DOCUMENT DE CRITERIS PER L’ELABORACIÓ DEL 1r CONSELL ...

DDDOOOCCCUUUMMMEEENNNTTT DDDEEE CCCRRRIIITTTEEERRRIIISSS

PPPEEERRR LLL’’’EEELLLAAABBBOOORRRAAACCCIIIÓÓÓ

DDDEEELLL 111rrr CCCOOONNNSSSEEELLLLLL

TTTEEERRRRRRIIITTTOOORRRIIIAAALLL DDDEEE

MMMOOONNNTTTCCCAAADDDAAA III RRREEEIIIXXXAAACCC

IIInnnfffooorrrmmmeee dddeee cccooonnncccllluuusssiiiooonnnsss

Procés participatiu per a l’elaboració dels criteris per a la constitució del I Consell Territorial de Montcada Centre, la

Ribera, Bosc d’en Vilaró i la Vallençana.

2

EEqquuiipp iinnvveesstt iiggaaddoorr::

DDoolloorrss MMuuññoozz EEvvaa PPaallaassíí MMaarrttaa RRiioo

GGuuiilllleemm SSaalleettaa BBeeggooññaa OOllttrraa--ccoooorrddiinnaaddoorraa

Bellaterra, octubre de 2007



3

Índex

Índex .................................................................................................... 3

Context institucional ............................................................................ 5

Objectius del procés ............................................................................ 6

Procés metodològic ............................................................................ 7

Espais participatius .............................................................................. 10

Propostes de gestió: els consells territorials de Montcada i Reixac..... 13

Recomanacions de l’equip investigador .............................................. 33

Annex................................................................................................... 37

“L’home que no participa en els afers públics del seu país veu esgotades les seves capacitats intel·lectuals i morals, limitats i frustrats els seus sentiments.

La participació suposa un valor democràtic en si mateix, en la mesura que constitueix una expressió de l’autonomia i, en definitiva, de la llibertat de l’ésser

humà.”

J.S. Mill, Sobre la Llibertat



4

L ’estudi que a continuació es presenta respon a l’encàrrec que l’Ajuntament de

Montcada i Reixac fa al Postgrau de Participació Ciutadana i Desenvolupament

Sostenible de la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Diputació de Barcelona per

l’elaboració, de manera participada, d’un document de criteris que estableixi les bases

per a la creació dels òrgans estables de participació territorial.

Aquests òrgans de participació es concreten en els anomenats consells territorials i

tenen la finalitat de promoure i canalitzar una reflexió conjunta de les entitats i de la

ciutadania entorn dels diferents temes que afecten la vida quotidiana del seu barri o

territori, fent així possible una major corresponsabilització dels ciutadans en els afers

públics de Montcada i Reixac.

L’encàrrec inicial responia a la qüestió plantejada amb l’aprovació del Reglament de

participació ciutadana de Montcada i Reixac l’any 2006, el qual ja preveia la creació

d’aquests nous òrgans. Així doncs, en un primer moment la tasca que l’ajuntament

encarregava a l’equip investigador del Postgrau consistia en l’assessorament i el

guiatge per crear el primer Consell Territorial agafant com a punt de partida l’àmbit

territorial de la Ribera i Montcada Centre.

Finalment, però, al gener de 2007 es concretarà de nou l’encàrrec quan la Junta de

Govern de Montcada i Reixac és reuneix per tractar la creació d’òrgans estables de

participació i acorda unificar el territori, recuperant per la distribució dels consells

territorials (CT), els quatre nuclis històrics:

– CT I: Montcada Centre, Montcada Vella, la Ribera, Bosc del Vilaró i Vallençana

– CT II: Mas Rampinyo, Can Pomada, Gurugú, Mas Duran, Montcada Nova i Pla

d’en Coll

– CT III: Can sant Joan i Can Cuiàs

– CT IV: Terra Nostra i Font Pudenta

1. CONTEXT INSTITUCIONAL



5

Definit l’encarrec l’equip del postgrau de Participació Ciutadana i Desenvolupament

Sostenible de la UAB, van iniciar un procés de participació ciutadana per tal d’ elaborar

un document de criteris que reculli les bases metodològiques, de funcionament i

dinamització dels consell territorials de Montcada i Reixac i més concretament el

Consell Territorial I, que comprèn els barris de Montcada Centre, Montcada Vella, la

Ribera, Bosc del Vilaró i Vallençana .

Finalitzat el procés esmentat teniu a les vostres mans l’informe que agrupa tota la

informació recollida amb les diverses accions realitzades i per tant el document de

criteris per guiar la constitució del Consells Territorials a Montcada i Reixac.



6

El Reglament de participació ciutadana aprovat pel Ple Municipal de gener de 2006,

regula les diferents formes i mecanismes que garanteixin la participació de la

ciutadania en els assumptes municipals, aquest ha estat el punt de partida d’aquest

procés.

Els objectius generals que s’han seguit durant l’elaboració del document de criteris

han estat:

� Establir els temes d’interès comuns dels barris amb realitats diferents

� Establir les bases metodològiques de funcionament i dinamització del

consell territorial, tant del propi consell, en relació a l’Ajuntament i vers la

ciutadania.

� Fomentar la reflexió conjunta entre les entitats i la ciutadania, per buscar

espais compartits de coneixement mutu i convivència.

� Generar espais de trobada i dotar d’autonomia i estabilitat pròpies als

agents locals.

� Corresponsabilitzar a totes les parts implicades en tots els processos:

política, tècnica i ciutadana.

2. OBJECTIUS DEL PROCÈS



7

El procés per a l’elaboració del document de criteris l’hem estructurat entorn quatre

moments que conformaran les quatre fases del procés. Per una banda tenim la

contextualització moment d’aproximació al territori, al que és la seva realitat i al

projecte i els seus objectius. A continuació tenim el moment de diagnosi, on passarem

a contactar amb els agents locals, de forma que la seva participació ens serveixi per

poder realitzar un anàlisi de la situació del territori i de les possibilitats de la

implementació dels consells territorials. Un cop fet l’anàlisi, aquest es retorna a la

ciutadania en el moment de proposició, perquè en faci propostes al respecte i

finalment l’últim moment del procés es dedica al treball intern de l’equip investigador

a l’hora de redactar el document de criteris.

L’objectiu de la metodologia utilitzada es poder recollir opinions i propostes de la

ciutadania de Montcada i Reixac (en endavant MiR), integrant i contemplant la

diversitat i heterogeneïtat que pot suposar treballar amb participants amb motivacions i

concepcions diferents que venen marcades per una experiència, vivència i realitat de

ciutat concreta, amb la voluntat de recollir valoracions i propostes d’alguns dels molts

veïns de MiR. La metodologia utilitzada és la IAP, és a dir Investigació Acció

Participativa, es tracta d’una investigació perquè treballa amb mètodes i instruments

propis de les ciències socials. A la vegada és acció perquè no només pretén conèixer i

explicar la realitat social, sinó també intervenir sobre ella. Aquesta metodologia també

incorpora un altre aspecte molt important, s’intenta fer amb el propi col·lectiu que és

objecte de l’estudi, és a dir, que la participació ciutadana no és només un objectiu del

projecte, sinó que és part i mitjà de la seva metodologia i de tot el procés d’intervenció.

A grans trets les fases de la IAP són:

- Etapa de pre-investigació: símptomes i demandes i elaboració del

projecte.

- Etapa de diagnòstic: coneixement contextual del territori i aproximació a la

problemàtica existent i entrevistes a representants institucionals i

associatius.

- Etapa de programació: procés d’obertura a tots els coneixements i punts

de vista existents, utilitzant mètodes qualitatius i participatius.

