DEPARTAMENT DE FÍSICA I QUÍMICA - · PDF fileCIÈNCIES DE LA NATURA...

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA

DE PAR TAME NT DE FÍS IC A I QUÍM ICA

Curs acadèmic 2010/2011

I n s t i t u t d ’ E d u c a c i ó S e c u n d à r i a S a n t V i c e n t F e r r e r

ALGEMESÍ

PROGRAMACIÓ CURS 2010/2011 DEPARTAMENT DE FÍSICA I QUÍMICA 2

Índex

Índex ....................................................................................................................................................... 2 COMPOSICIÓ DEL DEPARTAMENT ........................................................................................ 3 INTRODUCCIÓ .................................................................................................................................. 4

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES .................................................................................................................. 4 OBJECTIUS GENERALS................................................................................................................................... 5 ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES ...................................................................................................... 5 ESTRATÈGIES DIDÀCTIQUES ..................................................................................................................... 6 MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT ............................................................................................ 7 TRACTAMENT DELS TEMES TRANSVERSALS .................................................................................. 8 CRITERIS DE QUALIFICACIÓ PER A ESO .............................................................................................. 9 CRITERIS DE QUALIFICACIÓ PER AL BATXILLERAT .................................................................... 11 RECUPERACIÓ D'ALUMNES PENDENTS DEL CURS ANTERIOR .............................................. 12 ACTIVITATS FORA DE L’AULA ................................................................................................................. 13 REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES PER AL PROFESSORAT ......................................................... 14

OBJECTIUS GENERALS D’ÀREA DE L’ESO......................................................................... 16 COMPETÈNCIES BÀSIQUES ....................................................................................................... 18 CIÈNCIES DE LA NATURA – 1r ESO....................................................................................... 19 CIÈNCIES DE LA NATURA – 2n ESO ...................................................................................... 28 FÍSICA I QUÍMICA – 3r ESO ......................................................................................................... 36 FÍSICA I QUÍMICA – 4t ESO .......................................................................................................... 43 TREBALL MONOGRÀFIC D’INVESTIGACIÓ – 4t ESO ...................................................... 54 RECURSOS MULTIMÈDIA PER A L’ESO ................................................................................ 57 FÍSICA I QUÍMICA – 1r BATXILLERAT (Ciències i Tecnologia) ................................................ 59 CIÈNCIES PER AL MÓN CONTEMPORANI – 1r BATXILLERAT .................................. 70 FÍSICA – 2n BATXILLERAT (Ciències i Tecnologia) ...................................................................... 76 QUÍMICA – 2n BATXILLERAT (Ciències i Tecnologia) ................................................................. 81 RECURSOS MULTIMÈDIA PER AL BATXILLERAT .......................................................... 88


COMPOSICIÓ DEL DEPARTAMENT

El Departament de Física i Química de l'Institut d’Educació Secundària "Sant Vicent Fer-rer" d'Algemesí queda constituït aquest curs 2010/2011 pel professorat següent, amb especifica-ció de les assignatures i grups que imparteix cadascú:

En Vicent Girbés i Girbés, que impartirà la Física i Química de 3r d’ESO (dos grups), la Física i Química de 4t d’ESO (un grup), el Treball Monogràfic d’Investigació de 4t d’ESO (un grup), les Ciències per al Món Contemporani de 1r de Batxillerat (dos grups), la Física de 2n de Batxillerat (un grup) i la tutoria d’un grup de 1r de Batxillerat.

En Jesús Pintor i Pérez, que impartirà les Ciències de la Natura de 1r d’ESO (tres grups) i les Ciències de la Natura de 2n d’ESO (tres grups).

Na María Amparo Ponce Polo, que impartirà l’Àmbit Científic del Programa de Di-versificació Curricular (un grup), les Ciències per al Món Contemporani de 1r de Batxi-llerat (dos grups), tres hores de desdoblament de 3r d’ESO i la tutoria del grup de 4t de Diversificació.

En Manel Josep Traver i Ribes, cap de departament, que impartirà la Física i Quí-mica de 3r d’ESO (un grup), la Física i Química de 1r de Batxillerat (dos grups), la Química de 2n de Batxillerat (un grup) i una hora de desdoblament de 4t d’ESO.


INTRODUCCIÓ

La programació general de les activitats docents que desenvoluparà aquest Departament s’ha confegit a partir dels objectius generals que orienten l’ensenyament de la Física i la Química al nivell secundari. Aquests objectius són:

Adquisició significativa de concepcions i estructures científiques fisicoquímiques que facen avançar la persona en la construcció d’una concepció racional i més coherent del món.

Comprensió i adquisició per part de l’alumnat d’aspectes essencials del treball científic que han menat a l’elaboració dels conceptes i les teories científiques. Es vol que l’alumnat experimente un vertader canvi metodològic en la seua forma d’actuar i des-envolupe els instruments necessaris per a enfrontar-se a problemes nous.

Per això, es tractarà d’aconseguir que la ciència estudiada aparega com una cosa viva, en contínua elaboració, i no com un conjunt de productes ja acabats que cal assimilar, tot destacant que les concepcions científiques s’han construït a partir de la superació de les evidències del sentit comú, del que semblava obvi i, sovint, han afectat les creences acceptades socialment com a defi-nitives.

Igualment, es remarcarà el caràcter de creacions imaginatives dels conceptes i teories cien-tífiques, tot reivindicant la importància de les reflexions qualitatives, de les formes de pensament divergent (plantejament de problemes, hipòtesis, elaboració de dissenys o estratègies...), junta-ment amb les formes de pensament més analítiques i rigoroses. Per tant, també seran objectius:

Fomentar una actitud positiva, però no ingènua, cap a la ciència i el seu paper en la societat, tot iniciant l’anàlisi de les complexes relacions ciència/societat i remarcant el paper de la ciència en l’evolució social de la Humanitat.

Presentar una ciència humanitzada, la qual cosa significa transmetre i utilitzar una vi-sió de les característiques i limitacions de la ciència i del treball dels científics coherent amb la filosofia i epistemologia de les ciències acceptades actualment i defugir les concepcions empiristes i ingènues.

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES

Els objectius abans proposats només tenen significat dins d’una concepció constructivista del currículum com la sèrie d’activitats d’aprenentatge que cal realitzar en les classes a fi d’aconseguir aquestes fites, entesa a la vegada com un procés obert d’investigació en l’acció per tal d’enriquir-lo i adaptar-lo progressivament a les característiques del nostre alumnat concret.

Aquesta concepció constructivista del procés d’ensenyament de les ciències suposa ende-gar un model d'aprenentatge de les ciències com a canvi conceptual, metodològic i actitudinal, la qual cosa implica:

1. Considerar les idees prèvies dels i les alumnes i tenir presents quins prerequisits con-vé revisar per tal que seguesquen amb més facilitat els nous continguts a impartir.

2. Estructurar els continguts en cossos coherents de coneixements i explicitar l'existèn-cia d'un fil conductor per a tot el curs i, en particular, per a cada tema.


3. Presentar el paper de la Història i la Filosofia de les Ciències per tal d’analitzar la forma com s'han construït els coneixements científics i donar una imatge més huma-nitzada de la ciència, alhora que es presenta el complex conjunt de relacions Ciència-Tècnica-Societat-Medi Ambient.

4. Evitar en la mesura que siga possible les metodologies superficials com l'enciclope-disme, l'excés de formalisme matemàtic o l'empirisme.

5. Transformar les classes en la investigació de situacions problemàtiques per mitjà de programes-guia d'activitats.

6. Plantejar la tasca docent com una investigació col·lectiva dels membres del Departa-ment per mitjà del treball en grup.

OBJECTIUS GENERALS

Les orientacions esmentades es poden concretar en aquests objectius generals que han d’assolir els i les alumnes que s’aproximen a la ciència:

1. Aprendre la forma de treballar i raonar pròpia de la ciència. Aquest objectiu es farà extensiu a tots els nivells i cursos i constitueix un dels temes de tractament transver-sal.

2. Realitzar activitats de laboratori connectades amb els continguts conceptuals que s'imparteixen en cada unitat didàctica.

3. Aprendre a utilitzar el llenguatge propi de la ciència de manera rigorosa, per això es posarà molt d'èmfasi en la utilització correcta de les unitats del Sistema Internacional, la notació científica de les dades i resultats experimentals i en l'aprenentatge progres-siu de la nomenclatura i formulació químiques segons les normes internacionals de la IUPAC, sense fer-ne un aspecte tan important que emmascare un aprenentatge raci-onal del llenguatge químic.

4. Adquirir les destreses pròpies del treball científic en la realització de diferents activi-tats, elaboració i interpretació de gràfiques en paper i mitjançant els fulls de càlcul in-formàtics, presentació correcta i ordenada d'informes sobre treballs de laboratori i de recerca bibliogràfica.

5. Aprendre a utilitzar les noves TIC mitjançant un ús progressivament més complet dels equips d’experimentació assistida per ordinador (EXAO), l’accés a la informació disponible a través d’Internet, d’una manera orientada a millorar l’aprenentatge de les ciències i la presentació de resultats i informes mitjançant el programari adequat.

6. Millorar les actituds de l’alumnat envers la ciència i la seua importància en la societat.

ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES

La metodologia específica per a l'aprenentatge de les ciències ha de ser coherent amb el model constructivista, és a dir, el fil conductor del tema es vertebrarà sobre una sèrie d'activitats que mitjançant la reflexió, i dirigides pel professorat, porten els alumnes a construir de forma progressiva els nous conceptes científics del paradigma que volem incorporar al seu esquema de coneixements previ o bé substituir en aquells preconceptes que dificulten la comprensió i assimi-lació dels nous conceptes.


La metodologia que proposem es fonamenta en la pedagogia activa. Es tracta que cada alumne o alumna es plantege una sèrie de qüestions tot seguint un programa-guia on s'inclouen diferents activitats d'elaboració conceptual, experimentals i d'operativitat numèrica, mitjançant les quals es van construint i desenvolupant els continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals de cada tema. Això no obstant, la realització d'aquestes activitats no haurà de retardar excessi-vament el seguiment de la programació, per la qual cosa es pot alternar amb l'explicació o aclari-ment per part del professor d'aquells aspectes que podrien allargar excessivament les discussions a l'aula.

A fi de posar en pràctica l'esmentada metodologia, atesa l’experiència dels cursos anteri-ors, el Departament ha decidit adoptar com a materials de treball per als alumnes a l’aula diversos llibres de text que s’expliciten en la programació del curs corresponent, que en línies generals segueixen les orientacions didàctiques i els continguts proposats per aquesta programació. A ban-da de les explicacions generals del tema, contenen activitats per a desenrotllar-les a classe, bé pels alumnes de forma autònoma, bé amb l'ajut del professor, i també d’altres informacions i activitats complementàries, quadres, resums i mapes conceptuals que faciliten el treball personal dels alum-nes.

És recomanable que determinades activitats de classe o treballs de recerca bibliogràfica es facen en petits grups, la composició, funcionament i avaluació dels quals haurà de controlar periòdicament el professor. Aquests treballs s’hauran d’exposar i comentar al grup classe, mitjan-çant la utilització de les noves TIC.

A banda dels llibres de classe, els alumnes han de consultar la bibliografia adequada, a cri-teri del Departament, que als cursos inferiors es pot limitar al llibre recomanat i algunes lectures complementàries que aconselle el professor.

ESTRATÈGIES DIDÀCTIQUES

A fi d’adquirir les tècniques d'estudi i destreses pròpies de la ciència es proposa a manera d’indicació:

1. La utilització d’una llibreta personal de cada alumne o alumna per a cada assignatu-ra, on es recolliran totes les activitats que es realitzen a classe i que es consideren im-portants. Així s'introduiran els hàbits de prendre notes, seleccionar la informació que és significativa dins del treball a classe, el contrast amb les anotacions d'altres com-panys i el contrast d'aquestes notes amb el llibre o les referències que en cada cas es recomanen.

2. La realització per part de l'alumnat d'activitats de comprensió i raonament, a més de la memorització, són objectius primordials de l'ensenyament de les ciències.

3. La realització d'activitats obertes i d'experiències de laboratori que exigesquen per part de l'alumnat l'aplicació dels trets característics del treball científic (planteja-ment acurat dels problemes, proposta d'hipòtesis, disseny d'experiències, anàlisi i pre-sentació dels resultats...) amb la qual cosa, a més a més, fomentarem l'autonomia de l'alumnat i la presa de decisions.

4. La realització d’activitats qualitatives i quantitatives, amb diferents graus de difi-cultat, que exigesquen l'aplicació d'algun principi fonamental o la combinació de di-versos principis físics per manifestar la relació existent entre els diferents conceptes estudiats. Amb aquest tipus d'activitats aconseguirem també posar en conflicte, en al-guns casos, les idees prèvies que té l'alumnat amb els conceptes que es pretenen in-troduir, així com presentar els prerequisits necessaris per a adquirir-ne alguns.


5. La realització d'activitats de síntesi, esquemes, mapes conceptuals i resums per a fer palès el fil conductor dels temes i les relacions existents entre allò que s'estudia.

6. L'ús de material gràfic, pel·lícules, notícies de premsa, articles de divulgació científi-ca, noves tecnologies de la informació i la comunicació, així com activitats externes com ara visites a fàbriques, exposicions i museus, per tal de contextualitzar històri-cament diferents aspectes de la Física i Química, per a exposar el caràcter social de la ciència i les interaccions Ciència-Tècnica-Societat-Medi Ambient, aprendre a inter-pretar i analitzar la informació rebuda, etc.

MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

A fi de fer possible l’accés al currículum per a tot l’alumnat, la diversitat haurà de ser abordada amb propostes que estiguen lligades a continguts específics de cadascuna de les unitats programades. Amb caràcter general, les mesures a prendre hauran de considerar:

1) Els coneixements previs dels alumnes, ja que aquests constitueixen la base per a construir significats en els nous continguts proposats en cadascuna de les unitats a treballar.

2) Les propostes d’activitats a realitzar a l’aula

Activitats de recuperació: Programades per als alumnes que no han aconseguit els co-neixements treballats. Seleccionar activitats amb un grau de dificultat menor; o bé, podrien ser moltes de les ja utilitzades però descompostes en altres més senzilles, de manera que en cadascuna d’elles es donen passos elementals, en els que el grau de dificultat s’incremente de manera progressiva. Es tractaria de restringir el grau d’autonomia i decisió de l’alumne a l’hora de realitzar l’activitat donant-li els ajuts que requeresca per poder dur a terme l’activitat que se li propose. A manera d’exemple: és més difícil dissenyar una experiència per verificar una hipòtesi que donada una experiència dir quina és la hipòtesi que intenta contrastar.

Activitats d’ampliació: Són les que permeten continuar construint coneixements als alumnes que han dut a terme les activitats proposades des del principi, i també les que no són imprescindibles en el procés i o no es refereixen a continguts bàsics, i són, per tant, accessòries, però que amplien els continguts de manera col·lateral i contribueixen a ampliar els coneixements dels alumnes amb major capacitat per aprendre

3) L’organització del treball a l’aula

L’organització del treball en petits grups cooperatius augmenta l’eficiència de la producció dels alumnes. Quan un alumne “ensenya” a un altre, el benefici és per a tots dos. Per al que aprèn perquè suposa escoltar explicacions molt properes als seus coneixements (el que l’alumne ja sap); però per a qui “ensenya”, el fet d’ensenyar es converteix en una activitat d’aprenentatge, perquè per defensar da-vant d’iguals les seues idees necessita d’una argumentació lògica i coherent, neces-sita el recolzament amb exemples i connexions amb la realitat més propera, la qual cosa fa que trobe més significat al que ja sap.

L’organització de la instrucció, que el treball realitzat pels alumnes i les alumnes en petits grups siga recollit en una discussió en un grup gran on el professorat modera tot el procés, permet una certa homogeneïtzació de les idees per continu-ar avançant, ja que permet resoldre les controvèrsies, completa i complementa les idees aparegudes i resol les dificultats.


TRACTAMENT DELS TEMES TRANSVERSALS

Algunes consideracions que s’han tingut en compte com a criteris per a la seua inclusió en cadascuna de les unitats didàctiques:

a) Educació per a la igualtat d’oportunitats entre els sexes

Utilització d’activitats diversificades que incloguen explicacions de fenòmens quo-tidians o l’ús d’instruments o materials d’ús corrent

Intensificar les interaccions de cooperació entre persones dins del treball en grup

Incorporació de les aportacions de les dones a la ciència

Afavorir la participació de les alumnes en les activitats de discussió

L’ús de llenguatge oral i escrit no discriminatori

Utilització d’un llenguatge iconogràfic no discriminatori

b) Educació moral i cívica

Valorar el coneixement científic com un procés de construcció lligat a les caracte-rístiques i necessitats de la societat en cada moment històric i sotmès a evolució i revisió continua

Valorar les aportacions pròpies i dels altres en el treball en equip, mostrant una ac-titud flexible i de col·laboració, assumint responsabilitats en el desenvolupament de les tasques

Ser prudent en la utilització dels recursos

Valorar les necessitats d’informació prèvies a l’establiment d’opinió

c) Educació per a la pau i la convivència

Analitzar el procés de creació de la ciència valorant i reconeixent el valor negatiu de la intolerància

Ser conscients que la ignorància, la negació del coneixement, el diàleg i el raciocini han tingut repercussions negatives per al desenvolupament de la ciència i per als assoliments científics

Reconeixement de l’existència de conflictes interpersonals i grupals, tot propug-nant el diàleg com a via d’enteniment i negociació

Valorar i expressar opinions alienes expressades lliurement i comportar-se cohe-rentment amb això

Recordar que els avanços tecnològics no porten en si mateix a la destrucció, sinó que depenen d’intencionalitats extracientífiques

d) Educació del consumidor

Conèixer els processos de producció, manteniment i distribució de béns de con-sum

Conceptualitzar què és qualitat de vida i adquirir actituds favorables envers ella

Propiciar l’adquisició d’actituds raonables en situacions adquisitives diverses


e) Educació ambiental

Analitzar i criticar situacions productores d’impacte ambiental

Analitzar i donar alternatives als problemes mediambientals de l’entorn immediat

Propiciar, des del coneixement, una relació positiva i harmònica amb el medi am-bient

Establir la relació existent entre els impactes ambientals i la salut de la població

f) Educació per a la salut

Conèixer i comprendre els principals conceptes de distints camps del coneixement relatius a la salut dels éssers humans

Establir una estreta relació entre la tecnologia i la societat i el desenvolupament del coneixement sobre la salut dels éssers humans

Desenvolupar a través dels continguts, actituds que afavoresquen la pròpia cura física i psicològica

g) Educació vial

Prendre consciència de la importància de respectar les normes de circulació i se-guretat a partir del reconeixement de la influència de les conductes irresponsables, especialment de la velocitat excessiva i els avançaments inadequats, en la majoria d’infraccions que posen en risc la nostra vida i la dels altres

Desenvolupar hàbits saludables en la conducció de vehicles com la bicicleta i el ciclomotor, per evitar els riscos d’accident

Adoptar actituds cíviques de respecte a la resta de vianants i conductors i de con-trol dels sorolls innecessaris produïts per una conducció inadequada

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ PER A ESO

La qualificació de les assignatures que s’imparteixen en 1r i 2n d’ESO (Ciències de la Na-tura), en 3r d’ESO (Física i Química) i en 4t d’ESO (Física i Química) es farà mitjançant els crite-ris i instruments que s’exposen tot seguit que s’han elaborat en coordinació amb el Departament de Biologia i Geologia.

ACTITUDS, VALORS I NORMES Es valoraran un 10 %

La puntualitat a les classes.

La puntualitat a l’hora de lliurar llibretes i treballs.

El comportament correcte amb el professor i amb els companys.

El respecte de les normes de treball tant en l’aula com en el laboratori.

Al laboratori, a més, el respecte de les normes de seguretat.

El respecte del material i de l’ordre de l’aula i del laboratori.

El treball individual diari i constant.

La participació i col·laboració en el treball en grup.


La participació en classe i el respecte del torn de paraula.

El respecte de la tranquil·litat i l’ordre de la classe.

PROCEDIMENTS Es valoraran un 20 % llibreta i opcionalment 10 % treballs

Respecte a llibretes i treballs: Presentació correcta (neta, polida...); ortografia, (es penarà amb 1 punt la no correcció dels textos escrits per part de l'alumnat); bona cal·ligrafia, bona organització; bona expressió escrita (coherència, cohesió...); quantitat de treball; qualitat dels treballs, activitats i apunts.

Bona expressió oral (fer que els alumnes pregunten als companys).

Elaboració i interpretació correcta de taules i representacions gràfiques.

Saber extraure i expressar les idees fonamentals d'un text.

Utilitzar correctament els instruments del laboratori.

Utilitzar correctament la terminologia científica adequada al seu nivell.

Saber formular hipòtesis coherents i explicatives de problemes plantejats.

Saber dissenyar experiències.

Ser capaç de seguir els diferents passos d'una seqüència de treball de manera autònoma.

PROVES ESCRITES Es valoraran un 60 o un 70 %, segons l’apartat anterior

Cal obtenir un mínim de 4,5 punts en procediments i proves per poder sumar la nota d'actituds.

Cal obtenir un mínim de 0,5 punts en actituds per poder sumar les altres dues

D’altra banda, en l’apartat corresponent a cada assignatura s’especifiquen de forma deta-llada els criteris concrets a avaluar i els que es consideren mínims a assolir.

Pel que fa al contingut de les proves escrites es fan els següents suggeriments:

1. S'avaluaran els continguts conceptuals assimilats pels alumnes que s’exposen en la programació, igual que les destreses pròpies del treball científic -raonament, expres-sió, llenguatge rigorós- per a la qual cosa és convenient fer almenys una prova escrita de cada una o dues unitats didàctiques. En qualsevol cas convé fer més d’una prova escrita en cada període d'avaluació.

2. Cada prova contindrà qüestions de raonament, qüestions de memorització, qüestions sobre actituds i qüestions procedimentals sobre les destreses científiques que es tre-ballen en cada unitat didàctica.

3. Per tal d’avaluar el treball personal de cada alumne o alumna el professorat revisarà la seua llibreta de treball almenys una volta cada avaluació o bé sol·licitarà la realització d'algunes activitats concretes per a valorar-les, com ara, activitats proposades com a complementàries (de reforç i d’ampliació), de tipus pràctic, el diari de laboratori o el quadern d'apunts, treballs bibliogràfics...

4. Com que l'avaluació és contínua convé que a cada sessió es propose com a nota la que resulte de calcular la mitjana de tots els treballs i proves fetes fins aleshores, a fi d’informar els alumnes de la nota que van aconseguint, atés que la nota final haurà de reflectir el treball de tot l’any.

5. A fi de facilitar la recuperació d’aquells alumnes que tinguen dificultats per a superar l’avaluació, convindrà proposar de tant en tant alguna prova de continguts mínims.


Les assignatures optatives s’avaluaran de forma semblant tot i que el caràcter més pràc-tic permet modificar la distribució percentual a criteri del professor que les imparteix vist el tre-ball fet en cada període d’avaluació. En tot cas, més endavant, a l’apartat corresponent a la pro-gramació de cada assignatura s’afegeixen algunes recomanacions sobre quins aspectes hi convé tenir en compte.

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ PER AL BATXILLERAT

En coherència amb els criteris i instruments emprats en els cursos anteriors de l’ESO, tot i que el Batxillerat és un ensenyament no obligatori, considerem adient valorar tots els mateixos aspectes, si bé amb una distribució percentual diferent, tal i com s’indica tot seguit:

ACTITUDS, VALORS I NORMES Es valoraran un 5 %

La puntualitat a les classes.

La puntualitat a l’hora de lliurar les llibretes i treballs.

El comportament correcte amb el professor i amb els companys.

El respecte de les normes de treball tant en l’aula com en el laboratori.

Al laboratori, a més, el respecte de les normes de seguretat.

El respecte del material i de l’ordre de l’aula i del laboratori.

El treball individual diari i constant.

La participació i col·laboració en el treball en grup.

La participació en classe i el respecte del torn de paraula.

El respecte de la tranquil·litat i l’ordre de la classe.

PROCEDIMENTS Es valoraran un 15 %

Respecte a llibretes i treballs: Presentació correcta (neta, polida...); ortografia, (es penarà amb 1 punt la no correcció dels textos escrits per part de l'alumnat); bona cal·ligrafia, bona organització; bona expressió escrita (coherència, cohesió...); quantitat de treball; qualitat dels treballs, activitats i apunts.

Bona expressió oral (fer que els alumnes pregunten als companys).

Elaboració i interpretació correcta de taules i representacions gràfiques.

Saber extraure i expressar les idees fonamentals d'un text.

Utilitzar correctament els instruments del laboratori.

Utilitzar correctament la terminologia científica adequada al seu nivell.

Saber formular hipòtesis coherents i explicatives de problemes plantejats.

Saber dissenyar experiències.

