Edició de Lleida - Pallars Jussà · 2018. 3. 12. · Edició de Lleida DISSABTE · 10 de març...

Edició de LleidaDISSABTE · 10 de març del 2018. Any XLIII. Núm. 14572 - AVUI / Any XL. Núm. 13442 - EL PUNT

1,50€

8651

26-1

1833

23L

1801

10-1

1825

54V

CONTRAPORTADA P44

Raül Valls. Organitzador Expo Tren Lleida

“Som l’única firadel ferrocarrilque hi ha a tot elsud d’Europa”

NACIONAL P19

Forn renunciaa ser el futurcandidatdel PDeCATa BarcelonaMunté i Agustí esdisputaran la nominació

REBUIG · El jutge Llarena nodeixa que Jordi Sànchez puguianar al ple d’investidura adduintque no ha renunciat al procés

ATREVIMENT · El magistrats’atribueix competènciespolítiques i suggereix que hi haaltres candidats possibles

FRE · Torrent ajorna la sessióa l’espera d’una resolució delTribunal Europeu de DretsHumans, al qual recorrerà dilluns

P6-12

Els consellers exiliatsvolen repetir en el càrrecEntrevista a Lluís Puig, Meritxell Serret i Antoni Comín

Puig, Serret i Comín, abans d’iniciar l’entrevista per a El Punt Avui TV a Waterloo, a Bèlgica ■ POL ISERN

L’entrevistas’emet avui a les

14.00 i les 20.30 h

Requeriment del fiscal aGirona i Mollerussa per l’1-O

Nacional P18

Sorpresa mundial per l’anunci de lacimera, que es preveu per al maig

Europa-Món P24,25

Trump accepta unatrobada amb el lídernord-coreà Kim Jong-un

2 | EL PUNT AVUIDISSABTE, 10 DE MARÇ DEL 2018

om n’hem de dirde tot plegat?

Quan fins i tot l’expres-sió presos polítics els lafurten a Oriol Junque-ras, Joaquim Forn, Jor-

di Sànchez o Jordi Cuixart. Són presoscomuns. Ja és ben cert que els geps elsvan posar a l’esquena perquè un mateixno se’ls veiés. I l’Estat i tots aquells quehan donat l’empenta perquè el govern si-gui entre la presó, l’exili i la llibertat sotafiança no voldran mai aquest mirall. Comtampoc volen veure’s en el mirall que su-posa la candidatura de Jordi Sànchez.Qui l’ha rellevat al capdavant de l’ANC,l’historiador Agustí Alcoberro, és, entremolts altres llibres, al darrere, juntamentamb Mireia Campabadal, d’una compila-ció de Cròniques del Setge de Barcelonade 1713-1714. Només cal que obriu a l’at-zar qualsevol d’aquests relats, algunsanònims. Amb Barcelona sota setge, un8 d’agost. “ Ocorregué en est dia haver-ialgunes escopetades a la falda de Mont-juïch per voler los espanyols pèndrer unapartida de bastià que pasturava, lo queno pogueren lograr. Arrivà un vaixell car-regat de blat.”

En plena guerra de successió de la co-rona hispànica, els soldats maldaven pel

bestiar. No en podem dir setge ara. Síque en podem dir Generalitat intervingu-da, societat intervinguda, vocabulari ollenguatge intervingut. No és bestiar, pe-rò poden ser bous i esquelles el que po-dem perdre en aquest moment en què lapolítica se n’ha anat pel pedregar, i enquè un jutge és qui acaba dient qui potser president de la Generalitat, saltant-sea la torera aquest mateix imperi de la lleique contínuament es posen a la boca. Al’imperi com al Flandes de l’època el sols’ha post. El jutge Llarena creu que hi harisc de reiteració delictiva, i Jordi Sàn-chez segons ell no es pot sotmetre a lainvestidura. La fiscalia, amb qui van detronc, li havia demanat que no li atorguésel permís penitenciari, perquè “concedirel permís en aquest context seria tantcom afavorir el procés violent”. L’etarraYoldi ho va tenir més fàcil, i es va respec-tar el seu dret polític a explicar-se davantdel parlament navarrès. Ja se sap que enabsència de violència es pot parlar detot. I és clar que l’Estat exerceix la seva, laque sent legitimada d’exercir, diguin elque diguin l’ONU, Amnistia, i potser Es-trasburg. No sé ben bé com n’hem de dir.Però la crònica del 1700 ja parlava debestiar, ja és això. Com bestiar.

C

Keep calmXavier Graset

Bestiar

Ja se sap que en absència deviolència es pot parlar de tot.I l’Estat exerceix la seva

La vinyetaFer

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a [email protected]. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

ntoni Bassas ha publicat Bondia, són les vuit, els records dequan va dirigir i presentar El

Matí de Catalunya Ràdio i dels quatreanys de corresponsal a Washington uncop en va ser despatxat. Se certifica:va ser efectivament despatxat, i la cor-responsalia va ser un premi de conso-lació que al capdavall a ell li va anarmolt bé perquè des de jove, desd’abans d’El Matí, i de les col·labora-cions amb Joaquim Maria Puyal, ja te-nia l’ull periodístic posat a Amèrica. Elvan despatxar, regnant el tripartit,després que el diputat socialista JoanFerran l’acusés de ser el representantsuprem de la “crosta” nacionalista. Hiha moltes classes de crosta. Hi ha ladel pa, que és benigna i sagrada, i hiha aquelles durícies que surten en unaferida. Joan Ferran volia arrencar lade la ferida. Antoni Bassas era asse-nyalat com el radiofonista dels tempsde Pujol, i el tripartit volia una altraveu i una altra mentalitat per desper-tar la gent al matí amb notícies i co-mentaris. D’aquí, Antoni Bassas ex-treu reflexions afinades sobre la lliber-tat d’expressió i les relacions entre els

A

periodistes i els polítics. També expli-ca que va ser rellevat perquè teniamassa èxit. Això no ho sabia. Lesemissores privades estaven geloses dela publicitat que la ràdio pública s’em-portava. No s’hi van suprimir els anun-cis, com reclamaven, però van treureel presentador que els “usurpava” perposar-ne un altre que no fos tan acapa-rador. Pel mig hi havia Oleguer Sarsa-nedas, director llavors de l’emissora.On hi havia ordres superiors per ex-ecutar sempre apareixia Sarsanedas,també en època de Pujol. Això ho dicjo. Bassas és, en tot el llibre, molt mésafable i subtil.

Durant anys jo també em vaig des-pertar amb Bassas. Un dia vaig saberque el llamp que havia caigut prop decasa havia tombat una torre del mer-cat de la plaça de Cuba i havia ferit unavenedora de l’ONCE i una de la carn.L’atemptat de l’estació d’Atocha el vaigseguir de cap a cap de la mà de Bassasi els seus col·laboradors. Escoltava devegades les tertúlies. El “gènere” nom’acabava d’agradar, però un dia emva trucar l’Albert Om perquè m’incor-porés a la seva de RAC1, emissora pri-vada de la competència. Vaig seguirdesprés amb els seus successors, Xa-vier Bosch i Jordi Basté. L’un i l’altre,amics de Bassas, van ser els primersque Catalunya Ràdio es va deixar esca-par o va empènyer. Un dia, Joan Gar-cia, mà dreta de Bassas, em va sondarper si em volia incorporar a la seva ter-túlia. Ho vaig agrair, em vaig emocio-nar, però llavors ja actuava, a la matei-xa emissora, al programa del migdiad’en Xavier Graset, el Manolo de Bas-sas. O sigui que amb Bassas no he coin-cidit mai. En l’actualitat ell és a l’Ara, ijo, aquí. Ell escriu un llibre i jo li llegei-xo amb tot l’interès que té.

“El vandespatxar per serde la “crosta” i tenirmassa èxit

Vuits i nous

Records d’Antoni BassasManuel Cuyàs

n un moment de l’entrevista aCarles Puigdemont publicadaahir per aquest diari, el presi-

dent admet al director d’El Punt Avui,Xevi Xirgo, que tot i l’exercici de res-ponsabilitat que representa mantenircada dia la legitimitat del govern cata-là a l’exili belga, no pot evitar mo-ments de feblesa emocional. “Som hu-mans, no som robots, les injustíciesens afecten”, afirma Puigdemont, i éslògic per tant que des d’aquesta condi-ció humana els moments de fortalesaes combinin amb els d’abatiment. Ésjustament una de les qualitats quehan fonamentat la bona imatge queels catalans en tenen, de Puigdemont,el president per sorpresa. La gent vollideratges sòlids que imprimeixin ca-ràcter a l’èpica política però, alhora,en valora precisament això: que escomportin com es comporten les per-sones normals, que siguin propers ique no oblidin que el cotxe oficial és

E “Costa mantenirel bon humordavant tantacatalanofòbia i setgejudicial

un luxe temporal. Malgrat la duresadel viatge personal i polític que ha ini-ciat, Puigdemont manté intactaaquesta habilitat comunicadora, segu-rament perquè hi ha qualitats que nos’ensinistren ni es fingeixen. Quanvam saber que va esquivar el setge po-licial canviant de cotxe sota unpont; que va saber triar el destí mésincòmode per al govern espanyol i con-tractar l’advocat més adequat; quan

ens van explicar que el cercaven alsmaleters i als avions privats o quanl’hem vist increpat per trinxerairesque no el veien capaç de besar la ban-dera espanyola, cada vegada que hemconegut nous episodis, ens hem imagi-nat a nosaltres mateixos en situacionstan extremes. Difícilment hauríem es-tat capaços de tenir la mateixa deter-minació, menys encara de contenir elmal humor que sens dubte t’ha de pro-vocar tanta justícia polititzada i tantacatalanofòbia desfermada. “Als que noens representem només a nosaltres,ens toca fer bona cara”, afegeix en unaltre moment de l’entrevista. És l’altrepunt fort d’aquest home que ha seduïtpropis i estranys, que fins i tot des dela distància ideològica agraeixen el tode totes i cadascuna de les aparicionspúbliques que fa. En canvi, a l’altrecostat hi tenim el jutge Llarena, queescriu les resolucions amb la mateixafredor mecànica d’un androide.

Androide LlarenaXevi Sala / [email protected]/@xsala_puigA la tres

La decisió del jutge del Su-prem Pablo Llarena d’impe-

dir l’assistència de Jordi Sànchez aldebat d’investidura al Parlamentcom a candidat a la presidència dela Generalitat no per esperada re-sulta menys greu. La retenció deSànchez és, en el terreny personal,una vulneració total dels drets derepresentació política d’un diputat,elegit democràticament a les elec-cions del 21-D, que no ha estat jutjati manté intactes tots els atributsper accedir al càrrec de primera au-toritat de Catalunya si així ho deci-deix una majoria del Parlament. I enl’àmbit col·lectiu, implica un frau ala democràcia utilitzant un poderde l’Estat fonamental com és el ju-dicial. I per tant, un greu atac a laseparació de poders.

