Nú

m. 3

09 -

11

d´O

ctu

bre

20

10. 2

eu

ros

www.calamillor7.com

� Davant 400 persones es PP serverí presentar oficialment a Jaume Servera com a num. 1

El PP serverí mou fitxa

Entrevistam na Magdalena Rigo

L’Agrupació Sa Grua Blava i Can Dinskyassoleixen la fita de fer arribar

2 ambulàncies a Gàmbia

Entrevistam a sor Magdalena Ribas

“Existe un pozo excavado en el Chad(África),con dinero recaudado

por sor Magdalena Ribas en Son Servera,desde el año 1992.

Cala Millor Fusion de Pintxos 2010� Reportatge amb més de 10 fotos de l’exitosa mostra gastronòmica

Cooperativisme serverí!Els cors dels serverins arriben

a Gambià i a El Chad

Publicitat

2

NORMALITZACIÓ

LINGUISTICA 1P

Nous certificats de coneixements de català adaptats al Marc europeu comú de referència Aquest Marc suposa un canvi important pel que fa als certificats de coneixements generals de català.A partir de juny de 2011, els nivells de referència, dels quals les persones interessades es podran examinar

a través de les proves de la Direcció General de Política Lingüística, seran els següents:Certificats de coneixements generals:• A2 (nivell bàsic) – Equivalent a l’antic nivell A• B1 (nivell llindar)• B2 (nivell avançat) - Equivalent a l’antic nivell B• C1 (nivell de domini funcional efectiu) - Equivalent a l’antic nivell C• C2 (nivell de domini) - Equivalent a l’antic nivell DCertificats de coneixements específics:• E (llenguatge administratiu)Podeu consultar els continguts i les equivalències a la pàgina webwww.dgpoling.caib.es

VOLUNTARIAT LINGÜÍSTICFes-te voluntari, fes-te aprenent!

És una campanya que vol oferir-te espais de comunicació en llengua catalana, amb l’objectiu que les perso-nes que viuen a les Balears puguin compartir la llengua i el temps d’oci. La campanya posa en contacte una

persona que sap parlar català amb una altra que l’ha començat a aprendre i el vol practicar. A Son Servera tenim persones amb voluntat d’aprendre la nostra llengua pròpia, però, per contra, ens fan

falta voluntaris que disposin de temps i ganes per ajudar-los en aquesta tasca d’aprenentatge. Per això, usnecessitam, la vostra llengua us necessita!

PUNT D’AUTOAPRENENTATGE DE CATALÀVine i aprèn català!

El PAL és una aula dotada de material lingüístic d’autoaprenentatge de català estructurat per nivells dedificultat i en diversos suports (bibliogràfic, informàtic i a través de la xarxa Internet) que, en horari debiblioteca, permet als usuaris aprendre la llengua per si mateixos. A més, dos dies per setmana hi ha el suport d’un professor per resoldre i explicar els dubtes que en sorgeixin durant l’autoaprenentatge.

QUÈ HI TROBARÀS? Fitxes, llibres de text, material de consulta, diccionaris, dictats, llibres de lectura, ordinadors, sessions de conversa, tutories...QUIN HORARI TÉ? Dimarts, dimecres i dijous, d’11 a 13 h; de dilluns a divendres, de 14.30 a 18.30 h; tutories: dimarts i dijous, de 16.30 a 20 h.ON EL TROBARÀS? Biblioteca Municipal de Cala Millor (Centre Cívic). C/ de les flors, 3.

CURSOS DE CATALÀL’Escola Municipal d’Educació de Persones Adultes us ofereix els següents cursos de català, adaptats quant a continguts al nou Marc europeu comú de referència:

A2 Dilluns i dimecres, de 17.00 a 18.30 hB1 Dilluns i dimecres, de 18.30 a 20.00 hB2 Dilluns i dimecres, de 20.00 a 21.30 hC1 Dimarts i dijous, de 20.00 a 21.30 h

Més informació en els Serveis Educatius Municipals. Escoles Velles.

Servei d’assessorament Lingüístic. Teatre La Unió. C7 del Tren, 3.Tel. 971568519. A/e www.sonservera.cat Visita el nostre portal!

Els textos d’aquestarevista expressenúnicament l’opiniódels seus autors irespecten el seu estillingüístic.

Turismo 2007, s.l.Dep. Legal:

PM 1535-89C/ Dr. Servera, 34660 99 15 28609 48 65 0907550 Son Serverawww.calamillor7.comrevista@calamillor7.com

Aquesta revista vetla per l’ús lingüístic de la nostra llengua pròpia. En tot cas, no es fa responsable de l’ús lingüístic dels seus col·laboradors ni de la publicitat.

Per tant, es respectaran les decisions, en aquest aspecte, personals de cada columnista i publicista.

Editorial

� Mai no facis públics desacords ambqui firmes acords i mai no rentis el pedaços bruts en una que no sigui la teva rentadora

Si els pensaments expressats i la paraula dita no tengués una valorimmediat o, per altra banda, si els pensaments i paraules només tengues-sin valor amb l’exercici del pas del temps, no hi hauria política o, ben mirat,no hi hauria polítics agosarats. Però no és culpa sempre dels polítics, jaque, al cap i a la fi, ells són uns jugadors més d’aquest joc agosarat que ésla política a dia d’avui.

El pacte de centreesquerra que governa l’Ajuntament arriba al seudarrer any, i el seu contrincant polític i natural -el PP de Son Servera-comença a agafar confiança, atès que matemàticament és fàcil de repetirun govern per una baixada de vots d’un partit que de diferents baixades devots en diferents partits.

És possible que la intenció de vot pugui ballar, ja que l’electorat i elspolítics no estan vivint un idil·li, precisament. I que la situació econòmica iles supramangarrufes de diferents i quantiosos polítics han fet replantejarmolts de valors fins avui adormits per a molts ciutadans, i ha fet florir unadecepció de cap a la classe política.

Però el Govern serverí hauria de saber que no només compta amb elseu enemic polític i que tal vegada ell mateix pot arribar a ser contrapro-duent per als seus interessos. Ara ja se sap que el pacte de centreesque-rra va cometre el gran error de convidar a governar quan les forces quearreplegaven ja eren suficients per governar. I el pitjor d’aquest fet és queara la ciutadania pot adonar-se per si mateixa que l’Ajuntament haguéspogut funcionar bé sense necessitat d’una tercera dedicació exclusiva. Defet, ara mateix funciona havent repartit les carteres que componien unaregidoria amb dedicació exclusiva. Però tornant a l’avís d’abans, aquestgovern que ha duit a terme polítiques importants aquests darrers anys noha sabut rendibilitzar políticament la seva tasca. I amb això no vull dir quetreguis més lluentor a la moto perquè quan arribis al primer lloc de la cursaet puguin veure encara millor. Ho dic perquè si en una família el més impor-tant és la comunicació, si en una casa el més important és l’ordre de lescoses, i si en una feina el més important és anar vius..., el més importanten política és tot allò que no es diu, com a la vegada és més savi saberdigerir el que no es necessari dir que reaccionar amb paraules quan mésvalors tenen els fets...

Nota editorial al tancament d’aquesta edicióEl passat dia 10 de novembre, Rafel Valls (Esquerra-Verds) va prome-

tre per imperatiu legal el càrrec com a nou regidor de l’Oposició al’Ajuntament de Son Servera. En una roda de premsa anterior al plenariconvocada per Valls i Joan Lladó, president d’Esquerra a les Illes Balears iPitiüses, el nou regidor avançà que hi haurà una llista conjunta d’Esquerra-Verds i PSM a Son Servera per a les properes eleccions municipals. Desd’aquesta redacció donam la benvinguda a Rafel Valls, que declarà en elseu discurs d’investidura que “tenc moltes ganes de fer feina perquè lagent del municipi està cansada de discussions entre polítics, i a set mesosde les eleccions el que ha de mester aquest govern és el consens entre elsdiferents partits per mirar de seguir fent feina amb força".�

Manuel Ismael Serrano Servera

revista@calamillor7.com

3

Per novembre

“Si per novembre trona, la collita serà bona.”“Novembre humit, et farà ric.”

“Pel novembre, el gra sembrat i els fruits guardats.”“Acabat novembre, l’oliva, collida sempre.”

“Pel novembre, si florit, safrà collit.”“Novembre acabat, hivern començat.”

“A primers de novembre, el foc has d’encendre.”Els dies són freds, llarga la vetlada;

els matins, o boira o brusca, o rosada,així és la tardor a nostra contrada.

Emperò puc fer el que més m‘agrada,cercar esclata-sangs, gírgoles de pi...,torrar xulla, llom, també sobrassada,i si me conviden anar de matances.

“Quan l’octubre fa la fi, Tots Sants demà al matí.”

“Per Sant Martí, mata el porc i tasta el vi.”“

Per Santa Catalina, bon oli, fa l’oliva.”Dolceja l’aglà, la vermella arboça

sembla pintar el bosc d’encesos colors;maduren les serves, també l’atzerola,la nespla és estesa damunt el canyís;la palla a recer, penjats els melons,

perfumen el sostre, els lluents codonys,bon tranc té la feina del bon conrador

“Els alls pel novembre, sembrats, sempre.”

I tal com deia sa padrina:“Per Tots Sants, sembra els teus camps”. Emperò,

“Per Santa Catalina, del blat que no has sembrat, fes-ne farina.”

Toni López

novembre de 2010

4

Actualitat

Maria, Amparo, Petra, Càndida, Maria J., Gumer,Margarita, Fabiana, Dolores, Fermín i Sebastián són elsusuaris actuals del Centre d’Estades Diürnes de SonServera, els quals hi conviuen i hi realitzen les activitatsque els organitzen els seus monitors, a més de disposardel servei de menjades i del tracte exquisit per part delpersonal de la Creu Roja, que mitjançant un conveni ambl'Ajuntament gestionen el centre.

Aina Riera n’és la coordinadora, la qual s'ocupa per-sonalment de tot, amb la supervisió directa de la treballa-dora social de l’Ajuntament, Catalina Amengual. Aquestany, per primera vegada, han organitzat una jornada deportes obertes perquè el poble pogués visitar-lo, concreta-ment el passat 19 d'octubre. A l’acte varen assistir-hi laregidora de Serveis Socials, Dori Moreno, el regidor deSanitat, Pep Mas, el batle, Antoni Servera, i CatalinaAmengual. El batle ressaltà la feina encomiable dels responsables i vacompartir amb els usuaris les activitats que en aquell moment hi duiena terme. A les 12 h, amb la col·laboració del centre de salut de Son

Cervera, es féu una xerrada informativa sobre les activitats de la vidadiària bàsica de les persones majors, a la qual assistiren els familiarsdels usuaris. Alhora, es varen poder admirar els tallers mediambientalsrealitzats pels usuaris.�

La iniciativa d'aquesta jornada de portes obertes és positiva, encara que, dit amb intenció i respecte, foren poques les persones que hi assis-tiren. I és que molts som peresosos i ens costa anar o venir d'un lloc, però vos puc assegurar que el Centre d’Estades Diürnes és un merescutluxe per a Son Servera, i és una llàstima que no aprofitàssim aquesta ocasió per visitar-lo i CONÈIXER-LO en directe, ja que les circumstànciesde la vida, o la vida mateixa, que dóna tantes voltes, potser ens condueixi bé a ser-ne usuaris, on se'ns tractarà com a reis, o bé a demanar plaçaper a algun dels nostres familiars.

Com a ciutadana m’agradaria incitar-vos a la resta perquè participeu i conegueu personalment el funcionament d’aquest centre, i perquèens impliquem més en el món dels majors dependents d'altres persones, perquè el Centre d’Estades Diürnes som tots..� IS

� Centre d’Estades Diürnes, jornada de portes obertes

� El Centre d’ Estades Diürnes som tots! Opinió

Avda. de la Constitución, 507550 Son Servera · Tel. 971 56 70 08 Fax 971 56 75

25 Móvil 629 74 59 53

Limpiauto Son ServeraTALLER DE REPARACIÓN TALLER MULTI-MARCACHAPA Y PINTURACAMBIO DE ACEITE - NEUMATICOSINSPECCIÓN TÉCNICA DE VEHÍCULOS (ITV)REPARAMOS TODA CLASE DE VEHICULOSMECANICA EN GENERAL

Servicio oficial FORD

L’Associació Dignitat i Feina, que té com a finalitat oferir treball ales persones que manquen de recursos per sobreviure, té molt a veureamb el pare Tomeu, rector de l’església de Cala Millor; i alhora el pareTomeu té molt a veure amb l’Associació, la qual va col·laborar en l’es-deveniment de “Pintxos 2010” que va tenir lloc en el restaurant casTorrador de Cala Millor el passat 22 d’octubre, i que va recaptar laquantitat de 600 euros.

Aquests 600 euros recaptats foren atorgats a “Dignitat i Feina” enel transcurs d’un sopar al restaurant Sa Punta, el passat 24 d’octubre,de mans del president de l’Associació Hotelera, Pedro Cañellas, per alpare Tomeu, el qual, a més de donar les gràcies de part de tots els quetreballen per a aquesta Associació,va informar que aquest estiu handonat treball a 25 persones quehan recollit 40 mil quilos, entregarroves ( a 0,18 cèntims) i ame-tles (a 0,40 cèntims), i que poste-riorment han venut, cosa que elsha suposat guanyar uns 13 mileuros. Si aquesta iniciativa nos’hagués duit a terme, tot això nohagués succeït i no s’hagués reco-llit res.

