D.O. d'Immigració

1(PV

34

(PV)Planificaci i AvaluaciSalut PblicaProtocol Violncia

34

Dossier 2Document operatiu dimmigraci

Protocol per a labordatgede la violncia masclista enlmbit de la salut a Catalunya

2Protocol per a labordatgede la violncia masclista enlmbit de la salut a Catalunya

Dossier 2Document operatiu dimmigraci

3Eina de treball i consulta digital

Aquest document est pensat per ser utilitzat com a text de referncia i consulta, per tamb com a eina de treball en xarxa. Al llarg del text hi ha elements assenyalats en color que indiquen fragments de text que contenen un hipervincle i que adrecen directament a una pgina web, descarreguen automticament un altre document, etc.

Aquesta publicaci ha rebut el suport de lInstitut Catal de les Dones, del Departament dAcci Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, responsable dimpulsar un model dabordatge de qualsevol forma de violncia masclista en lmbit de la salut a Catalunya.

El Ministerio de Sanidad y Poltica Social ha promogut la sensibilitzaci de les lnies fonamentals del Protocolo Comn para la actuacin sanitaria ante la violencia de gnero i ha concedit una subvenci que ha contribut a fer possible la publicaci daquest document.

Generalitat de Catalunya. Departament de Salut Travessera de les Corts, 131-159. Pavell Ave Maria. 08028 Barcelonahttp://www.gencat.cat/salut/

Edita: Departament de Salut. Direcci General de Planificaci i AvaluaciPrimera edici: Barcelona, gener 2010

Assessorament lingustic: Secci de Planificaci lingstica del Departament de SalutCoordinaci editorial: Direcci general de Planificaci i AvaluaciDisseny grfic: EggeassociatsMaquetaci: Marc Alongina

ISBN: 978-84-393-8686-5

4Protocol per a labordatge de la violncia masclista en lmbit de la salut a Catalunya - Document operatiu dimmigraci

ndex

Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .5

Actuaci en els serveis sanitaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .7

1 . Prevenci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8

2 . Detecci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9

Pautes per a lentrevista clnica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10

Indicadors dajuda a la detecci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .12

Valoraci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .12

3 . Atenci i recuperaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .12

Pla dintervenci: Dona que presenta indicadors de sospita, per que manifesta no patir violncia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13

Pla dintervenci: Dona que afirma patir violncia, per que no es troba en perill extrem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14

Pla dintervenci: Dona que afirma patir violncia i es troba en perill extrem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .16

Diagrama dactuaci en els serveis sanitaris per a una intervenci coordinada en lmbit de la violncia masclista i latenci a dones immigrades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .18

Recursos especfics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .19

Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22

Professionals que han participat en el projecte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .26

5Introducci

6Introducci

El 17,3% de les dones estrangeres residents a Espanya reben maltractaments, davant dun 9,3% de les dones espanyoles.1 En aquest sentit, el risc de morir a causa de la violncia masclista exercida per la parella entre les dones estrangeres residents a lEstat espanyol s de 2 a 8 vegades ms gran que entre les dones espanyoles.2

Diversos estudis situen les dones immigrades dins dels collectius amb ms risc de patir violncia masclista3 i amb ms dificultat per accedir a les institucions, entre elles el siste-ma sanitari.4 El Pla datenci i prevenci de la violncia de gnere en poblaci estrangera immigrant 2009-2012 explica laugment de la violncia masclista en poblaci estrangera a partir de tres elements fonamentals. El primer s que les referncies sobre la desigual-tat entre homes i dones sn ms rellevants en alguns dels llocs dorigen duna part de la poblaci estrangera. Aquest fet fomenta que, en aquests casos, el recurs a la violncia es trobi envoltat de legitimitat i normalitat per part dels homes que lexerceixen i tamb de les dones que la pateixen. El segon s que cal tenir en compte les circumstncies especials en qu es troben, en moltes ocasions, les dones immigrades. Sigui per manca de xarxes socials i de familiars a Espanya o per la dependncia de la persona agressora, aquesta situaci pot originar una inseguretat i una dificultat superiors a les de les dones autctones a lhora de trencar amb la violncia. I el tercer, s que el component demo-grfic s un element rellevant, tant en laspecte quantitatiu com qualitatiu. El grup dedat en qu sacostuma a recrrer a la violncia i als homicidis amb ms freqncia est comprs entre els 20 i els 49 anys. Aquest grup representa el 46,9% en la poblaci mas-culina espanyola i el 64,0% en la poblaci masculina estrangera. Aix indica que entre la poblaci estrangera hi ha ms homes en qu lexercici de la violncia vers la dona s ms freqent, el que es tradueix en una incidncia ms elevada de casos.5

Pel que fa a laccs als serveis de salut i a la informaci sanitria, hi ha un conjunt de restriccions que poden repercutir en la salut, en la qualitat de latenci sanitria i en ls daquests serveis per part de les persones immigrades.6 Si b aquestes limitacions intervenen en la relaci entre els dispositius sanitaris i la poblaci immigrada de forma general, tenen una especial importncia en les dones immigrades en situaci de violncia masclista ateses les repercussions que pot produir sobre la seva salut integral.

Finalment, cal esmentar algunes manifestacions de la violncia masclista que sovint es relacionen amb el context migratori, com els matrimonis forats o el trfic de persones. Aix, la Llei 5/2008, del dret de les dones a eradicar la violncia masclista, estableix els matrimonis forats i el trfic i lexplotaci sexual de dones i nenes, entre daltres, com a manifestacions de violncia dins lmbit social o comunitari.

El present document pretn complementar les indicacions genriques del document marc amb les pautes dintervenci especfiques que cal tenir en compte en lmbit de la violncia masclista i latenci a dones immigrades.

1 Sigma Dos, SA (2006).2 Vives C et al. (2008).3 Yoshihama M (2002), Burman E, Chantler K (2005), Latta RE, Goodman LA (2005). Citat a: Vives C et al. (2008).4 Vzquez Villegas J (2006). 5 Ministeri dIgualtat (2009).6 COMB (2003); Fundaci Jaume Bofill (2005); Departament de Salut (2006); Institut Catal de la Salut (2006); Vzquez-Villegas J (2006), Rodrguez D, San Romn T (2007); Federacin Espaola de Municipios y Provincias (2007); Universidad de Alcal de Henares, Instituto de la Mujer (2008).