Els procediments futurs dicta-ran si estem davant un cas de pre-varicació forçat per l’obsessió per lapreservació de la unitat d’Espanya,tal com apunten prestigiosos juris-tes. Però ara cal esperar l’emparainternacional del Tribunal Europeudels Drets Humans amb el recursque es presentarà dilluns i que vamotivar ahir l’ajornament del plepel president Torrent. Les justifica-cions del jutge sobre la possible re-iteració delictiva de Sànchez com apresident no s’aguanten. Si consi-dera aquesta discutible possibilitatLlarena podria haver negat la peti-ció d’alliberament però això no jus-tifica la denegació de l’assistència ala investidura. Que rebutgi a més elprecedent de l’etarra Yoldi al·legantque el basc era un terrorista i es po-dia atorgar el permís és simple-ment aberrant i denota la dificultatper gestionar conflictes polítics perla via pacífica de l’Estat espanyol. Elsegrest judicial de la democràciaque implica la retenció de JordiSànchez per part de Llarena supo-sa traspassar una línia vermella quecap demòcrata pot tolerar.

Llarenasegresta lademocràcia

EDITORIAL

Les cares de la notícia

El periodista d’El Punt Avui acaba de publicar la no-vel·la Fora de registre, una història d’amor ambien-tada a Barcelona amb què fa el seu debut literari.En aquest primer llibre –ja prepara un assaig sobrela Sagrada Família– retrata la societat catalana ambpinzellades de contingut sociolingüístic i laboral.

JUTGE INSTRUCTOR DEL TRIBUNAL SUPREM

Debut literari

La decisió del jutge del Suprem de no permetre aJordi Sànchez acudir al ple de la seva investiduracom a president de la Generalitat vulnera els dretsdel diputat (presumpció d’innocència i participa-ció política) i va clarament contra la decisió de-mocràtica dels votants i d’un Parlament.

-+=

-+=

Desglaç a CoreaKim Jong-un

Contra la democràciaPablo Llarena

-+=

Raül Garcia Aranzueque

El canvi d’actitud del líder nord-coreà, ara dispo-sat a negociar el seu programa nuclear amb elsEUA, s’haurà de confirmar, i se n’hauran de cons-tatar els fruits, però de moment ha permès des-tensar les relacions a la península coreana i afavo-rir un clima de diàleg que només pot ser positiu.

PRESIDENT DE COREA DEL NORD

PERIODISTA

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/o3pgrr

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

EL PUNT AVUIDISSABTE, 10 DE MARÇ DEL 2018 | Punt de Vista | 3

De reüllMaria Palau

Borndecepció

es ruïnes del Born són una ferida oberta de la ciutat.Fa 300 anys, els que van arrasar-la pretenien deixar

sepultada per sempre més la prova del seu delicte. Peròno se’n van sortir: les pedres van ressuscitarmiraculosament a les acaballes del segle XX. Ja llavorsvan incomodar i no van ser pocs els que les van titllard’insubstancials per la seva poca vellúria. Qui coneixl’entrellat del salvament del jaciment sap que no va seruna disputa entre nacionalistes (defensors) i nonacionalistes (detractors). Quatre anys després de la

inauguració de la museïtzació de lesrestes, la seva nova directora,Montserrat Iniesta, ha pres unadecisió radical: ignorar per completel seu significat, que no és un altreque el d’una ciutat que el 1714 vasofrir un càstig sever. No em séimaginar una Fundació Miró senseMiró, un Museu Picasso sense

Picasso, ni un Born sense el 1714. Iniesta va presentardimarts el seu programa, amb senyals inquietants quedelaten el seu desconeixement del funcionament del’equipament. Per exemple, va anunciar com a novetatvisites nocturnes al jaciment, quan n’està bregatd’organitzar-ne. Però el més preocupant va ser sentir-li adir que vol que la gent pugui baixar lliurement a lesrunes. No és per caprici que es va decidir controlar-hil’accés, i sempre al costat dels especialistes. El principide conservació del patrimoni és prioritari. A veure sicaldrà tornar a fer campanya per salvar el Born.

L

A veure sicaldrà tornara fercampanyaper salvar eljaciment

1any

Osácar nega cap pagament decomissions al partit a través delPalau. Mas reitera la sevaconfiança “total i absoluta” enel responsable de les finances.

10anys

20anys

El PSOE guanya per l’incrementdel PSC però Zapatero no obté lamajoria. CiU es manté amb deudiputats i podria ser elcomplement al govern socialista.

El líder d’Unió, Josep AntoniDuran i Lleida, demana a JordiPujol que el número dos de CiUa les eleccions catalanes siguiun dirigent democristià.

El cas CDC Guanya Zapatero La pugna CDC-UDCTal diacomavui fa...

EL PUNT AVUIDISSABTE, 10 DE MARÇ DEL 20184 | Punt de Vista |

na de les com-provacions que

el sobiranisme ha po-gut fer després delsfets d’octubre de 2017és que l’Estat espa-

nyol està disposat a pagar el preu quefaci falta per mantenir la unitat sagra-da de la pàtria. Els que pensàvem quehi havia línies vermelles que en el con-text democràtic i europeu no es po-drien superar per part de l’Estat, hemvist que no només s’han violentat i su-perat, sinó que s’ha fet i es fa sensecap pudor ni contenció. Ahir el jutgeLlarena va tornar a donar-nos-en unexemple ben concret amb una interlo-cutòria que no resisteix la menor anàli-si des del punt de vista de la ciència ju-rídica. La resolució prohibeix al diputatJordi Sànchez –innocent, sense acu-sació, sense instrucció i sense sentèn-cia, convé recordar-ho– sotmetre’s a lasessió d’investidura al Parlament. Uncop més, el magistrat no aporta cap in-dici, cap prova, cap fet, que pugui sus-tentar l’element principal dels delictesde rebel·lió i sedició que pretén impu-

tar: la violència. Parla de la voluntat po-lítica d’assolir la independència –per-fectament legal– i fins i tot posa com aexemple dels perills tumultuaris vio-lents la Via Catalana que va unir el paísde nord a sud, un exemple de mobilit-zació pacífica que va meravellar elmón. Els partits de l’oposició a Catalu-nya, els partits espanyols, la societatcivil de l’Estat no adverteixen que elpreu que està pagant Espanya permantenir la integritat de les seves fron-teres és extraordinàriament gran, i quea mitjà i a llarg termini esdevindrà in-sostenible en termes democràtics i dereputació internacional. Acceptar elsprecedents d’alterar la voluntat demo-cràtica de la ciutadania només posanten presó preventiva un candidat –sen-se proves, sense acusació, sense sen-tència–, o de tolerar la persecució pe-nal de la dissidència pacífica –perio-distes, músics, mecànics, poetes, pa-llassos, investigadors– implica dinami-tar la divisió de poders que és fona-ment bàsic de tot sistema democràtic.És el preu que l’Estat ha decidit pagar.

U

Full de rutaGermà Capdevila

El preu apagar

L’oposició a Catalunya, elspartits i la societat civilespanyola no adverteixenque el preu que està pagantEspanya per la unitat ésextraordinàriament gran

“Els de Madridens estan donant uncop de mà perquèens posem les piles itornem a lluitar perla nostra llengua

estic segur, molt segur. Puc dirque tinc una certa visió històricaque em permet fer aquesta afir-

mació. Durant el franquisme vam tenir lasort que des de Madrid es va declarar unaguerra a mort a la nostra llengua. Es tracta-va pràcticament d’esborrar qualsevol mo-viment que pogués fer creure que encaraexistia una llengua a Catalunya que no fosl’espanyol. Era una guerra a mort. I què vapassar? Doncs que érem molta gent, cadavegada més, que com més es prohibia par-lar, escriure, llegir el català més buscàvemsubterfugis per no solament mantenir-losinó millorar-lo. El meu pare, que mai vaser independentista, sempre va escriureles cartes comercials en català. M’imaginola cara que hi deurien posar aquells fabri-cants de teixits de Sabadell i de Terrassa re-bent comandes escrites en català.

AL SEMINARI DE GIRONA, on vaig estudiar,oficialment tot es feia en castellà. Però lanostra llengua col·loquial sempre va ser elcatalà. Un dia a la setmana ens deien al se-minari que havíem de parlar entre nosal-tres en castellà. Va ser pitjor el remei que lamalaltia. Ja parlàvem en castellà quan te-

N’ níem un superior a prop, però a conscièn-cia el parlàvem tan malament com podíem.“Buenos tardes”, dèiem. No es podia ense-nyar el català, estava rigorosament prohi-bit. Però a l’estiu passàvem tres setmanesal col·legi del Collell, per evitar que ens dis-perséssim massa amb tantes vacances, illavors el doctor Damià Estela, rector delseminari i catalanista declarat, permetiaque es fessin classes de català, això sí, benavisats que no se’ns acudís comentar-hoamb ningú. Si el bisbe Cartañà se n’arriba aassabentar... I així circulaven per sota màllibres d’autors catalans i molts érem lec-

tors de la revista Serra d’Or i d’altres fullsclandestins. Es tractava d’una guerra i aixòens obligava a defensar-nos com podíem. Ifinalment el franquisme va haver de clau-dicar i a poc a poc es va començar a fer tea-tre en català, va començar a aparèixer al-guna revista en la nostra llengua i anavenapareixent llibres en català. Els cantautorscatalans també van fer una gran tasca. Elcatalà s’havia salvat, cosa que no va passara la Catalunya del Nord, on l’Estat francèsno prohibia però portava una política fran-cesa molt ben pensada, posant funcionarisnord-catalans a París i fent-ne venir defrancesos a la Catalunya del Nord.

CONCLUSIÓ DE TOT el que acabo d’escriure:Franco va salvar el català. I avui, els de Ma-drid ens estan donant un cop de mà perquèens posem les piles i tornem a lluitar per lanostra llengua. El que passa és que hem deser més intransigents. No em demaneul’última vegada que vaig parlar en castellà,no ho sé. A Catalunya, s’entén. Si no m’en-tenen és problema seu. Deixeu-me dir,doncs, gràcies Rajoy per defensar la nostrallengua. Continueu pel mateix camí. Anembé i anirem millor.

