICASSO

RICA

RD C

ANAL

S

MAR

IÀ F

ORT

UNY

MAR

IÀ F

ORTU

NY

CAMÍ DEL CASTELL DE ST. J

OAN

CAMÍ A CALA BANYS

BISBE BERNAT UMBERT

PLAÇA ALFRED SISQUELLA

PINTOR MANEL COLL I RODRIGUEZ

JOSE

P DE

TOGORE

S

DE LA RIERA

DE LA RIERA

POTOSÍ

POTOSÍCONSTANTÍ RIBALAIGA

JOSEP MARIA SERT

FRANCESC CAM

BÓ

COSTA DE CARBONELL

CARBONELL

COSTA DE

BUEN

OS

AIRE

S

BUENOS AIRESISIDRE NONELL

VALENTÍ ALMIRALL

PERE CODINA I MONT

BUENOS AIRES

PTGE. J. M. SERT

PTGE. BUENOS AIRES

COSTA DECARBONELL

DEL

CAR

IB

PUJADA

PUJADA POTOSÍ

FRANCESC CAMPDERA

POTOSÍ

FRANCESC CAM

BÓ

CAM

Í DE M

AS ARB

OÇ

DE SÓCRATES

DEL XINO-XANO

DE PLATÓ

CAMÍ DE REPÒS

FRANCESC

PLAÇA ARQUÍMEDES

AVINGUDA VILA DE BLANES

DELS M

ESTR

ES

CAM

Í DE

L’ÀNG

EL

CAMÍ D

E L’ÀNG

EL

RAMON LLULL

AUSIÀS MARCH

CARLES RIBA

DE ROSSELL

PASSATGE SENYORA

SANTA JULITA

SANT R

AMON

AVINGUD

A DE LES ALEGRIES

PASSEIG DE CÚLLAR

LED ADUGNI VA

LAREI R

AVIN

GU

DA

DEL

RIER

AL

AVIN

GU

DA

DEL

RIE

RAL

SENYORA DE ROSSELL

DE GERTRUDIS

MORET I FRIGOLA

NAR

CÍS

SALA

I PA

RERA

PASS

EIG

DE

CÚLL

AR

SANT Q

UIRZE

PLAÇADELS MESTRES

RIER

A D

E L L

ORE

T

DE JOAN FUSTER

I ORTELLS

AV. D

E JO

SEP

PLA

I CAS

ADEV

ALL

AVINGUDA D

E CATALUNYA

ROVIRA D

E DALT

DE GIRONA DE

TARR

AGO

NA

DE

LLEI

DA DEL MAS BAELL

DE L’A

IGUA VIVA

DE L’

