edicionsonadaB e n i c a r l ó , 2 0 0 8

eines per a la producció de vídeo documental

Xavier Marzal FeliciLongi Gil Puértolas

(editors)

biblioteca eines, 1

Primera edició juliol de 2008

© Xavier Marzal Felici, Longi Gil Puértolas, (eds.) Robert Arnau Roselló, Andreu Casero Ripollès,

Hugo Domènech Fabregat, Francisco Javier Gómez Tarín,Maria Soler Campillo, Agustín Rubio Alcover

© D’aquesta edició Onada Edicions

EditaOnada Edicions

Plaça de l’Ajuntament, local 3Ap. de correus 390 • 12580 Benicarló

www.onadaedicions.com • onada@onadaedicions.com

Disseny Ramon París PeñarandaImprimeix Arts Gràfiques Bolalà

ISBN: 978-84-96623-21-7Dipòsit legal

Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesaen qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia,

per registre o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

índex

eines per a la producció de vídeo documental

introducció (x. marzal i l. Gil) 13

1. aproximació historioGràfica (f. J. Gómez i r. arnau) 19

1.1. Una concepció ètica 191.2. Visió historiogràfica 22

2. la producció de documentals i l’estructura del sistema audiovisual (a. casero) 33

2.1. El pes dels factors estructurals 332.2. La dimensió tecnològica:

la digitalització i les xarxes informàtiques 342.3. La dimensió econòmica: mercantilització i industrialització de la cultura 362.4. La dimensió política: entre la influència i la protecció 412.5. Conéixer el context 46

3. la producció documental del nou mil·lenni (L. Gil) 47

4. els sistemes formals del documental (l. Gil) 57

4.1. La forma categorial 584.2. La forma retòrica 584.3. La forma associativa 614.4. La forma abstracta 62

5. estils i Gèneres documentals (f. J. Gómez) 63

6. l’orGanització de la producció d’un documental (h. doménech) 69

6.1. Preproducció: fase d’investigació i guionatge 706.2. Producció: fase de rodatge 746.3. Postproducció: fase de muntatge visual i sonor 75

7. la documentació i investiGació del tema (a. rubio) 79

8. les imatGes i el so d’arxiu (a. rubio) 85

9. els models de producció documental (l. Gil) 93

9.1. Directes o espontanis 959.2. Directes manipulables 969.3. Guió previ 979.4. Material d’arxiu 98

10. la narrativa audiovisual en el Gènere documental (F. J. Gómez) 101

11. les entrevistes, els diàleGs i la posada en escena (l. Gil) 109

12. la redacció de textos per al mitJà audiovisual (l. Gil) 115

12.1. Tipus de veus 11512.2. El narrador i l’enunciació 11612.3. L’escriptura i la reescriptura 11712.4. La relació entre la imatge i la paraula 119

13. l’estructura del Guió (f. J. Gómez) 121

13.1. Definició i bases 12113.2. Estructura 123

14. les versions del Guió documental (a. rubio) 127

14.1. La idea 12814.2. L’escaleta 12914.3. El tractament 12914.4. El guió literari 13014.5. El guió tècnic 13114.6. L’storyboard 13114.7. El pitching o presentació de projectes 132

15. la presentació de proJectes (a. rubio) 135

15.1. Presentació de projectes al productor 137

15.2. Presentació de projectes a ajudes oficials 140

16. la planificació, els anGles i els moviments (r. arnau) 143

16.1. El format 14516.2. L’enquadrament 14516.3. La composició 14616.4. L’escala de plans 14916.5. Els tipus de plans segons l’angle de la càmera 14916.6. Els moviments de càmera 150

17. producció: els equips enG (r. arnau) 151

18. la presa d’imatGe: càmera, obJectius, il·luminació (r. arnau) 155

18.1. La càmera 15518.2. Òptica, distància focal i tipologia d’objectius 15718.3. Iris, obturació i focus 15818.4. Temperatura de color 16018.5. Balanç de blancs 16218.6. Suports de càmera 16318.7. La il·luminació 16418.7.1. Equipament d’il·luminació en interiors i exteriors. 16418.7.2. Elecció de situacions lumíniques i diferents tipus de llum 166