Pep Collelldemont. Periodista

El català avançaràTribuna

Higienetelevisiva...?b És curiós que en tots els ca-nals de televisió que miro i queexpliquen com cuinen els res-taurants, en general no hi hagiun mínim d’higiene en la mani-pulació dels aliments, ni a lesseves instal·lacions. El cuiner, elperiodista i els seus ajudants avegades fan llàstima i moltaangúnia. No pots tocar els ali-ments sense guants, ni portarrellotge, ni encara menys pol-seres de cordill o similars, nianells ni arracades! Has deportar gorra al cap, com tambéportar protecció a la boca i elnas. No cal dir que si fas serviruna cullera per tastar el guisatno la pots tornar a fer servir! Laroba ha de ser neta i adient. Siaquests mínims no són ni res-pectats en el moment de sergravats per emetre-ho pública-ment, m’agafa un calfred incre-ïble quan m’imagino les dife-rents manipulacions dels platsque tot seguit seran servits i a

sobre ben pagats! Ja sé que notothom practica aquesta malapraxi, però cal avisar els res-ponsables dels mitjans de co-municació del mal exempleque donen a tots els seusclients televidents i de rebot fu-turs comensals!ALBERT ALTÉS SEGURAVic (Osona)

Hem perdut?

b Tal com el meu cunyat Joandiria amb el seu gest específicamb la mà dreta: ni sí, ni no.Per a mi el que ha passat ésque no hem guanyat. Il·lusio-nats, no ingenus com hi hagent que diu, confiàvem queentre tots els independentis-tes, dirigents i la gent de base,trobaríem l’escletxa democrà-tica i pacífica per tal d’alliberar-nos totalment o almenys par-cialment de l’Estat espanyol,però no ha estat possible acausa de la prepotència violen-ta aplicada pels que tenen elpoder executiu, legislatiu i judi-

cial. Cal recordar que sols per-drem de veritat quan es diluei-xin els dos milions de vots que,des de ja fa molt temps, mos-tren clarament els nostres de-sitjos.JOSEP MITJANS i ROSBarcelona

Vivim a Matrix

b La Sra. Arrimadas en moltesocasions ens diu que vivim aMatrix, que la República és pu-ra ficció. Segurament, malgratque ella ho diu en to despectiu,té tota la raó. Què és Matrix?Doncs un món on la majoriadels humans són esclavitzatsper les màquines. Un món onhi ha una minoria lliure que llui-ta per no deixar-se prendre perla màquina i intenta alliberarels que hi estan connectats. Noen va la pel·lícula Matrix ésconsiderada una de les més fi-losòfiques de la historia. Diuenque la idea de Matrix és unaparàbola per il·lustrar el con-cepte de falsa realitat opressi-

va i alienadora ben descrita perfilòsofs com Marx i Nietzsche itambé per filosofies orientalscom el budisme i el taoisme.Qui és avui dia la màquina xu-cladora d’energia que mantéels humans presoners i opri-mits sense llibertat? Compararla situació actual de Catalunyaamb Matrix ens planteja unaanàlisi molt interessant sobrerealitat i ficció en el nostre mon.El primer de fer-ho va ser Platóamb el mite de la caverna. LaRepública serà la màquina xu-cladora d’energia o serà la Sionde la pel·lícula on viuen els és-sers lliures? Que cada u con-testi com vulgui segons la sevapercepció de la realitat que viu!ALFONS CARRERASBarcelona

ACLARIMENT:A la carta publica-da ahir sota el títol Atropella-ment mortal a l’escola calpuntualitzar que en ajustarel text a l’extensió requeridaes va ometre, per error, quees tractava d’un ninot.

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràctersd’extensió. El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a [email protected]

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDISSABTE, 10 DE MARÇ DEL 2018

Íñigo Méndez de Vigo, MINISTRE PORTAVEU DEL GOVERN ESPANYOL

“Catalunya viu en la normalitat gràcies a l’article 155”La frase del dia

“Molts catalansque no són a latrinxera confessenque si laindependènciafos assolible justprement un botó,ells tambéel premerien

ls esdeveniments a Catalunya po-sen en evidència uns fets que per-meten una reflexió més profun-

da que el sol esment que en faré aquí.Es demostra amb claredat que no és lainviabilitat econòmica, sinó la política,que ha fet, fins ara, impossible l’objec-tiu de l’independentisme. L’economiacatalana ha crescut per damunt de lamitjana de l’Estat espanyol tot i el quehan hagut d’entomar els seus agents:un veritable camp de mines sembradesper uns i altres.

ÉS, PERÒ, JA EVIDENT a hores d’ara que elcamp minat de la política no permetpassos endavant i ha trencat cossos icames dels més agosarats. No era espe-rable l’entrada de tancs per la Diago-nal, però el que ha posat en marxa la re-acció de l’Estat per a molts ha estat pit-jor: ha erosionat la confiança en les ins-titucions, malmès la monarquia, qües-tionat la divisió de poders.

ES DEMOSTRA QUE per a alguns la inde-pendència de Catalunya no val unmort, prou frenats els anomenats Co-mitès de Defensa de la República i l’ac-tuació finalment timorata dels gover-nants catalans. Per a altres, la unitatd’Espanya contra una bona part de lapoblació catalana no sembla tenir preu.Fins i tot per als que reconeixen que téun cost (els danys provocats pels ins-truments utilitzats amb deteriora-ment del prestigi de la democràcia es-panyola), assolir l’objectiu els val la pe-na. Una asimetria considerable.

ÉS MÉS QUE EVIDENT també que els queutilitzaren l’economia amb finalitatspolítiques per nodrir els escenaris ca-tastrofistes no se n’han sortit. I hohan provat tot, i des de posicions fins itot contradictòries. Uns dient que sil’economia no era més sensible a la si-tuació política era perquè no es preniaseriosament el repte secessionista;

E altres, que alimentaven amb tot l’ar-senal polític (i com d’aguerrits hofeien!) la fugida espantada de l’animalspirit de l’economia, tampoc ho hanaconseguit. Només els canvis de seud’algunes empeses han estat els seustrofeus de caça.

PER A MI ÉS CLAR que el cuc de l’erosió delsentit de pertinença el tenim a dintre, ino pel disbarat de Tabarnia. Em refe-reixo als situats en llocs clau, exhibintun comportament dèbil i mesell cap aenfora i dur cap a dintre. Febles contraels forts i forts contra els febles. Benaprofitada, la corrosió que aquests ge-neren no és menyspreable entre partde la ciutadania que viu angoixada la si-tuació. Dubtar és de savis, si totes lesparts reflexionen a la recerca d’un mi-llor acord. Però acostuma a inhibir unapart si el dubte no és recíproc: valorarpros i contres és segurament més sen-sat però menys efectiu que un a por

ellos; sobretot si aquest darrer disposadel poder.

ÉS REMARCABLE QUE ELS POLÍTICS de ca-sa nostra estan en el fons dividits entreels que tirarien endavant el procés permajoria d’escons parlamentaris, apro-fitant la finestra d’oportunitat que te-nen, i els que pensen que cal, per a unadecisió tan fonamental, ampliar la ma-joria. Els primers pensen “o ara o mai”;els segons, que cal incrementar la basede suport. Per aquests últims, i no éspel convenciment provocat pels errorsde l’altre, serà fruita madura que cauràamb el simple canvi generacional. Peròhan de reconèixer que el timing pot noser el mateix en tots els casos.

ÉS NOTORI A HORES D’ARA el fet que moltsanalistes de trinxera, mitjans de comu-nicació, organitzacions empresarialshaurien de recuperar l’objectivitat.Un mínim d’anàlisi exigeix simetria ar-gumental. Si una part en disputa escreu que no ho ha fet bé, l’altra és evi-dent que tampoc; fins i tot podríem va-lorar quina de les dues parts ho ha fetpitjor. Però s’ha de constatar l’errord’ambdós si es vol arribar a una solució.Criticar una part només equival a re-forçar l’altra. I en aquest context, si elmés fort a dintre s’imposa, qui sen’aprofita és el més fort de fora, tot ique no tingui la raó. Amb el seu biaixhan contribuït aquells analistes, sensdubte, a la polarització social que deienvoler combatre.

FINALMENT, CONSTATEM que encara avui,i ara més que mai, se senten molts cata-lans que no són a la trinxera que con-fessen amb la boca petita que si la inde-pendència fos assolible just prementun botó, ells també el premerien. Lapor domina sobre la voluntat democrà-tica d’un poble. Quina lliçó més dolentaper a una societat democràtica del se-gle XXI!

Guillem López i Casasnovas. Catedràtic d’economia (UPF)

Bany de realismeTribuna

SísifJordiSoler

a hi tornem a ser.Mateix mètode,

mateix subjecte, ma-teixos protagonistes,mateixes intencions.La tardor del 2012 un

diari editat a Madrid va publicar un in-forme apòcrif de la policia –encaraavui, transcorreguts quasi sis anys i in-vestigacions de tot tipus, se’n desco-neix l’autoria– que dibuixava un malè-vol i pervers cercle de relació entre Fè-lix Millet, Jordi Pujol i Artur Mas. Elcontingut del document, ple de false-dats i inexactituds–que va ser rebutjaten el seu dia com a element provatoriper un fiscal tan rigorós com EmiliSánchez Ulled– es va convertir en unescàndol polític i mediàtic que vaaconseguir el premi buscat: desinflarla candidatura d’Artur Mas en la rectafinal de la campanya electoral on CiUva obtenir menys suport de l’esperat.

Ara, el mateix diari torna a publicarinformes policials sense signatura, enaquest cas atribuïts al cos dels Mossosd’Esquadra, en els quals s’asseguraque CDC va posar en marxa l’any 2012l’anomenat procés independentistaper tapar els escàndols de finança-ment il·legal del partit. En aquest casl’objectiu polític de publicar informespolicials sense signatura és múltiple ibusca fer línia, bingo i que salti la ban-ca pels aires. Es vol desprestigiar elsMossos que ara sembla que ho espia-ven tot, es vol desprestigiar CDC queés un partit en liquidació i que s’haacabat desprestigiant tot sol i es voldesprestigiar, torpedinar i enterrar de-finitivament l’anhel independentista demilions de catalans.

Plou, plou molt des de Madrid i ca-uen de costat i amb molt mala hòstia.Es poden fer dues coses: obrir el parai-gua i aguantar el xàfec o plegar-lo ipassar a l’atac repartint-ne alguna,d’hòstia (periodística, que quedi clar).