Protocol per a labordatge de la violncia masclista en lmbit de la salut a Catalunya - Document operatiu dimmigraci

7Actuaci en els serveis sanitaris

8Actuaci en els serveis sanitaris

Els serveis sanitaris, concretament a travs del conjunt de professionals de la salut dels equips datenci primria, el dels programes datenci a la salut sexual i reproductiva (PASSIR) i el de les consultes datenci especialitzada, com ara obstetrcia i ginecologia, salut mental i addiccions o traumatologia, i urgncies hospitalries, entre daltres, es troben en una situaci privilegiada per dur a terme la prevenci, la detecci, latenci i la recuperaci de dones en situaci de violncia masclista. Les caracterstiques dacces-sibilitat, el contacte directe i continuat amb els diversos collectius de dones i el fet de comptar amb equips multidisciplinaris fan de les consultes sanitries un context idoni per detectar les dones en situaci de violncia, aix com per prevenir i frenar les conseqn-cies de la violncia en la salut i el benestar de les dones.

s molt important mantenir una actitud datenci activa davant la possibilitat que les do-nes que visiten els serveis sanitaris pateixin una situaci de violncia, lhagin patida o es trobin en risc de patir-la, i el reconeixement del fet que aquesta situaci s un problema de salut pblica.

Lactuaci en els serveis sanitaris sestructura en les dimensions segents:

1. Prevenci

2. Detecci

Pautes per a lentrevista clnica. Indicadors dajuda a la detecci. Valoraci.

3. Atenci i recuperaci

Pla dintervenci.

Les actuacions de prevenci de la violncia masclista en la poblaci immigrada estan encaminades, principalment, vers les tasques de sensibilitzaci en dones i homes immi-grats. Per tal de fer possible aquestes actuacions, resulta fonamental la coordinaci entre els dispositius sanitaris i el conjunt dentitats i organitzacions que treballen amb persones immigrades en el territori. Daltra banda, la formaci del conjunt de professionals de la salut en competncies culturals i mediaci intercultural esdev un requisit bsic i neces-sari per tal de comprendre i atendre les necessitats daquestes persones. En lmbit de la salut es poden considerar les actuacions segents:

Formaci del conjunt de professionals per a latenci a les dones immigrades en situaci de violncia masclista, en collaboraci amb lInstitut dEstudis de la Salut .

Ladquisici dun coneixement ms profund en competncia intercultural, duna ban-da, i en violncia masclista, de laltra, permet reconixer aquesta problemtica en la poblaci immigrada i poder-hi intervenir o prevenir-la amb ms facilitat. Alhora, facilita laccs als serveis sanitaris i un s ms adequat daquests.7

Formaci de reciclatge per capacitar el personal docent destinat a leducaci per a la salut, que incorpora metodologies de prevenci i sensibilitzaci envers les violncies

1. Prevenci

7 Universidad de Alcal de Henares, Instituto de la Mujer (2008).


9 Actuacions de sensibilitzaci i conscienciaci de la ciutadania Tamb conv vetllar per la difusi de cartells, trptics i material de sensibilitzaci i di-vulgaci sobre la violncia masclista amb vista a les persones immigrades i aprofitar els diferents espais datenci que ofereixi el dispositiu sanitari per treballar sobre les possibles situacions de violncia masclista. Aix, les consultes individualitzades, tant amb dones immigrades com amb homes immigrats, sn una bona ocasi per explorar i identificar les creences respecte a la violncia masclista, i tamb per informar del marc legal i jurdic vigent. Les activitats grupals o comunitries, especialment amb les dones arribades de poc, ofereixen lespai idoni per realitzar tasques de sensibilitzaci, alhora que esdevenen un recurs ptim per a la creaci de vincles i de xarxes socials de suport entre les dones. Les consultes i el treball grupal que es fa en els centres datenci a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) ofereixen el marc idoni per dur a terme aquestes tasques de sensibilitzaci, atesa, duna banda, la freqentaci daquest servei per part de les dones immigrades i, de laltra, latenci grupal i individual que ofereixen en relaci amb les relacions sexuals i afectives, la cura dels fills i les filles i les relacions familiars, lanticoncepci, lautonomia, les malalties de transmissi sexual, etc.

Treball en xarxa i comunitari Cal promoure el treball en equip i interdisciplinari en latenci sanitria per tal dabordar la prevenci de forma integral. Resulta fonamental establir una presa de contacte i de-terminar estratgies de coordinaci amb el conjunt dentitats, serveis o grups informals que treballin amb persones immigrades -sigui entitats formades per persones immi-grades o b entitats que ofereixen serveis a persones immigrades- en el territori. El treball en xarxa amb aquestes organitzacions facilita tant la prevenci com la detecci i latenci a les dones que es puguin trobar en situaci de violncia masclista.

Els i les mediadors/es culturals i els i les agents comunitaris/ries de salut tenen un paper ben important en aquestes tasques, ats que faciliten la comunicaci entre el/la professional de la salut i la persona atesa en el servei i, per tant, acostumen a trencar les barreres idiomtiques i culturals, amb la qual cosa afavoreixen la comunicaci en un context marcat per les diferncies culturals. Amb tot, conv que aquests agents estiguin reconeguts per la comunitat immigrada i per la persona atesa i que, a ms, estiguin sensibilitzats i disposin de formaci i preparaci en perspectiva de gnere.

Hi ha alguns factors que incideixen sobre la salut individual i comunitria de la poblaci immigrada en general, amb repercussions de diferent ndole, i que cal explorar en les consultes sanitries:

Disposici i accs a la documentaci administrativa prpia (DNI, passaport) La disposici de documentaci s un indicador del nivell dautonomia que t la dona i de la seva capacitat en la presa de decisions. Cal valorar si la dona la t o b si la do-cumentaci est a disposici de la parella o dalguna altra persona, amb la qual cosa ella resta sense capacitat per moures ni per accedir a determinats serveis. Aquesta situaci podria despertar la sospita que la dona es troba en una situaci de trfic de persones.

