Guia per incorporar la dimensió comunitària a l’economia ...
Dimensió internacional
12
Gloria Vieco, Jesus López, Sergio López, Ángela Ruiz, Ariadna Ruiz Segon batxillerat A
-
Upload
ariadna-ruiz -
Category
Documents
-
view
224 -
download
1
description
historia espanya
Transcript of Dimensió internacional
Gloria Vieco, Jesus López,
Sergio López, Ángela Ruiz,
Ariadna Ruiz Segon batxillerat A
LA DIMENSIÓ INTERNACIONAL Història
d’Espanya
2
omençarem aquesta pràctica amb l’anàlisi de les dues fonts
presentades, “Mensaje de despedida a los voluntarios de las brigadas
internacionales” i la segona obtinguda del llibre de text “Hispania nova
número 1”.
La primera Font és una font primària, ja que es tracta d’un text escrit a
l’època en que transcorren els fets, en canvi la segona font podem
observar que és secundària, perquè és un text escrit per Enrique
Moradiellos, professor de la Universitat de Caceres, en una època
posterior als fets exposats al text.
Respecte al tipus de text de la primera font cal dir que es un text polític,
ja que, és un missatge als voluntaris de les brigades internacionals. La
segona font, és un text testimonial, ja que es tracta d’un text extret d’un
llibre de text.
Pel que fa als autors de les dues fonts són individuals, és a dir, estan
escrits per una sola persona. La primera font està escrita per Dolores
Ibárruri i la segona, com hem dit anteriorment, la va escriure Enrique
Moradiellos.
La finalitat del primer text és agrair i acomiadar als voluntaris que
han participat en les Brigades Internacionals. La del segon text és
informar de les causes i les conseqüències de la Guerra Civil Espanyola.
El destinatari del primer text són tots aquells voluntaris de les Brigades
Internacionals. Pel que fa al segon, va destinat a tot aquell que llegeisca
el llibre, en concret, el fragment de Enrique Mora
i analitzem el contingut dels textos podem dir que la idea principal
de la primera font és mostrar agraïment als components de les
Brigades Internacionals que varen participar voluntàriament en la
C
S
LA DIMENSIÓ INTERNACIONAL Història
d’Espanya
3
Guerra Civil Espanyola. Com a idees secundaries trobem les actuacions
que les Brigades Internacionals varen dur terme a Espanya en eixe
període.
La idea principal de la segona font fa referència a les causes de la
Guerra Civil i les repercussions que va comportar i com a idees
secundaries podem dir que són les conseqüències que va portar la divisió
de bàndols: franquistes i republicans
nem a situar aquestes fonts en el context històric al que
corresponen, direm que es troben dintre del període anomenat “la
segona República i la Guerra Civil”, més exactament a l’evolució
política de les dues zones durant la Guerra Civil. La primera font fa
referència a la retirada de les Brigades Internacionals el setembre de
1938, mesos després de l’arribada de les tropes de Franco al Mediterrani
i haver dividit en dos la zona republicana. Més tard va tindre lloc el
colp del coronel Casado. La segona font fa referència al fi de la Guerra
Civil, més concretament a les divisions internes que es van fer encara
més profundes en el bàndol republicà i a les conseqüències que va
comportar la mencionada guerra.
er tal de comprendre el període històric que estem analitzant,
definirem dues conceptes que formen part del mateix.
COL·LECTIVITZACIONS: Acte pel qual la propietat dels béns de
producció (terres, indústries, mines, etc) és transferida a la col·lectivitat.