19. la presa de so: la càmera, la microfonia (r. arnau) 169

19.1. El so 16919.2. Suports de gravació, formats, tecnologies 17019.3. Tècniques de so directe: la girafa, microfonia específica 17119.4. Emplaçament dels micros 174

20. el muntatGe cinematoGràfic (f. J. Gómez) 175

20.1. El concepte de muntatge 17520.2. El ràcord 17920.3. El muntatge segons Eisenstein 18020.4. Les funcions del muntatge 18020.5. La banda sonora 18120.6. Resum tipològic amb vocació global 182

21. postproducció i edició de vídeo no lineal (a. rubio) 185

21.1.L’edició de vídeo 18621.2.L’edició sonora 189

22. finançament d’una pel·lícula documental (l. Gil i m. soler) 193

23. aJudes oficials al cinema (l. Gil i m. soler) 201

23.1. Programa media 20523.2. Eurimatges 20623.3. Ibermedia 20623.4. Instituto de Cinematografía y de las Artes Audiovisuales 20723.5. Institut Valencià de Cinematografia 20823.6. Institut Català de les Indústries Culturals 20923.7. Illes Balears 210

24. el mercat del documental (l. Gil) 211

24.1. Les sales de cinema 21224.2. Els mercats documentals 21324.3. La distribució de vídeo domèstic DVD i Blu-ray 21524.4. La distribució per la xarxa 215

25. l’anàlisi del documental (x. marzal) 217

25.1. El documental com a matèria de la ficció 21825.2. Algunes claus per a l’anàlisi del film documental:

modes de representació en el cinema documental 22025.3. Una proposta per a l’anàlisi del film documental 22225.4. Documental i enunciació 22425.5. L’activitat analítica i la interpretació del cinema

o vídeo documental 225

biblioGrafia seleccionada 227

curriculum vitae dels autors 235

EINES PER A LA PRODUCCIÓ

DE VIDEO DOCUMENTAL

[13]introducció

INTRODUCCIÓ

Xavier marzal felici i Longi Gil puértolas

la vitalitat del vídeo documental

en el panorama audiovisual contemporani

A ls darrers anys, el gènere documental ha guanyat una impor-tància sense precedents en la història del cinema i del vídeo. Pel·lícules tan diferents com Buena Vista Social Club (Wim

Wenders, 1999), En construcción (José Luis Guerín, 2001), Nóma-das del viento (Jacques Perrin i Jacques Cluzaud, 2001), Balseros (Carlos Bosch i Josep Maria Doménech, 2002), Bowling for Co-lumbine (Michael Moore, 2002), Capturing the Friedmans (Andrew Jarecki, 2003), Super Size Me (Morgan Spurlock, 2004), Farenheit 9/11 (Michael Moore, 2004), Una verdad incómoda (Davis Gugg-enheim, 2006), Tierra (Alas tair Fothergill i Mark Linfield, 2007), etc., han atret milers d’espectadors a les sales d’exhibició cinema-togràfiques, i són pel·lícules molt apreciades en el prime-time dels canals de televisió temàtics. Fins i tot, a la Comunitat Valenciana, especialment als darrers anys, hem pogut veure com ha augmentat de forma significativa la producció de documentals de qualitat, amb un notable reconeixement de crítica i públic, com és el cas de La casa de mi abuela (Adán Aliaga, 2005), Las alas de la vida (Antoni P. Canet, 2006), Los ojos de Ariana (Ricardo Macián, 2007) o La sombra del iceberg (Hugo Doménech i Raúl M. Riebenbauer, 2007), que expressen la popularitat i vitalitat del gènere documental.

eines per a la producció de vídeo documental[14]

La vitalitat del gènere es detecta en el creixement de les produc-cions documentals a Espanya. De quatre produccions documentals estrenades en 2000 hem passat a més de cinquanta en 2006, segons les dades de l’Instituto de las Ciencias y Artes Audiovisuales del Ministeri de Cultura. Cal preguntar-se per les motivacions que ex-pliquen aquest interés pel documental en els darrers anys, tant des del punt de vista de la producció com pel públic.

