BAS€¦ · EGITARAUA / PROGRAMA Martxoak 21 Marzo - 20:00 Vincenzo Capezzuto ahotsa eta dantza /...

40
2018 martxoa | marzo 21, 23, 24, 26, 27 BAS GORPUTZ ETA ARIMA | Iglesia de La Encarnación

Transcript of BAS€¦ · EGITARAUA / PROGRAMA Martxoak 21 Marzo - 20:00 Vincenzo Capezzuto ahotsa eta dantza /...

Page 1: BAS€¦ · EGITARAUA / PROGRAMA Martxoak 21 Marzo - 20:00 Vincenzo Capezzuto ahotsa eta dantza / voz y danza Mauro Bigonzetti koreografia / coreografía Claudio Borgianni dramaturgia

2018martxoa | marzo

21, 23, 24, 26, 27

BASGORPUTZ ETA ARIMA | Iglesia de La Encarnación

Page 2: BAS€¦ · EGITARAUA / PROGRAMA Martxoak 21 Marzo - 20:00 Vincenzo Capezzuto ahotsa eta dantza / voz y danza Mauro Bigonzetti koreografia / coreografía Claudio Borgianni dramaturgia
Page 3: BAS€¦ · EGITARAUA / PROGRAMA Martxoak 21 Marzo - 20:00 Vincenzo Capezzuto ahotsa eta dantza / voz y danza Mauro Bigonzetti koreografia / coreografía Claudio Borgianni dramaturgia

BASGORPUTZ ETA ARIMA | Iglesia de La Encarnación

2018martxoak | marzo

21, 23, 24, 26, 27

Page 4: BAS€¦ · EGITARAUA / PROGRAMA Martxoak 21 Marzo - 20:00 Vincenzo Capezzuto ahotsa eta dantza / voz y danza Mauro Bigonzetti koreografia / coreografía Claudio Borgianni dramaturgia

EGITARAUA / PROGRAMA

Martxoak 21 Marzo - 20:00Vincenzo Capezzuto ahotsa eta dantza / voz y danza

Mauro Bigonzetti koreografia / coreografíaClaudio Borgianni dramaturgia eta zuzendaritza / dramaturgia y dirección

SOQQUADRO ITALIANO

Stabat Mater. The Vivaldi Project

Martxoak 23 Marzo - 20:00 L’ARPEGGIATA - Christina Pluhar

Lucía Martín Cartón sopranoa / soprano

Céline Scheen sopranoa / soprano

Anna Dego antzerkia eta dantza / teatro y danza

Barbara Furtuna

Via Crucis - Pasión Barroca

Martxoak 24 Marzo - 20:00CORO EL LEÓN DE OROKEA AHOTS TALDEA

Marco Antonio García de Paz zuzendaria / dirección

El Esplendor de la Polifonía

Martxoak 26 Marzo - 20:00 Marie Luise Werneburg sopranoa / soprano

MUSICA FIATA KÖLNRoland Wilson kornetoa eta zuzendaritza / corneto y dirección

O vos omnes, attendite ergo

Martxoak 27 Marzo - 20:00VESPRES D’ARNADÍ - Dani Espasa organoa, klabea eta zuzendaritza / órgano, clave y dirección

INTONATIONES - David Sagastume kontratenorra / contratenor

LASALA - Judith Argomaniz koreografia eta zuzendaritza / coreografía y dirección

Gorputz eta Arima

Page 5: BAS€¦ · EGITARAUA / PROGRAMA Martxoak 21 Marzo - 20:00 Vincenzo Capezzuto ahotsa eta dantza / voz y danza Mauro Bigonzetti koreografia / coreografía Claudio Borgianni dramaturgia

- 5 -

SOQQUADRO ITALIANOVincenzo Capezzuto ahotsa eta dantza / voz y danzaMauro Bigonzetti koreografia / coreografíaClaudio Borgianni dramaturgia eta zuzendaritza / dramaturgia y dirección

Luciano Orologi saxofón soprano, clarinete bajo y melódicaGiovanna Losco clave y piano de jugueteLeonardo Ramadori percusionesMarco Forti contrabajoFabio Fiandrini electrónica en vivo

Cristina Corrado soinua/sonido Cristina Spelti argiak/luces Andrea Stanisci jantziteria/vestuario

Música de A. Vivaldi y Anónimos del S. XII Adaptada por Claudio Borgianni

Stabat MaterStabat Mater RV621Cujus aninmam gementemO quam tristisEja MaterFac ut ardeat

Concerto per liuto RV93II Largo

Concerto per viola d´amore RV397II Largo

Concerto per viola d´amore RV392II Largo

Concerto per violino RV187II. Largo ma non troppo

Concerto per la Solennità di San Lorenzo RV556II. Largo e cantabile

“Planctus Virginis”, cod. Ven. Marciana IX (sec.XV)

“Voi ch´amate”, cod. Magliabechiano II della Biblia Naz. Di Firenze (sec.XIV)

“Figghiu”, de Gabriele Miracle

BASGORPUTZ ETA ARIMA | Iglesia de La Encarnación

Martxoak 21 Marzo20:00

Page 6: BAS€¦ · EGITARAUA / PROGRAMA Martxoak 21 Marzo - 20:00 Vincenzo Capezzuto ahotsa eta dantza / voz y danza Mauro Bigonzetti koreografia / coreografía Claudio Borgianni dramaturgia

- 6 -

Un espectáculo en el que música, canto y danza se unen para esbozar una suerte de ópera total.

Claudio Borgianni reescribe un Vivaldi totalmente nuevo e inédito, dando la posibilidad a Vincenzo Capezzuto de mo-

verse, con extrema fa-cilidad, del canto a la danza y logrando que el espectador pierda los límites entre los distintos géneros de las artes escénicas.

Mauro Bigonzetti, uno de los principales co-reógrafos de la escena internacional de dan-za y director artístico del cuerpo de baile del

Teatro alla Scala de Milán contribuye de una forma muy especial a este proyecto.

Stabat Mater Dolorosa...

¿pero quién es esa mujer que se derrumba a los pies de la Cruz? ¿Quién es esa mujer que llora la muerte de su hijo, que expresa el dolor más grande y más profundo que un ser humano puede imaginar?

¿quién es esa mujer mirando al cielo con aceptación cons-ciente? ¿Quién es esa mujer que Vivaldi nos cuenta con ten-sión febril y pausas impresionantes?

Tal vez esa mujer nos representa a nosotros mismos, viviendo en la desorientación de nuestra vida cotidiana... O tal vez es solo una madre que llora por nosotros...

Ikuskizunak elkarrekin uztartzen ditu musika, kantua eta dantza, nolabaiteko orobateko opera bat sortzeko.

Claudio Borgiannik Vivaldi guztiz berri eta inoiz en tzun gabekoa idatzi du, aukera emanez Vincenzo Capezzutori erraztasun osoz mugitzeko kantua-ren eta dantzaren artean, bai eta tarteka antzerkia egiteko ere, horre-la segurtatuz lausotu egiten direla ikuslearen baitan arte eszenikoetako generoen arteko mugak.

Ekarpen handia egin dio proiektu honi Mauro Bigonze ttik; nazioarteko dantza-koreografo ezagunenetako bat eta zuzendari artistikoa Milane-ko Teatro alla Scala aretoko dantza- taldean den sortzaileetakoak. Bere ekarpena harmoniaz txertatzen da ikuskizun honetan, bizitza ematen diolarik dantzakera oso teatral eta errotik kutsatu bati.

Stabat Mater atsekabetua ...

bai baina…, nor da Gurutzearen oinetan erortzen den emakume hori? Nor da seme hilarengatik negarrez ari den emakume hori, gizaki batek jasan dezakeen saminik handi eta sakonena adierazten duen hori?

Nor da gauzak ezaguera osoarekin onartuta zerura begira dagoen emakume hori? Nor da Vivaldik tentsio suharrez eta etenaldi harrigarriekin erakusten digun emakume hori?

Baliteke emakume horrek gu geu irudikatzea, geure egune-roko bizitzaren noraezean galduak….. edo, beharbada, gu gaitik negarrez ari den emakume bat baino ez da.

STABAT MATER. El Proyecto Vivaldi

Page 7: BAS€¦ · EGITARAUA / PROGRAMA Martxoak 21 Marzo - 20:00 Vincenzo Capezzuto ahotsa eta dantza / voz y danza Mauro Bigonzetti koreografia / coreografía Claudio Borgianni dramaturgia

- 7 -

Fundado en 2011 en Bolonia (Italia) por Claudio Borgianni y Vincenzo Capezzuto, nace del interés de estos artistas por las producciones musicales y teatrales italianas, a caballo entre los siglos XVI y XVII.

Considerado uno de los grupos musicales más innovado-res del panorama europeo del género Classical Crossover, SOQQUADRO ITALIANO está abierto a todos los lenguajes artísticos (canto, música, danza y arte visual). Con un re-pertorio que abarca desde la música antigua hasta el jazz, la música pop o la electrónica, Soqquadro está siempre dis-puesto a abrazar una nueva inspiración creativa, para redes-cubrir la singularidad y el sentido del desorden ordenado que caracteriza la palabra “italiano”.

Desde 2011 ha ofrecido conciertos en grandes eventos internacionales: Gent Festival, Operadagen Rotterdam, Ravenna Festival, Festival Barocco di Viterbo, Nomus Fes-tival de Novi Sad, International Festival Bashmet de Yaroslavl, Sochi international Festival de Rusia, Internatio-nal Music Festival Teatro Nacional de Sucre, Quito (Ecuador), Ludwisburgers Schlossfestspiele, Händel Festival Halle (Alemania)...

Bolognan (Italia) sortua da 2011n, Claudio Borgianni eta Vin-cenzo Capezzutoren eskutik. Biek zeukaten interesa XVI eta XVII. mendeetako Italiako arte, musika eta antzerki produkzioe-tan, eta zaletasun komun horretatik sortu zen proiektua.

Classical Crossover generoan Europako egungo panorama mu-sikaleko talderik orijinal eta berritzaileenetako bat izanik, lengoaia artistiko guztiak baliatzen ditu SOQQUADROK (kan-tua, musika, dantza, arte bisuala, e.a.). Antzinako musikatik hasi eta jazzeraino doan musika errepertorio zabal batekin jokatuz, tartean sartuz baita ere pop musika edota musika elektronikoa, talde hau beti dago prest inspirazio berriei hel-tzeko, etengabe bilaketan aritzeko iraganaren eta orainaren artean, eta berriro deskubritzeko “italiano” hitzak hain be-rea duen desordena ordenatuaren berezitasuna eta zentzua.

2011tik hona eskaini ditu kontzertuak jaialdi garran-tzizkoetan: Gent Festival, Operadagen Rotterdam, Ravenna Festival, Festival Barocco di Viterbo, Nomus Festival (Novi Sad), International Festival Bashmet (Yaroslavl), Sochi in-ternational Festival (Errusia), International Music Festival Teatro Nacional de Sucre, Quito (Ekuador), Ludwisburgers Schlossfestspiele, Händel Festival Halle (Alemania)...

SOQQUADRO ITALIANO

Page 8: BAS€¦ · EGITARAUA / PROGRAMA Martxoak 21 Marzo - 20:00 Vincenzo Capezzuto ahotsa eta dantza / voz y danza Mauro Bigonzetti koreografia / coreografía Claudio Borgianni dramaturgia

- 8 -

Ha actuado como bailarín principal con la Ópera de San Carlo de Nápoles, el Ballet Nacional de Inglaterra y el de Julio Bocca, la compañía de Michele Merola y Aterballetto, interpretando coreografías de Bigonzetti, Forsythe y Ohad Naharin.

De entre sus numerosos galardones cabe destacar, Toyp por la difusión del arte en el mundo, Leonide Massine, Roscigno

Danza como mejor bailarín de 2005, y Giuliana Penzi 2012 por su versatilidad y contribución a la difusión de la danza y la música italiana.

Ha actuado en festivales de música tales como el Hong Kong Festival, el Carnegie Hall de Nueva York, el BBC Proms de Londres y el Teatro Chatelet de París.

En noviembre del 2010 actuó como can-tante y bailarín con la European Baroque Orchestra dirigida por Christina Pluhar, interpretando canciones barrocas de Lan-di, Pozzi, Monteverdi, etc.

Grabó el CD In Gondola con la formación Pomo d’Oro dirigida por Riccardo Minasi, interpretando música veneciana del siglo

XVIII. Participó en la grabación Ti amo anche se non so chi se en compañía de cantantes tan prestigiosos como Fiorella Mannoia, Gianni Morandi, Lucio Dalla, Franco Battiato y Ron. En 2011 creó, junto con Claudio Borgianni, el grupo Soqquadro Italiano.

Dantzari nagusi gisa jardun izan du Napoliko San Carlo Opera House, English National Ballet, Julio Boccaren Ballet Argentino, Michele Merolaren MMcompany eta Aterballetto taldeetan, eta nazioarteko sari asko jaso ditu lan horiengatik.

Vicenzok irabazi dituen sarien artean azpimarragarrienak, hauexek: Toyp, artearen hedapenean egindako lanagatik, Leonide Massine saria, Roscigno Danza, 2005eko dantzari onenari emandakoa eta Giuliana Penzi 2012, bere jario anitza, eta Italiako musika eta dantzaren alde egindako lana sarituz.

Horrezaz gain, New Yorkeko Carnegie Hall aretoan, BBCProms jaialdian eta Pariseko Chatelet antzokian ere emanaldiak eskaini ditu.

2010ko azaroan, European Baroque Orchestratekin batera abestu eta dantzatu zituen Landi, Pozzi eta Monteverdiren kantu barrokoak, Christina Pluharren zuzendaritzapean hauek ere.

Riccardo Minasik zuzendutako Pomo d’Oro talde-proiektuan CD bat grabatu zuen XVIII mendeko musika veneziarra kantatuz. Ti amo anche se no chi sei grabaketan ere parte hartu zuen, Italiako abeslari ezagunekin, hala nola, Franco Battiato, Lucio Dalla eta Gianni Morandirekin. 2011 urtean, Soqquadro Italiano Taldea sortu zuen Claudio Borgiannirekin batera.