Tots, d’una manera o altra,hauríem de col·laborar ambaquesta Associació, i si en desitjaumés informació podeu adreçar-vosa la parròquia de Cala Millor, on elpare Tomeu ha dinamitzat almàxim els seus feligresos. �

redacció CM7

Actualitat

5

� Ara sí, cementeri! � El Pastoret es trasllada al centre

48 hores després de la sortida al carrer del CM7 n.308 on denun-ciàvem, en la secció "Foto denúncia", el mal estat en què es trobavala senyalització del cementeri, el balte Antoni Servera va fer dur elscartells a retolar de nou per esmenar-ne el mal estat ortogràfic. Arasí!..� CM7

Al CM7 n. 258 de l'any 2008 es fer la proposta, signada pel nos-tre company Pesavi, de traslladar el pastoret a la plaça, just al costatde l'església vella. Idò a la fi l'Ajuntament l'hi ha traslladat, tal voltamoguts pels darrers actes de pintades i amputacions que ha sofertaquesta escultura de n'Eduard Servera a la memòria de la supervivèn-cia d'un poble. � CM7

� L’Associació “Dignitat i Feina”

rep 600 euros

6

Cooperativisme serverí

� Sor Magdalena Ribas pide ayuda económica para un Hospital en Africa

“Existe un pozo excavado en el Chad (Africa), con dinero recaudado por SorMagdalena Ribas en Son Servera, desde el año 1992. Un pozo que contribuye a la salubridad gracias a los serverins.

Sor Magdalena Ribas (Santa Margalida 1949) estuvo el pasa-do 21 de octubre en Son Servera, con el objetivo de mostrar através de imágenes por ordenador, el Hospital que en laRepública Africana del Chad, dirige y necesita de la ayuda eco-nómica de los demás.

Sor Magdalena, es una persona ágil, en su mirada permanece unaluz de esperanza y en su interior, tiene su vida programada con Dios.Enfermera de profesión, antes de ser misionera, trabajó en la clínicaMare Nostrum (en la actualidad, clínica Rotger)De joven, en su pueblo,Santa Margalida, sintió como la palabra de Dios era mas profundapara ella y, no desapareció ya nunca jamás esa intensidad dentro desu corazón, sino una voz, sí, un pensamiento: “Da a los demás gratui-tamente, lo que has recibido también gratuitamente” y ella, había reci-bido mucho. Un día, vio en una revista un articulo sobre misionesescribió el nº de tel. y llamó para pedir información, A partir de estedía, la vida de Sor Magdalena dio un giro de 360 grados.

- Como es la orden de Misioneras Combonianas a la que pertene-ce como misionera?

Fue fundada por Daniel Comboni ( Italia 1831-1881), misionero ysacerdote designado como primer Obispo de Africa Central, su misiónpara ayudar a Africa era: “Preparemos sacerdotes y personas africa-nos, para que ellos mismos, evangelicen a los africanos” , para ello, lasmisioneras combonianas estamos preparadas siempre para formar apersonas africanas, para que luego ellas puedan volver a su país aeducar. Nuestro fundador fue canonizado por Juan Pablo II en el 2003

- Cuando se inicia como misionera?En el año 1970 inicié mi formación, tuve que esperar tener la

mayoría de edad, porque mis padres se opusieron.Fui a Italia enVerona, estuve un año en Roma y luego fui a Suiza para estudiar fran-cés. Llegué a Africa en el año 76, en Chad un país ubicado en AfricaCentral, donde existen 200 etnias y los idiomas oficiales son el árabey el francés fue como un impacto, no es lo mismo ver Africa en fotos,que en la realidad. Pero supe, que mi lugar estaba allí.

En un principio junto a tres monjas más, fuimos a una zona rural,para crear una nueva comunidad, se pensó que en un año sabríamossi era posible o no continuar con nuestra misión. En 10 meses ya nostrajeron un total de 300 niños que tenían tétanos umbilical. Comomisioneras nuestro trabajo tenias cuatro facetas, La Pastoral, la salud,promoción de la mujer y educación infantil.

- Que trabajos realizaban?Básicamente, enseñar la higiene, la nutrición, hacer letrinas para

evitar infecciones, hacer pozos y por los pozos, precisamente, conocía Don Pedro Pou en los años 89/90 y fue así, como a través de él, SonServera aportó a Chad este país africano, el dinero suficiente parahacer un pozo, los pozos también ayudan además de eleminar infec-ciones, a mejorar la nutrición. Y trabajamos por supuesto en las vacu-nas. Era un trabajo itinerante muy duro, pero reconfortante.

- Sus padres supongo, debieron luego, estar contentos de Vd. no?

Claro que si, para ellos comprendo que fuera difícil aceptar midecisión, pero con el paso del tiempo lo comprendieron, ya han falle-cido. Mi madre tuvo alzehimer y cuando vine a cuidarla, la enfermedadestaba avanzada y la pobre ya no me reconocía, estuve cuidándoladurante cuatro años.

- De que manera llegó a dirigir el hospital?Sucedió que en el año 1998, tuve problemas de salud y regresé a

Europa para curarme. Cuando regresé al Chad me prohibieron hacermás rutas rurales y fui destinada al Hospital era el año 2003 , nom-brándome Directora del mismo desde hace tres años.

Se trata de un Hospital donde trabajamos cuatro monjas, tiene 120camas para enfermos y hay 100 empleados. Para pagar todos los gas-tos, necesitamos 9.000 euros cada mes y lo pagamos con la ayuda ygenerosidad de los demás, porque nosotros no tenemos ningunaentrada economica. Tan solo el enfermo, cuando entra paga, si esadulto, una pequeña aportación de 10 euros en total hasta que esdado de alta, tanto si queda un día como tres semanas como meses.Hemos hecho un calculo y la cama ocupada por un enfermo, nos cues-ta por día, 11 euros y al año 4. 500 euros y he regresado a Mallorcapara pedir ayuda económica dado que estamos desarrollando un plande peticiones para que toda persona que pueda contribuir con dinero,podrá ayudar así al funcionamiento del hospital, como? Pues, “adop-

“Se trata de un Hospital donde trabajamoscuatro monjas, tiene 120 camas para enfermos y hay 100 empleados.

Para pagar todos los gastos, necesitamos9.000 euros cada mes y lo pagamos con la

ayuda y generosidad de los demás, porque nosotros no tenemos ninguna entrada economica”

7

Cooperativisme serverí

tando” una cama de enfermo, los días que deseen o puedan por 11euros diarios y nuestros enfermos le quedarán sumamente agradeci-dos. La labor que realizamos para tratar y beneficiar la salud en dichoHospital, es de suma importancia para el Chad. Todos los médicos quetenemos, ayudan gratuitamente, sino fuera así, el hospital no podráfuncionar, les damos vivienda y comida, agradeciéndoles inmensa-mente, la gran labor que realizan para los enfermos.

La llamada de Sor Magdalena es de ayuda económica, todo aque-lla persona que desee ayudar a mantener la cama de un enfermo enel Hospital, sabe que cada día cuesta 11euros y puede Vd. adoptar unacama por un día dos días, una semana, lo que Vd. pueda. Las misio-neras combonianas se lo agradecerá, para siempre. En una época decrisis tambien hay espacio para la generosidad. En dicho hospital, todoconstruido en plantas bajas, hay enfermos de sida, pabellón de mater-nidad, pabellón para niños, etc. Colaboremos todos!.�

Bel Servera

Pozo excavado en el Chad (Africa) con dinero recaudado por Sor MagdalenaRibas en Son Servera Agosto de 1992

¡Cuide su imagen!¡Su éxito depende de ello!

CONSULTE NUESTROSINMEJORABLES PRESUPUESTOS

CALA MILLOR Y PALMATel. 971 81 32 02Fax: 971 56 22 03Móvil 609 60 78 19

limpiezasgil@hotmail.com

Sa nostra gent

� En Miquel Morey Gelabert Bosco, en Toni Alcántara i enMiquel Espases recorren la ruta Via de Plata a cavall

El proper 18 d’aquest mes de novembre parteixen cap a Sevillatres reconeguts cavallistes serverins: en Miquel Morey Gelabert Bosco,amb la seva egua Nathalma, de color castany; en Toni Alcántara, ambla seva egua alatzana Cano; i en Miquel Espases, amb el seu cavallHidalgo, clapat. Hi viatgen amb dos cotxes de suport amb remolc, finsa Sevilla amb vaixell.

Tots tres estan francament contents i il·lusionats, i des de Sevillainiciaran la ruta Via de Plata fins a Santiago pel camí de Compostel·la.Ho tenen tot organitzat, quilòmetre a quilòmetre, poble per poble, aixícom també els albergs on s’han d’hostatjar.

La intenció és recórrer 24 etapes amb una mitjana de 43 km.Diaris, que vénen a ser 7 hores muntats a cavall. Si no es produeixenincidències, tenen previst fins i tot allargar una mica la ruta. El dia 20de desembre seran de nou a València per embarcar de nou rumb aMallorca.

Els desitjam molta sort i que s’ho passin molt bé, i si ens envienfotos per Internet vos mantindrem informats d’aquesta aventura serve-rina. �

8

El Batle de Son Servera, Antoni Servera, informa que el servei deneteja municipal ha realitzat treballs de neteja, fa més de tres setma-nes, al voltant de l'Església vella de Son Servera, així com en zones onhi ha contenidors com a l'entrada de Son Servera, davant del pàrquingdel restaurant Can Julià..�

� l'Ajuntament Serverí informa als ciutadans quefa més de tres setmanesque s’ han netejat elsvoltants de l'Església vella

El proppassat 25 d’octubre va tenir lloc a les Escoles Velles la vui-tena edició de l’Assemblea General per als Ciutadans, que va comptaramb la presència del batle, Antoni Servera, i de la resta de regidors,excepte na Carme Nebot, en Joan Riera i en Pep Barrientos.

Els veïnats que hi assistiren varen poder exposar les seves quei-xes i suggeriments sobre diversos aspectes que afecten el nostremunicipi, com ara el bus urbà, la TDT, el nou mercat de Cala Millor,les obres de la piscina, el futur carril bici de Cala Bona o algunes recla-macions d’associacions de la localitat. La regidora de Comunicació,Marga Serrano, va recordar als veïnats que “perquè es puguin realit-zar les obres de l’escomesa elèctrica del puig de Son Corb cal acon-seguir l’interès general del Consell de Mallorca, de manera que elmunicipi està a l’espera d’una autorització burocràtica, i un cop obtin-guda se solucionaran els problemes de forma més àgil i ràpida”.

D’altra banda, els comerciants de Cala Millor també varen expres-sar la seva preocupació pel mercat de Cala Millor, que produí un bondebat amb diversitat d’opinions entre veïnats i polítics.

L’Assemblea General per als Ciutadans de Son Servera és unorganisme municipal que fomenta la participació directa dels ciuta-dans en els assumptes municipals, pioner a les Illes Balears.�

Les obres de substitució d'enllumenat públic de Cala Millor, entreels carrers sa Murtera, Romaní, s'Arbocera, Garbell i sa Jordana, i demillora d'infraestructures al carrer Tramuntana de Cala Bona vancomençar ja han començat amb una inversió que arriba als 398.116euros, dins el finançament del fons social estatal per generar ocupa-ció i promoure la sostenibilitat social, anomenat Pla E.

El projecte de major inversió, 275.316 euros, preveu la substitucióde l'enllumenat actual de Cala Millor, entre els carrers de sa Murtera,Romaní, s’Arbocera, Garbell i sa Jordana. L'enllumenat públic de CalaMillor té una antiguitat superior als vint anys i s'ha detectat la neces-

sitat urgent de renovar-lo, atenent criteris d'adaptació a la normativavigent, a la seguretat pel que fa a descàrregues elèctriques i l'estalvienergètic.

El segon projecte per ordre d'inversions, amb un total de 122.900euros, comprèn l'actuació que es durà a terme al carrer Tramuntanade Cala Bona. Es preveuen diverses millores en infraestructures, comara el soterrament dels contenidors i l’ampliació de contenidors per ala recollida selectiva de residus, igualment soterrats; a més de reposi-ció de paviments, col·locació del col·lector per a evacuació a la mar deles aigües pluvials i substitució d'una part de l'enllumenat públic.�

� Comencen les obres del carrer Tramuntana i la substituciód'enllumenat a Cala Millor on s’invertiran prop de 398.116 €

� 8a edició de l’AssembleaGeneral per als Ciutadansa les Escoles Velles

Actualitat

9

Publicitat

Horario: de 7:00h. a 13:00h. y de 14:00h. a 18:00h.

Consulte

nuestras

ofertas!

