La revista bimestral del soci client

CSE-

2

JULIOL / AGOST 2016 Núm. 79

SABER COMPRAR

Descobrix el magazine digital Entrenosotros!

ELS CINC DE...

MIKEL LÓPEZ ITURRIAGASALUT I BELLESA

Pèls per ací, pèls per allà... A depilar-se!

EL TEMA DEL MES

ALIMENTACIÓ SANA, LA TENDÈNCIA QUE HA ARRIBAT PER QUEDAR-SE

Queda inaugurada l’època estival. Els menut de la casa ja han començat les vacances i, a poc a poc, els llocs de treball es van quedant buits per unes setmanes. Teniu les vacances organitzades? O sou dels qui preferiu els plans d’última hora? En qualsevol cas, vos portem uns consells que de segur que vos aniran genial per a estos mesos.

En primer lloc, aprofitant el temps lliure que ens porta l’estiu, estem encantats de presentar-vos la nostra nova revista digital! Hi podreu trobar tots els continguts que vos interessen en un clic amb el nou Magazine Entrenosotros. Continguts setmanals sobre salut, alimentació, benestar i molt més si entreu a www.entrenosotros.consum.es.

I, encara que a l’estiu tenim més temps lliure i podem gaudir més dels nostres, la convivència no sempre és fàcil. En Coneix-te et donem les claus per a sobreviure a l’estiu familiar.

Siga com siga, no hi ha conflicte que no solucionen unes “cervesetes”. Però n’hi ha tantes varietats, colors i sabors que és complicat triar i sempre acabem decantant-nos per la mateixa. Per a saber més sobre la beguda estrella de l’estiu, consulta A Examen i de segur que t’animes a assaborir-ne nous tipus. A més, si vols l’aperitiu perfecte, en Els Frescos et parlem del peix blau per excel·lència: la sardina.

Menjar peix és essencial per a mantindre una dieta saludable i equilibrada, però també hi ha molts altres aliments que et poden ajudar. Si en vols saber més, en este número dediquem el Tema del Mes als aliments saludables i, a més, Parlem amb Antonio Giner, especialista en Medicina de l’Esport i metge del València, CF, que ens aproximarà a la importància de les revisions per a la pràctica d’exercici i mantindre’s en forma. I, si a més de cuidar-nos per fora, t’agrada cuidar-te per dins, en Hui Mengem hem preparat un menú per a corredors que t’encantarà.

Tan important com cuidar la nostra salut és protegir la de les nostres mascotes. Una higiene adequada pot previndre-les de moltes malalties. Si en vols saber més, t’ho contem en la secció de Mascotes.

Què et semblen estos temes? Només són un aperitiu. També t’ajudem a previndre les picades de mosquit i et donem alguns trucs per a ajudar els teus fills amb les noves tecnologies. Preparats? Que comence la lectura.

Edita: Consum S. Coop. V. Consell de Redacció: Teresa Bayarri, Mónica Alós, Vanessa Pérez, Mamen Eslava, Julio Albero, Lourdes Brugera, Ana María García, Ricardo Fabregat, Lucía Asins, Carmen Picot, Silvia Moreno i Nuria Riba. Administració i Documentació: Tina Álvarez, Inma Costa i Vanessa Gómez. Redacció i Administració: Consum S. Coop. V. Avda. Alginet, nº 1, 46460 Silla (Valencia) Teléfono: 900 500 126 Fax: 96 120 18 63 e-mail: comunicacionexterna@consum.es Col·laboracions: M. Ángeles Tomás (Psicòloga), Sarrià Masià (Traductors), Ximena Orbe (Nutricionista). Disseny i Maquetació: Weaddyou. Fotografia: Arxiu de Consum S. Coop. V. Fotomecànica: Lithos. Impremta: Artes Gráficas del Mediterráneo. Depòsit Legal: V-1442-2012. Publicació Bimestral. © Consum S. Coop. V. Paper ecològic i exempt de clor.

EditorialBENVOLGUTS SOCIS I SÒCIES

ESTEM ENCANTATS DE PRESENTAR-VOS LA

NOSTRA NOVA REVISTA DIGITAL! CONTINGUTS

SETMANALS SOBRE SALUT, ALIMENTACIÓ, BENESTAR I MOLT MÉS ENTRANT A WWW.ENTRENOSOTROS.

CONSUM.ES.

04

08

26

30

06

24

10

12

28

22

18

14

16

20

Sumari

Consumidor Actualitat Pren Nota

FINESTRA OBERTA Trucs, receptes i els temes que més vos interessen.

HUI MENGEM.. Menú per a corredors, posa’t en forma!

CONEIX-TEEstiu compartit, claus per a “sobreviure”.

MASCOTESConsells pràctics per a una bona higiene de les nostres mascotes.

ELS CINC DE...Mikel López Iturriaga.

SALUT I BELLESAPèls per ací, pèls per allà... A depilar-se!

ELS FRESCOS Les sardines són per a l’estiu

SABER COMPRAR Descobrix el magazine digital Entrenosotros!

CURES INFANTILSEn Internet, si tu no desconnectes, ells tampoc.

...A EXAMENCerveses, una opció molt refrescant.

NOTÍCIES CONSUMConsum genera 984 llocs de treball i va facturar 2.121,2 milions d’euros en 2015. Charter obri 8 nous supermercats.

LES XARXES PREGUNTENTot el que t’interessa saber de Consum.

EL TEMA DEL MESAlimentació saludable, la tendència de moda.

ÉS ECO ÉS LÒGICGuerra als mosquits, prevé les picades.

4

http://facebook.com/supermercadosconsum http://twitter.com/consum

25%

2%6%

67%

Finestra obertaEL MILLOR DE FACEBOOK VIST EN TWITTER

Finestra oberta

NOSTRES FANS

L’OPINIÓ DELS En Consum pensem en tu.

Utilitzes el servici a domicili del teu supermercat?

Sí, i m’encantaNo, però tinc pensat fer-hoNo sabia que en teniaNomés amb compres grans

5

RECEPTA GUANYADORA

TRUCS

CuinaNata per a decorarAconseguir la nata perfecta per a decorar les teues postres és molt senzill. Quan estigues muntant la nata, afig-hi una cullerada sopera de llet en pols. Obtindràs una nata més líquida i, per tant, més fàcil de treballar.

Amparo Bustamante

TRUC GUANYADOR

Alls pelats sense olor Fica els alls en un potet de vidre, tanca’l i agita’l bé durant uns minuts. Voràs que pràcticament es pelen sols. Una meravella!

Olvido Martínez

BellesaMascareta casolana per a un cabell hidratatPer a cabells castigats pel sol i pel tint, prepara una mascareta amb dos rovells d’ou i una cullerada d’oli d’oliva. Posa-te-la al cabell durant 5-10 minuts. Després renta’l amb aigua i llava-te’l amb el sabó de sempre. Tindràs un cabell hidratat i brillant.

Cristina de la Torre

Pell ferma i lluminosaPer a eliminar pelletes i netejar la pell a fons, es prepara un exfoliant barrejant llavors de sèsam picades, sal grossa, suc de llima i oli d’oliva. S’aplica al rostre durant 5 minuts i es renta amb aigua tèbia. Notaràs la diferència.

Arturo Zarzo

LlarGraneres i raspalls com nousPer a tindre els raspalls i les graneres nets i com nous, s’introduïxen en un poal d’aigua amb un bon raig d’amoníac, es deixen reposar una estoneta i es renten. Després es deixen eixugar a l’aire. El resultat és sorprenent.

Rocío Zafrilla

Adéu a les taques de retoladorQuan la roba té taques de retolador, un bon remei és posar-hi una miqueta de cetona. Freguem un poc la taca amb un cotó impregnat i desapareixerà en qüestió de segons. A continuació, llavem la peça amb el programa habitual i llesta!

Inmaculada Delgado

Lluç al microonesIngredients per a 4 persones • 1 kg de lluç• 1/2 de cloïsses• 1/4 de gambots • 1 llanda d’espàrrecs • 1 tomaca• 1/2 ceba• All en pols• tabasco• 1/2 pastilla de caldo de peix• Una cullerada de farina• Julivert fresc

Elaboració:Lleva el cap dels gambots i bull-los durant 15 minuts. Reserva’ls. Arrebossa en farina el lluç i frig-lo una miqueta. Pela una tomaca i mitja ceba en trossets menuts i sofrig-los. A continuació, afig-hi les cloïsses i els gambots i continua sofregint-ho fins que les cloïsses s’òbriguen. Tira-hi una miqueta d’all en pols, mitja pastilla de caldo concentrat, una culleradeta de farina i un poc de tabasco. Remena-ho tot. Tira-hi el fumet dels caps.Col·loca el lluç en un recipient de vidre i repartix el sofregit per damunt. Decora-ho amb els espàrrecs i un poc de julivert.Finalment, posa-ho al microones 15 minuts i llest!

Cristina Crespo

LES MILLORS IDEES TENEN PREMI

La clorofil·la, el pigment responsable del color verd de la verdura, es transforma en feofitina, un pigment verd grisenc, quan assolix temperatures altes. Per això, quan bullim bajoques o bròquil canvia el color, desapareix el verd intens per un de molt menys vistós.