Vincenzo Capezzuto ahotsa eta dantza / voz y danza

Page 9: BAS€¦ · EGITARAUA / PROGRAMA Martxoak 21 Marzo - 20:00 Vincenzo Capezzuto ahotsa eta dantza / voz y danza Mauro Bigonzetti koreografia / coreografía Claudio Borgianni dramaturgia

- 9 -

Graduado en la Scuola del Teatro dell’Opera, entra directamente en la compañía de su ciudad, Roma, para incorporarse diez años más tarde a Aterballetto, bajo la dirección de Amedeo Amodio. Actúa en todas las coreografías de repertorio de la citada compañía y baila en obras de George Balanchine y Leonide Massine. Colabora también con Alvin Ailey, Glen Tetley, William Forsythe y Jennifer Muller.

En 1990 crea su primer trabajo Sei in movimento, ambientado en la música de J.S. Bach y debuta en el Teatro Sociale de Grassina.

Deja Aterballetto y trabaja como coreógrafo independiente, con el Balletto di Toscana, el English National Ballet (Londres), el Ballet Nacional (Marsella), Stuttgarter Ballett, Deutsche Oper Berlin, Staatsoper Dresden, Ballet Teatro Argentino, Balè da Cidade de Sao Paulo (Brasil), Ballet Gulbenkian (Lisboa), State Ballet Ankara y Ballet du Capitole (Toulouse).

Bigonzzeti ha creado ballets para compañías del Teatro alla Scala de Milán, Opera de Roma, Arena de

Verona y Teatro di San Carlo de Nápoles.

Desde febrero de 2016, es el director artístico del Ballet del Teatro alla Scala.

Scuola del Teatro dell’Opera eskolan graduatu ahala zuzenean sartu zen hiri horretako konpainian. Han hamar urte igaro ondoren, Aterballetto taldean sartu zen eta Amedeo Amodio zuzendari artistikoaren esanetara jarri zen. Konpainiaren errepertorioko koreografia guztietan parte hartu zuen, eta George Balanchine eta Leonide Massine-n obra askotan dantzatu zuen. Kolaborazio garrantzitsuak egin zituen Alvin Ailey, Glen Tetley, William Forsythe eta Jennifer Muller-ekin.

1990ean egin zuen bere lehen lana, Sei in movimento, J.S. Bachen musikarekin girotua eta Grassina hiriko Teatro Sociale antzokian estreinatua. Orduan, Aterballetto taldea utzi eta koreografo independente bihurtu zen; harrez geroztik hainbat talderekin egin du lan, besteak beste hauekin: Balletto di Toscana, English National Ballet (Londres), Marseillako Balet Nazionala, Stuttgarter Ballett, Deutsche Oper Berlin, Staatsoper Dresden, Ballet Teatro Argentino, Balè da Cidade de Sao Paulo (Brasil), Ballet Gulbenkian (Lisboa), State Ballet Ankara eta Ballet du Capitole (Toulouse).

Konpainia italiarrentzat ere egin zituen baletak, esaterako hauentzat: Milango Teatro alla Scala, Erromako Opera Balet, Veronako Arena eta Napoliko Teatro di San Carlo.

2016ko otsailaz geroztik, Teatro alla Scalla baleteko zuzendari artistikoa da.

Mauro Bigonzetti koreografia / coreografía

Page 10: BAS€¦ · EGITARAUA / PROGRAMA Martxoak 21 Marzo - 20:00 Vincenzo Capezzuto ahotsa eta dantza / voz y danza Mauro Bigonzetti koreografia / coreografía Claudio Borgianni dramaturgia

- 10 -

Después de terminar sus estudios musicales, trabajó como escritor y actor interpretando diversos papeles tanto en

Italia como en otros países europeos. En 2009, firmó la dramaturgia del es-pectáculo Por anima sola en la figura del castrato Senesino con la Orchestra Accademia Bizantina (Festival Contem-poraneamente Barocco). En 2010 cola-boró con la Orchestra La Verdi en un proyecto dedicado a la música napoli-tana del siglo XVIII y participó como escritor en el CD Tutta colpa dell’amore de Roberto y Marinella Ferri.

De 2006 a 2011, dirigió la Bauci Tea-tro Company con producciones como Storia di un fiore y Dio fece nascere per sbaglio donde el drama, la danza y la música se convierten en los elementos

artísticos que Claudio utiliza.

En 2011 creó el proyecto Soqquadro Italiano junto con Vincenzo Capezzuto, espectáculo en el que es responsable de la dramaturgia y la dirección.

Musika ikasketak amaitu ostean, idazle eta aktore lanean aritu zen, eta hainbat paper interpretatu zituen. 2009an, Por anima sola ikuskizunaren drama-turgia egin zuen, eta Senesino castrato ospetsua interpretatu zuen Orchestra Accademia Bizantina taldearekin Con-temporaneamente Barocco jaialdian. 2010ean Orchestra La Verdi taldearekin kolaboratu zuen XVIII. mendeko Napo-liko musikari buruzko proiektu batean, eta idazle gisa parte hartu zuen Roberto eta Marinella Ferri-ren Tutta colpa de-ll’amore CDan.

2006tik 2011ra, Claudiok Bauci Teatro Company taldea zuzendu eta hainbat produkzio artistiko egin zituen, hala nola Storia di un fiore y Dio fece nascere per sbaglio, Dina Ferri poetaren pape-rean, non drama, dantza eta musika erabiltzen baititu Clau-diok elementu artistiko gisa.

Ondoren, 2011n, Soqquadro Italiano proiektua sortu zuen Vincenzo Capezzutorekin batera.

Claudio Borgianni dramaturgia eta zuzendaritza / dramaturgia y dirección

Page 11: BAS€¦ · EGITARAUA / PROGRAMA Martxoak 21 Marzo - 20:00 Vincenzo Capezzuto ahotsa eta dantza / voz y danza Mauro Bigonzetti koreografia / coreografía Claudio Borgianni dramaturgia

- 11 -

L’ARPEGGIATA - Christina PluharDoron Sherwin kornetoa/cornettoJosep Maria Marti Duran tiorba eta gitarra barrokoa /

tiorba y guitarra barrocaBoris Schmidt kontrabaxua/contrabajoSergey Saprychev perkusioak/percusionesFrancesco Turrisi klabecin eta organoa / clavecín y órganoTorsten Übelohr klabecin eta organoa / clavecín y órganoChristina Pluhar tiorba eta zuzendaritza / tiorba y dirección

Lucía Martín Cartón sopranoa / sopranoCéline Scheen sopranoa / sopranoAnna Dego antzerkia eta dantza / teatro y danza

BARBARA FURTUNA ensemble vocalFabrice Andreani secondaAndré Dominici bajoJean Philippe Guissani bajo contracantuMaxime Merlandi seconda

“Via Crucis” – Pasión BarrocaTradicional corsa .......................................... Maria le sette spadeTradicional .................................................. Ninna nanna al Bambin GiesuTarquinio Merula .......................................... Hor ch’è tempo di dormireTradicional/Merlandi /Marchetti .................... MariaBenedetto Ferrari ......................................... Queste pungente spineTradicional corsa .......................................... Suda sangueIgnazio Donati ............................................. O gloriosa domina - In echoGuirolamo Kapsberger ................................... Toccata L’ArpeggiataTradicional corsa .......................................... Miserede MeiOrazio Michi ................................................ Piangete, afflitti lumiPandolfo Mealli ............................................ La VinciolinaGiovanni Felipe Sances .................................. Stabat MaterR.Mambrini /T. Casalonga /N.Acquaviva ......... Lamentu di GhjesuMaurizio Cazzati ........................................... CiacconaClaudio Monteverdi ....................................... Laudate Dominum

BASGORPUTZ ETA ARIMA | Iglesia de La Encarnación

Martxoak 23 Marzo20:00

Page 12: BAS€¦ · EGITARAUA / PROGRAMA Martxoak 21 Marzo - 20:00 Vincenzo Capezzuto ahotsa eta dantza / voz y danza Mauro Bigonzetti koreografia / coreografía Claudio Borgianni dramaturgia

- 12 -

Los Laude Spirituali

Género introducido por los franciscanos en Perugia en 1260, los Laude Spirituali muestran escenas dramáticas recitadas y cantadas que se representaban en las iglesias y que incluían efectos visuales de carácter a veces incluso violento. Se re-presentaban durante la festividad de los santos, en Navidad y, sobre todo, durante la Pasión.

El concepto de reppresentazione sacra aparece en el siglo XV y conoce su edad de oro en el siglo XVI, especialmente en Flo-rencia. Los temas, tomados de la Biblia, incorporan elementos profanos, mitológicos, alegóricos o cómicos.

Se utilizaban fórmulas melódicas, intercalando laude, frotto-le, canzoni y madrigali.

La tradición Corsa

Los corsos celebran la Semana Santa con una serie de ceremo-nias que comienzan al amanecer del Viernes Santo. Precedi-das por niños con cascabeles, las cofradías abren una marcha bajo la dirección del sacerdote y de los sub-sacerdotes. Detrás van las mujeres, vestidas con la faldetta, vestido ceremonial asociado a la idea de luto y desolación, propia de funerales.

Las procesiones constituyen una oportunidad para exhibir la «Gran Palma» (pullezzula), que ha sido tejida en los días previos y que se fija en la parte superior de la cruz que en-cabeza la procesión.

La canción de cuna en la música sacra del siglo XVII

Hor ch’è tempo di dormire, subtitulada Canzonetta spirituale sopra alla nanna e impresa en 1638 en la colección Curtio precipitato et altri capricij, es una composición de Tarquinio Merula absolutamente remarcable: María canta una canción

Laude Spirituali-ak

Perugiara iritsi ziren 1260an frantziskotarren eskutik, elizan antzeztutako pasarte dramatizatu abestu eta errezitatuok, batzuetan oso gertakari bortitzak irudikatzen zituztenak. Santuen jaietan, Gabonetan eta, batez ere, Pasio garaian antzezten ziren.

Rappresentazione sacra kontzeptua XV. mendean agertu zen, eta XVI. mendean ezagutu zuen bere urre garaia, batez ere Florentzian. Gaiak Bibliatik hartzen ziren, baina baz-tertu barik haatik gai profano, mitologiko, alegoriko eta komikoak.

Formula melodikoak erabiltzen ziren, eta laude, frottole, canzoni eta madrigali–ak txertatzen ziren poeman.

La tradición Corsa

Korsikarren Aste Santua ospatzeko erritoa Ostiral Santuko goizaldean hasten da. Prozesioaren buruan umeak doaz, txi-lin errepikan eta, atzetik, kofradiak, gidari harturik apaiza eta azpi-apaizak. Ondotik helduko dira emakumeak, falde-tta soinean dutela, lutoa eta nahigabea adierazten duen jantzia.

Prozesio guztiak aukera ona eskaintzen dute pullezzula erakusteko, hots, palma-hostoak txirikordatuz prestatutako egitura, prozesio buruko gurutzean zintzilikatzen dena.

Sehaska-kantak XVII. mendeko eliz musikan

1638an argitaratutako Tarquinio Merularen Hor ch’è tem-po di dormire lana, Canzonetta spirituale sopra alla nanna azpititulua daramana, bereziki aipagarria da: Mariak hau-rrari bularra ematen dion bitartean (Ovver prendi questo

VIA CRUCIS - PASIÓN BARROCA

Page 13: BAS€¦ · EGITARAUA / PROGRAMA Martxoak 21 Marzo - 20:00 Vincenzo Capezzuto ahotsa eta dantza / voz y danza Mauro Bigonzetti koreografia / coreografía Claudio Borgianni dramaturgia

- 13 -

de cuna a la vez que amamanta al bebé (Over prendi questo latte dalle mie mammelle intatte). Y la canción es, al mismo tiempo, un lamento en el que María entra en trance y se abandona a las visiones de la vida futura y de los sufrimientos de su hijo. El balanceo de la cuna y su oscilación musicalmen-te monótona parecen sumir a María en un estado de trance. Al final de cada estrofa, el estribillo “ninna nanna“ arran-ca a María de su espantosa visión y la devuelve a su amado infante.

latte dalle mie mammelle intatte), sehaska-kanta bat abes-ten dio, auhen bat ere dena, Maria trantzean sarrarazten duena, bere haurrak izango duen bizitza eta pairatuko di-tuen sufrikarioen irudiak ikusarazten dizkiona. Sehaskaren kulunka iradokiz, erritmoaren oszilazio monotonoak trant-ze moduko batean sartzen du Maria. Ahapaldi bakoitzaren amaieran, “ninna nanna“ leloak Maria bere bisio arrailga-rritik atera tzen eta berriro ekartzen du bere umetxo mai-tearen ondora.

Page 14: BAS€¦ · EGITARAUA / PROGRAMA Martxoak 21 Marzo - 20:00 Vincenzo Capezzuto ahotsa eta dantza / voz y danza Mauro Bigonzetti koreografia / coreografía Claudio Borgianni dramaturgia

- 14 -

Fundado en el año 2000 por Chistina Pluhar, está integrado por un buen elenco de solistas de música barroca y tradi-cional. Su objetivo es revitalizar la música de comienzos del XVII.

La base del trabajo de L’Arpeggiata se centra en las improvi-saciones instrumentales, el canto centrado en el desarrollo de la interpretación vocal y en la creación y puesta en esce-na de espectáculos atractivos.

Desde su fundación, L’Arpeggiata ha recibido excelentes crí-ticas. Su primer álbum, La Villanella, dedicado a la músi-ca de Girolamo Kapsberger, fue considerado el “evento del mes” en 2001 por Repertoire de Disques y recibió el Premio Internationale del Disco per la Musica Italiana. Las publica-ciones posteriores han recibido también importantes reco-nocimientos.

