redacció: liniavalles@comunicacio21.com | anuncia’t: 619 13 66 88 - publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

edició cerdanyola · barberà · ripollet líniavallès

8-04-2015 · Núm.23 · Difusió controlada per OJD-PGD: 10.025exemplars

Reportatge pàg 3

La lluita per clausurarl’abocador de Can Fatjó,a Cerdanyola, no s’atura

Barberà pàg 10

La Taula pel Dreta l’Habitatge es posaràen marxa aquest mes

Comerç pàg 13

Els botiguers de Ripollet,satisfets amb el Ripostock

Esports pàg 14

Tres punts vitals per alCerdanyola Futbol Club

Denuncien abocaments deresidus als Pinetons de Ripollet

L’Ajuntament del municipi i l’Agència Catalana de Residus ja han obert dos expedients per investigar els fets pàg 8

Eleccions 24M pàg 11

Línia Vallès parla amb els candidats a l’alcaldia de Barberà

Cultura pàg 6

Jordi Savall, veí deCerdanyola, opta alpremi Català de l’Any

Ja és una realitatCerdanyola estrena l’esperada Biblioteca Central pàg 7

| 2Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88líniavallès.cat 8 abril 2015

‘No’ a l’abocador de Can Fatjó » L’EMD de Bellaterra i l’Ajuntament de Cerdanyola requeriran a la direcció general de Qualitat

Ambiental la caducitat de la llicència d’extracció d’argiles i que l’empresa gestora restauri la zona

La lluita per clausurar el clot deCan Fatjó dels Aurons continuaoberta. I és que l’EMD de Bella-terra i l’Ajuntament de Cerdan-yola requeriran a la direcció ge-neral de Qualitat Ambiental la ca-ducitat de la llicència d’extracciód’argiles del clot Almar, ja que nohi ha activitat. A més, també exi-giran que es faci complir l’em-presa gestora, Puigfel, amb elsplans de restauració de la zona.D’aquesta manera, les dues ins-titucions donen resposta a unademanda veïnal de fa molts anys.

El president de l’EMD de Be-llaterra, Ramon Andreu, i la vo-cal de Medi Ambient, Tensi To-rrecilla, denuncien que Puigfel va

construir al clot “un abocador peracollir bales de l’Ecoparc l’any2010 amb una llicència minera,no adequada per a aquesta acti-vitat”. El permís per a aquest pro-jecte, però, es va aconseguir atu-rar gràcies a l’oposició de veïns i

administracions. Andreu recor-da que “l’activitat minera va ces-sar fa anys i ara el que toca és res-taurar el clot amb terres netes idonar-li el destí per al qual estàreservat, el d’equipaments”.

Tots els grups municipals deCerdanyola s’han mostrat a favorque es tapi el clot i han recordatque “el municipi no necessitamés abocadors”.

LES PROVESEl requeriment que es farà a la di-recció general de Qualitat Am-biental anirà acompanyat de dosdocuments que certifiquen que elsmoviments de terres que es van ferl’any 2010 a Can Fatjó dels Auronstindrien com a objectiu la cons-trucció d’un abocador. El primerés l’informe d’una visita d’ins-pecció de la Generalitat en el quales fa constar que “estan baixantmés profunditat del que tenen au-toritzat” en el clot i que els movi-ments de terra que es detecten “esrealitzen per tal d’adequar la zonaper instal·lar-hi un dipòsit classeII per a residus embalats”.

L’altre document és un in-forme d’auditories de comptes del’empresa Puigfel en el qual es diuque “durant l’exercici 2010 la so-cietat ha activat els treballs rea-litzats per condicionar la pedre-ra Almar en un dipòsit de residus

per un import de 677.549 euros”,i que a data de l’informe “la so-cietat no disposa del correspo-nent permís per portar a terme lacitada activitat”.

La Plataforma contra l’aboca-

dor de Can Fatjó, per la seva ban-da, assegura que durant l’any2013, el departament de Territo-ri Sostenibilitat de la Generalitatva requerir a l’empresa Puigfel queiniciés durant el 2014 la restau-ració de Can Fatjó dels Aurons ique diposités la fiança d’1,5 milionsd’euros obligats per llei, d’acordamb les dimensions del clot “defins a 60 metres de fondària, gai-rebé el triple dels metres autorit-zats en el Pla de restauració vigentde 1989”. El col·lectiu veïnal, però,remarca que “l’empresa Puigfel noha iniciat la restauració del clot,que ha demanat poder fer amb te-rres i runes, i no ha dipositat lafiança d’1,5 milions d’euros”.

Totes aquestes dades hanprovocat una alarma social a lazona, ja que Can Fatjó està situata tocar d’habitatges, escoles ihospitals.

Pamela MartínezCERDANYOLA

Clot de Cant Fatjó vist des de l’hotel Holiday Inn Express. Foto: Línia Vallès

Denuncien la

construcció d’un

abocador per acollir

bales de l’Ecoparc

Dos documents

certifiquen els

moviments de

terres del 2010

3 | Reportatge líniavallès.cat8 abril 2015

| 4Opiniólíniavallès.cat 8 abril 2015

publicitat 619 13 66 88

amb el suport de:

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Vallès no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: liniavalles@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

líniavallès.cat

Dipòsit legal: B 12316-2013

Difusió controlada

10.025 exemplars mensuals

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Sempre hi ha hagut una estra-nya tendència en certs ambientsindependentistes de criticar totallò que ERC faci o deixi de fer.És igual que sigui l’únic partitamb possibilitats reals que, ambmés o menys encerts, hagi sacse-jat el país per avançar cap a l’alli-berament nacional. O que, com acamàlics de la política catalana,hagin empès l’autonomisme capa la ruptura amb l’Estat. Al final,ERC acaba sent el boc expiatorifàcil de l’independentisme fàcil, isempre estarà en el punt de mira.

Fins i tot la mateixa militànciaa vegades ha estat la més irres-ponsable a l’hora de valorar quètenien entre mans. Els dards vani venen; per si és un partit ambmassa perfil de partit, o per si ésun partit que accepta massa inde-pendents. Per si és massa assem-bleari, o si n’és massa poc. Per si ésmassa d’esquerres, o fa el joc aConvergència.

ERC és l’esquerra singulard’arrel no marxista que la gauchedivine sucursalista mai ha pogutsuportar, i també l’adversari realdel bàndol històric que representael regionalisme de la Lliga. Peraixò a ningú li hauria d’estranyarque entre ERC i CiU hi hagi unabisme de tradició política que faque l’entesa sigui un calvari. Par-tint d’aquí, doncs, seria saludableque s’entengués que ERC no en-trarà mai en el joc de l’abraçada del’ós convergent ni en muntatgesunitaris sense un horitzó diàfan,sinó tot el contrari, hi anirà a com-petir precisament per fer un paísmillor i arrossegar Convergènciacap a la independència. Perquè ésnomés des de la competènciaquan surten les millors idees i elslíders més ben preparats.

4Competènciaper Eric Herrera

#Estrella

@Eugismo: Si Jérémy Mathieu sigue marcando goles tan importantes para elBarça, por mí se puede fumar hastalas distancias.

4Com a casa, enllocper Sergi Villena

Atesa l’esperada negativa delMadrid d’acollir la final de Copa,el Barça tindrà la satisfacció dejugar-la a casa.

Un cop es va confirmar laimpossibilitat de disputar elmatx al camp del Madrid, el FCBarcelona va mostrar la sevapreferència per jugar al CampNou, mentre que els bascos esdecantaven per San Mamés.Finalment, es van fer votacionsentre els membres de la Fede-ració Espanyola i va guanyarl’estadi barceloní. Sens dubte, ésel millor escenari possible. És elmateix estadi, el camp ambmés aforament, sense haver deviatjar, la gespa en el millor es-tat… Objectivament, tot sónavantatges. L’únic risc, que sem-pre hi és, respon al fet que sicaus derrotat sembla més greu.El Madrid ho sap prou bé, i en-

cara els cou la humiliant derrotaa la final de Copa contra el De-por l’any del centenari del clubmadrileny. Aquella final de l’a-ny 2002 ha passat a la històriacom la del “Centenariazo” peròno cal cridar el mal temps.

L’atenció mediàtica estaràcentrada en el tema dels xiuletsa l’himne espanyol. El record deles dues darreres finals dispu-tades entre Barça i Athletic ésmolt present, i sembla que esvulgui magnificar per a escalfarl’ambient previ. En l’horitzópodria haver-hi també la pos-sibilitat de sancionar al Barce-lona si no pren mesures dissu-assives. Per si de cas, el club haestat hàbil dient que aquest diael Barça únicament lloga l’esta-di i que és la FEF la que ha d’as-segurar-se que no hi hagi inci-dents importants.