Cooperativisme serverí

10

� Entrevistam na Magdalena Rigo

De quan el cor de molts serverins viatja fins a Gàmbia gràcies al cooperativisme de Sa Grua Blava

El passat 14 d’octubre na Magdalena Rigo i en PepZanoguera, els representants de l’Agrupació Sa Grua Blava, ambseu a la Galeria Can Dinsky de Son Servera, arribaren de Gàmbiaon passaren un dies per fer entrega de les dues ambulàncies i detot allò que la gent de Son Servera i Cala Millor aportà per aaquest petit país africà, farcit dels problemes lamentablement jaclàssics del continent negre: fam, insalubritat, mortalitat infantil,epidèmies i la injustícia d’una roda que fa girar el món sensetenir en compte les desigualtats que la mateixa organització eco-nòmica mundial desplega, ja que alhora que mantén uns rics,mantén també molts pobres. Però la pobresa i la riquesa podenésser conceptes molt confusos a l’hora de mesurar-los amb elsvalors més importants de la vida. Això vendria a ésser el bessóque extreim des del CM7 d’aquesta entrevista. Na Magdalenaens contà com fou l’experiència d’anar a Gàmbia a ajudar totaaquesta gent, “que vertaderament ho passa puta”, i com a lavegada ells també els ajudaren a fer veure que tal vegada el mésimportant d’aquesta vida són els valors de viure en comunitat ino els valors de l’estranyament anomenat “primer món”, de fer-nos diferenciar i distingir-nos entre la societat, que més benmirat sempre fou una comunitat, que fou així com foren els nos-tres orígens. De fet, na Magdalena es veié empesa pel poder dela gent i el seu esperit de superació, del dia a dia, tan injust comdifícil, tan cru com formós alhora, i tan vertader com que el poderde les persones pot ésser més fort que la situació o l’ordre enquè es troben.

Els homes i dones que conformen l’Agrupació Sa Grua Blavahan volgut contar al CM7 la història d’aquest propòsit, per d’al-guna manera agrair les ganes i l’energia de la gent de SonServera, que respongué tan desinteressadament a la crida queferen, i és que el poder de la gent és tal vegada l’única riquesaque mai no tenim en compte. � Manel I. Serrano Servera

Com començà tota aquesta iniciativa?Aquesta iniciativa va començar curiosament per un viatge turístic

a Gàmbia. Abans de partir ens vàrem informar una mica de la situaciódel país i ens vàrem assabentar que tenien moltes necessitats. D’aquíque decidírem dur-los tot allò que poguéssim ficar a les nostres mot-xilles.els cantaré una bona glosa, com no podia ésser d’altra manera.

Per què Gàmbia?Cercàvem un lloc on fugir del fred, que fes calor, i perquè Àfrica

ens cridava sempre l’atenció. En un principi el que volíem fer era cer-car contactes amb pintors d’allà, ja que acabàvem d’obrir la galeria, ila possibilitat de dur-ne qualcun cap aquí i fer una mica d´intercanvi

era interessant. Ens vàrem informar de com era allà el món de la pin-tura (galeries, pintors, etc.) i efectivament s’hi pintava molt, però unavegada que hi fórem vàrem veure que les necessitats bàsiques erenunes altres, i així que el viatge i la idea inicial va canviar un poc. Vàremdeixar de pensar amb la pintura i tan sols pensàvem si algun dia elspodríem ajudar. Això fou el nostre primer viatge l’any 2008.L’any 2009uns amics de l’associació també hi tornaren per dur-los medicamentsque entregaren personalment, i nosaltres mentrestant ja anàvem fentfeina amb la fita de dur-los les ambulàncies.

Com sorgí la possibilitat de dur-los dues ambulàncies?Vàrem tenir l’ocasió per mitjà de Bombers Sense Fronteres, que

sovint els envien expressament vehicles que encara funcionen.Gàmbia té una xarxa de carreteres, però hi ha molts de pobles que enqueden un poc defora, dispersats, i que tenen un petit hospital o dis-pensari de poca accessibilitat. També cal dir que la gent no té costumd’anar al metge perquè tampoc no els poden ajudar gaire, ja que hi hamancances de tractament, a més del problema molt greu amb l’aigua,perquè la beuen de pous que fan ells, per tant no del tot potable, i per

11

Cooperativisme serverí

això pateixen moltes diarrees,anèmies, problemes intestinals,etc., ja tots crònics.

Per altra banda, el gran pro-blema de Gàmbia, a part de lamalària, infeccions, etc., són elsparts. El problema és terrible per-què qualsevol complicació durantel part pot acabar amb la mort dela mare i de la criatura.

Quan arribàreu a ca vostra,com assumíreu tot el que haví-eu viscut a Gàmbia per conver-tir-ho, diguem, amb una energiaper mirar “què podem fer aranosaltres a partir d’aquí”?

Aquestes imatges les hem vist tots a la televisió, en programes idocumentals, però quan les veus en directe qualsevol persona no potquedar-ne indiferent, i quan arribes a ca teva després d’ésser-ne tes-timoni, durant un mesos veus les coses d’una altra manera. Clar, tor-nes a Mallorca perquè no pots arreglar el món, però et van quedantcoses... A mi, manies o costums sobretot amb el menjar: ara, cadavegada que veig que en restaurants o a ca nostra mateix es deixamenjar dins el plat, no puc evitar de recordar-los, perquè ells nomésmenjaven si tenen un poc d’arròs, i només menjaven un pic al dia. Imés que mai t’adones que no és just, no és just que hi hagi gent queno tengui res per menjar i nosaltres aquí tirem restes cada dia. Hi haalguna cosa que falla en aquesta societat, alguna cosa que se’nsescapa de les mans i no podem controlar perquè tots funcionam així,pots considerar que la vida és injusta quan veusllocs com Gàmbia.

Però què és el més important en aquestalluita de mirar de fer alguna cosa per fer arribarajuts per a aquests llocs tan desiguals i rompreaquesta cadena que, com bé tu dius, “hi vivimtots però no podem aturar”?

El més important són els mitjans, però el mitjansvalen doblers perquè són els transports... Quannosaltres vàrem començar a fer aquesta campanyade recollida de roba de nin petit i sabatetes, totes lesguarderies, ninets, mares de Son Servera, gent queno ens coneixien de res, varen estar molt contentsde donar allò, la gent ho va fer molt conscientment,i quan ens duien la roba a la galeria ens demanaven“i quan arribaran?”, “quan hi anau?”, i ho demana-ven amb molta il·lusió. I aquesta il·lusió ens ha fetanar endavant, pensant de fer més feina i cada

vegada més amb força i il·lusió.Quan això només ha estat una pri-mera passa, però una vegada quehas vist i tocat allò no pots girarl’esquena i dir “au no he vist res!”,perquè ara més que mai continuala meva vida i la de tots els quehem duit aixà a terme. Tot conti-nua, evidentment, però pensesmolt en ells.

El bessó de tot això és elque podríem fer les personesquan més pensam que no espot fer res?

Jo diria que el bessó de totaixò és la il·lusió.

Com va començar tota aquesta il·lusió que vos va fer enge-gar encara més per aconseguir aquesta fita?

Quan vàrem veure que la gent estava tan disposta a col·laborar,quan vàrem veure que els ninets ens duien els seus llapis, plague-tes… Anàvem a les escoletes o venien a dur-ho a la galeria, i va éssertot un èxit. Tots érem molt conscients d’allà on anàvem i ens pregun-taven sovint com els ho faríem arribar. N’estam tan agraïts que aratenim pensat fer una exposició de les fotos que hem fet del viatge a laGaleria Can Dinsky, perquè tothom que hi va col·laborar o que en ten-gui interès pugi venir a veure-les.

Nosaltres no demanàrem doblers, i crec que això ha fet possibletota aquesta història. És vera que els doblers no són el més importantde vegades. Quan els vàrem entregar tot allò que els dúiem, s’ho varen

12

repartir entre ells, en comunitat, tothom s’enduiaqualque cosa, són molt solidaris amb la resta, enca-ra que ells mateixos sols no tenguin res. Els vàremdonar tota la roba perquè ells la repartissin i hovaren fer sense un crit ni una brega, amb una civi-lització que mai no havia vist.

I amb nosaltres mai no hi hagué un enfronta-ment ni res negatiu, tot el contrari, sempre en ajudaven a fer-nos arri-bar a qualsevol lloc i si era necessari ens acompanyaven i ens feiendormir a les seves cases, sense conèixer-nos de res, i clar, acabes percompartir-ho tot amb ells.

Un vespre només érem en Pep, els dos barquers i jo, i per sopartan sols teníem una petita pinya, de què férem quatre trossos i ensopàrem tots quatre. I quan ets allà no costa funcionar d’aquestamanera, perquè el poc que hi ha és de tots i no hi ha volta de full, esreparteix de forma tan natural que a persones com nosaltres se’ns potfer estrany, és com si ells fossin més conscients que nosaltres.Realment aprens a ser solidari perquè ells ho són.

Una vegada asseguts amb el grup de nins, i sense més explica-cions, s’aixecaren i partiren escapats, i resultava que la mare havia tret

una palangana amb arròs i fora avisar-los ni dir-los res varen compa-rèixer tots, i els nins més grans ajudaven els més petits a pujar unescaló... Va ser una imatge molt guapa, no els hagueren d’avisar, ellsmateixos ja sabien que els tocava ajudar. Els nins són molt educats;potser l’educació era molt rígida, però creien fora haver de pegar uncrit o una renyada. De vegades dues dones tenien 11 nins al seucàrrec tot lo dia i no havien de mester cap toc pel cul.

La conclusió que vaig treure de la gent d’allà és que per a ells lavida és viure en comunitat, no tenen cap possibilitat, no tenen forma-ció, no tenen escola... Només es tenen a ells mateixos. I quan ho viusen directe t’adones que tal vegada això és el més important en aques-ta vida, viure i aprendre que tot allò que podem fer pels altres tambées bo per a nosaltres mateixos. � CM7

“La conclusió que vaig treurede la gent d’allà és que per a ells la vida és viure en comunitat, no tenen cap

possibilitat, no tenen formació,no tenen escola... Només es

tenen a ells mateixos”

Cooperativisme Serverí

La nostra llengua� Calendari de la convocatòria extraordinària

de febrer de 2011 per assolir els certificats de coneixements de català B i C

13

PublicitatCartes al director

Tel. 971 58 73 73

� Sa Grua Blava i Can Dinsky vos volemdonar les gràcies a tots els qui heu col.laborat en el Projecte Son Servera-Banjul

Si voleu col·laborar amb el Projecte Solidari SON SERVERA-BANJUL,

podeu fer les vostres aportacions

al compte corrent següent: "la Caixa"

2100-0067-13-0200213984

Gràcies a l’Ajuntament de Son Servera per donar suport des delprimer moment a aquesta primera acció solidària de la nostraAssociació. I per posar les rodes!

Gràcies al Clínic Balear pels seus vehicles i la seva amabilitat.Als Bombers de Palma. A Eroski per portar les ambulàncies fins alport de Barcelona. A “la Caixa” per la seva aportació i confiança.

A totes les escoletes i a tots el nitets que han volgut compartiraquesta acció amb nosaltres. Gràcies també a Asistencia Médica deCala d’Or per tot el material mèdic i pels seus consells. A l’empresaRoig de Cala d’Or pel seu valuós trasllat fins a palma. A tot el poblede Son Servera. I per suposat als amics del CalaMillor7!�

Una abraçada!

A dia d'avui, que sol·licit al Plenari es doni per assabentat de lameva dimissió com a regidora, crec oportú fer un balanç de la mevatasca política durant 7 anys i mig com a regidora a l'Ajuntament deSon Servera.

La meva entrada a la política local de Son Servera, primer encap-çalant la coalició d'Esquerra Unida-Els Verds i, seguidament, amb elsVerds- Esquerra, ha estat i és per la defensa d'un programa electoralcompromès en la defensa del territori, dels drets i valors socials, de laigualtat, dels valors democràtics, la dignificació política, la defensa delmedi ambient, del patrimoni, de la cultura, la llengua i de la participa-ció ciutadana...

Durant els primers 4 anys vaig treballar a l'oposició a un governmunicipal de dreta pura i dura, amb un PP-UM amb majoria absolu-tíssima. Seguidament vaig formar part del govern amb un pacte quedefensava els nostres principis. I els darrers mesos, vaig tornar a l'o-posició degut a les desviacions dels partits del govern (especialmentPSOE i Independents) del pacte inicial que signàrem.

Els primers 4 anys destacaren per la manca de transparèn-cia i diàleg de l'equip del govern que tenia claríssim que amb laseva majoria absoluta bastava. Aquell govern PP-UM al qual vaigfer oposició es va caracteritzar per:

• El desgavell urbanístic per la manca d'aplicació de la disciplinaurbanística i el manteniment d'unes normes subsidiàries obsoletesque permetien un creixement exagerat al nostre municipi, • L'estretarelació govern - esglèsia en detriment dels principis de laïcitat, • eldescontrol econòmic de l'hissenda municipal, • la manca d'inversionsen cultura o serveis socials, que eren regidories de segona, • l'arbitra-rietat i descontrol generalitzat en la gestió del personal municipal ambla intenció de privatitzar el màxim de serveis possibles • i l'únic inte-rés d'afavorir els interessos d'algunes persones i empreses influentsdel municipi.

L'entrada al Govern a principis d'aquesta legislatura, va serel resultat d'un pacte on les línies polítiques i els acords respectavenel nostre programa electoral, i els principals elements de crítica a l'an-terior govern PP-UM. Per la meva part, la gestió de 3 àrees de govern:Personal, Salut i Serveis Socials, durant més de 2 anys i mig, crec quehan influït molt positivament en el present i futur del municipi:

1.Hem establert les bases d'aquestes regidories.2.A Personal es varen classificar les places, es va aprovar una

Valoració de Llocs de Treball, es van dotar els departaments de tècnicsmunicipals amb places fixes mitjançant oposiciones públiques ambtotes les garanties, organitzant així departaments tan importants comUrbanisme o Secretaria.