És el mètode propugnat pel socialisme per tal d'eliminar les diferències
entre les classes socials la propietat col·lectiva suprimeix la competència
i permet d'orientar la producció cap a les autèntiques necessitats
col·lectives. Es varen formar durant la situació revolucionaria que va
acompanyar a la guerra civil durant els anys 1936-1939 en diversos
punts de la geografia espanyola
A
P
LA DIMENSIÓ INTERNACIONAL Història
d’Espanya
4
BRIGADES INTERNACIONALS: Les Brigades Internacionals foren
unitats militars formades per voluntaris d'esquerra vinguts d'arreu del
món per lluitar contra el feixisme en la Guerra Civil Espanyola 1936-
1939 , a favor de la República i en contra dels militars insurrectes del
general Franco reforçats pels règims totalitaris d'Alemanya i Itàlia. Al
1938 es del conflicte a causa de la pressió de la comunitat internacional .
a guerra civil espanyola va ser un dels conflictes del segle XX que
més repercussió internacional va provocar. En el conflicte espanyol
es van entrecreuar alhora els interessos estratègics de les potències i el
compromís ideològic dels grans corrents polítiques del moment.
La guerra civil espanyola va ser un dels conflictes del segle XX que més
repercussió internacional com diu al text “ Y durante toda la contienda
con la vital ayuda miliotar y financiera de dos grandes potencias... y
solo consiguió el inexcusable pero insuficiente respaldo d ela union
sovietica va provocar”. Aquest conflicte va coincidir amb els interessos
estratègics de les potències i el compromís ideològiques de les corrents
del moment.
Els feixistes des d'un primer moment van oferir una ajuda important
als rebels dirigits per Franco. La URSS, per altra banda, va tindre clar
des d'un principi el seu compromís de suport a la República allunyant
l'interès de Hitler de les seves fronteres.
Les grans democràcies van tenir una actitud enganyosa, Gran Bretanya
estava decidida des d'un principi a mantenir-se neutral. L'actitud de les
democràcies davant la guerra espanyola va tindre un gran caràcter
purament il·lús en la recerca d'una política de conciliació amb Hitler.
El Regne Unit, i amb ell França, havien optat per intentar evitar
qualsevol enfrontament que pogués portar a terme una guerra mundial
.
L
LA DIMENSIÓ INTERNACIONAL Història
d’Espanya
5
Un bon exemple d'aquesta actitud va ser la política del govern nord-
americà. El govern francès de Léon Blum, amb el suport britànic, va
oferir a les altres potències un pacte de no intervenció en el conflicte
espanyol: es tractava de no facilitar ni homes ni material de guerra a
cap dels bàndols en conflicte. Va nàixer així el denominat Comitè de No
Intervenció al qual es van adherir totes les potències
Mes tard un dels factors que expliquen la victòria dels nacionals va ser
la desigual ajuda exterior rebuda per ambdós bàndols
El bàndol nacional va rebre des d'un primer moment una decidida
ajuda de Hitler i Mussolini. Després de rebre suport aeri per passar
l'Exèrcit d'Àfrica a la península, Mussolini va enviar 70.000 soldats
italians, munició i material de guerra, i Hitler va enviar la Legió
Còndor que va incrementar de manera decisiva la superioritat aèria de
Franco. La col·laboració de Portugal, encara que no va ser decisiva en el
terreny militar, va permetre el lliure pas d'armes per l'exèrcit de
Franco per territori lusità.
L'única ajuda que va rebre el bàndol republicà de les democràcies va ser
les escasses armes enviades des de França en els primers moments del
conflicte. L'ajuda francesa va quedar immediatament tallada després de
la signatura del Pacte de No Intervenció.
Les Brigades Internacionals com podem observar al text primer
‘’Mensaje de despedida a los voluntarios de las brigadas
internacionales’’en el que Dolores Ibárruri coneguda com ‘’La
pasionaria’’ donava les gracies pel se suport i ajuda .
Aquestes brigades com podem veure al text emitit per ‘’La pasionaria ‘’
on els aclamaven ‘’ ¡Vivan los heroes de las Brigadas internacionales’’
van estar constituïdes per grups de voluntaris, no tots comunistes però
reclutats per la Internacional Comunista en molts països del món. Van
LA DIMENSIÓ INTERNACIONAL Història
d’Espanya
6
ser uns quaranta mil i van tenir un paper important en la defensa de
Madrid i en les batalles del Jarama i Terol.