La Vanguardia dóna coberturaservicial a Construïm en el seuobjectiu de convertir-se en par-tit polític amb voluntat de des-construir el procés sobiranistademocràtic i pacífic de Catalu-nya. El seu líder i principalideòleg és Josep Anton DuranLleida, malgrat que encara ésdirigent d’Unió Democràticade Catalunya. Escandalós.

El manifest fundacional“Som el que Construïm” porta14 signatures. Duran no hi fi-gura en un intent estèril de ferveure que ell és simple obser-vador d’una operació ben vis-ta per l’espanyolisme. Pot qua-lificar-se de cinisme el fet queDuran, que ho sap tot de Cons-truïm, doni la benvinguda almanifest de Construïm fent-seel sorprès. El dia en què es pu-blica aquest document, Du-ran escriu aquest tuït: “Perdefunció d’un familiar porto unmatí complex i no he llegit afons l’article “Som el que Cons-truïm” a La Vanguardia”. Tots’hi val, també una defunció.

Un dels signants és Fran-cesc Torralba, director de la cà-tedra Ethos d’ètica aplicada. Éslegítim preguntar a l’expert si ésètic que s’amagui expressa-ment el nom de Duran en elmanifest de Construïm quantothom sap que ell n’és el líderi l’ideòleg. És legítim preguntar-li si és ètic que el dirigent d’unpartit, en aquest cas Unió De-mocràtica, posi en marxa l’o-peratiu per crear un altre par-tit com Construïm. L’estratègiade Duran, encara que ell esfaci el desentès, inclou la pro-pera presentació d’un manifestamb un centenar d’adhesions.

És legítim preguntar-li si ésètic que es faci la comèdia queDuran no té res a veure ambConstruïm. Les tres preguntestenen una mateixa resposta.Construïm de Duran no és ex-emple d’ètica política.

Cal deixar clar un altre as-pecte. El manifest indica queun dels fonaments de Cons-truïm és “l’humanisme integralforjat en la cultura cristiana”.Això no és cap novetat. Elspartits catalans (dirigents, mi-litants, votants) beuen al llargde la seva història, amb encertsi errors, de la cultura cristianaque forma part de les arrels deCatalunya.

Duran segueix els passosque fa anys va seguir AntonCañellas quan es va separard’Unió Democràtica per par-ticipar en una mena de Cons-truïm que llavors fou UDCA(Unió Democràtica CentreAmpli). Cañellas i UDCA fra-cassaren. Ara l’objectiu deDuran amb Construïm és des-construir el sobiranisme ca-talà. Per això Duran fa im-mensament feliç a ultra es-panyolistes com José Bono. Eldia de presentació del mani-fest de Construir, Bono elo-giava en una entrevista ra-diofònica amb Mònica Terri-bas a ciutadans com Albert Ri-vera i Duran. Els tres (Bono,Duran, Rivera) comparteixenel mateix objectiu de des-construir el procés sobiranis-ta. Si els demòcrata cristiansi catalanistes Manuel Carras-co Formiguera i Miquel CollAlentorn, assassinat i perse-guit respectivament pel fran-quisme, aixequessin el cap!

per Oriol Domingo

4Deconstruir la sobirania

#Incendiari #Deute

@peremarticolom: Relacionar gihadismei sobiranisme demostra fins on és capaçd'arribar el ministre Fernández Díaz percriminalitzar el procés.

@aleixsarri: Tsipras visitant Rússia perveure en Putin només fa postureo. Sap perfectament que els russos no tenen 50.000 M a mà per "prestar" a Grècia.

5 | Envia’ns les teves cartes d’opinió a: opinio@comunicacio21.com líniavallès.cat8 abril 2015

@GrassonetBord: No sé si en Toni Cantópot estar dubtant ara entre tornar al teatreo seguir en política, però si acaba fitxant per C's no li caldrà triar.

@Apujolmas: El full de ruta d'UDC amb"consulta acordada" està en sintonia amb l'esperit de Pasqua: demana un miracle!

@encampanya: Gent d'ERC que es mor deganes de fer acudits sobre Toni Cantó peròque pensen en Puigcorbé i opten per plorar molt fort.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

El pavelló de la Fira de Cornellà s’om-plia a vessar per assistir a l’acte 27-09-2015: On tot comença, en què l’ANC feiapúblic, després de dos mesos de feina in-terna, les diferents propostes que per-metran que tota la maquinària de l’or-ganització es posi de nou en marxaamb un sol objectiu: que l’independen-tisme guanyi clarament les pròximeseleccions del 27 de setembre.

El passat 4 de març, el plenari del Se-cretariat Nacional de l’ANC va debatrei aprovar, amb un sol vot en contra, elFull de ruta 2015-2016 i la Ponènciamarc complementària. Des de l’endemàmateix, les assemblees territorials i ex-teriors de l’ANC disposen d’ambdós tex-tos per tal de poder debatre’ls i pre-sentar-hi esmenes, si ho creuen conve-nient. Els textos definitius els aprova-rà l’Assemblea General del pròxim 12d’abril.

La proposta de Full de ruta del Se-cretariat Nacional de l’ANC presenta dosgrans eixos de treball a curt termini i quepodríem resumir en: El primer, construirla unitat d’acció imprescindible entre lasocietat civil, les institucions i els par-tits polítics i, segon, orientar adequa-dament el treball per augmentar la in-cidència social de l’ANC, arribant a sec-tors socials escèptics amb la indepen-dència. En aquest sentit prenen especialimportància les accions inscrites en el Plad’Actuació 2015-2016.

L’ANC avisa els partits que podriaanar a les eleccions. Impulsaria una can-didatura de país si els partits no s’avin-guessin a pactar uns punts mínims d’u-nitat d’acció. L’ANC mou fitxa perquèles eleccions del 27 de setembre siguinun autèntic plebiscit per la indepen-dència de Catalunya. La ponència polí-tica aprovada pel secretariat i que hau-rà de ser validada en l’assemblea gene-ral del 12 d’abril, demana als partits quehi hagi unitat d’acció amb la societat ci-vil. I proposa un punt programàticcomú perquè després del 27-S comen-ci el procés cap a la independència. Unprocés que l’ANC preveu que serà de sismesos o d’un any i mig, depenent de sil’estat espanyol s’avé a negociar o no.

Per fer possible que les eleccions del27S esdevinguin plebiscitàries i que, coma conseqüència, siguin les eleccions de-

finitives que ens han de portar a laproclamació de la República catalana,des de l’Assemblea treballarem inten-sament en els tres eixos bàsics del nos-tre Pla d’actuació: Incidència social, in-cidència política i mobilització social.Respecte a l’eix d’incidència social, l’ob-jectiu principal continua sent el mateix:augmentar la majoria social favorable ala independència.

L’ANC vol insistir i remarcar sobreels perquès de la independència. Volemproclamar una nova República catala-na independent que comporti el com-promís de construir un país nou, un paísper a tothom. Volem la independènciaperquè disminueixin els actuals des-equilibris socials. Volem un estat de dret,democràtic i social i això vol dir que cal-drà millorar i ampliar tot allò que faci re-ferència als drets socials: salut, ense-nyament, habitatge, pensions, atur, ser-veis socials…

Per fer possible que les eleccions del27S esdevinguin plebiscitàries i que, coma conseqüència, siguin les eleccions de-finitives que ens han de portar a laproclamació de la República catalana in-dependent, des de l’Assemblea treba-llarem intensament en els tres eixos bà-sics del nostre Pla d’actuació: Incidèn-cia social, incidència política i mobilit-zació social.

Respecte a l’eix d’incidència social,l’objectiu principal continua sent el ma-teix: augmentar la majoria social favo-rable a la independència. Les accions d’a-quest eix buscaran incidir més directa-ment en els diferents àmbits a travésd’un missatge clar de futur, un missat-ge en què es facin ben palesos els valorsde l’ANC: llibertat, democràcia i justíciasocial.

L’ANC insisteix a remarcar elsperquès de la independència. Volem pro-clamar una nova República catalana in-dependent que comporti el compromísde construir un país nou, un país per atothom. Volem la independència perquèdisminueixin els actuals desequilibris so-cials. Volem un estat de dret, democrà-tic i social i això vol dir que caldrà mi-llorar i ampliar tot allò que faci referènciaals drets socials: salut, ensenyament, ha-bitatge, pensions, atur, serveis socials, imolts altres interessos bàsics del país.

4Al peu del canóper Sebastià Barrufet

Vagi per endavant que una tragèdia comla viscuda avui fa una setmana escassatreu qualsevol mena de transcendènciaa si trobem a faltar o no la nostra llen-gua en una placa en terres alpines. Elsque trobem a faltar, i ens manquen deveritat, són les víctimes, que sota capconcepte mereixien viure, i patir, una cir-cumstància tan brutalment sagnantcom injusta i innecessària. I el nostre re-cord ha de ser per elles i pels familiarsi amics que no deuen viure un momentespecialment tendre. Des d’aquí dosmots prou clars: reconeixement i com-prensió.