J

De set en setJordi Panyella

Tornem-hiamb la policia

Amb la seva participacióen un lloc destacat en lacandidatura de Junts perCatalunya (JxCat) el 21-D,Jordi Sànchez va “revali-dar el seu compromís de-lictiu”. Tant és així, queel magistrat assenyala laconveniència de designarun altre candidat a la pre-sidència de la Generalitatentre els que configuravenl’anomenada “llista del pre-sident”. Pel magistrat delTribunal Suprem PabloLlarena, doncs, la presèn-cia de l’empresonat com anúmero dos de la candi-datura de Carles Puigde-mont fa que no sigui cre-ïble la proclama de l’expre-sident de l’ANC en seu ju-dicial que garantia que no-més perseguiria els seusobjectius polítics mitjan-çant “instruments legals”.Aquest compromís es con-verteix en “imprecís” i “ar-riscat” amb vista a un de-bat de legislatura –l’acordentre els partits implicatsen la investidura– que, se-gons recorda Pablo Llare-na, “no rebutja impulsarl’efectivitat de la Repúbli-ca secessionista”.

El jutge ha tingut encompte el context de lesnegociacions dels darrers

dies entre els partits inde-pendentistes i, de fet, l’hafet servir en contra deSànchez atribuint-li unacapacitat de lideratge queel porta a concloure queacceptar la petició de per-mís extraordinari per serdilluns al Parlament supo-saria “afavorir” les preten-sions dels grups que li do-nen suport. En tot cas,la seva presència tampocgarantia la investidura,

atès que la CUP va subrat-llar ahir que es manté enl’abstenció.

Tot i que semblava ques’hauria d’esperar més en-llà de dilluns per conèixerla decisió del magistrat,l’àmbit polític espanyol do-nava per fet que el Supremimpediria la investidura deSànchez. I així ha estat.Després de rebre l’informede la Fiscalia General del’Estat –contrari també al’excarceració–, i sense te-nir encara el de l’acusaciópopular, Llarena va optarper fer pública la seva ne-gativa a deixar sortir Sàn-chez abans de l’inici del ple,que el president del Parla-ment havia fixat inicial-ment per dilluns a les deudel matí, si bé anit el ma-teix Roger Torrent va deci-dir ajornar-lo.

Altres candidatsEn un acte judicial farcitd’apreciacions polítiques,Llarena acaba assenyalantcom un dels elements perrebutjar les possibilitatsdel diputat de JxCat perser investit el fet que, al capi a la fi, en la llista electoralhi ha altres integrants,“tots amb el mateix nom-bre de suports electorals,en els quals no s’aprecienels riscos col·lectius que in-tenten conjurar-se”. Llare-

na insistia en la idea delcandidat “net” –és a dir,que no estigui implicat encap procés judicial– que so-vint ha exigit La Moncloai de la qual també són parti-daris el PSOE i Cs.

L’acta resol amb un no

rotund tant la petició genè-rica de llibertat provisionalcom el permís extraordi-nari reclamat per l’advocatde Sànchez, Jordi Pina,per poder defensar la sevacandidatura a la Generali-tat. El lletrat del diputat deJxCat havia invocat el pre-cedent del 1987, quan unempresonat per pertinen-ça a ETA i dipòsit d’armes,Juan Carlos Yoldi, va de-

manar poder acudir al Par-lament basc com a candi-dat d’Herri Batasuna a le-hendakari. Tot i admetresimilituds entre els dos ca-sos, Llarena acaba deter-minant que una eventualexcarceració temporal deSànchez implicaria riscosmés greus que la de Yoldi.

Així, en l’acta consideraque, en el cas del diputatbasc, no hi havia risc de re-incidència i que l’única co-sa que s’havia de garantir,mitjançant mesures addi-cionals, era que no aprofi-tés el permís penitenciariper fugir de l’acció de la jus-tícia. En canvi, en el cas deSànchez, Llarena assenya-la que existeix una “possi-bilitat raonable que es re-produeixi l’atac al bé jurí-dic”, que el magistrat en-tén que s’ha de preservar, iés el que justifica que enaquesta ocasió el jutge con-sideri que, per sobre dels

drets de Sànchez com a di-putat –que es mantenenintactes malgrat la situa-ció de presó provisional–,s’ha d’assegurar que nos’executarà l’intent de con-solidar la República.

Per tot plegat, insisteixen el greu risc de reiteraciódelictiva que implicaria elseu desplaçament al Parla-ment pel fet que, a diferèn-cia de Yoldi, no es podria re-soldre amb una “conduccióvigilada”, sobretot teninten compte que en tempspassats “ha utilitzat el seulideratge per desbordar isobrepassar la força que unestat democràtic pot apli-car” per salvaguardar la llei.

En l’acta, Llarena fa unrepàs ampli dels fets delic-tius que s’atribueixen aSànchez i, en un momentdel seu relat, assegura queés “intolerable socialmenti jurídicament que es puguiaconseguir la secessió des

Llarenatorpedinael pacte

Montse OlivaMADRID

NO El jutge addueix que Sànchez no pot sortir perquè no s’harenunciat al full de ruta independentista i avisa JxCat que en lallista hi ha candidats no investigats PRECEDENT Creu que elseu permís comportaria més riscos que en el cas del pres d’ETA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“La candidatura [deJxCat] presenta altresintegrants, tots ambel mateix nombre desuports electorals”

“No s’han diluïtels elements queconfiguren el risc quel’encausat perseverien l’intent d’assolirel seu objectiu”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“És intolerable quees pugui aconseguirla secessió des devies que trenquenla convivència”

Jordi Sànchez, expresident del’ANC i actual diputat, en unaimatge del setembre passat ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Llarena no es creuel seu compromísd’actuar a travésde vies legals

EL PUNT AVUIDISSABTE, 10 DE MARÇ DEL 20186 |

També demanen laretirada del 155i de les travesburocràtiques queimplica

Així ho sosté JoanCoscubiela,exportaveu deCatalunya Sí que esPot al Parlament

Els economistesapressen aaprovar elpressupost

“Els comunshan confósconfluir ambsubstituir”Nacional

de vies que, sense tenir su-port constitucional i legal,trenquen inexorablementla convivència social, fami-liar i personal de tots i ca-dascun dels membres de la

comunitat”. Llarena tam-bé posa en dubte les cridesal pacifisme de les successi-ves manifestacions inde-pendentistes i durant l’1-O.En tot cas, l’acusa de ser

conscient del risc que assu-mia esperonant els ciuta-dans. La seva defensa pre-sentarà dilluns un recursdavant del Tribunal Euro-peu de Drets Humans. ■

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDISSABTE, 10 DE MARÇ DEL 2018

El precedentL’APUNT autoritzar el cap de llista d’Herri Batasuna, Juan Car-

los Yoldi, que estava en presó preventiva per presump-ta pertinença a ETA, a anar a la seva investidura. Lajustícia, més permissiva amb un acusat de ser mem-bre d’una organització terrorista que amb un inde-pendentista català? Treguin vostès les seves pròpiesconclusions.Anna Serrano

Pablo Llarena decideix. I, com era d’esperar, s’inclinaper no deixar sortir Jordi Sànchez de la presó perquèsigui investit president de la Generalitat. L’oposició delmagistrat del Tribunal Suprem a excarcerar-lo suposa,de facto, una intromissió en les competències del Par-lament, que és qui elegeix el president. I contradiu elprecedent del 1987, quan l’Audiència de Pamplona va

1820

43-1

1758

43®

El govern de Mariano Ra-joy no només esperava ladecisió de Pablo Llarenasinó que fins i tot l’antici-pava, així que ahir, tot i co-nèixer la notícia en directeen la roda de premsa delConsell de Ministres, no vaexhibir sorpresa. “Respec-te a les decisions dels jut-ges”, va dir el portaveu Íñi-go Méndez de Vigo, abansde celebrar el vet de Llare-na perquè “una personaen presó provisional no es-tà en situació d’exercir lesfuncions de president deCatalunya”. “Han de bus-car el que han de buscar”,va desafiar Méndez de Vi-go a trobar un tercer nom.

El portaveu de Rajoyprometia ja una setmanaabans que “no tolerarà lafarsa” d’investir Sànchez.Si bé davant Carles Puig-demont l’executiu va assu-mir que s’havia d’embru-tar les mans portant un re-curs al Tribunal Constitu-cional amb l’oposició delConsell d’Estat, però, ambSànchez hi havia la tran-quil·litat que només caliaesperar i que seria el jutge

del Tribunal Suprem elque vetaria el número dosde JxCat. I el més impor-tant per a La Moncloa: queLlarena li evitaria la foto-grafia inèdita a la UE i quefaria la volta al món d’unpres sortint de Soto delReal en un cotxe policialamb rumb al Parlamentper ser investit. “Han detrobar una persona dinsde la legalitat”, exigia ahirMéndez de Vigo ja amb elconfort de tenir el vet.

Després de forçar que elTC vetés Puigdemont i decelebrar que Llarena vetiSànchez, el govern de Ra-

joy vigila ara la lletra del’acord de govern de JxCati ERC. Després de llegiruns fragments –que vaportar escrits– sobre “elpoder republicà” o “la visiódisruptiva del règim auto-nòmic”, Méndez de Vigova lamentar que es redacti“a major glòria dels anti-sistema”, i va avisar: “Ésper ara un programa, s’hade traduir en actes, peròno és el millor parlar de co-ses irrealitzables o fora delmarc constitucional; aquíno hi ha república. I el go-vern actuarà si es produei-xen aquests fets.” ■

a Assumia que Llarena li evitaria l’escàndol mundial d’unpres investit a Vigila ara la lletra de l’acord de JxCat i ERC

El govern de Rajoy hoesperava i ho celebra

David PortabellaMADRID

El portaveu, Méndez de Vigo, compareixia al final del Consellde Ministres, ahir amb De la Serna (Foment) ■ MARISCAL / EFE

EL PUNT AVUIDISSABTE, 10 DE MARÇ DEL 20188 | Nacional |

El director d’El Punt Avui,Xevi Xirgo, es va entrevis-tar dijous passat amb elsconsellers Lluís MariaPuig, Antoni Comín i Me-ritxell Serret, l’endemà defer-ho amb el presidentCarles Puigdemont.

Tots tres es troben aBrussel·les des de fa qua-tre mesos, després de pro-tagonitzar una declaraciósimbòlica d’independèn-cia realitzada a la cambracatalana el 27 octubre pas-sat, un acte que va provo-car per part del govern es-panyol l’aplicació imme-diata de l’article 155 de laConstitució, la destitucióde tots els membres del’executiu i una ordre dedetenció, primer a escalaeuropea i després, sorpre-nentment, limitada única-ment a Espanya. Quatremesos després, els conse-llers continuen treballanten un intent d’internacio-nalitzar i denunciar lacausa judicial i amb laperspectiva afegida de po-der anar construint des del’estranger els fonamentsd’una futura república.