AIGU

A VI

VA

PLAÇA LLUÍSCOMPANYS

D’OVIDI MONTLLOR I M

ENGUAL

AVINGUDA D

EL P

U IG

DE C

ASTE

LLET

DE SANT BONAVENTURA

DE LES ESCOLES

SENYORA DE ROSSELL

AVINGUDA

DE V

IDRE

RES

JOAQUIMBLUME I CARRERES

DE CAN GUIDET

SÈNIA DEL RABIC

PTGE. JOAN CARLES

FELICIÀ SERRA I MONT

AVD

A. A

NSE

LM C

LAVÉ

AVD

A. A

NSE

LM C

LAVÉ

ESTE

VE C

ARLE

S

JOAN BAPTISTA LAMBERT

JOAN BAPTISTA LAMBERT

DE SANT JOSEPJOSEP LLUHÍ

DE SANT CARLES

DE NARCÍS FORS

DE L’OLIVA

DE SANT ROC

AVINGUDA VILA DE TOSSA

AVINGUDA VILA DE TOSSA

PLAÇAERNESTADLER

PLAÇAMIL·LENARI

DE SANT PERE

DEL

CARM

E

RECTOR FELIP I GIBERT

COMERÇ

DE LA VERGE DE LORETODE SANT JOSEP

DE L’OLIVA

TRAVESSIA DELSDE SANT BONAVENTURA

JARDINS

DE GIRONA

AVINGUDA DE VIDRERES

AVINGUDA VILA DE TOSSA

POET

A CA

RNER

POET

A CARN

ER

DEL MIGDIA

PUNTAIRES

MARINA

MARINAMARINA

MARINA

TURÓ

DE

L’EST

ELAT

ROTCOD ADUGNIVA

FLEM

ING

CAMÍ DE LES CABRES

DE LA R

EIN

A FA

B IO

LA

AVIN

GUDA

DE

CAN

BOT

ET

DE J O

AQUI

M R

UYR

A

PLA D’EN PUIG

PTGE.

TURÓ DE L’ESTELAT

P

SANT LLUÍS

SANT CLIMENT

VERGE DE LA CANALDE LES FLORSVERGE DELS DOLORS

SANTA ANNA

TRAV. DELS AMICS

DEL SOL

DEL SOL

TRAV

.

DE LA LLUNA

FÈLIX D’AZUA FÈLIX D’AZUADE SANTA T

ERESA

CONILL I SALA

SÈNIA

DEL

BARR

AL

DE L’ARENY

VENÈ

CIA

DEL MIGDIA

DE SANT MIQUEL

TRAVESSERA DE

SANT MIQUEL

DEL SOL

DEL NORD

PTGE. DEL PUIG

PLAÇAPARÍS

DE LA GINESTA

DEL CASTELLPTGE. RECTOR

FELIP I GIBERT

DEL CASTELL

VIDAL I BARRAQUER

CAMÍ DE LES CABRESAVIN

GUDA DE FREDERIC MISTRAL

SÈN

IA D

EL B

ARRA

L

DEL CASTELL

PTGE. DELS

FELIBRES

VALL DE

VENÈCIA

SANT ELMDE LES TARONGES D

E LE

S LL

IMO

NES

DEL

S PE

SCAD

ORS

PEIX

OS

TRO

MPE

TES

DEL

LLE

Ó

DE

LA C

IVAD

A

VALL

DE

DE LA VILA

PASSEIG MOSSÈN JACINT

VERDAGUER

PASSEIG CAMPRODON I ARRIETA

VALL

DE

VEN

ÈCIA

DEL MIGDIA

DE LA FÀBRICADEL CARME

DELS CALAFATS

DE VENÈCIA

DE VENÈCIA

DE VENÈCIA

NARCÍS MONTURIOL

AVINGUDA DE JOAN LLAVERIAS

PLAÇA MELCIOR

MONTERO

PLAÇA RAMONCOLL IRODÉS

PETXINES

DE RAFEL

CASANOVASPTGE. DEL

BARCO

PINT

OR H

UGUE

T

TRV.