SABIES QUE…

Finestra oberta

Envia’ns a comunicacionexterna@consum.es el teu millor truc de cuina, llar o bellesa, o el vídeo d’aquella

recepta que t’ix tan bé. Els millors guanyaran un val de compra de 10€ i 20€, respectivament.

6

Els cinc de...

De molt jovenet a Bilbao va menjar molt bé gràcies a sa mare, Mari Carmen, i a la seua segona mare, Juli, autèntiques mestres de la cuina tradicional. Un dia es va cansar del periodisme cultural i va passar al gastronòmic, encara que el que li agrada no es limita als fogons. Podria dir-se que el periodista dels López Iturriaga subvertix l’elevat art de la cuina i el convertix en pop. Digerix l’alta cultura culinària i ens la retorna en un format més pròxim i recognoscible.

ELS CINC DE...MIKEL LÓPEZ ITURRIAGA

7

Els cinc de...

MIKEL LÓPEZ ITURRIAGA ANXOVES

Com la persona basca que sóc, no puc viure sense elles. M’agraden soles, en ensalades -especialment en les de llegums- i com a potenciador de sabor en pastes i salses. M’apassionen amb espaguetis, pinyons, all i julivert.

CIGRONS

El meu llegum preferit, amb permís dels fesols. Quan vaig aprendre el truc per a llevar-los la pell una volta cuits -un parell de minuts a la paella amb un polsim de bicarbonat, i després els rentem- vaig entrar en una altra dimensió cigronera. Però si són fins, me’ls engul amb pell igual de feliç.

PIPARRA

Ací m’ix el basc una altra volta. Estos vitets fluixets de picant t’alegren les ensalades, els pintxos i la vida en general. Són l’ànima de la gilda, una banderilla per la qual ma-te.

SOBRASSADA

Hola, sóc Mikel López Iturriaga i sóc addicte a la sobrassada. He intentat deixar-la, i no hi ha hagut manera. Si algun dia aparec mort a l’habitació d’un hotel, serà a Mallorca després d’haver-ne pres massa.

CARXOFA

Una verdura una mica borda, dura de pelar com Rebeca i més difícil de combinar que el color fúcsia. La vull en totes les seues formes: crua en làmines, arrebossada, confitada, amb arròs, a la brasa o guisada en salsa verda.

Ací van els seus “cinc de”:

Per la realització d’este reportatge, Mikel López Iturriaga i Consum entreguen 300 € en aliments a l’ONG Oxfam Intermón per al seu repartiment entre els més desfavorits.Consum, com a empresa d’economia social, dirigix els seus esforços a col·laborar amb les persones que més ho necessiten, donant suport sempre a projectes de proximitat. En este sentit, la Cooperativa va donar més de 4.000 tones d’aliments en 2015.

8

Hui mengem

Des que comencen a pujar les tempe-ratures i quasi des que ix el sol, podem observar com els espais verds (parcs, bos-cos, llits de riu, etc.) dels nostres pobles i ciutats s’omplin d’un gran nombre de “nous corredors” que s’unixen als qui ja practi-quen el running durant tot l’any.

Esta pràctica tan estesa últimament no consistix només a calçar-se les sabatilles i eixir a córrer, convé conéixer com podem evitar la fatiga i aconseguir un millor rendi-ment sense que la nostra salut es veja per-judicada. Com? Aspectes tan simples com l’elecció de la indumentària poden deter-minar la consecució de l’objectiu plantejat.

Posar el cos en moviment implica apostar per un estil de vida on l’alimentació adqui-rix una dimensió fonamental. No es tracta només de triar correctament aliments que ens proporcionen els nutrients necessaris, sinó també de cuidar molt les tècniques de cocció, precisament per a evitar la pèrdua d’estos nutrients i facilitar la digestió.

A més, un altre aspecte fonamental i de gran rellevància en la pràctica de qualse-vol esport és la hidratació. És molt comú pensar que només s’ha de beure en acabar l’activitat física, però segons l’article “Pro-tocol d’hidratació abans, durant i després de l’activitat físicoesportiva”, publicat en

la revista Motricitat, és indispensable fer un control de la hidratació, amb la finalitat de garantir el manteniment físic i mental. Es recomana la ingesta de begudes iso-tòniques, per la seua composició basada en sodi i sucres simples, prenent glopets cada 15-20 minuts.

Pel que fa a l’alimentació, és important preparar un menú que s’adapte a les ne-cessitats específiques de cada etapa (en-trenament, precompetició, competició i postcompetició). En línies generals, per a desenvolupar un “Pla d’alimentació runner” els objectius que s’han d’aconseguir són:

• Assegurar un nivell òptim de salut i bona capacitat funcional

• Previndre i reparar, de la manera més ràpida i efectiva, les possibles lesions

• Aconseguir el màxim rendiment es-portiu

Per exemple, l’objectiu d’un bon entrena-ment (60 minuts) perseguix mantindre els depòsits corporals adequats i preservar les capacitats adquirides. Per a plasmar este objectiu, un menú “tipus” inclouria la presència moderada d’hidrats de carboni, en l’esmorzar i el dinar, i una ració de pro-teïnes en cada ingesta.

CUIDA’T EL COS, TAMBÉ PER DINS

Menú per a corredors

9

1 2 3

267,81 kcal

4,15g 12,26g 34.92g 2g

0g7,84g 2,01g 3,47g 8,09g

464,63 kcal

67g

27,64g

16,18g

38g

11,4g

2,96g

1,3g

5,9g

2,82g

162,92 kcal

0g

5,5g

7,34g

10,7g

2g

18,2g

6,72g

0,84g

17,9g

Informació Nutricional (per ració) Informació Nutricional (per ració) Informació Nutricional (per ració)

MONO COLESTEROL FIBRA SUCRESPOLI

ENERGIA GREIXOSPROTEÏNES HDC SAT

MONO COLESTEROL FIBRA SUCRESPOLI

ENERGIA GREIXOSPROTEÏNES HDC SAT

MONO COLESTEROL FIBRA SUCRESPOLI

ENERGIA GREIXOSPROTEÏNES HDC SAT

Ensalada de quinoa amb sèsam i nap caramel·litzat

Salmó escalfat, confitura d’alls, romer i anous

Albercocs freds amb trossos d’ametles

Ingredients (4 persones)

400 g de nap1 all picat40 cc d’oli d’oliva10 g de llavors de sèsam20 g de mel10 g de salsa de soja15 g de coriandre picat200 g d’encisam400 g de quinoa cuita50 g de ceba tendra picada10 cc de vinagre d’arròs5 g d’oli de sèsam torratsal

Preparació• Calfa el forn a 180ºC. Pela el nap i talla’l en

daus, col·loca’l en un bol i afig-hi l’all picat, l’oli d’oliva, una cullerada de llavors de sè-sam, mel i una miqueta de sal.

• Mescla-ho fins que estiga tot unit, col·lo-ca-ho en una safata de forn i cou-ho una mitja hora fins que estiga tot caramel·litzat. Retira la safata del forn, afig-hi la salsa de soja i el coriandre i deixa-ho refredar.

• Per a muntar l’ensalada, mescla els naps ja freds amb l’encisam trossejat, la quinoa cui-ta, les cebes tendres i la resta de llavors de sèsam torrat. Bat el vinagre i l’oli de sèsam i aboca-ho sobre l’ensalada. Mescla-ho tot fins que estiga ben combinat i servix-ho.

Ingredients (4 persones)

800 g de salmó80 g d’anous2 branquetes de romer picat4 alls120 g de suc de llima40 cc d’oli d’oliva

Preparació• Deixa macerar el salmó amb el suc de llima

2 o 3 hores.• Precalfa el forn a 150º C i col·loca el salmó,

macerat prèviament, en un recipient per a cuinar en papillota. Cuina-ho al forn de 15 a 20 minuts.

• Mentrestant, pica els alls juntament amb l’oli d’oliva, el romer i la sal. Incorpora-hi les anous picades.

• Posa el salmó en un plat, adoba-ho amb la confitura i llest per a servir!

Ingredients (4 persones)

1 litre d’aigua800 g d’albercocs80 g d’ametles picades4 cullerades de gelatina sense sabor4 glaçonera

Preparació• En les glaçoneres, netes i seques, col·loca

les ametles picades com a base. Després, col·loca la meitat de l’aigua i els albercocs en un bol apte per a microones, cobrix-ho amb film i cuina-ho 15 minuts a potència màxima. Quan estiguen tendres, passa-ho per la ba-tedora fins a obtindre’n un puré.

• Calfa l’altra meitat d’aigua juntament amb la gelatina i dissol-la bé. En un casset col·loca la gelatina dissolta, porta-la a ebullició i in-corpora-hi el puré d’albercocs, integra bé les dues mescles i aboca-ho en les glaçoneres.

• Deixa que es tempere i després deixa-ho re-posar en la nevera almenys 1 hora.

10

Els frescos

La sardina és un tipus de peix blau molt consumit al nostre país per les nombroses propietats i el preu assequible que té. El seu nom prové de les costes de Sardina, l’actual illa de Sardenya, ja que en l’anti-guitat era un peix molt abundant en les seues aigües. En castellà també se les coneix com parrocha a Astúries, parrotxa al País Basc, sardiña a Galícia o panocha a Andalusia. Se sol comercialitzar, sobretot, fresca i en conserva.

