LA DIMENSIÓ DE GÈNERE EN L’EXERCICI PROFESSIONAL DE L ... · La dimensió de gènere en la...

LA DIMENSIÓ DE GÈNERE EN

L’EXERCICI PROFESSIONAL DE

L’ARQUITECTURA

Coordinació:

Imma Quintana

Equip de recerca:

Eva Alfama

Laia Franco

Abril de 2006

La dimensió de gènere en la professió de l’arquitectura Institut de Govern i Polítiques Públiques

2

INDEX

INDEX 1

INDEX DE TAULES I GRÀFICS............................................................................ 4

CAPÍTOL 1: PRESENTACIÓ.............................................................................................. 8

1.1 PER QUÈ UNA ANÀLISI DE GÈNERE DE LA PROFESSIÓ? ............................ 8

Estudis previs sobre l’exercici professional de les dones arquitectes ................... 8

1.2 QUINA ÉS LA NOSTRA PERSPECTIVA D’ANÀLISI? ..................................... 10

Les preguntes bàsiques de la recerca............................................................. 12

La metodologia d’anàlisi i les fonts d’informació............................................... 12

Estructura de l’informe .................................................................................. 13

CAPÍTOL 2: LES DONES ARQUITECTES A CATALUNYA............................................... 14

2.1 LES ARQUITECTES EN UNA PROFESSIÓ MASCULINITZADA .................... 14

2.2 LA CREIXENT FEMINITZACIÓ DE LA PROFESSIÓ...................................... 17

CAPÍTOL 3: LA FORMACIÓ EN ARQUITECTURA ........................................................... 20

La incorporació de les dones als estudis tècnics i a l’arquitectura ...................... 22

3.1 L’ALUMNAT D’ARQUITECTURA SUPERIOR ................................................ 25

Característiques generals .............................................................................. 25

El rendiment acadèmic: ................................................................................. 27

Els estudis de tercer cicle: ............................................................................. 28 El tercer cicle com a aproximació a les orientacions professionals dels i les estudiants .................................................................................................... 29

3.2 EL PROFESSORAT D’ARQUITECTURA....................................................... 34

Característiques generals .............................................................................. 34

Les categories laborals del personal de les Escoles d’Arquitectura de la UPC: ... 40

El lloc de treball: ........................................................................................... 44

Els concursos: .............................................................................................. 45

Les retribucions del treball: ............................................................................ 46

La gestió del poder: ...................................................................................... 47

3.3 ELS CONTINGUTS DE LA FORMACIÓ EN ARQUITECTURA........................ 50


3

Sobre els continguts...................................................................................... 51

Sobre la organització de la formació i les metodologies i estil d’ensenyament..... 52

3.4 CONCLUSIONS .......................................................................................... 53

CAPÍTOL 4: L’ENTRADA A LA PROFESSIÓ ................................................................... 55

La utilització dels recursos del COAC ............................................................. 62

CAPÍTOL 5: L’EXERCICI PROFESSIONAL...................................................................... 65 5.1 APROXIMACIÓ A LA REALITAT PROFESSIONAL DELS I LES ARQUITECTES........................................................................................................................ 68

On són els homes i les dones en l’exercici professional de l’arquitectura?.......... 68

La dimensió vertical: el sostre de vidre i la promoció professional...................... 72 5.2 ELEMENTS CLAU PER A AVALUAR LA PROFESSIÓ DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE............................................................................. 73

5.2.1 La cultura del treball predominant en la professió .................................... 73

La concepció de la carrera professional .......................................................... 74

La perspectiva individualista .......................................................................... 75

La dimensió estètica ..................................................................................... 75

5.2.3 Els usos del temps i la conciliació .......................................................... 76

5.2.4 Les condicions laborals ......................................................................... 78

5.2.5 L’anàlisi de les diferències i desigualtats de gènere ................................. 79

Les diferències ............................................................................................. 79

Les desigualtats............................................................................................ 80

5.5 LA PERCEPCIÓ DE LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS EN LA PROFESSIÓ ... 81

La percepció de la discriminació de gènere en la professió ............................... 82

Les desigualtats de gènere en situacions concretes ......................................... 83

5.6 CONCLUSIONS .......................................................................................... 85

CAPÍTOL 6: LA VISIBILITAT........................................................................................... 87

6.1 El concepte de visibilitat lligat a la professió d’arquitectura............................... 87

L’origen social i el sexe com a variables que poden determinar la visibilitat ........ 87

Breu referència històrica a les arquitectes ....................................................... 88

El perquè de la invisibilitat actual de les dones arquitectes ............................... 89

El prestigi com a únic indicador d’èxit professional? ......................................... 89

6.2 La visibilitat lligada a les activitats públiques de la professió: dades .................. 90

Els premis .................................................................................................... 90

El activitats organitzades pel COAC ............................................................... 92

Les publicacions ........................................................................................... 93

6.3 CONCLUSIONS .......................................................................................... 95

CAPÍTOL 7: CONCLUSIONS GENERALS ....................................................................... 96


4

1) En quins àmbits de la professió es manifesta UNA dimensió de gènere? ............ 96

Formació...................................................................................................... 96

Professió...................................................................................................... 97

Visibilitat ...................................................................................................... 97

2) Quan aquesta dimensió de gènere es converteix en desigualtat?....................... 98

Formació...................................................................................................... 98

Professió...................................................................................................... 98

Visibilitat ...................................................................................................... 99 3) Quins àmbits centrals s’identifiquen en l’exercici professional en els quals es podria promoure una major equitat de gènere? .................................................... 99

Formació...................................................................................................... 99

Professió.................................................................................................... 100

Visibilitat .................................................................................................... 100

BIBLIOGRAFIA ............................................................................................................ 102

Bibliografia consultada: ............................................................................... 102

Altres fonts................................................................................................. 103

Més bibliografia sobre la temàtica:................................................................ 104

INDEX DE TAULES I GRÀFICS

21

Taula 1: Conceptes bàsics de la recerca ........................................................................... 11

Taula 2: Evolució del nombre de col·legiats per sexe (1961-2005) ....................................... 15

Gràfic 1: Evolució del nombre de col·legiats per sexe ......................................................... 16

Taula 3: Distribució de les dones i homes arquitectes per edat (2005).................................. 17

Taula 4: Distribució per sexe segons cohorts d’edat (2005) ................................................ 19 Gràfic 5: Nombre de noies i nois en el sistema universitari públic. Primer i segon cicle. Curs

2000-2001 .......................................................................................................... 20

Taula 5: Distribució de l’ocupació per nivell educatiu i sexe ................................................. 21 Gràfic 6: Evolució de la participació de les dones a l’educació superior per àmbit

d’ensenyament (percentatge). Cursos 1991-1992 a 2002-2003................................ 22 Gràfic 7: Nombre de noies i de nois per àmbit d’estudi. Llicenciatures, Enginyeries i

Arquitectura. Curs 2000/2001 ............................................................................... 23 Gràfic 8: distribució de les noies per àmbit d’estudi. Llicenciatures, Enginyeries i Arquitectura.

Curs 2000/2001................................................................................................... 23 Gràfic 9: Distribució de les noies per titulacions. Àrea d’Arquitectura i Enginyeria. Curs

2000/2001........................................................................................................... 24

Taula 6: Percentatge de dones entre l’estudiantat d’arquitectura l’any 2004. ......................... 25


5

Gràfic 10: Evolució del percentatge de dones matriculades a les Escoles d’Arquitectura de la UPC respecte total d’estudiants. Cursos 1998/99 a 2003/04. ................................... 26

Taula 7: Duració dels estudis en arquitectura per trams de temps........................................ 26

Taula 8: Principals indicadors de fase no selectiva desagregats per sexe. Curs 2003-2004.... 27

Gràfic 11: Distribució de les dones per àmbit d’estudi. Tercer cicle. Curs 2001/2002 ............. 28 Taula 9: Estudiants de tercer cicle. Nombre d’estudiants de suficiència investigadora per sexe i

àmbit d’estudi. Curs 2001-2002............................................................................. 29

Taula 10: Alumnes Escola Sert (2003-2005) ...................................................................... 29

Taula 11: Tercer cicle UPC: Programes de doctorat. Any acadèmic: 2004-2005.................... 30

Taula 12: Formació continuada UPC: Programes de màster. Any acadèmic: 2004-2005........ 31

Taula 13: Formació continuada UPC: Programes de postgrau. Any acadèmic: 2004-2005 ..... 32

Taula 14: Formació continuada UPC: cursos de postgrau. Any acadèmic: 2004-2005 ........... 33 Taula 15: Proporció de dones per àrea de coneixement. Professorat del sistema universitari

públic. Curs 2002/2003......................................................................................... 35 Taula 16: Distribució del professorat* per categories. Sistema universitari públic. Curs

2003/2004........................................................................................................... 37

Taula 17: Categories professionals PDI. UPC. Curs 2003-2004........................................... 38 Gràfic 12: Distribució de les categories laborals entre el professorat femení de la UPC, en

percentatges. Curs 2004-2005 .............................................................................. 39 Gràfic 13 : Distribució de les categories laborals entre el professorat masculí de la UPC (en

percentatges). Curs 2004-2005............................................................................. 39 Taula 18: Distribució de les dones i els homes per intervals d’edat. Any acadèmic: 2004-2005

.......................................................................................................................... 40 Taula 19: Professorat funcionari d’Arquitectura de la UPC, per unitats estructurals i categories

laborals. Dades absolutes. Curs 2004-2005 ........................................................... 41 Taula 20: Professorat contractat d’Arquitectura de la UPC, per unitats estructurals i categories

laborals. Dades absolutes. Curs 2004-2005 ........................................................... 42 Taula 21: Personal Docent i Investigador de les Unitats Estructurals d’Arquitectura de la UPC

per categoria i sexe. Curs 2004-2005 .................................................................... 43

Taula 22: Distribució del professorat d’arquitectura per sexe i departament. Curs 2005-2006 . 44 Taula 23: Candidats/es i guanyadors/es a les places de PDI per tipus de contracte. Any 2004.

.......................................................................................................................... 45 Taula 24: Composició de les comissions de concursos i dels tribunals nomenats per la

universitat. Any: 2004........................................................................................... 46 Taula 25: Proporció de dones en els alts càrrecs unipersonals de govern d’universitats. Curs

2002-2003........................................................................................................... 48 Taula 26: Percentatge de dones als òrgans de govern dels centres i de les unitats bàsiques de

la UPC. Any acadèmic: 2004-2005. ....................................................................... 48 Taula 27: Percentatge de dones als òrgans de govern de les unitats bàsiques de les Escoles

d’Arquitectura. Any acadèmic: 2004-2005 .............................................................. 49 Taula 28: Percentatge de dones als òrgans de govern dels departaments d’Arquitectura. Any

acadèmic: 2004-2005........................................................................................... 50 Taula 29: Feines realitzades durant els estudis segons tipus de contracte i relació o no amb


6

l’arquitectura........................................................................................................ 56

Taula 30: Relació de la primera feina amb els estudis......................................................... 56

Taula 31: Temps dedicat a trobar la primera feina per sexe................................................. 57

Taula 32: Vies d’accés a la primera i a la darrera feina/ feina actual per sexe ....................... 58 Taula 33: Nombre de feines desenvolupades entre 1998-2002 i nombre de contractes fixes per

sexe ................................................................................................................... 59

Taula 34: Àmbit d’activitat de la feina actual per sexe ......................................................... 59

Taula 35: Nombre de treballadors/es de l’empresa actual per sexe ...................................... 59

Taula 36: Tipus de contracte en la feina actual per sexe. .................................................... 60

Taula 37: Guanys anuals bruts per sexe............................................................................ 61 Taula 38: Satisfacció general amb la feina actual, en una escala de l’1 al 7 (de gens d’acord a

molt d’acord) per sexe.......................................................................................... 62

Taula 39: Arquitectes inscrits a la Borsa de Treball del COAC per sexe................................ 63

Taula 40: Coneixements i ús de la Borsa de Treball del COAC. Percentatges per sexe ......... 63

Taula 41: Coneixements i ús de l’Oficina Jove del COAC. Percentatges per sexe ................. 63 Taula 42: Coneixements i ús de la Borsa de Treball del COAC. Distribució de cada sexe i edat

.......................................................................................................................... 63

Taula 43: Coneixements i ús de l’Oficina Jove del COAC. Distribució de cada sexe i edat ..... 64 Taula 44: La situació laboral en la feina principal. Distribució de cada sexe en totes les

situacions............................................................................................................ 69

Taula 45: Formes que pren l’exercici professional per sexe................................................. 70

Taula 46: Empresa/ entitat/ àmbit on treballa. Percentatges per sexe................................... 71

Taula 47: Guanyadors/es de concursos públics.................................................................. 71 Taula 48: Creu que en l’exercici de la professió hi ha situacions de discriminació de gènere?

(Percentatges de la distribució de cada sexe)......................................................... 82 Taula 49: Creu que en l’exercici de la professió hi ha situacions de discriminació de gènere?

(Percentatges de la distribució de cada sexe i edat)................................................ 82 Taula 50: Opinions sobre situacions concretes de discriminació de gènere en la professió

(acord o desacord a les afirmacions exposades) (Percentatges) .............................. 84 Taula 51: Opinions sobre situacions concretes de discriminació de gènere en la professió

(acord o desacord a les afirmacions exposades) (Percentatges de la distribució de cada sexe i edat) ......................................................................................................... 85

Taula 52: Premis FAD...................................................................................................... 91

Taula 53: Premis MIES VAN DER ROHE, Arquitectura Europea.......................................... 91

Taula 54: Premis CIUTAT DE BARCELONA “ARQUITECTURA i URBANISME” ................... 91

Taula 55: Exposicions Col·legi d’Arquitectes de Catalunya .................................................. 92

Gràfic 6: Membres de la junta directiva del COAC per sexe................................................. 93

Taula 56: Obres introduïdes a la Biblioteca del COAC: autors/es (any 2005)......................... 93

Gràfic 7: Estadístiques revista INDE per sexe. ................................................................... 94

Gràfic 8: Estadístiques revista Quaderns per sexe.............................................................. 94


7


8

CAPÍTOL 1: PRESENTACIÓ

1.1 PER QUÈ UNA ANÀLISI DE GÈNERE DE LA PROFESSIÓ?

L’encàrrec de la demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya respon a una clara voluntat per conèixer l’evolució que, d’uns anys ençà, es detecta en l’exercici de l’arquitectura a Catalunya. L’anàlisi de la incorporació de les dones a aquest col·lectiu professional és clau tant per entendre els canvis que s’estan produint en aquesta professió, com per conèixer les noves necessitats i perspectives que les dones incorporen en un terreny professional que, tradicionalment, ha estat percebut com un espai masculinitzat.

Amb aquesta finalitat aquest informe té com a objectiu aprofundir en les dimensions de gènere que es detecten en l’exercici de l’arquitectura. Un primer treball exploratori que ha de contribuir a conèixer millor una realitat que caldrà estudiar més a fons amb metodologies d’anàlisi més àmplies i representatives del conjunt dels professionals en exercici.

En aquest sentit l’anàlisi de gènere que es presenta en aquest informe constitueix la primera part d’una recerca més extensa i aprofundida que caldria dur a terme en un futur no massa llunyà.

El nostre punt de partida és que aquest primer anàlisi és doblement necessari en tant que ofereix informació d’interès per a la direcció del Col·legi però alhora contribueix a generar coneixement des d’una perspectiva de gènere i a visibilitzar el col·lectiu de les dones arquitectes.

La recerca que es presenta a continuació s’emmarca en la tradició dels estudis de gènere portats a terme des d’una perspectiva sociològica i analitza les relacions de gènere que es manifesten en una estructura de relació social determinada.

Estudis previs sobre l’exercici professional de les dones arquitectes

Els estudis sobre l’exercici professional de la dona en l’arquitectura són gairebé inexistents a Catalunya1. Hi ha molt poques dades disponibles a nivell oficial i és molt

1 El propi COAC encarrega el 1987 el primer estudi sobre la situació de les dones en l’exercici professional: Vilarrasa, A. L’activitat docent i professional de la dona en el camp de l’arquitectura a Catalunya. Una anàlisi dels principals trets característics de les dones arquitectes col·legiades a Catalunya a finals dels anys 80 elaborat a partir d’una anàlisi del cens col·legial i d’una enquesta a totes les col·legiades. En concret, conté informació relativa a l’edat, l’origen i estat civil, els estudis i


9

escassa l’anàlisi elaborada des d’una perspectiva de gènere sobre la professió en tot l’Estat2.

A nivell comparat, la recerca tampoc està massa desenvolupada en aquest terreny però destaquen sobretot les aportacions fetes per arquitectes dones que, des d’un corrent de pensament i anàlisi feminista, es qüestionen les relacions de gènere en la professió3.

D’altra banda, es detecten en d’altres països estudis de gènere de la professió duts a terme per encàrrec dels Col·legis Professionals respectius que s’han basat en l’anàlisi d’enquestes tant quantitatives com qualitatives. En tots els casos aquestes anàlisis es posen en marxa a partir de l’interès manifestat per col·lectius de dones arquitectes4.

Aquesta manca d’anàlisi de la professió des d’una perspectiva de gènere cal situar-la en un context general en el qual hi ha pocs estudis de gènere de les professions. No ha estat fins recentment que, al nostre país, es desenvolupa un camp de recerca de gènere que té com a finalitat conèixer les desigualtats en el mercat de treball i en les condicions laborals dels entorns professionals.

En aquest terreny i als efectes de la nostra anàlisi, l’aportació de l’equip GESES de la Universitat Autònoma de Barcelona per conèixer les desigualtats de gènere en l’àmbit universitari són de referència obligada5.

D’altra banda, per a la construcció de la nostra perspectiva d’anàlisi cal destacar les reflexions i aportacions que, des d’una perspectiva de gènere, es fan des del propi àmbit de l’arquitectura i l’urbanisme. Aquest és un camp d’estudi creixent al nostre país a partir dels anys vuitanta que ha estat desenvolupat principalment per Bofill, A. (2005)6.

l’especialització posterior, el camp d’exercici professional i apunta algunes qüestions vinculades a la conciliació de la vida professional i la vida familiar. 2 Destaca, en el context espanyol, l’informe Arquitectos 2003. Encuesta sobre el estado de la profesión del Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos. 3 Cal fer esment, en el context anglosaxó, als treballs de Greed, C. (1994) Women and Planning. Creating gendered realities. London: Routledge i a les recerques citades en la seva anàlisi: Wigfall (1980); Estler (1985) i Lorenz (1990). 4 Aquest és el cas de dos estudis recents de la professió elaborats des d’una perspectiva de gènere i promoguts pels Col·legis Professionals respectius: Graft-Johnson, A. Manley, S. I Greed, C. (2003) Why do women leave architecture? Bristol: University of the West of England, que presenta la situació de les dones arquitectes a la Gran Bretanya i l’estudi de Whitman, P. (2005) Going Places. The career progresion of women in the Architectural Profesion. Queensland University of Technology, que fa una anàlisi de la situació a Austràlia. 5 GESES (2004) El sexisme a la UAB. Propostes d’actuació i dades per a un diagnòstic. Bellaterra: Servei de publicacions UAB 6 Paral·lelament, destaquen els treballs de Duran, M.A. i Pezzi. C. (1998) La ciudad compartida. Madrid. Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos; Duran, M.A. et alt (1990) El uso del espacio urbano en la vida cotidiana. Espacio urbano y relaciones personales. València: Universitat de València; Tobio, C. i Denche, C. (eds) (1995) El espacio según el género. ¿Un uso diferencial?. Madrid: Dirección General de la Mujer. Comunidad de Madrid; Velázquez, I. (2004) “Perspectiva de gènere en el disseny de les nostres ciutats” a Territori i Ciutat nº 18. p. 1-15. Barcelona: Diputació de Barcelona; Velázquez, I., Justo, A. I Vega, P. (2003) “Inserción de la perspectiva de género en las políticas de urbanismo, vivienda, transportes y medio ambiente. A AAVV Urbanismo, vivienda y medio ambiente desde la perspectiva de género. Emakunde.


10

1.2 QUINA ÉS LA NOSTRA PERSPECTIVA D’ANÀLISI?

La perspectiva d’anàlisi des de la qual s’orienta aquesta recerca parteix de la constatació que la nostra societat no és igualitària. En tots el àmbits socials es manifesta una situació de desigualtat social de les dones i, sovint, de discriminació, conseqüència de mesures d’acció positiva que, en els darrers segles, s’han aplicat en favor dels homes7.

La incorporació de la dona en el mercat de treball no s’està fent en condicions d’igualtat d’oportunitats i d’igualtat de tracte amb els homes. És una realitat que les dones es troben subrepresentades en determinats sectors d’activitat econòmica, en determinats estudis, en determinades professions, i en els nivells de responsabilitat més alts dins de les organitzacions.

Els obstacles que històricament han impedit a les dones gaudir de les mateixes oportunitats les posa en una situació de partida més desfavorable. La diferència de rols que la societat imposa a cada un dels sexes, el major pes en la responsabilitat sobre les càrregues familiars i domèstiques i la interrupció de la vida laboral per raons reproductives en determinades etapes de la vida, constitueixen factors clau a l’hora d’escollir i de desenvolupar la carrera professional de les dones i, en definitiva, obstacles a la igualtat d’oportunitats en el món laboral8.

D’altra banda, les construccions del gènere masculí i femení estructuren totes les esferes de la realitat política, econòmica i social i les institucions que se’n deriven.

Per poder analitzar i transformar aquesta realitat és necessari encarar-la des d’una perspectiva de gènere que parteixi, precisament, de la constatació que el gènere és un dels eixos vertebradors de les desigualtats socials. El gènere, que es sol definir com la construcció social dels sexes, és una variable que travessa totes les dimensions de la realitat social i que és reproduïda pels propis individus atès que estructura les identitats tant de les persones com dels col·lectius. És per això que podem considerar el gènere com una institució que crea i reprodueix diferències i desigualtats socials.

L’anàlisi de gènere de l’exercici professional de l’arquitectura que es presenta en aquest informe parteix de la necessitat de conèixer, més enllà de la situació de la dona en la professió, els àmbits on és present la dimensió de gènere i les relacions socials que aquesta articula.

En la mesura del possible s’apuntaran, igualment, els elements de reflexió que promoguin un debat més de fons sobre l’exercici de la professió en el marc general de una visió de gènere dominant en la concepció de l’arquitectura i l’urbanisme.

En aquest sentit cal tenir presents els principals conceptes que s’utilitzen al llarg de la recerca, que formen part de la cos teòric que dóna suport a la perspectiva de gènere, que es relacionen i defineixen a continuació.

7 V. Geses (2004) op. cit. i Izquierdo, M.J. (1998) El malestar en la desigualdad. Madrid: Cátedra. 8 GIOPACT (2005) Diagnosi de la igualtat d’oportunitats de les dones en la universitat pública i disseny d’un pla d’actuació. Barcelona: UPC.


11

Taula 1: Conceptes bàsics de la recerca

Igualtat de gènere Tots els éssers humans són lliures de desenvolupar les seves habilitats

personals i prendre decisions sense limitacions per raons de gènere. Existeix igualtat de gènere quan els diferents comportaments, aspiracions i necessitats de dones i homes són igualment considerats, valorats i afavorits. (Comissió Europea)

Equitat de gènere Imparcialitat de tracte en base al gènere, que pot significar tant una igualtat

de tracte com un tractament que, essent diferent, es pot considerar equivalent en termes de drets, beneficis, obligacions i oportunitats.

L’equitat de gènere és l’objectiu que, basat en el principi de justícia, cerca la igualtat de fet i de dret de les persones, partint de les diferències. (Comissió Europea)

Desigualtat de gènere Existència d’estereotips i barreres que dificulten o limiten la plena participació

de les dones, en igualtat de condicions que els homes, en l’esfera política, laboral, social i cultural d’una societat (GESES, 2005).

Discriminació per raó de sexe

Actitud i conducta que es manifesta quan una persona es tractada de forma diferent per la seva pertinença a un determinat sexe i no en base a la seva aptitud o capacitat individual.

Es discriminació per raó de sexe tota distinció, exclusió, restricció o preferència que tingui per objectiu o per resultat limitar o anul·lar el reconeixement, el gaudi o l’exercici per a la dona de les llibertats fonamentals en les esferes política, econòmica, social, cultural i civil o en qualsevol altra esfera (Convenció Nacions Unides de 18 de desembre 1979).

Sexisme Tots i cadascun dels mètodes utilitzats per l’estructura social patriarcal per tal

de mantenir el sexe femení en situació d’inferioritat, subordinació i explotació, representats pels rols i estereotips de gènere que en tots els aspectes de la vida i de les relacions humanes són assumits no només per homes sinó, en molts casos, també per dones com a formes d’actuar socialment per tal de sobreviure (WITEC, 2006)

Androcentrisme Visió unilateral de la realitat social que situa en el centre de l’anàlisi a l’home

i promou l’adopció d’un única perspectiva d’estudi per conèixer el funcionament de la societat. S’afirma hegemònicament relegant als marges d’allò no significatiu o insignificant les altres perspectives d’anàlisi i constitueix una visió del món exclusivament masculina, incompleta i parcial que ofereix una imatge distorsionada de la realitat (Sau, 1981)

Sostre de vidre Expressió que s’utilitza per referir-se a les barreres invisibles que dificulten o

impedeixen a les dones l’accés al poder, als nivells de decisió o als nivells més alts de responsabilitat, quedant estancades les seves carreres professionals o polítiques en les categories o els nivells organitzatius més baixos. (GIOPACT, 2005)


12

Les preguntes bàsiques de la recerca

L’objectiu de l’informe que es presenta a continuació és, en la mesura del possible, donar resposta a les preguntes següents:

1) En quins àmbits de la professió es manifesta dimensió de gènere?

2) Quan aquesta dimensió de gènere es converteix en desigualtat?

3) Quins àmbits centrals s’identifiquen en l’exercici professional en els quals es podria promoure una major equitat de gènere?

La metodologia d’anàlisi i les fonts d’informació

La metodologia d’anàlisi s’ha basat en l’ús de diverses fonts de documentació i informació.

En primer lloc s’ha dut a terme una recerca bibliogràfica i documental extensa que ha permès conèixer l’estat de la recerca amb perspectiva de gènere sobre l’exercici de l’arquitectura tant al nostre país com a nivell comparat. S’han analitzat bona part dels estudis, els informes i les enquestes existents sobre aquest àmbit d’estudi. Igualment, s’ha fet una primera aproximació a l’extensa bibliografia sobre arquitectura i gènere existent al nostre país.

En segon lloc, per tal de tenir una perspectiva més quantitativa de la situació de les dones en l’exercici professional, s’han analitzat les dades facilitades per la pròpia Demarcació de Barcelona del COAC, provinents de la base de dades del Col·legi i de la darrera enquesta de l’Observatori de Satisfacció Col·legial.

En tercer lloc, per tal de conèixer la dimensió de gènere en el terreny de la formació en arquitectura, s’han analitzat dades elaborades pel Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat i per l’Institut Català de les Dones, així com la informació generada per la pròpia Universitat Politècnica i les dues Escoles d’Arquitectura Superior. Per conèixer la realitat de la inserció laboral dels recents llicenciats, ens remetem als estudis realitzats per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya sobre la transició dels graduats al món del treball.

Finalment, s’ha dut a terme una aproximació qualitativa basada en la realització d’entrevistes personals en profunditat, per tal de contrastar i aprofundir en la comprensió de les dades quantitatives. S’han fet 20 entrevistes: 9 a dones professionals de l’arquitectura i 8 a homes, així com 3 més a tècnic/es dedicats a la inserció laboral i l’assessorament dels professionals. Aquestes entrevistes no pretenen ser representatives de la professió, però sí que constitueixen un bon acostament a la diversitat de les trajectòries laborals i orientacions professionals existents. Així, s’ha intentat accedir a la percepció i les experiències de professionals diversos: del sector privat i públic, de l’exercici liberal (per compte propi, amb la parella i en despatx aliè) i de l’exercici en empreses no estrictament arquitectòniques, de la docència en diferents àmbits, amb diferents nivells de responsabilitat i projecció pública, entre d’altres elements. També s’ha buscat que hi hagués un ampli ventall d’edats, des de recent llicenciats fins a persones amb una llarga trajectòria, per tal de poder copsar els canvis que s’han donat, així com les diferents percepcions que les successives generacions tenen sobre aquesta qüestió.


13

Estructura de l’informe

L’informe s’estructura en quatre capítols centrals i un de conclusions i recomanacions.

El primer capítol “Les dones arquitectes a Catalunya” té com a finalitat descriure breument l’evolució de la situació de les dones a la professió. El segon capítol “La formació en arquitectura” presenta la dimensió de gènere en els anys previs a l’exercici professional. El capítol tercer “La professió” té com a objectiu detectar les dimensions de gènere en l’exercici professional i el capítol quart “Visibilitat” està centrat en una anàlisi de la percepció de la professió des d’una perspectiva de gènere. El darrer capítol de “Conclusions”, està orientat clarament a identificar les qüestions centrals que s’han detectat al llarg de l’estudi i a facilitar elements de reflexió per a la direcció de la demarcació de Barcelona del COAC.


14

CAPÍTOL 2: LES DONES ARQUITECTES A CATALUNYA

2.1 LES ARQUITECTES EN UNA PROFESSIÓ MASCULINITZADA

L’any 1965 es llicenciava la primera dona arquitecta a Catalunya, Mercedes Serra, i un any més tard Alrun Jimeno obtenia el mateix grau. Des d’aleshores, les dones s’han incorporat progressivament a la formació superior en estudis d’arquitectura i conseqüentment també a l’exercici professional. Amb tot, l’arquitectura és encara avui una professió masculinitzada en la qual es detecten situacions de desigualtat i discriminació de gènere que reflecteixen una realitat social desigual, com veurem al llarg de l’estudi.

Les dones arquitectes representen l’any 2005 el 28% de la professió col·legiada a Catalunya. Aquesta xifra contrasta amb la situació de paritat que s’observa en l’alumnat de les escoles d’arquitectura del país.

Aquest 28% de dones col·legiades a Catalunya és avui similar al que s’observa a la Comunitat de Madrid i és notablement superior al percentatge de dones col·legiades d’altres parts de l’estat: el 17% de Castella-La Manxa o el 16% de dones de Múrcia9. Amb tot, pel conjunt de l’Estat, les dones representen el 25% del total de col·legiats, dada que contrasta amb el 13% de dones en exercici a la Gran Bretanya i als Estats Units i que és més pròxima al 30% de dones arquitectes en exercici a Finlàndia10.