3. PROCÉS METODOLOGIC



8

- Etapa de conclusions i propostes: negociació de propostes i concreció de

línies d’actuació; els sectors implicats assumeixen un paper protagonista

en el desenvolupament del procés.

- Etapa post-investigació: implementació de les actuacions, les quals obren

un nou cicle en el qual es detectaran nous símptomes i problemàtiques, i

en el que caldrà definir nous objectius a abordar.

A continuació expliquem amb més detall cadascuna de les fases del procés, juntament

amb les tècniques emprades durant les mateixes.

Fase 1. Contextualització (Novembre – Gener)

Els objectius dins d’aquesta primera fase es concreten en un aprofundiment en el

concepte i les característiques dels òrgans de participació estables, tal i com serien els

consells territorials, i també la realització d’una aproximació al territori, tant en clau

municipal com en clau d’àmbit territorial corresponent. Per dur a terme aquestes

finalitats hem utilitzat tècniques com l’estudi de la documentació disponible, reunions

amb la Regidoria de Participació i entrevistes amb la tècnica de participació; a més de

diverses entrevistes a tècnics/ques d’altres municipis amb experiència en consells

territorials.

Fase 2. Diagnosi (febrer – juny)

En aquesta segona fase del procés busquem una identificació dels agents presents al

territori i les relacions que estableixen entre ells, a més d’un anàlisi dels diferents

posicionaments existents i de les temàtiques generadores. A més es farà un anàlisi de

l’estructura municipal i espais de coordinació interna, i un aprofundiment de les

alternatives d’articulació dels consells territorials vers les temàtiques i dinàmiques de

barri/sector/ciutat. I finalment elaborarem el document de prediagnosi amb tota la

informació recollida a través d’entrevistes i grups de treball amb agents polítics, tècnics

i socials del territori.

Fase 3. Propositiva (28 de juny)

Aquesta fase té per finalitat contrastar i compartir el diagnòstic realitzat, i afavorir una

reflexió i anàlisi sobre el mateix com a punt de partida per començar a elaborar el

document de criteris. I per tal de portar a terme aquesta tasca reflexiva el 28 de juny

de 2007 es realitzà una jornada participativa oberta a tota la ciutadania i el 13 de

setembre una sessió de treball amb tècnics municipals.



9

Fase 4. Elaboració informe, retorn i seguiment

Aquesta última fase es concreta en la redacció de l’informe final per part de l’equip

investigador després de portar a terme tot el treball intern d’anàlisi i sistematització de

la informació. Posteriorment es farà una devolució del mateix a les persones que han

participat en les diferents fases del projecte.

CALENDARI

Novembre – Desembre - Gener

- Informe contextual del municipi. - Elaboració i redacció del procés metodològic a seguir. - Entrevistes a informants claus. - Selecció dels/les participants de la Comissió de Seguiment

Febrer -Març

- Presentació del procés. - Entrevistes a polítics/ques. - Entrevistes/taller de diagnòstic amb tècnics/ques. - Inici d’elaboració del sociograma o mapa social. - Constitució de la Comissió de Seguiment. Reunió de constitució.

Març- Abril

- Entrevistes/sessions de treball amb persones del teixit associatiu del

municipi. - Tallers amb grups formals i informals de diferents col·lectius i sectors de

la ciutat.

Abril- Maig

- Elaboració del document de diagnòstic. - Reunió de la Comissió de Seguiment.

Juny

- Anàlisi dels resultats. - Preparació de la jornada de devolució i construcció dels criteris i

objectius a garantir en el model de participació dels òrgans territorials.

Juny-Juliol

- Reunió de la Comissió de Seguiment. - Realització de la jornada.

Juliol- Setembre

- Un cop finalitzat el treball de camp, l’equip elaborarà un informe del procés i dels seus resultats, informe que es lliurarà a l’Ajuntament i es retornarà a la Comissió de Seguiment i a tots/es els participants en el procés.



10

Al llarg del procés hem comptat amb diversos espais de participació ciutadana. És a

dir, moments on els diversos agents del territori eren els encarregats de debatre i

facilitar-nos la informació amb la que a posteriori hem elaborat aquest document. En

aquest apartat trobareu explicat aquests espais participatius i les accions concretes

realitzades en cada un d’ells.

La Comissió de Seguiment és un espai on estàn presents la pluralitat de visions i

discursos entorn una temàtica i es l’òrgan encarregat de realitzar el seguiment de la

metodologia utilitzada i els passos a seguir per l’equip tècnic; a més de col·laborar en

la dinamització i difusió del procés.

Es van preveure tres reunions de la Comissió de Seguiment durant el procés. La

primera reunió es va celebrar el 5 de març, i tenia per objectiu presentar el procés i el

calendari d’actuacions a més de fomentar el coneixement i interacció dels agents en el

mateix. La segona reunió de la Comissió es realitza a l’equador del procés,

concretament el 20 de juny a les 19.30 hores a la sala de cursos de l’Ajuntament i la

finalitat de la mateixa era donar a conèixer als agents els producte de les accions

realitzades fins aleshores i presentar els passos futurs del procés. La darrera reunió de

la Comissió de Seguiment es realitzarà el 18 d’octubre, ja fiinalitzada la fase

d’elaboració de l’informe final, de manera que així es presenti i sigui una devolució als

agents implicats.

Les sessions de presentació del procés a l’ equip de govern de MiR i als tècnics de

l’Ajuntament, per tal de donar a conèixer l’encàrrec del consistori i explicar a l’hora el

pla de treball plantejat fins aquell moment. La presentació política és va realitzar el dia

16 de febrer i la tècnica el 20 de febrer.

Les Entrevistes a informants claus

Per tal d’identificar els agents presents al territori i les relacions que estableixen a més

de les temàtiques principals es van dur a terme diverses entrevistes tant amb polítics,

com amb tècnics municipals, com a membres d’associacions.

4. ESPAIS PARTICIPATIUS



11

Amb els membres de la resta del teixit associatiu del territori es van realitzar dos grups

de discussió, el primer grup dintre de l’àmbit de l’esport, on hi van assistir: el Club de

Bàsquet Montcada, el Club Ciclista Montcada, la Penya Barcelonista de Montcada,

l’associació de Caçadors i el club de Futbol Sala de Montcada.

El segon grup de discussió va agrupar

associacions del món de la cultura, l’educació,

el medi ambient i la salut. Els membres

d’aquest grup van ser l’Associació de Puntaires

de Montcada Centre, Associació Espanyola

contra el Càncer, Associació Ballet Flamenc

Triana, Adimir, la Coral Mare de Déu del Turó, Giravolt i el Grup de Medi Ambient de

Montcada i Reixac.

D’una banda la sessió de treball amb la ciutadania es va realitzar el dijous 28 de juny

al Centre Cívic de la Ribera de les 19.00 a les 21.00 h, finalment hi participaren 32

assistents i estava adreçada a tots els veïns i veïnes de Montcada. La voluntat

d’aquesta sessió era la de fer una devolució de totes les idees i temes sorgits en

durant la primera fase del procés. De manera que oferíem un espai on els diferents

agents del territori poguessin posar en comú les seves visions vers els consells

territorials, a més de reflexionar conjuntament entorn els CT.

Accions realitzades i/o programades: Entrevistes regidors de l’Ajuntament de Montcada 6 Entrevistes a tècnics de l’ Ajuntament de Montcada 8 Entrevistes associacions de veïns 5 Grups de discusió entitats de Montcada 2



12

D’altra banda la sessió de treball amb els tècnics municipals es va dur a terme el dia

13 de setembre. La finalitat d’aquesta sessió juntament amb la jornada ciutadana era

la compartir les idees i temes sorgits durant la diagnosi per tal que els mateixos agents

aportin els criteris per a la constitució del Consell Territorial I. Així doncs, la sessió de

treball amb els tècnics de l’Ajuntament de Montcada i Reixac era l’espai per a que

aquest poguessin reflexionar sobre les

temàtiques a treballar dins els CT, els

rols, la metodologia de treball, les

funcions i el paper dels tècnics vers els

CT.