Desde 2009 L’Arpeggiata graba con el sello EMI/Virgin Clas-sics. Su álbum Teatro d’Amore, fue galardonado en 2009 con el Echo Klassik Presi (Alemania) y en 2010 con el Edison Clasic (Holanda).

Mende berriarekin batera, 2000. urtean, sortu zen Chris-tina Pluhar-en zuzendaritzapean, eta gaur egungo solista onenetako batzuk ditu bere barrenean. Bere helburua, XVII. mende hasierako musika biziberritzea.

Talde honen lana zenbait zutaberen gainean finkatzen da: inprobisazio instrumentalak, musika tradizionalaren era-ginpeko interpretazio bokalaren bilakaeran zentratua kan-tuari buruzko ikuspegi ezberdina adieraziz, eta emankizun erakargarriak sortu eta taularatzeko gogoa.

Sortu zenez geroztik arrakasta handia izan du publiko eta kritikaren aldetik bere grabazio eta kontzertuekin: La Vi-llanella albuma, Girolamo Kapsberger-en musikari eskainia, “Hileko Gertakaria” izendatu zuen Repertoire des disques-ek 2001eko irailean, eta Premio Internationale del disco per la musica italiana saria jaso zuen. Hurrengo argitalpenek ere aitortza esangurstuak jaso ditu.

2009az geroztik L’Arpeggiata taldeak EMI/Virgin Classics etxearekin grabatzen du. Teatro d’amore albumarekin Ale-maniako Echo Klassik Preis saria lortu zuen 2009an eta Her-beheretako Edison Classic saria 2010ean.

L’ARPEGGIATA

Page 15: BAS€¦ · EGITARAUA / PROGRAMA Martxoak 21 Marzo - 20:00 Vincenzo Capezzuto ahotsa eta dantza / voz y danza Mauro Bigonzetti koreografia / coreografía Claudio Borgianni dramaturgia

- 15 -

Tras estudiar guitarra en su ciudad natal (Graz), se graduó en laúd con Toyohiko Sato en el Conservatorio de La Haya y obtuvo el Diplôme Supérieur de Perfectionnement de la

Schola Cantorum Basiliensis. Poste-riormente estudió con Mara Galassi en la Scuola Civica di Milano.

En 1992 ganó el 1er Premio del Con-curso Internacional de Música Antigua de Malmö con el conjunto La Fenice.

Reside en París, donde actúa en pres-tigiosos festivales junto con grupos tales como La Fenice, Concerto Soave, Accordone, Elyma, Les Musiciens du Louvre, Ricercar, Akademia, La Gran-de Ecurie et la Chambre du Roy, Con-certo Köln, así como con formaciones dirigidas por René Jacobs, Ivor Bolton o Alessandro di Marchi. Su reperto-rio incluye obras de los siglos XVI al XVIII para laúd renacentista, guitarra barroca, archilaúd, tiorba y arpa ba-rroca.

En 2000, fundó L’Arpeggiata, reclutando en sus filas a algunos de los mejores artistas de Europa. Desde 2007 Pluhar ha dirigido L’Arpeggiata con formaciones como la Australian Brendenburg Orchestra, The King’s Singers o el conjunto vocal corso Barbara Furtuna.

En 2012, L’Arpeggiata fue el primer conjunto barroco galardonado con una residencia artística en el Carnegie Hall.

Graz bere jaioterrian gitarra ikasketak egin ondoren, lautean graduatu zen Toyohiko Satorekin Hagako Kontserbatorioan, Schola Cantorum Basiliensis ikastegiko Diplôme Supérieur de Perfectionnement lortu zuen Hopkinson Smith-ekin. Ondoren Mara Galassi-rekin ika-si zuen Scuola Civica di Milano ikastegian.

1992an Malmö hiriko Antzinako Musikako Nazioarteko Jaialdiko lehen saria irabazi zuen La Fenice taldearekin.

Parisen kokatua da eta interprete dihardu jaialdi ospetsuetan talde sonatu batzuekin, hala nola La Fenice, Concerto Soave, Ac-cordone, Elyma, Les Musiciens du Louvre, Ricercar, Akademia, La Grande Ecurie et la Chambre du Roy, Concerto Köln, eta orobat René Jacobs, Ivor Bolton edo Alessandro di Marchik zuzendutako taldeekin. Bere erre-pertorioan XVI eta XVIII. mendeetako lanak Berpizkundeko lauterako, gitarra barroko-rako, artxilauterako eta tiorba eta harpa barrokorako.

2000. urtean L’Arpeggiata taldea sortu zuen Europako artista onenetako batzuekin.

2007tik Pluhar-ek L’Arpeggiata zuzentzen du beste hainbat talderekin batera egiten dituen kontzertuetan, euren ar-tean hauek: Australian Brendenburg Orchestra, The King’s Singers edo Korsikako Barbara Furtuna.

2012an L’Arpeggiata izan zen lehenbiziko talde barrokoa Car-negie Hall-eko egonaldi artistiko bat irabazi zuena.

Christina Pluhar tiorba eta zuzendaritza / tiorba y dirección

Page 16: BAS€¦ · EGITARAUA / PROGRAMA Martxoak 21 Marzo - 20:00 Vincenzo Capezzuto ahotsa eta dantza / voz y danza Mauro Bigonzetti koreografia / coreografía Claudio Borgianni dramaturgia

- 16 -

Nacida en Valladolid, donde estudia violín y canto, obtiene el Título Superior de Canto en el Conservatorio “Joaquín Ro-drigo” de Valencia. Es Máster en Interpretación de la Música Antigua en la ESMUC (Barcelona). En 2015 fue galardonada con el Primer Premio del Concorso Renata Tebaldi: Reperto-rio de Música Antigua y Barroca. Forma parte de Le Jardin de Voix , un proyecto de Les Arts Florissants dirigido por William

Christie y Paul Agnew. Ha traba-jado con directores como Jordi Savall, Leonardo García Alarcón, José Ramón Encinar, Sébastien d’Hérin, Xavier Díaz-Latorre o Alexis Kossenko, y directores de escena como Gustavo Tambascio, Robert Carsen, Sophie Daneman y Davide Montagna.

Ha actuado en numerosas salas de Europa, Estados Unidos, Asia y Australia, entre las que des-tacan La Philharmonie de Paris, Château de Versailles (Chapelle Royale y Petit Trianon), Sydney Opera House, Melbourne Recital Centre, KKL Luzern, Suntory Hall de Tokyo, DeSingel de Amberes,

Lincoln Center of New York, Teatro de la Zarzuela de Madrid, Tchaikovsky Hall de Moscú, Hong Kong City Hall, L’Auditori de Barcelona y Salle Flagey de Bruselas.

Ha realizado grabaciones para los sellos discográficos Brilliant, AliaVox y Ricercar, entre otros, y en directo para Radio France, Radio Catalunya Música y Musiq’3 en Bélgica.

Valladoliden jaioa, bertan egin zituen biolin eta kantu ikas-ketak. Kantuko Goi-mailako titulua lortu zuen Valentziako “Joaquín Rodrigo” Kontserbatorioan. Antzinako Musikako Interpretazio Masterra egin zuen Bartzelonako ESMUCen. 2015ean Renata Tebaldi: Antzinako Musikako eta Musi-ka Barrokoko errepertorioa Lehiaketako lehen saria iraba-zi zuen:. Lucía Martín-Cartón Les Arts Florissants taldeak abiatutako Le Jardin des Voix proiektuko kidea da, William Christie eta Paul Ag-new-k zuzendutua. Jordi Savall, Leonar-do García Alarcón, José Ramón Encinar, Sébastien d’Hérin, Xavier Díaz-Latorre eta Alexis Kossenko bezalako zuzenda-riekin ere lan egin du; baita ere Gustavo Tambascio, Robert Carsen, Sophie Dane-man eta Davide Montagna bezalako esze-na-zuzendariekin.

Europa, AEB, Asia eta Australiako areto askotan abestu du, besteak beste haue-tan: Philharmonie de Paris, Château de Versailles (Chapelle Royale eta Petit Trianon), Sydney Opera House, Melbour-ne Recital Centre, KKL Luzern, Tokyoko Suntory Hall, Amberesko DeSingel, New Yorkeko Lincoln Center, Madrilgo Teatro de la Zarzuela, Moskuko Tchaikovsky Hall, Hong Kong City Hall, Bartzelonako L’Auditori eta Bruselasko Salle Flagey.

Grabazioak egin ditu Brilliant, AliaVox eta Ricercar zigi-luentzat, besteak beste, eta zuzeneko grabazioak egin ditu Radio France, Radio Catalunya Música eta Belgikako Mu-siq’3-rentzat

Lucía Martín Cartón sopranoa/soprano

Page 17: BAS€¦ · EGITARAUA / PROGRAMA Martxoak 21 Marzo - 20:00 Vincenzo Capezzuto ahotsa eta dantza / voz y danza Mauro Bigonzetti koreografia / coreografía Claudio Borgianni dramaturgia

- 17 -

Céline Scheen completó su formación en la Guildhall School of Music and Drama de Londres con Vera Rosza, gracias al apoyo de la fundación Nancy Philippart.

Ha actuado en los mejores festivales y salas de conciertos bajo la dirección de Reinhard Goebel, Louis Langrée, Ivor Bolton, René Jacobs, Christophe Rousset, Andrea Marcon, Jordi Savall, Philippe Pierlot, Philippe Herreweghe, Skip

Sempé, Jean Tubery y Leonardo Gar-cía Allarcon.

Ha grabado la música de la película Le Roi Danse (DG) junto con Musica Antiqua Köln y Reinhard Goebel. Ha trabajado con Paolo Pandolfo en un CD sobre improvisaciones (Diapason d’or), y ha grabado asimismo las si-guientes obras: Orgelbuchlein, de J.S.Bach, con el conjunto Mare Nostrum (M.A. Recording); Barbara Strozzi, con La Cappella Mediterranea y Leo-nardo García Allarcon (Ambronay);

Amarante (Flora), con Philippe Pierlot y Eduardo Eguez; Bellérophon, de Lully, con Les Talents Lyriques y Christo-phe Rousset; las Cantatas Italianas Profanas de JS Bach, con Leonardo García Alarcón, y las Vísperas de Monteverdi, con el Ricercar Consort y Philippe Pierlot.

En 2014 Céline Scheen cantó en dos nuevas producciones de la Pasión de San Mateo realizadas en Copenhague junto con la Radio de Dinamarca bajo la dirección de Andrea Marcon, y más tarde en Dresde y Praga con el Collegium 1704 bajo la dirección de Vaclav Luks. Durante la temporada 2015/2016, Céline Scheen ha actuado con las formaciones que la acom-pañan habitualmente, entre ellas Le Banquet Céleste y Da-mien Guillon en Francia y Europa, así como L’Arpegiatta y Christina Pluhar en Europa, EE. UU. y Brasil. En 2017 Céline Scheen emprenderá, en compañía de L’Arpegiatta, una nue-va gira que la llevará hasta Nueva York y Nueva Zelanda.

Céline Scheenek Londresko Guildhall School of Music and Drama ikastegian egin zituen bere ikasketak Vera Roszare-kin, Nancy Philippart fundazioak lagundurik.

Jaialdi eta kontzertu areto onenetan aritua da hainbat zuzendariren gidaritzapean: Reinhard Goebel, Louis Lan-grée, Ivor Bolton, René Jacobs, Christophe Rousset, Andrea Marcon, Jordi Savall, Philippe Pierlot, Philippe Herreweghe, Skip Sempé, Jean Tubery, Leonardo García Allarcon, e.a.

Le Roi Danse (DG) filmaren musika grabatu du Musica Antiqua Köln eta Reinhard Goebel-ekin. Paolo Pandol-forekin inprobisazioen gaineko CD batean (Diapason d’or) lan egin du, eta disko hauek ere grabatu ditu: J.S.Bachen Orgelbuchlein, Mare Nostrum taldearekin (M.A. Recording); Barba-ra Strozzi, La Cappella Mediterranea eta Leonardo García Allarcon-ekin (Ambronay); Amarante (Flora), Phi-lippe Pierlot eta Eduardo Eguez-ekin; Lully-ren Belléro-phon, Les Talents Lyriques eta Christophe Rousset-ekin; JS Bach-en Kantatas Italiar Profanoak, Leonardo García Alar-cón-ekin, eta Monteverdiren Bezperak, Ricercar Consort eta Philippe Pierlot-ekin.

2014an, Céline Scheen-ek San Mateoren Pasioa lanaren bi ekoizpen berritan abestu zuen, biak ere Kopenhagen, Da-nimarkako Irratiarekin eta Andrea Marcon-en zuzendaritza-pean; ondoren, lan hori bera eskaini zuen Dresden eta Pragan, Collegium 1704-rekin eta Vaclav Luks-en zuzendaritzapean. 2015/2016 denboraldian Céline Scheen publikoaren aurrean aritu da usaian laguntzen dioten taldeekin, horien artean Le Banquet Céleste eta Damien Guillon Frantzian eta Europan, eta L’Arpegiatta eta Christina Pluhar-ekin Europan, AEBetan eta Brasilen. 2017an, Céline Scheenek bira bat egin zuen L’Ar-pegiatta taldearekin New Yorken eta Zeelanda Berrian.

Céline Scheen sopranoa/soprano

Page 18: BAS€¦ · EGITARAUA / PROGRAMA Martxoak 21 Marzo - 20:00 Vincenzo Capezzuto ahotsa eta dantza / voz y danza Mauro Bigonzetti koreografia / coreografía Claudio Borgianni dramaturgia

- 18 -

Es un conjunto vocal masculino consagrado al canto poli-fónico corso, con más de veinte años ocupando un lugar

destacado dentro de la escena musical de la isla. Su canto destaca por el equilibrio inge-niosamente orquesta-do entre las polifonías tradicionales sagra-das y profanas, y las adaptaciones de viejas canciones que perma-necen en la memoria colectiva. La alter-nancia de diferentes colores en la elección de las canciones de su repertorio imprime al conjunto una to-nalidad inusual en un conjunto vocal.