Aquestes dades són similars a les que s’observen en d’altres àmbits laborals en els quals la presència de la dona encara és molt reduïda, com seria el cas de la direcció d’empreses i administracions públiques, on les dones representen el 33,4% del total de directius a tot Espanya o el món polític a Catalunya on només un 24% dels càrrecs electes locals són dones i un 30% dels escons del Parlament estan ocupats per dones11.

Aquestes xifres contrasten, però, amb les d’altres entorns professionals que han vist com en els darrers anys la incorporació de la dona tendia a equilibrar la paritat entre els dos sexes i en les cohorts més joves a canviar l’estructura per gènere fins i

9 Font: Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos (2003). Arquitectos 2003. Encuesta sobre el estado de la profesión. Madrid. 10 Font: Graft-Johnson et alt (2003) op.cit. i Anthony, K. H. (2001): Designing for Diversity: Gender, Race, and Ethnicity in the Architectural Profession. Chicago: University of Illinois. 11 Font: IDESCAT.


15

tot de la professió.

Aquest és el cas del món de l’advocacia a Barcelona, on les dones representen avui el 42% del total dels professionals i en les edats més joves (25-30 anys) més del 60%. També es dóna aquesta tendència en el col·lectiu mèdic, on el 40% dels professionals en exercici són dones i aquestes representen el 70% dels professionals menors de 30 anys12.

Amb tot, és innegable el creixent accés de les dones a l’exercici de l’arquitectura els darrers 30 anys. En aquest període, d’altra banda, es normalitza la presència de la dona en els cicles formatius superiors i comença a incrementar-se el seu accés a llocs de treball de responsabilitat, tant en les institucions públiques com privades.

Avui a Catalunya el 39% de les dones ocupades té formació superior en front el 30% del homes, les dones ocupades es troben al sector serveis majoritàriament (81%) i una de cada 4 dones treballa en ocupacions de tipus tècnic i científic13.

Si analitzem amb més deteniment l’accés de la dona a l’arquitectura en aquest període històric s’observen dues etapes clarament diferenciades. Una primera etapa –les dècades dels anys 60 i 70- que es caracteritza per una incorporació poc significativa de la dona en aquest àmbit professional, la qual cosa es tradueix en una presència per sota del 10% en el conjunt dels professionals en actiu. Una segona etapa, que s’inicia la dècada dels vuitanta, en què hi ha un augment major del nombre de dones llicenciades i col·legiades, en què destaca significativament l’evolució dels darrers 10 anys en què s’observa com del total dels nous col·legiats que s’han incorporat a la professió des de l’any 1995 fins avui, el 42% han estat dones.

Taula 2: Evolució del nombre de col·legiats per sexe (1961-2005)

1961 1965 1970 1975 1980 1985 1991 1995 2000 2005 Homes 23

(100%) 122

(98%) 400

(97%) 1048 (95%)

1361 (92%)

1513 (90%)

2817 (87%)

3468 (84%)

4381 (78%)

5389 (72%)

Dones 0 3 (2%)

11 (3%)

57 (5%)

112 (8%)

175 (10%)

408 (13%)

677 (16%)

1240 (22%)

2079 (28%)

Total 23 125 411 1105 1473 1688 3225 4145 5621 7468 Font: Elaboració pròpia a partir de Vilarrassa (1987) i base de dades COAC.

12 Dades extretes dels estudis Col·legi d’Advocats de Barcelona (2005) L’advocacia. Estat actual i perspectives de futur i Rodríguez, J.A. i Bosch, J.L. (2004) Els metges de Barcelona a l’inici del nou mil·leni. Col·legi de Metges de Barcelona. 13 Font: IDESCAT


16

Gràfic 1: Evolució del nombre de col·legiats per sexe

Gràfic 1: Evolució del nombre de col·legiats per sexe

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

Anys

Col

·legi

ats

Homes Dones

Font: Elaboració pròpia a partir de la base de dades COAC.

Els canvis sociodemogràfics i polítics que es viuen en aquestes dècades expliquen aquesta tendència que, d’altra banda, s’observa també en tots els àmbits professionals; tot i que cal subratllar el fet que la incorporació de les dones als estudis d’arquitectura i enginyeria és encara notablement reduïda si es compara amb la seva presència en d’altres formacions superiors (Ciències, Ciències de la Salut, Ciències Socials i Humanitats)14.

Es convenient recordar que la incorporació de les dones per àmbits d’estudi a Catalunya no es distribueix d’una forma equilibrada per tipus de coneixement. L’any 2001 la presència de la dona és majoritària a la major part dels estudis però en canvi és fortament minoritària a les branques tècniques, on no arriba al 30%. Només el 9% de les dones segueix formació en Escoles Tècniques Superiors (Arquitectura i Enginyeria), un 10% ho fa en Ciències de la Salut, un 12% en Ciències, un 28% en Humanitats i un 41% en Ciències Socials. Distribució que, en el cas dels homes, segueix una tendència diferent: 33% en Escoles Tècniques Superiors d’Arquitectura i Enginyeria, 5% en Ciències de la Salut, 11% en Ciències, 15% en Humanitats i 36% en Ciències Socials.

Tot i aquesta realitat, les dones representen avui la meitat dels joves que comencen a exercir com a arquitectes. Es especialment significativa la presència de dones arquitectes de franges d’edat més joves col·legiades i exercint professionalment, i ho és tenint en compte la manca de dades sobre arquitectes no col·legiats d’edats joves atès que, probablement, també és significatiu el nombre de dones que hi ha en aquest col·lectiu.

14 V. Martínez et alt. (2003) Llibre Blanc de les Dones en el Món de la Ciència i la Tecnologia. Generalitat de Catalunya.


17

2.2 LA CREIXENT FEMINITZACIÓ DE LA PROFESSIÓ

Una anàlisi de la distribució per sexe i per cohorts d’edat dels i les arquitectes mostra, com s’apuntava anteriorment, la creixent feminització de la professió.

Si entrem a descriure les característiques més rellevants de cada grup, en primer lloc veiem que en general el col·lectiu de dones arquitectes és més jove que el dels homes, la qual cosa s’explica per la més tardana incorporació de les primeres.

La mitjana d’edat de les dones arquitectes és de 27 anys mentre que la mitjana d’edat dels homes arquitectes és de 43 anys. Més de la meitat (un 60%) de les col·legiades té menys de 33 anys mentre el 54% dels homes arquitectes tenen entre 40 i 58 anys.

L’anàlisi dels col·legiats per grups d’edat mostra com en les franges d’edat més joves (col·legiats menors de 28 anys) les dones arquitectes representen el 49% dels professionals i en la franja d’edat 29-38 anys, representen el 31%.

En els grups d’edat intermedis la presència de la dona és significativament menor. En el grup d’edat 39-48 anys les dones representen el 15% dels col·legiats i en el grup de 49-63 anys només un 7% dels col·legiats són dones. En el grup d’edat més avançada (> 64 anys) el 99,4% dels col·legiats són homes.

La piràmide d’edats del col·lectiu professional i la taula següent mostren gràficament aquesta evolució. Tot fa pensar que si en el futur es manté un comportament similar al detectat en els darrers anys, en 15-20 anys la presència de dones i homes en exercici per a edats intermèdies podria ser invers del que es mostra en l’actualitat.

Taula 3: Distribució de les dones i homes arquitectes per edat (2005)

Dones Homes Tram d’edat Valor absolut % Valor absolut % 23 157 8,0 147 2,5 24-28 654 33,6 696 12,0 29-33 361 18,6 679 11,7 34-38 325 16,7 845 14,5 39-43 246 12,6 995 17,0 44-48 99 5,0 940 16,2 49-53 76 4,0 795 14,0 54-58 23 1,2 411 7,0 59-63 3 0,2 128 2,2 64-68 1 0,1 90 1,5 69-73 - - 83 1,4 Total 1945 100 5809 100 Font: Base de dades COAC


18

Gràfic 2: Distribució de les dones col·legiades per trams d'edat

8%

33%

19%

17%

13%5% 4% 1%

23 24-28 29-33 34-38 39-43 44-48 49-53 54-58

Gràfic 3: Distribució dels homes col·legiats per trams d'edat

3% 12%

12%

15%

16%

16%

14% 7%

2%

2%

1%

23 24-28 29-33 34-38 39-43 44-4849-53 54-58 59-63 64-68 69-73

Font: Base de dades COAC

Gràfic 4: Piràmide d'edats dels col·legiats/es 2005

1000 500 0 500 1000

2324-28 29-33 34-38 39-43 44-48 49-53 54-58 59-63 64-68 69-73

tram edat

col·legiats

Dones Homes


19

Taula 4: Distribució per sexe segons cohorts d’edat (2005)

Tram d’edat Dones Homes Total 23 157 (51,6) 147 (48,4) 304

24-28 654 (48,4) 696 (51,6) 1350 29-33 361 (34,7) 679 (65,3) 1040 34-38 325 (27,8) 845 (72,2) 1170 39-43 246 (19,8) 995 (80,2) 1241 44-48 99 (9,5) 940 (90,5) 1039 49-53 76 (8,7) 795 (91,3) 871 54-58 23 (5,3) 411 (94,7) 434 59-63 3 (2,3) 128 (97,7) 131 64-68 1 (1,0) 90 (99,0) 91 69-73 - 83 (100) 83

Font: Base de dades COAC


20

CAPÍTOL 3: LA FORMACIÓ EN ARQUITECTURA

L’objectiu d’aquest capítol és analitzar com afecta la dimensió de gènere en la formació superior en arquitectura superior i fer una breu descripció de com ha evolucionat la presència de les dones en aquest àmbit.

Durant els últims anys, la incorporació de les dones a moltes professions i estudis tradicionalment masculins ha estat molt important, fins al punt que en determinades llicenciatures s’ha invertit la proporció entre homes i dones. En aquest sentit, és important destacar la forta entrada de les dones en el camp científic i en l’educació superior: ara per ara, les dones constitueixen ja una majoria entre l’estudiantat universitari. Segons dades del DURSI, per exemple, l’any 2004 es van assignar el 56,98% de les noves matriculacions a dones i el 43,02% a homes, dades que són coherents amb la tendència a nivell estatal: de l’alumnat matriculat en centres públics durant el curs 2002-2003, el 54% són dones15.

Gràfic 5: Nombre de noies i nois en el sistema universitari públic. Primer i segon cicle. Curs 2000-2001

Font: Martínez, M. C. et alt. (2003).

Aquest fet es dóna en un context en què les noves generacions que arriben al mercat de treball cada cop passen més anys en el sistema educatiu i assoleixen títols més alts i més especialitzats que les generacions precedents. Podem destacar, per

15 Les dades d’aquest apartat estan extretes fonamentalment de Martínez, M. C. et alt., 2003, i de Rodríguez, 2003. En cas contrari s’especificarà la font.


21

exemple, que des de 1990 ha augmentat un 67,4% el nombre de titulats universitaris presents a la població activa de Catalunya: l’any 2000 els titulats de nivell universitari (grau mitjà i grau superior) suposen el 18,2 % de la població activa catalana. En bona part aquest allargament del període d’estudis és un símptoma dels problemes que té el mercat laboral per a absorbir als joves, els quals responen amb l’estratègia d’apostar per la formació superior especialitzada per intentar millorar les seves condicions laborals en el futur.

En aquest sentit, sembla que en l’actualitat les dones tendeixen a continuar els seus estudis durant més temps: mentre l’any 1990 l’esperança d’anys de formació superior per a la gent jove de 17 anys era de 1,8 anys de mitjana, ara és de 2,8 anys; 2,6 anys, en el cas dels homes i 3,1 anys pel de les dones. El 68% de les noies estudia titulacions de segon cicle, davant del 61% dels nois. Ens trobem, doncs, davant de la generació de dones més ben preparades de la història.

No podem oblidar, però, que aquesta situació coexisteix amb dos elements preocupants:

— Per una banda, si bé l’índex d’atur de la població amb titulació universitària és menor que l’atur general (dones no universitàries 15,2% Vs. 10,2 les universitàries16), en el cas dels homes l’atur continua essent menor: un 7,5% Vs. 5,4%. Si tenim en compte que les taxes d’activitat són del 40,3% per les dones i del 66,2% homes (75,6 i 81,1% en el cas de les i els universitaris), les xifres indiquen que hi ha una bossa d’atur encobert molt important en el col·lectiu de dones.

Així doncs, tot i que les dones amb estudis superiors obtenen de mitjana unes millors qualificacions i tenen un major nivell formatiu, l’atur continua sent major per a elles. La consciència que tenen les dones d’aquesta situació és una de les raons per les quals, probablement, allarguen el seu procés formatiu, sabent que tenen més probabilitats de trobar feina per aquesta via (entre les dones actives el percentatge de titulades universitàries amb edats entre 25 a 29 anys suposa el 33,5 %, i en aquests moments, un 21,4 % de les dones actives han assolit un nivell d’estudis universitari. Sembla, doncs, que si bé seguir estudis universitaris en certa manera millora les condicions d’inserció laboral de les dones, no redreça les desigualtat existent en el mercat laboral, que es concreta en majors taxes d’atur i menors taxes d’activitat.

Taula 5: Distribució de l’ocupació per nivell educatiu i sexe

Ocupació i nivell educatiu (% fila) Dones Homes Total De l’ocupació 37,1 62,9 15.945.600 De l’ocupació de titulats/des universitaris/es 48,5 51,5 6.217.600 Dels tècnics/ques, professionals científics/ques i intel·lectuals

50,3 49,7 1.858.700

Font: GESES (2004) en base a INE: Encuesta de la Población Activa. IV trimestre de 2001. Espanya

— Per l’altra banda, cal destacar que aquesta incorporació de les dones en l’educació superior es dóna en un context de pèrdua del prestigi i deteriorament de les condicions laborals de l’exercici professional qualificat, de massificació dels estudis i d’impossibilitat d’absorció dels llicenciats per part del mercat laboral.

16 Dades EPA 2001, elaborades a GESES, 2004.


22

La incorporació de les dones als estudis tècnics i a l’arquitectura

Pel que fa específicament als estudis tècnics, és important esmentar que si bé la presència de les dones ha crescut notablement els últims anys, segueix sent un dels àmbits que més lentament absorbeixen aquest increment. La incorporació de les dones en l’educació superior ha seguit una pauta de segregació entre estudis, en la qual les professions tècniques i relacionades amb l’enginyeria són les més masculinitzades.

Això ha generat des de fa temps diverses iniciatives des de l’àmbit europeu i català17 que pretenen analitzar aquesta situació i proposar vies d’actuació per resoldre-la, atès que es considera que un dels mecanismes principals de reproducció de la divisió sexual del treball a nivell social és precisament que nois i noies tendeixen a orientar-se cap a titulacions diferents.

Gràfic 6: Evolució de la participació de les dones a l’educació superior per àmbit d’ensenyament (percentatge). Cursos 1991-1992 a 2002-2003

Font: Instituto de la Mujer i INE.

Així doncs, en un percentatge molt important, tot i els millors resultats que obtenen a l’educació secundària, les noies acaben escollint sortides professionals força tradicionals des del punt de vista de gènere, que en molts casos ofereixen pitjors condicions per a la incorporació al mercat laboral, ja que corresponen a sectors, categories o llocs de treball amb menors retribucions, o amb més dificultats de promoció.

Els homes i les dones, per tant, no trien els mateixos tipus d’estudis, essent els tècnics els únics on no es dóna un predomini femení:

“... es fa patent el desequilibri entre el baix nombre de dones en l’àmbit de l’Arquitectura i l’Enginyeria (25% per les titulacions superiors i 21% per les de primer cicle) i l’alt percentatge de dones en els àmbits de Ciències de la Salut i Humanitats (72% i el 70%, respectivament, per llicenciatures i 80% i 75%, respectivament, per

17 Com el programa SET o l’elaboració del Llibre Blanc de les dones en la ciència i la tecnologia a Catalunya, per exemple.


23

diplomatures). Aquestes dades posen en relleu que el nombre de dones als estudis de tipus tecnològic, comparat amb els homes, és molt baix”. (Martínez, M. et alt. (2003)

Gràfic 7: Nombre de noies i de nois per àmbit d’estudi. Llicenciatures, Enginyeries i Arquitectura. Curs 2000/2001

Font: Martínez, M. et alt. (2003).

Així doncs, la majoria de dones es concentra en els àmbits de les Ciències Socials i les Humanitats, i la majoria dels homes ho fan en Ciències Socials i Arquitectura i Enginyeria: mentre el 32,4% dels homes es decideix per les titulacions tècniques, les dones les tenen com a darrera opció, amb un 8,7%18. Aquesta poca tendència als estudis tecnològics té com a conseqüència la baixa presència de les dones com a professionals en aquests àmbits. És un peix que es mossega la cua: això fa que en aquest tipus de professions hi hagin pocs referents femenins i poca visibilitat de les professionals, la qual cosa no ajuda a que les noies en edat de triar estudis superiors tinguin a dones tecnòlogues com a referents.

Gràfic 8: distribució de les noies per àmbit d’estudi. Llicenciatures, Enginyeries i Arquitectura. Curs 2000/2001


En un context en què la recerca, el desenvolupament tecnològic i la innovació

18 Martínez, M. et alt. (2003).


24

(R+D+I) estan considerades com els principals motors de desenvolupament social i econòmic, la baixa presència de les dones en aquests àmbits és molt preocupant, tant per a la societat en el seu conjunt com per les expectatives laborals de les pròpies dones.

Així i tot, dins de l’àrea tècnica, cal destacar importants diferències: algunes titulacions són marcadament masculines (les relacionades amb les TIC, les Tecnologies de la Indústria i l’Enginyeria Civil, que tenen al voltant d’un 80% de graduats homes)19 mentre les úniques on la proporció de noies supera el 40% són Enologia, Enginyeria Química i Arquitectura.

De fet, per prenem com a exemple el curs 2000-2001, l’arquitectura era el destí del 37,5% de les noies que estudien carreres de l’àmbit tècnic, enfront de només un 16,1% de nois. Probablement això es deu a que l’arquitectura té un fort arrelament en el món de l’art i el disseny, així com un cert component social que fa les noies s’hi sentin més atretes.

Gràfic 9: Distribució de les noies per titulacions. Àrea d’Arquitectura i Enginyeria. Curs 2000/2001


Potser per aquesta qüestió, els estudis d’arquitectura han estat la principal via d’entrada de les dones a les carreres i professions tècniques. Ja en el curs 1980-81 les dones constituïen el 18,1% de l’estudiantat d’arquitectura, la qual cosa representava el 71.5 % de les dones matriculades en estudis tècnics de grau superior, així com el 45,2% de les dones matriculades a la UPC20.

19 Rodríguez, 2003 20 Vilarrassa, 1987.


25

3.1 L’ALUMNAT D’ARQUITECTURA SUPERIOR

La primera dona llicenciada en arquitectura a l’ETSAB va acabar els seus estudis l’any 1965. Des de llavors ençà, el nombre de dones que trien aquesta carrera ha augmentat vertiginosament a totes les escoles catalanes.

En l’actualitat, la relació dones/ homes a l’estudiantat s’ha estabilitzat al voltant del 40-56%, amb variacions quan augmenta o disminueix la nota de tall (cal tenir en compte que en general les noies obtenen una millor nota).

Taula 6: Percentatge de dones entre l’estudiantat d’arquitectura l’any 2004.

Escola Dones Homes Total % d/h ETSAB 1481 1581 3062 48% ETSAV 484 588 1072 45% ESARQ 162 219 381 43% La Salle 195 292 487 40%

Total 2322 2680 5002 46% Font: Revista INDE, març 2004.

Per a analitzar els trets característics de l’alumnat en arquitectura superior, però, ens centrarem fonamentalment en les dades referents a les Escoles d’Arquitectura de la UPC, ja que concentren el major nombre d’alumnes i tenen la informació més accessible.

Característiques generals

La proporció de dones als estudis d’arquitectura de la UPC, doncs, els últims anys ha estat entre el 40 i el 50 i escaig per cent. En les noves incorporacions, però, es detecta una tendència a seguir creixent, per la qual cosa podem pressuposar que en poc temps el percentatge de dones entre l’alumnat constituirà una lleugera majoria.

La major proporció de noies a l’escola d’arquitectura de Barcelona es pot deure a que durant els últims anys les notes de tall de l’ETSAB són lleugerament superiors.


26

Gràfic 10: Evolució del percentatge de dones matriculades a les Escoles d’Arquitectura de la UPC respecte total d’estudiants. Cursos 1998/99 a 2003/04.

0

10

20

30

40

50

60

70

1998

-99

1999

-00

2000

-01

2001

-02

2002

-03

2003

-04

2004

-05

ETSAV % noiesmatriculadesETSAB % noiesmatriculadesETSAV % noies enel nou accésETSAB % noies enel nou accés

Font: Elaboració pròpia en base a dades UPC (Programa Dona UPC i Document CG 28/5 2005).

Segons les dades exposades pel Grup d’Igualtat d’Oportunitats en l’Arquitectura, la Ciència i la Tecnologia de la UPC (GIOPACT, 2005), la mitjana d’edat dels i les estudiants és de 26,65 anys en el cas de l’ETSAB i de 26,69 en el de l’ETSAV, enfront d’una mitjana de 25,43 pel total d’estudiants de la UPC. No tenim dades sobre la duració dels estudis, però ens hi podem aproximar mitjançant l’enquesta realitzada per l’Agència per a la Qualitat Universitària, que ens mostraria que només el 16% dels enquestats acaben els estudis en el temps previst (cinc anys), mentre que el 50% utilitzen menys de 9 anys per a finalitzar-los.

Aquest salt entre la calendarització proposada i el temps que acaben dedicant els estudiants és degut a diversos factors: a l’allargament que suposa el període destinat al Projecte Final de Carrera, a la organització de la formació en fases selectives, i al fet que la major part dels i les estudiants compagina la formació amb treballs remunerats paral·lels (mentre el 23% de l’estudiantat enquestat només es dedicava a la formació, el 41% tenia paral·lelament una feina a jornada complerta i el 36% a temps parcial).

Taula 7: Duració dels estudis en arquitectura per trams de temps.

Sexe Trams de temps D H Total general

Fins a 5 anys 7% 9% 16% Entre 6 i 8 anys 15% 19% 34% Entre 9 i 10 anys 19% 15% 33% Entre 11i 12 anys 2% 4% 6% Entre 13 i 14 anys 2% 2% 4% Més de 15 anys 3% 4% 7% Total general 48% 52% 100%

Font: elaboració pròpia en base a Rodríguez, 2003.

Pel que fa a si hi ha diferències en la concepció de l’arquitectura o en els àmbits als quals es vol desenvolupar l’activitat professional, no podem avançar conclusions atès que la formació no ofereix especialitats. Seria necessari analitzar


27

amb més deteniment les matriculacions a les assignatures optatives de la carrera, per detectar si apareixen indicis que les dones tendeixen més a orientar-se cap a determinats àmbits (com per exemple, als aspectes més socials i menys tècnics de la professió: com ara menys càlcul i més urbanisme; tendència que sí podem confirmar en el cas dels estudis de tercer cicle).

El rendiment acadèmic:

En relació al rendiment acadèmic i a l’aprofitament dels recursos de la universitat, es constata que els resultats obtinguts per les estudiants són significativament superior als que obtenen els estudiants, si bé la diferència no és molt gran. Superen les fases selectives en menor temps, i el paràmetre mitjà de les noies és de 0,76, en front del 0,72 dels nois. En aquest sentit, es correspon amb la tendència general entre els i les estudiants universitaris21.

Taula 8: Principals indicadors de fase no selectiva desagregats per sexe. Curs 2003-2004

Dones Homes Titulació Paràmetre

de resultat mitjà

Mitjana de crèdits teòrics

Mitjana de crèdits

matriculats

Paràmetre de resultat

mitjà

Mitjana de crèdits teòrics

Mitjana de crèdits

matriculats Arquitectura ETSAB 0,78 75,0 49,4 0,71 75,0 48,1

Arquitectura ETSAV 0,79 75,0 46,2 0,76 75,0 44,3

TOTAL UPC 0,76 73,7 54,6 0,72 73,7 54,9

Dones Homes

Titulació % Crèdits

matriculats vs.

Teòrics

Mitjana de crèdits

superats

Índex d'apropam

ent al ritme teòric

% Crèdits matriculats

vs. Teòrics

Mitjana de crèdits

superats

Índex d'apropam

ent al ritme teòric

Arquitectura ETSAB 65,8% 38,4 51,3% 64,1% 33,9 45,2%

Arquitectura ETSAV

61,6% 36,4 48,6% 59,0% 33,4 44,6%

TOTAL UPC 74,1% 41,6 56,4% 74,5% 39,6 53,7% Font: GIOPACT, 2005.

Caldria analitzar també, si fos possible accedir a les dades, les qualificacions obtingudes, el nombre de convocatòries utilitzades, la durada dels estudis i del temps destinat al projecte final de carrera, així com el percentatge d’abandonament, per tal de veure si es poden observar diferències entre homes i dones.

21 Document CG 28/5 2005 de la UPC.


28

Els estudis de tercer cicle:

En el cas del tercer cicle, podem constatar com augmenta el percentatge de dones entre l’estudiantat d’arquitectura i enginyeria. Si bé segueix essent un àmbit predominantment masculí, el desequilibri és menys acusat: d’un 27,19 % de dones en les llicenciatures de la UPC es passa a un 31,94%22, probablement, com ja s’ha apuntat, perquè les dones opten per allargar els seus estudis per a fer front amb més garanties a un mercat professional molt masculinitzat.23

Aquesta tendència, però, és la inversa a la resta d’àmbits d’estudi, on precisament la presència de dones disminueix en els estudis de tercer cicle. En els programes de doctorat en arquitectura de la UPC tampoc no s’observa un percentatge de dones massa diferent de les que estan a la llicenciatura: un 45,1% el curs acadèmic 2004-200524.

Cal també tenir en compte que, pel que s’ha constatat a les entrevistes, els estudis de tercer cicle en arquitectura i urbanisme tenen un paper menys central en la definició de les trajectòries professionals. Així com en altres àmbits professionals la formació de postgrau és un element clau per la inserció laboral dels recent llicenciats (i és especialment important en el cas de les dones, que ja hem vist com tendeixen a estudiar un major nombre d’anys), en aquest cas sembla que és més determinant l’experiència laboral que es va adquirint durant i després dels estudis.

Gràfic 11: Distribució de les dones per àmbit d’estudi. Tercer cicle. Curs 2001/2002


22 GIOPACT: 2005, dades del curs 2001-2002. 23 Caldria una anàlisi amb més profunditat, però, per a poder verificar aquesta hipòtesi. 24 GIOPACT: 2005.


29

Taula 9: Estudiants de tercer cicle. Nombre d’estudiants de suficiència investigadora per sexe i àmbit d’estudi. Curs 2001-2002.

Àmbits UPC Ciències Ciències socials Enginyeria i arquitectura Total estudiants

Suficiència investigadora Homes 38 52 991 1.081 Dones 28 35 465 528 % dones 42,4 40,2 31,9 32,8 Total 66 87 1.456 1.609 Doctorands Homes 15 6 127 148 Dones 6 1 35 42 % dones 28,6 14,3 21,6 22,1 Total tesis llegides 21 7 162 190 Font: Martínez, M. et alt. (2003).

La proporció de dones en l’alumnat dels cursos de l’Escola Sert per a professionals del COAC segueix una proporció similar a la que acabem de descriure. Tenint en compte que el percentatge de dones col·legiades l’any 2005 és d’un 28%, es constata una vegada més que les arquitectes tenen un major interès que els arquitectes en seguir aprofundint en la seva formació després de llicenciar-se; ja sigui perquè tenen més inquietuds per la formació continuada o perquè, més probablement, perceben la necessitat de sobreformar-se per a poder desenvolupar la seva trajectòria laboral.

Taula 10: Alumnes Escola Sert (2003-2005)

Alumnes Homes Dones Totals

2003 1632 64,22% 909 35,78% 2541

2004 1482 64,23% 825 35,77% 2307

2005 1849 64,22% 1030 35,78% 2879 Font: elaboració pròpia en base a dades proporcionades pel COAC.

El tercer cicle com a aproximació a les orientacions professionals dels i les estudiants

A l’hora d’analitzar la dimensió de gènere en una professió, és molt rellevant analitzar la distribució dels homes i les dones en relació a diversos elements: el tipus de feina, les funcions que es desenvolupen a la feina, el tipus i les característiques dels contractes, el reconeixement que s’obté pel treball que es fa; entre molts d’altres paràmetres d’anàlisi.

En aquest sentit, un dels mecanismes bàsics amb els que es construeix i es manté la desigualtat entre homes i dones és que sovint desenvolupen treballs diferents, i aquests treballs obtenen una valoració també diversa, tant econòmicament com a nivell de prestigi i visibilitat. De la mateixa manera que, com s’ha mostrat, les noies tendeixen a escollir uns àmbits d’estudi que sovint corresponen a sectors amb menors retribucions i reconeixement o amb més dificultats de promoció, en l’orientació


30

temàtica de les trajectòries professionals també es dóna aquest fenomen.

Com ja s’ha esmentat –i en el següent capítol, dedicat a l’exercici de la professió s’aprofundirà-, és força difícil abordar l’anàlisi de quins són els sectors professionals als quals prefereixen orientar-se els i les arquitectes, atès que no hi ha especialitats separades durant la formació i que hi ha poques dades accessibles sobre l’exercici professional que estiguin desagregades per sexe.

Una de les formes de tenir indicis d’aquestes orientacions professionals és la major o menor preferència d’homes i dones en els diferents cursos de tercer cicle. Així doncs, presentem les dades dels programes de doctorat, màster i postgrau relacionats amb l’arquitectura i l’urbanisme oferts per la UPC durant el curs 2004-2005, per tal d’esbrinar si es poden detectar algunes tendències. De totes maneres, caldria analitzar unes sèries històriques per a poder treure conclusions més en ferm, i tenir en compte que els i les llicenciades en arquitectura també poden –i sovint ho fan- optar per seguir programes de tercer cicle d’altres disciplines (Administració i Direcció d’Empreses, Ciències Socials com la Geografia urbana o Sociologia, Enginyeries, Història de l’art, entre d’altres), casos sobre els quals no es disposa de dades i, per tant, no queden recollits en l’anàlisi que es mostra a continuació.

