ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES I D’ACCÉS A LA COMUNICACIÓ PER...

ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES I D’ACCÉS A LA COMUNICACIÓ PER ALUMNAT AMB

DISCAPACITAT AUTDITIVA

Cati Balaguer Manjón

Logopeda ASPAS Mallorca

• Heterogeneïtat

• Com sentim?

• Discapacitat oculta

• Implicacions més enllà del llenguatge.

ABANS DE COMENÇAR…

GENERALITATS

HETEROGENEÏTAT

•NO HI HA RES A LA SORDESA en si mateixa que impedeixidesenvolupar un pensament abstracte de màxima complexitat.

•El menor amb discapacitat auditiva conserva totalment lesseves potencialitats intel·lectives.

•ÉS CAPAÇ I INTEL·LIGENT, tot i que ser capaç i tenir lapotencialitat no són suficients. EL NIN SORD NECESSITA...

PODEM AFIRMAR…

Antonio Villalba Pérez (2010) “Implicaciones de la sordera: repercusiones en el desarrollo lingüístico, cognitivo, afectivo y social” Manual básico de formación

especializada sobre discapacidad auditiva

EXPERIÈNCIAEXPERIÈNCIA

ENTORN ESTIMULADOR

ENTORN ESTIMULADOR

UN SISTEMA SIMBÒLIC

DE QUALITAT

UN SISTEMA SIMBÒLIC

DE QUALITAT

INFORMACIÓ CONCRETA

INFORMACIÓ CONCRETA

EL NIN SORD NECESSITA…

PersonalitatDificultats

d’aprenentatge

Adaptació de l’entorn escolar

Marc Monfort(2010), “Consideraciones metodológicas según etapas educativas y áreas curriculares” Manual básico de formación especializada sobre discapacidad

auditiva

ÈXIT

Necessitats

educatives

INCLUSIÓ

PRINCIPAL ESTRATÈGIA…

INFORMACIÓ

• Conèixer els recursos disponibles:

Entitats, ASPAS - (programa UVAI) , FIAPAS.

Pàgines d'interès, aspasleehablacomunica, aspasformayemplea,oirpensarhablar.

• Coordinació entre tots els professionals. SEGUIMENT.

• Deixar constància de les estratègies i recursos emprats.

“Ponte en su lugar”

- Funciona per imitació.

- Li molesten els renous forts.

- No entén el missatge del professor,

possiblement per la distància.

- No pot fer lectura labial.

- Perd l’atenció.

- No li arriba a temps a agafar les tasques.

1

SIÉs possible millorar el dia de na Paula?

ESTRATÈGIES D’ACCÉS A LA INFORMACIÓ


SITUACIÓ DE L’ALUMNE DINS L’AULA

Col.loca dins l’aula a l’alumne amb discapacitat auditiva de forma estratègica:

•Per afavorir la lectura labial i accedir a informació visual.

•Mantenir la mínima distància entre l’emissor-receptor. Distància críticaauditiva.

Pautes per afavorir la lectura labiofacial:


• Articula de forma clara i senzilla.

• Modera la velocitat de la teva parla.

• Evita tapar la boca amb la mà, boli...

• Controla l’entrada de llum.

RECORDA, només és possible fer lectura labial

d’allò que coneixem i la LL requereix

d’entrenament.

La distància crítica auditivaGuia PHONAK. Sistemas de frecuencia modulada en el aula.

ESTRATÈGIES D’ACCÉSA LA INFORMACIÓ

• Distància a la qual els sons són audibles i inteligibles.

• Els nins amb DA redueixen la distància crítica auditiva.

• Està directament relacionada amb el renou ambiental.

• A 1m de distància i en silenci, trobam les condicions perfectes per percebretots els sons de la parla.

• A més distància, podem tenir la comprensió compromesa, ja que el nin amb

DA pot confondre sons o, fins i tot, no sentir-los.

SENYALS D’ALERTA

FRASES COM:


Sent el que vol, que t’ho dic jo.

L’altre dia li parlava d’allà, d’allà!!!!!! I em va sentir.