13

Analitzant el que diuen els diferents agents implicats en el procés participatiu, es

desprenen algunes premisses sobre els consells territorials. Són consideracions que

tenen molt a veure amb la definició del consell territorial.

Un consell és entès majoritàriament com un òrgan de participació estable i col·legiat,

és a dir, format per diferents persones que representen diferents interessos més que a

elles mateixes com a individualitats. Són persones que en formen part, perquè tenen

capacitat, per representar a d’altres, per expressar opinions majoritàries, o per

expressar les opinions minoritàries. Serà la suma de totes aquestes persones, la

pluralitat que comporta els diferents parers que s’hi troben, la que dóna el valor afegit

als processos que es donin en el si d’aquest consell.

Un territori és entès, en general, com una unitat física, urbanística i geogràfica; però

que ve definida, a més, per una sèrie de xarxes, de fluxos i de dinàmiques socials que

li donen la seva unitat. Un territori és un organisme viu, que canvia, creix, es mou,

evoluciona i es reinventa contínuament segons les persones que hi viuen, de les

relacions que s’estableixen entre elles i amb l’exterior i de com és percebut tant pels

que s’hi troben com els que estan a fora, i de com tots ells es relacionen amb l’entorn

físic.

Si partim d’aquestes dues consideracions prèvies, les incògnites que hem de

desvetllar poden ser: Com dividim la ciutat? Per a què serviran els consells territorials?

Qui els ha de composar? Com han de funcionar? quins han de ser els mecanismes

d’avaluació dels consells territorials?

Primera Incògnita: divisió de Montcada i Reixac per consells territorials

Els consells territorials són òrgans participatius que s’organitzen a través de zones

territorials que no engloben tot el municipi, però si que agrupen més d’un barri.

Normalment s’uneixen per proximitat geogràfica o per tenir unes característiques

socioeconòmiques semblants.

5. PROPOSTES DE GESTIÓ: Els consells territorials de Montcada i Reixac



14

En les diverses accions realitzades amb els agents del territori (entrevistes, grups

de discussió i jornada) hem recollit les idees següents:

L’organització de la participació de forma territorial pot ajudar en la seva gestió i

pot ajudar els participants ampliar el seu coneixement de barri, d’altra banda

per comprendre i donar resposta de forma transversal a diferents problemes

que poden anar sorgint al territori.

La majoria de participants veuen una gran potencialitat al consell territorial i

treballar territorialment per debatre i buscar solucions als problemes de la

ciutat. Opinen que pot ser una eina pròxima al ciutadà on podran expressar les

seves necessitats i treballar de forma conjunta per millorar el seu territori i la

seva ciutat. Veuen els consells com un instrument que ajudarà a la cohesió i no

com un possible element de divisió entre territoris.

Els consells territorials estaran formats per membres de diferents barris. Això

farà que dintre l’òrgan participatiu es tractin temes que englobin tot el municipi

o més concrets de barris. Aquests últims podrien generar certa indiferència per

alguns membres del consell, segons apunten algun participant en el procés.

Cal dir, que des de la visió de les associacions de veïns, podria ser una

amenaça tractar els temes de barri al consell perquè aquestes associacions

podrien reduir la força que tenen a la seva zona i davant l’Ajuntament.

Alguns dels participants en el debat per a la creació dels consells ha mostrat la

seva discrepància amb el projecte per les diferències entre els barris que

formen el Consell Territorial I. L’Ajuntament, des d’un primer moment, va

creure que el consell territorial seria un element més, per l’apropament del

barri de la Ribera a la part més cèntrica del municipi. La Ribera, un barri

perifèric i amb un nombre alt de població de diferents orígens, quedarà unit al

centre de Montcada gràcies el Pla de Barris. Una de les accions previstes és la

de derruir la fàbrica Valentine, considerada pels habitants de Montcada com

un “mur” que separa les dues zones. Sobre el sòl de l’antiga fàbrica, tenen

previst construir blocs d’edificis que unificaran una mica més el municipi.

Com ja hem dit abans, en un principi eren només la Ribera i Montcada Centre

els dos barris que conformarien el Consell Territorial I de Montcada. Més



15

endavant1, l’Ajuntament inclourà dins de l’òrgan participatiu altres barris com

Montcada Vella, el Bosc d’en Vilaró i Vallençana. El primer cas té la seva raó

de ser que estigui inclòs al consell perquè està just al centre de la ciutat. En

canvi, els dos altres barris (el Bosc d’en Vilaró i Vallençana), tindrien unes

característiques pròpies, diferents a la resta de territoris del consell: poca

població, allunyades del nucli de Montcada i amb unes demandes diferents

respecte a les altres zones.

Segona incògnita: per a què serviran i quins object ius tindran els consells?

Abans d’explicar quines són les funcions del consell territorial, recordarem que

aquests òrgans participatius són de caràcter consultiu i no executiu. En l’article 81 del

Reglament de participació ciutadana trobem la següent definició:

Tots els òrgans de participació que preveu aquest Reglament tenen un caràcter

consultiu, d’informe preceptiu, de formulació de propostes i suggeriments, de

conformitat amb allò previst en la legislació municipal vigent i es crearan en funció de

les necessitats i possibilitats tant de la ciutadania com el mateix Ajuntament, tot

cercant simplicitat i l’agilitat funcional que eviti tant la fragmentació, l’encavalcament i

la repetició de temes, Així com la multiplicitat de reunions de temes, Així com la

multiplicitat de reunions dels agents socials.

Així doncs, la implementació de les decisions aprovades en el consell territorial

dependrà de l’equip de govern, ells tindran la darrera paraula. La implicació i el

respecte de l’Ajuntament vers dels consells influirà molt en l’èxit o fracàs del projecte.

En aquest sentit, els participants associatius i ciutadans assenyalen la necessitat de

donar resposta a les propostes o suggeriments sorgits del debat dels consells. Es

considera important la resposta argumentada a qui correspongui, sigui en el sentit que

sigui.

El Reglament de participació ciutadana ja marca des d’un principi quines són les

utilitats d’aquests òrgans participatius. En diferents articles es defineix d’utilitat

d’aquests òrgans participatius:

Article 90:

1 Annex 1: acord Junta de Govern de 16 de gener de 2007



16

Els consells territorials tenen la finalitat de promoure i canalitzar una reflexió conjunta

de les entitats i de la ciutadania entorn dels diferents temes que afecten la vida

quotidiana del seu barri o territori, fent així possible una major corresponsabilització

dels ciutadans en els afers públics de Montcada i Reixac.

Article 94:

En termes generals, les funcions bàsiques dels consells territorials tenen una doble

vessant. D’una banda, permetre el diàleg entre l’Ajuntament, les entitats i els veïns

sobre els diferents temes de la vida quotidiana del territori en concret de què es tracta.

D’altra, prendre consciència de les problemàtiques generals del barri i de la ciutat,

evitant tenir visions limitades o corporatives de Montcada i Reixac. En concret, les

funcions dels consells territorials seran les següents:

a) Recollir valoracions o propostes dels veïns i de les entitats, relatives al

funcionament dels serveis municipals o a les actuacions municipals en l’àmbit

del consell : mobilitat de persones i vehicles, neteja viària, manteniment dels

espais urbans o seguretat, entre d’altres.

b) Estudiar les peticions dels veïns i de les entitats relatives a les necessitats del

territori i dels seus habitants.

c) Informar en els casos següents :

- En temes rellevants pel que fa a la planificació i gestió del territori de què es

tracti: ordenació urbanística, projectes d’equipament, etc.

