1

LARATLLAGROGADesembre 2011 - Número VII

2 LARATLLAGROGA

Index

Grup ‘La iaia’04 L’entrevista

Xavi Gallego09 Instruments Low Cost

Jonas Mekas i José Luis Guerín08 Exposició al CCCB

Joan Llevadot10 Hi ha vida després de Sta.Anna

Xavier Montoriol12 El Marquès de Samà

La Soga14 Crítiques

La Germandat de la Muntanya15 Crítiques Literaries 16 Entreteniment

26 L’Escola18 Música

31 CitesEl Nombre Auri

32 El Racó de CiènciaRedes

33 Documentals

“El món és un escenari, però els papers de l’obra estan mal repartits.”

Oscar Wilde

3

EditorialJa és el tercer any que el projecte de La Ratlla Groga, la revista trimestral de l’escola,

es duu a terme. Poc a poc, número rere número, la genial idea que van tenir uns alumnes

de 4t d’ESO es va consolidant. Nosaltres hem provat d’estar a l’alçada de les edicions

anteriors amb un recull de contes, fotografies, entrevistes i crítiques –tant de pel·lícules

com de sèries, sense deixar de banda la música i la literatura. I sense oblidar-nos tampoc

del que ja estava fet, hem introduït una sèrie de canvis: l’edició d’enguany incorpora

noves seccions i un nombre de pàgines més estable, i presenta un canvi radical pel que

fa a l’estètica. A més, hem volgut que la Revista continuï sent un mitjà informatiu del

que passa a l’escola, tant per als pares com per als alumnes i exalumnes, i per això hem

inclòs diverses cròniques sobre algunes de les activats que hem fet al llarg del trimestre.

Com sempre, la Revista segueix oberta a qualsevol escrit, proposta o recomanació

que ens vulgueu enviar; les rebrem a la mateixa direcció de correu de sempre:

laratllagroga@gmail.com

Així mateix, també ens podeu seguir a la nostra pàgina de

Facebook, que estrenem aquest any: www.facebook.com/laratllagroga

Iniciem aquesta nova etapa de la revista amb moltes ganes i il·lusió. Esperem que us

agradi!

Consell de Redacció

Redacció Roberto Forbicia Àngela López-Egea Xavier Montoriol Eloi OrmadMaquetació Júlia Alberola Carlota Polo Ivo Sequeros Maria PérezCol·laboradors Marina Camallonga Pere Moya Mateu Sagarra Albert Kraus

amb la supervisió d’Anna Vilà

4 LARATLLAGROGA

Xavier Montoriol i Ivo Sequeros

Quedem amb l’Ernest Crusats, ànima de La iaia, a Vic, ciutat natal de la banda. El veiem venir des de l’altra banda de la plaça Major. És un noi senzill i discret, un apassionat de la música i l’art en general. Duu una pel·lícula que encara ha de tornar al videoclub. Decidim anar al Casino, situat al carrer Verdaguer. Demana un poliol, i espera pacientment que acabem de preparar la gravadora. L’entorn amable i modernista del Casino crea un ambient d’allò més agradable per a l’entrevista.

Què és La iaia?La iaia és com una espècie de cistell on recollim les nostres ganes de fer música i tocar. És una mena de dipòsit creatiu, un indret on les nostres necessitats musicals creatives tenen un lloc.

I pel que fa a l’estil?En aquest aspecte, La iaia encara s’està formant. Jo vaig començar tocant sol amb una guitarra, fent loops i coses rares, coses més experimentals. Després vaig guanyar un concurs aquí a Vic, i vaig enregistrar El meu vaixell. Un mes abans de la gravació vaig fitxar els dos Jordis perquè fessin uns arranjaments per millorar-lo una mica. Aquí La iaia ja va

patir una transformació, i va passar de ser allò que feia jo sol, que ho confesso, era una mica infumable, a ser cançons més concretes, més ben acabades, més rodones. Però això era una espècie de pop-folk amb què nosaltres tampoc no ens sentíem gaire identificats, tot i que després la maqueta va guanyar el Sona9 i ha tingut una evolució bastant gran.