Jo crec que no vol escolat-me.

No diries que és sord. És important, quan les deim, analitzar bé

les situacions on es produeixen. Sense un

bon anàlisi no podrem aplicar una bona

estratègia.

Sostre:

Fer servir material conglomerat de encenalls de fusta.

Parets:

El vidre és un mal aliat de la reverberació. Una possible solució pot ser posar cortines.

Posar suros a les parets o penjar feines dels alumnes.

Evitar parets paral.leles llises.


CONDICIONS ACÚSTIQUES DE L’AULA

Terra:

Àrees amb moqueta, estores, goma…


CONDICIONS ACÚSTIQUES DE L’AULA

Mobiliari:

El contraxapat i potes de metall no són els materials més

recomenats. Podem posar pilotes o gomes a les potes

per evitar renous.

Els llibres i els quaderns també són ambsorbents de

renou.

Ubicació (aula de l’alumne amb DA):

Evitar aules amb contacte al pati. Si no és possible,

allunyar-lo de finestres i portes.

CULTURA DEL SILENCI

COM DIRIGIR-SE A UNA PERSONA AMB DISCAPACITAT AUDITIVA:

• CRIDA LA SEVA ATENCIÓ AMB UN PETIT COP ABANS DE COMENÇAR A PARLAR. Espera

que et miri abans d’iniciar la conversa.

• PARLA-LI DE FRONT. Millor si ets poses a la seva alçada.

• PARLA AMB NATURALITAT. Vocalitza sense dramatitzacions, ni massa ràpid, ni massa lent.

• PARLA AMB TRANQUILITAT. Torna a repetir el que has dit si no t’ha entès.


SENSIBILITZACIÓ AL GRUP D’IGUALSINFANTIL, PRIMER CICLE DE PRIMÀRIA


DETECCIÓ

Juga amb les emocionsper les dificultatsd’empetitzar dels méspetits.

DIAGNÒSTIC

PRÒTESIS

SENSIBILITZACIÓ AL GRUP D’IGUALSSEGON CICLE DE PRIMÀRIA, PRIMER CICLE DE SECUNDÀRIA

ESTRATÈGIES D’ACCÉS A LA COMUNICACIÓ

SENSIBILITZACIÓ AL GRUP D’IGUALSSECUNDÀRIA

ESTRATÈGIES D’ACCÉS A LA COMUNICACIÓ

Dinàmica, m’ho dius tu?

Grup 4t ESO, IES Josep Maria Tomás.

Estratègies

Implicacions

DEMANA-LI A ELL/A

ÚS DE SISTEMES DE FREQÜÈNCIA MODULADA DINS L’AULA

Quan els audiòfons i els implants coclears no són suficients per accedir a la informació

dins l’aula perquè les condicions acústiques no són favorables.


Foto de la web d’OTICON

ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES D’ACCÉS ALS CONTINGUTS

Estudi: La comprensión gramatical en la lectura de niños con y sin implante coclear

Separata, Revista FIAPAS nº157 - 2016.

ABANS DE COMENÇAR…

IMPLANTATS PRIMERENCS

Abans dels 24 mesos

IMPLANTATS TARDANS

Amb més de 24 mesos

Comprensiógramatical

Llenguatge escrit

CONCLUSIONSEstudi: La comprensión gramatical en la lectura de niños con y sin implante coclear

CONCLUSIONSEstudi: La comprensión gramatical en la lectura de niños con y sin implante coclear

• L’edat d’implantació no és que una variable aïllada. Ens dóna més informació més enllà del moment

de col·locació de la pròtesis.

• L’edat d’implantació pot explicar diferències a la comprensió lectora entre nins amb DA.

• La implantació primerenca proporciona un efecte positiu al desenvolupament del llenguatge i

concretament a la comprensió gramatical.

• A situacions amb altes demandes de processament temporal els nins amb IC primerenc també

presenten dificultats.

• IC primerenc fan ús d’indicadors sintàctics per accedir a la comprensió lectora, però els tardans fan ús

d’indicadors semàntics.