3.Es va aprovar un Pla d'Estabilitat Laboral i també es va saberlidiar contra els intents de coacció d'alguns treballadors de la casa pera aconseguir que “se'ls enxufàs a les places fixes”, recordau el cas deles places fixes de la policia local.

4. Desde Salut, s'ha treballat en una millor dotació dels centres desalut i, sobretot, en la construcció del nou centre de salut.

5. Des dels Serveis Socials, vaig agafar un departament amb tanpoc personal, que ni tan sols tenia local propi i on les ajudes i projec-tes d'aquest departament eren mínimes per manca de pressupost iespais. A data d'avui tenen un local propi, han duplicat el personal is'han posat en marxa serveis com el de neteja a domicili i menjar adomicili, s'ha ampliat de manera important el servei d'atenció a domi-cili i hem arribat a duplicar i quasi triplicar el pressupost. Desprès dela nostra estància als Serveis Socials, Els Verds-Esquerra hem acon-seguit convertir l'àrea de Serveis Socials en una àrea important.

I després de tot això, vaig tornar a l'oposició. Quan l'eufòria de l'i-nici es va transformar en intents desesperats per cercar rèdit polític,oblidant tot allò pel que ens havíem unit, el govern actual (especial-ment Independents i PSOE) van incomplir el Pacte amb temes com:

• l'incompliment de tots els procediments administratius amb l'ex-pedient del carril bici, on el sr. Barrientos va comanar a dit no sabemsi 500.000 € o 1.000.000 d'€ a una empresa constructora; • l'intentcontinu d'enxufismes tant amb empreses com amb persones properesals seus partits per a les places o contractes municipals, recordem,com no, el cas de la filla de la regidora d'Educació o la cooperativa deneteja amb persones de la llista del PSOE. • El desgavell econòmicque ha fet que aquest ajuntament pagui als proveïdors amb un any deretard. • La manca de diàleg i transparència (inclús pels propis regi-dors), juntament amb les intervencions desafortunades i mal educadesdel sr. Batle enviant callar a regidors d'aquest consistori...

Aquests incompliments van estar al dia a dia dels darrersmesos de pacte de govern, i continuen hores d'ara, mostrant als ciu-tadans el poc respecte que tenen la majoria de regidors d'aquestConsistori als plenaris (màxim òrgan de decisió de l'Ajuntament), alsregidors d'altres formacions polítiques i, conseqüentment, pels ciuta-dans i ciutadanes de Son Servera.

Durant aquest temps he fet una tasca de control i de denún-cia de totes aquelles irregularitats que hem trobat, tals com:

1. la quantitat de denúncies prescrites ( denúncies de tràfic, vendaambulant i diferents incompliments d'ordenances municipals) perquès'·obliden” a un calaix, 2.la pujada de sou a dit a dos treballadors dela casa tal com al seu dia ho feia el propi Partit Popular, 3. la continuadespesa exagerada i sense control, 4. La ubicació dels actes públics,justet davant certs establiments d'hoteleria, per interessos personalsd'alguns regidors, 5. l'incompliment habitual de procediments admi-nistratius, especialment des de l'àrea d'Urbanisme...

Al mateix temps que hem denunciat aquestes misèries de l'actualequip de govern, hem recolzat totes aquelles propostes que ens hanparescut importants pel municipi, tal com al darrer ple amb el nostrevot favorable a l'aprovació provisional de les normes subsidiàries. I totaixò ignorant les calumnies, mentides i insults que els propis membresdel govern es dedicaven a propagar. Recordau quan el sr. Barrientosem va acusar a dins aquest Ple d'haver fet una valoració de llocs detreball afavorint a alguns, on el govern m'instava a donar-ne explica-cions a un ple...

A 'un ple del qual, avui que men vaig, encara ningú m'ha convo-cat. D'una VPT que encara segueix aprovada i que si tan malamentesteia per què no l'heu canviada en 6 mesos que heu tengut des deque vaig sortir del govern? El motiu de la meva dimissió és l'oportuni-tat política, crec que ens toca un canvi ja que estic convençuda queper defensar els nostres posicionaments es necessita anar traguentpersones del banquet, persones noves, amb aquella il·lusió i energiaque es té al principi. I que és molt sa que els partits o grups políticsrenovin els seus representants cada un parell de mandats

Ara entrarà en Rafel Valls, un calamillorer amb moltes ganesi il·lusió per treballar per Son Servera, amb el que estic en total sinto-nia i que continuarà amb la meva tasca, amb molta més energia,donant així continuitat al projecte i defensant sempre, com fins ara, elnostre programa electoral. Som conscient de que alguns dels mem-bres d'aquest Consistori esteis contents per aquest canvi, per, a la fi,perdrem de vista, però això és perquè encara no coneixeu la capacitatde feina, l'energia i el sabre estar den Rafel, que estic convençuda dei-xarà el llistó encara més alt!!!!� Conxi Peña

14

Cartes al director

� El discurs de la meva despedida

El passat dia 25 d’octubre, en una sessió plenària extraordinària amb caràcter d’urgència, es revocà i es deixà sense efectes l’acord de Plede l’Ajuntament adoptat el 16 de setembre de 2010, pel qual s’adjudicava provisionalment aquest servei a favor de la Unió Temporal d’Empreses(UTE), constituïda per Melchor Mascaró, S.A. i Net i Fresc S.L., i ara s’ha adjudicat provisionalment el servei de neteja viària i el manteniment dezones verdes i l’arbrat viari del municipi a l’empresa COEXA, S.A. Davant la incomprensió dels regidors de l’oposició, finalment el Govern serve-rí ratificà la decisió anterior, Damià Ripoll (PP) demanà la paraula i declarà que “si hagués estat el PP que hagués pres aquesta decisió se’nshagués acusat de moltes coses: ma negra, sobres davall la taula, etc. Tants de tècnics i tants de professionals i ara refer tot això ens costadoblers, a més d’ésser una decisió del tot estranya”. Pep Barrientos afegí que “jo confii plenament amb els professionals i tècnics del’Ajuntament”. Per altra banda, cal dir que la concessió administrativa durarà vuit anys, prorrogables en altres dos. Encara que han intervingutdiversos criteris en l’adjudicació, els tècnics han valorat especialment l’oferta econòmica més avantatjosa i la de més qualitat, després de la pre-sentació de recursos especials i al·legacions per part de les dues empreses en contra de l’acord inicial..�

Actualitat

15

� L’Ajuntament adjudica la neteja viària i el manteniment de les zones verdes a COEXA, S.A.

Opinió

D’aquest plenari extraordinari amb caràc-ter d’urgència, un clàssic ja del govern decentreesquerra, se’n pot treure un conclusiósilenciosa d’aquestes que no surten a lesnotes de premsa o en qualsevol crònica deplens. Finalment, la concessió de la netejaviaria és per a COEXA i no per a MELCHORMASCARÓ, com d’un principi tenia decidit elGovern serverí. No importa xerrar de nom-bres, diners o mèrits per saber quina conces-sió era la més bona per a l’Ajuntament, tansols basta veure la cadira buida de na ConxiPenya per entendre com funcionen les cosesen l’estrany món de la política. Si el PP serve-rí hagués tornat enrere per donar a Coexa el

que en un principi s’havia atorgat a MelchorMascaró, en Pep Barrientos de ben segur quemai no hagués dit allò de “crec en la profes-sionalitat dels tècnics de l’Ajuntament”. Is’hagués demanat el cap, políticament ésclar, d’en Damià Ripoll per ésser “un home deCotesa”…

I clar, haguessin entès que es podria trac-tar de tràfic d’influències. I com que la políti-ca sempre ens en duu una d’amagada i ésuna història que sempre es repeteix canviantde personatges, es pot llançar des d’aquestapetita opinió un pensament que podria ésserla clau que obrís aquesta porta: una dimissióa temps “d’un ple compromes” et pot salvarel cap, però deixa buida una cadira guanyadaamb els vots del poble. I sí, et salvarà políti-cament, però mai no et salvarà la conscièn-cia. Ara, això sí, mai, mai no ho diran,i és queel silenci triplica el valor de tot e que es diu ala borsa de la política.�

Manel I. Serrano Servera

� Sa cadira buida de na Conxi

16

Es faristol - lectors@calamillor7.com

ES FARISTOLwww.calamillor7.com

entra, pitja a “lectors” i digues la teva

� De : lectors@calamillor7.comper a: CM7

�� L'artista serveríSATH exposa en elCentre de Culturade Porto Cristo

�� Carta d'agraïment de l'IES Puig de sa Font a les empreses col·laboradores delPrograma PISE

En nom de tota la comunitat educativa –professorat, alumnes,pares i mares, representant de l’Ajuntament i personal no docent-,volem donar les gràcies a totes les empreses que, d’una maneravoluntària i sense ànim de lucre, acullen els nostres alumnes.

El Programa PISE, d’escolarització compartida, tan important per alcentre i per a la formació dels adolescents, no seria possible sense l’a-juda inestimable del personal de Serveis Socials de l’Ajuntament–especialment de les educadores socials- i de les empreses del poblede Son Servera.

Compartir l’educació teòrica i pràctica dels nostres estudiants,més enllà de les aules, enriqueix plenament els futurs professionalsque ara necessiten la implicació i l’ajuda de tots.

Així, doncs, accepteu, de manera humil, però sincera, aquest reco-neixement de l’institut d’ensenyament secundari Puig de Sa Font, deSon Servera.�

Atentament

Mercè Rojals Asencio Directora de l’IES Puig de Sa Font

Exposició de pintura amb espraiDel 12 de novembre al 10 de desem-

bre en el Centre Cultural de Porto Cristo,carrer d'en Muntaner n. 45.

Horari: de dilluns a divendres de 10 a14 h. Inauguració dia 12 a les 20.30 h,amb actuació musical (Jota, Kariuko iNowis) a les 21 h.�

� Des de Bahia Blanca (Argentina) a Cala Millor 7mail rebut al faristol@calamillor7.com dia 18 d’octubre

“Després de passar una setmana per la selva Esmeragda de Brasil i Argentina visitant les cataractes d’Iguazú, estam recarregant bateriesper emprendre la nova aventura de la Patagonia, les balenes, i tot seguit a l’interior allà pels Andes. H anirem pel nostre compte, un poc a l’a-ventura, amunt l’esperit i l’ànima forta, ara per ara! Hem rebut per correu la revista del CalaMillor7, fabulosa, emotiva i tant en Vito com jo nol’hem pogut acabar de llegir, sembla que ens produeix una al·lèrgia que ens congestiona i ens fa plorar els ulls. Què li haureu posat, al paper?Laculpable és na Catalina Crespineta, que al punt ens la va enviar per correu certificat urgent. Salut amic meu, saluda la teva família de part nos-tra i una besada de na Cati i en Toni des de l’Argentina.”� Toni López

17

Publicitat

18

Actualitat

Cuando en un país hay un treinta por ciento quereconoce no llegar a fin de mes con el sueldo, un vein-tiuno por ciento en el umbral de la pobreza, y de esteveintiuno un diez por ciento en la miseria nos está indi-cando que hay muchas personas que sufren, y que losque pueden paliar esta situación hacen muy poco porremediarla, claro que seguramente con las navidadesvolverán a enseñarnos el frío y el hambre que pasanestas personas, y nos pedirán “solidaridad”, que seguramente tendre-mos en mayor o menor cuantía, y es que quieren cambiar limosnas porderechos sociales, y eso no está bien, y menos si la cantinela se repi-te cada año por las mismas fechas. Las estadísticas están bien paratornillos, posibilidades, o lo que carajo queramos que sea material,pero si hablamos de estas personas cada número es una tragedia.

Han remodelado el Gobierno, lo siento por Moratinos, por Dela Vega, y lo siento por todos aquellos que nos creíamos que el PSOEiba a dar un giro a la izquierda (aunque fuera pequeñín) porque la rea-lidad nos demuestra que es todo lo contrario, o como mucho que sehan enquistado en su política económica de derechas que como dicenlos números solo han servido para que los patronos se beneficienmientras que de mejoras laborales para los trabajadores nada, vamos,que la reforma gubernamental, por mucho que el PSOE nos quieravender el artículo, es una fábrica de conflictos que no nos llevará a nin-guna clase de mejoría social.

En Haiti hubo un terremoto, el doce de enero, se enviaronayudas diversas y por lo que dicen los haitianos no les ha llegado ni el

nueve por ciento de las ayudas, ahora tienen una epidemia de cólera,y la pregunta es lógico que nos la hagamos, ¿esta situación de cóleras hubiera producido de haber llegado todas las ayudas a los que pade-cieron el terremoto? ¿si en lugar de ir a parar a los bolsillos de alguiense hubiera destinado a proveer de agua y alimentos sanos a los afec-tados? En fin que cada uno piense lo que su conciencia le dicte.

