UNITAT

6

CATALUNYA: POBLACIÓ I SISTEMA URBÀ

1. La dinàmica de la població de Catalunya2. L'estructura de la població de Catalunya3. La distribució de la població en el territori: espais rurals, rururbans, suburbans i urbans4. La xarxa urbana: jerarquia i complementarietat5.El planejament urbanístic i els agents urbans

Durant el segle XX i els inicis del XXI s'ha produït el creixement migratori de la població catalana en gran part gràcies al creixement migratori. Això ha donat una societat pluricultural i un gran creixement de les àrees urbanes.

1.LA DINÀMICA DE LA POBLACIÓ DE CATALUNYA

Alguns conceptes previs

1.LA DINÀMICA DE LA POBLACIÓ DE CATALUNYA

Alguns conceptes previs

1.LA DINÀMICA DE LA POBLACIÓ DE CATALUNYA

Alguns conceptes previs

1.LA DINÀMICA DE LA POBLACIÓ DE CATALUNYA

Alguns conceptes previs

1.LA DINÀMICA DE LA POBLACIÓ DE CATALUNYA

1.1. Tres segles de dinàmica positiva:

Catalunya tenia al final del 2008 una població de 7364078 habitants i amb tendència aaugmentar. Des de fa 300 anys, la població de Catalunya augmenta però no de manera regular: hi hahagut etapes de creixement ràpid i altres de creixement lent o, fins i tot, d’estancament. Al llarg delssegles XVIII i XIX la població catalana va augmentar gràcies al creixement vegetatiu, l’augment de lapoblació del segle XX es va produir, sobretot, pel creixement migratori i aquesta tendència continuaa principis del segle actual.

Dinàmica de població: Indica de quina manera evoluciona. En especial, parlem del creixementvegetatiu o natural: diferència entre la natalitat i la mortalitat; i el creixement migratori: es ladiferència entre l’emigració i la immigració.

L'estructura de la població: indica quina és la seva composició: l’edat, criteris de sexe, o a aspectessocials i culturals.

DOCUMENTS

1.LA DINÀMICA DE LA POBLACIÓ DE CATALUNYA

1.LA DINÀMICA DE LA POBLACIÓ DE CATALUNYA

1.2 La importància del creixement migratori.

El creixement vegetatiu català es feble des de fa molts anys i això fa que la poblacióaugmenti poc. El creixement vegetatiu de Catalunya va arribar al mínim entre 1990 i 1999 i, desd’aleshores, hi ha hagut una lleu remuntada gràcies a l’aportació demogràfica de la immigració.Aquest escàs creixement vegetatiu actual és el resultat de diferents factors:

-Índex de fecunditat baixa des de 1980, que oscil·len entre 1,1 i 1,4 fills per dona.-Envelliment de la població. Esperança de vida de 77,3 anys homes i 83,8 per a les dones-Augment de l’edat mitjana de la maternitat, al voltant dels 31 anys.-Mortalitat en augment a causa de l’envelliment de la població.

L’aportació de la població jove immigrant, l'arribada a l'edat adulta de les generació decatalans nascuts entre el 1970 i 1980 i un increment de la fecunditat de les dones en edat madurasón tres factors que han fet augmentar la natalitat catalana fins a un 11,7% i la fecunditat fins a 1,46fills per dona.

Com que la mortalitat es d'un 8,37 %, el creixement vegetatiu resultant és el 3,4%.Fecunditat per damunt d'Europa Oriental i de la majoria dels països de l'Europa mediterrània. Elcreixement vegetatiu està situat entre els més elevats d’Europa.

Actualment hi ha una dotzena de comarques que tenen un creixement vegetatiu negatiu.Són comarques a l'interior del país,amb una població inferior a 40.000 habitants. En canvi, lescomarques amb més vitalitat demogràfica són les de la regió metropolitana de Barcelona, a més delTarragonès i el Gironès.

