DOCUMENTACIÓ TÈCNICA DE LES ACTUACIONS DE …El projecte s’adequa a la normativa urbanística i...

DOCUMENTACIÓ TÈCNICA DE LES ACTUACIONS DE REMODELACIÓ I MILLORA DEL CAMP DE RUGBI I PISTES D’ATLETISME PACO ÁGUILA

Carretera de Canyet SN, Badalona (Barcelona), CP 08917

MARTÍ-MIRALLES ARQUITECTES SLP C/ Luis Antúnez núm. 10 08006 Barcelona

93 416 05 33/ [email protected]

DOCUMENTACIÓ TÉCNICA DE LES ACTUACIONS DE REMODELACIÓ I MILLORA DE CAMP DE RUGBI CARRETERA DE CANYET SN – BADALONA

JULIOL 2014

MARTÍ MIRALLES, Arquitectes SLP / Tel. 934160533 –[email protected]

IN. Índex

MEMÒRIA ................................................................................................................................................................................. 2 DD. DADES GENERALS .................................................................................................................................................... 2

DD.1 Identificació i objecte del projecte .......................................................................................................................... 2 DD.2 Agents ................................................................................................................................................................... 2 DD.3 Relació de documents complementaris. ................................................................................................................ 2

MD. MEMÒRIA DESCRIPTIVA .......................................................................................................................................... 3 MD.1 Informació prèvia: antecedents i condicionants de partida ................................................................................... 3 MD.2 Descripció del projecte .......................................................................................................................................... 5 MD.3 Requisits a complimentar en funció de les característiques del projecte .............................................................. 6 MD.4 Descripció de les intervencions ........................................................................................................................... 11 MD.5 Programa d’ús i límit admisible ........................................................................................................................... 13

MN. NORMATIVA APLICABLE .......................................................................................................................................... 14 MN.1 Edificació ............................................................................................................................................................. 14 MN.2 Altres ................................................................................................................................................................... 21

AMIDAMENTS – PRESSUPOST ............................................................................................................................................ 22

Amidaments ....................................................................................................................................................................... 23

Pressupost ......................................................................................................................................................................... 24

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA .................................................................................................................................................. 25

DG. IN ÍNDEX DE LA DOCUMENTACIÓ GRÀFICA ......................................................................................................... 25

DOCUMENTS ANNEXOS ....................................................................................................................................................... 26

AN 0 - ÍNDEX DOCUMENTS ANNEXOS .......................................................................................................................... 26

AN.xr Dimensionat sectors xarxa de reg ...................................................................................................................... 27

AN.pm Pla de Manteniment ........................................................................................................................................... 28

AN.se Estudi Bàsic de Seguretat i Salut ....................................................................................................................... 29

AN.fo Fotografies estat actual ...................................................................................................................................... 39

AN.gr Gestió de Residus .............................................................................................................................................. 46

AN.pc Plec de Condicions. ............................................................................................................................................ 53


JULIOL 2014

2

MEMÒRIA DD. DADES GENERALS DD.1 Identificació i objecte del projecte Títol del projecte "Projecte de remodelació i millora de camp de rugbi" Objecte de l'encàrrec L’objecte del present projecte tècnic és la sol·licitar al Excm. Ajuntament de Badalona, la corresponent llicència d’obres per la realització de treballs de remodelació i millora del camp de rugbi i pistes d’atletisme Paco Águila ubicades a la Carretera de Canyet SN de Badalona. La finalitat de les obres és la de remodelació de la pista esportiva per l’adequació d’una pista de rugbi amb les dimensions reglamentàries. Situació Carretera de Canyet SN, CP 08915. Badalona. Amb referència cadastral de la finca 08015A016000220001WK. DD.2 Agents Promotor Empresa ENGESTUR, SA NIF/CIF Representat per Ricard Mateu DNI Adreça C/. Liszt núm. 36 Municipi Badalona Codi Postal 08917 Projectista i Autor Estudi Bàsic de Seguretat i Salut Arquitecte Martí Miralles, Arquitectes SLP NIF/CIF B62691639 Ramon Martí Puzo

Antonio Miralles Guilló 38479671G46313523X

Núm. Col·legiat 10261/1 9065/4

Telèfon 934160533

Adreça Carrer Luis Antúnez núm. 10 Municipi Barcelona Codi Postal 08006 Correu electrònic [email protected] Col·laborador especialista Empresa AB Paisatgistes SL NIF/CIF -- Responsable Albert Bestard i Escudé – Enginyer Tècnic Agricola NIF/CIF -- Correu electrònic [email protected] Telèfon 933197188 Adreça Carrer Ortigosa núm. 14-16 Municipi Barcelona Codi Postal 08003 DD.3 Relació de documents complementaris. No es disposa de documents complementaris ni projectes parcials.


JULIOL 2014

3

MD. MEMÒRIA DESCRIPTIVA MD.1 Informació prèvia: antecedents i condicionants de partida 1.1 Descripció general de les premisses i condicionants de l'encàrrec Estat actual La pista de rugbi de les instal·lacions municipals de Badalona ofereix un estat molt inadequat per a la pràctica d’aquest esport. Efectivament, només l’alta capacitat de sofriment i l’entusiasme propis dels rugbymen permeten que es practiqui en l’estat actual del terreny de joc. També hi ajuda que en general, el nivell de qualitat de la majoria de camps del país (amb l’honrosa excepció de la capital rugbística del Baix Llobregat) és bastant mediocre. Però això ja se sap, que “mal de muchos...” La gespa actual no es pot qualificar com a tal, sinó com a barreja casual d’herbes espontànies. La xarxa de reg no té un solapament adequat i per tant, la distribució de la intensitat pluviomètrica és molt irregular. Els aspersors instal·lats són de models diferents, alguns dels quals fins i tot no tenen les característiques hidràuliques desitjables per a un camp esportiu. Les boques de reg estan instal·lades dins del terreny de joc, dins d’arquetes d’obra amb tapa metàl·lica. La pressió teòrica disponible és entre 5 i 6 bar, segons el manòmetre de la instal·lació, però baixa a poc més de 3 quan s’obre algun sector de reg segons s’ha pogut contrastar “in situ”. El terreny drena bé, excepte en algunes parts compactades del terreny de joc on probablement es concentra l’activitat i el trepig. El subsòl natural de sauló ha demostrat en les tres cales una capacitat d’infiltració superior als 40 mm/h en tots els casos. Objectius L’Ajuntament de Badalona vol posar al dia aquesta instal·lació per a convertir-la en un camp de referència dins del rugbi català, potenciant la pràctica d’aquest esport al municipi i de retruc el club que la canalitza. Per a fer-ho, es planteja una renovació del camp que ha de permetre la pràctica esportiva a la temporada 2014-15. Així mateix, es busca una solució constructiva d’alta resiliència, necessària per a garantir la continuïtat del camp, amb un manteniment assumible per part del servei municipal. Cal fer menció especial al manteniment. El nostre país té una llarga tradició de construcció d’infraestructures que després no s’han pogut mantenir en condicions. Aprenguem dels errors del passat immediat! Es planteja un camp de joc que –lluny de voler enlluernar amb el màxim nivell de qualitat internacional- ofereixi una qualitat adequada als jugadors pocs dies després d’acabar les obres. Així mateix, es proposa una base d’arrelament a base de sauló per a garantir que –en cas de desgast puntual d’alguna part del camp- el terreny resultant segueixi sent apte per a la pràctica esportiva. Això sí, cal ser tècnicament conseqüents: no hi ha camps esportius sense manteniment intens. Aquest pot ser molt intens o simplement intens. Però negligir el manteniment d’un camp de gespa és condemnar-lo a un fracàs ràpid en el curt termini. Més curt que una legislatura. Aquesta memòria inclou un annex amb les operacions de manteniment que es consideren mínimes per a garantir la pervivència del camp. Els redactors d’aquest projecte consideren que qualsevol compromís per sota d’aquests mínims no permetran garantir la practica esportiva amb un mínim de qualitat. La utilització del sauló com a base d’arrelament és pràctica (més resistent) i de menor cost que la sorra rentada sovint utilitzada en camps de màxim nivell. Però té un cost: les operacions de punxades i aeracions anuals no es podran deixar mai de fer o el camp es convertirà en una superfície dura i impermeable, inadequada per al cultiu d’una gespa.


JULIOL 2014

4

1.2 Marc legal El projecte s’adequa a la normativa urbanística i d’edificació vigent d’àmbit local, autonòmic i estatal. En el present projecte de remodelació i millora del camp de rugbi es compliran de forma general les següents normatives: Normativa de disciplina urbanística i de les ordenances municipals Son d'aplicació plena les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità de 1976, les Ordenances Metropolitanes d'Edificació amb data d’aprovació definitiva 15 de Juny de 1978. Codi Tècnic de l’Edificació RD 314/2006, de 17 de Març de 2006 (BOE 28/03/2006) Llei d’Ordenació de l’Edificació (LOE) Llei 38/1999 (BOE: 06/11/99), modificació: llei 52/2002, (BOE 31/12/02) Modificada pels pressupostos generals de l’estat para l’any 2003 art. 105 Normes para la redacció de projectes i direccions de les obres d’edificació D 462/71 (BOE 24/3/71) modificat per el RD 129/85 (BOE 7/2/85) Normes sobre el llibre d’ordres i assistències en obres d’edificació O 9/6/71 (BOE 17/6/71) correcció d’errors (BOE 6/7/71) modificada per el O 14/6/71 (BOE 24/7/91) Llibre d’ordres y visites D 461/1997, de 11 de març Certificat final de direcció d’obres D 462 /71 (BOE 24/3/71) 1.3 Preexistències e informacions prèvies No es coneixen preexistències, ni informacions prèvies significatives per la redacció d’aquest projecte.


JULIOL 2014

5

MD.2 Descripció del projecte 2.1 Descripció general

Es tracta d’un conjunt esportiu que segons dades cadastrals data de l’any 1976 amb accés des de la carretera de Canyet corresponent al Polígon 16 Parcel·la 22. Esta format per una pista poliesportiva, espais destinats a activitats d’atletisme i una part central destinada a camp de rugbi. La part edificada es situa al costat est del recinte i la ocupen el vestidors, serveis i gimnàs i es desenvolupa en una sola planta. En el extrem nord d’aquesta franja i amb una alçada de planta baixa dos pisos es situa l’antic habitatge destinat al conserge i en segona planta la torreta del control dels arbitres. Junt a la porta del recinte existeix una petita edificació de garita de control del accés.

L’edificació aïllada té unes mesures aproximades de 107 metres de llarg per 7 metres d’amplada, desenvolupada amb una planta baixa en la pràctica totalitat del volum i dues plantes pis en un extrem. Aquesta edificació està realitzada amb façana de maó ceràmic vist en la façana que dona a la pista i els testers i arrebossada amb morter de ciment en la façana posterior, fusteria d’alumini i de fusta pintada i coberta a una aigua de fibrociment i xapa metàl·lica.

La pista esportiva es troba separada d’aquesta edificació per una franja d’uns 4,30 metres d’amplada pavimentada amb panot. Tota la pista esportiva es troba delimitada per una tanca metàl·lica tubular pintada de color groc. La pista esportiva d’atletisme té unes dimensions aproximades de 177 m de llarg per 93 metres d’amplària. La anella de la pista d’atletisme té una amplada de 9.80 m amb vuit carrils acabada amb paviment del tipus tartà. L’extrem nord de l’interior de la pista d’atletisme es destina a la zona de salt d’alçada, aquesta mitja circumferència també està acabada amb paviment del tipus tartà tal i com es pot veure en la documentació gràfica adjunta.

Dintre de l’anella de la pista esportiva queda un espai d’unes dimensions aproximades de 125 x 74 on s’ubica l’actual camp de gespa així com els espais per altres disciplines d’atletisme com ara la zona per al salt, el triple salt, el llançament de pes, llançament de martell o tir amb javelina.

Les dimensions de l’actual camp de gespa es troben són de 85 x 60 metres, estant condicionades per la presència de zones destinades a disciplines d’atletisme com ara les pistes de salt i triple salt que es troben ubicades paral·leles a les rectes de la pista d’atletisme. 2.2 Descripció de les obres incloent-hi els mitjans auxiliars La finalitat de les obres serà l’adequació de l’actual camp de gespa que té unes mesures de 85,30 metres de llargària per 59,75 metres d’amplada, a un nou camp de gespa que incrementaria les actuals dimensions fins als 95,00 metres de llargària per 66,00 metres d’amplada. La modificació d’aquestes dimensions sobre l’actual camp de gespa comportarà l’enderroc de les pistes de salt i triple salt actuals ubicades a un dels costats del camp de gespa per tal d’incrementar fins els 66,00 metres la seva amplada. Per altra banda l’increment en la seva llargada comportarà la modificació de la ubicació de les zones destinades al tir de javelina, el llançament de martell i el llançament de pes. Aquestes modificacions de posició de les zones destinades al tir de javelina, el llançament de martell i el llançament de pes, així com l’enderroc i retirada del la zona de les pistes de salt i triple salt queden tots recollits en la documentació gràfica. Alhora que es realitzen aquetes modificacions de les geometries del camp de gespa i de les zones indicades, s’aprofitarà per a la renovació del drenatge i per dur a terme la instal·lació d’un nou sistema de reg en tota la zona afectada per la intervenció. 2.3 Zona on es fa l'actuació S’actuarà en tota la superfície interior de l’anella on actualment hi ha gespa per realitzar les modificacions indicades anteriorment. La superfície prevista d’actuació es de: Total Superfície d’Actuació: 8.391 m2


JULIOL 2014

6

MD.3 Requisits a complimentar en funció de les característiques del projecte LES ACTUACIONS D’AQUEST EXPEDIENT D’OBRA MENOR QUEDEN FORA DE L’ÀMBIT D’APLICACIÓ DEL CODI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ PER LO QUE AQUEST NO HI SERÀ D’APLICACIÓ. Compliment del Codi Tècnic de L’edificació Els requisits bàsics de Seguretat i Habitabilitat es satisfan a través del compliment del Codi Tècnic d'Edificació, que conté les exigències bàsiques que han de complir els edificis i del compliment del Decret 21/2006 d'ecoeficiència en els edificis. Aquest compliment del CTE es realitza mitjançant els Documents Bàsics corresponents, que incorporen la quantificació de les exigències i els procediments necessaris. Les exigències bàsiques també es satisfan a través de solucions alternatives, que justifiquen l’assoliment de les mateixes prestacions. Les prestacions que l’edifici projectat ha de proporcionar s’entenen com el conjunt de característiques qualitatives o quantitatives de l’edifici, identificades objectivament, que determinen la seva aptitud per complir les exigències bàsiques del Codi Tècnic de l’Edificació (CTE). Els Documents Basics del CTE (DBs) estableixen uns nivells o valors límits de les prestacions dels edificis i de les seves parts. Mitjançant aquests nivells o valors es caracteritzen les exigències bàsiques i es quantifiquen, en la mesura en que el desenvolupament tecnològic i tècnic de l’edificació ho permeti (art. 3 de la Part I del CTE) En funció de l’abast del projecte (ús característic de l’edifici, tipus d’intervenció, etc.) i de l’àmbit d’aplicació general del CTE i de l’específic de cada Document Basic, es determinaran les prestacions que haurà de presentar l’edifici per complir les exigències bàsiques. Quan s’hagin de complimentar altres normatives, es farà tenint en compte el seu àmbit d’aplicació. En el cas de que en el projecte s’apliquin Documents reconeguts, es farà referència a continuació. Requisits bàsics LOE art. 3

Prestacions segons normativa específica

Funcionalitat Projecte (1)

Utilització - La disposició i dimensió dels espais i la dotació de les instal·lacions faciliten la realització adequada de les funcions previstes a l’edifici.

D.55/2009 Habitabilitat

Normativa usos No

Accessibilitat - Es permet a les persones amb mobilitat o comunicació reduïdes l’accés i circulació per l’edifici segons la normativa específica.

D.135/95 d’accessibilitat No

Telecomunicacions - Facilita l’accés als serveis de telecomunicació, audiovisuals i informació d’acord amb el que preveu la normativa específica.

RD Llei 1/98, RD 401/2003, altres No

Requisits bàsics LOE art. 3

Exigències bàsiques CTE Nivells o valors límits de les prestacions establerts en els Documents Bàsics

Seguretat Projecte (1)

SE Seguretat Estructural

SE Seguretat estructural (art. 10 Part I del CTE) DB SE

DB SE-AE

DB SE-A

DB SE-C

DB SE-F

DB SE-M

EHE, EF, NSR

No

SE 1 Resistència i estabilitat

- La resistència i l’estabilitat seran les adequades perquè no es generin riscos indeguts, de forma que es mantingui la resistència i l’estabilitat enfront de les accions i influències previsibles durant les fases de construcció i usos previstos dels edificis, i que una incidència extraordinària no produeixi conseqüències desproporcionades respecte a la causa original i es faciliti el manteniment previst.

SE 2 Aptitud de servei - L’aptitud al servei serà conforme amb l’ús previst de l’edifici, de forma que no es produeixin deformacions inadmissibles


JULIOL 2014

7

SI Seguretat en

cas d’Incendi SI Seguretat en cas d’incendi (art. 11 Part I del CTE) DB SI (2) No SI1 Propagació

interior - Es limitarà el risc de propagació de

l’incendi per l’interior de l’edifici. DB SI 1 No

SI 2 Propagació exterior

- Es limitarà el risc de propagació de l’incendi per l’exterior, tant en l’edifici considerat com a d’altres edificis.

DB SI 2 No

SI 3 Evacuació d’ocupants

- L’edifici disposarà dels mitjans d’evacuació adequats perquè els ocupants puguin abandonar-lo o arribar a un lloc segur dins del mateix en condicions de seguretat.

DB SI 3

No

SI 4 Instal·lacions de protecció contra incendis

- L’edifici disposarà dels equips i instal·lacions adequats per fer possible la detecció, el control i l’extinció de l’incendi, així com la transmissió de l’alarma als ocupants.

DB SI 4

No

SI 5 Intervenció de bombers

- Es facilitarà la intervenció dels equips de rescat i d’extinció d’incendis.

DB SI 5 No

SI 6 Resistència al foc de l’estructura

- L’estructura portant mantindrà la seva resistència al foc durant el temps necessari perquè es puguin complir les anteriors exigències bàsiques.

DB SI 6

No

(1) Prestació a garantir en el projecte segons l’àmbit d’aplicació del DB, de cada secció i de la normativa específica. (2) En edificis i establiments industrials es dona compliment a les exigències bàsiques amb l’aplicació del Reglament de Seguretat en cas

d’incendis d’establiments industrials, RSCIEI (RD 2267/2004).


Exigències bàsiques CTE Nivells o valors límits de les prestacions establerts en el Document Bàsic

Seguretat Projecte (1)

SU Seguretat d’Utilització

SU Seguretat d’Utilització (art. 12 Part I del CTE) DB SU No SU 1 Caigudes - Es limitarà el risc de que els usuaris

pateixin caigudes, per a lo qual els terres seran adequats per a afavorir que les persones no rellisquin, ensopeguin o es dificulti la mobilitat. També es limitarà el risc de caigudes en forats, en canvis de nivell i a escales i rampes, facilitant la neteja dels vidres exteriors en condicions de seguretat.

DB SU 1

No

SU 2 Impacte o enganxada

- Es limitarà el risc de que els usuaris puguin patir impacte o enganxades amb els elements fixes o practicables de l’edifici.

DB SU 2

No

SU 3 Immobilització en recintes tancats

- Es limitarà el risc de que els usuaris puguin quedar accidentalment immobilitzats a recintes.

DB SU 3 No

SU 4 Il·luminació inadequada

- Es limitarà el risc de danys a persones com a conseqüència d’una il·luminació inadequada en zones de circulació dels edificis, tant interiors com exteriors, inclòs en cas d’emergència o de fallida de l’enllumenat normal.

DB SU 4

No

SU 5 Alta ocupació - Es limitarà el risc causat per situacions amb alta ocupació facilitant la circulació de les persones i la sectorització amb elements de protecció i contenció en previsió del risc d’aixafament.

DB SU 5

No

SU 6 Ofegament - Es limitarà el risc de caigudes que puguin derivar en ofegaments a piscines, dipòsits, pous i similars mitjançant elements que restringeixin l’accés.

DB SU 6

No


JULIOL 2014

8

SU 7 Vehicles en moviment

- Es limitarà el risc causat per vehicles en moviment atenent-se als tipus de paviments i senyalització i la protecció de les zones de circulació rodades i les de les persones.

DB SU 7

No

SU 8 Acció del llamp - Es limitarà el risc d’electrocució i d’incendi causat per l’acció del llamp mitjançant instal·lacions adequades de protecció contra el llamp.

DB SU 8

No

Habitabilitat Projecte (1)

HS Higiene, salut i protecció del medi ambient

HS 1 Salubritat (art. 13 Part I del CTE) DB HS No HS 1 Protecció enfront

la humitat - Es limitarà el risc previsible de presència

inadequada d’aigua o humitat en l’interior dels edificis i els seus tancaments com a conseqüència de l’aigua procedent de precipitacions atmosfèriques, d’escorrenties, del terreny o de condensacions, disposant mitjans que impedeixin la seva penetració o, si s’escau, permetin l’evacuació sense producció de danys.

DB HS 1

No

HS 2 Recollida i evacuació de residus

- L’edifici disposarà dels espais i mitjans per extreure els residus ordinaris generats per ells d’acord amb el sistema públic de recollida de tal manera que es faciliti l’adequada separació en origen dels esmentats residus, la recollida selectiva dels mateixos i la seva posterior gestió.

DB HS 2

No

HS 3 Qualitat de l’aire interior

- L’edifici disposarà de mitjans perquè els seus recintes es puguin ventilar adequadament, eliminant els contaminants que es produeixin de forma habitual durant l’ús normal dels edificis, de forma que s’aporti un cabal suficient d’aire exterior i es garanteixi l’extracció i expulsió de l’aire viciat pels contaminants.

- Per tal de limitar el risc de contaminació de l’aire interior de l’edifici i de l’entorn exterior de façanes i patis, l’evacuació dels productes de combustió de les instal·lacions tèrmiques es produirà, amb caràcter general, per la coberta de l’edifici, amb independència del tipus de combustible i de l’aparell que s’utilitzi, d’acord amb la reglamentació específica sobre instal·lacions tèrmiques.

DB HS 3

No

HS 4 Subministrament d’aigua

- L’edifici disposarà de mitjans adequats per a subministrar a l’equipament higiènic previst aigua apta per al consum de forma sostenible, aportant cabals suficients per al seu funcionament, sense alteració de les propietats d’aptitud per al consum i impedint els possibles retorns que puguin contaminar la xarxa.

- Els equips de producció d’aigua calenta amb sistemes d’acumulació i els punts terminals d’utilització tindran unes característiques tal que evitin el desenvolupament de gèrmens patògens.

DB HS 4

No

HS 5 Evacuació d’aigües

- Els edificis disposaran de mitjans adequats per a extreure les aigües residuals generades en ells de forma independent o conjunta amb les precipitacions atmosfèriques i amb les escorrenties.

DB HS 5

No

(1) Prestació a garantir en el projecte segons l’àmbit d’aplicació del DB, de cada secció i de la normativa específica.


JULIOL 2014

9


Exigències bàsiques CTE Nivells o valors límits de les prestacions establerts en els Documents Bàsics

Habitabilitat Projecte (1)

HE Estalvi d’Energia

HE Estalvi d’energia (art. 15 Part I del CTE) DB HE No HE 1 Limitació de la

demanda energètica

- L’edifici disposarà d’una envolvent que limiti adequadament la demanda energètica necessària per aconseguir el benestar tèrmic en funció de el clima de la localitat, de l’ús de l’edifici i del règim d’hivern i d’estiu, així com per les seves característiques d’aïllament i inèrcia, permeabilitat a l’aire i exposició a la radiació solar, reduint el risc d’aparició d’humitats de condensació superficials i intersticials que puguin perjudicar les seves característiques i tracten adequadament els ponts tèrmics per a limitar les pèrdues o guanys de calor i evitar problemes higrotèrmics als mateixos.

DB HE 1

No

HE 2 Rendiment de les instal·lacions tèrmiques

- L’edifici disposarà d’instal·lacions tèrmiques apropiades destinades a proporcionar el benestar tèrmic dels seus ocupants, regulant el rendiment de les mateixes i dels seus equips.

- Aquesta exigència es desenvolupa actualment en el vigent Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis, RITE, i la seva aplicació quedarà definida en el projecte de l’edifici.

DB HE 2

No

HE 3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació

- L’edifici disposarà d’instal·lacions d’il·luminació adequades a les necessitats dels seus usuaris i eficaces energèticament disposant d’un sistema de control que permeti ajustar l’encesa a l’ocupació real de la zona, així com d’un sistema de regulació que optimitzi l’aprofitament de la llum natural, en les zones que reuneixin unes determinades condicions.

DB HE 3

No

HE 4 Contribució solar mínima d’ACS

- Una part de les necessitats energètiques tèrmiques derivades de la demanda d’ACS o de climatització de piscina coberta, segons CTE HE 4, es cobrirà mitjançant la incorporació en l’edifici de sistemes de captació, emmagatzematge i utilització d’energia solar de baixa temperatura adequada a la radiació solar global del seu emplaçament i a la demanda d’aigua calenta de l’edifici.

- Els valors derivats d’aquesta exigència tenen consideració de mínims, sense perjudici de valors que puguin ser establerts per les administracions competents i que contribueixin a la sostenibilitat, atenent a les característiques pròpies de la seva localització i àmbit territorial.

DB HE 4

No

HE 5 Contribució solar fotovoltaica mínima d’energia elèctrica

- Si l’edifici està inclòs en l’àmbit d’aplicació del CTE HE 5 incorporarà sistemes de captació i transformació d’energia solar en energia elèctrica per procediments fotovoltaics per a ús propi o subministrament en xarxa.

- Els valors derivats d’aquesta exigència bàsica tindran la consideració de mínims, sense perjudici de valors més estrictes que puguin ser establerts per les administracions competents i que contribueixin a la sostenibilitat, atenent a les característiques pròpies de la seva localització i àmbit territorial.

DB HE 5

No

HR Protecció HR Protecció enfront del soroll (art. 14 Par I CTE) DB HR No


JULIOL 2014

10

enfront del soroll

- L’edifici es projectarà, construirà, utilitzarà i mantindrà de manera que els elements constructius que conformin els seus recintes tinguin unes característiques acústiques adequades per:

* reduir la transmissió del soroll aeri,

* reduir la transmissió del soroll d’impactes,

* reduir la transmissió de vibracions de les instal·lacions pròpies de l’edifici, i

* per limitar el soroll reverberant dels recintes.

(1) Prestació a garantir en el projecte segons l’àmbit d’aplicació del DB, de cada secció i de la normativa específica.


JULIOL 2014

11

MD.4 Descripció de les intervencions Obres i instal·lacions objecte de la solució. Fase 1: Desmuntatge i enderrocs insta l · lacions afectades Enderroc dels paviments corresponents a les instal·lacions de:

- Salt de longitud i triple salt (costat oest). - Pista de llançament de javelina, (zona afectada per la nova pista de rugbi). - Zona de llançament de martell i disc i desmuntatge sistema de xarxes de protecció. - Zona de llançament de pes paviment i vorades de límit de camp. - Extracció vorada perimetral dels sorrals de les pistes de salt costat nord est. - Extracció suports pals porteries rugbi.

Fase 2: Preparac ió de l ter reny Operacions preliminars de preparació de la capa d’arrelament: Excavació de la caixa Es desmuntaran els elements no terrosos (arquetes, aspersors de reg, ...) i es decaparan els 12 cm superiors de terra, arrencant la totalitat de la vegetació adventícia existent en l’actualitat i les seves arrels. Un cop realitzat aquest decapatge, es portaran les terres a un abocador controlat, o bé al lloc que l’Ajuntament indiqui per a la seva col·locació per a terraplenat o restauració del paisatge. Un cop rebaixat el terreny, se subsolarà la base resultant fins a una fondària de 45 cm mitjançant un tractor pesant i posteriorment es farà un primer anivellament amb l’ajuda del làser per replantejar pendents del 0.8% cap als costats perifèrics. Preparació de la capa d’arrelament Es farà una primera estesa de 5 cm de gruix de sauló i es fresaran amb la base prèviament subsolada i reperfilada, per a garantir una bona barreja i contacte entre els dos materials. Posteriorment s’estendrà una nova capa de 5 cm de sauló, al que s’hi afegirà una esmena del 8% de torba rossa. Això equival a una estesa de 8 mm per al gruix de 10 cm de sauló aportat. Posteriorment es farà un segon fresatge, més superficial, per barrejar el sauló i la torba orgànica. Finalment, es compactarà i anivellarà la capa final d’arrelament per a formar les pendents requerides del 0.7%, amb l’ajut d’un nivell làser. Fase 3: Xarxa de reg Xarxa existent i subministrament Actualment la xarxa de la instal·lació s’alimenta d’una escomesa ubicada fora dels límits de la mateixa. Aquesta escomesa forneix d’aigua no només el camp de rugbi i els vestuaris, sinó també unes cases veïnes amb drets històrics reconeguts. La xarxa de distribució va ser feta als anys 90 amb tubs de PVC, que com se sap es rigiditzen amb el pas dels anys i donen problemes per trencaments i fuites. En conseqüència, els serveis municipals han instal·lat a continuació un regulador de pressió per a minimitzar els trencaments per sobrepressió i cops d’ariet. Sectors de reg i emissors S’han agrupat els aspersors en funció de la superfície de recobriment i no pas per la seva proximitat entre ells. Això s’ha fet així per a facilitar la gestió dels recanvis: tots els aspersors portaran muntat el mateix broquet i per tant consumiran el mateix cabal. La regulació de les dosi de reg en funció de la superfície de recobriment es farà mitjançant el temps de programació i no mitjançant el muntatge de broquets de diferents propietats hidràuliques. Així, el sector nº1 per exemple, muntarà dos aspersors que recobriran un angle de 90º, mentres que el sector 2 muntarà tres aspersors que recobriran cadascun un angle de 180º (el doble de superfície que els seus germans del sector 1). El sector 2, per tant, requerirà del doble de temps de reg que el sector 1. L’annex nº 1 inclou un llistat dels sectors previstos, així com de les dimensions dels seus accessoris i els cabals de consum calculats, que van dels 7 als 25 m3/h.


JULIOL 2014

12

Els aspersors triats per aquesta instal·lació són el més reconegut per aquest tipus de camp, els TORO 640, tot i que el contractista pot proposar-ne un model equivalent si és d’una marca líder del sector i té propietats hidràuliques i constructives similars, demostrables mitjançant fitxa tècnica oficial. Els aspersors, com qualsevol altre material de subministrament, serà objecte d’aprovació obligatòria per part de la DF. Nova xarxa de distribució Es considera important que una nova instal·lació de reg per aspersió pugui treballar a la pressió adequada i per tant, es renovarà tota la xarxa fins a la pista de rugbi i els vestidors, amb una nova xarxa de distribució de polietilè per a 10 bar i controlant la pressió de treball en tota la xarxa de distribució de l’equipament entre els 6 i 7 bar. Al final de la instal·lació, allà on es connectarà amb la xarxa de PVC existent que subministra aigua als veïns, s’instal·larà un nou regulador de pressió per a evitar danys “aigües avall” i permetre en canvi que el reg del camp funcioni a les pressions indicades. La xarxa de distribució nova aprofita tres dels quatre passatubs existents en la instal·lació. En dos casos és per a passar-hi la canonada general de distribució. En un altre cas, però, hi passaran els tubs secundaris dels sectors, per a poder ubicar les arquetes de control allunyades del límit del camp d’esport. Control Les arquetes de control inclouran una clau de pas general per a les electrovàlvules ubicades en aquella arqueta, així com una altra clau de pas menor i independent per a la boca de reg externa que s’ubicarà en cadascuna de les quatre cantonades del camp. Aquest proposta aprofita el cablejat que va del programador actual fins a l’interior del camp. A partir d’aquell punt, el cablejat elèctric és nou i segueix la xarxa de distribució d’aigua com una espina dorsal, dins la rasa, protegit dins un tub ranurat de PVC, Les connexions entre fils seran estanques i sempre quedaran ubicades dins d’una de les arquetes de control, no podent quedar mai enterrades. Les electrovàlvules seran de diferents calibres en funció del diàmetre del tub de sortida, tal i com indica l’annex 1, i portaran regulador de cabal incorporat. El control serà de 24V. Fase 3: Gespa Col·locació dels pans de gespa Els pans de gespa seran de l’espècie Festuca arundinacea i aniran presentats amb un gruix de 3.5cm com a mínim. Se subministraran en rotlles i viatjaran en camió frigorífic. La col·locació dels pans de gespa seguirà un estricte ordre logístic per a garantir que el ritme de col·locació coincideix amb el de subministrament i que els pans no queden acopiats en obra més temps del que resulti estrictament necessari. Això és especialment important tenint en compte que presumiblement, el calendari d’obra ens portarà a col·locar els pans durant el mes de setembre, encara molt calorós. La col·locació es farà de tal forma que es minimitzin les juntes entre els pans. Durant el primer trimestre d’implantació es realitzarà un recebat amb sorra rentada per a minimitzar aquestes juntes i afavorir el creixement compacte i en continu de la capa de gespa. Fase 4: Reposic ió de les insta l · lacions afectades en fase 1: Les instal·lacions afectades son:

- Pista de llançament de javelina. Ampliació del paviment de tartà en zona final de pista. - Zona de llançament de martell i disc, nou paviment i reposició sistema de xarxes de protecció. - Zona de llançament de pes, nou paviment i col·locació vorada de límit zona d’actuació - Col·locació vorades amb peces de cautxú en perímetre sorrals - Pintat de marques en zones afectades. - Col·locació suports pals porteries.


JULIOL 2014

13

Fase 5: Manten iment Manteniment El contracte objecte d’aquesta proposta inclou el manteniment del camp durant un any sencer, amb la intenció que el camp tingui una bona arrencada, així com d’assegurar la reposició dins la garantia si el resultat no fos el més adient. L’annex AN.pm inclou les tasques de manteniment incloses durant aquest primer any de mantenimenti a partir d’aquest primer any. La partida de manteniment inclou totes les despeses per materials, ús de maquinària i de recursos humans per a realitzar les tasques descrites. Aquest manteniment ha de conviure amb l’ús normal de les instal·lacions, un cop passat un primer període d’establiment dels pans de gespa, que es podria estimar entre dues i quatre setmanes, en funció de l’època de realització de la plantació. Passat aquest temps, el camp es podrà usar (recordant les limitacions setmanals entre 10 i 12 hores de trepig) MD.5 Programa d’ús i límit admisible Programa d’ús i límit admissible Qualsevol camp esportiu té un límit de càrrega setmanal per sobre de la qual la vegetació i les propietats edafològiques del terreny es degraden, per molt manteniment que s’hi faci. En el cas d’aquest camp, amb la tecnologia que s’hi proposa, se situa aquest límit en unes 10-12 hores de joc/entrenament setmanal. Si se supera aquesta càrrega, el terreny patirà també una degradació gradual que el conduirà al fracàs. Un bon manteniment i la gestió adequada de la pressió d’ús permetran als jugadors, en canvi, gaudir d’aquest camp per més anys dels que els aguantin les seves desgastades articulacions.