Les pressions del Comitè de No Intervenció y el desinterès de Stalin, que,
van fer que Negrín acceptés la seva sortida d'Espanya a finals de 1938.
De nou, aquest Comitè va fracassar en l'intent de que les tropes
italianes, les quals donaven suport a Franco, abandonessin Espanya.
Pel que respecta a les conseqüències, trobem de diferents tipus , les
conseqüències demogràfiques han sigut diverses les causes de les pèrdues
demogràfiques que van causar el conflicte: els morts al front i per la
repressió en la guerra y en las postguerra, la fam, les epidèmies; la
reducció de la natalitat consegüent...
Els càlculs s'estimen en més de mig milió de morts, el que va ser el cost
demogràfic de la guerra y la postguerra. A més a més, a eixa xifra n'hi
hauria que afegir el nombre de població jove i els 'no nascuts', es a dir,
les persones que hagueren nascut en condicions normals, però que en el
context de guerra no van nàixer.
Un altre element clau de les conseqüències demogràfiques va ser l'exili
republicà. Ja durant el conflicte, els 'niños de la guerra' van ser
evacuats a països estrangers, però el gran èxode va tindre lloc al gener i
febrer de 1939, conseqüència de la conquista de Catalunya.
En conjunt, es calcula que va haver-hi uns quatre-cents cinquanta mil
exiliats. Encara que alguns van ser retornant durant la dictadura,
molts no van tornar a Espanya o van esperar la mort del dictador en
1975. Este exili va suposar una important pèrdua demogràfica per al
país: una població jove i activa, que incloïa a gran part dels sectors més
preparats del país: les elits científiques, literàries i artístiques de l'Edat
de Plata.
LA DIMENSIÓ INTERNACIONAL Història
d’Espanya
7
Respecte a les conseqüències econòmiques la guerra va ser una
verdadera catàstrofe econòmica. Una dada revela la seua magnitud: la
renda nacional i per càpita no recuperarà el nivell de 1936 fins a la
dècada de 1950. Els principals elements d'eixa catàstrofe econòmica
foren , la destrucció del teixit industrial del país, el que va portar a la
volta en els anys quaranta a una economia bàsicament agrària. També
la destrucció de vivendes, es calculen en unes dos-centes cinquanta mil,
comunicacions, infraestructures... etc. Per últim 3es va produir un
augment del deute externa i pèrdua de les reserves d'or del Banc
d'Espanya, usades pel govern de la República per a pagar l'ajuda
soviètica.
Respecte a las conseqüències socials, tingueren el resultat de la guerra
va comportar la recuperació de l'hegemonia econòmica i social per part
de l'oligarquia terratinent, industrial i financera. Paral·lelament, es va
donar la pèrdua de tots els drets adquirits pels treballador.
Pel que fa a les conseqüències morals la guerra va suposar una
verdadera fractura moral del país. Diverses generacions marcades pel
patiment de la guerra i la repressió de la llarga postguerra. El règim de
Franco mai va buscar la reconciliació dels espanyols i sempre va
recordar i va celebrar el seu origen bèl·lic. Les ferides de la guerra civil
van perdurar durant decennis i la persecució i repressió dels vençuts
per una tret clau del franquisme.
Respecte a les referencies d’aquests tres paràgrafs anteriors trobem al
text la següent cita, en la qual expressa les causes de les anteriors
conseqüències “ Las grabes tensiones sociales y la violenta polarización…
en un contexto de profunda crisis económica”
er concloure el tema que hem estat analitzant podem observar
que l'etapa que verdaderament representa el sistema democràtic
és la Segona República, instaurada després de la dictadura de Primo de
P
LA DIMENSIÓ INTERNACIONAL Història
d’Espanya
8
Rivera. Les característiques d'aquest període són semblants a les del
Sistema Liberal, però no que liberalisme siga equivalent de democràcia,
ja que en aquesta última es produeixen millores legislatives.