- En els pressupostos i ordenances fiscals anuals de la ciutat.

d) Proposar òrgans municipals competents la inclusió, en l’ordre del dia llurs

sessions ordinàries, dels assumptes que consideri convenients, quan la Junta

de Portaveus així ho acordi. Quant al dret d’intervenció en els plens

municipals,se seguirà al que estableixen els articles 44 al 48 d’aquest mateix

reglament.

e) Valorar i debatre els elements del pla anual de treball de l’Ajuntament que

afectin el territori de què es tracti.

f) Valorar la possibilitat de crear grups mixtos administració-ciutadania per l’estudi

de temes concrets.

Article 95



17

Els Consells territorials han d’esdevenir elements clau de la participació de la

ciutadania en els afers públics. Entesos així, les diferents àrees municipals han de

tenir presents en tot moment les seves funcions i el seu calendari de treball i han

d’evitar, per tant, considerar els consells territorials com a òrgans merament formals.

En general, els articles del Reglament parlen de funcions com fomentar la participació,

reflexionar conjuntament sobre certs temes o tractar problemes del barri des del

mateix barri.

Les aportacions realitzades per les persones que han participat en les diverses

accions impulsades des del procés de participació en referència a l’ utilitat, funcions i

objectius dels CT són:

• La idea dels consells territorials ha estat majoritàriament ben acollida, i han sabut

donar-li una utilitat al projecte. Els ciutadans creuen que els CT són un bon espai

per donar sortida a les demandes dels ciutadans i escoltar la seva veu.

• El CT han de ser propers al ciutadà i han d’ ajudar a identificar les seves

necessitats i donar unes millors solucions als problemes, ja que haurien de

permet contrastar les visions de la ciutadania i les seves necessitats reals.

• Caldrà vetllar per a que els consells no es converteixin en un espai de queixa

constant, ja que aquest funcionament pot fer que la participació de la ciutadania

esdevingui nul·la. La participació ha de fomentar el compartir els problemes amb

tots els participants per crear empatia i poder entendre el teu veí.

Un espai on treballar temes de municipi

• En referència amb l’àmbit aspaial de les temàtiques a treballar als CT, han sorgits

al llarg del procés diverses opcions:

o treballar problemes que afectin a tot l’àmbit territorial de MiR.

o treballar temàtiques que afectin només al territori o territoris concrets

d’un CT determinat.



18

La primera proposta que aposta per treballar temàtiques d’ interès i afectació de tot el

municipi, ha comptat amb el recolzament d’un important nombre de participants, que

creuen que aquests són els temes que s’han de tractar als consells territorials, perquè

així la ciutadania s’interessarà i motivarà en la participació, ja que es sentirà

reconeguda i implicada.

En els espais de participació també va sorgir una tercera proposta que plantejava la

possibilitat d’alternar temes d’àmbit municipal i de barri, a l’ hora que s’apuntava la

necessitat de debatre entorn a temes a curt termini i a mig o llarg termini, ja que les

necessitats dels agents que intervenen poden ser diferents, però es interessant poder

visualitzar alguns resultats del treball realitzat.

Creiem important en aquest punt recordar que existeixen altres circuits establerts per

donar resolució a temes que poden ser massa específics o individuals. L’existència

dels consells no anul·la altres mecanismes que recull el Reglament de participació

ciutadana.

En referència a les temàtiques concretes a treballar al CT, les propostes recollides a

les entrevistes van ser:

A nivell tècnic: els tècnics d’altres municipis coincidien en afirmar que la majoria

de les temàtiques sorgeixen del Programa d’Actuació Municipal. A partir

d’aquí, l’òrgan participatiu fa propostes o avalua l’execució d’aquestes

propostes. Per la seva banda, els tècnics de l’ajuntament de Montcada

assenyalen que el CT pot ser un bon lloc per treballar molts aspectes de les

seves competències, i el contacte directe amb la gent afavorirà aquesta tasca.

Concretament opten per tractar també les temàtiques marcades al PAM, ja que

seran les principals i prioritàries línies de treball de les diferents àrees i

departaments de l’ajuntament. Ara bé, serà necessari que a nivell tècnic es

tingui coneixement de quines són les prioritats per l’ equip de govern. Tot i això,

alguns tècnics veuen que altres òrgans com els Consells Municipals o el PEC

ja tenen una funció semblant i que els CTs no són necessaris



19

A nivell polític: Els polítics destaquen que els CT tindran èxit si els aspectes

que tracten són de caràcter general o de ciutat. La participació en aquesta

mena de debats facilitaria molt la feina i donaria veu a la població. Tot i que en

algun cas assenyalen que certes temàtiques estan fora de l‘àmbit dels consells

territorials per llei. Per exemple, puntualitzen que les decisions sobre

Urbanisme o l’actuació de la Policia Local no es poden deixar en mans de la

participació.

A nivell d’entitats: Les associacions de veïns pensen que es tindria que incloure

qualsevol tipus de tema en el debat. Propostes que afectin a tot el municipi

però també qüestions més concretes del barri, que són les que preocupen més

a les AV.

Agenda de temes:

Els tècnics del municipi en la seva majoria aposten per introduir a l’agenda dels CT

temes directament relacionats amb ells i amb la seva feina a l’àrea com :

• Societat: intervenció sobre col·lectius marginats o amb risc de marginació

(Immigrants o Dones), estudiar la realitat social i demogràfica del territori per

conèixer i donar resposta a les necessitats del territori, consum responsable…

• Educació i salut: projectes educatius de forma participada, itineraris de

seguretat, Pla de Salut local...

• Cultura: nou programa d’espectacles culturals, programar les activitats del

Centre Cívic...

Els regidors de Montcada troben que els temes que afecten tota la ciutat o territori són

els que es tenen que parlar en els consells territorials excepte en casos puntuals.

Aquests serien alguns:

• Models de ciutat: desenvolupament sostenible, ciutat activa,…

• Mobilitat i prevenció a la ciutat: trànsit, circulació, aparcament,…

• Catàleg serveis socials: oferta dels serveis que disposar cada territori.

• Informació territorial: sobre aspectes relacionats amb el territori on vius com

podria ser el risc d’incendis.



20

La majoria d’entitats creuen que a l’agenda té que haver-hi temàtiques que millorin el

territori en la seva globalitat i problemes més concrets del barri, sobretot les veïnals.

Les temàtiques que proposen per l’agenda són les següents:

• Mobilitat i accessibilitat: eliminar voreres i barreres arquitectòniques que

suposen les infraestructures del municipi (vies de tren).

• Medi ambient : netejar dels carrers, pocs espais verds, contaminació

acústica,…

• Problemes del barri: solucionar i debatre problemes més concrets de cada

barri.

• Urbanisme: soterrament de les vies, Valentine, la Cerveseria, millorar

urbanística dels carrers en general,...

• Educació : educar a la ciutadania fer evitar comportaments incívics.

Les aportacions dels participants a la Jornada vers les possibles temàtiques a treballar

van ser les següents:

• Immigració i una adaptació mútua: millorar la comunicació i l’adaptació entre

els ciutadans de totes les cultures, la necessitat del dret d’exercir la seva pròpia

religió i tenir un espai propi.

• Treball de temàtiques socials: igualtat d’oportunitats, educació igualitària,

alfabetització i assessorament de problemes.

• Civisme: conscienciar a la ciutadania (respectar els veïns, no fer sorolls, recollir

la brossa...), millorar les senyalitzacions,

• Medi ambient: vigilar la contaminació i defensar l’ecologia.

• Urbanisme: millorar l’accessibilitat física a les persones disminuïdes.

Una de les propostes sorgides al taller apuntava que els temes a treballar als CT

fossin aquells que marqués el cartipàs municipal.