Ser capaç de seguir els diferents passos d'una seqüència de treball de manera autònoma.

PROVES ESCRITES Es valoraran un 80 %

Cal obtenir un mínim de 4,75 punts en procediments i proves per poder sumar la nota d'actituds.


Cal obtenir un mínim de 0,25 punts en actituds per poder sumar les altres dues

D’altra banda, en l’apartat corresponent a cada assignatura s’especifiquen de forma deta-llada els criteris concrets a avaluar i els que es consideren mínims a assolir.

Pel que fa al contingut de les proves escrites es fan els següents suggeriments:

1. S'avaluaran els continguts conceptuals assimilats pels alumnes que s’exposen en la programació, igual que les destreses pròpies del treball científic -raonament, expres-sió, llenguatge rigorós- per a la qual cosa és convenient fer almenys una prova escrita de cada unitat didàctica. En qualsevol cas convé fer més d’una prova escrita en cada període d'avaluació.

2. Cada prova contindrà qüestions de raonament, qüestions de memorització, qüestions sobre actituds i qüestions procedimentals sobre les destreses científiques que es tre-ballen en cada unitat didàctica.

3. Per tal d’avaluar el treball personal de cada alumne o alumna el professorat revisarà la seua llibreta de treball almenys una volta cada avaluació o bé sol·licitarà la realització d'algunes activitats concretes per a valorar-les, com ara, activitats proposades com a complementàries, de tipus pràctic, el diari de laboratori o el quadern d'apunts, treballs bibliogràfics...

4. Com que l'avaluació és contínua convé que a cada sessió es propose com a nota la que resulta de calcular la mitjana de tots els treballs i proves fetes fins aleshores, a fi d’informar els alumnes de la nota que van aconseguint, atés que la nota final haurà de reflectir el treball de tot l’any.

5. A fi de facilitar la recuperació d’aquells alumnes que tinguen dificultats per a superar el curs complet convindrà proposar una prova de continguts mínims. Aquesta prova es farà després de la 2a avaluació i els seus resultats es tindran en compte a l’hora d’assignar la qualificació final.

6. A fi d’aprofitar el màxim possible el temps disponible per a impartir el programa previst, les proves es realitzaran fora de l’horari lectiu, atès que l’horari general del centre permet la disponibilitat de les vesprades.

RECUPERACIÓ D'ALUMNES PENDENTS DEL CURS ANTERIOR

ALUMNES D’ESO

La recuperació dels alumnes d’ESO es farà al llarg del curs mitjançant la realització d’un dossier d’activitats per a resoldre per part de l’alumnat pendent que podrà efectuar les consultes que considere oportunes al professorat encarregat. El dossier contindrà la gran majoria d’activitats que s’han realitzat al llarg de curs en l’assignatura corresponent. El dossier el lliurarà el tutor de cada alumne després de la primera avaluació i s’haurà de tornar completament resolt durant la primera setmana d’abril del 2011. En cas que algun alumne no lliure el treball haurà de realitzar un examen de tota la matèria la primera setmana de maig del 2011.

ALUMNES DE BATXILLERAT

A principi de curs es donarà informació als alumnes de Batxillerat amb assignatures pen-dents del curs anterior, per tal d’aclarir qualsevol dubte sobre el sistema d'avaluació i els horaris de consultes durant el curs al professorat encarregat. Els continguts a avaluar seran els correspo-nents als objectius mínims del nivell exposats en la programació del curs anterior referits als te-mes següents:


Primer trimestre (Setembre-Desembre)

1. Magnituds físiques i procés de mesura 2. Teoria cineticomolecular de la matèria (model dels gasos, lleis ponderals, teoria atòmica

de Dalton, hipòtesis d’Avogadro, concepte de mol, dissolucions, determinació de fórmu-les empíriques i moleculars)

3. Formulació Química Inorgànica. Càlculs estequiomètrics en reaccions 4. Estructura atòmica (Model de Rutherford i aportacions de Bohr) Distribució d’electrons

per nivells i periodicitat (Radi atòmic i energies d’ionització). Enllaç químic (Principals ti-pus d’enllaç i propietats de les substàncies químiques)

Segon trimestre (Gener-Març)

5. Cinemàtica dels moviments rectilinis, circulars i compostos (resolució de problemes amb

un i dos mòbils) 6. Dinàmica (lleis de Newton, gravitació, forces de fregament, aplicació de les lleis de New-

ton al moviment de cossos lligats, situacions qualitatives on intervenen forces centrípetes) 7. Energia i treball. Qualitats de l’energia. Tipus d’energia: cinètica, potencial, interna. Defi-

nició operativa de treball i potència. Càlculs amb l’energia cinètica i la potencial gravitatò-ria. Transformacions bàsiques energia cinètica-energia potencial gravitatòria

Tercer trimestre (Abril)

8. Transferència d’energia mitjançant calor. Calor específica, equilibri tèrmic, canvis d’estat 9. Interacció electrostàtica. Llei de Coulomb. Camp elèctric i potencial elèctric

L’avaluació dels alumnes pendents del curs anterior farà segons aquestes dues opcions:

Primera opció: Com que no hi ha l’opció de les classes de repàs, el professorat del depar-tament proposarà unes activitats per a resoldre i farà un seguiment del treball personal de l’alumne. L'avaluació es farà mitjançant una prova escrita cada trimestre en les dates que es programaran i s'anunciaran a començament de curs. Les activitats complementàries realitzades per l’alumnat es lliuraran per escrit per a ser tingudes en consideració a l'avalu-ació.

Segona opció: Un examen de tota la matèria que es realitzarà la primera setmana de maig del 2011.

ACTIVITATS FORA DE L’AULA

Com a complement al treball de l’aula es proposa organitzar les activitats següents, que inclouen les sessions de pràctiques amb els alumnes de Batxillerat en col·laboració amb la Uni-versitat de València, amb la distribució temporal aproximada que s’indica tot seguit:

Activitat Professorat responsable Data Alumnes

Ruta matemàtica Vicent Girbés Novembre 2010 4t ESO

Observació astronòmica Vicent Girbés Març 2011 3r/4t ESO

Aula del Cel Mª Amparo Ponce Febrer 2011 3r/4t ESO


Visita Museu Ciències Manel Josep Traver Febrer 2011 1r Batxillerat

Pràctiques de Química Manel Josep Traver Gener 2011 2n Batxillerat

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES PER AL PROFESSORAT

Les orientacions didàctiques més detallades i exemplificades es troben en la bibliografia dirigida al professorat, a fi que hi puga trobar orientacions científicament fonamentades elabora-des per professorat d’ensenyança secundària i investigadors especialistes en didàctica de les cièn-cies experimentals. Les principals fonts on fonamentem les nostres propostes són les que tot seguit s’indiquen.

Per a les assignatures de Ciències de la Natura de 1r i 2n d’ESO, les orientacions didàctiques es troben exposades amb més detall en aquests llibres:

HIERREZUELO et al. Ciencias de la Naturaleza (4 vols.) Centro de Publicaciones del MEC-Editorial EDELVIVES. 1995

(Volums I i II per als continguts de Ciències de la Natura de 1r d’ESO)

(Volums I i III per als continguts de Ciències de la Natura de 2n d’ESO)

Per a les assignatures de Física i Química de 3r i 4t d’ESO, les orientacions didàc-tiques es troben exposades amb més detall en aquests llibres:

CALATAYUD et al. La construcción de las ciencias físico-químicas. Programas-guía de trabajo y comentarios para el profesor Departament de Física i Química. Servei de Formació Permanent. Universitat de València. 1990. Nau Llibres.

GIL et al. La enseñanza de las ciencias en la Educación Secundaria Cuadernos de Educación. Editorial ICE-Horsori. Barcelona. 1991

HIERREZUELO et al. Ciencias de la Naturaleza (4 vols.) Centro de Publicaciones del MEC-Editorial EDELVIVES. 1995

(Volums I i III per als continguts de Física i Química de 3r d’ESO)

(Volums III i IV per als continguts de Física i Química de 4t d’ESO)


PROGRAMACIÓ D’ASSIGNATURES D’ENSENYANÇA SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA (ESO)


OBJECTIUS GENERALS D’ÀREA DE L’ESO

Segons la LOE, i el seu desplegament curricular legislat per la Generalitat Valenciana (Decret 112/2007, 20 juliol), l’ensenyament de les Ciències de la Natura a l’etapa d’Educació Se-cundària Obligatòria tindrà com a objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes aquestes capacitats:

1. Comprendre i expressar missatges amb contingut científic tot utilitzant el llenguatge oral i escrit amb propietat, així com argumentar i donar explicacions entre d’altres en l’àmbit de la ciència. Interpretar i construir, a partir de dades experimentals, mapes, diagrames, gràfi-ques, taules i altres models de representació i formular conclusions.

2. Utilitzar la terminologia i la notació científica. Interpretar i formular els enunciats de les lleis de la natura, i també els principis físics i químics, a través d’expressions matemàtiques senzilles. Manejar amb desimboltura i sentit crític la calculadora.

3. Comprendre i utilitzar les estratègies i conceptes bàsics de les ciències de la natura per a interpretar els fenòmens naturals, i per a analitzar i valorar les repercussions de les aplica-cions i desenrotllaments tecnocientífics.

4. Aplicar, en la resolució de problemes, estratègies coherents amb els procediments de les ciències, com ara la discussió de l’interès dels problemes plantejats, la formulació d’hipòtesis, l’elaboració d’estratègies de resolució i de dissenys experimentals, l’anàlisi de resultats, la consideració d’aplicacions i repercussions de l’estudi realitzat i la busca de co-herència global.

5. Descobrir, reforçar i aprofundir en els continguts teòrics, per mitjà d’activitats pràctiques relacionades amb aquests continguts.

6. Obtenir informació sobre temes científics utilitzat les tecnologies de la informació i la comunicació i altres mitjans i utilitzar-la; valorar el seu contingut, per a fonamentar i ori-entar els treballs sobre temes científics.

7. Adoptar actituds crítiques fonamentades en el coneixement per a analitzar, individualment o en grup, qüestions científiques i tecnològiques.

8. Desenrotllar hàbits favorables a la promoció de la salut personal i comunitària, tot facili-tant estratègies que permeten afrontar els riscos de la societat actual en aspectes relacio-nats amb l’alimentació, el consum, les drogodependències i la sexualitat.

9. Comprendre la importància d’utilitzar els coneixements provinents de les ciències de la natura per a satisfer les necessitats humanes i participar en la necessària presa de decisions entorn de problemes locals i globals als quals ens enfrontem.

10. Conèixer i valorar les interaccions de la ciència i la tecnologia amb la societat i el medi ambient amb atenció particular als problemes amb què s’enfronta hui la humanitat i la ne-cessitat de busca i aplicació de solucions, subjectes al principi de precaució, per avançar cap a l’èxit d’un futur sostenible.

11. Entendre el coneixement científic com una cosa integrada, que es compartimenta en dis-ciplines diferents per a aprofundir en els diferents aspectes de la realitat.

12. Descriure les peculiaritats bàsiques del medi natural més pròxim, pel que fa als seus aspec-tes geològics, zoològics i botànics.


13. Conèixer el patrimoni natural del País Valencià, les seues característiques i elements inte-gradors; valorar la necessitat de la seua conservació i millora.


COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Segons la LOE, i el seu desplegament curricular fixat a l’annex I del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, les competències bàsiques són elements integrants del currículum i s’han de treballar i avaluar en totes les matèries. Així consta també a l’article 5.1 del Decret 112/2007, de 20 juliol, legislat per la Generalitat Valenciana, per tant l’ensenyament de les Ciènci-es de la Natura a l’etapa d’Educació Secundària Obligatòria també tindrà com a objectiu contri-buir a desenvolupar en els alumnes aquestes competències bàsiques:

1. Competència en comunicació lingüística

Fa referència a l’ús del llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita.

2. Competència matemàtica

Consisteix en l’habilitat per a utilitzar i relacionar els nombres, les operacions bàsiques, els símbols i les formes de raonament matemàtic.

3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

És l’habilitat per a interactuar amb el món físic, tant en els seus aspectes naturals com en els generats per l’acció humana. També es relaciona amb l’ús del mètode científic.

4. Tractament de la informació i competència digital

Comprèn les habilitats per a cercar, obtenir, processar i comunicar informació i la utilitza-ció de les noves tecnologies per a aquesta tasca.

5. Competència social i ciutadana

Fa possible comprendre la realitat social en què vivim, cooperar, conviure i exercir la ciu-tadania democràtica en una societat plural, i també participar en la millora d’aquesta.

6. Competència cultural i artística

Implica comprendre, apreciar i valorar de manera crítica diferents manifestacions culturals i artístiques.

7. Competència per a aprendre a aprendre

Comporta disposar d’habilitats per a iniciar-se en l’aprenentatge i ser capaç de continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma, d’acord amb els objectius i les necessitats de cadascú.

8. Competència per adquirir autonomia i iniciativa personal

Implica ser capaç d’imaginar, emprendre, desenvolupar i avaluar accions o projectes indi-viduals o col·lectius amb creativitat, confiança, responsabilitat i sentit crític.

Cadascuna d’aquestes competències bàsiques s’aniran desenvolupant tot al llarg dels dife-rents temes de la programació específica de cada assignatura i en tots els cursos.


CIÈNCIES DE LA NATURA – 1r ESO

BLOCS TEMÀTICS

En el primer curs de l’ESO s’ha triat com a fil conductor la Terra i, després dels contin-guts comuns de tractament transversal, en el primer bloc es pretén situar la Terra dins de l’univers i establir les peculiaritats que la fan diferent de la resta dels planetes del seu entorn.

B 0. CONTINGUTS COMUNS

0.1. El treball científic

CONTINGUTS

Conceptuals Procedimentals Actitudinals 1. Familiarització amb les caracte-

rístiques bàsiques del treball ci-entífic

2. Plantejament de problemes, discussió del seu interès, formu-lació de conjectures i experimen-tació

3. Comprendre millor els fenòmens naturals i resoldre els problemes plantejats

1. Utilització dels mitjans de comu-nicació i les tecnologies de la in-formació per a seleccionar in-formació sobre el medi natural

2. Interpretació de dades i informa-ció sobre la natura i la seua utilit-zació per a conèixer-la

3. Utilització acurada dels materials i instruments bàsics d’un labora-tori

1. Reconeixement del paper del coneixement científic en el des-envolupament tecnològic i en la vida de les persones

2. Respecte per les normes de seguretat en el laboratori

Continguts bàsics, obligatoris o mínims

Bloc 0.1. El treball científic C P P A

1. Familiarització amb les característiques bàsiques del treball científic 2. Utilització de les noves TIC per a seleccionar informació sobre el medi natural 3. Utilització acurada dels materials i instruments bàsics d’un laboratori 4. Respecte per les normes de seguretat en el laboratori

B I. LA TERRA EN L’UNIVERS

I.1. L’estructura de l’univers

CONTINGUTS

Conceptuals Procedimentals Actitudinals 1. L’estructura de l’univers 2. Evolució històrica del coneixe-

ment de l’univers 3. La Via Làctia i el sistema Solar 4. Característiques físiques de la

Terra i dels altres components del sistema solar

5. Els moviments de la Terra 6. L’estructura de la Terra

1. Observació de l’univers: plane-tes, estrelles, galàxies

2. Planificació i realització d’experiències senzilles dirigides a estudiar algunes de les conse-qüències dels moviments de la Terra

3. Elaboració de maquetes per visualitzar els moviments de la Terra i els eclipses

1. Interès per conèixer la posició de la Terra en l’univers

2. Valoració de la investigació científica com a tasca internacio-nal i interdisciplinar

3. Valoració de la importància de l’observació i mesura per com-prendre el Univers



Bloc I.1. L’ estructura de l’univers C C C C C C C C C C C P P P P A A A

1. Evolució històrica de l’univers 2. Les distàncies i l’edat en l’univers 3. Mitjans d’observació de l’univers 4. Les galàxies. La nostra galàxia: la Via Làctia 5. Característiques físiques de la Terra 6. Les estrelles 7. El Sol i el Sistema Solar 8. El Sistema Terra-Lluna 9. Els moviments de la Terra: les estacions, el dia i la nit 10. Fases de la Lluna i eclipses 11. El nucli, el mantell i l’escorça. La Biosfera 12. Realització de conversions senzilles entre escales de distància 13. Localitzar els punts cardinals a partir de la posició del Sol al migdia 14. Aplicació del moviment diürn aparent del Sol en la construcció de rellotges solars 15. Orientació nocturna mitjançant la localització de l’estrella polar 16. Reconeixement de la influència de l’astronomia en la vida quotidiana 17. Estimació de la provisionalitat de les teories científiques 18. Apreciació de l’observació del cel com una forma d’oci

I.2. La matèria en l’univers

CONTINGUTS

Conceptuals Procedimentals Actitudinals 1. Propietats generals de la matèria 2. Estats d’agregació de la matèria 3. Substàncies pures i mescles.

Homogeneïtat i heterogeneïtat 4. Àtoms i molècules 5. L’hidrogen i l’heli

1. Realització d’experiments senzills que posen de manifest les propi-etats de la matèria (volum, mas-sa, densitat, duresa

2. Realització d’exercicis que de-mostren la necessitat de mesurar

3. Realització d’exercicis que impli-quen transformació d’unitats

4. Mesura de la massa, el volum i la densitat de distints cossos sòlids i líquids

1. Reconeixement i valoració de la importància dels patrons univer-sals de mesura

2. Interès per aprendre a manipular instruments de mesura senzills (balances, provetes, gots gradu-ats, buretes, cintes mètriques, cronòmetres...)


Bloc I.2. La matèria en l’univers C C C C C P P A

1. Matèria, cossos materials i sistemes materials 2. Propietats de la matèria: intensives i extensives; mesurables (magnituds) i no mesurables 3. La mesura: unitats i sistemes d’unitats 4. Massa, volum i densitat: què són i com es mesuren 5. Les substàncies pures i les mescles 6. Observació de diferents propietats de la matèria en cossos materials concrets 7. Realització d’exercicis que induesquen a desenvolupar mètodes indirectes de mesura 8. Rigor en el treball experimental i delicadesa i compte amb el material del laboratori

B II. ELS MATERIALS TERRESTRES

II.1. L’atmosfera terrestre

Caldrà començar l’estudi recordant als alumnes la idoneïtat de l’atmosfera terrestre, com-parada amb la d’altres planetes, per al desenvolupament de la vida, així com la importància que té sobre el clima i la protecció de la radiació solar. Caldrà realitzar experiències que demostren la pressió de l’aire, així com la seua materialitat, és a dir que té massa i que ocupa un volum. Final-ment, caldrà familiaritzar els alumnes amb les explicacions meteorològiques a les diferents preci-


pitacions, així com les representacions dels mapes meteorològics i trobar significat al signes que s’utilitzen en ells.

CONTINGUTS

Conceptuals Procedimentals Actitudinals 1. Concepte d’atmosfera 2. Característiques de l’atmosfera 3. L’aire: origen, localització, com-

posició i propietats 4. Variacions en la composició de

l’aire. Contaminants 5. Els fenòmens meteorològics:

borrasques i anticiclons, el vent i les precipitacions

1. Disseny d’experiències per estu-diar algunes de les propietats de l’aire

2. Recollida i representació de dades meteorològiques utilitzant aparells de mesura

3. Interpretació de taules, gràfics i mapes del temps

1. Valoració de la importància de l’aire no contaminat per a la salut i la qualitat de vida, i rebuig d’activitats humanes contaminats

2. Reconeixement dels factors climàtics en el desenvolupament dels pobles


Bloc II.1. Els materials terrestres: l’atmosfera terrestre C C C C P P A

1. Concepte d’atmosfera i característiques principals 2. Importància de l’atmosfera terrestre per a la vida al nostre planeta 3. Nitrogen i oxigen: abundància i propietats 4. Donar explicacions de la manera de com es produeixen els principals meteors 5. Interpretació de mapes meteorològics tal com apareixen als mitjans de comunicació 6. Registrar de manera sistemàtica i organitzada el temps atmosfèric durant un període preestablert 7. Fomentar una actitud favorable envers la conservació de la nostra atmosfera

II.2. La hidrosfera terrestre

En aquest bloc es treballarà el concepte d’hidrosfera, com una capa discontinua de desi-gual distribució i que pot estar tant de forma salada com dolça, igual en el mar com en els conti-nents. Caldrà treballar la necessitat d’aigua per als organismes i que la vida tal com la coneixem sols és possible en un planeta amb aigua. Els alumnes hauran de comprendre que l’aigua del pla-neta està en constant moviment i que, en moltes ocasions, canvia d’estat per passar d’un lloc a un altre.

CONTINGUTS

Conceptuals Procedimentals Actitudinals 1. L’origen de l’aigua a la Terra 2. Importància de l’aigua i les seues

propietats 3. El cicle de l’aigua 4. Fenòmens atmosfèrics i les seues

conseqüències en la superfície terrestre i en els sers vius

5. La contaminació de l’aigua, la seua depuració. L’aigua i la salut. L’aigua al País Valencià

1. Planificació i realització d’experiències senzilles dirigides a estudiar algunes propietats de l’aigua

2. Realitzar i interpretar experi-ments que reproduesquen el cicle de l’aigua

3. Saber interpretar gràfics i mapes relacionats amb els fenòmens atmosfèrics i la predicció del temps

4. Recollida i representació de dades meteorològiques, utilitzant aparells de mesura

5. Buscar informació bibliogràfica

1. Reconèixer la importància de l’aigua per a la vida

2. Afavorir actituds de cura i res-pecte per l’aigua

3. Promoure pautes per evitar i reduir la contaminació

4. Valoració de la importància que els rius, llacs... estiguen saluda-bles i alberguen diversitat d’éssers vius

5. Valoració de l’anàlisi crític de les activitats humanes que compor-ten contaminació i excés de con-sum



Bloc II.2. Els materials terrestres: la hidrosfera terrestre C C C

C P P A A

1. Concepte d’hidrosfera i els elements que la composen 2. Principals propietats de l’aigua i la seua importància per als éssers vius i alguns processos de la terra 3. El cicle de l’aigua, reconeixent els processos que fan que l’aigua passe d’uns compartiments (terrestres,

atmosfèrics i hidrosfèrics) a d’altres 4. La contaminació de l’aigua 5. Organitzar informació en quadres i esquemes 6. Interpretar i analitzar gràfics i experiments, obtenint conclusions 7. Mantenir una actitud favorable a l’ús racional de l’aigua 8. Posar de manifest la importància de l’aigua per a la vida en la Terra

III.3. L’escorça terrestre

Amb aquest bloc temàtic es pretén que els alumnes adquiresquen coneixements sobre els materials terrestres. Així, mitjançant l’estudi directe de mostres es tractaran les propietats i s’efectuarà un reconeixement d’algunes roques i minerals importants i l’anàlisi per a la seua identi-ficació. També s’abordaran les diferents disposicions que adopten les roques en el camp.

Seran motiu d’estudi els processos en què estan implicats els materials terrestres i també els éssers vius, com ara la formació d’un sòl; a partir de les evidències de l’actuació dels processos es podran realitzar interpretacions. Els alumnes progressaran en la comprensió de les relacions causa efecte entre les evidències observables i els processos que han ocorregut per a produir aquests efectes.

CONTINGUTS

Conceptuals Procedimentals Actitudinals 1. L’escorça terrestre: superfície,

composició química i elements geoquímics

2. Concepte de mineral i roca. Els materials artificials

3. Tipus de roques. Els principals tipus de roques del País Valencià

4. Roques i minerals fonamentals del relleu del País Valencià i d’Espanya

5. Propietats i importància econò-mica

6. Textura i disposició de les ro-ques en el camp

1. Estudi de les propietats de les roques i els minerals utilitzant els estris oportuns: lupa, balança, llima, navalla i àcid

2. Identificació, mitjançant claus, de roques i minerals

3. Establiment de relacions entre les propietats de les roques i mi-nerals i la seua aplicació pràctica i la seua importància econòmica

4. Importància pràctica de les pro-pietats i característiques d’alguns materials d’interès en la vida dià-ria

5. Anàlisi de la utilització que es fa en la societat de determinats ma-terials

6. Recerca d’explicacions lògiques a les estructures observades en les roques i en el relleu, en el camp, en el medi urbà o en diferents fonts documentals

7. Establiment de relacions entre les alteracions en el relleu i els problemes pràctics que la socie-tat ha d’abordar per a prevenir catàstrofes

1. Reconeixement i valoració de la importància de les roques i els minerals per a les activitats hu-manes

2. Reconeixement de la necessitat de recuperar zones deteriorades per l’explotació industrial

3. Reconeixement i valoració de l’impacte causat per determina-des obres públiques



Bloc II.3. Els materials terrestres: l’escorça terrestre C C C

C

C

P C C P C P A

1. Formes de presentar-se distints tipus de roques en la natura 2. Comportament mecànic de les roques front a certes forces 3. Concepte de plec. Elements geomètrics. Diferenciar entre anticlinal i sinclinal basant-se en criteris estra-

tigràfics 4. Concepte de fractura. Diferenciar entre diaclasa i falla. Elements geomètrics d’una falla. Diferenciar

entre falla normal i inversa 5. Principals tipus de roques magmàtiques, sedimentàries i metamòrfiques. Les seus característiques i pro-

pietats 6. Estudi de les propietats de roques utilitzant les eines adients 7. Principals estructures macroscòpiques de les roques 8. Principals minerals de les roques magmàtiques, sedimentàries i metamòrfiques. Les seues propietats 9. Estudi de les propietats dels minerals utilitzant les eines adients 10. Concepte de mineral i de roca 11. Identificació, mitjançant claus, de roques i minerals 12. Reconeixement i valoració de les roques per a les activitats humanes

B III. LA TERRA I ELS ÉSSERS VIUS

III.1. La Terra, un planeta habitat

En aquest bloc es persegueix una aproximació a la unitat de vida, mitjançant l’estudi ele-mental de l’estructura dels organismes; s’estudiarà amb el microscopi òptic l’estructura cel·lular de plantes i animals i les principals diferències entre unes cèl·lules i altres, i s’introduirà el coneixe-ment bàsic d’altres formes de vida com els bacteris i els virus a través de les seues manifestacions.