Tot i així, de l’anàlisi dels programes de doctorat podem treure algunes conclusions que considerem interessants. S’observa25, per exemple, com les noies estan sobrerrepresentades en els programes de doctorat que tracten qüestions més històriques, socials, urbanístiques i ambientals, així com en el programa dedicat a la construcció, restauració i rehabilitació arquitectònica, i el dedicat al disseny. En canvi, estan fortament infrarrepresentades en els de projectes arquitectònics i d’anàlisi d’estructures arquitectòniques (essent aquest últim camp un dels més sol·licitats i ben remunerats del mercat laboral, pel que es desprèn de les entrevistes).

Taula 11: Tercer cicle UPC: Programes de doctorat. Any acadèmic: 2004-2005

Estudiants matriculats Títol del programa Total Homes Dones % H % D

Total 961 528 433 54,9% 45,1% Programes arquitectura i urbanisme PROGRAMES FEMENINS respecte el % d’alumnes de doctorat en arquitectura i urbanisme (de més a menys) Construcció, restauració i rehab. arquitectònica 79 35 44 44,3% 55,7% Teoria i història de l'arquitectura 151 68 83 45,0% 55,0% Urbanisme 152 73 79 48,0% 52,0% Història de l'arquitectura 2 1 1 50,0% 50,0% El sentit de l'arquitectura moderna 2 1 1 50,0% 50,0% Àmbits recerca en l'energ. Medi Ambient a l'arq. 55 30 25 54,5% 45,5% PROGRAMES MASCULINS respecte el % d’alumnes de doctorat en arquitectura i urbanisme (de menys a més) Rep. Arquitectònica, sistemes i tecnologies 36 21 15 58,3% 41,7%

25 Es destaca (en color més fosc) els programes que es consideren que aporten dades rellevants atès que tenen un nombre significatiu de participants.


31

Gestió i valoració urbana 53 31 22 58,5% 41,5% Proj. D'arquitectura: text i context cultural 5 3 2 60,0% 40,0% Projectes arquitectònics 407 249 158 61,2% 38,8% Anàlisi d'estructures arquitectòniques 16 13 3 81,3% 18,8% Els nous instruments de l'arquitectura 3 0 3 100% 0,0% Programes de Gestió

Administració i direcció d'empreses 140 69 71 49,3% 50,7% Programes pluridisciplinars

Doctorat en disseny 74 42 32 43,2% 56,8% Sostenibilitat, tecnologia i humanisme 33 19 14 57,6% 42,4% TOTAL UPC 2.985 1.995 990 66,8% 33,2% Font: GIOPACT, 2005.

Pel que fa als màsters que ofereix la UPC, les majors concentracions de dones es donen en els programes relacionats amb l’arquitectura i l’art, el paisatgisme, la restauració de monuments i la projectació urbanística. Es repeteix la preferència per les temàtiques històriques, urbanístiques i ambientals, i apareix amb força l’interiorisme i la preocupació per l’habitatge, així com les valoracions immobiliàries.

En canvi, són fortament masculins els programes que es centren en qüestions més tècniques (edificació, estructures, informàtica, instal·lacions, i informació geogràfica). També tendeixen a ser masculins els relacionats amb la projectació i crítica arquitectònica. En canvi, i a diferència del doctorat, pel que fa als màsters els estudis de rehabilitació, de gestió urbanística i de temes ambientals com les energies renovables tenen un predomini de nois.

Taula 12: Formació continuada UPC: Programes de màster. Any acadèmic: 2004-2005


Total 504 255 249 50,6% 49,4% PROGRAMES FEMENINS respecte el % d’alumnes de màster en arquitectura i urbanisme (de més a menys)

Arquitectura, Art i Espai Efímer (Edició de tardor) 29 6 23 20,7% 79,3% Arquitectura del Paisatge 26 7 19 26,9% 73,1% Restauració de Monuments d'Arquitectura (MRM) 11 3 8 27,3% 72,7% Projectació Urbanística 17 5 12 29,4% 70,6% Història, Art, Arquitectura i Ciutat 15 5 10 33,3% 66,7% Disseny d'Interiors 33 11 22 33,3% 66,7% Laboratori de l'Habitatge del Segle XXI 14 5 9 35,7% 64,3% Metròpolis. Graduate Program in Architecture and Urban Culture 14 5 9 35,7% 64,3%

Arquitectura, Art i Espai Efímer (Edició d'Hivern) 28 11 17 39,3% 60,7% Valoracions Immobiliàries 7 3 4 42,9% 57,1% Advanced Architecture 17 8 9 47,1% 52,9% Medi Ambient Urbà i Sostenibilitat 20 10 10 50,0% 50,0%


32

PROGRAMES MASCULINS respecte el % d’alumnes de màster en arquitectura i urbanisme (de menys a més)

Arquitectura i Sostenibilitat: Eines de Disseny i Tècniques de Control Mediambiental 47 24 23 51,1% 48,9%

Desenvolupament Urbà i Territorial: Gestió i Transformació de les Ciutats a Països en Desenvolupament

21 11 10 52,4% 47,6%

Professional d'Estudis Territorials i Urbanístics 29 16 13 55,2% 44,8% Arquitectura i Medi Ambient: Integració d'Energies Renovables a l'Arquitectura 13 8 5 61,5% 38,5%

Disseny i Restauració d'Estructures Arquitectòniques 17 11 6 64,7% 35,3% Sistemes d'Informació Geogràfica 17 11 6 64,7% 35,3% Gestió Urbanística 18 12 6 66,7% 33,3% Arquitectura: Crítica i Projecte 10 7 3 70,0% 30,0% Instal·lacions Arquitectòniques 10 7 3 70,0% 30,0% La Gran Escala: Architecture & Other Environments 11 8 3 72,7% 27,3% Informatització de Projectes Arquitectònics 15 11 4 73,3% 26,7% Estructures Arquitectòniques 32 24 8 75,0% 25,0% El Projecte: Aproximacions a l'Arquitectura des del Medi Ambient Històric i Social 13 10 3 76,9% 23,1%

Tecnologies de l'Edificació 20 16 4 80,0% 20,0% Font: GIOPACT, 2005.

En relació als programes i cursos de postgrau, segueixen apareixent les temàtiques artístiques, urbanístiques, d’interiorisme i de disseny en les preferències de les dones, així com les qüestions més tècniques en les opcions triades pels estudiants homes.

Taula 13: Formació continuada UPC: Programes de postgrau. Any acadèmic: 2004-2005


Total 494 219 275 44,3% 55,7% PROGRAMES FEMENINS respecte el % d’alumnes de programes de postgrau en arquitectura i urbanisme (de més a menys)

Arquitectura i Urbanisme Mediambiental 1 0 1 0% 100,0% Ciutat i Territori Sostenible 5 0 5 0% 100,0% Arquitectura Efímera, Muntatges Expositius i Museístics 64 8 56 12,5% 87,5%

Disseny d'Interiors. Nivell I 5 1 4 20,0% 80,0% Arquitectura Efímera, Art i Artesania 58 16 42 27,6% 72,4% Arquitectura Efímera, Actes i Conceptes Escènics 76 22 54 28,9% 71,1% Arquitectura Efímera, Art i Disseny 72 24 48 33,3% 66,7% Modelatge 6 2 4 33,3% 66,7% Projectar la Ciutat (Planejament Urbà) 34 15 19 44,1% 55,9% PROGRAMES MASCULINS respecte el % d’alumnes de programes de postgrau en arquitectura i


33

urbanisme (de més a menys)

Aplicacions Mediambientals del SIG 2 1 1 50,0% 50,0% Gestió Urbanística. Nivell General 17 9 8 52,9% 47,1% Sistemes d'Informació Geogràfica 6 4 2 66,7% 33,3% Instal·lacions en Edificis 42 29 13 69,0% 31,0% L'Escala com a Paràmetre Mediambiental 17 12 5 70,6% 29,4% Simulació Visual 7 5 2 71,4% 28,6% Forma Urbana i Territori 7 5 2 71,4% 28,6% Formes d'Anàlisi i Intervenció en el Patrimoni Construït (FAIPAC) 4 3 1 75,0% 25,0%

Els Materials a les Estructures Arquitectòniques 4 3 1 75,0% 25,0% Ciutat, Espai i Cultura 5 4 1 80,0% 20,0% Instal·lacions de Comunicacions a l'Edificació 25 21 4 84,0% 16,0% Instal·lacions en Edificis. Edició Tarragona 28 26 2 92,9% 7,1% Tècniques Actuals del Càlcul Estructural 1 1 0 100,0% 0,0% Tècniques Actuals en Materials, Construcció, Instal·lacions 1 1 0 100,0% 0,0%

Valoracions Immobiliàries. Nivell General 4 4 0 100,0% 0,0% Estructures Metàl·liques 3 3 0 100,0% 0,0% Font: GIOPACT, 2005.

Taula 14: Formació continuada UPC: cursos de postgrau. Any acadèmic: 2004-2005


Total 183 97 86 53,0% 47,0% PROGRAMES FEMENINS respecte el % d’alumnes de cursos de postgrau en arquitectura i urbanisme (de més a menys) Com Estan Fetes les Obres I 2 0 2 0,0% 100,0% Els Sistemes del Verd: del Verd Urbà als Espais Naturals 1 0 1 0,0% 100,0%

Interior i Interiors 15 3 12 20,0% 80,0% Diagnosi, Reparació i Manteniment d'Edificis d'Habitatge 24 6 18 25,0% 75,0%

Valoracions Hipotecàries. 4 1 3 25,0% 75,0% Curs Internacional Intensiu. Refer paisatges 3 1 2 33,3% 66,7% SIG Aplicat a l'Economia i el Medi Ambient 2 1 1 50,0% 50,0% Introducció al SIG 4 2 2 50,0% 50,0% PROGRAMES MASCULINS respecte el % d’alumnes de cursos de postgrau en arquitectura i urbanisme (de més a menys) Reparcel·lacions i Compensacions Urbanístiques 20 11 9 55,0% 45,0% Valoracions Urbanístiques 40 22 18 55,0% 45,0% Gestió d'Espais Verds 13 8 5 61,5% 38,5% Tecnologies Web, Aplicades a la Informació Espacial 8 5 3 62,5% 37,5% Estudis de Viabilitat de Projectes Urbans i Immobiliaris 34 24 10 70,6% 29,4%


34

Gestió del Projecte 2 2 0 100,0% 0,0% Valoració Ambiental 4 4 0 100,0% 0,0% SIG i Gestió Territorial, 6 6 0 100,0% 0,0% SIG i Gestió de la Ciutat 1 2 0 100,0% 0,0% Font: GIOPACT, 2005.

En conclusió, es pot avançar que es detecten orientacions formatives diferents entre homes i dones. Els estudiants tendeixen a centrar-se en els estudis més tècnics, tot i que no deixen de banda altres qüestions com la projectació d’edificis, l’urbanisme, les noves tecnologies, o el medi ambient. En canvi, les estudiants potser tenen un ventall d’eleccions més limitat, en tant que són poc presents en els estudis més tècnics, però en contrapartida mostren un fort interès per la dimensió artística i de disseny de l’arquitectura, la construcció, restauració i rehabilitació d’habitatges, el paisatgisme i l’urbanisme (especialment en la seva vessant més conceptual i social –el “fer ciutat”-, i menys en la dimensió pràctica de la gestió i la valoració urbana).

Caldrà veure si aquestes tendències es concreten posteriorment en la trajectòria professional d’homes i dones. Si això és així podríem avançar que les dones estan deixant de banda tot un ampli ventall de possibilitats professionals que constitueixen alguns dels sectors més sol·licitats i ben remunerats de l’exercici professional de l’arquitectura.

3.2 EL PROFESSORAT D’ARQUITECTURA

Característiques generals

Com ja hem comentat, la formació superior és un dels elements claus per a la trajectòria laboral de les dones, en tant que l’índex d’activitat i d’ocupació de les dones universitàries és significativament major que per les dones no universitàries. Així i tot, i a pesar que les dones obtenen millor rendiment acadèmic de mitjana, acaben sent una minoria entre el professorat que accedeix als nivells més alts de la carrera acadèmica de les universitats catalanes. Tal i com es menciona en el diagnòstic sobre el sexisme a la UAB,

El sexisme a la Universitat no és menor que a la societat en general, és major. La universitat és lluny d’ésser l’illa igualitària que alguns pretenen. El mercat laboral reconeix més que la pròpia universitat el valor de la formació que aquesta proporciona, atès que els universitaris, i molt especialment les universitàries, gaudeixen de més oportunitats que el conjunt de la població, mentre que a la universitat la relació s’inverteix. (GESES, 2004)

Entre el personal docent i investigador (en endavant PDI) de les universitats catalanes, tant públiques com privades, el nombre de dones és inferior al d’homes: no arriba al 40%. La presència de les dones és molt diversa segons l’àmbit de coneixement: hi ha un desequilibri força acusat entre l’àrea feminitzada d’Humanitats i l’àrea masculinitzada d’Arquitectura i Enginyeria, de la mateixa manera que en l’estudiantat també es donen diferències en aquest sentit26.

26 Martínez, M. et alt. (2003).


35

Taula 15: Proporció de dones per àrea de coneixement. Professorat del sistema universitari públic. Curs 2002/2003


Pel que fa als estudis tecnològics, a l’hora de valorar aquesta proporció de dones en el professorat cal tenir en compte que, en aquest àmbit, les dones s’han incorporat força més tardanament a la formació, i per tant, si tenim en compte el factor edat, és lògic que es manifesti un predomini masculí entre el professorat.

Amb tot, una de les dades més preocupants, i que podria fer pensar fins i tot en un cert grau de discriminació per gènere dins el món universitari, és el baixíssim percentatge de dones que ocupen càtedres (molt més baix que el percentatge de dones a la universitat). Això podria ser degut al “sostre de vidre” que dificulta que les dones arribin a les categories professionals més altes (catedràtica d’universitat, en aquest cas). Tanmateix, cal una anàlisi més detallada per arribar a determinar si part d’aquest desequilibri es deu en realitat a una possible discriminació (caldria analitzar, per exemple, quantes professores titulars tenen la mateixa edat que els professors catedràtics). (Martínez, M. et alt., 2003).

Altres recerques (GESES, 2004) mostren, però, com la qüestió de l’antiguitat no és l’únic element que determina aquesta situació. Bona part de les polítiques en general i les polítiques universitàries en particular tenen un marcat biaix de gènere: de gènere masculí. Les dones, com a col·lectiu, en surten malparades, sobretot per dues raons principals:

— El factor desigualtat de gènere: Els criteris que determinen el desenvolupament de la trajectòria laboral, “que es fan servir per valorar l’activitat docent i investigadora del PDI i per progressar en la carrera acadèmica, donen menys valor a aquelles activitats on les dones hi destinen més esforços. Per tant, hi ha un biaix de gènere en la definició d’allò que té valor a la comunitat docent i investigadora universitària” (GESES: 2004, 127). Les tres activitats que en principi ha de desenvolupar el personal docent (la docència, la recerca i la gestió), es distribueixen de forma desigual entre el professorat.

En general, la dedicació a la docència és inversament proporcional a la categoria professional: els i les catedràtiques són els que menys hores de classe donen


36

mentre que el personal contractat és el que en dóna més27. També s’ha constatat que com a col·lectiu, les dones professores imparteixen un major nombre d’hores de classe que els homes, tant perquè elles mateixes donen més valor a la docència com perquè són majoria en les categories més baixes. Tenint en compte que els sistemes universitaris d’acreditació, contractació i de promoció a una categoria superior (definits per la legislació universitària, tant estatal com catalana) estan molt centrats en la valoració de la recerca per damunt de la gestió i la docència, el resultat és que les persones que més s’han dedicat a la docència estan en pitjors condicions per a competir per a les places que s’obren. Així doncs, els propis sistemes de contractació ja s’orienten a reconèixer els elements que són més presents a les carreres professionals dels homes i no tenen en compte els que estan presents en les trajectòries de les dones, tot i que per a la qualitat de la formació universitària totes tres activitats són imprescindibles28.

— El factor discriminació per sexe: per discriminació per sexe entenem la situació en què allò que fan les dones es valora menys que el que fan els homes, fins i tot quan fan el que és definit com a més valuós; és a dir, que fins i tot en igualtat de condicions els homes reben un millor tracte. Un dels exemples d’aquesta dimensió el podem trobar en la composició de les comissions d’avaluació en els concursos, les acreditacions com a PDI, els tribunals, etcètera. Els moments claus en la carrera laboral del PDI estan formalitzats i regulats per diverses normatives que obliguen a passar per comissions d’avaluació. La composició d’aquestes comissions, però, és fortament masculina, tot i la creixent incorporació de les dones al professorat universitari. A tall d’exemple, mencionarem que només el 11,9 % dels membres de les comissions d’avaluació per a l’acreditació com a PDI laboral són dones (en el cas de l’àmbit tecnològic, el 100% dels membres de les comissions eren homes)29. Els criteris per a la selecció d’aquests membres són poc específics i gens transparents, la qual cosa afavoreix que aparegui un sedàs que impulsa l’expulsió gradual de les dones i la sobrerrepresentació dels homes30.

Tot plegat té com a conseqüència que les dones es concentrin en les categories professionals mitjanes i baixes. Aquest fenomen és definit a GESES (2004) com l’efecte sobreeixidor, que consisteix en la disminució del percentatge de dones a mida que la categoria del PDI és més alta. Les professores tendeixen a dedicar-se més a aquelles activitats menys determinants de la carrera acadèmica, i així s’infrautilitza al col·lectiu de professores i es sobreutilitza el de professors.

Perquè es pogués considerar que es dóna una situació d’equilibri, la proporció de professores (34% al sistema universitari públic el curs 2000-2001) s’hauria de mantenir en les diferents categories, i això precisament és el que no passa: mentre que quasi el 13% dels homes són catedràtics, només ho són el 5% de les dones, i únicament el 16% de les càtedres estan ocupades per dones31. Així i tot a les categories mitjanes (Titular d’universitat –TU- o d’escola universitària -TEU) i de professorat associat la proporció de dones és molt similar a la proporció de dones a la

27 Especialment els que no tenen contractes permanents i/o el professorat col·laborador, una figura enfocada principalment a la docència i que ocupa la posició més baixa de l’escala. 28 GESES, 2004. 29 Dades de l’ANECA 2003, citat a GESES: 2004. 30 GESES, 2004. 31 Martínez, M. et alt., 2003.


37

universitat. A les categories més baixes (professorat ajudant), la proporció de dones resulta clarament superior a la que els pertocaria tenint en compte el percentatge de dones32.

En qualsevol cas, sembla que donat l’envelliment de les plantilles de les universitats aquestes estan afrontant progressivament un relleu generacional. Caldrà veure si en les noves incorporacions s’aconsegueix l’equiparació entre dones i homes. Tot i el manteniment del ja esmentat biaix sexista en els criteris de contractació i valoració del treball, també hi ha algunes raons per a l’optimisme: per una banda es detecta que efectivament en les noves incorporacions dels últims anys hi ha un major percentatge de professores (com mostren les dades de la UPC), i per l’altra banda, el fet que les universitats hagin començat a plantejar-se la seva realitat pel que fa a la igualtat d’oportunitats i a elaborar plans d’acció fa pensar que hi ha una certa voluntat política per redreçar aquesta situació.

Taula 16: Distribució del professorat* per categories. Sistema universitari públic. Curs 2003/2004

Homes Dones Total

n % H per fila n % D per

fila n % del Total

Professorat funcionari Catedràtic/a 1.201 83,81 232 16,19 1.433 10,81 Catedràtic/a EU 185 63,37 98 34,63 283 2,13 Titular 2.634 63,52 1.386 34,48 4.020 30,32 Titular EU 840 55,85 664 44,15 1.504 11,34 Total 4.860 67,13 2.380 32,87 7.240 54,62 Professorat contractat Professors/es lectors/es 29 54,71 24 45,28 53 0,40 Professors/es col·laboradors/es 51 57,95 37 42,04 88 0,66 Professors/es associats/des 3.680 64,66 2.011 36,34 5.691 42,93 Emèrits, visitants i altres categories 130 70,65 54 29,35 184 1,39 Total 3.890 64,66 2.126 35,34 6.016 45,38 Total professorat funcionari i contractat 8.750 4.506 13.256 100

*Categories establertes per la Llei 1/2003, de 19 de febrer d'Universitats de Catalunya

Font: DURSI.

Pel que fa a la situació específica de la UPC33, cal destacar que, atesa la seva orientació tecnològica, és la universitat amb una menor presència de dones docents. Només el 19,45% del personal docent i investigador de la UPC són dones, i la seva distribució mostra alguns elements a destacar.

— Per categories professionals, en relació a la proporció general entre homes i dones del professorat de la UPC, la categoria més masculinitzada és la de catedràtic34: a

32 Martínez, M. et alt., 2003. 33 Presentarem les dades sobre el personal docent i investigador referides exclusivament a la UPC, atès que és el centre de formació en arquitectura amb més trajectòria històrica, on es formen la majoria dels arquitectes i del qual les dades són més accessibles. 34 No es té en compte la categoria de lector ja que només hi ha un cas i per tant no es considera rellevant.


38

la màxima categoria (catedràtics/es, tant els d’universitat –CU- com els d’escola universitària –CEU-), si es consideren els percentatges totals referents al conjunt de PDI de la UPC, hi ha un 12,63% d’homes enfront de només un 1,76% de dones. En les categories de titular, associat/da i “altres”, la proporció s’acosta molt a l’existent a la universitat. Paradoxalment, la de catedràtic/a d’escola universitària (de menor prestigi i reconeixement a la de catedràtic/a d’universitat) és la més feminitzada, probablement perquè constitueix un “premi de consolació”, i és on van a parar les dones amb una major promoció professional, que no poden accedir al nivell de catedràtiques d’universitat. També en el cas del professorat titular, les dones tenen una major presència a les places titulars de les Escoles Universitàries, de menor prestigi.

Taula 17: Categories professionals PDI. UPC. Curs 2003-2004

Homes % per

categoria

Dones % per

categoria Total fila % Total

general

Total general 80,54 19,45 100 100 Categories més masculinitzades que el % general Lector 100 0 100 0,04 Catedràtic/a 96,32% 3,58 100 9,50 Titular 81,08 18,92 100 25,69 Categories més feminitzades que el % general Altres* 80,10 19,89 100 1,91 Associat/da 80,03 19,96 100 40,67 Col·laborador/a 76,52 23,48 100 1,15 Titular EU 74,81 25,19 100 16,12 Catedràtic/a EU 71,02% 28,98 100 4,90

* Emèrits, visitants i altres categories

Font: Memòria UPC, 2005.

— Per que fa a la distribució interna de les categories entre els homes i les dones, s’observa com les poques dones catedràtiques que hi ha tendeixen a ser-ho en una escola universitària, mentre que en el cas dels homes la relació s’inverteix (del total de dones professores, un 1,8% són CU i un 7,4% CEU; en el cas dels homes: la relació és 11% CU i 4% CEU). Un percentatge gairebé idèntic són titulars (dones: 25,8%, homes 26%) però hi ha força més dones TEU 21,7% que homes (15%). El percentatge de professorat associat és similar (36,2 les dones i 38% els homes), igual que en les restants categories, però en el cas dels homes predominen en major mesura els associats a temps parcial.


39

Gràfic 12: Distribució de les categories laborals entre el professorat femení de la UPC, en percentatges. Curs 2004-2005

(Percentatge del total: 19,45%)

Titular EU; 21,7

Associat/da temps parcial;

23,9

Titular; 25,8

Catedràtic/a EU; 7,4

Visitant; 1,2Altres* ; 1

Col•laborador/a; 3,4

Associat/da temps complert;

12,3

Lector/a; 1,4Catedràtic/a; 1,8


Gràfic 13 : Distribució de les categories laborals entre el professorat masculí de la UPC (en percentatges). Curs 2004-2005

(Percentatge del total: 80,55%)

Titular; 26

Titular EU; 15

Associat/da temps parcial;

30

Catedràtic/a EU; 4

Catedràtic/a; 11

Altres* ; 1 Visitant; 1 Lector/a; 2

Col•laborador/a; 2

Associat/da temps

complert; 8


Així i tot, és important destacar que la franja de professorat d’incorporació més recent presenta un major índex de feminització (incorporació fa menys de 3 anys: 28,45% dones i 20,67% homes, del total de dones i homes, respectivament); mentre que la categoria de major antiguitat (25 anys o més) és la més masculinitzada (que recull el 6,16% de les dones i el 18,61% dels homes).

La distribució d’edats del professorat també mostra com les edats més joves


40

són les més feminitzades, fet que confirma aquesta tendència a la inversió de la proporció entre homes i dones, que correspon al major rendiment acadèmic de les estudiants.

Taula 18: Distribució de les dones i els homes per intervals d’edat. Any acadèmic: 2004-2005

Edat Total Dones Homes % Dones % Homes 18 a 25 anys 78 28 50 4,18% 2,01% 26 a 30 anys 411 115 296 17,16% 11,90% 31 a 45 anys 1383 342 1041 51,04% 41,84% 46 a 60 anys 1064 175 889 26,12% 35,73% Majors de 60 anys 222 10 212 1,49% 8,52% Sense dades 49 12 37 - - Total 3207 682 2525 100% 100%

Font: GIOPACT, 2005.

Les categories laborals del personal de les Escoles d’Arquitectura de la UPC:

Per tal de fer una aproximació a l’anàlisi de la situació del professorat de les Escoles d’Arquitectura s’utilitzaran les dades de la UPC (ETSAB i ETSAV), perquè representen el major volum de personal i alhora són les més accessibles i ja estan desagregades per sexe. Es presenten, doncs, les dades totals organitzades per categoria laboral i unitat estructural35 (departaments universitaris).

35 El significat dels acrònims és el següent: CA (Departament de Composició Arquitectònica), CA1 (Departament de Construccions Arquitectòniques I), CA2 (Departament de Construccions Arquitectòniques II), EA (Departament d'Estructures a l'Arquitectura), EGA1 (Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica I), EGA2 (Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica II), PA (Departament de Projectes Arquitectònics) i UOT (Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori).


41

Taula 19: Professorat funcionari36 d’Arquitectura de la UPC, per unitats estructurals i categories laborals. Dades absolutes. Curs 2004-2005

Font: Memòria UPC, web.

36 Catedràtics/es universitat, Catedràtics/es escoles universitàries, Titulars universitat, Titulars escoles universitàries. Total professorat funcionari, Total PDI funcionari i contractat. Jornada: TC (temps complert), TP (temps parcial). D: dones, T: totals.

Categoria*

CU CEU

TU TEU

Total func

PDI

Total PDI

Jornada TC TP Tot. TC TP

Tot. TC TP

Tot. TC TP

Tot. TC TP

Tot. T

Unitat 210

ETSAB D 1

T 1 703 CA D 2 2 1 1 3 3 4

T 6 6 16 16 3 3 25 25 30 704 CA I D 1 1 1 1 8

T 9 1 10 9 3 12 5 1 6 23 5 28 62 705 CA II D 1 1 2 2 3 3 14

T 4 4 18 1 19 22 1 23 50 716 EA D 3 3 2 2 5 5 5

T 5 2 7 8 3 11 8 8 21 5 26 40 718 EGA I D 1 1 4 4 5 5 6

T 4 4 14 1 15 17 17 35 1 36 55 719 EGA

II D 5 5 5 5 5

T 22 3 25 22 3 25 32 720 FA D 4 4 5 5 3 3 12 12 15

T 6 6 5 5 20 20 6 6 37 37 56 732 OE D 2 2 6 6 3 3 11 11 36

T 7 1 8 9 9 22 1 23 9 4 13 47 6 53 179 735 PA D 1 1 4 4 5 5 22

T 3 3 16 10 26 11 3 14 30 13 43 142 740 UOT D 1 1 2 1 1 2 10

T 3 2 5 12 5 17 15 7 22 53 Total UPC D 9 9 37 37 127 1 128 106 2 108 279 3 282 497

T 237 7 244 123 1 124 635 36 671 377 39 416 1372 83 1.455 2555


42

Taula 20: Professorat contractat37 d’Arquitectura de la UPC, per unitats estructurals i categories laborals. Dades absolutes. Curs 2004-2005

Categoria* Ajud Cated. Assoc Visit Col.lab Lect Em Total PDI contr Total PDI

Jornada TC TP TC TP Tot. TC TC TC TC TC TP Total Total Unitat 210

ETSAB D 1 1 1 1 1

T 1 1 1 1 1 703 CA D 1 1 1 1 4

T 5 5 5 5 30 704 CA I D 3 4 7 3 4 7 8

T 4 30 34 4 30 34 62 705 CA II D 7 7 4 4 7 11 14

T 2 20 22 5 7 20 27 50 716 EA D 5

T 14 14 14 14 40 718 EGA

I D 1 1 1 1 6

T 8 11 19 8 11 19 55 719 EGA

II D 5

T 2 5 7 2 5 7 32 735 PA D 17 17 17 17 22

T 1 1 97 98 1 98 99 142 740 UOT D 1 7 7 1 7 8 10

T 1 3 27 30 4 27 31 53 720 FA D 1 1 2 1 2 1 3 15

T 2 9 11 1 2 5 10 9 19 56 732 OE D 1 4 20 24 5 20 25 36

T 1 18 106 124 1 20 106 126 179 Total UPC D 5 61 119 180 6 17 7 96 119 215 497

T 16 1 229 711 940 32 59 44 1 388 712 1100 2555 Font: Memòria UPC, web.

Si s’analitzen amb més deteniment aquestes dades centrant-nos en la distribució entre homes i dones de les categories laborals, es poden observar diversos elements:

— Es reprodueixen les tendències mostrades a l’anàlisi de les dades generals de la UPC: les categories on les dones estan més fortament sobrerrepresentades són les de catedràtiques i titulars d’Escola Universitària, així com la de professorat col·laborador.

— No hi ha cap dona catedràtica d’universitat, i el percentatge de professores titulars també és significativament inferior a la proporció de dones de les Escoles d’Arquitectura.

37 Ajudant, Catedràtic/a, Associat/da, Visitant, Col·laborador/a, Lector/a, Emèrit/a, Total professorat contractat, Total PDI funcionari i contractat. Jornada: TC (temps complert), TP (temps parcial). D: dones.