La reivindicación, la justicia social, la coherencia ideológica,y la lucha sindical fueron sus armas ante un periodo de la Historia queno fue nada fácil, Marcelino Camacho nos deja el mejor legado quepodía: su escuela de eterno rebelde, que si sabemos comprenderla,entre todos, seremos capaces de lograr un mundo mas justo y maslibre, claro que siempre queda algún tertuliano, como un tal SalvadorSostre que intenta desacreditarle, como ya hizo cuando se nos fuéLabordeta, a base de mentiras y es tan ignorante el tal Salvador queno se da cuenta que con esa forma de actuar el que se suto descali-fica como persona y como periodista es él, que nunca llegará a con-seguir que alguien le crea sus mentiras. Descansa en paz kamaradaCamacho.�

�� RojeriasRojo

MINISTERIO

DEL HAMBRE

Tel. 971 567 321971 567 053

C/ Joana Roca,12107550 Son Servera

Vestuari Laboral

19

Publicitat

L'Ajuntament de Son Servera, des de la Regidoria de Cultura,ha elaborat un reglament, compost per 52 articles, que té com aobjectiu el funcionament i ús dels serveis que ofereixen les biblio-teques municipals.

La normativa, que suposa la regulació per primera vegada d'a-quest servei municipal, inclou, entre diversos aspectes, articlesreferits a l'accés gratuït i lliure als serveis i instal·lacions de lesbiblioteques públiques de Son Servera, així com que les personesusuàries tenen dret a conèixer de manera clara i precisa les acti-vitats, els horaris i les normes per mitjà de la publicitat adequada.

Així, la normativa garanteix també l'anonimat i la intimitat deles persones, alhora que podran realitzar propostes i reclamacionssobre el funcionament i serveis de la biblioteca. El reglament deta-lla, a més, el fons constituent de les biblioteques, com llibres, dia-ris, revistes, DVD i altres documents en diferents suports, aixícom els serveis que ofereix, com entre d’altres, el d'informació, elde préstecs, d'accés a Internet, Wi-Fi o de promoció i difusió de lalectura. Segons el Reglament, les biblioteques de Son Servera i CalaMillor han d'expedir de manera gratuïta un carnet d'usuari perso-nal i intransferible, necessari per gaudir d'alguns serveis com,entre altres, l'accés a les noves tecnologies de la informació i prés-tecs. Entre els cinquanta-dos articles, la normativa també regulales donacions de les quals pugui ser objecte el servei municipal debiblioteques, les quals seran avaluades per personal tècnic pel quefa a valor patrimonial, vigència i actualitat de les obres delsdonants. Les normes de les biblioteques recullen també les obliga-cions dels usuaris. Així, el silenci i l'ordre són característiquesinherents i les persones usuàries s'han de comportar de formacorrecta i amb respecte per tal de no ocasionar molèsties. A més,

per qüestions d'higiene, no es poden entrar animals i no es permetfumar, ni menjar ni beure dins les instal·lacions de les biblioteques.

L'accés a les noves tecnologies, com accés a Internet, consultaa catàlegs informatitzats, recerca d'informació, ús de correu elec-trònic i ús dels programes Open Office, el servei interbibliotecari,l'àrea infantil i el servei de reprografia completen els articles delnou Reglament de les Biblioteques Municipals de Son Servera.�

20

Ajuntament de Son Servera

� Son Servera, reconegut per la “bona tasca” desenvolupada en el marc de l’agenda Local 21

� L'Ajuntament de Son Servera aprova el Reglament de lesBiblioteques Municipals per garantir el seu funcionament

� Son Servera, un dels vuit municipis de Mallorcaque mostra signes de recuperació laboral

El municipi de Son Servera ha estat reconegut, junta-ment amb altres nou localitats de Mallorca, per la bonatasca desenvolupada en el marc de l'Agenda Local 21. Enconcret, per la seva gran participació ciutadana, en una tro-bada on es va celebrar la Segona Festa de Sostenibilitat iAgendes 21 de Mallorca, al Parc de les Estacions de Palma.

En el cas de Son Servera s'ha tingut en compte la revi-sió i actualització del diagnòstic i el pla d'acció de l'AgendaLocal 21 a partir de l'any 2009, ja que, el 2008 ja estavenexecutats el 86% dels projectes del pla d'acció original. Amés, actualment ja s'està exposant el document de sínteside la segona etapa de l'actualització del pla d'acció i ja s'es-tan recollint les aportacions ciutadanes. Les referides aUrbanisme i Mobilitat, que són les que falten ara mateix,conclouran el diagnòstic socioambiental del municipi de SonServera. Els premis, que consistien en un bonsai i una placa perpart de la direcció insular de l'Agenda Local 21, que pertany aldepartament de Cooperació Local del Consell de Mallorca, els vaentregar el conseller de Cooperació Local, Miquel Rosselló, i els varecollir el Batle de Son Servera, Antoni Servera, per part del muni-cipi serverí. En total, han estat reconeguts 9 municipis per la bonatasca desenvolupada en el marc de l’agenda 21 Local, en concretper la gran participació ciutadana. Són Alcudia, Andratx,Capdepera, Esporles, Estellencs, Manacor, Puigpunyent, Santa

Eugènia i Son Servera.El parc de les Estacions de Palma va ser el lloc on s’ha celebrat

la Segonda Festa de la Sostenibilitat i les Agendes 21 de Mallorca.Aquesta festa, on es van instalat diferents espais de caràcter lúdic,ha volgut ser una oportunitat per conscienciar a la gent de laimportància de les bones pràctiques mediambientals. Així, tambés’han premiat 8 centres educatius per el desenvolupament de lesagendes 21 i per apostar per un altre model de desenvolupament,un model per a la sostenibilitat dels recursos mediambientals.�

El Batle de Son Servera, Antoni Servera, afirma que és una dada "molt positi-va" el fet que Son Servera sigui un dels municipis de Mallorca on ha disminuïtl'atur al mes de setembre de 2010 respecte al mateix mes del 2009, segons esdesprèn de les dades del Servei d'Ocupació de les Illes Balears (SOIB) a l'illa.

Concretament a Son Servera la taxa d'atur disminueix en (-11,12%).�

Es va celebrar la Segona Festa de la Sostenibilitat i les Agendes 21 de Mallorca al Parc de les Estacions de Palma

21

� La col·laboració de negocis particulars, clau de l'èxit d'un pla que evita el fracàs escolar a Son Servera

L'Ajuntament de Son Servera vacelebrar el passat 21 d’octubre, unacte al saló de plens del consistoriper agrair públicament a les empre-ses serverines que col·laboren en unprograma d’escolaritat compartida,denominat PISE, que té com a objec-tiu evitar el fracàs i l’absentismeescolar entre els alumnes desmoti-vats amb l’ensenyament ordinari.

El batle de Son Servera, AntoniServera, la regidora de ServeisSocials, Dori Moreno, i la directora de l'Institut d'EnsenyamentSecundari (IES) Puig de sa Font, Mercè Rojals, van fer lliuramentd'una carta d'agraïment als responsables de negocis particularsque participen en el programa de manera desinteressada i moltactiva. A l'acte també van assistir altres autoritats municipals,responsables de Serveis Socials de l’Ajuntament de Son Servera ialumnes participants en el programa. Actualment són deu elsalumnes, d'uns 15 anys, que es beneficien d'aquest pla que inten-ta motivar els alumnes en el seu ensenyament, d'una forma indi-vidualitzada i de manera que prioritza els seus interessos i gus-tos professionals. Així, les empreses els ofereixen un buit en laseva activitat laboral per cobrir les inquietuds professionals delsescolars, combinant amb els seus estudis a l'IES.

Segons va afirmar la directora de l'IES “Ja fa 7 anys que lesempreses serverines col·laboren gratuïtament amb els serveissocials de l’Ajuntament de Son Servera per tal de donar una sor-tida i millorar les situacions d’alguns escolars de 15 anys, queestan completament decebuts i desmotivats amb l’ensenyamentordinari. Són alumnes que rebutgen el sistema acadèmic ordina-ri, però tenen motivació per a la seva inserció laboral. No obstantaixò, recordam que la Llei d’educació de l’Estat, obliga a estar

escolaritzats fins als 16 anys; per tant els instituts i consegüent-ment els Serveis Socials ens trobàvem amb alumnes amb proble-mes disciplinaris i amb abandonaments escolars prematurs. Així,la solució que varen trobar va ser crear un programa d’escolari-tat compartida. El PISE es va originar a Son Servera l’any 2001;en aquell temps el màxim d’alumnes beneficiaris eren tres. Laproblemàtica més greu d’aquests era l’absentisme i l’abandona-ment escolar prematur, sense cap tipus de preparació ni orienta-ció cap al món laboral. L’alumne explicava la seva motivació pro-fessional i els Serveis Socials intentaven trobar una feina dins labrigada municipal que s’adaptàs a l’interès de l’alumne i l’IESs’encarregava de la seva formació bàsica els dos dies que anavenal centre.

Va ser quan els esforços es varen adreçar a aconseguir que laConselleria de Treball permetés demanar la col·laboració de lesempreses privades. Aquesta situació va significar l’èxit de moltsd’aquests alumnes i durant molts d’anys. La part de l’èxit de l’em-presa superava sempre i amb diferència la de la part acadèmica,ja que el programa es basa en la individualització dels seus inte-ressos, així que es va decidir que a l’IES s’hauria de fer elmateix.”�

Ajuntament de Son Servera

� Son Servera estrena el servei de certificacions telemàtiquesamb validesa jurídica i legal en l'àmbit Perfil del Contractant

L'Ajuntament de Son Servera, des del Departament deModernització, gestionat pel regidor Pep Àlvarez, continua comple-tant i millorant el seu servei telemàtic, un dels pioners deMallorca, oferint als ciutadans serveis com el que s’acaba d'estre-nar, que permet consultar i obtenir certificacions -dins de la seccióde licitacions- amb la novetat que tenen la mateixa validesa jurídi-ca i legal que en l'administració ordinària, agilitzant part dels pro-cessos de licitació.

D'aquesta manera, els veïnats de Son Servera i interessatspoden accedir a tota la documentació d'un procés concret, els rela-cionats amb les licitacions o concursos, amb les seves signaturescertificades i segellat de temps, amb la qual cosa es testifica l'exis-tència d'aquestes dades electròniques en una data i hora concrets,els quals no han estat alterats.

Per tant, la secció de Perfil del Contractant del portal webmunicipal de Son Servera ha adoptat un canvi en el seu servei, jaque, fins ara, oferia aquestes dades dels processos únicament enàmbit informatiu. No obstant això, amb aquesta novetat, les ges-tions es realitzaran de forma més ràpida i àgil, i sobretot de formatotalment vàlida, jurídica i legal.

Amb aquest nou servei, qualsevol interessat pot consultar idescarregar certificats signats per l'Ajuntament, que es generaran

cada vegada que el consistori publiqui alguna novetat en la secciódel Perfil del Contractant. El web municipal ofereix un Manuald'Usuari per ajudar els interessats a poder accedir-hi, a través dela configuració del seu ordinador personal, a la validació de signa-tura i segellat de temps d'aquests certificats.

D'altra banda, i en la mateixa línia d'anar millorant l'adminis-tració electrònica de Son Servera, el Departament deModernització informa que part del contingut del web municipal jaes presenta traduït als idiomes anglès i alemany. En particularaquelles seccions relacionades amb informació general del munici-pi i turística.�

22

�Titol

� Instrucciones de usoMaria Migliaccio

Opinió

Cuando alguien piensa de ir a vivir en otro país ante de todo ten-dría que buscar las instrucciones de uso, como para los medicamen-tos, de las leyes y de las reglas a las cuales tiene que someterse.

Normalmente esto se hace cuando se va en un paíslejano…somos siempre tan desconfiados de lo que creemos de noconocer…

Al revés es en casa (o casi casa) que hay las trampas. Por ejem-plo esto pasa cuando queremos transferirnos en un país europeocomo el nuestro.

Se hace un gran hablar de las pocas diferencias que hay, de lasreglas comunes dictadas del Gobierno de la Unión.

Pero las diferencias dejan porque lo que se hacen son acuerdosque no prevén leyes superiores, solo se dan consejos, sugerencias.

Cuando se habla de “libera circulación” por ejemplo, no significaque con un coche ingles puedes vivir en Italia o España solo que pue-des transcurrir algunos meses pero después tienes que cambiar matri-cula, seguro, etc. pagando cifras non indiferentes. Prácticamente esuna importación.

Y como esto necesitan tantas variaciones que el pobre, que aun esextranjero, se encuentra totalmente despistado.

Otro problema es que, a menos de casos imprescindibles o queinteresan personas particulares, las dos naciones no comunican entreellas. Así, como siempre, el “pequeño paga las consecuencias de lamala información que dan los las triúnfales campañas publicitarias delos gobiernos que tienen que convencer los ciudadanos que, al fin, tie-nen que subvencionar los cambios. Y, también cuando se hacen reglascomunes, los tiempos de actuación son tan largos que necesitaranalgunas generaciones para poner en regla pequeña cosas. No tengo el

coraje de pensar a los que vienen desde otro continente.Entre cada Estado hay relaciones y acuerdos particulares y las

comunicaciones son tan difíciles que no podemos quejarnos si pocostienen la documentación regular.

Puede ser que los “sin papeles”, que ya saben que tienen Queempezar desde el principio, se encuentran mejor que nosotros. Dineroa parte. Pero esta es otra historia, dramática historia.