Deia Baudelaire que la gran virtut deldiable és fer-nos creure de la seva in-existència i l’Aloixa als aclamats Ger-mans Karamazov també ens recordavaque tot podia ser possible en un móndescregut i sense Déu. És clar, i evident,que hom pot no creure i ser un virtuós,de la mateixa manera que certes creen-ces, o formes de comprendre-les, podeninduir-te a comportaments immorals oassassins. No és per aquest article, niaquest articulista, discutir sobre lesraons que portaren al copilot de l’avió afer semblant bestiesa però quan parlemque vivim en una societat creixentmentdeshumanitzada, i desviada d’un conjuntde valors tradicionals i de moral relati-vista, hauríem d’adonar-nos que, sensevoler, ens acostem a la barbàrie i ens allu-nyem de la civilització.

Que la nostra llengua no es trobi enuna placa o en un monument a Françano hauria de sorprendre a ningú. Fran-ça té una llarga i extensa tradició de ne-gació de tot allò que s’allunya del patrójacobí i homogeneïtzador. O millor dit,hauria de sorprendre a tots els qui pre-diquen i es confessen seguidors de l’Es-panya plural i d’un encaix satisfactori deCatalunya a Espanya, i ja no diem a lapròpia França. Al món, o ets un Estat ono ets ningú. Als vuitanta, he escrit mol-tes vegades, una colla de catalanistes –i europeistes- ben intencionats i, tant omés ingenus, creieren que amb el pro-cés d’integració europeu el fet diferen-

cial català, no només seria respectat,sinó, fins i tot, incrementat al nivell com-petencial, jurídic i normatiu. La realitatfou molt més prosaica i decebedora, Ca-talunya va beneficiar-se de formar partde la UE en tant que regió espanyola,però no pas pel fet de ser catalans. El fa-mós, i inútil, Comitè de les Regions maiva arribar a ser la cambra política que an-helaven solvents catalanistes com Pujol,Maragall, i tants d’altres a dreta i es-querra de l’arc polític, i nacions com Ca-talunya eren equiparades a pobles de Lu-xemburg o a regions sense cap mena deconsciència nacional. Qui ho volia veu-re ja se n’adonava llavors però a casanostra una determinada i suposadaprudència, aconsellava fer la vista gros-sa i mantenir un pensament acrític so-bre les nostres relacions amb Europa iel mateix Estat espanyol.

Avui les coses han canviat molt i acasa nostra una part important de la ciu-tadania, en especial els menors de cin-quanta anys que no han viscut amb ri-gor el pes del franquisme, entenen quel’emancipació nacional, o sigui la inde-pendència, és l’únic instrument viable ieficaç per fer tirar el nostre país enda-vant i guanyar-nos el respecte i el reco-neixement exterior que ara, indiscuti-blement, no gaudim ni tenim. Si entreles víctimes de l’avió de German Wingshi hagués un ciutadà andorrà la nostrallengua faria part de la placa en qüestió.Ja sé que una placa amb un idioma o unaltre no serveix per consolar a les vícti-mes però il·lustra, aquest fet, la petite-sa de la nostra terra essent com som, aulls del món, una mera regió espanyo-la que encara no ha fet el pas endavantvers les seves aspiracions nacionals i, perquè no dir-ho, racionals. Que el català,per Andorra, sigui oficial a l’ONU, i nopas a la UE per Catalunya i el conjuntdels Països catalans, expressa que llunyde debilitar-se la globalització continuafent dels estats, petits o grans, l’instru-ment i actor únics en el marc de les re-lacions internacionals. Si volem, podrem,ara ja no valen dilacions.

4Ni rastre de català als Alpsper Marc Gafarot

| 6

líniavallès.cat 8 abril 2015

Cerdanyola

Nou pas endavant en la recercade fàrmacs per tractar el virusdel VIH. Un experiment realit-zat al Sincrotró Alba ha permèsdemostrar l’eficàcia d’una pro-teïna sintètica a l’hora d’inhibiraquest virus quan entra en con-tacte amb un infectat.

La investigació ha estat des-envolupada per científics de laUniversitat de Granada, de laUniversitat d'Almeria, de PXTherapeutics, de Sanofi Pasteuri INSERM, amb el finançamentdel projecte Euroneut-41 del VIIprograma Marc de la Unió Eu-ropea i el govern andalús.

Segons fonts del Sincrotró, elscientífics han dissenyat una ca-dena proteica simple que imita lasuperfície de NHR i s'uneix alspèptids sintètics de CHR. D'a-

questa manera, aquesta cadenaevita que el virus es plegui i infectila cèl·lula hoste, tal com haviendemostrat prèviament amb altrespseudovirus i virus aïllats.

En una segona fase, els in-vestigadors han fet créixer laproteïna en vidres per exposar-los davant els raigs X de granenergia generats en el SincrotróALBA. “Els raigs X els donavenl’oportunitat de visualitzar unes

molècules tan petites comaquestes. Necessitaven saberquina era l’estructura del fàrmaci com interactuava amb l’ADN iamb el Sincrotró ho podien fer”,ha explicat el responsable de lalínia Xaloc, Jordi Juanhuix.

Segons Juanhuix, aquesta pro-teïna és molt estable, precisa i téun gran potencial per al desenvo-lupament de fàrmacs, vacunes omicrobicides contra el VIH-1.

Demostren l’eficàcia d’una proteïna per inhibir el VIH. Foto: Generalitat

El Sincrotró fa un pas endavanten la lluita contra la sida

» Demostren l’eficàcia d’una proteïna sintètica a l’hora d’inhibir el virus del VIH quan entra en contacte amb l’infectat

Jordi Savall, entre els finalistesal premi Català de l’Any

CULTURA4Jordi Savall, veí deCerdanyola, és un dels deu fina-listes dels premis Català de l’Anyal costat de noms com els dels es-portistes Marc Márquez o MireiaBelmonte, els metges EduardGratacós i Joan Tubau, la teatralcompanyia Dagoll Dagom, elperiodista Jordi Évole o l’activistasolidària sor Lucía Caram.

Savall ocupa un lloc excep-cional en l’univers de la músi-ca actual i és una de les perso-nalitats més polivalents de laseva generació. Concertista,pedagog, estudiós i creador dediversos projectes musicals iculturals se situa, sens dubte,entre els actors principals de

l’actual revalorització de la mú-sica històrica.

Savall pot sumar així en lespròximes jornades un nou reco-neixement a la llarga llista de dis-tincions que ha rebut i que vandes del premi Leónie Sonning -considerat el Nobel de la músi-ca-, el Grammy o el Häendel altítol de Cavaller de la Legió d'-Honor de França, la Medallad'Or de la Generalitat o els Pre-mis Nacionals de Música de laGeneralitat i del Ministeri deCultura, guardó aquest últim alqual va renunciar en desacordamb la política del ministre Wert.

El nom del guanyador no sesabrà fins a la setmana vinent.

SEGURETAT4Cerdanyola és elmunicipi de la Regió Policial Me-tropolitana Nord on més vandisminuir els delictes l’any passat.Així doncs, durant el 2014, la co-missaria de Cerdanyola va regis-trar 3.018 fets delictius, un 10,15%menys que l’any 2013, quan se’nvan produir un total de 3.360.

El cap de la Regió, Joan Fi-gueras, remarca que “La valora-ció dels resultats és molt positi-va perquè els esforços princi-pals els hem centrat en la pre-

venció dels delictes al patrimonidels voltants dels domicilis, dadaque ara descendeix d'una mane-ra important”.

En el conjunt de la Regió Po-licial Metropolitana Nord de Bar-celona, que formen els dos valle-sos i el Maresme, es va experi-mentar un descens del 3,6% delsfets delinqüencials el 2014 res-pecte de l’any anterior, especial-ment en els furts amb violència iintimidació en domicilis, on la xi-fra baixa fins a un 32,8%. Els ro-

batoris violents amb intimidacióo no es van reduir un 13,73%, so-bretot en els domicilis (-32,82%)i en estirades (-25,09%).

Tot i aquests bons resultats,el conseller d’Interior, Ramon Es-padaler, remarca que la sevaprincipal preocupació ara sónels col·lectius vulnerables i in-sisteix que sobretot els preocupa“la violència contra les dones i elsfets contra la gent gran” i ho abor-daran “des de la prevenció i sentmés eficients”.

Economia | Cerdanyola tanca el 2014 amb un romanent de set milionsL’Ajuntament de Cerdanyola ha tancat el 2014 amb un romanent positiu de set milions d’euros.