La sardina pot viure fins als deu anys, encara que assolixen la maduresa sexual, a l’estiu, a l’any de vida. La talla màxima és d’uns 25 cm, la talla comuna entre 15 i 20 cm amb dos o tres anys d’edat i la talla mí-nima permesa per a la seua captura és d’11 cm. S’alimenten, bàsicament, de plàncton i d’ous o peixos en estat larvari. La sardina forma grans bancs de peixos (anomenats peixalles) que es mouen a l’uníson i que poden arribar a fer grans dimensions. S’organitzen així com a forma de defensa. A més, estes peixalles busquen sempre ai-gües càlides i d’alta salinitat.

CONSUM Es tracta d’un peix molt perible i fins

que no es va començar a conservar en sa-laó o en fred, només es consumia als po-bles de la costa. Als pobles de l’interior es consumia dessecat i salat o fumat.

Espanya és el tercer país europeu més consumidor de peix, amb uns 42 quilos per persona i any, xifra que representa el do-ble de la mitjana de la Unió Europea. Just per davant se situen Portugal, amb 56 qui-los per persona, i Lituània, amb 43 quilos per càpita.

La sardina que consumim és, majoritàri-ament, del Mediterrani, capturada el ma-teix dia.

TEMPORADA Encara que se’n pot trobar tot l’any, les

estacions càlides són la millor època per a la pesca de les sardines (del maig a l’oc-tubre), ja que és quan les aigües superfi-cials són més càlides, el plàncton és més abundant i la sardina se sobrealimenta, s’engreixa i acumula una gran quantitat de greix, que n’accentua el sabor i l’aroma. Són típiques les torrades de sardines de molts pobles costaners de la geografia espanyola, des de Galícia i tota la zona del Cantàbric, fins als enfilalls (inserides en una broqueta) de les costes malaguenyes.

PROPIETATS NUTRICIONALS

Quant als valors nutricionals, el contin-gut en lípids (olis) varia molt segons l’èpo-ca de captura. L’aportació d’àcids grassos poliinsaturats Omega-3 que ens aporta una ració quasi cobrix el 100% de la quan-titat diària recomanada.

Pel que fa als minerals, hi destaca el contingut en fòsfor i, com passa amb l’Omega-3, una ració de sardines en cobrix la quantitat diària recomanada. També és important el contingut que té en seleni, iode i magnesi.

Alt contingut d’Omega-3 i amb propietats cardiosaludables

Les sardines són per a l’estiu

11

Els frescos

Alt contingut d’Omega-3 i amb propietats cardiosaludables

SARDINES A LA PLANXA http://bit.ly/sardinasplancha

Entre les vitamines se’n troben algunes del grup B, com la B12, la B6, niacina.

Les sardines també ens aporten vita-mines liposolubles, com la vitamina E i D, que afavorix l’absorció de calci i la seua fixació a l’os i regula el nivell de calci en la sang.

Segons la Societat Espanyola del Cor, “este peix és molt beneficiós per a la salut cardiovascular perquè té gran quantitat d’aigua, no té fècules ni sucres ni hidrats de carboni, té un 20% de proteïnes de bona qualitat, molt pocs greixos saturats i, sobretot, àcids grassos Omega-3, que són els principals aliats del cor”.

Els àcids grassos Omega-3 tenen un pa-per fonamental en l’organisme, ja que són els encarregats d’estabilitzar el metabo-lisme dels greixos, gràcies al fet que dis-minuïxen el nivell de colesterol LDL (cone-gut com colesterol “roín”) i incrementen els nivells de colesterol HDL (el “bo” ). Això és crucial en la nostra salut cardiovascular perquè ajuda a reduir les malalties cardio-vasculars.

En canvi, les persones que patisquen d’hiperuricèmia o gota no haurien de pren-dre sardina, ja que és rica en purines que, quan són metabolitzades en el nostre or-ganisme, es transformen en àcid úric.

DEL NOSTRE WEB A LA TEUA TAULA

Té nombroses aplicacions culinàries, ja que es poden preparar a la graella, fregi-des, en vinagreta, en escabetx, etc. L’únic inconvenient que poden tindre és la forta olor de peix que desprenen, que podem evitar si les emboliquem en paper d’alumi-ni abans de posar-les al forn.

• Ensalada morada (encisam, llombarda i sardines) http://bit.ly/ensaladamorada

• Sardines al forn http://bit.ly/sardinashorno • Enfilall de sardines http://bit.ly/espetodesardinas • Sardines a la planxa http://bit.ly/sardinasplancha

SABIES QUE…• És aconsellable consumir peix blau

2-3 vegades per setmana, ja que és un factor protector contra les malalties cardiovasculars.

• La quantitat de greix de la sardina varia en funció de l’època de captura i del moment del seu cicle biològic.

12

el magazine digital de Consum

Saber comprar

LA REVISTA ENTRENOSOTROS DE CONSUM COMPTA DES D’ESTE NÚMERO AMB UNA NOVA VERSIÓ DIGITAL, DINÀMICA I PARTICIPATIVA. ELS LECTORS DISPOSAREU, A MÉS, DE NOVES SECCIONS, MÉS

OPCIONS PER A COMPARTIR, OPINAR I APORTAR LES VOSTRES IDEES.

13

Saber comprar

La pàgina web de la nostra revista www.entrenosotros.consum.es comptarà amb continguts exclusius i informació sobre tendències en alimentació, a més de re-ceptes per a tots els dies i plats per a deixar empremta, l’últim en salut i bellesa, consells per a acompanyar en cada etapa els xiquets de la casa i una guia pràctica per a atendre millor les nostres mascotes.

El nou format manté les seccions de l’edició en paper i estrena un nou racó: “Els cinc de...”. Coneixerem els productes pre-ferits de clients dels nostres supermer-cats que tots coneixem i tenen coses in-teressants per contar: com els preferixen prendre, qui els prepara a casa i quins ma-ridatges trien. El periodista gastronòmic Mikel López Iturriaga, del blog “El Comi-dista”, inaugura esta secció. No et perdes els seus preferits!

Els continguts es presenten amb diver-ses opcions perquè es puguen guardar, co-mentar o compartir fàcilment a les xarxes socials. Així, si volem llegir o rellegir algun article o preparar una recepta a casa amb més tranquil·litat, resultarà més senzill accedir-hi.

“Finestra oberta” s’actualitzarà amb les receptes i els trucs de bellesa, de llar i de cuina que arriben al correu electrònic co-municacionexterna@consum.es. Vos re-cordem que les millors idees tenen premi i continuem repartint en cada número vals de compra de 10 euros per al millor truc i de 20 euros per a la millor recepta.

A més, tractarem en profunditat temes d’actualitat en l’àmbit de l’alimentació, la gastronomia, el medi ambient o el consum amb reportatges especials. Experts en nutrició, esport, consum o psicologia, en-tre d’altres, ens oferiran les claus.

Sabem que a moltes cases la mascota és un més de la família, així que “els nostres millors amics” no podien faltar a la nova web d’EntreNosotros. Podeu enviar-ne una fotografia o un vídeo a mascotas@consum.es. Les imatges s’aniran publicant a poc a poc en la seua secció.

I perquè no vos perdeu res, el nou maga-zine EntreNosotros disposarà d’una news-letter mensual que podreu rebre al vostre correu electrònic i estar al dia de les últi-mes novetats.

EL NOU MAGAZINE ENTRENOSOTROS DISPOSARÀ D’UNA

NEWSLETTER MENSUAL QUE PODREU REBRE AL VOSTRE CORREU

ELECTRÒNIC I ESTAR AL DIA DE LES ÚLTIMES NOVETATS.

EL NOU FORMAT MANTÉ LES SECCIONS DE

L’EDICIÓ EN PAPER I ESTRENA UN NOU RACÓ:

“ELS CINC DE...”.

WWW.ENTRENOSOTROS.CONSUM.ES

14

A examen...

LA CERVESA ÉS UN DELS IMPRESCINDIBLES DE L’ESTIU. ESPUMOSA, REFRESCANT I SABOROSA, “LA FILLA DEL LLÚPOL” ÉS UNA DE LES MÉS BUSCADES PER A APLACAR

L’EFECTE DE LES ALTES TEMPERATURES. EN BOTELLA DE VIDRE O EN POT I AMB TANTES VARIANTS COM PALADARS, ÉS DIFÍCIL ESCAPAR A LA TEMPTACIÓ.

La cervesala reina de l’estiu (i de l’hivern)

15

A examen...

Tot i les seues varietats, amb caràcter general, anomenem cervesa la beguda que es fabrica amb malt d’ordi o d’altres cere-als, es fermenta en aigua amb rent i s’aro-matitza amb llúpol i altres plantes.

A diferència del que ocorre amb altres productes, la cervesa, tot i ser una begu-da mil·lenària, no ha passat mai de moda. Les seues qualitats i la gran quantitat de variants que té contribuïxen que haja es-devingut, a més d’un mètode clàssic per a refrescar-se, un ingredient culinari inte-ressant i objecte de tastos, degustacions i maridatges en la gastronomia.