El empaste perfecto de las voces evoca nuevas emociones, dando testimonio de un patrimonio cultural revitalizado al socaire del Riacquistu de los años setenta y que se proyecta hacia un futuro realista al calor de una tierra que los inspira y de una voluntad de emocionarse por otros lugares y otras gentes.

Kantu polifoniko korsikarra lantzen duen ahots talde bat da, lau gizonezkok osatua. Taldekideek hogei urtetik gora da-ramatzate lanean beren uharteko musika-eszenan, eta ohargarria da kontzertuetan erakusten du-ten erabateko maisutasuna beren ñabardura eta harmonietan. Kan-tatzean badakite sotilki oreka-tzen polifonia tradizionalak, hala elizakoak nola profanoak, eta oroimen kolektiboko ondare bihurtuta dauden kantu zahar birsortu, moldatu eta biziberri-tuak. Beren errepertorioko abes-tien kolore aniztasunak erabat tonalitate berezia –ahots talde batean oso bakan ikusten dena– ematen die beren lanari.

Lau ahotsen arteko txirikordake-tak emozio sakon batean pulun-patzen ditu entzuleak. Taldeko abeslariak kultur ondare za-har baten oinordeko eta lekuko dira, 1970eko hamarkadako Riacquistu edo Berpizkunde mugimenduaren indarrez arnas-berritutako tradizio bat, zeina etorkizunera proiektatzen baitute inspirazio-iturri duten lurraren babesean, borondate sendo batek pusatzen dituztelarik hunkidura bilatzeko bes-te toki eta jende batzuetan.

Barbara Furtuna Ahots Taldea / Ensemble Vocal

Page 19: BAS€¦ · EGITARAUA / PROGRAMA Martxoak 21 Marzo - 20:00 Vincenzo Capezzuto ahotsa eta dantza / voz y danza Mauro Bigonzetti koreografia / coreografía Claudio Borgianni dramaturgia

- 19 -

EL LEÓN DE OROKEA AHOTS TALDEAMarco Antonio García de Paz, zuzendaritza / dirección

El Esplendor de la Polifonía

1ª parte

Orlando di Lasso .................. Lamentaciones (tertia, primi diei)

Tomás Luis de Victoria ......... Regina Coeli

Charles Villiers Stanford ....... Beati quorum via

Gustav Holst ....................... Nunc dimittis

2ª parte

Frank Martin ...................... Misa para doble coro a capella

Kyrie

Gloria

Credo

Sanctus

Agnus Dei

BASGORPUTZ ETA ARIMA | Iglesia de La Encarnación

Martxoak 24 Marzo20:00

Page 20: BAS€¦ · EGITARAUA / PROGRAMA Martxoak 21 Marzo - 20:00 Vincenzo Capezzuto ahotsa eta dantza / voz y danza Mauro Bigonzetti koreografia / coreografía Claudio Borgianni dramaturgia

- 20 -

Las Lamentaciones de Jeremías conforman uno de los tex-tos más desoladores del Antiguo Testamento, mientras me-ditan acerca de la destrucción de Jerusalén en el año 587 a. C. y su caída en manos babilonias. Se trata de la narración del profeta, tomada como el oráculo del dolor de Cristo, según asoma en la tradición de Semana Santa, en la parte central de las celebraciones del año litúrgico. Entre otros autores, Orlando di Lasso (1532-1594), prolífico composi-tor de la escuela francoflamenca del siglo XVI, puso música a estas Lamentationes Hieremiae Prophetae, en el estilo de las elegías fúnebres del renacimiento musical. Esta tar-de escucharemos la lamentación tertia, primi diei de esta colección, exquisita en su tratamiento de las voces, desde una escritura más vertical, hasta la parte central, “De ex-celsu misit ignem”, en delicado contrapunto que avanza hasta el verso “Hierusalem, convertere ad Dominum Deum tuum”: pues todo mal puede conducir a la conversión. El compositor abulense Tomás Luis de Victoria (1548-1611) es otro de los grandes polifonistas del renacimiento musi-cal. Aquí se incluye una de sus antífonas marianas, Regina Caeli (o Coeli) que es un canto festivo de resurrección de su Hijo Jesucristo, exultante (“Reina del cielo, alégrate, aleluya”), propio de la oración de algunos oficios de la Liturgia de las Horas, que se extendió con la actividad de los frailes franciscanos por todo el mundo a mediados del siglo XIII. Se trata de una expresión de la alegría pascual que han puesto en música diferentes compositores, como Victoria, Mozart e incluso Mascagni, en una de las partes más conocidas de su ópera, Cavalleria rusticana.

El programa incluye el motete latino Beati quorum via, que Charles Villiers Standford (1852- 1924) compuso durante su etapa de profesor en el Royal College of Music de Londres, al término del siglo XIX. Este motete, el más conocido del opus 38 del compositor irlandés, utiliza el primer verso del Salmo 119 (“Beati quorum via integra est; Qui ambulant in lege Do-mini”) en una pieza de sonoridad diáfana, en la que la textu-ra de las 6 voces se enriquece en la recapitulación, o la parte

Jeremiasen deitoreak dira Testamentu Zaharreko pasarte sa-minenetako bat, K.a.ko 587. urtean erraustu eta babilonia-rren mende eroritako Jerusalemen patu gaiztoaren gaineko bere gogoeta arrailgarri haiekin. Iragarlearen kontakizun hori Kristoren etorkizuneko oinazeen iragarpen gisa ulertzen da Aste Santuko tradizioan, hots, elizkizun urteko ospaki-zun nagusian. Beste egile batzuen artean, Orlando di Las-sok (1532-1594), XVI. mendeko eskola frantziar-flandiarreko konpositore oparoak, musika jarri zien Lamentationes Hiere-miae Prophetae delako deitore horiei, Berpizkunde garaiko hileta-eresien tradizioan. Gaur arratsaldean entzungo dugu bilduma honetako tertia, primi diei deitorea, zoragarria aho-tsen trataeran. Idazkera bertikal batekin hasiz eta gero er-dialdean “De excelsu misit ignem” zatira iritsiz, kontrapuntu delikatu bat egiten du emeki aitzinatuz bertso honetaraino: “Hierusalem, convertere ad Dominum Deum tuum”: gaitz guz-tiek eraman baitezakete konbertsiora. Avilako Tomás Luis de Victoria (1548-1611) konpositorea dugu musika Berpizkun-de garaiko beste polifonista erraldoi bat. Hemen bere anti-fona mariano bat entzungo dugu, Regina Caeli (edo Coeli), Jesukristo semearen berpizkundea ospatzeko kantu bozka-riotsu bat (“Zeruko erregina, poztu zaitez, aleluia”), XIII. mende erditsuan frantziskotarrek mundu guztira zabaldutako Orduen Liturgiako elizkizun batzuetan otoitz gisa baliatzen zena. Aste Santuko bozkarioaren adierazpen bat da, hainbat konpositorek musikaz jantzi dutena, adibidez Victoriak edo Mozartek, eta are Mascagnik ere, bere Cavalleria rusticana operaren pasarte ezagunenetako batean.

Programan dago baita ere Beati quorum via motete latinoa, Charles Villiers Standford-ek (1852- 1924) Londresko Royal Co-llege of Music ikastegian irakasle izan zen garaian konposatu zuena XIX. mende amaieran. Motete hori dugu Standford-en opus 38 lanaren motete ezagunena, eta 119 Salmoaren lehen bertsoa (“Beati quorum via integra est; Qui ambulant in lege Domini”) erabiltzen du sonoritate aratzeko pieza bat egiteko, zeinetan 6 ahotsen testura areago aberasten den errekapitu-lazioan, sonata formaren eraikuntza printzipioak erabiltzen

POLIFONIAREN BETEGINTZARREA / EL ESPLENDOR DE LA POLIFONÍA

Page 21: BAS€¦ · EGITARAUA / PROGRAMA Martxoak 21 Marzo - 20:00 Vincenzo Capezzuto ahotsa eta dantza / voz y danza Mauro Bigonzetti koreografia / coreografía Claudio Borgianni dramaturgia

- 21 -

final de un esquema que emplea principios constructivos de la forma sonata. La primera parte del programa se comple-ta con la versión de Gustav Holst (1874-1934) del Nunc Di-mittis o El cántico de Simeón: un cántico del Evangelio de Lucas empleado en el rezo de las Completas. Según señala Julian Haylock, esta pieza que Holst compuso en 1915, con la influencia de Byrd y Palestrina –en cuanto a su escritura modal y antifonal, con las voces del coro respondiéndose–, se mantuvo en el olvido desde su estreno, en el año de su composición, hasta 1979, cuando se editó por vez primera, en revisión de la hija del compositor británico, Imogen Holst.

La segunda parte del programa se dedica a la música coral religiosa de Frank Martin (1890- 1974) a través de su Misa para Doble Coro a cappella, una de las obras de primera etapa del compositor suizo, influida por la antigua música de iglesia y del renacimiento. La obra no se estrenó hasta la década de 1960, con gran éxito, en una década en la que Martin estaba ya plenamente dedicado a la composi-ción y la interpretación de sus obras, tras abandonar la docencia en la Staatliche Hochschule für Musik de Colo-nia (Alemania). El “Kyrie” señala ya el carácter sonoro de esta pieza encantadora y devocional, con un efecto sonoro espacial que se expande, con la tensión de las vo-ces en registros superiores, y los estallidos sonoros en la palabra “Kyrie”. El “Gloria” destaca por sus contrastes de intensidad, mientras profundiza en las posibilidades poli-fónicas y antifonales en el uso de los coros. En el “Credo” que sigue destacan las entradas de las voces de efecto dramático, con recursos dinámicos, armónicos y rítmicos para subrayar fragmentos como “Crucifixus” o “passus, et supultus est”. La Misa continúa con el “Sanctus” y el “Be-nedictus”, que emplean motivos breves como base de su desarrollo, muy elaborado rítmicamente, y con un efecto dramático que se intensifica, hasta el “Osanna in Excel-sis” en el caso del “Sanctus”, y el segundo “Hosanna” del “Benedictus”, igual de eficaz. El “Agnus Dei” incide en un diseño armónico de efecto misterioso, como base para el desarrollo de la parte melódica en el primer coro, hasta que ambos coros se encuentran, para pronunciar el “Dona nobis pacem”, en un final piadoso y luminoso de la obra.

Diana Díaz González

dituen eskema baten azken zatian alegia. Egitarauaren lehen zatia burutzeko, hurrena entzungo dugu Gustav Holst bri-tainiarraren (1874-1934) Nunc Dimittis edo Simeonen kan-tua, hots, Lukasen Ebanjelioko kantu bat Konpleten otoit-zean erabiltzen dena. Julian Haylock-ek dioenez, Holst-ek 1915ean konposatutako pieza horretan ezagun da Byrd eta Palestrinaren eragina –bere idazketa modal eta antifonalean, koruko ahotsak elkarri erantzuten baitiote–, baina obra hori ahaztuta geratu zen 1915eko bere estreinaldiaren ostean, ha-rik eta 1979an lehen aldiz argitaratu zen arte, konpositorea-ren beraren alabak, Imogen Holst-ek, berrikusita.

Frank Martin konpositore suitzarraren (1890-1974) eliza-mu-sika korala izango da egitarauaren bigarren zatiaren ardatza. Entzungo dugu, beraz, haren Meza Koru bikoitzerako a cappella, egilearen lehen etapako lan bat, zeinetan ezagun den antzinako eliza-musikaren eta Berpizkunde garaiko musikaren eragina. Lan hori 1960ko hamarkadan baino ez zen estreinatu, arrakas-ta handirekin halere. Garai hartan Martin osoki emana zegoen beren obren konposizio eta interpretazio lanari, alde batera utzi ondoren Alemaniako Kolonia hiriko Staatliche Hochschule für Musik ikastegian zeukan irakasle lanpostua. “Kyrie”ak argiro iragartzen du pieza xarmagarri eta jaiera handiko honen izaera sonoroa: ahotsak tentsioan sartzen dira goiko erregistroetan, eta eztanda sonoroak gertatzen dira “Kyrie” hi tza esaten den bakoitzean. “Aintza” zatia berezia da bere intentsitate-kontras-teengatik, eta koruen posibilitate polifoniko eta antifonalak esploratzeagatik. Hurrena datorren “Credo” zatian ohargarriak dira efektu dramatikoko ahotsen sarrerak, eta baliabide di-namiko, harmoniko eta erritmikoen erabilera, pasarte batzuk azpimarratzeko, adibidez, “Crucifixus” edo “passus, et supul-tus est” izenekoak. Mezak aurrera jarraitzen du “Sanctus” eta “Benedictus” zatiekin, eta horietan motibo laburrak baliatzen dira musika aitzinarazteko, erritmikoki oso modu landuan eta efektu dramatiko gero eta handiago lortuz, harik eta gailurra jotzen den arte “Osanna in Excelsis” zatiarekin “Sanctus”en kasuan, eta “Benedictus” zatiaren bigarren “Hosanna”n, hau ere hura bezain indartsua. “Agnus Dei” zatian kutsu misteriot-suko diseinu harmonikoa oinarritzat baliatzen da lehen koruko zati melodikoa gara tzeko, harik eta koru biek elkarrekin topo egiten duten arte “Dona nobis pacem” zatia eskaintzeko eta, hartara, koroadura errukior eta dirdiratsua emateko lan osoari.

Page 22: BAS€¦ · EGITARAUA / PROGRAMA Martxoak 21 Marzo - 20:00 Vincenzo Capezzuto ahotsa eta dantza / voz y danza Mauro Bigonzetti koreografia / coreografía Claudio Borgianni dramaturgia

- 22 -

CORO EL LEÓN DE ORO

“Oso bakan aurkitzen da abesbatza handi bat Errenazimen-duko musika hainbesteko kalitatez kantatzeko gauza denik”. Peter Phillips, The Tallis Scholars abesbatzaren zuzendaria. LDO taldearen helburu nagusia da soinuaren edertasuna bi-latzea, polifoniaren araztasunarekin esperimentatzea eta elkarrekin kantatzetik sortzen den batasuna iristea.