43

— Pel que fa al tipus de vinculació amb la universitat, es constata que les dones estan sobrerrepresentades en la plantilla de professorat contractat, i els homes ho estan en la de PDE funcionari, amb les diferents condicions laborals i d’estabilitat que això implica.

— En relació al tipus de jornada, les dones estan intensament infrarrepresentades pel que fa a la jornada parcial en el cas del professorat funcionari i molt sobrerrepresentades en la jornada complerta en el professorat contractat. Si bé en d’altres titulacions això podria ser un indici de precarietat i de pitjors retribucions i condicions laborals, és possible que en l’arquitectura les jornades complertes no siguin atractives per bona part del professorat, ja que en molts casos es comptabilitza la docència amb l’exercici professional privat o amb l’administració pública. En qualsevol cas, caldria fer una anàlisi més en profunditat d’aquest fet per a poder avançar conclusions.

Taula 21: Personal Docent i Investigador de les Unitats Estructurals d’Arquitectura de la UPC per categoria i sexe. Curs 2004-2005

Homes Dones

Categoria laboral n Homes per categoria (% de fila)

n Dones per categoria (% de fila)

Total (absolut)

Total Catedràtic/a 35 100 0 0 35 Temps complert 30 100 0 0 30 Temps parcial 5 100 0 0 5 Total Catedràtic/a EU 3 75 1 25 4 Temps complert 3 75 1 25 4 Temps parcial 0 0 0 0 0 Total Titular 89 90,82 9 9,18 98 Temps complert 67 89,33 8 10,67 75 Temps parcial 22 95,62 1 4,35 23 Total Titular EU 73 79,35 19 20,65 92 Temps complert 65 77,38 19 22,62 84 Temps parcial 8 100 0 0 8 Ajudants (TC) 0 0 1 100 1 Catedràtic laboral (TP) 1 100 0 0 1 Total Associat/da 189 82,17 41 17,83 230 Temps complert 16 80 4 20 20 Temps parcial 173 82,38 37 17,62 210 Col·laborador/a (TC) 1 20 4 80 5 Total funcionari

200 87,37 29 12,66 229

Temps complert 165 85,49 28 14,51 193 Temps parcial 35 97,22 1 2,78 36 Total contractat

191 80,59 46 19,41 237

Temps complert 17 65,38 9 34,62 26 Temps parcial 174 82,46 37 17,54 211 Total PDI Arquitectura 391 83,91 75 16,09 466


44

Temps complert 182 83,11 37 16,89 219 Temps parcial 209 84,62 38 15,38 247 Font: Memòria UPC, web.

El lloc de treball:

Una altra de les dades necessàries per a valorar la dimensió de gènere en el personal docent i investigador d’arquitectura és la distribució de la plantilla per àmbits de coneixement. Si analitzem la composició del professorat per departaments, veiem que la proporció entre homes i dones és força variable. De la mateixa manera que els i les alumnes es distribueixen en àrees de coneixement més masculinitzades i altres més feminitzades, entre els i les professores es dóna el mateix fenomen.

El primer que podem destacar és que en gairebé tots els casos la proporció de dones és menor que el percentatge general de la UPC, tot i que la formació en arquitectura històricament ha estat, com ja s’ha apuntat, una de les principals vies d’incorporació de les dones a l’àmbit tecnològic. Només el departament de Construccions Arquitectòniques II té un percentatge de professores que s’acosta una mica més a la mitjana de les universitats catalanes (34%). Això probablement dóna indicis per a pensar que caldria revisar els procediments de contractació i els concursos per a veure si és necessari implementar mesures per a garantir la igualtat d’oportunitats.

Un altre element a tenir en compte és que hi ha una diferència significativa entre les categories de PDI funcionari i PDI contractat: les dones constitueixen el 12,72% en el primer cas i el 19,41% del segon. La incorporació de les dones, doncs, sembla que tendeix a donar-se en les categories de personal contractat, amb més inestabilitat i pitjors condicions laborals, i que probablement correspondran en bona mesura al professorat més jove.

Taula 22: Distribució del professorat d’arquitectura per sexe i departament. Curs 2005-2006

D 282 215 497 497 19,45 H 1173 885 2058 2058 - Total UPC T 1.455 1100 2555 2555 -

D 29

(12,72%del T PDI Func)

46 (19,41%del T PDI Cont)

75

H 199 191 390

465 16,13 Total arquitectura

H + D 228 237 465 465 -

Departaments més masculinitzats que el % general de la UPC

D 5 1 6 718 Expressió Gràfica Arquitectònica I H 31 18 49 55 10,9

D 5 0 5 716 Estructures a l'Arquitectura H 21 14 35 40 12,5

Unitat Total PDI func

Total PDI contr

Total PDI H/ D

Total PDI

% Dones


45

D 1 7 8 704 Construccions Arquitectòniques I H 27 27 54 62 12,9

D 3 1 4 703 Composició Arquitectònica H 22 4 26 30 13,33

D 5 17 22 735 Projectes Arquitectònics H 38 82 120 142 15,49

D 5 0 5 719 Expressió Gràfica Arquitectònica II H 20 7 27 32 15,62

D 2 8 10 740 Urbanisme i Ordenació del Territori H 20 23 43 53 18,87

Departaments més feminitzats que el % general de la UPC

D 3 11 14 705 Construccions Arquitectòniques II H 20 16 36 50 28

D 0 1 1 210 ETSAB H 0 0 0 1 100

Font: Memòria UPC, web.

Els concursos:

Segons el diagnòstic sobre la igualtat d’oportunitats a la UPC la situació general a la universitat pel que fa a l’accés, selecció, promoció i desenvolupament s’hauria de millorar. La categoria més feminitzada correspon a la de professor associat amb un contracte per hores, mentre que la categoria superior de la qual es disposa de dades38 està totalment masculinitzada (en un 100%). El 27,8% de les places de professor/a col·laborador/a han estat guanyades per dones, mentre que pel que fa a les de professor/a ajudant i associat els percentatges han estat del 31% i 33,3%, respectivament.

Pel que fa a la composició de les comissions dels concursos i tribunals nomenats per la universitat, encara s’està lluny d’assolir-se o bé la paritat o bé una presència proporcional a la de les dones que formen part del PDI. A les comissions de PDI contractat, les dades són: 12% de dones en els concursos de places de professorat agregat, 6,7% en les de lector/a, 8,6% en les de col·laborador/a, l’11,1% en les d’ajudants i el 16% en les d’associats.

En aquest sentit, es presenten les dades disponibles39, a tall d’exemple:

Taula 23: Candidats/es i guanyadors/es a les places de PDI per tipus de

38 Les anomenades places d’agregat/da Serra Hunter. 39 GIOPACT, 2005.


46

contracte. Any 2004.

Candidats/es Guanyadors/es

PDI Dones Homes % Dones

candidates/ total

Dones Homes % Dones

guanyadores/ total

Total places catedràtic/a 1 2 33,3% 1 1 50%

Total places titular 0 5 0% 0 5 0% Total places Agregat Serra i Hunter 0 10 0% 0 9 0%

Total places lector/a 5 5 50% 0 4 0% Total places col·laborador/a 7 19 26,9% 5 13 27,8%

Total places ajudants 19 29 39,6% 9 20 31% Total places associats /es 42 98 30% 25 50 33,3% Font: GIOPACT, 2005.

Taula 24: Composició de les comissions de concursos i dels tribunals nomenats per la universitat. Any: 2004.

Tribunal

PDI Dones Homes % Dones

membres del tribunal

Total places catedràtic/a 3 7 42,85% Total places titular 1 24 4,17% Total places Agregat Serra i Hunter 5 35 12,5% Total places lector/a 2 28 6,7% Total places col·laborador/a 9 96 8,6% Total places ajudants 10 80 11,1% Total places associats /es 72 378 16% Font: GIOPACT, 2005.

Les retribucions del treball:

Per tal de veure si també pel que fa a les retribucions es dóna una situació de desigualtat, caldria prestar atenció a les dues formes principals que pren aquesta retribució:

— la remuneració (per investigació i docència); i

— els permisos (distribució de dies de permís per malalties, estudis, maternitat/ paternitat, matrimoni, sabàtic, vacances i altres; que poden ser tant oportunitats per a donar una empenta a la trajectòria laboral –els relacionats amb estudis i recerca- com símptomes de tensions entre la vida professional i la personal/familiar).

Atès que no ha estat possible accedir a les dades referents als permisos, es descriu la situació pel que fa a la remuneració. Des del propi diagnòstic de la UPC es


47

valora negativament el baix nombre de dones que assoleixen el màxim nivell de retribució (catedràtiques d’Universitat), ja que està pràcticament masculinitzada: només un 4,1 % del total són dones. A la resta de categories de PDI funcionari no s’observen desequilibris significatius, però en el personal contractat sí: mentre les dones es concentren sobretot en el nivell de 14.000 a 18.000 €, els homes ho fan al de 18.000 a 20.000€. També es pot esmentar que només en dues categories de PDI hi ha homes amb reducció de jornada, mentre que en el cas de les dones n’hi ha sis.

Per a una anàlisi més acurada, caldria relacionar aquestes dades referents a les retribucions amb els resultats del treball dels diferents col·lectius de professorat, tenint en compte tant la docència (la distribució de la càrrega de docència i de direcció de tesis, les enquestes d’avaluació de la docència), com la recerca (participació en projectes i convenis d’investigació, publicacions, mèrits i triennis, etc.) i la gestió (càrrecs i feines desenvolupades). Si s’analitzessin per sexe i categoria laboral aquests elements, es podria veure la distribució de la producció en aquests dos àmbits entre els diferents col·lectius, i es podria comparar amb les retribucions i reconeixements rebuts. En altres recerques (GESES: 2004), s’apunta el fet que les professores sobreprodueixen en les tasques més relacionades amb el servei directe a les persones (docència i càrrecs de gestió), que són les que més reverteixen en la formació dels estudiants; mentre que els professors sobreprodueixen en les tasques més allunyades de les relacions personals (recerques i publicacions).

La gestió del poder:

Finalment, per finalitzar aquest repàs de la realitat d’homes i dones docents, s’abordarà la qüestió de la gestió del poder. En efecte, una de les qüestions més preocupants pel que fa a la situació de les dones és precisament la seva absència dels llocs de presa de decisions, que fa que sigui molt més difícil per una banda, que es prenguin en consideració els interessos i necessitats del col·lectiu femení i, per l’altra, que es desenvolupin mesures per visibilitzar i evitar un biaix sexista en les decisions que es prenen.

Aquesta és una tendència general en tot el mercat laboral, i fins i tot és més greu en el cas de les empreses privades: malgrat que les dones tenen de mitjana un nivell més alt de formació, això no els ha servit per assolir llocs de major prestigi i responsabilitat. Pel que fa a les universitats,

… el percentatge de dones en els diferents càrrecs de govern és molt baix; únicament dues de les onze universitats catalanes tenen una dona rectora, i a la majoria de càrrecs no hi ha més del 30% de dones. També s’observa que les proporcions són més baixes quan els càrrecs són alts, i que a mesura que descendim als llocs de sotsdirecció o de secretaria d’unitat estructural la proporció de dones augmenta. (Martínez, M. C. et alt., 2003)

En general, el percentatge de dones entre les persones amb càrrecs unipersonals de govern (el 27%, per al total d’universitats catalanes) és encara més baix que la proporció de dones en el professorat universitari (34%).40 De fet, en general es reprodueix una pauta en la qual els càrrecs més rellevants pel que fa a la importància de les decisions són aclaparadorament ocupats per homes, mentre les dones ocupen els càrrecs o bé de segon nivell o bé relacionats amb l’organització i la gestió, menys o gens decisius des del punt de vista de la determinació d’estratègies i

40 Martínez, M. C. et alt., 2003.


48

prioritats.

Tot i això, alguns percentatges no són del tot descoratjadors, tenint en compte que no s’allunyen gaire de la proporció de dones entre el professorat de les universitats. Per exemple, a la UPC menys del 20% del professorat són dones, i tanmateix en els òrgans de govern aquest percentatge es manté i fins i tot augmenta en el cas dels alts càrrecs. (Martínez, M. C. et alt., 2003)

Taula 25: Proporció de dones en els alts càrrecs unipersonals de govern d’universitats. Curs 2002-2003.

UPC UAB UB UPF UdG UdL URV H D H D H D H D H D H D H D

Rector/a 1 0 1 0 1 0 0 1 1 0 1 0 1 0 Gerent/a 0 1 1 0 0 1 0 1 1 0 1 0 1 0 Vicerector/a, secretari/a general, president/a de divisió

10 3 8 2 13 3 10 3 6 3 6 1 5 3

TOTAL càrrecs de govern Universitats 11 4 10 2 14 4 10 5 8 3 8 1 7 3

% Dones càrrecs d’universitat 26,67 16,67 22,22 33,33 27,27 11,11 30

% Dones professores (curs 2000-2001) 17,84 34,70 40,10 30,13 33,08 37,83 38,45

nd*: dades no disponibles


Pel que fa estrictament a la UPC, els equips directius de centres, departaments i instituts estan molt masculinitzats, especialment pel que fa als departaments. Les dones constitueixen el 3% dels directors/es de departament, 13% de directors/es de centre (sobre un 18,21% de dones elegibles), 29% dels equips directius dels centres i el 34% dels i les secretàries de departament (GIOPACT, 2005).

Taula 26: Percentatge de dones als òrgans de govern dels centres i de les unitats bàsiques de la UPC. Any acadèmic: 2004-2005.

Representants actuals als centres Elegibles

Càrrec Nombre Homes Dones % H % D % H % D Diferència Dones

Director/a, Degà/na 15 13 2 87% 13% 81,79% 18,21% -4,87%

Resta membres equip directiu 97 69 28 71% 29% 79,80% 20,20% 8,66% Font: GIOPACT, 2005.

Representants actuals als departaments Elegibles

Càrrec Nombre Homes Dones % H % D % H % D Diferència Dones

Director/a, Degà/na 40 39 1 98% 3% 81,81% 18,19% -15,69%

Resta membres equip directiu 47 31 16 66% 34% 79,31% 20,69% 13,36%


49


La situació a les Escoles d’Arquitectura segueix aquesta mateixa pauta:

Taula 27: Percentatge de dones als òrgans de govern de les unitats bàsiques de les Escoles d’Arquitectura. Any acadèmic: 2004-2005

E. T. S. d’ARQUITECTURA DE BARCELONA Representants actuals Elegibles n Homes Dones %

H % D

% H

% D

Diferència dones

Director/a 1 1 0 100% 0% 88,79 11,21 -11,21% Sotsdirectors/es 6 5 1 83% 17% - -

Secretaris/es acadèmiques 1 0 1 0% 100% - - Total membres de l'equip directiu (exclòs director/a) 7 5 2 71,43

% 14,29

% 83,80 16,20 -1,91%

E. T. S. d’ARQUITECTURA DEL VALLÈS

Representants actuals Elegibles

n Homes Dones % H

% D

% H

% D

Diferència

dones Director/a 1 1 0 100% 0% 91,67% 8,33% -8,33%

Sotsdirectors/es 4 3 1 75% 25% - - Secretaris/es acadèmiques 1 0 1 0% 100% Total membres de l'equip directiu (exclòs director/a) 5 3 2 60% 40% 86,09% 13,91% 26,09%


Per departaments, la realitat és molt similar: no hi ha cap dona directora de departament (almenys en el moment de recollir aquestes dades), i en tot cas les responsabilitats que prenen les dones tendeixen a ser càrrecs de segon nivell o de gestió.


50

Taula 28: Percentatge de dones als òrgans de govern dels departaments d’Arquitectura. Any acadèmic: 2004-2005

Representants actuals Elegibles

Departaments n Homes Dones % H

% D

% H

% D

Diferència dones

Composició Arquitectònica Director o directora 1 1 0 100 0 90,91 9,09 -9,09 Sotsdirectores i sotsdirectors 1 0 1 0 100 84,38 15,63 84,38 Construccions Arquitectòniques I Director o directora 1 1 0 100 0 95,45 4,55 -4,55 Sotsdirectores i sotsdirectors 1 0 1 0 100 85,07 14,93 85,07 Construccions Arquitectòniques II Director o directora 1 1 0 100 0 75 25 -25 Sotsdirectores i sotsdirectors 1 0 1 0 100 70,37 29,63 70,37 Estructures a l'arquitectura Director o directora 1 1 0 100 0 84,21 15,79 -15,79 Sotsdirectores i sotsdirectors 1 1 0 100 0 86,84 13,16 -13,16 Expressió gràfica arquitectònica I Director o directora 1 1 0 100 0 89,47 10,53 -10,53 Sotsdirectores i sotsdirectors 1 1 0 100 0 89,29 10,71 -10,71 Expressió gràfica arquitectònica II Director o directora 1 1 0 100 0 100 0 0 Sotsdirectores i sotsdirectors 1 1 0 100 0 83,33 16,67 -16,67 Projectes arquitectònics Director o directora 1 1 0 100 0 90,63 9,38 -9,38 Sotsdirectores i sotsdirectors 1 1 0 100 0 83,80 16,20 -16,20 Urbanisme i ordenació del territori Director o directora 1 1 0 100 0 90,48 9,52 -9,52 Sotsdirectores i sotsdirectors 1 1 0 100 0 80 20 -20 Total directors de departament 8 8 0 100 0 - - - Total sotsdirectors/es 8 5 3 62,5 37,5 - . -


3.3 ELS CONTINGUTS DE LA FORMACIÓ EN ARQUITECTURA

Finalment, per cloure aquest apartat sobre la dimensió de gènere en la formació superior d’arquitectura, s’esbossen algunes qüestions que cal tenir en compte pel que fa als continguts de la formació en arquitectura.

Altres recerques sobre aquesta temàtica (resumides a Anthony, 2001, centrat en l’àmbit anglosaxó) han evidenciat com, pel que fa a les metodologies i els continguts de la docència, les dones (tot i la seva baixa proporció entre el professorat), han fet aportacions claus. Mitjançant la introducció de connexions amb altres disciplines, la reforma dels mètodes pedagògics per tal de fer-los més participatius i menys autoritaris, i la seva tasca de suport i atenció a l’estudiantat, han contribuït a la transformació dels estudis arquitectònics.

L’estudi realitzat per Groat i Ahrentzen als EEUU (Anthony, 2001), basat en una enquesta a estudiants d’arquitectura, va mostrar com la majoria dels estudiants


51

consideren que el sexisme és endèmic en la formació superior en aquest camp. Això es concreta en una sobreexigència de cara a les dones (que sentien que havien de ser més competents per tal de ser preses en consideració al mateix nivell), en que feien unes pitjors valoracions a posteriori de la formació rebuda, i en un percentatge d’abandonament dels estudis significativament major. Tanmateix, es detectava que a les escoles d’arquitectura on la proporció de dones en l’estudiantat i el professorat era com a mínim d’un 25%, la percepció del biaix de gènere era menor.

De la primera aproximació que s’ha realitzat a partir de la recerca qualitativa, podem avançar algunes conclusions41 relatives a la dimensió de gènere en els continguts i metodologia de l’ensenyament de l’arquitectura, així com sobre l’adequació d’aquests a les sortides professionals existents. De les fonts mencionades es poden extreure algunes conclusions:

Sobre els continguts

— Els continguts s’adeqüen poc a les sortides professionals existents. En particular contribueixen al manteniment d’un cert imaginari de l’exercici professional molt basat en l’exercici liberal per compte propi, situació que en el mercat laboral es revela com a molt difícil d’optar i mantenir. En general s’ha considerat que, si bé l’orientació cap a l’exercici liberal és un fet que prové de la imatge prèvia que des de l’educació secundària es té de la professió, durant els estudis universitaris no es compensa aquesta visió amb informació adequada sobre les sortides laborals existents.

Es manifesta, doncs, una tensió entre les expectatives creades, amb l’exercici liberal per compte propi com a horitzó predominant, i les dificultats reals d’engegar projectes d’aquest tipus. Especialment es destaca la tendència creixent a l’exercici liberal per compte aliè, per una banda, i per l’altra la complexitat actual de la professió, que inclou moltes tasques imprescindibles no relacionades amb aquest imaginari predominant. Tots aquests elements sovint donen com a resultat una gran frustració i desencant en el moment de la inserció laboral.

— Es demana una major especialització pel que fa als continguts. La vocació generalista de la formació es valora positivament per la perspectiva integral que aporta, però alhora es considera que no es poden tenir coneixements reals de tot. Això a la llarga genera greus dèficits en les competències professionals, tant pel que fa referència a les qüestions més tècniques (càlcul d’estructures, instal·lacions, fonamentació de l’edificació, execució d’obra, per exemple), com a les més socials (història de les ciutats, geografia urbana, sociologia, etc.) o de gestió (coneixements de legislació, de gestió i seguiment projectes urbanístics i arquitectònics, de tracte amb l’administració, gestió empresarial, etc.).

— Alhora, es considera necessari que es doni una diversificació de les habilitats i capacitats professionals amb les que es formen als i les estudiants, per tal d’adaptar-se a les necessitats actuals de l’exercici de l’arquitectura. En particular, la majoria de les persones entrevistades proposen reforçar els elements més pràctics de l’exercici professional. També es menciona la necessitat de posar més

41 Extretes de les entrevistes i d’altres documents com Revista INDE, COAC Juny 2005, Taula sobre sexisme en l’ensenyament de l’arquitectura.


52

èmfasi en les noves tecnologies i en els idiomes.

— Es parteix d’una perspectiva molt centrada en les qüestions estètiques i poc amatent de les problemàtiques socials que envolten l’arquitectura i l’urbanisme. Tot i que és positiu fomentar la creativitat de l’alumnat, també es presta un menor interès del que es consideraria necessari a les qüestions relacionades amb els usos i impactes socials de l’arquitectura, que permeti donar eines als estudiants per entendre la complexitat del món actual. En aquest sentit, seria necessari integrar la perspectiva de gènere (així com la d’edat, l’accessibilitat, la dimensió ecològica, la d’ètnia, etc.), en la forma de pensar i valorar l’arquitectura i l’espai públic, fomentant la capacitat per a identificar, debatre i corregir els impactes que les formes que pren l’espai construït tenen sobre les relacions entre els diferents col·lectius a nivell social (entre els quals destaquen dones i homes).

En tant que l’arquitectura i l’urbanisme creen els espais on es desenvolupa la vida quotidiana i per tant conformen la nostra manera de viure, si aquests espais són dissenyats per un grup de persones molt homogeni no seran capaços d’adequar-se als usos i necessitats diverses que tenen els col·lectius socials, que inevitablement són diferents. Si es té en compte que les dones són, com a mínim, la meitat dels usuaris de l’espai construït, i que històricament aquest no ha donat resposta a les necessitats quotidianes de les dones (provinents en bona part de la divisió sexual del treball a nivell social), convé sensibilitzar i formar tant a dones com a homes en la visió de l’arquitectura des del punt de vista de l’equitat de gènere.

Sobre la organització de la formació i les metodologies i estil d’ensenyament

— Es valora que hi ha un cert sobredimensionament del volum de treball requerit a les diferents assignatures, sovint a causa de la insistència en el disseny o construcció de maquetes i plànols, que sobrecarreguen als estudiants i no sempre es consideren necessaris per a l’aprenentatge.

— Es considera que hi ha molt poc reconeixement de l’arquitectura feta per dones. “Cal una revisió de la història de l’arquitectura per incorporar les dones en la formació, buscant nous referents i models, ja que els actuals són tots masculins.” (INDE, 2005). Les estudiants destaquen també la falta de referents femenins, tant pel que fa a les dones arquitectes actuals com al professorat.

— Pel que fa a les formes de docència i avaluació, es valora que estan molt basades en una relació estreta entre l’estudiant i el professorat. Aquest model és molt positiu per a l’aprenentatge, però alhora deixa un gran marge de decisió en l’atenció i l’avaluació de l’alumnat. Aquest model, si no es creen certs mecanismes de control, pot ser molt subjectiu i per tant pot esdevenir inequitatiu i injust per a determinades persones; especialment –però no només- per a les dones i per als col·lectius provinents dels nivells socioecònomics més baixos.

— Sobre la qüestió del sexisme en el tracte a les alumnes, a les entrevistes han aparegut visions contradictòries. Mentre algunes persones consideren que efectivament es donen situacions de desigualtat i discriminació (“A la facultat hi ha molt masclisme. Hi han professors que a les noies és que ni les miren. Ni s’hi dirigeixen, ni les pregunten, com si no existissin, les tenen totalment... Però això


53

què és? És com si ens aprovessin per pena, no?”), d’altres en canvi no van percebre diferències de tracte.

En aquest sentit, en una de les entrevistes realitzades al personal docent, també es va destacar que encara es perceben desigualtats de gènere entre els propis estudiants, “els nois no se senten molt iguals a les estudiants, hi ha sempre una petita diferència, es veuen com per sobre. I és una generació molt jove... Continues veient que la manera de comportar-se no és la mateixa.”

— Es considera que el model actual de l’exercici professional és masculí, blindat i corporativista, per la qual cosa es proposa de visibilitzar els diferents estils professionals de les dones arquitectes, per tal d’evitar perpetuar models de relació desiguals entre homes i dones. A les Escoles d’Arquitectura també es filtra aquest model, donat que existeix un currículum ocult: un conjunt de símptomes, comportaments i actituds que no figuren als programes oficials, però que traslladen la cultura del treball predominant a la professió i que segueixen denotant una desigualtat de gènere, en bona part motivat pel predomini masculí entre el professorat (INDE, 2004). Es demana, doncs una major autocrítica pel que fa als continguts i a les metodologies predominants als centres de formació.

Com apareix a una de les entrevistes: “Les dones arquitectes han estat formades amb una direcció, uns valors, uns principis i unes prioritats que parteixen del pensament i l’experiència masculina. ... Això a la carrera es veu molt, s’intenta sobresortir sobre els companys, i això promou molt individualisme i molt poca solidaritat. Has de ser així perquè si no, no sobrevius, no aproves la carrera ni res. ... Si vols dedicar-te seriosament a ser una professional és un desastre. Ja t’eduquen a l’escola amb una mentalitat d’home, de veure les cases i les ciutats des del punt de vista del que fan els homes i de les experiències dels homes. Has de fer una revolució interior per veure que no és així. I en veure que no és així t’enfrontes amb la resta de la professió.”

3.4 CONCLUSIONS

Per a concloure aquest capítol dedicat a la formació superior en arquitectura, destacarem els següents elements:

Pel que fa a l’estudiantat, en l’actualitat ja s’ha arribat a una situació de paritat entre homes i dones, fet que constitueix una excepció en l’àmbit dels estudis tecnològics, que en general estan notablement masculinitzats. La major part dels i les estudiants acaben la seva formació en més temps del que està previst. Es detecta un major aprofitament acadèmic per part les noies.

En relació al professorat de les Escoles d’Arquitectura analitzades (ETSAB i ETSAV) es pot concloure que hi ha molt poca presència de les dones docents en els nivells més alts de la carrera acadèmica. De fet no hi havia cap dona catedràtica d’universitat, en el moment de recollir les dades utilitzades (2005), i les professores en general es concentren en les categories professionals mitjanes i baixes.

Més enllà de la distribució per categories laborals, però, cal esmentar que la proporció de dones professores als departaments d’arquitectura i urbanisme és menor que al percentatge general de la UPC. Aquesta situació és dóna tot i que històricament la formació en arquitectura ha estat un dels estudis tècnòlogics amb una major presència de dones, per la qual cosa es pot pensar que caldria examinar si es


54

garanteix la igualtat d’oportunitats en els procediments de contractació i de promoció. Tot i així, el professorat d’incorporació més recent presenta una major feminització i una situació més igualitària.

Així doncs, ens trobem en un context en que l’estudiantat és paritari entre homes i dones però el professorat està fortament masculinitzat. Això genera algunes tensions en les estudiants, en tant que poden sentir la falta de referents femenins professionals o docents,

Per altra banda, i pel que fa als continguts, es destaca la necessitat d’una millor adequació a la complexitat actual de la professió, tant en relació a les sortides laborals, com a les competències i habilitats professionals necessàries o a continguts concrets que es troben a faltar. Manca també un major èmfasi en la dimensió social de l’arquitectura, que permeti donar eines a l’estudiantat per entendre i intervenir en la societat d’una forma crítica i conscient. En aquest sentit, es considera que caldria fer un esforç de replantejament dels estudis introduint la perspectiva de gènere, així com reconeixent en major mesura l’arquitectura feta per dones i el seu rol creixent com a professionals.


55

CAPÍTOL 4: L’ENTRADA A LA PROFESSIÓ

Per a abordar la transició al mercat laboral i les formes d’inserció professional dels i les recent llicenciats, atès que no disposem de dades directes, es parteix de les següents fonts:

— L’estudi d’inserció laboral dels graduats de les set universitats públiques catalanes de l’any 2002, dut a terme per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (en endavant AQU) amb una mostra de 127 llicenciats/es42 (61 dones i 66 homes) en arquitectura de la promoció de l’any 1998.

— Les dades facilitades pel COAC.

— Els resultats de l’Enquesta de Satisfacció Col·legial realitzada pel COAC a mitjan 2006.

L’entrada a la pràctica professional de l’arquitectura, com en d’altres professions, en la majoria dels casos té els seus inicis quan encara s’està estudiant. Aquests primers treballs solen donar-se en condicions de pràctiques i/ de convenis de col·laboració universitat/ empreses. Això, donat el context laboral actual, pot significar una precarització pel què fa a les condicions laborals i, més concretament, la remuneració econòmica.

En aquest sentit, presentem les dades de l’enquesta de l’AQU, que mostren com gairebé tres quartes parts dels estudiants compaginaven feina i estudis, amb un major presències de les jornades completes. És destacable també que la major part de les persones que treballaven ho feien en feines relacionades amb l’arquitectura (el 73% del total), la qual cosa probablement és força insòlita en molts altres àmbits de coneixement.

42 Que suposen un 15,9% de la població total.


56

Taula 29: Feines realitzades durant els estudis segons tipus de contracte i relació o no amb l’arquitectura.

Sexe D H

Total general

Estudiants a temps complet o amb feines intermitents 10% 13% 23% Feines a temps complet relacionades amb els estudis 17% 23% 40% Feines a temps complet no relacionades amb els estudis 1% 0% 1%

41%

Feines a temps parcial relacionades amb els estudis 20% 12% 33% Feines a temps parcial no relacionades amb els estudis 1% 2% 3%

33%

nd* 1% 3% 4% Total general 49% 51% 100% * nd: dades no disponibles

Font: elaboració pròpia a partir d’AQU: 2002.

