Descobrim la mediterrània versió alumnes 2012 13

Institut QUERCUS CURS 12-13 CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESO

DESCOBRIM LA MEDITERRÀNIA

Institut Quercus Sant Joan de Vilatorrada

Alumnat


DOSSIER DE L'ALUMNE

2

Institut QUERCUS CURS 2012-13 CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESO ÍNDEX

INTRODUCCIÓ 4

ORGANITZACIÓ DEL CRÈDIT 5

AVALUACIÓ DEL CRÈDIT 6

EXPOSICIÓ ORAL 7

PLANIFICACIÓ DE LES TASQUES 9

TEMPORITZACIÓ 10

ACTIVITATS: 11

ACTIVITAT INDIVIDUAL 11

1- PREPARATIUS TÈCNICS DEL VIATGE 13

2- COM TRACTEM LA MEDITERRÀNIA? UN MAR SOBREEXPLOTAT

20

3- INICIEM EL VIATGE:”El Mare Nostrum” 28

4- UN PORT MOLT PROPER: BARCELONA 37

5- LA MÚSICA I LA DANSA A LA MEDITERRÀNIA 38

6- EL PAISATGE MEDITERRANI 40

7- El BEAGLE 41

8- DARWIN 43

Documents annexos: Autoguiat de l’exposició, Atles català, Coca de Mataró, Taula dels aliments, Transatlàntic

3


INTRODUCCIÓ

Mediterraneum mare, “mar enmig de terres”, és el nom que van donar els romans

a la mar Mediterrània, encara que també la van conèixer com Mare Nostrum, ja que la

civilització romana va arribar gairebé a totes les seves ribes. És lògic, doncs, que la major

part dels habitants de les seves costes utilitzessin per designar-la un nom derivat del llatí.

Així, els grecs li deien Mesogeios Thalassa; els àrabs, Al-Bahr al-Mutawasit, “mar

entremig” i els turcs utilitzaven la paraula Ak Deniz “mar Blanc” per oposició al mar Negre.

Al llarg de 4.500 quilòmetres, des de Gibraltar fins a les costes de Síria, aquest

mar, situat entre Àfrica, Àsia i Europa, és una extensió immensa d’aigua de gairebé tres

milions de km2.

Durant molts segles, el Mediterrani ha estat molt important per a la història.

Fenicis, grecs i romans entre d’altres hi han navegat, descobrint varietat de paisatges -de

clima càlid i assolellat- llengües, religions, costums, música ...

Cal saber, però, que aquesta mar que separa pobles tan diversos, facilita també el

contacte entre les diferents civilitzacions i cultures. El poeta català Miquel Martí i Pol ho

descriu molt bé en aquests versos del poema “Un pont de mar blava”:

“Un pont de mar blava per sentir-nos f ec a f ec, r r

”

un pont que agermani pells i vides diferents,

diferents .

(Miquel Martí i Pol)

El Crèdit de Síntesi Descobrim la Mediterrània té l’objectiu de fer-vos viure l’emoció

d’un viatge per aquest mar i endinsar-vos en una aventura marítima que antigament ja

havien fet exploradors, comerciants, conqueridors... de cultures molt diferents.

En aquest crèdit, us convertireu en AVENTURERS i solcareu el mar a la recerca

d’emocions.

Per tal de tenir èxit en el vostre viatge, el primer que hauríeu de fer és conèixer

per on us moureu.

4


ORGANITZACIÓ DEL CRÈDIT

Tots els grups estan formats per 6 o 7 alumnes, que treballaran junts fins al final del crèdit. Cada grup haurà de lliurar un dossier que contingui totes les activitats realitzades, degudament explicades i estructurades. És important que us organitzeu bé com a grup i elaboreu una planificació diària, per saber què fer en cada moment i no perdre el temps. Tingueu especial cura en decidir l'ordre en què realitzareu les tasques, de manera que aneu avançant en totes les activitats. Possiblement és millor repartir-se de forma individual la recerca d’informació en diferents mitjans (biblioteca, internet,...), així com la feina de passar les diferents activitats a l’ordinador, confeccionar gràfiques, exercicis... Però cal que tots participeu en la redacció final de les activitats i conclusions: només així tindreu una visió clara i global del contingut del treball. Pautes de realització del dossier: S’haurà de lliurar degudament enquadernat. Utilitzarem fulls DIN A4 i una lletra ben

llegible de mida 12. La primera pàgina consistirà en una portada de creació pròpia, on constaran el nom

del alumnes, el nom del crèdit, el curs i l’any. En l’encapçalament de cada full hi ha de constar el títol de l’apartat corresponent. Al peu de pàgina hi haurà el número de pàgina corresponent. A l’inici del treball hi haurà un índex de les activitats, amb el número de pàgina

corresponent. Aquest índex es pot realitzar per activitats o bé per temes, agrupant les diferents activitats que hi fan referència.

Abans de lliurar-lo, procureu llegir-lo sencer, d’aquesta manera trobareu aquells aspectes mal explicats, incoherents o repetits. També heu de ser curosos amb l’ortografia.

5


AVALUACIÓ DEL CRÈDIT

L’avaluació serà contínua, global i ha de poder reflectir el nivell d’autonomia en el treball personal, així com la capacitat de col·laboració en el treball de grup. Per valorar les diferents activitats ens basarem en els objectius del crèdit explicats anteriorment. Distribució dels percentatges segons les parts del crèdit:

Exercicis individuals 20%

Seguiment del treball diari 20%

Treball de grup (dossier) 40%

Exposició oral 20%

TOTAL: 100%

• Exercicis individuals: Apunts i redacció de la conferència inicial: es valorarà si el resum es correspon amb les idees i informacions exposades a la conferència. També es tindrà en compte l’expressió escrita (sintaxi, ortografia i ús correcte dels signes de puntuació). Estadístiques. • Seguiment del treball diari: és important recollir el màxim d’informació sobre el treball individual i col·lectiu durant el procés de desenvolupament del crèdit. Per això el professorat disposarà d’un full de registre per cada grup de treball, on valorarà els aspectes següents de cada alumne: participació i interès, autonomia de treball, aportacions i iniciatives, relació personal i planificació de la feina (aquesta darrera serà una nota global de grup). Per superar el crèdit de síntesi cal aprovar aquest apartat. • Treball en grup: valoració del dossier presentat. • Quant a l’exposició oral, es tindran en compte, de forma individual, els aspectes següents: guió, posada en escena (presentar-se, entonació, expressió), contingut adient (organització, fonts d’informació, conclusions), capacitat de síntesi i coneixement de tot el contingut del crèdit (valorable mitjançant preguntes).

6


EXPOSICIÓ ORAL Pautes per preparar l’exposició oral: 1. Us heu de fer un esquema previ. Ha de ser un guió ampli que fareu servir per a la preparació i també durant l’exposició, sempre que perdeu el fil:

Hi ha d´haver, ordenades, totes les informacions que exposareu, escrites telegràficament (només han de servir de recordatori).

Hi podeu incloure algunes dades o informacions que són difícils de retenir a la memòria.

També hi hauria de constar on comença i on acaba la intervenció de cadascú. Aniria bé que féssiu servir bolígrafs de colors diferents perquè de seguida pugueu

identificar què són dades o exemples, canvis de torn, punts que heu de remarcar més, etc.