Així doncs, durant la República la sobirania és popular i els electors
estaran integrats per tota la ciutadania, s'establirà el sufragi universal
masculí i femení. Aquest significatiu tret que caracteritza el Sistema
Democràtic va permetre que la presa de decisions, responguera a la
voluntat de la ciutadania i no a enganys i farses que han definit, la
política d'èpoques anteriors.
El Sistema Liberal seria el primer pas per a anar aconseguint aquesta
democràcia. Estava emparat per una Constitució, on l'Estat pot
organitzar-se en dos tipus de govern, monarquia parlamentària o
república. En la Constitució també s'indica la divisió de poders en
diferents institucions
En aquest nou sistema les Corts no són únicament consultives, sinó que
la sobirania, és compartida entre el monarca o Cap de l'Estat i les Corts.
En aquesta Constitució també s’afixen els drets individuals i col·lectius
dels ciutadans, així com la igualtat davant de la llei de tots ells. Gràcies
a aquest nou sistema, el cos electoral se va anar ampliant, en funció de
la voluntat del govern, permetent amb el temps a un nombre més gran
de barons participar en les eleccions.
Precedentment, durant l'Antic Règim, el model d'Estat instaurat era la
monarquia absoluta, en la qual el rei concentrava en les seues mans tots
els poders de l'Estat. La societat era teocèntrica, ja que s'acceptava la
teoria de l'origen diví del poder, per la qual el rei només havia de
respondre dels seus actes davant de Déu. Així mateix, les institucions
existents en eixe moment tenien un paper merament consultiu, com les
Corts, que orientaven el rei, però era aquest qui prenia les verdaderes
decisions.
LA DIMENSIÓ INTERNACIONAL Història
d’Espanya
9
Aquesta situació política comportava una nul·la participació dels
súbdits, ja que el monarca actuava conforme els seus interessos, sense
tindre en compte l'opinió de la majoria de la població, amb el tercer
estament sent el sector més perjudicat en tots els aspectes.
En el període de la dictadura de 1923, duta a terme pel general Miguel
Primo de Rivera, amb el recolzament del Rei Alfons XIII, va establir la
seua pròpia dictadura, amb aspectes similars als de l'Antic Règim i
amb característiques semblants al règim franquista. De fet, José
Antonio, es va posar al capdavant del partit polític ‘Falange Espanyola'
que, al morir aquest, acabaria convertint-se en el partit únic establert
durant la Dictadura Franquista,
Totes les reformes polítiques instaurades durant la Segona República
van ser abolides amb la victòria del bàndol nacional en la Guerra Civil i
el posterior Règim Franquista. Els anys de postguerra es van
caracteritzar per la fam, mentre que una minoria es beneficiava de la
política econòmica. A pesar que el protagonisme torna a recaure en el
sector militar, la situació de indigència general reflecteix l'ambient en
els anteriors règims similars a l'Antic Règim.
Pel que fa a les relacions amb l'Església Catòlica, està clar que el poder
de Franco es fonamenta en la voluntat de Déu i rep el suport de
l'Església, a través de les mostres públiques dels diferents bisbes, perquè
veuen un millor aliat que en La Segona República. Aquestos dos es
protegeixen mútuament, en una mostra de la influència que sempre va
tindre l'Església.
Amb la fi de la dictadura i l'aprovació de la Constitució de 1978 es torna
a instaurar a Espanya un Sistema Democràtic. Aquest segon període
democràtic, és el més llarg de democràcia que ha viscut el nostre país
durant tota la seua història.
LA DIMENSIÓ INTERNACIONAL Història
d’Espanya
10
FONTS
(TEXT 1)
MENSAJE DE DESPEDIDA A LOS VOLUNTARIOS DE LAS BRIGADAS
INTERNACIONALES
¡Camaradas de las Brigadas Internacionales! Razones políticas, razones de
estado, la salud de esa misma causa por la cual vosotros ofrecisteis vuestra
sangre con generosidad sin límites, os hacen volver a vuestra patria a unos, a
la forzada emigración a otros. Podéis marchar orgullosos. Sois la historia, sois
la leyenda, sois el ejemplo heroico de la solidaridad y de la universalidad de la
democracia, frente al espíritu vil y acomodaticio de los que interpretan los
principios democráticos mirando hacia las cajas de caudales, o hacia las
acciones industriales, que quieren salvar de todo riesgo.
