www.santaanna.cat

1

INDEX:

- Editorial

- Hi ha vida després

de Santa Anna?

- Recipe

- El planter

- Entreteniment

- Crítica de cinema

- Recomanacions

www.santaanna.cat

2

Ed

ito

ria

l Aquest any alguns alumnes de 4t d'ESO continuarem amb el pro-

jecte de La Ratlla Groga, publicant un exemplar cada trimestre.

Hem pensat seguir amb la mateixa estructura de revista que l'any

anterior, tot i que n'hem reduït el contingut i hem afegit alguns apar-

tats, com per exemple el de les recomanacions, que pot incloure

tant webs, com llibres, pel·lícules i CDs que trobem interessants.

També hem pensat incloure un espai per als exalumnes, per tal que

els que vulguin puguin enviar-nos articles, recomanacions, fotografi-

es antigues o records de cara als números següents.

D'entrada ens va costar una mica agafar el mateix model de revista

de l'any passat, ja que no és fàcil continuar amb una idea ja comen-

çada. De totes maneres, hem intentat fer el possible per ser fidels a

la idea original i per tirar endavant aquest primer número. Esperem

que us agradi i estem oberts a comentaris de pares, alumnes i exa-

lumnes a la nostra adreça de correu electrònic de sempre: larat-

llagroga@gmail.com. Esperem que us agradi.

MoltesGràcies!

El consell de redacció

Redacció: Ricard Vilar, Janona Bagué, Manuel Gómez, Alexandra

Simón, Marta Hinarejos, Helena Fabré i Lucia Tenorio.

Supervisió: Anna Vila.

Col·laboracions: Mateu Sagarra, Paula Romero, Helena Castellet,

Xavier Montoriol, Maria Pérez, Marina Camallonga, Pau Jané i Àlex

Masó.

www.santaanna.cat

3

Hi h

a v

ida d

esp

rés d

e S

an

ta A

nn

a?

En aquesta edició de Hi ha vida

després de Santa Anna? hem en-

trevistat el Joan Sánchez de Tole-

do, un exalumne de l'escola que

avui en dia exerceix la professió de

metge. Amb motiu de la seva torna-

da dels Estats Unitats, hem decidit

entrevistar-lo per preguntar-li sobre

la seva estada allà i com li ha anat

la seva vida després de Santa An-

na.

Què vas estudiar en acabar el

BUP a l’escola?

Nosaltres vam fer tot l' EGB i el

BUP a Santa Anna i el COU a l'Es-

cola Pia de Diputació i més enda-

vant vaig començar els estudis per

a la carrera a la Universitat Autòno-

ma de Barcelona.

Si tenim en compte que la carrera

de medicina requereix una gran

quantitat d’hores d’estudi, tenies

temps per dedicar-te a altres co-

ses?

Per distreure’m i guanyar una mica

de diners vaig posar-me a treballar

a una agència de viatges, a prop

del Santa Anna. Als estius viatjava

amb ells, per fer d’ajudant de guia

turístic. Així viatjava i coneixia les

diferents històries de cada país.

Vaig estar a Kenya, a Tanzània, a

Sud-Àfrica, a Zimbabwe, a Egipte..

Era una manera de passar els es-

tius coneixent a gent i treure'm uns

diners. Paral·lelament vaig comen-

çar a contactar amb agències de

cooperació i durant l’últim any de

carrera me’n vaig anar a fer una es-

tada a Colòmbia de quatre mesos,

a un hospital.

Què vas fer quan vas acabar la

carrera?

Després de fer l'especialitat, que

són quatre anys, vaig treballar com

a pediatra un parell d'anys a les

UCI de pediatria (cures intensives

de pacients pediàtrics). El 2006

me’n vaig anar a treballar als Estats

Units per a treballar a una UCI car-

díaca. El primer any vaig estar a

Buffalo i d'allà me'n vaig anar a

Pitsburg, Pennsilvània. Allà vaig es-

tar-m’hi quatre anys i fa poc he tor-

nat. Visitava Barcelona com a mí-

nim un cop a l’any, per Nadal o a

l’estiu.

www.santaanna.cat

4

Tenies clar que faries la carrera

de medicina des que anaves a

l'escola?