JULIOL 2014

14

MN. NORMATIVA APLICABLE MN.1 Edificació Compliment de la normativa de disciplina urbanística i de les ordenances municipals El contingut del projecte compleix amb la normativa urbanística i les ordenances municipals Compliment del Codi Tècnic de l'Edificació El projecte s’ha redactat d’acord amb la normativa vigent aplicable als projectes d'edificació d’acord al CTE. El Decret 462/71 del Ministerio de la Vivienda (BOE: 24/3/71): "Normas sobre redaccion de proyectos y direccion de obras de edificacion", estableix que en la memòria i en el plec de prescripcions tècniques particulars de qualsevol projecte d'edificació es faci constar expressament l'observança de les normes de la presidència del govern i les del ministeri de la vivenda sobre la construcció vigents. Es per això convenient que en la memòria figuri un paràgraf que faci al·lusió a l’esmenta decret i especifiqui que en el projecte s’han observat les normes vigents aplicables sobre construcció. Així mateix, en el plec de prescripcions tècniques particulars s'inclourà una relació de les normes vigents aplicables sobre construcció i es remarcarà que en l'execució de l’obra s’observaran les mateixes. A l’entrada en vigor del Codi Tècnic de l'Edificació, CTE, es deroguen diverses normatives i per donar compliment a les noves exigències bàsiques s’han d’aplicar els documents basics, DB, que composen la part II del CTE. Degut a l’ampli abast del CTE, aquest es referència tant en l'àmbit general com en cada tema indicant el document basic o la secció del mateix que li sigui d'aplicació. A mes, els productes de construcció (productes, equips i materials) que s’incorporin amb caràcter permanent als edificis, en funció de l'ús previst, duran el marcatge CE, de conformitat amb la Directiva 89/106/CEE de productes de construcció, transposada pel RD 1630/1992, de desembre, modificat pel RD 1329/1995. En aquest sentit, les reglamentacions recents, com es el cas del CTE, fan referència a normes UNE-EN, CEI, CEN, que en molts casos estableixen requisits concrets que s’han de complimentar en el projecte. Aspectes generals Ley de Ordenación de la Edificación, LOE Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99),modificació: Ley 52/2002,(BOE 31/12/02). Modificada pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105 Código Técnico de la Edificación, CTE RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008). RD 173/10 pel que es modifica el Codi tècnic de l’edificació, en matèria d’accessibilitat i no discriminació a persones con discapacitat. (BOE 11.03.10) Desarrollo de la Directiva 89/106/CEE de productos de la construcción RD 1630/1992 modificat pel RD 1329/1995. (marcatge CE dels productes, equips i sistemes)Normas para la redacción de proyectos y dirección de obras de edificación D 462/1971 (BOE: 24/3/71)modificat pel RD 129/85 (BOE: 7/2/85)Normas sobre el libro de Ordenes y asistencias en obras de edificación O 9/6/1971 (BOE: 17/6/71) correcció d’errors (BOE: 6/7/71) modificada per l’O. 14/6/71(BOE: 24/7/91)Libro de Ordenes y visitas D 461/1997, de 11 de març Certificado final de dirección de obras D 462/1971 (BOE: 24/3/71) Ley de Contratos del sector público Ley 30/2007 (BOE: 31.10.07) Desarrollo parcial de la Ley 30/2007, de Contratos del Sector público RD 817/2009 (BOE: 15.05.09) Llei de l’Obra pública Llei 3/2007 (DOGC: 06.07.07)


JULIOL 2014

15

REQUISITS BÀSICS DE QUALITAT DE L’EDIFICACIÓ Ús de l’edifici

Habitatge Llei de l'habitatge Llei 18/2007 (DOGC: 9/1/2008) i correcció errades (DOGC 7/2/2008)Condicions d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat D 55/2009 (DOGC 9/4/2009). Incorpora condicions d’accessibilitat per als edificis d’habitatge, tant elements comuns com a l’interior de l’habitatge. Acreditació de determinats requisits prèviament a l’inici de la construcció dels habitatges D 282/91 (DOGC:15/01/92) Requisits documentals per iniciar les obres.

Llocs de treball Disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo RD 486/1997, de 14 d’abril (BOE: 24/04/97). Modifica i deroga alguns capítols de la “Ordenanza de Seguridad y Higiene en el trabajo”. (O. 09/03/1971) Altres usos Segons reglamentacions específiques

Accessibilitat

Condiciones básicas de accesibilidad y no discriminación de las personas con discapacidad para el acceso y utilización de los espacios públicos urbanizados y edificaciones RD 505/2007 (BOE 113 de l'11/5/2007). Desarrollo de la LIONDAU, Ley de Igualdad de oportunidades y no discriminación y acceso universal. CTE Part I Exigències bàsiques de seguretat d’utilització i accessibilitat, SUACTE DB Document Bàsic SUA Seguretat d’utilització i accessibilitat RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008). RD 173/10 pel que es modifica el Codi tècnic de l’edificació, en matèria d’accessibilitat i no discriminació a persones con discapacitat. (BOE 11.03.10 Llei de promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques Llei 20/91 (DOGC 25/11/91) Codi d'accessibilitat de Catalunya, de desplegament de la Llei 20/91 D 135/95 (DOGC 24/3/95)

Seguretat estructural

CTE Part I Exigències bàsiques de Seguretat Estructural, SE CTE DB SE Document Bàsic Seguretat Estructural, Bases de càlcul CTE DB SE AE Document Bàsic Accions a l’edificació RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008). Modificat pel RD 173/2010 (BOE 11.03.10).

Seguretat en cas d’incendi

CTE Part I Exigències bàsiques de seguretat en cas d’incendi, SI CTE DB SI Document Bàsic Seguretat en cas d’Incendi RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008). RD 173/10 pel que es modifica el Codi tècnic de l’edificació, en matèria d’accessibilitat i no discriminació a persones con discapacitat. (BOE 11.03.10) CTE DB SI Document Bàsic Seguretat en cas d’Incendi Reglamento de seguridad en caso de incendios en establecimientos industriales, RSCIEIRD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)Prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis.Llei 3/2010 del 18 de febrer (DOGC: 10.03.10), entra en vigor 10.05.10. Ordenança Municipal de protecció en cas d’incendi de Barcelona, OMCPI 2008

Seguretat d’utilització i accessibilitat

CTE Part I Exigències bàsiques de seguretat d’utilització i accessibilitat, SUACTE DB SUA Document Bàsic Seguretat d’Utilització i Accessibilitat


JULIOL 2014

16

SUA-1 Seguretat enfront al risc de caigudes SUA-2 Seguretat enfront al risc d’impacte o enganxades SUA-3 Seguretat enfront al risc “d’aprisionament” SUA-5 Seguretat enfront al risc causat per situacions d’alta ocupació SUA-6 Seguretat enfront al risc d’ofegament SUA-7 Seguretat enfront al risc causat per vehicles en movimentSUA-8 Seguretat enfront al risc causat pel llamp SUA-9 Accessibilitat RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008). RD 173/10 pel que es modifica el Codi tècnic de l’edificació, en matèria d’accessibilitat i no discriminació a persones con discapacitat. (BOE 11.03.10)

Salubritat

CTE Part I Exigències bàsiques d’Habitabilitat Salubritat, HS CTE DB HS Document Bàsic Salubritat HS 1 Protecció enfront de la humitat HS 2 Recollida i evacuació de residus HS 3 Qualitat de l’aire interior HS 4 Subministrament d’aigua HS 5 Evacuació d’aigües RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008). Modificat pel RD 173/2010 (BOE 11.03.10). Es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) I D 111/2009 (DOGC:16/7/2009)

Protecció enfront del soroll

CTE Part I Exigències bàsiques d’Habitabilitat Protecció davant del soroll, HR CTE DB HR Document Bàsic Protecció davant del soroll RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008). Modificat pel RD 173/2010 (BOE 11.03.10). Ley del ruido Ley 37/2003 (BOE 276, 18.11.2003)Zonificación acústica, objetivos de calidad y emisiones acústicasRD 1367/2007 (BOE 23/10/2007) Llei de protecció contra la contaminació acústica Llei 16/2002 (DOGC 3675, 11.07.2002) Reglament de la Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica Decret 176/2009 (DOGC 5506, 16.11.2009). En vigor des de 17.11.09Es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) i D 111/2009 (DOGC:16/7/2009) Ordenances municipals

Estalvi d’energia

CTE Part I Exigències bàsiques d’estalvi d’energia, HE CTE DB HE Document Bàsic Estalvi d’Energia HE-1 Limitació de la demanda energètica HE-2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques HE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminacióHE-4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008). Modificat pel RD 173/2010 (BOE 11.03.10). Es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) i D 111/2009 (DOGC:16/7/2009)

NORMATIVA DELS SISTEMES CONSTRUCTIUS DE L’EDIFICI Sistemes estructurals CTE DB SE Document Bàsic Seguretat Estructural, Bases de càlcul


JULIOL 2014

17

CTE DB SE AE Document Bàsic Accions a l’edificació CTE DB SE C Document Bàsic Fonaments CTE DB SE A Document Bàsic Acer CTE DB SE M Document Bàsic Fusta CTE DB SE F Document Bàsic Fàbrica CTE DB SI 6 Resistència al foc de l’estructura i Annexes C, D, E, F RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008). Modificat pel RD 173/2010 (BOE 11.03.10). NCSE-02 Norma de Construcción Sismorresistente. Parte general y edificación RD 997/2002, de 27 de setembre (BOE: 11/10/02) EHE-08 Instrucción de hormigón estructural RD 1247/2008 , de 18 de juliol (BOE 22/08/2008) Instrucció d'Acer Estructural EAE RD 751/2011 (BOE 23/6/2011) El RD especifica que el seu àmbit d'aplicació és per a totes les estructures i elements d'acer estructural, tant d'edificació com d'enginyeria civil i que en obres d'edificació es pot fer servir indistintament aquesta Instrucció i el DB SE-A Acer del Codi Tècnic de l'Edificació. NRE-AEOR-93 Norma reglamentària d’edificació sobre accions en l’edificació en les obres de rehabilitació estructural dels sostres d’edificis d’habitatges O. 18/1/94 (DOGC: 28/1/94)

Sistemes constructius CTE DB HS 1 Protecció enfront de la humitat CTE DB HR Protecció davant del soroll CTE DB HE 1 Limitació de la demanda energètica CTE DB SE AE Accions en l’edificació CTE DB SE F Fàbrica i altres CTE DB SI Seguretat en cas d’Incendi, SI 1 i SI 2, Annex F CTE DB SUA Seguretat d’Utilització i Accessibilitat, SUA 1 i SUA 2 RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008). RD 173/10 pel que es modifica el Codi tècnic de l’edificació, en matèria d’accessibilitat i no discriminació a persones con discapacitat. (BOE 11.03.10) Codi d'accessibilitat de Catalunya, de desplegament de la Llei 20/91 D 135/95 (DOGC: 24/3/95)

Es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) i D 111/2009 (DOGC:16/7/2009)

Sistema de condicionaments, instal·lacions i serveis

Instal·lacions d’ascensors Disposiciones de aplicación de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo, 95/16/CE, sobre ascensores RD 1314/97 (BOE: 30/9/97) (BOE 28/07/98) Reglamento de aparatos elevadoresO 30/6/66 (BOE: 26/7/66)correcció d’errades (BOE: 20/9/66)modificacions (BOE: 28/11/73; 12/11/75; 10/8/76; 13/3/81; 21/4/81; 25/11/81) Reglamento de aparatos de elevación y su manutención. Instrucciones Técnicas Complementarias RD 2291/85 (BOE: 11/12/85)regulació de l’aplicació (DOGC: 19/1/87)modificacions (DOGC: 7/2/90). Derogat pel RD 1314/1997, excepte els articles 10, 11, 12, 13, 14, 15, 19 i 23. ITC-MIE-AEM-1 Instrucción Técnica Complementaria referida a ascensores electromecánicos. O. 23/09/87 (BOE: 6/10/87, 12/05/88, 21/10/88, 17/09/91, 12/10/91). Derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriorment esmentats. Prescripciones Técnicas no previstas a la ITC-MIE-AEM-1 y aprobación de prescripciones técnicas derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriorment esmentats Resolució 27/04/92 (BOE: 15/05/92)Condiciones técnicas mínimas exigibles a los ascensores y normas para realizar las inspecciones periódicas O. 31/03/81 (BOE: 20/04/81) Se autoriza la instalación de ascensores sin cuarto de máquinasResolución 3/4/97 (BOE: 23/4/97) correcció d’errors (BOE: 23/5/97)Se autoriza la instalación de ascensores con máquinas en fosoResolución 10/09/98 (BOE: 25/9/98)Prescripciones para el incremento de la seguridad del parque de ascensores existentes RD 57/2005 (BOE: 4/2/2005) Normes per a la comercialització i posada en servei de les màquines RD 1644/08 de 10 d’octubre (BOE 11.10.08) Aplicació del RD 1314/1997, de disposicions d’aplicació de la Directiva del Parlament Europeu i del Consell 95/16/CE, sobre ascensors


JULIOL 2014

18

O 31/06/99 (DOGC: 11/06/99), correcció d’errades (DOGC: 05/08/99)Aplicació per entitats d’inspecció i control de condicions tècniques de seguretat i inspecció periòdicaResolució 22/06/87 (DOGC 20/07/87) Condicions tècniques de seguretat als ascensors O. 9/4/84 (DOGC: 30/5/84)ampliació de terminis del DOGC: 4/2/87 i 7/2/90)Aclariments de diferents articles del “Reglamento de aparatos elevadores”O 23/12/81 (DOGC: 03/02/82) Plataformes elevadores verticals per a ús de persones amb mobilitat reduïda. Instrucció 6/2006

Instal·lacions de recollida i evacuació de residus CTE DB HS 2 Recollida i evacuació de residus RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008) Ordenances municipals Instal·lacions d’aigua CTE DB HS 4 Subministrament d’aigua RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008) CTE DB HE 4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008) Criterios sanitarios del agua de consumo humano RD 140/2003 (BOE 21/02/2003) Criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis. RD 865/2003 (BOE 18/07/2003) Reglamento d’equips a pressió. Instruccions tècniques complementàries RD 2060/2008 (BOE 05/02/2009) Es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis D 21/2006 (DOGC 16/02/2006) I D111/2009 (DOGC:16/7/2009) Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi D 352/2004 (DOGC 29/07/2004) Mesures de foment per a l’estalvi d’aigua en determinats edificis i habitatges (d’aplicació obligatòria als edificis destinats a serveis públics de la Generalitat de Catalunya, així com en els habitatges finançats amb ajuts atorgats o gestionats per la Generalitat de Catalunya) D 202/98 (DOGC 06/08/98) Ordenances municipals Instal·lacions d’evacuació CTE DB HS 5 Evacuació d’aigües

RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008) Es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis

D 21/2006 (DOGC 16/02/2006) I D111/2009 (DOGC16/7/2009) Ordenances municipals

Instal·lacions tèrmiques CTE DB HE 2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques (remet al RITE)RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008) RITE Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios RD 1027/2008 (BOE: 29/8/2007 i les seves correccions d’errades (BOE 28/2/2008)Requisits de disseny ecològic aplicables als productes que utilitzen energia RD 1369/2007 (BOE 23.10.2007)Criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis RD 865/2003 (BOE 18/07/2003) Reglamento d’equips a pressió. Instruccions tècniques complementàries RD 2060/2008 (BOE: 05/02/2009) Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi D 352/2004 (DOGC 29/07/2004)

Instal·lacions de ventilació CTE DB HS 3 Calidad del aire interior RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008) RITE Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios


JULIOL 2014

19

RD 1027/2008 (BOE: 29/8/2007 i les seves correccions d’errades (BOE 28/2/2008)CTE DB SI 3.7 Control de humosRD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008); RD 173/2010 (BOE 11.03.10). Reglamento de seguridad en caso de incendios en establecimientos industriales, RSCIEIRD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)

Instal·lacions de combustibles

Gas natural i GLP

Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones técnicas complementarias. ITC-ICG 03 Instalaciones de almacenamiento de gases licuados del petróleo (GLP) en depósitos fijos ITC-ICG 06 Instalaciones de almacenamiento de gases licuados del petróleo (GLP) para uso propio ITC-ICG 07 Instalaciones receptoras de combustibles gaseosos RD 919/2006 (BOE: 4/9/2006) Reglamento general del servicio público de gases combustiblesD 2913/1973 (BOE: 21/11/73) modificació (BOE: 21/5/75; 20/2/84), derogat en tot allò que contradiguin o s’oposin al que es disposa al “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones técnicas complementarias”, aprovat pel RD 919/2006 Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos e instrucciones O 18/11/74 (BOE: 6/12/74) modificació (BOE: 8/11/83; 23/7/84), derogat en tot allò que contradiguin o s’oposin al que es disposa al “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones técnicas complementarias”, aprovat pel RD 919/2006 Gas-oil Instrucción Técnica Complementaria MI-IP-03 "Instalaciones Petrolíferas para uso propio"RD 1523/1999 (BOE: 22/10/1999)

Instal·lacions d’electricitat REBT Reglamento electrotécnico para baja tensión. Instrucciones Técnicas Complementarias RD 842/2002 (BOE 18/09/02) CTE DB HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008) Actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energía eléctrica RD 1955/2000 (BOE: 27/12/2000). Obligació de centre de transformació, distàncies línies elèctriquesReglamento de condiciones técnicas y garantías de seguridad en líneas eléctricas de alta tensión y sus instrucciones técnicas complementarias, ITC-LAT 01 a 09 RD 223/2008 (BOE: 19/3/2008). En vigor a partir del 19.03.2008.Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de transformación RD 3275/1982 (BOE: 1/12/82) correcció d’errors (BOE: 18/1/83)Normas sobre ventilación y acceso de ciertos centros de transformación Resolució 19/6/1984 (BOE: 26/6/84)

Connexió d’instal·lacions fotovoltaiques a la xarxa de baixa tensió

RD 1663/2000, de 29 de setembre (BOE: 30.09.00)

Procediment administratiu aplicable a les instal·lacions solars fotovoltaiques connectades a la xarxa elèctrica

D 352/2001, de 18 de setembre (DOGC 02.01.02)

Normes Tècniques particulars de FECSA-ENDESA relatives a les instal·lacions de xarxa i a les instal·lacions d’enllaç Resolució ECF/45/2006 (DOGC 22/2/2007) Procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió D. 363/2004 (DOGC 26/8/2004) Condicions de seguretat en les instal·lacions elèctriques de baixa tensió d’habitatges Instrucció 9/2004, de 10 de maig, Direcció General de Seguretat industrialEs fixa un termini provisional per a la inscripció de les instal·lacions d’energia elèctrica de baixa extensió ja existents, sotmeses al règim d’inspecció periòdica. Instrucció 10/2005, de 16 de desembre de la Direcció General d’Energia i MinesEs prorroguen els terminis establerts a la Instrucció 10/2005, de 16 de desembre, relativa a la inscripció de les instal·lacions d’energia elèctrica de baixa extensió ja existents, sotmeses al règim d’inspecció periòdica Instrucció 3/2010, de 16 de desembre de la Direcció General d’Energia i Mines


JULIOL 2014

20

Certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques Resolució 4/11/1988 (DOGC 30/11/1988)

Instal·lacions d’il·luminació

CTE DB HE-3 Eficiencia energética de las instalaciones de iluminación RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008) CTE DB SU-4 Seguretat enfront al risc causat per il·luminació inadequada RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008) REBT ITC-28 Instal·lacions en locals de pública concurrènciaRD 842/2002 (BOE 18/09/02)

Instal·lacions de telecomunicacions Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicaciónRD Ley 1/98 de 27 de febrero (BOE: 28/02/98); modificació Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005); modificació Ley 38/99 (BOE 6/11/99). Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de las edificaciones RD 346/2011 (BOE 1/04/2011) en vigor a partir del 2/10/2011, a partir de la seva entrada en vigor quedar derogat el RD 401/2003 Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones RD 401/2003 (BOE: 14/06/2003) Orden CTE/1296/2003, por la que se desarrolla el reglamento reguladors de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones, aprobado por el real decreto 401/2003. Orden CTE/1296/2003, de 14 de mayo. (BOE 27.06.2003)Procedimiento a seguir en las instalaciones colectivas de recepción de televisión en el proceso de su adecuación para la recepción de TDT y se modifican determinados aspectos administrativos y técnicos de las infraestructuras comunes de telecomunicación en el interior de los edificios Ordre ITC/1077/2006 (BOE: 13/4/2006) Norma tècnica de les infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis per a l’accés al servei de telecomunicacions per cable D 116/2000 (DOGC: 27/03/00) Norma tècnica de les infraestructures comunes dels edificis per a la captació, adaptació i distribució dels senyals de radiodifusió, televisió i altres serveis de dades associats, procedents d’emissions terrestres i de satèl·lit. D 117/2000 (DOGC: 27/03/00)

Instal·lacions de protecció contra incendis RIPCI Reglamento de Instalaciones de Protección Contra Incendios RD 1942/93 (BOE 14/12/93), modificacions per O. 16.04.98 (BOE 28.04.98)Normas de procedimiento y desarrollo del RD 1942/93 y es revisa el Anejo y sus apéndices O 16.04.98 (BOE: 20.04.98) CTE DB SI 4 Instal·lacions de protecció en cas d’incendiRD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008); RD 173/2010 (BOE 11.03.10). Reglamento de seguridad en caso de incendios en establecimientos industriales, RSCIEIRD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)

Instal·lacions de protecció al llamp CTE DB SU-8 i Annex B Seguretat enfront al risc causat per l’acció del llamp RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008)

Certificació energètica dels edificis Procedimiento Básico para la certificación energética de los edificios de nueva construcción Real Decreto 47/2007 (BOE 31/1/2007)

Control de qualitat

Marc general Código Técnico de la Edificación, CTE RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008). RD 173/10 pel que es modifica el Codi tècnic de l’edificació, en matèria d’accessibilitat i no discriminació a persones con discapacitat. (BOE 11.03.10) EHE-08 Instrucción de hormigón estructural. Capítulo 8. Control


JULIOL 2014

21

RD 1247/2008 , de 18 de julio (BOE 22/08/2008) Control de qualitat en l'edificació d’habitatges D 375/1988 (DOGC: 28/12/88) correcció d'errades (DOGC: 24/2/89) desplegament (DOGC: 24/2/89, 11/10/89, 22/6/92 i 12/9/94)

Normatives de productes, equips i sistemes (no exhaustiu) Disposiciones para la libre circulación de los productos de construcción RD 1630/1992, de 29 de desembre, de transposición de la Directiva 89/106/CEE, modificat pel RD 1329/1995. Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005) i modificació per RD 110/2008 (BOE: 12.02.2008)Actualización de las fichas de autorización de uso de sistemas de forjados R 30/1/1997 (BOE: 6/3/97). Sempre que no hagin de disposar de marcatge CE, segons estableix l’EHE-08.RC-92 Instrucción para la recepción de cales en obras de rehabilitación de suelos O 18/12/1992 (BOE: 26/12/92) UC-85 recomanacions sobre l’ús de cendres volants en el formigó O 12/4/1985 (DOGC: 3/5/85) RC-08 Instrucción para la recepción de cementos RD 956/2008 (BOE: 19/06/2008), correcció d’errades (BOE: 11/09/2008)Criteris d’utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en l’edificació R 22/6/1998 (DOGC: 3/8/98)

Gestió de residus de construcció i enderrocs Text refós de la Llei reguladora dels residus Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol (DOGC 28/7/2009)Regulador de la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición RD 105/2008, d’1 de febrer (BOE 13/02/2008) Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió de residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció. D 89/2010, 26 juliol, (DOGC 6/07/2010) Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos O MAM/304/2002, de 8 febrer (BOE 16/3/2002)

Residuos y suelos contaminados Llei 22/2011 , de 28 de juliol (BOE 29/7/2011)

Llibre de l’edifici Ley de Ordenación de la Edificación, LOE Llei 38/1999 (BOE 06/11/99); Modificació: Llei 52/2002,(BOE 31/12/02); Modificació pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105 Código Técnico de la Edificación, CTE RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Ordre VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008). RD 173/10 pel que es modifica el Codi tècnic de l’edificació, en matèria d’accessibilitat i no discriminació a persones con discapacitat. (BOE 11.03.10) Llibre de l'edifici per edificis d’habitatge D 206/1992 (DOGC 7/10/92)

MN.2 Altres No hi ha altra normativa d'aplicació per els treballs contemplats en el projecte. Barcelona, 7 de Juliol de 2014 Els Arquitectes Ramon Martí - Antonio Miralles


JULIOL 2014

22

AMIDAMENTS – PRESSUPOST


JULIOL 2014

23

Amidaments

PRESSUPOST CAMP BADALONA

AMIDAMENTS Pàg.: 1

PRESSUPOST CAMP BADALONAOBRA 01TREBALLS PREVISCAPÍTOL 01TREBALLS ZONA TRIPLE SALTSUBCAPÍTOL 01

NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ

m2 Enderroc de solera de formigó lleugerament armat, de fins a 15 cm de gruix, amb compressor i càrrega manual de runasobre camió o contenidor

1 K2192913

FórmulaText TOTALTipus [C] [D] [F][E]Num.

C#*D#*E#*F#1 Plataforma perimetral 252,000 252,000

C#*D#*E#*F#2 Base sota pista tartà 155,000 155,000

TOTAL AMIDAMENT 407,000

m2 Arrencada de paviment tartà, amb compressor i càrrega manual i mecànica de runa sobre camió o contenidor2 K219Z000


C#*D#*E#*F#1 Pista de tartà 155,000 155,000


m3 Excavació per a rebaix en terreny compacte (SPT 20-50), realitzada amb pala excavadora i càrrega directa sobre camió3 E2213422


C#*D#*E#*F#1 Plataforma perimetral 252,000 0,150 37,800

C#*D#*E#*F#2 Base sota pista tartà 155,000 0,150 23,250

C#*D#*E#*F#3 Fossat salt 01 41,600 0,150 6,240

C#*D#*E#*F#4 Fossat salt 02 40,500 0,150 6,075


m3 Excavació per a rebaix en terreny fluix (SPT <20), realitzada amb pala excavadora i càrrega directa sobre camió4 E2213222


C#*D#*E#*F#1 Fossat salt 01 41,600 0,150 6,240

C#*D#*E#*F#2 Fossat salt 02 40,500 0,150 6,075


m Demolició de vorada col·locada sobre formigó, amb compressor i càrrega manual i mecànica de runa sobre camió ocontenidor

5 F2191305


C#*D#*E#*F#1 Fossat salt 01 27,500 27,500

C#*D#*E#*F#2 Fossat salt 02 27,000 27,000


PRESSUPOST CAMP BADALONAOBRA 01TREBALLS PREVISCAPÍTOL 01TREBALLS ZONA LLANÇAMENT MARTELLSUBCAPÍTOL 02


EUR


AMIDAMENTS Pàg.: 2


1 K2192913


C#*D#*E#*F#1 Plataforma 87,000 87,000




C#*D#*E#*F#1 Rebaix Plataforma 87,000 0,150 13,050


ml Retirada i transport de reixat metàl·lic de mes de 2 m d'alçària de pista de llançament de martell, inclús dipòst del reixat lloc segur durant la fase d'obra, i enderroc de daus de formigó, a mà i amb compressor i càrrega manual i mecànica deruna sobre camió o contenidor

3 F216Z001


C#*D#*E#*F#1 Muntants estructura 5,000 6,000 1,100 33,000


PRESSUPOST CAMP BADALONAOBRA 01TREBALLS PREVISCAPÍTOL 01TREBALLS ZONA TIR JAVELINASUBCAPÍTOL 03



1 K2192913


C#*D#*E#*F#1 Base paviment zona tir 57,000 57,000


m2 Arrencada de paviment tartà, amb compressor i càrrega manual i mecànica de runa sobre camió o contenidor2 K219Z000


C#*D#*E#*F#1 Paviment zona tir 57,000 57,000




C#*D#*E#*F#1 Base paviment zona tir 57,000 0,150 8,550


PRESSUPOST CAMP BADALONAOBRA 01TREBALLS PREVISCAPÍTOL 01TREBALLS ZONA LLANÇAMENT DE PESSUBCAPÍTOL 04


EUR


AMIDAMENTS Pàg.: 3


1 K2192913


C#*D#*E#*F#1 Plataforma de llançament 44,000 44,000




C#*D#*E#*F#1 Plataforma de llançament 44,000 0,150 6,600



3 F2191305


C#*D#*E#*F#1 Perímetre plataforma de llançament 35,000 35,000

C#*D#*E#*F#2 Perímetre zona de llançament 65,000 65,000


PRESSUPOST CAMP BADALONAOBRA 01TREBALLS PREVISCAPÍTOL 01TREBALLS ZONA TRIPLE SALT ESTSUBCAPÍTOL 05



1 F2191305


C#*D#*E#*F#1 Fossat salt 01 14,800 14,800

C#*D#*E#*F#2 Fossat salt 02 14,500 14,500


PRESSUPOST CAMP BADALONAOBRA 01TREBALLS PREVISCAPÍTOL 01GESTIÓ DE RESIDUSSUBCAPÍTOL 06


m3 Càrrega amb mitjans mecànics i transport de terres a instal·lació autoritzada de gestió de residus, amb camió de 12 t, aun recorregut de més de 5 i fins a 10 km

1 F2R45067


C#*D#*E#*F#1 Rebaix triple salt 73,365 73,365

C#*D#*E#*F#2 Fossats triple salt 12,315 12,315

C#*D#*E#*F#3 Rebaix llançament de martell 13,050 13,050

C#*D#*E#*F#4 Rebaix tir de jabelina 8,550 8,550

C#*D#*E#*F#5 Rebaix llançament de pes 6,600 6,600

EUR


AMIDAMENTS Pàg.: 4


m3 Càrrega amb mitjans mecànics i transport de residus inerts o no especials a instal·lació autoritzada de gestió de residusamb camió per a transport de 12 t, amb un recorregut de més de 5 i fins a 10 km

2 F2R64267


C#*D#*E#*F#1 Enderroc solera triple salt 1,300 407,000 0,150 79,365

C#*D#*E#*F#2 Enderroc paviment pista triple salt 1,300 155,000 0,050 10,075

C#*D#*E#*F#3 Enderroc solera llançament martell 1,300 87,000 0,150 16,965

C#*D#*E#*F#4 Enderroc solera tir jabelina 1,300 57,000 0,150 11,115

C#*D#*E#*F#5 Enderroc paviment tir jabelina 1,300 57,000 0,050 3,705

C#*D#*E#*F#6 Enderroc solera llançament pes 1,300 44,000 0,150 8,580

C#*D#*E#*F#7 Enderroc vorada 1,300 130,000 0,400 0,300 20,280


PRESSUPOST CAMP BADALONAOBRA 01PREPARACIÓ DEL TERRENYCAPÍTOL 02EXCAVACIÓ I GESTIÓ DE TERRESSUBCAPÍTOL 01


m3 Excavació i càrrega de terra per a caixa de paviment en terreny fluix, amb mitjans mecànics1 F221C220


C#*D#*E#*F#1 7.609,000 0,120 913,080


m3 Transport de terres a instal·lació autoritzada de gestió de residus, amb camió de 7 t i temps d'espera per a la càrrega ammitjans mecànics, amb un recorregut de més de 10 i fins a 15 km

2 F2R35039


C#*D#*E#*F#1 7.609,000 0,120 1,200 1.095,696

TOTAL AMIDAMENT 1.095,696

m3 Deposició controlada a dipòsit autoritzat, amb cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció inclòs,segons la LLEI 8/2008, de residus de terra inerts amb una densitat 1,6 t/m3, procedents d'excavació, amb codi 170504segons la Llista Europea de Residus (ORDEN MAM/304/2002)

3 F2RA7LP1


C#*D#*E#*F#1 7.609,000 0,120 1,200 1.095,696


m3 Terraplenada i piconatge per a coronació de terraplè amb material seleccionat de la pròpia excavació, en tongades de fa 25 cm, amb una compactació del 90 % del PM

4 F2264C0A


C#*D#*E#*F#1 8.146,000 0,120 1,200 1.173,024


PRESSUPOST CAMP BADALONAOBRA 01PREPARACIÓ DEL TERRENYCAPÍTOL 02

EUR


AMIDAMENTS Pàg.: 5

SUBSTRAT DE CULTIUSUBCAPÍTOL 02


m2 Subsolament de terreny compacte a una fondària de treball de 0,45 m, amb tractor sobre pneumàtics de 25,7 a 39,7 kW(35 a 54 CV) i equip subsolador amb 3 braços i una amplària de treball d'1,51 a 1,99 m, per a un pendent inferior al 12 %

1 FR226545


C#*D#*E#*F#1 8.146,000 8.146,000


m2 Reperfilat amb motoanivelladora làser per a pendents d'acabat incloent-hi el cost dels treballs de topografia.2 F227NOCO


C#*D#*E#*F#1 BASE 8.146,000 8.146,000

C#*D#*E#*F#2 ACABAT DE SAULÓ+TORBA 8.146,000 8.146,000


m3 Base i estesa de sauló3 F932BASE


C#*D#*E#*F#1 PRIMERA ESTESA 8.146,000 0,050 407,300

C#*D#*E#*F#2 SEGONA ESTESA 8.146,000 0,050 407,300


m3 Torba rossa, subministrada a granel i escampada amb retroexcavadora mitjana4 FR3PF011


C#*D#*E#*F#1 8.146,000 0,100 0,080 65,168


m2 Fresatge de terreny fluix a una fondària de 0,2 m, amb tractor sobre pneumàtics de 14,7 a 25,0 kW (20 a 34 CV) i equipfresatge d'una amplària de treball de 0,6 a 1,19 m amb corró compactador, per a un pendent inferior al 12 %

5 FR26FRES


C#*D#*E#*F#1 BARREJA PRIMERA ESTESA AMBBASE

8.146,000 8.146,000

C#*D#*E#*F#2 BARREJA TOBRA AMB SAULÓ 8.146,000 8.146,000


m2 Compactació amb minicarregadora amb corró de 200 kg, per a un pendent inferior al 12 %6 FR2BJK05


C#*D#*E#*F#1 8.146,000 8.146,000


PRESSUPOST CAMP BADALONAOBRA 01XARXA DE REGCAPÍTOL 03DISTRIBUCIÓ GENERALSUBCAPÍTOL 01

EUR


AMIDAMENTS Pàg.: 6


m Excavació de rasa per a pas d'instal·lacions de 40 cm d'amplària i 50 cm de fondària, reblert i compactació amb terresseleccionades de la pròpia excavació, sense pedres, amb retroexcavadora

1 F2221754

AMIDAMENT DIRECTE 276,000

m3 Excavació de pou aïllat de fins a 2 m de fondària, en terreny fluix, amb mitjans mecànics2 F222H220


C#*D#*E#*F#1 ARQUETES 9,000 1,400 0,700 0,750 6,615


u Passar tub o conjunt de tubs de reg per passatubs existents desmuntant l'arqueta d'un dels dos costats i refent-la, sensafectar el paviment de la pista d'atletisme

3 F222PASS


C#*D#*E#*F#1 passatubs 1 1,000 1,000

C#*D#*E#*F#2 passatubs 2 1,000 1,000

C#*D#*E#*F#3 passatubs 3 1,000 1,000

C#*D#*E#*F#4 extra per desmuntatge tub en passatubs3

1,000 1,000


m Tub de polietilè de designació PE 100, de 110 mm de diàmetre nominal, de 10 bar de pressió nominal, sèrie SDR 17,UNE-EN 12201-2, connectat a pressió, amb grau de dificultat mitjà, utilitzant accessoris de plàstic i col·locat al fons de lrasa

4 FFB1E455


C#*D#*E#*F#1 escomesa - passatubs 1 105,000 105,000

C#*D#*E#*F#2 passatubs 1 - passatubs 2 85,000 85,000

C#*D#*E#*F#3 passatubs 2 15,000 15,000

C#*D#*E#*F#4 passatubs 2 - sectors 8-10 14,500 14,500

C#*D#*E#*F#5 passatubs 2 - passatubs 3 74,000 74,000

C#*D#*E#*F#6 connexió sectors 3-4-5-6 11,000 11,000

C#*D#*E#*F#7 pasatubs 3 - sectors 9-11 2,000 2,000


m Tub de polietilè de designació PE 40, de 90 mm de diàmetre nominal, de 6 bar de pressió nominal, sèrie SDR 11, UNE-12201-2, connectat a pressió, amb grau de dificultat mig, utilitzant accessoris de plàstic, i col·locat al fons de la rasa

5 FFB2C355


C#*D#*E#*F#1 passatubs 3 12,000 12,000

C#*D#*E#*F#2 passatubs 3 - connexió xarxa existent 6,000 6,000


u Manòmetre de glicerina per a una pressió de 0 a 10 bar, d'esfera de 63 mm de diàmetre i rosca de connexió d'1/4'',instal·lat

6 FJM611XX


u Vàlvula de comporta manual amb rosca de diàmetre nominal 4´´, de 10 bar de pressió nominal, cos llautó, comporta dellautó i tancament de seient metàl·lic, eix de llautó, amb volant d'acer, muntada en pericó de canalització soterrada

7 FN1115D4

EUR


AMIDAMENTS Pàg.: 7


C#*D#*E#*F#1 Arqueta sectors 1-2 1,000 1,000

C#*D#*E#*F#2 Seccionament passatubs 2 1,000 1,000


C#*D#*E#*F#4 Arqueta sectors 3-4-5-6-7 1,000 1,000


C#*D#*E#*F#6 Secccionament passatubs 3 1,000 1,000


u Pericó de registre de formigó prefabricat sense fons de 140x70x80 cm, per a instal·lacions de serveis, col·locat sobre lligrava de 15 cm de gruix i reblert lateral amb terra de la mateixa excavació

8 FDK262W8



C#*D#*E#*F#2 Seccionament passatubs 2 1,000 1,000




C#*D#*E#*F#6 Secccionament passatubs 3 1,000 1,000

C#*D#*E#*F#7 Reductor pressió passatubs 3 1,000 1,000


u Bastiment i tapa quadrada de fosa dúctil, per a pericó de serveis, recolzada, pas lliure de 700x700 mm i classe B125segons norma UNE-EN 124, col·locat amb morter

9 FDKZHLB4


C#*D#*E#*F#1 Arqueta sectors 1-2 1,000 2,000 2,000

C#*D#*E#*F#2 Seccionament passatubs 2 1,000 2,000 2,000


C#*D#*E#*F#4 Arqueta sectors 3-4-5-6-7 3,000 2,000 6,000


C#*D#*E#*F#6 Secccionament passatubs 3 1,000 2,000 2,000

C#*D#*E#*F#7 Reductor pressió passatubs 3 1,000 2,000 2,000


u Regulador de pressió alta d'entrada/pressions baixa i mitjana A de sortida, de 50 m3/h, com a màxim, amb vàlvulad'interrupció de màxima i vàlvula de seguretat de fuita, embridat, muntat entre tubs

10 FK211396


pa Ajudes de paleteria per connexió de nova xarxa de subministrament d'aigua i reg a instal·lació existent.Fins i tot p/p d'accessoris i peces especials, demolició i aixecat del ferm existent, posterior reposició amb formigó en maHM-20/P/20/I, i connexió a la xarxa. Totalment muntada, connexionada i provada per l'empresa instal·ladora mitjançant corresponents proves de servei (incloses en aquest preu).

