1. DIA MUNDIAL DE LA POESIA ESCOLA POMPEU FABRA

2. Montserrat Abell Amb motiu de la celebraci del Dia Mundial de la Poesia d'aquest any 2014, Montserrat Abell(Tarragona, 1918), ha escrit el poema 'Tan sols la paraula nua'. 3. TAN SOLS LA PARAULA NUA Tan sols la paraula nua la teva, mai la dun altre, la que reflecteix una vida dins duna solitud curulla de promeses, on tot s possible. Sesvaneixen els dubtes la foscor claror es torna i els sols variants i mltiples cauen damunt cada mot, el cobreixen i donen fora. Enll daquest ser-hi tan precs que sallarga en el contingut de cada paraula clara. Com ho s la poesia MONTSERRAT ABELL 4. TAN SOLO UNA PALABRA DESNUDA Tan solo una palabra desnuda la tuya, nunca la del otro, la que refleja una vida en una soledad rebosante de promesas, donde todo es posible. Se desvanecen las dudas la oscuridad claridad se vuelve y los soles variables y mltiples caen sobre cada expresin, la cubren y dan fuerza. Ms all de este estar ah tan preciso que se alarga en el contenido de cada palabra clara. Como lo es la poesia. MONTSERRAT ABELL 5. ONLY THE NAKED WORD Only the naked word, your own, never anothers, the one that reflects a life within a solitude overflowing with promises, where everything is possible. Doubts are vanishing, darkness to brightness turning and the various, multiple suns fall upon every word and cover it and lend it strength. Beyond this being-there so exact that it stretches out in the content of each clear word. As poetry is. MONTSERRAT ABELL 6. P3 - A 7. P3 - B 8. P4 A 9. LA PRIMAVERA S AQU!!! LA PRIMAVERA S AQU! P4 B ET DIR UN SECRET MOLT FI, LA PRIMAVERA S AQU! HA CANTAT UNA CAN I HA FLORIT AL TEU BALC. FUIG HIVERN, VS A DORMIR, LA PRIMAVERA S AQU! VS AL TEU PALAU DE GLA QUE JA SOM AL MES DE MAR. NRIA ALB 10. FIDEUS A LA CASSOLA ENS ELS MENGEM FENT TABOLA ELS FIDEUS A LA CASSOLA. LLARGS O CURTS SN DIVERTITS I BONS PER LLEPAR-SHI ELS DITS. QUAN EL SUC ENS REGALIMA LA MARE, DE POR, SAPRIMA. PER SI ENS ELS ACABEM FINS PERDONA QUE ENS TAQUEM. MIQUEL MART I POL P5 A 11. JOANA RASPALL P5 B 12. LARBRE A LA PRIMAVERA La primavera s aqu, ho han xisclat les orenetes. La primavera ha arribat, tots els arbres han brotat. Ha bategat altre cop el cor profund de la terra. Torna a pujar tronc amunt nova saba i nova llum. NRIA ALB 1r A 13. L AMETLLER FLORIT A mig aire de la serra veig un ametller florit: Du te guard, bandera blanca, dies ha que t'he delit! Ets la pau que s'anuncia entre sol, nvols i vents... no ets encara el millor temps, per en tens tota l'alegria. JOAN MARAGALL 1r B 14. CIRERER Ets tu, florit cirerer el signe de lalegria, que avances la primavera tots els mitjans de gener. Tu, escuma voladora de flor blanca com la neu que una ventada cruel tescampar per la plana sense dir-nos ni un adu. Pobre cirerer florit ets igual que un ganivet anuncies la primavera i de cop ens torna el fred. Merc Bastida 2n A 15. LA REL La rel de l'arbre no sap que jo li estimo les branques perqu fan ombra a l'estiu, i l'hivern, al foc escalfen; perqu puc collir-hi flors i quan t fruita, menjar-ne. I no li prenc res de franc! que quan est assedegada i els nvols passen de llarg, sc l'amic que li dna aigua. JOANA RASPALL 2n B 16. MAGRANER VESTIT DE SOL Magraner vestit de sol, ple de magranes rodones, de dia i de nit saboroses, se les mira un rossinyol. Magranes pintades als camps fruites bones i gustoses Oh, les magranes rodones ms bones que uns pans. Ms bones que uns pans bones i gustoses magranes, magraden pintades als camps son lluents com campanes. Alumnes de 3r A 17. EL CARNESTOLTES Ha arribat el carnestoltes I la gent sha disfressat Jo he triat una disfressa Que a tothom li ha agradat. De qu era la disfressa Ho voleu endevinar? Us dono unes quantes pistes Per poder-ho rumiar. Tinc un nas amb una berruga I un barret punxegut Lescombra s el vehicle Ja mheu conegut? Qui sc? JOANA BUSTO 3r B 18. LA BICICLETA Jo tinc una bici Pintada de nou. Quan vull sest quieta I quan vull es mou. Avui no vol crrer i no s per qu; lhe greixada amb oli dun setrill sencer! Amb drap camussa tota lhe eixugat,de i ja un cop polida aix ha rondinat: Mha dit: Estic prima; no em tractes prou b. -si tu ets la ms ferma de tot el carrer! -Mira, quines rodes t aquella dall! -Parles duna moto! No et pots comparar! Tossuda, grinyola. s