A l’entrevista no va ser-hi present Clara Ponsatí,que és fora de Brussel·les.Tots ells van conversar so-bre la situació a l’exili, lafeina que hi porten a ter-me i també sobre el seu fu-tur i el paper que poden ju-gar en el futur Consell de laRepública i el procés cons-tituent si finalment s’arri-ben a constituir un cops’aconsegueixi formar go-vern de la Generalitat enels pròxims dies o mesos.Abans però, caldrà inves-tir un president de la Ge-neralitat. En el momentde gravar l’entrevista esdesconeixia la decisió del

magistrat Pablo Llarenade prohibir l’assistènciadel candidat a la presidèn-cia, Jordi Sànchez, en pre-só preventiva al centre pe-nitenciari de Soto del Re-al, al ple que el presidentdel Parlament, Roger Tor-rent, havia convocat di-lluns que ve a la cambra ca-talana i que, anit, final-ment, va ajornar en espe-ra que ara sigui el TribunalEuropeu de Drets Hu-mans (TEDH) el que espronunciï.

Situació judicial iextradició

Mentrestant, des de Brus-sel·les, Comín, Puig, Ser-ret, Ponsatí i el mateixPuigdemont es podenmoure lliurement per laUnió Europea. Llarena varetirar, davant de la sor-presa de molts juristes,l’euroordre de detenció.Comín, el més crític detots durant la conversaamb la resposta de l’Estat,a qui acusa de mantenirencara viu el franquismeen les seves estructures,qualifica el conflicte de“gravíssim” perquè consi-dera que la justícia espa-nyola, “vulnerant” la lega-litat penal i l’estat de dret,ha permès que es cometiun “cop d’estat” que, desde moltes institucions eu-ropees, així com entre ju-ristes i escriptors de l’Es-tat espanyol, ja es comen-ça a percebre com unproblema “real”.

Davant d’aquestasituació, creuen quegaudeixen d’un certoptimisme, ja quel’exili “ens ha per-mès opcions de de-fensa i ens obre l’es-cletxa de la justíciaeuropea i internacio-

nal”. Comín i la resta deconsellers creuen que “apoc a poc” els tribunals eu-ropeus aniran “acorra-lant” la justícia espanyola.“Potser serà més curt delque ens pensem”, hi afe-geix.

Serret, tot i mostrar-setambé optimista, estàconvençuda, conjunta-ment amb la resta de com-panys, que la justícia espa-nyola activarà l’extradi-ció. Així els ho han fet sa-ber els seus advocatsd’acord amb el principi delegalitat en què es basa lajustícia espanyola, la qual

cosa els obliga a perseguir,allà on sigui, els delictesque investiguen. “Ho do-nem per segur, perquè nopoden celebrar judici per-seguint només la meitatd’un govern”, explica Co-mín. Per ell, és una “vergo-nya” veure com “cons-trueixen artificialment undelicte”, assenyala, cer-cant “exhibicions de vio-lència que no s’han comèsmai”, indica Puig. Per ai-xò, i tal com va assenyalarel president el dia abans,els quatre consellers tam-bé adverteixen del delictede prevaricació que podria

cometre Llarena, toti que l’estructura dela justícia espanyola“fa molt difícil”, ad-meten, acusar al-guns dels seus mem-bres, a ulls de tot-hom, de prevarica-ció.I mentre no es resoltla situació judicial,

els consellers es trobenimmersos planificant i es-tudiant la feina que podenfer des de Brussel·les pertirar endavant la repúbli-ca, un dels objectius que vaempènyer Comín a viatjaral país belga el dia següentde la declaració d’indepen-dència, l’octubre passat.Amb aquest repte, Comínparla d’aquest front belga iel compara amb una de lesdues “cames fortes i vigo-roses” que li cal a tot ex-cursionista per fer el cim.Un exercici que poden rea-litzar perquè se sentenmolt ben acompanyatspels centenars de perso-nes que es posen en con-tacte amb ells. “Fa quatremesos que som aquí i araja podem constatar que elsdos milions de personesque ens van donar suportno ens han deixat sols”,afirma Puig. “No s’hanaturat les mobilitzacions ies continuen penjant lla-

ços grocs”, explica. “El po-ble de Catalunya continuaal peu del canó”, afegeix. Iells sembla que també desde Brussel·les.

Dimarts, reunió aWaterloo

Els consellers són pru-dents a l’hora d’explicarl’activitat que, des deBrussel·les, exerceixenara en relació amb les tas-ques que tenien quan esta-ven al capdavant de lesconselleries de la Genera-litat. No volen, expliquen,“posar en perill”, els treba-lladors. Amb tot, com ex-plica Puig, ells se sentenconsellers i, fins i tot, a di-ferencia de quan estavenen actiu, la seva situació aBrussel·les els permet ferús de la telemàtica per es-tar presents en diferentsactes alhora. “Eren ac-cions impensables abans,

a Puig, Serret i Comín confien que la feina a Brussel·les es complementi amb la delgovern de la Generalitat a Pensen, però, que arribarà la petició d’extradició

Consellers ambvoluntat de repetiren el càrrec

Emma AnsolaBARCELONA — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Sorgeixen accionsque eren impensablesfa mesos, com poderestar a tres llocsalhora gràcies a lavideoconferència”

“ Quedar-se a l’exilitambé té a veure ambles possibilitats pertirar endavant larepública”Antoni ComínCONSELLER

“El nostre exili no éshumanitari, és polític isímbol de la manca dedemocràcia i lavoladura de l’estat dedret a Espanya”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“D’aquí quatre o cincanys s’hauran resoltels processos judicialsi haurem avançat en elcamí a la llibertat”Meritxell SerretCONSELLERA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“És l’esperit de larestitució el que ensbelluga fins aquí, i aixího hem dit alpresident”Lluís Maria PuigCONSELLER

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Si fins ara la gent noens ha oblidat, no crecque ho faci en el futur;quan arribi l’acordtreballarem per sercomplementaris”

Els consellers Puig, Serreti Comín, durant l’entrevistarealitzada a la futura seudel Consell de la Repúblicaa Waterloo ■ POL ISERN

L’entrevista als con-sellers s’emet avui ales 14.00 i les 20.30h


a Barcelona no podíemfer-ho i ara puc atendremoltes més peticions”, ad-met després d’explicarque dimecres passat grà-cies a les videoconferèn-cies va participar en tresactes alhora. “Tenim unapresència molt continua-da, enviem textos escrits,registres de vídeo i àudio,ens donen feina i ens fansentir presents”, assegu-ren, tot i ser conscientsque l’aplicació i vigènciadel 155 impedeix avançar.“Un és conseller en la me-sura que la gent et reco-neix com a tal, i això no hopoden impugnar des del’Estat espanyol”, conside-ra Comín.

Volen repetircom a consellers

“És l’esperit de la restitu-ció el que ens belluga a tre-ballar des d’aquí”, diu Puig

i així ho han manifestat elstres consellers al presi-dent Puigdemont en espe-ra que hi hagi un nou capde l’executiu. “És impor-tant per preservar la digni-tat personal i col·lectiva,sinó estem convalidant el155”, hi afegeix Comín,que recorda que en aquestcas la llei es més permissi-

va i podrien ser designatsconsellers des de la distàn-cia, a diferència de la nor-ma que regula el càrrec depresident, “més restricti-va”, asseguren. “No hemarribat fins aquí per sabersi hem de posar-nos unacamisa vermella o groga”,diu Puig, interrogat sobreles discrepàncies entre

Junts per Catalunya, ERCi la CUP a l’hora d’aconse-guir un acord per poderformar govern. Tots ellsconfien que l’acord és im-minent. “És la força delprocés”, segons Serret queesperen que es torni a de-mostrar en la manifesta-ció prevista per diumengeen defensa de la república

que ells volen a ajudar aconstruir des de Brussel-les, un espai que, conside-ren, els permet treballaramb més facilitat que comho farien des de Barcelonai des d’una institució, laGeneralitat, intervingudapel govern espanyol.

Brussel·les iCatalunya

“Es tracta de ser comple-mentaris, diversos i poli-valents”, explica Serret re-ferint-se al paper que po-den jugar com a membresdel Consell de la Repúblicaque el president Puigde-mont ha anunciat que volcrear des de l’exili. Els de-talls d’aquest ens depenendel resultat de les negocia-cions entre Junts per Ca-talunya, ERC i la CUP.“Des d’aquí hem d’acom-panyar el relat per cons-truir la República”, diu

Serret. En aquest punt,Puig es torna a referir alsdos milions dos-cents milvotants que, considera,van donar suport a la repú-blica el 21-D i per la qualcosa se sent legitimitat aconstruir. Comín creu queaquest nou ens republicàpermetrà crear aquestfront internacional quedoni suport al projecte ique també serveixi de de-núncia de la “repressió”amb què actua l’Estat. Ai-xò sí, ell parla de la neces-sitat que aquest front dis-posi de prou lideratge, unrequeriment que a horesd’ara no està garantit sifem cas del resultat de lesnegociacions que, de mo-ment, només li atorguencaràcter simbòlic. Per Co-mín, “cal articular tres po-tes: el govern del consell dela república, el govern de laGeneralitat i la societat ci-

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“El que es facidependrà més delsuport de la gent queno pas de càrrecs,partits i governs”Lluís Maria PuigCONSELLER DE CULTURA

“Ens hem de reforçarels uns als altres, nopodem serexcloents”

Meritxell SerretCONSELLERA D’AGRICULTURA

“És interessant quealgú de nosaltresestigui en el govern dela república i al de laGeneralitat alhora”Toni ComínCONSELLER DE SALUT


vil”, detalla. La mobilitza-ció és un aspecte que Co-mín, que és l’únic conse-ller que manté l’acta de di-putat, embolcalla de certaimportància. I confessa:“Hem de trobar un puntd’equilibri entre realisme iambició partint d’un prin-cipi de realitat: els límitsde la Generalitat i els lí-mits del govern del consellde la republicà”, assenya-la.