Para los europeos serian bastantes las “instrucciones de uso” quese podían dar al pasaje de la frontera…

No, perdone, no hay fronteras…materiales y visibles…pero…�

23

Comerços Son Servera

TOT GUSTHorari: 9’30 a 13’00h - 16’30 a 20’00 h

Plaça Sant Joan, 11 - Tel. 971 567 137

Colección Otoño-InviernoPijasma a 10€

Tot en pàdel

TOT PER HOME

TEL. 971 817 119 - AVDA. CONSTITUCIÓ, 28- SON SERVERA

Colección Otoño-Inverno

SE TRASPASAVenga a visitarnos

Es magatzen d’en MatgiAliments de la terra

C/Cos, 101 - Son Servera - Tel. 971 567 165

CANMARCFruites i verdures

C/ Pere Antoni Servera,4Son ServeraC/ SOL, 5 - Tel. 971 567 823

bodedur@gmail.com - SON SERVERA

Mantelerias - CortinasTelas mallorquinas

para vestir su hogarArreglos de ropa

Tintoreria y lavanderia

Plaça Sant JoanTel. 971 567 760

Colección Otoño-InviernoSabados tarde abierto

Horari: 9:30h. a 13:00h.

15:30h. a 19:00h.

�� Un moneatode 3k750gr.

Un veinat de Son Servera enCelestino Díaz que te un hortetpetit pero “maton” va treure unmoneato de 3 kilos 750 grams, tots´ha de dir i es que sa llavord´aquest moneato “monstruos”foren comprandes a Can Matgi,una casa publicitaria d´aqeustasecció del Cala Millor 7 “Comerçosde Son Servera”. enhorabonaCelestino i Matgi. � CM7

Maquina de leche fresca del dia

Opinió

� En Sebastià a la Ciutat de RomaHi havia una vegada un home ja major que nomia Sebastià.

Maldament la seva edat, tenia el cervell ple de coses, i tothom es para-va davant ca seva per escoltar les seves emocionants històries. Un dia,cansat de menjar sopes mallorquines, va decidir viatjar pel món. Teniacinquanta i pico d'anys però sabia el que feia. No tenia por perquè eraun home valent.

Després de pocs dies partí cap a Roma. Tenia curiositat per veureels temples, teatres, amfiteatres, arcs de triomf, ponts,aqüeductes....però sobretot les catacumbes romanes.

Dins l'avió estava tan nerviós que no parava de dir : “A Roma viat-jaré, per les cata-cumbes aniré i tots els temples veuré”. Quan va arri-bar a Roma era de nit i en Sebastià se'n va anar a dormir.

A la matinada partí cap a les catacumbes de San Calixto. Dins feiamolta por. Estava enrevoltat de morts i hi havia molts de camins. Al capde poc temps d'estar davall terra sentí un fort tremolor, com si fos unterratrèmol, i un so com la música d'un siurell. Després va notar comsi l'observassin, va donar mitja volta i quasi es va morir del “susto”: elsmorts s'estaven aixecant i anaven cap a ell. Estava aterroritzat. Intentà

sortir de les catacumbes però no trobava la sortida. Començà a córrerd'un lloc cap a un altre, d'aquí cap allà, d'allà capaquí... Sopegant amb una calavera va caure i es vadesmaiar.

Quan es va despertar es va trobar en un amfitea-tre vestit de gladiador i enrevoltat de lleons. Ell es pen-sava que era un somni, un somni terrible, però aquellslleons no li feien gens de gràcia. Quan ja li pareixiaque no es salvaria va sentí una veu que deia:

-”Ehi, tu , cosa fai là sotto? Non vedi che ti man-geranno? Vieni ,prendi la mia mano se vuoi vive-re!!!...En Sebastià no va entendre el que havia escol-tat, però va comprendre que el volien ajudar. No sabiaque fer, però es va girar cap allà on havia sentit la veui es va agafar a la ma d'aquell home i es va salvar perun pèl.

Feliç i content es va tornar adormir... I prest es vatrobar en un temple. Aquí no li passaria res. Es vaposar tranquil. Li va venir un atac de curiositat i vacomençar a donar voltes per dintre del temple. Desobte, va sentir una veu misteriosa, era en Júpiter, elDéu del poder, i va comprovar que li transmitia un do.Quan va sortir del temple estava blanc com sa paret.

Ja no va poder aguantar més a aquella ciutatperillosa i es va posar a córrer. Després d'una bonaestona va sentir el despertador, de cada vegada elsentia més fort fins que es va despertar del tot.

Tot havia estat un somni...En Sebastià va partir tot d'una que va poder

cap a Mallorca. Se sentia una mica estrany per dintrei per defora. Quan va arribar a casa seva tenia mésganes de treballar que mai. Va pensar en el do deJupiter, però no podia ésser. Aquell somni pareixia tanreal que es pensava que tot havia succeït a la realitat.I encara hi havia una cosa que li pareixia més estran-ya,que ningú li demanés perquè havia tornat tan prestde Roma. Va continuar contant històries a nins majorsi petits, fins que va arribar a ser el millor narradord'Europa.� Caterina Lanza Acuñas

A un anterior número d’aquesta revista vos parlava de que m’agrada contar històries als alumnes de la meva classe.La mevaintenció es que s’acostumir a escoltar històries de tot tipus...Alguns s’ho passen molt bé, i d’altres, s’avorreixen...

A més d’escoltar alguns s’animen a escriure.I alguns no ho fan malament...Bona prova d’això és aquesta història d’un viatge delseu professor a la ciutat de Roma...Esper que us agradi tant com em va agradar a mi...

Sebastià Vives “Perleta”

25

Publicitat

26

Esports

� “Sa pàgina des Pinaró”

L’espai per a les notícies esportives: futbol, bàsquet, voleibol, tennis, etc.

Snack Bar -Desayunos - Pizzas - Comidas - Cenas - Postres caseros

Verdadero ambiente nocturno

los fines de semana

Les atiende Servando, Yolanda e Inmaculada

663 34 23 27Avinguda Constitució

Son Servera

663 34 23 27Avinguda Constitució

Son Servera

Futbol

Pel que fa al futbol sala femení, la competició de lliga comença eldia 21 de novembre amb el primer partit que es jugarà al poliesportiuserverí contra l’equip menorquí del Penya Ciutadella, a les 12 h.Després visitaran la pista del Maó, i el dia 12 de desembre jugarancontra l'Hostal Nadal de Sóller. Cal destacar que la competició serà a4 voltes, ja que només són 6 equips.

Diades esportives a Es PinaróEl dissabte 6 de novembre s’iniciaren les diades esportives amb la

competició de futbol. Durant tot el matí s’hi congregà molt de públicper seguir les diferents competicions de 5 i 6 anys dels equips de SONSERVERA: en la categoria de 5 anys hi participen tres equips, i de 6anys, 2 equips; a més de PORTO CRISTO que participava en categoria5 anys amb dos equips i 6 anys amb un equip; i CAPDEPERA, amb unequip de 5 anys i un de 6 anys.

La diada va ser un èxit rotund i els nins s’ho passaren súper bé.Cal destacar que els nins de 5 anys era el primer partit que jugaven.

SÈNIORS

Dia 15-10: Alcúdia 56 - Son Servera 47

Dia 22-10: Son Servera 64 - Molinar 58

Dia 29-10:Santa Maria 57 - Son Servera 71

CADETS

Dia 17-10:B. Espanyol 80 - Son Servera 32

Dia 23-10:Son Servera 67 - Uadis S. Josep 57

Dia 31-10: De la Creu 77 - Son Servera 51

INFANTILS

Dia 30-10: Joan Capo 69 - Son Servera 54

Dia 30-10:Porto Cristo 46 - Son Servera 19

BàsquetL’equip sènior de Son Servera va líder de la seva categoria amb

tres victòries i una derrota. Aquesta setmana descansa i la setmanaque ve derbi comarcal a la pista de l’Artà.

27

Esports

� El Judo Club Shomen de Son Servera en el XIV Curso de defensa personal operativa

El pasado sábado día 16 de octubre, los judokas del judo club sho-men, estuvieron presente en el curso de Defensa Personal Operativa,que se celebró en el Polideportivo Príncipes de España en Palma; elcurso estuvo impartido por Gabi Sabater y Toni Bover, (Maestros endefensa personal opetariva).

Ambos son profesores que imparten clases a policía local, nacio-nal, guardia civil, guardia portuaria, personal de vigilancia, escoltas pri-vados, etc.… En el curso se vieron técnicas de control, reducción,defensa contra agresiones, colocación de grilletes, etc...

Fue un curso muy interesante, en el cual los judokas serverines,recibieron un diploma acreditativo, como que habían hecho un exce-lente trabajo. Esperamos próximamente poder organizar algún cursocon los maestros en nuestra localidad. A ver si os animáis.�

� Primers cinturons negres per al Taekwondo Keon Son ServeraEl passat 23 d’octubre, a les instal·lacions

del Gimnàs Balboa de Palma, es varen realitzarels exàmens per ascendir al màxim cinturó de lamodalitat, que és el cinturó negre. Cal dir queseguidament s’atorguen els dans corresponents,però el cinturó segueix essent el mateix. Cal des-tacar cinc dels nostres alumnes que s’hi varenpresentar i que obtingueren molt bons resultats,ja que els cinc varen aprovar, dos en l’apartatinfantil i la resta en adults:

CINTURONS VERMELL / NEGRE INFANTIL:

Laura Martínez Arenas i la seva germana, ambtan sol 10 anys, Alícia Martínez Arenas.

CINTURONS NEGRES ADULTS:

Francesco Monti, Miquel Àngel Nebot iAdam Maldonado.

Enhorabona a tots, ja que ja heu arribat al final d’una etapa i depas a l’etapa superior, amb esforç tot s’aconsegueix, i al final obteniuels resultats esperats. Acte seguit del lliurament de cinturons, es rea-litzà un refrigeri per celebrar-ho i donar l’enhorabona als afortunats.Des d’aquí tot el nostre suport a la resta de competidors i animar-vosa tots per arribar fins al cim, tal com han fet els nostres companys.�

calamillor7.comRedacció i Publicitat

660 99 15 28 - 609 48 65 09www.calamillor7.com

28

Opinio

� El FracasoJosé Luis del Reino

El Sr. ZP ha terminado por perder el “oremus”. Las ultimas ocu-rrencias en los nombramientos de Ministros no hacen sino corroborareste aserto y las encuestas atestiguan que los ciudadanos están deacuerdo en haberle retirado la poca confianza que aún podían tener,tanto en su liderazgo, como en las escasas posibilidades de sacar aEspaña de la crisis, que parece no tener fin..

El premio otorgado a la Srta Trini (homenaje a Guerra, que aúnhabla castellano), perdedora en su faceta de Ministra de Sanidad, conuna gripe que nos costó un Congo para nada y nueva perdedora anteun desconocido Gómez a la candidatura de Madrid, se traduce en unMinisterio devaluado, antigua sede del gimiente Moratinos. Nadie creeque, a pesar de ser fácil mejorar a su antecesor, lo pueda conseguirante las “fieras” que tiene delante (Gibraltar, Venezuela, Cuba,, etc.)

La elección de Zapatero para el Ministerio del Paro, antes Trabajo,es francamente risible: un desconocido Sr. Que unos días antes esta-ba protestando en la huelga general por las decisiones zapateriles y,de pronto, se transforma en su valedor. Una típica ocurrencia de malgusto por parte de ZP.

La Sra. Rosa Aguilar, tránsfuga del Partido Comunista Andaluz,podrá rebañar algunos votos de los verdes, incluso aunque no vaya asu presentación con unas carpetas de ese color para demostrar que,a ella, a verde no la gana nadie, pero el problema se suscita en otro

campo: no creo que tenga ni la más repajolera idea de lo que puedasignificar la ecología ni los demás ingredientes de ese Ministerio.

Rubalcaba se perfila como el nuevo Zp. Es el clásico enterrador dePresidentes. Lo hizo con Felipe González, lo hizo con el Gal después de

disculpar los crímenes de Estado perpetradosdurante las legislaturas de éste último y será elencargado de cerrar la puerta y tirar la llavecuando los ciudadanos quieran, si lo creen opor-tuno, decirle a Zp que puede irse tranquilo aescribir sus memorias. Pero antes tendremosmuestras de cómo utiliza los resortes, una vezmás, para intentar destruir al partido de la oposi-ción, ahora que va a manejar todos.

ETA vuelve a estar de moda. Gracias a un ZPterminal ha conseguido ponerse de nuevo el trajede mediador por mucho que el Gobierno lo nie-gue. Es una de las pocas bazas que le quedan aZapatero para que los ciudadanos le apruebenen algún capitulo de su triste peripecia guberna-mental. El nombramiento del Sr. Jáuregui atesti-gua el afán presidencial para no descuidar unamás que probable negociación, que según elportavoz del PNV siempre ha estado vigente.Además de ningunear a Pachi López como cas-tigo por haberse aliado con el PP vasco, cuandoel Sr. De los Talantes hubiera preferido aliarsecon Batasuna o PNV, siguiendo los pasos de sudesgraciada y fracasada aventura en Cataluña.

Además, para redondear el gran fracaso desu política general, ha nombrado a los nuevosMinistros unidos a los que no ha cesado, con laintención de que sean los que anuncien “labuena nueva” de que España empezará a crearpuestos de trabajo y saldrá de la crisis rápida-mente. Justo lo que necesita España: 14 porta-voces según ha dicho el Sr. Rubalcaba. Y es que,según estos indocumentados, de la crisis se salea base de propaganda, no de conocimientos otrabajando, que sería lo lógico, sino con mensa-jeros de la nada más absoluta.�

SE ALQUILAN MÁQUINAS ELEVADORAS

OFICINA: AVDA. DES BON TEMPS, n.8 - CALA MILLOR

29

Una vegada més, com cada any, se celebrà el que vulgarment ano-menam la festa de la pesta. El que vertaderament se celebra és la reti-rada del cordó sanitari que mantenia el poble aïllat per prevenir el con-tagi dels qui estaven dins amb els qui es trobaven fora.