Segons el regidor de Finances, Francisco Ortiz, “aquest romanent de diners permetrà que durant aquests anys es puguin fer, per primera vegada, inversions amb estalvi propi”, i recorda que Cerdanyola és el segon municipi de més de 50 mil habitants menys endeutat de Catalunya.

RedaccióCERDANYOLA

Un 10% menys de delictes

Presentació del balanç delinqüencial del 2014. Foto: Generalitat

7 | líniavallès.cat8 abril 2015Cerdanyola

Segueixen les crítiques de l’oposició al crematori

POLÈMICA4Els enfrontamentsentre l’oposició i el govern mu-nicipal pel futur crematori de laciutat no s’aturen.

El darrer Ple municipal vaaprovar una moció per establirels criteris tècnics que han deregir la concessió de llicènciaambiental del futur crematori.ERC va votar-hi en contra iCompromís per Cerdanyola(Cx) es va abstenir.

La portaveu d’ERC, HelenaSolà, critica la ubicació del cre-matori, ja que considera que“està molt a prop dels habitatges,d’un hotel i de diferents empre-ses del Parc Tecnològic”. A més,afirma que els filtres que had’instal·lar al crematori “són in-suficients” i desconfia “del con-trol que en farà l’Ajuntament”.

El portaveu de CxC, Pol Ri-bas, per la seva banda, afirma quela moció “és paper mullat per ei-xugar-se el cul” i remarca que elspartits que hi estan a favor s’es-tan equivocant.

El portaveu de CiU, Alfons Es-coda, en canvi, creu que els filtresque s’ha aconseguit que es posin“anul·len el risc del qual parlaERC” i destaca la importància delmonitoratge quan s’incineri.

L’alcaldessa, Carme Carmo-na assegura que “les condicionsque es requereixen per tenir la lli-cència de gestió del crematorigaranteixen un servei que no su-posarà cap perill de seguretatper a la ciutat, superant la le-gislació prevista a l’Estat i aEuropa i reduint els riscos a laseva mínima expressió”.

La Biblioteca Central de la ciutatja és una realitat. A finals de marçes va fer la inauguració de l’e-quipament amb diferents actes,entre els quals destaca la simbò-lica cadena ciutadana que va en-llaçar l’antiga biblioteca de Can’Altamira amb la nova seu de laplaça d’Enric Granados i a travésde la qual els cerdanyolencs es

van passar els darrers llibresque s’havien de traslladar del’antic equipament al nou.

La nova biblioteca, amb3.741 metres quadrats de su-perfície, resol gran part de lesmancances que tenia Ca n’Alta-mira, ja que disposa d’una salaaïllada per a infants de zero atres anys en la secció infantil imodernitza el concepte de bi-blioteca amb zones per a treballen grup o espais d’estudi noc-turn. El nou equipament tambécompta amb dues sales poliva-

lents amb capacitat per a 120 i180 persones, que segons l’al-caldessa, Carme Carmona, “ser-viran per donar resposta a la ne-cessitat d’espai dels actes que esporten a terme al centre de laciutat”. A més, una d’aquestessales té un accés independent dela biblioteca, cosa que permetque es pugui utilitzar fora del’horari de l’equipament.

El nou edifici municipal tam-bé inclou diferents elementsd’estalvi energètic per fer-lomés sostenible.

La Biblioteca Central de Cerdanyola ja ha obert les seves portes al públic. Foto: Línia Vallès

La Biblioteca Central deCerdanyola ja és una realitat

RedaccióCERDANYOLA

| 8

líniavallès.cat 8 abril 2015

Ripollet

Denuncien abocamentsincontrolats als Pinetons

» Ciutadans ha presentat una denúncia a l’Agencia Catalana de Residus» L’Ajuntament i l’ACR han obert dos expedients per investigar els fets

Vallès Net diu que l’Ecoparc-2ha ampliat la seva capacitat

MEDI AMBIENT4La PlataformaVallès Net alerta que l’Ecoparc-2ha ampliat la seva capacitat detractament des de la seva entra-da en funcionament en contra d’a-llò que va pactar amb l’Ajunta-ment de Ripollet.

Vallès Net basa la seva afirma-ció en les dades que es desprenende la documentació que ha pre-sentat l’Ecoparc-2 per renovar laseva llicència. Segons aquest in-forme, l’any 2010 es va crear unalínia de selecció d’envasos del con-tenidor groc, es va ampliar la ca-pacitat de la fracció resta en 20.000

tones anuals i es va crear, el 2012,una línia per preparar Combusti-bles Derivats de Residus per ser in-cinerats, a més d’ incrementar la ca-pacitat de la depuradora d’aigüesi les naus del compost.L’any 2001,l’Ajuntament, l’Ecoparc-2 i l’AMBvan determinar la reducció de lacapacitat de tractament de la plan-ta de residus fins a 240.000 tonesanuals. A hores d’ara, segons ex-plica Vallès Net, aquesta capacitatascendeix a 260.000 tones, peròl’Ajuntament assegura que “notenen res a veure amb el tracta-ment d’escombraries”.

L’Ajuntament demana més pisos socials a l’Impsol

HABITATGE4L’oferta de pisosde protecció oficial al municipiés insuficient. Així ho demos-tren les més de 160 sol·licitudsque ha rebut l’Impsol per acce-dir als 13 habitatges que ha po-sat al mercat.

Davant d’aquesta situació,l’alcalde, Juan Parralejo, ha adre-çat un escrit al director-gerent del’Impsol per tal de “tornar a in-sistir, una vegada més, en la ne-cessitat que l’empresa habilitimés habitatges de lloguer ambopció de compra en les promo-cions que tenen a Ripollet”. Se-gons fonts de l’Ajuntament, “el

govern local ja ha fet aquesta pe-tició en ocasions anteriors i, finsi tot, s’han pres acords al respecteen el Ple municipal”.

Ara, les 166 persones quehan presentat la sol·licitud peraccedir a aquests habitatges deprotecció oficial seran ordenadesalfabèticament i rebran un nú-mero que serà amb el qual par-ticiparan en el sorteig que per-metrà escollir els 13 afortunatsque podran accedir a un pis.

El procés obert a Ripollet ésel que més sol·licituds ha rebutde tots els que ha engegat l’Imp-sol aquest any.

La Societat Coral El Vallèstindrà nova escola de músicaCULTURA4A partir del mes desetembre, la societat Coral ElVallès tindrà una nova escola demúsica. El projecte, impulsatdesprés que l’anterior escolatanqués, i capitanejat pel pre-sident de la Societat Coral, Llu-ís Miró, i pels músics i educa-dors Jordi Giménez i Silvia Mi-guel, pretén oferir a Ripollet for-mació musical per a tots els

perfils: tant per a aquells quevulguin fer de la música la sevacarrera professional com perals que en vulguin aprendremés en l’àmbit de l’oci.

L’educació que oferiran ani-rà des de l’estimulació musicalper als nadons de 0-3 anys fins ala preparació de proves per a l’ac-cés als estudis superiors de mú-sica o la formació per a adults.

Urbanisme | Les obres del carrer Calvari finalitzaran aquest mesEl carrer Calvari estarà a punt a finals d’aquest mes. Les obres, que van començar el setembre

passat i havien d’acabar al gener, s’han endarrerit tres mesos. Segons la tinent d’alcalde d’Urbanisme, Rosa Martín, el retard ha estat a causa de “l’aparició de problemes amb la

canalització de l’aigua que, amb el carrer obert per les obres, s’havien de solucionar”.

Els veïns de l’Avinguda Cata-lunya alerten que s’estan abocantrestes de jardineria, productes deneteja i altres residus de mane-ra incontrolada als terrenys mu-nicipals que hi ha al costat del’Escola Els Pinetons.

En aquesta finca, on s’haviad’ubicar una residència, l’Ajun-tament permet que l’empresaLlinars Park dipositi les terresque treu del sector Martinet ambl’objectiu de reomplir el foratque s’havia fet per a la residència,però no residus industrials i al-tres materials.

L’Agrupació local de Ciuta-dans ha presentat una denúnciaa l’Agència Catalana de Residusperquè intervingui i es restituei-xi l’estat original de la finca. L’al-caldable de Ciutadans, JosepGabarra, remarca que “l’Ajunta-ment hauria de tenir més cura

d’aquests temes sobretot quan elsabocaments s’estan fent al costatd’habitatges, d’una escola i d’unambulatori”.

Fonts de l’Ajuntament asse-guren que des del moment en elqual van tenir coneixement de l’e-xistència d’aquests abocamentsil·legals, fa unes setmanes, vanobrir “un expedient per investi-gar els fets”.