A l'hora d'escollir la carrera vaig

tenir molts dubtes, ja que tant el

Ferran Riambau amb la física, com

el Jordi Camprubí amb la biologia,

van fer que m'apassionés per

aquestes dues matèries. Per

aquesta raó no sabia si escollir físi-

ca o biologia. Però el que realment

em va fer decantar per aquesta

carrera va ser que el meu pare fos

metge, ja que des de ben petit l'ha-

via ajudat a la seva consulta.

Què en penses del rumor que

corre que la carrera de medicina

és molt dura?

La veritat és que no trobo que la

carrera sigui excessivament difícil i

dura si treballes molt i de forma

constant, sense deixar la feina per

fer a última hora. Encara que és

una carrera molt llarga ja que dura

sis anys i després has de fer un

examen, que és el famós MIR, el

qual requereix un any de prepara-

ció. Després d'això, has d'escollir

entre diferents tipus d'especialitats

que duren de tres a cinc anys.

Com t'has sentit en tornar a l'es-

cola després de tants anys?

Si voleu que us digui la veritat,

quan he pujat per les escales peti-

tes m'he emocionat i una mica més

i em poso a plorar, m'han vingut

tots els records viscuts aquí. El pri-

mer record que tinc de l'escola és

del primer dia que vaig arribar-hi.

La meva mare em va deixar una

hora abans d'entrar a la classe, i

em vaig quedar assegut al banc

durant tres quarts d'hora amb una

nena que va ser la primera amiga

que vaig fer. Em vaig adaptar molt

bé i vaig formar un grup molt sòlid

d'amics que encara ara continuo

veient. Recordo que sempre ens

feia molta il·lusió el fet de poder

creuar la ratlla groga, de canviar de

pis, de representar l'obra de tea-

tre,... Són coses que m'han quedat

molt marcades i no crec que se

m'oblidin. M'ha sorprès bastant

veure que l'escola continua estant

igual tot i haver fet alguns petits

canvis.

www.santaanna.cat

5

Hi h

a v

ida d

esp

rés d

e S

an

ta A

nn

a?

Quines diferències has trobat en-

tre treballar aquí i als Estats

Units?

La principal diferència és que als

Estats Units es dóna molta impor-

tància a la investigació i hi ha molts

més recursos ja que s'hi inverteixen

més diners. A mi personalment m'ha

agradat molt l'estada allà tot i que és

una societat molt diferent a la nos-

tra, basada principalment en la famí-

lia i el treball. El que més m'ha sob-

tat és que és una societat molt exi-

gent i, per tant, hi ha un índex de

fracàs molt elevat, i pots trobar gent

molt exitosa però també gent frus-

trada.

Marta Hinarejos, Alexandra Simón i Manuel Gómez

www.santaanna.cat

6

Re

cip

e

Gingerbread Cookies Recipe.

Ingredients:

For the cookies:

120 g of brown sugar

120 g of butter

1 tablespoon of honey

1 tablespoon of maple syrup

1 tablespoon of orange juice

240 g of flour

1 teaspoon of baking soda

2 teaspoons of ginger

1 teaspoon of cinamon

For the icing:

One egg white

150 g of white sugar

1 teaspoon of lemon juice

Preparation:

For the cookies:

First of all stir the butter with the sugar until you get a creamy texture.

Add the honey, the syrup, the orange juice and continue stiring. Then,

add the flour, the baking soda and the cinamon and stir until you get a

thick dough. Put the mixture in the fridge for one hour. After this spread

the dough and cut out the cookies with a cookie cutter. Preheat the

oven to 180ºC and put the cookies in for 10 to 12 minutes and let them

cool. Decorate with the icing as you wish.

www.santaanna.cat

7

Re

cip

e

For the icing:

Put the egg white with the sugar and the lime juice in a bowl and stir it

until you get a soft mixture. You can color the frosting with food colo-

ring.