Condicions de convivncia i xarxa social Lexploraci de les relacions amb lentorn proper, amb el qual la dona conviu quotidia-nament, permet identificar si es tracta dun entorn que protegeix la dona de situacions adverses o b si es tracta dun entorn que no li permet sortir de la situaci en qu es troba. Aix, conv explorar quin s aquest nucli de convivncia i quines sn les seves

Actuaci en els serveis sanitaris

2. Detecci


10

caracterstiques -amb qui viu, quina relaci t amb aquest nucli, quin s el context de convivncia, etc.- i la seva xarxa social -si disposa damistats i membres de la famlia, quina relaci t amb aquestes persones i com influeixen aquestes relacions en la seva situaci.

Situaci laboral precria La inestabilitat en el treball, la clandestinitat, la irregularitat, les situacions dexplotaci o la manca de qualificaci i els tipus de treball comporten greuges econmics, factors destrs fsic i psquic i un elevat risc daccidentalitat. Explorar la situaci laboral en qu es troba la dona permetr identificar elements que incideixen sobre la seva salut.

Relaci entre el temps destada i el domini de la llengua local La relaci entre el temps que fa que la dona viu al pas receptor i el coneixement que aquesta pot tenir del catal o el castell permet identificar quin s el seu grau dauto-nomia: si es troba en una situaci dallament social, si hi ha una xarxa social de suport, etc. Alhora, aquesta situaci pot posar de manifest el nivell de vulnerabilitat en qu es troba la dona.

Biografia migratria Es tracta dexplorar tot all relacionat amb el projecte migratori, s a dir, quant temps fa que va arribar, amb quines expectatives va marxar, amb qu es va trobar en arribar, etc. Explorar aquestes qestions permet obtenir molta informaci relativa a les experi-ncies viscudes per la persona alhora que possibilita una millor comprensi de la seva situaci actual.

Accs al sistema sanitari Els problemes en laccs al sistema sanitari no sn exclusius de les persones immi-grades en situaci irregular, sin que tamb afecten aquelles que es troben en situaci regular. Lexploraci de les dificultats daccs al sistema sanitari que pugui tenir la dona permet una millora de laccessibilitat, de la comprensi de la situaci en qu es troba i, per tant, una millora en latenci global.

Lexploraci daquests factors permetr, a ms, detectar el domini de la llengua per part de la dona, el seu nivell dautonomia respecte a la parella, la famlia o la comunitat, el paper de les seves xarxes socials, la seva qualitat de vida i la situaci general en qu es troba.

Pautes per a lentrevista clnica

Les primeres visites als diferents dispositius de salut (especialment als serveis daten-ci primria -equips datenci primria i datenci a la salut sexual i reproductiva-i serveis durgncies) constitueixen el moment idoni per explorar els elements anteriorment exposats.

El Protocol per a labordatge de la violncia masclista en lmbit de la salut a Catalunya. Document marc ofereix les pautes generals que poden facilitar aquesta recerca activa de casos de violncia (vegeu els quadres 2 a 5). Aquestes pautes recullen exemples de preguntes generals per a la recerca de casos de violncia en lmbit de la parella o fami-liar, recomanacions per a lentrevista clnica, exemples de preguntes que cal fer en casos de sospita, i preguntes per valorar la situaci i el tipus de violncia en el cas especfic de la parella.



11

A ms, en latenci a les dones immigrades, en relaci amb latenci a la violncia mas-clista, cal tenir en compte el segent:

Establir un vincle de confiana Els i les professionals de la salut han daprofitar les consultes sanitries per crear un clima de confiana i una aproximaci al context social i cultural en qu es troba la dona. En aquest cas, introduir qestions i aspectes directament relacionats amb la violn-cia masclista podria ser contraproduent, ats que, en alguns grups culturals, pot ser ents com una vulneraci de la seva intimitat i, en conseqncia, la dona podria sen-tir-se ofesa i perdre la confiana en el/la professional. La competncia intercultural, el coneixement del grup cultural al qual pertany la dona i/o el suport de professionals mediadors/es o agents comunitaris/ries sn de gran utilitat en aquestes situacions. Daltra banda, resulta especialment important evitar que el fill, la filla, el marit, o qual-sevol altre membre de la famlia assisteixi a la consulta com a traductor/a entre el/la professional i la dona, ats que podria dificultar lexpressi emocional de la dona i la creaci daquest vincle.

Explorar el context i la situaci global en qu es troba la dona Lentrevista ofereix el marc idoni per conixer la dona, el seu context, el seu grau dautonomia, la seva capacitat per a la presa de decisions, etc. Aix, conv aprofitar aquesta ocasi per explorar els factors exposats anteriorment, identificar quina s la situaci en qu es troba, com incideix en la seva salut, i conixer les seves necessitats sanitries, administratives, socials i personals. Alhora, lexploraci delements i smp-tomes que puguin indicar una situaci de violncia masclista ha de permetre realitzar un diagnstic per confirmar, descartar la sospita, o b reprendre-la en un altre moment per part dels i les professionals.

Lexploraci del context en qu es troba la dona tamb permetr identificar el possible risc o perill destar vivint altres tipus de violncia vers les dones, com un matrimoni pactat o situacions de trfic de persones.

Respectar els codis culturals La dona ha destar segura que es respecten els seus valors, encara que no siguin compartits pel o la professional que latengui. Es tracta de comprendre sense jutjar.8 Per aix mateix s necessria una actitud descolta activa i emptica, focalitzada tant en la comunicaci verbal com en la no verbal. Conv realitzar una anlisi dels prejudi-cis, les creences i els valors propis que, per part del conjunt de professionals, puguin intervenir estereotipant la persona pel seu origen o procedncia. s fonamental, doncs, evitar (pre)jutjar la persona.

Aix, cal tenir present que la detecci de la violncia masclista en dones immigrades sha de donar en un marc de confiana que posi pel davant de tot el coneixement i el respecte del seu context social, cultural i personal.


8 COMB (2003).


12

Indicadors dajuda a la detecci

Pel que fa a la detecci de les situacions de violncia masclista, hi ha un conjunt dindi-cadors genrics que poden ajudar en la identificaci daquest tipus de situacions (vegeu el quadre 6 del Protocol per a labordatge de la violncia masclista en lmbit de la salut a Catalunya. Document marc). En aquest sentit, les dones immigrades que es troben en situaci de violncia masclista no presenten una simptomatologia diferenciada en relaci amb les dones nascudes a lEstat espanyol que es troben en la mateixa situaci.9 Tot i aix, existeixen alguns indicadors relacionats amb la sexualitat i la reproducci que poden estar associats a una situaci de violncia masclista. Entre aquests, destaquen:

Embarassos no desitjats. Interrupcions de lembars. Infeccions de transmissi sexual.