L’Agencia Catalana de Resi-dus també ha confirmat a LíniaVallès que ha rebut la denúnciade Ciutadans i que “ja s’ha obertun expedient d’investigació”.L’expedient estarà obert durantdiverses setmanes i, una vegadas’hagi tancat i es tinguin els in-formes pertinents, l’Agència de-cidirà quines són les mesures queprenen al respecte.

RedaccióRIPOLLET

Terrenys on denuncien que s’estan abocant residus. Foto: Ciutadans

9 | Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88 líniavallès.cat8 abril 2015

| 10

líniavallès.cat 8 abril 2015

Barberà

El dret a l’habitatge a Barberà es-trà una mica més protegit. L’A-juntament ha aprovat el Regla-ment d’Organització i Funcio-nament (ROF) de la Taula Localpel Dret a l’Habitatge que li per-metrà engegar la seva maquinà-ria a partir de mitjans d’aquestmes. A més de recollir els objec-tius de treball de la Taula Local,el ROF expressa els seus òrgansde funcionament (presidència,vicepresidència i plenari), la sevacomposició, elecció i durada delsseus membres, així com el fun-cionament dels mateixos.

La tinenta d’Alcaldia d’Habi-tatge, Cristina Conde, asseguraque “la Taula Local pel Dret al’Habitatge serà un instrument departicipació local i es crea per lanecessitat de trobar un espai on

poder reflexionar sobre les polí-tiques d’exclusió residencial isocial al nostre municipi, ambagents i moviments socials de laciutat”. “La Plataforma d’Afectatsper la Hipoteca de Barberà ha es-tat motor, juntament amb elconsistori, i una part fonamentalper a la seva creació”, afegeix.

Des de l’Ajuntament recor-den que durant els últims anyss’han creat diverses eines perdesenvolupar tot un seguit de po-lítiques per protegir l’habitatgeaixí com diverses actuacions decaràcter urgent per evitar i trac-tar ràpidament situacions d’ex-clusió residencial i social.

La Taula pel Dret a l’Habitatge es posarà en marxa aquest mes. Foto: Arxiu

La Taula pel Dret a l’Habitatge es posarà en marxa aquest mes

» L’Ajuntament ha aprovat el Reglament d’Organització i Funcionament que permetrà engegar la maquinària de l’òrgan

El 26% dels vehicles de SantOleguer no respecten la llei

SEGURETAT4Més de 9.000 dels30.000 vehicles que van passara finals de febrer per la via SantOleguer van superar el límit develocitat permès. En aquest ca-rrer només es pot circular a 30quilòmetres per hora i l’Ajunta-ment va posar un panell infor-matiu de control de velocitat aaquesta zona, però sembla quealguns conductors no n’han fetgaire cas.

El panell, que anteriormenthavia estat en altres punts de laciutat, va ser instal·lat durant 11dies (del 17 al 27 de febrer) al ba-rri de La Romànica per informarels conductors de la velocitat a laqual circulen amb els seus vehi-cles, així com per recollir les da-

des del trànsit i comptabilitzar elnombre dels vehicles que circu-la diàriament per aquest carrer.

Segons les dades recollidesper aquest aparell, menys de lameitat (47%) no ha superat els25 quilòmetres per hora.

El panell, que actualment estroba instal·lat a l’avinguda Ver-ge de Montserrat, compleix unadoble funció: d’una banda, in-formar els conductors de quinavelocitat circulen, la qual cosa téun efecte dissuasiu. I per un al-tre, es recullen dades per dis-senyar projectes de mobilitatsostenible a la ciutat. En aquestsmoments, aquests panells sónmerament informatius i no com-porten denúncia per la infracció.

TEATRE4El musical La Bella ila Bèstia, que es va portar a ter-me fa unes setmanes al TeatreMunicipal Cooperativa, ha re-captat 2.000 euros que l’Ajun-tament distribuirà entre lesentitats que treballen amb per-sones que estan patint dificul-tats econòmiques.

El muntatge, interpretat pelsjoves de la companyia de dansabarberenca More Dance (MD),va comptar amb la col·laboracióespecial de diversos paradistes

del Mercat Onze de Setembre dela ciutat. En total van ser 35 ac-tors i actrius que van pujar a l’es-cenari per interpretar algunsdels personatges d’aquest tradi-cional conte de fades.

El projecte del teatre solida-ri va sorgir amb la celebraciódels primers actes del 10è ani-versari del mercat al mes degener que han comptat amb undinar popular i diversos espec-tacles, entre els quals es troba-va el musical interpretat per la

companyia de l’Escola de BallMore Dance. La gran acollida il’èxit que va assolir, així com lesganes dels paradistes de realit-zar una recollida de fons per aju-dar les famílies barberenquesmés necessitades, van fer que lesdues entitats unissin forces perportar l’espectacle al Teatre Mu-nicipal Cooperativa de la ciutat,aquest cop amb la col·laboracióespecial dels paradistes. Unaparticipació que tothom va aco-llir amb gran il·lusió.

Laboral | Més de 200 alumnes de secundària, al COB OrientaMés de 200 alumnes de 3r i 4r d’ESO de l’Institut La Romànica i Can Planas es van

apropar a la Fundació Barberà Promoció per participar en les jornades Coneixement d’Ocupacions de Barberà (COB Orienta) i tenir un primer contacte amb diferents oficis.

Aquestes jornades han servit als estudiants per saber quins interessos professionals tenen.

RedaccióBARBERÀ

2.000 euros per als necessitats

11 | Barberà – Eleccions municipals 2015 líniavallès.cat8 abril 2015

De l'1 al 10, com valora la gestiódel govern municipal durantaquesta legislatura? Crec que l’exigència, el compromís iel treball dut a terme pel governmunicipal ha estat molt gran. Els ob-jectius més importants s’han acon-seguit de forma prou sòlida. Malgrataixò, sempre ens cal aprendre i mi-llorar per ser més útils, per tant la va-loració estaria al voltant del 9.

Si el maig torna a ser alcaldessa,quina serà la primera decisió queprendrà?El primer que plantejaré és treballarper compartir els eixos i programesfonamentals per a la nostra ciutatamb la resta de forces polítiques.Caldrà assolir renovades formes departicipació i decisió, en l’àmbit po-lític i ciutadà, i el primer pas ha de serla voluntat de fer-ho possible.

Quines són les principals mesu-res que cal emprendre per millo-rar el municipi?Continuar mantenint i incremen-tant, si és necessari, tots els progra-mes i accions orientats des deBenestar Social, Habitatge, Educaciói Ocupació. Garantir l’accés i la igu-altat d’oportunitats per a tothom,tenint cura de qui més ho necessita,així com potenciar i consolidar el tei-xit productiu de la nostra ciutat ipossibilitar els àmbits de participa-ció ciutadans.

Estaria disposada a pactar ambalguna altra formació per mante-nir-se en el govern municipal?Si la coincidència de valors i priori-tats és la necessària i suficient, sí.Sempre ha estat així i crec que haestat positiu per al conjunt de la ciu-tat en anteriors ocasions.

La veu dels candidats a Barberà» El govern municipal valora positivament l’actual legislatura i creu que ha fet una política responsable

» L’oposició aposta per rebaixar els sous dels càrrecs electes i augmentar la participació ciutadana

Ana del Frago (PSC)

“Caldrà assolir renovades formesde participació

i decisió”

De l'1 al 10, com valora la gestiódel govern municipal durantaquesta legislatura? Un 9. Vàrem entrar al govern enplena crisi econòmica, en momentsdifícils, quan calia donar estabilitatper fer una política responsable,capaç de tirar endavant la nostraciutat. Hem complert la majoriadels objectius que ens havíem pro-posat. Podem dir que hem gestio-nat molt bé els recursos. Hemtingut un control absolut de la des-pesa.

Si el maig és alcaldessa, quina seràla primera decisió que prendrà?Formar un govern estable perpoder dur a terme una política deciutat on progrés econòmic i justí-cia social vagin de la mà. Fer un go-vern de proximitat, ja que la nostraprioritat han estat i continuen sentles persones.

Quines són les principals mesu-res que cal emprendre per millo-rar el municipi?Continuar gestionant els recursosde manera austera, eficient i trans-parent, prioritzar els col·lectius mésvulnerables, mantenir i millorar elsserveis i equipaments i afavorir l’o-cupació fent polítiques de reacti-vació econòmica.

Estaria disposada a pactar ambalguna altra formació per mante-nir-se en el govern municipal?Actualment, formar un governsense pactar sembla molt poc pro-bable. Sí, nosaltres estem disposatsa pactar amb altres formacions po-lítiques, sempre i quan estiguemd’acord amb el programa a seguir.En aquests moments és importantsumar: construir per anar avançant.