Caldrà que al final de l'exposició el lliureu al tribunal. 2. Què cal tenir en compte a l’hora de fer l’exposició oral?

2.1- La posada en escena • Primer cal presentar-se: explicant quin treball heu fet i quin és el nom de cada

membre del grup. • L’aspecte físic. No es tracta de la vestimenta (cadascú anirà vestit com vulgui

dintre d’una correcció), sinó sobretot dels gestos i l’actitud. Els gestos (de la cara, de les mans i del cos en general) us ajudaran moltíssim

a comunicar-vos. No estigueu massa rígids; moveu les mans amb naturalitat; no poseu una cara massa seriosa, sinó relaxada i tranquil·la.

L’actitud ha de ser de respecte als altres companys i al professorat: no rigueu sense solta ni volta; no us poseu a mirar per la finestra...

• La veu. Concretament heu de tenir en compte l’entonació i el ritme.

L’entonació ha de ser clara i variada. No feu servir un to sempre lineal, massa avorrit. Heu de fer una entonació natural, com si féssiu una explicació a un amic vostre.

Pel que fa al ritme i a les pauses són molt importants perquè l’oient no es perdi; heu de saber captar l’atenció dels oients, tot fent algun comentari graciós o alguna anècdota que us hagi ocorregut. La vostra seguretat es reforçarà si no parleu massa de pressa i sabeu fer pauses després de cada apartat o subapartat.

• El llenguatge:

Heu de parlar amb la màxima correcció possible. No cal que feu servir paraules rebuscades, però sobretot eviteu vulgarismes.

Cal que us expliqueu amb claredat. Us heu d’imaginar que els qui teniu davant vostre no saben res d’allò que els contareu.

7


2.2- Contingut adient de la vostra exposició oral. • Es valorarà com us heu organitzat per fer l’activitat a exposar, quines fonts

d’informació heu emprat i les conclusions a què heu arribat. 2.3- Capacitat de síntesi. • Heu de centrar-vos en les dades o fets més importants, ometent les informacions

que no siguin rellevants. • La durada de cada part: heu de saber controlar el temps, a fi que no us en sobri

massa ni, per contra, hàgiu d’acabar a corre-cuita.

3- Coneixement de tot el contingut del crèdit de síntesi.

En acabar l’exposició oral qualsevol professor/a del tribunal us farà a cadascun dels membres del grup una pregunta sobre qualsevol dels apartats del crèdit.

Resumint, heu de parlar amb naturalitat. Us heu de mostrar segurs de tot allò que dieu. Consulteu l’esquema quan us calgui, però procureu no llegir tota l’estona.

8

Institut QUERCUS CURS 2012-13 CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESO FULL DE PLANIFICACIÓ DE TASQUES PER DIA GRUP:

Cal afegir-

lo al treball 1.- 2.- 3.- 4.- 5.- 6.-

Dia:

Planificació

de la feina

de grup

Distribució

de tasques

Dia:

Planificació

de la feina

de grup

Distribució

de tasques

Dia:

Planificació

de la feina

de grup

Distribució

de tasques

Dia:

Planificació

de la feina

de grup

Distribució

de tasques

Dia:

Planificació

de la feina

de grup

Distribució

de tasques

9


TEMPORITZACIÓ

DIVENDRES 7/06/13

DILLUNS 10/06/13

DIMARTS 11/06/13

DIMECRES 12/06/12

DIJOUS 13/06/12

DIVENDRES 14/06/12

8 a 9:

Treball grup

8 a 9:

Treball grup

8 a 9:

Treball grup

8 a 9:

Treball grup

8.30 a 9:

Grup 1

8.15h -16.30

Sortida

9 a 10:

Treball grup

9 a 10:

Treball grup

9 a 10:

Treball grup

9 a 10:

Treball grup

9 a 9.30:

Grup 2

9.30 a 10:

Grup 3

10 a 12:

Itinerari : A i B

Museu +

Darwin: C i D

10 a 11:

CONFERÈNCIA

10 a 11:

Treball grup

10 a 11:

Treball grup

10 a 11:

Treball grup

10 a 10.30:

Grup 4

10.30 a 11:

Grup 5

11 a 11.30 11 a 11.30 11 a 11.30 11 a 11.30 11 a 11.30:

12 a 14:

Itinerari : C i D

Museu +

Darwin: A i B

DINAR

TORNADA

17.15h

11.30 a 12.30:

Treball

INDIVIDUAL

11.30 a 12.30:

Treball en grup

11.30 a 12.30:

Treball en grup

11.30 a 12.30:

Treball en grup 12-13.30h

REUNIÓ DELS

TRIBUNALS

12.30 a 13.30:

Treball

INDIVIDUAL

12.30 a 13.30:

Treball en grup

12.30 a 13.30:

Treball en grup

12.30 a 13.30:

Preparació

exposició

12.30 a 13.30:

Preparació

exposició

10


ACTIVITATS ACTIVITAT INDIVIDUAL

1. Resum de la xerrada “La dieta mediterrània”. Entre 200 i 250 paraules.

Fes una marca en la paraula número 100, la 200 i la 250.

En acabar has de lliurar l’esborrany de la conferència.

2. Evolució del consum en les nostres llars.

S’ha estudiat l’evolució del consum en alimentació de les famílies en els últims 20 anys (1987-2007) i s’ha arribat a les següents conclusions:

o El 1987 es consumien al voltant de 67 quilos de carn per persona i el 2007

s'estima que el consum ronda els 65 quilos. Destaca la preferència dels consumidors per la carn de pollastre i els nivells de demanda més reduïts s'associen a la carn d'oví i cabrum. El consum per càpita de carn de boví ha estat força estable de la mateixa manera que la demanda d'oví i cabrum. No obstant això, el consum de carn de porc s'ha elevat notablement mentre que el consum de pollastre s'ha reduït.

o L'evolució de la partida de peixos ha estat notable durant el període 1997-2007. És a dir, el 1987 es consumien al voltant de 30 quilos de peix per persona i el 2007 s'estima que el consum ronda els 39 quilos. Destaca l'estabilitat en la demanda dels consumidors en peixos com lluç, llucet, sardines i seitons. D'altra banda, les partides d'altres peixos i de marisc, mol·luscs i crustacis han experimentat diferents oscil·lacions mentre que, finalment, s'ha produït un clar increment del consum per càpita en les conserves de peix.

o La partida de fruites fresques, tot i l'increment de la qualitat i varietat dels productes oferts, mostra en el mercat espanyol un cert estancament pel que fa a les xifres de consum per càpita. El 1987 es consumien al voltant de 108 quilos de fruites per persona i el 2007 s'estima que el consum ronda els 105 quilos. Destaca que l'evolució de la demanda ha estat força semblant en les diferents varietats de fruites amb descensos notables durant la dècada dels noranta que sembla que troben un punt d'inflexió a partir de 1999.

o Les hortalisses fresques ocupen un lloc significatiu dins de les demandes de les llars espanyoles i han estat presents d'una manera molt activa dins de l'anomenada dieta mediterrània. El 1987 es consumien al voltant de 66 quilos d'hortalisses i 66 quilos de patates per persona mentre que el 2007 s'estima que el consum d'hortalisses ronda els 68 quilos i la demanda de patates arriba fins als 37 quilos en termes per càpita. S'adverteix la preferència dels consumidors per tomàquets, cebes i enciams, escaroles i endívies. D'altra banda, destaca la disminució del consum per càpita de mongetes verdes o pebrots durant el període 1997-2007-la disminució més notable durant aquests anys s'associa al consum de patates que ha passat de 66 quilos per persona en 1987 a prop de 38 quilos per càpita el 2007.

