Núm. 6

3r trimestre 2011

editorial Ja s’ha acabat el curs 2010-2011! Finalment, els alumnes de 4t d’ESO també hem arribat a

l’últim número de la revista d’aquest curs. Ha estat un número que ens ha costat molt de

fer perquè durant aquest últim trimestre hem estat molt enfeinats, especialment amb la

preparació de l’obra de teatre de final de curs i amb els exàmens finals. De totes maneres,

hem intentat que això no influís massa en el contingut de la revista.

De cara al curs vinent, esperem que els alumnes de 4t d’ESO de l’any que ve es vulguin fer

càrrec de La Ratlla Groga amb la mateixa il·lusió que nosaltres i els encoratgem a involu-

crar-se en la redacció dels números següents.

Com sempre continuarem escoltant les vostres propostes i suggeriments a laratllagro-

ga@gmail.com

Desitgem que gaudiu de la lectura d’aquest tercer número i esperem que passeu unes molt

bones vacances!

El consell de redacció

Redacció: Janona Bagué, Helena Fabré, Marta Hinarejos, Lucia Tenorio i Manuel Gómez

Maquetació: Ricard Vilar

Col·laboradors: Marc Gómez, María Pérez, Xavier Montoriol

editorial l’indret secret Tot pujant pel carrer Ramelleres del barri del Raval de Barcelona, al costat de la plaça Vi-

cenç Martorell, hi trobem un racó que amaga una història molt curiosa i poc coneguda

de la ciutat. A la façana de la seu administrativa de Ciutat Vella, podem observar-hi un

torn de fusta en mal estat i amb restes de ciment a dins.

Aquest torn és un torn singular, ja que és l'antic torn d'orfes on s'hi deixaven els nens

abandonats, que eren recollits des de dins de l'edifici fent girar el torn. A la part superior

d’aquest, a la banda esquerra, hi ha la tapa i l'ull d'una caixa d'almoines on es recollien les

donacions de la gent. Els nens orfes estaven hostatjats a dins de l'edifici, a l'antiga casa de

la Misericòrdia, construïda l'any 1583.

Sorprenentment, el torn va funcionar fins a l'any 1931; de la majoria de criatures abando-

nades a la casa de la Misericòrdia només se’n sabia la data en què havien ingressat a l'asil.

entrevista entrevista

Per a l’entrevista d’aquest número hem con-

vidat en Toni Comín, exalumne de l’escola,

professor d’ESADE i exdiputat del Parlament

de Catalunya. Vam tenir una conversa amb

ell molt llarga i interessant, i us en presen-

tem un petit resum.

Com et vas sentir quan vas deixar l'escola?

Em semblava un horror això de marxar del Santa

Anna perquè jo era molt feliç aquí i ho vaig enyorar

molt. En el moment en què vaig sortir d'aquí, un

lloc acollidor i perfecte, me'n vaig anar a fer COU al

Jaume Bofill, on érem quaranta persones per classe.

Vaig notar molt de canvi ja que a tercer de BUP al

Santa Anna només érem disset alumnes. Hi havia

passat catorze anys i tenia molt bona relació perso-

nal amb els professors, hi havia molta confiança.

Quan vaig marxar vaig enyorar molt l'escola.

Què feies fora de l'horari escolar?

Des dels set anys tocava el piano a l'escola de músi-

ca de Barcelona i hi dedicava moltes hores. Però en

començar el COU, em va ser molt difícil combinar-

ho tot ja que havia de practicar el piano sis hores

diàries. Si hagués volgut dedicar-me a la música

professionalment, hauria d'haver deixat tota la res-

ta, la qual cosa incloïa deixar el Santa Anna. Tot i

això vaig continuar estudiant i tocant el piano. Fins i

tot em van convèncer perquè no em matriculés a la

universitat per dedicar-me completament a la músi-

ca. Vaig fer la selectivitat, on vaig treure molt bona

nota, però no em vaig matricular a la universitat. Al

cap de quinze dies que els meus companys comen-

cessin el curs i jo em quedés a casa tancat practi-

cant el piano, vaig adonar-me que em venia verti-

gen. A l'octubre immediatament em vaig matricular

a l'Autònoma.

Què vas estudiar?