11 XXX


PRESSUPOST CAMP BADALONAOBRA 01XARXA DE REGCAPÍTOL 03AUTOMATISMES I ACCESSORISSUBCAPÍTOL 02

EUR


AMIDAMENTS Pàg.: 8


u Programador de reg amb alimentació a 24 V, no codificable, ampliable i no centralitzable, per a un nombre màxim de 16estacions, muntat superficialment, connectat a la xarxa d'alimentació, als aparells de control, als elements gobernats,programat i comprovat

1 FJSA41C1


m Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la interior i corrugada l'exterior, de 50 mm de diàmetre nominal,aïllant i no propagador de la flama, resistència a l'impacte de 15 J, resistència a compressió de 450 N, muntat com acanalització soterrada

2 FG22TB1K


m Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kV de tensió assignada, amb designació RZ1-K (AS), multipolar, de secció 7 x 2mm2, amb coberta del cable de poliolefines amb baixa emissió fums, col·locat en tub

3 FG312834




m Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kV de tensió assignada, amb designació RZ1-K (AS), tetrapolar, de secció 4 x 2mm2, amb coberta del cable de poliolefines amb baixa emissió fums, col·locat en tub

4 FG312534






u Electrovàlvula per a instal·lacio de reg, de 3´´ de diàmetre, de material plàstic, amb solenoide de 24 V, per a una pressiómàxima de 10 bar, amb regulador de cabal, connectada a les xarxes elèctrica i d'aigua amb connectors estancs

5 FJSB2511


1 SECTORS

2 1

3 2

C#*D#*E#*F#4 3 1,000 1,000

C#*D#*E#*F#5 4 1,000 1,000

C#*D#*E#*F#6 5 1,000 1,000

7 6

8 7

C#*D#*E#*F#9 8 1,000 1,000

C#*D#*E#*F#10 9 1,000 1,000

C#*D#*E#*F#11 10 1,000 1,000

12 11


u Electrovàlvula per a instal·lacio de reg, de 2´´ de diàmetre, de material plàstic, amb solenoide de 24 V, per a una pressiómàxima de 10 bar, amb regulador de cabal, connectada a les xarxes elèctrica i d'aigua amb connectors estancs

6 FJSB2411


EUR


AMIDAMENTS Pàg.: 9

1 SECTORS

2 1

C#*D#*E#*F#3 2 1,000 1,000

4 3

5 4

6 5

7 6

C#*D#*E#*F#8 7 1,000 1,000

9 8

10 9

11 10

12 11


u Electrovàlvula per a instal·lacio de reg, d'1´´1/2 de diàmetre, de material plàstic, amb solenoide de 24 V, per a una presmàxima de 10 bar, amb regulador de cabal, connectada a les xarxes elèctrica i d'aigua amb connectors estancs

7 FJSB2311


1 SECTORS

C#*D#*E#*F#2 1 1,000 1,000

3 2

4 3

5 4

6 5

C#*D#*E#*F#7 6 1,000 1,000

8 7

9 8

10 9

11 10

C#*D#*E#*F#12 11 1,000 1,000


PRESSUPOST CAMP BADALONAOBRA 01XARXA DE REGCAPÍTOL 03DISTRIBUCIÓ SECUNDÀRIA I EMISSORSSUBCAPÍTOL 03


m Excavació de rasa per a pas d'instal·lacions de 40 cm d'amplària i 50 cm de fondària, reblert i compactació amb terresseleccionades de la pròpia excavació, sense pedres, amb retroexcavadora

1 F2221754


C#*D#*E#*F#1 85,000 85,000

C#*D#*E#*F#2 30,000 30,000

C#*D#*E#*F#3 78,000 78,000

C#*D#*E#*F#4 82,000 82,000

C#*D#*E#*F#5 34,000 6,000 204,000

C#*D#*E#*F#6 16,000 16,000

EUR


AMIDAMENTS Pàg.: 10

C#*D#*E#*F#7 32,000 32,000

C#*D#*E#*F#8 16,000 16,000

C#*D#*E#*F#9 40,000 40,000

C#*D#*E#*F#10 8,000 8,000

C#*D#*E#*F#11 78,000 78,000



2 FFB2C355


1 SECTORS

2 1

3 2

C#*D#*E#*F#4 3 76,000 76,000

C#*D#*E#*F#5 4 45,000 45,000

C#*D#*E#*F#6 5 14,000 14,000

7 6

8 7

9 8

C#*D#*E#*F#10 9 26,000 26,000

11 10

12 11



3 FFB2A355


1 SECTORS

2 1

3 2

4 3

5 4

6 5

7 6

8 7

C#*D#*E#*F#9 8 62,000 62,000

C#*D#*E#*F#10 9 33,000 33,000

11 10

12 11



4 FFB29355


1 SECTORS

2 1

EUR



C#*D#*E#*F#3 2 47,000 47,000

C#*D#*E#*F#4 3 17,000 17,000

C#*D#*E#*F#5 4 17,000 17,000

C#*D#*E#*F#6 5 17,000 17,000

7 6

C#*D#*E#*F#8 7 25,000 25,000

C#*D#*E#*F#9 8 17,000 17,000

C#*D#*E#*F#10 9 17,000 17,000

11 10

12 11



5 FFB28355


1 SECTORS

C#*D#*E#*F#2 1 88,000 88,000

C#*D#*E#*F#3 2 35,000 35,000

4 3

5 4

C#*D#*E#*F#6 5 18,000 18,000

C#*D#*E#*F#7 6 6,000 6,000

8 7

C#*D#*E#*F#9 8 17,000 17,000

C#*D#*E#*F#10 9 17,000 17,000

C#*D#*E#*F#11 10 18,000 18,000

C#*D#*E#*F#12 11 1,000 1,000



6 FFB27355


1 SECTORS

2 1

3 2

C#*D#*E#*F#4 3 17,500 4,000 70,000

C#*D#*E#*F#5 4 17,500 4,000 70,000

C#*D#*E#*F#6 5 17,500 4,000 70,000

C#*D#*E#*F#7 6 18,000 18,000

C#*D#*E#*F#8 7 41,000 41,000

9 8

10 9

C#*D#*E#*F#11 10 41,000 41,000

C#*D#*E#*F#12 11 7,500 7,500

C#*D#*E#*F#14 BOQUES 2,000 2,000

C#*D#*E#*F#15 94,000 94,000

EUR



C#*D#*E#*F#16 3,000 3,000

C#*D#*E#*F#17 7,000 7,000


u Aspersor de turbina, amb radi de cobertura de 12 a 21 m, amb cos emergent d'acer inoxidable d'alçària 15 cm, equivaleT640, amb connexió de diàmetre 1´´, amb vàlvula antidrenatge, connectat amb unió articulada a la canonada, i regulat

7 FJS2T640


1 SECTORS

C#*D#*E#*F#2 1 2,000 2,000

C#*D#*E#*F#3 2 3,000 3,000

C#*D#*E#*F#4 3 6,000 6,000

C#*D#*E#*F#5 4 6,000 6,000

C#*D#*E#*F#6 5 7,000 7,000

C#*D#*E#*F#7 6 2,000 2,000

C#*D#*E#*F#8 7 3,000 3,000

C#*D#*E#*F#9 8 4,000 4,000

C#*D#*E#*F#10 9 5,000 5,000

C#*D#*E#*F#11 10 4,000 4,000

C#*D#*E#*F#12 11 2,000 2,000


u Boca de reg amb cos de fosa, brida d'entrada de DN 65 mm i racor de connexió tipus Barcelona de 70 mm de diàmetrepericó i tapa de fosa i vàlvula de tancament amb junt EPDM, revestida amb pintura epoxi i amb petit material metàl·lic pconnexió amb la canonada, instal·lada

8 FJS1U065


u Vàlvula de comporta manual amb rosca de diàmetre nominal 1´´1/2, de 10 bar de pressió nominal, cos llautó, comporta llautó i tancament de seient metàl·lic, eix de llautó, amb volant d'acer, muntada en pericó de canalització soterrada

9 FN111584


C#*D#*E#*F#1 Seccionament boques de reg 4,000 4,000


PRESSUPOST CAMP BADALONAOBRA 01JARDINERIA I PLANTACIÓCAPÍTOL 04


m2 Implantació de gespa en pa d'herba subministrat en rotlles de 75cm d'amplada i 3'5cm de gruix, a base de Festucaarundinacea , instal·lat de forma mecànica sobre una base ja preparada, inclou l'ajust i recebat de les juntes, repassos icompactació

1 FR74TEPE


C#*D#*E#*F#1 8.146,000 8.146,000


PRESSUPOST CAMP BADALONAOBRA 01REPOSICIÓ D'ELEMENTSCAPÍTOL 05REPOSICIÓ ZONA LLANÇAMENT DE MARTELLSUBCAPÍTOL 01

EUR




m3 Base de tot-u artificial , amb estesa i piconatge del material al 98% del PM1 F931201J


C#*D#*E#*F#1 Plataforma 1,200 87,000 0,150 15,660


m3 Paviment de formigó sense additius HA-30/B/20/IIa+E de consistència tova, grandària màxima del granulat, 20 mm,escampat amb transport interior manual, estesa i vibratge manual i acabat remolinat manual

2 F9G164B4


C#*D#*E#*F#1 Plataforma 87,000 0,150 13,050


m2 Pintat de parament horitzontal exterior de ciment, amb pintura plàstica amb acabat llis, amb una capa de fons, diluïda, idues d'acabat

3 K898E240


C#*D#*E#*F#1 Plataforma 87,000 87,000


m Reposició de tanca de 6 m d'alçària, de xarxa de fil niló de 3 mm de diàmetre, i pas de malla de 50 mm, amb suports ded'acer galvanitzat de 80 mm de diàmetre i de 6,6 m d'alçària, col·locats cada 3,6 m sobre daus de formigó i partproporcional de pals per a punts singulars

4 F6A359A0


C#*D#*E#*F#1 Muntants estructura 5,000 6,000 1,100 33,000


PRESSUPOST CAMP BADALONAOBRA 01REPOSICIÓ D'ELEMENTSCAPÍTOL 05REPOSICIÓ ZONA TIR JAVELINASUBCAPÍTOL 02




C#*D#*E#*F#1 Base paviment zona de tir 1,200 10,000 0,150 1,800



2 F9G164B4


C#*D#*E#*F#1 Base paviment zona de tir 10,000 0,150 1,500


EUR



m2 Paviment continu tipus tartà en zones de pista esportiva segons norma UNE-EN 1177, format per cautxú reciclat continude 45 mm de gruix, muntat 'in situ', superficie llisa i antilliscant, estructura drenant, apte per a col·locar a la intempèrie, dcaractarístiques iguals al existent en la pista.

3 F9P9U020


C#*D#*E#*F#1 Base paviment zona de tir 10,000 10,000


PRESSUPOST CAMP BADALONAOBRA 01REPOSICIÓ D'ELEMENTSCAPÍTOL 05REPOSICIÓ ZONA LLANÇAMENT DE PESSUBCAPÍTOL 03




C#*D#*E#*F#1 Plataforma de llançament 1,200 44,000 0,150 7,920



2 F9G164B4


C#*D#*E#*F#1 Plataforma de llançament 44,000 0,150 6,600


m2 Pintat de parament horitzontal exterior de ciment, amb pintura plàstica amb acabat llis, amb una capa de fons, diluïda, idues d'acabat

3 K898E240


C#*D#*E#*F#1 Plataforma de llançament 44,000 44,000


m Vorada recta de peces de formigó, monocapa, amb secció normalitzada per a vianants A3 de 20x8 cm, de classe climàtB, classe resistent a l'abrasió H i classe resistent a flexió S (R-3,5 MPa), segons UNE-EN 1340, col·locada sobre base dformigó no estructural de 15 N/mm2 de resistència mínima a compressió i de 10 a 20 cm d'alçària, i rejuntada amb mort

4 F96513C5


C#*D#*E#*F#1 Perímetre plataforma de llançament 35,000 35,000

C#*D#*E#*F#2 Perímetre zona de llançament 65,000 65,000


PRESSUPOST CAMP BADALONAOBRA 01REPOSICIÓ D'ELEMENTSCAPÍTOL 05NOVA COL·LOCACIÓ ZONA TRIPLE SALT ESTSUBCAPÍTOL 04




EUR



C#*D#*E#*F#1 Fossat salt 01 14,800 0,200 0,250 0,740

C#*D#*E#*F#2 Fossat salt 02 14,500 0,200 0,250 0,725


m2 Paviment de llosetes de cautxú reciclat de 100x50 cm i 40 mm de gruix, amb superfície antilliscant per a la formació desuperfície protectora de caigudes segons UNE-EN 1177, col·locat superficialment amb junts amb adhesiu

2 E9P99411


C#*D#*E#*F#1 Fossat salt 01 14,800 0,200 2,960

C#*D#*E#*F#2 Fossat salt 02 14,500 0,200 2,900


PRESSUPOST CAMP BADALONAOBRA 01REPOSICIÓ D'ELEMENTSCAPÍTOL 05NOVA COL·LOCACIÓ EQUIPAMENT CAMPSUBCAPÍTOL 05


m Reposició de porteries en pista esportiva, amb suports de tub d'acer galvanitzat col·locats sobre daus de formigó i partproporcional de pals per a punts singulars

1 F6A359A9


C#*D#*E#*F#1 Porteries 2,000 2,000 4,000


m Suport quadrat de tub d'acer galvanitzat de 50x50x2 mm, col·locat a terra formigonat2 FBBZ2320


C#*D#*E#*F#1 Fites exteriors camp de Rugbi 18,000 18,000


PRESSUPOST CAMP BADALONAOBRA 01MANTENIMENTCAPÍTOL 06


PA Manteniment de la plantació de gespa durant el primer any segons indicacions de la memòria.1 ZZZZ


C#*D#*E#*F#1 Mesos 12,000 12,000


PRESSUPOST CAMP BADALONAOBRA 01SEGURETAT I SALUTCAPÍTOL 07


pa Elements de seguretat i salut segons normativa vigent, incloent tots els EPIS i sistemes de protecció col·lectiva necessasegons les actuacions definies en el projecte i l'estudi de Seguretat i Salut. Inclòs el tancat perimetral format per tanquede vianants de ferro, per a delimitació d'excavacions obertes i la delimitació de les zones de treball.

1 XXX2

EUR




EUR


JULIOL 2014

24

Pressupost


PRESSUPOST Pàg.: 1

OBRA PRESSUPOST CAMP BADALONA01CAPÍTOL TREBALLS PREVIS01SUBCAPÍTOL TREBALLS ZONA TRIPLE SALT01

DESCRIPCIÓNUM. CODI UA IMPORTAMIDAMENTPREU

1 K2192913 m2 Enderroc de solera de formigó lleugerament armat, de fins a 15cm de gruix, amb compressor i càrrega manual de runa sobrecamió o contenidor (P - 50)

407,0008,08 3.288,56

2 K219Z000 m2 Arrencada de paviment tartà, amb compressor i càrrega manual imecànica de runa sobre camió o contenidor (P - 51)

155,0003,77 584,35

3 E2213422 m3 Excavació per a rebaix en terreny compacte (SPT 20-50),realitzada amb pala excavadora i càrrega directa sobre camió (P -2)

73,3652,29 168,01

4 E2213222 m3 Excavació per a rebaix en terreny fluix (SPT <20), realitzada ambpala excavadora i càrrega directa sobre camió (P - 1)

12,3152,23 27,46

5 F2191305 m Demolició de vorada col·locada sobre formigó, amb compressor icàrrega manual i mecànica de runa sobre camió o contenidor (P -5)

54,5003,06 166,77

SUBCAPÍTOLTOTAL 01.01.01 4.235,15

OBRA PRESSUPOST CAMP BADALONA01CAPÍTOL TREBALLS PREVIS01SUBCAPÍTOL TREBALLS ZONA LLANÇAMENT MARTELL02



87,0008,08 702,96


13,0502,29 29,88

3 F216Z001 ml Retirada i transport de reixat metàl·lic de mes de 2 m d'alçària depista de llançament de martell, inclús dipòst del reixat en llocsegur durant la fase d'obra, i enderroc de daus de formigó, a mà iamb compressor i càrrega manual i mecànica de runa sobrecamió o contenidor (P - 4)

33,0007,68 253,44

SUBCAPÍTOLTOTAL 01.01.02 986,28

OBRA PRESSUPOST CAMP BADALONA01CAPÍTOL TREBALLS PREVIS01SUBCAPÍTOL TREBALLS ZONA TIR JAVELINA03



57,0008,08 460,56

2 K219Z000 m2 Arrencada de paviment tartà, amb compressor i càrrega manual imecànica de runa sobre camió o contenidor (P - 51)

57,0003,77 214,89


8,5502,29 19,58


OBRA PRESSUPOST CAMP BADALONA01CAPÍTOL TREBALLS PREVIS01SUBCAPÍTOL TREBALLS ZONA LLANÇAMENT DE PES04


EUR


PRESSUPOST Pàg.: 2


44,0008,08 355,52


6,6002,29 15,11


100,0003,06 306,00


OBRA PRESSUPOST CAMP BADALONA01CAPÍTOL TREBALLS PREVIS01SUBCAPÍTOL TREBALLS ZONA TRIPLE SALT EST05



29,3003,06 89,66


OBRA PRESSUPOST CAMP BADALONA01CAPÍTOL TREBALLS PREVIS01SUBCAPÍTOL GESTIÓ DE RESIDUS06


1 F2R45067 m3 Càrrega amb mitjans mecànics i transport de terres a instal·lacióautoritzada de gestió de residus, amb camió de 12 t, amb unrecorregut de més de 5 i fins a 10 km (P - 13)

113,8804,21 479,43

2 F2R64267 m3 Càrrega amb mitjans mecànics i transport de residus inerts o noespecials a instal·lació autoritzada de gestió de residus, ambcamió per a transport de 12 t, amb un recorregut de més de 5 ifins a 10 km (P - 14)

150,0853,91 586,83


OBRA PRESSUPOST CAMP BADALONA01CAPÍTOL PREPARACIÓ DEL TERRENY02SUBCAPÍTOL EXCAVACIÓ I GESTIÓ DE TERRES01


1 F221C220 m3 Excavació i càrrega de terra per a caixa de paviment en terrenyfluix, amb mitjans mecànics (P - 6)

913,0802,43 2.218,78

2 F2R35039 m3 Transport de terres a instal·lació autoritzada de gestió de residus,amb camió de 7 t i temps d'espera per a la càrrega amb mitjansmecànics, amb un recorregut de més de 10 i fins a 15 km (P - 12)

1.095,6966,44 7.056,28

3 F2RA7LP1 m3 Deposició controlada a dipòsit autoritzat, amb cànon sobre ladeposició controlada dels residus de la construcció inclòs, segonsla LLEI 8/2008, de residus de terra inerts amb una densitat 1,6t/m3, procedents d'excavació, amb codi 170504 segons la LlistaEuropea de Residus (ORDEN MAM/304/2002) (P - 15)

1.095,6968,75 9.587,34

4 F2264C0A m3 Terraplenada i piconatge per a coronació de terraplè amb materialseleccionat de la pròpia excavació, en tongades de fins a 25 cm,amb una compactació del 90 % del PM (P - 10)

1.173,0244,00 4.692,10


OBRA PRESSUPOST CAMP BADALONA01CAPÍTOL PREPARACIÓ DEL TERRENY02

EUR


PRESSUPOST Pàg.: 3

SUBCAPÍTOL SUBSTRAT DE CULTIU02


1 FR226545 m2 Subsolament de terreny compacte a una fondària de treball de0,45 m, amb tractor sobre pneumàtics de 25,7 a 39,7 kW (35 a54 CV) i equip subsolador amb 3 braços i una amplària de treballd'1,51 a 1,99 m, per a un pendent inferior al 12 % (P - 45)

8.146,0000,14 1.140,44

2 F227NOCO m2 Reperfilat amb motoanivelladora làser per a pendents d'acabatincloent-hi el cost dels treballs de topografia. (P - 11)

16.292,0000,63 10.263,96

3 F932BASE m3 Base i estesa de sauló (P - 19) 814,60018,81 15.322,63

4 FR3PF011 m3 Torba rossa, subministrada a granel i escampada ambretroexcavadora mitjana (P - 48)

65,16872,52 4.725,98

5 FR26FRES m2 Fresatge de terreny fluix a una fondària de 0,2 m, amb tractorsobre pneumàtics de 14,7 a 25,0 kW (20 a 34 CV) i equip defresatge d'una amplària de treball de 0,6 a 1,19 m amb corrócompactador, per a un pendent inferior al 12 % (P - 46)

16.292,0000,25 4.073,00

6 FR2BJK05 m2 Compactació amb minicarregadora amb corró de 200 kg, per a unpendent inferior al 12 % (P - 47)

8.146,0000,35 2.851,10


OBRA PRESSUPOST CAMP BADALONA01CAPÍTOL XARXA DE REG03SUBCAPÍTOL DISTRIBUCIÓ GENERAL01


1 F2221754 m Excavació de rasa per a pas d'instal·lacions de 40 cm d'amplària i50 cm de fondària, reblert i compactació amb terresseleccionades de la pròpia excavació, sense pedres, ambretroexcavadora (P - 7)

276,0005,40 1.490,40

2 F222H220 m3 Excavació de pou aïllat de fins a 2 m de fondària, en terreny fluix,amb mitjans mecànics (P - 8)

6,6157,73 51,13

3 F222PASS u Passar tub o conjunt de tubs de reg per passatubs existentsdesmuntant l'arqueta d'un dels dos costats i refent-la, senseafectar el paviment de la pista d'atletisme (P - 9)

4,000216,08 864,32

4 FFB1E455 m Tub de polietilè de designació PE 100, de 110 mm de diàmetrenominal, de 10 bar de pressió nominal, sèrie SDR 17, UNE-EN12201-2, connectat a pressió, amb grau de dificultat mitjà,utilitzant accessoris de plàstic i col·locat al fons de la rasa (P - 26)

306,50040,71 12.477,62

5 FFB2C355 m Tub de polietilè de designació PE 40, de 90 mm de diàmetrenominal, de 6 bar de pressió nominal, sèrie SDR 11, UNE-EN12201-2, connectat a pressió, amb grau de dificultat mig, utilitzantaccessoris de plàstic, i col·locat al fons de la rasa (P - 31)

18,00016,10 289,80

6 FJM611XX u Manòmetre de glicerina per a una pressió de 0 a 10 bar, d'esferade 63 mm de diàmetre i rosca de connexió d'1/4'', instal·lat (P -35)

6,00014,18 85,08

7 FN1115D4 u Vàlvula de comporta manual amb rosca de diàmetre nominal 4´´,de 10 bar de pressió nominal, cos llautó, comporta de llautó itancament de seient metàl·lic, eix de llautó, amb volant d'acer,muntada en pericó de canalització soterrada (P - 44)

6,000108,36 650,16

8 FDK262W8 u Pericó de registre de formigó prefabricat sense fons de140x70x80 cm, per a instal·lacions de serveis, col·locat sobre llitde grava de 15 cm de gruix i reblert lateral amb terra de lamateixa excavació (P - 24)

9,000298,03 2.682,27

9 FDKZHLB4 u Bastiment i tapa quadrada de fosa dúctil, per a pericó de serveis,recolzada, pas lliure de 700x700 mm i classe B125 segons normaUNE-EN 124, col·locat amb morter (P - 25)

18,000116,62 2.099,16

10 FK211396 u Regulador de pressió alta d'entrada/pressions baixa i mitjana Ade sortida, de 50 m3/h, com a màxim, amb vàlvula d'interrupció

1,000318,01 318,01

EUR


PRESSUPOST Pàg.: 4

de màxima i vàlvula de seguretat de fuita, embridat, muntat entretubs (P - 42)

11 XXX pa Ajudes de paleteria per connexió de nova xarxa desubministrament d'aigua i reg a instal·lació existent.Fins i tot p/p d'accessoris i peces especials, demolició i aixecatdel ferm existent, posterior reposició amb formigó en massaHM-20/P/20/I, i connexió a la xarxa. Totalment muntada,connexionada i provada per l'empresa instal·ladora mitjançant lescorresponents proves de servei (incloses en aquest preu). (P -53)

1,0001.800,00 1.800,00


OBRA PRESSUPOST CAMP BADALONA01CAPÍTOL XARXA DE REG03SUBCAPÍTOL AUTOMATISMES I ACCESSORIS02


1 FJSA41C1 u Programador de reg amb alimentació a 24 V, no codificable,ampliable i no centralitzable, per a un nombre màxim de 16estacions, muntat superficialment, connectat a la xarxad'alimentació, als aparells de control, als elements gobernats,programat i comprovat (P - 38)

1,000173,64 173,64

2 FG22TB1K m Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la interior icorrugada l'exterior, de 50 mm de diàmetre nominal, aïllant i nopropagador de la flama, resistència a l'impacte de 15 J,resistència a compressió de 450 N, muntat com a canalitzaciósoterrada (P - 32)

250,0001,73 432,50

3 FG312834 m Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kV de tensió assignada,amb designació RZ1-K (AS), multipolar, de secció 7 x 2,5 mm2,amb coberta del cable de poliolefines amb baixa emissió fums,col·locat en tub (P - 34)

65,0006,34 412,10

4 FG312534 m Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kV de tensió assignada,amb designació RZ1-K (AS), tetrapolar, de secció 4 x 2,5 mm2,amb coberta del cable de poliolefines amb baixa emissió fums,col·locat en tub (P - 33)

275,0002,59 712,25

5 FJSB2511 u Electrovàlvula per a instal·lacio de reg, de 3´´ de diàmetre, dematerial plàstic, amb solenoide de 24 V, per a una pressiómàxima de 10 bar, amb regulador de cabal, connectada a lesxarxes elèctrica i d'aigua amb connectors estancs (P - 41)

6,000125,54 753,24

6 FJSB2411 u Electrovàlvula per a instal·lacio de reg, de 2´´ de diàmetre, dematerial plàstic, amb solenoide de 24 V, per a una pressiómàxima de 10 bar, amb regulador de cabal, connectada a lesxarxes elèctrica i d'aigua amb connectors estancs (P - 40)

2,000118,44 236,88

7 FJSB2311 u Electrovàlvula per a instal·lacio de reg, d'1´´1/2 de diàmetre, dematerial plàstic, amb solenoide de 24 V, per a una pressiómàxima de 10 bar, amb regulador de cabal, connectada a lesxarxes elèctrica i d'aigua amb connectors estancs (P - 39)

3,00095,39 286,17


OBRA PRESSUPOST CAMP BADALONA01CAPÍTOL XARXA DE REG03SUBCAPÍTOL DISTRIBUCIÓ SECUNDÀRIA I EMISSORS03


1 F2221754 m Excavació de rasa per a pas d'instal·lacions de 40 cm d'amplària i50 cm de fondària, reblert i compactació amb terresseleccionades de la pròpia excavació, sense pedres, ambretroexcavadora (P - 7)

669,0005,40 3.612,60

2 FFB2C355 m Tub de polietilè de designació PE 40, de 90 mm de diàmetrenominal, de 6 bar de pressió nominal, sèrie SDR 11, UNE-EN12201-2, connectat a pressió, amb grau de dificultat mig, utilitzant

161,00016,10 2.592,10

EUR


PRESSUPOST Pàg.: 5

accessoris de plàstic, i col·locat al fons de la rasa (P - 31)

3 FFB2A355 m Tub de polietilè de designació PE 40, de 75 mm de diàmetrenominal, de 6 bar de pressió nominal, sèrie SDR 11, UNE-EN12201-2, connectat a pressió, amb grau de dificultat mig, utilitzantaccessoris de plàstic, i col·locat al fons de la rasa (P - 30)

95,00011,58 1.100,10

4 FFB29355 m Tub de polietilè de designació PE 40, de 63 mm de diàmetrenominal, de 6 bar de pressió nominal, sèrie SDR 11, UNE-EN12201-2, connectat a pressió, amb grau de dificultat mig, utilitzantaccessoris de plàstic, i col·locat al fons de la rasa (P - 29)

157,0008,09 1.270,13


200,0006,24 1.248,00


423,5004,99 2.113,27

7 FJS2T640 u Aspersor de turbina, amb radi de cobertura de 12 a 21 m, ambcos emergent d'acer inoxidable d'alçària 15 cm, equivalent aT640, amb connexió de diàmetre 1´´, amb vàlvula antidrenatge,connectat amb unió articulada a la canonada, i regulat (P - 37)

44,000111,55 4.908,20

8 FJS1U065 u Boca de reg amb cos de fosa, brida d'entrada de DN 65 mm iracor de connexió tipus Barcelona de 70 mm de diàmetre, pericó itapa de fosa i vàlvula de tancament amb junt EPDM, revestidaamb pintura epoxi i amb petit material metàl·lic per a connexióamb la canonada, instal·lada (P - 36)

4,000202,24 808,96

9 FN111584 u Vàlvula de comporta manual amb rosca de diàmetre nominal1´´1/2, de 10 bar de pressió nominal, cos llautó, comporta dellautó i tancament de seient metàl·lic, eix de llautó, amb volantd'acer, muntada en pericó de canalització soterrada (P - 43)

4,00024,98 99,92


OBRA PRESSUPOST CAMP BADALONA01CAPÍTOL JARDINERIA I PLANTACIÓ04


1 FR74TEPE m2 Implantació de gespa en pa d'herba subministrat en rotlles de75cm d'amplada i 3'5cm de gruix, a base de Festuca arundinacea, instal·lat de forma mecànica sobre una base ja preparada, incloul'ajust i recebat de les juntes, repassos i compactació (P - 49)

8.146,0008,74 71.196,04

CAPÍTOLTOTAL 01.04 71.196,04

OBRA PRESSUPOST CAMP BADALONA01CAPÍTOL REPOSICIÓ D'ELEMENTS05SUBCAPÍTOL REPOSICIÓ ZONA LLANÇAMENT DE MARTELL01


1 F931201J m3 Base de tot-u artificial , amb estesa i piconatge del material al98% del PM (P - 18)

15,66020,84 326,35

2 F9G164B4 m3 Paviment de formigó sense additius HA-30/B/20/IIa+E deconsistència tova, grandària màxima del granulat, 20 mm,escampat amb transport interior manual, estesa i vibratge manuali acabat remolinat manual (P - 21)

13,05097,03 1.266,24

3 K898E240 m2 Pintat de parament horitzontal exterior de ciment, amb pinturaplàstica amb acabat llis, amb una capa de fons, diluïda, i duesd'acabat (P - 52)

87,0004,44 386,28

4 F6A359A0 m Reposició de tanca de 6 m d'alçària, de xarxa de fil niló de 3 mmde diàmetre, i pas de malla de 50 mm, amb suports de tub d'acergalvanitzat de 80 mm de diàmetre i de 6,6 m d'alçària, col·locatscada 3,6 m sobre daus de formigó i part proporcional de pals per