o Els ous són un producte que s'utilitza com a suport en la preparació d'un gran nombre de plats i, per tant, ocupa un lloc important en la cistella de la compra. El

11


1987 es consumien al voltant de 300 ous per persona i el 2007 s'estima que el consum per càpita ronda els 191 ous.

o Durant els darrers anys s'ha produït una proliferació de noves varietats de pa, galetes, brioixeria i pastisseria i, per tant, l’heterogeneïtat és una nota característica en l'oferta d'aquest conjunt de productes. El 1987 es consumien al voltant de 65 quilos de pa per persona i el 2007 s'estima que el consum ronda els 52 quilos. Pel que fa a galetes, brioixeria i pastisseria, el consum ha passat de 12 quilos per persona el 1987 a prop de 15 quilos en 2007.

o L'associació de l'oli d'oliva amb l'alimentació saludable i la difusió internacional d'aquest missatge han introduït un dinamisme considerable en el sector dels olis i greixos durant els últims anys. El 1987 es consumien al voltant de 26 litres d'oli per persona i el 2007 s'estima que el consum ronda els 21 litres. Destaca la preferència dels consumidors per l'oli d'oliva i els nivells de demanda més reduïts en altres olis.

o Durant els darrers anys es va observant com la participació de la partida de llet i productes lactis és important, encara que s'adverteix un transvasament del consum de llet cap a altres productes lactis. El 1987 es consumien, per persona, 124 litres de llet, 8 quilos de iogurt, 6 quilos de formatge i 1,9 quilos d'altres productes lactis. El 2007, el consum per càpita de llet arriba a 94 litres, a 10 quilos de iogurt, a 7 quilos de formatge i a 15,7 quilos d'altres productes lactis. Destaca la preferència dels consumidors per la llet envasada i el fort ascens en el consum d'altres productes lactis.

o La partida de begudes es caracteritza per una enorme heterogeneïtat. El 1987 es consumien, en termes per càpita, 6 litres de vi cprd (amb denominació d'origen o alguna qualitat diferenciada), 36 litres de vi de taula, 64 litres de cervesa, 23 litres d'aigües minerals, 57 litres de gasoses i begudes refrescants i 6 litres de sucs. El 2007, la situació és bastant diferent pel que fa al consum de begudes per persona: 9 litres de vi cprd, 13 litres de vi de taula, 58 litres de cervesa, 70 litres d'aigües minerals, 66 litres de gasoses i begudes refrescants i 18 litres de sucs.

Totes les dades anteriors es poden representar gràficament. Hi ha diferents tipus de representacions gràfiques: diagrames de barres, de sectors, pictogrames ... Has d’agafar per una banda, les dades corresponents al 1987 i per l’altra les dades corresponents a 2007 i representar-les en dos diagrames de sectors.

a) Completa la taula: Producte Quantitat (kg) any 1987 Quantitat (kg) any 2007 Carn Peixos Fruites Hortalisses

b) Representa mitjançant dos diagrames de barres la informació de la taula, una per

a 1987 i l’altra per a 2007. c)Fes una taula similar a la de l’apartat a) amb la partida de begudes. Fes dos diagrames de sectors, un per a l’any 1987 i un altre per a l’any 2007.

12


.

1- PREPARATIUS TÈCNICS DEL VIATGE

ACTIVITAT 1.1: Situem-nos Amb l’ajut de l’atles, identifiqueu en el mapa 1 tots els països de l’àrea

mediterrània; escriviu-hi el nom i la capital de cada país. A continuació, completeu el

quadre següent

PAÏSOS DE L’ÀREA MEDITERRÀNIA

EUROPA

ÀSIA

ÀFRICA

País

Capital País Capital País Capital

ACTIVITAT 1.2: El relleu

Situeu en el mapa 2 les unitats del relleu més importants de tota l’àrea

mediterrània (illes, penínsules, mars, caps, golfs, serralades i rius). Després, pinteu-les i

repasseu el curs dels rius amb els colors corresponents

13


t

ACTIVITAT 1.3: El nostre vaixell

Ara que ja us heu familiaritzat amb l’entorn, trieu un vaixell que us agradi. Heu

d’anar en compte: cada vaixell é unes característiques diferents.

CARACTERÍSTIQUES DELS VAIXELLS

VAIXELL

TIPUS A TIPUS B TIPUS C TIPUS D

Material construcció

Acer Fibra de

vidre Fusta Acer/Fusta

Llits

5-7 4-6 5-7 7

Capacitat dipòsit d’aigua

potable

110 l. 250 l. 550 l. 650 l.

Capacitat tanc de

deixalles

25 Kg. 20 Kg. 33 Kg. 35 Kg.

Capacitat dipòsit de

combustible

135 l. 140 l. 150 l. 150 l.

Velocitat mitjana

22 nusos 45 nusos 25 nusos 27 nusos

Consum de combustible

20 l. en 50 mill. mar.




Distància que es pot fer

amb un dipòsit de combustible

338 mill. mar. 233 mill. mar. 417 mill. mar. 395 mill. mar.

14


TIPUS A

TIPUS B TIPUS C TIPUS D

Ja que haureu de passar molt de temps en aquesta nau, seria convenient que li poséssiu

un nom:

I si el vaixell l’haguéssiu de dibuixar?

Mireu aquest exemple:

En una làmina cal que dibuixeu un vaixell com el de l’exemple:

◊

◊

◊ t

◊

Sols es poden utilitzar les figures planes: quadrat, rectangle, rombe, romboide, triangle, trapezi i cercle. S’han d’utilitzar les figures: rombe, triangle i trapezi com a mínim

S’han d’apun ar les mides, tal com veieu en l’exemple.

Cada figura s’haurà de pintar d’un color diferent.

15


◊ Finalment haureu de calcular l’àrea total: l’àrea de cada figura i després sumar-les totes.

ACTIVITAT 1.4: El clima

Ja esteu preparats? No, no encara. Primer heu de saber a quines condicions

climàtiques us veureu sotmesos, no és qüestió d’ arriscar-se a sotsobrar.

Com ja sabeu, la conca mediterrània es caracteritza per un clima amb

temperatures moderades i pluges no gaire abundants i concentrades sobretot a la tardor i

la primavera. Els estius acostumen a ser especialment càlids i secs.

Un tret típic del clima mediterrani és la irregularitat, sobretot pel que fa a la pluja,

que resulta poc predictible. Sovintegen els períodes llargs de sequera i les precipitacions

molt intenses són, paradoxalment, més freqüents que a les zones de climes més humits.

En aquest medi es pot passar en poques hores d’una sequera molt prolongada a una

inundació.

Amb les temperatures mitjanes mensuals i els valors de pluja mensual d’una

estació es pot construir un diagrama climàtic. A les

abscisses es disposen els dotze mesos de l’any, i a les

ordenades les temperatures i precipitacions, de

manera que cada unitat de les primeres equival a

dues de les segones. Es representen amb punts i

creus els valors de les dues variables i s’uneixen amb

línies contínues i discontínues. Els mesos en què la

línia de la precipitació queda per sobre de la línia de

temperatura es consideren humits. Entre les dues

línies es dibuixa una trama de traços verticals. Els mesos en què les temperatures

superen les precipitacions es consideren secs. L’espai corresponent s’emplena amb una

trama de punts.