CT com a eina per la ciutadania i les entitats

Els consells territorials han de ser una eina que permeti la lliure expressió dels

ciutadans i les entitats per tal de recollir i solucionar els seus problemes. La



21

gent del carrer ha que ser protagonista dins aquest òrgan, però s’haurà de

corresponsabilitzar de les seves decisions.

També seria un espai per conèixer les actuacions municipals i conèixer l’estat

del territori per poder fer les seves aportacions en els debats. Els participants

s’encarregarien de vetllar, controlar i pressionar les actuacions acordades de

l’Ajuntament al municipi quan calgui.

CT com ha eina per l’Ajuntament

Els consells territorials ajudaran a que la veu del ciutadà arribi al polític.

Cal que l’Ajuntament tingui clar que els consells territorials no són un espai

només informatiu, l’ha de dotar de continguts polítics i ha d’estar obert en

diverses temàtiques, d’aquesta forma permetrà la constitució d’un òrgan fort.

Els participants demanen que sigui un lloc per compartir decisions i que

aquestes tinguin repercussions. Això, com ja hem dit abans, augmentarà la

satisfacció i motivació dels participants. Malgrat tot, hi ha persones que veuen

el fet de no tenir poder decisori debilitarà molt el projecte.

Un espai per relacionar-se i per la cohesió social

Els consells territorials poden ser un espai on es fomenti la cohesió de ciutat i

del territori. Montcada i Reixac és un municipi altament fragmentat, hi ha moltes

infraestructures que trenquen l’espai físic de convivència. Això ha fomentat els

sentiments de pertinença als barris i no una identitat global de ciutat. Encara

que hi hagi participants que apunten que la fragmentació en petits consells

alhora de treballar pot generar polítiques massa concretes i desconnectar les

diferents zones. Perquè hi haurà dificultats alhora de poder arribar al ciutadà,

donar solucions a molts problemes i no sempre serà possible complir les

promeses en els terminis establerts.

També disposar d’un bon marc per potenciar les relacions dels agents i les

seves xarxes. Perquè malgrat que Montcada i Reixac té un teixit associatiu



22

molt important, s’ha detectat poca relació entre elles. Tot i que moltes vegades

comparteixen espais públics, poques vegades coincideixen. La funció de

reforçar les relacions entre la ciutadania i les entitats seria molt rellevant dintre

l’òrgan participatiu.

Com acaben de comentar, els consells territorials poden ser un punt de trobada

entre diferents sectors i territoris, en ells es treballaran polítiques globals que

afectin a tot el municipi i d’altres més concretes. Totes aquestes

característiques fan que sigui un projecte amb molt de potencial. Aquests es

poden planificar estratègicament i de forma participada els territoris d’una

manera coherent amb la resta de la ciutat i de la zona.

Un espai per fomentar la participació

Els consells territorials seran un gran oportunitat per ampliar les vies de

participació ciutadana Montcada i Reixac. El fet que tant les entitats com el

ciutadà no associat participi en el consell intentarà acabar amb la idea de que

sempre acaben participant els mateixos.

Tampoc està gaire clar com el CT podrà arribar a la població que no té interès

en la participació o que tampoc té temps per aquestes coses. Caldrà un

projecte de comunicació i informació sobre els CT, per tal de que es donin a

conèixer, sobretot entre la ciutadania no associada.

Tercera incògnita: Quins perfils han de composar el s consells territorials i quin

paper tenen que desenvolupar?

El Reglament de participació ciutadana de Montcada i Reixac en l’article 91 del capítol

III diu que:

“Els consells territorials tindran una triple representació: política, d’entitats i de

persones a títol individual, triades de forma aleatòria entre les persones majors de

16 anys residents en l’àmbit del consell. Els consells integraran un total de 16

membres i seran presidits per un regidor delegat per l’alcalde. Els 15 membres

restants s’elegiran de la manera següent:



23

a) 6 persones majors de 16 anys residents en l’àmbit del consell.

b) 6 persones en nom d’entitats i associacions amb seu social en l’àmbit del

consell

c) 3 regidors o regidores nomenats pel Ple de l’Ajuntament

Els articles 92 i 93 del Reglament de participació recullen que:

“els membres pertanyents al primer grup es renovaran cada dos anys a través

d’un nou procés de selecció aleatòria del padró d’habitants. Els representants

d’entitats es renovaran també cada dos anys, a proposta de les entitats amb

seu social a l’àmbit territorial respectiu. Els representants municipals es

renovaran coincidint amb els canvis de mandat corporatiu.”

En tots els CT hi haurà també, amb veu i sense vot, un funcionari o treballador

municipal en qualitat de secretari segons el Reglament de participació.

El nombre i el perfil dels participants ja queden bastant definits en els articles anteriors.

Però, alguns participants del procés per creació dels CT s’han mostrat disconformes

amb aquests punts que acabem d’esmentar del Reglament:

Nombre i procedència: Aquest aspecte queda clarament marcat al Reglament

de participació ciutadana de Montcada i Reixac on s’explicita molt clarament la

composició del consell tant en nombre com en procedència.

En les entrevistes i grups de discussió realitzats, els tècnics de l’Ajuntament de

MiR creuen que la composició dels CT ha de ser tancada i limitada, però que

cal pensar i preveure mecanismes que facilitin la incorporació i la participació

de la ciutadania, per tal de generar un sistema de renovació dels participants

als CT. Però, per altra banda, alguns dels tècnics municipals consideren que la

composició recollida al Reglament de participació és excessivament tancada i

es plantegen el dubte sobre si les entitats presents als CT són representatives

i/o en general vers el conjunt del territori i els seus ciutadans. De manera que

caldria obrir més l’estructura a la població en general, els ciutadans no

organitzats.

L’anàlisi ens dóna com a resultat una sèrie de figures que n’han de formar part:



24

Polítics: els polítics han d’aportar i recollir informació. Han d’estar presents a

les reunions com figures claus per vetllar per la vinculació de les propostes i

decisions. La funció dels polítics es d’informadors, encarregats de recollir el

que es digui al consell per transmetre-ho a l’Ajuntament.

Tècnics: es considera fonamental la seva presència no com a membres

permanents, sinó com a assistents puntuals, com a experts que aportaran el

seu criteri en funció de cada tema a tractar. Serien els encarregats d’aportar i

explicar als membres dels CT la informació necessària per poder parlar dels

temes escollits. Ha d’existir una corresponsabilitat dels tècnics municipals en

les seves aportacions als CT, aquests hauran d’introduir en les seves tasques i

funcions l’elaboració i creació de materials que facilitin la participació, material

elaborats amb un llenguatge entenedor per a totes les persones que el rebin.

Per fer-ho, caldrà potenciar un canvi en la metodologia de treball dels tècnics,

per tal d’incorporar en aquesta la participació ciutadana, no portar projectes

tancats, sinó elaborar-los de forma conjunta amb la ciutadania i finalment

caldrà vetllar per la coordinació entre les diferents estructures participatives

Entitats veïnals: són considerades, en general com a membres imprescindibles

en els consells territorials, ja que tenen atribuïda la funció de vetllar pels

assumptes que afecten la seva zona d’actuació i com a interlocutores dels

ciutadans amb l’administració.

Entitats no veïnals: tant els tècnics com entitats veïnals, remarquen la

importància de la presència de les entitats sectorials. Es valora a més a més

com a positiu la possibilitat de tenir un espai de treball i relació que faciliti la

simbiosi i intercanvi, i és una garantia per a que els consells territorials no

esdevinguin únicament consells urbanístics de zona. Però tot i que la idea

segons la qual han de participar les entitats sectorials és unànime,

s’entreveuen algunes dificultats ja algunes entitats veïnals poden veure amb

reticència que entitats sectorials i especialitzades opinin sobre temes

territorials. Històricament, les agrupacions veïnals han estat les encarregades

de vetllar pels interessos concrets d’una zona, sobretot en temes urbanístics i

de qualitat dels serveis municipals. Les entitats sectorials desenvolupen la seva

tasca a partir de l’especialització de les seves activitats o la prestació de

serveis concrets. Una de les funcions dels consells territorials ha de ser



25

unificar totes dues dinàmiques, i així modificar la tendència a la

compartimentació de la realitat.