El plat fort d’aquesta festa solen ser les solemnes quaranta horesi l’ofici, que també se celebra a l’església amb la participació de lesnostres autoritats. Cal destacar-ne el sermó, quasi sempre realitzat perun predicador extern, fent reviure aquells dies trists de l’any 1820.

Com tota història, tota llegenda té el seu protagonista, el seu llui-tador; i en el nostre cas, involuntàriament, el responsable, sensesaber-ho, en fou el culpable. No dubt que ara, dins aquesta societatactual, molt bé podria haver estat jutjat i li haguessin demanat respon-sabilitats. L’única salvació seria ser menor d’edat. Quan destrià aquellembolic negrós que no es movia per damunt l’arena, descartà que fosun porquet perdut de la seva guarda, però alhora era inconscient quefos la bomba mortífera que dies després causaria tants de morts. Unsmoments d’indecisió i en la punta del seu gaiato començà per alçaraquella roba que no fou més que el famós capot grec; no vacil·là ni unsegon a l’hora de posar-se’l a sobre per guarir-se del fred. Per mor delseu cos magre, li boquejava de pertot, però no se’n podia avenir.

Tengué una inspiració d’aquells quadres de cavallers, de capa iespasa, penjats per les parets d’aquella sala noble dels senyors, queels anava mirant de cua d’ull, mentre era requerit per dur tions a la

xemeneia, i es col·locava el gaiatoper damunt l’espatlla com si fos und’aquells personatges. La sevaalegria amagava una mort infec-ciosa, sent dels primers a pagar el seu tribut.

Així com s’anava contagiant i enterrant els morts, la Junta Superiorde Sanitat començà per prendre mesures i els doctors en medicina hicomençaren a intervenir: en Serafí Nebot, el doctor Pascual i el doctorLliteres, que fou qui hi posà més interès i qui descobrí que la malaltiaera, sense cap mena de dubte, la vertadera pesta bubònica.

Després de 188 anys, el nom d’un altre metge s’afegeix a la llistadels qui intervingueren en aquella pesta. El seu instint pegà en el clau,a l’arrel, en el principi, i res millor que diagnosticar el pastoret o por-queret.

A la seva manera, el doctor Eduard Servera crec que ha aconse-guit immortalitzar la figura d’una manera magistral, on un capotamaga la figura d’un cos flac, així com treu un semblant defallit, queparla d’un període de pobresa, amb una alimentació insuficient.

El que no pot amagar el doctor Eduard Servera és que a més d’ungran metge, també és un gran escultor, un gran artista. Desitjam quel’escultura del pastoret prest la vegem col·locada en un lloc definitiu,ja que és el més relacionat i ens recorda la severa pesta de 1820 aSon Servera.■

■ El Pastoret i un capotPesavi

Article ja publicat al CM7 n.258 de març de 2008Fo

tom

unta

tge:

CM

7

Opinio

OBRASFACHADASLOCALESCASASFINCASHABITACIONES

685 88 36 15 Son Servera

Pinturas JuanInterior/Exterior Precios accesibles!!!!

30

Actualitat

� Noche de Halloween en la Casa de Extremadura

Un año más La Casa de Extremadura se transforma en “ la Casadel terror” al objeto de dedicar este día a los más jóvenes. El 31 deoctubre los niños de Cala Millor y Son Servera así como sus padrestuvieron una cita en un extraño hotel con distintos personajes de terror,la niña del pozo, cocineros asesinos, féretros, zombies...Todos ellosenvueltos en una espesa niebla y música terrorífica que hizo estreme-cer a mayores y niños. A lo largo de cada una de las estancias en lasque se transformó la Casa de Extremadura deambulaban seres extra-ños, los sustos estaban servidos y los niños no se cansaban de entrarpara volver a sentir el miedo y el morbo con cada uno de sus perso-najes. Durante dos horas el misterioso hotel recibió a un públicoinquieto que esperaba su turno delante del local. Las caras de pánicose sucedían cada vez que visitaban en penumbra cada una de susestancias. Nuevamente la Casa de Extremadura vuelve a estar en elcandelero por su participación y actividad en los distintos eventos querealizan cada año. Nuestra más enhorabuena a los organizadores. �

El pasado día 22 de Octubre y dentro del programa cultural dela Dirección General de Acción Exterior de la Junta de Extremadura elgrupo “ Los Jateros “ de Fregenal de la Sierra actuaron en Son Servera( Baleares)en el teatro la Unión en un acto organizado por la Casa deExtremadura y el día 23 en el auditorium de Felanitx en otro acto orga-nizado por el grupo “ Tierra y Mar”. En Son Servera compartieron esce-nario con el grupo folklórico local “ Sa Revetla” que bailaron las can-ciones más populares del folklore Serverí. El Teatro la Unión se vistióesa noche de un gran colorido acogiendo una amplia muestra de lostrajes típicos de ambas comunidades.

Los Jateros impresionaron con su dinamismos en sus canciones.Los jóvenes del grupo lograron transmitir la vitalidad de sus bailes atodos los asistentes que aplaudieron en cada una de sus actuacionesmientras recorríamos con ellos la geografía de Extremadura con susbailes más populares de Orellana la Vieja, Monroy, Cáceres y el fan-dango de la Virgen de los Remedios de Fregenal. Ambos grupos se

crearon en los años 64 y 65 y cuentan con una gran trayectoria pro-fesional. Los Jateros se crearon para cantar y bailar en el santuario desu patrona la Virgen de lo Remedios. Declarado por la Junta deExtremadura de interés artístico cultura y representa a Extremadurapor toda la geografía española y fuera de ella. Han participado en fes-tivales internacionales en Portugal, Francia, Suiza, Alemania,Bulgaria,Yuguslavia, Italia, Argentina..etc Tienen cuatro discos en el mercado.El grupo se compone de más de 300 personas en sus diferentes cate-gorías, infantiles, juveniles y Titulares, estando formado este ultimo pormás de 70 Miembros.

El grupo de Sa Revetla ha recibido premios en los certámenes deBunyola, Baleares, y de Sant Feliu de Llubí y ha participado en losFestivales del Mediterráneo Jumilla,España y Alemania.

Su repertorio, compuesto por las danzas más significativas del fol-clore mallorquín (Mateixes, copeos, boleros y jotas), y por escenifica-ciones de los trabajos y costumbres rurales �

� “Los Jateros” y “Sa Revetla” actuaron en La Unió

31

DIES DE CLASSE:DILLUNS I DIMECRESHORARI: DE 17:30 A 18:30 NINS/ES

DE 3 A 8 ANYSDE 18:30 A 19:30 DE 9 A 14 ANYS

CLASSE D'ADULTS: DIMECRES DE 19:30 A 20:3

DIRECCIÓ: PEP MASCARO MESTRE ENTRENADOR NACIONAL DE JUDO 6º DAN

INFORMACIÓ TELEFON: 659 68 68 9755 C/ CREUS 63 SON SERVERA

CENTRE D'ESTUDI DE JUDO RENSHINKAN

al tancament d´aquesta edició

�� El PP serverí mou fitxa

Jaume Servera titlla l’Ajuntament serverí com “un govern que ni tan sols se’l pot qualificar com a grup de feina”.

El proppassat dia 6 de novembre, a les Cases de Ca s’Hereu,davant unes 400 persones, el PP serverí presentà oficialment enJaume Servera com a núm. 1, en un acte dinar de germanor quecomptà amb la presència del president regional del Partit Popular, JoséRamón Bauzá; de Joan Rotger; del secretari general del partit, MiquelRamis; i del vicepresident, portaveu parlamentari i batle de Manacor,Toni Pastor. Així com gran part dels consellers del Consell de Mallorcai batles d’altres municipis, com ara el batle de Santanyí.

L’acte fou presentat inicialment per na Magdalena Xeixa, que féuun petit homenatge a l’excandidat i exbatle Damià Ripoll, al qual elsseus companys li regalaren -en pla conya tal com reconegué el mateixRipoll- un rellotge, “ja que té la mania de no arribar mai d’hora”. Tambécal destacar el comentari de na Magdalena referent als sous delsactuals components del Govern serverí: “cobrant la meitat en farem eldoble!”.

En Damià féu un discurs tranquil, conciliador amb els seus i elsvotants, i cal destacar de la seva intervenció aquesta declaració: “EnJaume és l’home tranquil, amb seny i un bon gestor, i ara per ara elque ha de mester l’Ajuntament de Son Servera és un batle amb aques-

tes qualitats.” Però el discurs polític, les paraules referents a les qües-tions que integren l’actualitat política de Son Servera, arribà de la veudel nou candidat per a batle per a les properes eleccions, d’en JaumeServera, el qual féu un repàs des de les darreres eleccions fins a la“dubtosa” governabilitat del pacte de centreesquerra, com ara de lesdarreres desfetes com la dimissió d’un dels socis de govern, un governserverí que Servera qualificà durament, però amb arguments “d’ungovern que ni tan sols se’l pot qualificar com a grup de feina”.

Al final de l’acte, en Damià i en Xisco Barrachina se sumarendavant el faristol i es feren una foto amb el nou candidat JaumeServera i el nou líder dels conservadors balears, José Ramón Bauzá,el qual tengué referències a la seva infància viscuda a Son Servera, iafirmà que “Esper que quan en Jaume sigui batle ens arregli la circu-lació del poble, ja que cada vegada que vénc a Son Servera trob uncanvi en les direccions dels carrers.” Les mamballetes al moment finalde l’acte i durant les paraules de Jaume Servera foren d’allò mésrenoueres, i tal vegada testimoni de la que la piconadora de vots delpartit popular a Son Servera s’ha posat en marxa.� CM7

32

Se puede imaginar que de pequeña fuese una niña viva e inteli-gente. También sus amiguitos de infancia comentan “Cuanto divertirsecon Isabel…”

Estamos hablando de ISABEL SERVERA SAGRERA

fundadora de esta revista, el Cala Millor 7. Podría aparecer pococorrecto escribir de una persona por la cual se colabora.

Pero en un país como Son Servera hablando de cultura no sepuede olvidar una de las dos revistas que informan de los acaecimien-tos de este pueblo. Desde cuando era muy jovencita a Isabel le gus-taba mucho leer y era afortunada porque tenia a su disposición lalibrería de su papá medico.

Mayor de tres hermanas, exactamente porque de familia de médi-cos, también su abuelo fue medico, la llaman Isabel metge. Tambiénle gustaba mucho escribir y siempre lo hacia pero solo para si misma.

Pero una vez, conmovida por la muerte de John Kennedy, escri-bió un artículo que envió al Diario de Mallorca y que fue publicado elaño 1963 en una seccion llamada “Pluma de mujer”. Naturalmente fuemuy feliz y desde entonces de vez en cuando enviaba sus escritos almismo periódico. Cuando fue por dos años en Canarias enviaba noti-cias sobra aquellas islas.

Hay toda una carrera y una vida pero el más característico era veresta señora que, con su pequeña cámara colgada en el cuello, siem-pre estaba presente en las reuniones, en las exposiciones, en los con-ciertos… y rápido las noticias aparecían en las revistas con las cualescolaboraba.

No había muchas mujeres que en aquellos tiempos que hacíanesta profesión así Isabel parecía una persona diferente, un poco parti-cular. Pero su voluntad y su coraje era y es increíble y el periodismouna pasión. Tanto que al fin acabó a comprar la revista que ahora essu propiedad. O mejor de su familia. Familia numerosa porque en elmismo tiempo Isabel se casó e hizo tres hijos que adora, Maria José,Marga y Manuel. Y también tiene cinco nietos a los cuales todas lasnoches, sean donde sean, telefona para darles la buena noche, uno auno.

- Soy una persona riquísima – comenta - porque he sido capazde crearme un reino todo mío, formado por mis hijos, mi marido, misnietos. Y mi revista. Que pero ahora dirige mi hijo Manuel.-

- No es fácil hacer una revista. Y también es una responsabilidad.¿Has tenidos muchos problemas? –

- Si bastantes. He cometido errores y aciertos. Ya sabes, en estaprofesión algunas veces los errores cuestan caros. Pero solo quien no

hace nada no falla. El importante en la vida es tener el coraje de empe-zar una y otra vez…-

Seguro que lo que no falta a esta señora es el coraje.El coraje y la capacidad de ser una mujer empresaria y moderna y

en el mismo tiempo un mamá y una abuela tierna, sensible y pendien-te de las necesidades de su familia.

Ahora que puede relajarse un poco muchas veces prefiere estarcon sus nietos, cocinar y perderse algunos acontecimientos.

En su casa ha creado espacios así que sus nietos pueden quedar-se todo el tiempo que quieren o necesitan cuando sus mamás estántrabajando.

Pero siempre tiene ideas nuevas también para encontrar la publi-citad necesaria por la supervivencia de cualquier periódico o revista yaun va con su cámara, ahora más grande y más moderna pero, ella,todavía con el mismo estilo.