El diagrama d’una estació mediterrània consisteix en una zona central seca entre

dues zones humides (hivern -primavera i tardor -hivern). Aquest tipus de clima no és

exclusiu de la conca mediterrània, sinó que també es dóna a Califòrnia, Xile, Sud-Àfrica i

16


:

al sud i el sud-oest d’Austràlia. Els diagrames climàtics d’aquestes àrees presenten el

mateix patró que acabem d’explicar.

1) Amb les dades de la taula construeix el diagrama climàtic d’una estació

típicament mediterrània

Gen

er

Febr

er

Mar

ç

Abril

Mai

g

Juny

Julio

l

Agos

t

Sete

mbr

e

Oct

ubre

Nov

embr

e

Des

embr

e

Temperatures 5’0 6’2 7’3 9’3 14’5 16’7 21’8 21’6 17’6 14’0 8’1 6’1

Precipitacions 47’8 45’6 50’4 56’8 45’3 26’3 12’4 13’5 40’6 70’6 63’6 54’5

2) Calcula la temperatura mitjana i la desviació típica de les temperatures

d’aquesta estació imaginària. Calcula també, les precipitacions total i mitjana ,

ACTIVITAT 1.5: El menjar

Durant aquest viatge, passareu moltes hores en el vaixell i haureu de menjar; per

tant, no podeu començar el trajecte amb el rebost buit. Penseu a prendre tot un seguit

d’aliments propis de la dieta mediterrània per poder fer un menú per a cada àpat:

esmorzar, dinar i sopar. Ajudeu-vos de la piràmide dels aliments que hi ha a continuació.

Àpats

1r PLAT 2n PLAT POSTRES

Esmorzar

Dinar

Sopar

17


18

Per tal de saber si heu prepara un menú equilibrat, haureu de calcular la quantitat

de proteïnes lípids (greixos) i glúcids (sucres o hidrats de carboni) que té cada aliment, i

mirar si s’ajusta a aquestes proporcions:

t

,

- Glúcids: 55% - Lípids: 30% - Proteïnes: 15%

Suposeu que el vostre esmorzar serà un entrepà de pernil:

A les taules buscarem el pernil: Cada 100 g. de pernil aporten:

Tenint en compte que aquí estan calculades les quantitats de nutrients per cada 100 g, podeu escriure:

Càlcul proteïnes Càlcul hidrats de

carboni Càlcul lípids

g. de pernil

g. de proteïnes

g. de pernil

g. de hidrats de carboni

g. de pernil

g. de lípids

100 18 100 0 100 33.3 110 X 110 X 110 X

Institut QUERCUS CURS 2012-13 CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESO Feu les proporcions per a cadascun dels tres grups d’aliments i tindreu: Proteïnes: 19.80 g. Hidrats de carboni: 0g. Lípids: 36.30g

ProteïGlúcids Lípids

taula i h

del sop

s’ajustin

fer-ho,

persone

Pernil 150g. Pa 125g. oli TOTAL

nes 19.80g.

0g. 36.30g.

t

Feu el mateix per al pa i per a l’oli i després sumem cadascuna de les files de la

o col·loquem en la columna del TOTAL.

Seguiu el mateix procediment per tal de treure la quantitat del nutrien s del dinar i

ar i comproveu que s’ajusta als percentatges abans esmentats; en cas que no

, expliqueu com ho podríeu corregir.

No oblideu adjuntar un pressupost detallat dels productes que prendreu. Per tal de

calculeu el preu del menú d’un dia i multipliqueu el resultat pel nombre de

s i dies que duri el viatge.

19


2- COM TRACTEM EL MEDITERRANI? UN MAR SOBREEXPLOTAT Saps quins són els enemics del mar Mediterrani?

Un enemic molt conegut per l’ecosistema marí és el propi ésser humà. Veiem-ho en les

següents activitats:

Activitat 2.1: La contaminació del mar

Quan es parla de contaminació es distingeix la que té lloc en un punt determinat

(la sortida d’ un afluent) de la que es produeix de forma difusa, en superfícies més

grans. Les ciutats i les indústries produeixen contaminació del primer tipus, ja que els

abocaments es concentren en una sortida única; en canvi l’agricultura produeix

contaminació difusa, ja que els fertilitzants i els productes amb acció biològica que es

fan servir es dispersen pels conreus i són transportats per l’aigua a través del sòl.

Els principals focus de contaminació marina són: l’agricultura, les ciutats, la

indústria, les centrals nuclears, les refineries de petroli i els abocaments.

La contaminació agrícola s’origina amb l’ús excessiu d’adobs i la utilització

d’herbicides i insecticides que poden arribar a ser molt tòxics. Totes aquestes substàncies

són transportades pels rius fins al mar.

Les grans aglomeracions de població a les ciutats costaneres mediterrànies

produeixen quantitats enormes d’aigües residuals que van a parar al mar. Quan aquestes

es depuren, l’efecte de l’abocament és inferior que quan no es depuren. La qualitat

ambiental dels entorns litorals de les grans ciutats costaneres depèn del fet que tinguin o

no depuradores.

Els abocaments industrials requereixen sistemes especials de depuració, perquè

provoquen una contaminació molt més nociva. La concentració més gran de zones

industrials es dóna als països de la Unió Europea. S’hi genera la quantitat més gran

d’emissions de contaminants en l’atmosfera que poden produir pluges àcides que afecten

la vegetació. Les combustions industrials augmenten les emissions de CO2 que potencien

l’efecte hivernacle responsable del reescalfament global de la terra.

Les centrals nuclears són un perill potencial de contaminació radioactiva a banda

de la modificació del medi que provoquen en produir grans quantitats d’aigua a elevada

temperatura.

Les refineries de petroli, freqüentment a la vora del mar i dels ports per

rendibilitzar el transport marítim del petroli, són focus de vessaments de petroli al mar.

20


t

El transport marítim, especialment de productes petrolífers i industrials, acostuma

a produir accidents que representen aportacions al mar de grans quantitats de petroli i

d’altres productes; tot i que el percentatge d’accidents és mínim, els efectes contaminants

i la destrucció dels ecosistemes de les costes afectades són importants i irreversibles.

Els rius transporten al mar els contaminants agrícoles, urbans i industrials que

recullen al llarg del seu recorregut i poden abocar al mar contaminants produïts terra

endins.

Respon les següents preguntes:

1) Diferencia la contaminació puntual de la difusa i posa un exemple de cada una.

2) Quines aigües residuals són més nocives per al medi ambient: les urbanes o les

industrials?

3) Quin riu por arà més càrrega de contaminants: el que travessa únicament zones

de bosc o el que transcorre entre conreus i zones urbanes?

4) Quins efectes té el naufragi d’un petroler en una zona de mar molt propera a la

costa?

Activitat 2.2: La contaminació de les platges

El gran increment de la urbanització de les zones costaneres espanyoles, que es va

produir a partir de la dècada dels seixanta, i la quantitat massiva de banyistes que en van

omplir les platges van tenir conseqüències ambientals negatives per a aquestes àrees.