DOCUMENTS

1.LA DINÀMICA DE LA POBLACIÓ DE CATALUNYA

DOCUMENTS

1.LA DINÀMICA DE LA POBLACIÓ DE CATALUNYA

1.LA DINÀMICA DE LA POBLACIÓ DE CATALUNYA

1.3 Un creixement vegetatiu feble.

Des de fa 100 anys, la població augmenta, gràcies sobretot, a l’aportació immigratòria.Una primera immigració important es va produir entre el 1920 i 1930, de mig milió d’immigrantsprocedents d'Aragó, del País de València i Múrcia. Un segon corrent immigratori destacat va ser elque es va produir entre 1950-1975, d’un milió i mig de persones procedida de la zona meridional dela península Ibèrica, amb un destacada aportació andalusa, extremenya i gallega.

Finalment, a finals del segle XX, s'inicia un altre corrent immigratori que procedeix dediverses parts del món,amb presència de persones procedents del Marroc, d'Amèrica Llatina id'Europa de l'Est. Aquest corrent ha fet que el creixement de la població de Catalunya s'hagiaccelerat a partit de l’any 2000.

La distribució territorial de les immigracions sempre ha estat desigual. Barcelona i la sevarodalia han actuat des de principi del segle XX com a pol d’atracció de les persones immigrades; laimmigració espanyola de mitjan del segle XX es va concentrar a les comarques costaneres i de laDepressió Prelitoral des del Tarragonès fins al Vallès Oriental. La immigració actual s'ha distribuït méspel territori. Principalment, per la comarca del Barcelonès i les comarques de l'interior.

DOCUMENTS

1.LA DINÀMICA DE LA POBLACIÓ DE CATALUNYA

DOCUMENTS

1.LA DINÀMICA DE LA POBLACIÓ DE CATALUNYA

DOCUMENTS

1.LA DINÀMICA DE LA POBLACIÓ DE CATALUNYA

2. L'ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ DE CATALUNYA:

2.1 Un País envellit

A començament del mil·lenni Catalunya era un dels països mes envellits del món. Entreles causes cal destacar l’estancament demogràfic, la baixa natalitat i la prolongada esperança de vida.

L'arribada d'immigrants ha fet disminuir aquest envelliment, tot i que les xifres parlend’un índex d'envelliment superior a 1, la qual cosa significa que hi ha més ancians que joves.

El percentatge de població de 65 anys o més anys ens situa en el grup dels països ambmés proporció de vells; també l‘ índex d'envelliment ens situa en zones de dubtós privilegi.

Les comarques més envellides es situen a l'interior del país i a la zona muntanyosasituada entre la terra alta i la conca de Barberà. Per contra, les comarques relativament més joves sesituen a la Depressió prelitoral i el litoral.

2. L'ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ DE CATALUNYA:

2.1 Un País envellit

DOCUMENTS

3. Les infraestructures del transport

DOCUMENTS

1.LA DINÀMICA DE LA POBLACIÓ DE CATALUNYA

2.2. Increment de l'índex de masculinitat

2. L'ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ DE CATALUNYA:

Neixen més nens que nenes. Aquestes xifres s'equilibren perquè l'esperança de vidafemenina és superior a la masculina.

La població de Catalunya segueix aquesta tendència, tot i que hi ha un lleuger incrementde l'índex de masculinitat perquè hi ha més immigració masculina que femenina.

2.3.Població de procedència diversa:

Des de fa uns 80 anys a Catalunya la població és formada pels habitants autòctons, que hihan nascut aquí, més una quantitat que han nascut en altres llocs.

Cap a la dècada de 1980, desprès del proces d’immigració interna d’espanyols, elpercentatge d'habitants nascuts fora del país ja s'elevava a un 37 %. Aturat el procés migratori vaaugmentar la població autòctona. Pel volts de l’any 2000 la població nascuda a fora del país es vaincrementar fins el 36,5%.

2. L'ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ DE CATALUNYA:

La procedència d’immigració nascuda a les altres regions espanyoles es va acabar l'any 1980, quanrepresentava la tercera part de la població de Catalunya: actualment només n'és una cinquena part.

L' immigració actual es caracteritza pel seu ràpid creixement i pels llocs de procedència diversos.Predominen els procedents de tres zones: Magribí, l'Amèrica Llatina i Europa de l'Est.

Altres països amb xifres elevades d'immigrants són la Xina, Itàlia i França.La tendència majoritària d'aquesta immigració és arrelar-se al país, ja que, a mesura que s'estabilitzala seva situació laboral i legal, moltes persones opten per engegar el procés de reagrupamentfamiliar, amb la qual cosa tota la família passa a residir a Catalunya.