CONTINGUTS

Conceptuals Procedimentals Actitudinals 1. Factors que fan possible la vida a

la Terra 2. La teoria cel·lular 3. La cèl·lula com unitat

d’estructura i funció dels orga-nismes vius

4. Diferències entre organismes unicel·lulars i pluricel·lulars

5. Manifestacions d’altres formes de vida presents a la vida quoti-diana

6. Característiques i funcions co-munes dels éssers vius

1. Observació i descripció d’éssers unicel·lulars i de cèl·lules animals i vegetals, mitjançant la realitza-ció de preparacions microscòpi-ques

1. Respecte a totes les formes de vida

2. Preocupació per evitar la re-col·lecció indiscriminada

3. Curiositat i interès per conèixer els sers vius


Bloc III.1. La Terra i els éssers vius: la Terra un planeta habitat C C C

C P P

A

1. Factors que permeten la vida 2. Principis bàsics de la teoria cel·lular 3. L’organització cel·lular eucariota. Diferències entre l’estructura animal i vegetal. Organització cel·lular

animal i vegetal 4. Algunes manifestacions de l’activitat vital d’organismes microscòpics. Aprofitament per l’ésser humà 5. Organització pluricel·lular: nivells bàsics d’organització 6. Observació i descripció d’éssers unicel·lulars i de cèl·lules vegetals i animals, mitjançant la realització de

preparacions microscòpiques o fonts documentals 7. Reconeixement de la importància dels microorganismes


III.2. La diversitat dels éssers vius i la seua classificació

Amb l’estudi dels éssers vius es pretén que els alumnes aconseguesquen coneixements de la varietat de la vida i els grans models d’organització, incloent el problema de la classificació com forma d’ordenació i interpretació de la diversitat dels éssers vius per part de la Biologia.

CONTINGUTS

Conceptuals Procedimentals Actitudinals 1. Diversitat dels éssers vius 2. Algunes relacions entre la mor-

fologia, funció i modes de vida 3. Els sistemes de classificació dels

éssers vius 4. Característiques principals dels

cinc regnes 5. La biodiversitat al País Valencià

1. Observació de les característi-ques dels organismes

2. Elaboració de claus per a la identificació d’organismes com-uns

3. Utilització de claus per a la iden-tificació dels grans models taxo-nòmics als que pertanyen orga-nismes comuns

1. Desenvolupament d’actituds de cura i respecte per totes les for-mes de vida, sobretot aquelles que estan amenaçades, i les que són imprescindibles per al man-teniment d’ecosistemes, princi-palment del País Valencià

2. Comprensió i valoració dels sistemes de classificació com a formes d’interpretació de la di-versitat


Bloc III.2. La diversitat dels éssers vius i la seua classificació C

C C C C P C C C P A

1. Models d’organització dels éssers vius: animals vertebrats, animals invertebrats, plantes superiors, algues i fongs

2. Categories taxonòmiques. Criteris de classificació. Nomenclatura binomial 3. Virus, bacteris i organismes unicel·lulars eucariòtics 4. Criteris significatius per a la classificació d’animals 5. Diferenciar entre òrgans anàlegs i homòlegs, amb la fi de poder utilitzar-los com a criteri de classificació 6. Elaboració i utilització de claus de classificació d’animals 7. Òrgans, parts i estructures de les plantes angiospermes, mono i dicotiledònies, i gimnospermes 8. Òrgans i estructures de falgueres o molses 9. La reproducció en les plantes 10. Utilització de claus de classificació senzilles per a la identificació de plantes 11. Valoració dels sistemes de classificació com a formes d’interpretació de la diversitat

UNITATS DIDÀCTIQUES I DISTRIBUCIÓ TEMPORAL

Els anteriors blocs temàtics s’organitzaran amb la distribució d’unitats didàctiques se-güent, basada en el llibre de text proposat per al treball a l’aula, on s’indica la distribució temporal proposada per a desenrotllar cada unitat didàctica:

1. La Terra a l’univers (B I.1) 9 sessions

2. Propietats de la matèria (B I.2) 8 sessions

3. Els estats de la matèria (B I.2) 8 sessions

4. Mescles i substàncies pures (B I.2) 9 sessions

5. La part gasosa de la Terra (B II.1) 9 sessions

6. La part líquida de la Terra (B II.2) 9 sessions

7. La part sòlida de la Terra (B II.3) 9 sessions

8. La Terra, un planeta habitat (B III.1) 9 sessions

9. Éssers vius. Els microorganismes (B III.2) 9 sessions


10. Les plantes (B III.2) 9 sessions

11. Els animals (B III.2) 8 sessions

CONTINGUTS CONCEPTUALS DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES

Unitat 1 : La Terra a l’univers (B I.1)

Perduts a l’espai. Les distàncies a l’univers. L’univers que coneixem: les galàxies. Les estre-les. El sistema solar. El sistema Terra-Lluna. L’estructura de la Terra. La Terra, és plana o redona?

Unitat 2 : Propietats de la matèria (B I.2)

Què és la matèria? Propietats de la matèria. La mesura. Què és la massa dels cossos? Què és el volum dels cossos? Què és la densitat?

Unitat 3 : Els estats de la matèria (B I.2)

Sòlid, líquid i gasós. Els tres estats de la matèria. La matèria està formada per partícules. La teoria cinètica i els estats de la matèria. La temperatura i els estats de la matèria. Els canvis d’estat.

Unitat 4 : Mescles i substàncies pures (B I.2)

Classificació de la matèria. Mescles heterogènies. Mescles homogènies: dissolucions. Tèc-niques per a separar mescles. Substàncies pures.

Unitat 5 : La part gasosa de la Terra (B II.1)

L’origen de l’atmosfera terrestre. Composició de l’atmosfera. Estructura de l’atmosfera. L’atmosfera regula la temperatura. La pressió atmosfèrica. Fenòmens atmosfèrics causats pel vent. La humitat atmosfèrica. Fenòmens atmosfèrics causats pel vapor d’aigua. Clima i oratge. L’atmosfera i els éssers vius. L’aire i la salut.

Unitat 6 : La part líquida de la Terra (B II.2)

L’origen de l’aigua en la Terra. Importància de l’aigua per als éssers vius. El cicle de l’aigua. Reserves d’aigua dolça a la Terra. L’aigua que consumim. El problema de la contaminació. Hem d’estalviar aigua.

Unitat 7 : La part sòlida de la Terra (B II.3)

Minerals i roques. Els minerals. La importància dels minerals. Les roques. Característiques de les roques. Importància de les roques. Explotació de minerals i roques. L’estructura interna de la Terra.

Unitat 8 : La Terra, un planeta habitat (B III.1)

Per què hi ha vida a la Terra? Què tenen en comú tots els éssers vius? Les funcions dels éssers vius. La diversitat dels éssers vius. La biodiversitat amenaçada.

Unitat 9 : Éssers vius. Els microorganismes (B III.2)

La classificació dels éssers vius. Categories de classificació. Els cinc regnes. Regne Mone-res. Regne Protocists. Regne Fongs.

Unitat 10 : Les plantes (B III.2)

El regne Plantes. Classificació de les plantes. Plantes sense flors. Plantes amb flors: els es-permatòfits. Estructura general dels espermatòfits.


Unitat 11 : Els animals (B III.2)

El regne Animal. Els invertebrats. Els vertebrats.

CRITERIS D’AVALUACIÓ DE L’ASSIGNATURA

L’avaluació dels coneixements adquirits a l’ensenyament de les Ciències de la Natura en aquest primer curs d’Educació Secundària Obligatòria es farà segons els criteris següents, de ma-nera que en acabar el curs cada alumne o alumna haurà demostrat que és capaç de:

1. Explicar l’organització del Sistema Solar i les característiques dels moviments de la Terra i de la Lluna i les seues implicacions, així com algunes de les concepcions sobre el sistema planetari al llarg de la història.

2. Situar i descriure les capes internes i externes del nostre planeta, tot explicant la impor-tància de cadascuna.

3. Establir procediments per a descriure les propietats de la matèria que ens envolta, com ara la massa, el volum, la densitat, els estats en què es presenta i els seus canvis. Valorar el maneig de l’instrumental científic. Utilitzar models gràfics per a representar i comparar les dades obtingudes.

4. Fer correctament càlculs senzills que incloguen la utilització de les diferents unitats del Sistema Internacional, i manejar les diferents unitats del sistema mètric decimal.

5. Relacionar les propietats dels materials amb l’ús que se’n fa i diferenciar entre mescles i substàncies pures, gràcies a les propietats característiques d’aquestes últimes i a la possibi-litat de separar aquelles per processos físics com la filtració, decantació, cristal·lització, etc., tot aprofitant les propietats que diferencien cada substància de les altres.

6. Diferenciar entre elements i compostos, àtoms i molècules, símbols i fórmules. Conèixer les característiques de les partícules fonamentals de l’àtom.

7. Explicar l’àtom segons el model planetari i establir el criteri de matèria neutra.

8. Elaborar i interpretar gràfics i models senzills sobre l’estructura i dinàmica atmosfèriques, i establir relacions entre les variables que condicionen el clima i els principals fenòmens meteorològics.

9. Reconèixer la importància de l’atmosfera per als éssers vius, i considerar-ne les repercus-sions de l’activitat humana.

10. Explicar, a partir del coneixement de les propietats de l’aigua, el cicle de l’aigua en la natu-ra i la seua importància per als éssers vius, tot considerant les repercussions de les activi-tats humanes en relació amb la seua utilització. Conèixer i valorar la problemàtica de l’aigua al País Valencià.

11. Conèixer l’estructura interna de la Terra i els components químics de les seues capes, i di-ferenciar clarament els conceptes de mineral i roca.

12. Identificar les roques i minerals més freqüents, en especial els que es troben en l’entorn pròxim, tot utilitzant claus senzilles i reconèixer les seues aplicacions més freqüents. Co-nèixer i valorar la importància i els usos habituals de les roques al País Valencià.

13. Establir els criteris que serveixen per a classificar els éssers vius i identificar els principals models taxonòmics a què pertanyen els animals i plantes més comuns, i relacionar la pre-sència de determinades estructures amb la seua adaptació al medi.


14. Conèixer de manera operativa el concepte de biodiversitat. Valorar la importància de la biodiversitat a escala mundial, a Espanya i al País Valencià.

15. Explicar les funcions comunes a tots els éssers vius, tot tenint en compte la teoria cel·lular.

16. Realitzar correctament experiències de laboratori, tot respectant les normes de seguretat.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Aquesta proposta es completa amb els materials didàctics adoptats pel Departament que, en general, segueixen les directrius didàctiques que orienten la nostra acció pedagògica. Per això, per al seguiment del programa de 1r d’ESO proposem desenvolupar els temes continguts en el següent llibre que s’usarà com a llibre de text per al treball a l’aula:

BARRIO, J. et al. Ciències de la Naturalesa 1r Secundària – Projecte ÀMFORA. Ox-ford Educació. Madrid. 2007

En la guia de recursos del professorat elaborada pels mateixos autors es poden trobar les referències didàctiques més detallades que ajuden al seguiment del programa proposat.


CIÈNCIES DE LA NATURA – 2n ESO

BLOCS TEMÀTICS

Els continguts del segon curs s’estructuren al voltant del concepte d’energia, i s’ha triat com a fil conductor el nostre planeta com a sistema material en què flueix l’energia, destacant les distintes maneres de fer-ho en els diferents subsistemes (escorça, atmosfera, ecosfera...).

B 0. CONTINGUTS COMUNS

0.1. El treball científic

CONTINGUTS

Conceptuals Procedimentals Actitudinals 1. Familiarització amb les caracte-

rístiques bàsiques del treball ci-entífic

2. Plantejament de problemes, discussió del seu interès, formu-lació de conjectures i dissenys experimentals

3. Comprendre millor els fenòmens naturals i resoldre els problemes que el seu estudi planteja

1. Utilització dels mitjans de comu-nicació i les noves tecnologies per a obtenir informació sobre els fenòmens naturals

2. Interpretació d’informació de caràcter científic

3. Utilització d’aquesta informació per a formar-se una opinió prò-pia i expressar-la adequadament

4. Utilització correcta dels materials i instruments bàsics d’un labora-tori

1. Reconeixement de la importància del coneixement científic per a prendre decisions sobre els ob-jectes i sobre un mateix



Bloc 0.1. El treball científic C P P

P A

A

1. Familiarització amb les característiques bàsiques del treball científic 2. Utilització de les noves TIC per a obtenir informació sobre els fenòmens naturals 3. Interpretació i utilització d’informació de caràcter científic per a formar-se una opinió pròpia i expres-

sar-la adequadament 4. Utilització correcta dels materials i instruments bàsics d’un laboratori 5. Reconeixement de la importància del coneixement científic per a prendre decisions sobre els objectes

i sobre un mateix 6. Respecte per les normes de seguretat en el laboratori

B I. MATÈRIA I ENERGIA

I.1. Sistemes materials

CONTINGUTS

Conceptuals Procedimentals Actitudinals 1. Composició de la matèria 2. Àtoms i molècules 3. Substàncies simples i compostes 4. Els elements com a classes

d’àtoms 5. Escales d’observació macroscò-

pica i microscòpica

1. Formulació de compostos binaris 2. Utilització de les unitats representa-

tives de diferents escales: macro, any-llum i micro

3. Observacions al microscopi relaci-onades amb les escales d’observació

4. Representació de models de subs-tàncies pures

1. Valoració de la importància de descriure els fenòmens natu-rals en termes físics



Bloc I.1. Sistemes materials C P P

1. Composició de la matèria 2. Escales d’observació macro i microscòpica 3. Utilització de les unitats representatives de diferents escales: macro, any-llum i micro

I.2. Els canvis de posició en els sistemes materials: forces i moviments

CONTINGUTS

Conceptuals Procedimentals Actitudinals 1. Els canvis de posició en els

sistemes materials 2. Moviment rectilini uniforme i

uniformement variat 3. Concepte d’acceleració 4. Interaccions i forces 5. Les forces i els canvis en el mo-

viment 6. Tipus de forces 7. Massa i pes dels cossos 8. Atracció gravitatòria 9. Equilibris i deformacions 10. Estudi qualitatiu del principi

d’Arquimedes. Aplicacions sen-zilles

1. Elaboració i interpretació de gràfiques de moviments senzills

2. Identificació de forces que inter-venen en situacions senzilles de la vida quotidiana: relació entre la caiguda lliure i la massa

3. Ús del dinamòmetre per a mesu-rar forces

4. Anàlisi d’exemples de movi-ments quotidians per explicar la relació entre força i moviment

5. Equació fonamental de la dinà-mica

6. Anàlisi de la força d’elasticitat

1. Interès per desenvolupar destre-ses en l’ús i construcció d’instruments senzills com ara el dinamòmetre

2. Reconeixement de la importàn-cia de la precisió en la presa de dades

3. Responsabilitat i prudència en la conducció de bicicletes i ciclo-motors


Bloc I.2. Els canvis de posició en els sistemes materials: forces i moviments P C C P C A

1. Representació gràfica de moviments senzills 2. El paper de les forces en els moviments i en les deformacions 3. Diferenciació entre massa i pes dels cossos 4. Utilització de tècniques de resolució de problemes per abordar els casos de moviments i forces 5. Aplicacions senzilles del principi d’Arquimedes 6. Responsabilitat i prudència en la conducció de bicicletes i ciclomotors

I.3. L’energia en els sistemes materials

CONTINGUTS

Conceptuals Procedimentals Actitudinals 1. L’energia com a concepte fona-

mental per a l’estudi dels canvis 2. Canvi de posició, forma i estat 3. Treball i energia 4. Principi de conservació de

l’energia 5. Tipus d’energia: cinètica i poten-

cial. Energia mecànica

1. Anàlisi qualitativa i interpretació de transformacions energètiques de processos senzills quotidians

2. Anàlisi i valoració de diferents fonts d’energia, renovables i no renovables

3. Problemes associats a l’obtenció, transport i utilització de l’energia

1. Valoració del paper de l’energia en les nostres vides

2. Presa de consciència de la im-portància de l’estalvi energètic


Bloc I.3. L’energia que percebem C C C P P A

1. L’energia com a concepte fonamental per a l’estudi dels canvis 2. Principi de conservació de l’energia 3. Tipus d’energia: cinètica i potencial 4. Anàlisi qualitativa i interpretació de transformacions energètiques de processos senzills quotidians 5. Anàlisi i valoració de diferents fonts d’energia, renovables i no renovables 6. Presa de consciència de la importància de l’estalvi energètic


B II. TRANSFERÈNCIA D’ENERGIA

II.1. Calor i temperatura

CONTINGUTS

Conceptuals Procedimentals Actitudinals 1. La calor com a forma de transfe-

rència d’energia 2. Energia interna, calor i tempera-

tura. Diferenciació 3. La temperatura i la seua mesura:

els termòmetres i les unitats de temperatura

4. La calor com a procés productor de canvis

5. Propagació de la calor. Aïllants i conductors

1. Reconeixement de situacions en què es manifesten els efectes de la calor sobre els cossos

2. Realització d’experiències senzi-lles en què es manifesten els efectes de la calor sobre els cos-sos

3. Interpretar fenòmens calorífics

1. Valoració de les aplicacions i repercussions de l’ús de la calor

2. Precaució a l’hora de treballar amb foc i altres fonts de calor


Bloc II.1. Calor i temperatura C C P C A

1. La calor com a forma de transferència d’energia 2. Diferenciar entre energia interna, calor i temperatura 3. Utilització dels termòmetres 4. Propagació de la calor. Materials aïllants i conductors 5. Precaució a l’hora de treballar amb foc i altres fonts de calor

II.2. Llum i so

CONTINGUTS

Conceptuals Procedimentals Actitudinals 1. La llum i el so com a models

d’ones 2. Llum i visió: els objectes com a

fonts secundàries de llum 3. Propagació rectilínia de la llum

en totes les direccions 4. Ombres i eclipsis 5. Estudi qualitatiu de la reflexió i

la refracció de la llum 6. Descomposició de la llum: in-

terpretació dels colors 7. So i audició 8. Propagació i reflexió del so

1. Reconeixement de situacions i realit-zació d’experiències que palesen la propagació rectilínia de la llum en to-tes les direccions

2. Utilització d’espills i lents 3. Investigar el color mitjançant filtres 4. Aprendre com comunicar-se a llar-

gues distàncies

1. Valoració del problema de la contaminació acústica i lumínica

2. Foment d’hàbits contraris a les activitats sorolloses i respectuosos amb el silenci

3. Interès per les explicacions científiques de fenòmens re-latius a la interacció entre llum i matèria: formes i colors


Bloc II.2. Llum i so C C C C P A A

1. Propagació de la llum i del so. Diferències entre elles 2. Propagació rectilínia de la llum en totes les direccions 3. Ombres i eclipsis 4. Percepció de la llum i del so: la visió i l’oïda 5. Realització d’experiències que palesen la propagació rectilínia de la llum en totes les direccions 6. Valoració del problema de la contaminació acústica i lumínica 7. Hàbits saludables contraris a les activitats sorolloses i respectuosos amb el silenci


B III. TRANSFORMACIONS GEOLÒGIQUES PRODUÏDES PER L’ENERGIA INTERNA DE LA TERRA

III.1. L’energia interna del planeta

CONTINGUTS

Conceptuals Procedimentals Actitudinals 1. Les manifestacions de l’energia

interna del planeta: erupcions volcàniques i terratrèmols

2. Distribució de terratrèmols i volcans i descobriment de les plaques litosfèriques

3. Moviments dels continents 4. Estudi del cicle de les roques 5. La formació de roques magmàti-

ques i metamòrfiques 6. Els sistemes muntanyosos del

País Valencià

1. Interpretació del comportament de les ones sísmiques i la seua contribució al coneixement de l’interior de la Terra

2. Identificació de tipus de roques i relació entre la seua textura i ori-gen

3. Localització de roques al País Valencià

4. Interpretació del relleu terrestre com a resultat de l’acció de les forces internes i externes del planeta

5. Fabricar un volcà i simular la seua erupció

1. Valoració dels riscos volcànic i sísmic i de la seua predicció i prevenció

2. Reconèixer les manifestacions volcàniques i sísmiques al País Valencià


Bloc III.1. L’energia interna del planeta C C C C P P A

1. Erupcions volcàniques i terratrèmols 2. Moviments dels continents i plaques litosfèriques 3. Roques magmàtiques i metamòrfiques 4. Els sistemes muntanyosos del País Valencià 5. Identificació de tipus de roques i relació entre la seua textura i origen 6. Localització de roques al País Valencià 7. Reconèixer les manifestacions volcàniques i sísmiques al País Valencià

B IV. LA VIDA EN ACCIÓ

IV.1. Les funcions vitals

CONTINGUTS

Conceptuals Procedimentals Actitudinals 1. El descobriment de la cèl·lula 2. Les funcions de nutrició: obten-

ció i ús de matèria i energia pels éssers vius

3. Nutrició autòtrofa i heteròtrofa 4. La fotosíntesi i la seua impor-

tància en la vida de la Terra 5. La respiració en els éssers vius 6. Les funcions de relació: percep-

ció, coordinació i moviment 7. Les funcions de reproducció: la

reproducció sexual i asexual 8. El manteniment de l'espècie 9. La reproducció animal i vegetal:

analogies i diferències

1. Observació de cèl·lules al mi-croscopi

2. Observació i descripció de cicles vitals en animals i vegetals

3. Observació de la nutrició de les plantes

4. Observació del moviment de les plantes

5. Realitzar experiències que abor-den problemes relacionats amb les funcions vitals

1. Fomentar el respecte cap a tots els éssers vius, especialment per les espècies amenaçades d’extinció i les formes de vida imprescindibles per al manteni-ment dels ecosistemes

2. Reconèixer la importància per a l'organisme humà d'una alimen-tació adequada a les seues neces-sitats nutricionals

3. Despertar l'interès per l'observa-ció i l'estudi dels éssers vius



Bloc IV.1. Les funcions vitals C C C C C C P A

1. El descobriment de la cèl·lula 2. La funció de nutrició. Tipus 3. La fotosíntesi 4. La respiració 5. Les funcions de relació 6. La reproducció sexual i asexual 7. Observació de cicles vitals en animals i vegetals 8. Fomentar el respecte cap a tots els éssers vius, especialment les espècies amenaçades d’extinció i les

formes de vida imprescindibles per al manteniment dels ecosistemes

B V. EL MEDI AMBIENT NATURAL

V.1. El medi ambient natural

CONTINGUTS

Conceptuals Procedimentals Actitudinals 1. Conceptes de biosfera, ecosfera i

ecosistema 2. Identificació dels components

d’un ecosistema 3. L'ecosistema: biòtop i biocenosi

en constant relació 4. Influència dels factors biòtics i

abiòtics en els ecosistemes 5. Ecosistemes aquàtics d’aigua

dolça i marins 6. Ecosistemes terrestres: els bio-

mes 7. El paper que exerceixen els

organismes productors, consu-midors i reductors en l’ecosistema

8. Cadenes i xarxes tròfiques 9. Ecosistemes característics del

País Valencià

1. Realització d’indagacions senzi-lles sobre algun ecosistema de l'entorn

2. Interpretar esquemes en què es representen cicles de matèria, fluix d'energia, cadenes i xarxes tròfiques

3. Classificar els éssers vius d'un ecosistema en productors, con-sumidors i reductors

4. Identificar els espais protegits al País Valencià

5. Identificar les espècies vegetals i animals més significatives del Pa-ís Valencià

6. Visitar plantes de tractament de fems i de tractament d'aigües re-siduals

1. Interès per l'observació i l'estudi de la natura

2. Mostrar respecte pel medi ambi-ent

3. Valorar especialment els espais protegits al País Valencià


Bloc V.1. El medi ambient natural C C C C P P P A

1. Conceptes de biosfera, ecosfera i ecosistema 2. L’estructura tròfica de l’ecosistema: productors, consumidors i reductors 3. Ecosistemes aquàtics i terrestres 4. Les cadenes i xarxes tròfiques 5. Classificar els éssers vius d'un ecosistema en productors, consumidors i reductors 6. Identificar els espais protegits al País Valencià 7. Identificar les espècies vegetals i animals més significatives del País Valencià 8. Mostrar respecte pel medi ambient


Els anteriors blocs temàtics s’organitzaran amb la distribució d’unitats didàctiques se-güent, basada en el llibre de text proposat per al treball a l’aula, on s’indica la distribució temporal proposada per a desenrotllar cada unitat didàctica:

1. El món material: els àtoms (B I.1) 8 sessions

2. Matèria i energia (B I.3) 8 sessions


3. El moviment (B I.2) 4 sessions

4. Les forces i els seus efectes (B I.2) 4 sessions

5. La calor i la temperatura (B II.1) 8 sessions

6. El so (B II.2) 8 sessions

7. La llum (B II.2) 8 sessions

8. L’energia interna de la Terra (B III.1) 8 sessions

9. L’energia interna i el relleu (B III.1) 8 sessions

10. Les funcions dels éssers vius (I) (B IV.1) 8 sessions

11. Les funcions dels éssers vius (II) (B IV.1) 8 sessions

12. Matèria i l’energia en els ecosistemes (B V.1) 8 sessions

13. La diversitat dels ecosistemes (B V.1) 8 sessions

CONTINGUTS CONCEPTUALS DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES

Unitat 1 : El món material: els àtoms (B I.1)

La matèria a distintes escales. A què s’anomena matèria? Cossos i sistemes materials. Es-cales d’observació del món material. Viatge al més profund de la matèria. Els fenòmens elèctrics en la matèria. Viatge a l’interior d’un àtom. Els àtoms en la matèria: tipus de substàncies.