Comerciants i empresaris: tot i que el paper d’ aquest col·lectiu no ha sortit

reflectit de forma especifica en cap de les accions realitzades, les entitats

sectorials existents al territori estan incloses en les possibles representants en

els CT.

Ciutadans no associats: Els agents que han participat en les diverses accions

participatives es mostren molt preocupats per la representació i el papers del

ciutadà no associat, veuen imprescindible la seva presencia i representació als

consells. Aquesta és vista, unànimement, com a molt positiva i necessària, pel

paper regenerador que pot jugar l’aportació dels seus punts de vista. En alguns

dels discursos es proposa un tipus de composició oberta, que permeti als

ciutadans tenir la informació dels temes a tractar en les sessions del consell i

que hi puguin participar en aquells que siguin del seu interès, donant, així, més

marge de participació.

Tant a nivell polític, com tècnic i associatiu veïnal s’apunta com imprescindible

l’existència d’un figura de coordinació, que s’encarregui de la convocatòria dels CT, de

la dinamització de la sessió, de sistematitzar la informació generada i fer el traspàs de

la informació als departaments, persones o ens corresponents. Aquesta figura la

identifiquen amb un tècnic municipal, sense concretar més, encara que en algun cas si

que es verbalitza que hauria de ser el/la tècnic/a de participació ciutadana o que la

coordinació s’hauria de fer a través d’un òrgan superior que es situés entre els CT i els

tècnics.

Pel que fa a la renovació dels membres del CT, el Reglament estableix que:

“Els membres pertanyents al primer grup (persones majors de 16 anys

residents en l’àmbit del consell.), es renovaran cada dos anys a través d’un nou

procés de selecció aleatori del padró d’habitants. Els representants d’entitats es

renovaran també cada dos anys, a proposta de les entitats amb seu social a

l’àmbit territorial respectiu. Els representants municipals es renovaran coincidint

amb els canvis de mandat corporatiu.”



26

En cap cas ha quedat recollit el mecanisme per escollir els membres de les entitats

que han de formar part dels CT.

Una idea que pensem que és clau, és que la composició dels consells territorials no

s’ha de basar en una correlació de forces i representativitats, sinó en la idea de

significació, és a dir, de garantir el màxim de punts de vista i d’opinions diverses amb

el mateix pes i valor.

Quarta incògnita: com han de funcionar els consells territorials?

El Reglament de participació al seu article 96 recull que:

“Tots els consells territorials compliran les normes generals de funcionament següents:

a) Es reuniran, com a mínim, tres cops a l’any. b) Informaran, mitjançant el tauler d’edictes de l’Ajuntament i el Butlletí

d’informació municipal, de les seves dates de reunió i es recordarà quins són els seus membres, a fi que hi canalitzin les seves valoracions, peticions o propostes.

c) Trametran acta de totes les reunions no només als membres del consell, sinó a totes les entitats presents en l’àmbit del consell. L’acta la trametran en el termini màxim de quinze dies.”

Partirem de l’anàlisi de tres idees-tipus sobre metodologies de treball dels consells

territorials: el procés dirigit, el procés obert i el grup de treball auto-organitzat, que

han sorgit al llarg del procés per al funcionament dels consells territorials, tot i que els

agents del territori recolzen majoritàriament l’última de les opcions:

Procés dirigit: utilitzar sistemes molt formals, que garanteixin l’equanimitat estricta i el

rigor en els procediments. Tot i el rigor que pot produir aquest funcionament, es creu

que es massa rígid per a un espai que es pot definir com obert, espontani i creatiu.

Procés obert: sense planificació ni estructuració, funcionament a partir de les

necessitats del moment, sense calendari ni assignació de tasques, sense obligatorietat

d’assistència. Aquesta metodologia ofereix aspectes positius: potencia l’aparició de

líders naturals com a dinamitzadors del grup, afavoreix el sorgiment de solucions

creatives..., però no garanteix un treball productiu ni uns resultats sostenibles. La

majoria dels discursos analitzats estan més en la línia d’una metodologia que impliqui

molt més als membres del consell, afavorint un cert grau de compromís.



27

Grup de treball auto-organitzat: a partir d’unes pautes marc, els membres del consell

organitzen el seu propi treball. Durant el procés per la creació dels CT, els participants

han apuntat les següents pautes de funcionament:

• Per l’èxit dels consells territorials, és bàsic que les necessitats de la població

siguin escoltades i les seves opinions siguin útils. Perquè malgrat ser òrgans

consultius, els participants dels procés exigeixen que aquests òrgans

participatius donin sempre una resposta argumentada a cada demanda.

Perquè sinó, la poca utilitat de les aportacions i la falta de respostes a les

necessitats de la gent provocarà desmotivació. Els CT han de ser per tant una

eina per l’ajuntament per informar a la ciutadania i recollir les seves opinions, a

més de tenir la capacitat i possibilitat de fer propostes a l’Ajuntament.

• No ha quedat clar al llarg del procés com el CT podrà arribar a la població que

no té interès per formar part dels processos i/o espais de participació ciutadana

o que simplement no temps per fer-ho. Caldrà dissenyar un pla de comunicació

que faciliti l’arribada de la informació a tota la ciutadania, per mirar de saldar el

que s’ha donat al llarg del procés de participació, que aquelles persones que no

formaven part d’una entitat, desconeixien en un grau molt elevat el procés.

• Incorporar l’element formatiu, de manera que cap membre deixi de participar

per les diferències en els nivells discursius i de coneixement de les temàtiques

a treballar.

• La informació que s’aporti dels diferents temes tractats ha de estar treballada

prèviament i específicament per la presentació de la ciutadania. Cal entendre

que la composició dels consells ens donen perfils molt diferents, posseïdors de

diferents coneixements entorn els temes. És per això que cal treballar la

informació i no donar per garantit la seva comprensió. Un debat informat,

permet que la resposta donada a posterior sigui més propera al debat generat

als CT.

• En relació a la manera d’exposar la informació dels temes a tractar, cal

destacar que els temes s’hauran d’exposar d’una manera dinàmica, entenedora

i clara, que es complementi amb documentació escrita.



28

• A la Jornada Participativa, un grup de treball va apuntar que seria necessari

aglutinar esforços per optimitzar la feina de les entitats i no carregar-les

massivament de reunions. Per això, ha de permetre el treball en comissions i

plenaris per tal de posar en comú la feina d’ aquestes i arribar conclusions i

propostes concretes que es faran arribar al consistori municipal i a tots els

ciutadans i entitats del territori. Els tècnics municipals van aportar durant la

sessió de treball la possibilitat de delimitar els grups de treball abans de la

formació dels CT.

• L’existència d’un calendari prefixat per a tot l’any, per tal de facilitar el

planejament i que les entitats puguin treballar els temes a tractar. Ara bé,

deixant també la porta oberta a la introducció de nous temes durant l’any si

això fos necessari.

• Apuntem també la possibilitat de fer coincidir aquest planejament de

calendarització amb la planificació pressupostària, per facilitar la inclusió dels

temes a tractar en els pressupostos garantint un possible compliment de les

propostes dels CT.

• Els mecanismes per definir els temes que es tractaran en els consells pot tenir

dues vies: a partir dels temes previstos per l’equip de govern pel proper any

(Pla d’Actuació Municipal) o establint un canal per a què els/les membres del

consell que vulguin plantejar temes del barri, territori o municipi.