El llúpol és decisiu en la seua elaboració, ja que a més d’atorgar-li el toc amarg, con-tribuïx a la seua conservació i actua com a estabilitzador.

La seua graduació alcohòlica es pot tro-bar prop dels 30º; és a dir, que pot contin-dre fins a un 30% d’alcohol per litre, enca-ra que principalment es troba entre 3º i 9º.

TIPUS

Hi ha diferents formes de classificar la cervesa: segons l’origen, l’ingredient prin-cipal, la graduació, el color o el mètode d’elaboració, però una de les formes més generalitzades per a catalogar-les és la fermentació.

• Fermentació baixa (Lager)

Estes cerveses fermenten a tempera-tura baixa (entre 0 ºC i 4 ºC). Solen ser lleugeres i suaus. Poden ser rosses, més clares o daurades, torrades i, fins i tot, negres. La temperatura ideal per a ser-vir-les és de 5 ºC. Són perfectes per a un clima calorós.

Algunes tenen una denominació espe-cífica segons el lloc d’origen. És el cas de les Munic (de color més fosc i gust de malt) o les de Viena (més dolces i ro-genques), o bé per les peculiaritats de la seua elaboració.

Les Pilsen, que reben el seu nom de la ciutat txeca on van nàixer, són les més esteses al nostre país. Clares, lleugeres i refrescants, tenen una aroma lleugera de llúpol amb notes suaus i fresques.

• Fermentació alta (Ale)

Són cerveses que fermenten a tempera-tures elevades (fins a 24 ºC). Originàries de les illes Britàniques, són molt aro-màtiques, amb cos i sabor marcat. Són ideals per a un clima fred pel seu gust intens i la graduació alta.

Dins de les cerveses de fermentació alta es poden distingir tres subcategories: Ale, Stout i Porter. Les dues últimes són de tonalitats fosques, però les Porter són més dolces que les Stout, amb un sabor més fort, encara més fosques i amb un gust més amarg. Són elaborades amb malt d’ordi torrat i tenen notes de xocolate i café.

• Fermentació espontània (Lambic)

S’elaboren amb rents salvatges que queden en suspensió en l’aire perquè es dipositen en el most. Amb poc de gas i espuma escassa, tenen una aroma molt afruitada.

DIFERÈNCIA CERVESA “SENSE” I 0,0

Els últims anys s’ha estés molt el con-sum de la cervesa sense alcohol al nostre país. La “sense” s’obté bé per una parada en la fermentació o bé extraient l’alcohol per mitjà de procediments físics.

A pesar del seu nom, la cervesa sense alcohol sí que té presència de certa gra-duació alcohòlica en la seua producció (menys d’1%). Es tracta d’un nivell tan baix que a penes és perceptible.

La cervesa 0,0 no utilitza la fermentació en l’elaboració i per tant no conté alcohol. És simplement una beguda formada per aigua, ordi, malt i llúpol.

LA CERVESA, TOT I SER UNA BEGUDA

MIL·LENÀRIA, NO HA PASSAT MAI DE MODA.

PROPIETATS

• És cardiosaludable.

• Ajuda a reduir els triglicèrids.

• Manté els nivells d’HDL, l’anome-nat “colesterol bo”, que ajuda a previndre que les artèries s’obs-truïsquen.

• Conté alts nivells de silici, que està vinculat a la salut dels ossos.

• Reduïx la coagulació de la sang.

• Afavorix la digestió.

• Conté vitamina B6, B12 i àcid fòlic.

16

EL CONSUMIDOR PREOCUPAT PER LA SEUA SALUT

INTRODUÏX EN LA SEUA ALIMENTACIÓ INGREDIENTS

TAN NATURALS COM SIGA POSSIBLE.

EL MÓN FIT Segons l’Anuari d’Estadístiques Espor-

tives, publicat pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, el 40% de la població practica regularment algun tipus d’es-port. Esta tendència, relacionada amb la preocupació creixent per la salut i pel benestar, també té un paper important en la producció i el consum d’aliments sans i naturals.

Les preferències de consum es troben actualment en un moment de canvi, la cer-ca del plaer a través del menjar es fa de manera molt més conscient. Es vol gau-dir, experimentar amb productes i sabors nous, però sempre tenint en compte que estos siguen nutritius i saludables.

EL NOU CONSUMIDOR La quantitat tan gran d’informació a la

qual tenim accés ha fet que el consumi-dor actual s’haja tornat exigent, crític i escèptic. Sap el que vol, té com a objectiu principal la cerca de la salut i el benestar a través del que consumix, perquè reconeix la relació directa que hi ha entre l’alimen-tació i l’estil de vida saludable. És per això que els productes principals del seu cistell de la compra són cada volta més sans, na-turals, sense additius i, a més, amb un punt sensorial, que connecte amb la cerca del plaer a través del menjar.

En definitiva, no es busca la pèrdua de pes o menjar sa per a fer dieta, sinó que s’establix una relació directa entre salut i alimentació mitjançant el control del que s’ingerix. El consumidor preocupat per la seua salut introduïx en la seua alimenta-ció ingredients tan naturals com siga pos-sible; de fet, l’augment del consum de frui-tes, verdures i llegums no s’està produint només perquè hi ha una població més creixent de consumidors vegetarians, sinó de tots aquells que busquen maximitzar la ingesta d’aliments saludables.

CUIDAR LA SALUT, MILLORAR L’ASPECTE FÍSIC, AUGMENTAR EL RENDIMENT ESPORTIU O PAL.LIAR ALGUN DÈFICIT EN LA DIETA, SIGA QUIN SIGA EL MOTIU, LA PREOCUPACIÓ PER

SEGUIR UN ESTIL DE VIDA SA I SALUDABLE ESTÀ CADA VEGADA MÉS PRESENT EN LA SOCIETAT.

Alimentació sanaLa tendència que ha arribat

per quedar-se

El tema del mes

17

• Productes a base de proteïna de soja: la proteïna de soja conté aminoàcids per a la formació de massa muscular. Podem trobar-ne en format pols i també en io-gurts o batuts.

• Begudes energètiques: s’utilitzen per a recuperar la pèrdua d’aigua i electròlits durant l’exercici. Contenen aigua, hi-drats de carboni i sals minerals. A més, poden incloure aminoàcids, vitamines, probiòtics, cafeïna, extractes de plan-tes, etc.

• Complements alimentaris: ajuden a la recuperació física i es poden trobar en format gel (L-Carnitina/col·lagen) i en càpsules (L-Arginina, L-Glutamina, Cre-atina, Aminoàcids Ramificats BCAAS).

EL CONCEPTE “LLIURE DE” Dins de la tendència de consum d’ali-

ments saludables, cada volta està més de moda l’ús de productes “lliures de…”:

• Sense gluten: no només per als intole-rants al gluten, sinó per a aquells que utilitzen cereals com la xia, la quinoa o l’espelta per a elaborar o acompanyar les seues receptes.

• Sense sucre: a més de per als diabètics, molts preferixen utilitzar substitutius del sucre com el sucre de canya, l’estè-via natural o la mel.

• Sense lactosa: cada volta són més els qui aposten per les llets vegetals i pels seus derivats.

I ELS SUPERALIMENTS? L’atractiu dels superaliments és especi-

alment destacat i contrasta amb els deno-minats aliments enriquits, ja que els seus beneficis i nutrients estan integrats d’una manera natural.

Segons un informe de Mintel, empresa especialitzada en la recerca i anàlisi de mercat, conclou que entre l’any 2011 i l’any 2015 les vendes dels denominats “superaliments” han augmentat un 202% a escala mundial. No es parla només de les “superfruites”, que reunixen unes qua-litats nutricionals especials en benefici de la salut, també s’aborda un altre tipus d’aliments com la cúrcuma, els nabius, les baies de goji, les llavors de xia, l’espirulina o la quinoa, entre d’altres, per ser aliments rics en nutrients.

En general, els superaliments són consi-derats com a aliments saludables, rics en antioxidants i nutrients i gran part del seu atractiu procedix dels seus beneficis na-turals. Però hem de tindre clar que no són aliments miraculosos i que per prendre’ls no contrarestem uns mals hàbits alimen-taris, si en tenim, o les dietes riques en sucres/greixos.

La gent que practica de manera habitual algun tipus d’esport necessita productes que li aporten energia de manera imme-diata i solen millorar la dieta amb com-plements en càpsules, begudes, barretes energètiques o un altre tipus de formats per a recarregar les piles.

A més, també solen consumir més ali-ments amb proteïnes, amb beneficis de-mostrats per a la salut i que aporten un punt extra de vitalitat per a recuperar-se després d’una sessió d’entrenament. De fet, segons l’últim estudi de Nielsen sobre alimentació saludable, el 32% dels en-questats busca aliments amb un extra de proteïnes i un 30% busca també que con-tinguen calci, vitamines o minerals.

Per tot això, al mercat hi ha una gran varietat de suplements esportius, que solen utilitzar-se de manera conjunta o complementària en funció de les seues necessitats:

• Gels energètics: aporten energia per a suportar esforços continuats i milloren el rendiment físic. Són rics en hidrats de carboni i, en certs casos, aporten altres ingredients com la taurina o el ginseng.

• Barretes energètiques: contenen cere-als i xarops que proporcionen energia instantània i ajuden en la realització d’exercicis prolongats en el temps.