Dos governs,dues funcions

El Consell de la Repúbli-ca hauria d’estar dedicat almandat de l’1-O i la Gene-ralitat, a fer fora el 155.Aquestes serien les duesfuncions bàsiques que, se-gons Comín, haurien demarcar la feina de les duesinstitucions, De fet, és el“principi de realitat” quecal assumir d’entrada, jaque, “des de Brussel·les noes pot aixecar el 155 ni sig-

nar despeses i des de Cata-lunya no hi ha llibertat perimplantar el mandat del’1-O que mena cap a la re-pública”. Per això, consi-dera que seria “interes-sant que “ algú de nosal-tres estigui a les dues insti-tucions alhora per mos-trar aquest vincle o cordóumbilical entre el governde la República i el de la Ge-neralitat. “Ens reforçaremels uns als altres, no po-dem ser excloents”, indicaamb més prudència Ser-ret. Una república vir-

tual?, els interroga el di-rector d’aquest diari. PerPuig, un cop més, la impor-tància del que es faci de-pendrà més del suport dela gent i dels votants queno pas dels càrrecs i delque marquin els partits.“Cal fer entendre el mis-satge i que la gent estiguiconvençuda que ells són laclau de l’èxit. “Haurem degastar moltes energies aexplicar què fem i que la re-pública és una necessitatsi volem millorar la situa-ció dels catalans”, diu. PerComín, els pròxims quatreanys hauran servit percrear “consciencies” a Eu-ropa que tenen un Estat“que no compleix els requi-sits de la Unió Europea ”.En contraposició a això,Catalunya pot ser conside-rada com una “oportuni-

tat d’or ” per representaridees com “sobirania i de-mocràcia” en temps de cri-si per a tots. malgrat elsquilòmetres que els sepa-ran del dia a dia de Catalu-nya, els tres consellers es-tan al dia de l’actualitat ca-talana. Així, durant la con-versa es van dedicar unsminuts a la novetat edito-

rial de qui va ser companyseu a l’executiu català,Santi Vila. Apareixen re-trets. Vila no s’ha comuni-cat amb ells des que estana Brussel·les, no en sabenres i els dol que el primerque ha fet és un llibre sobreel que va passar l’últimmes de la legislatura pas-sada. A més a més, assegu-

ren que tot i que no l’hanllegit, algunes de les infor-macions que s’hi inclouenen el llibre no són veritatperquè, diuen, Vila no for-mava part del comitè es-tratègic que va prepararl’1-O.

Un altre tema de l’actua-litat catalana que es va co-mentar va ser l’enrenou

causat per l’article de JoanTardà en què apostava perun acostament al PSC i alscomuns. Comín, interpel-lat com a exmilitant socia-lista, es va mostrar molt ta-xatiu i va rebutjar comple-tament que es pugui buscarel suport de gent implicadaen el 155 i que ha portatgent a l’exili. “Això ho hemde combatre i denunciar-ho”, advertia. D’altra ban-da, però, aposta per “picarpedra” amb la militància departits no independentis-tes i explicar-los que el mi-llor instrument per tenirun estat del benestar és laRepública. Als comuns elsdemana més fermesa per“denunciar el franquismeque encara hi ha en els apa-rells de l’Estat.“Per convic-ció democràtica no podemgirar full.” ■

La consellera Clara Ponsatíno va participar dijous en latrobada d’El Punt Avui TVamb els consellers exiliats aBèlgica. No va ser fins a mitjaconversa, quan Xirgo els vainterrogar sobre l’absènciade la consellera a la cita, queaquests van insinuar quePonsatí era fora de Bèlgica.

Un altre instant de l’entrevista, amb Xevi Xirgo en primer terme ■ POL ISERN

No en van voler donar capmés detall, tot i la insistènciadel moderador, i es van limi-tar a dir que “ella ja ho expli-carà en el seu moment”. Pon-satí era dijous fora de Bèlgica,però els seus companys novan voler confirmar si es trac-tava d’una sortida temporaldel país, per assistir a algun

acte, o si era permanent. Vanrecordar que són lliures demoure’s per la UE i queaquest no és el primer copque un d’ells surt del país ons’estan. Puig va ser uns dies aHolanda i Puigdemont va fertambé una sortida a Dina-marca. A més, la diputada An-na Gabriel és a Suïssa.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Clara Ponsatí surt de Bèlgica— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Consellers queexerceixin aBrussel·les i aCatalunya alhora

3829

95-1

1572

69w

FARMACOGENÈTICA, MED. PREVENTIVA

NUTRICIÓ INFANTIL• Assessorament en llets i ‘papilles’• Secció infantil ecològica (HOLLE)

DERMOFARMÀCIA• Analitzador de pell i cabell, consell personalitzat

ASSESSORAMENT NUTRICIONAL PERSONALITZATTria el nivell de personalització que millor s’adapti a tu:• Anàlisi nutrigenètica• Dietes de control de pes (COMPLET DIET)• Dietes 50plus• Dietes especials per a diferents patologies: diabetis, risc cardiovascular

• Restrenyiment

DESHABITUACIÓ TABÀQUICA• T’ajudem a deixar de fumar

CONTROLS ANALÍTICS• Perfil lipídic complet (LDL, HDL, TRIGLICÈRIDS)• Hemoglobina glicosilada• Glucosa, àcid úric, creatinina, colesterol total…• Test ràpid VIH

CONSELL DERMOONCOLÒGICElaboració pròpia de fórmules magistralsHomeopatiaFlors de BachSPD (Sistema Personalitzat Dosificació)


El president del Parla-ment Roger Torrent vaajornar ahir al vespre elple d’investidura de JordiSànchez, previst per di-lluns a les deu del matí, enespera que el Tribunal Eu-ropeu dels Drets Humans(TEDH) d’Estrasburg espronunciï sobre el seu cas.Després que el jutge delTribunal Suprem PabloLlarena refermés al mig-dia la negativa a deixar-losortir de la presó, ni tansols per sotmetre’s nomésa la investidura, l’advocatde Sànchez, Jordi Pina, vaanunciar la interposiciód’una demanda de mesu-res cautelars davant la ins-tància europea, demanantl’empara de l’article 39 delseu reglament, reservat acasos específics en què espot produir un dany irre-parable, perquè consideraque es veu vulnerat el seudret de participació políti-ca. De fet, la defensa delcandidat lamentava que

hauria volgut presentarahir mateix el recurs, queja tenia preparat, peròcom que el Suprem li vanotificar la resolució pas-sats dos quarts de cinc dela tarda –mitja hora des-prés que tanqués portes elTEDH–, haurà d’esperarque torni a obrir, dilluns ales vuit del matí, per fer-ho. A partir d’aquell mo-ment, s’espera que la cortd’Estrasburg faci una pri-mera valoració del cas i de-cideixi en un termini d’en-tre 24 i 48 hores si dicta ono mesures cautelars perfer rectificar la decisió deLlarena i permetre la in-vestidura de Sànchez.

Torrent, que la vigíliahavia enviat una carta aljutge per demanar-li quedeixés sortir el candidat ique al migdia ja haviaanunciat que donaria su-port a la demanda de la de-fensa, va justificar queamb la decisió d’ajornar elple vol preservar els dretspolítics del candidat fins ales últimes conseqüèn-cies, a les instàncies inter-

nacionals, un cop esgota-des les estatals, desprésque el TC hagués deixat di-marts la decisió en mansde Llarena. El presidentho va fer públic a últimahora del vespre, desprésde suspendre la seva parti-cipació en un acte del’agenda i de reunir-se ambuna delegació de JxCat

formada pels seus dos in-tegrants a la mesa, JosepCosta i Eusebi Campdepa-drós, i els diputats Elsa Ar-tadi i Albert Batet. JxCatva aclarir després que està“d’acord” amb la decisiód’ajornar el ple per “poderdesenvolupar l’estratègiad’Estrasburg”, tot i que al-gunes fonts al llarg del dia

s’havien mostrat partidà-ries que la convocatòriadel ple es mantingués pertal que es fes evident elnou bloqueig a què la justí-cia espanyola té sotmès elParlament. Si hagués es-tat així, Torrent hauriatingut sobre la taula unaaltra possibilitat aquelldia: engegar el rellotge

dels dos mesos de terminiperquè es convoquin auto-màticament eleccions encas que no s’aconseguís in-vestir ningú. I és que si béel reglament del Parla-ment especifica que elcompte enrere es posa enmarxa amb la primera vo-tació fallida d’un candidat–i aquest no seria el cas–,l’informe que es va encar-regar als lletrats sobreaquest afer, tenint encompte el buit legal de lasituació actual, facultariaTorrent a activar el termi-ni amb una mera declara-ció durant el ple.

JxCat en farà una valo-ració més acurada aquestmigdia, en la reunió de tre-ball que mantindrà a Vila-franca del Penedès ambtots els candidats que vananar a les seves llistes el21-D, en què se’ls exposa-rà el “pla República” is’examinarà com queda lasituació a partir d’ara, i elsescenaris que s’obren. Elpresident Puigdemonttancarà l’acte amb una in-tervenció des de Bèlgica.

L’acord, pendentMentrestant, fonts d’ERCja indicaven a la tarda queel més “lògic” era que elple se suspengués per nocontradir l’estratègia dedefensa de Sànchez, imantenien que segonsl’acord amb JxCat dona-ran suport al candidat quedesigni aquest grup. Elsrepublicans diuen que elpacte està només pendentde signar-se, si bé adme-ten que JxCat els donaallargues per fer-ho. Desd’aquest grup, en canvi,indicaven que només s’hatancat la part del pla de go-vern que es va passar a laCUP, i que no tenen pressaa signar perquè encara hiha qüestions importantsen què no hi ha acord.

Precisament ahir, elpresident d’ERC, OriolJunqueras, i la secretàriageneral, Marta Rovira, sig-naven una carta conjuntaen què, seguint les tesis defa uns dies del diputatJoan Tardà, afirmen quel’independentisme ha en-trat en “una nova fase” iaposten per allunyar-se de“declaracions altisonantsi focs artificials”, i superarla “divisió de blocs” perconstruir “majories àm-plies i transversals”. Els di-rigents es proposen “am-pliar la base” tot tirant en-davant “el que generi con-sensos i complicitats capal projecte republicà”. “Elque no en generi descar-tem-ho”, conclouen. ■

Torrent ajorna el ple finsque Estrasburg es pronunciï

Òscar PalauBARCELONA

a El Parlament esperarà a veure si el Tribunal dels Drets Humans dicta o no mesures cautelarsarran de la demanda que dilluns li plantejarà Jordi Sànchez a JxCat i ERC encara no signen l’acord

A qui, de retruc, va treurepressió la decisió de Llarena–arran de la qual ahir a la nitun grup de manifestants vanocupar mitja hora les vies aCelrà com a protesta– va sera la CUP, que en una notasubratllava que de la novaproposta de pla de govern deJxCat i ERC (que lamentavenque se’ls havia enviat dime-cres a les 23.56 h, i que dijousno l’havien valorat per la vagafeminista) no n’extreuen “di-ferències de fons” sobre eldocument inicial que el con-sell polític va rebutjar dissab-te. “Pensem que la proposta

El president del Parlament va decidir ahir ajornar el ple d’investidura de Sànchez, després de consultar-ho amb diputats de JxCat ■ ORIOL DURAN / ARXIU

continua tenint mancancesimportants i decisives enl’àmbit de la construcció i lamaterialització republicana,la concreció d’un procésconstituent i l’articulació depolítiques socials i econòmi-ques orientades a treure pri-vilegis als sectors socials queencara en mantenen”, expo-sen. Tot i aquesta primera va-loració, el secretariat nacio-nal i el grup parlamentari in-diquen que la militància “hade tenir els espais correspo-nents per valorar la propostarebuda”, i així anunciaven queserà convocada “respectant

els tempos interns” de l’orga-nització per decidir si mante-nen l’abstenció. En tot cas,que dilluns no hi hagi votaciód’investidura evita que haginde decidir a correcuita, i nohan previst cap consell políticaquest cap de setmana comels havia reclamat JxCat.