Així, doncs, La iaia és un grup de pop-folk?Després d’això hem fet aquest primer disc, Les ratlles del banyador, que crec que encara continua sent una recerca del sostre, perquè encara hi ha d’haver més evolució. A La iaia hi ha moltes coses que són estables: una manera d’escriure les lletres, una manera de cantar, i el tipus de melodies, però hi ha moltes coses que estan en procés de canvi. En general, et diria que fem una espècie de nou folk; el que passa és que dir folk és com no dir res, perquè de folk n’hi ha de tants tipus que al final ja no saps ni què els engloba.

Abans d’ajuntar-te amb els dos Jordis, doncs, ja eres La iaia?Sí. De fet, La iaia sóc jo, però sense els dos Jordis no tindria molt de sentit. És una mica el que passa amb moltes bandes, que n’hi ha un que és el líder que fa les cançons i porta la idea,

L’Entrevista

Ernest Crusats, líder de La iaia“Encara ens queda molt camí per fer”

L'Entrevista 5

i combinat amb els músics acaba de ser el grup. Però sense els músics tampoc no tindria gaire sentit.

Quins grups us han influït més?Doncs bàsicament les bandes de moda del folk. The Wave Pictures, Herman Dune, i també bandes més de rock com Arcade Fire. I llavors també hi ha cantuators com Sufjan Stevens, Leonard Cohen i fins i tot en Peter Broderick.

A nivell català, teniu algun referent?Només lletrísticament parlant, els Manel. Però pel que fa a la música, cap.

La cançó de la qual estàs més satisfet?Mmm... El meu vaixell en directe ens funciona molt bé, tot i que no m’agrada com ens ha quedat al disc. Declaració de principis també m’agrada bastant, i em sento a gust amb L’home que passa i La platja.

En aquest CD només heu conservat dues cançons de la maqueta. Us ha costat gaire fer la tria?Teníem clar que no volíem seguir pel mateix camí, i moltes cançons de la maqueta només es podien tocar d’aquella manera. Per tant, més que les cançons en si, el que hem hagut de fer ha estat una tria d’estil.

Amb Les ratlles del banyador us heu donat a conèixer a un públic molt més ampli; esteu a les botigues, heu tocat a la plaça Major de Vic i, si no m’equivoco, heu estat nº12 de vendes a l’FNAC. Com ho heu viscut, tot això?Ser nº12 de vendes a l’FNAC no vol dir res; avui en dia es venen tan pocs CDs que ho pots ser havent-ne venut cinquanta i prou. Pel que fa a la resta (més públic, més escenaris,...) estàs fent un salt i t’estàs posant a prova. Fa que t’agafis el projecte amb molta més serietat, que sigui molt més professional... Ara ja tenim el nostre tècnic de so, una discogràfica que s’ocupa dels drets d’autor i el màrqueting... Tot això fa que La iaia passi de ser un projecte amateur a un projecte més professional.

Fins a quin punt professional? Fins a quin punt us hi voleu dedicar? Perquè ara també teniu altres feines, oi?Bé, en Jordi Casadesús (contrabaixista) ara mateix viu únicament de la música perquè també està amb altres grups, i en Jordi Torrents (bateria) també té una feina, però és força esporàdica. Jo també tinc alguna feina esporàdica: porto la sala

d’exhibicions del Casino de Vic, m’encarrego de la producció artística del MMVV (Mercat de Música Viva de Vic),... Tot feines relacionades amb el sector cultural. Però tant de bo que no haguem de fer mai més res que no sigui música!