2017an beteko da ahots talde honen sorreraren 20. urteurre-na. Adiskide eta kantu-zale talde txiki bezala hasi baziren ere, gaur egun proiektu sendoa da, erreferentziazko bihurtu dena nazioartean; horren erakusgarri dira irabazi dituen sari ugariak, entzule eta kritikaren artean bildu duen arrakasta eta jaialdi onenetara joateko jaso dituen gonbitak.

Taldea ezaguna da bere errepertorioa eta plantilla molda-tzeko duen erraztasunagatik, horrek aukera ematen diolarik era guztietako kontzertuak eskaintzeko, hasi Errenazimen-du eta Barrokoko maisuetatik eta ahots taldeentzako obra abangoardistaenetaraino.

Peter Phillips, director de The Tallis Scholars, y director ho-norífico de El León de Oro (LDO), declaró que “es extraor-dinariamente inusual encontrar un coro grande capaz de cantar música del Renacimiento con tanta calidad”. La prin-cipal aspiración del LDO es la búsqueda de la belleza sonora, experimentar la pureza de la polifonía y de la comunidad que surge del canto conjunto.

En 2017 se cumplieron los 20 años de la fundación de esta agrupación vocal, que comenzó como un grupo de amigos apasionados del canto y se ha convertido en un sólido pro-yecto, en una referencia internacional, tal como refrendan sus numerosos galardones, el éxito de público y crítica y las invitaciones a los mejores festivales.

La formación destaca por su versatilidad de repertorio, con conciertos que abarcan desde los maestros de Renacimiento y Barroco hasta las obras para agrupación vocal más vanguardistas.

Page 23: BAS€¦ · EGITARAUA / PROGRAMA Martxoak 21 Marzo - 20:00 Vincenzo Capezzuto ahotsa eta dantza / voz y danza Mauro Bigonzetti koreografia / coreografía Claudio Borgianni dramaturgia

- 23 -

LDOk a capella kontzertuak eskaini ditu Espainiako jaial-di ezagunetan, eta baita ere Europan, Estatu Batuetan eta Afrikan. Etengabe kolaboratzen du Estatuko orkestra garrantzitsuenekin, hala nola, Asturiasko Printzerriko Or-kestra Sinfonikoarekin, Oviedo Filarmoníarekin, Bilboko Orkestra Sinfonikoarekin eta Forma Antiqvarekin. Azken urteotan, jaialdi hauetan parte hartu du: Bilbao 700 III. Millenium Fundazioak Bilbaon antolatzen duen Musika-Mú-sica, Cuencako Musika Erlijiosoaren Astea, Logroñoko Antzi-nako Musika Jaialdia, Madrileko “Arte Sacro” Jaialdia edota Aranjuezko Antzinako Musika Jaialdia dira batzuk.

2016. urteko proiektuen artean aipatzekoa da CDa, Peter Phi-llips zuzendari gonbidatuaren gidaritzapean grabatu duena eta London International A Cappella Choir Competition lehiaketan jaso zuen arrakasta, non lehen saria eskuratu baitzuen.

2018an, Bilbao Bilbao Arte Sakratua festibalean jardun on-doren, Oviedon eta Leonen, Musika Hedatzeko Zentro Na-zionalarekin koprodukzioan, eta Leopold Hager-en gonbita jaso du Salzburgoko Mozarteum Orkestrarekin abesteko.

LDO ha ofrecido conciertos a capella en destacados festivales españoles, diversos países europeos, Estados Unidos y África. Mantiene una colaboración permanente con orquestas tales como la Sinfónica del Principado de Asturias, la Oviedo Filarmonía, la Sinfónica de Bilbao o el grupo Forma Antiqva. En los últimos años ha actuado en el festival Musika-Música de Bilbao, en la Semana de Música Religiosa de Cuenca, al Festival de Música Antigua de Logroño, Festival Internacional “Arte Sacro” en Madrid, o Festival de Música Antigua de Aranjuez.

Entre los proyectos desarrollados en 2016 destaca la grabación de un CD con Peter Phillips como director invitado, así como el éxito cosechado en la “London International A Cappella Choir Competition” en 2014, con el programa «Road to London», donde obtuvo el primer premio.

La temporada 2018, después de actuar en el festival Bilbao Art Sacro, lo harán en el Centro Nacional de Difusión Musical en Oviedo y León y con la Orquesta del Mozarteum de Salzburgo.

Page 24: BAS€¦ · EGITARAUA / PROGRAMA Martxoak 21 Marzo - 20:00 Vincenzo Capezzuto ahotsa eta dantza / voz y danza Mauro Bigonzetti koreografia / coreografía Claudio Borgianni dramaturgia

- 24 -

Titulado superior en violín y música de cámara en el Conser-vatorio Superior del Principado de Asturias y en Dirección por el Centro Superior de Música del País Vasco, Musike-ne, actualmente es profesor en el Conservatorio Superior

de Música del Principado de Asturias. Como violinista, ha colaborado con numerosas orquestas sinfónicas pro-fesionales.

Es director-fundador del coro EL LEÓN DE ORO de Luanco (LDO), con el que ha actuado por toda España y en paí-ses como Francia, Marruecos, Italia, Suecia, Eslovenia, Bulgaria, Bélgica, Inglaterra o USA, que se ha proclama-do ganador del «Gran Premio Nacional de Canto Coral», en sus ediciones de 2003 y 2006 y colabora asiduamente

con figuras tan destacadas como Peter Phillips y los «Tallis Scholars».

Marco Antonio García de Paz recibió el premio al mejor di-rector en el XXVIII Concurso Coral Internacional Prof. Georgi Dimitrov, celebrado en Varna (Bulgaria) en 2005 y en el IX Internationale Koorwedstrijd van Vlaanderen – Maasmeche-len (Bélgica) en 2007. Se le ha concedido en 2008 el Premio anual de la Federación Coral Asturiana (Axuntábense), por su contribución al arte coral.

En 2014 recibió el premio Serondaya a la innovación cul-tural.

Es miembro del comité técnico del Gran Premio Nacional de Canto Coral y director de los Cursos de Dirección Coral del Principado de Asturias. En Octubre de 2015 dirigió el Coro de Radio Televisión Española en un concierto en el Teatro Monumental de Madrid.

Goi-mailako biolineko eta ganbera-musikako ikasketak egin zituen Asturias Printzerriko Goi-mailako Musika Kon-tserbatorioan eta Euskadiko Goi-mailako Musika Zentroan (Musikene). Gaur egun irakasle da Asturias Printzerriko Goi-mailako Musika Kontserbato-rioan (CONSMUPA), ganbera-musika, abesbatza eta zuzendaritza-teknika ikasgaietan. Biolin-jole gisa sarri ko-laboratzen du orkestra sinfoniko pro-fesionalekin.

Luancoko El León de Oro abesbatzaren zuzendari-sortzailea da eta elkarrekin aritu dira Espainia osoan, Frantzian, Marokon, Italian, Suedian, Eslove-nian, Bulgarian, Belgikan, Ingalate-rran eta AEBetan. Birritan irabazi du Abesbatzen Espainiako Sari Nagusia, 2003an eta 2006an. Bestalde, maiz kolaboratzen du abes-batza munduko figura ezagunekin, hala nola Peter Phillips eta Tallis Scholars taldearekin.

Zuzendari onenaren saria jaso zuen 2005ean, Varnako (Bul-garia) XXVIII. Prof. Georgi Dimitrov Nazioarteko Abesbatza Lehiaketan, eta 2007an ere bai Maasmechelen-eko (Belgika) IX. Internationale Koorwedstrijd van Vlaanderen lehiake-tan. 2008an Asturiasko Abesbatza Federazioaren (Axuntá-bense) urteko saria jaso zuen abesbatzen arteari eginiko ekarpenagatik.

2014an berrikuntza kulturalaren Serondaya saria jaso zuen LDO proiektuagatik. Abesbatzen Espainiako Sari Nagusiko batzorde teknikoko kidea da, eta berak zuzentzen ditu As-turiasko Printzerriak eskaintzen dituen Abesbatzen Zuzen-daritza Ikastaroak.

2015eko urrian Espainiako Irrati Telebistako abesbatza zuzendu zuen Madrileko Monumental Antzokian.

Marco Antonio García de Paz zuzendaritza / dirección

Page 25: BAS€¦ · EGITARAUA / PROGRAMA Martxoak 21 Marzo - 20:00 Vincenzo Capezzuto ahotsa eta dantza / voz y danza Mauro Bigonzetti koreografia / coreografía Claudio Borgianni dramaturgia

- 25 -

Es uno de los coros de cámara de referencia dentro del pano-rama coral estatal. Integrado por 12 cantantes profesiona-les, fue creado en 1997 por David Azurza y Enrique Azurza con el objetivo de interpretar la música coral de los siglos XX y XXI, y del Renacimiento y Barroco.

KEA ha actuado recientemente en el Teatro Arriaga de Bilbao con el Primer libro de Madrigales de Monteverdi. En 2017 actuó en el ciclo de música antigua de la Quincena Musical Donostiarra ofreciendo el programa “Tenebrae fac-tae sunt”, que incluye obras de Alonso Lobo, Duarte Lobo y Allegri. En 2016 ofreció una actuación el Festival Voci d’Europa, en Cerdeña.

En el marco de la Capitalidad Cultural San Sebastián 2016 realizó el espectáculo Eresoinkaren Itzalak, junto con la compañía Dantzaz y la coreografía de Martin Inthamoussu.

En 2015 actuó en el Auditorio del Reina Sofía de Madrid interpretando el Requiem de l’Oubli, de Agustí Charles, para coro a 6 voces, viola de amor, viola de gamba y acordeón, obra dedicada al grupo vocal KEA. También participó en la Semana de Música Religiosa de Cuenca, en el ciclo BBVA de música contemporánea de Bilbao y en la sala de cámara del Palau de la Música Catalana.

Erreferentziazko ganbera-abesbatza dugu Espainiako abes-batzen panoraman. 12 kidek osatzen dute, denak ere abes-lari profesionalak, eta 1997an sortu zuten David eta Enri-que Azurzak, XX. eta XXI. mendeetako abesbatza-musika zabaltzeko. Errenazimenduko eta Barrokoko errepertorioak ere landu izan ditu.

Berriki interpretatu du Monteverdiren Lehen Madrigal Li-burua Bilboko Arriaga Antzokian eta emanaldi bat eskaini-ko du Donostiako Musika Hamabostaldiaren antzinako mu-sika zikloan Tenebrae factae sunt egitarauarekin, non Lobo, Duarte Lobo eta Allegriren obrak izango baitira en tzungai.

2016an Donostiako Kultur Hiriburutzaren ekitaldian eta Sardiniako Voci d’Europa Jaialdian parte hartu zuen.

2015ean abestu du hirugarrenez Madrileko Reina Sofía Au-ditorioan, hantxe estreinatu zuelarik Agustí Charles-en Re-quiem de l’oubli 6 ahotsetako abesbatza, viola d’amore, zan-go-biola eta akordeoirako. 2015ean estreinatu zuen Tu solus qui facis mirabilia, Joan Magrané konposatzaileak Cuencako Musika Erlijiosoaren Astearen enkarguz konposatua. Orobat parte hartu du, besteak beste, Bilboko musika garaikideko BBVA zikloan eta Bartzelonako Palau de la Música Catalana ganbera-aretoan, Iñaki Alberdi akordeoilariarekin batera.

KEA AHOTS TALDEA

Page 26: BAS€¦ · EGITARAUA / PROGRAMA Martxoak 21 Marzo - 20:00 Vincenzo Capezzuto ahotsa eta dantza / voz y danza Mauro Bigonzetti koreografia / coreografía Claudio Borgianni dramaturgia

- 26 -

Estudió dirección de coro en el País Vasco y en Estocolmo, con Anders Eby. Realizó cursos de especialización con Eric Ericson y Carl Høgset.

Es director artístico de la Sociedad Coral de Bilbao desde abril de 2016. Dirige el Coro Hodeiertz de Tolosa, y el gru-po vocal profesional KEA, especializado en música antigua y contemporánea. Es profesor de canto coral en el Centro

Superior de Música del País Vasco, Musikene, y presidente de la Con-federación de Coros del País Vasco.

En 1991 recibió el Premio al Mejor Director en el Certamen Interna-cional de Varna (Bulgaria) y fue invitado en dos ocasiones por la IFCM al Simposio Mundial de Mú-sica Coral: a Sydney en 1996 y a Puerto Madryn (Argentina) en 2011.

Ha dirigido el Coro de la Universi-dad del País Vasco, el Coro Lírico de

Cantabria – Coro del Palacio de Festivales de Santander y el Coro del Instituto Aragonés de Canto Coral.

Ha actuado, como director invitado, con el Coro de RTVE, y con el coro St. Jacob de Estocolmo. Con todos ellos ha abor-dado un amplio abanico de repertorios, ha logrado primeros premios en certámenes nacionales e internacionales, y ha realizado diversas grabaciones.

Es asesor musical del Concurso Coral Internacional de Tolo-sa, del Simposio Mundial de Barcelona 2017 y director artís-tico del Certamen Coral de Ejea de Los Caballeros.

Ha formado parte de jurados en festivales nacionales e inter-nacionales: Tolosa, Debrecen (Hungría), Arezzo (Italia), Tours (Francia), Varna (Bulgaria), Marktoberdorf (Alemania), Mon-treux y Neuchâtel (Suiza), Maasmechelen (Bélgica), Maribor (Eslovenia), Busan (Corea del Sur) y Hong-Kong (China).