La primera feina en la que treballen per la gran majoria està relacionada amb els estudis realitzats:

Taula 30: Relació de la primera feina amb els estudis

Relació de la primera feina amb els estudis Dones Homes Total

Molta 72% 73% 72% Mitjana 16% 12% 14% Gens 2% 5% 3% Nd 10% 11% 10% Total 100% 100% 100% Font: elaboració pròpia a partir d’AQU: 2002.

Com hem vist al capítol anterior, la formació en arquitectura manca d’una orientació cap a la dimensió més pràctica de l’exercici professional. És per això que els futurs arquitectes valoren aquestes experiències com una part essencial de la seva formació i, en molts casos, com un aterratge a la realitat.

En les entrevistes realitzades, una bona part de les persones van continuar treballant en el mateix àmbit, institució o empresa un cop finalitzat el projecte final de carrera. Segons l’Oficina Jove del COAC, aquestes experiències poden significar, si l’empresa permet una certa autonomia i autoria en les obres realitzades (un cop ja són arquitectes professionals) començar a tenir contactes, referents i obres que els serveixen per anar construint una trajectòria professional.

Sobre la base de l’enquesta ja mencionada de l’AQU, s’observa com el percentatge de joves que troba feina abans d’acabar la carrera és altíssim, i que pel 82% dels joves la feina actual és diferent a la primera que van tenir, sense que s’observin diferències significatives entre homes i dones.


57

Taula 31: Temps dedicat a trobar la primera feina per sexe.

Temps dedicat a trobar la primera feina

Dones Homes Total

Abans d’acabar els estudis 85% 86% 86% Menys d’un mes 5% 8% 6% De 1 a 3 mesos 2% 5% 3% De 3 a 6 mesos 5% 2% 3% De 6 mesos a 1 any 0% 0% 0% Més d’un any 0% 0% 0% Nd 3% 0% 2% Total 100% 100% 100% Font: elaboració pròpia a partir d’AQU: 2002.

Tot i que el gran nombre de les dades no disponibles podrien qüestionar aquesta descripció, si s’observen les vies d’accés a la primera i a la feina actual, es detecta com la forma més usual d’aconseguir-la és a través de contactes personals, per sobre de mecanismes més formalitzats com les pràctiques o la premsa; d’una forma més intensa en el cas de les noies per a la primera feina i en el cas dels nois en la feina actual.

En la feina actual, s’observa una creixent tendència a establir-se com a professional liberal per compte propi. I és en aquest àmbit on podem detectar les diferències entre homes i dones que semblen més significatives: els arquitectes homes tendeixen més (el doble, concretament) a establir-se pel seu compte, com constatarem al llarg d’aquest capítol.

S’hauria d’avaluar si el tipus de relacions necessàries per a promocionar-se en la professió, acaben sent un mecanisme d’exclusió de gènere i d’estatus o, a la llarga, els mecanismes més formals i adaptats a uns usos del temps més a l’abast de tothom (horaris de reunions, durada dels dinars de treball, tipus d’organització de les feines...) es faran més extensius, prenent una major dimensió i s’afavorirà així la igualtat d’oportunitats.

Com afirma una de les persones entrevistades, per establir-se per compte propi, són fonamentals els contactes personals que es tinguin: “per als propis encàrrecs funciona molt el boca a boca; un cop has fet un xalet, ja tens obra per ensenyar... si muntes un despatx sol ser entre dos o tres... i normalment n’hi ha un que té un contacte, que té el pare arquitecte, promotor... començar de zero sense conèixer a ningú és molt difícil”. En aquest sentit, les persones que tenen un origen familiar benestant i/o provenen d’un medi professionalment relacionat amb l’arquitectura o la construcció en principi tenen més facilitats per poder tenir obra pròpia. En referència a la condició de gènere, una altra persona afirma: “Jo no puc reunir-me a les vuit del vespre si no deixo els fills amb algú”.


58

Taula 32: Vies d’accés a la primera i a la darrera feina/ feina actual per sexe

Dones Homes Vies d’accés a la primera feina

Distribució del % de

dones

Distribució del %

d’homes Total

Pràctiques estudis 3% 3% 3% Altres serveis universitat 7% 8% 7% Contactes 21% 15% 18% Premsa 2% 2% 2% Pròpia empresa (exercici liberal) 0% 5% 2% Altres 2% 5% 3% Nd 66% 64% 65% Total general 100% 100% 100% Vies d’accés a la feina actual/ darrera feina

Pràctiques estudis 3% 0% 2% Altres serveis universitat 3% 0% 2% Contactes 10% 18% 14% Oposició 3% 3% 3% Premsa 3% 3% 3% Pròpia empresa (exercici liberal) 10% 21% 16% SCC 3% 0% 2% Altres 5% 2% 3% Nd 59% 53% 56% Total general 100% 100% 100% Font: elaboració pròpia a partir d’AQU: 2002.

Pel que fa al nombre de feines que s’han desenvolupat des de la graduació (1998) fins al moment de l’enquesta (2002) i a les característiques de la contractació, tot i l’alt percentatge de no resposta, es pot observar que no es donen diferències significatives entre homes i dones pel que fa al nombre de feines desenvolupades però sí, en canvi, pel que fa als contractes fixes, en què hi ha gairebé el doble d’homes que n’han tingut almenys un. El que també es pot veure és que, si s’observen les dades totals, el grup majoritari el composen els i les que no han tingut cap contracte fix, la qual cosa es correspon amb les dades que es coneixen sobre la realitat contractual mitjana de les persones joves a Catalunya.


59

Taula 33: Nombre de feines desenvolupades entre 1998-2002 i nombre de contractes fixes per sexe

Dones Homes Total Nombre de feines desenvolupades 1 8% 15% 12% 2 16% 17% 17% 3 13% 11% 12% 4 3% 3% 3% 5 2% 2% 2% Nd 57% 53% 55% Total 100% 100% 100% Nombre de contractes indefinits/ fixes 0 30% 29% 29% 1 8% 14% 11% 2 3% 5% 4% Nd 59% 53% 56% Total 100% 100% 100% Font: elaboració pròpia a partir d’AQU: 2002.

En relació a l’àmbit on desenvolupen l’activitat en la feina actual, la gran majoria ho fa en el sector privat, amb una proporció major de dones.

Taula 34: Àmbit d’activitat de la feina actual per sexe

Àmbit Dones Homes Total Privat 75% 70% 72% Públic 7% 11% 9% Nd 18% 20% 19% Total 100% 100% 100% Font: elaboració pròpia a partir d’AQU: 2002.

Una altra dada rellevant és el tamany de l’empresa o despatx on s’ubiquen. A la taula no trobem diferències significatives entre les dones i els homes, però si que pot aportar pistes sobre la realitat de l’exercici professional: la majoria dels despatxos i/o empreses són d’un tamany més aviat petit, fet que condiciona el desenvolupament de les trajectòries laborals dels i les arquitectes.

Taula 35: Nombre de treballadors/es de l’empresa actual per sexe

Nombre de treballadors de l’empresa actual

Dones Homes Total

Menys de 10 54% 58% 56% Entre 11 i 50 15% 12% 13% Entre 51 i 100 3% 9% 6% Entre 101 i 250 3% 3% 3% Entre 251 i 500 5% 3% 4% Més de 500 5% 3% 4% Nd 15% 12% 13% Total general 100% 100% 100% Font: elaboració pròpia a partir d’AQU: 2002.


60

A les entrevistes no s’han evidenciat grans diferències entre homes i dones pel que fa a les primeres experiències laborals en diferents branques d’activitat, sobretot quan es tracta dels despatxos de professionals arquitectes. És potser en altres àmbits com les empreses constructores i promotores immobiliàries, on es donen situacions de menor reconeixement de les dones com a arquitectes i on la visió de les dones joves com a professionals de segon nivell és encara un handicap que ha calgut superar. Aquests indicis no s’han pogut corroborar amb les dades de l’enquesta.

Les edats en què els i les joves arquitectes entren a la professió és una variable a tenir en compte a l’hora de comprendre aquesta relativa igualtat entre dones i homes, ja que encara no entren en joc situacions personals, com la maternitat/ paternitat que en cert moment, com es veurà més endavant, generen un impacte molt diferenciat en les trajectòries laborals d’homes i dones. De fet, a l’enquesta no s’observen diferències significatives pel que fa a la distribució entre jornades completes i parcials entre homes i dones.

Els tipus de contractes que tenen els recent llicenciats es presenten en la següent taula. En relació a aquestes dades, es destaquen diversos elements:

— En primer lloc, cal reiterar la major propensió dels homes arquitectes a formar el seu propi despatx –els classificats com a empresaris- (52% respecte el 36% de les dones, en una proporció semblant a la que diferencia els autònoms homes i dones). També s’observa l’existència d’un major percentatge –si bé la diferència no és molt gran- de dones que no tenen contracte (11% respecte 6%).

— En segon lloc, es confirma la precarietat del col·lectiu de joves arquitectes, ja que només un 12% dels i les enquestades tenen un contracte fix.

— Finalment, i com es desenvoluparà més endavant, apareix clarament la problemàtica laboral de la professió: si ens fixem en el percentatge global d’autònoms, aquest és d’un 59%, però en canvi la proporció d’empresaris és d’un 44%. És a dir, hi ha un 15% de recent llicenciats que facturen com a autònoms encara que treballen en despatxos o empreses alienes, amb el deteriorament de les condicions laborals i dels drets col·lectius que això implica.

Taula 36: Tipus de contracte en la feina actual per sexe.

Dones Homes Total Tipus de contracte Laboral indefinit 11% 9% 10% Mercantil 15% 11% 13% Administratiu 2% 0% 1% Empresari 36% 52% 44% Funcionari 3% 0% 2% Temporal (obres) 7% 8% 7% Temporal (pràctiques) 3% 5% 4% Altres temporals 0% 3% 2% Sense contracte 11% 6% 9% Altres tipus 0% 3% 2% nd 11% 5% 8% Total general 100% 100% 100%


61

Tipus de contracte per durada Fix 15% 9% 12% Autònom 52% 65% 59% Temporal 10% 15% 13% Sense contracte 11% 6% 9% nd 11% 5% 8% Total general 100% 100% 100% Font: elaboració pròpia a partir d’AQU: 2002.

Una altra qüestió clau a tenir en compte és la remuneració que els recent llicenciats reben pel seu treball. Es constata que mentre el 61% de les dones es distribueixen en les tres categories de menor remuneració, en el cas dels homes la relació s’inverteix: un percentatge gairebé idèntic és el que es distribueix en les tres categories superiors. Si ens fixem en la proporció entre homes i dones en els diferents trams retributius i tenim en compte que en aquest cas el percentatge de dades no disponibles és força petit i distribuït de forma gairebé igual entre uns i altres, es confirma la relació que s’acaba d’exposar. Als tres trams de major remuneració, el percentatge d’homes oscil·la entre aproximadament els 2/3 i els 3/4 del total. Probablement, però, el tram més significatiu seria el que comprèn els guanys de 18.000 a 30.000 euros, ja que és on es dóna el canvi de tendència i alhora és la categoria més poblada.

Taula 37: Guanys anuals bruts per sexe

Dones Homes Total Distribució interna dels trams de retribució dins del col·lectiu de dones i del d’homes (% de columna) Guanys anuals bruts Menys 9.000€ 5% 5% 5% Entre 9-12.000 € 18% 11% 14% Entre 12-18.000 € 38%

61% 14%

30% 25%

Entre 18-30.000 € 25% 41% 33% Entre 30-40.000 € 7% 17% 12% Més de 40.000 € 2%

34% 5%

63% 3%

nd 7% 7% 9% 9% 8% Total general 100% 100% 100% 100% 100% Distribució entre dones i homes dels trams de retribució (% de fila)* Menys 9.000€ 50% 50% 100% Entre 9-12.000 € 61% 39% 100% Entre 12-18.000 € 72% 28% 100% Entre 18-30.000 € 36% 64% 100% Entre 30-40.000 € 27% 73% 100% Més de 40.000 € 25% 75% 100% Nd 40% 60% 100% Total general 48% 52% 100% * Recordem que la mostra és gairebé paritària, es composa de 61 dones i 66 homes.



62

Per finalitzar amb aquest repàs de les dades de l’AQU, s’abordarà la satisfacció dels enquestats/es amb la seva feina actual. Si bé altra vegada es troba un alt percentatge de no respostes, els resultats obtinguts poden ser significatius, atès que –tot i que les diferències no són molt importants- en general hi ha més presència de dones en les valoracions més negatives i d’homes en les més positives.

Taula 38: Satisfacció general amb la feina actual, en una escala de l’1 al 7 (de gens d’acord a molt d’acord) per sexe

Satisfacció amb les perspectives

de millora

Satisfacció amb les perspectives

d’estabilitat Satisfacció amb el nivell de retribució

Mitjana (satisfacció

general amb la feina)*

Valoració D H D H T T D H T D H T 1 2% 0% 7% 2% 4% 1% 5% 11% 8% 0% 0% 0% 2 3% 6% 3% 6% 5% 5% 5% 0% 2% 2% 0% 1% 3 2% 0% 11% 11% 11% 1% 7% 6% 6% 2% 0% 1% 4 15% 5% 7% 9% 8% 9% 10% 8% 9% 7% 2% 4% 5 10% 11% 7% 12% 9% 10% 8% 8% 8% 21% 17% 19% 6 7% 14% 5% 6% 6% 10% 3% 9% 6% 18% 21% 20% 7 2% 12% 0% 2% 1% 7% 2% 6% 4% 7% 12% 9% Nd 61% 53% 61% 53% 57% 57% 61% 53% 57% 44% 48% 46% Total general

100%

100%

100%

100%

100%

100%

100%

100%

100%

100%

100%

100%

* Aquesta mitjana inclou també altres paràmetres de satisfacció que no hem recollit a la taula.


La utilització dels recursos del COAC

Si es pren en consideració l’ús que els i les arquitectes fan dels serveis que ofereix el Col·legi d’Arquitectes i que tenen a veure amb la inserció laboral i amb informacions diverses relacionades amb l’exercici professional (les següents dues taules), també es detecten diferències rellevants.

Segons el qüestionari de l’Observatori de Satisfacció Col·legial d’aquesta institució, les dones utilitzen més els serveis destinats a la inserció laboral (Borsa de treball, Oficina Jove...). Tal i com ens han descrit diverses de les persones entrevistades, les relacions personals i les xarxes informals són una peça clau per inserir-se en el mercat laboral, ja sigui per aconseguir encàrrecs i projectes, com per entrar a treballar en despatxos.

¿Es pot afirmar que a les dones arquitectes els hi són més fàcils i properes les vies formals d’entrada a la professió que als homes arquitectes? ¿Es pot afirmar que en la professió es donen certes dinàmiques que a les dones que comencen en la professió no els són prou afins i opten per apropar-se als serveis i informacions més organitzades i pautades?

El que podem destacar de l’observació de les dades dels i les arquitectes inscrits en la Borsa de Treball del COAC és que les dones hi estan sobrerrepresentades respecte el total de les col·legiades (28% de dones el 2005). Així i tot, cal tenir en compte que la proporció d’inscrites (entre un 36 i un 40%) sí que s’acosta al percentatge de dones en els col·legiats més joves.


63

Taula 39: Arquitectes inscrits a la Borsa de Treball del COAC per sexe

2002 2003 2004 2005 Total Arquitectes homes 90 (54,5%) 124 (64%) 298 (63%) 460 ( 60%) 972 Arquitectes dones 75 (45,5%) 71 (36%) 174 (37%) 302 (40%) 622 Total 165 195 472 762 1594 Font: Elaboració pròpia en base a dades proporcionades pel COAC.

Taula 40: Coneixements i ús de la Borsa de Treball del COAC. Percentatges per sexe

Coneixements Ús (dels que sí coneixen) Homes Dones Homes Dones Sí 85,0% 92,1% 36,2% 55,3% No 15,00% 7,9% 43,8% 36,8% Font: Observatori de Satisfacció Col·legial del COAC, 2006

Taula 41: Coneixements i ús de l’Oficina Jove del COAC. Percentatges per sexe

Coneixements Ús (dels que sí coneixen) Homes Dones Homes Dones Sí 60,3% 66,7% 13,2% 26,3% No 39,7% 33,3% 47,0% 40,4% Font: Observatori de Satisfacció Col·legial del COAC, 2006

Al creuar la variable edat veiem que té un efecte diferenciat en homes i dones. Els homes tenen un major coneixement i ús d’aquest tipus de serveis en augmentar la seva edat. En canvi, les dones de menys de 41 anys els coneixen i els utilitzen més que les majors de 40 anys. Del 100% de les persones enquestades que han utilitzat la borsa de treball, el 29,3% són dones de menys de 41 anys, enfront un 22,8% d’homes de la mateixa franja d’edat. En canvi, en les edats de menys de 40, el percentatge de dones disminueix fins un 8,4% i el d’homes augmenta a un 39,5%. Si afegíssim una proporció paritària d’homes i dones en l’enquesta i la professió, les diferències entre els coneixements i usos d’aquests serveis entre homes i dones seria major.

Taula 42: Coneixements i ús de la Borsa de Treball del COAC. Distribució de cada sexe i edat

Coneixements Ús (dels que sí coneixen) Homes Dones Homes Dones <41 a. >40 a. <41 a. >40 a. <41a >40 a <41 a >40 a Sí 23,2 46,7 22,1 8,0 22,8 39,5 29,3 8,4 No 17,3 65,4 9,6 7,7 23,6 53,3 15,4 7,7 Font: Observatori de Satisfacció Col·legial del COAC, 2006

És potser aquesta diferència de l’efecte edat en homes i dones, explicat a partir de la tardana incorporació de les dones a la professió, que també explica les dades de la taula sobre la distribució per sexes i edats, dels usos i coneixements de l’Oficina Jove del COAC.


64

Tot i que la lògica del serveis està orientat a professionals joves, en el cas dels homes és major la proporció dels majors de 40 anys que coneixen aquest servei (42,2% enfront un 27,3% dels menors de 41). No obstant, en les proporcions de l’ús de la Oficina Jove sí respon a les edats destinatàries, sent en aquest cas les dones menors de 41 anys les que ocupen la major proporció del total de persones que l’utilitzen (42,6%).

Taula 43: Coneixements i ús de l’Oficina Jove del COAC. Distribució de cada sexe i edat

Coneixements Ús (dels que sí coneixen) Homes Dones Homes Dones <41 a. >40 a. <41 a. >40 a. <41a >40 a <41 a >40 a Sí 27,3 42,2 24,9 5,6 44,1 11,8 42,6 1,5 No 14,5 60,5 13,2 11,8 21,0 53,6 18,2 7,2 Font: Observatori de Satisfacció Col·legial del COAC, 2006

En resum, podem concloure que són molt diverses les formes d’entrar a la professió. Tenen un gran pes les relacions que s’estableixen durant els anys de carrera i els vincles amb professorat i les empreses que es mouen al voltant dels serveis professionals com els que proporciona el mateix Col·legi d’Arquitectes. La dimensió de gènere és rellevant en l’ús que dones i homes fan dels serveis professionals: sembla que les dones tenen major tendència a fer-ne ús, mentre que els homes solen utilitzar altres estratègies d’inserció laboral, com poden ser les relacions informals.

En general, i a diferència de molts altres professionals, sembla que la transició al mercat laboral en el cas dels i les arquitectes és molt ràpida, degut a l’orientació a compaginar estudis i treball de l’alumnat. Majoritàriament les primeres feines estan relacionades amb el món de l’arquitectura. S’observen algunes diferències entre homes i dones, especialment pel que fa a la major propenció dels joves arquitetes homes a formar el seu propi despatx.

Per altra banda, es confirma la precarietat laboral i les condicions laborals vulnerables de bona part del col·lectiu de joves arquitectes.


65

CAPÍTOL 5: L’EXERCICI PROFESSIONAL

Les formes com les persones comencen a exercir i es consoliden en la seva professió tenen a veure amb condicionants molt diversos. En el cas de l’arquitectura, la massificació dels estudis i de la professió ha produït algunes modificacions en les formes com tradicionalment les persones esdevenien arquitectes. Això no obstant, es manté la importància d’alguns determinants més estructurals com són l’origen social, l’edat i el sexe.

Des d’una perspectiva sociològica, la posició de les persones respecte el treball (tant pel que fa al treball remunerat com al domèstico-familiar o no remunerat) conforma en gran mesura les seves vides, les activitats que duen a terme i les esferes on interactuen. La qüestió principal és veure com, depenent d’on estan situades les persones en l’estructura social, s’orienten més o menys al treball remunerat i/o es dediquen a una o altra activitat professional. Aquesta posició en l’estructura social està determinada per tres eixos principals que dibuixen jerarquies interconnectades i complexes: l’edat, la classe social i el gènere; que travessen les trajectòries vitals de les persones i influeixen fortament en les possibilitats d’entrar al mercat laboral i en les condicions amb les que s’hi accedeix. En el cas de l’arquitectura, com a professió lligada a una projecció pública i de servei, té un element afegit, i és el reconeixement i la visibilitat tant del professional individual com del col·lectiu social on s’ubica.

En l’anàlisi que es presenta a continuació de l’exercici professional de l’arquitectura, cal considerar dues variables principals que influeixen en els diversos elements que determinen les formes d’exercir la professió. Ambdues variables estan fortament creuades per la dimensió de gènere, tan explícita com implícitament.

1) La concepció hegemònica de l’arquitectura. L’arquitectura es transmet, tant en la formació (com s’ha vist en el capítol anterior) com en la seva projecció pública, com una disciplina per una banda creadora i artística i per l’altra, transformadora de l’espai social i natural; sumant així dos dels elements claus en la definició social del gènere masculí: la vessant artística, abstracta i desmaterialitzadora, i la vessant de control sobre el medi i l’entorn (Haraway: 1991). L’arquitecte –en una definició de professional típicament de gènere masculí- es concep com una persona sense limitacions per a desenvolupar una obra en totes les seves dimensions simbòliques i materials. D’aquesta manera es fomenta la idea de l’omnipotència, alhora que s’invisibilitza el caràcter col·lectiu del treball arquitectònic.

Aquesta visió de l’arquitectura es tradueix en la pràctica professional, al respondre a un individu (també masculí) unidimensional, on la seva identitat i quotidianitat es defineixen únicament per la seva relació amb la professió. S’ha d’emfatitzar, des d’una anàlisi de gènere, com aquesta percepció predominant té un fort impacte pel que fa a la forma de gestionar el temps, les relacions


66

socials i el grau de reconeixement social del treball.

2) La realitat personal i familiar d’origen. L’arquitectura és una professió molt lligada a una tradició liberal i, en el cas concret de Catalunya, a una classe social en què primen les famílies que, en un determinat moment històric, van estar vinculades a una situació econòmica benestant però també a uns referents ideològics on el progressisme i l’art hi estaven fortament vinculats. Com descriu una de les persones entrevistades “els arquitectes tenen molt a veure amb la burgesia catalana d’esquerres, molt liberal en quant a ideals socials i polítics”. Com es veu més endavant, aquesta variable té un impacte diferenciat en com les persones trien estudiar arquitectura, com entren a la professió i on poden i escullen ubicar-se laboralment. És important, també, veure com aquest fet determina els valors, les experiències i la percepció que es té de les desigualtats de gènere.

En aquest capítol es presenten un ventall de dades quantitatives i qualitatives per posar damunt la taula les dimensions de gènere que estan implicades en les diferents i desiguals formes d’exercir l’arquitectura.

Es parteix de la premissa que l’entrada massiva de les dones a la professió té un impacte en les diferents formes de desenvolupar-se professionalment. L’anàlisi es fonamenta en les diferents experiències que, pel fet de ser dona o home (i d’una edat determinada com a segona variable important), les persones tenen en la seva trajectòria professional. S’analitza com aquesta variable de gènere pot esdevenir un element d’exclusió i desigualtat, en un context professional on les formes hegemòniques corresponen històricament a un sector intensament masculinitzat. També s’aborden les transformacions que les altres formes emergents d’exercir la professió i de relacionar el treball remunerat amb altres esferes de la vida, poden produir en un futur.

Per a desenvolupar aquesta argumentació, s’esbossaran les diferències existents entre els conceptes “discriminació per sexe”, “discriminació per gènere” i “desigualtat de gènere”, atès que seran útils per entendre les diferents situacions professionals en el món de l’arquitectura.

Per discriminació per sexe s’entén aquella discriminació que implica un tracte o remuneració desigual pel fet de ser dona o home, en circumstàncies semblants o equivalents43. Quan es dóna aquesta situació, el que està succeint és que el que es valora no és el treball realitzat sinó a la persona que el realitza. En aquest sentit la nostra societat sistemàticament està dient a les dones que valen menys que els homes; és a dir, que es considera que no necessiten dels mateixos mitjans de vida. Això és degut a que es pressuposa per una banda el caràcter de caps de família dels homes, i per l’altra que les dones assumiran el treball domèsticofamiliar i, per tant, tindran una menor disponibilitat al treball remunerat (Izquierdo, 1998). La discriminació per sexe, doncs, és un component fonamental de la desigualtat entre homes i dones.

En la discriminació per gènere, en canvi, el que es dóna és un tracte diferent en funció del tipus de treball, independentment del sexe de la persona que el realitzi, degut a que aquest treball és feminitzat (realitzat generalment per dones) o bé femení (considerat socialment com propi de les dones). És a dir que “hi ha un biaix de gènere

43 La discriminació pot tenir una cara positiva i una negativa: aquesta recerca se centra en la identificació de les situacions en què les dones reben un tracte diferent i pitjor, no en les experiències de discriminació positiva dutes a terme per tal de revertir situacions de desigualtat estructurals.


67

en la definició d’allò que té valor”44. En tant que homes i dones tendeixen a realitzar tasques diferents, de forma sistemàtica es reconeix un menor valor i importància a les activitats prioritàriament femenines, fins i tot quan les desenvolupen els homes. D’aquesta manera, la discriminació per gènere pot afectar també a alguns homes i pot no afectar a moltes dones. De fet, bona part de les desigualtats salarials tenen aquest origen: les dones en general cobren menys que els homes perquè el que fan es considera menys important. Per això un infermer (activitat femenina) està pitjor pagat i reconegut que una enginyera (activitat masculina). (Izquierdo, 1998).

Així i tot, l’exercici professional es pot desenvolupar amb un estil masculí o femení. Per estil de treball de gènere femení entenem el desenvolupament de les activitats remunerades des d’una posició de gènere femení a la llar, és a dir, assumint la responsabilitat del treball domèstic; mentre que l’estil de treball de gènere masculí estaria caracteritzat per la possibilitat de centrar tota l’energia en l’àmbit laboral, en tant que com que s’ocupa una posició de gènere masculí a casa, es disposa d’una infrastructura de suport a la llar que es fa càrrec de les responsabilitats de la vida quotidiana. Aquest estil masculí ve donat o bé per la reducció del treball domèstic i de cura a la seva mínima expressió (cas de les persones joves sense responsabilitats familiars) o bé perquè es pot recórrer a una altra persona que se n’ocupa: la parella (la dona, majoritàriament, treballi o no fora de casa) o una persona assalariada (una altra dona)45.

És per aquesta raó que no sempre es pot parlar que existeix discriminació per sexe quan en una mateixa professió els homes guanyen més diners i promocionen més –i més ràpidament- que les dones. El que també es pot estar donant és una desigualtat de gènere: els homes no guanyen més perquè són homes, sinó perquè exerceixen la seva professió d’una forma masculina. Donat que tenen una major disponibilitat pel treball (remunerat, és clar; en el treball domèstic la inversió d’energia i temps s’inverteix) que les seves companyes de feina, passen més hores al lloc de treball i sovint cultiven més les relacions amb els companys, i això facilita la seva promoció laboral. De la mateixa manera, la posició femenina a la llar impacta negativament en la vida laboral de les dones. (Izquierdo, 1998).

Tenint en compte tots aquests elements, podem avançar que l’arquitectura és una professió masculina pel que fa a les dinàmiques de treball, ben considerada i valorada socialment, en alguns casos per la seva utilitat social i en d’altres pel prestigi que l’acompanya. És desenvolupada majoritàriament per homes en els càrrecs directius i públics, i hi ha una certa divisió sexual del treball en quant als diferents àmbits i formes de col·locació laboral, segons les diferents condicions laborals que ofereixen, estiguin més o menys adscrites a característiques femenines o masculines. Tot seguit es desenvoluparan totes aquestes qüestions.

44 GESES (2004) El sexisme a la UAB. Propostes d’actuació i dades per a un diagnòstic. Bellaterra: Servei de publicacions UAB. 45 En aquest sentit, un comportament típicament masculí al lloc de treball seria passar més hores a la feina, relacionant-se amb els companys i superiors sense donar-se pressa per arribar a casa. Un forma de fer típicament femenina seria marxar de la feina tot just acabada la jornada laboral per atendre les responsabilitats domèstiques, o fins i tot optar per una jornada reduïda per disminuir les tensions entre vida personal i laboral. (Izquierdo, 1998).


68

5.1 APROXIMACIÓ A LA REALITAT PROFESSIONAL DELS I LES ARQUITECTES

On són els homes i les dones en l’exercici professional de l’arquitectura?

Per tal de descriure la realitat professional dels i les arquitectes catalanes, ens hem centrat bàsicament en les dades de l’enquesta de 2006 de l’Observatori de Satisfacció Col·legial del COAC46.

Aquestes mostren un escenari que coincideix en gran mesura amb altres estudis previs (com el de la Fundación Caja de Arquitectos47) i amb la informació extreta de les entrevistes.

Així, en primer lloc, podem afirmar que l’arquitectura és una professió que en gran mesura s’exerceix de forma liberal. Aquest fet, com es veurà més endavant, té un impacte clau en les condicions laborals, els mecanismes de diàleg i negociació col·lectius, i els nivells de flexibilitat en quant als horaris, així com en les continuïtats i discontinuïtats en les trajectòries professionals.