Teresa Colomer (CiU)

“Formar un governsense pactar

sembla molt poc probable”

De l'1 al 10, com valora la gestiódel govern municipal durantaquesta legislatura? Suspendria la seva gestió, ja queconsidero que actualment els sousi assignacions a partits polítics sóndesmesurats. A més, també crecque la transparència dels comptesmunicipals i els serveis a la ciuta-dania són molt millorables.

Si el maig és alcaldessa, quinaserà la primera decisió queprendrà?La primera mesura que prendríemseria rebaixar els sous i assigna-cions a partits polítics, cosa que su-posaria un estalvi de 240.000 eurosanuals. També encarregaríem unaauditoria externa i independentdels comptes municipals, persaber en quin punt es troben.

Quines són les principals mesu-res que cal emprendre per millo-rar el municipi?D’acord amb el programa de laPlataforma Ciutadana per Barberàs’han definit 21 compromisos in-eludibles per a nosaltres, al llarg dela pròxima legislatura. Entenemque aquestes propostes suposa-ran una millora qualitativa en elsserveis a la ciutadania de Barberàdel Vallès.

Estaria disposada a pactar ambalguna altra formació per entraral govern municipal?El requisit indispensable per aportar a terme qualsevol pacteamb altres forces polítiques és ac-ceptar els 21 compromisos queper a nosaltres són innegociablesa més de tenir el vistiplau tant del’executiva del partit com de l’as-semblea general.

Sílvia Fuster (PCPB)

“Rebaixar els sousals partits políticssuposaria un estalvide 240.000 euros”

De l'1 al 10, com valora la gestiódel govern municipal durantaquesta legislatura? La meva valoració és la que, de bensegur, faran molts dels meus veïnsel pròxim mes de maig: un suspès.Potser un 4. L’oposició s’ha adaptatmillor i de forma més ràpida als can-vis que el govern municipal.

Si el maig és alcalde, quina seràla primera decisió que prendrà?Democratitzar la política municipalafavorint la participació ciutadana:aprovarem el Reglament de Parti-cipació Ciutadana i modificarem elPortal municipal de la transparèn-cia per fer realitat aquest dret.

Quines són les principals mesu-res que cal emprendre per millo-rar el municipi?Davant la ineficàcia proposem ges-tió intel·ligent, un model sostenibledels escassos recursos municipalsper atendre les necessitats reals deBarberà, i resoldre els problemesde cada barri: augmentarem elsserveis de neteja, cedirem a preusmolt assequibles les places públi-ques d'aparcament, augmentaremles ajudes socials per a les famíliessense recursos i recuperarem elsserveis d'urgències i ambulància 24hores, entre altres.

Estaria disposat a pactar amb al-guna altra formació per entrar algovern municipal?Crec que és possible aglutinar es-forços al voltant de projectes estra-tègics, més enllà de les sigles departit. Nosaltres cridem a la cons-trucció de nous consensos i estemoberts a les aportacions de tots. Lanostra línia vermella és el respecteal model constitucional.

Jaime Fernández (PP)

L’oposició s’haadaptat més ràpid i millor als canvisque el govern”

De l'1 al 10, com valora la ges-tió del govern municipal du-rant aquesta legislatura? Un 5, perquè estem convençutsque hi ha moltes coses que s’hande millorar.

Si el maig és alcalde, quina seràla primera decisió que prendrà?El primer que farem serà rebaixarels sous del govern, començantpel de l’alcalde. Actualment lesassignacions dels polítics munici-pals són massa altes, cosa que noes pot permetre en uns momentsen els quals hi ha massa gent queho està passant molt malament acausa de la crisi.

Quines són les principals me-sures que cal emprendre permillorar el municipi?Nosaltres apostem perquè hihagi més transparència per avan-çar en la quotidianitat democrà-tica; més benestar social perajudar qui ho necessita ara; de-fensar un model de ciutat basaten la cultura; invertir en ensenya-ment perquè, sens dubte, és lamillor inversió de futur quepodem fer, i prioritzar les oportu-nitats de treball.

Estaria disposat a pactar ambalguna altra formació per en-trar al govern municipal?En el cas que fos necessari, nosal-tres pactaríem amb qui accepti elnostre programa electoral. Noestem tancats a pactar ambningú, però per fer govern calparlar de molts temes en profun-ditat. Ens hi juguem molt els prò-xims quatre anys com per noestudiar ben bé l’escenari que tin-drem el dia 25 de maig.

Pere Pubill (ERC)

“Per fer govern cal parlar de molts

temes en profunditat ”

Comarca| 12

líniavallès.cat 8 abril 2015

Requerir mà d’obra especialit-zada, oferir perspectives de con-tinuïtat i desenvolupament pro-fessional, salaris més alts que lamitjana dels sectors productiusi un volum de contractes fixos su-perior, fa de l’impuls a la indús-tria una estratègia per generarocupació de qualitat. D’aquestamanera, mitjançant el projecteOcupació a la Indústria Local, laDiputació busca afavorir la com-petitivitat de les indústries arre-lades als territoris que tenen ca-pacitat d’ajudar a pal·liar l’atur.

El projecte de la Diputacióbusca la col·laboració amb elsmunicipis, i té l’objectiu de tirarendavant projectes d’ampli abasta les comarques de la demarca-ció. Per això, les propostes delsterritoris s’adreçaran a municipisamb una massa de població mí-nima de 30.000 habitants i ésprobable que els governs localshagin de treballar plegats per pre-sentar els projectes de millora del’ocupabilitat i la inserció laboralde persones a l’atur, amb especialatenció a les majors de 45 anys,les menors de 34 i les aturades dellarga durada.

L’activitat productiva indus-trial de la demarcació és diversai, en molts casos, els sectors s’i-dentifiquen amb un territori en

concret. D’aquí que, com a tretestratègic de la convocatòria,dotada amb dos milions d’euros,els projectes focalitzaran els es-forços en sectors que formenpart d’un sistema productiu local,és a dir, en activitats localitzadesen un entorn en concret on em-preses del mateix sector, perproximitat i característiques co-munes, poden cooperar, generareconomies d’escala, disposard’alta flexibilitat productiva i demà d’obra relativament abun-dant i especialitzada.

A més, la Diputació vol cen-trar els projectes en els sistemesproductius locals, un criteri, as-segura, que pot ajudar a aug-mentar la contractació. Un altreelement important és la forma-ció que rebran les persones in-closes als projectes, que podrà seraplicada a diferents empresesdel mateix sector estratègic. Enaquest sentit, les empreses queformin part de la iniciativa hau-ran participat en la planificaciód’aquesta formació, que combi-narà teoria i pràctica.

De fet, per fer augmentar l’o-cupació caldrà fer un diagnòsticde les necessitats de mà d’obraespecialitzada que tenen les em-preses dels sectors industrials es-collits en cada territori, per acon-seguir els perfils escaients. Així,Ocupació a la Indústria Local,preveu posar la formació a l’abastd’unes 800 persones i assolirunes 500 insercions laborals.

RedaccióCERDANYOLA

ENTREVISTA4Mireia Solsona,vicepresidenta primera de la Di-putació de Barcelona, sintetitza lalínia de treball prioritària de l’Àreade Desenvolupament EconòmicLocal, de la qual és responsable,amb la idea de “lluitar contra l’atur”.Segons Solsona, l’estratègia delsgoverns locals per encarar-s’hiamb èxit passa per “conèixer lesnecessitats de les empreses, aju-dar-les a créixer i formar les per-sones sense lloc de feina per cobrirels perfils que requereix el teixitproductiu”. El projecte Ocupació ala Indústria Local té l’objectiu derespondre a la fórmula.

La Unió Europea apunta que laindústria es troba al cor del noumodel de creixement de l’euro-

zona. ¿Com hi contribueix elnou projecte d’impuls a la in-dústria local de les comarquesbarcelonines?Europa ens demana que tornemla mirada a la indústria i un pro-jecte com “Ocupació a la IndústriaLocal” és exactament el que fa:apostar per enfortir els sistemesproductius locals, és a dir, els clús-ters industrials forts de la demar-cació amb capacitat de créixer. I,també, amb capacitat de generarllocs de treball estables i qualificats.

Per concretar, quina és la in-dústria capaç de generar ocu-pació al nostre entorn? La diversitat és característica delsnostres territoris, de manera queels projectes de millora de l’ocu-

pabilitat poden tocar des de l’ac-tivitat vitivinícola al Penedès i eltèxtil a l’Anoia a la indústria de l’au-tomoció i el metall del Baix Llo-bregat, passant per la indústria

agroalimentària al Berguedà iOsona i un llarg etcètera. El po-tencial de la indústria manufac-turera a la demarcació de Barce-lona és realment alt.