que no ho entn? Ai!, la meva bici fa com molta gent! JOANA RASPALL 4t A 19. ELS LLIBRES Cada llibre t un secret disfressat de blanc i negre; tot all que et diu de tu un altre no ho pot entendre; sent el tacte dels teus dits i creu que lacaricies i que el batec del teu pols vol dir que, llegint, lestimes. Tot all que et donar, que no ocupa lloc, ni pesa, tabrigar contra el fred dignorncia i de tristesa. Amb els llibres per amics no et faltar companyia. Cada pgina pot ser un estel que et fa de guia. JOANA RASPALL 4t B 20. CAMIONER Amb quatre rodes per banda, fum a popa i a tot gas, no trepitjo les contnues ni maturo en els vorals. La carretera s un riu ... el cami s una gran barca, i els cotxes pobres barquetes que sespanten al meu pas. El volant, quin gran tim! El clxon ... una sirena! A babord hi ha molt de trnsit i a estribord s ple de tanques. Al darrere? Mil roderes, i all al davant ... el peatge! Tinc els braos com de ferro, sempre miro vidre enll, ni mesquitxen ni ensopego, i el meu futur ... s el mar! El volant, quin gran tim! El clxon ... una sirena! Tot el que puc, ho arrossego: la crrega s el tresor! Riu amunt, far parada ... tant de bo no faci tard! Qui mespera desespera si no lliuro la comanda ... I un cop doni el que em demanen ... ser lliure i ben pagat! El volant, quin gran tim! El clxon ... una sirena! Llibre dels oficis Toms Lluc i Cristina Losantos 5 A 21. MSIC Sc el rei dels instruments, toco el que puc i el que em deixen: toco les cordes sensibles, toco fusta, toco ferro... i vull tocar moltes tecles en honor a la patrona, lestimada Santa Tecla ! Sabeu el millor de tot? La gent troba que sc til! Em treuen postres de msic i enlloc no em sento un intrs: a tot arreu em fan festes... mobren portes i finestres... Hi ha qui em diu que el faig feli i em fa sentir el goig de viure! Crec que no estic pas tocat - ni sc tocat i posat- per quan em fan vibrar el cor i mhan pagat com Du mana... no noms no faig mal so: refilo acords celestials fent msica angelical! Llibre dels oficis Toms Lluc i Cristina Losantos) 5 B 5 B 22. LOFICI QUE MS MAGRADA Hi ha oficis que sn bons perqu sn de bon viure, mireu lsser fuster: -serra que serrars i els taulons fan a miques, i de cada suada deu finestres ja han tret. Gronxada dencenalls, et munten una taula; si ho vols, duna nouera ten faran un cobert. I caminen de pla- damunt les serradures de color de mantega. I els manyans oh, els manyans! De picar mai no es cansen: pica que picars i sembruten els dits; per fan unes reixes i uns balcons que mencanten i els galls de les teulades que vigilen de nits. I sn homes cepats com els qui ms treballin. I al dic? Oh, els calafats! Tot el Port se nenjoia car piquen amb ress i es diu si neix un peix a cada cop que donen -un peix cua daurada, blau descata pertot. Penjats de la coberta, tot el vaixell enronden: veissiu les gavines com els duen claror. I encara hi ha un ofici que s ofici de festa el pintor de parets: si no canten abans, no et fan una sanefa, si la can s molt bella deixen el pis ms fresc: un pis que hom veu al sostre que el feien i cantaven: tots porten bata llarga de colors a pleret. 23. I encara ms si us deia lofici de paleta: de paleta que en sap i basteix aixoplucs. El mateix fan un porxo com una xemeneia -si ho volen sense escales pugen al capdamunt; fan tamb balconades que hom veu la mar de lluny -els finestrals que esguarden tota la serralada, i els capitells i els scols i les voltes de punt... Van en cos de camisa com gent desenfeinada! Oh, les cases que aixequen dun tancar i obrir dulls! Joan Salvat-Papasseit 6 24. VISCA LAMOR Visca l'amor que m'ha donat l'amiga fresca i polida com un maig content! Visca l'amor l'he cridada i venia tota era blanca com un glop de llet. Visca l'amor que Ella tamb es delia: visca l'amor: la volia i l'he pres. Joan Salvat-Papasseit 6 SI JO FOS PESCADOR Si jo fos pescador pescaria l'aurora, si jo fos caador atraparia el sol; si fos lladre d'amor m'obririen les portes, si fos bandit millor que vindria tot sol: els carcellers del mn no em sabrien mai l'ombra, si fos lladre i bandit no em sabrien el vol. Si tingus un vaixell m'enduria les noies, si volien tornar deixarien llurs cors: i en faria fanals per a prendre'n de nous. Joan Salvat-Papasseit 6 25. LA CASA QUE VULL Llus Llach