Tal i com mostren les dades, la majoria dels professionals, homes i dones, desenvolupen la seva activitat essent considerats autònoms/es des d’un punt de vista legal. Cal remarcar, però, que als llocs de treball assalariats, trobem una major proporció de dones. Tal i com es veurà en les taules que es presenten, aquesta tendència es pot explicar, en part, perquè elles tenen una major presència en àmbits professionals diferents de l’exercici liberal de projectació clàssic i en fórmules organitzatives diferents de la del despatx unipersonal o amb un nombre molt reduït de socis/es. No obstant, com es comenta també més endavant, aquesta dada podria no correspondre del tot a la realitat, ja que en molts casos es treballa per compte aliè als despatxos d’arquitectura –tant els petits, com els mitjans o grans- però legalment es fa des del règim d’autònoms/es, per evitar formalitzar les relacions contractuals. Aquest fet pot fer que a l’hora de respondre aparegui un biaix al qüestionari.

També cal destacar la diferència en quant al percentatge d’homes i dones en situació de jubilació, que s’ha de posar en relació amb la tardana incorporació de les dones a la professió d’arquitectura, i en com això afecta actualment als professionals de major edat.

46 Enquesta realitzada a una mostra de 401 persones, 287 homes i 114 dones, que representa aproximadament un 4,6% de la població. 47 En l’esmentat informe de la Fundación Caja de Arquitectos (2003) es reflecteix una realitat, en el conjunt de l’Estat espanyol, molt semblant a la de Catalunya i Barcelona. Com a dades més rellevants, es pot destacar, per exemple, que un 70% dels i les arquitectes eren professionals liberals i un 13% assalariat, i que la proporció d’homes i dones col·legiats era d’un 75% i un 25%, respectivament, molt propera a la del COAC, un 72% i un 28% respectivament.


69

Taula 44: La situació laboral en la feina principal. Distribució de cada sexe en totes les situacions

Situació laboral en la feina principal Homes Dones Liberal, per compte propi, autònom/a 80,1 71,9 Assalariat/ada 10,5 20,2 Funcionari/a 6,3 7,0 Jubilat/ada, Pensionista, Inactiu/va 2,4 0,9 Aturat/ada 0,7 0,0 Totals 100 100 Font: Observatori de Satisfacció Col·legial del COAC, 2006

Del total d’enquestats que apareixen com a professionals liberals per compte propi o autònoms, el 73,7% són homes i el 26,3% són dones. En canvi, les proporcions d’homes i dones en situació d’assalariats són molt més pròximes, sent un 56,6% d’homes i un 43,4% dones.

Es tornen a donar diferències pel que fa al funcionariat, on hi ha un 69,2% d’homes i només un 30% de dones. Aquesta darrera dada resulta sorprenent ja que, segons es percebia a les entrevistes realitzades, els horaris i tipus de dinàmiques laborals de l’administració s’adapten més a les necessitats de conciliació de les dones, reflexió que es pot extrapolar a d’altres professions. Des d’aquest punt de vista qualitatiu, les dades podrien explicar-se pel fet que l’entrada massiva d’arquitectes a l’administració pública es va donar sobretot a la dècada dels 80, època en la qual la presència femenina en aquesta professió era menor.

No obstant, caldria dirigir la reflexió més a saber, si es disposés d’aquesta informació, on s’ubiquen els professionals de l’arquitectura dins l’administració i quines funcions i responsabilitats ocupen homes i dones, així com la distribució per edat d’aquests llocs de treball.

Per altra banda, és important contrastar aquestes dades amb les de l’Estat espanyol, a partir de l’estudi realitzat per la Fundación Caja de Arquitectos (2003). Com es pot veure a la següent taula, l’estudi estatal afegeix dades relatives a l’exercici de la docència. Només en el cas del funcionariat es dóna una certa correspondència amb les dades de Catalunya. En canvi, són remarcables les diferències respecte a l’exercici liberal, on en el cas estatal la distància entre homes i dones és força major (81% d’homes i 19% de dones, enfront un 73,7% d’homes i un 26,3% de dones a Catalunya). En segon lloc, es veu com les proporcions d’homes i dones en els assalariats s’inverteix: a l’informe espanyol les dones són majoria, amb un 54%, i a Catalunya no, ocupant un 43,4% del total d’assalariats. No es tenen dades comparables pel que fa a la docència.


70

Taula 45: Formes que pren l’exercici professional per sexe

Catalunya (2006) Estat espanyol (2003) Formes que pren l’exercici professional Homes Dones Total Homes Dones Total

Liberal, per compte propi, autònom/a 73,1 26,3 100 81 19 100 Assalariat/ ada 56,6 43,4 100 46 54 100 Funcionari/a 69,2 30,8 100 72 28 100 Jubilat/ada, Pensionista, Inactiu/va 87,5 12,5 100 nd nd nd Aturat/ada 100 0,0 100 nd nd nd Docents nd nd nd 68 32 100 Font: Observatori de Satisfacció Col·legial del COAC, 2006, Fundación Caja de Arquitectos, 2003.

Si s’aprofundeix una mica més i s’analitza la ubicació d’homes i dones en diferents àmbits professionals específics, trobem algunes característiques que cal remarcar.

— En primer lloc, els àmbits on majoritàriament s’ubica un i altre sexe són diferents. La major proporció relativa d’homes s’orienta principalment a l’exercici per compte propi, en un despatx sol o amb socis; les dones, en canvi, ho fan en despatxos d’arquitectura aliens. És a dir, els homes treballen en un major percentatge per a ells mateixos i les dones per a altres professionals, amb tot el que això implica a nivell de possibilitat de decidir sobre l’ús del temps, l’organització de la feina i el desenvolupament de la pròpia trajectòria.

— En segon lloc, tal i com s’ha vist en el capítol de dedicat a la formació, tot i que en ambdós sexes no es dóna una proporció de docents quantitativament important, les diferències relatives sí són rellevants: hi ha un 2,1% d’homes en centres universitaris d’arquitectura superior, enfront d’un 0,9% de dones. En canvi, les dones són més presents que els homes (0,9% i un 0,7% respectivament) en els centres universitaris d’arquitectura tècnica (de grau inferior) i en l’ensenyament secundari (0,3% dels homes i 0,9% de les dones). La importància d’aquestes dades ve donada per la posició en la jerarquia del coneixement i del mateix reconeixement professional que ocupa l’educació superior respecte els altres nivells de formació. Es podria dir, per tant, que les dones s’ubiquen en els espais de docència amb una menor retribució econòmica i projecció pública.

— A destacar també les diferències en espais que podrien anomenar-se “nous filons d’ocupació” per a arquitectes, i que s’allunyen tant de les formes de desenvolupament professional que es projecten des de la formació en arquitectura com de la percepció social de la professió. Podríem mencionar com a exemples les consultories i la ubicació en les denominades “altres empreses”.

— Per últim, els àmbits on homes i dones semblen ubicar-se en proporcions semblants, són les promotores d’edificació, les constructores i les enginyeries. Faltaria comprovar si, tenint una experiència semblant, en aquestes empreses desenvolupen funcions similars i/o ocupen llocs de responsabilitats equivalents.


71

Taula 46: Empresa/ entitat/ àmbit on treballa. Percentatges per sexe

Empresa/ entitat/ àmbit on treballa Homes Dones Per compte propi, tot sol/a 40,8 29,8 Estudi d’Arquitectura 26,5 32,5 Promotora d’Edificació 7,7 7,9 Administració 5,6 7,0 Altres empreses 2,1 6,1 Constructora 2,4 2,6 Empresa de taxacions 2,4 1,8 Empresa pública 2,8 0,9 Enginyeria 1,7 1,8 Centre Universitari d’Arquitectura Superior 2,1 0,9 Consultoria 0,3 2,6 Organismes Autònoms 0,7 0,9 Centre Universitari d’Arquitectura Tècnica 0,7 0,9 Institut d’Educació Secundària 0,3 0,9 Altres, NS/NC 3,8 3,5 Totals 100 100 Font: Observatori de Satisfacció Col·legial del COAC, 2006

Un altre indicador possible de les diferències entre homes i dones existents en l’exercici professional és mitjançant l’anàlisi de les persones que es presenten i/o guanyen els concursos públics. Tot i que cal ressaltar que es disposen de poques dades relatives a aquesta qüestió. Seria necessari, per abordar-la amb rigor, analitzar les proporcions d’home i dones tant en les sèries de candidats i candidates que es presenten als concursos, com en els guanyadors/es i en els membres de les comissions avaluadores, informació que com s’ha dit no està disponible.

D’altra banda, tampoc es pot obviar el factor edat i les característiques de les trajectòries laborals. Tots aquests elements s’haurien de posar en relació amb el percentatge de guanyadors/es de concursos i la proporció global existent a la professió. D’aquesta manera, i seguint el mateix procediment desenvolupat en l’anàlisi dels concursos del personal docent de les universitats, es podrien detectar els col·lectius sobrerrepresentats i els infrarrepresentats. Tot sembla indicar que serien els primers serien fonamentalment homes de mitjana edat i els segons, dones i joves arquitectes.

Taula 47: Guanyadors/es de concursos públics

2003 2004 2005 Homes 336 82% 45 30% 58 28% Dones 72 17% 8 5% 13 6% Societats - - 91 62% 126 63% Equips mixtes - - 4 3% 7 3% Total 408 100 148 100 204 100 Font: COAC.


72

La dimensió vertical: el sostre de vidre i la promoció professional

Un cop presentades les dades existents sobre la ubicació de dones i homes arquitectes per àmbits, s’introduiran breument algunes reflexions sobre les possibles desigualtats que es donen a nivell vertical.

Recuperant la definició de sostre de vidre proposada a la presentació d’aquest informe (les barreres invisibles que dificulten o impedeixen a les dones l’accés al poder, als nivells de decisió o als nivells més alts de responsabilitat, quedant estancades les seves carreres professionals o polítiques en les categories o els nivells organitzatius més baixos), i tot i les escasses dades disponibles, a partir de les entrevistes es poden esbossar algunes reflexions. Caldria, però, un estudi més en profunditat d’aquesta qüestió.

En el lloc de treball, sembla que les dones tendeixen a concentrar-se en les funcions de gestió i desenvolupament de projectes però sovint la cara visible és un home. Es constata una baixa proporció de dones directives.

Es valora que en el cas de les dones sovint hi ha una distorsió entre la feina i el reconeixement formal d’aquesta: hi ha moltes professionals que duen a terme feines de molta responsabilitat però des d’una posició en segon terme, essent una altra persona la que formalment és la responsable. I això, evidentment, té conseqüències a nivell de sou i de prestigi professional.

Com apareixia a una de les entrevistes: “Aquí fins que em van nomenar a mi com a directora, el panorama era tots els que manen són homes i tota la gent que està just per sota treballant són dones. La tònica és aquesta. ... Els càrrecs acostumen a ser homes i llavors el segon de a bord que és la que treu la feina normalment és una dona.” “[el meu cap] confiava molt en les dones per treballar però en canvi jo crec que es trobava millor amb els homes a nivell de temes de direcció. Llavors, es va donar la circumstància que a tots els despatxos estaven homes”.

Així, les dones que passen a ocupar càrrecs de responsabilitat acostumen a estar sobrepreparades i porten una trajectòria laboral més llarga al darrera. “Segurament he trigat el doble que un home en arribar al mateix lloc amb una mateixa preparació”.

A l’administració pública, un dels àmbits on hi ha més dones, i on probablement més creixeran (donat el seu major rendiment acadèmic, la formalitat de molts dels seus procediments de contractació i la facilitat dels horaris del sector), es dóna la situació que les dones es solen concentrar en els càrrecs tècnics, mentre els homes tenen més presència en els càrrecs polítics, i per tant la seva promoció professional és més complicada.

Es considera que això passa per la diferent forma d’encarar la professió: “Però els homes es mouen més i millor entre tècnics, polítics, i saben vendre’s. Les dones que conec miren de fer la seva feina ben feta i no es preocupen tant de “fer passadís ... als homes segurament els interessa més la política que a les dones, i miren de moure’s més en els àmbits més polítics. Les dones van més per la seva feina i no volen entrar tant en política, es centren més en allò tècnic”. En aquest sentit sembla que no és tant una qüestió generacional, sinó una orientació diferent que també es dóna en molts arquitectes joves.


73

També apareix sovint a les entrevistes la necessitat de guanyar-se l’autoritat. Per a les dones i els arquitectes joves, aquest és un tema que no es pot donar per descomptat sinó que cal treballar. En el cas de les dones, la credibilitat cal defensar-la amb l’esmentada sobrepreparació i amb un nivell d’autoexigència molt alt. Cal demostrar que és una bona professional, especialment en els àmbits més masculins com són les empreses constructores.

5.2 ELEMENTS CLAU PER A AVALUAR LA PROFESSIÓ DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

A partir de les entrevistes realitzades i d’altres anàlisis duts a terme en altres carreres professionals que es citen, són diverses les qüestions que han sorgit per ajudar a comprendre els mecanismes que conformen la dimensió de gènere en una professió.

Si es tenen en compte les característiques de l’arquitectura descrites fins ara, els elements que es consideren més rellevants són els que s’exposen en aquest apartat, on es posen en relació diverses dades quantitatives amb les reflexions i experiències dels i les professionals. En concret, els aspectes analitzats són els següents:

— La cultura del treball predominant en la professió

— Els usos del temps i la conciliació del treball remunerat amb altres esferes de la vida de les persones

— Les condicions laborals de la professió

— L’anàlisi de les diferències i desigualtats de gènere

5.2.1 La cultura del treball predominant en la professió

En l’anàlisi d’una professió, com qualsevol altre àmbit de relacions socials, és important ubicar en primer lloc l’esfera que ens remet a les qüestions menys visibles o no formals. Aquestes tenen una paper molt important a l’hora de valorar la qualitat de vida i de treball, la igualtat d’oportunitats per a totes les persones que conformen la professió, així com les diferents formes en què homes i dones perceben la seva realitat i es perceben entre sí en les relacions socials.

En qualsevol “micromón” social, i es pot dir que cada professió n’és un, existeixen una sèrie de normes no escrites que conformen un imaginari col·lectiu del que cal fer, de com hom s’ha de comportar o relacionar. En el món de l’arquitectura aquest imaginari també existeix, tot i que, és clar, és un àmbit en contínua transformació atès que és una professió molt lligada a l’actualitat cultural i social i als canvis que se’n deriven. Es pot identificar, doncs, un “món donat per descomptat” que travessa els comportaments, les actituds, les orientacions, les formes de fer i relacionar-se que tenen els i les arquitectes en tant que professionals. Aquest “món donat per descomptat”, com qualsevol altre sector social, té una dimensió de gènere molt important, que estructura com els homes i les dones s’ubiquen i són ubicats.

Pel què fa a l’arquitectura, les reflexions que s’extreuen de les persones entrevistades a l’hora de descriure la professió en aquests termes, coincideixen en


74

bona mesura amb les conclusions d’estudis anteriorment mencionats sobre la realitat dels Estats Units, Anglaterra i Austràlia.

Des d’una perspectiva de gènere, la major part dels elements d’aquest “imaginari professional” o “cultura del treball” pertanyen a un imaginari androcèntric i són percebuts com a obstacles –i efectivament s’hi converteixen- en la carrera professional de les dones arquitectes. No són, però, aspectes exclusius de l’arquitectura, sinó expressions particulars d’una cultura del treball molt més àmplia, hegemònica a la nostra societat.

Destacarem tres components d’aquest imaginari professional de l’arquitectura que considerem importants per entendre l’argumentació proposada.

LA CONCEPCIÓ DE LA CARRERA PROFESSIONAL En primer lloc, i en correspondència amb la situació que predomina al mercat

laboral en l’actualitat, la concepció de carrera professional que impera conté un important biaix de gènere masculí. El treball remunerat consisteix en l’actualitat el centre de la trajectòria vital de les persones, el nucli al voltant del qual estructuren la resta de la seva vida. Les dones en general i les arquitectes en particular opten cada cop més per no renunciar al treball remunerat per dedicar-se a les tasques de la cura de la família.

El mercat laboral actual no contempla les discontinuïtats i els canvis que caracteritzen la vida de tota persona, ja siguin discontinuïtats destinades a tenir cura de fills o familiars, a dedicar-se a la formació, o a desenvolupar projectes personals, entre d’altres opcions vitals. Ans el contrari, les discontinuïtats són penalitzades, fins al punt que poden significar una aturada molt important en les trajectòries professionals o fins i tot l’expulsió temporal del mercat laboral.

Atès que tot i així les tasques derivades del treball de reproducció de la vida quotidiana i de cura de les persones són assumides fonamentalment per les dones com a col·lectiu, aquesta exigència d’estar present al mercat laboral de forma contínua durant tot el període vital actiu comporta, en general, importants costos psicològics, emocionals i econòmics per a les dones.

Decisions com la maternitat, que poden significar períodes d’intermitència en l’exercici, tenen en general un impacte molt negatiu a nivell professional. D’alguna manera, com assenyala l’estudi de Whitman a Austràlia (2005), en l’arquitectura “ets tan bona com el teu darrer projecte, i el model discontinu de moltes carreres de les dones és potencialment problemàtic. Moltes dones interrompen el seu model de carrera entrant i sortint de la professió, que contrasta amb un model més tradicional i continu d’ocupació: el de ‘pujar l’escala’”.

En la nostra recerca hem constatat com en moltes ocasions, l’opció per la maternitat comporta la cerca d’una major estabilitat en els ingressos, unes millors condicions laborals (concretades en horaris més regulars, permisos de maternitat, etc.) i sovint també una reducció de jornada. Aquest fet suposa o una reducció en el volum de treball remunerat (amb la conseqüent reducció dels ingressos, és clar) o bé un canvi de lloc de treball. D’aquesta manera, les trajectòries laborals es fragmenten, i a part de ser discontínues, freqüentment també inclouen canvis de sector, de tipus d’empresa, de l’àmbit privat al públic o viceversa. Això pot constituir tant una limitació com una oportunitat per a desenvolupar diferents habilitats i reorientar la carrera professional. En un context, però, en què només determinats col·lectius es plantegen prendre aquest tipus de decisions, el més probable és que es visqui com quelcom problemàtic, que dificulta seguir amb el camí que cadascú s’havia traçat prèviament.


75

LA PERSPECTIVA INDIVIDUALISTA Per altra banda, aquesta concepció de la carrera està molt lligada a una

perspectiva individualista del professional, que no es percep com a formant part d’un col·lectiu amb uns interessos i necessitats determinades.

La perspectiva a la qual ens referim té una primera dimensió col·lectiva que és rellevant i cal destacar. La percepció d’èxit que acompanya la imatge social de l’arquitecte i el creador té una altra cara representada per la dificultat de reconèixer un cert fracàs o la no correspondència amb el model de professional que s’ha interioritzat (model per altra banda impossible en la societat actual, en tant que no tothom pot signar grans projectes ni tenir tota la llibertat creativa); i que a la llarga pot portar al silenciament de determinades problemàtiques. Com ens comenta una de les persones entrevistades: “Jo tinc companys de carrera que poden semblar viure una situació de gran èxit professional i econòmic, però quan comences a veure en quines condicions i ritmes viuen te n’adones que no és així. Però no ho reconeixen directament”.

Això s’expressa, per exemple, en el baix nivell existent de conflictivitat laboral i d’organització col·lectiva per demanar la millora de les condicions laborals, en un context en què una part significativa dels professionals (especialment els joves) viuen situacions força precàries i vulnerables.

Aquesta manca de consciència dels drets col·lectius com a professionals i treballadors/es genera un element afegit de desigualtat. Aquest desconeixement “del què poden esperar en relació a qüestions com honoraris, permís de maternitat, contractes de treball i altres qüestions (...) situa molta gent en un terreny vulnerable a conductes inapropiades i fins i tot il·legals”.48

En aquest sentit, és essencial la construcció i dinamització d’espais d’intercanvi i coneixement mutu on es puguin posar en comú les problemàtiques específiques que afronten els diferents col·lectius que formen la professió de l’arquitectura. Aquest és, sens dubte, el primer pas per a donar resposta a les seves necessitats, així com per a reflexionar col·lectivament al voltant de la incorporació i valoració de la diversitat de les experiències dels professionals en el discurs i les pràctiques predominants. L’experiència de les associacions de joves arquitectes i de les comissions de gènere d’organitzacions professionals com la AIA dels EEUU, RIBA del Regne Unit, entre d’altres, són mostres de l’eficàcia d’aquesta estratègia (Anthony, 2001).

Cal remarcar, però, que en algunes entrevistes també s’ha ressaltat la importància de les característiques comunes que es comparteixen, com poden ser el gaudir de l’entorn, la reflexió sobre la interacció entre l’espai físic, social i l’ésser humà, la sensibilitat estètica, entre d’altres. Aquests trets fan referència principalment als interessos intel·lectuals i vitals. La següent cita ho resumeix prou clarament: “jo gaudeixo molt en els viatges amb col·legues arquitectes, traiem molt de suc a tot el que veiem i percebem”.

LA DIMENSIÓ ESTÈTICA La darrera característica de l’imaginari de la professió, que també té un

important impacte de gènere, és l’estètica que s’associa o es pressuposa en el o la professional. Tot i que aquest element és present d’una forma o altra a totes les professions, en les liberals, com és l’arquitectura, és potser un dels sectors on aquest factor té una major rellevància. A més, el fet de ser una professió tradicionalment

48 Graft-Johnson, A. Manley, S. i Greed, C. (2003)


76

masculina -i d’una masculinitat molt concreta, vinculada a una classe social i un nivell educatiu molt concret- fa que l’entrada de les dones en aquest espai estigui condicionada a l’adaptació a uns patrons estètics determinats. En el cas de les dones, en les que la pressió sobre l’aparença física és major, aquests patrons defineixen un model de dona que ha de representar la feminitat, alhora provocar respecte i autoritat, i tot plegat mostrant un cert grau de modernitat. Es podria resumir afirmant que ha de buscar constantment l’equilibri entre el fet de ser femenina i respondre al patró estètic que se li pressuposa però sense sobresortir en un món hegemònicament masculí.

En aquest sentit, la variable edat té també una rellevància específica, doncs, com destaca una de les dones entrevistades, “necessito semblar jove, moderna i femenina, però mai se m’acudiria aparèixer amb minifaldilla, com tampoc semblar massa jove perquè no se’m reconegui”. Anthony (2001) en el seu diagnòstic de la professió als Estats Units, recollia també aquesta major preocupació per la seva aparença física de les dones, i esmentava la relació entre l’aspecte de les dones recent llicenciades i la seva facilitat per a trobar feina.

Altres elements d’aquesta “cultura del treball” tenen a veure amb qüestions organitzatives, usos del temps, les xarxes de relacions socials i la seva importància en la trajectòria professional. Algunes d’aquestes qüestions s’analitzen amb més profunditat en els apartats següents.

5.2.3 Els usos del temps i la conciliació

En general, a totes les entrevistes s’ha valorat que l’exercici de l’arquitectura requereix una gran dedicació de temps. Ja des del període de formació, en què a més a més s’acostuma a compaginar amb feines remunerades, sembla que es dediquen moltes hores a la professió, incloent jornades laborals interminables i freqüents caps de setmana de treball.

Més enllà de les adaptacions que sobretot les dones han de fer entre la professió i la vida familiar, la qüestió dels usos diferenciats del temps i de la flexibilitat de la jornada són elements centrals.

En qualsevol professió, la flexibilitat laboral significa:

— Tenir el control i gestió personal del temps i la dedicació invertida. Quantitativament vindria definit pel nivell de feina i projectes que es porten a terme, però l’element central és qualitatiu, és a dir, com s’organitza aquest temps i aquest treball.

— Tenir la capacitat per compaginar, intercalar altres treballs i activitats, ja siguin familiars com altres purament personals –com les de tipus formatiu, d’oci o de participació social-, amb el treball principal. És a dir, la possibilitat de seguir una lògica sincrònica que s’adapti a les necessitats de la vida quotidiana, enlloc de la compartimentació que exigeixen molts dels treballs remunerats.

Concretament, en l’exercici de l’arquitectura, aquesta flexibilitat té uns determinants concrets:

Per una banda, el/ la professional ha d’adaptar els seus horaris als temps dels clients, així com també a les dinàmiques establertes de les reunions i els espais on es fan els contactes, on sorgeixen futurs encàrrecs i on es fa visible el propi treball. Aquests espais poden ser formals (reunions en despatxos, visites d’obres...) com


77

informals (dinars, sopars de negoci, seminaris...).

La flexibilitat pot ser entesa tant com a possibilitat de conciliació de la feina amb altres treballs com pel nivell de disponibilitat que ha de tenir el/la treballador/a. En aquest sentit, segons el que ha quedat reflectit a les entrevistes, es donen diferents nivells de flexibilitat segons els àmbits on s’estigui ubicat professionalment.

Els professionals lliures amb despatx propi afirmen que gaudeixen de molta flexibilitat i control sobre el seu temps, tot i que el nivell de responsabilitat requereixi de jornades laborals quasi infinites:

“Podem estar fins a quarts de deu de la nit, però tenim llibertat per a fer els esmorzars més llargs al matí o fer gestions personals”. En aquest cas, el fet de no tenir fills/es s’apunta com un element important per a valorar positivament aquesta vivència del temps, però davant la possibilitat de ser pare/mare s’afegeix: “Suposo que no podré o no voldré portar aquest ritme de vida laboral. Fills, pares grans... hauré de rebaixar, tot i que la gestió més lliure del temps ho permet. Alhora, el deixar de treballar més hores també té un impacte econòmic”.

La flexibilitat es pot donar també en despatxos d’arquitectes aliens, i molts cops ve donada per la falta de contracte laboral. Aquesta forma de relació laboral comporta una contradicció: la persona no forma part de la plantilla laboral i això li deixa un marge de llibertat en la gestió del temps, sempre i quan s’adapti als requeriments del projecte. No obstant, la realitat és que, ateses les condicions econòmiques i els preus que s’estableixen pels projectes, és necessari un treball molt intens, de moltes hores, per a poder tenir uns honoraris que compensin aquest ritme de vida.

En aquest context, la problemàtica de la conciliació de la vida personal i la laboral emergeix com una de les principals barreres a les que s’han d’enfrontar les dones en la seva trajectòria professional i vital. La maternitat sembla ser, ara per ara, un tombant clau en la vida de les dones, en tant que força a modificar aquests usos del temps i a replantejar-se l’extrema priorització del treball remunerat que és característica de la professió. No succeeix el mateix en el cas dels homes. Aquest aspecte el desenvoluparem més extensament en el següent apartat.

Tot i així, en aquest punt volem introduir un debat més ampli que considerem clau, relacionat amb el temps i les possibilitats de conciliació. Per a evitar possibles costos personals i resistències, la consideració de la necessitat de destinar temps al treball de cura en general i a la maternitat i la paternitat en particular, s’hauria d’anar incloent més formalment en les formes de treball dels despatxos, empreses i obres.

Seria necessari, però, que no es tractés d’una estratègia destinada exclusivament a les dones, perquè –si bé pot ajudar a resoldre situacions personals concretes- no faria més que aprofundir la divisió sexual del treball existent, i per tant, reforçaria la desigualtat de gènere tal i com ha estat conceptualitzada a l’inici d’aquest capítol. Les estratègies empresarials de conciliació de vida personal i professional, si només es destinen a les dones sense replantejar un desplaçament de la valoració de la quantitat d’hores de feina cap a la qualitat de les hores dedicades, el que fan és facilitar la conciliació de les dones al preu de reforçar la seva pitjor posició econòmica i alhora mantenir la desresponsabilització dels homes.

En tant que tots, homes i dones, hem estat nens i nenes, ens posem malalts i ens fem grans i, per tant, depenem d’altres persones i requerim d’un treball de cura, és necessari que tots els col·lectius socials s’hi corresponsabilitzin. Mentre aquesta situació no es doni, les mesures continuaran penalitzant als col·lectius que assumeixen aquesta feina, socialment imprescindible però no remunerada.

La conciliació de temps és avui una de les problemàtiques centrals de la nostra


78

societat, especialment en el moment actual, en un context d’envelliment de la població i d’integració creixent de les dones al mercat laboral. Les dones catalanes cada cop menys volen i poden assumir en exclusiva aquestes tasques, renunciant a l’autonomia econòmica. Aquest fet està generant tensions personals i socials molt importants en tots els àmbits laborals, també en el de l’arquitectura, que cal abordar tant per part de les institucions com de les empreses.

5.2.4 Les condicions laborals

En aquest apartat es fa una caracterització dels elements més destacables de la professió pel que fa a les condicions laborals en les que es desenvolupa. Aquestes condicions poden tenir un impacte de gènere diferenciat i desigual.

En primer lloc es pot afirmar, i així ho confirmen les dades i les reflexions de les persones entrevistades, que és una professió desenvolupada en unes condicions laborals molt flexibles i on la formalitat d’aquestes condicions cada cop és menor. Una de les persones entrevistades fa èmfasi en com el fet que el Col·legi d’Arquitectes hagi deixat de regular els salaris que els professionals han de rebre, tot i que existeixen uns preus estipulats de guia, fa que els honoraris a percebre depenguin cada cop més de la capacitat de negociació i pacte que tingui cada treballador/a, ja sigui dins de la seva empresa com en relació amb els clients. És a dir, les condicions laborals, els horaris, i els drets i deures de treballadors/es, clients i empresaris/es cada cop depenen més de negociacions concretes i individuals entre les parts implicades en cadascun dels projectes o encàrrecs a realitzar.

Hauria de veure’s de quins elements depèn aquesta capacitat de negociació. Tot i que seria necessària una anàlisi amb més detall i profunditat, es poden apuntar algunes variables com són: l’experiència i trajectòria de la persona, el caràcter i formes del client/a o empresari/a; l’edat i el sexe de les persones i com es perceben mútuament en la negociació; el marc legal i formal del context.

Una altra de les reflexions extretes de les entrevistes està lligada a les motivacions que porta als i les arquitectes a escollir i a seguir apostant per aquesta professió. Seguint en l’àmbit de les condicions laborals, en algunes entrevistes s’ha conclòs que s’ha d’acceptar que actualment és en les promotores i constructores on es donen unes millors condicions econòmiques. La contradicció ve donada pel fet que és l’àmbit on la realització professional lligada a la creativitat, l’art i fins i tot la relació amb l’entorn/ societat i la creació és menor.

No obstant, en general es percep que l’arquitectura és una professió que permet un cert nivell adquisitiu. La relació entre dedicació, sacrifici i recompensa econòmica és força positiva.