Un dels eixos centrals del pro-jecte és la col·laboració publico-privada. ¿La crisi ha obligat la Di-putació a treballar amb aques-ta fórmula? Fa més de vint anys que els ajun-taments dissenyen polítiques depromoció econòmica i ocupació.Per fer-ho cal conèixer els agentsvinculats al teixit empresarial del te-rritori. No podem reduir l’estratè-gia a la urgència de la conjuntura.Ara bé, a ningú se li escapa que lacrisi força que la concertació siguimés efectiva. Per això, a l’Àrea deDesenvolupament Econòmic hemposat en marxa diversos progra-mes al costat de PIMEC i CECOT.

Quina part del projecte d’impulsa la indústria local depèn del tre-

ball amb l’empresariat dels te-rritoris?Els governs locals hauran d’en-tendre’s amb les empreses dels di-ferents sectors per detectar quinsperfils professionals busquen ino troben, analitzar els llocs de tre-ball amb futur i formar les perso-nes a l’atur d’acord amb el diag-nòstic. La iniciativa busca implicarels agents dels sectors productiuslocals en les diverses fases delprojecte i que els ens locals lide-rin la construcció d’espais de co-operació. La voluntat va més en-llà de l’èxit del projecte. Busquemestablir bases per a la col·labora-ció publico-privada com a estra-tègia per al desenvolupamentdels territoris a mitjà i llarg termi-ni. És una inversió de futur.

“Europa ens demana que tornem la mirada a la indústria”Mireia Solsona, vicepresidenta primera de la Diputació de Barcelona

Comunicació | La Diputació, a les xarxes socialsPer tal de saber més sobre els diferents projectes i iniciatives que posa en marxa la Diputació de Barcelona, l’ens supramunicipal ofereix informació al seu perfil

de Facebook (facebook.com/DiputaciodeBarcelona) o al compte de Twitter @economieslocals, de la seva Àrea de Desenvolupament Econòmic Local.

La indústria arrelada als territoris,oportunitat per a l’ocupació de qualitat

“El potencial de

la indústria

manufacturera a la

demarcació és alt”

Cava a Sant Sadurní d’Anoia (a dalt). Foto: Josep Cano

La indústria automobilística és una de les més importants al territori (a baix). Foto: iStock.com

13 |

Comerçlíniavallès.cat 8 abril 2015

La trentena de botiguers que vanparticipar en la darrera ediciódel Ripostock s’han mostratmolt satisfets amb la nova ubi-cació de la fira.

En aquesta ocasió, la firad’estocs i promocions que or-ganitza la Unió de Botiguers deRipollet (UBR) amb la col·labo-ració de la Regidoria de Co-merç, Indústria i Turisme, s’haubicat a la rambla de Sant Jor-di i ha comptat amb la instal·la-ció de carpes que, segons lapresidenta de la UBR, CarmeGrau, “han donat un nou aire ala fira”. “La nova ubicació haanat molt bé”, assegura.

Tot i aquestes valoracionspositives, els comerciants han la-mentat que “el volum de lesvendes no ha estat tan bo coms’esperava en un principi”.

Durant aquesta edició delRipostock, els assistents vanpoder trobar tot tipus de pro-ductes com roba d’adults i in-fantil, electrodomèstics, llibres,estètica i serveis educatius, en-tre altres.

A banda de la variada oferta

comercial, la UBR va comptaramb la col·laboració de La Ca-reta Teatre, que va fer tallers depapiroflèxia i maquillatge. Amés, també es van instal·lar llitselàstics per als més petits i es vanfer una sèrie d’activitats pa-ral·leles que van ser un èxit.

Bona acollida a la nova ubicació del Ripostock. Foto: Àngel Esteve

Els botiguers de Ripollet,satisfets amb el darrer Ripostock

» Els comerciants, però, lamenten que “el volum de vendes no va ser tan bo com s’esperava en un principi”

Els encants dels aturats passena ser setmanals i itinerants

RIPOLLET4A partir d’ara elsencants dels aturats, que orga-nitza l’Associació d’Aturats deCerdanyola i Ripollet, canviende periodicitat i d’ubicació. L’en-titat ha arribat a un acord ambl'Ajuntament, pel qual els en-cants dels aturats passen a sersetmanals, en lloc de quinzenals,i s’instal·laran, de forma alterna,a tres ubicacions del municipi.

Així, a banda de la plaça dePere Quart, també es realitzen ales pistes de l’ESBAR, a la ram-bla de Sant Esteve, i al parc delriu Ripoll, davant l’Ajuntament.

Els encants dels aturats és unmercat de segona mà i artesaniaon es pot col·laborar comprantarticles a les parades instal·ladeso aportant tot tipus d’articlesque no s’utilitzin per ser ve-nuts. Segons afirmen els orga-nitzadors, “l’objectiu d’aquestmercat és crear vincles, fer pin-ya i que les famílies que no tenenfeina puguin aconseguir algunsingressos”. Els encants dels atu-rats es porta a terme de 10 delmatí a 20 hores i, normalment,compta amb diversos tallers i ac-tivitats paral·leles.

14 comerços participen en el Retail Tour de Bilbao

BARBERÀ4Un total de 14 co-merços barberencs han partici-pat en la sessió formativa que vaorganitzar la regidoria de Co-merç i Mercats de l’Ajuntamentde Barberà a la ciutat de Bilbaoper als comerços i empreses deserveis del municipi.

L’objectiu d’aquesta inicia-tiva és fomentar i incentivarl’aprenentatge de les diferentstècniques de presentació delsproductes, així com conèixerels hàbits i els plans d’acció delcomerç de proximitat d’altresciutats d’Espanya.

Així doncs, durant un únicdia, els representants dels co-merços de la ciutat que van as-sistir a la sessió van tenir unaperspectiva actual del comerç deproximitat de Bilbao, realitzantvisites guiades per diversos mer-cats, així com coneixent in situels elements innovadors i lestendències actuals del comerçassociat amb el qual compta laciutat basca.

El Retail Tour també vacomptar amb l’assistència delsguanyadors del concurs d’Apa-radors de Nadal 2014.

Els marxants de Cerdanyolaredueixen un 30% les taxes

CERDANYOLA4L’Associació deMarxants de Cerdanyola ha re-but el reconeixement de l’Asso-ciació de Paradistes de Santa Co-loma per aconseguir una baixa-da del 30% de les taxes als mer-cats sedentaris.

Aquest reconeixement s’em-marca en la cinquena ediciódels premis I love mercadilloque organitza l’Associació deParadistes de Santa Coloma.

Tant l’alcaldessa com el regi-dor han felicitat l’associació delsmercats sedentaris de Cerdan-yola per la seva tasca i els para-distes de Santa Coloma per “unainiciativa que dinamitza el sector”.

El lliurament del reconeixe-ment s’ha fet al despatx de l’al-caldessa de Cerdanyola, CarmeCarmona, amb presència delregidor de DesenvolupamentEconòmic, Francisco Ortiz.

Barberà | Els Veïns i Botiguers del Casc Antic faran una paella popular L’Associació de Veïns i Botiguers del Casc Antic de Barberà es consolida com a eix vertebrador per

promoure solucions eficaces a les problemàtiques suscitades al barri i fomentar les activitats culturalsi educatives que millorin el desenvolupament i la qualitat de vida de la ciutat. Per celebrar-ho,

organitzen una paella popular i activitats infantils el pròxim 19 d’abril a la plaça de la Unitat.

RedaccióRIPOLLET

Esports| 14

líniavallès.cat 8 abril 2015

Un gol de Raul Barriendos a lesacaballes del partit va donar 3punts al Cerdanyola Futbol Cluben el partit que va enfrontar elsverd-i-blancs i l’AE Prat (1-0), undels equips de la zona alta de laTercera Divisió. Amb la victòria,els vallesans trenquen una ratxade dues derrotes consecutives i jaes troben cinc punts per sobre deles posicions de descens.

La primera part va ser forçaigualada, amb un intercanvi decops per part dels dos equips,però sense encert de cara a por-teria. Els dos equips van enviarmoltes pilotes a l’àrea per dalt,però la manca de punteria en al-gunes ocasions, i les bones in-tervencions dels porters en d’al-tres, van mantenir la igualtat almarcador fins cinc minuts abans

del final del matx, quan un cór-ner des de la banda dreta de l’a-tac del Cerdanyola va ser rema-tat de cap per Raul Barriendos.

Gairebé sense temps per gau-dir de la victòria, els de Toni Ca-rrillo afronten avui mateix unpartit contra el Terrassa, i tindran

un calendari molt exigent fins afinals de temporada. Els verd-i-blancs hauran de visitar el campde la Pobla de Mafumet o l’Eu-ropa, segon i tercer respectiva-ment, i rebre a casa equips coml’Ascó, l’actual líder, o el Rubí, elcinquè classificat.