L’efecte de l’augment de la població costanera es va fer notar en els abocaments

fecals que es realitzaven al mar sense cap depuració. La conseqüència va ser un augment

de la contaminació microbiana de les aigües que les feia no aptes per al bany.

La densitat excessiva de banyistes va produir també la contaminació per fongs de

la sorra, que causaven nombroses infeccions, sobretot a la pell.

A mesura que s’han instal·lat estacions de depuració a les zones costaneres,

s’aprecia una disminució clara de la contaminació per bacteris de les aigües de les

platges. De la mateixa manera, quan es tracta la sorra, removent-la i exposant-la a l'acció

de les radiacions solars, s’eliminen molts fongs.

L’any 1982 es va crear una organització no governamental (ONG), la Fundació

Europea d’Educació Ambiental (FEEA), que va crear un logotip i una bandera (la bandera

blava d’Europa) per tal de premiar les platges i els ports esportius de més qualitat

ambiental.

21


Cada any, un jurat europeu valora les candidatures que presenten els diversos

municipis costaners d’Europa i concedeix banderes blaves als que compleixen una sèrie de

requisits. Actualment hi ha 41 països que subscriuen la campanya de banderes blaves.

Per a la concessió d’aquest distintiu de qualitat, el jurat considera els aspectes següents:

a) Qualitat de l’aigua basada en les anàlisis oficials.

b) Seguretat, segons la presència de salvament i socorrisme, i telèfons

d’emergència.

c) Existència de serveis, papereres, vigilància, possibilitat d’accés públic, neteja

periòdica, etc.

d) Accions de formació ambiental i d’informació a l’usuari.

L’any 1988, només 450 platges europees van rebre una

bandera blava, de les quals 106 van correspondre a Espanya. L’any

1995 van arribar al jurat europeu 1569 candidatures de platges per a la bandera blava i

se'n van concedir 1.464. El país en obtenir més banderes blaves va ser Espanya amb 307,

seguit de França amb 293, Grècia amb 282 i Itàlia amb 192. L’any 2009, es van concedir

2311 banderes blaves a Europa, de les quals, 520 són a Espanya.

Respon a les següents preguntes:

LA CONTAMINACIÓ DE LES PLATGES

1) Quina és la causa principal de la

contaminació mic obiana de les

aigües de bany?

r

r

r

r

2) Indica mesures que caldria

prend e per eliminar els punts

negres de zones no aptes per al

bany que encara hi ha a la costa mediterrània espanyola.

3) Has vist algun cop com recorren les platges les màquines que remouen la

sorra? Què aconsegueixen amb aquest tractament?

LES BANDERES BLAVES

1) En què consisteix la campanya de les banderes blaves?

2) Quina organització és la que concedeix aquests gua dons de qualitat

ambiental?

3) Enumera alguns dels requisits que ha de eunir una platja per poder optar a un

distintiu de bandera blava.

22


Activitat 2.3: Els problemes pesquers

A l’estret de Gibraltar, les aigües profundes que escapen del Mediterrani són força

més riques en fòsfor que les que entren de l’Atlàntic. L’intercanvi continu d’aigua produeix

un empobriment d ’aquest nutrient que limita l’abundància de fitoplàncton.

Com que les algues del fitoplàcton són el primer nivell de la cadena tròfica, la

baixa producció influeix perquè hi hagi menys zooplàcton i menys peixos plactòfags. La

riquesa pesquera del Mediterrani és baixa en comparació a altres mars.

Contràriament al que seria desitjable, la pressió pesquera ha augmentat els

darrers anys. Als anys quaranta, el total de captures pesqueres del Mediterrani (inclòs el

Mar Negre) era de prop de 405.000 Mg/any. La dècada dels cinquanta, el volum de pesca

era de 700.000 Mg/any i a mitjan anys setanta s’extreien 1.300.000 Mg cada any.

Quan s’analitzen dades de pesca, els totals de captures no són bon indicadors dels

efectes que té la pesca sobre la població de peixos. Els estudiosos de les pesqueres

utilitzen les captures per unitat d’esforç pesquer com el valor de més interès per saber

com hi repercuteix la pesca. Així, per exemple, al Mediterrani occidental, les millores

tecnològiques que es produïren a partir dels anys setanta van contribuir a augmentar

l’esforç pesquer, que considera el nombre de vaixells que pesquen, el nombre de dies que

ho fan, la tecnologia que es fa servir, etc. Quan es calculen les captures per unitat

d’esforç pesquer s’aprecia que disminueix gradualment en la majoria d’espècies.

Actualment la tecnologia pesquera ha assolit un nivell alt. Els sistemes que

permeten situar-se en punts exactes per mitjà de satèl·lits, i els sistemes de detecció de

bancs de pesca per sonar permeten més garanties d’obtenir bona pesca però,

malauradament, a costa de sobreexplotar les poblacions.

A tots els mars, el darrer decenni, el valor anual de la pesca ha anat en

disminució. La legislació europea obliga a efectuar aturades de pesca per tal de facilitar

les recuperacions de la població de peixos (aturades biològiques), i exigeix una mida

mínima de la malla d’una xarxa, a fi d’evitar que es capturin formes juvenils.

Un aspecte especial de l’àrea mediterrània és la cotització elevada del peix, que

significa entre cinc i vuit vegades la mitjana mundial, especialment en el cas de les

espècies bentòniques (lluç, rap, moll). Això ha pogut influir en el fet que la flota pesquera

estigui sobredimensionada i que calgui compensar-ne la baixa rendibilitat amb

subvencions de la Unió Europea (UE).

23


t

,

t

t t t t

t

r

L’aqüicultura marina que es troba en una fase d’expansió és molt lluny de

representar una alternativa a la pesca tradicional. Per ara, només resulta rendible per

espècies molt preuades: llagostí, orada, llobarro i turbot. Actualment hi ha piscifactories a

l'Atmella de Mar (Tarragona) i Arenys de Mar.

Respon a aquestes preguntes

CAPTURES PESQUERES

1) Quin increment van tenir les captures pesqueres del Mediterrani des dels anys

quaranta fins a mitjan anys setanta?

2) Quan s’observen dades absolutes de captures pesqueres de diferen s espècies

en els darrers vint anys s’aprecien oscil·lacions però només en els últims anys

queda palesa una tendència a la disminució. Com s’explicaria aques fet? El fet

que es man ingui duran anys un nivell de erminat de cap ura d’una espècies

vol dir que les poblacions s’exploten correctamen ?

3) Explica la mesura més lògica per saber si realment l’extracció de pesca d’una

espècie n’afecta o no les poblacions.

TECNOLOGIA PESQUERA

1) Indica un procediment molt sensible que s’utilitza per localitzar bancs de

peixos.

2) Creus que la cultura mediterrània valora de manera especial els aliments

procedents del mar?

3) Valora el fet que les subvencions de la UE permetin de tenir flotes

sobredimensionades. Creus que és una bona política per a la conservació dels

recursos pesquers?

Activitat 2.4: El còmic

Elaboreu un còmic que tingui com a títol “El Mediterrani i els seus enemics”.

Els protagonistes poden ser: el Mar, els Rius, les Gavines, les Tortugues, les Deixalles, els

Núvols, les Sequeres, els Dofins, l’U banisme massificat, els Pesquers, la Contaminació,

els Tsunamis… Penseu una història que sensibilitzi a les futures generacions sobre la

necessitat de conservar i millorar la Mediterrània.