Unitat 2 : Matèria i energia (B I.3)

Com produir canvis en la matèria? Transformacions en el món material: l’energia. Varia-cions d’energia en els sistemes materials. Fonts d’energia aprofitable. El problema energètic i la necessitat d’estalvi.

Unitat 3 : El moviment (B I.2)

Què és el moviment? El moviment és relatiu. Posició, espai recorregut i desplaçament. Velocitat. L’acceleració. Gràfiques per a representar el moviment.

Unitat 4 : Les forces i els seus efectes (B I.2)

Què és una força? Les forces. El pes és una força. L’espenta és una força de contacte. Les forces i el moviment. Les forces produeixen deformacions. Les forces i l’equilibri. Força i treball. Energia i treball. Les màquines simples.

Unitat 5 : La calor i la temperatura (B II.1)

L’energia interna dels cossos. La temperatura. Calor i equilibri tèrmic. Com es transmet o transfereix la calor? Estalvi i eficàcia tèrmica.

Unitat 6 : El so (B II.2)

Què és el so? Com es produeix el so? Qualitats sonores. El so es reflecteix: l’eco i la re-verberació. La contaminació acústica.

Unitat 7 : La llum (B II.2)

Què és la llum? Algunes propietats de la llum. La llum i la matèria: els colors de les coses. L’ull i la vista.


Unitat 8 : L’energia interna de la Terra (B III.1)

La Terra és una font de calor. Es mouen els continents? Què és un volcà? Els terratrè-mols. Risc volcànic. Risc sísmic.

Unitat 9 : L’energia interna i el relleu (I) (B III.1)

Manifestacions externes de la calor interna. El relleu terrestre. Deformacions de les ro-ques. Roques que s’originen en l’interior de la Terra. el cicle de les roques.

Unitat 10 : Les funcions dels éssers vius (I) (B IV.1)

Les característiques dels éssers vius. La cèl·lula, unitat bàsica dels éssers vius. Les funcions vitals: la nutrició.

Unitat 11 : Les funcions dels éssers vius (II) (B IV.1)

Per a viure, només és necessari nodrir-se? El manteniment de l’espècie: la reproducció. La reproducció en els animals. La reproducció en les plantes. Els éssers vius es relacionen. La funció de relació en els animals. La funció de relació en les plantes.

Unitat 12 : Matèria i energia en els ecosistemes (B V.1)

Què és un ecosistema? Ecosistemes: factors i components. Adaptació dels éssers vius al medi. Matèria i energia en els ecosistemes. El cicle de la matèria en els ecosistemes. L’ésser humà i l’ecosistema.

Unitat 13 : La diversitat dels ecosistemes (B V.1)

Dos medis ambientals diferents. El medi terrestre i el medi aquàtic. Com es forma un ecosistema terrestre? Els biomes terrestres. El medi aquàtic.


L’avaluació dels coneixements adquirits a l’ensenyament de les Ciències de la Natura en aquest segon curs d’Educació Secundària Obligatòria es farà segons els criteris següents, de ma-nera que en acabar el curs cada alumne o alumna haurà demostrat que és capaç de:

1. Interpretar els sistemes materials com a parts de l’Univers de molt distintes escales, als quals la ciència delimita per al seu estudi, i destacar l’energia com una propietat insepara-ble de tots ells, capaç d’originar canvis.

2. Definir magnituds com: velocitat, acceleració i força; relacionar-les amb una expressió matemàtica i unes unitats pròpies.

3. Definir els conceptes i magnituds que caracteritzen el moviment. Resoldre problemes senzills.

4. Identificar les forces en contextos quotidians com a causa dels canvis en els moviments i de les deformacions, així com el seu paper en l’equilibri dels cossos.

5. Definir el concepte de pes com una força i diferenciar-lo del de massa. Distingir amb ex-actitud i diferenciar els conceptes d’energia cinètica i potencial, així com els de calor i temperatura.

6. Utilitzar el concepte qualitatiu d’energia per a explicar el seu paper en les transformacions que tenen lloc en el nostre entorn; reconèixer la importància i repercussions per a la socie-tat i el medi ambient de les diferents fonts d’energia renovables i no renovables.


7. Resoldre problemes senzills aplicant els coneixements sobre el concepte de temperatura i la seua mesura, l’equilibri i desequilibri tèrmic, els efectes de la calor sobre els cossos i la seua forma de propagació.

8. Explicar fenòmens naturals referits a la transmissió de la llum i del so, i reproduir-ne al-guns tenint en compte les seues propietats.

9. Reconèixer i valorar els riscos associats als processos geològics terrestres i les pautes uti-litzades en la seua prevenció i predicció. Analitzar la importància dels fenòmens volcànics i sismològics en el passat i en el present del País Valencià, així com la necessitat de planifi-car la prevenció de riscos futurs.

10. Analitzar la incidència d’algunes actuacions individuals i socials relacionades amb l’energia en el deteriorament i millora del medi ambient.

11. Relacionar el vulcanisme, els terratrèmols, la formació del relleu i la gènesi de les roques metamòrfiques i magmàtiques amb l’energia interna del planeta, tot arribant a situar en un mapa les zones on aquestes manifestacions són més intenses i freqüents. Valorar l’extensió dels afloraments de materials metamòrfics i ignis en el País Valencià.

12. Interpretar els aspectes relacionats amb les funcions vitals dels éssers vius a partir de dis-tintes observacions i experiències realitzades amb organismes senzills; comprovar l’efecte que tenen determinades variables en els processos de nutrició, relació i reproducció.

13. Definir els conceptes de nutrició cel·lular i respiració aplicant els coneixements sobre l’obtenció d’energia.

14. Diferenciar els mecanismes que han d’utilitzar els éssers pluricel·lulars per a realitzar les seues funcions, distingint entre els processos que produeixen energia i els que la consu-meixen, arribant a distingir entre nutrició autòtrofa i heteròtrofa, i entre reproducció ani-mal i vegetal.

15. Distingir entre els conceptes de biosfera i ecosfera explicant, per mitjà d’exemples senzills, el flux d’energia en els ecosistemes.

16. Identificar i quantificar els components biòtics i abiòtics d’un ecosistema pròxim, valorar la seua diversitat i representar gràficament les relacions tròfiques entre els éssers vius d’aquest.

17. Caracteritzar els ecosistemes més significatius del País Valencià. Identificar els espais na-turals protegits en el nostre País i valorar algunes figures de protecció.

18. Realitzar correctament experiències de laboratori, respectant les normes de seguretat.


Aquesta proposta es completa amb els materials didàctics adoptats pel Departament que, en general, segueixen les directrius didàctiques que orienten la nostra acció pedagògica. Per això, per al seguiment del programa de 2n d’ESO proposem desenvolupar els temes continguts en el següent llibre que s’usarà com a llibre de text per al treball a l’aula:

BARRIO, J. et al. Ciències de la Naturalesa 2n Secundària – Projecte ÀMFORA. Oxford Educació. Madrid. 2008

En la guia de recursos del professorat elaborada pels mateixos autors es poden trobar les referències didàctiques més detallades que ajuden al seguiment del programa proposat.


FÍSICA I QUÍMICA – 3r ESO

BLOCS TEMÀTICS

En el tercer curs de l’ESO es separen els continguts de Biologia i Geologia dels del Física i Química, tot i que comparteixen el bloc inicial i alguns criteris d’avaluació. En aquest curs s’aborda el mètode i el treball científic i pel que fa als continguts de Física i Química s’ha triat com a fil conductor l’estudi de la matèria macroscòpicament i microscòpicament, així com les principals idees sobre la reactivitat química. També s’incideix en l’estudi dels aspectes energètics sobretot els relacionats amb l’electricitat. En el primer bloc es pretén introduir l’alumnat en les principals característiques de la metodologia científica.

B I. INTRODUCCIÓ A LA METODOLOGIA CIENTÍFICA

I.1. La metodologia científica

CONTINGUTS

Conceptuals Procedimentals Actitudinals 1. Utilització d’estratègies pròpies

del treball científic com el plante-jament de problemes i discussió del seu interès, la formulació i posada a prova d’hipòtesis i la in-terpretació dels resultats

2. Interpretació d’informació de caràcter científic i utilització d’aquesta per a formar-se una opinió pròpia, expressar-se amb precisió i argumentar sobre pro-blemes relacionats amb la natura

3. Caràcter aproximat de la mesura 4. Sistema Internacional d’Unitats

1. L’informe científic 2. Anàlisi de dades organitzades en

taules i gràfics 3. Busca i selecció d’informació de

caràcter científic per mitjà de les tecnologies de la informació i la comunicació i altres fonts

4. La notació científica 5. Utilització correcta dels materi-

als, substàncies i instruments bà-sics d’un laboratori

1. Valoració de les aportacions de les ciències de la natura per a donar resposta a les necessitats dels ésser humans i millorar les condicions de la seua existència

2. Apreciar i gaudir de la diversitat natural i cultural, participant en la seua conservació, protecció i millora



Bloc I.1. La metodologia científica C C P P P A A

1. Enumerar les principals etapes del mètode científic 2. Conèixer el Sistema Internacional d’Unitats 3. Interpretació correcta d’un gràfic 4. Familiaritzar-se amb la notació científica 5. Utilització correcta d’instruments bàsics del laboratori 6. Apreciació de la diversitat natural i cultural 7. Respecte per les normes de seguretat en el laboratori


B II. ENERGIA I ELECTRICITAT

II.1. Energia i electricitat

CONTINGUTS

Conceptuals Procedimentals Actitudinals 1. El concepte d’energia 2. Fonts d’energia 3. Conservació i degradació de

l’energia 4. Electricitat 5. Fenòmens electrostàtics 6. Les càrregues elèctriques i la seua

interacció: les forces elèctriques 7. Camp elèctric. Flux de càrregues 8. L’energia elèctrica. Generadors i

corrent elèctric

1. Processos d’electrització per fregament, inducció i contacte

2. Utilització d’alguns aparells electrostàtics bàsics: el pèndol elèctric, el versor i l’electroscopi

3. Reconeixement de diferents materials conductors i aïllants

4. Circuits elèctrics senzills

1. Valorar els avantatges i inconve-nients de l’ús de les energies tra-dicionals i les energies alternati-ves

2. Ús adequat de l’electricitat a casa 3. Aprendre la importància de

fomentar l’estalvi energètic


Bloc II.1. Energia i electricitat C C C P P A A

1. Concepte d’energia i principals fonts d’energia 2. Fenòmens electrostàtics i tipus de càrregues elèctriques 3. L’energia elèctrica i el corrent elèctric 4. Reconeixement dels aparells electrostàtics bàsics: el pèndol elèctric i l’electroscopi 5. Classificació qualitativa de materials segons la seua conductivitat 6. Energies tradicionals i alternatives 7. L’estalvi energètic a casa

B III. DIVERSITAT I UNITAT D’ESTRUCTURA DE LA MATÈRIA

III.1. Diversitat macroscòpica de la matèria

CONTINGUTS

Conceptuals Procedimentals Actitudinals 1. La matèria. Tipus de substàncies 2. Els estats d’agregació de la matè-

ria: sòlid, líquid i gasós 3. La teoria cinètica i els canvis

d’estat 4. Substàncies pures i mescles 5. Mètodes de separació de mescles 6. Dissolucions 7. Substàncies simples i compostes

1. Reconeixement de les principals propietats que caracteritzen l’estat sòlid, líquid i gasós

2. Utilització de models per a expli-car les propietats macroscòpi-ques

3. Diferenciació entre les propietats observables i la interpretació mi-croscòpica segons el model

4. Utilització d’alguns mètodes experimentals de separació: fil-tració, cristal·lització, cromato-grafia, destil·lació

1. Valoració de la importància de conèixer la composició de la ma-tèria i la seua implicació en els efectes sobre el medi ambient

2. Respecte per les principals nor-mes sobre gestió responsable de residus en el treball de laboratori


Bloc III.1. Diversitat macroscòpica de la matèria C C C P P A

1. Els estats d’agregació de la matèria 2. La teoria cinètica de la matèria i els canvis d’estat 3. Formes de presentar-se la matèria: mescles, dissolucions i substàncies pures 4. Utilització de models per a explicar les propietats macroscòpiques de la matèria 5. Mètodes principals de separació i purificació de les substàncies 6. Normes bàsiques sobre gestió responsable de residus al laboratori


III.2. Unitat estructural de la matèria

CONTINGUTS

Conceptuals Procedimentals Actitudinals 1. Àtoms, molècules i cristalls 2. Estructura atòmica: partícules

constituents 3. Concepte de nombre atòmic 4. Introducció al concepte

d’element químic 5. Unions entre àtoms: molècules i

cristalls 6. Masses atòmiques i moleculars 7. Isòtops: concepte i aplicacions

1. Utilització de models per a ex-plicar l’estructura de l’àtom

2. Formulació i nomenclatura de les substàncies més corrents se-gons les normes de la IUPAC

1. Valoració de la importància dels coneixements adquirits sobre l’estructura íntima de la matèria i les seues aplicacions

2. Diferenciació entre la perillositat potencial d’alguns coneixements i la responsabilitat en la seua uti-lització pràctica


Bloc III.2. Unitat estructural de la matèria C C C P A

1. Unitats bàsiques que constitueixen la matèria: àtoms, molècules i cristalls 2. Partícules constituents de l’àtom: electrons, protons i neutrons 3. Conceptes bàsics: nombre atòmic, element químic, massa atòmica, isòtop 4. Formulació i nomenclatura de les substàncies més corrents 5. Utilització responsable dels coneixements sobre l’estructura íntima de la matèria

B IV. CANVIS QUÍMICS I LES SEUES APLICACIONS

IV.1. Les reaccions químiques

CONTINGUTS

Conceptuals Procedimentals Actitudinals 1. Perspectiva macroscòpica dels

processos químics 2. Interpretació atomicomolecular

dels processos químics 3. Concepte de quantitat de subs-

tància i la seua unitat: el mol 4. Conservació de la massa

1. Representació simbòlica dels canvis químics

2. Equacions químiques i el seu ajust

3. Càlculs de massa en reaccions químiques senzilles

4. Realització experimental d’alguns canvis químics

1. Respecte per les normes bàsiques de seguretat en la manipulació de substàncies químiques de risc

2. Respecte per les principals nor-mes sobre gestió responsable de residus en el treball de laboratori


Bloc IV.1. Les reaccions químiques C P P C A A

1. Descripció macroscòpica i interpretació microscòpica dels processos químics 2. Equacions químiques i el seu ajust 3. Càlculs de massa en reaccions senzilles 4. Concepte de quantitat de substància i la seua unitat: el mol 5. Respecte per les normes de seguretat en el laboratori 6. Normes bàsiques sobre gestió responsable de residus al laboratori


IV.2. La química en la societat

CONTINGUTS

Conceptuals Procedimentals Actitudinals 1. Elements químics bàsics en els

éssers vius 2. La química i el medi ambient:

efecte hivernacle, pluja àcida, destrucció de la capa d’ozó, con-taminació d’aigües i terres

3. Petroli i derivats 4. Energia nuclear 5. Medicaments

1. Observació experimental de l’efecte mediambiental de la plu-ja àcida

2. Reconeixement de la presència d’alguns elements en substàncies d’importància biològica

1. Valoració de la importància de reconèixer els principals efectes mediambientals, les seues causes i les seues possibles solucions

2. Aprendre a usar els medicaments d’una forma responsable


Bloc IV.2. La química en la societat C C C A A

1. Els principals efectes mediambientals 2. Importància del petroli i els seus derivats 3. Els medicaments 4. Causes i solucions dels principals efectes mediambientals 5. Ús responsable dels medicaments


1. La ciència: la matèria i la seua mesura (B I.1) 6 sessions

2. La matèria: estats físics (B III.1) 10 sessions

3. La matèria: com es presenta (B III.1) 10 sessions

4. La matèria: propietats elèctriques i l’àtom (B II.1-III.2) 10 sessions

5. Elements i compostos químics (B III.2-IV.2) 8 sessions

6. Canvis químics (B IV.1) 8 sessions

7. Química en acció (B IV.2) 8 sessions

8. L’electricitat (B II.1) 6 sessions

CONTINGUTS CONCEPTUALS DE CADA UNITAT DIDÀCTICA

Unitat 1 – La ciència: la matèria i la seua mesura (B I.1)

1.1. La ciència 1.2. La matèria i les seues propietats 1.3. La mesura 1.4. El treball amb les ciències experimentals: el mètode científic 1.5. Ordenació i classificació de dades

Unitat 2 – La matèria: estats físics (B III.1)

2.1. Els gasos i la teoria cinètica 2.2. Lleis dels gasos 2.3. Els estats de la matèria i la teoria cinètica 2.4. Els canvis d’estats


2.5. Aplicació del mètode científic a l’estudi dels gasos

Unitat 3 – La matèria: com es presenta (B III.1)

3.1. La matèria: substàncies pures i mescles 3.2. Separació de mescles 3.3. Mescles homogènies: dissolucions 3.4. Diversitat de la matèria: teoria atomicomolecular de Dalton 3.5. Substàncies en la vida quotidiana

Unitat 4 – La matèria: propietats elèctriques i l’àtom (B II.1-III.2)

4.1. Fenòmens elèctrics: electrostàtica 4.2. Les partícules que formen l’àtom 4.3. Models atòmics 4.4. Àtoms, isòtops i ions 4.5. Radioactivitat

Unitat 5 – Elements i compostos químics (B III.2-IV.2)

5.1. Els elements químics 5.2. El sistema periòdic dels elements 5.3. Els elements químics més comuns 5.4. Com s’agrupen els elements: àtoms. Molècules i cristalls 5.5. Els compostos químics més comuns

Unitat 6 – Canvis químics (B IV.1)

6.1. Canvis físics i químics 6.2. Les reaccions químiques 6.3. Mesura de la massa. El mol 6.4. L’equació química 6.5. Càlculs en les reaccions químiques

Unitat 7 – Química en acció (B IV.2)

7.1. Reaccions químiques d’interès 7.2. La química i el medi ambient 7.3. Els medicaments i les drogues 7.4. La química i el progrés

Unitat 8 – Electricitat (B II.1)

8.1. Les càrregues elèctriques 8.2. El corrent elèctric 8.3. Càlculs en circuits elèctrics 8.4. Aplicacions del corrent elèctric 8.5. L’electricitat a casa


CONTINGUTS PROCEDIMENTALS GENERALS

1. Extraure i expressar les idees fonamentals d’un text.

2. Utilitzar correctament la terminologia científica incorporada aquest curs.

3. Dissenyar i realitzar experiències de laboratori per a trobar la relació entre dues magnituds implicades en els fenòmens estudiats.

4. Elaborar taules per a registrar les dades obtingudes en una sèrie de mesures.

5. Interpretar i elaborar gràfiques relacionades amb les propietats de la matèria.

6. Mesurar directament diverses magnituds com masses i volums.

7. Mesurar la densitat d’un material sòlid.

8. Preparar una dissolució d’un sòlid per pesada directa.

9. Emprar tècniques de separació senzilles com la cromatografia en paper.

10. Reconèixer de forma qualitativa algunes propietats característiques de les substàncies com ara la solubilitat, la conductivitat elèctrica i la temperatura de fusió i associar-les als tipus d’enllaç.

11. Verificar la conservació de la massa en les reaccions químiques.

12. Verificar el paper dels fusibles en les instal·lacions elèctriques.

CONTINGUTS ACTITUDINALS GENERALS

1. Respectar les normes de treball en l’aula i el laboratori.

2. Respectar l’ordre i el material de treball.

3. Adquirir hàbits de treball diari i constants.

4. Valorar les contribucions dels diferents científics i científiques a la construcció dels conei-xements estudiats en el curs.

5. Valorar correctament el paper positiu de la Química per a millorar la qualitat de la vida i evitar els prejudicis negatius que de vegades es tenen front a aquesta ciència.

6. Aprendre hàbits de gestió responsable dels residus al laboratori i a la vida quotidiana.


L’avaluació dels coneixements adquirits a l’ensenyament de la Física i Química en aquest tercer curs d’Educació Secundària Obligatòria es farà segons els criteris següents, de manera que en acabar el curs cada alumne o alumna haurà demostrat que és capaç de:

1. Determinar els trets distintius del treball científic a través de l’anàlisi contrastada d’algun problema científic o tecnològic d’actualitat, així com la seua influència sobre la qualitat de vida de les persones.

2. Realitzar correctament experiències de laboratori proposades al llarg del curs, tot respec-tant les normes de seguretat.

3. Descriure les interrelacions existents en l’actualitat entre societat, ciència i tecnologia.


4. Descriure les característiques dels estats sòlid, líquid i gasós. Explicar en què consisteixen els canvis d’estat, tot utilitzant la teoria cinètica, incloent la comprensió de gràfiques i el concepte de calor latent.

5. Diferenciar entre elements, compostos i mescles, així com explicar els procediments quí-mics bàsics per al seu estudi. Descriure les dissolucions. Efectuar correctament càlculs numèrics senzills sobre la seua composició. Explicar i usar les tècniques de separació i pu-rificació.

6. Distingir entre àtoms i molècules. Indicar les característiques de les partícules components dels àtoms. Diferenciar els elements. Calcular les partícules components d’àtoms, ions i isòtops.

7. Formular i anomenar algunes substàncies importants. Indicar les seues propietats. Calcu-lar les seues masses moleculars.

8. Discernir entre canvi físic i químic. Comprovar que la conservació de la massa es com-pleix en tota reacció química. Escriure i ajustar correctament equacions químiques senzi-lles. Resoldre exercicis numèrics en què intervinguen mols.

9. Enumerar els elements bàsics de la vida. Explicar quins són els principals problemes me-diambientals de la nostra època i les seues mesures preventives.

10. Explicar les característiques bàsiques de compostos químics d’interès social: petroli i deri-vats, i fàrmacs. Explicar els perills de l’ús inadequat dels medicaments. Explicar en què consisteix l’energia nuclear i els problemes que se’n deriven.

11. Demostrar una comprensió científica del concepte d’energia. Raonar avantatges i incon-venients de les diferents fonts energètiques. Enumerar mesures que contribueixen a l’estalvi col·lectiu o individual d’energia. Explicar per què l’energia no es pot reutilitzar sense límits.

12. Descriure els diferents processos d’electrització de la matèria. Classificar materials segons la seua conductivitat. Realitzar exercicis utilitzant la llei de Coulomb. Indicar les diferents magnituds elèctriques i els components bàsics d’un circuit. Resoldre exercicis numèrics de circuits senzills. Saber calcular el consum elèctric en l’àmbit domèstic.

13. Dissenyar i muntar circuits de corrent continu tot respectant les normes de seguretat en què es puguen dur a terme mesuraments de la intensitat de corrent i de diferència de po-tencial, indicant-ne les quantitats d’acord amb la precisió de l’aparell utilitzat.