Els verd-i-blancs van trencar una ratxa de dues derrotes consecutives. Foto: CFC

Tres punts vitals per al Cerdanyola Futbol Club

» Un gol de Barriendos dóna el triomf i omple de moral els vallesans» Els de Toni Carrillo tenen un calendari molt complicat fins al maig

La Milla Urbana de Ripolletarriba a la vintena edició

RIPOLLET4El pròxim dissabte 9de maig, Ripollet serà l’escenarid’una nova Milla Urbana. El Ri-pollet Unió Atlètica, juntamentamb el Patronat Municipal d’Es-ports, s’encarregarà de l’orga-nització de la prova atlètica, queenguany arriba a la seva vintenaedició.

A partir de dos quarts de setde la tarda, les 14 categories quecompetiran a la prova -des depre-benjamins fins a sèniors,

tant en categoria masculina comfemenina-, disputaran les 3 dis-tàncies (400 metres, 800 metresi la milla, 1’6 quilòmetres) del cir-cuit, que se situarà a la Rambla deSant Jordi, en el tram comprèsentre els carrers del Padrón i deRizal. Els tres millors de cada ca-tegoria rebran una medalla itambé se sortejarà un pernil.

La inscripció és gratuïta i espot fer al web del Patronat d’Es-ports o del Ripollet UA.

El Barberà segueix en ratxa i el Cerdanyola punxa

VALLÈS OCCIDENTAL4La jor-nada 25 de la Copa Catalunyamasculina de bàsquet va deixardiferents sensacions als dosequips vallesans.

El Baricentro Barberà se-gueix amb la seva gran ratxa devictòries, i no perd des del 17 degener, quan va caure a la pistadel CB Granollers. Els barbe-rencs es van imposar per dospunts a la pista del One Ceset(62-64), el cinquè classificat.El pròxim diumenge 12, el Bar-berà rep el CB Castellar a CanSerra. Un triomf vallesà com-

binat amb la derrota del Nets-port Masnou els faria aconseguirla primera posició.

Per la seva banda, el TaninoCerdanyola va patir una con-tundent derrota a la pista del CBVic (109-74). Els homes d’A-gustí Forné no van ser rival perals vigatans, i encadenen tres de-rrotes consecutives que els dei-xen en catorzena posició, nomésun punt per sobre dels dos da-rrers classificats, el CE Onyar i elCN Sabadell. Dissabte 13, elscerdanyolencs rebran a casa elPlatges de Mataró.ºx

Medalla d’or per a NaiaraBarranco, del CPA CerdanyolaCERDANYOLA4Durant el capde setmana del 28 i 29 de març,Lliçà de Vall va ser l’escenari deles proves de preselecció per alCampionat de Barcelona juvenilde patinatge artístic en la moda-litat lliure. En aquesta fase hi vanparticipar sis patinadores delCPA Cerdanyola.

Dissabte 28 va ser el torn pera la categoria B, en la qual Naia-ra Barranco va aconseguir la me-dalla d’or i la classificació per al

Campionat de Barcelona, que secelebrarà el 2 i 3 de maig a SantAndreu. Per la seva banda, SaraNogueira i Miriam Carmona,també del CPAC, es van classifi-car per a la Copa Barcelona.

Diumenge 29 va ser el dia dela categoria A. Anna Ruiz va ob-tenir una onzena posició que tam-bé li serveix per disputar el Cam-pionat de Barcelona, mentre queDiana Bran i Judith Serrano par-ticiparan en la Copa Barcelona.

Ripollet | El Club Ciclista Ripollet organitza sortides en BTTPer tal de promoure la pràctica esportiva, el Club Ciclista Ripollet ha preparat sis sortides en

BTT per a la temporada 2015 pensades per a dones. La primera d’elles es realitzarà el pròximdiumenge 12 d’abril. Ciclistes experts del club acompanyaran les participants de les rutes, que

seran d’uns 20 a 30 quilòmetres cadascuna. Serà obligatori l’ús de casc per a tothom.

Pau ArriagaCERDANYOLA

15 | Agenda líniavallès.cat8 abril 2015

agenda@comunicacio21.com

AGENDA MENSUAL

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

366.600 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Badalona ·

Baix Maresme · l’HospitaletBaix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes CortsBadalona

SetmanalVallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

150.25015.02515.02515.02515.02515.025

36.0009.000

Total 366.600

14 mensuals5 quinzenals1 setmanal

180.350150.25036.000

publicitat@comunicacio21.com

DIVENDRES 24 D’ABRIL21:00 CERDANYOLA Terra Baixa.Obra de tea-

tre de Lluís Homar, on l’actor assumeix totsels papers sol a l’escenari: tant el del Mane-lic que baixa de la terra alta al fangar de lespassions humanes, com el de la Marta o el Se-bastià. / Teatre Ateneu.

FINS AL 10 D’ABRIL10:00 CERDANYOLA. Art en trànsit. L’exposició

se centra en la idea que vivim en un món can-viant i en trànsit continu, on les conviccionsd’ahir són les incerteses d’avui, i on les veri-tats del passat han perdut solidesa. / MAC.

FINS AL 31 D’ABRIL17:00 BARBERÀ Què puc estudiar després de

l’ESO?. Es tracta d’un recull de les principals ofer-tes formatives al Vallès Occidental, un cop aca-bada o no l’ESO. A més a més, s’amplia el PIJFil directe. / Espai Jove La Roma.

DIJOUS 16 D’ABRIL19:00 RIPOLLET. Curs de pastisseria creativa. En

aquest curs els assistents aprendran les tèc-niques més modernes per fer pastissos es-pectaculars. Es treballarà amb fondant, but-tercream i sucres i colorants de tot tipus. Preu:31,80 euros (quatre sessions). / Centre Cul-tural.

DIMARTS 21 D’ABRIL18:00 BARBERÀ. Taller de roses de Sant Jordi.

En aquest taller s’ensenyarà als assistents acrear roses de Sant Jordi originals i amb ma-terials que tenim tots a casa. També s’en-senyaran diferents tècniques per a aquestesflors tan populars per Sant Jordi. / Espai JoveLa Roma.

DIVENDRES 10 D’ABRIL18:00 BARBERÀ L’hora del conte. S’explicarà la

història de La vaca i la Llunaque parla de comla Lluna va baixar del cel per tastar la llet devaca. A càrrec de Sandra Rossi. / Sala Salva-dor Allende.

DIUMENGE 12 D’ABRIL11:00 CERDANYOLA Jugateca ambiental. Espai

lúdic i educatiu on es pot gaudir de diversesactivitats: jocs, tallers ambientals o itinerarisguiats pel Parc del Turonet. / Parc del Turonet.

DIVENDRES 10 D’ABRIL21:00 CERDANYOLA XII Nit de l’Esport. Gala on

es premiaran els millors esportistes i entitatsesportives de l’any de Cerdanyola. Preu: 25euros per als adults i 15 euros per als infants./ Hotel Campus.

CULTURA INFANTIL ESPORTSTALLERSEXPOSICIONS

RIPOLLET. Espectacle musical per atota la família amb tocs de clown, te-atre d’objectes i poesia visual amb can-çons 100% barbudes. A càrrec de2princeses Barbudes. Adreçat a infantsa partir de tres anys. Preu: 5 euros. /Tetare Auditori Mercat Vell.

Enciclopèdia baixeta de la nit

Dg. 12 d’abril a les 18:00

AGENDA MENSUAL

RIPOLLET. L’exposició mostra l’obrapictòrica de l’artista Daniel Sarciat i elspoemes de Sílvia Zabala, que desgra-nen en versos la convivència, l’amor i lallibertat en un estil directe i sincer. Lesobres de Sarciat són les emocions, sen-timents, records amargs i melancòlicsi la conciliació./ Centre Cultural.

Poemes pintats de Silvia Zabala i Daniel SarciatAvui 8 d’abril a les 10:00

RIPOLLET. Documental que fa un re-trat humà i artístic de la música fetadona. El guió i la direcció són a càrrecd’Eulàlia Domènech, besnéta de Con-xita Badia, que serà present a l’acte i queha dut a terme una extensa recerca pertrobar filmacions de la seva besàvia./Teatre de l’Ateneu.

Conxita Badia no existeixDv. 10 d’abril a les 21:00

RIPOLLET. La inscripció dóna dret a fullde ruta, informació sobre el recorregut,samarreta commemorativa, avitua-llament i record acreditatiu per als queacabin la caminada. Preu: entre 10 i 18euros. / Parc del riu Ripoll.

28a caminada Ripollet-MontserratDg. 12 d’abril a les 5:00

| 16 líniavallès.cat 8 abril 2015 Pròxima edició: 5 de maig