Lucía Tenorio i Marta Hinarejos

www.santaanna.cat

8

El

pla

nte

r

P3

P4

P5

www.santaanna.cat

9

El p

lan

ter

2n de primària

3r de primària

www.santaanna.cat

10

El

pla

nte

r

4t de primària 5è de primària

6è de primària

www.santaanna.cat

11

El p

lan

ter

1r d’ESO

2n d’ESO

3r d’ESO Paula Romero i Helena Castellet

www.santaanna.cat

12

Tira còmica

Concurs

Aquest any comencem un nou concurs. Heu d’aconseguir endevinar

a quin lloc de l’escola pertanyen aquests espais. Si ho esbrineu, envi-

eu-nos un correu amb les respostes a laratllagroga@gmail.com

Xavier Montoriol i Maria Pérez

www.santaanna.cat

13

En

trete

nim

en

t

www.santaanna.cat

14

Crí

tic

a d

e c

ine

ma

El gran carnaval (Ace in the hole)

Aquesta pel·lícula de temàtica periodística és de l’any 1951; Billy Wil-

der (Ningú no és perfecte) n’és el director i va fer molt bé d’escollir

Kirk Douglas (Camins de glòria, Espàrtac) com a actor protagonista,

ja que aquest realitza un dels seus millots treballs. Tot i que fa més

de cinquanta anys que es va rodar, és una pel·lícula molt actual; per

entendre aquesta última frase cal que us n’expliqui l'argument:

Charles Tatum (interpretat magistralment per Kirk Douglas) és un pe-

riodista mentider al qual han expulsat més de deu cops dels llocs on

ha treballat. Al principi de la pel·lícula veiem com entra a treballar a

un nou diari. Al cap d’un any, Tatum ja comença a cansar-se i a avor-

rir-se, i el director del diari decideix enviar-lo a una expedició on hau-

rà de tractar amb serps de cascavell, per fer-ne un article. Tatum ac-

cepta encantat davant l'oprtunitat que se li presenta, a més s’emporta

un fotògraf principiant i jove que l’acompanyarà a l’expedició. De ca-

mí, una noia rossa els atura i els pregunta si la poden portar amb el

cotxe fins a una muntanya on ha quedat atrapat el seu marit, un tal

Leo Minosa. Tatum, davant d'aquesta situació, decideix abandonar el

cas de les serps i escriure un article sobre el cas de l’home atrapat a

la muntanya, fins al punt d’organitzar un gran carnaval al voltant d’a-

quest fet. Farà el possible perquè la salvació de l’home atrapat duri

molt per així aconseguir que gent de tot arreu (fins i tot un circ) vagin

fins a la muntanya pagant una entrada d’un dòlar. Mentrestant, l’ho-

me atrapat que creu que Tatum és el seu millor amic, anirà empitjo-

rant.

www.santaanna.cat

15

Crític

a d

e c

ine

ma

La història de El Gran Carnaval té molts aspectes en comú amb la re-

cent notícia d’uns miners xilens que van quedar atrapats sota terra du-

rant mesos. Feu atenció al final sorprenent i estigueu alerta a l’arriscat

últim pla de la pel·lícula, perquè és un dels plans més atrevits de la his-

tòria del cinema.

Mateu Sagarra

www.santaanna.cat

16

Re

co

ma

na

cio

ns

Sticky Fingers és un àlbum d’estudi publicat per la banda anglesa

The Rolling Stones l’any 1971. La gravació del disc va començar el

desembre de 1969 i va acabar el gener de 1971. És el primer àlbum

dels Rolling Stones en el qual participa el guitarrista Mick Taylor

substitut de l’anterior, Brian Jones, després de la seva mort. Sticky

Fingers conté els sons clàssics de la banda (Rock and Roll, Country,

Blues, Rhythm and Blues) però se’n diferencia per incloure lletres

més fosques que fan referència a l’esclavitud, el sexe interracial i l’ús

de drogues. A més, la portada del disc és una de les més memora-

bles de la història del rock. Va ser dissenyada per Andy Warhol, líder

del moviment Pop-Art, i en ella s’hi podia observar la cintura d’una

home vestit amb uns pantalons texans amb una cremallera real que

es podia obrir i tancar. La cançó que obre el disc és Brown Sugar

que va arribar a ser un gran hit mundial; també destaquen les bala-

des Wild Horses i I Got The Blues, així com altres cançons més elèc-

triques com Bitch o Can’t You Hear Me Knocking, on el nou guitarris-

ta Mick Taylor demostra totes les seves habilitats.