En primer lloc, en els últims quatre anys hem sigut testimonis d’un canvi molt important en els modes de producció cinemato-gràfics i videogràfics, amb l’aparició de la tecnologia digital. Els nous formats digitals com el HDV, DVCAM, DVC-PRO, etc., per-meten dur a terme rodatges de qualitat en suport vídeo que després poden ser kinescopats a cinema (conversió de vídeo a cine), sense massa dificultats tècniques. Els productors, distribuïdors i exhi-bidors són molt més tolerants que fa uns anys en la projecció de pel·lícules produïdes en vídeo digital, perquè són conscients que el públic tolera molt millor la factura de la imatge de vídeo, fins i tot en la projecció cinematogràfica, ja que hi està molt habituat. D’altra banda, el màster original és un producte genuïnament tele-visiu, preparat per a la seua emissió immediata.

En segon lloc, hem assistit en els darrers anys, especialment al nostre país, a una proliferació de finestres d’emissió, amb la mul-tiplicació de les cadenes de televisió. Els programadors es troben amb grans dificultats per omplir les graelles de programació, per la qual cosa la participació de les cadenes de televisió en la pro-ducció de documentals i pel·lícules és una fórmula interessant per a la indústria de la televisió. Actualment, la producció de cinema o vídeo, documental o de ficció, està dirigida, en última instància, per al mitjà televisiu. Aquesta circumstància, afegida a la progres-siva desaparició del suport fotoquímic en cinema, cada vegada més prop, ha dut a parlar a diferents experts d’una preeminència de l’audiovisual front al tradicional predomini del mitjà cinemato-gràfic entre les indústries audiovisuals (Gubern, 1996; Marzal i Company, 1999).

En tercer lloc, els costos de producció del vídeo documental són molt més baixos que la ficció cinematogràfica. Així, els productors assumeixen menys riscos financers en la producció de pel·lícules. La possibilitat de rodar i postproduir en suport vídeo, la facilitat

[15]introducció

d’operació amb els nous equips digitals, tant en el rodatge com en la postproducció, els baixos costos del vídeo, i el fet que les produccions documentals mobilitzen equips reduïts que poques vegades necessiten actors o decorats artificials, per exemple, per-meten reduir els costos de producció de forma significativa. El fet d’estrenar una producció documental en cinema és un factor que dóna prestigi a la productora i a la pel·lícula, encara que això no implica l’obtenció de beneficis als distribuïdors i exhibidors, que es poden obtindre pel mitjà de l’estrena en televisió o amb la venda de DVD.

Però, més enllà d’aquestes justificacions industrials i tecnològi-ques que no plantegen cap dubte, també hi ha raons més transcen-dentals. L’èxit del gènere documental en cinema i vídeo a Espanya coincideix temporalment amb la fi d’un cicle polític: en l’àmbit internacional, vivim una època de conservadorisme marcada pel mandat de Georges Bush als Estats Units, en clara decadència, i, al nostre país, hem conegut un panorama polític prou convuls, en el que s’ha produït un fort enfrontament entre les forces políti-ques conservadores i progressistes. Al nostre entendre, l’aznarisme (1996-2004) ha estimulat notablement el gènere documental. En aquest context, el vídeo documental ha estat i és el vehicle per a la denuncia de desigualtats socials o de l’especulació immobiliària (La casa de mi abuela, Adam Aliaga, 2005), per a escoltar la veu de la memòria històrica (Más allá de la alambrada, Pau Vergara, 2004), per a reivindicar la importància del testament vital (Las alas de la vida, Toni Canet, 2007) o per a denunciar els efectes de la guerra i el fanatisme religiós sobre el patrimoni cultural cinema-togràfic (Los ojos de Ariana, Ricardo Macián, 2007).