24


Activitat 2.5 (Castellà)

ALBERTI Y EL MAR Uno de los poetas españoles que más ha cantado al mar es, sin duda, Rafael Alberti. En este trabajo te proponemos una aproximación a la figura de este poeta. 1.- Para empezar, busca información de este escritor. Ten en cuenta que la información que obtengas tiene que servirte para entender mejor los poemas que vas a leer, así que haz una selección de los datos biográficos más relevantes de Alberti. 2.- Ya habrás averiguado que su obra se divide en diferentes etapas. Nos centraremos en la primera, en la que se enmarca una de sus obras más conocidas, Marinero en tierra. Aquí tienes algunos de los rasgos más característicos de esta obra. Léelos y tenlos en cuenta en los siguientes ejercicios.

a) Uno de los temas principales de Alberti es la descripción del paisaje gaditano (Puerto de Santa María). El tema principal de su obra es la nostálgica añoranza del mar gaditano que presenta a partir de una serie de motivos marineros.

b) Una de las partes de Marinero en tierra hace referencia al puerto de Cádiz. Aquí el MAR simboliza tranquilidad, libertad, estabilidad, serenidad y plenitud.

c) Crea contrastes entre el mar y la tierra, en sus versos pueden aparecer un elemento del mar y otro de la tierra: corza marina, naranjo de mar, valles salados…

d) Presencia de colores (cromatismo) con valor metafórico: azules, verdes, negros-grises (tristeza, soledad).

e) Los poemas son breves entre 5 versos y hasta 15. La rima de sus poemas va alternando: asonante y consonante. Y el verso más usado es el octosílabo.

25

Institut QUERCUS CURS 2012-13 CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESO 3.- Lee estos 3 poemas de Marinero en tierra y realiza las actividades propuestas:

1

El mar. La mar. El mar. !Solo la mar!

¿Por qué me trajiste, padre,

a la ciudad?

¿Por qué me desenterraste del mar?

En sueños, la marejada

me tira del corazón. Se lo quisiera llevar.

Padre, ?por qué me trajiste

acá?

2

Gimiendo por ver el mar, un marinerito en tierra

iza al aire este lamento:

"¡Ay mi blusa marinera! Siempre me la inflaba el viento

al divisar la escollera".

3 Salinero

...Y ya estarán los esteros rezumando azul de mar. !Dejadme ser, salineros,

granito del salinar!

!Qué bien, a la madrugada, correr en las vagonetas, llenas de nieve salada,

hacia las blancas casetas!

Dejo de ser marinero, madre, por ser salinero.

26

Institut QUERCUS CURS 2012-13 CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESO 3.1. Analiza la métrica de los tres poemas. Anota el número de sílabas, la rima y la

estrofa.

3.2. ¿Cómo aparece expresado el conflicto mar (pueblo) - tierra (ciudad) y por cuál

muestra más predilección el poeta?

3.3. Explica el valor expresivo de las exclamaciones.

4.- Evoca, en un breve texto en prosa, las sensaciones y sentimientos que despierta en el poeta el reencuentro con el mar, tras haber permanecido largo tiempo alejado de él. Puedes ilustrar tu texto con imágenes. 5.- Comentario de Si mi voz muriera en tierra.

Si mi voz muriera en tierra llevadla al nivel del mar y dejadla en la ribera.

Llevadla al nivel del mar y nombradla capitana

de un blanco bajel de guerra. ¡Oh mi voz condecorada con la insignia marinera: sobre el corazón un ancla

y sobre el ancla una estrella y sobre la estrella el viento y sobre el viento la vela!

Tu comentario (un texto redactado) debe recoger las respuestas a estas preguntas:

• ¿Qué tema trata? • ¿En qué partes se puede dividir? Explica qué recoge el autor en cada una de ellas. • ¿Qué palabras se repiten? ¿Por qué? ¿Cómo es el léxico que utiliza? ¿Por qué? • ¿Qué recursos literarios observas? Explícalos. • ¿Cuál es la métrica del poema?

27


3- INICIEM EL VIATGE: “EL MARE NOSTRUM”

La mar Mediterrània ha estat al llarg de la història un pont cultural i comercial entre els

pobles que habitaven les seves costes i d’altres el camp de batalla on es decidien les

seves confrontacions militars. De tots els pobles que l’han dominat destaquen sens dubte

els romans que en les diferents etapes de la seva historia (Monarquia, República i Imperi)

hi van assolir el domini absolut.

La Mediterrània passà a anomenar-se sota l’Imperi el “Mare Nostrum” perquè era el límit

geogràfic dels seus dominis econòmics i comercials i, per això, hem triat aquest moment

de la història per desenvolupar els exercicis que integren aquest crèdit de síntesis per la

matèria de Ciències Socials.

A. Un primer tastet...

Per començar a treballar totes les activitats que us presentem a continuació us

aconsellem que primer mireu el vídeo que podreu trobar en aquesta pàgina web del

“Museu de la Mediterrània” de Torroella de Montgrí:

http://www.museudelamediterrania.cat/ca/visita-virtual.html

I també sobre la dieta Mediterrània:

http://www.youtube.com/watch?v=_CSXHmXF1Jk&feature=youtu.be

I sobre els productes que podem trobar en els mercats de les ciutats

mediterrànies:

http://w110.bcn.cat/Mercats/Continguts/Documents/Fitxers/catal%C3%A0%20complert.p

df

28

http://www.museudelamediterrania.cat/ca/visita-virtual.html

http://www.youtube.com/watch?v=_CSXHmXF1Jk&feature=youtu.be

http://w110.bcn.cat/Mercats/Continguts/Documents/Fitxers/catal%C3%A0 complert.pdf

http://w110.bcn.cat/Mercats/Continguts/Documents/Fitxers/catal%C3%A0 complert.pdf

Institut QUERCUS CURS 2012-13 CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESO B. Cartografia: “Naveguem per la Mediterrània”

ACTIVITAT 3.1: cartografia del mar Mediterrani

Situeu en un mural les unitats del relleu més importants de tota l’àrea mediterrània (illes,

penínsules, mars, caps, golfs, serralades i rius). Pinteu tots aquests accidents geogràfics i

feu-ne una llegenda.

Aquest mural ha de portar per títol: “Naveguem per la Mediterrània”

ACTIVITAT 3.2: ordenació del territori

Completeu el quadre següent.

PAÏSOS DE L’ÀREA MEDITERRÀNIA

EUROPA

ÀSIA

ÀFRICA

País

Capital País Capital País Capital

29


ACTIVITAT 3.3: Per saber-ne una mica més

A continuació teniu un text en el qual falten disset termes (xifres o paraules) que trobareu

en el requadre següent. Heu de completar el text amb aquests termes .

1869, 5020, Adriàtic, Bon, Bòsfor, Còrsega, d'Amèrica, Egeu, “Mare

Nostrum”, NO, S, Sardenya, SE, Suez, N, O, Màrmara.

“EL MAR MEDITERRANI”

És un mar continental situat entre Europa meridional (__), Àfrica septentrional (___) i

Àsia sudoccidental (___), que comunica amb l'Atlàntic per l'estret de Gibraltar (___), amb

el mar Roig pel canal artificial de ________ (___) i amb el mar Negre, a través del mar de

______________ i dels estrets de Dardanels i del ___________.

Té _________ m. de profunditat màxima i uns 2.505.000 km2 i forma dues conques:

l'occidental i l'oriental, clarament separades per un zona de profunditat inferior a 400 m

que s'estén des de l'illa de Sicília fins al cap _______ (Tunísia), el punt mes angost del

Mediterrani.