Brown Sugar

www.santaanna.cat

17

Re

co

ma

na

cio

ns

Black Holes & Revelations és el quart àlbum d’estudi de la banda

britànica Muse, que va ser llençat al mercat l’any 2006. Respecte

dels seus discs anteriors, Black Holes & Revelations té un so

menys agressiu. Les lletres de les cançons són més fosques i par-

len principalment de l’apocalipsi, d’invasions extraterrestres, socie-

tats futures, conspiracions... Tot i que la temàtica de les lletres de

les cançons pugui resultar ridícula o exagerada, el disc és més ma-

dur que els anteriors treballs de Muse, a tots nivells . El so general

de Black Holes & Revelations és uns so electrònic, sense deixar de

banda les guitarres elèctriques i els pianos. El que sí que desapa-

reix en aquest disc és la gran influència de la música clàssica en la

música de la banda, és a dir que el toc simfònic dels seus anteriors

treballs desapareix gairebé al complet per deixar pas a teclats elec-

trònics. Lluny de ser un disc avorrit, Black Holes & Revelations ens

www.santaanna.cat

18

Re

co

ma

na

cio

ns

mostra un etapa, fins el moment, desconeguda de Muse i sens dubte

és més interessant i profund que els seus anteriors treballs. Dins el

disc destaquen cançons com ara Supermassive Black Hole (que

malauradament va formar part de la banda sonora de Crepúsculo),

Take A Bow, Knights Of Cydonia, Invincible (que conté el solo de

guitarra més al·lucinant de tot l’àlbum) o Starlight (un dels singles del

disc amb una melodia realment enganxosa però no pas comercial).

Musicalment, el disc podria ser comparat amb treballs d’artistes com

Queen, Franz Ferdinand, Pink Floyd o Pearl Jam. A més, cal desta-

car que el diseny de la portada va ser encarregat al mateix dissenya-

dor de la mítica portada de Darks Side of The Moon de Pink Floyd.

Manuel Gómez

Spermassive Black Hole

www.santaanna.cat

19

Co

nc

ert d

e S

an

ta C

ec

ília

Avui, dia 19 de novembre, hem celebrat el concert de Santa Cecília a

l’Escola Santa Anna. Dos exalumnes, la Cordèlia Alegre i l'Alícia Alegre,

han vingut a fer-nos una demostració de com tocar el cel·lo i el piano.

Primer ens han ensenyat les diferents parts dels instruments i el seu

funcionament. Abans de començar, l'Elisenda, la professora de música,

ens ha fet una presentació del violoncel i la viola de gamba. El concert

ha començat amb dues peces de música clàssica de Bach per a violon-

cel, seguides per una cançó amb piano de Beethoven. Després, les du-

es han tocat un fragment de La Guerra de les Galàxies. Finalment hem

passat a la ronda de preguntes, gràcies a les quals hem descobert que

les dues han guanyat nombrosos concursos. L'Alícia Alegre estudia

música al Liceu i la Cordèlia Alegre, estudia comunicació audiovisual. A

més a més, practiquen moltes hores, entre dues i cinc al dia. Tot seguit

han repetit la cançó de La Guerra de les Galàxies, hem aplaudit tots a

les dues estudiants i hem marxat a classe.

Marina Camallonga, Pau Jané i Àlex Masó

Nota: Dijous passat, dia 16 de novembre de 2010, alguns alumnes vo-

luntaris de 3er i 4rt d’ESO van recollir els diners guanyats durant el s

dos berenars solidaris de l’escola i els van portar –acompanyats per al-

guns pares de l’escola, professors i treballadors de l’hospital Sant Joan

de Déu- a tres centres diferents de Barcelona. Els diners guanyats a

l’escola es van invertir en 60 sacs de dormir , 20 per a cada centre. Es-

tan destinats a aquella gent més necessitada que dorm al carrer i ara a

l’hivern seran molt útils. Els centres acollien a gent convalescent de di-

ferents malalties que no tenien on dormir, i acollia també a gent que

dorm al carrer i no tenen res. Els hi ofereixen esforzar i el seguiment

d’assistents socials. Al següent número de la revista us acabarem d’ex-

plicar el funcionament d’aquests centres de Barcelona i la sortida de di-

jous, adjuntant algunes fotos.