DOCUMENTS

2. L'ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ DE CATALUNYA:

3.1 Poblament urbà i poblament rural: uns límits difusos:

El creixement de la població, el desenvolupament econòmic i la modernització social hanmodificat les formes de poblament. Ja no ens valen les distincions tradicionals de poblament urbà ipoblament rural. Els límits entre ambdues categories són imprecisos.

3. LA DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ EN EL TERRITORI: ESPAISRURALS, RURURBANS, SUBURBANS I URBANS

Entre els criteris que trobem per definir el concepte de població rural, tenim el nombred’habitants (nuclis de menys de 10.000 habitants a Espanya). Si aquesta població s’agrupa es diu quehi ha un poblament rural concentrat. Si la població s’escampa, es parla de poblament rural dispers.

La manera de com s’ubica la població en el territori s’anomena poblament. La densitat de població,que es calcula dividint el nombre d’habitants per superfície, ens aprofita per al seu coneixement.

S’anomena espai rururbà aquell espai rural que es dedica a usos urbans (indústries oinfraestructures).

L’anomenada àrea urbana, on es concentra la major part de la població, es dedicamajoritàriament a activitats del sector terciari i industrials. Els espais habitats situats fora del nucli deles ciutats, però que hi estan molt integrats des del punt de vista funcional, reben el nom d’àreessuburbanes i àrees periurbanes i avui constitueixen zones residencials.

Les àrees periurbanes es caracteritzen per concentrar grans serveis que són utilitzats pelshabitants de l’àrea urbana.

3.2 Diferents tipus de poblament a Catalunya:

Podem trobar els tipus de poblament següents:

3. LA DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ EN EL TERRITORI: ESPAISRURALS, RURURBANS, SUBURBANS I URBANS

-Poblament rural concentrat, freqüent a la zona pirinenca i als sectors occidental iseptentrional del país.

-Poblament rural dispers, el qual perdura especialment en el sector nord-est deCatalunya, al nord del riu Llobregat.

-Nuclis grans de poblacions concentrada a l’anomenada Catalunya Nova, com la ciutat deLleida.

-Nuclis urbans de desenvolupament recent i molt vinculats als canvis econòmics.-Zones rururbanes en què els límits entre urbà i rural són força difusos.-Una gran àrea metropolitana amb poblacions al voltant de 200.000 habitants.

El 80% de la població catalana viu a ciutats de més de 10.000 habitants, el 15% viu aciutats entre 10.000 i 2000 habitants i només el 5% restant ho fa a nuclis rurals amb menys de 2000habitants. Hi ha un desequilibri entre les diferents àrees

DOCUMENTS

3. LA DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ EN EL TERRITORI: ESPAISRURALS, RURURBANS, SUBURBANS I URBANS

DOCUMENTS

3. LA DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ EN EL TERRITORI: ESPAISRURALS, RURURBANS, SUBURBANS I URBANS

4.1 La jerarquia de la xarxa urbana catalana

La regió metropolitana de Barcelona.

Aquesta regió exerceix una funció de centralitat administrativa, econòmica i de serveisque influeix a tot el territori català. El seu àmbit sobrepassa els limits de la ciutat. Inclou el Maresme,el Vallès Oriental, l’ Occidental, el Barcelonès, el Baix Llobregat, l‘Alt Penedes i el Garraf. Compta amb5 millions de persones.

4. LA XARXA URBANA

Dins de la regió metropolitana es diferencien dues zones: L‘àrea metropolitana: formada perBarcelona i els municipis mes propers: l‘Hospitalet del Llobregat, Cornellà, Badalona, Sant Adrià deBesòs, Santa Coloma de Gramanet, Sant Cugat del Vallès... La corona metropolitana: anell quel’envolta inclou capitals comarcals com Mataró, Granollers, Mollet del Vallès, Sabadell, Terrassa,Martorell i Vilanova i la Geltrú entre d’altres.