A la Comunitat Valenciana, on governa el Partit Popular des de 1995 amb majoria absoluta, el gènere documental ha conegut una expansió i desenvolupament sense precedents, ja que totes les pel·lícules documentals referides han estat produïdes en aquesta terra. Tots aquests documentals han estat subvencionats per la línea d’ajudes a l’audiovisual de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana i per la televisió pública valenciana, TVV, fortament controlada en l’àmbit polític, i que està obligada a eme-tre les produccions en les quals participa, encara que sempre ho fa en horaris de poca audiència, per la segona cadena Punt 2. Com va

eines per a la producció de vídeo documental[16]

ocórrer als anys més creatius del cinema espanyol, quan els direc-tors havien d’aguditzar la imaginació per a superar els problemes de la censura (pensem en realitzadors com Bardem o Berlanga, als anys seixanta), l’audiovisual valencià coneix una etapa d’esplendor sense precedents gràcies a la situació política actual, que ha servit de revulsiu a molts creadors. I és que no hi ha res més estimulant que la censura ideològica, econòmica i política per a despertar la sensibilitat dels creadors.

D’altra banda, el vídeo documental contemporani està recone-gut com un territori de creació, que traspassa les barreres de la tradicional distinció entre la mirada documental i la ficció. Les produccions documentals, com les que hem citat entre moltes al-tres, ens alerten a més a més sobre els modes que tenim de conéixer la realitat i ens conviden a revisar els nostres prejudicis i concep-cions sobre les representacions audiovisuals que poblen el nostre imaginari. El vídeo documental constitueix, així, un espai per a la reflexió sobre l’estatut de les representacions en un món en el qual ja no és possible pensar sobre la realitat, sinó és mitjançant les imatges. En aquest sentit, pensem que la importància d’aquests documentals és molt notable perquè, a més de ser un testimoni molt valuós del nostre temps, complex i difícil, posseeixen la ex-traordinària virtut de provocar interrogants al voltant de la pròpia naturalesa del vídeo (o cinema) documental, que no és poca cosa.

El llibre que té el lector entre les seues mans pretén oferir una sèrie d’eines de treball per a la producció de vídeos documentals, no sols al estudiants universitaris de Comunicació Audiovisual, Periodisme, Publicitat i Relacions Públiques, Belles Arts, etc., sinó també a tot aquell que vol conéixer com es gestiona i es du a ter-me la producció d’un documental des d’una vesant més amateur i no acadèmica. Amb un plantejament eminentment pràctic, sense descuidar els aspectes teòrics de la producció del documental, hem considerat oportú convocar un grup important de professors i in-vestigadors, l’activitat professional dels quals es desenvolupa al Departament de Ciències de la Comunicació de la Universitat Jau-me I de Castelló. Aquest conjunt d’experts ha participat des dels seus inicis en la creació del Laboratori de Comunicació Audiovi-sual i Publicitat (LABCAP), una magnífica infraestructura on s’ha fet possible la posada en pràctica de moltes coses que s’exposen

[17]introducció

en aquesta obra, i que ha derivat en la producció de vídeos do-cumentals, entre els quals destaca La sombra del iceberg (Hugo Doménech i Raúl M. Riebenbauer, 2007), coproduit pel LABCAP de la Universitat Jaume I, i que ha guanyat alguns premis inter-nacionals como el Premi al Millor Documental Iberoamericà del Festival Docs de Mèxic o el Premi al Millor Documental Social del Festival Internacional de Tenerife.