El tema del mes

18

Juan Luis DurichDirector General de Consum

Les xarxes pregunten

Les xarxes pregunten

19

1

4

3

2

Les xarxes pregunten

Com s’elabora el meu xec regal cada mes?

M’han llevat del meu Consum unes galletes que solia comprar. Com puc

saber què ha passat? Tenen els mateixos productes en

totes les tendes?

El xec regal de Consum consistix en una oferta personalitzada, amb una selecció de 9 productes, d’entre un grup de més de 300, que s’oferixen en

funció dels teus hàbits de compra més recents. Els diners de descompte ixen de les compres que fas

cada mes, tant de productes normals, com dels que tenen Cheque-crece, el descompte dels quals és

més alt, per això t’apareix sempre la suma de dues quantitats.

A més, també t’informen de 7 productes extra cada dia, coneguts com “Les meues ofertes del dia”, en els quals tens descomptes, normalment de 20-50

cèntims fins a 1 euro o més.

Pregunta en la teua tenda pel cap o director de tenda perquè t’ho explique. Les raons poden ser diverses: perquè s’han deixat de vendre o perquè s’han retirat momentàniament perquè

s’està modificant l’envàs. De tota manera, també tens al teu supermercat habitual una bústia de suggeriments per a demanar si poden tornar a

vendre eixe producte.Consum té els mateixos productes en les tendes

que tenen la mateixa superfície. És lògic que si una tenda és més menuda no puga tindre la

quantitat i la varietat de productes d’una tenda gran, és qüestió d’espai.

Com puc saber si tinc algun descompte?

Si reps el xec regal en paper, t’arribarà a casa tot junt o per correu postal separat, si es tracta d’un descompte d’un producte

de marca concret. També juntament amb el tiquet de compra t’eixirà en paper. També

pots comprovar si tens descomptes a través del web www.consum.es/mundoconsum o a

través de l’Aplicació Món Consum en el mòbil, que és totalment gratuïta.

He sentit en la ràdio que Consum destina una part del que guanya tots els anys a

la formació i informació dels consumidors; això què és?

És el fons de formació i promoció cooperatiu; més o menys representa el 5% dels beneficis que ha tingut Consum l’any anterior. Això ho

tenim perquè som una cooperativa i entre les nostres finalitats hi ha la de donar informació

i formació al consumidor en hàbits de vida saludable: sobre alimentació, informació

nutricional, etiquetatge, consells de compra i preparació de receptes…

20

És eco és lògic

Guerra als “vampirs” de l’estiu

En el cas dels mosquits, molt molestos esta època de l’any, això suposa un incre-ment en el nombre d’exemplars però tam-bé en la quantitat de zones que reunixen les condicions climàtiques de calor i humi-tat que els són favorables.

S’estima que hi ha més de 3.000 espè-cies de mosquits, encara que a Espanya només n’hi ha 54 espècies “controlades”. El més estés és el Culex pipiens, el mos-quit comú.

Els últims anys, a més del mosquit comú, s’ha incrementat la presència al nostre país del mosquit tigre, l’Aedes albopic-tus. A diferència dels altres, este mosquit no pica només de nit, sinó també durant el dia. Les seues picades són doloroses i poden provocar reaccions al·lèrgiques. És una espècie invasora procedent d’Àsia que s’ha estés a Europa des dels anys 80.

L’AUGMENT DE LA TEMPERATURA A CONSEQÜÈNCIA

DEL CANVI CLIMÀTIC INCIDIX DIRECTAMENT EN LA PROLIFERACIÓ DELS INSECTES.

21

És eco és lògic

Molt actiu

Actiu

Present

Activitat dels mosquits segons l’època de l’anyFont: Henkel

Tant en el cas del mosquit comú com en el cas del tigre, són les femelles les que pi-quen, ja que s’alimenten de la sang d’altres animals, mentre que els mascles de l’espè-cie s’alimenten de nèctar. Precisament les femelles són les que tenen un cicle vital més llarg, fins vora un mes, mentre que els mascles solen viure al voltant d’una set-mana.

Las larves de mosquit estan en gaire-bé qualsevol massa d’aigua que es trobe estancada durant, almenys, una setma-na a l’aire lliure: pantans, canals, tolls, riberes de rius, costes, forats d’arbres, cisternes i tot tipus de recipients. No cal que hi haja una gran quantitat d’aigua, amb un centímetre d’aigua poden com-pletar esta etapa.

INSECTICIDES DOMÈSTICS

Cada insecte requerix un tipus d’insec-ticida concret. L’elecció s’ha d’adequar a l’espai on l’utilitzem: exterior, interior, ha-bitatge amb xiquets, amb mascotes…

• Aerosols: són molt eficaços per a un ús instantani, però es recomana mantindre les finestres obertes durant el seu ús o bé eixir de l’estança per a evitar una concentració excessiva del producte.

• Elèctrics (pastilles o líquid): funcionen connectats al corrent elèctric. Estos di-fusors són dels més utilitzats a les ca-ses, sobretot, als dormitoris.

REPEL·LENTS És recomanable llegir la taula d’ingre-

dients del producte per a saber la seua composició exacta. Alguns protegixen durant moltes hores i uns altres són de duració curta. L’elecció depén de l’espècie del mosquit (sobretot, si viatgem a climes tropicals) i de la persona que utilitzarà el repel·lent, l’edat i el tipus de pell.

• Locions, cremes, aerosols: s’apliquen directament sobre la pell. Solen tindre una durada d’entre 4 i 6 hores.

• Naturals: ciris, plantes o polseres són alguns dels suports dels sistemes anti-mosquits basats en plantes, com la cit-ronella, l’alfàbrega o l’eucaliptus.

PER QUÈ PREFERIXEN UNES “VÍCTIMES” A UNES ALTRES? • Sang: preferixen el tipus O.

• Calor: la “víctima” més atractiva és la que té una temperatura corporal més alta.

• Diòxid de carboni: les persones que emeten més CO2 els atreuen. Esta atrac-ció és molt notable durant l’embaràs, una etapa en què es genera més diòxid de carboni i es té una temperatura cor-poral més elevada.

• Suor: detecten substàncies com el co-lesterol o l’àcid úric que segreguem amb la suor.

• Pell: com menys borrissol i més gruix d’epidermis es tinga, més propensa serà la persona a la picada.

CONSELLS PER A ESPANTAR-LOS

• Vestir roba de colors discrets i no posar-se perfum, tots dos els atrauen.

• Instal·lar mosquiteres en llocs amb risc elevat.

• Evitar les llums tènues, perquè atrauen més els mosquits.

• Eliminar qualsevol estancament d’aigua en floreres, cossiols, pots… Estos llocs són perfectes per a la proliferació de mosquits.

• Assecar les zones de tolls en patis o jardins en les quals es puga acumular aigua.

SABIES QUE…• Poden volar a una velocitat d’entre

1,6 i 2,4 km/h.• Baten les ales entre 300 i 600

vegades per segon. • Detecten el CO2 que exhalem des

d’una distància de fins a 30 metres.• La majoria no s’allunya més d’1,5

km del seu lloc de naixement.

22

Notícies Consum

Charter obri 10 supermercats en el segon trimestre de l’anyLa franquícia de Consum ha obert deu nous establiments de l’abril al juny: cinc a la Comunitat Valenciana, dos a Catalunya, dos a Albacete i un a Múrcia, que han sumat més de 2.500 m2 a la xarxa comercial.

Els nous Charter de la Comunitat Valenciana es troben a Calp (Alacant), Alaquàs (València) i tres a la província de Castelló: Albocàsser, Nules i Onda.

Per la seua banda, a Catalunya s’ha obert un Charter a Sabadell (Barcelona) i un altre a Tortosa (Tarragona). Els dos de la província d’Albacete han sigut a Nerpio i Alcaraz. I a Múrcia, el nou Charter és a Cartagena.

Equip directiu de Consum.

Consum va generar 984 llocs de treball nous en 2015, el doble que l’any anterior, fins a assolir una plantilla de 12.433 treballadors. La Cooperativa va facturar 2.121,2 milions d’euros, un 9,2% més. Els seus resultats van ascendir a 39 milions d’euros, un 14,4% més que en 2014.

Les inversions van ser de 90,9 milions d’euros, destinades, princi-palment, a l’obertura de 36 nous supermercats i a l’ampliació de la Unitat Logística de Catalunya a la Zona Franca de Barcelona. Consum va tancar 2015 amb una xarxa de 661 establiments, 431 de propis i 230 de Charter. La Cooperativa ha augmentat la seua quota de mercat nacional per superfície en un 2,6%, fins a situar-se en el 4%, i ha pujat així al 6é lloc del rànquing nacional d’empreses de distribució.

A més, Consum manté el seu compromís amb l’economia local. Actualment, el 99,6% de les compres efectuades per la Cooperativa es fan a proveïdors nacionals, i el 65,3% és a proveïdors de les comunitats autònomes on està present.

Formar part és sentir-se respectat i orgullósConsum va tancar 2015 amb una plantilla de 12.433 treballadors, dels quals el 72,9% són dones amb una mitjana d’edat de 38 anys. El 95% de les persones que treballen en la Cooperativa són socis, fixos o socis en període de prova. La inversió en conciliació va ser de 7,3 milions d’euros, xifra que representa 590 euros per treballador.