2016ko apiriletik, Bilboko Koralaren zuzendari artistikoa da. Tolosako Hodeiertz Korua zuzentzen du, hala nola Musika garaikidean espezializaturiko KEA ahots-talde profesionala. Kantu korala irakaslea Euskal Herriko Goi Mailako Musika Ikastetxea-Musikenen, Enrike Azurza Euskal Herriko Abes-batzen Elkartearen presidentea da. Koru-zuzendaritza ika-si zuen Euskal Herrian eta Stockholmen, Anders Ebyrekin, Gipuzkoako Aldundiaren beka bati esker. Espezializazio-ikastaroak egin zituen Eric Ericsonekin eta Carl Høgsetekin.

1991n Zuzendari Onenaren Saria jaso zuen Varnako (Bulgaria) Nazioarteko Txapelke-tan. IFCMk birritan gonbidatu du Abes-batza Musikaren Munduko Simposiumera: bata, Sydneyn (1996) eta bestea, Puerto Madrynen (Argentina, 2011).

Euskal Herriko Unibertsitateko Korua zuzendu izan du (1999-2016), baita Kantabriako Koru Lirikoa-Santanderreko Jaialdien Jauregiko Korua (2011-2015) ere eta Kantu Koralaren Aragoiko Institutuko Korua (1993-2003) ere. Zuzendari gonbidatua izan da RTVEren Koruan, eta Stockholmeko St. Jacob koruarekin aritu izan da. Erre-pertorio zabala landu du horiekin guztiekin, lehen sariak lortu dituelarik nazio mailako zein nazioarteko lehiakete-tan eta, horrez gain, grabaketa ugari ere egin ditu.

Zuzendaritza-ikastaroak, hitzaldiak eta mintegiak eman ditu. Aholkulari musikala da Tolosako Nazioarteko Abesbat-za Lehiaketan eta Bartzelonako Mundu mailako Simposiu-mean (2017), eta zuzendari artistikoa Ejea de Los Caballero-seko abesbatza lehiaketan.

Epaimahaikide izan da nazio-mailako eta nazioarteko jaial-dietan: Debrecen (Hungria), Arezzo (Italia), Tours (Frant-zia), Varna (Bulgaria), Marktoberdorf (Alemania), Montreux eta Neuchâtel (Suiza), Maasmechelen (Bélgica), Maribor (Es-lovenia), Busan (Hego Korea) eta Hong-Kong (Txina).

Enrique Azurza zuzendaritza / director

Page 27: BAS€¦ · EGITARAUA / PROGRAMA Martxoak 21 Marzo - 20:00 Vincenzo Capezzuto ahotsa eta dantza / voz y danza Mauro Bigonzetti koreografia / coreografía Claudio Borgianni dramaturgia

- 27 -

MUSICA FIATA KÖLN

MARIE LUISE WERNEBURG sopranoa/soprano

Anette Sichelschmidt biolina/violínDetlef Reimers tronboia/trombónArno Schneider organoa/órganoAxel Wolf tiorba/tiorba

ROLAND WILSON korneto eta zuzendaritza / corneto y director

O vos omnes, attendite ergo et videte

G. Frescobaldi ......................... Canzon à 4 detta “L´arnolfina”A. Grandi ............................... Regina CaeliG. Picchi ................................ Canzon sesta à 2C. Monteverdi ......................... Laudate DominumG. Frescobaldi ......................... Canzon quinta à 3C. Monteverdi ......................... O quam pulchra esD. Castello .............................. Sonata XII à 3B. Marini ................................ La FoscarinaA. Grandi ............................... O vos OmnesA. Bertali ............................... SonataG. Valentini ............................ Canzon à 2T. Merula ................................ Cantate JubilateJ. H. Kapsberger....................... Preludio, Toccata, Volta, Ballo, Gagliarda, Corrente

C. Monteverdi ......................... Confitebor

BASGORPUTZ ETA ARIMA | Iglesia de La Encarnación

Martxoak 26 Marzo20:00

Page 28: BAS€¦ · EGITARAUA / PROGRAMA Martxoak 21 Marzo - 20:00 Vincenzo Capezzuto ahotsa eta dantza / voz y danza Mauro Bigonzetti koreografia / coreografía Claudio Borgianni dramaturgia

- 28 -

La música de Monteverdi abarca todos los estilos que estaban vigentes en la primera mitad del siglo XVII. Escribió música en el antiguo modo polifónico pero compuso también una músi-ca que estilísticamente se iba asemejando a las composiciones profanas. Pese a que fue contratado como Maestro di Cappella de la basílica de San Marcos de Venecia y se le solicitó que escribiera música para las principales festividades, parte de su música sacra fue escrita probablemente para otras iglesias o incluso para actuaciones privadas. En realidad, el lenguaje de O quam pulchra, tomado del Cantar de los Cantares, no es muy distante del de los madrigales contemporáneos, sobre todo en el suspirante y cromático final.

Sin duda la pieza más famosa de Monteverdi es el Lamento d’Arianna, inserta en la Ópera L’Arianna de 1608, desgracia-damente perdida, y de la que circularon numerosas copias manuscritas antes de publicarse impresa en 1623. En 1614 publicó, en su sexto libro de madrigales, una adaptación en cinco partes. Finalmente, en 1640, en su Selva Morale, la publicó con un nuevo texto y bajo el título de Pianto della Madonna (el llanto de la Virgen), que retrata a Maria lloran-do ante la Cruz.

La música de Monteverdi no es puramente instrumental. De hecho, la participación instrumental de un buen número de sus obras se limita a ritornelli, tal como ocurre en el Confi-tebor a voce sola.

Las sonatas para trío de Antonio Bertali siguen estrecha-mente en su estructura el ejemplo de Dario Castello, que trabajó en la catedral de San Marcos como instrumentista de Monteverdi.

Bertali tenía fama de ser un violinista virtuoso –le apodaban Antonio dall violino–, antes de convertirse en Maestro di Ca-ppella en Viena. No es de extrañar que su Sonata para violín exija a su intérprete una extraordinaria destreza por sus do-bles paradas y por el uso que hace de posiciones más altas.

Las sonatas de Buonamente, Picchi y Valentini – composi-tores familiarizados con Monteverdi– representan un género

XVII. mendearen lehen erdian lantzen ziren musika estilo guztiak aurkitzen dira Monteverdiren eliza-musikan. Bate-tik, estilo polifoniko zaharreko musika egiten zuen, bai-na, aldi berean, beste musika bat idatzi zuen gero eta antz gehiago zeukana konposizio profanoekin. Veneziako San Markos basilikako Maestro di Cappella izendatua izan arren, eta nahiz eta eskatu zitzaion jaialdi nagusietarako musika idazteko, bere musikaren parte bat beste eliza batzuetarako eta are emankizun pribatuetarako ere idatzi zuen. O quam pulchra lanaren hizkera, Kantarik ederrena-tik aterea, ez ze-goen oso urrun garai hartako madrigalen hizkeratik, batez ere amaiera hasperentsu eta kromatikoan.

Monteverdiren lan ospetsuena, Lamento d’Arianna izan zen. 1608ko L’Arianna operaren zati bezala agertu zen lehenik —opera hori galdua da, damurik— eta gero eskuizkribue-tan ibili zen eskutik eskura, harik eta 1623an inprimaturik agertu zen arte. 1614an Monteverdik bere seigarren madrigal liburuan bost zatitan banatutako moldaketa bat argitaratu zuen. Azkenik, 1640an, Selva Morale izeneko bere eliza-mu-sikako bilduman, Monteverdik pieza hura bera testu berri ba-tekin argitaratu zuen Pianto della Madonna izenburuarekin, Ama Birjina Gurutzearen oinetan negarrez agertuz.

Monteverdik instrumental hutsa ez zen musika ida tzi zuen eta bere hurrengo lan gehienetan tresnen zeregina ritorne-lli-etara mugatzen da, Confitebor a voce sola lanean bezala.

Antonio Bertaliren hirukoterako sonatek estuki jarraitzen dute egitura aldetik Castelloren eredua. Esan beharra dago Dario Castellok Monteverdiren esanetara lan egin zuela San Markosen tresna-jole bezala.

Bertalik biolin-jole biziki trebearen ospea zeukan –Antonio dall violino omen zuen goitizena–, Vienan Maestro di Ca-ppella bihurtu aurretik. Ez da harritzekoa bere Biolinerako Sonatak halako trebezia eskatzen badio interpreteari bere geldialdi bikoitz eta posizio altuen erabilera ugariekin.

Buonamentek, Picchik eta Valentinik ondo ezagutzen zuten Monteverdiren lana. Beren konposizioek musika baketsua-

O VOS OMNES, ATTENDITE ERGO ET VIDETE

Page 29: BAS€¦ · EGITARAUA / PROGRAMA Martxoak 21 Marzo - 20:00 Vincenzo Capezzuto ahotsa eta dantza / voz y danza Mauro Bigonzetti koreografia / coreografía Claudio Borgianni dramaturgia

- 29 -

bastante diferente de música apacible frecuentemente inter-pretada en la iglesia durante la comunión y que obviamente también es adecuada en el contexto de la música de Semana Santa.

Al parecer, Monteverdi tuvo problemas con una persona a la que consideraba su rival: fue Alessandro Grandi, Vice-Maes-tro de Monteverdi en Venecia, antes de pasar a ejercer de Maestro di Cappella en Bérgamo, ciudad en la que murió víctima de la peste de 1630.

Aunque cerca de 300 composiciones de Grandi han sobrevi-vido, casi todas ellas son piezas para conjuntos más peque-ños y es lícito sospechar que Monteverdi tal vez le impidió escribir para las formaciones mayores de San Marcos. Ello no obstante, su música fue muy popular en el siglo XVII y se imprimió repetidamente.

ren beste mota aski ezberdin bat osatzen dute, musika mota bat maiz jotzen zena elizetan jaun-hartzearen unean eta, esan gabe doa, egokia zena baita ere Aste Santuko elizki-zunetarako.

Badirudi Monteverdik arazoak izan zituela aurkaritzat jo-tzen zuen beste konpositore batekin. Zazpi urtez, Alessan-dro Grandi Monteverdiren Vice-Maestro izan zen Venezian, eta gero Maestro di Cappella bihurtu zen Bergamo hirian, non hil zen 1630ko izurriteak jota.

Grandiren 300 bat lan iritsi dira gugana, baina nola ia denak diren talde txikiagoetarako lanak, badago bidea pentsatze-ko beharbada Monteverdik ez ziola utzi ezer konposatzen San Markoseko talde handiagoetarako. Hori gorabehera, Grandiren musika oso ezaguna izan zen XVII. mendean eta etengabe inprimatu zen.

La joven soprano Marie Luise Werneburg, vivió en Dresden en un ambiente musical. Comenzó sus estudios para dirección de coro y órgano y, posteriormente, de canto en Bremen.

Pese a su juventud es una reputada solista. Su calidad inter-pretativa en música antigua le ha llevado a recorrer Europa participando con ensembles y grupos tales como Weser Re-naissace Bremen, Lauten Compagney, Reinische Kantorei y Bella Arte Salzburg.

Algunos de sus más recientes proyectos son fruto de su colaboración con Hille Perl Sirius Viols, con Elina Albac y Continuum y con Concerto Melante compuesto por miem-bros de la Berlin Philharmonic Orchestra.

En 2017 ha participado en algunos de los festivales más prestigiosos, junto con Musica Fiata: Händel Festspiele Ha-lle, Regensburg Early Music Days y the Songs of our Roots Festival en Polonia son algunos de ellos.

Es profesora de canto en el Hanns Eisler Music Conservatory en Berlin.

Soprano gazte hau, musikaz betetako giro batean bizi izan zen Dresdenen. Hantxe hasi zituen organo eta koru zuzendaritzako ikasketak. Gero, Bremenen ekin zion kantua ikasteari.

Gaztea bada ere, eskabide handiko bakarlaria da. Antzinako musikarako grinak bultzaturik, Europa osoa zeharkatu du Ensemble eta talde ezagunekin, hala nola, Weser Renaissan-ce Bremen, Lauten Compagney, Reinische Kantorei eta Bella Arte Salzburg-ekin.

Badira arestiko bere proiektu batzuk, Marie Luisek honako tal-de hauekin batera gauzatu dituenak: Hille Perl eta Sirius Viols, Elina Albac eta Continuum, eta Berlin Philharmonic Orches-trako kideek osatzen duten Concerto Melante taldea.

2017an gonbita jaso zuen Musica Fiata Köln taldearekin parte hartzeko musika jaialdi garrantzitsu batzuetan; besteak beste, hauetan: Händel Festspiele Halle, Regensburg Early Music Days eta the Songs of our Roots Festival (Polonia)

Kantu-irakasle aritzen da Berlineko Hanns Eisler Music Con-servatory-n.

Marie Luise Werneburg sopranoa/soprano

Page 30: BAS€¦ · EGITARAUA / PROGRAMA Martxoak 21 Marzo - 20:00 Vincenzo Capezzuto ahotsa eta dantza / voz y danza Mauro Bigonzetti koreografia / coreografía Claudio Borgianni dramaturgia

- 30 -

Estudió trompeta y dirección en el Royal College of Music de Londres. Su gusto por la música de los siglos XVI y XVII le hizo interesarse por el corneto, por lo que estudió corneto en el Koninklijke Konservatorium de La Haya. Miembro fun-dador de Musica Fiata, ha tocado en los Festivales europeos más importantes y ha sido invitado por los más conocidos ensembles. En la actualidad su actividad está centrada en la investigación, en el estudio de las prácticas de interpreta-ción, en la edición de música inédita y en la dirección de Musica Fiata y La Capella Ducale, participando en ambos grupos cómo intérprete y director. Roland Wilson combina de modo extraordinario la precisión histórica con la inspi-ración artística. Actualmente está editando las Cantatas de Johann Schelle para el Denkmäler Mitteldeutscher Barock-musik.