• Pel que fa la temporalitat de les convocatòries dels consells territorials hi va

haver dos opcions: establir reunions mensuals o trimestrals. En el cas de les

comissions de treball podrien ser cada 15 dies.

• Segons els participants del taller, l’Ajuntament s’encarregarà de la difusió de

les decisions que s’aprovin en el consell territorial a través dels Mitjans de

Comunicació Locals que disposar Montcada i Reixac. Utilitzant les noves

tecnologies com a canal d’informació, de treball, de consulta i de difusió. Pels

tècnics municipals es bàsic definir circuits clars per la circulació de la

informació ja sigui: entre ajuntament, entre entitats, entre ajuntament i entitats,

entre entitats i ciutadans individuals o entre ajuntament i ciutadans individuals.



29

• Cal tenir en compte que la composició del Consell inclou ciutadania no

associada escollida aleatòriament. La seva participació és un dels majors

reptes entorn la participació. Per facilitar la seva incorporació, caldrà idear

mecanismes de formació en el moment de la seva incorporació i pensar

estratègicament les temàtiques que es tracten en la primera sessió.

Pel que fa amb quins mitjans es convoca, o la relació amb altres processos i/o òrgans

municipals, els assistents a la jornada van apuntar diverses opcions:

Mitjans de convocatòria

En quant als mitjans de comunicació s’han d’aprofitar tots els possibles i com s’ha de

fer per incidir més en l’èxit de les reunions. Així doncs ha hagut coincidència en:

Utilitzar els mitjans d’informació locals com els diaris, ràdio, etc.

Realitzar la convocatòria dels participants al consell dues setmanes abans.

A principis d’any enviar per carta a tots els participants el calendari de les

sessions per a tot l’any i fer un recordatori 3 dies abans de cada sessió

Utilitzar el telèfon o correu electrònic, carta i cartells per a transmetre la

informació

Que els afectats exposin directament les seves necessitats en el Ple del

Consell Territorial.

Relacions amb els altres òrgans i processos municip als

La creació dels consells territorials suposarà moltes oportunitats per la

participació de la ciutadania en la vida política. Però també pot generar una

duplicació de feina perquè altres organismes com el PEC (Pla Educatiu

Comunitari), el Pla de Barris o els Consells Sectorials coincideixin en molts

temes alhora de treballar. Sobretot, persones responsables del PEC s’han

mostrat preocupades sobre la dificultat de coordinar tants processos i òrgans

municipals. No està gens clar com es compenetraran i en aquest aspecte

faltaria coordinació per part de l’Ajuntament. A la sessió de treball amb tècnics

municipals es manifestà que ha d’existir una voluntat de l’equip de govern de

ser efectius i no perdre el temps en el moment de resoldre incompatibilitat i les

possibles dificultats sorgides, a més de que caldrà identificar un espai de

coordinació a l’ajuntament, amb les entitats, etc per evitar duplicitats.



30

La relació dels consells vers la ciutadania

Els consells territorials són uns òrgans de composició estable i tancada. Com a òrgans

de proximitat, es valora la definició de canals que estableixen la comunicació amb la

resta de ciutadania, donat la difusió dels consells com espai participatiu i donant a

conèixer el seu treball i canals de contacte, en cas que n’hi hagin.

El paper dels mitjans de comunicació local pot ser clau juntament amb les estratègies

informatives ja esmentades per donar a coneixer per a que serveixen els consells i la

seva importància, així com donar valor a la feina dels membres del consell.

Sobre quins han de ser els canals d’informació dels consells sorgeixen diverses idees:

• Per al nivell polític el paper del missatger entre els CT i les regidories l’ha

de jugar el tècnic dinamitzador.

• Les entitats actualment es relacionen amb l’ajuntament, i intercanvien

informació a través de visites informals i del cara a cara.

• Es planteja el traspàs mitjançant les assemblees dos cops l’any.

Tot i això, és rellevant detallar l’existència o no de canals que capaciten a la ciutadania

a proposar temes al consell, rebre informació del que allà es treballar, etc... Com es

realitza el traspàs d’informació cap a la ciutadania?

• Ressò als mitjans de comunicació locals i comarcals de l’existència dels

consells, així com també de la tasca que estan duent a terme i de les

resolucions presses dins el consell. Es podria convidar als mitjans de

comunicació a anar a les assemblees, remetre l’acta o fer una nota de

premsa pels mitjans.

• Presència dels consells a la pàgina web municipal. Aquesta eina podria

servir tant per fer difusió i informar, com de canal de comunicació entre

els consells i la ciutadania.

• El fet que els consells territorials treballin sobre el criteri de proximitat, fa

que es pugui treballar estratègies per a què la ciutadania pugui expressar

els temes que li preocupen. Caldrà establir diferents canals de recollida



31

de demandes i propostes entre la ciutadania i els consells territorials: a

través de les entitats del territori, a través de bústies de suggeriments per

districtes. Però, cal que es defineixi bé qui ha de ser responsable de

gestionar la informació recollida, quin temps se li dedica i amb quina

planificació.

• Presència dels consells en altres espais municipals ( Plens municipals,

Comissions,etc...) per presentar el resultat d’un debat o la memòria

participativa del consell: temes, tractats, assistència, propostes

realitzades, resolució i retorn dels assumptes tractats,etc.).

• Algunes entitats s’han postulat com a possibles intermediaris en els

debats del consell territorial, ja que el nombre de participants oficials es

només de 16 persones.

Cinquena incògnita: quins han de ser els mecanismes d’avaluació dels consells

territorials?

En cap de les accions realitzades, ni en el Reglament de participació ciutadana es

contemplen els mecanismes d’avaluació dels consells territorials, però considerem que

amb l’objectiu d’anar adaptant la feina feta pels CT i garantir que en tot moment es

dona resposta als objectius que han portat a la seva creació, és important, dissenyar

un procés d’avaluació dels CT.

Aquesta eina d’avaluació haurà de servir per valorar tots els aspectes relacionats amb

el CT:



32

• Divisió Territorial (la composició de barris amb necessitats diferents dintre el

consell)

• Funcionament (convocatòries, relació amb altres òrgans i processos

municipals,etc...)

• Rols ( sobre quin paper realment té cada actor dins el CT)

• Funcions ( funcionalitat per la ciutadania, Ajuntament, etc...)

• Quines temàtiques es poden treballar al consell territorial (En quines es

treballar millor en les temàtiques municipals o territorials)

• Mecanismes d’avaluació

També cal definir quins agents han de participar en aquesta avaluació i la periodicitat

de la seva implementació.

Com a proposta inicial, podem apuntar diferents elements:

• Ja que els perfils dels membres són diferents, és important facilitar una

avaluació individual a través d’un qüestionari, per exemple.

• Per valorar els aspectes generals, els resultats de la reflexió individual podrien

ser el punt de partida per desenvolupar una reflexió col·lectiva que permeti

generar un contrast i debat entorn els diferents elements.

• Suggerim l’elaboració d’un qüestionari o algun altre tipus d’eina que faciliti els

processos d’avaluació, si més no que serveixi com apunt de partida.



33

A través de tots els punts anteriors hem anat descrivint què és el que han explicitat en

els seus discursos les persones entrevistades. Ens queda ara un última reflexió, la que

fa referència a com ha de continuar el procés encetat per tal de fer una realitat els

consells territorials a Montcada i Reixac

També sobre aquest aspecte l’anàlisi dels discursos ens dóna pautes a tenir en

compte, potser les més importants de totes elles són que, per tal de millorar la

participació a la ciutat i en el moment just en què ens trobem del procés, és necessari:

• Continuar el procés de forma participada: consensuar el document de

criteris, calendari de posada en marxa del CT I i la resta de CT, selecció oberta

i transparent dels membres del CT. Tot el model ha de ser fruit d’un procés

participatiu que tot just acaba de començar. Recordem, que la Comissió de

Seguiment segueix sent un òrgan molt vàlid per seguir i vigilar aquest procés

• Ratificar la voluntat política : hi ha d’haver la voluntat política clara i el

compromís ferm de l’administració d’aplicar els resultat d’aquest procés. Així ho

expliciten els implicats, i només així es neutralitzaran les possibles resistències

a la constitució dels consells territorials.