33,00026,49 874,17

EUR


PRESSUPOST Pàg.: 6

a punts singulars (P - 16)SUBCAPÍTOLTOTAL 01.05.01 2.853,04

OBRA PRESSUPOST CAMP BADALONA01CAPÍTOL REPOSICIÓ D'ELEMENTS05SUBCAPÍTOL REPOSICIÓ ZONA TIR JAVELINA02



1,80020,84 37,51


1,50097,03 145,55

3 F9P9U020 m2 Paviment continu tipus tartà en zones de pista esportiva segonsnorma UNE-EN 1177, format per cautxú reciclat continu, de 45mm de gruix, muntat 'in situ', superficie llisa i antilliscant,estructura drenant, apte per a col·locar a la intempèrie, decaractarístiques iguals al existent en la pista. (P - 22)

10,00062,71 627,10


OBRA PRESSUPOST CAMP BADALONA01CAPÍTOL REPOSICIÓ D'ELEMENTS05SUBCAPÍTOL REPOSICIÓ ZONA LLANÇAMENT DE PES03



7,92020,84 165,05


6,60097,03 640,40

3 K898E240 m2 Pintat de parament horitzontal exterior de ciment, amb pinturaplàstica amb acabat llis, amb una capa de fons, diluïda, i duesd'acabat (P - 52)

44,0004,44 195,36

4 F96513C5 m Vorada recta de peces de formigó, monocapa, amb secciónormalitzada per a vianants A3 de 20x8 cm, de classe climàticaB, classe resistent a l'abrasió H i classe resistent a flexió S (R-3,5MPa), segons UNE-EN 1340, col·locada sobre base de formigóno estructural de 15 N/mm2 de resistència mínima a compressió ide 10 a 20 cm d'alçària, i rejuntada amb morter (P - 20)

100,00015,88 1.588,00


OBRA PRESSUPOST CAMP BADALONA01CAPÍTOL REPOSICIÓ D'ELEMENTS05SUBCAPÍTOL NOVA COL·LOCACIÓ ZONA TRIPLE SALT EST04



1,46520,84 30,53

2 E9P99411 m2 Paviment de llosetes de cautxú reciclat de 100x50 cm i 40 mm degruix, amb superfície antilliscant per a la formació de superfícieprotectora de caigudes segons UNE-EN 1177, col·locatsuperficialment amb junts amb adhesiu (P - 3)

5,86034,71 203,40


OBRA PRESSUPOST CAMP BADALONA01

EUR


PRESSUPOST Pàg.: 7

CAPÍTOL REPOSICIÓ D'ELEMENTS05SUBCAPÍTOL NOVA COL·LOCACIÓ EQUIPAMENT CAMP05


1 F6A359A9 m Reposició de porteries en pista esportiva, amb suports de tubd'acer galvanitzat col·locats sobre daus de formigó i partproporcional de pals per a punts singulars (P - 17)

4,00026,49 105,96

2 FBBZ2320 m Suport quadrat de tub d'acer galvanitzat de 50x50x2 mm,col·locat a terra formigonat (P - 23)

18,00016,23 292,14


OBRA PRESSUPOST CAMP BADALONA01CAPÍTOL MANTENIMENT06


1 ZZZZ PA Manteniment de la plantació de gespa durant el primer anysegons indicacions de la memòria. (P - 55)

12,0001.750,00 21.000,00


OBRA PRESSUPOST CAMP BADALONA01CAPÍTOL SEGURETAT I SALUT07


1 XXX2 pa Elements de seguretat i salut segons normativa vigent, incloenttots els EPIS i sistemes de protecció col·lectiva necessarissegons les actuacions definies en el projecte i l'estudi deSeguretat i Salut. Inclòs el tancat perimetral format per tanquesde vianants de ferro, per a delimitació d'excavacions obertes i ladelimitació de les zones de treball. (P - 54)

1,0002.000,00 2.000,00


EUR


RESUM DE PRESSUPOST Pàg.: 1

NIVELL 3: SUBCAPÍTOL %Subcapítol 01.01.01 TREBALLS ZONA TRIPLE SALT 1,98Subcapítol 01.01.02 TREBALLS ZONA LLANÇAMENT MARTELL 0,46Subcapítol 01.01.03 TREBALLS ZONA TIR JAVELINA 0,32Subcapítol 01.01.04 TREBALLS ZONA LLANÇAMENT DE PES 0,32Subcapítol 01.01.05 TREBALLS ZONA TRIPLE SALT EST 0,04Subcapítol 01.01.06 GESTIÓ DE RESIDUS 0,50

01.01 TREBALLS PREVISCapítol 3,62

Subcapítol 01.02.01 EXCAVACIÓ I GESTIÓ DE TERRES 10,99Subcapítol 01.02.02 SUBSTRAT DE CULTIU 17,91

01.02 PREPARACIÓ DEL TERRENYCapítol 28,90

Subcapítol 01.03.01 DISTRIBUCIÓ GENERAL 10,64Subcapítol 01.03.02 AUTOMATISMES I ACCESSORIS 1,40Subcapítol 01.03.03 DISTRIBUCIÓ SECUNDÀRIA I EMISSORS 8,28

01.03 XARXA DE REGCapítol 20,33

Subcapítol 01.05.01 REPOSICIÓ ZONA LLANÇAMENT DE MARTELL 1,33Subcapítol 01.05.02 REPOSICIÓ ZONA TIR JAVELINA 0,38Subcapítol 01.05.03 REPOSICIÓ ZONA LLANÇAMENT DE PES 1,21Subcapítol 01.05.04 NOVA COL·LOCACIÓ ZONA TRIPLE SALT EST 0,11Subcapítol 01.05.05 NOVA COL·LOCACIÓ EQUIPAMENT CAMP 0,19

01.05 REPOSICIÓ D'ELEMENTSCapítol 3,21

56,05

NIVELL 2: CAPÍTOL %Capítol 01.01 TREBALLS PREVIS 3,62Capítol 01.02 PREPARACIÓ DEL TERRENY 28,90Capítol 01.03 XARXA DE REG 20,33Capítol 01.04 JARDINERIA I PLANTACIÓ 33,22Capítol 01.05 REPOSICIÓ D'ELEMENTS 3,21Capítol 01.06 MANTENIMENT 9,80Capítol 01.07 SEGURETAT I SALUT 0,93

01 Pressupost CAMP BADALONAObra 100,00

100,00

NIVELL 1: OBRA %Obra 01 Pressupost CAMP BADALONA 100,00

100,00

EUR


RESUM DE PRESSUPOST Pàg.: 1

NIVELL 3: SUBCAPÍTOL ImportSubcapítol 01.01.01 TREBALLS ZONA TRIPLE SALT 4.235,15Subcapítol 01.01.02 TREBALLS ZONA LLANÇAMENT MARTELL 986,28Subcapítol 01.01.03 TREBALLS ZONA TIR JAVELINA 695,03Subcapítol 01.01.04 TREBALLS ZONA LLANÇAMENT DE PES 676,63Subcapítol 01.01.05 TREBALLS ZONA TRIPLE SALT EST 89,66Subcapítol 01.01.06 GESTIÓ DE RESIDUS 1.066,26

01.01 TREBALLS PREVISCapítol 7.749,01

Subcapítol 01.02.01 EXCAVACIÓ I GESTIÓ DE TERRES 23.554,50Subcapítol 01.02.02 SUBSTRAT DE CULTIU 38.377,11

01.02 PREPARACIÓ DEL TERRENYCapítol 61.931,61

Subcapítol 01.03.01 DISTRIBUCIÓ GENERAL 22.807,95Subcapítol 01.03.02 AUTOMATISMES I ACCESSORIS 3.006,78Subcapítol 01.03.03 DISTRIBUCIÓ SECUNDÀRIA I EMISSORS 17.753,28

01.03 XARXA DE REGCapítol 43.568,01

Subcapítol 01.05.01 REPOSICIÓ ZONA LLANÇAMENT DE MARTELL 2.853,04Subcapítol 01.05.02 REPOSICIÓ ZONA TIR JAVELINA 810,16Subcapítol 01.05.03 REPOSICIÓ ZONA LLANÇAMENT DE PES 2.588,81Subcapítol 01.05.04 NOVA COL·LOCACIÓ ZONA TRIPLE SALT EST 233,93Subcapítol 01.05.05 NOVA COL·LOCACIÓ EQUIPAMENT CAMP 398,10

01.05 REPOSICIÓ D'ELEMENTSCapítol 6.884,04

120.132,67

NIVELL 2: CAPÍTOL ImportCapítol 01.01 TREBALLS PREVIS 7.749,01Capítol 01.02 PREPARACIÓ DEL TERRENY 61.931,61Capítol 01.03 XARXA DE REG 43.568,01Capítol 01.04 JARDINERIA I PLANTACIÓ 71.196,04Capítol 01.05 REPOSICIÓ D'ELEMENTS 6.884,04Capítol 01.06 MANTENIMENT 21.000,00Capítol 01.07 SEGURETAT I SALUT 2.000,00

01 Pressupost CAMP BADALONAObra 214.328,71

214.328,71

NIVELL 1: OBRA ImportObra 01 Pressupost CAMP BADALONA 214.328,71

214.328,71

EUR


PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE 1Pag.

214.328,71PRESSUPOST D'EXECUCIÓ

27.862,7313 % Despeses General SOBRE 214.328,71.....................................................................................

6 % Benefici Industrial SOBRE 214.328,71........................................................................................ 12.859,72

Subtotal 255.051,16

21 % IVA SOBRE 255.051,16............................................................................................................. 53.560,74

TOTAL PRESSUPOST PER CONTRACTE 308.611,90€

Aquest pressupost d'execució per contracte puja a la quantitat de:

( TRES-CENTS VUIT MIL SIS-CENTS ONZE EUROS AMB NORANTA CÈNTIMS )

Barcelona, 3 de juliol de 2014

Signat: Ramon Martí- Antonio Miralles. Arquitectes.


JULIOL 2014

25

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA DG. IN ÍNDEX DE LA DOCUMENTACIÓ GRÀFICA IMPLANTACIÓ 01 - SITUACIÓ I EMPLAÇAMENT E:1/2000 - 1/500 ESTAT ACTUAL

02 – ESTAT ACTUAL. COTES MATERIALS I ACABATS E: 1/500 03 – ESTAT ACTUAL. FOTOGRAFIES -----

ENDERROCS I NOVA CONSTRUCCIÓ

04 – ENDERROCS I INSTAL·LACIONS AFECTADES E: 1/500 05 – ZONA DE NOVA ACTUACIÓ E: 1/500

PROPOSTA 06 – MATERIALS I ACABATS E: 1/500 07 – SISTEMA DE REG E: 1/500


JULIOL 2014

26

DOCUMENTS ANNEXOS AN 0 - ÍNDEX DOCUMENTS ANNEXOS An.xr Dimensionat Sectors Xarxa de reg An.pm Pla de Manteniment An.se Estudi Bàsic de Seguretat i Salut AN.fo Fotografies estat actual An.gr Gestió de residus An.pc Plec de Condicions


JULIOL 2014

27

AN.xr Dimensionat sectors xarxa de reg

Sector Aspersors Q E/V Tub sortida

(m3/h)

1 2 7,2 1 1/2" 50 2 3 10,8 2" 63 3 6 21,6 3" 90 4 6 21,6 3" 90 5 7 25,2 3" 90 6 2 7,2 1 1/2" 50 7 3 10,8 2" 63 8 4 14,4 3" 75 9 5 18 3" 90 10 4 14,4 3" 75 11 2 7,2 1 1/2" 50


JULIOL 2014

28

AN.pm Pla de Manteniment


JULIOL 2014

29

AN.se Estudi Bàsic de Seguretat i Salut


JULIOL 2014

30

Estudi Bàsic de Seguretat i Salut Dades de l'obra

Tipus d'obra: Remodelació i millora de camp de rugbi

Emplaçament: Carretera de Canyet SN Badalona CP 08915

Superfície d’actuació: 8.392 m2

Promotor: Ajuntament de Badalona

Arquitecte/s autor/s del Projecte: Antonio Miralles Guilló – Ramon Martí Puzo Col·legiats número 9065/4 -10261/1

Tècnic redactor de l'Estudi Bàsic de Seguretat i Salut: Antonio Miralles Guilló – Ramon Martí Puzo Col·legiats número 9065/4 -10261/1

Dades tècniques de l'emplaçament

Topografia: Solar de topografia plana en la zona d’actuació

Característiques del terreny: resistència cohesió, nivell freàtic Camp de gespa per ús esportiu. Gespa, terra vegetal, sauló i graves. No s’observa presencia de nivell freàtic.

Condicions físiques i d'ús dels edificis de l'entorn Habitatges unifamiliars aïllats, bosc i vials sense urbanitzar fora del nucli urbà i barri de Can Canyet situat al sud-est.

Instal·lacions de serveis públics, tant vistes com soterrades:

La instal·lació disposa de tots els serveis públics connectats, (electricitat, aigua, sanejament).

Ubicació de vials: (amplada, nombre, densitat de circulació) i amplada de voreres

Carretera de Canyet (BV-5011) Badalona a Montcada amb densitat mitja de circulació. Carrer de Can Ferrater (camí sense urbanitzar), de 5,00m d'amplada amb paviment de sauló i de baixa densitat de circulació


JULIOL 2014

31

1. Introducció: Compliment del RD 1627/97 de 24 d'octubre sobre disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció Aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut estableix, durant l'execució d'aquesta obra, les previsions respecte a la prevenció de riscos d'accidents i malalties professionals, així com informació útil per efectuar en el seu dia, en les degudes condicions de seguretat i salut, els previsibles treballs posteriors de manteniment. Servirà per donar unes directrius bàsiques a l'empresa constructora per dur a terme les seves obligacions en el terreny de la prevenció de riscos professionals, facilitant el seu desenvolupament, d'acord amb el Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, pel qual s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut a les obres de construcció. En base a l'art. 7è, i en aplicació d'aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, el contractista ha d'elaborar un Pla de Seguretat i Salut en el treball en el qual s'analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contingudes en el present document. El Pla de Seguretat i Salut haurà de ser aprovat abans de l'inici de l'obra pel Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra o, quan no n'hi hagi, per la Direcció Facultativa. En cas d'obres de les Administracions Públiques s'haurà de sotmetre a l'aprovació d'aquesta Administració. Es recorda l'obligatorietat de què a cada centre de treball hi hagi un Llibre d'Incidències pel seguiment del Pla. Les anotacions fetes al Llibre d'Incidències hauran de posar-se en coneixement de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, en el termini de 24 hores, quan es produeixin repeticions de la incidència. Segons l'art. 15è del Reial Decret, els contractistes i sots-contractistes hauran de garantir que els treballadors rebin la informació adequada de totes les mesures de seguretat i salut a l'obra. La comunicació d'obertura del centre de treball a l'autoritat laboral competent haurà d'incloure el Pla de Seguretat i Salut, s’haurà de fer prèviament a l’inici d’obra i la presentaran únicament els empresaris que tinguin la consideració de contractistes. El Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra o qualsevol integrant de la Direcció Facultativa, en cas d'apreciar un risc greu imminent per a la seguretat dels treballadors, podrà aturar l'obra parcialment o totalment, comunicant-lo a la Inspecció de Treball i Seguretat Social, al contractista, sots-contractistes i representants dels treballadors. Les responsabilitats dels coordinadors, de la Direcció Facultativa i del promotor no eximiran de les seves responsabilitats als contractistes i als sots-contractistes (art. 11è). 2. Principis generals aplicables durant l'execució de l'obra L'article 10 del RD 1627/1997 estableix que s'aplicaran els principis d'acció preventiva recollits en l'art. 15è de la "Ley de Prevención de Riesgos Laborales (Ley 31/1995, de 8 de noviembre)" durant l'execució de l'obra i en particular en les següents activitats:

- El manteniment de l'obra en bon estat d'ordre i neteja - L'elecció de l'emplaçament dels llocs i àrees de treball, tenint en compte les seves condicions d'accés i la

determinació de les vies o zones de desplaçament o circulació - La manipulació dels diferents materials i la utilització dels mitjans auxiliars - El manteniment, el control previ a la posada en servei i el control periòdic de les Instal·lacions i dispositius

necessaris per a l'execució de l'obra, amb objecte de corregir els defectes que poguessin afectar a la seguretat i salut dels treballadors

- La delimitació i condicionament de les zones d'emmagatzematge i dipòsit dels diferents materials, en particular si es tracta de matèries i substàncies perilloses

- La recollida dels materials perillosos utilitzats - L'emmagatzematge i l'eliminació o evacuació de residus i runes - L'adaptació en funció de l'evolució de l'obra del període de temps efectiu que s'haurà de dedicar a les diferents


JULIOL 2014

32

feines o fases del treball - La cooperació entre els contractistes, sots-contractistes i treballadors autònoms - Les interaccions i incompatibilitats amb qualsevol altre tipus de feina o activitat que es realitzi a l'obra o prop de

l'obra

Els principis d'acció preventiva establerts a l'article 15è de la Llei 31/95 són els següents: L'empresari aplicarà les mesures que integren el deure general de prevenció, d'acord amb els següents principis generals:

- Evitar riscos - Avaluar els riscos que no es puguin evitar - Combatre els riscos a l'origen - Adaptar el treball a la persona, en particular amb el que respecta a la concepció dels llocs de treball, l'elecció dels

equips i els mètodes de treball i de producció, per tal de reduir el treball monòton i repetitiu i reduir els efectes del mateix a la salut

- Tenir en compte l'evolució de la tècnica - Substituir allò que és perillós per allò que tingui poc o cap perill - Planificar la prevenció, buscant un conjunt coherent que integri la tècnica, l'organització del treball, les condicions

de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals en el treball - Adoptar mesures que posin per davant la protecció col.lectiva a la individual - Donar les degudes instruccions als treballadors

L'empresari tindrà en consideració les capacitats professionals dels treballadors en matèria de seguretat i salut en el moment d'encomanar les feines. L'empresari adoptarà les mesures necessàries per garantir que només els treballadors que hagin rebut informació suficient i adequada puguin accedir a les zones de risc greu i específic. L'efectivitat de les mesures preventives haurà de preveure les distraccions i imprudències no temeràries que pogués cometre el treballador. Per a la seva aplicació es tindran en compte els riscos addicionals que poguessin implicar determinades mesures preventives, que només podran adoptar-se quan la magnitud dels esmentats riscos sigui substancialment inferior a les dels que es pretén controlar i no existeixin alternatives més segures. Podran concertar operacions d'assegurances que tinguin com a finalitat garantir com a àmbit de cobertura la previsió de riscos derivats del treball, l'empresa respecte dels seus treballadors, els treballadors autònoms respecte d'ells mateixos i les societats cooperatives respecte els socis, l'activitat dels quals consisteixi en la prestació del seu treball personal. 3. Identificació dels riscos Sense perjudici de les disposicions mínimes de Seguretat i Salut aplicables a l'obra establertes a l'annex IV del Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, s'enumeren a continuació els riscos particulars de diferents treballs d'obra, tot i considerant que alguns d'ells es poden donar durant tot el procés d'execució de l'obra o bé ser aplicables a d'altres feines. S'haurà de tenir especial cura en els riscos més usuals a les obres, com ara són, caigudes, talls, cremades, erosions i cops, havent-se d'adoptar en cada moment la postura més adient pel treball que es realitzi. A més, s'ha de tenir en compte les possibles repercussions a les estructures d'edificació veïnes i tenir cura en minimitzar en tot moment el risc d'incendi. Tanmateix, els riscos relacionats s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...).


JULIOL 2014

33

3.01. Mitjans i maquinaria - Atropellaments, topades amb altres vehicles, atrapades - Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Desplom i/o caiguda de maquinària d'obra (sitges, grues...) - Riscos derivats del funcionament de grues - Caiguda de la càrrega transportada - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Contactes elèctrics directes o indirectes - Accidents derivats de condicions atmosfèriques 3.02. Treballs previs - Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Sobre esforços per postures incorrectes - Bolcada de piles de materials - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques) 3.03.Enderrocs - Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Fallida de l'estructura - Sobre esforços per postures incorrectes - Acumulació i baixada de runes 3.04. Moviments de terres i excavacions

- Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics


JULIOL 2014

34

- Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Cops i ensopegades - Despreniment i/o esllavissament de terres i/o roques - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Desplom i/o caiguda de les murs de contenció, pous i rases - Desplom i/o caiguda de les edificacions veïnes - Accidents derivats de condicions atmosfèriques - Sobre esforços per postures incorrectes - Riscos derivats del desconeixement del sòl a excavar 3.05. Ram de paleta - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Sobre esforços per postures incorrectes - Bolcada de piles de material - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques)

3.06. Revestiments i acabats - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Sobre esforços per postures incorrectes - Bolcada de piles de material - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques)

3.07. Instal·lacions - Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Talls i punxades - Cops i ensopegades


JULIOL 2014

35

- Caiguda de materials, rebots - Emanacions de gasos en obertures de pous morts - Contactes elèctrics directes o indirectes - Sobre-esforços per postures incorrectes - Caigudes de pals i antenes

4. Relació no exhaustiva dels treballs que impliquen riscos especials (Annex II del RD 1627/1997)

- Treballs amb riscos especialment greus de sepultament, enfonsament o caiguda d'altura, per les particulars característiques de l'activitat desenvolupada, els procediments aplicats o l'entorn del lloc de treball

- Treballs en els quals l'exposició a agents químics o biològics suposi un risc d'especial gravetat, o pels quals la vigilància específica de la salut dels treballadors sigui legalment exigible

- Treballs amb exposició a radiacions ionitzants pels quals la normativa específica obligui a la delimitació de zones controlades o vigilades

- Treballs en la proximitat de línies elèctriques d'alta tensió - Treballs que exposin a risc d'ofegament per immersió - Obres d'excavació de túnels, pous i altres treballs que suposin moviments de terres subterranis - Treballs realitzats en immersió amb equip subaquàtic - Treballs realitzats en cambres d'aire comprimit - Treballs que impliquin l'ús d'explosius - Treballs que requereixin muntar o desmuntar elements prefabricats pesats

5. Mesures de prevenció i protecció Com a criteri general primaran les proteccions col·lectives en front de les individuals. A més, s'hauran de mantenir en bon estat de conservació els medis auxiliars, la maquinària i les eines de treball. D'altra banda els medis de protecció hauran d'estar homologats segons la normativa vigent. Tanmateix, les mesures relacionades s'hauran de tenir en compte pe als previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...).

5.01. Mesures de protecció col·lectiva - Organització i planificació dels treballs per evitar interferències entre les diferents feines i circulacions dins l'obra - Senyalització de les zones de perill - Preveure el sistema de circulació de vehicles i la seva senyalització, tant a l'interior de l'obra com en relació amb

els vials exteriors - Deixar una zona lliure a l'entorn de la zona excavada pel pas de maquinària - Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega - Respectar les distàncies de seguretat amb les Instal·lacions existents - Els elements de les Instal·lacions han d'estar amb les seves proteccions aïllants - Fonamentació correcta de la maquinària d'obra - Muntatge de grues fet per una empresa especialitzada, amb revisions periòdiques, control de la càrrega màxima,

delimitació del radi d'acció, frenada, blocatge, etc - Revisió periòdica i manteniment de maquinària i equips d'obra - Sistema de rec que impedeixi l'emissió de pols en gran quantitat - Comprovació de l'adequació de les solucions d'execució a l'estat real dels elements (subsòl, edificacions veïnes)


JULIOL 2014

36

- Comprovació d'apuntalaments, condicions d'estrebats i pantalles de protecció de rases - Utilització de paviments antilliscants. - Col·locació de baranes de protecció en llocs amb perill de caiguda. - Col·locació de xarxes en forats horitzontals - Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d'objectes (xarxes, lones) - Ús de canalitzacions d'evacuació de runes, correctament instal·lades - Ús d'escales de mà, plataformes de treball i bastides - Col·locació de plataformes de recepció de materials en plantes altes

5.02. Mesures de protecció individual

- Utilització de caretes i ulleres homologades contra la pols i/o projecció de partícules - Utilització de calçat de seguretat - Utilització de casc homologat - A totes les zones elevades on no hi hagi sistemes fixes de protecció caldrà establir punts d'ancoratge segurs per poder

subjectar-hi el cinturó de seguretat homologat, la utilització del qual serà obligatòria - Utilització de guants homologats per evitar el contacte directe amb materials agressius i minimitzar el risc de talls i

punxades - Utilització de protectors auditius homologats en ambients excessivament sorollosos - Utilització de mandils - Sistemes de subjecció permanent i de vigilància per més d'un operari en els treballs amb perill d'intoxicació.

Utilització d'equips de subministrament d'aire

5.03. Mesures de protecció a tercers - Tancament, senyalització i enllumenat de l'obra. Cas que el tancament envaeixi la calçada s'ha de preveure un

passadís protegit pel pas de vianants. El tancament ha d'impedir que persones alienes a l'obra puguin entrar - Preveure el sistema de circulació de vehicles tant a l'interior de l'obra com en relació amb els vials exteriors - Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega - Comprovació de l'adequació de les solucions d'execució a l'estat real dels elements (subsòl, edificacions veïnes) - Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d'objectes (xarxes, lones)

6. Primers auxilis Es disposarà d'una farmaciola amb el contingut de material especificat a la normativa vigent. S'informarà a l'inici de l'obra, de la situació dels diferents centres mèdics als quals s'hauran de traslladar els accidentats. És convenient disposar a l'obra i en lloc ben visible, d'una llista amb els telèfons i adreces dels centres assignats per a urgències, ambulàncies, taxis, etc. per garantir el ràpid trasllat dels possibles accidentats.


JULIOL 2014

37

NORMATIVA DE SEGURETAT I SALUT

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y DE SALUD QUE DEBEN APLICARSE EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN TEMPORALES O MÓVILES

Directiva 92/57/CEE 24 Junio (DOCE: 26/08/92)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y DE SALUD EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN

R.D. 1627/1997. 24 octubre (BOE: 25/10/97)Transposició de la Directiva 92/57/CEE

LEY DE PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES REFORMA DEL MARCO NORMATIVO DE LA PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES

Ley 31/1995. 8 noviembre (BOE: 10/11/95) Ley 54/2003. 12 diciembre (BOE: 13/12/2003)

REGLAMENTO DE LOS SERVICIOS DE PREVENCIÓN

R.D. 39/1997. 17 de enero (BOE: 31/01/97). Modificacions: RD 780/1998 . 30 abril (BOE: 01/05/98)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD PARA LA UTILIZACIÓN POR LOS TRABAJADORES DE LOS EQUIPOS DE TRABAJO EN MATERIA DE TRABAJOS TEMPORALES EN ALTURA

R. D. 2177/2004, de 12 de novembre (BOE: 13/11/2004)

DISPOSICIONES MÍNIMAS EN MATERIA DE SEÑALIZACIÓN, DE SEGURIDAD Y SALUD EN EL TRABAJO

R.D. 485/1997. 14 abril (BOE: 23/04/97)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD EN LOS LUGARES DE TRABAJO

R.D. 486/1997. 14 de abril (BOE: 23/04/97)En el capítol 1 exclou les obres de construcció, però el RD 1627/1997 l'esmenta en quant a escales de mà. Modifica i deroga alguns capítols de la “Ordenanza de Seguridad e Higiene en el trabajo” (O. 09/03/1971)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD RELATIVAS A LA MANIPULACIÓN MANUAL DE CARGAS QUE ENTRAÑE RIESGOS, EN PARTICULAR DORSO LUMBARES, PARA LOS TRABAJADORES

R.D. 487/1997 .14 abril (BOE: 23/04/97)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD RELATIVAS AL TRABAJO CON EQUIPOS QUE INCLUYEN PANTALLAS DE VISUALIZACIÓN

R.D. 488/97. 14 abril (BOE: 23/04/97)

PROTECCIÓN DE LOS TRABAJADORES CONTRA LOS RIESGOS RELACIONADOS CON LA EXPOSICIÓN A AGENTES BIOLÓGICOS DURANTE EL TRABAJO

R.D. 664/1997. 12 mayo (BOE: 24/05/97)

PROTECCIÓN DE LOS TRABAJADORES CONTRA LOS RIESGOS RELACIONADOS CON LA EXPOSICIÓN A AGENTES CANCERÍGENOS DURANTE EL TRABAJO

R.D. 665/1997. 12 mayo (BOE: 24/05/97)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD, RELATIVAS A LA UTILIZACIÓN POR LOS TRABAJADORES DE EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL

R.D. 773/1997.30 mayo (BOE: 12/06/97)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD PARA LA UTILIZACIÓN POR LOS TRABAJADORES DE LOS EQUIPOS DE TRABAJO

R.D. 1215/1997. 18 de julio (BOE: 07/08/97) transposició de la directiva 89/655/CEE modifica i deroga alguns capítols de la “ordenanza de seguridad e higiene en el trabajo” (O. 09/03/1971)

PROTECCIÓN A LOS TRABAJADORES FRENTE A LOS RIESGOS DERIVADOS DE LA EXPOSICIÓN AL RUIDO DURANTE EL TRABAJO

R.D. 1316/1989. 27 octubre (BOE: 02/11/89)

PROTECCIÓN CONTRA RIESGO ELÉCTRICO

R.D. 614/2001. 8 junio (BOE: 21/06/01)

INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA MIE-APQ-006. ALMACENAMIENTO DE LÍQUIDOS CORROSIVOS

R.D 988/1998 (BOE: 03/06/98)

REGLAMENTO DE SEGURIDAD E HIGIENE DEL TRABAJO EN LA INDUSTRIA DE LA CONSTRUCCIÓN

O. de 20 de mayo de 1952(BOE: 15/06/52) modificacions: O. 10 diciembre de 1953 (BOE: 22/12/53) O. 23 septiembre de 1966 BOE: 01/10/66) ART. 100 A 105 derogats per O de 20 gener de 1956 Derogat capítol III pel RD 2177/2004

ORDENANZA DEL TRABAJO PARA LAS INDUSTRIAS DE LA CONSTRUCCIÓN, VIDRIO Y CERÁMICA

O. de 28 de agosto de 1970. ART. 1º A 4º, 183º A 291º Y ANEXOS I Y II (BOE: 05/09/70; 09/09/70) correcció d'errades: BOE: 17/10/70

SEÑALIZACIÓN, BALIZAMIENTO, LIMPIEZA Y TERMINACIÓN DE OBRAS FIJAS EN VÍAS FUERA DE POBLADO

O. de 31 de agosto de 1987 (BOE: 18/09/87)


JULIOL 2014

38

REGLAMENTO DE APARATOS ELEVADORES PARA OBRAS

O. de 23 de mayo de 1977 (BOE: 14/06/77) modificació:O. de 7 de marzo dE 1981 (BOE: 14/03/81)

INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA MIE-AEM 2 DEL REGLAMENTO DE APARATOS DE ELEVACIÓN Y MANUTENCIÓN REFERENTE A GRÚAS-TORRE DESMONTABLES PARA OBRAS.

R.D. 836/2003. 27 juny, (BOE: 17/07/03). vigent a partir del 17 d’octubre de 2003. (deroga la O. de 28 de junio de 1988 (BOE: 07/07/88) i la modificació: O. de 16 de abril de 1990 (BOE: 24/04/90))

REGLAMENTO SOBRE SEGURIDAD DE LOS TRABAJOS CON RIESGO DE AMIANTO

O. de 31 octubre 1984 (BOE: 07/11/84)

NORMAS COMPLEMENTARIAS DEL REGLAMENTO SOBRE SEGURIDAD DE LOS TRABAJOS CON RIESGO DE AMIANTO

O. de 7 enero 1987 (BOE: 15/01/87)

ORDENANZA GENERAL DE SEGURIDAD E HIGIENE EN EL TRABAJO

O. de 9 de marzo DE 1971 (BOE: 16 I 17/03/71) correcció d'errades (BOE: 06/04/71) modificació: (BOE: 02/11/89) derogats alguns capítols per: LEY 31/1995, RD 485/1997, RD 486/1997, RD 664/1997, RD 665/1997, RD 773/1997 I RD 1215/1997

S'APROVA EL MODEL DE LLIBRE D'INCIDÈNCIES EN OBRES DE CONSTRUCCIÓ

O. de 12 de gener de 1998 (DOGC: 27/01/98)

EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL

CASCOS NO METÁLICOS

R. de 14 de diciembre de 1974 (BOE: 30/12/74): N.R. MT-1

PROTECTORES AUDITIVOS

R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 01/09/75): N.R. MT-2

PANTALLAS PARA SOLDADORES

R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 02/09/75): N.R. MT-3: modificació: BOE: 24/10/75

GUANTES AISLANTES DE ELECTRICIDAD

R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 03/09/75): N.R. MT-4 modificació: BOE: 25/10/75

CALZADO DE SEGURIDAD CONTRA RIESGOS MECÁNICOS


BANQUETAS AISLANTES DE MANIOBRAS


EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS. NORMAS COMUNES Y ADAPTADORES FACIALES


EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS: FILTROS MECÁNICOS


EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS: MASCARILLAS AUTOFILTRANTES


EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS: FILTROS QUÍMICOS Y MIXTOS CONTRA AMONÍACO


Barcelona, 7 de Juliol de 2014 Els Arquitectes Ramon Martí - Antonio Miralles


JULIOL 2014

39

AN.fo Fotografies estat actual

Vista Aèria


JULIOL 2014

40

Vista general pistes

Vista general pistes


JULIOL 2014

41

Pista Atletisme

Zona de llançament (a desplaçar) i vista del vestidors i gimnàs


JULIOL 2014

42

Zona de llançament de disc (a desplaçar)

Zona de salt de longitud costat oest ( a eliminar)


JULIOL 2014

43

Detall embornal lineal ( a netejar)

Detall embornal lineal ( a netejar)


JULIOL 2014

44

Detall embornal lineal - arquetes reg

arqueta reg 1


JULIOL 2014

45

Arqueta electrovàlvules 1

Arqueta electrovàlvules 2


JULIOL 2014

46

AN.gr Gestió de Residus


JULIOL 2014

47


JULIOL 2014

48


JULIOL 2014

49


JULIOL 2014

50


JULIOL 2014

51


JULIOL 2014

52


JULIOL 2014

53

AN.pc Plec de Condicions.


JULIOL 2014

54

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS.