Roland Wilson zuzendaritza/dirección

Tronpeta- eta zuzendaritza-ikasketak egin zituen Royal Co-llege of Music London eskolan. XVI eta XVII. mendeetako musikaren alderako interesarekin batera kornetarekiko in-teresa ere piztu zitzaion, eta korneta-ikasketak egin zituen Hagako Koninklijke Konservatorium eskolan. Musica Fiata taldearen kide fundatzaile da eta Europako jaialdi garrant-zitsuenetan jo du, sarritan jaso duelarik talde ezagunen gonbita eurekin batera aritzeko. Gaur egun, buru-belarri murgildua dago ikerkuntzan, argitaragabeko musikaren in-terpretazio eta edizio praktiken ikaskuntzan eta Musica Fia-ta eta La Capella Ducale-ren zuzendaritzan. Interprete eta zuzendari dihardu bi talde horietan, zein tzuetan elkarrekin uztartzen baititu zehaztasun historikoa eta inspirazio artis-tikoa. Une honetan, Johann Schelle-ren Kantatak editatzen ari da Denkmäler Mitteldeutscher Barockmusik-entzat.

Se fundó en 1976 como un ensemble especializado en la interpretación de música de los siglos XVI y XVII. Con un

profundo estudio de la práctica inter-pretativa de ambos siglos, el grupo ha sido capaz de desarrollar un estilo musical propio que le ha permitido una transparencia especial en una música tan densa. Los conciertos de Musica Fiata han sido emocionantes y virtuosos en Festivales tales como los de Ravenna, Innsbruck, Flanders, Utrecht, Brügge, Copenhagen, Bar-celona,Venice, Herne, Berlin, York, Ansbach, Graz, York, Breslau, Malmö e Israel.

Además de grabaciones para radio y televisión de toda Europa, cuenta

con 30 discos con sellos tales como Sony Classical, Deutsche Harmonia Mundi y CPO.

1976an sortu zen, XVI. eta XVII. mendeetako musika instru-mentu historikoekin interpretatzen espezializatutako talde bezala. Zorrotz aztertuz bi mende horietako interpretazio praktikak, eta aro bakoitzeko jatorrizko instrumentuak dagokien tekni-karekin erabiliz, taldeak musika estilo eta soinu propioak garatu ditu eta gardenta-suna lortu du berez oso trinkoa den musika estilo batean. Musica Fiata taldearen kon-tzertuak hunkigarriak eta birtuosoak dira, eta taldeak zernahi gonbidapen jaso ditu jaialdi ezagunetatik: Ravenna, Innsbruck, Flanders, Utrecht, Brügge, Copenhagen, Bartzelona, Venice, Herne, Berlin, York, Ansbach, Graz, Breslau, Malmo eta Israel.

Europa osoko irrati eta telebistetarako gra-baketak egiteaz gain, Musica Fiata taldeak 30 disko grabatu ditu Sony Classical, Deutsche Harmonia Mundi eta CPO zigiluekin.

MUSICA FIATA KÖLN

Page 31: BAS€¦ · EGITARAUA / PROGRAMA Martxoak 21 Marzo - 20:00 Vincenzo Capezzuto ahotsa eta dantza / voz y danza Mauro Bigonzetti koreografia / coreografía Claudio Borgianni dramaturgia

- 31 -

GORPUTZ ETA ARIMA

TRIÁNGULO INSTRUMENTAL, VOCAL Y COREOGRÁFICO

VESPRES D’ARNADÍ orkestra barrokoa / orquesta barrocaLina Tur Bonet biolina/violínFarran Sylvan James biolina/violínNatan Paruzel biola/violaOriol Aymat biolontxelo/violoncheloPere Saragossa oboea/oboeDani Espasa organoa, klabea eta zuzendaritza / órgano, clave y dirección

INTONATIONES ahots laukotea / cuarteto vocalQuiteria Muñoz Inglada sopranoa/sopranoDavid Sagastume altua/altoCarlos Gómez tenor/tenorraJesús García Aréjula baxua/bajo

LASALA dantza garaikidea / danza contemporáneaGarazi Etxaburu dantzaria/intérpreteJaiotz Osa dantzaria/intérpreteJudith Argomaniz koreografia eta zuzendaritza / coreografía y dirección

Johann Sebastian Bach (1685 – 1750)Largo de la Sonata para violín nº3 en do mayor BWV 1005 Allemande de la Suite para violonchelo nº2 en re menor BWV 1008 Adagio de la Sonata para viola en sol menor BWV 1029 Adagio del Concerto para violín y oboe en do menor BWV 1060R Coral ‘Befiehl du deine Wege’ de la Pasión según San Mateo BWV 244 Ciaconna de la Cantata ‘Nach dir, Herr, verlanget mir’ BWV 150 Sinfonía en fa mayor de la Cantata ‘Ich steh mit einem Fuβ im Grabe› BWV 156 ‘Tief gebückt und voller Reue’, aria de la Cantata ‘Mein Herze schwimmt im Blut’ BWV 199 Passacaglia para órgano BWV 582 en versión para cuerdas de Dani Espasa Cantata ‘Jesus nahm zu sich die Zwölfe’ BWV 22 Arioso y Coro (tenor, bajo): Jesus nahm zu sich die Zwölfe und sprachAria (alto): Mein Jesu, ziehe mich nach dirRecitativo (bajo): Mein Jezu, ziehe mich, so werd ich laufenAria (tenor): Mein alles in allem, mein ewiges GutCoral: Ertöt uns durch dein Güte

BASGORPUTZ ETA ARIMA | Iglesia de La Encarnación

Martxoak 27 Marzo20:00

Page 32: BAS€¦ · EGITARAUA / PROGRAMA Martxoak 21 Marzo - 20:00 Vincenzo Capezzuto ahotsa eta dantza / voz y danza Mauro Bigonzetti koreografia / coreografía Claudio Borgianni dramaturgia

- 32 -

Aproximación holística a la universalidad, trascenden-cia y atemporalidad de la música de J.S.Bach

A Johann Sebastian Bach (Eisennach, 1685 – Leipzig, 1750) no le conocemos composiciones para ser bailadas. No obs-tante, utiliza muchos patrones de danza para crear obras refinadas y sofisticadas para ser escuchadas. Muchas de sus piezas instrumentales tienen títulos de nombres de danzas como Allemande o Ciaccona, pero también, aunque de forma menos evidente, sus ritmos aparecen en arias y sinfonías.

Las grandes compañías así como los teatros de ópera y ballet más importantes del mundo han incorporado tradi-cionalmente en su repertorio partituras del Maestro ale-mán. En este caso optamos por un programa ad hoc que nos permite una aproximación holística a la universalidad, trascendencia y atemporalidad de la música de Bach.

El gran compositor explora los límites de la forma y el fondo: utiliza distintas voces, melodías y armonías en con-tinuo diálogo actuando como un todo con una pulcritud técnica impecable. La síntesis entre forma y contenido, composición e interpretación, técnica y belleza, culminan en un éxtasis en cuerpo y alma.

La cantata Jesus nahm zu sich die Zwölfe BWV 22 está de-dicada al domingo de Quincuagésima o domingo anterior al miércoles de ceniza, que marca el inicio del período de Cuaresma en el catolicismo. Su nombre viene de que se celebra cincuenta días antes de la Pascua de Resurrección.

El espectáculo Gorpuz eta Arima es una aproximación al universo del Maestro alemán a través del triángulo en-tre una orquesta barroca, un cuarteto vocal y la creación coreográfica de la danza contemporánea. Una propuesta musical, plástica y visual en la que el diálogo rompe las barreras del sonido, el espacio y el tiempo.

Hurbilketa holistikoa J.S. Bachen musikaren uniber-tsalitate, traszendentzia eta denboragabetasunari

Johann Sebastian Bachek (Eisennach, 1685 – Leipzig, 1750) ez zuen idatzi, guk dakigula, dantzarako lanik. Halere, dant-za-patroiak erabili zituen entzunak izateko ziren lan errefi-natu eta sofistikatu batzuk konposatzeko. Bere lan instru-mental askok dantza izenak dituzte, hala nola Allemande edo Ciaccona, baina erritmo horiek orobat islatuta ageri dira bere aria eta sinfonietan, hain modu nabarmenean ez bada ere.

Konpainia handiek eta munduko opera eta balet antzoki ga-rrantzitsuenek toki bat egin ohi diete beren errepertorioetan Bach handiaren lanei. kasu honetan egitarau ad hoc bat pres-tatu da posible egiteko hurbilketa holistiko bat J.S. Bachen musikaren unibertsalitate, traszendentzia eta denboragabe-tasunari.

Musikagile handi honek forma eta fondoaren mugak ikertzen ditu: ahots, melodia eta harmonia ezberdinak baliatzen ditu denak elkarrekin etengabe solasean jarriz eta txukuntasun tekniko aitzakiazineko osotasun bat iritsiz. Forma eta edu-kiaren, konposizio eta interpretazioaren, teknika eta eder-tasunaren arteko sintesiak gorputz-arimako estasi batekin koroatzen dira.

Jesus nahm zu sich die Zwölfe BWV 22 kantata Kinkuagesi-ma igandeari eskainia dago, hau da, hausterre asteazkenaren aurreko igandeari, katolizismoarentzat Garizumaren hasiera markatzen duenari. Hala deitzen zaio Pazko Eguna baino be-rrogeita hamar egun lehenago ospatzen delako.

Gorputz eta Arima egitarauarekin hurbilketa bat egiten dugu J.S. Bachen unibertsora, horretarako baliatuz orkestra barroko bat, ahots kuarteto bat eta dantza garaikideko ko-reografia bat. Proposamen musikal, plastiko eta bisual bat, beraz, zeinetan elkarrizketak hautsi egiten dituen soinu, es-pazio eta denboraren mugak.

GORPUTZ ETA ARIMA

Page 33: BAS€¦ · EGITARAUA / PROGRAMA Martxoak 21 Marzo - 20:00 Vincenzo Capezzuto ahotsa eta dantza / voz y danza Mauro Bigonzetti koreografia / coreografía Claudio Borgianni dramaturgia

- 33 -

Formación instrumental creada en 2005 para ofrecer versio-nes llenas de emoción, frescura y espontaneidad, utilizando instrumentos y criterios históricos. Su nombre recuerda los

conciertos que en el siglo XVIII eran ofrecidos habitualmente a VESPRES como postre de las ce-nas de nobles y burgueses. Cala-baza, azúcar y almendras son los ingredientes del ARNADÍ, uno de los postres más antiguos del País Valenciano.

Los músicos de Vespres d›Arna-dí son a su vez colaboradores de otras formaciones como Les Ta-lents Lyriques, Accademia Bizanti-na, Friburg Barockorkester, Europa Galante o Ensemble Matheus.

El conjunto ha actuado en impor-tantes salas y festivales de Europa. Los de la Halle, Praga, Olomouc, Madeira, Sevilla, Santander, Santiago de Compos-tela, Lugo, Madrid, Peralada, Torroella de Montgrí y Barce-lona.

Han publicado varios discos como «Pièces de Simphonie» de Charles Desmazures, «Misa en Re Major» de Josep Mir y Llussà y «Anna Maria Strada» de Händel, elogiados por la crítica especializada.

Talde instrumental hori 2005ean sortu zen, emozioz, fresko-tasunez eta bat-batekotasunez betetako bertsioak eskaint-zeko instrumentu eta irizpide historikoak erabiliz. Bere izenak gogora dakarzkigu XVIII. mendean a VESPRES eskaini ohi zi-ren kontzertuak, noble eta burges garrantzitsuen afarietako postre bezala jotzen zirenak. Kalabaza, azukre eta almendrekin egiten da ARNADÍ, Herrialde Valentziarreko postre zaharrenetako bat.

Vespres d’Arnadí taldeko musi-kariek maiz kolaboratzen dute beste talde batzuekin, hala nola, hauekin: Les Talents Lyriques, Accademia Bizantina, Friburg Ba-rockorkester, Europa Galante edo Ensemble Matheus.

Emanaldiak eskaini dituzte Europako areto eta jaialdi eza-gunenetan, La Halle, Praga, Olomouc, Madeira, Sevilla, San-tander, Compostelako Santiago, Lugo, Madril, Peralada, To-rroella de Montgrí eta Bartzelonan.

Kaleratu dituzten disko ugarien artean aipatzekoak dira Charles Desmazures-en “Pièces de Simphonie”, Josep Mir i Llussà-ren “Misa en Re Major” eta Händelen “Anna Maria Strada”, denak ere kritika espezializatuaren laudorioak jaso dituztenak.

VESPRES D’ARNADÍ

Page 34: BAS€¦ · EGITARAUA / PROGRAMA Martxoak 21 Marzo - 20:00 Vincenzo Capezzuto ahotsa eta dantza / voz y danza Mauro Bigonzetti koreografia / coreografía Claudio Borgianni dramaturgia

- 34 -

Sin duda, uno de los músicos actuales más polifacéticos de la música antigua. Estudió música en los conservatorios de Tarragona y Barcelona y arquitectura en la E.T.S.A. de Bar-celona.

Ha trabajado como compositor, pianista y director musical de teatro, danza y televisión (TV3 y TVE).

Colaborador de Lídia Pujol y Maria del Mar Bonet, ha dirigido el Ensemble de música contemporánea BCN216, y ha estre-nado piezas para piano de Joan Albert Amargós.

El año 2000 inicia los estudios de clave en el Conservatorio de Barcelona con M. Lluïsa Cortada, continuando con Béa-trice Martin en la ESMUC, donde además estudia música de cámara con Jordi Savall, Pedro Memelsdorff, J. P. Canhiac y Manfredo Kraemer.

Ha realizado cursos con Pierre Hantaï y Olivier Beaumont y colaborado con la Acadèmia 1750, Mala Punica, La Hispa-noflamenca, Les Sacqueboutiers y La Caravaggia.

Ha actuado en prestigiosos festivales de música y salas de conciertos: Concertgebouw de Amsterdam, Carnaggie Hall de Nueva York, Auditorio Nacional de Madrid, Barbican Cen-ter de Londres, Musikverein de Viena, Auditorium de Roma, Liceu deBarcelona, Summerstage del Central Park de Nueva York, Alte Oper de Frankfurt, Teatro de la Ópera del Cairo, Grant Park Music Festival de Chicago, Teatro Nacional de San Joao de Porto.