Justament ahir, l’alcaldes-sa de Badalona, Dolors Saba-té, i l’alcalde de Sabadell, Ma-ties Serracant, entraven unescrit al registre del Parla-ment per reclamar la creacióen el nou govern d’una conse-lleria d’Habitatge per fer frontals problemes a escala local.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La CUP allarga la decisió sobre el vot en la investidura


Joan Coscubiela Portaveu de Catalunya Sí Que es Pot (2015-17)

TARDÀ · “Cada vegada que s’acusa de traïdor algú, la base del sobiranisme es fa més petita” 27-S · “A la mesa es deia unacosa i a la gent, una altra; això en política només té un nom: estafa” COLAU · “Els comuns han confós confluir amb substituir”

Emili BellaBARCELONA

vui Joan Coscubiela és“tècnicament pensio-nista”. Té un fotimer depresentacions a l’agen-

da del llibre Empantanados,una alternativa federal al sóvietcarlista (Península), on repassael final de l’anterior legislatura.

Diu al llibre que s’ha abusat delconcepte de presos polítics.Oriol Junqueras no és a la presóper motius polítics?S’està abusant de conceptescom cop d’estat, dictadura i pre-sos polítics, a un costat i a l’altredel conflicte. M’he pronunciatmolt clarament contra la presópreventiva de Junqueras, Joa-quim Forn, Jordi Sànchez i Jor-di Cuixart perquè no està justi-ficada. El debat sobre si tenen laconsideració de presos polítics ono em sembla poc útil, nomésve motivat per la necessitatd’explicar que davant de l’inde-pendentisme hi ha una dictadu-ra, i això és el que jo impugno.Jo seria partidari d’utilitzar lesparaules amb més varietat i ri-gor, perquè si no, es perd el con-cepte de les coses.

Puigdemont és a l’exili?És evident que no. M’agradamolt un article de Sergi Pàmiesque deia que vigilem perquè es-tem banalitzant l’exili.

Ha estat astut marxant?Jo diria que no. És evident queel conjunt de l’independentismeno tenia una estratègia, o alme-nys n’hi havia tres o quatre. Siel president marxa, per què noho fan els altres? Per què esqueden? A hores d’ara ja s’hasabut que allò va ser campi quipugui. És evident que no erauna estratègia dissenyada niacordada ni tan sols amb el seupropi partit, ni amb el govern.Els fets ho confirmen.

Però després en les eleccions,l’independentisme ho va avalar,fins i tot va quedar davant d’ERC.El vot de les eleccions serveix

A

“Davant de l’independentismeno hi ha una dictadura”

per al que serveix, per establirmajories. No crec que quan es vo-tava Francisco Camps desprésde tenir processos de corrupcióvol dir que la gent al País Valen-cià avalés la corrupció, com tam-poc que quan la gent va votarPuigdemont avalés la seva estra-tègia. Suposo, no ho sé, que de-vien pensar que era la personaque millor escenificava una posi-ció de duresa, de la mateixa ma-nera que hi va haver una altragent que va pensar que qui millorrepresentava la posició de duresades del front constitucionalista ounionista, com se li vulgui dir,era Ciutadans.

El pla Moncloa triomfa?No, això no pot acabar bé des dela victòria de ningú. La temptacióque tenen alguns sectors de l’Es-tat de guanyar i fer-ho amb humi-liació és tot menys una solució.

Aquests dies, alguns sectors del’independentisme diuen tra-ïdor a Joan Tardà; a Puigde-mont també li ho van dir uneshores quan volia convocar elec-cions; abans ho havia estatSanti Vila... Per vostè, hi ha al-gun traïdor?Per mi, el que hi ha és un procésque sembla que estigui dirigitper hiperventilats que no hanentès que cada vegada ques’acusa de traïdor més gent noes va eixamplant la base de l’in-dependentisme i el sobiranis-me, sinó fent-la cada vegadamés petita. Jo, com que fa tantsanys que soc un traïdor, emquedo més relaxat de saber quetambé ho és Puigdemont, Vila oTardà. Però aquest és un pro-blema, ha estat una de les cau-ses de per què no s’ha pogut re-conduir la situació i s’ha anat decara a l’abisme. S’han imposat

sempre els hooligans amb la po-derosa ajuda de la caverna espa-nyola i catalana.

Quan sent que dirigents inde-pendentistes declaren davantdel jutge Llarena que la DUI vaser simbòlica, què en pensa?Penso que és legítim com a líniade defensa, però penso tambéen el 27 d’octubre. Que aquelldia, en el mateix segon, la secre-tària primera del Parlament es-tigués fent constar a l’acta de lamesa que la resolució no teniacap tipus d’efecte jurídic i al ma-teix moment a fora s’estiguésdient als alcaldes i a la ciutada-nia que s’estava proclamant laRepública ha estat una ficció,un engany que adquireix caràc-ter d’estafa política. A la mesaes deia una cosa i a la gent, unaaltra, això en política només téun nom: estafa.

Quina de les tres forces inde-pendentistes veu més realista,JxCat, ERC o la CUP?La CUP és molt difícil veure-larealista. ERC i JxCAT, depèndel dia. En l’etapa que jo jutjo alllibre vaig veure molt més re-alista la gent del PDeCAT i Puig-demont el dia 26, i en canviMarta Rovira i Junqueras ju-gant al joc de veure qui és el ga-llina, com a Rebel sense causa,quan els dos cotxes van cap al’abisme. A hores d’ara s’han in-tercanviat els papers. Mai hancoincidit en l’estratègia.

Al llibre hi ha un apartat dedicata Ada colau, “‹Ada nos dejó en laestacada›”, on diu que CatalunyaSí Que es Pot reconeixia Barcelo-na en Comú però no a l’inrevés.Es van sentir abandonats?Intentàvem representar un es-pai polític que tothom pensavaque representàvem, peròaquest espai polític no ens reco-neixia, és una situació que polí-ticament no desitjo a ningú.

“Els fills bastards dels comuns.”És com al començament ensvam anomenar a nosaltres ma-teixos, però com que ens sem-blava que era una expressiómolt dura, la vam canviar per lade patrulla nipona, la que es vaenviar a defensar unes posi-cions difícils en una illa allunya-da del Pacífic. Era un mecanis-me d’autodefensa.

Ni rastre d’Albano Dante Fachino d’Àngels Martínez al llibre.No. Em sembla irrellevant. Lescoses que no surten al llibre noem semblen rellevants.

Els comuns i Podem van treurepitjor resultat que ICV en soli-tari. Ha valgut la pena el camíde les confluències?Espero que al final sí, però evi-dentment això posa de mani-fest que alguna cosa no s’ha fetbé. Què? Confondre suma ambresta, no confluir sinó substi-tuir i no sumar valors, experièn-cies i bagatges. És un dels gransreajustaments que ha de fer laconfluència. ■

Joan Coscubiela, dilluns a Barcelona ■ JOSEP LOSADA


1817

00-1

1777

30w

Una conversa telefònicaprivada masclista i racistaentre dos càrrecs públicsd’ERC, l’exsecretari d’Hi-senda Lluís Salvadó i l’al-calde de Sant Carles de laRàpita, Josep Caparrós, vaprovocar ahir una allau depeticions de dimissió peral diputat republicà. ElPSC, els comuns, el PP i laCUP van instar a deixarl’escó Salvadó, que és in-vestigat pel jutjat número13 de Barcelona per la se-va participació en el pro-cés. Consideren que elcontingut de les seves pa-raules és incompatibleamb l’exercici de la res-ponsabilitat com a dipu-tat. Salvadó va demanardisculpes pel que va adme-tre que era una “conversaen absolut apropiada”, ique es va fer pública l’en-demà de l’aturada i la vagadel 8-M, una jornada ambhistòriques protestes ar-reu del país en defensa dela igualtat i contra la vio-lència contra les dones.

Salvadó també va criti-car que fos l’“enèsima con-versa amb familiars iamics filtrada per la poli-cia que res té a veure ambla causa” i va anunciar quepresentarà una denúncia.

Poc abans, la secretàriageneral d’ERC, Marta Ro-vira, havia qualificat lesparaules de Salvadó d’“in-apropiades” i havia sub-ratllat que no es correspo-nen a l’ideari del partit.Rovira va al·legar que elsrepublicans treballen per“construir una societatamb igualtat efectiva” i es-tan compromesos amb laparitat.

En la conversa telefòni-

ca gravada, que va fer pú-blica Antena 3, Salvadó iCaparrós bromegen sobreles presumptes dificultatsper a la recerca d’una con-sellera d’Ensenyament. Hibarregen comentaris mas-clistes i racistes, incloent-hi referències físiques ve-xatòries. Salvadó afirmaque és difícil seleccionardones per a càrrecs pú-blics. “Trobar dones ésmissió impossible, és més

fàcil inaugurar un auditorique trobar dones”, senten-cia el seu interlocutor. Enun comunicat, l’alcalde deSant Carles de la Ràpita varemarcar el que sosté queera un “clar to irònic” peròque admetia del “tot in-adequat” de la conversa, iva denunciar que s’ha uti-litzat per “fer-ne un ús po-lític interessat contraERC”, en el marc d’una“campanya de despresti-gi” contra Salvadó. Tambéestudiarà si emprèn me-sures legals per ingerèn-cies en la intimitat.