Valoraci

En el cas que els indicadors de sospita siguin positius sha de sotmetre cada cas a una acurada valoraci que ens ha dajudar a determinar si tan sols es tracta duna mera sos-pita de violncia, dun cas de violncia que encara no presenta perills extrems per a la sa-lut de la dona, o b si ens trobem davant duna dona que es troba en perill extrem pel que fa a la seva salut, o fins i tot pel que fa a la seva vida (vegeu el quadre 7 del Protocol per a labordatge de la violncia masclista en lmbit de la salut a Catalunya. Document marc).

Les dones immigrades que es troben en situaci de violncia masclista poden quedar afectades per un conjunt de dificultats addicionals que limitin o determinin el seu be-nestar -situaci administrativa irregular, dependncia legal i/o econmica, dificultats en la comunicaci i daccs als serveis pel desconeixement de lidioma i del funcionament dels serveis, etc. Lequip de professionals de la salut ha de tenir en compte que interve-nir i millorar qualsevol daquests elements repercutir favorablement en la salut integral de la dona.

Daltra banda, lactuaci del conjunt de professionals de la salut s diferent si la dona immigrada manifesta trobar-se en situaci de violncia masclista o no ho manifesta, i segons la situaci de perill en la qual es trobi. Aix, i dacord amb el Protocol per a labordatge de la violncia masclista en lmbit de la salut a Catalunya. Document marc, es presenten els plans dintervenci segents:

Dona que presenta indicadors de sospita, per que manifesta no patir violncia (quadre A).

Dona que afirma patir violncia, per que no es troba en perill extrem (quadre B). Dona que afirma patir violncia i es troba en perill extrem (quadre C). Dona que pateix una agressi sexual (vegeu el document operatiu de violncia sexual).


3. Atenci i recuperaci

9 Sigma Dos, SA (2006).


13


Quadre A: Pla dintervenci: Dona que presenta indicadors de sospita, per que manifesta no patir violncia

REGISTRAR EN LA HISTRIA CLNICAque en la data corresponent la dona es troba en una situaci de sospita de violncia.

Anotar la data.

Anotar el pla de seguiment acordat.

Aquest registre pot servir com a prova en un procs judicial.

Hi ha la possibilitat de realitzar i incloure en la histria un informe social. Aquest informe podria ser til per a futurs processos judicials, en cas que nhi hagus, ja que pot aportar el diagnstic i la valoraci social de la situaci de violncia.

Cal atendre la dona, malgrat que es trobi en situaci administrativa irregular.

Davant de la sospita, cal fer una reflexi conjunta amb la dona de la situaci en la qual es troba (sospita de lexistncia de violncia), relacionant els indicadors detectats amb la possible existncia de violncia.

Evitar actuacions precipitades. El reconeixement de situacions de violncia masclista per part de la dona pot comportar cert temps, i resulta especialment important respectar aquest temps per al procs vital de la dona. En alguns moments, la dona es pot mostrar poc perceptiva o permeable, aix que realitzar actuacions de forma precipitada i sense el seu consentiment podria ser contraproduent i debilitar o trencar el vincle de confiana establert.

Si desprs de preguntar a la dona si pateix violncia, la dona confirma aquesta situaci, sha de valorar la seguretat i, en funci de si es troba en una situaci de perill extrem o no, sha de procedir al pla dactuaci que correspongui (es descriuen a continuaci; quadres B i C). Si no la confirma, sha de seguir el pla dactuaci segent.

Treball a la consulta (seguiment)

Atenci integral o interdisciplinria. Cal considerar la interconsulta amb el personal professio-nal implicat (amb el consentiment de la dona) i elaborar un pla de tractament com en qu cada professional tingui assignades responsabilitats i tasques, aix com el seguiment posterior.

Tractament dels problemes fsics, psquics i emocionals i atenci a la problemtica social de la dona i/o la famlia que sha trobat.

Shan doferir visites de seguiment fins a la confirmaci o no-confirmaci de la sospita de violncia: cal acompanyar la dona en el reconeixement de la situaci de violncia i en la presa de decisions, de manera emptica.

- Reforar les situacions que afavoreixin la sensaci de posseir el control sobre la seva vida. - Oferir visites de seguiment per als problemes de salut trobats, a fi de no perdre el contacte. - Acompanyar la dona en el procs de reconeixement de la situaci de violncia i a la presa de

decisions.

Conv oferir, si s possible, la participaci en intervencions grupals (grups de dones en el centre o en altres recursos de la zona).

Derivar (si sestima necessari i previ consentiment de la dona)

Al i a la professional de treball social si es detecten situacions de risc psicosocial.

Als recursos adequats a la situaci en la qual es troba la dona: cal posar la dona en contacte amb els recursos de la xarxa datenci a les dones que pateixen violncia masclista que sestimin necessaris (annex 1), per mai abans que lequip sanitari hagi realitzat un pla de treball interdiscipli-nari, hagi estudiat les circumstncies particulars de la dona i hagi valorat la idonetat de cada recurs.

Cal gestionar la cita del servei a qu es deriva i coordinar lactuaci.

Actuaci amb les persones dependents que conviuen amb la dona, si nhi ha.

Si la dona t fills o filles menors, sha dinformar de la situaci el o la professional de pediatria i aplicar el protocol dactuaci adreat a aquesta poblaci (valoraci del risc, intervenci, derivaci, etc.).

Igualment, cal valorar la repercussi de la violncia en altres persones dependents que conviuen amb la dona, i intervenir-hi o derivar-les si sestima necessari.

Dona que presenta indicadors de sospita, per que manifesta no patir violncia


14


Quadre B: Pla dintervenci: Dona que afirma patir violncia, per que no es troba en perill extrem

REGISTRAR EN LA HISTRIA CLNICAque en la data corresponent la dona es troba en una situaci de sospita de violncia.

Anotar la data.




EMETRE INFORME DE LESIONS, QUAN ESCAIGUI

Hi ha lobligaci legal de posar en coneixement de lautoritat judicial lexistncia de lesions o daltres smptomes davant de la constataci de violncia, obligaci que es compleix mitjanant la notificaci al jutjat de linforme de lesions i informe mdic. Sha de lliurar una cpia del document a la dona i se lha dinformar de les implicacions que t.

