Primeres avantguardes

1905-1945

Realitzat per Elena García Marín

Realitzat per Elena García Marín

Característiques• L’art no ha d’imitar la realitat (la fotografia i el cinema ja ho fan).

• Busquen noves formes d’interacció obra-espectador.

• L’art ha de provocar i confrontar.

• Llibertat compositiva.

• Llibertat creativa.

• L’art busca l’originalitat i independència.

Fauvisme

1904 – 1908

http://www.nga.gov/feature/artnation/fauve/beasts_1.shtmNational Gallery of Art, Whasington D.C.

Història de l'art, llibre de text 2n batxillerat, editoial Castellonou

París 1905, Henri Matisse André Derain Maurice Vlaminck Albert Marquet

exposen al III Salon d’Automme de París, la violència cromàtica de lesseves obres provocà un públic que les calificà de primitives

brutals violentes

Louis Vauxcelles, crític d’art, al veure les obres en una sala on alcentre hi havia una escultura clàssica exclamà: Donatello parmi les fauves!!,expressió que donà nom a aquest nou grup de pintors.

“la cage aux fauves”

Henri Matisse, Open Window, Collioure, 1905, National Gallery of Art, Washington.

“Quan pinto verd no és herba, quan pinto blau, no és el cel.”

Henri Matisse

Els colors complementaris són els oposats: vermell/verd, blau/taronja, viloeta/groc.

Al juxtaposar un color amb el seu complementari, el color semblarà més brillant i intens.

Per resaltar la llum feien servir els colors primaris: vermell, blau i groc.

Colors complementaris Colors primaris

Fauvisme

• Estil pictòric, primera avantguarda del segle XX.

• És de curta durada: neix a París el 1905 i el seu declivi es situa el 1908.

• No va constituir una escola pròpiament dita, amb manifest, programa i teories.

• Es tractava d’un grup de pintors que tenien en comú l’exaltació del color pur.

Henri Matisse

era el líder d’aquest moviment, del que també en formaven part

André DérainMaurice VlaminckAlbert MarquetRaoul DufyKees van Donguen

Caracterísitiques del fauvisme

• Exaltació dels colors purs (colors sense barrejar)

• Recuperació de la línia, amb traços gruixuts i nítids

• Independència del color respecte l’objecte

• Desaparició de la llum de la composició, i per tant de la profunditat (pla únic, sense ombres)

• No intenta descriure la natura

• Llibertat expressiva de l’artista

André Derain, Mountains at Collioure, 1905, National Gallery of Art, Washington, John Hay Whitney Collection 1982.76.4

Maurice de Vlaminck, Tugboat on the Seine, Chatou, 1906, National Gallery of Art, Washington, Collection of Mr. and Mrs. John Hay Whitney

Georges Braque, The Port of La Ciotat, 1907, National Gallery of Art, Washington, Collection of Mr. and Mrs. John Hay Whitney 1998.74.6

L’obra de Georges Braque evolucionarà cap a l’abstracció i el cubisme analític

Auguste Renoir, Oarsmen at Chatou, 1879, National Gallery of Art, Washington,

Gift of Sam A. Lewisohn 1951.5.2

André Derain, Charing Cross Bridge, London, 1906, National Gallery of Art, Washington

André Derain, View of the Thames,1906, National Gallery of Art, Washington

Claude Monet, Waterloo Bridge, Gray Day, 1903,

National Gallery of Art, Washington,

Albert Marquet, Posters at Trouville, 1906, National Gallery of Art, Washington

Henri Matisse (1869-1954)

• Va ser pintor, escultor, gravador i escriptor.

• Es va formar a l’École des Beaux Arts de París.

• Malgrat la seva formació, s’oposà al realisme i a l’impressionisme.

• Rebé influències de Georges Seurat, Paul Gauguin i Vincent van Gogh.

G. Seurat, Seascape at Port-en-Bessin, Normandy, 1888, National Gallery of Art,

Washington

“La tria de colors no es déu a cap teoria,es basa en l’observació, el sentiment, en lanaturalesa de cada experiència”

Henri Matisse

Paul Gauguin, Parau na te Varua ino (Words of the Devil), 1892, National Gallery of Art, Washington

“No copieu la natura massa literalment”

Paul Gauguin

Vincent van Gogh, The Olive Orchard, 1889, National Gallery of Art, Washington, Chester Dale Collection 1963.10.152

“…una tècnica més lliure i espontània, i unes harmonies més intenses i espontànies”

Van Gogh

• Acabarà deixant el fauvisme

• Al final de la seva carrera farà obres de paper: tallarà el color (retallava siluetes i formes i les enganxava en un fons)

Autorretrat, 1906

Henri Matisse. Dinner Table. 1897. Oil on canvas. Private collection.

Henri Matisse. Madame Matisse, "The Green Line“. 1905. Oil on canvas. Statens Museum for Kunst, Copenhagen, Denmark.

Dona amb barret, 1905

Henri Matisse. Le bonheur de vivre. 1905-1906. Oil on canvas. Barnes Foundation, Lincoln University, Merion, PA, USA.

Henri Matisse. Harmony in Red. 1908. Oil on canvas. The Hermitage, St. Petersburg.

Henri Matisse. The Dance. 1910. Oil on canvas. The Hermitage, St. Petersburg, Russia.

Henri Matisse, Pianist and Checker Players, 1924, National Gallery of Art, Washington

Odalisca amb magnòlies, 1923

Henri Matisse, Beasts of the Sea, 1950, paper collage on canvas, National Gallery of Art, Washington

Henri Matisse (1869-1954)Madame Matisse, “La ratlla verda“1905Oli sobre tela.Statens Museum for Kunst, Copenhagen, Dinamarca.

40,5 cm x 32,5 cm.

Fauvisme

Anàlisi formal

Elements plàstics

•Utilitza colors brillants i purs independentment de l’objecte tractat.•Aspira a la serenitat, que aconsegueix simplificant les formes. •Línies violentes.•Ratlla verda que crea una simetria i una ombra artificial.•Llibertat total en l’ús del color i menys protagonisme de la llum.•Profunditat sense prespectiva .•Pinzellada ampla i pastosa.

Anàlisi formal

Composició

•Ratlla verda que crea una simetria i una ombra artificial.•Forts constrastos de color•Part esquerre: tons verds, no contrasten amb la ratlla verda, s’allunya de l’espectador.•Part dreta: colors càlids, fan que s’acosti.•Crea certa perspectiva, però si la ratlla verda desapareixès aquesta perspectiva també desapareixeria.•Resultat hieràtic

Interpretació

•Retrat de Mdme Matisse on el color és el veritable protagonista de l’obra .

•Reflecteix amb colors el sentiment que li desvela la contemplació de la seva dona.

•Funció:

1. Mostrar l’art de l’autor al públic

2. Suposa la declaració dels principis pictòrics del fauvisme.

Models i influències

Simbolisme i el concepte de la no–imitació (G. Moreau )

Postimpressionisme i pinzellada pastosa de Vicent van Gogh i Gauguin.

Influeix als seus companys fauvistes i és un referent en la història de l’art.

http://www.slideshare.net/mcarmearanda/matisse-la-ratlla-verda