DE

JOAN

LLA

VERA

S

TRAV

ESSI

A VE

NÈC

IA

SANT OLEGUERSANT JOAN

SANT ISIDRE

ST. MARTÍ

ST. TOMÀS

ST. BALDIRISANT ANTONISANT GERONI

SANT MARTÍ

SANT MATEU

SANT NARCÍS

ST. CRISTÒFOLST. TOM

ÀS

RAMBLA

ROMÀ BARNÉS

JOSEP M. COLL I RODÉS

SANT BALDIRI

SANTA EULÀLIA

SANT LLORENÇEM

ILI MARTÍNEZ

DELS MÀRTIRS

SANT ALBERTVÍDUES I DONZELLES

JOSEP GELATSSANT BARTOM

EU

PASSEIG AGUSTÍ FONT

PLAÇAD’ESPANYA

PLAÇA DELA TORRE

PLAÇADE LAVILA

MIGUEL DE CERVANTESSANT GERARD

DE LA CARNISSERIA VELLA

PTGE. DE SANT ROMÀ

AJUNTAMENT

ST. ISIDRE

DE SANT ROMÀDE L’HOSPITAL VELL

RECTORIA

MIQUEL FERRER RECTOR COCH

PERILLS

AGUSTÍ CABAÑAS

DE LA UNIÓ

PRAT DE LA RIBA

TRAV. UNIÓ

DE SANTACATERINA

DE SANTA CRISTINA

LLUC

DE LA VILA

PLAÇADEL CARME

PLAÇAPIFERRER

PLAÇA DE L’ESGLÉSIA

PLAÇA DESANTA CRISTINA

FRANCESC CAMPDERA

TRAV. SANT CARLES

JOSEP GALCERANCOSTA SANT CARLESCOSTA DE LA FÀBRICA

DE SANT PEREDE L’ESPERANÇA

DELS HORTS

PLAÇAGERMANSMARISTES

PLAÇAPERE TORRENT

DEL TORRENTÓDE NARCÍS FORS

DE L’OLIVA

DE L’OLIVA

D’HIPÒLIT LÁZARO

DEL TO

RREN

TÓ

ISAAC ALBÉNIZSANTA M

ARTADE PONENT

AVINGUDA VILA DE BLANES

DE LA RIERA

PLA DE CARBONELLDEL LLORER

DEL LLORER

DEL GRAU

COMTE RAM

ON BORRELL

CANONGE DOMÈNECH

PTGE. DEL GRAU

PTGE. DEL GRAU

PTGE. DE

SANT PERE

DE L’OLIVA

SAN

T

DE SAN

T PERE

AVINGUDA JUST I MARLÉS I VILARRODONA

PASSATGE TORRE CAMPDERÀ

DELS MESTRES

AVINGUDA DE LES ALEGRIES

JOSEP DE

TOGORES

AVIN

GU

DA

DEL

RIE

RAL

PLA DE CARBONELL

AVINGUDA VILA DE BLANES

PASS

EIG

MAN

EL B

ERN

AT

FRANCESC MACIÀ I LLUSSÀ

JOSE

P TARRA

DELLA

S I J

OA

N

STA. LLÚCIA

JOSEP

IRLA

I BO

S CH

DE JAUME VICENS VIVES

AVIN

GUDA

DE

CAN

BOTE

T

AVINGUDA DE CAN BOTETMAURICI SERRAHIMA

JOSEP M A RIA SERT

À FO

RTUNY

A CALA BANYS

COSTA DE LA CREU

TRAV. DE

LA CREUPUJA

DA C

AMPDERÀ

VICENÇ BOU

VICENÇ BOU

DE LA VERGE DE LORETO

DE LA VERGE DE LORETO

BAIX

DE L

A RI

ERA

DE BARCELONA

DE BARCELONA

TICM

ERCAT TURÍSTIC

AL

DE LES GERMANES

ENRIC GRANADOS

PLAÇAGERMINAL

ROS

PLAÇA DE

VENÈCIA

SANTA ISABEL

1

Casa Garriga (Museu Marítim)

2

Passeig Jacint Verdaguer

3

Ajuntament

4

Església de Sant Romà

5

Casa parroquial

6

Capella del Santíssim Sagrament

7

Can Font

8

Cementiri modernista

1

2

3

7

8

Resseguint la petjada dels

americanos a Lloret de Mar

RUTA INDIANA DE LLORET DE MAR

4 5 6

Passeig de sorra vermella flanquejat per palmeres a banda i banda que recorda l’essència colonial de l’Havana.

A les puntes del passeig hi ha dos edificis de l’època indiana: l’ajuntament, d’estil neoclàssic, projectat pels arquitectes Martí Sureda i Félix de Azúa i que s’inaugurà l’any 1872, i el Museu del Mar, que va ser la casa d’Enric Garriga i Mataró, 1888.

Passeig de Jacint Verdaguer i ajuntament de Lloret

Antigament va ser la casa d’Enric Garriga i Mataró, lloretenc que va emigrar a Cienfuegos (Cuba) i es va enriquir amb materials per a la construcció.

Avui en dia la casa és un museu que explica els vincles de Lloret amb el mar. Des de la pesca fins al cabotatge comercial i la història del comerç d’ultramar.