A ms, shan destablir estratgies perqu aquesta notificaci no posi en perill la vida de la dona ni la dels seus fills i les seves filles.

Evitar actuacions precipitades. El reconeixement de situacions de violncia masclista per part de la dona pot comportar cert temps, i resulta especialment important respectar aquest temps per al procs vital de la dona. En alguns moments, la dona es pot mostrar poc percepti-va o permeable, aix que realitzar actuacions de forma precipitada i sense el seu consentiment podria ser contraproduent i debilitar o trencar el vincle de confiana establert.


Atenci integral o interdisciplinria. Cal considerar la interconsulta amb el personal pro-fessional implicat (amb el consentiment de la dona) i elaborar un pla de tractament com, en qu cada professional tingui assignades responsabilitats i tasques, aix com el seguiment posterior.

Tractament dels problemes fsics, psquics i emocionals i atenci a la problemtica social de la dona i/o la famlia que sha trobat.

Sha destablir un pla de consultes de seguiment per: - Plantejar i afavorir la presa de decisions per iniciar canvis en la situaci. - Acompanyar la dona a lhora dafrontar la seva situaci. - Prevenir nous episodis de violncia.

Conv oferir, si s possible, la participaci en intervencions grupals (grups de dones en el centre o en altres recursos de la zona).

(Continua a la pgina segent)

Dona que afirma patir violncia, per que no es troba en perill extrem


Cal fer una reflexi conjunta amb la dona de la situaci en la qual es troba (dona que afirma ser vctima de violncia, per que no es troba en perill extrem), i a ms:

Dir-li que la violncia s un delicte i que t dret a denunciar-ho.

Informar-la sobre els seus drets i els dels seus fills i filles (si en t).

Explicar-li el comportament de la violncia (cicle, conseqncies, etc.)

Explicar-li les repercussions que t la violncia sobre la salut i el benestar della mateixa i de la seva fvamlia (especialment menors i persones dependents).

Transmetre-li missatges de suport: desculpabilitzar-la, reforar el fet dhaver comunicat la violncia, garantir-li la confidencialitat, respectar-li lautonomia, explicar-li que hi ha ms dones que viuen el mateix que ella, explicar-li que hi ha persones que poden ajudar-la.


Derivar la dona a altres professionals i/o serveis quan encara no est preparada, o b no respectar les seves decisions, sn actuacions que cal evitar. Aix, amb vista a la inter-venci sobre la situaci de violncia masclista, caldr treballar prviament els aspectes que incideixin directament i indirectament sobre la situaci de violncia i que ajudin a millorar la seva situaci global.

15


Quadre B: Continuaci

Derivar (si sestima necessari i previ consentiment de la dona)

Al i la professional de treball social si es detecten situacions de risc psicosocial.

Als recursos adequats a la situaci en la qual es troba la dona: cal posar la dona en contacte amb els recursos de la xarxa datenci a les dones que pateixen violncia masclis-ta que sestimin necessaris (annex 1), per mai abans que tot lequip sanitari hagi realitzat un pla de treball interdisciplinari, hagi estudiat les circumstncies particulars de la dona i hagi valorat la idonetat de cada recurs.


Actuaci amb les persones dependents que conviuen amb la dona, si nhi ha.

Si la dona t fills o filles menors, sha dinformar de la situaci el o la professional de pedia-tria i aplicar el protocol dactuaci adreat a aquesta poblaci (valoraci del risc, intervenci, derivaci, etc.).

Igualment, cal valorar la repercussi de la violncia en altres persones dependents que convi-uen amb la dona, i intervenir-hi o derivar-les si sestima necessari.


16


Quadre C: Pla dintervenci: Dona que afirma patir violncia i es troba en perill extrem

Dona que afirma patir violncia i es troba en perill extrem

REGISTRAR EN LA HISTRIA CLNICA que en la data corresponent la dona es troba en una situaci de sospita de violncia.

Anotar la data.





Evitar actuacions precipitades. El reconeixement de situacions de violncia masclista per part de la dona pot comportar cert temps, i resulta especialment important respectar aquest temps per al procs vital de la dona. En alguns moments, la dona es pot mostrar poc perceptiva o permeable, aix que realitzar actuacions de forma precipitada i sense el seu consentiment podria ser contrapro-duent i debilitar o trencar el vincle de confiana establert.


Tractament deIs probIemes fsics, psquics i emocionaIs i atenci a Ia probIemtica sociaI de Ia dona i/o la famIia que sha trobat.

Sha de transmetre a Ia dona que no est soIa.

CaI pIantejar-Ii Ies possibIes estratgies que pot seguir i actuar segons Ia seva decisi.

s convenient posar-Ia en contacte amb eI personaI de trebaII sociaI durgncies, si nhi ha, o serveis de suport de 24 hores per a emergncies per a dones maItractades.

Sha deIaborar un pIa de seguiment adaptat a Ia situaci de Ia dona, en quaIsevoI deIs tres escenaris.

(Continua a la pgina segent)


Cal fer una reflexi conjunta amb la dona de Ia vaIoraci que fem de Ia seva situaci, fent-Ia conscient deI periII i pIantejant Ies possibIes estratgies que cal seguir, i a ms:

Dir-li que la violncia s un delicte i que t dret a denunciar-ho.

Informar-la sobre els seus drets i els dels seus fills i filles (si en t).

Transmetre-li missatges de suport: desculpabilitzar-la, reforar el fet dhaver comunicat la violncia, garantir-li la confidencialitat, respectar-li lautonomia, explicar-li que hi ha ms dones que viuen el mateix que ella, explicar-li que hi ha persones que poden ajudar-la.

Informar-Ia de Ia situaci de periII en Ia quaI es troba i pIantejar-Ii Ies possibIes estrat-gies que cal seguir. Transmetre-Ii que no est soIa.

Derivar la dona a altres professionals i/o serveis quan encara no est preparada, o b no respec-tar les seves decisions, sn actuacions que cal evitar. Aix, amb vista a la intervenci sobre la si-tuaci de violncia masclista, caldr treballar prviament els aspectes que incideixin directament i indirectament sobre la situaci de violncia i que ajudin a millorar la seva situaci global.