• En el desenvolupament del procés fins a la constitució dels consells i també en

el seu desplegament, cal tenir en compte les resistències existents entre els

ciutadans de MiR o dificultats que poden sorgir en relació a aquests nous

fòrums de participació. Les que extraiem de l’anàlisi realitzat són:

Percepció d’amenaça per part d’algunes agrupacions veïnals, que veuen

en els consells territorials una pèrdua de la seva representativitat, així com

una pèrdua de la fluïdesa de les seves relacions amb l’Ajuntament.

6. RECOMANACIONS DE L’EQUIP INVESTIGADOR



34

Cert grau de fragilitat en el compromís dels ciutadans no associats. És

fonamental que els ciutadans no associats que participin en els consells

territorials percebin que el seu esforç és útil.

Part de la ciutadania ha mostrat desconeixement i certa desconfiança

entorn el paper i la funció dels consells territorials.

Dubtes sobre la representativitat real dels CT vers la totalitat de la població

Sense avançar possibles resultats negatius, caldria tenir en compte la

possibilitat de la no assistència de persones membres dels consells, i

establir mecanismes de seguiment i, si passat un temps no hi participen,

amb el seu vist i plau, com se’ls podria rellevar.

Aquestes dificultats es poden treballar amb metodologies participatives, en el marc

d’un procés compartit per tots els agents de la ciutat, tant els polítics com els tècnics i

els ciutadans, associats o no, cadascú des de la seva responsabilitat i el seu

compromís, treballant equitativament i igualitàriament en la definició dels models

participatius i els mètodes de treball que més s’ajustin al tarannà i a la identitat pròpia

dels ciutadans i ciutadanes de Montcada i Reixac



35

Voldríem agrair a les següents persones que han participat a la comissió de seguiment, les jornades de tècnics i de ciutadania, els grups de discussió i en les entrevistes: 1. Adolfo 2. Akram Muhammad 3. Albert Barenys 4. Amèlia Morral 5. Àngela Lucas 6. Anna Oliver 7. Anna Ribas 8. Antoni Gumbau 9. Antoni Trias 10. Antonia Cera 11. Antonio Cabanillas 12. Antonio Franco 13. Candid Palacín 14. Carlos Guijarro 15. Carlos Tabernero 16. Carme Soto 17. Carmen Porro 18. Carolina Moral 19. Caty Olid 20. David Ruiz 21. Dulce Viso 22. Elisa Fernández 23. Emmanuel Velasco 24. Eusebio Carrero 25. Federico Mora 26. Felip Adrian 27. Ferran Solsona 28. Francisco Rodríguez 29. Gerardo Froilán 30. Guadalupe Magaña 31. Gustavo García 32. Hassan El Indrissi 33. Isabel Alonso 34. Isabel Quintas 35. Jaume Ribera 36. Jesús González 37. Joan Cartaña 38. Joan Maresma 39. Jonatan Triviño 40. Jordi Obradors 41. José Luís Sánchez 42. José Uribe 43. Josefina Quilez

AGRAÏMENTS:



36

44. Josep Cartaña 45. Josep Lluís Conejero 46. Josep Serrano 47. Juan Cañete. 48. Juan Parra 49. Juan Pozas 50. Juan Manuel Santos 51. Juli Mauri de los Rios 52. Mª Carmen Jiménez 53. Manel Arbiol. 54. Manuel Gómez 55. Marga Vilalta 56. Margarita Legaza 57. Mari Fernández 58. Maria Moya 59. Marta Goñi 60. Montse Marcos 61. Natalia Gimeno 62. Núria Sau 63. Pedro E Zubelzu 64. Pedro Sarrión 65. Pilar Cazorla 66. Pilar Martínez 67. Rafael Garvies 68. Rafael Oltra 69. Rita Torras 70. Román Castro 71. Rosa Olivares 72. Roser Vilar 73. Sergio Hermoso 74. Soledad 75. Vicenç Vilana 76. Widad Bienchiekri 77. Youssef Dooude



37

ANNEX



38

Annex 1 Acord Junta de Govern Local d’aquest sobre la creació d’organs

estables de participació ciutadana: Consells Territ orials

NOTIFICACIÓ PER A:

REGIDORIA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Us comunico que la Junta de Govern Local d’aquest Ajuntament, en sessió del dia 16

de gener de 2007 , va adoptar el següent acord:

“6.1. PARTICIPACIÓ CIUTADANA. CREACIÓ D’ÒRGANS ESTABLES DE

PARTICIPACIÓ CIUTADANA: CONSELLS TERRITORIALS

Vist l’informe emès per la cap tècnica de participació ciutadana sobre el projecte

d’implementació dels consells municipals de participació ciutadana d’àmbit territorial..

Atès que l’Ajuntament de Montcada i Reixac vol iniciar un procés per a la posada en

marxa dels òrgans estables de participació ciutadana – els Consells Territorial - els

quals són recollits en el Reglament.

Atès que la finalitat d’aquests consells és la de promoure i canalitzar una reflexió

conjunta de les entitats i de la ciutadania entorn dels diferents temes que afecten la

vida quotidiana del seu barri o territori, fent així possible una major

corresponsabilització dels ciutadans i ciutadanes en els afers públics de Montcada i

Reixac.

Donat que una funció important dels Consells territorials serà la de cohesionar i

vertebrar els diferents nuclis urbans, actualment discontinus i tornar a unificar els

quatre nuclis històrics integrant els diferents barris que els formen, de manera que

tindríem la distribució següent:

� Al Consell territorial del Centre inclouríem: Montcada Centre, Montcada Vella, La

Ribera i Vallençana.

� Al Consell territorial de Mas Rampinyo: Mas Rampinyo, Can Pomada, Gurugú, Mas

Duran, Montcada Nova i Pla d’en Coll

� Al Consell de Can Sant Joan inclouria el barri de Can Sant Joan i Can Cuiàs



39

� Al Consell de Terra Nostra: Terra Nostra i Font Pudenta

Per començar i com a primera experiència, proposem la creació del Consell del Centre

per diferents motius:

- No partim de zero ja que tenim actualment en funcionament un òrgan de

participació al barri de la Ribera, la Taula Cívica, que es va constituir amb motiu de

l’aplicació de la llei de barris aprovada l’any 2005.

- El soterrament de la línia de Barcelona a Granollers i el trasllat de la fàbrica de

pintures Valentine permetrà incorporar el barri de la Ribera a Montcada Centre, ja

que encara que no és un barri geogràficament marginal si ho és socialment.

La Junta de Govern acorda:

PRIMER:- Aprovar el procés de creació d’òrgans estables de participació ciutadana:

Consells Territorials.

SEGON: Aprovar el procés participatiu per a l’elaboració dels criteris per a la

constitució del consell territorial del Centre, la metodologia de treball i la

temporalització.”

LASECRETÀRIA GENERAL,

Sra, Maria José López Pallarés

Montcada i Reixac, 17 de gener de 2007

Carles Guijarro

Montcada i Reixac, 11 de gener de 2007

DOCUMENT DE CRITERIS PER L’ELABORACIÓ DEL 1r CONSELL ...

Documents

Transcript of DOCUMENT DE CRITERIS PER L’ELABORACIÓ DEL 1r CONSELL ...