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS PRESSUPOST CAMP BADALONA

1

B - MATERIALS ............................................................................... 2 B0 - MATERIALS BÀSICS ....................................................................... 2 B01 - LÍQUIDS ............................................................................. 2 B011 - NEUTRES ........................................................................... 2

B03 - GRANULATS ........................................................................... 3 B031 - SORRES ............................................................................ 3 B033 - GRAVES ............................................................................ 9 B037 - TOT-U ............................................................................ 15

B05 - AGLOMERANTS I CONGLOMERANTS ........................................................ 19 B051 - CIMENTS .......................................................................... 19

B06 - FORMIGONS DE COMPRA ................................................................ 24 B065 - FORMIGONS ESTRUCTURALS PER ARMAR ................................................. 24 B06N - FORMIGONS D'ÚS NO ESTRUCTURAL .................................................... 32

B07 - MORTERS DE COMPRA .................................................................. 34 B071 - MORTERS AMB ADDITIUS ............................................................. 34

B09 - ADHESIUS ........................................................................... 39 B090 - ADHESIUS D'APLICACIÓ UNILATERAL .................................................. 39

B8 - MATERIALS PER A REVESTIMENTS .......................................................... 39 B89 - MATERIALS PER A PINTURES ........................................................... 39

B9 - MATERIALS PER A PAVIMENTS ............................................................. 46 B96 - MATERIALS PER A VORADES ............................................................ 46 B965 - PECES RECTES DE FORMIGÓ PER A VORADES ............................................ 46


2

B - MATERIALS B0 - MATERIALS BÀSICS B01 - LÍQUIDS B011 - NEUTRES 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0111000. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Aigües utilitzades per algun dels usos següents: - Confecció de formigó - Confecció de morter - Confecció de pasta de guix - Reg de plantacions - Conglomerats de grava-ciment, terra-ciment, grava-emulsió, etc. - Humectació de bases o subbases - Humectació de peces ceràmiques, de ciment, etc. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Poden ser utilitzades les aigües potables i les sancionades com a acceptables per la pràctica. Es poden utilitzar aigü es de mar o salines anàlogues per a la confecció o curat de formigons sense armadura. Per a la confecció de formigó armat o pretesat es prohibeix l'ús d'aquestes aigües, tret del cas que es facin estudis especials. Es podrà utilitzar aigua reciclada provinent del rentat dels camions formigonera a la pròpia central de formigó , sempre que compleixi les especificacions anteriors i la seva densitat sigui <= 1,3 g/m3 i la densitat total sigui <=1,1 g/cm L’ aigua a utilitzar tant en el curat com en la pastada del formigó, no ha de contenir cap substància perjudicial en quantitats que puguin afectar a les propietats del formigó o a la protecció de l’armat. Si ha d'utilitzar-se per a la confecció o el curat de formigó o de morters i no hi ha antecedents de la seva utilització o aquesta presenta algun dubte s'haurà de verificar que acompleix totes aquestes característiques: - Exponent d'hidrogen pH (UNE 83952): >= 5 - Total de substàncies dissoltes (UNE 83957): <= 15 g/l (15.000 ppm) - Sulfats, expressats en SO4- (UNE 83956) - Ciment tipus SR: <= 5 g/l (5.000 ppm) - Altres tipus de ciment: <= 1 g/l (1.000 ppm) - Ió clor, expressat en Cl- (UNE 7178) - Aigua per a formigó armat: <= 3 g/l (3.000 ppm) - Aigua per a formigó pretesat: <= 1 g/l (1.000 ppm) - Aigua per a formigó en massa amb armadura de fissuració: <= 3 g/l (3.000 ppm) - Hidrats de carboni (UNE 7132): 0 - Substàncies orgàniques solubles en èter (UNE 7235): <= 15 g/l (15.000 ppm) Ió clor total aportat per components d'un formigó no pot superar: - Pretensat: <= 0,2% pes de ciment - Armat: <= 0,4% pes de ciment - En massa amb armadura de fissuració: <= 0,4% pes de ciment 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT


3

Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08). 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ OPERACIONS DE CONTROL: Abans de l'inici de l’obra i si no es tenen antecedents de l’ aigua que es vol utilitzar, o es tenen dubtes, s’ha d’analitzar l’aigua per determinar: - Exponent d’hidrogen pH (UNE 83952) - Contingut de substàncies dissoltes (UNE 83957) - Contingut de sulfats, expressats en SO4 (UNE 83956) - Contingut en ió clor Cl- (UNE 7178) - Contingut d’hidrats de carboni (UNE 7132) - Contingut de substàncies orgàniques solubles en èter (UNE 7235) En cas d’utilitzar aigua potable de la xarxa de subministrament, no serà obligatori realitzar els assajos anteriors. En altres casos, la DF o el Responsable de la recepció en el cas de centrals de formigó preparat o de prefabricats, s’ha de disposar la realització dels assajos en laboratoris contemplats en l’apartat 78.2.2.1 de l' EHE, per tal de comprovar el compliment de les especificacions de l’article 27 de l'EHE. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s’han de realitzar segons les instruccions de la DF i la norma EHE, realitzant-se la presa de mostres segons la UNE 83951. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: No s’ha d’acceptar l’ aigua que no compleixi les especificacions, ni per a l’amasat ni per al curat. B03 - GRANULATS B031 - SORRES 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0311010. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Sorra procedent de roques calcàries, roques granítiques, marbres blancs i durs, o sorra procedent del reciclatge de residus de la construcció i demolició en una planta legalment autoritzada per al tractament d’aquest tipus de residu. S'han considerat els tipus següents: - Sorra de marbre blanc - Sorra per a confecció de formigons, d'origen: - De pedra calcària - De pedra granítica - Sorra per a confecció de morters - Sorra per a reblert de rases amb canonades - Sorres procedents de reciclatge de residus de la construcció i demolicions CARACTERÍSTIQUES GENERALS: El contractista ha de sotmetre a l’aprovació de la DF les pedreres o dipòsits d'on s’han d’obtenir els àrids, aportant tots els elements justificatius que cregué s convenients o que li fossin requerits pel Director d’Obra, entre d’altres: - Classificació geològica.


4

- Estudi de morfologia. - Aplicacions anteriors. La DF ha de poder refusar totes aquelles procedències que, al seu criteri, obligarien a un control massa freqü ent dels materials que se n’extraguessin. Els grànuls han de tenir forma arrodonida o polièdrica. La composició granulomètrica ha de ser l'adequada al seu ús, o si no consta, la que estableixi explícitament la DF. No ha de tenir margues o altres materials estranys. Contingut de pirites o d'altres sulfurs oxidables: 0% Contingut de matèria orgànica (UNE-EN 1744-1): Color mé s clar que el patró Contingut de terrossos d’argila (UNE 7133): <= 1% en pes Els àrids no han de ser reactius amb el ciment. No s’utilitzaran à rids procedents de roques toves, friables, poroses, etc., ni els que continguin nòduls de guix, compostos ferrosos, sulfurs oxidables, etc, en quantitats superiors a les contemplades a l'EHE Els àrids reciclats hauran de complir amb les especificacions de l’article 28 de l'EHE. A més, els que provinguin de formigons estructurals sans, o de resistència elevada, han de ser adequats per a la fabricació de formigó reciclat estructural, complint una sè rie de requisits: - Dimensió mínima permesa = 4 mm - Terrossos d’argila per a un formigó amb menys del 20% d’àrid reciclat: <= 0,6% - Terrossos d’argila per a un formigó amb 100% d’àrid reciclat: <= 0,25% - Absorció d’aigua per a un formigó amb menys del 20% d’àrid reciclat: <= 7% - Absorció d’aigua per a un formigó amb més del 20% d’àrid reciclat: <= 5% - Coeficient de Los Ángeles: <= 40 - Continguts màxims d’impureses: - Material ceràmic: <= 5% del pes - Partícules lleugeres: <= 1% del pes - Asfalt: <= 1% del pes - Altres: <= 1,0 % del pes En els valors de les especificacions no citades, es mantenen els establerts en l’article 28 de l'EHE. SORRA DE MARBRE BLANC: Barreja amb granulats blancs diferents del marbre: 0% SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS: Es denomina sorra a la barreja de les diferents fraccions d’àrid fi que s’ utilitzen per a la confecció del formigó Designació: d/D - IL - N d/D: Fracció granulomètrica, d tamany mínim i D tamany màxim IL: Presentació, R rodat, T triturat (matxuqueig) i M barreja N: Naturalesa de l’àrid (C, calcari; S, silici; G,granític; O, ofita; B, basalt; D, dolomí tic; Q, traquita; I, fonolita; V, varis; A, artificial i R, reciclat Mida dels granuls (Tamís 4 UNE-EN 933-2): <= 4 mm Material retingut pel tamís 0,063 (UNE_EN 933-2) i que sura en un líquid de pes específic 20 kN/m3 (UNE EN 1744-1): <= 0,5% en pes Compostos de sofre expressats en SO3 i referits a granulat sec (UNE-EN 1744-1): <= 1% en pes Reactivitat potencial amb els àlcalis del ciment (UNE 146507-2) Sulfats solubles en à cid, expressats en SO3 i referits al granulat sec (UNE-EN 1744-1): <= 0,8% en pes Clorurs expressats en Cl- i referits al granulat sec (UNE-EN 1744-1): - Formigó armat o en massa amb armadures de fissuració: <= 0,05% en pes - Formigó pretesat: <= 0,03% en pes Ió clor total aportat per components d'un formigó no pot superar: - Pretensat: <= 0,2% pes de ciment - Armat: <= 0,4% pes de ciment - En massa amb armadura de fissuració: <= 0,4% pes de ciment


5

Estabilitat (UNE-EN 1367-2): - Pèrdua de pes amb sulfat sòdic: <= 10% - Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic: <= 15% Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic (UNE-EN 1367-2) quan el formigó estigui sotmès a una classe d’ exposició H o F, i l’àrid fi tingui una absorció d’aigua >1%: <= 15% Coeficient de friabilitat (UNE 83115) - Per formigons d’alta resistència: < 40 - Formigons en massa o armats amb Fck<=30 N/mm2: < 50 Els àrids no han de presentar reactivitat potencial amb els àlcalis del formigó. Per a comprovar-ho, s’ha de realitzar en primer lloc un anàlisi petrogrà fic, per a obtenir el tipus de reactivitat que, en el seu cas, puguin presentar. Si d’aquest estudi es dedueix la possibilitat de reactivitat àlcali – sílice o àlcali – silicat, s’ha de realitzar l’assaig descrit a l'UNE 146.508 EX. Si el tipus de reactivitat potencial és àlcali – carbonat, s’ha de realitzar l’assaig descrit a l'UNE 146.507 EX Part 2. La corba granulomètrica de l’àrid fi, ha d’estar compresa dins del fus següent:

┌────────────────────────────────────────────────────────────────────────────┐ │ │ Material retingut acumulat, en % en pes,en els tamisos │ │ Límits │───────────────────────────────────────────────────────────────────│ │ │ 4 mm │ 2 mm │ 1 mm │ 0,5 mm │ 0,25 mm │ 0,125 mm │ 0,063 mm │ │────────│────────│────────│────────│────────│─────────│──────────│──────────│ │Superior│ 0 │ 4 │ 16 │ 40 │ 70 │ 77 │ (1) │ │Inferior│ 15 │ 38 │ 60 │ 82 │ 94 │ 100 │ 100 │ └────────────────────────────────────────────────────────────────────────────┘

(1) Aquest valor varia en funció del tipus i origen de l’àrid. SORRA DE PEDRA GRANÍTICA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS: Contingut mà xim de fins que passen pel tamís 0,063 mm (UNE-EN 933-1): - Granulat gruixut: - Qualsevol tipus: <= 1,5% en pes - Granulat fí: - Granulat arrodonit: <= 6% en pes - Granulat de matxuqueig no calcari per a obres sotmeses a exposició IIIa,b,c, IV o alguna classe específica d'exposició: <= 6% en pes - Granulat de matxuqueig no calcari per a obres sotmeses a exposició I,IIa,b o cap classe específica d'exposició: <= 10% en pes Equivalent de sorra (EAV)(UNE_EN 933-8): - Per a obres en ambients I, IIa,b o cap classe específica d'exposició: >= 70 - Resta de casos: >= 75 Absorció d'aigua (UNE-EN 1097-6): <= 5% SORRA DE PEDRA CALCÀRIA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS: Contingut mà xim de fins que passen pel tamís 0,063 mm (UNE-EN 933-1): - Granulat gruixut: - Qualsevol tipus: <= 1,5% en pes - Granulat fí: - Granulat arrodonit: <= 6% en pes - Granulat de matxuqueig calcari per a obres sotmeses a exposició IIIa,b,c,IV o alguna classe específica d'exposició: <= 10% en pes - Granulat de matxuqueix calcari per a obres sotmeses a exposició I,IIa,b o cap classe específica d'exposició: <= 16% en pes Valor blau de metilè(UNE 83130): - Per a obres sotmeses a exposició I,IIa,b o cap classe específica d'exposició: <= 0,6% en pes - Resta de casos: <= 0,3% en pes SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE MORTERS: La composició granulomètrica ha de quedar dintre dels límits següents:

┌─────────────────────────────────────────────────┐ │ Tamís │ Percentatge en │ Condicions │ │ UNE 7-050 │ pes que passa │ │ │ mm │ pel tamís │ │ │───────────│──────────────────│──────────────────│


6

│ 5,00 │ A │ A = 100 │ │ 2,50 │ B │ 60 <= B <= 100 │ │ 1,25 │ C │ 30 <= C <= 100 │ │ 0,63 │ D │ 15 <= D <= 70 │ │ 0,32 │ E │ 5 <= E <= 50 │ │ 0,16 │ F │ 0 <= F <= 30 │ │ 0,08 │ G │ 0 <= G <= 15 │ │───────────│──────────────────│──────────────────│ │ Altres │ │ C - D <= 50 │ │ condi- │ │ D - E <= 50 │ │ cions │ │ C - E <= 70 │ └─────────────────────────────────────────────────┘

Mida dels grànuls: <= 1/3 del gruix del junt Contingut de matèries perjudicials: <= 2% GRANULATS PROCEDENTS DE RECICLATGE DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIONS: El material ha de procedir d’ una planta autoritzada legalment per al tractament de residus de la construcció. El material no ha de ser susceptible de cap mena de meteorització o d’alteració física o química sota les condicions més desfavorables que presumiblement es puguin donar al lloc d’utilització. No han de donar lloc, amb l’aigua, a dissolucions que puguin causar danys a estructures, capes de ferms, o contaminar el sòl o corrents d’aigua. S’ha considerat que l’ús serà el reblert de rases amb canonades. Per a qualsevol utilització diferent d’aquesta, es requereix l’acceptació expressa de la direcció facultativa i la justificació mitjançant els assaigs que pertoquin que es compleixen les condicions requerides per a l’us al que es pretén destinar. 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions. Cada remesa de sorra s’ ha de descarregar en una zona ja preparada de sòl sec. Les sorres de tipus diferents s’han d’emmagatzemar per separat. Els àrids s’han d’emmagatzemar de tal manera que quedin protegits contra la contaminació, i evitant la seva possible segregació, sobretot durant el seu transport. Es recomana emmagatzemar-los sota cobert per evitar els canvis de temperatura del granulat, i en un terreny sec i net destinat a l’apilament dels àrids. Les sorres d’altres tipus s’han d’emmagatzemar per separat. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS: Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08). SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE MORTERS: Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08). UNE-EN 12620:2003 Áridos para hormigón. Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural Fábrica DB-SE-F. GRANULATS PROCEDENTS DE RECICLATGE DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIONS: Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus. SORRES PER A ALTRES USOS:


7

No hi ha normativa de compliment obligatori. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ: L’entrega de granulat a l’obra ha d’anar acompanyada d’ un full de subministrament proporcionat pel subministrador, en el que hi han de constar com a mínim les següents dades: - Identificació del subministrador - Número del certificat de marcatge CE o indicació d’autoconsum - Número de sèrie de la fulla de subministrament - Nom de la cantera - Data del lliurament - Nom del peticionari - Designació de l’àrid segons l’article 28.2 de l'EHE - Quantitat de granulat subministrat - Identificació del lloc de subministrament El fabricant ha de proporcionar la informació relativa a la granulometria i a les toleràncies de l’àrid subministrat. El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d’avaluació de conformitat aplicable, d’ acord amb el que disposa l’apartat 7.2.1 del CTE: - Productes per a carreteres i altres treballs d'obres públiques i edificació de Funcio: Aplicacions que exigeixen requisits de seguretat molt estrictes*. * Requisits que han de ser definits per lleis, reglaments i normes administratives nacionals de cada estat membre, - Productes per a edificació, fabricació de productes de formigó prefabricat, carreteres i altres treballs d'obres públiques de Funcio: Aplicacions que exigeixen requisits de seguretat molt estrictes*. * Requisits que han de ser definits per lleis, reglaments i normes administratives nacionals de cada estat membre: - Sistema 2+: Declaració de conformitat del fabricant i Certificació de Control de la Producció en Fàbrica - Productes per a edificació, fabricació de productes de formigó prefabricat, carreteres i altres treballs d'obres públiques de Funcio: Aplicacions que no exigeixen requisits de seguretat molt estrictes*. * Requisits que han de ser definits per lleis, reglaments i normes administratives nacionals de cada estat membre, - Productes per a carreteres i altres treballs d'obres públiques i edificació de Funcio: Aplicacions que no exigeixen requisits de seguretat molt estrictes*. * Requisits que han de ser definits per lleis, reglaments i normes administratives nacionals de cada estat membre: - Sistema 4: Declaració de conformitat del fabricant El símbol de marcatge de conformitat CE s’ha d’estampar d’acord amb la Directiva 93/68CE i ha d’estar visible sobre el producte o sobre etiqueta, embalatge o documentació comercial i ha d’anar acompanyat de la següent informació: - Número d’identificació de l’organisme de certificació - Nom o marca d’identificació i direcció del fabricant - Les dues últimes xifres de l’any d’impressió del marcatge - Referència a la norma (UNE-EN 12620) - Descripció del producte (nom genèric, material, ús previst) - Designació del producte - Informació de les característiques essencials aplicables A la documentació del marcatge haurà d’indicar: - Nom del laboratori que ha realitzat els assajos - Data d’emissió del certificat - Garantia de que el tractament estadístic és l’exigit en el marcatge - Estudi de fins que justifiqui experimentalment el seu ús, en el cas que hi hagi à rids que no compleixen amb l’article 28.4.1. L’àrid reciclat ha d’incloure en la seva documentació: - Naturalesa del material


8

- Planta productora de l’àrid i empresa transportista de la runa - Presència d’impureses - Detalls de la seva procedència - Altre informació que resulti rellevant OPERACIONS DE CONTROL: Els àrids han de disposar del marcatge CE, de tal manera que la comprovació de la seva idoneïtat per al seu ús es farà mitjanç ant un control documental del marcatge per tal de determinar el compliment de les especificacions del projecte i de l’article 28 de l'EHE. En el cas d’àrids d’ autoconsum, el Constructor o el Subministrador ha d’aportar un certificat d’assaig, de com a màxim tres mesos d’antiguitat, realitzat en un laboratori de control dels contempl ats en l’article 78.2.2.1 de l'EHE, que verifiqui el compliment de les especificacions de l’àrid subministrat respecte l’ article 28 de l'EHE. La DF ha de pode r valorar el nivell de garantia del distintiu, i en cas de no disposar de suficient informació, podrà determinar l’execució de comprovacions mitjançant assaigs. La DF, a més, ha de valorar si realitzar una inspecció a la planta de fabricació, a poder ser, abans del subministra de l’à rid, per comprovar la idoneïtat per a la seva fabricació. En cas necessari, la DF ha de poder realitzar els assaigs següents per a verificar la conformitat de les especificacions: - Matèria orgànica (UNE-EN 1744-1). - Terrossos d’argila (UNE 7133). - Material retingut p el garbell 0.063 UNE (UNE EN 933-2) i que sura en un líquid de pes específic 2 (UNE EN 1744-1). - Compostos de sofre (SO3)- respecte al granulat sec (UNE-EN 1744-1). - Sulfats solubles en àcid (UNE-EN 1744-1). - Contingut d'Ió CL- (UNE-EN 1744-1). - Assaig petrogràfic - Reactivitat potencial amb els àlcalis del ciment (UNE 146-507 i UNE 146-508). - Equivalent de sorra (UNE-EN 933-8). - Absorció d’aigua (UNE-EN 1097-6). - Assaig d’identificació per raigs X. - Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic (UNE-EN 1367-2) - Assaig granulomètric (UNE-EN 933-2) - Coeficient de friabilitat (UNE 83115) Un cop s’hagi realitzat l’ apilament, s’ha de realitzar una inspecció visual, i si es considera necessari, s’han de prendre mostres per realitzar els assaigs corresponents. S’ha de poder acceptar la sorra que no compleixi amb els requisits sempre i quan mitjançant rentat, cribatge o mescla, assoleixi les condicions exigides. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s’han de realitzar segons les instruccions de la DF i la norma EHE. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: No s’ha d’acceptar la sorra que no compleixi totes les especificacions indicades al plec de condicions. Si la granulometria no s’ajusta a la utilitzada per a l’establiment de les dosificacions aprovades, s’haura n de projectar i aprovar noves fórmules de treball. No s’han d’utilitzar àrids fins els quals l’ equivalent de sorra sigui inferior a: - 70, en obres sotmeses a les classes I, IIa o IIb, i no sotmeses a cap classe específica d’exposició - 75, en la resta de casos En cas que les sorres procedents del matxuqueig de roques calcàries o de roques dolomí tiques que no compleixin l’especificació de l’equivalent de sorra, s’han de poder acceptar si l’assaig del blau de metilè (UNE-EN 933-9) compleix el segü ent: - Per a obres amb classe general d’exposició I, IIa o IIb (i sense classe específica): <= 0,6% en pes - Resta de casos: <= 0,3% en pes Si el valor del blau de metilè fos superior als valors anteriors, i es presentin dubtes de la presència d’argila en els fins, s’ha de poder realitzar un assaig de rajos X per a la seva detecció i identificació: s’ha de poder utilitzar l’àrid fi si les argiles són del tipus caolinita o illita, i si les propietats del formigó amb aquest àrid són les mateixes que les d’un que tingui els mateixos components però sense els fins. S’han de poder utilitzar sorres rodades, o procedents de roques matxucades, o escòries siderúrgiques adequades, en la fabricació de formigó d’ú s no estructural.


9

B033 - GRAVES 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0331Q10,B0332020. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Granulats utilitzats per a algun dels usos següents: - Confecció de formigons - Confecció de barreges grava-ciment per a paviments - Material per a drenatges - Material per a paviments El seu origen pot ser: - Granulats naturals, procedents d'un jaciment natural - Granulats naturals, obtinguts per matxucament de roques naturals - Granulats procedents d'escòries siderúrgiques refredades per aire - Granulats procedents del reciclatge de residus de la construcció o demolicions, provenints d’ una planta legalment autoritzada per al tractament d’aquests residus Els granulats naturals poden ser: - De pedra granítica - De pedra calcària Els granulats procedents del reciclatge d'enderrocs de la construcció que s'han considerat són els següents: - Granulats reciclats provinents de construcció de maó - Granulats reciclats provinents de formigó - Granulats reciclats mixtes - Granulats reciclats prioritariament naturals CARACTERÍSTIQUES GENERALS: El contractista ha de sotmetre a l’aprovació de la DF les pedreres o dipòsits d'on s’han d’obtenir els àrids, aportant tots els elements justificatius que cregué s convenients o que li fossin requerits pel Director d’Obra, entre d’altres: - Classificació geològica. - Estudi de morfologia. - Aplicacions anteriors. La DF ha de poder refusar totes aquelles procedències que, al seu criteri, obligarien a un control massa freqü ent dels materials que se n’extraguessin. CARACTERÍ STIQUES GENERALS DELS GRANULATS RECICLATS Els granulats procedents de reciclatge d'enderrocs no han de contenir en cap cas restes provinents de construccions amb patologies estructurals, com ara ciment aluminós, granulats amb sulfurs, sílice amorfa o corrosió de les armadures. Els grànuls han de tenir forma arrodonida o polièdrica. La composició granulomètrica ha de ser l'adequada al seu ús i ha de ser la que es defineix a la partida d'obra en què intervingui o, si no hi consta, la que estableixi explícitament la DF. Han de ser nets, resistents i de granulometria uniforme. No han de tenir pols, brutícia, argila, margues o d'altres matèries estranyes. Diàmetre mínim: 98% retingut tamís 4 (UNE-EN 933-2) Els àrids reciclats hauran de complir amb les especificacions de l’article 28 de l'EHE. A més, els que provinguin de formigons estructurals sans, o de resistència elevada, han de ser adequats per a la fabricació de formigó reciclat estructural, complint una sè rie de requisits: - Dimensió mínima permesa = 4 mm


10

- Terrossos d’argila per a un formigó amb menys del 20% d’àrid reciclat: <= 0,6% - Terrossos d’argila per a un formigó amb 100% d’àrid reciclat: <= 0,25% - Absorció d’aigua per a un formigó amb menys del 20% d’àrid reciclat: <= 7% - Absorció d’aigua per a un formigó amb més del 20% d’àrid reciclat: <= 5% - Coeficient de Los Ángeles: <= 40 - Continguts màxims d’impureses: - Material ceràmic: <= 5% del pes - Partícules lleugeres: <= 1% del pes - Asfalt: <= 1% del pes - Altres: <= 1,0 % del pes En els valors de les especificacions no citades, es mantenen els establerts en l’article 28 de l'EHE. GRANULATS PROCEDENTS DE RECICLATGE DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIONS: El material ha de procedir d’ una planta autoritzada legalment per al tractament de residus de la construcció. El material no ha de ser susceptible de cap mena de meteorització o d’alteració física o química sota les condicions més desfavorables que presumiblement es puguin donar al lloc d’utilització. No han de donar lloc, amb l’aigua, a dissolucions que puguin causar danys a estructures, capes de ferms, o contaminar el sòl o corrents d’aigua. GRANULATS RECICLATS PROVINENTS DE CONSTRUCCIÓ DE MAÓ: El seu origen ha de ser construccions de maó, amb un contingut final de ceràmica superior al 10% en pes. Contingut de maó + morters + formigons: >= 90% en pes Contingut d'elements metàl·lics: Nul Ús admissible: Reblerts per a drenatges i protecció de cobertes GRANULATS RECICLATS PROVINENTS DE FORMIGONS: El seu origen ha de ser de construccions de formigó, sense barreja d'altres enderrocs. Contingut de formigó: > 95% Contingut d'elements metàl·lics: Nul Ús admissible: - Drenatges - Formigons de resistencia característica <= 20 N/mm2 utilitzats en classes d'exposició I o Iib - Protecció de cobertes - Bases i subases de paviments GRANULATS RECICLATS MIXTES: El seu origen ha de ser enderrocs de construccions de maó i formigó, amb una densitat dels elements massissos > 1600 kg/m3. Contingut de ceràmica: <= 10% en pes Contingut total de matxuca de formigó + maó + morter: >= 95% en pes Contingut d'elements metàl·lics: Nul Ús admissible: - Drenatges - Formigons en massa GRANULATS RECICLATS PRIORITARIAMENT NATURALS: Granulats obtinguts de pedrera amb incorporació d'un 20% de granulats reciclats provinents de formigó. Ús admissible: - Drenatges i formigons utilitzats en classes d'exposició I o IIb S'han considerat les següents utilitzacions de les graves: - Per a confecció de formigons - Per a drens - Per a paviments


11

- Per a confecció de mescles grava-ciment tipus GC-1 o GC-2 GRANULATS PROCEDENTS D'ESCORIES SIDERÚRGIQUES Contingut de silicats inestables: Nul Contingut de compostos fèrrics: Nul GRAVA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS: Es denomina grava a la barreja de les diferents fraccions de granulat gruixut que s’utilitzen per a la confecció del formigó Designació: d/D - IL - N d/D: Fracció granulomètrica, d tamany mínim i D tamany màxim IL: Presentació, R rodat, T triturat (matxuqueig) i M barreja N: Naturalesa de l’àrid (C, calcari; S, silici; G,granític; O, ofita; B, basalt; D, dolomí tic; Q, traquita; I, fonolita; V, varis; A, artificial i R, reciclat La grandària màxima D d’un granulat gruixut (grava) utilitzat per la confecció de formigó serà menor que les següents dimensions: - 0,8 de la distància lliure horitzontal entre beines o armadures que formin grup, o entre un parament de la peç a i una beina o armadura que formi un angle >45º (amb la direcció de formigonat) - 1,25 de la distància entre un parament de la peça i una beina o armadura que formi un angle <=45º (amb la direcció de formigonat) - 0,25 de la dimensió mínima de la peça que es formigona amb les excepcions següents: - Lloses superiors de sostres, amb TMA < 0,4 del gruix mínim - Peces d'execució molt curosa i elements en els que l'efecte de la paret de l'encofrat sigui reduït (sostres encofrats a una sola cara), amb TMA < 0,33 del gruix mínim Quan el formigó passi entre vàries armadures, l’àrid gruixut serà el mínim valor entre el primer punt i el segon del paràgraf anterior. Tot el granulat ha de ser d'una mida inferior al doble del límit més petit aplicable a cada cas. Contingut de matèria orgànica (UNE-EN 1744-1): Color mé s clar que el patró Fins que passen pel tamís 0,063 (UNE-EN 933-2): - Per a graves calcàries i granítiques: <= 1,5% en pes - Granulats, reciclats de formigó o prioritariament naturals: < 3% - Per a granulats reciclats mixtos: < 5% L’índex de llenques per a un granulat gruixut segons UNE-EN 933-3: <= 35% Material retingut pel tamís 0,063 (UNE_EN 933-2) i que sura en un líquid de pes específic 20 kN/m3 (UNE EN 1744-1): - Granulats naturals <= 1% en pes Compostos de sofre expressats en SO3 i referits a granulat sec (UNE-EN 1744-1): - Granulats naturals: <= 1% en pes - Granulats d’escòries siderúrgiques: <= 2% en pes - Granulats reciclats mixtos: <= 1% en pes - Granulats amb sulfurs de ferro oxidables en forma de pirrotina: <= 0,1% en pes - Altres granulats: <= 0,4% en pes Sulfats solubles en àcids, expressats en SO3 i referits a granulat sec (UNE-EN 1744-1): - Granulats naturals: <= 0,8% en pes - Granulats d’escòries siderúrgiques: <= 1% en pes Clorurs expressats en Cl- i referits a granulat sec (UNE-EN 1744-1): - Formigó armat o en massa amb armadura de fissuració: <= 0,05% en massa - Formigó pretesat: <= 0,03% en massa Ió clor total aportat per components d'un formigó no pot superar: - Pretensat: <= 0,2% pes de ciment - Armat: <= 0,4% pes de ciment - En massa amb armadura de fissuració: <= 0,4% pes de ciment Contingut de pirites o d'altres sulfurs: 0% Contingut d'ió Cl-:


12

- Granulats reciclats mixtos: < 0,06% El contingut de matèria orgànica que sura en un líquid de pes específic 2 segons la UNE-EN 1744-1(Apart.) 14.2 serà <= 1% per a granulats gruixuts. Contingut de materials no petris (roba, fusta, paper...): - Granulats reciclats provinents de formigó o mixtos: < 0,5% - Altres granulats: Nul Contingut de restes d'asfalt: - Granulat reciclat mixt o provinent de formigó: < 0,5% - Altres granulats: Nul Reactivitat: - Àlcali-sílici o àlcali-silicat (Mètode químic UNE 146-507-1 EX o Mètode accelerat UNE 146-508 EX): Nul·la - Àlcali-carbonat (Mètode químic UNE 146-507-2): Nul·la Estabilitat (UNE-EN 1367-2): - Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic: <= 18% Resistència a la fragmentació segons UNE-EN 1097-2 (Assaig de los Ángeles): - Granulats gruixuts naturals: <= 40 Absorció d'aigua: - Granulats gruixuts naturals (UNE-EN 1097-6): < 5% - Granulats reciclats provinents de formigó: < 10% - Granulats reciclats mixtos: < 18% - Granulats reciclats prioritariament naturals: < 5% Pèrdua de pes amb cinc cicle de sulfat de magnesi segons UNE-EN 1367-2: - Granulats gruixuts naturals: <= 18% Els àrids no han de presentar reactivitat potencial amb els àlcalis del formigó. Per a comprovar-ho, s’ha de realitzar en primer lloc un anàlisi petrogrà fic, per a obtenir el tipus de reactivitat que, en el seu cas, puguin presentar. Si d’aquest estudi es dedueix la possibilitat de reactivitat àlcali – sílice o àlcali – silicat, s’ha de realitzar l’assaig descrit a l'UNE 146.508 EX. Si el tipus de reactivitat potencial és àlcali – carbonat, s’ha de realitzar l’assaig descrit a l'UNE 146.507 EX Part 2. Els àrids no han de ser reactius amb el ciment. No s’utilitzaran à rids procedents de roques toves, friables, poroses, etc., ni els que continguin nòduls de guix, compostos ferrosos, sulfurs oxidables, etc, en quantitats superiors a les contemplades a l'EHE GRAVA PER A DRENATGES: El granulat ha de ser procedent d’un jaciment natural, del matxuqueig de roques naturals, o del reciclatge d’enderrocs. No ha de presentar restes d’argila, margues o altres materials estranys. La mida màxima dels grànuls ha de ser de 76 mm (tamí s 80 UNE) i el garbellat ponderal acumulat pel tamís 0,08 UNE ha de ser <= 5%. La composició granulomètrica ha de ser fixada explícitament per la DF segons les característiques del terreny per drenar i del sistema de drenatge. Plasticitat: No plàstic Coeficient de desgast (assaig "Los Ángeles" UNE-EN 1097-2): <= 40 Equivalent de sorra (UNE-EN 933-8): > 30 Condicions generals de filtratge: - F15/d85: < 5 - F15/d15: < 5 - F50/d50: < 5 (Fx = grandària superior de la fracció x% en pes del material filtrant, dx = grandària superior de la proporció x% del terreny a drenar) A més, el coeficient d’uniformitat del filtre ha de ser: - F60/F10: <20 Condicions de la granulometria en funció del sistema previst d’evacuació de l’ aigua: - Per a tubs perforats: F85/Diàmetre de l’orifici: > 1 - Per a tubs amb juntes obertes: F85/ Obertura de la junta: > 1,2 - Per a tubs de formigó porós: F85/d15 de l’àrid del tub: > 0,2 - Si es drena per metxinals: F85/ diàmetre del metxinal: > 1


13

Quan no sigui possible trobar un material granular d’aquestes condicions es faran filtres granulars compostos de vàries capes. La més gruixuda es col·locarà al costat del sistema d’evacuació. Aquesta complirà les condicions de filtre respecte a la següent i així successivament fins arribar al replè o al terreny natural. Es podrà recórrer a l’ús de filtres geotèxtils. Quan el terreny natural estigui constituït per materials amb graves i boles a efectes del compliment de les condicions anteriors, s’atendrà únicament a la corba granulomètrica de la fracció del mateix inferior a 25 mm. Si el terreny no és cohesiu i està compost per sorra fina i llims, el material drenant haurà de complir, a més de les condicions generals de filtre, la condició: F15 > 1 mm. Si el terreny natural és cohesiu, compacte i homogeni, sense restes de sorra o llims, les condicions de filtre 1 i 2 s’ han de substituir per: 0,1 mm > F15 > 0,4 mm En els drens cecs, el material de la zona permeable central haurà de complir les següents condicions: - Mida màxima de l’àrid: Entre 20 mm i 80 mm - Coeficient d’uniformitat: F60/F10 < 4 Si s'utilitza granulats reciclats s’ha de comprovar que l'inflament (assaig CBR (NLT-111)) sigui inferior al 2% (UNE 103502). 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE CONDICIONS GENERALS: Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions. Cada remesa de grava s’ha de descarregar en una zona ja preparada de sòl sec Les graves de tipus diferents s’han d’ emmagatzemar per separat Els àrids s’ emmagatzemaran de tal manera que quedin protegits contra la contaminació, i evitant la seva possible segregació, sobretot durant el seu transport. Es recomana emmagatzemar-los sota cobert per evitar els canvis de temperatura del granulat. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI GRAVA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS: Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08). UNE-EN 12620:2003 Áridos para hormigón. GRAVA PER A PAVIMENTS: * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) GRAVA PER A DRENATGES: Orden de 21 de junio de 1965 por la que se aprueba la Instrucción de la Dirección General de Carreteras 5.1.IC «Drenaje» que figura como anejo a esta Orden. Orden de 14 de mayo de 1990 por la que se aprueba la Instrucción de carreteras 5.2-IC: Drenaje superficial 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ: L’entrega de granulat a l’obra ha d’anar acompanyada d’ un full de subministrament proporcionat pel subministrador, en el que hi han de constar com a mínim les següents dades: - Identificació del subministrador - Número del certificat de marcatge CE o indicació d’autoconsum - Número de sèrie de la fulla de subministrament - Nom de la cantera o planta subministradora en cas de material reciclat - Data del lliurament


14

- Nom del peticionari - Designació de l’àrid segons l’article 28.2 de l'EHE - Quantitat de granulat subministrat - Identificació del lloc de subministrament El fabricant ha de proporcionar la informació relativa a la granulometria i a les toleràncies de l’àrid subministrat. El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d’avaluació de conformitat aplicable, d’ acord amb el que disposa l’apartat 7.2.1 del CTE: - Productes per a carreteres i altres treballs d'obres públiques i edificació de Funcio: Aplicacions que exigeixen requisits de seguretat molt estrictes*. * Requisits que han de ser definits per lleis, reglaments i normes administratives nacionals de cada estat membre, - Productes per a edificació, fabricació de productes de formigó prefabricat, carreteres i altres treballs d'obres públiques de Funcio: Aplicacions que exigeixen requisits de seguretat molt estrictes*. * Requisits que han de ser definits per lleis, reglaments i normes administratives nacionals de cada estat membre: - Sistema 2+: Declaració de conformitat del fabricant i Certificació de Control de la Producció en Fàbrica - Productes per a edificació, fabricació de productes de formigó prefabricat, carreteres i altres treballs d'obres públiques de Funcio: Aplicacions que no exigeixen requisits de seguretat molt estrictes*. * Requisits que han de ser definits per lleis, reglaments i normes administratives nacionals de cada estat membre, - Productes per a carreteres i altres treballs d'obres públiques i edificació de Funcio: Aplicacions que no exigeixen requisits de seguretat molt estrictes*. * Requisits que han de ser definits per lleis, reglaments i normes administratives nacionals de cada estat membre: - Sistema 4: Declaració de conformitat del fabricant El símbol de marcatge de conformitat CE s’ha d’estampar d’acord amb la Directiva 93/68CE i ha d’estar visible sobre el producte o sobre etiqueta, embalatge o documentació comercial i ha d’anar acompanyat de la següent informació: - Número d’identificació de l’organisme de certificació - Nom o marca d’identificació i direcció del fabricant - Les dues últimes xifres de l’any d’impressió del marcatge - Referència a la norma (UNE-EN 12620) - Descripció del producte (nom genèric, material, ús previst) - Designació del producte - Informació de les característiques essencials aplicables A la documentació del marcatge haurà d’indicar: - Nom del laboratori que ha realitzat els assajos - Data d’emissió del certificat - Garantia de que el tractament estadístic és l’exigit en el marcatge - Estudi de fins que justifiqui experimentalment el seu ús, en el cas que hi hagi à rids que no compleixen amb l’article 28.4.1. L’àrid reciclat ha d’incloure en la seva documentació: - Naturalesa del material - Planta productora de l’àrid i empresa transportista de la runa - Presència d’impureses - Detalls de la seva procedència - Altre informació que resulti rellevant El subministrador de granulats procedents de reciclatge, ha d'aportar la documentació que garanteixi el compliment de les especificacions establertes a la norma EHE-08, si el material s’ha d’utilitzar en la confecció de formigons. OPERACIONS DE CONTROL: Els àrids han de disposar del marcatge CE, de tal manera que la comprovació de la seva idoneïtat per al seu ús es farà mitjanç ant un control documental del marcatge per tal de determinar el compliment de les especificacions del projecte i de l’article 28 de l'EHE.