No os olvidaremos; y cuando el olivo de la paz florezca, entrelazado con los
laureles de la victoria de la República Española, !volved!...
Volved a nuestro lado, que aquí encontraréis patria los que no tenéis patria,
amigos los que tenéis que vivir privados de amistad, y todos, todos, el cariño y
el agradecimiento de todo el pueblo español, que hoy y mañana gritará con
entusiasmo:
!Vivan los héroes de las Brigadas Internacionales!
Dolores Ibárruri, La Pasionaria. Barcelona, 1 Noviembre, 1938
(TEXT 2)
La guerra civil que se libró en España entre julio de 1936 y abril de 1939 tuvo
sus orígenes y causas en motivos propiamente internos españoles: las graves
tensiones sociales y la violenta polarización política que había cristalizado en el
país en un contexto de profunda crisis económica. Sin embargo, el curso
efectivo y el desenlace final de ese conflicto interno estuvieron crucialmente
condicionados por el contexto europeo contemporáneo. La forma más evidente
de ese condicionamiento fue la intervención (o no-intervención) en la guerra
LA DIMENSIÓ INTERNACIONAL Història
d’Espanya
11
española de varias potencias continentales que prestaron su ayuda (o
rehusaron hacerlo) a uno u otro de los contendientes. El proceso de
internacionalización derivado de tal intervención exterior confirió a la crisis
española una importancia decisiva en el panorama diplomático que precedió a
la Segunda Guerra Mundial y dio origen al apasionado debate que convulsionó
a la opinión pública europea e internacional de la época. No en vano, durante
casi tres años, la arena española se convirtió en el cruento escenario de una
guerra civil europea en miniatura, a pequeña escala y premonitoria de la que
habría de estallar en septiembre de 1939.
La rápida internacionalización experimentada por el conflicto español tuvo
como resultado la creación de una estructura de apoyos e inhibiciones
exteriores muy desigual para ambos bandos y de efectos muy dispares. Por un
lado, el ejército insurgente liderado por el general Francisco Franco pudo
contar desde muy pronto y durante toda la contienda con la vital ayuda
militar y financiera de dos grandes potencias, la Alemania nazi y la Italia
fascista, y con el importante apoyo logístico del Portugal de Oliveira Salazar.
Sin embargo, el gobierno republicano vio frustrados todos sus esfuerzos para
lograr la necesaria asistencia militar de Francia y Gran Bretaña y sólo
consiguió el inexcusable pero insuficiente respaldo de la Unión Soviética.
Esa configuración de fuerzas supuso a la postre una ventaja decisiva para el
esfuerzo bélico del bando franquista y un perjuicio letal para la capacidad
defensiva del gobierno republicano. También supuso un alineamiento
diplomático de enorme transcendencia para las relaciones entre las grandes
potencias europeas en una coyuntura crítica. No en vano, si por un lado
confirmaba la progresiva alianza entre dos regímenes fascistas volcados a la
revisión violenta del status quo continental, por otro ratificaba las dificultades
de entendimiento entre las democracias occidentales y la Unión Soviética para
hacer frente a ese peligro compartido. La guerra civil española, de hecho,
revelaría con claridad las muy distintas percepciones sobre la situación
europea y sus peligros abrigadas en los círculos oficiales de la URSS y en los
medios gubernamentales de la entente franco-británica. A lo largo de casi tres
años, el espinoso "problema español" pondría de manifiesto la profunda
disonancia entre la "política de seguridad colectiva" tal y como la entendía la
LA DIMENSIÓ INTERNACIONAL Història
d’Espanya
12
diplomacia soviética y la "política de apaciguamiento" tal y como la
practicaban los gobiernos británico y francés.
HISPANIA NOVA NÚMERO 1 (1998-2000) ENRIQUE MORADIELLOS,
Universidad de Extremadura, Cáceres.