RECOMANACIONS: Treballar la morfologia, especialment la morfologia flexiva verbal. (ALs)

ESTRATÈGIES D’ACCÉS ALS CONTINGUTS

FACILITA LA COMPRENSIÓ DE CONTINGUTS…(verbals-escrits)

• Si a un text escrit l'acompanyam d’un esquema amb les idees més importants i el vocabulari nou, la

seva comprensió serà més senzilla.

• Abans de l’explicació oral, oferir guions o resums que l'ajudin a reprendre el fil, si es perd.

• Anota les paraules noves i / o tècniques a la pissarra, aviseu que una paraula és nova o difícil.

• Si un tema és molt ampli divideix-lo en parts.

• Inclou glossaris com a material complementari.

FACILITA LA COMPRENSIÓ DE CONTINGUTS…

• No facis servir frases massa llargues. Fes oracions més simples, utilitzant conjuncions d'ús freqüent. En

cas necessari, fer servir criteris de “lectura fàcil”.

• Utilitza NEGRETA per ressaltar paraules clau.

• Fes servir imatges per relacionar conceptes nous.

• Recursos audiovisuals, representacions vivencials, experiències… quan ho fan, ho aprenen.

• No facis servir massa sinònims que puguin arribar a confondre.

• Si fas servir pronoms que facin referència a paraules ja escrites, assegura’t que el seu antecedent

queda clar.


EXEMPLE:

Nina de 1r d’ESO amb bona competència lingüística. És el primer trimestre i el professor s’adona que la nina es perd molt. Decidim fer un material de guia, ambel vocabulari més destacat, per poder seguir l’explicació.

Tema: “La prehistòria”

FLEXIBILITAT TEMPORAL. Possibilitat de donar més temps…

•A l’hora d’esperar una resposta verbal, o a l’hora d’intervenir a classe.

•A l’entrega de treballs.

•A la prova d’avaluació.

•Dóna-li més temps per repassar.


ASSEGURA’T QUE HO HA ENTÈS.

• Constata que t'ha entès. No et conformis amb que et diguique si.

• Si notes que no t'ha entès, torna a repetir la mateixainformació però d'una altra manera.

• Valorar el possible ús de la llengua de major domini.


ADAPTACIONS D’ACCÉS ALS EXÀMENS.ADAPTACIONS NO SIGNIFICATIVES.

ENS HEM D’ASSEGURAR QUE LI HA ARRIBAT TOTA LA INFORMACIÓ EN RELACIÓ A LA PROVA: Temari, feines associades, dia, hora…

• Company tutor.

•Anota la tasca a la pissarra.

•Revisa la seva agenda.

•Dóna-li per escrit.

•Fer servir plataformes com gmail on ell/a, de forma autònoma, pugui accedir a la informació sempre

que vulgui.



•Evita que copiï els enunciats. El ritme és generalment més lent.

•Diversifica el tipus de preguntes: V/F, si/no, completa, relaciona…

•Les preguntes “explica…”, per les seves dificultats morfosintàctiques, li costaran més. Les podem ferservir, però valorarem la seva expresió escrita en funció de la competència que presenti l’alumne.

•Pacta els errors ortogràfics (competència). Dóna més importència als continguts.

•Divideix les preguntes llargues.

•Seqüència per grau de complexitat.



•Proporciona més temps per a la realització de la prova.

•Facilita el possible ús d’un glossari amb el vocabulari més tècnic.

•Recomana material complementari, si és necessari.

•Avalua treballs grupals i cooperatius. Evita que els grups siguin nombrosos per no complicar la comunicació.


• Dóna-li ànims, transmet seguretat. Necessiten sentir una cosa més vegades

per incorporar-la.

• Els oients controlen auditivament l'ambient, girar-se cap als seus companys

no és distracció, sinó necessitat.

• No són més ”vagos”, es fatiguen més. Mantenir la seva atenció et costarà.


NO T’OBLIDIS…

ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES I D’ACCÉS A LA COMUNICACIÓ PER...

Documents

Transcript of ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES I D’ACCÉS A LA COMUNICACIÓ PER...