Les ciutats d'influència supracomarcal:Exerceixen una influencia econòmica i social que va mes enllà dels límits de les seves pròpiescomarques:

La conurbació Reus-Tarragona: que influeix directament tota la zona del Camp deTarragona. - Tortosa, que exerceix el paper de lloc central per a totes les Terres de l‘Ebre. - Lleida,nucli central de les Terres de Ponent. - Girona, lloc central de les comarques que formen la regiócentral de Catalunya. - Vic, focus principal de l'eix de comunicacions que representen les valls del riuTer i el riu Congost.

4.1 La jerarquia de la xarxa urbana catalana

Els centres comarcals.

Són ciutats que exerceixen de centres de serveis per al territori de la seva comaca i estanrelacionades amb els centres supracomarcals corresponents. Figueres i Olot respecte de Girona oBalaguer i Mollerusa respecte de Lleida….

4. LA XARXA URBANA

Els centres subcomarcals

Es poden distingir poblacions, que tot i no ser centres comarcals exerceixen un rol decerta centralitat. Per exemple Roses, que aglutina els pobles de la franja costanera de l‘Alt Empordà.Bellver de Cerdanya exerceix aquest paper també.

4.2 Una xarxa ben integrada:

Una regió urbana significa ser una zona on la xarxa urbana és molt densa i els espaisurbanitzats formen gairebè un continu, separats per escasses zones agràries o forestals.

Les regions urbanes poden ser de tres tipus: àrea metropolitana, conurbació imegalopoli.

4. LA XARXA URBANA

L'area metropolitana: és el conjunt que formen una gran ciutat i les ciutats mes petites que l'envolten i que es relacionen formant un sistema en el qual es produeix un elevat intercanvi de persones, mercaderies i comunicacions.

La conurbació: és una gran zona urbanitzada amb diversos nuclis centrals d'unaimportància igual o similar però que poden tenir funcions diferenciades. Terrassa i Sabadell, perexemple.

Una megalópolis: implica l'existència d'un seguit de conurbacions i arees metropolitanes que es desenvolupen i es relacionen fins a formar una extensa trama urbana.

DOCUMENTS

4. LA XARXA URBANA

DOCUMENTS

4. LA XARXA URBANA

DOCUMENTS

4. LA XARXA URBANA

DOCUMENTS

4. LA XARXA URBANA

DOCUMENTS

1.LA DINÀMICA DE LA POBLACIÓ DE CATALUNYA

5.1 El planejament urbanístic

Entenem com a tal, l’activitat de planificar i organitzar el desenvolupament de les àreesurbanes i, per tant, ens diu com s’ha d’articular la vida i les activitats dels diferents tipus depoblaments urbans. És necessari per tal de regular l’activitat dels sectors interessats en la generaciód’espai Urbà. Es classifiquen tres tipus de sòl:

Sòl Urbà: en el qual es pot intervenir en el sòl i està immers en un procés dintegració enel teixit urbà

L’ urbanisme estudia el procés d’urbanització, és a dir: el fenomen (conjunt de processos)pel qual les ciutat creixen en nombre, població i superfície.

5. EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC I ELS AGENTS URBANS

Sòl urbanitzable: terrenys que els plans d’ordenació urbanística municipals considerennecessaris i adequats per garantir el creixement de la població i de l’activitat econòmica.

Sòl no urbanitzables: aquell sòl que té per llei un règim especial de protecció

5.2. Els agents urbans.

Els agents urbans són les persones, les corporació o les institucions que tenen interessosen l’urbanisme (de vegades contraposats). Actuen com agents:

Els propietaris del sòl: són els agents més interessats. Intenten aconseguir que els nousespais urbans es creïn en finques de la seva propietat.

Els promotors, les immobiliàries i les empreses financeres. Centren la seva activitat en laconstrucció, la venda i el lloguer per tal d’obtenir rendiments del seu capital.

Els propietaris d’empreses industrials: agents de transformació urbana per les ubicacionsde les indústries.

5. EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC I ELS AGENTS URBANS

Els ciutadans i ciutadanes: poden influir en la formació d’espai Urbà, ja que sovintexerceixen pressió perquè els usos que es fan del sòl puguin satisfer necessitats col·lectives.

Els organismes públics: agents de desenvolupament urbà, tenen la responsabilitat dedecidir quins usos es donen al sòl i quina orientació ha de prende el creixement urbà

DOCUMENTS

1.LA DINÀMICA DE LA POBLACIÓ DE CATALUNYA