15

En el cas d’àrids d’ autoconsum, el Constructor o el Subministrador ha d’aportar un certificat d’assaig, de com a màxim tres mesos d’antiguitat, realitzat en un laboratori de control dels contempl ats en l’article 78.2.2.1 de l'EHE, que verifiqui el compliment de les especificacions de l’àrid subministrat respecte l’ article 28 de l'EHE. La DF ha de pode r valorar el nivell de garantia del distintiu, i en cas de no disposar de suficient informació, podrà determinar l’execució de comprovacions mitjançant assaigs. La DF, a més, ha de valorar si realitzar una inspecció a la planta de fabricació, a poder ser, abans del subministra de l’à rid, per comprovar la idoneïtat per a la seva fabricació. En cas necessari, la DF ha de poder realitzar els assaigs següents per a verificar la conformitat de les especificacions: - Índex de llenques (UNE-EN 933-3). - Terrossos d’argila (UNE 7133) - Partícules toves (UNE 7134) - Coeficient de forma (UNE EN 933-4) - Material retingut p el garbell 0.063 UNE (UNE EN 933-2) i que sura en un líquid de pes específic 2 (UNE EN 1744-1). - Compostos de sofre (SO3)- respecte al granulat sec (UNE-EN 1744-1). - Contingut en ió clor Cl- (UNE-EN 1744-1) - Assaig petrogràfic - Reactivitat potencial amb els àlcalis del ciment (UNE 146-507 i UNE 146-508). - Estabilitat, resistència a l’atac del sulfat magnèsic (UNE-EN 1367-2). - Absorció d’aigua (UNE-EN 1097-6). - Resistència al desgast Los Angeles (UNE-EN 1097-2). - Assaig d’identificació per raigs X. - Assaig granulomètric (UNE-EN 933-2) OPERACIONS DE CONTROL EN GRAVA PER A DRENATGES: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Inspecció visual del material i recepció del certificat de procedè ncia i qualitat corresponent. - Abans de començar el reblert, quan hagi canvi de procedè ncia del material, o cada 2000 m3 durant la seva execució, es realitzaran els següents assaigs d’identificació del material: - Assaig granulomètric del material filtrant (UNE EN 933-1) - Assaig granulomètric del material adjacent (UNE 103101) - Desgast de "Los Ángeles" (UNE EN 1097-2) S’ha de demanar un certificat de procedència del material, que en el cas d’à rids naturals ha de contenir: - Classificació geològica - Estudi de morfologia - Aplicacions anteriors - Assaigs d’identificació del material CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s’han de realitzar segons les instruccions de la DF i la norma EHE. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN GRAVA PER A DRENATGES: S’han de seguir les instruccions de la DF i els criteris de les normes de procediment indicades en cada assaig. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: No s’acceptarà la grava que no compleixi totes les especificacions indicades al plec. Si la granulometria no s’ajusta a la utilitzada per a l’establiment de les dosificacions aprovades, s’hauran de projectar i aprovar noves fórmules de treball. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIÓ EN CAS D’ INCOMPLIMENT EN GRAVA PER A DRENATGES: Els resultats dels assaigs d’identificació han de complir estrictament les especificacions indicades, en cas contrari, no s’ha d’autoritzar l’ús del material corresponent en l’execució del reblert. B037 - TOT-U 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0372000.


16

1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Material granular de granulometria contínua, utilitzat com capa de ferm. S'han considerat els tipus següents: - Tot-u natural - Tot-u artificial CARACTERÍSTIQUES GENERALS: El tipus de material utilitzat ha de ser l'indicat a la DT o en el seu defecte el que determini la DF. La composició granulomètrica ha de ser l'adequada al seu ús i ha de ser la que es defineix a la partida d'obra en què intervingui o, si no hi consta, la que estableixi explícitament la DF. A la vegada, els grànuls han de tenir forma arrodonida o polièdrica, i h an de ser nets, resistents i de granulometria uniforme. No ha de ser susceptible de cap tipus de meteorització o alteració física o quí mica apreciable sota les condicions possibles més desfavorables. No ha de donar lloc, amb l’aigua, a dissolucions que puguin afectar a estructures, a d’ altres capes de ferm, o contaminar el sòl o corrents d’aigua. Els materials no han de tenir terrossos d'argila, marga, matèria orgànica, ni d'altres matèries extranyes que puguin afectar la durabilitat de la capa . TOT-U NATURAL: Es considera tot-u natural el material granular, de granulometria contínua, que s’utilitza com a capa de ferm . Els materials que el formin procediran de graver es o dipòsits naturals, sòls naturals o de mes cla d’ambdós. La DF ha de determinar la corba granulomètrica del granulat entre un dels següents fusos:

┌────────────────────────────────────────────────┐ │ │ Tamisatge ponderal acumulat (%) │ │Tamís UNE-EN│────────────────────────────────── │ │ 933-2 (mm) │ ZN40 ZN25 ZN20 │ │────────────│───────────────────────────────────│ │ 50 │ 100 -- -- │ │ 40 │ 80-95 100 -- │ │ 25 │ 60-90 75-95 100 │ │ 20 │ 54-84 65-90 80-100 │ │ 8 │ 35-63 40-68 45-75 │ │ 4 │ 22-46 27-51 32-61 │ │ 2 │ 15-35 20-40 25-50 │ │ 0,500 │ 7-23 7-26 10-32 │ │ 0,250 │ 4-18 4-20 5-24 │ │ 0.063 │ 0-9 0-11 0-11 │ └────────────────────────────────────────────────┘

La fracció retinguda pel tamís 0.063 mm (UNE-EN 933-2) ha de ser inferior a 2/3 a la fracció retinguda pel tamís 0,250 mm (UNE-EN 933-2). Coeficient de desgast "Los Angeles" (UNE-EN 1097-2): - Categoria de trànsit pesat T00 a T2: > 35 - Categoria de trànsit pesat T3, T4 i vorals: > 40 Equivalent de sorra (UNE-EN 933-8): - T00 a T1: > 35 - T2 a T4 i vorals de T00 a T2: > 30 - Vorals de T3 i T4: > 25 Per a capes granulars per a l’assentament de canonades: > 30 Plasticitat (UNE 103104): - Trànsit T00 a T3: No plàstic - T4: - Límit líquid (UNE 103103): < 25 - Índex de plasticitat (UNE 103104): < 6 - Vorals sense pavimentar:


17

- Límit líquid (UNE 103103): < 30 - Índex de plasticitat (UNE 103104): < 10 - Per a capes granulars per a l’assentament de canonades: - Límit líquid (UNE 103103): < 25 - Índex de plasticitat (UNE 103104): < 6 TOT-U ARTIFICIAL: El tot-u artificial ha d’estar compost de granulats procedents de la trituració, total o parcial, de pedra de cantera o de grava natural. Es pot utilitzar material granular reciclat de residus de la construcció o demolicions, provenint d’una planta autoritzada legalment per al tractament d’aquests residus. En obres de carreteres només es podrà utilitzar a les categories de tràfic pesat T2 a T4. Per al trànsit tipus T2 a T4 es podran utilitzar àrids reciclats, siderúrgics, subproductes i productes inerts de rebuig, sempre que compleixin amb les prescripcions tècniques exigides. La DF ha de determinar la corba granulomètrica del granulat per utilitzar, que ha d'estar continguda dins d'un dels fusos següents:

┌────────────────────────────────────────────────┐ │ │ Tamisatge ponderal acumulat (%) │ │Tamís UNE-EN│────────────────────────────────── │ │ 933-2 (mm) │ ZA25 ZA20 ZAD20 │ │────────────│───────────────────────────────────│ │ 40 │ 100 -- -- │ │ 25 │ 75-100 100 100 │ │ 20 │ 65-90 75-100 65-100 │ │ 8 │ 40-63 45-73 30-58 │ │ 4 │ 26-45 31-54 14-37 │ │ 2 │ 15-32 20-40 0-15 │ │ 0,500 │ 7-21 9-24 0-6 │ │ 0,250 │ 4-16 5-18 0-4 │ │ 0,063 │ 0-9 0-9 0-2 │ └────────────────────────────────────────────────┘

La fracció retinguda pel tamís 0.063 mm (UNE-EN 933-2) ha de ser inferior a 2/3 a la fracció retinguda pel tamís 0,250 mm (UNE-EN 933-2). Índex de llenques (UNE-EN 933-3): < 35 Coeficient de desgast "Los Angeles" (UNE-EN 1097-2): - Trànsit T0 a T2: < 30 - T3, T4 i vorals: < 35 Per a materials reciclats procedents de ferms de carretera o demolicions: - Trànsit de T00 a T2: > 40 - Trànsit T3, T4 i vorals: > 45 Per a capes granulars per a l’assentament de canonades: > 40 Equivalent de sorra (UNE-EN 933-8): - T00 a T1: > 40 - T2 a T4 i vorals de T00 a T2: > 35 - Vorals de T3 i T4: > 30 Plasticitat: - Trànsit T00 a T4: No plàstic - Vorals sense pavimentar: - Límit líquid (UNE 103103): < 30 - Índex de plasticitat (UNE 103104): < 10 Coeficient de neteja (Annex C de l'UNE 146130): < 2 Si el material prové de reciclatge d’ enderrocs (condicions addicionals): - Inflament (NLT-111): < 2% - Contingut de materials petris: >= 95% - Contingut de restes d’asfalt: < 1% en pes - Contingut de fusta: < 0,5% en pes Composició química: - Compostos de sofre (SO3) (UNE EN 1744-1) en el cas que el material estigui en contacte amb capes tractades amb ciment: < 0,5 % - A la resta: < 1%


18

Si s’utilitza àrid siderúrgic d’acereries, haurà de complir: - Expansivitat (UNE EN 1744-1): < 5% Si s’utilitza àrid siderúrgic d’alt forn, haurà de complir: - Desintegració per silicat bicàlcic o per ferro (UNE EN 1744-1): Nul 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden FOM/891/2004, de 1 de marzo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes, relativos a firmes y pavimentos. * Orden FOM/3460/2003, de 28 de noviembre, por lo que se aprueba la norma 6.1-IC Secciones del firme, de la Instrucción Técnica de Carreteras. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ OPERACIONS DE CONTROL: Abans de començar l’obra, quan hagi canvi de procedè ncia del material, o amb la freqüència indicada durant la seva execució, es realitzaran els següents assaigs d’identificació del material: - Per a cada 1000 m3 o fracció diària i sobre 2 mostres: - Assaig granulomètric (UNE EN 933-1), - Assaig d’equivalent de sorra (UNE EN 933-8) - I en el seu cas, assaig de blau de metilè (UNE EN 933-9) - Per a cada 5000 m3, o 1 cada setmana si el volum executat és menor: - Determinació dels límits d’Atterberg (UNE 103103 i UNE 103104) - Assaig Próctor Modificat (UNE 103501) - Humitat natural (UNE EN 1097-5) - Per a cada 20000 m3 o 1 cop al mes si el volum executat és menor: - Coeficient de desgast de "Los Angeles" (UNE-EN 1097-2) - Coeficient de neteja (Annex C, UNE 146130), cada 1500 m3, o cada 2 dies si el volum executat és menor. El Director de les obres podrà reduir a la meitat la freqüè ncia dels assaigs si considera que els materials són suficientment homogenis, o si en el control de recepció de la unitat acabada s’han aprovat 10 lots consecutius. OPERACIONS DE CONTROL EN TOT-U ARTIFICIAL: Abans de començar l’obra, quan hagi canvi de procedè ncia del material, o amb la freqüència indicada durant la seva execució, es realitzaran els següents assaigs d’identificació del material: - Per a cada 5000 m3, o 1 cada setmana si el volum executat és menor: - Índex de llenques (UNE EN 933-3) - Partícules triturades (UNE EN 933-5 CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: S’han de seguir les instruccions de la DF i els criteris de les normes de procediment indicades en cada assaig. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: Els resultats dels assaigs d’identificació han de complir estrictament les especificacions indicades, en cas contrari, no s’autoritzarà l’ús del material corresponent.


19

B05 - AGLOMERANTS I CONGLOMERANTS B051 - CIMENTS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0512401. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Conglomerant hidràulic format per diferents materials inorgànics finament dividits que, amassats amb aigua, formen una pasta que, mitjançant un procés d'hidratació , endureix i un cop endurit conserva la seva resistència i estabilitat fins i tot sota l'aigua. S'han considerat els ciments regulats per la norma RC-08 amb les característiques següents: - Ciments comuns (CEM) - Ciments d'aluminat de calci (CAC) - Ciments blancs (BL) - Ciments resistens a l'aigua de mar (MR) CARACTERÍSTIQUES GENERALS: En el cas de que el material s'utilitzi en obra pú blica, l'acord de Govern de la Generalitat de Catalunya de 9 de juny de 1998, exigeix que els materials siguin de qualitat certificada o puguin acreditar un nivell de qualitat equivalent, segons les normes apli cables als estats membres de la Unió Europea o de l'Associació Europea de Lliure Canvi. També en aquest cas, es procurarà que els esmentats materials disposin de l'etiqueta ecològica europea, regulada en el Reglament 880/1992/CEE o bé altres distintius de la Comunitat Europea. Ha de ser un material granular molt fi i estadísticament homogeni en la seva composició. El ciment ha de ser capaç, si es dosifica i barreja adequadament amb aigua i granulats, de produir un morter o un formigó que conservi la seva traballabilitat en un te mps prou llarg i assolir, al final de períodes definits, els nivells especificats de resistència i mantenir estabilitat de volum a llarg termini. No ha de tenir grumolls ni principis d'aglomeració. En activitats manuals en les que hi hagi risc de contacte amb la pell i d’acord amb l’establert a l’ Ordre Presidencial 1954/2004 de 22 de juny, no s’han d’utilitzar o comercialitzar ciments amb un contingut de crom (VI) superior a dos parts per milió del pes sec del ciment. CIMENTS COMUNS (CEM): Estaran subjectes al marcatge CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre, 1328/1995 de 28 de juliol i 956/2008 de 6 de juny. Els components han de complir els requisits especificats en el capítol 5 de la norma UNE-EN 197-1. Tipus de ciments: - Ciment Pòrtland: CEM I - Ciment Pòrtland amb addicions: CEM II - Ciment Pòrtland amb escòries de forn alt: CEM III - Ciment putzolànic: CEM IV - Ciment compost: CEM V Alguns d’aquests tipus es divideixen en subtipus, segons el contingut de l’addició o barreja d’addicions presents en el ciment. Segons aquest contingut creixent els subtipus poden ser A, B o C. Addicions del clinker pòrtland (K): - Escòria de forn alt: S - Fum de sílice: D - Putzolana natural: P - Putzolana natural calcinada: Q - Cendra volant Sicília: V


20

- Cendra volant calcària: W - Esquist calcinat: T - Filler calcari L: L - Filler calcari LL: LL Relació entre denominació i designació dels ciments comuns segons el tipus, subtipus i addicions:

┌──────────────────────────────────────────────────────┐ │ Denominació │ Designació │ │───────────────────────────────────────│──────────────│ │ Ciment pòrtland │ CEM I │ │───────────────────────────────────────│──────────────│ │ Ciment pòrtland amb escòria │ CEM II/A-S │ │ │ CEM II/B-S │ │───────────────────────────────────────│──────────────│ │ Ciment pòrtland amb fum de sílice │ CEM II/A-D │ │───────────────────────────────────────│──────────────│ │ Ciment pòrtland amb Putzolana │ CEM II/A-P │ │ │ CEM II/B-P │ │ │ CEM II/A-Q │ │ │ CEM II/B-Q │ │───────────────────────────────────────│──────────────│ │ Ciment pòrtland amb cendres │ CEM II/A-V │ │ volants │ CEM II/B-V │ │ │ CEM II/A-W │ │ │ CEM II/B-W │ │───────────────────────────────────────│──────────────│ │ Ciment pòrtland amb esquist │ CEM II/A-T │ │ calcinat │ CEM II/B-T │ │───────────────────────────────────────│──────────────│ │ Ciment pòrtland amb filler │ CEM II/A-L │ │ calcari │ CEM II/B-L │ │ │ CEM II/A-LL │ │ │ CEM II/B-LL │ │───────────────────────────────────────│──────────────│ │ Ciment pòrtland mixt │ CEM II/A-M │ │ │ CEM II/B-M │ │───────────────────────────────────────│──────────────│ │ Ciment amb escòries de │ CEM III/A │ │ forn alt │ CEM III/B │ │ │ CEM III/C │ │───────────────────────────────────────│──────────────│ │ Ciment putzolànic │ CEM IV/A │ │ │ CEM IV/B │ │───────────────────────────────────────│──────────────│ │ Ciment compost │ CEM V/A │ │ │ CEM V/B │ └──────────────────────────────────────────────────────┘

En ciments pòrtland mixtos CEM II/A-M i CEM II/B-M, en ciments putzolànics CEM IV/A i CEM IV/B i en ciments compostos CEM V/A i CEM V/B els components principals a més del clinker han de ser declarats a la designació del ciment. La composició dels diferents ciments comuns ha de ser l’especificada al capítol 6 de la norma UNE-EN 197-1. Els ciments comuns han de complir les exigències mecàniques, físiques, químiques i de durab ilitat especificades al capítol 7 de la norma UNE-EN 197-1. CIMENTS D'ALUMINAT DE CALÇ (CAC): Ciment obtingut per una mescla de materials aluminosos i calcàris. Estaran subjectes al marcatge CE de conformitat amb el que disposa el Reial Decret 956/2008 de 6 de juny. Han de complir les exigències mecàniques, físiques i químiques especificades a UNE-EN 14647. CIMENTS BLANCS (BL):


21

Han d’estar subjectes al Reial Decret 1313/1988 i seran aquells definits a la norma UNE 80305 i homòlegs de les normes UNE-EN 197-1 (ciments comuns) i UNE-EN 413-1 (ciments de ram de paleta) que compleixin amb l’especificació de blancor. Índex de blancor (UNE 80117): >= 85 D’acord amb el Real Decret 1313/1988 de 28 d’octubre i L’ Ordre Ministerial de 17 de gener de 1989, han de portar el Certificat de Conformitat amb Requisits Reglamentaris (CCRR). La composició, així com les prescripcions mecàniques, físiques, quí miques i de durabilitat que han de complir els ciments comuns blancs són les mateixes que les especificades per als ciments comuns a la norma UNE-EN 197-1. La composició, així com les prescripcions mecàniques, físiques i químiques que ha de complir el ciment blanc de ram de paleta (BL 22,5 X) són les mateixes que les especificades per al ciment homòleg a la norma UNE-EN 413-1. CIMENTS RESISTENTS A L'AIGUA DE MAR (MR): D’acord amb el Real Decret 1313/1988 de 28 d’octubre i L’ Ordre Ministerial de 17 de gener de 1989, han de portar el Certificat de Conformitat amb Requisits Reglamentaris (CCRR). Relació entre denominació i designació dels ciments resistents a l’aigua de mar segons el tipus, subtipus i addicions:

┌──────────────────────────────────────────────────────┐ │ Denominació │ Designació │ │───────────────────────────────────────│──────────────│ │ Ciment pòrtland │ I │ │───────────────────────────────────────│──────────────│ │ Ciment pòrtland amb escòria │ II/A-S │ │ │ II/B-S │ │───────────────────────────────────────│──────────────│ │ Ciment pòrtland amb fum de sílice │ II/A-D │ │───────────────────────────────────────│──────────────│ │ Ciment pòrtland amb Putzolana │ II/A-P │ │ │ II/B-P │ │───────────────────────────────────────│──────────────│ │ Ciment pòrtland amb cendres │ II/A-V │ │ volants │ II/B-V │ │───────────────────────────────────────│──────────────│ │ Ciment amb escòries de │ III/A │ │ forn alt │ III/B │ │ │ III/C │ │───────────────────────────────────────│──────────────│ │ Ciment putzolànic │ IV/A │ │ │ IV/B │ │───────────────────────────────────────│──────────────│ │ Ciment compost │ CEM V/A │ └──────────────────────────────────────────────────────┘

Les especificacions generals en quan a composició i a exigències mecàniques, físiques, quí miques i de durabilitat que han de complir són les corresponents als ciments comuns homòlegs de la norma UNE-EN 197-1. Han de complir els requisits addicionals especificats al capítol 7.2 de la norma UNE 80303-2. 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: de manera que no s'alterin les seves característiques. Si el ciment es subministra a granel s'ha d'emmagatzemar en sitges. Si el ciment es subministra en sacs, s'han d'emmagatzemar en un lloc sec, ventilat, protegit de la intempè rie i sense contacte directe amb la terra, de manera que no s'alterin les seves condicions. Temps màxim d'emmagatzematge dels ciments: - Classes 22,5 i 32,5: 3 mesos - Classes 42,5 : 2 mesos - Classes 52,5 : 1 mes


22

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 1313/1988, de 28 de octubre, por el se declara obligatoria la homologación de los cementos para la fabricación de hormigones y morteros para todo tipo de obras y productos prefabricados. Orden de 17 de enero de 1989 por la que se establece la certificación de conformidad a normas como alternativa de la homologación de los cementos para la fabricación de hormigones y morteros para todo tipo de obras y productos prefabricados. Real Decreto 1630/1992, de 29 de diciembre, por el que se dictan disposiciones para la libre circulación de productos de construcción, en aplicación de la Directiva 89/106/CEE. Real Decreto 1328/1995, de 28 de julio, por el que se modifica, en aplicación de la Directiva 93/68/CEE, las disposiciones para la libre circulación de productos de construcción, aprobadas por el Real Decreto 1630/1992, de 29 de diciembre. Real Decreto 956/2008, de 6 de junio, por el que se aprueba la Instrucción para la Recepción de Cementos (RC-08). UNE-EN 197-1:2000 Cemento. Parte 1: Composición, especificaciones y criterios de conformidad de los cementos comunes. UNE-EN 14647:2006 Cemento de aluminato de calcio. Composición, especificaciones y criterios de conformidad. UNE 80305:2001 Cementos blancos. UNE 80303-2:2001 Cementos con características adicionales. Parte 2: Cementos resistentes al agua de mar. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN CIMENTS COMUNS (CEM) I CIMENTS DE CALÇ (CAC): El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d’avaluació de conformitat aplicable, d’ acord amb el que disposa l’apartat 7.2.1 del CTE: - Productes per a preparació de formigó, morter, beurades i altres mescles per a construcció i per a la fabricació de productes de construcció, - Productes per a elaboració de formigó, morter, pasta i altres mescles per a construcció i per a la fabricació de productes de construcció: - Sistema 1+: Certificació de Conformitat CE El símbol normalitzat del marcatge CE ha d’ anar acompanyat de la següent informació com a mínim: - el número identificador del organisme certificador que ha intervingut en el control de producció - nom o marca distintiva d’identificació i adreça enregistrada del fabricant - número del certificat CE de conformitat - les dues últimes xifres de l’any en que el fabricant va posar el marcatge CE - indicacions que permetin identificar el producte així com les seves característiques i prestacions declarades atenent a les seves especificacions tècniques - referència a la norma armonitzada corresponent - designació normalitzada del ciment indicant el tipus, subtipus (segons els components principals) i classe resistent - en el seu cas, informació addicional referent al contingut de clorurs, al límit superior de pèrdua per calcinació de cendra volant i/o additiu emprat Sobre el mateix embalatge, el marcatge CE es pot simplificar, i inclourà com a mínim:


23

- el símbol normalitzat del marcatge CE - en el seu cas, el número del certificat CE de conformitat - nom o marca distintiva d’identificació i adreça enregistrada del fabricant - els dos últims dígits de l’any en que el fabricant va posar el marcatge - referència al número de la norma harmonitzada corresponent En aquest cas, la informació complerta del marcatge o etiquetat CE haurà d’apareixer també a l’albarà o documentació que acompanya al lliurament. A l'albarà hi han de figurar les dades següents: - número de referència de la comanda - nom i adreça del comprador i punt de destí del ciment - identificació del fabricant i de l’empresa de subministrament - designació normalitzada del ciment subministrat conforme a la instrucció RC-08 - quantitat que es subministra - en el seu cas, referència a los dades de l’etiquetat corresponent al marcatge CE - data de subministrament - identificació del vehicle que el transporta CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN CIMENTS BLANCS (BL) I CIMENTS RESISTENTS A L’AIGUA DE MAR (MR): A l'albarà hi han de figurar les dades següents: - número de referència de la comanda - nom i adreça del comprador i punt de destí dels ciment - identificació del fabricant i de l’adreça de subministrament - designació normalitzada del ciment subministrat segons el Reial Decret 956/2008 de 6 de juny - contrasenya del Certificat de Conformitat amb els Requisits Reglamentaris - quantitat que es subministra - identificació del vehicle que transporta el ciment - en el seu cas, l’etiquetatge corresponent al marcatge CE En el cas de ciments envasats, aquests han de mostrar als seus envasos la següent informació: - nom o marca identificativa i adreça complerta del fabricant i de la fàbrica - designació normalitzada del ciment subministrat segons el Reial Decret 956/2008 de 6 de juny - contrasenya del Certificat de Conformitat amb els Requisits Reglamentaris - dates de fabricació i d’envasat (indicant setmana i any) - condicions específiques aplicables a la manipulació i utilització del producte El fabricant ha de facilitar, si li demanen, les dades següents: - Inici i final d'adormiment - Si s'han incorporat additius, informació detallada de tots ells i dels seus efectes OPERACIONS DE CONTROL: La recepció del ciment haurà d’incloure al menys , dues fases obligatòries: - Una primera fase de comprovació de la documentació - Una segona fase d'inspecció visual del subministrament Es pot donar una tercera fase, si el responsable de recepció ho considera oportú, de comprovació del tipus i classe de ciment i de les característiques físiques químiques i mecàniqu es mitjançant la realització d’assaigs d'identificació i, si es el cas, d’assaigs complementaris. Per a la primera fase, al iniciar el subministrament el Responsable de recepció ha de comprovar que la documentació es la requerida. Aquesta documentació estarà compresa per: - Albarà o full de subministrament. - Etiquetatge - Documents de conformitat, com pot ser el marcatge CE o bé la Certificació de Conformitat del Reial Decret 1313/1988 - Pel cas dels ciments no subjectes al marcatge CE, el certificat de garantia del fabricant signat. - Si els ciments disposen de distintius de qualitat, caldrà també la documentació precisa de reconeixements del distintiu.