Quin és el procés que segueixes a l’hora de compondre cançons? Se t’acudeix una història i intentes musicar-la, o parteixes del ritme i després li busques una lletra?Normalment són uns acords o una manera de tocar-los, una melodia... Hi ha vegades que primer fas tota la música i després hi poses lletra, i hi ha vegades que, mentre estàs component la música, més o menys ja t’imagines una lletra i l’afegeixes mentre escrius la cançó. Jo em sento més a gust fent música que no pas escrivint. Nosaltres, a la lletra, li donem un segon pla, però jo crec que el noranta per cent de la gent escriu primer la lletra.

Aquest nom tan estrany de La iaia, d’on surt?Estrany no és; estrany seria dir-nos Lax’n’busto, no? (riu). El nom surt una mica de les ganes d’impactar, suposo, de no deixar indiferents.

Hi ha algun lloc en especial on us faria il·lusió tocar?A mi em faria molta il·lusió poder tocar en un festival com el Primavera Sound, que per a nosaltres és la meca de la música independent

6 LARATLLAGROGA

i de qualitat. Ah, i també a la Sala Apolo, i a qualsevol sala de qualsevol país, o a qualsevol festival. Tant de bo puguem estendre’ns algun dia!

Veieu el futur amb bons ulls, musicalment parlant?El que tenim clar és que podem millorar molt més. Encara ens queda molt camí per fer. I pel que fa al públic, no se sap mai. La música és molt efímera en el sentit que neixes, explotes i desapareixes en qüestió d’un any o dos. Podria ser que d’aquí a dos anys ja ningú ens cardés cas, podria ser. Però què hauríem de considerar èxit? Suposo que si poguéssim anar fent cançons i viure de la música, com ho estem fent ara, això ja seria un èxit. Poder tenir aquesta continuitat ja és suficient.

La iaia combina cançons lentes i melancòliques, com Ella cus, amb cançons més alegres i animades com Explosió o Jo vull ser la meva iaia. És una característica meditada?No, no, ens hi hem trobat. Les cançons lentes les fas perquè ets a casa i tens una guitarra, i en aquell moment no pots fer altra cosa que fer una cançó d’aquest tipus. Però com que no només volem fer cançons lentes perquè també ens avorreix una mica, intentem buscar més registres.

Per anar acabant, què li diries a una persona que no conegués La iaia per vendre-li la proposta, per aconseguir que s’interessés pel projecte?Això és molt complicat, per això hi ha discogràfiques i màrqueting. Però bé, suposo que faria com tothom i li diria que La iaia és genial, que té molt de futur, i tots aquests tòpics.

Interactiu Videoclip de ‘La Platja’

L'Entrevista 7

Mando DiaoMTV UNPLUGGED: ABOVE AND BEYOND

Xavier Montoriol i Roberto Forbicia

Mando Diao és una banda sueca de rock alternatiu amb matisos d’indie i garage. El nom del grup no té cap mena de significat: prové d’un somni que va tenir el líder de la banda, Björn Dixgård, on se li apareixia un home que cridava: “Mando Diao!”.

Van iniciar la carrera amb Bring ‘Em In, que va rebre elogis tan de la crítica com del públic per ser una proposta fresca i estimulant, que recupe-rava l’esperit de rebel•lia original del rock més pur: la veu trencada, el so agressiu de les guitarres, l’essència underground, herència dels anys agitats del punk... Des de llavors, el grup ha anat evolucio-nant sense allunyar-se dels seus principis. Dos anys després del debut, el quintet suec va presentar el

seu èxit més gran: Hurricane Bar. El CD que ara ens ocupa és una selecció del bo i millor del grup, que inclou quinze cançons imprescindibles per conèixer Mando Diao. Destaquen God Knows, Down In The Past o Dance With Somebody, que faran les delícies de qualsevol melòman.Mando Diao va obsequiar els seus fans barcelonins amb un concert gratuït les passades festes de la Mercè, a l’antiga fàbrica Damm. Above and Beyond té el mèrit de capturar les sensacions viscudes en els millors concerts de la banda, ja que la recopila-ció que ofereix està formada per peces enregistra-des en directe.