Formar part és sentir-se satisfet En 2015, els socis-clients s’han beneficiat de descomptes en les seues compres per un valor de 24,2 milions d’euros, entregats en un total de 6,6 milions de xecs descompte. Els descomptes han augmentat un 14% en 2015. A més, es van assolir els 2,6 milions de socis, dada que situa Consum com la cooperativa espanyola més gran per nombre de socis.

Formar part és estar compromésConsum va destinar més de 9,2 milions d’euros a projectes de col·laboració solidària en 2015, un 35% més que l’exercici anterior. Com a part d’estes col·laboracions solidàries, la Cooperativa va donar 4.000 tones d’aliments a entitats solidàries, a través del seu programa “Profit” de gestió responsable d’aliments, per un valor de 8,6 milions d’euros.

Consum va generar 984 llocs de treball en 2015 i va facturar 2.121,2 milions d’euros, un 9,2% més

Nou supermercat Charter a Cartagena (Múrcia).

23

Notícies Consum

Els socis-clients de Consum recorren Tarragona de la mà de Viure&Viatjar

La comunitat de socis-clients Viure&Viatjar es va reunir el mes de maig passat per visitar Tarragona. El Delta de l’Ebre, Sant Carles de la Ràpita i la mateixa ciutat de Tarragona van acollir els visitants de Consum amb els millors vestits de gala. Este viatge forma part de les experiències gastronòmiques que Consum realitza durant l’any per als seus socis-clients. Cultura i tradició s’unixen per fer que el viatger gaudisca sense preocupar-se de res. La pròxima destinació serà Vinaròs, Tortosa i Morella. Més informació, a www.consum.es/mundoconsum/es/viajes/experiencias

Rebem el Premi Excel·lència en Igualtat d’Oportunitats i Responsabilitat Social CorporativaLa Unió Professional de València homenatja i posa en valor els professionals valencians

El mes de maig passat va tindre lloc a l’edifici del Rellotge de l’Autoritat Portuària de València l’acte de celebració dels premis Excel·lència, que posen en valor les bones maneres de fer dels professionals valencians. Consum va ser un dels guardonats en la categoria Igualtat d’Oportunitats-Respon-sabilitat Social.

A l’acte no van voler faltar autoritats valencianes, com el president de les Corts, Enric Morera, i el delegat del govern, Juan Carlos Moragues, així com també representants del món institucional i empresarial.

Consum elabora un estudi entre els 2.000 estudiants per a conéixer la percepció sobre les noves tecnologies.

El 45% dels joves no reconeix el bullying si es produïx per Internet, segons un estudi realitzat per la Cooperativa Consum a 2.000 xiquets i joves d’entre 8 i 15 anys. L’estudi s’ha efectuat entre els estudiants de Primària i Secundària de la Comunitat Valenciana, Catalunya, Murcia, Castella-la Manxa i Andalusia, participants en el Concurs de Contes Il·lustrats que commemora el Dia Mundial del Consumidor.

El concurs, celebrat anualment, té com a objectiu fomentar els bons hàbits de consum a través dels contes i la crea-tivitat. Amb el lema “Connect@ts?, guanyar depén de tu”, l’11a edició ha tingut una participació de més de 2.400 escolars de les províncies on Consum està present.

El 45% dels joves no reconeix el “bullying” si es produïx a Internet

Els guanyadors del Concurs de Contes en l’entrega de premis.

Javier Quiles, director de Relacions Externes de Consum, rep el premi de la mà de la Consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, Gabriela Bravo.

24

Salut i bellesa

PÈLS PER ACÍ, PÈLS PER ALLÀ... A DEPILAR-SE!D’ARREL, ARRAN DE PELL, DEPILACIÓ DEFINITIVA… HI HA DIFERENTS TÈCNIQUES DE DEPILACIÓ I TRIAR QUINA ÉS LA QUE MILLOR ENS FUNCIONA ÉS UNA DECISIÓ MOLT PERSONAL. ELS SEUS PROS I CONTRES, A CONTINUACIÓ.

25

Salut i bellesa

EL COSTUM DE DEPILAR-SE HA SIGUT HISTÒRICAMENT COSA

DE DONES, ENCARA QUE HUI DIA JA NO HI HA

DIFERÈNCIES

El costum de depilar-se ha sigut històri-cament cosa de dones, encara que hui dia ja no hi ha diferències en este sentit i els homes també s’animen a cuidar-se i a eli-minar aquells pèls que tant molesten.

LA FULLA És un mètode ràpid, senzill i indolor,

encara que només elimina el borrissol de manera superficial. Es poden sofrir talls o irritació en la pell. La seua duració oscil·la entre els 3 i 5 dies.

CERA És una forma senzilla i econòmica d’eli-

minar el borrissol d’arrel; això sí, ha de mesurar almenys 3 mil·límetres. És un mètode un poc dolorós, encara que això es compensa amb la seua duració, que pot ser de fins a 4 setmanes. La cera pot ser freda o calenta i hi ha formats molt variats:

• Bandes: es poden utilitzar en qualse-vol part i moment, ja que no requerixen cap preparació ni experiència en la seua aplicació. N’hi ha de diversos tipus:

- Bandes facials: ideals per a eliminar el borrissol de les zones xicotetes a causa de la seua mida reduïda, són especialment adequades per a la de-pilació del llavi superior i la barbeta i per a donar retocs on siga necessari.

- Bandes per a engonals i aixelles: són molt pràctiques per la seua senzi-llesa i rapidesa d’aplicació. Els ex-tractes d’orquídia o camamil·la que solen portar, ajudaran a calmar la pell.

- Bandes corporals: ideals per a cames i braços, per la seua mida més gran. Les que contenen rosa mesquera aju-den a regenerar la pell.

• Cera tèbia o calenta: el seu format és molt econòmic i, a més, en permet la reutilització perquè no porta bandes de cel·lulosa. Si optem per la cera tèbia, podem calfar-la fins i tot al microones. I, si li hem de posar algun impediment, és que si la calfem al bany maria tendix a espessir-se amb més rapidesa. Com que arranca el borrissol d’arrel, pot durar fins a 4 setmanes.

- Cera en perles: resulta ideal per a aplicar-la en cames, aixelles, engo-nals, braços, llavi superior i barbeta. La cera presenta una textura elàsti-ca, d’assecament ràpid i no es neces-siten bandes per a retirar-la. La seua fórmula sol estar enriquida amb cera d’abella.

- Cera tèbia de bola: és un mètode pràctic i còmode d’obtindre una de-pilació perfecta. La cera conserva la consistència melosa durant tota la depilació i, en finalitzar, les restes es poden netejar amb aigua fàcilment.

- Cera tèbia en pot: resulta còmoda per a parts més amples, com cames, engonals o aixelles.

LA CREMA DEPILATÒRIA El seu efecte és ràpid i indolor i elimi-

na el borrissol des de la superfície, tinga la mida que tinga. Per la seua composició química, que crema la queratina del pèl, pot causar irritació i fins i tot al·lèrgia, so-bretot en pells sensibles. És recomanable provar el producte en una zona xicoteta de la pell 24 hores abans. Els resultats són més curts, durant aproximadament una setmana. A més de la crema comuna, hi ha també:

• Crema depilatòria per a pells sensibles: perfecta per a aplicar en cames, aixe-lles, engonals i braços. La seua fórmula pot anar enriquida amb rosa mesquera, olis o crema de karité, per a cuidar les pells més sensibles, i evitar la irritació.

• Crema depilatòria masculina: recoma-nada per a cames, aixelles, esquena, pit i braços. Hem de buscar les que inclo-guen en la seua fórmula àloe vera o oli de camamil·la, per a calmar la possible irritació. Es tracta d’una opció còmoda i indolora.

ALTRES MÈTODES

• Maquineta elèctrica: és ràpida i senzi-lla, encara que més dolorosa que altres mètodes. Funciona girant una rosca que atrapa els pèls i els arrenca des de l’ar-rel. Al principi el seu ús pot causar certa irritació.

• Fotodepilació a casa: l’aparell s’encar-rega de cremar el pèl fins a l’arrel, ex-cepte si és molt clar o la pell és molt morena. Pot causar irritació o sensació de coïssor.

• Fotodepilació làser (en un centre espe-cialitzat): crema el pèl fins a l’arrel, ex-cepte si és molt clar. Necessita menys sessions que la fotodepilació domès-tica i s’adapta millor al tipus de pell, encara que pot resultar lleugerament dolorós. El seu efecte pot durar diver-sos anys, segons el nombre de sessions realitzades.

26

Coneix-te

TINDRE PARELLA ÉS MOLT MÉS QUE COMPARTIR SOSTRE; CUIDAR DIA A DIA L’AMOR, LA INTIMITAT, EL COMPROMÍS, LA COMUNICACIÓ I LA CONVIVÈNCIA SÓN ASPECTES CLAU. AIXÍ I TOT, LA VIDA QUOTIDIANA ES TROBA ESGUITADA DE TENSIONS I DIFICULTATS

QUE LA MAJORIA DE PARELLES RESOLEN ADEQUADAMENT, I DONEN PAS A MOMENTS DE DOLÇA RECONCILIACIÓ.