Desde 2003 es pianista y clavecinista colaborador de la Orquesta Sinfónica de Barcelona y Nacional de Cataluña (OBC). Desde 2005 es director musical y miembro fundador de VESPRES D’ARNADÍ, orquesta barroca con la que ha grabado para el sello MUSIÈPOCA los trabajos discográficos: Pièces de Simphonie de Charles Desmazures y Música religiosa de Josep Mir i Llussà y Anna Maria Strada, la favorita de Händel.

Antzinako musikaren esparruko musikari polifazetikoenetako bat da, zalantzarik gabe. Tarragona eta Bar tzelonako kontser-batorioetan ikasi zuen, eta arkitekturako ikasketak egin zi-tuen Bartzelonako E.T.S.A-n. Antzerki, dantza eta telebistako (TV3 eta TVE) konpositore, piano-jole eta musika zuzendari izan da. Lídia Pujol eta Maria del Mar Bonetekin kolaboratu du. Musika garaikideko BCN216 taldea zuzendu du, eta Joan Albert Amargósen pianorako piezak estreinatu ditu.

2000. urtean klabezina ikasten hasi zen Bartzelonako Kont-serbatorioan M. Lluïsa Cortadarekin. Béatrice Martinekin ja-rraitu zuen ESMUCen, eta hantxe egin zituen ganbera-mu-sikako ikasketak ere, Jordi Savall, Pedro Memelsdorff, J. P. Canhiac eta Manfredo Kraemer-ekin. Ikastaroak egin ditu Pierre Hantaï eta Olivier Beaumontekin, eta kolaborazioak Acadèmia 1750, Mala Punica, La Hispanoflamenca, Les Sac-queboutiers eta La Caravaggia taldeekin.

Emanaldiak eskaini ditu musika-jaialdi eta kontzertu are-to-ospetsuenetan: hala nola, Concertgebouw (Amsterdam), Carnaggie Hall (New York), Auditorio Nazionala (Madril), Barbican Center (Londres), Musikverein (Viena), Auditorium (Erroma), Liceu (Bartzelona), Summerstage - Central Park (New York), Alte Oper (Frankfurt), Kairoko Opera An tzokia, Grant Park Music Festival (Chicago) eta, besteak beste, San Joao de Portoko Antzoki Nazionala.

2003tik piano eta klabezin-jole kolaboratzailea da Bartzelo-nako Orkestra Sinfonikoan eta Kataluniako Orkestra Nazio-nalean (OBC).

Vespres D’Arnadí orkestra barrokoaren sortzaileetako bat da Daniel Espasa eta baita musika-zuzendaria ere 2005etik gaurdaino. Disko hauek grabatu ditu orkestra honek MU-SIÈPOCA zigiluarentzat: Charles Desmazures-en Pièces de Simphonie, Josep Mir i Llussàren musika erlijiosoa eta Anna Maria Strada, Händelen begikoa

Dani Espasa organoa, klabea eta zuzendaritza / órgano, clave y dirección

Page 35: BAS€¦ · EGITARAUA / PROGRAMA Martxoak 21 Marzo - 20:00 Vincenzo Capezzuto ahotsa eta dantza / voz y danza Mauro Bigonzetti koreografia / coreografía Claudio Borgianni dramaturgia

- 35 -

Formación vocal creada en 2009, toma su nombre del segun-do tratado sobre canto llano escrito por el maestro de capilla y teórico vasco Gonzalo Martínez de Bizcargui cuya obra vio la luz en Zaragoza en el año de 1538, con el título Intona-tiones nuevamente corregidas según uso de los modernos que hoy cantan y entonan en la iglesia romana.

El grupo Intonationes dirige su actividad hacia la interpreta-ción del gran repertorio europeo de los siglos XVI al XVIII, con criterios musicológicos e históricos y con atención especial a los compositores hispanos, especialmente hacia aquellas obras que permanecen ocultas en los diversos archivos musicales.

Intonationes ha actuado en festivales como el Ciclo de Músi-ca Antigua de la Catedral de Santa María de Vitoria-Gasteiz, en Musikaste y en la Semana de Música Antigua de Vito-ria-Gasteiz, dentro del Bernaola Festival.

2009an sortutako talde bokal honek Gonzalo Martínez de Bizcargui euskal kapera-maisu eta teorikoak kantu laua-ri buruz idatzitako bigarren tratatuari zor dio bere izena. Tratatu hori Zaragozan argitaratu zen 1538an, Intonationes nuevamente corregidas según uso de los modernos que hoy cantan y entonan en la iglesia romana izenburupean.

Talde horrek XVI. eta XVIII. mendeen arteko Europako erre-pertorio orokorra interpretatu nahi du, irizpide musikologi-ko eta historikoei jarraiki, arreta berezia eskainiz konposi-tore hispanoei eta, batik bat, artxibo musikaletan gordeta dauden obra ezezagunei.

Talde honek parte hartu du Gasteizko Andre Maria Kate-draleko Antzinako Musika Zikloan, Musikaste jaialdian eta Gasteizko Antzinako Musikaren Astean, Bernaola Festival jaialdiaren barruan.

INTONATIONES

Page 36: BAS€¦ · EGITARAUA / PROGRAMA Martxoak 21 Marzo - 20:00 Vincenzo Capezzuto ahotsa eta dantza / voz y danza Mauro Bigonzetti koreografia / coreografía Claudio Borgianni dramaturgia

- 36 -

Cursa estudios de violoncello en el Centro Superior de Mú-sica Jesús Guridi de Vitoria-Gasteiz obteniendo el Premio extraordinario. Realiza estudios de clave, viola de gamba,

música de cámara y composición. Ha recibido consejo de profesores del prestigio de Sigfried Palm, Laurentius Sbarcia y José Luis Estellés.

Instrumentista del Conjunto Instrumental “Je-sús Guridi”, ha pertenecido a la Joven Orquesta de Euskalerria EGO y ha colaborado con la Or-questa Sinfónica de Euskadi.

Es miembro y solista de la Capilla Peñaflorida, y ha ofrecido recitales en el Festival Inter-nacional de Flandes, Festival de Fontebreau, Quincena Musical de San Sebastián, Musikaste, Semana de Música Antigua de Vitoria-Gasteiz, Festival de Caja Madrid o Salamanca. Actúa ha-bitualmente con la Capella Reial de Catalunya, bajo la dirección de Jordi Savall.

Solista con formaciones como Vaghi Concenti, Los Ministriles de Marsias, Orquesta Barroca de Salamanca, Orquesta de Cámara Gallega, Coro Victoria Musicae y CamerataIberia. También ac-túa con Les Sacqueboutiers de Toulouse y con

el Ensemble Gilles Binchois. Ha realizado multitud de graba-ciones tanto en grupo como de solista.

Recientemente, participó en Amsterdam en un programa junto a los organistas Daniel Oyarzabal, Matteo Imbruno y Gustav Leonhardt.

Biolontxelo ikasketak egin zituen Gasteizko Jesús Guridi Goi-mailako Musika Kontserbatorioan, aparteko saria esku-ratu zuelarik. Ondoren klabezina, zango-biola, ganbera-mu-sika eta konposizioa ikasi zituen. Sigfried Palm, Laurentius Sbarcia eta José Luis Es-tellés maisu handien aholkuak jaso ditu.

“Jesús Guridi” talde instrumentaleko kide da. Gasteizko Gazte Orkestrako eta Euska-diko Gazte Orkestrako (EGO) kide ere izana da, eta Euskadiko Orkestra Sinfonikoarekin kolaboratu du.

Peñaflorida Kaperako kide eta bakarlaria da (Flandeseko Nazioarteko Jaialdia, Fon-tebreau Jaialdia, Donostiako Musika Hama-bostaldia, Musikaste, Gasteizko Antzinako Musikaren Astea, Caja Madrid Jaialdia edo-ta Salamanca-2002). Maiz abesten du Ca-pella Reial de Catalunya taldearekin, Jordi Savall-en zuzendaritzapean.

Bakarlari aritzen da hainbat talderekin, besteak beste, hauekin: Vaghi Concenti, Los Ministriles de Marsias, Salamancako Orkestra Barrokoa, Galiziako Ganbera Or-kestra, Victoria Musicae Abesbatza eta Camerata Iberia. Les Sacqueboutiers de Toulouse eta Ensemble Gilles Binchois taldeekin ere abesten du. Grabazio ugari egin ditu, taldean zein bakarka.

Duela gutxi, Amsterdamen egindako kontzertu batean par-te hartu du, Daniel Oyarzabal, Matteo Imbruno eta Gustav Leonhardt organo-joleekin.

David Sagastume kontratenorra / contratenor

Page 37: BAS€¦ · EGITARAUA / PROGRAMA Martxoak 21 Marzo - 20:00 Vincenzo Capezzuto ahotsa eta dantza / voz y danza Mauro Bigonzetti koreografia / coreografía Claudio Borgianni dramaturgia

- 37 -

Dirigida por Judith Argomaniz, esta compañía de danza con-temporánea se centra en la continua indagación por generar un lenguaje físico y una estética actual, queriendo atender y reflejar las inquietudes del equipo. Desde su creación, en 2013, ha sido invitada a distintos festivales nacionales e internacionales. LASALA ha obtenido el apoyo de la Dipu-tación Foral de Gipuzkoa-Dantzagunea y del programa de artistas en residencia Aterpean.

Creaciones: Microclimate (2017), Now y Trip (2016), Lauesku 22 (2015), Lauesku y Hooked (still)(2014), Hooked (2013).

Judith Argomanizek zuzentzen duen dantza garaikideko konpainia-dantzaren eta argazkigintzaren esparruetako ar-tistez osaturik dago talde disziplina-anitz hau.

LASALA Konpainia etengabe saiatzen da hizkuntza fisiko bat eta gaur egungo estetika sortzen, taldekideen kezkak argitu eta islatzeko. 2013an sortu zenetik, Estatuko zein nazioarteko hainbat jaialditara gonbidatu dute. Gipuzkoako Foru Aldundiaren Dantzagunea zerbitzuaren laguntza jaso zuen “Sortutakoak” programari atxikita. Artista egoiliarren Aterpean programaren babesa ere jaso du.

Taldearen sorkuntza-lanak: Microclimate (2017), Now y Trip (2016), Lauesku 22 (2015), Lauesku eta Hooked (still) (2014), Hooked (2013).

LASALA

Page 38: BAS€¦ · EGITARAUA / PROGRAMA Martxoak 21 Marzo - 20:00 Vincenzo Capezzuto ahotsa eta dantza / voz y danza Mauro Bigonzetti koreografia / coreografía Claudio Borgianni dramaturgia

- 38 -

Se forma en el Institut Del Teatre, Barcelona y en el Conser-vatorio Superior de Danza María de Ávila, Madrid, obtenien-

do la máxima calificación y el premio extraordinario.

Ha formado parte de las compañías Ballet Biarritz Junior y Amaury Dan-ce Company y ha interpretado obras de Nacho Duato, La Macana y Shlomi Bitton entre otros.

En 2013 crea LASALA y en el año 2015, Dantzaz Konpainia le encarga una pie-za coreográfica compartiendo progra-ma con Itzik Galili, Jone San Martín, Lukas Timulak y Christine Hassied, es-trenada en el Teatro Arriaga de Bilbao.

En 2016 es invitada por el Conservato-rio Superior de Danza María de Ávila como profesora especialista.

La compañía francesa Cie BIVOUAC le invita como coreógrafa y ojo externo

para el espectáculo “A Corps Perdus- Opus 2” en el año 2017.

Es coreógrafa de la película DANTZA del reconocido director Telmo Esnal. En el año 2017 recibe el premio revelación por la Asociación de Profesionales de Danza de Gipuzkoa “por su potencial con un futuro prometedor en el mundo de la coreografía e interpretación”.

Bartzelonako Institut Del Teatre zentroan eta Madrileko María de Ávila Goi-mailako Dantza Kontserbatorioan ikasi zuen, non kalifikazio gorenarekin eta apar-teko sariarekin lizentziatu baitzen.

Ballet Biarritz Junior eta Amaury Dance Com-pany bezalako konpainietako kide izan da, eta koreografo handien obrak interpretatu ditu, besteak beste, Nacho Duato, La Macana eta Shlomi Bitton-enak.

2013an LASALA sortu zuen, dantzaren eta argazkigintzaren munduetako artistek osa-tutako konpainia. 2015ean, Dantzaz Konpai-niak pieza koreografiko bat enkargatu zion, zeina Bilboko Arriaga Antzokian estreinatu zen, Itzik Galili, Jone San Martín, Lukas Ti-mulak eta Christine Hassied-en lanekin osa-tutako egitarau baten barruan. 2016an.

María de Ávila Goi-mailako Dantza Kon-tserbatorioak irakasle espezialista gisa gon-bidatu zuen, bere sorkuntzetako bat berrit-zeko. Cie BIVOUAC konpainia fran tsesak ere koreografo eta kanpo-begirale izateko gonbita egin zion 2017an, “A Corps Perdus- Opus 2” ikuskizunerako.

Telmo Esnal zinema zuzendari ezagunaren DANTZA filmeko koreografoa izan zen. 2017an Gipuzkoako Dantza Profesio-nalen Elkarteak Errebelazio Saria eman zion, ̈ koreografiaren eta interpretazioaren munduan duen potentzialagatik eta etorkizun itxaropentsuagatik”.

Judith Argomaniz koreografia eta zuzendaritza / coreografía y dirección

Page 39: BAS€¦ · EGITARAUA / PROGRAMA Martxoak 21 Marzo - 20:00 Vincenzo Capezzuto ahotsa eta dantza / voz y danza Mauro Bigonzetti koreografia / coreografía Claudio Borgianni dramaturgia
Page 40: BAS€¦ · EGITARAUA / PROGRAMA Martxoak 21 Marzo - 20:00 Vincenzo Capezzuto ahotsa eta dantza / voz y danza Mauro Bigonzetti koreografia / coreografía Claudio Borgianni dramaturgia