Eines per a la producció de vídeo documental està estructurat en 25 capítols. Els dos primers ofereixen una visió històrica del documental (Francisco Javier Gómez Tarín i Robert Arnau Rose-lló); i una visió panoràmica sobre la producció de documental en el context de la estructura del sistema audiovisual espanyol (Andreu Casero Ripollès). Seguidament, es presenta una visió panoràmica de la producció de documentals a l’actualitat, al capítol 3 (Longi Gil Puértolas). Els següents capítols, 4 i 5, es presenta una revisió dels sistemes formals del documental (Longi Gil Puértolas), els es-tils i gèneres documentals (Francisco Javier Gómez Tarín). A conti-nuació, es descriu l’organització de la producció d’un documental (Hugo Domènech Fabregat), al capítol 6, i als capítols 7 i 8, es descriu el procés de documentació i investigació per a la producció de documentals i com es recullen les imatges i el so d’arxiu (Agus-tín Rubio Alcover) i al capítol 9 es revisen els models de producció documental (Longi Gil Puértolas). El capítol 10 ofereix una reflexió sobre la narrativa audiovisual en el gènere documental (Francisco Javier Gómez Tarín). Als capítols 11 i 12, es presenten les claus principals per a l’elaboració d’entrevistes, diàlegs i posada en es-cena i com s’ha d’abordar la redacció de textos per al mitjà audio-visual (Longi Gil Puértolas), visió que es completa amb l’estudi de l’estructura del guió documental (Francisco Javier Gómez Tarín), capítol 13, les versions del guió documental, capítol 14, i la presen-tació de projectes de producció de documental, al capítol 15 (Agus-tín Rubio Alcover). En els següents capítols, capítols 16, 17, 18 i 19, es parla d’aspectes relacionats amb la posada en escena com la planificació, angles i moviments, la utilització d’equips ENG, la presa d’imatge i la presa de so (Robert Arnau Roselló). En el capí-tol 20, es parla del muntatge cinematogràfic aplicat al camp de la producció de documental (Francisco Javier Gómez Tarín), i al 21, de la postproducció de vídeo no lineal (Agustín Rubio Alcover). Al

eines per a la producció de vídeo documental[18]

capítols 22, 23 i 24, es tracten aspectes relacionats amb el finament de la producció de documentals, la gestió de les ajudes oficials i el mercat del documental (Longi Gil Puértolas i Maria Soler Campi-llo). Finalment, el llibre es tanca amb una reflexió sobre els criteris a seguir per a l’anàlisi del documental (Xavier Marzal Felici).

Com es pot comprovar, l’obra Eines per a la producció de vídeo documental està participada per un ampli grup d’especialistes del De-partament de Ciències de la Comunicació de la Universitat Jaume I, amb l’objectiu d’oferir una informació clara i detallada sobre aquest camp, per la qual cosa hem pensat, com a editors de l’obra, que era necessària la participació d’un nombre abundant d’especialistes.

No volem finalitzar aquesta introducció sense mostrar pública-ment el nostre agraïment als companys professors i tècnics del De-partament de Ciències de la Comunicació referit i del Laboratori de Comunicació Audiovisual i Publicitat (LABCAP) de la Universitat Jaume I, sense els quals aquesta obra no haguera estat possible. Molt especialment, tenim un record molt emotiu i intel·lectual cap a Rafael López Lita, catedràtic de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la Universitat Jaume I, que ha estat un estímul molt directe en tota la feina que hem anat desenvolupant als llarg dels darrers anys. No po-dem oblidar el nostre agraïment cap als nostres estudiants d’aquests darrers nou anys, que han estat i són un fort estímul i la principal motivació per haver-nos decidit a fer aquest llibre, que pretén ser una guia senzilla i rigorosa que cal tenir en compte a l’hora de situar-nos davant del fascinant repte de la producció de documentals.

També volem manifestar el nostre agraïment a les persones que en diferents moments i situacions ens han aportat idees i valuoses informacions, com ara, Rosario i Paquita Ferrer, Joan M. Ahís, Paco Pau, Jaume Bayarri, Esther López, Jim Werner, Mònica G. Massa-gué, Francesc X. Ripoll, Inma Trull, Nacho Lahoz, David Serna i Paco Ballester; així com, a Ramon París, Yolanda Arnau i Juansa Pérez per haver-nos donat l’oportunitat d’organitzar els tallers au-diovisuals de Benicarló i Vilafranca, origen d’aquesta publicació.

Els editors

Xavier Marzal FeliciLonginos Gil Puértolas

universitat Jaume i