El que ja no es valora tant positivament són els beneficis socials derivats del treball. Els professionals que exerceixen com a autònoms, ja sigui per compte propi, col·laborant en un despatx aliè o ocupant un lloc de treball assalariat encobert, que com hem mostrat constitueixen un percentatge important dels i les arquitectes, no tenen assegurats els drets socials bàsics. Les baixes per malaltia, per maternitat, les vacances, la jubilació, per posar alguns exemples, es poden convertir en moments molt problemàtics.

En general, es considera que la necessitat d’assegurar una certa estabilitat en els ingressos fa que aquests professionals entrin en una roda en què han d’aconseguir constantment nous projectes. Això implica normalment un volum de feina molt important, amb jornades laborals sovint esgotadores. El paper central del sector públic


79

en la producció arquitectònica, amb els pagaments diferits i la necessitat d’ajustar-se als calendaris administratius que comporta, fa que aquesta empresa encara sigui més difícil.

Així i tot, per a entendre el compromís de molts arquitectes –fins i tot els que pitjors condicions laborals tenen- amb la professió en general i amb l’exercici liberal en particular, cal tenir en compte la dimensió vocacional que té la professió. L’arquitectura no és només concebuda com un instrument per a aconseguir els ingressos necessaris per viure, sinó també com un espai de realització personal.

5.2.5 L’anàlisi de les diferències i desigualtats de gènere

Des d’una perspectiva de gènere sovint és difícil destriar si determinades dinàmiques socials són diferents o si, a més de ser diferents, també són desiguals en tant impliquen pitjors condicions per a un dels sexes. Tal i com es desenvolupen les relacions socials de gènere, els impactes de les diferències entre homes i dones solen tenir uns orígens i unes conseqüències marcades per la posició que uns i altres ocupen en l’estructura social, una posició que s’organitza amb una lògica essencialment jeràrquica. En conseqüència, sovint les diferències de gènere s’acaben convertint en desigualtats, generant conseqüències negatives per a les dones com a col·lectiu.

LES DIFERÈNCIES En aquest apartat centrem aquestes diferències en la incorporació del rol

reproductiu de les dones i les diferents estratègies i formes de fer que això implica per a continuar en la professió.

Si tornem a posar la mirada en la maternitat, doncs, cal citar algunes experiències de dones que han obert camins a la inclusió de la maternitat i dels temps de cura en les dinàmiques laborals.

“Sovint portava el fill al despatx, per donar de mamar. No havia passat mai al meu despatx però tothom va reaccionar molt bé, no hi va haver problemes.” “El meu fill va mamar literalment l’obra que estava fent en aquell moment”. “Sóc arquitecta de 9 a 17h. I mare de 17h. en endavant, amb això ho dic tot. En 6 hores faig el mateix treball que molts homes en 8, comprovat. El temps és escàs i entre visita i visita d’obra sempre hi ha alguna compra, cumple de nens, dentista”

Aquestes diferències venen donades per la incorporació, en les dinàmiques professionals, d’experiències pròpies de les característiques de les vides de les dones, determinades per la divisió sexual del treball. Aquestes formes de fer diferents en un futur, haurien de ser incorporades en la “normalitat” de la professió, en tant que són una expressió més de les experiències i percepcions dels professionals, que també són diversos. Aquesta incorporació no només respon a la voluntat de reduir les desigualtats pel què fa a les possibilitats professionals de dones i homes, si no que és necessària per la pròpia sostenibilitat de la professió, que ha de donar resposta a una realitat cada cop menys masculinitzada.

S’ha de tenir en compte que la majoria d’aquestes “noves situacions” vénen donades perquè l’exercici professional va deixant de realitzar-se des d‘una posició unidimensional, ja que s’incorporen altres aspectes de la vida que van acompanyades de grans responsabilitats i necessitats de temps i recursos. De moment, aquestes altres formes d’exercir la professió són minoritàries, d’estratègies que sorgeixen, ara per ara, de decisions i necessitats individuals però que a la llarga podrien generar


80

noves formes de conciliació i d’entendre l’exercici professional, que facilitin la feina a les dones que no volen o no poden permetre’s que la maternitat provoqui una discontinuïtat en les seves carreres professionals. Sembla que, en un futur, aquestes qüestions estaran cada cop més presents, i caldrà veure com es fa front a aquests reptes.

Es donen, en general, situacions de discontinuïtat en les carreres professionals. Algunes dones, a partir de la maternitat, sobretot en els primers anys, es troben en la necessitat de trencar amb els ritmes professionals mantinguts fins aleshores. A les entrevistes apareixen diverses formes d’aquest trencament:

“La meva dona també és arquitecta i, per una opció generosa per part seva, quan vam tenir els fills va posar la professió en segon terme. Després li va costar tornar a inserir-se. Suposo que va haver de ser així perquè jo no vaig prendre certes responsabilitats que, ara amb el temps, veig que em pertocaven”

“En vista del ritme de vida tan intens –matí al despatx i a les tardes a casa amb el bebé- després d’una època d’angoixa vaig fer un replantejament de vida, una reorientació professional que em donés estabilitat i un sou fix. (...) Porto més de cinc anys a l’empresa i no ho compatibilitzo amb res més. És impossible”

El fet de ser mare (i pare, però l’impacte, per ara, és majoritàriament sobre les dones) comporta en alguns casos un canvi d’àmbit de treball, cercant una major estabilitat. En altres casos, l’opció més valorada (però s’han de donar certes condicions econòmiques i de bona posició en la professió), és la d’establir-se autònomament amb despatx propi i tenir un major control dels horaris i els temps de treball, fet que permet un major nivell de conciliació entre els diferents treballs.

La intensitat de l’impacte de la maternitat, fins a quin punt aquesta constitueix o no un punt d’inflexió en la carrera professional, també dependrà de l’estatus o poder adquisitiu, del suport de xarxes familiars de què es disposi i del nivell de corresponsabilitat de la parella (que dependrà, entre d’altres factors, de la seva professió, és clar).

En un sector com el de l’arquitectura, que a partir de determinats moments en la trajectòria laboral es sol poder gaudir d’un cert nivell d’ingressos, el pagament de serveis privats per a cobrir aquesta falta de temps és una opció força escollida. A més, en els treballs de major qualificació, que estan adscrits en general a un cert nivell adquisitiu i d’estatus, tant homes com dones tendeixen a adoptar una posició masculina a la llar. És a dir, si els és possible opten per no realitzar les tasques domèstiques i delegar també part de les tasques de cura, externalitzant-les a altres persones a les que contracten pels seus serveis (Izquierdo (dir.): 1998). En aquests casos, no obstant, es sol donar una divisió sexual del treball en la gestió i coordinació d’aquests serveis, que també requereixen d’un temps i d’una atenció, i que en termes generals assumeixen les dones.

LES DESIGUALTATS Una de les causes de les desigualtats en la professió d’arquitectura venen, com

hem dit en l’apartat anterior, del significat i espai que ocupen en l’imaginari de la professió i en d’altres esferes de la vida. S’han vist les diferents formes d’encarar aquesta situació, però el més important és com afecten negativament en la carrera professional, no només per qüestió de temps i formes de treballar, si no també per estigmes i estereotips socials.

Un d’ells és percebre, per part de les empreses i els clients, que la maternitat és un handicap en la disposició de les dones a treballar i poder seguir el ritme que els


81

projectes requereixen. És diferent el fet de sentir personalment la dificultat de conciliar els treballs, que sentir des de fora que es decideix que no s’és la mateixa professional que abans. En alguns casos, com en moltes d’altres professions, algunes dones opten per amagar la seva condició de mares per evitar aquestes reaccions dels clients o de les empreses i despatxos dels que reben els encàrrecs.

“’No et passo feines perquè ara no tindràs temps’, i no en tenia, però se’m pressuposava que no en voldria assumir, tot i que estava complint els objectius, traient tots els encàrrecs”.

Un segon àmbit on s’ubiquen les desigualtats és en el nivell de reconeixement de les dones com a arquitectes en alguns sectors professionals. Es detecta com manca encara la percepció de les dones com a autoritat i direcció. Un d’aquests espais és l’obra, on cada cop es donen més situacions on les dones ocupen posicions de direcció, com Caps d’Obra, Direccions Tècniques... . En aquest punt no hi ha consens a l’hora de delimitar on es dóna concretament aquesta falta de reconeixement. Els homes arquitectes entrevistats consideren que són els treballadors de peu d’obra els que tenen un menor respecte i consideració envers les companyes. Adscriuen aquest “masclisme” a un cert sector social. En canvi, les dones entrevistades, amb diverses experiències com a caps d’obra, consideren que són els promotors i constructors als que més els costa encara de reconèixer l’autoritat d’una dona arquitecta. El nivell de “masclisme” en aquests espais no està relacionat amb nivells socials, ja que en molts casos, fent referència a reunions directives, en ambients suposadament més il·lustrats pel què fa a formació, es senten menys reconegudes.

“Anar a explicar el projecte de l’equip i portar un ajudant home –delineant, per exemple- i veure com els clients es dirigien a ell perquè jo era jove i dona i no podia ser jo l’arquitecta. Això m’ha passat moltes vegades”.

Una de les dones apunta que potser la diferència del tracte està en què els arquitectes són percebuts socialment com a persones altives i distants, i les formes utilitzades a l’hora de donar les ordres o dirigir-se al personal poden transmetre aquesta sensació. En canvi, sense voler entrar en tòpics, les dones que ella coneix com a caps d’obra sembla que despleguen un estil de relació i un tracte més humà i proper amb tot el personal.

5.5 LA PERCEPCIÓ DE LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS EN LA PROFESSIÓ

Aquest capítol ofereix una primera aproximació a la percepció que, en la mateixa professió, hi ha sobre la desigualtat de gènere. Una desigualtat percebuda tant des d’una perspectiva general com en situacions específiques que es poden donar en l’exercici professional.

Les fonts utilitzades per a l’elaboració d’aquest apartat són tant les entrevistes realitzades com, principalment, les dades facilitades de l’Observatori de Satisfacció Col·legial, que realitza el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Com en apartats anteriors, aquestes dades provenen d’enquestes fetes a un nombre concret d’homes i dones professionals (401 en aquesta mostra, un 75% d’homes i un 25% de dones) als que se’ls hi pregunta diverses qüestions relacionades amb la professió i amb els serveis que la institució ofereix. L’anàlisi se centra en les qüestions referides específicament a les relacions de gènere.


82

La percepció de la discriminació de gènere en la professió

La percepció de les discriminacions de gènere en la professió és minoritària per ambdós sexes, tot i que les dones la perceben en un 32,5% i els homes en un 19,2%. És a dir, en general, no es creu que en la professió d’arquitectura es donin situacions de discriminació d’una forma estructural.

Taula 48: Creu que en l’exercici de la professió hi ha situacions de discriminació de gènere? (Percentatges de la distribució de cada sexe)

Homes Dones Sí 19,2 32,5 No 77,7 65,8 Ns/ Nc 3,1 1,8 Font: Observatori de Satisfacció Col·legial COAC (2006)

Si creuem la variable edat (taula següent), veiem que la percepció d’aquesta desigualtat disminueix en ambdós sexes amb l’augment de l’edat. Dels homes que sí creuen que hi ha discriminació de gènere, n’hi ha un 25,6% menors de 40 anys i un 16,2% majors de 40 anys. En el cas de les dones també es dóna aquesta disminució, passant de ser un 34,1% que perceben les desigualtats de gènere en edats menors de 40 anys, a un 28,1% en majors de 40 anys.

Taula 49: Creu que en l’exercici de la professió hi ha situacions de discriminació de gènere? (Percentatges de la distribució de cada sexe i edat)

Homes Dones <41 a. >40 a. >41 a. <40 a. Sí 25,6 16,2 34,1 28,1 No 71,1 80,7 64,6 68,8 Ns/ Nc 3,3 3,0 1,2 3,1 Font: Observatori de Satisfacció Col·legial COAC (2006)

Aquest fet es contradiu amb algunes reflexions extretes de les entrevistes, sobretot d’algunes dones que, com la que se cita a continuació, han assenyalat que la consciència de gènere l’han anat desenvolupant amb l’edat: “he anat prenent consciència de la dificultat-valentia com a dona en el fet d’estar en un context tan masculinitzat i inhumanitzat. Aquesta consciència ve al cap d’uns anys, quan pots prendre una mica de distància”.

Són diverses les explicacions sobre aquestes dades que poden contradir la nostra hipòtesi segons la qual, amb l’edat, conjuntament amb les càrregues familiars, exercir la professió és cada cop més dificultós per a les dones.

Podria afirmar-se que les dones de més edat estan més establertes professionalment i ho han fet renunciant a la família, fet que no els ha suposat una presa de consciència del què suposa, com en altres casos, trobar un equilibri entre ambdós treballs.

Les dones de més edat que han muntat la seva empresa, acaben sent més autònomes. Possiblement, com hem vist en altres apartats, han desenvolupat estratègies pròpies, individuals, per a superar aquesta situació.

És un fet que el reconeixement de l’autoritat i la professió creix amb l’edat. Tant és així que a una noia de 32 anys li suposa un major esforç aconseguir el


83

reconeixement per part dels altres i d’ella mateixa que a una dona de 50 amb una trajectòria més consolidada i una fortalesa interior que li permet ubicar-se des d’una dimensió amb major autoritat.

Per últim, pel què fa a les percepcions en les entrevistes realitzades, els diferents homes entrevistats no perceben que hi hagi desigualtats en la professió, almenys en els àmbits i entitats on ells han treballat. Sobre la conciliació sí veuen que és un problema però no eleven el seu impacte a grau de discriminació o desigualtat.

Les dones joves perceben aquesta desigualtat en la dificultat per rebre el reconeixement i autoritat, en relació a la seva edat com també al sexe. En canvi, les dones entrevistades sí perceben que la maternitat ha suposat un entrebanc per poder continuar desenvolupant-se professionalment.

Les desigualtats de gènere en situacions concretes

En general, es pot afirmar que les dones perceben amb major proporció les desigualtats o discriminació de gènere que els homes. Això no obstant, abans d’analitzar amb major detall les dades, cal remarcar la diferència de proporcions afirmatives i negatives quan es demana concretar situacions en què es manifesti desigualtat o discriminació.

Tot i que, com vèiem en la taula anterior, no hi ha una percepció majoritària de desigualtats de gènere en la professió en general, sí s’està d’acord (en general) amb les diferents situacions concretes que es plantegen, que deriven en desigualtats de gènere, tot i que no es pregunti tan directament.

Aquesta diferència, que pot portar a confusió, pot explicar-se per:

Es va establir com a primera pregunta del qüestionari la discriminació de gènere en la professió. Pot haver una tendència a no percebre les raons estructurals de la discriminació i menys sense potser haver promogut la reflexió prèviament a través d’altres preguntes més indirectes.

Estudis diversos demostren que el concepte de discriminació sol ser entès com una acció intencional i no tant estructural i fruit del sistema de relacions socials. És a dir, es sol respondre pensant més en termes de discriminació directa i manifesta, analitzant si en primera persona han viscut, observat o no una discriminació concreta intencionada en algun dels espais on han treballat pel fet de ser home o dona. O si ho han viscut, ho consideren un fet aïllat que no pot fer-se extensiu per a valorar que en la seva professió hi ha discriminació de gènere.

En canvi, les preguntes sobre situacions concretes responen més a una discriminació indirecta o encoberta, aquella que ve donada en aquest cas per les conseqüències en les dinàmiques de treball i les dificultats d‘encabir en certs esquemes de treball i relacions laborals. Aquestes dificultats sí poden ser producte de com les dones i els homes són educats, viuen i es relacionen, i com això té un impacte diferenciat i desigual en les oportunitats que uns i altres tenen, partint de la base que les persones no les perceben directament pel fet de ser homes i dones.

Si analitzem amb major detall aquestes situacions de desigualtats concretes que ens mostra la taula següent, es dóna un cert consens en homes i dones al afirmar que les responsabilitats familiars i la conciliació entre la vida familiar són un entrebanc per a la carrera professional de les dones.

No és tal el consens en aspectes de com aquestes desigualtats (algunes fruit d’aquesta major responsabilitat familiar de les dones i altres, potser, per


84

discriminacions més directes en quant a menys valoració de les capacitats de les dones en desenvolupar la seva professió o com certes habilitats de gènere femení no són reconegudes en l’arquitectura) es manifesten concretament en l’autoritat i el poder de les dones en la professió d’arquitectura.

En el cas de les menors responsabilitats directives de les dones, un 59,5% de les dones afirmen que es dóna aquesta realitat, enfront un 38,2 dels homes. Cal assenyalar que un 14,5% dels homes no ha contestat aquesta qüestió, enfront només un 2,7% de dones. Pel què fa a si les dones perceben honoraris inferiors als dels homes, la diferència s’amplia. Un 59,5% de les dones hi estan d’acord i un 60% dels homes, no.

Taula 50: Opinions sobre situacions concretes de discriminació de gènere en la professió (acord o desacord a les afirmacions exposades) (Percentatges)

Homes Dones 1. Les dones arquitectes tenen poques responsabilitats directives en els despatxos professionals Més aviat d’acord 38,2 59,5 Més aviat en desacord 47,3 37,8 Ns/ Nc 14,5 2,7 2. Les responsabilitats familiars suposen un fre per la promoció professional de la dona arquitectes Més aviat d’acord 83,6 83,8 Més aviat en desacord 16,4 13,5 Ns/ Nc 0,0 2,7 3. Les dones arquitectes tenen majors dificultats per conciliar la seva vida laboral i familiar que els homes arquitectes Més aviat d’acord 83,6 94,6 Més aviat en desacord 12,7 5,4 Ns/ Nc 3,6 0,0 4. Les dones arquitectes tendeixen a percebre honoraris que estan per sota dels honoraris dels homes arquitectes Més aviat d’acord 21,8 59,5 Més aviat en desacord 60,0 35,1 Ns/ Nc 18,2 5,4 5. En general, la visibilitat externa de la professió és masculina, i les dones arquitectes són poc visibles Més aviat d’acord 67,3 64,9 Més aviat en desacord 30,9 35,1 Ns/ Nc 1,8 0,0 Font: Observatori de Satisfacció Col·legial del COAC, 2006

Al creuar de nou la variable edat (taula següent) es torna a donar el fet que les dones més joves de 40 anys estan en general més d’acord en afirmar aquestes situacions de desigualtat que les dones majors de 40. En canvi, en els homes, els percentatges varien segons la situació exposada, però en general els percentatges d’opinió són semblants en les dues franges d’edat.

Són destacables la distància en les proporcions d’homes i dones joves respecte les seves opinions sobre les diferències d’honoraris entre homes i dones. En aquest cas els homes més joves estan en major desacord (60%) que els homes majors de 40 anys (35,1%) amb l’afirmació que les dones perceben menys honoraris que els homes. En canvi les dones joves estan d’acord en doble proporció a les majors de 40 anys. Aquesta diferència entre homes i dones joves podria donar-se perquè aquests arquitectes joves, per la condició de joves, també viuen aquesta discriminació i l’expliquen més per una qüestió de joventut i no tant de sexe/gènere.


85

Per últim, són remarcables les proporcions d’homes majors de 40 anys que no han respost a la pregunta sobre diferències en quan a responsabilitats directives (21,9%) i a la que pregunta sobre les diferències d’honoraris (25%).

Taula 51: Opinions sobre situacions concretes de discriminació de gènere en la professió (acord o desacord a les afirmacions exposades) (Percentatges de la distribució de cada sexe i edat)

Homes Dones <41 a. >40 a. <41 a. >40 a.

1. Les dones arquitectes tenen poques responsabilitats directives en els despatxos professionals Més aviat d’acord 47,8 31,3 64,3 44,4 Més aviat en desacord 47,8 46,9 32,1 55,6 Ns/ Nc 4,3 21,9 3,6 0,0 2. Les responsabilitats familiars suposen un fre per la promoció professional de la dona arquitectes Més aviat d’acord 78,3 87,5 85,7 77,8 Més aviat en desacord 21,7 12,5 14,3 11,1 Ns/ Nc 0,0 0,0 0,0 11,1 3. Les dones arquitectes tenen majors dificultats per conciliar la seva vida laboral i familiar que els homes arquitectes Més aviat d’acord 82,6 84,4 100,0 77,8 Més aviat en desacord 13,0 12,5 0,0 22,2 Ns/ Nc 4,3 3,1 0,0 0,0 4. Les dones arquitectes tendeixen a percebre honoraris que estan per sota dels honoraris dels homes arquitectes Més aviat d’acord 21,7 21,9 67,9 33,3 Més aviat en desacord 69,6 53,1 25,0 66,7 Ns/ Nc 8,7 25,0 7,1 0,0 5. En general, la visibilitat externa de la professió és masculina, i les dones arquitectes són poc visibles Més aviat d’acord 69,6 65,6 64,3 66,7 Més aviat en desacord 26,1 34,4 35,7 33,3 Ns/ Nc 4,3 0,0 0,0 0,0 Font: Observatori de Satisfacció Col·legial del COAC, 2006

5.6 CONCLUSIONS

L’exercici pràctic de l’arquitectura trenca amb algunes imatges que socialment solen relacionar-se amb aquesta professió.

— Les formes com es desenvolupa no són homogènies, així com tampoc les condicions econòmiques que l’acompanyen.

— Hi ha una forta dimensió de gènere en les possibilitats d’exercir i realitzar-se professionalment. Són tres els elements que principalment caracteritzen aquesta dimensió:

El grau de reconeixement, en cada àmbit professional, de les dones com a arquitectes i, especialment, amb càrrecs de responsabilitat i autoritat

Les formes com s’exerceix la professió haurien de modificar-se per a


86

poder organitzar els temps i dinàmiques de treball equilibradament, per tal de que hi tinguin cabuda altres aspectes rellevants de la vida. Fins ara, l’element que afecta d’una manera més desigual a dones i homes és la maternitat/ paternitat.

La variable edat té un pes important, a més del gènere, en com els i les professionals s’ubiquen i són percebuts professionalment.

— Caldria analitzar més en profunditat de com s’ubiquen homes i dones en la professió, tant a nivell horitzontal (sectors públic o privat, tipus d’empreses o despatxos, branques d’activitat, etc.) com vertical (en relació a les jerarquies professionals, les facilitats de promoció, la distribució dels càrrecs de responsabilitat, el sostre de vidre, etc.). En aquest sentit, caldria treballar per a que les dades existents sobre la professió incorporessin sistemàticament la variable sexe, per a poder posteriorment fer un diagnòstic a fons de la realitat existent.

— En general, no hi ha una gran percepció de discriminació de gènere per part dels i les professionals. Això no obstant, sí s’afirma que es donen situacions concretes que afecten de manera diferent i desigual a les dones que als homes. La situació on hi ha un major consens en quant a l’impacte de gènere són les responsabilitats familiars; també hi són la falta de dones en càrrecs de direcció i responsabilitat, tot i que aquestes diferències són percebudes bàsicament per les dones.

— Les condicions laborals que caracteritzen la professió són valorades com a força positives a nivell econòmic, però no així a nivell dels beneficis socials i prestacions legals que acompanyen a una professió exercida principalment de forma liberal. Aquesta situació també té una dimensió de gènere ja que les capacitats de negociació són bàsicament individuals, i no es donen estratègies grupals de pressió professional de defensa de certs drets, perla qual cosa els grups en situacions de major vulnerabilitat, com poden ser les dones i la gent jove, tenen pitjors condicions.


87

CAPÍTOL 6: LA VISIBILITAT

6.1 EL CONCEPTE DE VISIBILITAT LLIGAT A LA PROFESSIÓ D’ARQUITECTURA

L’arquitectura és una disciplina tècnica i artística que socialment és percebuda molt lligada a la imatge de l’arquitecte com a creador i modificador de la natura. Aquesta figura podria correspondre a la imatge d’un home adult, blanc, unidimensional, dedicat exclusivament a la seva professió, sense cap vincle familiar ni personal amb una forta capacitat creadora, del què a partir del seu treball individual crea obres que conformen i modifiquen els espais tant domèstics com públics que formen part del nostre entorn.

Tal i com s’ha anat exposant i com comenten algunes de les persones entrevistades, l’arquitectura és coneguda sobretot per les persones autores de certes obres considerades històricament i no tant per les funcions i el sentit de la disciplina com a tal. És a dir, és més coneguda pel producte que no pas per sí mateixa.

Aquesta concepció de l’arquitectura no només pertany al coneixement social en general, si no també a l’acadèmia, les escoles d’arquitectura i les institucions que la representen. Un exemple n’és la formació universitària, des d’on es transmet a l'alumnat aquesta voluntat de ser grans professionals, que tinguin capacitats per a fer grans obres, ser coneguts i formar part del que s’ha anomenat star system de la professió. No obstant, hi ha un consens entre les persones entrevistades de que aquesta visió de la professió transmesa en els anys d’estudi no té gaire relació amb la pràctica posterior, i que el prestigi i la visibilitat com a arquitecte/a està només reservats a uns quants. La resta de professionals desenvoluparan la seva feina en el seu àmbit sent més o menys visibles i reconeguts en un entorn de dimensió i projecció pública menor.

L’origen social i el sexe com a variables que poden determinar la visibilitat

L’arquitectura, com a moltes professions liberals amb una llarga història acadèmica i tècnica, té un origen en la seva pràctica i institucionalització molt lligat a la burgesia catalana. L’arquitectura, a més, és una disciplina híbrida entre art i ciència amb una gran capacitat d’influenciar en la societat, fet que la fa també estar relacionada amb grups socials amb una certa consciència social i que en certs moments de la història han volgut fer de la seva professió una eina per a transformar i millorar les condicions de vida. Aquesta fita de la disciplina és mencionada per la


88

majoria de persones entrevistades al ser preguntades per “què és o hauria de ser l’arquitectura”. Tal i com s’ha vist en el capítol de Professió, el tipus de relacions socials, entre elles les familiars, i la capacitat econòmica pròpia, són un element molt determinant a l’hora d’establir-se com a professionals i poder accedir a certes possibilitats en quan a projectes, fins i tot l’accés a concursos i premis, i altres activitats que se’n deriven com a professionals, com són l’edició d’articles en revistes, la publicació de llibres o el ser convidat com a ponent en actes públics.

En una altra dimensió es troben les diferències de gènere en quant a la visibilitat de les dones arquitectes. Tal i com es veurà en els següents apartats, poques dones formen part actualment d’aquesta arquitectura pública i visible, fins i tot de prestigi, com han definit algunes persones entrevistades.

Breu referència històrica a les arquitectes

Probablement, aquesta invisibilitat és un exemple més de la “cultura dominant” i l’imaginari de la professió, molt masculina. És per això que hem considerat important fer un breu repàs a les dones que en diferents moments històrics han participat de l’arquitectura.

Com s’ha mencionat en capítols anteriors, hi ha dones creadores, arquitectes i pensadores de l’espai al llarg de la història, tot i que les seves experiències i obres no hagin estat recollides per la història de la disciplina, que ha seguit un model androcèntric. Cal citar a Christine de Pizan, a l’Edat Mitjana, considerada com la primera escriptora professional d’occident. De Pizan reflectia en els seus escrits i pintures les activitats de les dones en la construcció quotidiana de les ciutats.

Kathryn H. Anthony (2001), per la seva part, cita diverses arquitectes que han aportat en la construcció i transformació de l’entorn, bàsicament des del disseny. Cal destacar Plutilla Brizio o Brizzi, a la Roma de mitjan de 1700, la primera dona arquitecta que es coneix. Finlàndia va ser el primer país europeu on les dones van poder-se graduar com arquitectes, a la dècada de 1890.

Constantita Vaiou és citada a Greed (2003) com a autora d’estudis en els que intenta trencar amb l’imaginari d’èpoques com el la Grècia clàssica, de gran explosió en la construcció i la creació arquitectònica, en els que suposadament les dones estaven constrenyides a l’espai privat i no participaven del disseny i construcció de l’espai públic.

Hem de arribar a principis del segle XX, època en la qual algunes dones comencen a irrompre en espais de creació cultural i entorns universitaris, per a trobar dones en la disciplina. Noms com Eileen Grey, Aino Marsio Aalto o Allison Smithson són algunes d’aquestes pioneres. Algunes d’elles van ser reconegudes principalment per ser companyes d’arquitectes prestigiosos.

A Espanya va ser Matilde Ucelay la primera arquitecta espanyola. Va acabar la carrera l’any 1936 i, tot i que ha treballat durant 50 anys, va ser invalidada professionalment durant la Dictadura49. Altres noms a destacar són Rita Fernández Queimadelos i Juana Ontañón.

En les darreres dècades i actualment, en el context català, moltes de les arquitectes reconegudes ho han estat principalment per la seva vinculació personal a

49 Informació extreta de Instituto Andaluz de la Mujer (200$) Construir en paridad. Ciudad, Arquitectura y Mujeres.


89

homes arquitectes, sobretot com a parelles que comparteixen estudis propis o empreses molt reconegudes a la ciutat de Barcelona. Una altra reflexió ens porta a qüestionar, també des d’un punt de vista històric, quina relació hi havia i hi ha entre el nombre de dones que estudiaven i estudien la carrera d’arquitectura i quantes d’elles finalment han exercit la professió.

El perquè de la invisibilitat actual de les dones arquitectes

Tot i que cada cop més es comencen a reconèixer les aportacions de les dones, com a individus independents, en la professió de l’arquitectura, cal pensar quines són les raons que porten a que en els espais i activitats de reconeixement professional, les dones encara siguin una gran minoria.

.La primera de les raons apunta al nombre de dones que exerceixen la professió. Com s’ha anat reflectint al llarg de l’estudi, fins fa poc hi ha una correlació entre el baix nombre de dones visibles i reconegudes amb el nombre de professionals en actiu.

Però potser les reflexions que més interessen són les de tipus qualitatiu, que van a l’arrel del perquè d’aquesta invisibilitat.

En primer lloc, cal afirmar que tant les escoles d’arquitectura com les institucions que representen i promouen la professió són institucions clarament masculines en quant al sexe que conforma els òrgans de poder i els espais de participació. En aquests espais sembla costar reconèixer l’existència de figures femenines com a representants d’aquesta professió, per exemple a l’hora d’organitzar taules rodones o organitzar exposicions d’obres d’arquitectes.

D’altra banda, les dinàmiques de la professió d’arquitectura i les estratègies personals i professionals estan molt vinculades a un model masculí de persona. Tal i com hem vist en capítols anteriors, això té un impacte en quant a les formes de relació i treball, l’imaginari que es té de l’arquitecte com a professional i, el que cada cop sembla ser més important, la incompatibilitat d’aquesta forma d’exercir la professió amb responsabilitats familiars o amb trobar espais de temps propi.