Aquesta proposta es completa amb els materials didàctics adoptats pel Departament que, en general, segueixen les directrius didàctiques que orienten la nostra acció pedagògica. Per això, per al seguiment del programa de 3r d’ESO proposem desenvolupar els temes continguts en el següent llibre que s’usarà com a llibre de text per al treball a l’aula:

VIDAL, M. C. et al. Física i Química 3r ESO - Projecte La Casa del Saber. Editorial Voramar-Santillana. València. 2007.

En el text i en el material complementari per al professorat elaborat pels mateixos autors, es poden verificar els aspectes concrets que desenvolupen els objectius exposats.


FÍSICA I QUÍMICA – 4t ESO

BLOCS TEMÀTICS

En el quart curs de l’ESO es separen tant els continguts com els criteris d’avaluació de Biologia i Geologia dels de Física i Química. Pel que fa als blocs temàtics proposats per als con-tinguts de Física i Química s’ha triat com a fil conductor les interaccions bàsiques de la matèria i les transferències d’energia. En el primer bloc es pretén fer una introducció al treball experimen-tal amb continguts que s’abordaran de forma transversal tot al llarg del curs.

B I. INTRODUCCIÓ AL TREBALL EXPERIMENTAL

Ateses les característiques d’aquest bloc temàtic no s’hi dedicarà cap unitat específica al temari, altrament es farà un tractament transversal en totes les unitats quan es propose la realitza-ció d’experiències de laboratori i petits treballs de recerca.

I.1. Magnituds, aparells de mesura i treball en el laboratori

CONTINGUTS

Conceptuals Procedimentals Actitudinals 1. Les magnituds i com mesurar-les 2. El Sistema Internacional

d’Unitats 3. Caràcter aproximat de la mesura 4. Notació científica 5. Arredoniment 6. El treball en el laboratori 7. Formulació d’hipòtesis i dissenys

experimentals

1. Aparells de mesura 2. Mesura de masses: balances 3. Mesures de volum 4. Mesures de longitud: regle i cali-

brador 5. Mesures de temps: cronòmetre 6. Anàlisi i interpretació de resultats

experimentals 7. La comunicació científica:

l’informe científic. Regles i exem-ples

1. Valoració de la importància del treball metòdic per a l’adquisició de coneixements científics

2. Reconeixement del paper col·lectiu de diferents cientí-fics i científiques en la cons-trucció d’un mètode de treball acurat


Bloc I.1. Magnituds, aparells de mesura i treball en el laboratori C C P P

1. Magnituds i unitats del Sistema Internacional. Notació científica 2. Formulació d’hipòtesis i dissenys experimentals 3. Mesures de masses, volums, longituds i temps 4. Anàlisi i interpretació de resultats experimentals

B II. FORCES I MOVIMENT

II.1. Iniciació a l’estudi del moviment

CONTINGUTS

Conceptuals Procedimentals Actitudinals 1. Moviment i sistema de referència 2. Trajectòria i posició 3. Desplaçament i espai recorregut 4. Velocitat i acceleració 5. Estudi del moviment rectilini i

uniforme 6. Estudi del moviment rectilini i

uniformement accelerat

1. Anàlisi dels moviments quotidians 2. Mesura de velocitats i acceleracions 3. Interpretació dels moviments a partir

de taules, gràfiques i equacions 4. Càlculs senzills a partir de gràfiques i

amb equacions de moviments unifor-mes i accelerats

5. Estudi de la caiguda lliure del cossos

1. Valoració del paper de científics com Galileu i al-tres en l’establiment de les característiques dels mo-viments

2. Repercussions socials de les aportacions de Galileu



Bloc II.1. Iniciació a l’estudi del moviment C C P P A

1. Estudi del moviment rectilini i uniforme 2. Estudi del moviment rectilini i uniformement accelerat 3. Interpretació dels moviments a partir de taules, gràfiques i equacions 4. Càlculs senzills a partir de gràfiques i amb equacions de moviments uniformes i accelerats 5. Repercussions socials de les aportacions de Galileu

II.2. Les forces i l’equilibri

CONTINGUTS

Conceptuals Procedimentals Actitudinals 1. Interaccions entre cossos 2. Tipus de forces 3. Equilibri de forces 4. Forces en els fluids 5. Concepte de pressió 6. Pressió hidrostàtica i pressió

atmosfèrica 7. Principi de Pascal i la multiplica-

ció de la força 8. El principi d’Arquimedes 9. Tensió superficial

1. Composició i descomposició de forces de la mateixa direcció i angu-lars

2. Manipulació de manòmetres per a la mesura de pressions hidrostàtiques

3. Determinació de la densitat de fluids i sòlids

4. Experiències que mostren l’acció de la pressió atmosfèrica

5. Aplicacions tècniques de les lleis dels fluids: premsa i frens hidràulics, flo-tació de vaixells i globus, vasos co-municants, etc.

1. Valoració del paper de cien-tífics com Arquimedes, Tor-ricelli i Pascal en l’estudi dels fluids en equilibri

2. Valoració de les repercussi-ons socials de les nombroses aplicacions de les lleis del fluids


Bloc II.2. Les forces i l’equilibri C C C C P

A

1. Equilibri de forces en els fluids 2. Pressió hidrostàtica i pressió atmosfèrica 3. Principi de Pascal i la multiplicació de la força 4. El principi d’Arquimedes 5. Aplicacions tècniques de les lleis dels fluids: premsa i frens hidràulics, flotació de vaixells i globus,

vasos comunicants, etc. 6. Valoració de les repercussions socials de les nombroses aplicacions de les lleis del fluids

II.3. Les forces i el moviment

CONTINGUTS

Conceptuals Procedimentals Actitudinals 1. La superació de la física del “sentit

comú” 2. Les lleis de la dinàmica 3. Tractament qualitatiu de la força

de fregament 4. La llei de la gravitació universal 5. El pes dels cossos i la seua caiguda 6. El moviment de planetes i sa-

tèl·lits

1. Mesura de forces i acceleracions 2. Verificació experimental de la llei

de la dinàmica de Newton 3. Determinació del valor de

l’acceleració de la gravetat

1. Anàlisi de les controvèrsies generades pel confrontament entre els models geocèntric i heliocèntric als segles XVI i XVII

2. Repercussions socials de la síntesi de Newton i la culmi-nació de la primera de les re-volucions científiques



Bloc II.3. Les forces i el moviment C C C C P A

A

1. La superació de la física del “sentit comú” 2. Les lleis de la dinàmica 3. La llei de la gravitació universal 4. El pes dels cossos i la seua caiguda 5. Mesura de forces i acceleracions 6. Anàlisi de les controvèrsies generades pel confrontament entre els models geocèntric i heliocèntric als

segles XVI i XVII 7. Repercussions socials de la síntesi de Newton i la culminació de la primera de les revolucions científi-

ques

B III. ENERGIA, TREBALL I CALOR

III.1. Treball, potència i energia mecànica

CONTINGUTS

Conceptuals Procedimentals Actitudinals 1. Concepte de treball. Unitats 2. Treball mecànic 3. Aplicació a màquines i ferramentes 4. Concepte de potència 5. L’energia mecànica i les formes que té 6. El treball com a transferència

d’energia mecànica 7. Principi de conservació de l’energia

mecànica

1. Descripció bàsica d’una mà-quina simple

2. Verificació experimental del principi de conservació de l’energia

1. Valoració de la importància de reconèixer les diferents fonts d’energia renovables i no re-novables

2. Fomentar els hàbits d’estalvi energètic en tots els àmbits de la vida quotidiana

3. Promoure la utilització crei-xent de les màquines més efi-cients de cara a l’estalvi ener-gètic al nostre entorn immedi-at


Bloc III.1. Treball, potència i energia mecànica C C C P A

1. Concepte de treball, potència i energia 2. Formes de l’energia mecànica: cinètic i potencial 3. Principi de conservació de l’energia mecànica 4. Verificació experimental del principi de conservació de l’energia 5. Fomentar els hàbits d’estalvi energètic en tots els àmbits de la vida quotidiana

III.2. Calor i energia interna

CONTINGUTS

Conceptuals Procedimentals Actitudinals 1. Concepte de temperatura 2. Energia interna 3. Transferència d’energia per

efecte de diferències de tempera-tura: concepte de calor

4. Conservació i degradació de l’energia

5. Efectes de la calor sobre els cossos

1. Mesura de temperatures i inter-canvis d’energia calorífics

2. Determinació qualitativa d’alguns efectes de la calor sobre els cos-sos: dilatació i canvis d’estat

1. Valoració d’alguns perills associ-ats a la manipulació de fonts de calor al laboratori i a la vida quo-tidiana

2. Mesures d’estalvi energètic asso-ciades als sistemes de calefacció i refrigeració al nostre entorn quo-tidià



Bloc III.2. Calor i energia interna C C C P A

1. Concepte d’energia interna i temperatura 2. Transferència d’energia per efecte de diferències de temperatura: concepte de calor 3. Conservació i degradació de l’energia 4. Determinació qualitativa d’alguns efectes de la calor sobre els cossos: dilatació i canvis d’estat 5. Mesures d’estalvi energètic associades als sistemes de calefacció i refrigeració al nostre entorn quotidià

III.3. L’energia de les ones: llum i so

CONTINGUTS

Conceptuals Procedimentals Actitudinals 1. Concepte d’ona 2. Tipus i característiques de les ones 3. Transferència d’energia sense

transport de matèria 4. La llum i el so 5. Propietats de la seua propagació 6. Espectre lumínic i espectre acústic

1. Caracterització experimental de les magnituds bàsiques d’un fenomen ondulatori: intensitat, període, freqüència

2. Comprovació experimental de la propagació rectilínia de la llum, la reflexió i la refracció

1. Valoració dels perills de la con-taminació acústica i pràctiques per a reduir-la

2. Valoració de la importància creixent de la contaminació lu-mínica i els seus efectes


Bloc III.3. L’energia de les ones: llum i so C C C P A

1. Tipus i característiques de les ones 2. Transferència d’energia sense transport de matèria 3. Propietats de la llum i el so i la seua propagació 4. Comprovació experimental de la propagació rectilínia de la llum, la reflexió i la refracció 5. Valoració dels perills de la contaminació acústica i lumínica i pràctiques per a reduir-les

B IV. ESTRUCTURA I PROPIETATS DE LES SUBSTÀNCIES

IV.1. L’àtom i les propietats de les substàncies

CONTINGUTS

Conceptuals Procedimentals Actitudinals 1. L’estructura de l’àtom 2. La taula periòdica dels elements

químics 3. L’enllaç químic: enllaç iònic,

covalent i metàl·lic 4. Interpretació de les propietats de

les substàncies

1. Estudi experimental de les pro-pietats de les substàncies

2. Classificació de les substàncies segons les seues propietats

3. Introducció a la formulació i nomenclatura inorgànica segons les normes de la IUPAC

1. Valoració de la importància de conèixer les característiques bà-siques de les substàncies més ha-bituals al nostre entorn

2. Adquisició d’hàbits positius en l’ús i manipulació d’algunes subs-tàncies potencialment perilloses


Bloc IV.1. L’àtom i les propietats de les substàncies C C C P P A

1. L’estructura de l’àtom 2. La taula periòdica dels elements químics 3. Interpretació de les propietats de les substàncies 4. Classificació de les substàncies segons les seues propietats 5. Introducció a la formulació i nomenclatura inorgànica segons les normes de la IUPAC 6. Adquisició d’hàbits positius en l’ús i manipulació d’algunes substàncies potencialment perilloses


IV.2. Les reaccions químiques

CONTINGUTS

Conceptuals Procedimentals Actitudinals 1. Tipus de reaccions químiques 2. Relacions estequiomètriques en

les reaccions químiques 3. Relacions volumètriques en les

reaccions químiques 4. Calor de reacció 5. Reaccions exoenergètiques i

endoenergètiques 6. Velocitat d’una reacció química.

Factors que hi influeixen

1. Realització de càlculs bàsics basats en l’estequiometria d’una reacció química

2. Verificació experimental de l’existència d’intercanvis d’energia en una reacció química

3. Verificació experimental de la influència de la temperatura i la concentració en la velocitat d’una reacció química

1. Valoració de la importància i aplicacions de nombroses reac-cions químiques

2. Adquisició d’hàbits positius en la gestió dels residus produïts en els experiments al laboratori de química


Bloc IV.2. Les reaccions químiques C C C P P A

1. Relacions estequiomètriques en les reaccions químiques 2. Relacions volumètriques en les reaccions químiques 3. Reaccions exoenergètiques i endoenergètiques 4. Realització de càlculs bàsics basats en l’estequiometria d’una reacció química 5. Verificació experimental de l’existència d’intercanvis d’energia en una reacció química 6. Adquisició d’hàbits positius en la gestió dels residus produïts en els experiments al laboratori de quí-

mica

B V. INICIACIÓ A L’ESTRUCTURA DELS COMPOSTOS DE CARBONI

V.1. La química dels compostos del carboni

CONTINGUTS

Conceptuals Procedimentals Actitudinals 1. El carboni com a component

essencial dels éssers vius 2. El carboni i la gran quantitat de

compostos orgànics 3. Característiques dels compostos

de carboni

1. Descripció dels compostos or-gànics més senzills: hidrocarburs i la seua importància com a re-cursos energètics

2. Alcohols 3. Àcids orgànics

1. Valorar el paper de l’ús i abús dels hidrocarburs com a com-bustibles i els seus efectes ambi-entals

2. Conscienciació dels efectes no-cius del consum d’alcohol


Bloc V.1. La química dels compostos del carboni C C P

A A

1. El carboni com a component essencial dels éssers vius 2. Característiques dels compostos de carboni 3. Descripció dels compostos orgànics més senzills: hidrocarburs i la seua importància com a recursos

energètics 4. Valorar el paper de l’ús i abús dels hidrocarburs com a combustibles i els seus efectes ambientals 5. Conscienciació dels efectes nocius del consum d’alcohol


V.2. Polímers sintètics

CONTINGUTS

Conceptuals Procedimentals Actitudinals 1. Macromolècules: importàn-

cia en la constitució dels és-sers vius

1. Fabricació i reciclatge de materi-als plàstics

1. Valoració del paper de la química en la comprensió de l’origen i desen-rotllament de la vida

2. Importància de l’adquisició d’hàbits de selecció i reciclatge de plàstics i dels efectes nocius de l’abús de plàs-tics no degradables


Bloc V.2. Polímers sintètics P A

1. Fabricació i reciclatge de materials plàstics 2. Importància de l’adquisició d’hàbits de selecció i reciclatge de plàstics i dels efectes nocius de l’abús de

plàstics no degradables

B VI. LA CONTRIBUCIÓ DE LA CIÈNCIA A UN FUTUR SOSTENIBLE

Ateses les característiques d’aquest bloc temàtic tampoc no s’hi dedicarà cap unitat especí-fica al temari, altrament es farà un tractament transversal en totes les unitats, especialment en aquelles que s’hi relacionen més, com ara l’estudi de l’energia i les seues transfències o les subs-tàncies i les reaccions químiques.

VI.1. El desafiament mediambiental

CONTINGUTS

Conceptuals Procedimentals Actitudinals 1. El problema de l’increment de

l’efecte hivernacle: causes i me-sures per a la prevenció

2. Canvi climàtic 3. Contaminació sense fronteres 4. Esgotament de recursos 5. Reducció de la biodiversitat

1. Realització d’algun estudi senzill sobre mesures a prendre de ca-ràcter immediat per a disminuir algunes causes de problemes mediambientals com l’efecte hi-vernacle o el balafiament d’aigua i altres recursos naturals

1. Valoració de la importància creixent de la sensibilitat medi-ambiental

2. Valoració dels riscos a què ens exposa una gestió descontrolada dels recursos naturals


Bloc VI.1. El desafiament mediambiental C C C C A A

1. El problema de l’increment de l’efecte hivernacle: causes i mesures per a la prevenció 2. Contaminació sense fronteres 3. Esgotament de recursos 4. Reducció de la biodiversitat 5. Valoració de la importància creixent de la sensibilitat mediambiental 6. Valoració dels riscos a què ens exposa una gestió descontrolada dels recursos naturals


VI.2. Contribució del desenrotllament cientificotècnic a la sostenibilitat

CONTINGUTS

Conceptuals Procedimentals Actitudinals 1. Energies netes 2. Gestió racional dels recursos

naturals

1. Realització de debats simulats sobre gestió racional dels recur-sos naturals

1. Importància de l’aplicació del principi de precaució i de la participació ciuta-dana en la presa de decisions

2. Valoració de l’educació científica de la ciutadania com a requisit de societats democràtiques sostenibles

3. La cultura científica com a font de satisfacció


Bloc VI.2. Contribució del desenrotllament cientificotècnic a la sostenibilitat C C A

1. Energies netes 2. Gestió racional dels recursos naturals 3. Valoració de l’educació científica de la ciutadania com a requisit de societats democràtiques sosteni-

bles


1. El moviment (B II.1) 12 sessions

2. Les forces (B II.2-3) 12 sessions

3. Forces gravitatòries (B II.3) 6 sessions

4. Forces i pressions en fluids (B II.2) 6 sessions

5. Treball i energia (B III.1) 12 sessions

6. Transferència d’energia: calor (B III.2) 9 sessions

7. Transferència d’energia: ones (B III.3) 9 sessions

8. Sistema periòdic i enllaç (B IV.1) 12 sessions

9. La reacció química (B IV.2) 12 sessions

10. La química i el carboni (B V.1-2-VI.1) 9 sessions

CONTINGUTS CONCEPTUALS DE CADA UNITAT DIDÀCTICA

Unitat 1 – El moviment (B II.1)

1.1. Com es detecta el moviment 1.2. Velocitat 1.3. Moviment rectilini uniforme (MRU) 1.4. Acceleració 1.5. Moviment rectilini uniformement accelerat (MRUA) 1.6. Moviment circular uniforme (MCU)


Unitat 2 – Les forces (B II.2-3)

2.1. La força, una interacció 2.2. Les forces i les deformacions 2.3. Operacions amb les forces 2.4. Cossos en equilibri 2.5. Les forces com a causa del canvi de moviment 2.6. Les forces i el moviment

Unitat 3 – Forces gravitatòries (B II.3)

3.1. L’univers que observem 3.2. Els models de l’univers 3.3. La cinemàtica de l’univers. Lleis de Kepler 3.4. La dinàmica de l’univers. Aportació de Newton 3.5. Conseqüències de la llei de la gravitació universal 3.6. L’univers actual

Unitat 4 – Forces i pressions en fluids (B II.2)

4.1. Els fluids i el principi d’Arquimedes 4.2. Les forces a l’interior d’un fluid. Pressió 4.3. La pressió en els gasos 4.4. Com es propaga la pressió en els fluids

Unitat 5 - Treball i energia (B III.1)

5.1. Què és l'energia? 5.2. Què és el treball? 5.3. El treball i l’energia mecànica 5.4. La potència 5.5. Les màquines mecàniques 5.6. Les fonts d’energia

Unitat 6 – Transferència d’energia: calor (B III.2)

6.1. La temperatura dels cossos 6.2. La calor i l’energia interna 6.3. Efectes de la calor sobre els cossos 6.4. Transformació entre calor i treball 6.5. Transferència d’energia mitjançant calor

Unitat 7 – Transferència d’energia: ones (B III.3)

7.1. El moviment ondulatori 7.2. El so 7.3. La llum 7.4. L’espectre electromagnètic


Unitat 8 – Sistema periòdic i enllaç (B IV.1)

8.1. La constitució de l’àtom 8.2. L’àtom quantitzat 8.3. Distribució dels electrons en un àtom 8.4. El sistema periòdic dels elements 8.5. Les propietats periòdiques dels elements 8.6. Tipus d’enllaços entre àtoms 8.7. Substàncies que resulten dels distints enllaços i les seues propietats

Unitat 9 – La reacció química (B IV.2)

9.1. La reacció química 9.2. Mesura de la massa i de la quantitat de substància: el mol 9.3. La concentració de les dissolucions 9.4. Càlculs en les reaccions químiques 9.5. Algunes reaccions d’interès 9.6. Processos radioactius

Unitat 10 – La química i el carboni (B V.1-2-VI.1)

10.1. Els compostos de carboni 10.2. El nom dels compostos de carboni 10.3. Els compostos de carboni i la vida 10.4. Macromolècules 10.5. Combustibles derivats del carboni 10.6. Accions per a un desenvolupament sostenible

CONTINGUTS PROCEDIMENTALS GENERALS

1. Extraure i expressar les idees fonamentals d’un text.

2. Utilitzar correctament la terminologia científica incorporada aquest curs.

3. Operar de forma gràfica amb diversos vectors i saber calcular-ne el vector resultant.

4. Dissenyar i realitzar experiències de laboratori per a trobar la relació entre dues magnituds implicades en els fenòmens estudiats, com ara la variació de la pressió hidrostàtica amb la profunditat.

5. Mesurar directament diverses magnituds: posicions, temps, forces, pressions, masses i vo-lums.

6. Elaborar taules per a registrar les dades obtingudes en una sèrie de mesures.

7. Interpretar i elaborar gràfiques relacionades amb els moviments, les forces i l’energia.

8. Realitzar correctament càlculs amb equacions de primer i segon grau aplicades a l’estudi del moviment i les forces.

9. Iniciar-se en la utilització del programa DataStudio i els sensors de captació de dades i processament en la realització d’experiències assistides per ordinador.

10. Utilització progressiva de les noves TIC en tots els àmbits de l’assignatura possibles.


CONTINGUTS ACTITUDINALS GENERALS

1. Adquirir hàbits de treball diari i constants.

2. Respectar les normes de treball en l’aula i el laboratori.

3. Respectar l’ordre i el material de treball.

4. Valorar les contribucions dels diferents científics i científiques a la construcció dels conei-xements estudiats en el curs.

5. Contribuir amb la nostra actitud personal a l'estalvi d'energies útils i a la conservació del medi ambient.

6. Classificar les fonts d'energia útil segons el seu caràcter renovable o no.

7. Aprendre hàbits de gestió responsable dels residus al laboratori i a la vida quotidiana.


L’avaluació dels coneixements adquirits a l’ensenyament de la Física i Química en aquest quart curs d’Educació Secundària Obligatòria es farà segons els criteris següents, de manera que en acabar el curs cada alumne o alumna haurà demostrat que és capaç de:

1. Aplicar correctament les principals equacions i explicar les diferències fonamentals dels moviments: MRU, MRUA i MCU. Distingir clarament entre les unitats de velocitat i acce-leració, així com entre magnituds lineals i angulars.

2. Identificar les forces pels seus efectes estàtics. Compondre i descompondre forces. Mane-jar les nocions bàsiques de l’estàtica de fluids i comprendre’n les aplicacions. Explicar com actuen els fluids sobre els cossos que suren o que hi estan submergits aplicant el principi d’Arquimedes.

3. Identificar les forces que actuen sobre un cos, generen o no acceleracions. Descriure les lleis de la dinàmica i aportar a partir d’aquestes forces una explicació científica als movi-ments quotidians. Determinar la importància de la força de fregament en la vida real. Di-buixar les forces que actuen sobre un cos en moviment, justificar l’origen de cada una, i indicar les possibles interaccions del cos en relació amb altres cossos.

4. Identificar el caràcter universal de la força de la gravitació i vincular-lo a una visió del món subjecta a lleis que s’expressen en forma matemàtica.

5. Diferenciar entre treball mecànic i treball fisiològic. Explicar que el treball consisteix en la transmissió d’energia d’un cos a un altre per mitjà d’una força. Identificar la potència amb la rapidesa amb què es realitza un treball i explicar la importància d’aquesta magnitud en la indústria i la tecnologia.

6. Relacionar la variació d’energia mecànica que ha tingut lloc en un procés amb el treball amb què s’ha realitzat. Aplicar de forma correcta el principi de conservació de l’energia en l’àmbit de la mecànica.

7. Identificar la calor com un procés de trànsit d’energia entre els cossos a diferent tempera-tura i descriure casos reals en què es posa de manifest. Diferenciar la conservació de l’energia en termes de quantitat amb la degradació de la seua qualitat a mesura que és uti-litzada. Aplicar-ho a transformacions energètiques relacionades amb la vida real.


8. Descriure el funcionament teòric d’una màquina tèrmica i calcular-ne el rendiment. Iden-tificar les transformacions energètiques produïdes en aparells d’ús comú (mecànics, elèc-trics i tèrmics).

9. Explicar les característiques fonamentals dels moviments ondulatoris. Identificar fets reals en els quals es manifeste un moviment ondulatori. Relacionar la formació d’una ona amb la propagació de la pertorbació que l’origina. Distingir les ones longitudinals de les trans-versals i realitzar càlculs numèrics en què intervé el període, la freqüència i la longitud d’ones sonores i electromagnètiques.

10. Indicar les característiques que han de tenir els sons per a ser audibles. Descriure la natu-ralesa de l’emissió sonora.

11. Utilitzar la teoria atòmica per a explicar la formació de noves substàncies a partir d’altres preexistents. Representar per mitjà d’equacions la representació d’aquestes transformaci-ons i observar-hi el principi de conservació de la matèria.