Estiu compartit, claus per a “sobreviure”

27

Coneix-te

Algunes parelles s’enfronten als con-flictes discutint freqüentment, i generen un estil de comunicació que els destruïx, replé de crítiques, retrets i faltes de res-pecte. D’altres, per contra, els eludixen i amb això van dinamitant el seu nivell d’in-timitat i de compromís. Quan això ocorre, la convivència es fa difícil i pot arribar a provocar molt de patiment.

Els períodes vacacionals són moments de més contacte i convivència, es compar-tix més temps i activitats que fan emer-gir estos dèficits acumulats. Durant el període laboral, la rutina, els horaris i les responsabilitats s’encarreguen d’emmas-carar estes dificultats i de mantindre-les en estat latent. Esta és la raó per la qual, després del període vacacional, hi ha un increment significatiu del nombre de se-paracions i divorcis.

QUÈ PODEM FER PER A SUPERAR LES CRISIS?

Algunes pràctiques poden ajudar molt a canalitzar i resoldre els conflictes que sorgixen durant les vacances. Si això es convertix en objectiu comú per a les dues parts de la parella, poden ajudar a sanejar la relació.

1. Incrementar l’intercanvi de conduc-tes positives

És important destinar temps i esforços per a detectar fonts de recompensa per a la parella, el que li agrada i el fa sentir-se estimat i atés.

2. Expressar les necessitatsMoltes de les frustracions i els desen-

ganys es produïxen per la sensació de no sentir cobertes les necessitats emocio-nals bàsiques amb la parella. Es pressu-posa que si hi ha amor detectarà estes necessitats i, si no les cobrix, se li atribuïx falta d’afecte. Habituar-se a comunicar el que necessitem de l’altre resol molts pro-blemes.

3. Desenvolupar i dur a terme acordsL’abordatge de les diferències té una

importància vital per a la relació. Enfron-tar-s’hi com una cosa natural i fins i tot en-riquidora, i ocupar-se de pactar, d’arribar a acords sobre estes diferències, també ajuda a millorar la convivència.

4. Entrenament en habilitats de comu-nicació

Saber conversar, escoltar, controlar els retrets i les crítiques, reconéixer el punt de vista de l’altre sense jutjar-lo ni negar-lo, oferir mostres d’escolta activa, és vital per a mantindre una bona relació. L’entrenament en habilitats de comunica-ció és un element molt important en les teràpies orientades a resoldre els conflic-tes en la parella (Costa i Serrat, 1982).

5. Modificar les cognicions disfuncionals Alguns conflictes no se superen perquè

estan mantinguts per idees irracionals. Atribucions inadequades, intencions ocul-tes, falses expectatives, etc., que en molts casos tenen l’origen en els estàndards apresos o en idees preconcebudes, solen estar en la base d’estos errors cognitius. A voltes és necessària l’ajuda professional per a fer esta reestructuració.

6. Millorar l’expressió emocional i el ni-vell d’intimitat

Quan els conflictes no es resolen, con-dicionen l’estat emocional de la parella i el que s’acaba transmetent són emocions com l’enuig o la ira en comptes de les emo-cions i les necessitats primàries. Buscar el suport de la parella generarà que esta li oferisca el suport que necessita.

DESPRÉS DEL PERÍODE VACACIONAL, HI HA UN

INCREMENT SIGNIFICATIU DEL NOMBRE DE

SEPARACIONS I DIVORCIS.

7. Provocar en la parella sentiments d’acceptació

Sentir-se acceptat i acceptar és un com-ponent bàsic de qualsevol relació inter-personal sana. Segons Halford, tres són les tècniques per a provocar acceptació: empatia, o posar-se en el lloc de l’altre; objectivitat, o basar-se en fets contras-tables; i tolerància, o ser capaç d’encaixar les diferències i els errors.

8. Augmentar el nivell d’energia mental que es dedica a conéixer i comprendre el món de l’altre

Esforçar-se a incorporar el punt de vis-ta alié, dedicar esforços a comprendre les seues motivacions i comportaments afavorix l’empatia i la convivència, ja que evita les justificacions i argumentacions corrosives.

9. Admiració i afecteAdmirar la parella, valorar les seues for-

taleses, habilitats i qualitats, és un antí-dot del menyspreu i de la humiliació.

10. Resolució de problemesQuan apareix un problema cal dirigir-se

a buscar la solució i evitar les discussions. Per a aconseguir-ho, el primer pas serà trobar el moment adequat per a trac-tar-lo, que permeta abordar-lo de manera assossegada. A continuació cal centrar-se a definir-lo de forma concreta, expres-sant les emocions i la responsabilitat que es té en la situació. Finalment, l’aportació de diverses alternatives de solució i una decisió conjunta permetran avançar en la resolució del problema.

28

si tu no desconnectes, ells tampoc

En Internet

Cures infantils

29

0 a 2 anys No es recomana l’ús de cap dispositiu mòbil.

CONT

ROL

PARE

NTAL3 a 7 anys Ús d’aplicacions aptes per a la seua edat (jugar, pintar,

dibuixar…), en dispositius mòbils. Sempre supervisats pels pares.

8 a 12 anys Accés a Internet.

12-13 anys Adquisició del primer mòbil, amb control parental i límit horari.

14 anys Perfil a les xarxes socials i compte de WhatsApp.

+15 anys Blogs i fòrums. Pujar fotografies i vídeos.

“Els xiquets fan el que veuen a casa”. Esta frase l’hem sentit més d’una volta. La infància és una etapa de maduració, els xiquets aprenen dels pares i imiten les se-ues accions. Ocorre en tots els àmbits de la vida quotidiana i, per descomptat, tam-bé en l’ús de les noves tecnologies. Per exemple, si estem apegats al mòbil tot el dia, els nostres fills faran el mateix. I, com els hem d’explicar que no ho han de fer si ho veuen diàriament?

Les noves tecnologies són una ferra-menta més per a l’aprenentatge dels jo-ves i, per tant, no utilitzar-les de manera adequada pot ser perillós. Per això, és essencial ensenyar els nostres fills a usar Internet de forma responsable. Però, com ho fem? Te’n donem algunes claus:

• No els deixes sols davant del perill: na-vega al seu costat perquè aprenguen a utilitzar les noves tecnologies. Adver-tix-los sobre els riscos d’Internet i acon-sella’ls sobre l’ús de les xarxes socials.

• Establix límits: els xiquets necessiten pautes i horaris per a aprendre a ser responsables. Per això, és important limitar el temps que passen davant de la pantalla. Marca una hora al dia per-què accedisquen a la xarxa i intenta que sempre siga la mateixa. Per exemple, després de fer els deures. Mai mentre mengen o quan se’n van a dormir. En qualsevol cas, recorda que no podem exigir-los coses que no som capaços de complir.

• Cuida la seua intimitat: els xiquets no són conscients dels riscos que pot su-posar pujar dades personals i imatges íntimes a la xarxa, però els pares sí. Per això és important parlar amb ells i aju-dar-los amb tots els dubtes que tinguen.

• Controla la seua activitat: en la xarxa hi ha informació enganyosa i és fàcil suplantar la identitat. Si som pròxims, serà més fàcil accedir a ells i podrem previndre’ls dels riscos que hi ha a la xarxa. De tota manera, en els primers anys d’edat, es recomana la instal·lació d’alguna aplicació de control parental per a saber a quines pàgines accedixen.

TERMES QUE NO CONEIXIES I QUE ET PODEN AJUDAR

• Ciberbullying: l’assetjament escolar també es produïx en Internet. Tot i això, este concepte no ha penetrat en els més menuts. Segons un estudi de Consum, el 45% dels joves no reconeix l’assetja-ment si es produïx a la xarxa.

• Grooming: és l’abús sexual a xiquets després d’haver-se guanyat la confian-ça del menor a les xarxes socials. D’ací ve la importància de controlar que no parlen amb desconeguts ni pugen foto-grafies íntimes o dades personals a les xarxes socials.

• Hoax: missatges enganyosos que es propaguen de forma massiva a la xarxa per a fer creure que alguna cosa falsa és real.

• Phishing: adquirir informació confiden-cial de forma fraudulenta. Afecta, so-bretot, les dades i contrasenyes de les targetes bancàries.

• Sexting: enviament de continguts de tipus sexual a altres persones pel mòbil o per l’ordinador. Normalment, el crea el mateix remitent.

• Keylogger: és un tipus de programa que s’utilitza per a registrar les pulsacions que es realitzen en el teclat i que per-met conéixer contrasenyes o altres da-des personals.

Les noves generacions han nascut amb Internet i amb els dispositius mòbils. Els utilitzen cada dia a escola i a casa. De fet, no hi ha res perjudicial en este nou hàbit, sempre que se’n faça un ús responsable. Encara més, iniciar-se en una edat prime-renca en el món digital afavorix l’aprenen-tatge perquè és més fàcil la comunicació entre pares i fills. Tanmateix, l’adolescèn-cia és una etapa més complicada, els joves experimenten molts canvis i se senten més pròxims als amics que als pares. Per això, és important treballar la proximitat, empatitzar i comprendre els seus proble-mes perquè confien en tu.