Museu del Mar

Els lloretencs que varen emigrar sovint mantenien una estreta relació amb Lloret i varen invertir en la vila, ja fos a la seva

tornada o a la distància.

És el cas de la casa parroquial i de l’església de Sant Romà. Els indians varen finançar la reforma del temple, obra de

Boventura Conill i Montobbio, amb escultures de Llimona i Clarassó.

Narcís Gelats, des de l’Havana, va costejar la capella del Santíssim Sagrament.

Casa indiana que data del 1877 i que va pertànyer a Nicolau Font i Maig, americano que va fer fortuna a Cuba. Té

importants detalls modernistes com la porta d’entrada i actualment és una casa museu que mostra com eren les

cases indianes d’aquella època.

Casa parroquial i església de Sant Romà

Can Font

Antic monestir benedictí que Nicolau Font i Maig va comprar per poders des de l’Havana aprofitant la desamortització eclesiàstica de 1855. Posteriorment el va ampliar i una part la va convertir en un asil. Va encarregar el projecte a Puig i Cadafalch. Actualment és un espai privat que acull un hotel i un restaurant.

Sant Pere del Bosc

Els indianos volien mostrar el seu poder econòmic en vida amb la construcció de grans cases i donacions i també un cop morts.

És per això que varen invertir molts diners a fer panteons dissenyats per importants arquitectes de l’època com Antoni

Gallisà i Josep Puig i Cadafalch. El cementiri modernista de Lloret és un referent d’art funerari del s. XIX a tot Catalunya.

El cementiri forma part de la Ruta Europea de Cementiris.

Cementiri modernista

Narcís Gelats s’instal·là a Cuba l’any 1860. Més tard, fou enviat per la seva família als Estats Units, on feu estudis de banca. Quan els acabà s’establí finalment a l’Havana. El 1876 fundà en aquesta ciutat, amb el seu germà Joan i el seu oncle Josep Durall i Maig, el Banco Gelats, un dels més importants de Cuba i, a més, banc de la Santa Seu al país. Més endavant, creà també una companyia naviliera i fou president de les firmes La Tropical i l’Havana Clearning House. Fou conegut per les seves donacions i ajudes, especialment a les congregacions d’ensenyament i beneficència, tant a Amèrica com a Catalunya. A Lloret va finançar les obres de la capella del Santíssim Sagrament de Sant Romà.

Dona lloretenca del s. XIX que va tenir gran repercussió a la premsa de l’època. Es va casar amb Miquel Ferrer, un blanenc

que va fer fortuna a Cuba, i es va quedar vídua molt jove i sense descendència. Contradient el contracte matrimonial

que havia signat amb el seu marit, es va tornar a casar amb un home més jove que ella i encara més ric que el primer marit.

Nicolau Font i Maig (1830-1908) va anar a Jaruco (Cuba) cridat per un seu oncle i va tornar a Lloret amb una gran fortuna. Nicolau Font era conegut amb el nom de comte de Jaruco, un títol nobiliari que ell no va acceptar pels seus ideals catalanistes i perquè trobava absurd pagar a Madrid unes taxes per haver de ser comte.

Explica una anècdota que Nicolau Font volia posar monedes d’or al terra de l’ermita de Sant Pere del Bosc. L’indià ja havia renunciat a pagar taxes per haver de ser comte i va demanar a la Casa Reial poder posar unes monedes al terra. El problema era que els peus no podien trepitjar ni la cara del rei ni l’escut de la nació, ja que era considerat un insult a la corona. La resposta de Madrid va ser que les monedes s’havien de posar en vertical i no en horitzontal, la qual cosa obligava a augmentar el nombre de monedes que s’havien de fer servir. Nicolau Font va abandonar la idea.

Aquest carrer recorda una curiosa història associada als indians: aquests homes enriquits a les Amèriques sovint tornaven a casa ja amb una certa edat i es casaven amb joves donzelles a les quals feien signar un contracte que estipulava que no es tornarien a casar en cas de quedar vídues; per tant, en morir els esposos indians, es convertien en riques i joves vídues.