CaI considerar Ia interconsuIta de tot eI personaI sanitari impIicat (amb el consentiment de la dona) i eIaborar un pIa de tractament com, en qu cada professionaI de Ia saIut tingui assigna-des responsabiIitats i tasques, aix com eI seguiment posterior.

EMETRE INFORME DE LESIONS I INFORME MDIC

Sha de IIiurar una cpia dambds documents a Ia dona i se Iha dinformar de Ies implicacions que tenen. A ms, shan destablir estratgies perqu Iemissi daquests documents no posi en periII Ia vida de Ia dona ni Ia deIs seus fiIIs i Ies seves fiIIes.

17

A continuaci es presenta el diagrama dactuaci en els serveis sanitaris, que se centra en la violncia exercida contra les dones per la parella o exparella de la dona, o per altres membres de la mateixa famlia.


Quadre C: Continuaci

Si decideix anar-sen del domicili familiar el mateix dia

Sha de posar la dona en contacte amb als recursos de la xarxa de dones que pateixen violncia masclista (annex 1) que sestimin oportuns (si es creu necessari i previ consentiment de Ia dona), en funci de Ia situaci en qu es trobi.


Actuaci amb les persones dependents que conviuen amb la dona, si nhi ha.Si Ia dona t fills o filles menors, sha dinformar de Ia situaci eI o Ia professionaI de pediatria i apIi-car eI protocoI dactuaci adreat a aquesta pobIaci (vaIoraci deI risc, intervenci, derivaci, etc.).

IguaIment, caI vaIorar Ia repercussi de Ia vioIncia en altres persones dependents que conviuen amb la dona, i intervenir-hi o derivar-Ies si sestima necessari.


Si decideix anar-sendel domicili familiar

el mateix dia

CaI conixer Ia situaci famiIiar i eIs recursos amb qu compta Ia dona:

- Situaci deIs seus fiIIs i fiIIes: on sn i com estan.

- Persones de suport amb qui compta (familiars, amistats, etc.).

- Documentaci i diners que porta a sobre.

CaI activar eIs serveis datenci durgncies i emergncies de Ia xarxa datenci i recuperaci integraI per a Ies dones en situacions de vioIncia mascIista, si escau.

CaI oferir-Ii suport i seguiment (inters per tornar a veure-Ia i conixer Ies novetats).

Si decideix tornar al domicili

CaI concertar una cita per continuar Ia intervenci que en endavant anir encaminada a enfortir Ies rees que dificuItin Ia presa de decisions.

CaI posar en marxa eIs mecanismes necessaris per a Ia protecci deIs menors, si escau.

CaI informar Ia dona de Iexistncia daItres recursos de suport de Ia xarxa datenci i recuperaci integraI per a Ies dones en situacions de vioIncia mascIista, com ara centres dinformaci i assessorament a Ia dona.

CaI parIar amb eIIa sobre Ia necessitat destar aIerta i de crear un escenari de protecci per a eIIa i eIs menors, si escau, i sobre Ies mesures que cal tenir en compte per si hagus dabandonar Ia IIar de manera urgent.

Si ja sen va anar del domicili i segueix

en perill extrem

CaI informar Ia dona de Iexistncia de mesures IegaIs daIIunyament de Iagressor i, si ja Ies ha soIIicitat i no sn respectades, recomanar-Ii que ho comuniqui a Iautoritat competent. Sempre que sigui possibIe, conv realitzar un informe en qu es reIatin eIs fets per fer-Ios saber a Iautoritat.

CaI activar eIs serveis datenci durgncies i emergncies, si escau.

18

Dem

anda

explcita

No

urge

nt

Con

firmac

imaltrac

tamen

t

Urgen

t

Fo

rmac

i del con

junt de profess

iona

ls per a laten

ci a les don

es embaras

sades

en situac

i de violn

cia mas

clista, e

n co

llab

orac

i amb lInstitu

t dEstud

is de la Salut.

Fo

rmac

i de reciclatge

per cap

acita

r el perso

nal d

ocen

t des

tinat a led

ucac

i per a la

salut.

Actua

cion

s de se

nsibilitzac

i i co

nscien

ciac

i de la ciutadan

ia.

Treb

all e

n xa

rxa i c

omun

itari.

REC

UPER

ACI

ATENCI

DETE

CCI

PREVENCI

Tots els DISPOSITIUS DE SALU

T

Done

s im

migrades

Exploraci indicad

ors de sospita

(Qua

dres 2, 3, 4

, 5 i 6 del Document Marc)

Valoraci

(Qua

dres 7 del Document Marc)

Sospita de violnc

ia(Qua

dre A)

Perill no extrem

(Qua

dre B)

Perill extrem

(Qua

dre C)

Agressi sexua

l(docu

men

t operatiu

de violnc

ia sex

ual)

Indicado

rs de sospita

-Indicado

rs de sospita

+

Sen

se risc actual D

eman

da im

plcita

Rec

urso

s de

la xarxa

datenc

i a don

es que

pateixe

n violn

cia mas

clista (S

IADACIE)

Seg

uimen

t i con

trol

Rec

usos

Seg

uretat

Rec

usos

Jud

icials (D

AVD i SOJ)

S

No

Oferir in

form

aci,

orientac

i

i ass

esso

ramen

t pe

r tal d

e facilitar

la id

entificac

i de

nece

ssita

ts con

cretes

i formulac

i de

deman

des dajut

Inform

aci sob

reels recu

rsos Informac

i derivac

i /

acom

pany

amen

t

Part d

e lesion

sDen

ncia

Rec

urso

sSoc

ials

Rec

urso

sJu

dicials i d

eSeg

uretat

Altres

Rec

urso

s

- Lnia 90

0 90

0 12

0- Serve

is soc

ials (x

arxa

loca

l)- SIAD (x

arxa

loca

l)- Altres

serve

is (a

ssoc

iacion

s, etc.)