- Mis hijos me dicen que algunas veces trabajo como si hubiese lamitad de mis años. La verdad es que este trabajo me encanta… Sino fuese así lo dejaría. Y me gusta estar en contacto con los colabora-dores que son libres de expresar sus opiniones, naturalmente siempreen el límite consentido de la ley.-

Enhorabuena Isabel. De verdad has dado y estas dando una grancontribución a la cultura e información serverina.�

Entrevista

�Titol

� Galería serverina Entrevista Bel Servera “metge”

Maria Migliaccio

Cala Millor 7

Redacció

i Publicitat

660 99 15 28

609 48 65 09

www.calamillor7.com

Para reactivar la gastronomía de nuestra zona, la AsociaciónHotelera Bahía de Cala Millor conjuntamente con la Asociación deBares de la Bahía de Cala Millor, los Ayuntamientos de Sant Llorenç ySon Servera, contando con la colaboración del Govern Balear, Consellde Mallorca y otras entidades, han organizado este año, incluido en elproyecto “Plan de Reactivación del Destino 2010”,y en el tema de“Cala Millor Fusión” donde más de una decena de Rtes. dieron suopción en confeccionar un menú especial para que en determinadassemanas, los turistas y no turistas pudieran visitar estos Rtes.

De la misma manera y con los mismos organizadores, los días 22,23 y 24 del pasado mes de octubre, tuvo lugar un dinámico aconteci-miento que con el titulo de “Pintxos” 2010, hizo que se pusieran enmarcha, seis Restaurantes, cuatro Chefs especialistas en hacer pin-chos, tres días de innovación y un destino turístico: nuestra bahía turís-tica de Cala Millor.

Marcial, Gerente de la Asociación Hotelera, Vicente de CasTorrador de la Asociación de Bares, Santi del Rte. El Cruce, Aurelio delRte. Sa Punta, Pep Lizancos del Rte. Son Floriana, Sion des Pí de laBodegueta de Malen, Mari Carmen de Cas Torrador y Maxi del Rte. Solde Oro, pusieron toda su logística y su ilusión en marcha y comenzócomo un reloj suizo, la ¡ operación Pinchos!.

Se trataba de que cada restaurante acogiera la propuesta de hacery crear pinchos para ofrecerlos a sus clientes como nueva oferta gas-tronómica, para ello, contaron con la presencia de cuatro prestigiososcocineros, tres del norte de la peninsula y uno con Rte. en Palma, quecomo elaboradores de pinchos en sus propios negocios, lo hicieron enlos Rtes. antes mencionados, donde el sábado día 23 a partir de las12h. del mediodía y hasta la noche, se convirtieron en seis puntos deexposición y venta de pinchos, del cual si el uno era bueno, el otro eramejor, siendo ese día la primera ruta de pinchos que se daba en nues-

33

Gastronomía

En la Conferencia que tuvo lugar en el Auditórium “Sa Maniga”, asisitieron los Alcaldes de Sant Llorenç Mateu Puigrós y el de Son Servera Antoni Servera.

� Cala Millor Fusion de Pintxos 2010Más de mil personas visitaron la muestra y se elaboraron 8.000 pinchos

Pintxos Cala Millor 2010

34

Gastronomía

tra zona turística, con un éxito de la visita de mil personas y el de haberservido ocho mil pinchos.

El evento, se inició el pasado 22 de octubre con una conferencia ,asistiendo más de cien personas a las 20.30 en una amplia sala delAuditórium “Sa Màniga” que con el tema de: “El Pincho, ¿complemen-to o nueva visión de la restauración en destinos turísticos?”, intervinie-ron el chef Joseba Guijarro, Gerente de la empresa para el desarrolloy selección de productos y procesos culinarios Guijarro Selección S.L.,quien entre otras cosas dijo: “ Tiene que haber un momento para todo,lo importante es que no se pierda la esencia de la gastronomía, setrata de reconducir la situación cuando hay crisis y los pinchos es unproducto, que entra muy bien. . Hay que animarse, hacer cosas por-que tienen que haber un momento para todo y aunque la única mane-ra de vender pinchos es “tirar pinchos”, porque al principio sobran,pero funciona. En nuestro Rte. vendemos 2500 pinchos diarios y setrata como decía hace poco Marcial, de reinventarse.”

A continuación intervino Paco Quiros propietario del Rte. “Cañadio”ganador del premio Pincho 2010 quien expuso que: “la regularidad esmuy importante y en un restaurante cuando regresa un cliente, es másimportante que cuando vino por primera vez, porque el cliente queregresa, quiere sentir la emoción que tuvo la primera vez que vino, yofracasé al principio en mi negocio, pero se puede reconducir todo y laautocrítica es importante. La carta de un Rte. debe ser breve no conmuchos platos, también realizamos pinchos y apostamos fuerte porellos.”

Seguidamente intervino Ion Pérez, chef propietario del Rte. “Es Poude Sant Magi- Casa Vasca ubicado en Santa Catalina en Palma, quedurante su intervención destacó que: “ tres años hemos trabajado paraconseguir transformarnos en un referente de los pinchos y funciona.Considero que es importante ser honesto con la materia prima y hayque mantener una dignidad. Decir, que el turista conoce el pincho y legusta.”

José David Allende del Rte. “Cruz Blanca” de Torrelavega y técni-co superior de restauración, comento la historia del pincho destacan-do que debe tener dos ó tres elementos y apostando por la gastrono-mía en movimiento”.

Marcial, Gerente de la Asociación Hotelera dio por terminada laconferencia, no sin antes dar las gracias a los asistentes ,en los quedestacaban , elAlcaldes de Sant Llorenç y de Son Servera, los respec-tivos Regidores de Turismo de ambos aytos. Así como, Antoni RoigVice- Presidente de la Asociación Hotelera, el Padre Tomeu de la parro-quia de Cala Millor que representa a la Asociación “Dignitat i feina” ytodos los restauradores y personas interesadas en dicho evento.

Seguidamente, tuvo lugar en el Rte. Cas Torrador una cena de pin-chos de las mas diversas formas, gustos y exquisita presentación, lassalas del Rte. estaban acomodadas con mesas altas para que de piélas personas pudieran degustar todas las especialidades, primero sedegustaron los pinchos fríos y después los calientes, las primeras 16bandejas de pinchos duraron 15 minutos y asistieron más de quinien-tas personas siendo un total éxito, donde hubo buen ambiente y orga-nización, en las mesas había unas huchas para que se pusiera “la

Pintxos Cala Millor 2010

En Cas Torrador fue donde se llevó a cabo la multitudinaria cenadespués de la conferencia en “Sa Mániga”.

El Grupo del Restaurante Sa Punta y los cocineros desplazados especialmente a Cala Millor, posaron para CM7

El Alcalde de Sant Llorenç visitó el Rte. Sol de Oro donde fué recibidocon la profesionalidad y amabilidad de Maxi y Yolanda.

Santi, el “todo” del Rte. El Cruce participó activamente en las jornadas de los pinchos 2010.

35

GastronomíaPintxos Cala Millor 2010

En el Restaurante Son Floriana, Pep Lizancos y el chef de cocinaTomeu Bauzá contaron con el mejor equipo.

Sión de Sa Bodegueta, recibió de manos del Presidente de laAsociación Hotelera su premio y

también el correspondiente a Cas Torrador.

El Alcalde de Son Servera entrega la placa a los hermanos martinque ceden la misma a “Curro”

Aurelio Ucendo recibiendo del Alcalde de Son Servera, la placa acreditativa al mejor

Rte. de Cala Millor Fusión pinchos 2010.

voluntad” que iba destinada a la Asociación “Dignidat i Feina”.Al día siguiente, sábado 23 de octubre, en cada Rte. se llevó a

cabo una jornada de trabajo en cada uno de los Rtes. mencionados ya partir del mediodía, ya estaban expuestos variedades de pinchos, entotal hubo 80 variedades, para el público. Muchos fueron las personasque realizaron la primera ruta de pinchos y que comenzaron por Santidel Cruce, Aurelio de Sa Punta, Pep Lizancos de Son Floriana, SaBodegueta des Pi, Vicente y Mari Carmen de Cas Torrador y Maxi yYolanda del Sol de Oro o la ruta al revés. Estas jornadas del pincho hantenido relevancia y constituido un empuje novedoso al mundo de laRestauración.

El domingo 24 de octubre en el Rte. Sa Punta se reunió el juradoque hizo la valoración de los Rtes. y Chefs de cocina que participaronen las jornadas de los Pinchos.

Los premios, se entregaron por la noche después de una exquisi-ta cena en que se degustaron pinchos de lo más novedoso y que tuvolugar también en Sa Punta.

El premio al mejor Rte. fue para Aurelio Ucendo Director de Sa

Punta que le entregó el Alcalde de Son Servera, el premio al segundomejor Rte. recayó en Sa Bodegueta des Pi de Malen Riera, y el tercerpremio para el Rte. Cas Torrador de Vicente Jiménez y Mari Carmen.

Por otra parte, Pedro y Luis Martín, los jefes de cocina de SaPunta, fueron elegidos los mejores chefs del certamen, si bien, los her-manos Martín tuvieron la gentileza de ceder su premio a José DavidAllende, chef visitante, del Rte. Cruz Blanca de Torrelavega. El segun-do premio fue para el chef Joseba Guijarro que cedió a la vez su galar-dón A Marcial Rodríguez Diaz Gerente de la Asociación Hotelera.Mabel Riera, chef y propietaria de la Bodegueta des Pi obtuvo el tercerpremio. Pedro Cañellas Presidente de la Asociación Hotelera, tambiénhizo entregas de premios asi como el Alcalde de Son Servera AntoniServeray los Regidores de Turismo de ambos municipiosCarmen Neboty Antoni Sansó. El Alcalde de Sant Llorenç Mateu Puigros no pudoasistir a la entrega de premios pero si, estuvo en la conferencia y visi-tó los Rtes. Se da por supuesto, que dado el éxito de estas jornadas serepetirán y amplificarán el próximo año y todo, para el bien de todos.

Enhorabuena a los organizadores. �

fotos: Mark G. Schlüter

36

GastronomíaPintxos Cala Millor 2010

Después de la cena que tuvo lugar en el Rte. “Sa Punta”, los profesionales que atendieron en todo momento a los clientes con subuen servicio, se hicieron una foto, como buen recuerdo. Ellos son:

Paul Acevedo, Nikole Mares, Jose Leiderman, Nicolas Torres, Aurelio Ucendo y Miguel Raúl.

El co-propietario y reconocido hotelero Gabriel Tous del Hotel Girasol,visitó los restaurantes que han colaborado con el evento “Pintxos”2010. Para fomentar esta idea, ya hecha realidad, lo compartió conel Director Pedro Pérez y el jefe de cocina Victor Martínez del Hotel

Girasol. Es bueno predicar con el ejemplo.

Mabel Riera es el cerebro y el corazón de Sa Bodegueta, una mujeralegre, luchadora y trabajadora donde las haya; en las jornadas de

los pinchos, dio todo lo mejor que tenia de sí. Mabel pertenece a unageneración valiente que está aportando una importante evolución en

todos los ámbitos.

Marcial, Gerente de la Asociación Hotelera, da buena cuenta aAurelio Ucendo de lo que es un buen pincho. Al final de su discurso,después de agradecer a todos su implicación en “Pintxos” 2010,parafraseó estas palabras del libro “Alicia en el pais de las maravi-llas” que dicen: “vaya país extraño, donde hay que caminar para

estar en el mismo sitio y hay que correr para avanzar.”

Vicente Jimenez de Cas Torrador llevo a cabo una buena organización enla cena de PINCHOS que tuvo lugar el pasado dia 22 de octubre donde

pasaron más de 500 personas por su restaurante.

Cala Millor 7Redacció i Publicitat

660 99 15 28

609 48 65 09

www.calamillor7.com

37

Publicitat

38

Estamos muy contentos de poder dar la buena nueva delnacimiento de la preciosa niña Isabella que nació en Cancún,México, el pasado 13 de septiembre a las 12.21h, pesó3.560 y midió 50 cm. Isabella, va creciendo con buena salud,junto a su hermanita Julieta, su papá Mateu Caldentey, unacreditado profesional serverí que dirige un importante Hotelde la cadena Iberostar en Cacún, y su mamá Eva Moreno. Enla imagen, podemos contemplar a Isabella junto a sus papásy hermanita posando para el CM7, para que nuestros lecto-res puedan conocer a la pequeña Isabella. Nuestra enhora-buena y que crezca con salud y prosperidad. Nuestra mássincera felicitación también a sus abuelos paternos Tomeu yMaribel, así como a los demás familiares.� Bel Metge

Un grup d’amics i familiars vàrem decidir muntar una festa sorpre-sa a na Maria Vives pels seus 40 anys, i tot va anar genial. Na Meri vaquedar ben sorpresa, i tant! Hi havia tota la família: la mare, germans,nebots, cunyats i molts d’amics, en total unes 60 persones!

Vàrem sopar amb germanor i tot seguit uns amics li havien prepa-rat un muntatge amb devers 80 diapositives, amb imatges des de laseva infància fins a dia d’avui, cosa que va ésser molt emotiva.Després, regals, molta música i ball fins a les 5 de la matinada!

Tots coincidírem en una cosa: que na Maria s’ho mereix tot, ja queés una nina que dóna molt a tothom sense demanar res mai a canvi.Per tant, més que merescuda la festa! .�

� Issabela Caldentey

Societat

� 40 anys de na Meri

39

Publicitat