Entrevista Cerdanyola al dia
4
L´AGENDA I LA RUTINA PERIODÍSTICA Introducció al periodisme PARAULES CLAU Periodisme, agenda-setting, framing, mitjans de comunicació, rols dels periodistes, entrevista, Cerdanyola al dia, Núria Ferrer, rumors, revolució digital, Alan Rusbridger, Tomàs Delclós, Patrick Charaudeau. Laia Mena Grau de Comunicació
Transcript of Entrevista Cerdanyola al dia
L´AGENDA I LA RUTINA
PERIODÍSTICA Introducció al periodisme
PARAULES CLAU Periodisme, agenda-setting, framing, mitjans de
comunicació, rols dels periodistes, entrevista,
Cerdanyola al dia, Núria Ferrer, rumors, revolució
digital, Alan Rusbridger, Tomàs Delclós, Patrick
Charaudeau.
Laia Mena Grau de Comunicació
L´agenda i la rutina periodística | Laia Mena
Introducció al periodisme PAC 2 11/05/2015
Entrevistem la Núria Ferrer, Directora del Cerdanyola al dia, revista
d´informació local setmanal gratuïta. La revista te una tirada de 6 mil
exemplars setmanals que surten el dimecres i és de propietat privada. Tot
i que la Núria treballa per un mitjà de cobertura a nivell municipal i per tant
d´àmbit reduït, amb la seva ajuda podrem veure cóm s´organitza una
redacció a d´aquestes característiques, quines eines utilitzen, com és la
seva rutina i quina és la seva font d´ingressos.
Desgranarem l´entrevista amb la Núria per tal d´analitzar els elements
dels materials. Per llegir i escoltar l’àudio íntegre de l´entrevista amb la
Núria Ferrer premeu aquí.
A la redacció de Cerdanyola al dia el rol de la Núria és el de Directora en
cap, redactora i fotoperiodista. Només amb el suport de dos becaris que
actuen de redactors, la Núria és la última responsable de tot el que es
publica. S´ocupa de la selecció de la informació i de decidir què apareixerà
cada setmana en la versió en paper i diàriament en la versió en línia. Amb
la crisi econòmica i les noves tecnologies, la redacció del Cerdanyola al dia
s´ha vist greument retallada. La reunió matinal que abans es feia entre 5
persones per seleccionar la informació ha quedat eliminada i tota la
informació es rep ara via correu electrònic, Whatsapp o xarxes socials. La
Núria és doncs qui decideix l´agenda de la revista. Com a gatekeeper de la
revista, seleccionarà el què i el cóm es publicarà (framing) depenent del
manual d’estil de la revista, de l´espai i el temps disponible, dels
imprevistos que puguin sorgir i de la seva pròpia percepció i preferències
personals en última instància.
“Bé, abans era més complicat, però ara bàsicament arriba tot per correu electrònic i anem
prioritzant.”
El llistat de fonts principals a Cerdanyola al dia el constitueixen els
principals actors interessats a aparèixer a la revista, com poden ser els
partits polítics, que s´encarreguen d´enviar un avís en cas que hi hagi un
esdeveniment. Per altra banda, la revista rep un informe setmanal del
departament de Comunicació de l´Ajuntament sobre informació local.
L´establiment de l´agenda mediàtica està marcada doncs per l´agenda
pública i política (agenda-setting) que estan en constant interacció i
s´influeixen entre elles condicionant la importància i protagonisme d´uns
fets sobre els altres.
“Abans la policia ens enviava el parte setmanal o diari, ara el filtra “Comunicació” de
l´Ajuntament”
A nivell professional la Núria ens descriu un panorama complicat on el rol
del periodista s´ha vist obligat a adaptar-se a l´era digital, a les xarxes
socials, a l´ús de noves eines de treball i on el temps per contrastar la
L´agenda i la rutina periodística | Laia Mena
Introducció al periodisme PAC 2 11/05/2015
informació s´ha vist reduït dràsticament per la velocitat amb que
interactuen fonts, afectats, canals i mitjans de comunicació gràcies a
internet. En un context on la font s´ha convertit en missatger a través de
les xarxes socials es fa difícil el contrast de la informació.
“La veritat que moltes coses que es pengen, no són reals. I no és de mala fe. Jo crec que és perquè la gent actual d’immediat, sense contrastar res, és normal, i es lia i es va creant una bola.”
La credibilitat dels mitjans de comunicació està en crisi. Garantir la qualitat
i la fiabilitat de les noticies és quasi impossible quan el periodista ha
d´assistir, redactar, fotografiar, editar i publicar articles sobre
esdeveniments i alhora ser actiu a les xarxes. Per altra banda les xarxes
s´han convertit en la nova sala de premsa d´alguns actors com els partits
polítics.