- CIE

- Ofic

ines

de lICD

Atenc

iSalut M

ental

Atenc

iPrim

aria

Atenc

iHos

pitalaria


Diagram

a dac

tuac

i en els serveis sanitaris per a una

interven

ci co

ordina

da en lmbit d

e la violnc

ia m

asclista i latenc

i a don

es im

migrade

s


19


Protocol per a labordatge de la violncia masclista en lmbit de la salut a Catalunya - Document operatiu dembars

Recursos especfics

20

Atenci a la salut sexual i reproductiva (ASSIR). LASSIR s un servei especialitzat en la salut sexual i reproductiva, dins latenci primria. Inclou lactivitat educativa, preventiva i assistencial sobre orientaci i planificaci familiar, atenci especfica i confidencial als joves, control i seguiment de lembars, atenci maternoinfantil, prevenci i assistncia pel que fa a les malalties de transmissi sexual, prevenci i diagnstic preco del cncer ginecolgic i de mama, atenci a la menopausa, prevenci i assistncia pel que fa a les malalties ginecolgiques en general, atenci a grups o persones despecial vulnerabilitat i suport psicolgic en la salut sexual i reproductiva.

Xarxa de serveis especialitzats en salut mental. Aquests recursos estan integrats per equips multidisciplinaris i ofereixen els serveis segents: atenci especialitzada de salut mental, suport a latenci primria de salut; atenci hospitalria psiquitrica, amb diferents nivells dintensitat; hospitalitzaci parcial o hospital de dia, i rehabilitaci comunitria (vegeu el DO sobre salut mental). Entre aquests, els centres de salut mental sn dispositius que donen suport a latenci primria, tant en latenci a persones majors dedat (centre de salut mental dadults, CSMA), com a persones menors dedat (centre de salut mental infantil i juvenil, CSMIJ).

Xarxa dAtenci a les Drogodependncies (XAD). Aquesta xarxa est configurada pel conjunt de dispositius i recursos assistencials adreats a persones que presenten problemes amb el consum de substncies, dins loferta sanitria pblica (vegeu lannex 3 del DO sobre drogodependncies).

Servei dInformaci i Atenci a les Dones (SIAD). Format per centres que sestan implantant en aquests moments per tot el territori catal en concordana amb la Llei 5/2008, del dret de les dones a eradicar la violncia masclista, per tal doferir el servei i latenci que fins ara han estat realitzant altres recursos com els PIAD, CIAD, CAD, CIRD, CRDD, OAD, PADI i UAD.

Centres dintervenci especialitzada (CIE). Aquests sn serveis especialitzats on sofereix una atenci integral i recursos relacionats amb el procs de recuperaci i reparaci a les dones que han estat o estan en situaci de violncia masclista, aix com als fills i les filles que tenen al seu crrec. Aix mateix, tamb incideixen en la prevenci, la sensibilitzaci i la implicaci comunitria.

Servei datenci a homes que maltracten. Son serveis que ofereixen informaci, assessorament i atenci a homes agressors que acudeixen voluntriament i sense ordre judicial:

Serveis dAtenci a Homes per a la promoci de relacions no violentes de lAjuntament de Barcelona (SAH)

C/ laba, 61, 1r, 08005 Barcelona (Fundaci IReS), Tel. 93 320 92 12 / 93 486 47 50, e-mail: [email protected]

Programa dAtenci i Reinserci per a Homes (ARHOM) de la Fundaci AGI . C/ Pau Clars, 138, 6 4a, 08009 Barcelona, Tel. 93 488 08 45 Unitat de psicoterpia familiar i de gnere . Institut dAssistncia Sanitria, Parc Hospitalari Mart i Juli. C/ Dr. Castany, s/n, 17190 Salt, Tel. 687 40 57 84

Crislide Institut Catal de la Salut. Centre de Salut Mental Adults del Segri. C/ Alcalde Rovira Roure 44, 25198 Lleida, Tel. 973 72 70 60, e-mail: [email protected]

Servei dAtenci a Homes que Maltracten, mbit de la Salut (SAHM-AS) Fundaci IReS C/ laba 61, 1r, 08005 Barcelona, Tel. 93 486 47 50, e-mail: [email protected]

Recursos especfics


21

Servei dAtenci a Nenes i Nens que han Patit Violncia Masclista (SAN). Es tracta dun servei municipal de lAjuntament de Barcelona que ofereix assessorament i suport a les famlies que pateixen o han patit situacions de violncia masclista, amb atenci tant als nens i les nenes com a les seves mares o a la persona referent.

22



Bibliografia

23

Bibliografia utilitzada

Burman E, Chantler K. Domestic violence and minoritisation: legal and policy barriers facing minoritized women leaving violent relationships. [En lnia]. International Journal of Law and Psychiatry 2005; 28 (1): 59-74. Citat a: Vives C et al. Mortalidad por violencia del compaero ntimo en mujeres extranjeras residentes en Espaa (1999-2006). Gaceta Sanitaria 2008 [en lnia]; 22 (3). [Data de consulta: 03/05/10].

COMB. Els immigrants i la seva salut. [En lnia]. Quaderns de la bona praxi 2003. Collegi Oficial de Metges de Barcelona. [Data de consulta: 03/05/10].

Departament de Salut. Pla director dimmigraci en lmbit de la salut. [En lnia]. Barcelona: Departament de Salut. Subdirecci General de Planificaci i Avaluaci; 2006. [Data de consulta: 03/05/10].

Federacin Espaola de Municipios y Provincias. Gua para sensibilizar y prevenir desde las entidades locales la violencia contra las mujeres. [En lnia]. Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Secretara General de Polticas de Igualdad. Instituto de la Mujer; 2007. [Data de consulta: 03/05/10].

Fundaci Jaume Bofill. La immigraci a debat: diversitat i salut. [En lnia]. Debats 2005; 10. Barcelona: Fundaci Jaume Bofill. [Data de consulta: 03/05/10].

Institut Catal de la Salut. Recomanacions per a latenci primria dirigida a usuaris immigrants extracomunitaris. [En lnia]. Barcelona: Departament de Salut. Institut Catal de la Salut. Divisi dAtenci Primria. Pla de la Diversitat; 2006. [Data de consulta: 03/05/10].

Latta RE, Goodman LA. Considering the interplay of cultural context and service provision in intimate partner violence: the case of Haitian immigrant women. Violence Against Women 2005; 11 (11): 1441-1464. Citat a: Vives C et al. Mortalidad por violencia del compaero ntimo en mujeres extranjeras residentes en Espaa (1999-2006). [En lnia]. Gaceta Sanitaria 2008 [En lnia]; 22 (3). [Data de consulta: 03/05/10].