24

En la segona fase, un cop superada la fase de control documental, cal sot metre el ciment a una inspecció visual per comprovar que no ha patit alteracions o barreges indesitjades. La tercera fase s’activarà quan es pugui preveure possibles defectes o en el cas que el Responsable així ho estableixi per haver donat resultats no conformes en les fases anteriors o per haver detectat defectes en l’ú s de ciments d’anteriors remeses. En aquest supòsit es duran terme, abans de començar l’obra i cada 200 t de ciment de la mateixa designació i procedència durant l’execució, assaigs d’acord amb l’establer en els Annexes 5 i 6 de la RC-08. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Les mostres es prendran segons l’indicat en la RC-08. Per a cada lot de control sotmès a assaig s’extrauran tres mostres, una per tal de realitzar els assaigs de comprovació de la composició, l’altra per als assaigs físics, mecànics i químics i l’altra per a ser conservada preventivament. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: A efectes de la fase primera, no s’aprovarà l’ús de ciments els quals el etiquetatge i la documentació no es correspongui amb el ciment sol·licitat, quan la documentació no estigui completa i quan no es reuneixin tots els requisits establerts. A efectes de la segona fase, no s’aprovarà l’ú s de ciments que presentin símptomes de meteorització rellevant, que contingui cossos estranys i que no resulti homogènia en el seu aspecte o color. A efectes de la tercera fase, no s’aprovarà l’ús de ciments que no compleixin els criteris establerts en l’apartat A5.5 de la RC-08. Quan no es compleixi alguna de les prescripcions del ciment assajat, es rep etiran els assaigs per duplicat, sobre dues mostres obtingudes de l’acopi existent a obra. S’acceptarà el lot únicament si els resultats obtinguts en les dues mostres són satisfactoris. B06 - FORMIGONS DE COMPRA B065 - FORMIGONS ESTRUCTURALS PER ARMAR 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B065E76B. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Formigó amb o sense addicions (cendres volants o fum de sílice), elaborat en una central formigonera legalment autoritzada d'acord amb el títol 4t. de la llei 21/1992 de 16 de juliol d'indústria i el Real Decret 697/1995 de 28 d'abril. CARACTERÍSTIQUES DELS FORMIGONS D'ÚS ESTRUCTURAL: Els components del formigó, la seva dosificació, el procés de fabricació i el transport han d'estar d'ac ord amb les prescripcions de l'EHE-08. La designació del formigó fabricat en central es pot fer per propietats o per dosificació i s'expressarà, com a mínim, la següent informació: - Consistència - Grandària màxima del granulat - Tipus d'ambient al que s'exposarà el formigó - Resistència característica a compressió per als formigons designats per propietats - Contingut de ciment expressat en kg/m3, per als formigons designats per dosificació - La indicació de l'ús estructural que ha de tenir el formigó: en massa, armat o pretesat La designació per propietats s’ha de fer d'acord amb el format: T-R/C/TM/A - T: Indicatiu que serà HM per al formigó en massa, HA pel formigó armat, i HP per al formigó pretesat


25

- R: Resistència característica a compressió, en N/mm2 (20-25-30-35-40-45-50-55-60-70-80-90-100) - C: Lletra indicativa del tipus de consistència: L Líquida, F fluida, B tova, P plàstica i S seca - TM: Grandària màxima del granulat en mm. - A: Designació de l'ambient al que s'exposarà el formigó En els formigons designats per propietats, el subministrador ha d'establir la composició de la mescla del formigó, garantint al peticionari les característiques especificades de grandària màxima del granulat, consistència i resistència característica, així com les limitacions derivades del tipus d'ambient especificat (contingut de ciment i relació aigua/ciment). En els formigons designats per dosificació, el peticionari es responsable de la congruència de les característiques especificades de grandària màxima del granulat, consistencia i contingut en ciment per metre cúbic de formigó, i el subministrador les haurà de garantir, indicant també, la relació aigua/ciment que ha emprat. En els formigons amb característiques especials o d'altres de les especificades a la designació , les garanties i les dades que el subministrador hagi d'aportar, s’han d’especificar abans de l'inici del subministrament. El formigó ha de complir amb les exigè ncies de qualitat que estableix l'article 37.2.3 de la norma EHE-08. Si el formigó està destinat a una obra amb armadures pretesades, podrà contindre cendres volants sense que aquestes excedeixin el 20% del pes del ciment, i si es tracta de fum de silici no podrà excedir el 10% Si el formigó està destinat a obres de formigó en massa o armat, la DF pot autoritzar l'u s de cendres volants o fum de silici per la seva confecció. En estructures d'edificació, si s'utilitzen cendres volants no han de superar el 35% del pes del ciment. Si s'utilitza fum de silici no ha de superar el 10% del pes del ciment. La quantitat mínima de ciment s’especifica a l’article 37.3.2 de la norma EHE-08 La central que subministri formigó amb cendres volants realitzarà un control sobre la producció segons l’art. 30 de la norma EHE-08 i ha de posar els resultats de l’anàlisi a l’abast de la DF, o disposarà d’un distintiu de qualitat oficialment reconegut Les cendres volants han de complir en qualsevol cas les especificacions de la norma UNE_EN 450. Els additius hauran de ser del tipus que estableix l’article 29.2 de l'EHE-08 i complir l'UNE EN 934-2 En cap cas la proporció en pes de l'additiu no ha de superar el 5% del pes del ciment utilitzat. Classificació dels formigons per la seva resistència a compressió: - Si fck <= 50 N/mm2 , resistència standard - Si fck > 50 N/mm2 , alta resistència Si no es disposa més que de resultats a 28 dies d’edat, es podran admetre com a valors de resistència a j dies d’edat els valors resultants de la fórmula segü ent: - fcm (t) = ßcc(t)·fcm - ßcc = exp{s [1 – (28/t)1/2]} (on Fcm: Resistència mitja a compressió a 28 dies, ßcc: coeficient que depèn de l’edat del formigó, t: edat del formigó en dies, s: c oeficient en funció del tipus de ciment (= 0,2 per a ciments d’alta resistència i enduriment rà pid (CEM 42,5R, CEM 52,5R), = 0,25 per a ci ments normals i d’enduriment ràpid (CEM 32,5R, CEM 42,5), = 0,38 per a ciments d’enduriment lent (CEM 32,25))). Valor mínim de la resistència: - Formigons en massa >= 20 N/mm2 - Formigons armats o pretesats >= 25 N/mm2 Tipus de ciment: - Formigó en massa: Ciments comuns excepte els tipus CEM II/A-Q, CEM II/B-Q, CEM II/A-W, CEM II/B-W, CEM II/A-T, CEM II/B-T i CEM III/C (UNE-EN 197-1), Ciments per a usos especials ESP VI-1 (UNE 80307)


26

- Formigó armat : Ciments comuns excepte els tipus CEM II/A-Q, CEM II/B-Q, CEM II/A-W, CEM II/B-W, CEM II/A-T, CEM II/B-T, CEM III/C i CEM V/B (UNE-EN 197-1) - Formigó pretesat : Ciments comuns tipus CEM I, CEM II/A-D, CEM II/A-V, CEM II/A-P i CEM II/A-M(V,P) (UNE-EN 197-1) - Es considera inclòs dins dels ciments comuns els ciments blancs (UNE 80305) - Es consideren inclosos els ciments de característiques addicionals com els resistents als sulfats i/o a l'aigua de mar (UNE 80303-1 i UNE 80303-2), i els de baix calor d'hidratació (UNE-EN 14216) Classe del ciment: 32,5 N Densitats dels formigons: - Formigons en massa (HM): - 2.300 kg/m3 si fck <=50 N/mm2 - 2.400 kg/m3 si fck > 50 N/mm2 - Formigons armats i pretensats (HA-HP): 2500 kg/m3 El contingut mínim de ciment ha d'estar d'acord amb les prescripcions de la norma EHE-08, en funció de la classe d'exposició (taula 37.3.2.a). La quantitat mínima de ciment considerant el tipus d'exposició més favorable ha de ser: - Obres de formigó en massa: >= 200 kg/m3 - Obres de formigó armat: >= 250 kg/m3 - Obres de formigó pretesat: >= 275 kg/m3 - A totes les obres: <= 500 kg/m3 La relació aigua/ciment ha d'estar d'acord amb les prescripcions de la norma EHE-08, en funció de la classe d'exposició (taula 37.3.2.a). La relació aigua/ciment considerant el tipus d'exposició més favorable ha de ser: - Formigó en massa: <= 0,65 - Formigó armat: <= 0,65 - Formigó pretesat: <= 0,60 Assentament en el con d'Abrams (UNE EN 12350-2): - Consistència seca: 0 - 2 cm - Consistència plàstica: 3 - 5 cm - Consistència tova: 6 - 9 cm - Consistència fluida: 10-15 cm - Consistència líquida: 16-20 cm La consistència (L) líquida només es podrà aconseguir mitjançant additiu superfluidificant Ió clor total aportat per components d'un formigó no pot superar: - Pretensat: <= 0,2% pes de ciment - Armat: <= 0,4% pes de ciment - En massa amb armadura de fissuració: <= 0,4% pes de ciment Quantitat total de fins (sedàs 0,063) al formigó, corresponents als granulats i al ciment: - Si l’aigua és standard: < 175 kg/m3 - Si l’aigua és reciclada: < 185 kg/m3 Toleràncies: - Assentament en el con d'Abrams: - Consistència seca: Nul - Consistència plàstica o tova: ± 1 cm - Consistència fluida: ± 2 cm - Consistència líquida: ± 2 cm FORMIGONS PER A PILOTS FORMIGONATS "IN SITU" Tamany màxim del granulat. El més petit dels segü ents valors: - <= 32 mm - <= 1/4 separació entre barres d’acer longitudinals Dosificacions de pastat: - Contingut de ciment: - Formigons abocats en sec: >= 325 kg/m3 - Formigons submergits: >= 375 kg/m3 - Relació aigua-ciment (A/C): < 0,6


27

- Contingut de fins d <0,125 (ciment inclòs): - Granulat gruixut d > 8 mm: >= 400 kg/m3 - Granulat gruixut d <= 8 mm: >= 450 kg/m3 Consistència del formigó: ┌────────────────────────────────────────────────────────────┐ │ Assentament con │ Condicions │ │ d’Abrams(mm) │ d’ús │ │------------------------------------------------------------│ │ 130 <= H <= 180 │ - Formigó abocat en sec │ │ H >= 160 │ - Formigó bombejat, submergit o │ │ │ abocat sota aigua amb tub tremie │ │ H >= 180 │ - Formigó submergit, abocat sota │ │ │ fluid estabilitzador amb tub tremie │ └────────────────────────────────────────────────────────────┘ El formigó ha de tenir la docilitat i fluïdesa adequada, i aquests valors s’ han de mantenir durant tot el procés de formigonat, per tal d’evitar embussos als tubs de formigonar. FORMIGON S PER A PANTALLES FORMIGONADES "IN SITU" Contingut mímin de ciment en funció de la grandària màxima del granulat: ┌──────────────────────────┐ │ Grandària │ Contingut │ │ màxima del │ mínim de │ │ granulat(mm) │ ciment(kg)│ │------------------------- │ │ 32 │ 350 │ │ 25 │ 370 │ │ 20 │ 385 │ │ 16 │ 400 │ └──────────────────────────┘ Grandària màxima del granulat. El més petit dels següents valors: - <= 32 mm - <= 1/4 separació entre barres d’acer longitudinals Dosificacions de pastat: - Contingut de ciment en pantalles contínues de formigó armat : - Formigons abocats en sec: >= 325 kg/m3 - Formigons submergits: >= 375 kg/m3 - Relació aigua-ciment: 0,45 < A/C < 0,6 - Contingut de fins d <=0,125 mm (ciment inclòs): - Granulat gruixut D <= 16 mm: <= 450 kg/m3 - Granulat gruixut D > 16 mm: = 400 kg/m3 - Assentament al con d'Abrams: 160 < A < 220 mm El formigó ha de tenir la docilitat i fluïdesa adequada, i aquests valors s’ han de mantenir durant tot el procés de formigonat, per tal d’evitar embussos als tubs de formigonar. FORMIGÓ PER A PAVIMENTS La fabricació del formigó no es podrà iniciar fins que la DF no hagi aprovat la fórmula de treball i el corresponent tram de prova (apartat d’execució). Aquesta fórmula inclourà: - La identificació i proporció ponderal (en sec) de cada fracció d’àrid a la mescla. - La granulometria de la mescla d’àrids per a ls tamisos 40 mm; 25 mm; 20 mm; 12,5 mm; 8 mm; 4 mm; 2 mm; 1 mm; 0,500 mm; 0,250 mm; 0,125 mm; i 0,063 mm UNE EN 933-2. - La dosificació de ciment, aigua i, si és el cas de cada additiu, referides a la mescla total. - La resistència característica a flexotracció a 7 i a 28 dies. - La consistència del formigó fresc, i si és el cas, el contingut d’aire ocluït. El pes total de partícules que passen pel tamís 0,125 mm UNE EN 933-2 no serà major de 450 kg/m3, inclòs el ciment. Contingut de ciment: >= 300 kg/m3 Relació aigua/ciment: <= 0,46 Assentament en el con d'Abrams (UNE 83313): 2 - 6 cm


28

Proporció d’aire ocluït (UNE 83315): <= 6% En zones sotmeses a nevades o gelades serà obligatò ria la utilització d’un inclusor d’aire, i en aquest cas, la proporció d’aire ocluit en el formigó fresc no serà inferior al 4,5 % en volum. Toleràncies: - Assentament en el con d'Abrams: ± 1 cm 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: En camions formigonera. El formigó ha d'arribar a l'obra sense alteracions en les seves característiques, formant una barreja homogènia i sense haver iniciat l'adormiment. Queda expressament prohibit l'addició al formigó de qualsevol quantitat d'aigua o altres substàncies que puguin alterar la composició original. Emmagatzematge: No es pot emmagatzemar. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08). PILOT S I PANTALLES FORMIGONADES "IN SITU" Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural DB-SE. FORMIGÓ PER A PAVIMENTS Orden FOM/891/2004, de 1 de marzo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes, relativos a firmes y pavimentos. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ: El subministrador ha de lliurar amb cada càrrega un full on constin, com a mínim, les dades següents: - Identificació del subministrador - Número de sèrie de la fulla de subministrament - Data i hora de lliurament - Nom de la central de formigó - Identificació del peticionari - Quantitat de formigó subministrat - Formigons designats per propietats d’acord a l’art. 39.2 de l'EHE-08, indicant com a mínim: - Resistència a la compressió - Tipus de consistència - Grandària màxima del granulat - Tipus d'ambient segons la taula 8.2.2 de l'EHE-08 - Formigons designats per dosificació d’acord a l’art. 39.2 de l'EHE-08, indicant com a mínim: - Contingut de ciment per m3 - Relació aigua/ciment (amb 0,02 de tolerància) - Tipus, classe i marca del ciment - Contingut en addicions - Contingut en additius


29

- Tipus d'additiu segons UNE_EN 934-2, si n'hi ha - Procedència i quantitat de les addicions o indicació que no en té - Identificació del ciment, additius i addicions - Designació específica del lloc de subministrament - Identificació del camió i de la persona que fa la descàrrega - Hora límit d'us del formigó OPERACIONS DE CONTROL EN FORMIGÓ ESTRUCTURAL: Determinació de la dosificació (si és el cas) mitjançant assaigs previs de laboratori. Per a cada dosificació estudiada es realitzaran 3 series de 4 provetes, procedents de 3 pastades fabricades a la central. 2 provetes s’assajaran a compressió i les altres 2 a l’assaig de penetració d’aigua. Assaigs característics de comprovació de la dosificació aprovada. Per a cada tipus de formigó es realitzaran 6 sèries de 2 provetes que s’ assajaran a compressió a 28 dies, segons UNE EN 12390-3. No seran necessaris aquests assaigs si el formigó procedeix de central certificada, o es disposa de suficient experiència en el seu ús. Abans del inici de l’obra, i sempre que sigui necessari segons l’article 37.3.3 de la norma EHE-08, es realitzarà l’assaig de la fondària de penetració d’aigua sota pressió, segons UNE EN 12390-8. Inspeccions no periòdiques a la planta per tenir constància que es fabrica el formigó amb la dosificació correcte. Per a totes les amassades es durà a terme el corresponent control de les condicions de subministrament. Control estadí stic de la resistència (EHE-08): Per a formigons se nse distintiu de qualitat, es realitzaran lots de control de com a màxim: - Volum de formigonament: <= 100 m3 - Elements o grups d’elements que treballen a compressió: - Temps de formigonament <= 2 setmanes; superfície construïda <= 500 m2; Nombre de plantes <= 2 - Elements o grups d’elements que treballen a flexió: - Temps de formigonament <= 2 setmanes; superfície construïda <= 1000 m2; Nombre de plantes <= 2 - Massissos: - Temps de formigonament <= 1 setmana El número de lots no serà inferior a 3. Totes les pastades d’un lot procediran del mateix subministrador, i tindran la mateixa dosificació. En cas de disposar d’ un distintiu oficialment reconegut, es podr an augmentar els valors anteriors multiplicant-los per 2 o per 5, en funció del nivel l de garantia per al que s’ ha efectuat el reconeixement, conforme a l’article 81 de l'EHE-08 . Control 100x100 (EHE-08): Serà d’aplicació a qualsevol estructura, sempre que es faci abans del subministrament del formigó. La conformitat de la resistència es comprova determinant la mateixa en totes les pastades sotmeses a control i calculant el valor de la resistència caracterí stica real. Control indirecte de la resistència (EHE-08): Només es podrà aplicar en formigons que disposin d’un distintiu de qualitat oficialment reconegut i que s’utilitzin en: - Elements d’edificis de vivendes d’una o dues plantes, amb llums inferiors a 6,00 metres - Elements d’edificis de vivendes de fins a 4 plantes, que treballin a flexió, amb llums inferiors a 6,00 metres Haurà de complir, a més, que l’ambient sigui I o II, i que en el projecte s’hagi adoptat una resistència de càlcul a compressió Fcd no superior a 10 N/mm2. La DF podrà eximir la realització dels assaigs característics de dosificació quan el formigó que es vagi a subministrar estigui en possessió d’un distintiu de qualitat oficialment reconegut, o quan es disposi d’ un certificat de dosificació amb una antiguitat màxima de 6 mesos. OPERACIONS DE CONTROL EN FORMIGÓ PER A PAVIMENTS: Determinació de la fórmula de treball. Per a cada dosificació analitzada es realitzarà: - Confecció de 2 sèries de 2 provetes, segons la norma UNE 83301. Per a cada sèrie es determinarà la consistència (UNE 83313), la resistència a flexotracció a 7 i a 28 dies (UNE 83305) i, si és el cas, el contingut d’aire ocluit (UNE EN 12350-7). Si la resistència mitja a 7 dies resultés superior al 80% de l’especificada a 28 dies, i no s’haguessin obtingut resultats del contingut d’ aire ocluït i de la consistència fora dels límits establerts, es podrà procedir a la realització d’un tram de prova amb aquest formigó.


30

En cas contrari, s’haurà d’ esperar als 28 dies i s’introduiran les modificacions necessàries en la dosificació, i es repetiran els assaigs de resistència. Control de fabricació i recepció. - Inspecció no sistemàtica a la planta de fabricació del formigó - Per a cada fracció d’àrid, abans de l’entrada al mesclador, es realitzaran amb la freqüència indicada, els següents assaigs: - Com a mínim 2 cops al dia, 1 pel matí i un altre per la tarda: - Assaig granulomè tric (UNE-EN 933-1) - Equivalent de sorra de l’àrid fi (UNE EN 933-8) - Terrossos d’argila (UNE 7133) - Índex de llenques de l’àrid gros (UNE EN 933-3) - Proporció de fins que passen pel tamís 0,063 mm (UNE EN 933-2) - Com a mínim 1 cop al mes, i sempre que es canviï de procedè ncia el subministrament: - Coeficient de Los Ángeles de l’àrid gros (UNE EN 1097-2) - Substàncies perjudicials (EHE) - Sobre una mostra de la mescla d’àrids es realitzarà cada dia un assaig granulomè tric (UNE EN 933-1) - Comprovació de l’exactitud de les bàscules de dosificació un cop cada 15 dies. - Inspecció visual del formigó en cada element de transport i comprovació de la temperatura. - Recepció del full de subministrament del formigó, per a cada partida. - Es controlaran com a mínim 2 cops al dia (matí i tarda): - Contingut d’aire ocluït en el formigó (UNE 83315) - Consistència (UNE 83313) - Fabricació de provetes per a assaig a flexotracció (UNE 83301) CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN FORMIGÓ ESTRUCTURAL: Els controls s’han de realitzar segons les instruccions de la DF i la norma EHE. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN FORMIGÓ PER A PAVIMENTS: Es seguiran els criteris que en cada cas, indiqui la DF. Cada sèrie de provetes es prendrà d’amassades diferents. Quan s’indica una freqüència temporal de 2 assaigs per dia, es realitzarà un pel mati i l’altre per la tarda. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’ INCOMPLIMENT, EN FORMIGÓ ESTRUCTURAL: No s’ha d’acceptar el subministrament de formigó que no arribi identificat segons les condicions del plec. Control estadístic: La conformitat del lot en relació a la resistència es comprovarà a partir dels valors mitjos dels resultats obtinguts sobre 2 provetes agafades de cada una de les N pastades controlades d’acord amb: - Resistència característica especificada en projecte Fck (N/mm2): <= 30 - Formigons amb distintius de qualitat oficialment reconeguts conforme a l’article 81 de l'EHE-08: N >= 1 - Altres casos: N >= 3 - Resistència característica especificada en projecte Fck (N/mm2): >= 35 i <= 50 - Formigons amb distintius de qualitat oficialment reconeguts conforme a l’article 81 de l'EHE-08: N >= 1 - Altres casos: N >= 4 - Resistència característica especificada en projecte Fck (N/mm2): >= 50 - Formigons amb distintius de qualitat oficialment reconeguts conforme a l’article 81 de l'EHE-08: N >= 2 - Altres casos: N >= 6 La presa de mostres es realitzarà aleatòriament entre les pastades de l’ obra sotmesa a control. Un cop efectuats els assaigs, s’ordenaran els valors mitjos, xi, de les determinacions de resistència obtingudes per a cadascuna de les N pastades controlades: x1 <= x2 <= ... <= xn En els casos en que el formigó estigui en possessió d’un distintiu de qualitat oficialment reconegut, s’acceptarà quan xi >= fck. A més, es considerarà com un control d’identificació, per tant els criteris d’acceptació en aquest cas tenen per objecte comprovar la pertinença del formigó del lot a una producció molt controlada, amb una resistència certificada i estadí sticament avaluada amb un nivell de garantia molt exigent. Si el formigó no disposa de distintiu, s’acceptarà si:


31

f(x) = x – K2rN >= fck on: - f(x) Funció d’acceptació - x Valor mig dels resultats obtinguts en les N pastades assajades - K2 Coeficient: Coeficient: - Número de pastades: - 3 pastades: K2 1,02; K3: 0,85 - 4 pastades: K2 0,82; K3: 0,67 - 5 pastades: K2 0,72; K3: 0,55 - 6 pastades: K2 0,66; K3: 0,43 - rN: Valor del recorregut mostral definit com a: rN = x (N) – x (1) - x(1): Valor mínim dels resultats obtinguts en les últimes N pastades - x(N): Valor màxim dels resultats obtinguts en les últimes N pastades - fck: Valor de la resistència característica especificada en el projecte Si el formigó no disposa de distintiu, però es fabrica de forma contínua a central d’obra o són subministrats de forma contínua per la mateixa central de formigó preparat, en els que es controlen a l’obra mé s de 36 pastades del mateix formigó, s’acceptarà si: f(x(1)) = x(1) – K3s35* >= fck. On: s35* Desviació típica mostral, corresponent a les últimes 35 pastades Quan la consistència s’hagi definit pel seu tipus, segons l’art. 31.5, s’acceptarà el formigó si la mi tjana aritmètica dels dos valors obtinguts està compresa dins del interval corresponent. Si s’ha definit pel seu assentament, s’acceptarà el formigó quan la mitjana dels dos valors estigui compresa dins de la tolerància exigida. El incompliment d’aquests criteris suposarà el rebuig de la pastada. Control 100x100: Per a elements fabricats amb N pastades, el valor de la fc,real correspon a la resistència de la pastada que, un cop ordenades les N determinacions de menor a major, ocupa el lloc n=0,05 N, arrodonint-se n per excés. Si el nú mero de pastades a controlar és igual o inferior a 20, fc,real serà el valor de la resistència de la pastada més baixa trobada a la sèrie. S’acceptarà quan: fc,real >= fck Control indirecte: S’acceptarà el formigó subministrat quan es compleixi a la vegada que: - Els resultats dels assaigs de consistència compleixen amb els apartats anteriors - Es manté la vigència del distintiu de qualitat del formigó durant la totalitat del subministrament - Es manté la vigència del reconeixement oficial del distintiu de qualitat INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT EN FORMIGÓ PER A PAVIMENTS: - Interpretació dels assaigs característics: Si la resistència característica a 7 dies resulta superior al 80 % de l’especificada a 28 dies, i els resultats del contingut d’ aire ocluit i de la consistència es troben dins dels límits establerts, es podrà iniciar el tram de prova amb el formigó corresponent. En cas contrari, s’haurà d’esperar als resultats a 28 dies i, en el seu cas, s’ introduiran els ajustos necessaris a la dosificació, repetint-se els assaigs característics. - Interpretació dels assaigs de control de resistència: El lot s’accepta si la resistència característica a 28 dies és superior a l’exigida. En altre cas: - Si fos inferior a ella, però no al seu 90%, el Contractista podrà escollir entre acceptar les sancions previstes en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars, o sol·licitar la realització d’assaigs d’informació. Aquestes sancions no podran ser inferiors a l’aplicació d’una penalització al preu unitari del lot , la quantia de la qual sigui igual al doble de la merma de resistència, expressades ambdues en proporció. - Si està per sota del 90 %, es realitzaran, a càrrec del contractista, els corresponents assaigs d’informació. - Assaigs d’informació: Abans dels 54 dies d’acabada l’estesa del lot, s’extrauran 6 testimonis cilíndrics (UNE 83302) que s’assajaran a tracció indirecta (UNE 83306) a edat de 56 dies. La conservació dels testimonis durant les 48 hores anteriors a l’assaig es realitzarà segons la norma UNE 83302. El valor mig dels resultats dels assaigs d’informació del lot es compararan amb el resultat mig corresponent al tram de prova. El lot s’accepta si la resistència mitjana del lot és superior. En cas d’ incompliment, cal distingir tres casos:


32

- Si fos inferior a ell, però no al seu 90%, s’ aplicaran al lot les sancions previstes en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars. - Si fos inferior al seu 90%, però no al se u 70%, el Director de les Obres podrà aplicar les sancions previstes en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars, o bé ordenar la demolició del lot i la seva reconstrucció, a càrrec del Contractista. - Si fos inferior al seu 70% es demolirà el lot i e s reconstruirà, a càrrec del Contractista. Les sancions referide s no podran ser inferiors a l’aplicació d’una penalit zació al preu unitari del lot, la quantia del qual sigui igual al doble de la merma de resistència, expressades ambdues en proporció. La resistència de cada pastada a una determinada edat, es determinarà com a mitjana de les resistències de les provetes fabricades amb un formigó de la pastada en qüestió i assajades a l’edat determinada. A partir de la mínima resistència obtinguda en qualsevol pastada del lot, es podrà estimar la característica multiplicant aquella per un coeficient donat per la taula següent: Coeficient (En funció del nombre de sèries que formen el lot): - 2 sèries: 0,88 - 3 sèries: 0,91 - 4 sèries: 0,93 - 5 sèries: 0,95 - 6 sèries: 0,96 Quan l’assentament en el con d’Abrams no s’ ajusti als valors especificats a la fórmula de treball, es rebutjarà el camió controlat. B06N - FORMIGONS D'ÚS NO ESTRUCTURAL 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B06NN14C. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Formigons que no aporten responsabilitat estructural a la construcció, però col·laboren a millorar la durabilitat del formigó estructural (formigons de neteja) o aporten el volum necessari d’un material resistent per a conformar la geometria requerida per un fi concret. S'han considerat els materials següents: - Formigons de neteja, destinats a evitar la contaminació de les armadures i la dessecació del formigó estructural al procés d’abocat - Formigó no estructural destinat a conformar volums de material resistent CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Els ciments que es poden utilitzar en formigó no estructural són: - Prefabricats no estructurals: Ciments comuns excepte CEM II/A-Q, CEM II/B-Q, CEM II/A-W, CEM II/B-W, CEM II/A-T, CEM II/B-T, CEM III/C - Formigons de neteja i replens de rases: Ciments comuns - Altres formigons executats a l’obra: Ciment per a usos especials ESP VI-1 i ciments comuns excepte CEM II/A-Q, CEM II/B-Q, CEM II/A-W, CEM II/B-W, CEM II/A-T, CEM II/B-T, CEM III/C Els àrids a utilitzar poden ser sorres i graves rodades o procedents de matxuqueig, o escòries siderúrgiques adequades. S’ha de poder utilitzar fins a un 100 % d’àrid gros reciclat, sempre que compleixi amb les especificacions de l’annex 15 de l'EHE-08 amb respecte a les condicions físico-mecàniques i als requisits químics. S’hauran d’utilitzar additius reductors d’aigua, ja que els formigons d’ús no estructural contenen poc ciment. Els components del formigó, la seva dosificació, el procés de fabricació i el transport han d'estar d'ac ord amb les prescripcions de l'EHE-08. El control dels components s’ha de realitzar d’acord als àmbits 0101, 0521, 0531, 0701 i 1011.


33

Els formigons de neteja han de tenir una dosificació mínima de 150 kg/m3 de ciment. La mida màxima del granulat es recomanable sigui inferior a 30 mm. Es tipificaran de la manera següent: HL-150/C/TM, on C = consistència i TM= mida màxima del granulat. Els formigons no estructurals han de tenir una resistència característica mínima de 15 N/mm2, i es recomanable que l a mida màxima del granulat sigui inferior a 40 mm. Es tipificaran HNE-15/C/TM, on C= consistència i TM = mida màxima del granulat. S’ha d’utilitzar preferentment, formigó de resistència 15 N/mm2 , tret que la DF indiqui el contrari. En cap cas la proporció en pes de l’additiu no ha de superar el 5% del pes del ciment utilitzat. Si s’utilitzen cendres volants no han de superar el 35% del pes del ciment. Classe resistent del ciment: >= 32,5 Contingut de ciment: >= 150 kg/m3 Assentament en el con d'Abrams (UNE EN 12350-2): - Consistència seca: 0 - 2 cm - Consistència plàstica: 3 - 5 cm - Consistència tova: 6 - 9 cm Toleràncies: - Assentament en el con d'Abrams: - Consistència seca: Nul - Consistència plàstica o tova: ± 1 cm Toleràncies respecte de la dosificació: - Contingut de ciment, en pes: ± 3% - Contingut de granulats, en pes: ± 3% - Contingut d’aigua: ± 3% - Contingut d’additius: ± 5% - Contingut d’addicions: ± 3% 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: En camions formigonera. El formigó ha d'arribar a l'obra sense alteracions en les seves característiques, formant una barreja homogènia i sense haver iniciat l'adormiment. Queda expressament prohibit l'addició al formigó de qualsevol quantitat d'aigua o altres substàncies que puguin alterar la composició original. Emmagatzematge: No es pot emmagatzemar. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08). 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ: El subministrador ha de lliurar amb cada càrrega un full on constin, com a mínim, les dades següents: - Identificació del subministrador - Número del certificat de marcatge CE,o identificació d’autoconsum - Nom de la central de formigó - Identificació del peticionari - Data i hora de lliurament


34

- Quantitat de formigó subministrat - Designació del formigó d’acord amb l’annex 18 de l' EHE, indicant el tipus (HL- per a formigons de neteja i HNE- per a formigons no estructurals), la resistència a compressió o la dosificació de ciment, la consistència i la mida màxima del granulat. - Dosificació real del formigó incloent com a mínim la informació següent: - Tipus i contingut de ciment - Relació aigua ciment - Contingut en addicions, si es el cas - Tipus i quantitat d’additius - Tipus d'additiu segons UNE_EN 934-2, si n'hi ha - Identificació del ciment, additius i addicions emprats - Identificació del lloc de subministrament - Identificació del camió que transporta el formigó - Hora límit d’ús del formigó OPERACIONS DE CONTROL: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Aprovació de la dosificació presentada pel contractista - Control de les condicions de subministrament. - Comprovació de la consistència (con d’Abrams) (UNE-EN 12350-2) - Inspeccions no periòdiques a la planta per tenir constància que es fabrica el formigó amb la dosificació correcta. La DF ha de poder eximir la realització dels assaigs característics de dosificació quan el formigó que es vagi a subministrar estigui en possessió d’un distintiu de qualitat oficialment reconegut, o quan es disposi d’un certificat de dosificació amb una antiguitat màxima de 6 mesos. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s’han de realitzar segons les instruccions de la DF i la norma EHE. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: La dosificació proposada ha de garantir la resistència exigida al plec de condicions. No s’ha d’acceptar el subministrament de formigó que no arribi identificat segons les condicions del plec. Quan la consistència s’hagi definit pel seu tipus, segons l’art. 31.5, s’ac ceptarà el formigó si la mitjana aritmètica dels dos valors obtinguts està compresa dins del interval corresponent. Si s’ha definit pel seu assentament, s’acceptarà el formigó quan la mitjana dels dos valors estigui compresa dins de la tolerància exigida. El incompliment d’aquests criteris suposarà el rebuig de la pastada. B07 - MORTERS DE COMPRA B071 - MORTERS AMB ADDITIUS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0710250,B0710150. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Barreja d'un o més conglomerants minerals amb granulats triats i additius especials. S'han considerat els tipus següents: - Morter adhesiu - Morter sintètic de resines epoxi - Morter refractari - Morter polimèric de ciment amb resines sintètiques i fibres - Morter de ram de paleta


35

El morter d'anivellament és una barreja de granulats fins, ciment i additius orgànics, que en afegir-li aigua forma una pasta fluida per escampar sobre terres existents i fer una capa de 2 a 5 mm de gruix de superfície plana i horitzontal amb acabat porós. El morter refractari és un morter de terres refractàries i aglomerant específic per a resistir altes temperatures, utilitzat per a la col·locació de maons refractaris a forns, llars de foc, etc. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: No ha de tenir grumolls ni principis d'aglomeració. ADHESIU PER A RAJOLES CERÀMIQUES: Mescla de conglomerants càrregues minerals i additius orgà nics que donen com a resultat una pasta adequada per a fixar revestiments ceràmics en terres i parets situats en exterior o interior. S'han considerat els tipus següents: - Adhesiu cimentós (C): Mescla de conglomerants hidràulics, additius orgànics i cà rregues minerals, que s’han de barrejar amb aigua just abans d’utilitzar-se. - Adhesiu en dispersió (D): Mescla de conglomerant orgànic en forma de polímer en dispersió aquosa, additius orgànics i càrregues minerals, que es presenta llesta per a ser utilitzada. - Adhesiu de resines reactives (R): Mescla de resines sintètiques, additius orgànics i càrregues minerals que el seu enduriment resulta d’una reacció química, poden presentar-se en forma d’un o més components. S’han considerat les classes següents, en funció de les caracterí stiques addicionals: - 1: Normal - 2. Millorat (compleix amb els requisits per a les característiques addicionals) - F: D’adormiment ràpid - T: Amb lliscament reduït - E: Amb temps obert perllongat (només per a adhesius cimentosos millorats i adhesius en dispersió millorats). ADHESIU CIMENTÓS (C): Característiques dels adhesius d’adormiment normal: - Adherència inicial (UNE-EN 1348): >= 0,5 N/mm2 - Adherència després d’immersió en aigua (UNE-EN 1348): >= 0,5 N/mm2 - Adherència després d’envelliment amb calor (UNE-EN 1348): >= 0,5 N/mm2 - Adherència després de cicles gel-desgel (UNE-EN 1348): >= 0,5 N/mm2 - Temps obert: adherència (EN 1346): >= 0,5 N/mm2 (després de >= 20 min) Els adhesius d’adormiment ràpid, han de complir a més: - Adherència inicial (UNE-EN 1348): >= 0,5 N/mm2 (abans de les 24 h) - Temps obert: adherència (EN 1346): >= 0,5 N/mm2 (després de >= 10 min) Característiques especials: - Lliscament (UNE-EN 1308): <= 0,5 mm Característiques addicionals: - Alta adherència inicial (UNE-EN 1348): >= 1 N/mm2 - Alta adherència després d’immersió en aigua (UNE-EN 1348): >= 1 N/mm2 - Alta adherència després d’envelliment amb calor (UNE-EN 1348): >= 1 N/mm2 - Alta adherència inicial després de cicles de gel-desgel (UNE-EN 1348): >= 1 N/mm2 - Temps obert ampliat: adherència (UNE-EN 1346): >= 0,5 N/mm2 (desprès de 30 min) ADHESIUS EN DISPERSIÓ (D): Característiques fonamentals : - Adherència inicial (UNE-EN 1324): >= 1 N/mm2 - Adherència després d’envelliment amb calor (UNE-EN 1324): >= 1 N/mm2 - Temps obert: adherència (EN 1346): >= 0,5 N/mm2 (després de >= 20 min) Característiques especials: - Lliscament (UNE-EN 1308): <= 0,5 mm Característiques addicionals: - Adherència després d’immersió en aigua (UNE-EN 1324 ): >= 0,5 N/mm2


36

- Adherència a alta temperatura (UNE-EN 1324): >= 1 N/mm2 - Temps obert ampliat: adherència (UNE-EN 1346): >= 0,5 N/mm2 (desprès de 30 min) ADHESIUS DE RESINES REACTIVES (R): Característiques fonamentals : - Adherència inicial (UNE-EN 12003): >= 2 N/mm2 - Adherència després d’immersió en aigua (UNE-EN 12003): >= 2 N/mm2 - Temps obert: adherència (EN 1346): >= 0,5 N/mm2 (després de >= 20 min) Característiques especials: - Lliscament (UNE-EN 1308): <= 0,5 mm Característiques addicionals: - Adherència després del xoc tèrmic (UNE-EN 12003): >= 2 N/mm2 MORTER SINTÈTIC DE RESINES EPOXI: El morter sintètic de resines epoxi és un morter obtingut a partir d'una mescla de granulats inerts i d'una formulació epoxi en forma de dos components bàsics: una resina i un enduridor. La formulació de l'epoxi ha de ser determinada per l’ús a que es destini el morter i la temperatura ambient i superficials del lloc on es col· loqui. Aquesta formulació ha de ser aprovada per la DF. Mida màxima del granulat: <= 1/3 del gruix mitjà de la capa de morter Mida mínima del granulat: >= 0,16 mm Proporció granulat/resina (en pes) (Q): 3 <= Q <= 7 MORTER POLIMÈRIC: El morter polimèric es un producte a base de ciment, resines sintètiques, fum de sílice i fibres de poliamida, d'alta resistència mecànica que s'utilitza per a la reparació i regularització d'elements de formigó. Granulometria: 0 - 2 mm Resistència a compressió a 28 dies : 5 - 6 kN/m2 Resistència a flexotracció a 28 dies : 90 - 120 kg/m2 MORTER DE RAM DE PALETA: Mescla formada per un o varis conglomerants inorgà nics, granulats, aigua i addicions o additius (en el seu cas), per a fàbriques d’obra ceràmica (façanes, murs, pilars, envans) com a material d’unió i rejuntat. S'han considerat els tipus següents: - Morter d’ us corrent (G): sense característiques especials - Morter per a junts i capes fines (T): Morter dissenyat amb una mida màxima del granulat menor o igual al valor que figura especificat - Morter de ram de paleta lleuger (L): Morter dissenyat que la seva densitat (endurit i sec), es inferior o igual al valor que figura especificat La classe del morter es defineix per la lletra M seguida del valor de la resistència a compressió mínima declarada pel fabricant en N/mm2. En els morters prescrits, el fabricant declararà la proporció de tots els components de la mescla, en volum o en pes. Les característiques següents han de complir amb els valors declarats pel fabricant, assajades segons la norma corresponent: - Característiques dels morters frescos: - Temps d’us (EN 1015-9) - Contingut en ions clorur (EN-EN 1015-17): <= 0,1% - Contingut en aire (EN 1015-7) o (EN 1015-6) si s’ han utilitzat granulats porosos - Característiques dels morters endurits: - Resistència a compressió (EN 1015-11) - Resistència d’unió (adhesió) (EN 1052-3) - Absorció d’ aigua (EN 1015-18) - Permeabilitat al vapor d’aigua (EN 1745) - Densitat (morter endurit i sec) (EN 1015-10) - Conductivitat tèrmica (EN 1745)