Volia fer filosofia, que a més era compatible amb el

piano. Durant dos anys, vaig fer piano i filosofia fins

que a l'escola de música em van dir que triés quina

de les dues branques volia continuar fent. Amb tot

el dolor del meu cor, vaig deixar el piano perquè a

més amés, me n'hauria hagut d'anar a fora per conti-

nuar els estudis de música

Què et va aportar el piano?

El piano em va donar la capacitat d'esforç i disciplina

que després cal a la vida.

En deixar el piano, vaig poder matricular-me a cièn-

cies polítiques i vaig combinar la carrera de filosofia

i la de ciències polítiques i les vaig acabar les dues.

Què et va fer decantar cap a aquestes dues

carreres?

La política em venia de naixement. Sempre havia

sabut des de ben petit que faria filosofia i ciències

polítiques. Malgrat tot, de petit m'agradaven totes

les assignatures, sobretot m'encantaven les matemà-

tiques... però jo vaig triar lletres. L'escola m'ha mar-

cat moltíssim, tant a la meva vida com en els estudis

que he acabat fent.

entrevista

Creus que vas prendre la decisió correcta a

l’hora de triar la carrera?

A mi personalment em va costar moltíssim triar i

vaig estar molts anys pensant que potser havia estat

un error el que havia decidit, encara ara ho penso.

No podia assumir la realitat que és la llibertat de

triar. Triar és agafar un camí i, per tant, renunciar a

molts altres camins que mai sabràs si haurien estat

millors. Triar als divuit anys és tot un aprenentatge.

Ara, veient-ho amb perspectiva, crec que triar les

carreres que vaig escollir em va servir per tenir pro-

fessors molt bons i savis (sobretot a filosofia) i com

que la facultat de ciències polítiques era nova, vaig

estar-ne molt content, tot i que ara crec que podria

haver estat millor.

De les feines en què has treballat quines t'han

agradat més?

Jo he estat durant molts anys treballant de profes-

sor d’economia a ESADE i a l'escola Sagrat Cor i ara

he estat uns quants anys al Parlament.

Em costa molt contestar aquesta pregunta, dir si

m’agrada més estar al Parlament o fer de professor.

M’agrada molt estar al Parlament perquè, per una

part, em dóna el poder de prendre decisions, però

també té molts aspectes negatius, un dels quals és

que sempre hi haurà gent que pensarà que no estàs

fent bé la teva feia; també hi ha les baralles dins dels

partits... Fer de professor a la Universitat, en canvi,

no crec que tingui aspectes negatius, però tot i això

la part de la política m'atrau més. Per tant la meva

resposta és que m'agraden les dues feines de mane-

ra bastant igualada.

Has tornat a tocar el piano alguna vegada?

Aprofito tots els moments lliures que tinc per dedi-

car-m'hi, encara que m'agradaria poder tocar-lo tant

com voldria. Però almenys espero no oblidar-me'n

mai i poder-lo disfrutar, encara que sigui poc, però

intensament.

Moltes gràcies per haver vingut!

Gràcies a vosaltres. Tenim temps de fer un tour per

l’escola?

recomanació recomanació

El diumenge 19 de juliol es va anunciar una trista notícia per a tots els fans de Bruce Springsteen & The E

Street Band: el saxofonista de la banda, Clarence Clemons, havia mort després de passar dies en estat

greu degut a un vessament cerebral. Clarenece Clemons era probablement un dels saxofonistes més cèle-

bres que hagi tingut mai una banda de rock. Era l’ànima de la E Street Band i amb el seu so inconfusible,

era una de les senyes d’identitat de la banda de Springsteen. Per aquesta raó, i com a modest homenatge,

hem decidit fer la ressenya d’un disc de Bruce Springsteen & The E Street Band, en aquest cas Born to Run.