Els comentaris masclis-tes de Salvadó també vangenerar malestar a les filesrepublicanes més enllà deRovira. Dolors Bassa, con-sellera de Treball i AfersSocials, va expressar la se-va indignació per “unesparaules impròpies dequalsevol home del segleXXI”, i alhora per l’ús “in-decent i oportunista” deles filtracions telefòni-ques. És la mateixa posicióque van expressar els tam-bé diputats Jenn Díaz i Ru-ben Wagensberg. Aquestúltim sentenciava que “ésfeina de tots els homes dei-xar de ser còmplices da-vant de segons quins co-mentaris per denunciar-ho. Sempre. En públic i enprivat”. ■

O.A.-E.BARCELONA

Peticions de dimissió aSalvadó per masclismeen una conversa privadaa El PSC, els comuns, el PP i la CUP li demanen que plegui a El diputat d’ERC esdisculpa i denunciarà la filtració a Rovira censura les “paraules inapropiades”

Lluís Salvadó en una imatge d’arxiu ■ JOAN SABATERTres candidats pugnenper presidir l’ANC i tancarl’etapa del lideratge de Jor-di Sànchez, ara substituïtpel vicepresident AgustíAlcoberro, en un momenten què l’entitat es plantejala relació que manté ambels partits independentis-tes. Es tracta del cap depremsa de l’entitat, AdriàAlsina; del president delCiemen, David Minoves, idel vicepresident del Cer-cle Català de Negocis, Da-

vid Fernàndez. Tots ellshan presentat avals perpoder ser elegits com amembres del secretariatnacional de dissabte de lasetmana vinent. D’entreels membres se n’elegirà elpresident. Dijous, l’exdi-putat de la CUP AntonioBaños va anunciar que tél’aval de la territorial deNou Barris per presentar-se a l’elecció del secreta-riat. Fonts properes a Ba-ños van precisar, però,que aspira a ser secretari,igual que ho va ser en l’an-terior mandat. ■

a Baños es presenta per mantenir-seal secretariat nacional de l’entitat

RedaccióBARCELONA

Tres candidatspugnen perpresidir l’ANC

Alsina, Fernàndez, Minoves i Baños, d’esquerra a dreta ide dalt a baix ■ ARXIU / ANDREU PUIG / JUANMA RAMOS

a crida d’Òmnium Cultural aregalar roses grogues perSant Jordi en solidaritatamb els presos polítics ha

trasbalsat el sector de la flor. Laraó és que a Catalunya no es pro-dueixen roses grogues ni de cap al-tre color. Només se’n fan de ver-melles. Si la campanya finalmentes tira endavant, com sembla, to-tes les roses grogues s’haurand’importar i, a més, això podria ferpujar els preus.

Per Sant Jordi es venen tantsmilions de roses que la producciócatalana no dona l’abast (nomésrepresenta el 10% del que s’arribaa vendre aquest dia) i, igualment,cada any s’han d’importar la majo-ria d’Holanda, Equador i Colòm-bia. Aquest any, com que Sant Jor-di cau en dilluns (i els dies de cadadia es ven més perquè s’afegeixena regalar-ne els supermercats a lesseves clientes, les empreses alsseus treballadors), el Gremi de Flo-ristes calcula que vendrà 7 milionsde roses vermelles (les que no sónvermelles no arriben ni a l’1%). Aaquestes s’hi han d’afegir les rosesque poden vendre les entitats, elsestudiants i les gitanes, que cada

Lany munten parades alternatives.

Després de l’aldarull causat perl’anunci d’Òmnium i el malestardels horticultors i els floristes, l’en-titat catalanista s’ha vist obligadaa fer un comunicat en què assegu-ra que la seva proposta és que “esregali una rosa vermella, com cadaany, i una de groga”. “Òmnium

Cultural en cap cas vol perjudicarla producció i el mercat de Catalu-nya, exclusivament de rosa verme-lla, i fer una campanya excloent”,assegura. La seva intenció és apro-fitar la diada per reforçar la cam-panya pròpia de l’entitat per la lli-bertat dels presos polítics engega-da fa mesos per denunciar la injus-tícia que suposa l’empresonamentdel president d’Òmnium, JordiCuixart; el fins fa poc president del’ANC, Jordi Sànchez; el vicepresi-dent Oriol Junqueras i el consellerd’Interior, Joaquim Forn. Una al-tra cosa que Òmnium deixa clar ésque ells no vendran roses per reco-llir diners per a la caixa de resis-

tència, cosa que seria competènciadeslleial als floristes. Això tambéha tranquil·litzat el sector.

El Gremi de Floristes, el Mercatde la Flor de Vilassar i Òmnium esvan reunir ahir al migdia per par-lar del tema. “Volem saber exacta-ment què es proposa per poder in-tentar dissenyar una estratègiaperquè ningú en surti massa perju-dicat. El que es pot dir avui és quehi ha molt bona voluntat per partde tothom i volem donar un mis-satge de tranquil·litat a horticul-tors i floristes”, va explicar el presi-dent del Gremi de Floristes, JoanGuillén.

La novetat de la rosa groga a fal-ta de pocs dies per la diada i per-què els floristes n’encarreguin a fo-ra milions d’exemplars “no ensl’esperàvem. De fet, no havia pas-sat mai”, explica Joan Guillén.També serà el primer Sant Jordien què la rosa es regala amb un sig-nificat polític. Mai fins ara la rosade Sant Jordi amb l’espiga regla-mentària havia significat res mésque amor (això sí, a l’hora de posarels llaços hi havia majoritàriamentper escollir o la cinta amb la senye-ra o la cinta amb els colors el Bar-ça). Aquest any, com tot el quepassa al país, també serà una dia-da diferent. ■

L’embolic de lesroses grogues

Mireia RoureraBARCELONA

PRESOS · Òmnium vol aprofitar la diada de Sant Jordi per fer campanya pelspresos polítics MATÍS · L’entitat, que primer va demanar regalar roses grogues,ara matisa ja que a Catalunya només es produeixen roses vermelles

Al Mercat de la Flor de Vilassar de Mar hi ha roses de tot tipus. Ahir, també de grogues d’importació ■ ORIOL DURAN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

A Catalunya només esprodueixen rosesvermelles. Les d’altrescolors són importades


1760

07-1

1839

46L

És

La magistrada de l’Audien-cia Nacional Carmen La-mela va acordar ahir dedeixar en llibertat l’exdi-rector dels Mossos PereSoler i l’exsecretari gene-ral d’Interior Cèsar Puigdesprés que van declararcom a investigats en el cascontra la direcció dels Mos-sos, acusada de sedició id’un possible delicte d’or-ganització criminal. El fis-cal demanava una fiançade 100.000 euros per a ca-da un d’ells, però la jutges-sa la va denegar, perquè nova imposar-ne cap al majorJosep Lluís Trapero. Com aell, imposa a Soler i Puig lesmesures cautelars d’anarcada quinze dies al jutjat id’haver de deixar un tele-fon de contacte, la retiradadel passaport i la prohibi-ció de sortir de l’Estat espa-nyol.

En la interlocutòria, lajutgessa assegura que hi haindicis que la suposada “in-activitat” dels agents de lapolicia catalana per aturarel referèndum va ser“anunciada” per la direcciódels Mossos en declara-cions anteriors. En aquestsentit, hi detalla que Solerva ser nomenat directordels Mossos el 14 de juliolpassat, com altres càrrecs,en substitució “dels quedubtaven de les conse-

qüències” del procés. En laseva declaració, Soler, de-fensat pel penalista OriolGuardiola, del bufet Mar-tell, va aclarir que no va in-tervenir en l’operació poli-cial de l’1-O perquè la sevatasca és més política, comara aprovar pressupostosde material o personalquan li ho demanen, peti-ció que no li van fer el diadel referèndum. Va deta-llar que les piulades ambquè la Guàrdia Civil l’incri-mina només recullen unapart i que va fer revisar lesactes policials de l’1-O noper corregir-les, sinó peraclarir-les i ampliar-les,com li van exigir distintsòrgans judicials. L’exsecre-tari d’Interior va indicar ala magistrada que orgàni-cament els Mossos no de-penen directament d’ell. ■

Soler i Puig, enllibertat ambrestriccions

Mayte PiulachsBARCELONA

a Neguen haver intervingut en l’operaciódels Mossos l’1-O a El fiscal volia fiança

Pere Soler, amb el seulletrat, Oriol Guardiola ■ ACN


La Fiscalia Superior de Ca-talunya va enviar un re-queriment per saber la im-plicació en el referèndumde l’1 d’octubre de l’alcal-dessa de Girona, MartaMadrenas. El requeri-ment a l’Ajuntament deGirona, que no anava diri-git a Madrenas, conteniadues preguntes concretes:si l’alcaldessa havia ceditinstal·lacions o locals pú-blics per a la celebració delreferèndum i si havia or-denat posar a disposicióaquests locals l’1 d’octu-bre. El consistori de Giro-na va rebre el requerimentde la fiscalia el 26 de febreri tenia deu dies per contes-tar-lo. Els serveis jurídicssón els encarregats de do-nar-hi resposta. El reque-riment forma part de lesdiligències d’investigaciópenals incoades el 21 desetembre pel decret delfiscal superior de Catalu-nya per delictes de desobe-diència i prevaricació. Ma-

drenas va anar a declararel 20 de setembre a l’Au-diència de Girona per ha-ver signat un decret a fa-vor del referèndum, quanaleshores no era diputada.En aquest sentit, l’Ajunta-ment de Girona va reco-nèixer ahir que han rebut

el requeriment, però perara van refusar fer decla-racions en aquest sentit.

Un acte administratiuEl mateix requerimentl’ha rebut l’Ajuntament deMollerussa. Es va enviar alsecretari municipal el 2 de

febrer i la fiscalia pregun-tava si l’alcalde, Marc Sol-sona, havia cedit locals percelebrar el referèndum i sis’havia fet “un acte admi-nistratiu” amb aquesta fi-nalitat. El secretari muni-cipal ja va respondre el re-queriment de la fiscalia.

“Tot respost. Tal com vamdir el 19 de setembre quanvaig anar a declarar, jo en-tenc que votar no pot sermai delicte, i vam intentarfer tots els possibles perquèla gent de Mollerussa po-gués votar. Dins d’aquestadoctrina anem treballant

el dia a dia. Entenem l’1-Ocom una cosa passada; araconvé treballar pel futurdel país”, va assenyalarahir l’alcalde a l’ACN.

És la primera comuni-cació del ministeri públicsobre l’1-O que rep l’Ajun-tament de Mollerussa des-prés que el seu alcaldeanés a declarar el 19 de se-tembre a la Fiscalia Supe-rior de Catalunya. “Sommolt conscients del que vapassar l’1 d’octubre a laciutat”, va afirmar Solso-na. I insistia: “Continuem

en el dia a dia. A l’estratè-gia judicial de l’Estat espa-nyol contra la voluntat po-pular en tots els municipisdel país l’1-O, intentem do-nar-hi la importància queté, sense maximitzar-la niminimitzar-la.” Els reque-riments formen part de lainvestigació als més de700 alcaldes que van sig-nar decrets a favor de lacelebració de l’1-O. En elcas dels alcaldes que sóndiputats, els ha enviat elrequeriment la FiscaliaSuperior de Catalunyaperquè són aforats. ■

Pregunten per la implicacióde Madrenas

Edició de Lleida - Pallars Jussà · 2018. 3. 12. · Edició de Lleida DISSABTE · 10 de març...

Documents

Transcript of Edició de Lleida - Pallars Jussà · 2018. 3. 12. · Edició de Lleida DISSABTE · 10 de març...