12. Diferenciar entre processos físics i processos químics. Escriure i ajustar correctament les equacions químiques corresponents a enunciats i descripcions de processos químics sen-zills i analitzar les reaccions químiques que intervenen en processos energètics fonamen-tals.

13. Explicar les característiques dels àcids i les bases i realitzar-ne la neutralització. Ús dels in-dicadors per a esbrinar el pH.

14. Explicar els processos d’oxidació i combustió, i analitzar-ne la incidència en el medi ambi-ent.

15. Explicar les característiques bàsiques dels processos radioactius, la seua perillositat i les seues aplicacions.

16. Escriure fórmules senzilles dels compostos de carboni i distingir entre compostos saturats i insaturats.

17. Conèixer els principals compostos del carboni: hidrocarburs, petroli, alcohols i àcids.

18. Justificar la gran quantitat de compostos orgànics existents així com la formació de ma-cromolècules i la seua importància en els éssers vius.

19. Enumerar els elements bàsics de la vida. Explicar quins són els principals problemes me-diambientals de la nostra època i la seua prevenció.

20. Descriure algunes de les principals substàncies químiques aplicades en diversos àmbits de la societat: agrícola, alimentari, construcció i industrial.


Aquesta proposta es completa amb els materials didàctics adoptats pel Departament que, en general, segueixen les directrius didàctiques que orienten la nostra acció pedagògica. Per al seguiment del programa de 4t d’ESO proposem emprar com a llibre de text per al treball a l’aula:

VIDAL, M. C. et al. Física i Química 4t ESO - Projecte La Casa del Saber. Editorial Voramar-Santillana. València. 2008.

En el text i en el material complementari elaborat pels mateixos autors, es poden verificar els aspectes concrets que desenvolupen els objectius exposats.


TREBALL MONOGRÀFIC D’INVESTIGACIÓ – 4t ESO

Els alumnes que cursen l’assignatura de Física i Química en el curs 4t d’ESO poden realit-zar el treball monogràfic d’investigació d’aquest àmbit científic que proposarà i coordinarà el pro-fessorat tot al llarg del curs en l’hora setmanal assignada per a tal propòsit. Aquest treball d’investigació es desenvoluparà tot seguint les indicacions del professorat del Departament, tant pel que fa a la metodologia de treball com als possibles continguts proposats entre els quals l’alumnat triarà els que més li interessen o bé d’altres que ells proposen per iniciativa pròpia.

OBJECTIUS

Segons els criteris establerts per la Generalitat Valenciana per al desenvolupament curri-cular de les matèries optatives de l’ESO, el procés d’elaboració tutelada i la presentació del treball monogràfic tindrà com a finalitat el desenrotllament de les capacitats següents:

1. Adquirir la disciplina intel·lectual més adequada per a realitzar un treball de manera me-tòdica, utilitzant procediments i recursos coherents amb el fi perseguit, fomentant el sen-tit de l’autonomia i la responsabilitat individual i col·lectiva.

2. Resoldre problemes i prendre decisions, tot incorporant el rigor i la satisfacció pel treball ben fet, i la voluntat de corregir-lo i perfeccionar-lo.

3. Integrar i aplicar en la realitat personal els coneixements adquirits, tot mostrant iniciativa, interès i motivació pel tema.

4. Utilitzar les tecnologies de la informació i de la comunicació com a ferramenta d’aprenentatge i de comunicació, valorar-ne l’ús per a treballar de manera autònoma, com a instrument de col·laboració i de desenrotllament de projectes de treball cooperatiu.

5. Expressar i comunicar experiències, oralment i per escrit, i apreciar la necessitat d’una uti-lització acurada del llenguatge, d’un vocabulari precís i d’un registre adequat, tot interpre-tant i ajustant el discurs a les diverses situacions comunicatives.

6. Participar activament tant en la realització i l’exposició oral del treball com en la realitza-ció d’un petit resum que valore l’exposició dels seus companys.

CONTINGUTS

Tot seguint les indicacions del professorat encarregat, el treball es realitzarà atenent a l’esquema següent:

Realització del treball:

Es desenvoluparà en tres fases:

1) Planificació general, prèviament el professorat els assenyalarà les pautes a seguir i els alumnes planificaran el treball una vegada escollit el tema;

2) Desenrotllament del treball, amb recerca d’informació, realització d’experiments, ela-boració de productes per a l’exposició (models, maquetes, pòsters, presentacions, textos, etc.) tot sota la supervisió i el seguiment del professorat i

3) Presentació individual o en grup a tot el grup classe i participació, si s’escau, en algun concurs científic on es puga accedir, com ara la fira “Experimenta” que anualment organitza la Facultat de Física de la Universitat de València cap al mes d’abril.


Possibles propostes temàtiques:

Aspectes pràctics de l’astronomia diürna i nocturna.

Les dones i la ciència en la història.

Científics valencians i espanyols de tots els temps.

Científics interessants per diferents motius.

Experiències i demostracions amb llum làser.

Estudi de la contaminació acústica a l’institut.

Demostracions vistoses de reaccions químiques.

Propostes de gestió de residus perillosos en el nostre entorn immediat.

Control bàsic d’aigües contaminades en rius del nostre entorn.

Eficiència energètica: panells solars a l’Institut i estalvi de CO2

Estructura final del treball:

L’alumnat haurà de realitzar una valoració personal escrita clarament estructurada que tin-ga en compte els punts següents:

Si es tracta d’un assaig, es farà una valoració d’unes 300-500 paraules que incloga les re-flexions sobre les raons que li van fer triar el tema, una explicació de les connexions amb altres matèries, la contribució a la comprensió per part de l’estudiant de les seues diverses dimensions i una autoavaluació sobre el procés i el resultat final.

Quan el treball consistesca en el desenrotllament d’un projecte o en la realització d’una obra, la valoració personal constarà d’una declaració escrita més extensa, entre 1000 i 1500 pa-raules, on s’inclourà: informació sobre l’elecció del tema i les etapes de realització, les fonts d’investigació, la descripció de les característiques, aspectes o components del treball, una relació de reptes o dificultats especials trobades i les solucions triades i una autoavaluació tant del procés com del resultat final respecte als objectius inicials.

Finalment el treball serà objecte d’avaluació segons preveu la nova distribució de matèries que s’imparteixen en aquest 4t curs d’ESO, tot seguint els criteris que s’exposen a continuació.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Els criteris que s’utilitzen hauran de tenir en compte l’avaluació del producte final, la del procés seguit i l’aportació de l’autoavaluació feta per l’alumnat i hauran de ser comuns per a tots els alumnes que la cursen, independentment del tema sobre el qual treballen o la modalitat de treball adoptada. Així, doncs, s’hauran de valorar els aspectes següents:

1. Adequació del treball final als objectius i plantejaments marcats, així com als terminis i fa-ses previstos.

2. Capacitat de síntesi, d’anàlisi de les dificultats i valoració crítica del treball i de l’aportació personal.

3. Estructura adequada del treball escrit: justificació, descripció del projecte proposat, expli-cació dels resultats i elaboració de conclusions.


4. Adequació i varietat de fonts i recursos, així com l’adequació de l’ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació en el desenrotllament del projecte, en la realització es-crita i en la presentació oral.

5. Riquesa i varietat de procediments utilitzats en la recerca d’informació, en al seua tipolo-gia, així com l’adequació als fins proposats.

6. Capacitat creativa i emprenedora i capacitat per a modificar i aplicar camins i recursos alt-ernatius.

7. Iniciativa personal, l’esperit emprenedor, l’autonomia i la confiança en si mateix, així com els hàbits de disciplina, l’esforç i el treball individual i en grup.

8. Correcció de l’expressió oral i escrita, tot incloent-hi la utilització adequada i variada de recursos gràfics o audiovisuals i la presentació dels materials.

9. Altres aspectes relacionats amb l’objecte o tema específic de treball.


Per tal d’orientar els alumnes en la tasca concreta i en les destreses necessàries per a dur a terme el treball d’investigació proposem emprar com a llibres de consulta:

CAAMAÑO, A. et al La investigació individual – Química Salters. Edita Generalitat Valenciana (Materials didàctics en fase d’experimentació). València. 2000.

ROS, J. et al El treball de recerca – Metodologia, recursos i propostes didàctiques per a elaborar i presentar pas a pas una recerca. Editorial Rosa Sensat. Barcelona. 2008.

Si es considera adient es pot proposar com a llibre de text per al treball a l’aula el quadern per a l’alumne:

ROS, J. et al El treball de recerca – Quadern per a l’alumne. Editorial Rosa Sensat. Barcelona. 2008.


RECURSOS MULTIMÈDIA PER A L’ESO

Oferim aquestes referències a pàgines WEB amb recursos interessants per al treball a l’aula amb la indicació dels nivells més apropiats a què van dirigides, així com documentals, víde-os i pel·lícules que podem aprofitar com a recursos didàctics.

PÀGINES WEB

www.edu365.cat (Portal general de materials didàctics)

www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/index.htm

(Secció Ciències de la Natura ESO del portal anterior. Conté miniunitats didàctiques)

www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/formulacio/fitxers/portada.htm/

(Activitats per a practicar formulació química inorgànica bàsica)

http://lacurie.org/2009/06/10/webs-sobre-formulacio-i-nomenclatura-de-quimica/

(Portal amb webs sobre formulació i nomenclatura química)

http://www.iestiemposmodernos.com/diverciencia/

(Web en castellà sobre pràctiques de química i altres experiments divertits)

VÍDEOS

FQ 3r ESO

U.5 – Elements i compostos químics

OPEN UNIVERSITY: "Descobrint elements"

OPEN UNIVERSITY: "La taula periòdica"

FQ 4t ESO

U.2 – Les forces – U.3 – Forces gravitatòries

OPEN UNIVERSITY: "El moviment: les lleis de Newton"

OPEN UNIVERSITY: "La cosmologia abans de Newton"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "La ley de la gravedad. Caída de los cuerpos"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "Galileo. La ley de inercia"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "Las leyes de Newton"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "La manzana y la Luna"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "Las fuerzas de la naturaleza"

PEL·LÍCULES RECOMANADES

Apolo 13

Capricornio Uno

Planeta Rojo

http://www.edu365.cat/

http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/index.htm

http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/formulacio/fitxers/portada.htm/


http://www.iestiemposmodernos.com/diverciencia/


PROGRAMACIÓ D’ASSIGNATURES DEL BATXILLERAT


FÍSICA I QUÍMICA – 1r BATXILLERAT (Ciències i Tecnologia)

OBJECTIUS GENERALS DE L'ASSIGNATURA

D’acord amb la legislació que regula el currículum del Batxillerat elaborada per la Genera-litat Valenciana per a l’assignatura Física i Química del 1r curs de Batxillerat de la modalitat de Ciències i Tecnologia, els objectius generals que han d’assolir els alumnes que la cursen són els següents:

1. Comprendre els conceptes, les lleis, les teories i els models més importants i generals de la física i la química, que els permeten tenir una formació global científica i desenvolupar es-tudis posteriors més específics.

2. Aplicar els conceptes esmentats, les lleis, les teories i els models apresos a situacions quo-tidianes.

3. Analitzar críticament hipòtesis i teories contraposades que permeten desenvolupar el pen-sament crític, i valorar les seues aportacions al desenvolupament de la física i química.

4. Utilitzar les estratègies o destreses pròpies de la investigació científica, tant documentals com experimentals, per a resoldre problemes, realitzar treballs pràctics i, en general, ex-plorar situacions i fenòmens desconeguts per a ells; tot reconeixent el caràcter de la cièn-cia com un procés canviant i dinàmic.

5. Mostrar actituds científiques, com ara la recerca d’informació exhaustiva, la capacitat críti-ca, la necessitat de verificació dels fets, el qüestionament del que és obvi, l’obertura davant de noves idees.

6. Comprendre les complexes interaccions entre la física i química i la tècnica i l’impacte d’ambdues en la societat i en el medi ambient, i valorar la necessitat de no degradar l’entorn i d’aplicar la ciència a una millora de les condicions de vida actuals.

7. Comprendre el sentit de les teories i models físics i químics com una explicació dels fe-nòmens naturals, tot valorant la seua aportació al desenvolupament d’aquestes disciplines.

8. Desenvolupar actituds positives cap a la física i química i el seu aprenentatge que perme-ten, per tant tenir interès i autoconfiança quan es realitzen activitats d’aquestes ciències.

9. Explicar expressions “científiques” del llenguatge quotidià segons els coneixements físics i químics adquirits, relacionant l’experiència diària amb la científica.

UNITATS DE L'ASSIGNATURA I DISTRIBUCIÓ TEMPORAL

1. Introducció a la Física i Química 4 sessions

2. La teoria cineticomolecular de la matèria 20 sessions

3. La reacció química: estequiometria 8 sessions

4. Cinètica química 4 sessions

5. L’estructura atòmica i el sistema periòdic 12 sessions

6. L’enllaç químic 12 sessions


7. La química del carboni 8 sessions

8. Cinemàtica 20 sessions

9. Dinàmica 20 sessions

10. L’energia i la seua transferència 8 sessions

11. Càrrega i camps elèctrics 8 sessions

12. Corrent elèctric 8 sessions

CONTINGUTS DE CADA UNITAT

Unitat 1 – Introducció a la Física i Química

1.1. Alguns aspectes de la ciència 1.2. El treball científic 1.3. Les magnituds físiques i les seues unitats 1.4. Les imprecisions i els errors experimentals 1.5. La comunicació científica

Criteris mínims d’avaluació:

a. Conèixer les principals característiques del treball científic: plantejament de proble-mes, emissió d’hipòtesis, disseny i realització d’experiments i anàlisi de resultats.

b. Familiaritzar-se amb les principals magnituds fonamentals del SI i els seus múltiples i submúltiples, així com els canvis entre ells.

c. Reconèixer les fonts d’imprecisió en els processos de mesura i la manera d’expressar correctament els resultats, tot incloent el marge d’imprecisió relativa.

d. Expressar correctament en forma gràfica els resultats de la mesura de variables rela-cionades entre si, a fi d’establir-ne les possibles relacions matemàtiques i les lleis físi-ques corresponents.

Experiències de laboratori:

Mesura del període d’un pèndol simple.

Unitat 2 - Teoria cineticomolecular de la matèria

2.1. Estudi experimental dels gasos: la llei dels gasos ideals. Explicació 2.2. El model cinètic és extensible a tots els estats de la matèria 2.3. Classificació dels sistemes materials 2.4. La transformació química de la matèria i les seues lleis 2.5. Teoria atòmica de Dalton 2.6. Els gasos i les seues lleis de combinació en les transformacions químiques. La mo-

lècula 2.7. L’element químic 2.8. Masses atòmiques i moleculars 2.9. La fórmula química i el seu significat 2.10. La quantitat de substància i la seua unitat: el mol 2.11. Les dissolucions i la seua concentració


2.12. Preparació de dissolucions


a. Adquirir algunes tècniques bàsiques de laboratori.

b. Interpretar les lleis dels gasos per a explicar fenòmens quotidians i calcular canvis de pressió, volum i temperatura en sistemes gasosos, així com determinar masses mole-culars.

c. Comprendre la llei de conservació de la massa i la de les proporcions constants.

d. Conèixer el significat d’una massa atòmica i la seua determinació experimental.

e. Comprendre el concepte de quantitat de substància i l’ús de la seua unitat: el mol. Distingir entre el concepte de molècula i el d’àtom, així com la relació mols de molè-cules/molècula i mols d’àtoms/àtom.

f. Comprendre els termes: solut, dissolvent, densitat i percentatge de riquesa d’una dis-solució. Saber preparar al laboratori una dissolució d’un sòlid en un líquid i dissoluci-ons diluïdes d’àcids i bases a partir de dissolucions seues més concentrades.

g. Interpretar la fórmula d’un compost, cosa que condueix entre d’altres aspectes a:

- Calcular els percentatges en massa dels elements que formen part d’un compost.

- Conegut el percentatge en massa calcular la fórmula més senzilla (empírica) i si co-neixem la massa molar obtenir la fórmula molecular.

- Distingir entre les fórmules dels compostos iònics (empírica) i les dels compostos moleculars (empírica i molecular).

- Determinar experimentalment al laboratori la fórmula empírica d’un compost.

h. Valorar críticament les conseqüències de les aplicacions de la ciència en la societat ac-tual.


1. Lleis dels gasos 2. Comprovació de la llei de Lavoisier 3. Preparació de dissolucions per pesada i per dilució.

Unitat 3 - La reacció química: estequiometria

3.1. Importància del coneixement i estudi de les transformacions químiques 3.2. Interpretació submicroscòpica d’una reacció química. L’equació química 3.3. Càlculs amb equacions químiques 3.4. Factors que condicionen els càlculs estequiomètrics 3.5. Química, indústria i medi ambient


a. Conèixer la importància pràctica de les reaccions químiques i l’impacte mediambien-tal d’algunes d’elles.

b. Dur a terme al laboratori algunes reaccions d’interès i fer alguna determinació quanti-tativa sobre elles.


c. Ajustar una equació química i extraure’n tota la informació en mols, massa i volum.

d. Si disposem d’una quantitat determinada d’un reactiu, calcular quanta en necessitem de l’altre, o quina quantitat de producte es podrà obtenir a partir d’una quantitat do-nada de reactiu.

e. Fer servir el concepte de puresa d’un reactiu i el rendiment d’una reacció en la reso-lució d’exercicis i problemes.

f. Resoldre problemes a través de dissenys experimentals realitzats al laboratori.


1. Determinació de la fórmula empírica del clorur de magnesi. 2. Determinació de la concentració d’aigua oxigenada amb permanganat

Unitat 4 – Cinètica química

4.1. Velocitat de reacció 4.2. Factors que afecten la velocitat de reacció 4.3. Un model de reacció química. Teoria de les col·lisions 4.4. Ordre de reacció, mecanisme de reacció i molecularitat


a. Conèixer els principals factors que influeixen en la velocitat d’una reacció química: naturalesa dels reactius, grau de divisió i estat físic, concentracions, temperatura i ca-talitzadors.

b. Conèixer els aspectes bàsics del model de les col·lisions per a explicar la velocitat de les reaccions químiques: xoc eficaç, energia d’activació i orientació de les molècules.

c. Familiaritzar-se amb els conceptes d’equació de velocitat i mecanisme de reacció i els conceptes associats: constant de velocitat, ordre de reacció i molecularitat.


Comprovació qualitativa de la influència en la velocitat de reacció del grau de divisió, la concentració, la temperatura i l’acció d’un catalitzador.

Unitat 5 – L’estructura atòmica i el sistema periòdic dels elements

5.1. L’àtom és divisible: caracterització de les partícules constituents dels àtoms 5.2. A la recerca de models interpretatius de l’estructura de l’àtom: models de Thom-

son i Rutherford 5.3. El concepte d’element químic i el d’isòtop 5.4. Els espectres atòmics i la seua importància 5.5. El model de Bohr de l’àtom d’hidrogen 5.6. El model actual de l’àtom: orbitals i nombres quàntics 5.7. La distribució electrònica en l’àtom 5.8. El sistema periòdic dels elements 5.9. Propietats periòdiques dels elements químics



a. Conèixer com es construeixen els coneixements científics i com evoluciona la ciència. Utilitzar la idea de model.

b. Presentar les principals contribucions dels models de Rutherford i Bohr al coneixe-ment de l’estructura de l’àtom.

c. Introduir el model orbital de forma únicament descriptiva.

d. Escriure configuracions electròniques i classificar els elements segons la seua confi-guració electrònica.

e. Conèixer el sistema periòdic dels elements i utilitzar-lo per a interpretar i predir algu-nes propietats atòmiques.


1. Anàlisi de substàncies simples a la flama 2. Observació qualitativa d'espectres atòmics.

Unitat 6 - L'enllaç químic

6.1. ¿Per què es combinen els àtoms? 6.2. Enllaç iònic. Substàncies iòniques 6.3. Enllaç covalent 6.4. Enllaços intermoleculars 6.5. Substàncies formades per enllaços covalents: tipus de sòlids 6.6. Enllaç metàl·lic

ANNEX: Formulació i nomenclatura en química inorgànica: compostos iònics, compostos covalents i sals iòniques poliatòmiques


a. Comprendre la importància que tenen les propietats físiques i químiques en la identi-ficació d’una substància. Saber contrastar experimentalment alguna d’aquestes propi-etats.

b. Comprendre que alguns elements poden combinar-se amb d’altres per a formar prin-cipalment enllaços iònics, mentre que d’altres poden formar principalment enllaços covalents.

c. Vista la seua posició a la taula periòdica, predir quin tipus d’enllaç és més probable que es forme entre dos elements donats.

d. Saber si l’enllaç format entre dos àtoms tindrà o no caràcter polar.

e. Comprendre la importància de les forces de Van der Waals i els enllaços d’hidrogen en les substàncies moleculars.

f. Distingir entre substàncies iòniques, covalents, moleculars i metàl·liques.

g. Resoldre correctament el 75 % de fórmules i noms, equitativament, proposats d'una llista aleatòria de compostos inorgànics, tot seguint sempre les normes de la IUPAC, preferentment dels compostos de major importància pràctica.



Identificació i classificació de substàncies químiques.

Unitat 7 - La química del carboni

7.1. Orígens de la química del carboni: breu revisió històrica 7.2. Introducció a l’estructura i als enllaços del carboni 7.3. Compostos de carboni i hidrogen: hidrocarburs 7.4. Propietats físiques generals dels hidrocarburs 7.5. Reaccions químiques dels hidrocarburs 7.6. Compostos de carboni amb oxigen: grups funcionals 7.7. Compostos de carboni amb nitrogen: amines, amides i nitrils 7.8. Origen natural dels hidrocarburs: el petroli


a. Comprendre les grans possibilitats de combinació de l’àtom de carboni, la gran quan-titat de compostos en què intervé i la seua importància per les seues aplicacions i en la química de la vida.

b. Formular els compostos del carboni més senzills, els hidrocarburs, i construir-ne els models moleculars, així com conèixer les principals funcions orgàniques oxigenades i, de les nitrogenades, les amines.

c. Comprendre l’origen del terme “química orgànica” i valorar el significat de la teoria vitalista, la influència de les idees filosòfiques en el desenvolupament científic i co-nèixer que les lleis de la química usuals són vàlides també per a la química orgànica.

d. Conèixer la tetravalència del carboni que justifica la unió amb ell mateix i amb d’altres àtoms, mitjançant la formació d’enllaços covalents simples o múltiples.

e. Establir al importància dels hidrocarburs així com aplicar els seus coneixements de química per a explicar-ne les principals propietats. Saber distingir de forma experi-mental el comportament dels diferents hidrocarburs.

f. Utilitzar el paper dels hidrocarburs com a font d’energia en diferents situacions de la vida quotidiana i valorar críticament el consum energètic i els problemes que se’n de-riven en la societat actual.

g. Conèixer la principal font natural dels hidrocarburs i justificar el seu interès des dels diferents punts de vista, socials, econòmics i mediambientals.

h. Comprendre els processos industrials pel que fa a l’ús, transport, separació de com-ponents, obtenció de productes, aplicacions, etc. del petroli i els seus derivats. Discu-tir i analitzar críticament el gran desenvolupament de les indústries derivades del pe-troli i les seues conseqüències.


Propietats per a diferenciar els hidrocarburs.


Unitat 8 - Cinemàtica

8.1. Es pot saber d’una forma absoluta si un cos es troba en repòs o en moviment? 8.2. Magnituds necessàries en l’estudi del moviment 8.3. Moviment rectilini uniforme 8.4. Moviment rectilini uniformement accelerat 8.5. Les aportacions de Galileu al desenvolupament de la cinemàtica 8.6. Moviment en dues o tres dimensions 8.7. Moviment circular


a. Comprendre el significat físic del concepte de velocitat i acceleració (valors mitjà i instantani; acceleració normal i tangencial).

b. Establir les característiques i l’equació de moviment dels diferents tipus de movi-ments: MRU, MRUA, MCU i la seua aplicació a distintes situacions. Interpretar les gràfiques d’aquests moviments. Saber identificar aquests tipus de moviment al nostre entorn.

c. Deduir l’equació de la trajectòria d’un moviment determinat, i conegudes les seues característiques deduir l’equació del moviment o a l’inrevés.

d. Diferenciar entre el vector desplaçament, el canvi de posició i la distància recorregu-da sobre la trajectòria.

e. Conèixer les característiques i equació de moviments de trajectòria més complexa com els de tir horitzontal i tir oblic.

f. Dissenyar experiències per a contrastar algun tipus de moviment.

g. Relacionar la ciència amb la tècnica i conèixer-ne les implicacions en la societat, així com saber valorar-les críticament.