Ministerio de Igualdad. Plan de atencin y prevencin de la violencia de gnero en poblacin extranjera immigrante 2009-2012. [En lnia]. Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Secretara General de Polticas de Igualdad. Ministerio de Igualdad; 2009. [Data de consulta: 03/05/10].

Bibliografia


24

Bibliografia

Rodrguez D, San Romn T. Immigracin, salud y gestin de la diversidad: presentacin y avances de un proyecto en barrios de Catalua. [En lnia]. Migracat, Observatori de la immigraci a Catalunya; 2007 [Data de consulta: 03/05/10].

Sigma Dos, SA. III Macroencuesta sobre la violencia contra las mujeres. Informe de resultados. [En lnia]. Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Secretara General de Polticas de Igualdad. Instituto de la Mujer; 2006. [Data de consulta: 03/05/10].

Universidad de Alcal de Henares, Instituto de la Mujer. Cmo abordar la integracin de las mujeres inmigrantes. Gua para las administraciones pblicas. [En lnia]. Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Secretara General de Polticas de Igualdad. Instituto de la Mujer; 2008. [Data de consulta: 03/05/10].

Vzquez-Villegas J. Inmigracin y salud: un nuevo modelo de atencin primaria para un nuevo modelo de sociedad? Atencin Primaria, Semfyc 2006; 37 (5): 249-250.

Vives C et al. Mortalidad por violencia del compaero ntimo en mujeres extranjeras residentes en Espaa (1999-2006). [En lnia]. Gaceta Sanitaria 2008 [En lnia]; 22 (3). [Data de consulta: 03/05/10].

Yoshihama M. Battered womens coping strategies and psychological distress: differences by inmigrant status. American Journal of Community Psychology 2002; 30 (3): 429-452. Citat a: Vives C et al. Mortalidad por violencia del compaero ntimo en mujeres extranjeras residentes en Espaa (1999-2006). [En lnia]. Gaceta Sanitaria 2008 [En lnia]; 22 (3). [Data de consulta: 03/05/10].


25

Bibliografia

Materials i documents dinters

Departament dInterior, Relacions Institucionals i Participaci. Procediment de prevenci i atenci policial dels matrimonis forats. [En lnia]. Departament dInterior, Relacions Institucionals i Participaci. Programa de Seguretat contra la Violncia Masclista; 2009. [Data de consulta: 03/05/10].

Dones del nord, dones del sud. Es tracta dun material audiovisual promogut per lInstitut Catal de les Dones, adreat als i les professionals que treballen amb collectius de dones immigrades, amb lobjectiu doferir elements per a la reflexi i la prevenci de la violncia masclista.

[En lnia]. [Data de consulta: 03/05/10].

ONU. Protocolo para prevenir, reprimir y sancionar la trata de personas, especialmente mujeres y nios, que complementa la Convencin de las Naciones Unidas contra la Delincuencia Organizada Transnacional. [En lnia]; 2000. [Data de consulta: 03/05/10].

Parella S et al. Dones immigrants amb fills a crrec. Detecci de necessitats en lmbit dacci de les poltiques familiars i de salut. [En lnia]. Migracat, Observatori de la immigraci a Catalunya; 2006. [Data de consulta: 03/05/10].

Puig S, Seuba X. Esclavitud contempornia a casa nostra: el trfic de persones. [En lnia]. Quaderns per a la solidaritat 2005; 25. Justcia i Pau. [Data de consulta: 03/05/10].


26



Professionals que han participat en el projecte

27

DIRECCI DEL PROjECTE

GRuP ASSESSOR I REDACTOR

Direcci del projecte

Direcci del projecte

Mara Luisa de la Puente MartorellDirectora general de Planificaci i Avaluaci

Antonia Medina BustosDirecci General de Planificaci i Avaluaci

Carme Oll RodrguezPASSIR Raval Sud

Tona Lizana AlcazoPla Director dImmigraci

ngels Martnez de CastillaPASSIR Raval Sud

Beln Benito BadorreyABS Raval Sud

Merc Meroo SalvadorONG mbit Dona

rsula Santa Cruz CastilloOficina Atenci a la Dona

Solange Terceros DuarteAssociaci de Dones Bolivianes

Dolors Costa SampereDirecci General de Planificaci i Avaluaci

Pilar Brugulat GuiterasServei del Pla de Salut

Antonia Medina Bustos Direcci General de Planificaci i Avaluaci

Antoni Plasncia TaradachDirector general de Salut Pblica

Iria Caamia Cabo Gabinet de la Consellera de Salut

Mireia jan Checa Direcci General de Salut Pblica

Llusa Bala Roldan Institut dEstudis de la Salut

Patricia jirn SilvaEXIL . Atenci dones immigrades i violncia masclista

Ariadna Nuo SiebrechtEXIL . Intervenci en crisi mbit de violncia masclista

Raquel Royo PalacioEAP Ciutat Meridiana

Teresa Mur MartCAP Terrassa Sud

Esperanza Dez FuentesPerecamps . Comissi de violncia de la CAMFiC i IMAS

Llus Solsona DazGrup dImmigraci de la CAMFiC

Maria Merc Rico BusquetsCAP Manlleu



28


SuPORT METODOLGIC

GESTI ADMINISTRATIVA

Ricard Faura Cantarell Spora Sinergies . Consultoria Psicosocial

Remei Daz MorenoDirecci General de Planificaci i Avaluaci

Mriam Sol TorellSpora Sinergies . Consultoria Psicosocial


29

(PV

34

PORTADANDEXINTRODUCCIACTUACI EN ELS SERVEIS SANITARIS1. PREVENCI2. DETECCIPautes per a lentrevista clnica Indicadors dajuda a la detecciValoraci

3. ATENCI I RECUPERACI Pla dintervenci: Dona que presenta indicadors de sospita, per que manifesta no patir violnciaPla dintervenci: Dona que afirma patir violncia, per que no es troba en perill extremPla dintervenci: Dona que afirma patir violncia i es troba en perill extrem

PLA DINTERVENCI: DONA QUE PRESENTA INDICADORS DE SOSPITA, PER QUE MANIFESTA NO PATIR VIOLNCIARECURSOS ESPECFICSBIBLIOGRAFIAPROFESSIONALS QUE HAN PARTICIPAT EN EL PROJECTE

D.O. d'Immigració

Documents

Transcript of D.O. d'Immigració