El banquer de Cuba,Narcís Gelats

Carrer de Vídues i Donzelles

Nicolau Font i Maig, el comte de Jaruco

La provocativa Lliberada

CONSTANTÍ RIBALAIGUA, THE COCKTAIL KING

Constantí Ribalaigua arribà a Cuba l’any 1914. L’any 1918 es convertí en el propietari d’El Floridita, bar que era una referència a l’Havana.

Portà dels EUA la primera màquina de picar gel que hi hagué a Cuba, una Flak Mak.

Amb la Flak Mak perfeccionà la recepta del daiquiri i va crear el daiquiri Floridita. Picava el gel i el guardava en una caixa amb aïllant i forats per sota per mantenir el gel sec; a més, va fer el que sabia fer més bé: combinar sabors. Agafà una unça i mitja de rom, una culleradeta de sucre, el suc de mitja llimona verda cubana i, el seu secret, cinc gotes de marrasquí; i ho va servir en una copa de boca ampla prèviament gelada. Resultat? Acabava de néixer el daiquiri Floridita.

El restaurant Floridita aviat va ser conegut com la Catedral del Daiquiri i Constantí Ribalaiagua com the Cocktail King per haver estès la moda del daiquiri per tot el món, amb la creació del daiquiri gelat. Entre els seus il·lustres clients va tenir Ernest Hemingway.

EL DAIQUIRI FLORIDITA O DAIQUIRI FRAPPÉ

INGREDIENTS 2 unces de Bacardí blanc (3 cl) 1 culleradeta de sucre 1 culleradeta de licor marrasquí El suc de 1/2 llimona Gel frappé A la batedora i servir frappé

Daiquiri - RECEPTA ORIGINAL

42 ml de rom blanc

7 ml de suc de llima

1 culleradeta de sucre

A la coctelera amb gel

Història del daiquiri 1.

Cal posar els ingredients a la batedora.

2.S’afegeixen dues pales de

gel picat a la batedora, que es posa 10 segons al màxim

fins que quedi un gel molt fi, com un sorbet.

3.Un cop a la copa (copa Martini), el licor marrasquí es posa sobre

el gel i es decora amb una fulla de menta i una canyeta.

Les variants amb fruita segueixen les mateixes quantitats, afegint-hi trossets de maduixa, préssec, plàtan, pinya, cireres, mango, etc. No gaire quantitat de fruita perquè, si no, el còctel resulta massa dolç. Generalment, l’equivalent a tres maduixes mitjanes.

Recepta del daiquiri

Els Jardins de Santa Clotilde

Descobrir la història indiana

de Lloret

Els Jardins de Santa Clotilde, situats a cala Boadella, són un jardins laberíntics d’estil noucentista, del 1919, ideats pel marquès de Roviralta, i dissenyats i construïts pel paisatgista Rubió i Tudurí, que també va fer importants jardins de Barcelona com els del Palau

Reial de Pedralbes o el Turó Park.

LA VISITA IMPRESCINDIBLE VISITES CONCERTADES GUIADES I ALTRES PROPOSTES

RUTA DELS INDIANSVisites guiades als espais patrimonials del centre de Lloret amb vinculació amb la història dels indians. Les visites acaben amb una degustació de daiquiri al Museu del Mar.

CAN FONTVisita a la casa museu (màxim 15 persones) per descobrir una casa indiana amb importants detalls modernistes. S’hi veu com vivien i algunes curiositats de l’època.

VISITES GUIADES ALS JARDINS I AL CEMENTIRISi voleu conèixer la història dels Jardins i del Cementiri modernista, aquesta visita guiada és una bona aproximació històrica a l’època i a aquests elements culturals en concret.

TALLER DE DAIQUIRIPer aprendre la història del daiquiri i com preparar-lo amb un taller personalitzat a càrrec d’un cocteler professional.

central-turisme@lloret.org

lloretturisme

@lloretturisme

lloretturisme

@lloretturisme

www.lloretdemar.org