1. Estudi experimental de la caiguda lliure dels cossos. 2. Estudi experimental del moviment de tir horitzontal.

Unitat 9 - Dinàmica

9.1. Què és la força? 9.2. Com calcular el valor de les forces? 9.3. Com caracteritzar l’estat de moviment dels cossos? Quantitat de moviment 9.4. Els principis de la dinàmica: Lleis de Newton 9.5. La interacció gravitatòria. La força pes 9.6. La tensió 9.7. La força de fregament entre sòlids per lliscament 9.8. Aplicació de les lleis de Newton a situacions dinamiques 9.9. Forces en moviments circulars. La força centrípeta 9.10. Acció de forces durant un interval de temps: impuls mecànic 9.11. Conservació de la quantitat de moviment



a. Comprendre les limitacions de la física pregalileana (en particular, de la idea de força com a causa del moviment) per a explicar els moviments.

b. Identificar les forces reals que actuen sobre un cos i relacionar la direcció i sentit de la força amb l’efecte que es produeix sobre ell.

c. Aplicar les lleis de Newton a situacions on intervinguen aquestes forces: pes, tensi-ons, fricció i elàstiques.

d. Emprar les estratègies bàsiques del mètode científic (emissió d’hipòtesis, disseny i re-alització d’experiments, obtenció i anàlisi de resultats, etc.) en els treballs pràctics que s’hi realitzen.

e. Resoldre problemes oberts de dinàmica tot aplicant els mètodes de treball dels cientí-fics (on es substituirà, òbviament, el disseny d’experiments pel d’estratègies de reso-lució).

f. Conèixer les implicacions tècniques de les lleis dinàmiques: friccions, peralts, etc.

g. Valorar el paper jugat per la síntesi newtoniana en la resta de les ciències, en el pen-sament i, fins i tot, en la política.

h. Fer servir la llei de conservació de la quantitat de moviment en xocs, retrocessos de les armes de foc, etc.


1. Estudi de les forces elàstiques: llei de Hooke. 2. Llei de Newton amb la màquina d’Atwood. 3. Estudi experimental de les forces de fricció.

Unitat 10 - L’energia i la seua transferència

10.1. L’energia i la seua transferència 10.2. El treball en els fenòmens mecànics 10.3. Energia cinètica i la seua relació amb el treball 10.4. Energia potencial 10.5. Processos de transformació de l’energia mecànica 10.6. La calor, un procés de transferència d’energia 10.7. Primer principi de la termodinàmica 10.8. Un enunciat útil del principi de conservació de l’energia 10.9. Degradació de l’energia 10.10. Obtenció i consum de recursos energètics: present i futur


a. Comprendre que l’energia és una propietat dels sistemes i que n’hi ha distintes for-mes (cinètica, potencial, interna, etc.), que es transformen unes en d’altres, però la suma de les quals, si el sistema està aïllat, es manté constant.

b. Comprendre que si el sistema no està aïllat, hi ha diverses formes de transferència d’energia: el treball, la calor, etc.


c. Explicar cadenes de transformació i transferència d’energia que es produeixen en dispositius tècnics, fenòmens naturals, etc.

d. Determinar el treball en les transformacions més senzilles, els canvis de posició.

e. Emprar la llei de conservació de l’energia en situacions mecàniques que involucren energies cinètiques i potencials (gravitatòria i elàstica) i treball.

f. Resoldre problemes dinàmics amb el nou tractament energètic, la qual cosa permet d’avaluar la possibilitat de planificar estratègies distintes per a un mateix problema, característica molt important del treball científic.

g. Aplicar la conservació de l’energia a la comprensió de problemes de rellevància tec-nològica i social (ús de fonts d’energia, crisi energètica, etc.).

h. Aplicar el primer principi de la termodinàmica a situacions que impliquen transferèn-cia de calor i/o treball.

i. Valorar, tot considerant avantatges i inconvenients, els problemes que origina la pro-ducció i el consum d’energia en el medi ambient.


1. Estudi experimental del principi de conservació de l’energia mecànica. 2. Estudi experimental del pla inclinat.

Unitat 11 – Càrrega i camps elèctrics

11.1. Experiments sobre l’electrització: models explicatius 11.2. Forces entre càrregues: Llei de Coulomb 11.3. Una altra descripció de l’acció entre càrregues. El camp elèctric 11.4. Energia potencial elèctrica

Unitat 12 – Corrent elèctric

12.1. El circuit elèctric 12.2. El corrent elèctric. Mecanisme de conducció i intensitat 12.3. Relació entre la diferència de potencial i la intensitat: Llei d’Ohm 12.4. Les resistències 12.5. Generadors de tensió: característiques 12.6. Transformacions energètiques en un circuit simple 12.7. Receptors actius i l’aplicació del principi de conservació d’energia en els circuits

elèctrics 12.8. L’energia elèctrica en la societat actual: generació, consum i repercussions de la

seua utilització

Criteris mínims d’avaluació de les unitats 11 i 12 :

a. Comprendre la naturalesa elèctrica de la matèria i valorar la importància de l’estudi de l’electricitat i les seues aplicacions.

b. Comprendre el significat de la interacció elèctrica, de la Llei de Coulomb i la seua re-lació amb la Llei de Newton.

c. Conèixer i explicar la interacció elèctrica a través del concepte del camp elèctric. Sa-ber interpretar la intensitat de camp i la visualització d’aquest amb les línies de força.


d. Comprendre els aspectes energètics de la interacció elèctrica, en particular l’energia potencial i el potencial.

e. Dissenyar una experiència per a contrastar els factors de què depèn la intensitat de corrent que travessa un conductor, analitzar i discutir els resultats obtinguts.

f. Connectar els diferents elements d’un circuit senzill i els aparells de mesura.

g. Comprendre la llei d’Ohm, el seu ús i les seues aplicacions. Saber aplicar-la en situa-cions o problemes de la vida quotidiana.

h. Establir els factors de què depèn la resistència d’un conductor, dissenyar una experi-ència per a contrastar-los, dur-la a cap, saber emprar la relació obtinguda per al càlcul de resistivitats o resistències, saber muntar resistències en sèrie i paral·lel i calcular-ne la resistència equivalent.

i. Aplicar els diferents efectes energètics del corrent elèctric a situacions reals i quotidi-anes. Discutir i analitzar críticament el consum d’energia elèctrica i les seues conse-qüències.

j. Comprendre el paper d’un generador en un circuit de corrent i la Llei d’Ohm genera-litzada, amb aplicacions a exemples de circuits reals de corrent continu on hi haja motors, piles, resistències, etc.

k. Valorar el gran desenvolupament científic i tecnològic i les seues conseqüències en la societat i el medi, que implica la possibilitat de produir, transmetre i utilitzar l’energia elèctrica.


Obtenció de la llei d'Ohm per a un conductor.


L’avaluació dels coneixements adquirits a l’ensenyament de la Física i Química en aquest primer curs de Batxillerat es farà segons els criteris següents, de manera que en acabar el curs cada alumne o alumna haurà demostrat que és capaç de:

1. Establir les equacions dels moviments rectilini i circular uniformes i rectilini uniforme-ment accelerat, així com les de moviments compostos, i aplicar-les a la resolució de situa-cions problemàtiques.

2. Aplicar els principis de la dinàmica a situacions problemàtiques en les quals intervinguen les forces pes, de fricció i elàstiques.

3. Utilitzar el principi de conservació de l’energia per resoldre situacions que involucren energies cinètica i potencial (gravitatòria i elàstica) i dues formes de transferència: el tre-ball mecànic i la calor.

4. Comprendre els diferents conceptes que descriuen la interacció entre càrregues, camps i forces elèctriques, i energies potencials i potencials elèctrics.

5. Dissenyar i muntar circuits, per a predir i determinar experimentalment la intensitat i la di-ferència de potencial entre dos punts qualssevol.

6. Contrastar diferents fonts d’informació i elaborar informes en relació a problemes físics i químics rellevants per a la societat.


7. Interpretar les lleis ponderals i les relacions volumètriques. Determinar masses atòmiques i fórmules a partir de l’anàlisi i tractament dels resultats quantitatius produïts en les reac-cions destinades a aquest fi.

8. Utilitzar el concepte de mol i calcular el nombre de mols presents en una determinada quantitat de substància.

9. Justificar les successives elaboracions de models atòmics tot valorant el caràcter obert de la ciència.

10. Deduir, mitjançant la utilització comprensiva de la taula periòdica, algunes propietats dels elements i dels compostos binaris que aquests poden formar, deduir-ne la possible formu-lació i relacionar, a més, les distintes propietats de les substàncies amb les seues aplicaci-ons pràctiques.

11. Deduir tota la informació que proporciona la correcta escriptura d’una equació química i utilitzar-la en la resolució d’exercicis i problemes teòrics i aplicats.

12. Resoldre exercicis i problemes relacionats amb les reaccions químiques de les substàncies, utilitzant la informació que s'obté de les equacions químiques.

13. Analitzar la importància del carboni com a element imprescindible en els éssers vius i en la societat actual, tot justificant l’elevat nombre de compostos que el contenen per les possibilitats de combinació que té la seua estructura atòmica.

14. Escriure i anomenar correctament substàncies químiques inorgàniques i orgàniques. Des-criure els principals tipus de compostos del carboni, així com les situacions d'isomeria que es pogueren presentar.

ESTRUCTURA DE LES PROVES DE RECUPERACIÓ

Les proves de recuperació contindran entre 8 i 10 qüestions, la meitat de continguts de Física i la meitat de Química. Totes les qüestions es valoraran igual. Entre les proves figuraran almenys un 50 % de problemes amb càlculs diversos sobre els continguts impartits i figuraran igualment altres qüestions de raonament o exposició de continguts teòrics i de realització de des-treses com la interpretació i realització de gràfiques senzilles relacionades amb els temes impartits. Algunes qüestions es poden proposar amb dues opcions a triar per l’alumnat.


Aquesta proposta es completa amb els materials didàctics adoptats pel Departament que contenen els aspectes bàsics de la programació elaborada. Així s’usarà com a llibre de text per al treball d’aula el següent:

LORENTE, S. et al. Física i química 1r Batxillerat. Editorial ECIR. València. 2008.

Aquest llibre es completa amb la Guia Didàctica elaborada pels autors, on es poden veri-ficar els aspectes concrets que desenvolupen els objectius exposats.

Per tal d’ampliar els exercicis de formulació i nomenclatura química (unitats 6 i 7) es sug-gereix treballar els llibres següents:

RODRÍGUEZ, M. Formulació i nomenclatura - Química Inorgànica. Oxford Edu-cació. Madrid. 2004.

RODRÍGUEZ, M. Formulació i nomenclatura - Química Orgànica. Oxford Educa-ció. Madrid. 2004.


CIÈNCIES PER AL MÓN CONTEMPORANI – 1r BATXILLERAT


D’acord amb la legislació que regula el currículum del Batxillerat elaborada per la Genera-litat Valenciana per a l’assignatura Ciències per al Món Contemporani del 1r curs de Batxillerat, comuna a totes les modalitats, els objectius generals que han d’assolir els alumnes que la cursen són els següents:

1. Conèixer el significat qualitatiu d’alguns conceptes, lleis i teories, per a formar-se opinions fonamentades sobre qüestions científiques i tecnològiques que tinguen incidència en les condicions de vida personal i global i siguen objecte de controvèrsia social i debat públic.

2. Plantejar-se preguntes sobre qüestions i problemes científics d’actualitat i tractar de bus-car-hi les seues respostes pròpies, tot utilitzant i seleccionant de forma crítica informació provinent de diverses fonts.

3. Obtenir, analitzar i organitzar informacions de contingut científic, utilitzar representaci-ons i models, fer conjectures, formular hipòtesis i realitzar reflexions fundades que per-meten prendre decisions fonamentades i comunicar-les als altres amb coherència, precisió i claredat.

4. Adquirir una imatge coherent de les tecnologies de la informació, la comunicació i l’oci presents al seu entorn i propiciar-ne un ús sensat i racional per a la construcció del conei-xement científic, l’elaboració del criteri personal i la millora del benestar individual i col·lectiu.

5. Argumentar, debatre i avaluar propostes i aplicacions dels coneixements científics d’interès social relatius a la salut, el medi ambient, els materials, les fonts d’energia, l’oci, etc., per a poder valorar les informacions científiques i tecnològiques dels mitjans de co-municació de masses i adquirir independència de criteri.

6. Posar en pràctica actituds i valors socials com la creativitat, la curiositat, l’antidogmatisme, la reflexió crítica i la sensibilitat davant la vida i el medi ambient, que són útils per a l’avanç personal, les relacions interpersonals i la inserció social.

7. Valorar la contribució de la ciència i la tecnologia a la millora de la qualitat de vida i reco-nèixer les seues aportacions i les seues limitacions com a empresa humana les idees de la qual estan en evolució contínua i condicionades al context cultural i social en què es des-envolupen.

8. Reconèixer en alguns exemples concrets la influència recíproca entre el desenrotllament científic i tecnològic i els contextos socials, polítics, econòmics, religiosos, educatius i cul-turals en què es produeix el coneixement i les seues aplicacions.



0. Per què cal saber ciència? 2 sessions

1. L’Univers i la Terra 4 sessions

2. L’origen de la vida i els primers organismes 4 sessions

3. Fixisme i evolucionisme: la selecció natural 4 sessions

4. Els homínids: l’evolució humana 4 sessions

5. La salut i els estils de vida 4 sessions

6. Les malalties no infeccioses i l’enginyeria genètica 4 sessions

7. Les malalties infeccioses 4 sessions

8. La reproducció assistida i la bioètica 4 sessions

9. Càncer, transplantaments i clonatge 4 sessions

10. Els recursos i l’ús que en fem 4 sessions

11. Els impactes i els riscos naturals 4 sessions

12. La petjada ecològica i la gestió sostenible del planeta 4 sessions

13. Nous reptes, nous materials 4 sessions

14. Els materials en els cicles de producció 4 sessions

15. El món petit: la societat de la informació i el coneixement 4 sessions

16. Un món interconnectat: la revolució tecnològica de la comunicació 4 sessions


Unitat 0 – Per què cal saber Ciència?

0.1. La Ciència de tots 0.2. El mètode de treball de la Ciència 0.3. El treball científic i la investigació actual 0.4. Què és Ciència i què no és Ciència?

Unitat 1 – L’Univers i la Terra

1.1. Què ens diuen les estrelles? 1.2. Explorem el sistema solar 1.3. Una explosió de galàxies 1.4. Què és l’astrologia? 1.5. Els orígens de la Terra 1.6. Les capes de la Terra 1.7. La tectònica de plaques

Unitat 2 – L’origen de la vida i els primers organismes

2.1. La vida a la Terra 2.2. Provant d’entendre què és la vida


2.3. Els escenaris inicials de la vida 2.4. Breu història de la vida a la Terra 2.5. Modificar la vida

Unitat 3 – Fixisme i evolucionisme: la selecció natural

3.1. El creacionisme 3.2. L’evolucionisme 3.3. Les evidències de l’evolució 3.4. L’evolució del darwinisme

Unitat 4 – Els homínids: l’evolució humana

4.1. Qui som? 4.2. D’on venim? 4.3. El genoma humà

Unitat 5 – La salut i els estils de vida

5.1. Una aproximació al concepte de salut 5.2. L’Alzheimer 5.3. La conducta sexual de risc 5.4. La nutrició i l’adolescència 5.5. L’obesitat 5.6. L’esport i la salut 5.7. Salut mental i addicions

Unitat 6 – Les malalties no infeccioses i l’enginyeria genètica

6.1. Què és la diabetis de tipus 1? 6.2. Un tractament per a la diabetis de tipus 1 6.3. El futur: cèl·lules mare per a la Maria?

Unitat 7 – Les malalties infeccioses

7.1. La malària 7.2. Els grans reptes actuals de les malalties infeccioses 7.3. Les malalties diarreiques 7.4. La tuberculosi 7.5. La sida 7.6. La grip 7.7. Les vacunes 7.8. Els antibiòtics

Unitat 8 – La reproducció assistida i la bioètica

8.1. L’hemofília 8.2. L’herència de l’hemofília 8.3. La reproducció assistida i el diagnòstic preimplantacional 8.4. La fecundació in vitro 8.5. La teràpia gènica


Unitat 9 – Càncer, trasplantaments i clonatge

9.1. Les proves per fer el diagnòstic 9.2. Les proves analítiques 9.3. Mètodes de diagnosi d’imatge 9.4. El càncer: la pèrdua de control de la reproducció cel·lular 9.5. La leucèmia 9.6. Els tractaments contra el càncer 9.7. Les transfusions i els trasplantaments 9.8. Cèl·lules mare i clonatge terapèutic

Unitat 10 – Els recursos i l’ús que en fem

10.1. La dependència de l’energia: els recursos energètics 10.2. Perspectives en l’ús de l’energia: energies renovables? 10.3. L’aigua: un recurs imprescindible 10.4. Els recursos forestals 10.5. El sòl com a recurs

Unitat 11 – Els impactes i els riscos naturals: la Terra es revolta

11.1. El canvi climàtic: quan un impacte es converteix en un risc 11.2. Les causes del canvi climàtic 11.3. Alguns efectes del canvi climàtic 11.4. Alguns canvis necessaris 11.5. La contaminació atmosfèrica 11.6. L’afebliment de la capa d’ozó 11.7. La pluja àcida 11.8. Els riscos sísmics 11.9. Els riscos volcànics

Unitat 12 – La petjada ecològica i la gestió sostenible del planeta

12.1. La petjada ecològica 12.2. El desenvolupament humà 12.3. Capital Sol, capital Terra 12.4. La sostenibilitat

Unitat 13 – Nous reptes, nous materials

13.1. La ciència dels materials 13.2. Materials per a un món més eficient 13.3. Materials per a un món més global 13.4. La nanotecnologia

Unitat 14 – Els materials en el cicle de producció

14.1. Els materials dels telèfons mòbils 14.2. Els materials de les bosses de plàstic 14.3. Els residus que generem


Unitat 15 – El món petit: la societat de la informació i el coneixement

15.1. Els sistemes de representació numèrica 15.2. Les xarxes de commutació 15.3. La conversió d’analògic a digital 15.4. Els mòdems. Les xarxes de commutació de paquets 15.5. Les xarxes d’àrea local 15.6. L’ordinador

Unitat 16 – Un món interconnectat: la revolució tecnològica de la comunicació

16.1. Internet 16.2. Navegar per Internet 16.3. L’SMS i la missatgeria instantània 16.4. Cercar informació a Internet 16.5. El correu electrònic 16.6. De tothom per a tothom 16.7. La telefonia mòbil 16.8. Els sistemes globals de navegació per satèl·lit


L’avaluació dels coneixements adquirits a l’ensenyament de les Ciències per al Món Con-temporani en aquest primer curs de Batxillerat es farà segons els criteris següents, de manera que en acabar el curs cada alumne o alumna haurà demostrat que és capaç de:

1. Obtenir, seleccionar i valorar informacions sobre distints temes científics i tecnològics de repercussió social i comunicar conclusions i idees en distints suports a públics diversos, tot utilitzant eficaçment les tecnologies de la informació i comunicació, per a formar-se opinions pròpies argumentades.

2. Analitzar algunes aportacions cientificotecnològiques a diversos problemes que té plante-jats la humanitat, i la importància del context politicosocial en la seua posada en pràctica, tot considerant els seus avantatges i inconvenients des d’un punt de vista econòmic, me-diambiental i social.

3. Realitzar estudis senzills sobre qüestions socials amb base cientificotecnològica d’àmbit local, tot fent prediccions i valorant les postures individuals o de col·lectius petits en la seua possible evolució.

4. Valorar la contribució de la ciència i la tecnologia a la comprensió i resolució dels pro-blemes de les persones i de la seua qualitat de vida, mitjançant una metodologia basada en l’obtenció de dades, el raonament, la perseverança i l’esperit crític i acceptar les seues limi-tacions i equivocacions pròpies de tota activitat humana.

5. Identificar els principals problemes mediambientals, les causes que els provoquen i els factors que els intensifiquen; predir-ne les conseqüències i argumentar sobre la necessitat d’una gestió sostenible de la Terra, i ser conscients de la importància de la sensibilització ciutadana per tal d’actuar sobre els problemes ambientals locals.

6. Conèixer i valorar les aportacions de la ciència i la tecnologia a la mitigació dels problemes ambientals mitjançant la recerca de nous materials i noves tecnologies, en el context d’un desenvolupament sostenible.


7. Diferenciar els tipus de malalties més freqüents, identificar alguns indicadors, causes i tractaments més comuns i valorar la importància d’adoptar mesures preventives que evi-ten els contagis que prioritzen els controls periòdics i els estils de vida saludables socials i personals.

8. Conèixer les bases científiques de la manipulació genètica i embrionària, valorar els pros i contres de les seues aplicacions i entendre la controvèrsia internacional que han suscitat, i ser capaços de fonamentar l’existència d’un Comitè de Bioètica que definesca els seus lí-mits en un marc de gestió responsable de la vida humana.

9. Analitzar les successives explicacions científiques donades a problemes com l’origen de la vida o de l’univers i fer insistència en la importància del raonament hipoteticodeductiu, el valor de les proves i la influència del context social, diferenciant-les de les basades en opi-nions o creences.

10. Conèixer les característiques bàsiques, les formes d’utilització i les repercussions individu-als i socials dels darrers instruments tecnològics d’informació, comunicació, oci i creació, tot valorant la seua incidència en els hàbits de consum i en les relacions socials.


Les proves de recuperació contindran entre 4 i 6 qüestions bàsiques sobre cadascun dels blocs temàtics tractats durant el curs, una qüestió que incloga el comentari d’un text per mitjà de preguntes afegides i una qüestió que incloga la utilització d’altres tipus d’informació com ara grà-fics o esquemes conceptuals per relacionar diversos conceptes. Les primeres qüestions es valora-ran un 50 % i les dues darreres el 25 % cadascuna.


Aquesta proposta didàctica es completa amb els materials didàctics adoptats pel Depar-tament que contenen els aspectes bàsics de la programació elaborada. Així es proposa com a lli-bre de text per al treball d’aula el següent:

GRAU, R. et al. Ciències per al Món Contemporani – Ciència en context – 1r Batxi-llerat. Editorial Teide. Barcelona. 2008.

Aquest llibre es completa amb els materials elaborats pels autors per a guia del professo-rat, on es poden verificar els aspectes concrets que desenvolupen els objectius exposats.


FÍSICA – 2n BATXILLERAT (Ciències i Tecnologia)


D’acord amb la legislació que regula el currículum del Batxillerat elaborada per la Genera-litat Valenciana per a l’assignatura Física del 2n curs de Batxillerat de Ciències i Tecnologia, els objectius generals que han d’assolir els alumnes que la cursen són els següents:

1. Comprendre els principals conceptes de les ciències físiques i com aquests s’articulen en lleis, models i teories.

2. Aplicar els conceptes a l’explicació de certs fenòmens físics i a l’anàlisi d’alguns dels usos tecnològics més quotidians de les ciències físiques.

3. Discutir i analitzar críticament hipòtesis i teories contraposades que permeten desen-volupar el pensament crític, i valorar les seues aportacions al desenvolupament de la Física.

4. Utilitzar amb autonomia les estratègies pròpies de la investigació científica per a re-soldre problemes, realitzar treballs pràctics i, en general, explorar situacions i fenò-mens desconeguts per a ells.

5. Comprendre la naturalesa de la Física i les seues limitacions així com les seues com-plexes interaccions amb la tecnologia i la societat, tot valorant la necessitat de preser-var el medi ambient i de treballar per tal d’aconseguir una millora de les condicions de vida actuals.

6. Valorar la informació provinent de diferents fonts per a formar-se una opinió pròpia que els permeta expressar-se críticament sobre problemes actuals relacionats amb la Física.

7. Comprendre que la Física constitueix, en si mateixa, una matèria que experimenta avanços continus i modificacions; per tant, el seu aprenentatge és un procés dinàmic que requereix una actitud flexible i oberta enfront d’opinions diverses.

8. Manipular amb confiança en el laboratori els instruments bàsics i fer-ne un ús d’acord amb les normes de seguretat de les seues instal·lacions.

9. Desenvolupar actituds positives cap a la Física i el seu aprenentatge, que augmenten, per tant, l’interès i autoconfiança dels alumnes en la realització d’activitats d’aquesta ciència.