En qualsevol cas, iniciar-se en les no-ves tecnologies i adquirir autonomia és un procés escalonat que depén de la ma-duresa del xiquet i dels seus gustos i in-teressos, sempre dins d’unes variables raonables.

A QUINA EDAT PODEN…?

Cures infantils

30

Mascotes

La higiene de la nostra mascota és fona-mental per a tindre unes condicions indi-viduals i ambientals que no afavorisquen l’aparició i difusió de malalties. A més, és imprescindible per a mantindre la seua sa-lut en bon estat. Hem d’incloure mesures preventives en la rutina de cura de les nos-tres mascotes per a mantindre la seua hi-giene, tal com fem amb la nostra personal.

HIGIENE CORPORAL Una pell i un pèl nets i saludables són fo-

namentals per a la nostra mascota. La pell és la barrera que separa el cos dels agents externs que poden causar malalties, de manera que és important que la cuidem.

• Raspallada: És imprescindible tindre un raspall adequat per a raspallar re-gularment els gats, gossos i conills. Una raspallada regular, almenys una volta per setmana, permet retirar una gran part de la brutícia que s’adherix al pelatge i el pèl mort. El més reco-manable són els raspalls de cerres blanes, ja que els de cerres dures o metàl·liques només han de ser usats per persones amb experiència, ja que poden causar lesions sobre la pell si no els sabem utilitzar de forma apro-piada.

• Al bany: Una volta al mes, ja que no és recomanable fer-ho més vegades, podem banyar la nostra mascota amb un xampú. És important utilitzar ai-gua temperada, rentar perfectament les restes de sabó i eixugar la pell a consciència una volta conclòs el bany.

• Xampús: Podem trobar xampús amb substàncies antiparasitàries que aju-daran a mantindre a ratlla els paràsits externs. Hi ha xampús especials per a diferents tipus de pèl: per longitud i tipus, com ara pèl llarg i llis o curt i dur; per colors, com l’especial per a pèl blanc, etc. És important llegir bé les instruccions per a assegurar-se que el podem utilitzar amb el nostre animal, ja que algunes substàncies poden ser ben tolerades pels gossos i no pels gats, sobretot, els antipara-sitaris. Per a les mascotes xicotetes, com els cobais o els hàmsters, podem utilitzar un raspall dental bla per a raspallar-los. També es pot utilitzar per a gatets.

• Locions: També podem trobar locions per a aplicar sobre el pelatge de la nostra mascota per a perfumar, donar brillantor, desembolicar o revitalitzar el pelatge. És important llegir bé les instruccions i observar si requerixen un període d’eixugada en el qual hau-rem de vigilar que no es llepe o el lle-pen altres animals de companyia.

ANTIPARASITARIS, IMPRESCINDIBLES

Un altre grup de productes importants són els antiparasitaris externs. Poden ser en forma de pipetes concentrades que s’apliquen en un punt sobre el dors de l’animal, en forma d’esprai o locions. Hi ha productes repel·lents, amb substàncies poc atractives per als insectes i que estan indicats per a aquells animals que no ixen de casa, com poden ser els gats, que tenen una finalitat preventiva.

També poden ser insecticides per a matar els paràsits. Només s’han d’apli-car sobre animals sans i després d’haver llegit amb deteniment les instruccions i comprovar que són adequats per al nos-tre animal. Hi ha molts antiparasitaris que no es poden utilitzar immediatament després d’un bany i necessiten que la pell s’eixugue, almenys durant dos dies abans d’aplicar-los. Com passa amb els xampús, n’hi ha molts que són tòxics per a gats i per a conills, per la qual cosa no hem d’utilitzar un producte per a gossos sobre un conill o un gat, simplement reduint la quantitat o la freqüència. Per evitar accidents desa-gradables, hem d’utilitzar productes ade-quats a cada mascota i llegir sempre les instruccions d’ús.

MASCOTES SANES I NETESQUINA BONA OLOR QUE FAS!

31

Si estàs orgullós de la teua mas-cota, envia’ns-en una foto i/o un vídeo i, si està entre les triades, te la publicarem. Hauràs d’enviar una fotografia de qualitat de la teua mascota tota sola (sense cap per-sona), a mascotas@consum.es amb el seu nom, el teu nom i cog-nom i el teu número de soci. També ens pots enviar algun truc.

EN Consum volem conéixer la teua mascota

En compliment de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal (LOPD), el Reial Decret 1720/2007, de 21 de desembre, pel qual s’aprova el reglament de desen-volupament de la LOPD, “CONSUM, S.coop.V.”, amb domicili social a l’avinguda d’Alginet, núm. 1, 46460, de Silla (València), informa l’interessat de l’existència d’un tractament de dades de caràcter personal responsabilitat d’esta última (d’ara en avant, ”El Responsable del Tractament”), en el qual seran emmagatzemades les seues dades personals per a la gestió correcta de la publicació en la revista CONSUM ENTRENOSOTROS, consistent en la publicació de les fotos de mascotes de lectors de la revista, o de trucs de cuina, llar o bellesa, així com de receptes de lectors d’aquella. L’interessat podrà, en qualsevol moment, exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició mitjançant escrit dirigit a “CONSUM, S.coop.V.” al domicili que s’indica més amunt. Secció “Mascotes”.- Per mitjà de l’enviament de la foto o les fotos de la seua mascota o les seues mascotes, l’interessat cedix i transmet a “CONSUM, S.coop.V.”, sense límit temporal i amb caràcter gratuït, els drets d’autor sobre la foto o les fotos referides, i autoritza expressament la publicació de la foto o les fotos i del seu nom i cognoms en la revista CONSUM ENTRENOSOTROS com a peu de foto, així com en qualsevol mitjà de comunicació intern i/o extern, convencional o electrònic (Internet, pàgina web) que “CONSUM, S.coop.V.” considere convenient. Secció “Finestra oberta” (trucs i receptes).- S’informa el participant de la Secció que, pel sol fet de partici-par-hi, autoritza “CONSUM, S.coop.V.” de forma expressa, irrevocable i gratuïta per a la publicació del truc, juntament amb el seu nom i cognoms al peu del truc o de la recepta, tant en la revista del mes com en successives i fins i tot en llibres o publicacions recopilatoris que la cooperativa puga efectuar en el futur, o per qualsevol altre sistema convencional o electrònic (Internet, pàgina web) que “CONSUM, S.co-op.V.” considere convenient. En este sentit, queda ben entés que “CONSUM, S.coop.V.” no es fa responsable del contingut dels trucs o les receptes enviats pels socis (ni de la seua veracitat, realitat o efectes reals o possibles, com tampoc d’efectes secundaris o conseqüències que, per la seua aplicació, es puguen produir), i es limita únicament i exclusiva a publicar-los.

Mascotes També n’hi ha en forma de collarets i se

solen utilitzar per a gossos i gats, però amb algunes precaucions. No es recoma-na utilitzar-los si hi ha xiquets menuts que se’ls puguen posar a la boca. Tampoc en el cas dels gats que ixen de casa, ja que po-drien quedar-se atrapats en llocs de pas estrets.

HIGIENE ORAL Un altre dels aspectes importants és la

higiene oral, especialment, dels gossos, i més si són de races xicotetes. Les restes de menjar s’adherixen a les dents i formen una pel·lícula que es va endurint amb els minerals de la pròpia saliva. És el caldo de cultiu ideal per a alguns bacteris.

L’ideal seria utilitzar un raspall i un den-tifrici especials per a raspallar-los les dents, almenys, tres voltes per setmana. Però no tots els gossos ho toleren o les seues boques són tan menudes que és difícil introduir-hi un raspall i arribar a to-tes les dents. Per a estos animals podem utilitzar les barres dentals. Els animals les perceben com a premis gràcies al seu sa-bor especial. Les podem utilitzar per pre-miar la seua paciència quan els raspallem el pèl o els banyem. Estes barres estan elaborades amb productes que retarden la formació de placa i tosca dental i la seua forma i textura faciliten que es mas-teguen utilitzant totes les dents.

DomingoTamara Herencia

Chipy Mª del Mar de Valcárcel

Presidente Miau i MimiSara de Julián

Pongo Melanie Rodríguez

Kian i KipperEsperanza Egea

Kiwi i Paquito Rosa Vigo

a totsens agrada

QUE EL QUE ÉS NOSTRE SIGA MOLT NOSTRE

PER QUÈ? PERQUÈ TU ENS HO VAS DEMANAR

Cristina Chirivella, sòcia-clienta del nostre supermercat del C/ de Cartagena (València)

CRISTINAva valorar molt positivament l’intens sabor de cereals de les nostres galletes del desdejuni en el seu procés de validació de qualitat.Ser cooperativa ens permet millorar amb les iniciatives dels nostres socis, perquè ells opinen, proposen i decidixen.

EN CONSUM NO SABEM PER QUÈ QUAN VÉNS AMB ELS XIQUETS ET CREIXEN LES LLEPOLIES

PERÒ SÍ QUE SABEM PER QUÈ AGRADEN TANT LES NOSTRES GALLETES DEL DESDEJUNI

PARTICIPA-HI I POSA-HI EL TEU SEGELL PERQUÈ

CONSUM SEGUISCA SENT MOLT TU

www.participa.consum.es

així dóna gust