El Mediterrani occidental està dividit en dues porcions separades per les illes de

____________ i ____________ : el mar Baleàric a l'oest i el Tirrè a l'est.

El Mediterrani oriental es subdivideix en diverses conques o mars parcials: Jònic,

___________ , ______________ i Líbic.

Des del punt de vista oceanogràfic té característiques pròpies: per sota dels 300 m. la

temperatura és de 13º C; la salinitat augmenta de O a E; l'amplitud de les marees és

petita.

Els romans l'anomenaven "_________________" (que significa mar nostre), ha ocupat

un paper fonamental en la història de la humanitat: des de la Prehistòria tenim

coneixement de la presència humana en les seves costes i va ser un important vehicle de

comunicació per a les cultures del món antic.

30

Institut QUERCUS CURS 2012-13 CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESO El descobriment ____________ al segle XV va apartar del Mediterrani els grans corrents

comercials, però l'obertura del canal de Suez (_____) tornà a situar lo en un rang de

primeríssima importància pel que fa a navegació i comerç.

El perill de la creixent contaminació residual i les tensions sorgides de la pobresa dels

països africans (especialment de l'hostilitat àrab israelí), han despertat entre els països

mediterranis la necessitat de desenvolupar una política mediterrània comuna.

C. El Mar Mediterrani: un espai d’intercanvi

La Mar mediterrània és un mar interior envoltat de països que conformen la regió

mediterrània. Un conjunt d’estats que comparteixen una història comuna, però que alhora

divergeixen en altres aspectes. Probablement, són les diferències de nivell econòmic i

social un dels motius més preocupants pel que fa al manteniment de l’estabilitat política

en aquesta zona. A nivell general, existeixen prou elements per poder afirmar que, en

gran part, el futur econòmic i social de tots aquests països depèn de la preservació del

medi ambient. La preocupació per al futur ecològic de la Mar Mediterrània hauria d’unir a

tots els estats riberencs amb l’objectiu de desenvolupar polítiques comunes per a la

protecció mediambiental de tota la regió.

Tanmateix, uns 150 milions de turistes visiten anualment la regió mediterrània i aquest fet

constitueix una font molt important de recursos per a l’economia de la regió. Tots els

visitants necessiten poder gaudir d’un ambient net i sense contaminació. Sense aigües

cristal·lines i blaves, sense platges netes i sense els productes del mar que configuren una

de les base de la gastronomia mediterrània, el turisme no té futur i aquest turisme és

fonamental per a l’economia de la regió mediterrània i per a l’estabilitat política.

Aquest espai d’intercanvi queda perfectament palès en la intensa activitat portuària de

la regió mediterrània on la diversitat cultural, globalització o liberalització del comerç, són

temes amb plena vigència. En tots els seus ports el intercanvi és un component essencial;

sense la necessitat per intercanviar béns, serveis, idees o experiències, les estretes

relacions i interaccions que existeixen al món serien impensables.

31


ACTIVITAT 3.4: Cartografia naval

Us proposem realitzar una travessia imaginària per la Mediterrània i vosaltres en

sereu els protagonistes. En el mateix mural de l’activitat 1, “Naveguem per la

Mediterrània”, haureu de traçar un recorregut fent parada en nou ciutats portuàries

de diferents països, tenint en compte que haureu de passar pels tres continents riberencs.

Aquestes nou ciutats són: Tànger, Cartago (Tunis), Alexandria, Beirut, Istanbul, Atenes,

Palerm, Marsella, Barcelona.

Com ho fareu?

1er- Busqueu una fotografia de cadascun d’aquests ports o d’algun lloc emblemàtic

d’aquesta ciutat i enganxeu-ho en el mural “Naveguem per la Mediterrània”.

2on- Configurareu l’itinerari en base a trajectes que us duran de ciutat en ciutat. En el

mapa representareu una línia recta entre els dos ports per tal de poder determinar

la distància entre ells (quilòmetres i milles marines).

3er- Abans de navegar, caldrà saber la direcció que el vaixell haurà de seguir per arribar

a la nova població. La manera de fer-ho és dibuixant en cada ciutat (sortida i arribada)

la creu dels quatre punts cardinals degudament orientada respecte al mapa. Amb la

referència de la Rosa dels vents i el trajecte traçat, podreu saber la direcció del nou

destí.

4rt- És molt important indicar en el mateix mural quin tipus de productes són els que

podeu trobar en aquella ciutat. Feu una llegenda per especificar-los.

5è- Una manera d’agrupar totes les dades necessàries i planificar el viatge és omplint el

Quadern de Bitàcola que trobareu en el full següent. Així, facilitareu la navegació de la

nau.

32


I recorda que:

1 nus = 1 milla marina per hora

1 milla marina (m.m.) = 1852 metres (m.)

1 quilòmetre (Km.) = 1000 metres (m.)

Consum d’aigua per persona i dia = 40 litres ( l. )

Generació de deixalles per persona i dia = 2 quilogram (Kg.)

A tall d’exemple...

DISTÀNCIA

COORDENADES

GEOGRÀFIQUES

CIUTAT

D’ARRIBADA

DIA

PORT I

PAÍS DE

SORTIDA

PORT I PAÍS

D’ARRIBADA DIRECCIÓ

KM MILLES LAT. LONG.

1 Barcelona

Marsella /

França NE 920 497 43ºN 5ºE

33


Q U A D E R N D E B I T À C O L A

Nom del

vaixell

DISTÀNCIA

COORDENADES

GEOGRÀFIQUES

CIUTAT

D’ARRIBADA

DIA

PORT I

PAÍS DE

SORTIDA

PORT I PAÍS

D’ARRIBADADIRECCIÓ

KM. MILLES LAT. LONG.

34


ACTIVITAT 3.5: Com ens comunicarem a cada port?

Ja teniu fet el vostre itinerari; esteu a punt de conèixer països que tenen una llengua

diferent a la vostra. Si us voleu comunicar amb la gent, bé haureu de saber dir algunes

coses.

Us proposem que busqueu com es diuen en la llengua dels països que visiteu aquestes

paraules bàsiques.

País

Salutació Agraïment Comiat

35


ACTIVITAT 3.6: Els mercats comercials

Com heu pogut observar els grans mercats van ubicar- se, sobretot, al litoral.

Ja des de la Grècia antiga, una de les funcions bàsiques de la ciutat va ser erigir-se en

localitat de mercat per al seu territori. El mercat ha tingut un paper fonamental en una

economia urbana que havia de garantir queviures i matèries primeres.

Els colors, els sons i les olors, la vestimenta i la gestualitat de venedors i compradors, els

símbols i llenguatges que trobem al mercat, identifiquen els trets particulars de cada

cultura, dels seus habitants i dels seus paisatges, i alhora generen un característic entorn

intercultural de convivència i tolerància.

Al llarg de la història, préstecs i intercanvis han estat moneda corrent: síndries, cigrons,

arròs, albergínies, taronges, peres, cireres, préssecs, avellanes, cebes, alls, prunes, blat

de moro, patata, mongetes, tomàquets, pebrots, carbasses, cacau o l’alvocat són

productes originaris d’indrets molt diversos, i alhora productes desconeguts que només es

van introduir o consolidar en el seu propi paisatge per efecte del mercat.