37

- Durabilitat (resistència als cicles de gel/desgel) (comprovat segons les disposicions que li siguin aplicables) - Característiques addicionals per als morters lleugers: - Densitat (UNE-EN 1015-10): <= 1300 kg/m3 - Característiques addicionals per als morters per a junts i capes fines: - Mida màxima del granulat (EN 1015-1): <= 2 mm - Temps obert o temps de correcció (EN 1015-9) - Reacció davant del foc: - Material amb contingut de matèria orgànica <= 1,0%: Classe A1 - Material amb contingut de matèria orgànica > 1,0%: Classe segon s UNE-EN 13501-1 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: en envasos tancats hermèticament. Emmagatzematge: En el seu envàs d'origen i en llocs secs, sense contacte directe amb el terra i protegit de la intempèrie, de manera que no se n'alterin les condicions inicials. Temps màxim d'emmagatzematge: - Morter adhesiu: 1 any - Morter amb resines sintètiques o morter polimèric: 6 mesos 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI ADHESIU PER A RAJOLES CERÀMIQUES: UNE-EN 12004:2001 Adhesivos para baldosas cerámicas. Definiciones y especificaciones. UNE-EN 12004/A1:2002 Adhesivos para baldosas cerámicas. Definiciones y especificaciones. MORTER DE RAM DE PALETA: UNE-EN 998-2:2004 Especificaciones de los morteros para albañilería. Parte 2: Morteros para albañilería. MORTER SEC, D’ANIVELLAMENT, REFRACTARI, POLIMÉRIC O DE RESINES: No hi ha normativa de compliment obligatori. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN ADHESIU PER RAJOLES CERÀMIQUES: El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d’avaluació de conformitat aplicable, d’ acord amb el que disposa l’apartat 7.2.1 del CTE: - Productes per a usos per a la construcció: - Sistema 3: Declaració de conformitat del fabricant i Assaig inicial de tipus A l'embalatge o a l'albarà de lliurament han de constar-hi les dades següents: - Nom del producte - Marca del fabricant i lloc d’origen - Data i codi de producció, caducitat i condicions d’emmagatzematge - Referència a la norma UNE-EN 12004 - Tipus d’adhesiu, designat segons l’apartat 6 de la norma UNE-EN 12004 - Marca CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol - Instruccions d’us: - Proporcions de la mescla


38

- Temps de maduració: interval de temps des del moment de fer la mescla i el moment en que està llest per a ser aplicat - Vida útil: interval de temps màxim en que el material pot ser utilitzat desprès de fer la mescla - Mètode d’aplicació - Temps obert - Temps que cal esperar des del rejuntat fins que es permeti la circulació - Àmbit d’aplicació CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN MORTER DE RAM DE PALETA: El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d’avaluació de conformitat aplicable, d’ acord amb el que disposa l’apartat 7.2.1 del CTE: - Productes per a murs, pilars i particions (morters dissenyats*). * Morter amb una composició i sistema de fabricació escollits pel fabricant per tal d'obtenir les propietats especificades (concepte de prestació): - Sistema 2+: Declaració de conformitat del fabricant i Certificació de Control de la Producció en Fàbrica - Productes per a murs, pilars i particions (morters prescrits*). * Morter que es fabrica en unes proporcions predeterminades i que les seves propietats depenen de les proporcions dels components que s'han declarat (concepte de recepta): - Sistema 4: Declaració de conformitat del fabricant A l'embalatge o a l'albarà de lliurament han de constar-hi les dades següents: - Referència a la norma UNE-EN 998-2 - Nom del fabricant - Codi o data de fabricació - Tipus de morter - Temps d’us - Contingut en clorurs - Contingut en aire - Proporció dels components (morters prescrits) - Resistència a compressió o classe de resistència a compressió - Resistència d’unió (adhesió) - Absorció d’aigua - Permeabilitat al vapor d’aigua - Densitat - Conductivitat tèrmica - Durabilitat - Mida màxima del granulat - Temps obert o temps de correcció - Reacció davant el foc - Marca CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN MORTER SEC, D'ANIVELLAMENT, REFRACTARI, POLIMÉRIC O DE RESINES: A l'envàs hi ha de figurar les dades següents: - Nom del fabricant o marca comercial - Instruccions d'utilització - Composició i característiques del morter OPERACIONS DE CONTROL EN MORTERS DE RAM DE PALETA: Inspecció visual de les condicions de subministrament i recepció del certificat de qualitat del fabricant, segons les exigències del plec de condicions. Abans de l’inici de l’obra, i amb freqüè ncia setmanal durant la seva execució, es comprovarà la consistència del morter mitjançant el mètode establert a l'UNE EN 1015-4, i es prepararà


39

una sèrie de 3 provetes prismà tiques de 4x4x16 cm per tal d’obtenir la resistència a compressió (UNE-EN 1015-11) CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN MORTERS DE RAM DE PALETA: Els controls es realitzaran segons les instruccions de la DF i les indicacions de la UNE-EN 1015-11. INTERPRETACIÓ DELS RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT, EN MORTERS DE RAM DE PALETA: No es podran utilitzar a l’obra morters sense el corresponent certificat de garantia del fabricant, d’ acord a les condicions exigides. El valor de resistència a compressió obtingut ha de correspondre a les especificacions de projecte: - Si resulta superior al 90% de la de projecte, s'acceptarà el lot. - Si resulta inferior al 90% s'encarregarà un càlcul estructural que determini el coeficient de seguretat del element corresponent. S'acceptarà el lot si aquest coeficient no és inferior al 90 % del previst en el projecte. B09 - ADHESIUS B090 - ADHESIUS D'APLICACIÓ UNILATERAL 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0905000. B8 - MATERIALS PER A REVESTIMENTS B89 - MATERIALS PER A PINTURES 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B89ZPE00. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Pintures, pastes i esmalts. S'han considerat els tipus següents: - Pintura a la cola: Pintura a l'aigua formada per un aglomerant a base de coles cel·lulòsiques o anilàcies i pigments resistents als àlcalis - Pintura a la calç: Dissolució en aigua, l'aglutinant i el pigment de la qual és l'hidròxid de calç o la calç apagada - Pintura al ciment: Dissolució en aigua de ciment blanc tractat i pigments resistents a l'alcalinitat - Pintura al làtex: Pintura a base de polímers vinílics en dispersió - Pintura plàstica: Pintura formada per un aglomerant a base d'un polímer sintètic, en dispersió aquosa i pigments cà rrega-estenedors resistents als àlcalis i a la intempèrie - Pintura acrílica: Pintura formada per copolímers acrílics amb pigments i càrregues inorgàniques, en una dispersió aquosa. Seca a l'aire per evaporació del dissolvent - Esmalt gras: Pintura formada per olis secants barrejats amb resines dures, naturals o sintètiques i dissolvents - Esmalt sintètic: Pintura formada per un aglomerant de resines alquídiques, soles o modificades, pigments resistents als àlcalis i a la intempèrie i additius modificadors de la brillantor. Seca a l'aire per evaporació del dissolvent - Esmalt de poliuretà d'un component: Pintura formada per un aglomerant de resines de poliuretà, soles o modificades, que catalitzen amb la humitat atmosfèrica i pigments resistents als àlcalis i a la intempèrie, dissolta en dissolvents adequats


40

- Esmalt de poliuretà de dos components: Pintura formada per copolímers de resines de poliuretà fluï dificades i pigmentades. Seca per polimerització mitjançant un catalitzador - Esmalt de poliuretà uretanat: Pintura formada per resines uretanades - Esmalt epoxi: Revestiment de resines epoxi, format per dos components: un enduridor i una resina, que cal barrejar abans de l'aplicació. Seca per reacció química dels dos components - Esmalt en dispersió acrílica: Copolímers acrílics en una emulsió aquosa - Esmalt de clorcautxú: Seca a l'aire per evaporació del dissolvent - Pasta plàstica de picar: Pintura formada per un vehicle a base d'un polímer sintètic, en dispersió aquosa i pigments càrrega-estenedors resistents als àlcalis i la intempèrie PINTURA A LA COLA: Característiques de la pel·lícula líquida: - Amb l'envàs ple i al cap de 3 minuts d'agitació (INTA 16 32 03) no ha de tenir coàguls, pells, dipòsits durs ni flotació de pigments. - Ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa o amb corró. Ha de fer có rrer la brotxa, ha de fluir, ha d'anivellar bé i ha de deixar una capa uniforme després de l’assecat - Finor de mòlta dels pigments (INTA 16 02 55): < 50 micres - Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 32A): Ininflamable - Temps d'assecatge a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29): - Al tacte: 2 h - Totalment sec: 4 h Característiques de la pel·lícula seca: - La pintura ha de ser de color estable. - Adherència (UNE 48032): <= 2 PINTURA A LA CALÇ: Un cop preparada ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa, corró o procediments neumàtics fins a l'impregnació dels porus de la superfície a tractar. Després d'assecar-se s'han d'aplicar dues capes d'acabat. Un cop seca, ha de ser resistent a la intempèrie, ha d'endurir amb la humitat i el temps i ha de tenir propietats microbicides. PINTURA AL CIMENT: Un cop preparada ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa, corró o pistola fins a l'impregnació de la superfície a tractar. Un cop seca ha de ser resistent a la intempèrie. PINTURA AL LÀTEX: Característiques de la pel·lícula líquida: - Amb l'envàs ple i al cap de 3 minuts d'agitació (INTA 16 32 03) no ha de tenir coàguls, pells, ni dipòsits durs - Un cop preparada ha de fer córrer la brotxa, ha de fluir, ha d'anivellar bé i ha de deixar una capa uniforme després de l’assecat - Temps d'assecatge a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29): - Al tacte: < 30 - Totalment sec: < 2 h Característiques de la pel·lícula seca: - Adherència (UNE 48032): <= 2 PINTURA PLÀSTICA: Característiques de la pel·lícula líquida: - La pintura continguda al seu envàs original recentment obert, no ha de presentar senyals de putrefacció, pells ni materies extranyes. - Amb l'envàs ple i sotmesa a agitació (UNE_EN 21513 i UNE 48-083) no ha de tenir coàguls, pells, dipòsits durs ni flotació de pigments - Ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa o amb corró. Ha de fer có rrer la brotxa, ha de fluir, ha d'anivellar bé i ha de deixar una capa uniforme després de l’assecat


41

- Finor de mòlta dels pigments (INTA 16 02 55): < 50 micres - Temps d’assecat a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29): - Al tacte: < 1 h - Totalment sec: < 2 h - Pes específic: - Pintura per a interiors: < 16 kN/m3 - Pintura per a exteriors: < 15 kN/m3 - Rendiment: > 6 m2/kg - Relació volum pigments + càrregues/volum pigments, pes càrregues, aglomerat sòlid (PVC): < 80% Característiques de la pel·lícula seca: - La pintura ha de ser de color estable, i per a exteriors, insaponificable. - Adherència (UNE 48032): <= 2 - Capacitat de recobriment (UNE 48-259): Relació constant >= 0,98 - Resistència al rentat (DIN 53778): - Pintura plàstica per a interiors o pasta plàstica: >= 1000 cicles - Pintura plàstica per a exteriors: >= 5000 cicles - Solidesa a la llum (NF-T-30.057): Ha de complir - Transmissió del vapor d'aigua (NF-T-30.018): Ha de complir PINTURA PLÀSTICA PER A EXTERIORS: Resistència a la immersió (UNE 48-144): No s'observen canvis o defectes Resistència a la intempèrie (DIN 18363): Ha de complir Resistència a l'abrasió (NF-T-30.015): Ha de complir Resistència a la calor (UNE 48-033): Ha de complir PINTURA ACRÍLICA: Característiques de la pel·lícula líquida: - Un cop preparada ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa, corró o procediments pneumàtics - Temps d'assecatge a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29): - Al tacte: < 4 h - Totalment sec: < 14 h Característiques de la pel·lícula seca: - La pintura ha de ser de color estable i insaponificable. - Ha de ser resistent a la intempèrie. ESMALT GRAS: Un cop preparada ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa, corró o pistola fins a la impregnació de la superfície a tractar. Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 32A): > 30°C Temps d'assecatge a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29): - Al tacte: < 1 h - Totalment sec: < 6 h Un cop sec, ha de tenir bona resistència al fregament i al rentat. ESMALT SINTÈTIC: No ha de tenir resines fenòliques (INTA 16 04 23) ni de colofonia (INTA 16 04 22). Característiques de la pel·lícula líquida: - Amb l'envàs ple i al cap de 3 minuts d'agitació (INTA 16 32 03) no ha de tenir coàguls, pells, dipòsits durs ni flotació de pigments. - Ha de tenir la consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa. Ha de fer córrer la brotxa, ha de fluir bé i ha de deixar una capa uniforme després de l'assecatge. - Finor de mòlta dels pigments (INTA 16 02 55): < 25 micres - Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 32A): > 30°C - Temps d'assecatge a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29): - Al tacte: < 3 h - Totalment sec: < 8 h


42

- Material volàtil (INTA 16 02 31): >= 70 ± 5% - Rendiment per a una capa de 30 micres: >= 5 m2/kg - Índex d'anivellament a 23 ± 2°C i 50 ± 5% HR (INTA 16 02 89): >= 5 - Índex de despreniments a 23 ± 2°C i 50 ± 5% HR (INTA 16 02 88): >= 4 Característiques de la pel·lícula seca: - La pintura ha de ser de color estable i insaponificable. - Adherència (UNE 48032): <= 2 - Ha de ser resistent a la intempèrie (INTA 16 06 02). - Envelliment accelerat (INTA 16 06 55): < 6 unitats pèrdua de lluminositat (INTA 16 02 08) - Resistència a l'abrasió (UNE 56818): Danys moderats - Esgrogueïment accelerat per colors amb reflectància aparent superior al 80% (INTA 160.603): < 0,12 ESMALT DE POLIURETÀ D'UN COMPONENT: Característiques de la pel·lícula líquida: - Amb l'envàs ple i al cap de 3 minuts d'agitació (INTA 16 32 03) no ha de tenir coàguls, pells, dipòsits durs ni flotació de pigments. - Ha de tenir la consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa. Ha de fer córrer la brotxa, ha de fluir bé i ha de deixar una capa uniforme després de l'assecatge. - Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 32A): > 30°C - Temps d'assecatge a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29): - Al tacte: < 3 h - Totalment sec: < 8 h - Índex d'anivellament a 23 ± 2°C i 50 ± 5% HR (INTA 16 02 89): >= 5 - Índex de despreniments a 23 ± 2°C i 50 ± 5% HR (INTA 16 02 88): >= 4 Característiques de la pel·lícula seca: - La pintura ha de ser de color estable i insaponificable. - Adherència (UNE 48032): <= 2 - Ha de ser resistent a la intempèrie (INTA 16 06 02). - Envelliment accelerat (INTA 16 06 05): < 6 unitats pèrdua de lluminositat (INTA 16 02 08) - Resistència a l'abrasió (UNE 56818): Danys petits - Adherència i resistència a l'impacte:

┌──────────────────────────────────────────────────────────────────────┐ │ │A les 24 h│ Al cap de 7 dies│ │─────────────────────────────────────────│──────────│─────────────────│ │Adherència al quadriculat: │ 100% │ 100% │ │Impacte directe o indirecte: │ │ │ │Bola de 12,5 des de 50 cm (INTA 160.266) │ Bé │ Ha de complir │ └──────────────────────────────────────────────────────────────────────┘

- Resistència a la càrrega concentrada en moviment (UNE 56-814): Danys moderats - Resistència a la càrrega rodant (UNE 56-815): Danys petits - Resistència a la càrrega arrossegada (UNE 56-816): Danys petits - Resistència al ratllat (UNE 48-173): Resistent - Resistència a la calor (UNE 48-033): Ha de complir - Resistència química: - A l'àcid cítric al 10%: 15 dies - A l'acid làctic al 5%: 15 dies - A l'àcid acètic al 5%: 15 dies - A l'oli de cremar: Cap modificació - Al xilol: Cap modificació - Al clorur sòdic al 20%: 15 dies - A l'aigua: 15 dies ESMALT DE POLIURETÀ DE DOS COMPONENTS: Cal barrejar els dos components abans de l'aplicació. Característiques de la pel·lícula líquida:


43

- Ha de tenir la consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa. Ha de fer córrer la brotxa, ha de fluir bé i ha de deixar una capa uniforme després de l'assecatge. - Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 32A): > 30°C - Temps d'assecatge a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29): - Al tacte: < 3 h - Totalment sec: < 8 h Característiques de la pel·lícula seca: - La pintura ha de ser de color estable i insaponificable. - Adherència (UNE 48032): <= 2 - Ha de ser resistent a la intempèrie (INTA 16 06 02). - Envelliment accelerat (INTA 16 06 55): < 6 unitats pèrdua de lluminositat (INTA 16 02 08) - Resistència a l'abrasió (UNE 56818): Danys petits - Ha de tenir bona resistència química als àcids diluïts, als hidrocarburs, les sals i als detergents. ESMALT DE POLIURETÀ URETANAT: Un cop preparada ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa, corró o pistola fins a la impregnació de la superfície a tractar. Temps d'assecatge a 20°C: 1 - 2 h Ha de tenir bona resistència a l'aigua salada i al sol. ESMALT DE DISPERSIÓ ACRÍLICA: Un cop preparada ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa, corró o pistola fins a la impregnació de la superfície a tractar. Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 32A): Ininflamable Temps d'assecatge a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29): - Al tacte: < 20 min - Totalment sec: < 1 h ESMALT DE CLORCAUTXÚ: Un cop preparada ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa o corró. Temps d'assecatge a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29): - Al tacte: < 30 min - Totalment sec: < 2 h Ha de ser resistent a l'aigua dolça i salada, als àcids i als àlcalis. ESMALT EPOXI: Un cop preparada ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa, corró o pistola. Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 29): > 30°C Temps d'assecatge a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29): - Al tacte: < 30 min - Totalment sec: < 10 h Ha de tenir bona resistència al desgast. Ha de ser resistent a l'àcid làctic 1%, acètic 10%, clorhídric 20%, cítric 30%, sosa i solucions bàsiques, als hidrocarburs (benzina, querosè) als olis animals i vegetals, a l'aigua, als detergents i a l'alcohol etílic 10%. Resistència mecànica (desprès de 7 dies de polimerització): - Tracció: >= 16 N/mm2 - Compressió: >= 85 N/mm2 Resistència a la temperatura: 80°C PASTA PLÀSTICA DE PICAR: Característiques de la pel·lícula líquida: - Amb l'envàs ple i al cap de 3 minuts d'agitació (INTA 16 32 03) no ha de tenir coàguls, pells, dipòsits durs ni flotació de pigments. - Ha de tenir una consistència adequada. - Finor de mòlta dels pigments (INTA 16 02 55): < 50 micres


44

- Temps d’assecat a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29): - Al tacte: < 1 h - Totalment sec: < 2 h - Pes específic: < 17 kN/m3 - Relació: volum del pigment/volum de la resina (PVC): < 80% Característiques de la pel·lícula seca: - La pintura ha de ser de color estable i insaponificable. - Adherència (UNE 48032): <= 2 - Resistència al rentat (DIN 53778): - Pintura plàstica per a interiors o pasta plàstica: >= 1000 cicles - Pintura plàstica per a exteriors: >= 5000 cicles - Solidesa a la llum (NF-T-30.057): Ha de complir - Transmissió del vapor d'aigua (NF-T-30.018): Ha de complir - Resistència a la immersió (UNE 48-144): No s'observen canvis o defectes - Resistència a la intempèrie (DIN 18363): Ha de complir - Resistència a l'abrasió (NF-T-30.015): Ha de complir - Resistència a la calor (UNE 48-033): Ha de complir 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE PINTURA A LA COLA, AL LÀTEX, ACRÍLICA, PLÀSTICA, ESMALT GRAS, SINTÈTIC, DE POLIURETÀ, DE DISPERSIÓ ACRÍLICA, EPOXI I PASTA DE PICAR: Subministrament: En pots o bidons. Emmagatzematge: En llocs ventilats i no exposats al sol, dins del seu envàs tancat i sense contacte amb el terra. S'ha de preservar de les gelades. PINTURA A LA CALÇ: Subministrament de la calç aèria en terrossos o envasada. La calç hidràulica ha de subministrar-se en pols. Emmagatzematge: En llocs ventilats i no exposats al sol, dins del seu envàs tancat i sense contacte amb el terra. S'ha de preservar de les gelades. PINTURA AL CIMENT: Subministrament: En pols, en envasos adequats. Emmagatzematge: En llocs ventilats i no exposats al sol, dins del seu envàs tancat i sense contacte amb el terra. S'ha de preservar de les gelades. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN PINTURA A LA COLA, AL LÀTEX, ACRÍLICA, PLÀSTICA, ESMALT GRAS, SINTÈTIC, DE POLIURETÀ, DE DISPERSIÓ ACRÍLICA, EPOXI I PASTA DE PICAR: A cada envàs hi ha d'haver les dades següents: - Identificació del fabricant - Nom comercial del producte - Identificació del producte - Codi d'identificació - Pes net o volum del producte - Data de caducitat


45

- Instruccions d'ús - Dissolvents adequats - Límits de temperatura - Temps d'assecatge al tacte, total i de repintat - Toxicitat i inflamabilitat - Proporció de la barreja i temps d'utilització, en els productes de dos components - Color i acabat, en la pintura plàstica o al làtex i en l'esmalt sintètic, de poliuretà CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN PINTURA A LA CALÇ: A cada envàs hi ha d'haver les dades següents: - Identificació del fabricant - Nom comercial del producte - Identificació del producte - Codi d'identificació - Pes net o volum del producte - Toxicitat i inflamabilitat CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN PINTURA AL CIMENT: A cada envàs hi ha d'haver les dades següents: - Identificació del fabricant - Nom comercial del producte - Identificació del producte - Codi d'identificació - Pes net o volum del producte - Instruccions d'ús - Temps d'estabilitat de la barreja - Temperatura mínima d'aplicació - Temps d'assecatge - Rendiment teòric en m/l - Color OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - En cada subministrament d’esmalt, es comprovarà que l’ etiquetatge dels envasos contingui les dades exigides a les especificacions. El control de recepció de material verificarà que les característiques dels materials són coincidents amb l’establert en la DT. Aquest control ha de complir l’especificat en l’apartat 7.2 del CTE. Control de documentació: documents d’origen (full de subministrament i e tiquetat), certificat de garantia del fabricant, en el seu cas, (signat per persona fí sica) i els documents de conformitat o autoritzacions administratives exigides, inclòs la documentació corresponent al marcatge CE quan sigui pertinent. Control mitjançant distintius de qualitat i avaluacions d’idoneïtat: En el cas que el fabricant disposi de marques de qualitat, ha d’aportar-ne la documentació corresponent Control de recepció mitjançant assaigs: Si el material disposa d’una marca legalment reconeguda a un país de la CEE (Marcatge CE, AENOR, etc.) es podrà prescindir dels assaigs de control de recepció de les caracterí stiques del material garantides per la marca; i la DF sol·licitarà en aquest cas, els resultats dels assaigs corresponents al subministrament rebut. En qualsevol cas, la DF podrà sol· licitar assaigs de control de recepció si ho creu convenient. - Comprovació de l’estat de conservació de la pintura, en un 10 % dels pots rebuts (INTA 16 02 26). OPERACIONS DE CONTROL EN PINTURA PLÀSTICA: - Recepció del certificat de qualitat del fabricant, on constin els resultats dels assaigs següents: - Determinació de la finor de mòlta dels pigments INTA 16.02.55 (10.57) - Temps d’assecatge INTA 16.02.29 (6.57) - Pes específic UNE EN ISO 2811-1 - Capacitat de cobriment en humitat INTA 16.02.62(9.82) - Capacitat de cobriment en sec INTA 16.02.61(2.58)


46

- Conservació de la pintura (cada 100 m2) INTA 16.02.26 En cas de no rebre aquests resultats abans del inici de l’activitat, o que la DF no els consideri representatius, el contractista haurà de realitzar els assaigs corresponents, al seu càrrec i fora del pressupost d’autocontrol. OPERACIONS DE CONTROL EN ESMALT SINTÈTIC I DE POLIURETÀ: - Recepció del certificat de qualitat del fabricant, on constin els resultats dels assaigs següents: - Esmalt sintètic: - Assaigs sobre la pintura líquida: - Determinació de la finor de mòlta dels pigments INTA 16.02.55 (10.57) - Punt d’inflamació INTA 16.02.32A (7.61) - Contingut matèria volàtil INTA 16.02.31A (10.7) - Índex d’anivellament INTA.16.02.89 (9.68) - Índex de despreniments INTA 16.02.88 - Temps d’assecatge INTA 16.02.29 (6.57) - Assaigs sobre la pel·lícula seca: - Envelliment accelerat INTA 16.06.05 (10.74) ó UNE 48071 - Resistència a l’abrasió d’una capa UNE 48250 - Engroguiment accelerat INTA 16.06.05 (10.74) ó UNE 48071 - Conservació de la pintura INTA 16.02.26 - Esmalt de poliuretà: - Assaigs sobre la pintura líquida: - Punt d’inflamació INTA 16.02.32A (7.61) - Índex d’anivellament INTA.16.02.89 (9.68) - Índex de despreniments INTA 16.02.88 - Temps d’assecatge INTA 16.02.29 (6.57) - Assaigs sobre la pel·lícula seca: - Envelliment accelerat INTA 16.06.05 (10.74) ó UNE 48071 - Resistència al impacte UNE EN ISO 6272-1 - Càrrega concentrada en moviment UNE EN ISO 6272-1 - Resistència al ratllat UNE EN ISO 1518 - Resistència a l’abrasió d’una capa UNE 48250 - Resistència a agents químics UNE 48027 - Conservació de la pintura INTA 16.02.26 - Resistència al calor UNE 48033 En cas de no rebre aquests resultats abans del inici de l’activitat, o que la DF no els consideri representatius, el contractista haurà de realitzar els assaigs corresponents, al seu càrrec i fora del pressupost d’autocontrol. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s’ han de realitzar segons les instruccions de la DF i els criteris indicats a les normes de procediment corresponents. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: No s’acceptaran els pots de pintura que no estiguin degudament etiquetats i /o certificats, així com els que presentin mal estat de conservació i/o emmagatzematge. En cas d’observar deficiències en l’estat de conservació d’ un pot, es rebutjarà la unitat corresponent i s’incrementarà la inspecció, en primera instància, fins al 20 % dels pots subministrats. Si es continuen observant irregularitats, es passarà a controlar el 100% del subministrament. Els assaigs d’identificació han de resultar d’acord a les es pecificacions del plec i a les condicions garantides en el certificat del material. En cas d’incompliment, es realitzarà l’assaig sobre dues mostres més del mateix lot, acceptant-ne el conjunt sempre que els dos resultats estiguin d’acord a dites especificacions. B9 - MATERIALS PER A PAVIMENTS B96 - MATERIALS PER A VORADES B965 - PECES RECTES DE FORMIGÓ PER A VORADES 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B96513C0.


47

1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Peça prefabricada de formigó no armat de forma prismàtica, massissa i amb una secció transversal adequada a les superfícies exteriors a les que delimita. S'han considerat els tipus següents: - Monocapa: Peça formada per un sol tipus de formigó - Doble capa: Peça amb diferents tipus de formigó en la seva estructura principal i en la seva capa superficial S'han considerat les formes següents: - Recta - Corba - Recta amb rigola - Per a guals CARACTERÍSTIQUES GENERALS: La peça ha de tenir un color i una textura uniformes a tota la superfície. La cara vista no ha de tenir esquerdes, escantonaments ni altres defectes. Les cares horitzontals han de ser planes i paral·leles. El cantells poden ser bisellats, arrodonits, corbs o xamfranats. No han de ser visibles els granulats del morter en la capa vista. La textura i el color no han de presentar diferè ncies significatives respecte de qualsevol mostra facilitada pel fabricant i aprovada pel comprador. En el cas de peces bicapa, no ha d’existir separació entre les dues capes. En les peces de color, pot estar acolorida la capa superficial o tota la peça. La forma d'expressió de les mesures ha de ser: Alçària x amplària. Gruix de la capa vista: >= 4 mm Classes en funció de la resistència climàtica: - Classe 1 (marcat A): sense mesura del % d’absorció d’aigua - Classe 2 (marcat B): <= 6% d’absorció d’aigua - Classe 3 (marcat D): valor mitjà <= 1 kg/m2 de pèrdua de massa desprès de l’assaig glaç -desglaç; cap valor unitari > 1,5 Classes en funció de la resistència al desgast per abrasió: - Classe 1 (marcat F): sense mesura d’aquesta característica - Classe 3 (marcat H): <= 23 mm - Classe 4 (marcat I): <= 20 mm Classes en funció de la resistència a flexió: - Classe 1 (marcat S): valor mitjà: >= 3,5 MPa; valor unitari: >= 2,8 MPa - Classe 2 (marcat T): valor mitjà: >= 5,0 MPa; valor unitari: >= 4,0 MPa - Classe 3 (marcat U): valor mitjà: >= 6,0 MPa; valor unitari: >= 4,8 MPa Les característiques dimensionals, físiques i mecà niques han de complir les especificacions de la norma UNE-EN 1340 i s'han de determinar segons aquesta norma. Toleràncies: - Desviació de la llargària respecte de la llargària nominal: ± 1% al mm més pròxim, >= 4 mm, <= 10 mm - Desviació d’altres dimensions, excepte el radi: - Cares vistes: ± 3% al mm més pròxim, >= 3 mm, <= 5 mm - Altres parts: ± 5% al mm més pròxim, >= 3 mm, <= 10 mm - Desviació màxima respecte de la planor i la rectitud en les cares planes i cantells rectes: - Dispositiu de mesura de 300 mm de llargària: ± 1,5 mm - Dispositiu de mesura de 400 mm de llargària: ± 2 mm - Dispositiu de mesura de 500 mm de llargària: ±2,5 mm - Dispositiu de mesura de 800 mm de llargària: ± 4 mm 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE


48

Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI UNE-EN 1340:2004 Bordillos prefabricados de hormigón. Especificaciones y métodos de ensayo. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ: A l’albarà de lliurament, hi ha de constar la segü ent informació com a mínim: - Identificació del fabricant o la fàbrica - Data d’entrega del producte, quan es produeix abans de la considerada com a apta per a l’ús - Identificació de les classes en relació a la resistència climàtica, la resistència a l’abrasió i la resistència a la flexió - Referència a la norma UNE-EN 1340 - Identificació del producte - Marcat CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol Sobre un 0,5 % de les peces, amb un mínim d’una unitat per paquet, o a l’embalatge quan no sigui reutilitzat, hi ha de constar la següent informació: - Identificació del fabricant o la fàbrica - Data de producció - Data d’entrega del producte, quan es produeix abans de la considerada com a apta per a l’ús. - Identificació de les classes en relació a la resistència climàtica, la resistència a l’abrasió i la resistència a la flexió - Referència a la norma UNE-EN 1340 - A l’embalatge: marcat CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d’avaluació de conformitat aplicable, d’ acord amb el que disposa l’apartat 7.2.1 del CTE: - Productes per a usos interns incloent les premises de transport públic de Nivell o Classe: A1*. * Productes o materials que no necessiten sotmetre's a assaig de reacció al foc (per exemple productes o materials de la classe A1 conformement a la Decisió 96/603/CE, i les seves modificacions), - Productes per a cobertes de Nivell o Classe: es considera que satisfan els requisits enfront del foc extern **. ** Decisió de la Comissió 2000/553/CE, modificada, - Productes per a ús extern i acabat de carrers, cobrint àrees externes de circulació de vianants i de vehicles: - Sistema 4: Declaració de conformitat del fabricant OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - En cada subministrament, es realitzaran els controls segü ents: - Inspecció visual del material, identificació de les marques corresponents (UNE-EN 1339, UNE-EN 1340) i recepció del certificat de qualitat del fabricant. - Control dimensional sobre un 10 % de les peces rebudes (UNE-EN 1339, UNE-EN 1340) - P er a cada subministrador diferent, es prendran 3 mostres (sèries) de 3 peces cadascuna, per tal de realitzar els següents assaigs: - Resistència a flexió (UNE-EN 1340) - Absorció d’aigua (UNE-EN 1340) - Resistència a compressió de testimonis extrets de les peces de vorada (UNE-EN 12390-3)


49

En cas de que el material disposi de la Marca AENOR, o una altra legalment reconeguda a un país de l'UE, s’ha de poder prescindir dels assaigs de control de recepció. La DF ha de sol·licitar, en aquest cas, els resultats dels assaigs corresponents al subministrament rebut, segons control de producció establert a la marca de qualitat del producte. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Les mostres es prendran a l’atzar segons les instruccions de la DF i els criteris de la norma UNE-EN 1339, UNE-EN 1340. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: No s’acceptaran les peces que no superin la inspecció visual, que no estiguin correctament identificades o que no arribin acompanyades del certificat de qualitat del fabricant. La totalitat de les peces sobre les que es realitza el control geomè tric, han de complir les especificacions del plec. En cas d’incompliment, s’incrementarà el control, en primer lloc, fins al 20% de les peces rebudes, i si continuen observant-se irregularitats, fins al 100% del subministrament. En els assaigs de resistència a flexió i absorció d’aigua, s’han de complir, en cada una de les 3 mostres, les condicions de valor mitjà i valor individual indicats a les especificacions. Si una sèrie no compleix aquest requisit, es podra n realitzar contrassaigs sobre dues mostres més (de 3 peces cadascuna) procedents del mateix lot, acceptant-ne el conjunt si ambdues resulten conformes a l’especifica’t.

DOCUMENTACIÓ TÈCNICA DE LES ACTUACIONS DE …El projecte s’adequa a la normativa urbanística i...

Documents

Transcript of DOCUMENTACIÓ TÈCNICA DE LES ACTUACIONS DE …El projecte s’adequa a la normativa urbanística i...