10. Valorar les aportacions de la Física a la tecnologia i la societat.



1. Vibracions i ones 20 sessions

2. Òptica 12 sessions

3. Física quàntica 12 sessions

4. Gravitació 18 sessions

5. Camp elèctric i camp magnètic 20 sessions

6. Inducció i síntesi de l’electromagnetisme 12 sessions

7. Física relativista 10 sessions

8. Física nuclear 12 sessions


Unitat 1 – Vibracions i ones

1.1. Moviment ondulatori 1.2. Moviments vibratoris i moviment harmònic simple 1.3. Ones mecàniques: característiques 1.4. Magnituds necessàries per a caracteritzar una ona harmònica 1.5. Equació general del moviment ondulatori 1.6. Energia transmesa per les ones 1.7. Reflexió, refracció i difracció 1.8. Superposició d’ones: interferències 1.9. Model del moviment ondulatori: principi de Huygens 1.10. Cas particular: ones estacionàries 1.11. Altres fenòmens ondulatoris: polarització i efecte Doppler 1.12. Ones sonores: classificació, sonoritat i contaminació sonora

Unitat 2 – Òptica

2.1. La naturalesa de la llum 2.2. Les característiques de la llum 2.3. La interacció de la llum amb la superfície de separació de dos medis 2.4. La interacció de la llum amb làmines planoparal·leles i amb prismes 2.5. Òptica geomètrica. Dioptres 2.6. Lents 2.7. Espills 2.8. La visió. L’ull, els seus defectes visuals i la percepció del color 2.9. Instruments òptics 2.10. Fenòmens relacionats amb l’aspecte ondulatori de la llum 2.11. Algunes aplicacions mèdiques i tecnològiques

Unitat 3 – Física quàntica

3.1. El plantejament del problema 3.2. La hipòtesi quàntica d’Einstein 3.3. La comprovació de la hipòtesi: l’efecte fotoelèctric


3.4. La caracterització corpuscular dels fotons. L’efecte Compton 3.5. L’aplicació de la teoria quàntica al model atòmic 3.6. Hipòtesi de De Broglie: dualitat ona-corpuscle 3.7. Fonaments de la física quàntica

Unitat 4 – Interacció gravitatòria

4.1. El model geocèntric de l’Univers 4.2. El model heliocèntric de l’Univers i les lleis de Kepler 4.3. La llei de la gravitació de Newton 4.4. El moment angular i les forces centrals. Principi de conservació del moment an-

gular 4.5. Conseqüències de la llei de la gravitació 4.6. El camp gravitatori 4.7. El camp gravitatori terrestre 4.8. Estudi energètic de la interacció gravitatòria 4.9. Satèl·lits artificials 4.10. Coets espacials i el seu llançament

Unitat 5 – Camp elèctric i camp magnètic

5.1. Què tenen en comú els fenòmens elèctrics i els magnètics? 5.2. Forces entre càrregues puntuals. Llei de Coulomb 5.3. L’explicació de la interacció entre càrregues: el camp elèctric 5.4. Relació entre el camp elèctric i les seues fonts (les càrregues): llei de Gauss 5.5. Moviment de partícules carregades en un camp elèctric 5.6. El camp magnètic i les seues característiques 5.7. Camp magnètic originat per corrents elèctrics estacionaris 5.8. L’explicació del magnetisme de la matèria. Model d’Ampère 5.9. Relació entre el camp magnètic i les seues fonts: llei d’Ampère 5.10. Força d’un camp magnètic sobre un corrent i sobre una càrrega mòbil 5.11. Moviment de partícules carregades en camps elèctrics i magnètics i les seues apli-

cacions pràctiques 5.12. Acció d’un camp magnètic sobre una espira i un solenoide

Unitat 6 – Inducció i síntesi de l’electromagnetisme

6.1. Inducció electromagnètica: llei de Faraday-Henry i llei de Lenz 6.2. Altres casos d’inducció 6.3. Dinamos i alternadors 6.4. Generació d’energia elèctrica i impacte ambiental 6.5. Transformadors i distribució d’energia elèctrica 6.6. Unificació de l’electricitat, el magnetisme i l’òptica: camp electromagnètic

Unitat 7 – Física relativista

7.1. Les concepcions anteriors a la relativitat especial 7.2. El qüestionament de la Física Clàssica 7.3. La solució del problema: la teoria de la relativitat especial 7.4. Conseqüències dels postulats d’Einstein 7.5. La dinàmica relativista


7.6. Introducció a la relativitat general i al principi d’equivalència

Unitat 8 – Física nuclear

8.1. La radioactivitat i el descobriment del nucli 8.2. Estructura i característiques del nucli 8.3. L’estabilitat nuclear 8.4. Maneres de desintegració i lleis de desplaçament radioactiu 8.5. Llei de desintegració radioactiva: activitat, període de semidesintegració i vida mit-

jana 8.6. Les famílies radioactives i l’equilibri radioactiu 8.7. Reaccions nuclears 8.8. Fissió i fusió nuclear 8.9. La importància de la física nuclear i les aplicacions dels radioisòtops 8.10. Partícules elementals i forces fonamentals de la natura


L’avaluació dels coneixements adquirits a l’ensenyament de la Física en aquest segon curs de Batxillerat es farà segons els criteris següents, de manera que en acabar el curs cada alumne o alumna haurà demostrat que és capaç de:

1. Utilitzar els procediments que constitueixen la base del treball científic i explicar la naturalesa evolutiva de la ciència i les seues relacions amb la tècnica i amb la societat.

2. Aplicar les lleis de la gravitació a situacions problemàtiques d’interès com la determi-nació de masses de cossos celests, al coneixement de la gravetat terrestre i a l’estudi dels moviments de planetes i satèl·lits.

3. Valorar la importància històrica de determinats models i teories que van suposar un canvi en la interpretació de la natura, i posar de manifest les raons que portaren a la seua acceptació, així com les pressions que, per raons alienes a la ciència, s’originaren en el seu desenvolupament.

4. Construir un model teòric que permeta explicar les vibracions de la matèria i la seua propagació (ones), i aplicar-lo a l’explicació de diversos fenòmens naturals o tècnics.

5. Utilitzar els models clàssics de la llum (corpuscular i ondulatori) per explicar les dis-tintes propietats d’aquesta i, en particular, la visió d’imatges i de colors.

6. Utilitzar el concepte de camp per a superar les dificultats que planteja la interacció instantània i a distància, calcular els camps creats per càrregues i corrents i les forces que actuen sobre càrregues i corrents en el si de camps uniformes, i justificar el fo-nament d’algunes aplicacions pràctiques.

7. Explicar la producció de corrent mitjançant variacions del flux magnètic i alguns as-pectes de la síntesi de Maxwell, com la predicció i producció d’ones electromagnèti-ques i la integració de l’òptica en l’electromagnetisme.

8. Valorar críticament les millores que produeixen algunes aplicacions rellevants dels coneixements científics i els costos mediambientals que comporten.

9. Utilitzar els principis de la relativitat per a explicar una sèrie de fenòmens: dilatació del temps, contracció de la longitud i equivalència massa-energia.


10. Explicar amb les lleis quàntiques una sèrie d’experiències que la Física clàssica no va poder explicar, com ara l’efecte fotoelèctric, els espectres discontinus o la difracció d’electrons.

11. Aplicar l’equivalència massa-energia a la determinació de l’energia de lligadura dels nuclis, i el principi de conservació de l’energia a les reaccions nuclears i a la radioacti-vitat.


Les proves de recuperació tindran una estructura semblant a les proposades els darrers anys als exàmens d’accés a les universitats valencianes. Concretament constaran d’un total de fins a sis preguntes, de les quals dues seran problemes (valorats en 2 punts cada problema) i la resta seran qüestions teòriques, pràctiques o amb càlculs més senzills (valorades en 1,5 punts cada qüestió). En algunes qüestions es poden proposar dues opcions a triar per l’alumnat, però no necessàriament.


Aquesta proposta didàctica es completa amb els materials didàctics adoptats pel Depar-tament que contenen els aspectes bàsics de la programació elaborada. Així s’usarà com a llibre de consulta bàsic:

LORENTE, S. et al. Èter - Física 2n Batxillerat. Editorial ECIR. València. 2009

Aquest llibre es completa amb la Proposta Didàctica elaborada pels autors, on es poden verificar els aspectes concrets que desenvolupen els objectius exposats i es proposen nombrosos exercicis resolts i proves d’avaluació.


QUÍMICA – 2n BATXILLERAT (Ciències i Tecnologia)


D’acord amb la legislació que regula el currículum del Batxillerat elaborada per la Genera-litat Valenciana per a l’assignatura Química del 2n curs de Batxillerat de Ciències i Tecnologia, els objectius generals que han d’assolir els alumnes que la cursen són els següents:

1. Comprendre els principals conceptes de les ciències químiques i com aquests s’articulen en lleis, models i teories.

2. Aplicar els conceptes a l’explicació de certs fenòmens químics i a l’anàlisi d’alguns dels usos tecnològics més quotidians de les ciències químiques.

3. Discutir i analitzar críticament hipòtesis i teories contraposades que permeten desen-volupar el pensament crític, i valorar les seues aportacions al desenvolupament de la Química.

4. Utilitzar amb autonomia les estratègies pròpies de la investigació científica per a re-soldre problemes, realitzar treballs pràctics i, en general, explorar situacions i fenò-mens desconeguts per a ells.

5. Comprendre la naturalesa de la Química i les seues limitacions així com les seues complexes interaccions amb la tecnologia i la societat, tot valorant la necessitat de preservar el medi ambient i de treballar per a aconseguir una millora de les condici-ons de vida actuals.

6. Valorar la informació procedent de diferents fonts per a formar-se una opinió pròpia que els permeta expressar-se críticament sobre problemes actuals relacionats amb la Química.

7. Comprendre que el desenvolupament de la Química suposa un procés canviant i di-nàmic, tot mostrant una actitud flexible i oberta enfront de opinions diverses.

8. Manipular amb confiança en el laboratori els instruments bàsics i fer-ne un ús d’acord amb les normes de seguretat de les seues instal·lacions.

9. Desenvolupar actituds positives cap a la Química i el seu aprenentatge, que augmen-ten,per tant, l’interès i autoconfiança dels alumnes en la realització d’activitats d’aquesta ciència.

10. Relacionar els continguts de la Química amb altres àrees científiques com ara: la Bio-logia, la Geologia, les Ciències de la Terra i el Medi Ambient.

11. Avaluar la informació procedent d'altres àrees del saber per a formar-se una opinió pròpia, que permeta a l'alumne expressar-se amb criteri en aquells aspectes relacio-nats amb la Química.



1. Què és la Química? 2 sessions

2. Estructura atòmica i el sistema periòdic dels elements químics 8 sessions

3. Enllaç químic 8 sessions

4. Termoquímica 12 sessions

5. Per què ocorren les reaccions químiques? 2 sessions

6. Cinètica química 4 sessions

7. Equilibri químic 20 sessions

8. Reaccions àcid-base 14 sessions

9. Reaccions de precipitació 2 sessions

10. Reaccions d’oxidació-reducció 16 sessions

11. Elements dels blocs s i p del sistema periòdic 4 sessions

12. Química industrial 4 sessions

13. Química orgànica (I) : introducció a la química del carboni. Hidrocarburs 12 sessions

14. Química orgànica (II) : compostos oxigenats i nitrogenats 8 sessions

15. Substàncies i polímers orgànics naturals 4 sessions


Unitat 1 – Què és la Química?

1.1. Un origen per a la Química moderna 1.2. Quin és l’objectiu de la Química? 1.3. Què estudia la Química? 1.4. Com es treballa en Química? 1.5. Aspectes socials de la Química

Unitat 2 – Estructura atòmica i el sistema periòdic dels elements químics

2.1. Estudi històric dels models de Dalton, Thomson i Rutherford 2.2. Els espectres i la seua importància 2.3. El model atòmic de Bohr 2.4. Crisi de la Física clàssica 2.5. Els fonaments de la mecànica quàntica 2.6. Els nombres quàntics

2.7. Interpretació de la funció 2 . Diagrames de contorn 2.8. La distribució electrònica en àtoms polielectrònics 2.9. El naixement i l’evolució del sistema periòdic dels elements químics 2.10. La justificació del sistema periòdic 2.11. Estudi d’algunes propietats periòdiques


Unitat 3 – Enllaç químic

3.1. Classificant les substàncies cristal·lines atenent a les seues propietats 3.2. Per què es combinen els àtoms? 3.3. Enllaç iònic. Substàncies iòniques 3.4. Enllaç covalent 3.5. Enllaços intermoleculars. Sòlids moleculars 3.6. Sòlids atòmics 3.7. Enllaç metàl·lic. Substàncies metàl·liques

Unitat 4 – Termoquímica

4.1. Què és l’energia? 4.2. Calor i treball 4.3. Energia interna. Primer principi de la termodinàmica 4.4. Treball d’expansió i calor de reacció. Entalpia 4.5. Equacions termoquímiques. Reaccions exoenergètiques i reaccions endoenergèti-

ques 4.6. Llei de Hess

4.7. Entalpies d’enllaç i Hreacció


Determinació de calors de dissolució i neutralització

Unitat 5 – Per què ocorren les reaccions químiques? Entropia i energia lliure

5.1. Per què ocorren les reaccions químiques? Entropia 5.2. Energia lliure de Gibbs

Unitat 6 – Cinètica química

4.5. Velocitat de reacció 4.6. Factors que afecten la velocitat de reacció 4.7. Un model de reacció química. Teoria de les col·lisions 4.8. Ordre de reacció, mecanisme de reacció i molecularitat

Unitat 7 – Equilibri químic

7.1. Es produeixen sempre les reaccions químiques de forma completa? 7.2. La constant d’equilibri. Llei de l’equilibri químic 7.3. Altres aspectes relacionats amb la constant d’equilibri 7.4. Interpretació molecular de l’equilibri químic 7.5. Característiques dels sistemes en equilibri químic 7.6. Pertorbació dels sistemes en equilibri 7.7. Sistemes en equilibri químic que han estat pertorbats: Evolució a noves posicions

d’equilibri


Unitat 8 – Reaccions àcid-base

8.1. Caracterització dels àcids i les bases per les seues propietats 8.2. Conceptes d’àcid i de base 8.3. Força relativa d’àcids i bases 8.4. Autoionització de l’aigua. Concepte de pH 8.5. Indicadors 8.6. Què succeeix amb el pH en dissoldre una sal en l’aigua? 8.7. El procés de neutralització. Valoracions àcid-base


Determinació de l’acidesa d’una dissolució

Unitat 9 – Reaccions de precipitació

9.1. Equilibri dissolució-precipitació. Els compostos iònics solubles i insolubles 9.2. Producte de solubilitat i reaccions de precipitació

Unitat 10 – Reaccions d’oxidació-reducció

10.1. Definició d’oxidació i de reducció 10.2. Ajust d’equacions redox. Càlculs estequiomètrics 10.3. Realització de treball elèctric: piles electroquímiques 10.4. Potencials estàndard. Mesura de potencials de reducció 10.5. Espontaneïtat d’una reacció redox 10.6. Electròlisi

Unitat 11 – Elements dels blocs s i p del sistema periòdic

11.1. Alcalins 11.2. Alcalinoterris 11.3. Terris 11.4. Família del carboni 11.5. Família del nitrogen 11.6. Amfígens 11.7. Halògens 11.8. Gasos nobles

Unitat 12 – Química industrial

12.1. Síntesi industrial de l’amoníac 12.2. Síntesi industrial de l’àcid nítric 12.3. Propietats químiques de l’amoníac i de l’àcid nítric. Derivats 12.4. Obtenció industrial de l’àcid sulfúric 12.5. Propietats de l’àcid sulfúric


Unitat 13 – Química orgànica (I) : introducció a la química del carboni. Hidrocarburs

13.1. Aproximació històrica a la química orgànica 13.2. Per què el carboni? 13.3. Grups funcionals 13.4. Isomeria 13.5. Comportament químic general de les substàncies orgàniques 13.6. Hidrocarburs 13.7. Haloalcans

Unitat 14 – Química orgànica (II) : compostos oxigenats i nitrogenats

14.1. Alcohols 14.2. Èters 14.3. Aldehids i cetones 14.4. Àcids carboxílics i esters 14.5. Compostos de carboni amb nitrogen: amines, amides i nitrils

Unitat 15 – Substàncies i polímers orgànics naturals

15.1. Hidrats de carboni: estructura i classificació 15.2. Proteïnes 15.3. Lípids


L’avaluació dels coneixements adquirits a l’ensenyament de la Química en aquest segon curs de Batxillerat es farà segons els criteris següents, de manera que en acabar el curs cada alum-ne o alumna haurà demostrat que és capaç de:

1. Determinar la gran influència que la Química té actualment, així com les raons que l’expliquen i la seua repercussió en el medi ambient.

2. Conèixer el mode de creixement de la ciència a partir de casos concrets com l’evolució dels models sobre l’estructura atòmica, i analitzar les raons, tant de tipus científic com social, que obligaren i/o dificultaren els successius canvis de paradigma proposat.

3. Reconèixer substàncies representatives des d’un punt de vista social, econòmic, histò-ric, etc., estudiades en els diferents nuclis, a partir del nom vulgar o del químic, i de-terminar-ne la utilització quotidiana a partir de les seues propietats.

4. Aplicar el model quàntic d'estructura atòmica per a justificar el sistema periòdic i la variació periòdica d'algunes propietats dels seus elements.

5. Aplicar el concepte d'enllaç a diferents substàncies, tot deduint en cada cas l'estructu-ra que cal esperar així com algunes de les seues propietats, com ara estat físic, duresa i conductivitat.

6. Construir cicles energètics del tipus Born-Haber per a calcular l'energia reticular. Dis-cutir de forma qualitativa la variació de l'energia reticular en diferents compostos.

7. Descriure les característiques bàsiques de l'enllaç covalent. Escriure estructures de Lewis.


8. Definir i aplicar correctament el primer principi de la termodinàmica a un procés químic. Diferenciar correctament un procés exotèrmic d'un altre endotèrmic tot uti-litzant diagrames entàlpics.

9. Determinar l’entalpia d’una reacció química a partir de les seues energies d’enllaç o mitjançant l’aplicació de la llei de Hess.

10. Aplicar els conceptes d’estequiometria d’una reacció i d’equilibri químic al càlcul de les quantitats de reactius i productes presents en les reaccions d’aquest tipus i en re-accions teòricament irreversibles.

11. Aplicar els conceptes d’àcid i de base d’Arrhenius i Brönsted, per a reconèixer subs-tàncies que poden actuar com a tals i algunes de les seues aplicacions pràctiques, i calcular les quantitats presents de totes les substàncies en aquestes reaccions.

12. Identificar les reaccions d’oxidació-reducció, i estudiar la seua estequiometria i algu-nes de les seues aplicacions industrials.

13. Distingir entre pila galvànica i cel·la electrolítica. Utilitzar correctament les taules de potencials de reducció per a calcular el potencial d'una pila i aplicar correctament les lleis de Faraday. Explicar les principals aplicacions d'aquests processos en la indústria.

14. Relacionar el tipus d'hibridació amb el tipus d'enllaç en els compostos del carboni. Formular correctament els diferents compostos orgànics. Relacionar les ruptures d'enllaços amb les reaccions orgàniques.

15. Identificar en cada tipus de reacció química orgànica (eliminació, substitució, addició) els enllaços que es trenquen i els que es formen novament. Conèixer exemples con-crets de cadascuna d'aquestes reaccions orgàniques.

16. Comparar els processos químics realitzats en un laboratori i els realitzats en l’àmbit industrial (sobretot els de transformació de les matèries primeres), i analitzar els fac-tors que cal tenir en compte en ambdós casos i especialment la influència que els abocaments industrials poden exercir en el medi ambient.

17. Descriure l’estructura general d’alguns polímers naturals i artificials, i conèixer el seu interès des del punt de vista econòmic, biològic o industrial.

18. Analitzar com actuen els contaminants comuns en l’ecosistema terrestre, així com la influència que hi tenen.


Les proves de recuperació tindran una estructura semblant a les proposades els darrers anys als exàmens d’accés a les universitats valencianes. Concretament constaran d’un total de fins a cinc preguntes, de les quals dues seran problemes (valorats en 2 punts cada problema) i la resta seran qüestions teòriques, pràctiques o amb càlculs més senzills (valorades en 2 punts cada qües-tió). Els problemes i les qüestions es poden proposar en un nombre superior i donar opció per-què l’alumnat trie quines vol fer, però no necessàriament.


Aquesta proposta didàctica es completa amb els materials didàctics adoptats pel Depar-tament que contenen els aspectes bàsics de la programació elaborada. Així s’usarà com a llibre de text per al treball d’aula el següent:


QUÍLEZ, J. et al. Afinitat - Química 2n Batxillerat. Editorial ECIR. València. 2009

Aquest llibre es completa amb la Guia Didàctica elaborada pels autors, on es poden veri-ficar els aspectes concrets que desenvolupen els objectius exposats.


RECURSOS MULTIMÈDIA PER AL BATXILLERAT

Oferim aquestes referències a pàgines WEB amb recursos interessants per al treball a l’aula amb la indicació dels nivells més apropiats a què van dirigides, així com documentals, víde-os i pel·lícules que podem aprofitar com a recursos didàctics.

PÀGINES WEB

Batxillerat

www.edu365.cat/batxillerat/index.htm

(Portal de materials didàctics per al Batxillerat)

intercentres.cult.gva.es/iesleonardodavinci/Fisica/fisica.htm

(IES Leonardo da Vinci – Alacant – Dept. FQ)

www.educaplus.org/ (Simulacions per ordinador)

profmokeur.ca/quimica/ (Taula periòdica interactiva)


(Portal amb webs sobre formulació i nomenclatura química)

http://www.khanacademy.org/

(Web sobre vídeos en anglès per aprendre sobre qualsevol matèria científica)

Ciències per al Món Contemporani

http://leer.es/wp-content/uploads/web_cmc/index.htm

(WEB del MEC amb els continguts dels materials de CMC elaborats pel nostre equip)

http://darwin-online.org.uk/

(Web en anglès sobre l’obra escrita i dibuixos de Charles Darwin)

http://www.euroresidentes.com/futuro/nanotecnologia/nanotecnologia.htm

(Web en castellà sobre nanotecnologia)

Física 2n

www.sc.ehu.es/sbweb/fisica/default.htm (Curs de Física per Interner d’Ángel Franco)

www.unalmed.edu.co/~daristiz/index.html (Física Interactiva Universidad Nacional de Colòmbia)

www.walker-fendt.de/ph14s/ (Applets de Física)

Química 2n

www.lenntech.es/periodica/tabla-periodica.htm (Taula periòdica interactiva en castellà)

www.miquimica.com/ (Web genèrica sobre Química)

www.webelements.com/ (Taula periòdica interactiva de la Universitat de Sheffield en anglès)

http://www.edu365.cat/batxillerat/index.htm

http://intercentres.cult.gva.es/iesleonardodavinci/Fisica/fisica.htm

http://www.educaplus.org/

http://profmokeur.ca/quimica/


http://www.khanacademy.org/

http://leer.es/wp-content/uploads/web_cmc/index.htm

http://darwin-online.org.uk/

http://www.euroresidentes.com/futuro/nanotecnologia/nanotecnologia.htm

http://www.sc.ehu.es/sbweb/fisica/default.htm

http://www.unalmed.edu.co/~daristiz/index.html

http://www.walker-fendt.de/ph14s/

http://www.lenntech.es/periodica/tabla-periodica.htm

http://www.miquimica.com/

http://www.webelements.com/


VÍDEOS

Física i Química 1r

U.2 – Teoria atomicomolecular de la matèria

OPEN UNIVERSITY: "Molècules a l'engròs"

OPEN UNIVERSITY: "Descobrint elements"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "El átomo"

U.5 – L’estructura atòmica i el sistema periòdic dels elements

OPEN UNIVERSITY: "La mesura dels electrons i dels àtoms"

OPEN UNIVERSITY: "Acer, estrelles i espectres"

OPEN UNIVERSITY: "La taula periòdica"

OPEN UNIVERSITY: "La periodicitat i la fila del liti"

OPEN UNIVERSITY: "Els halògens i els gasos nobles"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "Óptica"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "Partículas y ondas"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "Del átomo al quark"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "Universo mecánico cuántico"

U.8 – Cinemàtica

OPEN UNIVERSITY: "¿Acceleració sense variació de la velocitat?"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "La ley de la gravedad. Caída de los cuerpos"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "Derivadas"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "Movimiento circular uniforme"

U.9 – Dinàmica

OPEN UNIVERSITY: "El moviment: les lleis de Newton"

OPEN UNIVERSITY: "La Cosmologia abans de Newton"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "Galileo. La ley de inercia"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "Las leyes de Newton"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "La manzana y la Luna"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "Las fuerzas de la naturaleza"

U.10 – L’energia i la seua transferència

OPEN UNIVERSITY: "L'energia: una qüestió de balanç"

OPEN UNIVERSITY: "Energia: reduint distàncies"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "Energía potencial"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "Conservación de la energía"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "Temperatura y la ley de los gases"


EL UNIVERSO MECÁNICO: "Bajas temperaturas"

U.11 – Càrrega i camp elèctric – U.12 – Corrent elèctric

EL UNIVERSO MECÁNICO: "Electricidad estática"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "Voltaje, energía y fuerza"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "La batería eléctrica"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "Circuitos eléctricos"

PEL·LÍCULES RECOMANADES

Contact

2001: Una odisea espacial

Los méritos de Madame Curie

Algemesí, Setembre del 2010.

Signat: M. J. Traver.

DEPARTAMENT DE FÍSICA I QUÍMICA - · PDF fileCIÈNCIES DE LA NATURA...

Documents

Transcript of DEPARTAMENT DE FÍSICA I QUÍMICA - · PDF fileCIÈNCIES DE LA NATURA...