Els que habitem a la conca de la mediterrània, espai de natural interacció entre diverses

cultures, tenim el privilegi de poder assistir sempre que ho desitgem a aquest ric escenari,

el mercat de qualsevol dels nostres pobles i ciutats.

L’enorme dimensió comunicativa dels mercats els converteix en punts de trobada, de

mestissatge i en “una gran finestra oberta al món”.

Per tant, haureu de presentar un “lot o una panera”, el dia de la presentació

del treball, davant del tribunal, amb un producte típic de cadascun dels ports

per on heu passat durant el vostre viatge pel Mar Mediterrani.

36


4- UN PORT MOLT PROPER: BARCELONA De les nou ciutats portuàries treballades en aquest crèdit de síntesi, n’hi ha

una que té especial importància: la seva proximitat al nostre poble ens influencia

en el nostre dia a dia.

Per aquest motiu, farem una passejada pel port de Barcelona per a veure’n

la seva utilitat i evolució.

ACTIVITAT 4.1: A peu pel port.

Durant el recorregut que realitzarem pel port, visitarem diferents edificis

importants. Fes un resum d’allò que us han explicat i inclou alguna fotografia.

Els llocs que tenen un especial interès són:

- Edifici de les drassanes

- Moll de la fusta

- Edifici de la Duana

- Torre Colom

- Palau de Mar

- Autoritat Portuària

- Torre del Rellotge

ACTIVITAT 4.2: Exposició “Viatge mar enllà “

Completa les activitats que trobaràs en l’autoguiat del final.

• Busca informació de l’Atles Català i fes-ne un resum.

• Busca informació de la Coca de Mataró, fes-ne una fotografia i marca’n les parts

principals.

37


5- LA MÚSICA I LA DANSA MEDITERRÀNIA

Una de les riqueses culturals de la Mediterrània és el folklore: llegendes, contes, música.

En la música popular folklòrica o música popular tradicional, les peces no tenen

autor conegut i es remunten a un origen antic. Moltes estan associades a festes i rituals.

Cada cultura veu la seva música popular tradicional com un signe d’identitat. Us proposem que realitzeu una de les dues opcions, una més teòrica i la segona totalment pràctica. OPCIÓ A

ACTIVITAT 5.1: Instruments mediterranis

Alguns dels instruments utilitzats en l’àrea mediterrània per donar a conèixer la música

tradicional es troben en aquesta llista.

Balalaica Corn dels Alps Riqq

Bendir Gralla Sac de Gemecs

Flauta de Pan Qarqaba Darbukka

Nai Alboka Duholla

Rebab Launeddas Ud

Qanun Corcertina Violi hardanger

Compte! N’hi hem posat que no corresponen als països de la ribera mediterrània.

Identifica’ls i col·loca’ls al lloc adequat en la taula següent:

ÀREA MEDITERÀNIA

ALTRES PAÏSOS

38


ACTIVITAT 5.2: La dansa mediterrània Després de descobrir la diversitat instrumental d’aquesta àrea intenteu resoldre el

que se us planteja a continuació:

1) Què s’en én per música folklòrica? t

l

r

r

2) A les comunitats d’Andalusia i Múrcia han estat especialment importants les

influències de les invasions musulmanes, bizantines i la cultura gitana.

L’ instrument bàsic per excel·lència és la ……………………………..

Entre les formes musicals més importants tenim: el Soleá, la Seguidilla, la Seguiriya

gitana, El Fandango, Las granadinas, rodeñas, malagueñas i murcianas.

Busca informació d’una d’aquestes formes mirant d’explicar l’origen i l’evolució.

4) A Catalunya i Balears, la dansa per excel·lència és la sardana. Anomena els

instruments que integren una cob a i busca una fotografia d’aquesta

agrupació instrumental.

OPCIÓ B

Podeu edita un vídeo de 2 ó 3 minuts de durada on tots els membres del grup balleu una

dansa típica de la zona Mediterrània ,podeu tria la que vulgueu.

39


6- EL PAISATGE MEDITERRANI

Al llarg d’aquest viatge, haureu vist que, a l’àrea mediterrània, hi ha uns trets

característics comuns entre els quals destaquen els conreus de vinyes, oliveres, ametllers

i blat.

ACTIVITAT 6.1: Els cultius mediterranis Busqueu informació dels cultius esmenta s i feu-ne una fitxa per a cadascun.

Utilitzeu una fitxa com l’exemple següent:

t

Nom català:

Nom científic:

Nom en altres idiomes de l’àrea mediterrània:

Període de floració: Període de fructificació: Període de recol·lecció del fruit: Aliments elaborats a partir d’aquests fruits:

Fotografia ( algú del grup amb la planta) Dibuix de la tija, la fulla, la flor i el fruit.

Descripció de cadascuna de les parts dibuixades.

40


7- EL BEAGLE

El Beagle és el vaixell que va utilizar en Darwin per viatjar arreu del món i poder observar una gran varietat d’espècies.

ACTIVITAT 7.1: El segon viatge

Amb l’ajuda d’aquesta web: http://olanavegacion.com/puertos/Distancias.htm Hauries de reproduir el segon viatge de Darwin a bord del Beagle ( 1831) i calcular les milles nàutiques que va recòrrer.

ACTIVITAT 7.2: Fes una captura de pantalla del recorregut que has calculat.

ACTIVITAT 7.3: Hauries de buscar quant de temps va durar l’expedició. I d’aquest temps, quants dies o mesos van estar navegant.

41

http://olanavegacion.com/puertos/Distancias.htm


ACTIVITAT 7.4: Hauries de calcular la velocitat mitjana del trajecte, en nusos i KM/h

ACTIVITAT 7.5: L’ancla d’un vaixell pesa 1/1000 parts el pes del barco. Dissenya un sistema que sigui capaç de que 4 persones puguin pujar l’ancla d’un barco com el del “Beagle”. Recorda que hauràs de dissenyar un sistema que multipliqui la força , serà el mateix sistema que per reduir la velocitat. Aquest sistema ho podràs fer a base d’engranatges, cargols sense fi, etc . Hauràs d’especificar les mides, diemnsions i numero de dents d’aquets engranatges. El sistema haurà de tenir un sistema de bloqueig per tal de que , quan l’ancla hagi tocat fons, la cadena/corda que subjecte l’ancla, no pugui seguir estirant-se.

42


8-CHARLES DARWIN

ACTIVITAT 8.1: This activity consists in designing and creating a presentation using

the Powerpoint or others to be able to understand the life and the theory of Charles

Darwin.

Imagine you have never heard about this scientist ,his observations and the theory he

developed. You must explain when he lived and what the people of his time though

about his ideas. You must explain his theory and what i meant.

t

t

You can use these webs as a reference:

http://www.youtube.com/watch?v=Du78P-Agq9s

http://www.amnh.org/exhibitions/past-exhibitions/darwin

http://www.agendaweb.org/reading/comprehension_interm3.html

43

http://www.amnh.org/exhibitions/past-exhibitions/darwin

Descobrim la mediterrània versió alumnes 2012 13

Documents

Transcript of Descobrim la mediterrània versió alumnes 2012 13