El prestigi com a únic indicador d’èxit professional?

Al llarg de les converses mantigudes amb les persones entrevistades queda reflectida la vinculació entre ser visible i reconegut públicament i el tenir èxit professional, tot i que en la majoria dels casos no es posa com a únic requisit d’aquest èxit la bona qualitat de la feina.

Això no obstant, la visibilitat com a professional dóna altres beneficis que van més enllà de l’èxit i són les capacitats d’incidir en l’entorn i en la professió, qüestions molt lligades en l’arquitectura. Així, es pot afirmar que la visibilitat té dues cares

— El prestigi professional oficial;

— La capacitat de participar socialment d’una forma crítica en la definició de la realitat i en com l’arquitectura hi pot influir.


90

Alternativament a aquest pensament hegemònic, des d’alguns discursos i posicionaments socials determinats, es treballa per objectius que van més enllà del prestigi professional lligat al reconeixement en els espais i institucions que representen una visió tradicional de la disciplina. Aquests posicionaments professionals alternatius, aposten per recuperar un sentit més vinculat a la responsabilitat social de l’arquitectura. D’aquesta manera, el ser visibles i reconeguts com a arquitectes tindria com a objectiu poder utilitzar les capacitats i autoritats que aquest reconeixement dóna per a iniciar processos crítics per a repensar l’arquitectura i l’urbanisme, per tal de construir espais urbans i habitatges des d’interessos que solen ser invisibles.

Segons ens comenta una de les persones entrevistades, aquesta altra concepció i ús de la visibilitat com a arquitectes no pot ser considerada una sensibilitat específicament femenina, ni està més present en les dones arquitectes. Però les formes en què aquesta arquitectura s’exerceix, les relacions personals i professionals que s’estableixen des d’aquesta forma d’exercir la professió, sí són més respectuoses i integren la diversitat, no només de gènere, si no de diferents necessitats que depenen, per exemple, de l’origen social i cultural.

Hagués estat interessant desenvolupar un estudi més en profunditat d’aquests altres espais professionals. No s’ha disposat de dades d’arquitectes que, de forma voluntària o com a part de la seva feina, es desenvolupen en el tercer sector, treballant més vinculadament a la societat o per a uns sectors socials amb menys recursos o reconeixement oficial. Són formes d’aplicació de l’arquitectura que tenen altres estratègies de visibilitat.

6.2 LA VISIBILITAT LLIGADA A LES ACTIVITATS PÚBLIQUES DE LA PROFESSIÓ: DADES

En aquest apartat presentarem les dades disponibles referents a la projecció pública de la professió, com són les relatives a premis, publicacions i activitats organitzades pel Col·legi.

Els premis

En aquest apartat mostrem una selecció de premis reconeguts en el context barceloní i català. Són una mostra de dades objectives que il·lustren com es dóna en l’actualitat el repartiment del prestigi públic professional, entès com el reconeixement per part de les institucions que premien la producció arquitectònica actual.

Les dades dels premiats i, en els casos on s’ha trobat la informació, dels jurats, es presenten segregades per sexe. La inclusió de les dades dels jurats ve donada per la hipòtesi que el sexe de les persones que defineixen el que ha de tenir una menció especial sent reconegut públicament, tindrà un impacte en quins seran els resultats i la distribució per gèneres d’aquest prestigi professional, donat que ja hem mostrat com la forma d’ubicació en el món professional és en bona part diferent. D’altra banda, també es deu a que el propi fet de formar part d’un jurat ja és en sí mateix una forma de reconeixement i d’autoritat.

Les dades que es presenten en les següents taules són un reflex de la distribució per sexes del reconeixement públic dels professionals, reconeixement vinculat al lliurament de premis per part d’institucions de reconegut prestigi nacional i internacional. És a dir que hi ha relació entre l’estar ubicat en aquests espais amb una


91

alta capacitat de projecció pública que deriva en majors i millors oportunitats laborals.

Pel què fa als jurats, és en els Premis FAD on les dones estan més subrepresentades, tot i que a priori es podria pensar que en aquests premis hi hauria d’haver més presència de dones, degut a la seva orientació al disseny i l’interiorme, àmbits on les dones són més protagonistes històricament, i han estat la punta de llança de l’entrada de les dones a la professió d’arquitectura. En aquests premis, doncs, no s’arriba a un 10% de dones entre el total de persones que s’ocupen en aquests càrrecs. En els Premis MIES VAN DER ROHE i els Premis CIUTAT DE BARCELONA, les dones sobrepassen el 30%.

Respecte als guanyadors/es les proporcions d’homes i dones segueixen la mateixa proporció en cada un dels premis, sent els Premis FAD on les dones tenen uns menors percentatges de premiades i els CIUTAT DE BARCELONA els que, en l’any 2002 el premi va ser atorgat a un home i el 2005 a un home i a una dona.

Aquests resultats poden corroborar la hipòtesi sobre la relació entre la distribució per sexes en els jurats i la que es dóna en els premiats. És a dir, hi ha una correlació entre l’augment del percentatge de dones en els jurats i un major percentatge de dones premiades.

Taula 52: Premis FAD

JURAT PREMIS Any Homes %total Dones %total Homes %total Dones %total 1990 8 100% 0 0% 64 88% 9 12% 1994 12 92% 1 8% 41 82% 9 18% 2000 59 84% 11 16% 2005 79 81% 19 19% Font: Anuaris PREMIS FAD

Taula 53: Premis MIES VAN DER ROHE, Arquitectura Europea

JURAT PREMIS Any Homes %total Dones %total Homes %total Dones %total 1997 6 67% 3 33% 32 78% 9 22% 1999 7 70% 3 30% 41 79% 11 21% 2001 7 70% 3 30% 51 85% 9 15% Font: Anuaris Premis MIES VAN DER ROHE

Taula 54: Premis CIUTAT DE BARCELONA “ARQUITECTURA i URBANISME”

JURAT Equip premiat composat per Any Homes %total Dones %total Homes %total Dones %total 2002 3 60% 2 40% 1 100% 0 2005 3 60% 2 40% 1 50% 1 50% Font: web de l’Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona


92

El activitats organitzades pel COAC

Les dades de la participació en les activitats programades pel mateix Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, extretes directament de la publicitat de la web de la institució –on manquen força dades sobre el sexe de les persones responsables o autores de les exposicions- també suposen un indicador del nivell de visibilitat dels homes i dones arquitectes en una institució que té com a objectiu donar serveis als professionals i alhora fer de mirall en la societat.

Qualitativament les dades ens diuen que les dones apareixen principalment en activitats vinculades, d’una banda, a la mateixa temàtica sobre gènere, i de l’altra, en les activitats que les protagonistes són dones.

Taula 55: Exposicions Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

Persones implicades Any Nom exposició Comissionat/

Coordinació Autoria/

Protagonista Barcelona – Madrid sota les bombes Home nd Le Corbusier i el llibre 2 homes Home Xarxes estratègiques Home Casa sense gènere 2 dones Prototips: Lucho Marcial Home Ro-queta Home Home Premis Joves Arquitectes Teresa Gal·lizard Dona Derecho a la ciudad y casa latina Vistes al mar

2005

Marques sobre la ciutat Home Mirada enrera Domènech i Muntaner Home Le Corbusier Home Bonell i Fil Home Coderch Home Coderch fotògraf Home

2000

Premis FAD Antonio de Moragas Home Premis FAD Wildford Stirling Home Arq. de Flandes Home Homes/ dones IV Mostra d’Arquitectes Joves Espanyols

IMPSOL

1997

Arquitectura Biodinámica Font: Web del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya


93

Gràfic 6: Membres de la junta directiva del COAC per sexe.

Font: Jornades Urbanisme i Gènere, 2005.

Les publicacions

Per últim, en les obres que han estat introduïdes per la Biblioteca del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya al llarg del 2005, es reprodueix la diferència entre la participació d’homes i dones en la projecció pública de la professió. Caldria fer una anàlisi amb més profunditat de quin tipus d’obres es publiquen, quines són les vies accedir a les opcions de publicació, entre d’altres qüestions, atès que aquestes dades només són una primera aproximació quantitativa d’una de les formes de visibilitat.

Taula 56: Obres introduïdes a la Biblioteca del COAC: autors/es (any 2005)

Absoluts % Homes 27 75 Dones 9 25 Totals 36 100 Font: Biblioteca del COAC (2005)

-1

1

3

5

7

9

11

13

homes 11 7 6 5 5 12dona 1 1 1 1 1 1

Òrgans centrals

Demarcació de Girona

Demarcació de Lleida

Demarcació de Tarragona

Demarcació de l’Ebre

Demarcació de Barcelona


94

Gràfic 7: Estadístiques revista INDE per sexe.


Gràfic 8: Estadístiques revista Quaderns per sexe.


0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

Homes 163 19 13

Dones 25 4 1

Autors articles Participants TAULA DE DEBATS

Entrevistes INTERIORS

0

5

10

15

20

25

Homes 23 16 3

Dones 7 4 1

Consell editorial i col.laboradors

Autors articles Autors projectes publicats


95

6.3 CONCLUSIONS

La visibilitat de la professió d’arquitectura està lligada als següents elements:

— La concepció de l’arquitectura promoguda per les institucions acadèmiques, públiques i de serveis professionals

— Les condicions des de les que es promou la participació de tots els sectors socials professionals: homes, dones, arquitectes joves.

— Les oportunitats de cada professional d’estar lligat/ada a les xarxes de relacions professionals i d’optar en quant a temps i capacitat de creació i treball

Des d’una perspectiva de gènere, donades les situacions actuals professionals diferents i desiguals en homes i dones es pot concloure que el prestigi de la carrera professional encara és avui en dia una realitat amb elements d’exclusió per gènere.

Hi ha un camp a treballar per promoure una altra visibilitat de l’arquitectura que partiria de la necessitat de atorgar major rellevància a l’exercici en el tercer sector o amb component social en tant que desplega un compromís social dels arquitectes, homes i dones.


96

CAPÍTOL 7: CONCLUSIONS GENERALS

En aquest capítol es pretén fer una sistematització de les conclusions a les que s’han arribat al llarg de l’estudi.

Partint dels objectius que es van marcar des de l’inici, les conclusions volen donar resposta a les qüestions següents:

— En quins àmbits de la professió es manifesta dimensió de gènere?

— Quan aquesta dimensió de gènere es converteix en desigualtat?

— Quins àmbits centrals s’identifiquen en l’exercici professional en els quals es podria promoure una major equitat de gènere?

1) EN QUINS ÀMBITS DE LA PROFESSIÓ ES MANIFESTA UNA DIMENSIÓ DE GÈNERE?

Les dones arquitectes representen l’any 2005 el 28% de la professió col·legiada a Catalunya. Aquesta xifra contrasta amb una situació de paritat que s’observa entre els alumnes a les escoles d’arquitectura del país.

El col·lectiu de dones arquitectes és més jove que el dels homes la qual cosa s’explica per una incorporació més tardana de les primeres a la professió, com ja s’ha apuntat anteriorment. La mitjana d’edat de les dones arquitectes és de 27 anys mentre que la mitjana d’edat dels homes arquitectes és de 43 anys.

Un 60% de les dones arquitectes té menys de 33 anys mentre el 54% dels homes arquitectes tenen entre 40 i 58 anys.

Formació

Pel que fa a la formació, es dóna una situació paritària entre els estudiants i les estudiants. No podem saber amb certesa si tenen interessos per camps de coneixement i d’exercici professional diferents, tot i que hi ha indicis que les noies tendeixen a orientar-se més cap a l’urbanisme i les temàtiques més relacionades amb el disseny, la història, l’art i la dimensió social de l’arquitectura, mentre els nois, que també estan presents en aquests àmbits, a més a més són majoria en les especialitats més tècniques.


97

Professió

Tot i que la dimensió de gènere travessa tot tipus de relacions socials i espais, en el cas de l’exercici professional, aquesta dimensió pren una importància rellevant en els següents àmbits:

— La forma en què es concep la pràctica professional està fortament marcada per una perspectiva androcèntrica.

— La visió del propi subjecte professional també està influida pel fet que es tracta d’una professió tradicionalment masculina

— Els usos i la gestió del temps i les formes d’organització del treball, venen definides des d’una posició masculina, on el treball ocupa tot l’espai, les jornades laborals són extensives i les trajectòries professionals contínues. En aquest sentit, les intermitències i trencaments en les jornades laborals i les trajectòries no estan incorporades d’una manera normalitzada dins la vida professional.

— En la cultura del treball o en l’imaginari professional predominen elements d’un marcat caràcter androcèntric. Elements com les formes de vestir, comportar-se i relacionar-se venen definides des de la masculinitat, on les dones han d’introduir-se amb la necessitat de ser inserides en aquest món, però també de modificar certes dinàmiques que els hi són alienes o contraproduents.

— Els àmbits on s’exerceix la professió són diferents des d’un punt de vista de gènere:

Les dones, i sobretot les dones joves, utilitzen en major proporció dels serveis que s’han formalitzat per facilitar l’entrada a la professió i els contactes laborals, així com diverses informacions necessàries per a desenvolupar-se professionalment.

Els homes i les dones s’ubiquen de forma diferent en la professió. Tot i que en general es desenvolupen de forma autònoma com a professionals liberals, els homes ho fan amb major proporció, de la mateixa manera que són majoria creant despatxos propis. Les dones, en canvi, tenen com a segona opció professional, en una proporció força semblant, el ser contractades en despatxos aliens.

Les dones, davant situacions de maternitat o altres interessos vitals, opten per desenvolupar estratègies laborals alternatives a la hegemònica. En aquest sentit, cada cop més dones opten per obrir despatxos propis per poder tenir major control del temps personal o compartir-ne amb altres dones en situacions semblants. D’altra banda, també es troben opcions com ser contractades en empreses on els horaris siguin intensius o fixes.

Visibilitat

Les dones i els homes tenen una projecció pública diferent. Les dones estan menys representades en espais de responsabilitat i visibilitat pública com a professionals. Quan ho estan, és en temàtiques amb un caràcter clarament femení. Els joves en general també troben dificultats per a aconseguir una projecció pública del seu treball.


98

El fet que les dones hagin començat a introduir-se a la professió d’una forma massiva en els darrers temps, fa que el factor edat també tingui un impacte en la seva subrepresentació en l’espai públic professional.

2) QUAN AQUESTA DIMENSIÓ DE GÈNERE ES CONVERTEIX EN DESIGUALTAT?

Formació

Per a analitzar aquesta qüestió, caldria examinar amb més profunditat les orientacions professionals dels i les estudiants, per a veure fins a quin punt hi ha una tendència a especialitzar-se en temàtiques que tenen una menor projecció professional i/o remuneració econòmica. El que sí que podem concloure és que caldria desenvolupar estratègies per facilitar que les estudiants estiguessin més presents en els àmbits on no hi són: és a dir, en la dimensió més tècnica de l’arquitectura i l’urbanisme.

En el professorat, es constata la baixa presència de dones docents, i es considera que caldria revisar els mecanismes d’entrada a la carrera acadèmica per a examinar si es garanteix la igualtat d’oportunitats.

Professió

La flexibilitat horària i les jornades extensives, on hi ha poca capacitat de control sobre el temps, impacta de manera desigual en les dones i els homes.

La falta de formalització de les condicions laborals i dels drets col·lectius professionals afecta de manera específica a les dones, ja que estan laboral i socialment en una posició de major vulnerabilitat.

És una professió amb unes dinàmiques i formes de treballar molt individuals i es percep poca consciència col·lectiva dels drets laborals. No es donen espais de relació i/o reflexió col·lectiva on posar en comú les condicions de treball, poder dialogar amb persones que estiguin en condicions semblants. Aquest fet provoca que els col·lectius o persones tinguin poca capacitat de recórrer a estratègies per a millorar les seves condicions professionals i proposar transformacions que qüestionin les formes hegemòniques de treball.

Tot que es reconeix que el món de l’arquitectura és força avançat pel què fa a ideals i concepció de les relacions socials, les dones senten que en alguns àmbits professionals encara no reben el mateix reconeixement que els homes. En aquest sentit, aquesta discriminació és percebuda sobretot per les dones joves.

Dins el món de la professió, no es percep de forma general l’existència de discriminació de gènere. No obstant sí s’afirma que certes situacions concretes poden esdevenir en desigualtats de gènere, com ara l’impacte de les responsabilitats familiars i la manca de dones en càrrecs de responsabilitat. La variable edat torna a ser molt important en aquesta percepció, sobretot al valorar les retribucions. En aquest cas, les dones joves ho afirmen majoritàriament.


99

Visibilitat

La subrepresentació de les dones en la imatge de l’arquitectura com a professió es manifesta sobretot en la poca participació en els concursos que, amb gran projecció pública nacional i internacional, es celebren a Barcelona. Aquest fet està molt relacionat amb què tampoc estan representades en els òrgans de decisió sobre aquests premis, com són els jurats.

La falta de visibilitat de les dones arquitectes també impacta en la poca producció editorial que semblen tenir o que la que realitzen no està prou reconeguda.

En les institucions que representen la professió d’arquitectura, les dones no formen part dels equips de direcció, com són les juntes dels col·legis professionals. Aquest fet és, novament, un entrebanc a l’hora de representar i defensar els seus interessos de gènere i fer propostes de modificacions en els àmbits que les afecten específicament, o en la redefinició de la professió des de la perspectiva que els dóna la vivència de ser dones arquitectes.

3) QUINS ÀMBITS CENTRALS S’IDENTIFIQUEN EN L’EXERCICI PROFESSIONAL EN ELS QUALS ES PODRIA PROMOURE UNA MAJOR EQUITAT DE GÈNERE?

A un nivell general, caldria pensar en una recopilació, sistematització i difusió de les experiències de debat i diagnòstic existents a l’Estat espanyol i a altres llocs, per tal de treure profit del coneixement ja existent. Caldria veure si en altres Col·legis d’Arquitectes o en el Consejo Superior de Arquitectos hi ha grups de gènere o de dones arquitectes amb qui poder col·laborar i construir una estratègia àmplia de transformació de les dinàmiques negatives de la professió. En aquest sentit, es considera necessari treballar en xarxa i pensar en com crear sensibilitat entre els professionals sobre aquesta qüestió.

Per a aconseguir-ho, són claus dos elements:

— La revisió de la forma de recol·lecció de dades existents (per part del propi Col·legi) per tal d’incloure la variable sexe en tota la informació que es generi, qüestió fonamental sense la qual no es pot avançar en el diagnòstic de la realitat actual.

— La difusió dels debats que es vagin tenint i de les conclusions a les quals s’arribi, per tal de sensibilitzar al col·lectiu de dones i homes arquitectes sobre la importància de treballar –a un nivell col·lectiu- per a detectar els problemes amb els què es troben els i les professionals i així desenvolupar estratègies de canvi i millora de la situació.

Formació

Caldria revisar els continguts de la formació per tal d’adaptar-los a la situació de l’exercici professional actual, així com per reforçar la transició entre els estudis i la realitat de la professió.

En concret, s’haurien de desenvolupar estratègies per a incloure a dones arquitectes i joves arquitectes com a referents de professionals, així com introduir la perspectiva de gènere en la metodologia i continguts de la formació, i així donar eines


100

per a redreçar el biaix androcèntric actual de la percepció de l’arquitectura i l’urbanisme.

Professió

En aquest àmbit pensem que la primera necessitat és la ja esmentada de produir més dades que ens permetin tenir una visió més exacta de la realitat professional d’homes i dones, sobretot pel que fa referència a les problemàtiques que es troben les dones en la seva promoció professional.

A banda d’això, caldria pensar en com es poden millorar les condicions laborals del conjunt de la professió, especialment dels més joves, així com analitzar les conseqüències que té pels i les arquitectes el baix nivell existent de formalització del treball.

És crucial replantejar els usos del temps predominants en la professió, atès que constitueixen una de les principals barreres al desenvolupament professional de les dones, alhora que impacten també en els arquitectes homes.

Visibilitat

Un primer pas fonamental és la creació de xarxes de relació i intercanvi de coneixements amb altres persones o col·lectius que estiguin treballant per l’objectiu de l’equitat de gènere en la professió

Caldria promoure la paritat en els òrgans de decisió i de representació dels professionals, així com en els espais que treballen per a la visibilitat de la professió (concursos, jurats, activitats públiques, publicacions, etc.), promovent i posant facilitat a la participació activa de les dones i els joves.

També es considera crucial que es desenvolupin activitats de formació i sensibilització sobre les aportacions de les dones a l’arquitectura i sobre les reflexions que la perspectiva de gènere pot aportar a l’exercici professional, i que aquestes s’adrecin al públic més ampli possible. En aquest sentit, seria necessari que el propi Col·legi s’hi impliqués, i que aquestes activitats no fossin considerades com a “coses de les dones arquitectes”, sinó com una forma de revisió crítica de la pròpia professió i de justícia en el reconeixement de les aportacions diverses de diferents professionals. El foment d’espais de discussió i debat sobre les diferents formes de concebre l’arquitectura i l’urbanisme, reconeguts pels espais de decisió i poder, per exemple, seria una possible manera d’avançar cap a aquest objectiu.


101


102

BIBLIOGRAFIA

Bibliografia consultada:

Anthony, K. H. (2001): Designing for Diversity: Gender, Race, and Ethnicity in the Architectural Profession. Chicago: University of Illinois

Bofill, A. (2005) Planejament urbanístic, espais urbans i espais interiors des de la perspectiva de les dones. Barcelona: Institut Català de les Dones.

Cevedio, M. (2003) Arquitectura y género: espacio público/espacio privado. Barcelona: Icària.

Col·legi d’Advocats de Barcelona (2005) L’advocacia. Estat actual i perspectives de futur. Barcelona: Col·legi d’Advocats

Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos (2003). Arquitectos 2003. Encuesta sobre el estado de la profesión. Madrid.

Duran, M.A. i Hernández Pezzi. C. (1998) La ciudad compartida. Madrid: Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos. Vol. 1: Hernández Pezzi, C. El Género de la arquitectura. Vol. 2: Duran, M.A. Conocimiento, afecto y uso.

Duran, M.A. et alt (1990) El uso del espacio urbano en la vida cotidiana. Espacio urbano y relaciones personales. València: Universitat de València.

Estler, S. (1985) Gender related Cultures and Architectural Values. Washington: University of Washington.

GESES (2004) El sexisme a la UAB. Propostes d’actuació i dades per a un diagnòstic. Bellaterra: Servei de publicacions UAB. Disponible a http://selene.uab.es/observatori-igualtat/Catala/Presentacio.htm

GIOPACT (2005) Diagnosi de la igualtat d’oportunitats de les dones en la universitat pública i disseny d’un pla d’actuació. Barcelona: UPC. Disponible a http://www.gencat.net/icdona/publica_online.htm

Graft-Johnson, A. Manley, S. I Greed, C. (2003) Why do women leave architecture? Bristol: University of the West of England.

Greed, C. (1994) Women and Planning. Creating gendered realities. London: Routledge.

Haraway, D. (1995) Ciencia, cyborgs y mujeres: la reinvención de la naturaleza. Madrid: Cátedra/ Instituto de la Mujer/Universitat de València.

Izquierdo, M. J. (1998) El malestar en la desigualdad. Madrid: Cátedra.


103

Izquierdo, M.J. (dir.) (1998) Aguantando el tipo. Desigualdad social y discriminación salarial. Barcelona: Diputació de Barcelona.

Lorenz, C. (1990) Women in Architecture: A contemporary perspective. London: Trefoil.

Martínez, M. C. et alt. (2003) Llibre Blanc de les Dones en el Món de la Ciència i la Tecnologia. Barcelona: Institut Català de la Dona.

Rodríguez, J.A. i Bosch, J.L. (2004) Els metges de Barcelona a l’inici del nou mil·leni. Barcelona: Col·legi de Metges de Barcelona.

Rodríguez Espinar, S. (dir.) (2003) Educació superior i treball a Catalunya. Estudi de la inserció laboral dels graduats de les universitats públiques catalanes. Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya,

Sau, V, (1981) Un diccionario ideológico feminista. Barcelona: Icaria.

Tobio, C. i Denche, C. (eds) (1995) El espacio según el género. ¿Un uso diferencial?. Madrid: Dirección General de la Mujer. Comunidad de Madrid.

Valian V. (1999) Why so slow?. The advancement of women. Cambridge: Massachussets Institute of Technology.

Velázquez, I. (2004) “Perspectiva de gènere en el disseny de les nostres ciutats” a Territori i Ciutat nº 18. p. 1-15. Barcelona: Diputació de Barcelona.

Velázquez, I., Justo, A. I Vega, P. (2003) “Inserción de la perspectiva de género en las políticas de urbanismo, vivienda, transportes y medio ambiente. A AAVV Urbanismo, vivienda y medio ambiente desde la perspectiva de género. Emakunde.

Vilarrassa, A. (1987) L’activitat docent i professional de la dona en el camp de l’arquitectura a Catalunya. Barcelona: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

Whitman, P. (2005) Going Places. The career progresion of women in the Architectural Profesion. Queensland University of Technology

Wigfall, V. (1980) “Architecture” a Silverstone, R. I Ward, A. Careers of Professional Women. London: Croom Helm.

WITEC (2006) Tackling Stereotypes. Maximising the potential of women in SET. Universitat Politècnica de Catalunya.

Altres fonts

— Ministeri d’Educació i Ciència

— Instituto Nacional de Estadística

— Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)

www.idescat.es

— Departament d’Universitats. Recerca i Desenvolupament (DURSI)

http://dursi.gencat.es

http://www10.gencat.net/dursi/ca/un/prof_estadistiques.htm


104

— Universitat Politècnica de Catalunya

www.upc.es

— COAC

Observatori de Satisfacció Col·legial del COAC, 2006

Memòries d’activitat.

Revista INDE

— Documents elaborats en les Jornades sobre urbanisme i gènere

http://www.urbanismeigenere.net/

Més bibliografia sobre la temàtica:

Agrest, D. (1996) The Sex of the Architecture, NY: Abrams.

Anthony K (1991) Design Juries on Trial. The Renaissance of the Design Studio. Van Nostrand Reinhold

Ahrentzen, S. (2003) “The Space between the Studs: Feminism and Architecture” a Journal of Women in Culture and Society, volume 29 (2003).

Ahrentzen, S; Anthony, K. (1993) “Sex, Stars, and Studios: A Look at Gendered Educational Practices in Architecture”, a Journal of Architectural Education # 47, nº 1 setembre.

AAVV (1981) Monogràfic “Making Room: Women and Architecture” a Heresies 11, nº 3.

AAVV (1998) II encuentro de mujeres en la arquitectura. Madrid: Dirección General de la Mujer Comunidad de Madrid.

AAVV. (2000) La Ciutat de les dames, Barcelona: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Betsky, A. (1995): Building Sex: Men, Women, Architecture, and the Construction of Sexuality, NY: Morrow.

Bisquert, A. (1995) Urbanismo y mujer : nuevas visiones del espacio público y privado. Madrid: Ciudad y Mujer.

Bliznakov (1985-86) “Women Architects” a Structurist 25-26

Bofill Levi, A. (1988) Las Mujeres y la ciudad: Manual de recomendaciones para una concepción del entorno habitado desde el punto de vista del género. Barcelona: Fundació Maria Aurèlia Capmany.

Boyer, E. L. i Mitgang, L D (1996) Building Community: A New Future for Architectural Education. Princeton NJ: The Carnegie Foundation for the Enhancement of Teaching.

Callicott and Sheil (2000) a Nicol, D and Pilling, S. Changing Architectural Education: towards a new professionalism, London: Spon Press

Coleman, D. (1996) Architecture and feminism. Princeton Architectural Press.

Coles, D. (1973) From Tipi to Skyscraper: A History of Women in Architecture, Boston: I Press Incorporated.


105

Darke, J. (1994) “Women, Architects, and Feminism” a Matrix, Making Space: Women and the Man-Made Environment, Londres: Pluto Press.

Dixon, J (1994) ’A White, Gentleman’s Profession?’ Progressive Architecture. Nov. pp54-61

Dutton, T A (1991) ‘The Hidden Curriculum and the Design Studio’ a Dutton, T A (ed) Voices in Architectural Education: cultural politics and pedagogy. New York: Bergin and Garvey.

Filler, M. (1996) “Husbands and Wives” a Architecture 85 juny.

Friedman, A. (1998) Women and the Making of the Modern House, NY: Abrams.

Greed, C. (1991) Surveying Sisters. Women in a Traditional Male Profession, London: Roudletge.

Groat, L. i Ahrentzen, S (1996) ‘Reconceptualising Architectural Education for a more Diverse Future: Perceptions and Visions of Architectural students.’ Journal of Architectural Education 49/3.

Harpman, L. (1997) “Drawing the Line: Live Together/ Work Together”, a Practices 5/6.

Harpman, L. (1997) “Between the Sheets: Partners and Partnering”, a Practices 5/6.

Hemmert, J. (1996) “Facing the Issues Facing Women in Architecture”, Designer/ Builder, nov. 1996.

MATRIX (1994) Making Space: Women and the Man-Made Environment, Londres: Pluto Press.

Owens, R. (1992) “Holding the Baby: Architects and Childcare”, a Architect’s Journal 195, nº 20, maig de 1992.

Vale, B (1996) ‘Gender and an architecture of environmental responsibility’ a McCorquodale, D Ruedi, K and Wigglesworth, S (eds) Desiring Practices’ London: Black Dog Publishing.

Sanders, J. (1996): Stud: Architectures of Masculinity, NY: Princeton Architectural Press.

Sara, R. Feminising architectural education? A review of current trends in UK the architecture studio. Disponible a

http://www.cebe.heacademy.ac.uk/aee/pdfs/sararj.pdf.

Slarek, N. (1990) “Women in Architecture” a Encyclopedia of Architecture: Design, Engineering and Construction 5, NY: Wiley.

Toy, M. (2001) The Architect : women in contemporary architecture, Wiley-Academy.

Weisman, L. (1994) Discrimination by Design: a feminist critique of the man-made environment. Chicago: University of Illinois Press.

LA DIMENSIÓ DE GÈNERE EN L’EXERCICI PROFESSIONAL DE L ... · La dimensió de gènere en la...

Documents

Transcript of LA DIMENSIÓ DE GÈNERE EN L’EXERCICI PROFESSIONAL DE L ... · La dimensió de gènere en la...