Born to Run és una disc que va ser publicat l’any 1975. Molta gent el considera el millor disc de Bruce

Springsteen. Això es pot discutir, però el que està clar és que Born to Run és el disc que va fer saltar a la

fama a Bruce Springsteen i el va convertir en un icona del rock’n’roll. Bruce Springsteen va dir que Born to

Run era una mena de disc conceptual ja que totes les cançons explicaven una història que podria succeir

en una mateixa nit d’estiu americana. Per tant, es tracta d’un disc amb un aire nocturn sense que això el

converteixi en un disc assossegat, a l’inrevés. El piano de Roy Bittan sona com mai i Clarence Clemons hi

interpreta molts dels seus solos de saxo més cèlebres.

recomanació

Aquí en teniu algunes cançons:

http://www.youtube.com/watch?v=gXETNl3ue8k

http://www.youtube.com/watch?v=-PTJHhUeAfc

recipe BROWNIE RECIPE

Brownie:

115 grams of butter

130 grams of white sugar

2 eggs

1 teaspoon vanilla extract

70 grams of unsweetened cocoa powder

70 grams of cup all-purpose flour

A pinch of salt

1/4 teaspoon baking powder

1 teaspoon vanilla extract

Frosting:

3 tablespoons butter, softened

3 tablespoons unsweetened cocoa powder

1 tablespoon honey

200 grams of confectioners’ sugar

1 teaspoon of vanilla extract

Preheat the oven to 175 degrees C. With some butter, grease a square pan, then flour it lightly. In a large

saucepan, melt the 115 grams of butter. Remove from heat, and pour in the sugar, the eggs, and one tea-

spoon of vanilla. Beat in the 70 grams of cocoa, the 70 grams of flour, salt, and baking powder. After-

wards, spread the batter into the prepared pan.

Bake the mixture in the oven for 25 to 30 minutes. Do not overcook.

To make the frosting: mix the 3 tablespoons of butter, the 3 tablespoons of cocoa, 1 tablespoon honey, 1

teaspoon vanilla, and one cup confectioners' sugar. While the brownies are still warm, spread the frosting

on them.

Enjoy!

recepta

recepta COCA DE SANT JOAN

Categoria: postres

Dificultat: mitjana

Temps d'elaboració: entre 30 minuts i 1 hora

Ingredients:

200 ml de llet

350 g de farina

50 g de mantega

30 g de llevat

pell d'una llimona i pell de mitja taronja

1 ou

150 g de fruita confitada

50 g de pinyons

2 cullerades soperes de sucre

1 culleradeta de sucre amb vainilla

½ culleradeta de sal

1 gota d'anís dolç

Preparació:

Primer escalfem la llet al microones fins que sigui tèbia.

Agafem un bol gros i hi aboquem 50 g de farina i els 30 g de llevat. Hi afegim la llet, la sal i el sucre avaini-

llat i ho barregem amb un batedor vigilant no fer grumolls. Un cop feta la crema, la deixem reposar a

temperatura ambient durant 30 minuts perquè faci esponja.

A continuació, batem els ous i els incorporem a l'esponja mentre amassem lentament. Sense parar

d'amassar, incorporem els 300 g restants de farina.

Deixem reposar la massa 5 minuts a tempretaura ambient i tot seguit hi incorporarem la mantega sense

parar d'amassar. Un cop amassada la pasta, al damunt hi tirarem una mica d'oli i l'embolicarem amb paper

de film i la deixarem a la nevera unes 4 hores. Perquè la massa no s'adhereixi, abocarem oli a la superfície

del paper.

Després d'estar a la nevera el temps indicat, estendrem la massa amb un corró i la decorarem amb fruites

confitades, sucre, pinyons i unes gotetes d'anís pel damunt. Deixarem reposar la coca un parell d'hores

perquè fermenti.

Finalment, posarem la coca al damunt d'una superfície antiadherent i la introduïrem al forn amb una safata,

al voltant d'uns 200 graus, durant 20 minuts.

Bon profit!

concurs Com ja sabeu, el concurs d'aquest tercer número consistia en fer un dibuix d'alguna cosa

de l'escola. Primer, volíem agrair-vos a tots que hageu participat en el concurs; n'hi havia

molts de molt bons i ens ha estat molt difícil triar un sol dibuix guanyador. És per això que

a la portada de la revista hi podeu veure sis dibuixos, corresponents als sis finalistes.

El dibuix guanyador ha estat el d'en Ramon Esteve de 1r de primària. Moltes felicitats! Ens

ha encantat la teva manera de retratar una de les coses més quotidianes de l'escola, la fila

del menjador. Aquí teniu el seu dibuix.

Moltes gràcies a tots, sou uns veritables artistes!

Ramon Esteve de 1r de Primària

tira còmica