“…inclús partits polítics, et diuen “ho he penjat al facebook, date por al·ludida”… ni us convoquem, ja està aquí (FB)”
A la transformació de la rutina en els mitjans de comunicació generada per
l´arribada d´internet li hem d´afegir la petjada de la crisi econòmica. Les
retribucions atorgades a mitjans privats s´han vist retallades per complet i
els mitjans privats només compten amb ingressos generats per la
publicitat.
“Fa molts anys, potser fa 10 anys, sí que hi havien subvencions directes de l´Ajuntament a les publicacions també a les privades, com aquesta. Però ja els Ajuntaments van deixar de fer
subvencions, a menys als mitjans privats. I des de llavors doncs de publicitat.”
La publicitat com a única font d´ingressos per un mitjà local com és el
Cerdanyola al dia troba un obstacle en la relació quasi nul.la entre els
comerços i internet. El ritme d´adaptació al nou medi digital i xarxes socials no és el mateix entre els comerciants de la zona que no acaben de veure
les avantatges de la presència a internet. “Suposo que una franquícia és més fàcil, però clar són comerços petits que no els hi pots explicar
masses històries. Espera que la gent entri per la porta sola. Ells també han de fer el canvi de xip.”
L´agenda i la rutina periodística | Laia Mena
Introducció al periodisme PAC 2 11/05/2015
CRISI DE CREDIBILTIAT EN ELS MITJANS
Tomàs Delclós denuncia en el seu article al diari El País “Notícies sense contrastar”
la mancança de veracitat en algunes publicacions d´aquest mateix diari posant
així de relleu les conseqüències dels canvis en les rutines dels periodistes que
afecten directament a la qualitat de la informació. Com es menciona més amunt
en aquest document, els periodistes s´estan adaptant a un nou medi que els
exigeix més temps en habilitats TIC. Han de ser actius a les xarxes i ser més
competitius en el medi digital. Temps robat a les tasques de verificació de les fonts
i contrast de la informació. S´evidencia doncs el que comença a ser un costum
entre els mitjans de comunicació i a la xarxa en general; la creació i ràpida
propagació de notícies falses o rumors. La velocitat de propagació d´un rumor fals
a la xarxa és altíssima i Delclós explica cóm aquestes notícies falses obliguen als
mitjans a emetre un posterior desmentit, fet que erosiona la relació amb el lector
o amb qualsevol grup d´interès del mitjà.
Tomàs Delclós periodista, responsable de El País digital i ara declarat defensor del
lector, defensa el principi del contrast de la informació i de la responsabilitat de
la premsa de reproduir els fets amb rigor evitant en tot moment les falses noticies
i el desgast dels lectors. Delclós insisteix en la necessitat d´extremar la precaució
a l´hora de gestionar informació i no caure en l´error de confiar massa en les
fonts oficials i habituals. Defensa les bones pràctiques dels periodistes per garantir
la continuïtat en la credibilitat dels mitjans.
Per altra banda Patrick Charaudeau en el seu article “La instancia mediàtica, un
manipulador manipulado” ens parla de periodistes treballant per sistemes que
censuren per defecte, de redaccions que apliquen l´auto-censura sobre continguts
que no atrapin al lector o sobre la defensa de la subjectivitat en l´exercici del
periodisme. Ens descriu un panorama on l´emoció preval sobre la raó. Per Alan
Rusbridger el nou escenari digital és la plataforma per al nou periodisme. Per al
director del diari britànic més prestigiós, The Guardian, la revolució digital només
aporta avantatges. Si bé reconeix una etapa inicial de rebuig i mandra amb les
noves tecnologies, actualment Rusbridger és un ferri defensor de les noves eines.
Confia en que el nou periodisme està encara en vies de desenvolupament i en les
seves pròpies paraules afirma que “el millor està per arribar”. Un millor exercici
del periodisme gràcies a la hipertextualitat i a la base oberta i col·laborativa que
ofereix la xarxa. I sentencia; els mitjans que no s´adaptin, quedaran enrere.
El que podem concloure en aquesta etapa de re-configuració del sector del
periodisme és que la xarxa incrementa l´aparició de rumors i falses noticies que
afecten a la credibilitat dels mitjans de comunicació. Els rumors es poden evitar
citant les fonts d´informació per saber “qui” diu i “què” diu, tenint múltiples fonts
d´informació que aportin més qualitat a la noticia, ser molt explícit en els detalls
i no fer un abús de les cites de les seves fonts. Per altra banda, cal adaptar-se al
nou mitjà digital i posar-se al dia amb les noves eines que poden també posar un
altaveu a les grans notícies i històries increïbles. El periodisme de qualitat és
possible.