Amb molta experiència a l’esquena i un futur pro-metedor, Mando Diao s’erigeix com un de les mi-llors bandes de música independent; en definitiva, tot un grup per descobrir.

8 LARATLLAGROGA

El CCCB ofereix la possibilitat de veure, fins el proper 19 de febrer, la correspon-dència fílmica entre parelles de reputats directors de cinema. En total hi ha set parelles, és a dir, més de dotze hores de cartes audiovisuals; és, per tant, una ex-posició a repartir entre diverses visites. Aquí només parlarem d’una parella de di-rectors, que són el català José Luis Gue-rín i el lituà Jonas Mekas.

La càmara de Jonas Mekas actua com un òrgan més del seu cos, filmant situa-cions quotidianes amb la simplicitat d’un aficionat. Què tenen, doncs, els seus ví-deos, que el distingeixin dels d’un aficio-nat? Molt senzill: la profunditat, la poesia.

El seu és un cinema experimental apa-rentment despreocupat, però que ama-ga, entre batzegada i batzegada de la càmara, un significat molt més profund.

José Luis Guerín busca el perfeccionis-me visual, oferint una serenata d’imatges brillants i colpidores. Explica històries igualment quotidianes amb una mirada igualment profunda, però diferent de la de Mekas. És una mirada més purista i selectiva, centrada en la potència visual.

La feina d’ambdós autors se superposa, formant un admirable collage d’escenes i personatges que desfilen per la vida, i que mereix sens dubte l’atenció de l’espectador.

Exposició al CCCB

Totes les CartesJosé Luis Guerín i Jonas Mekas

Interactiu

L'Entrevista 9

Santa Cecília

Instruments Low Cost Xavi Gallego

Xavier Montoriol i Roberto Forbicia

El passat 23 de novembre vam celebrar a l’escola el dia de Santa Cecília, patro-na de la música, amb el nostre concert habitual. Aquest any ha estat el torn de Xavi Gallego qui, a l’inici del concert, va presentar-se com un autèntic friqui, però aviat ens va demostrar que sota aquesta etiqueta s’amaga un músic brillant i, so-bretot, una persona amb una sorprenent capacitat d’imaginar i crear. El resultat va ser un concert divertit i molt diferent als que sovint passen per la Sala Gran.

En Xavi ens va deixar a tots amb la boca oberta amb el seu ventall d’instruments casolans: la grilltara –una guitarra elèctri-ca amb una paella com a cos-; el barret

musicosmètic –un barret amb tubs de

productes cosmètics de diverses mides,

de forma que en pressionar-los emeten

sons de diferents tonalitats; o el fregolí –

un violí fet amb un pot de suavitzant per

cos i una fregona per màstil.

En Xavi és membre de l’Orquestra Reci-clofònica, una orquestra formada exclu-sivament per instruments fets amb pro-

ductes reciclats. Cada

un d’aquests instruments

és una veritable obra

d’enginy, un monument

a la imaginació, i sonen

d’allò més bé; en Xavi ens

ho va demostrar reciclant

l’èxit de Coldplay Viva

la Vida. Sens dubte, a la

seva butxaca màgica hi

trobarem instruments per

a tots.

10 LARATLLAGROGA

Eloi Ormat i Roberto Forbicia

En aquesta nova edició de la secció Hi ha vida després de Santa Anna? ens hem desplaçat a l’Hospital de Bar-celona per entrevistar Joan Llevadot, un exalumne de l’escola que actualment treballa com a cardiòleg.

Què vas fer després de sortir del Santa Anna?Vaig fer el BUP al Santa Anna i el COU al CIC, on vaig estudiar ciències biològiques. Després de fer la selectivitat vaig entrar a la carrera de medicina, on vaig estar-m’hi sis anys. Llavors vaig fer l’examen del MIR, un examen a nivell estatal per poder entrar als hospitals a fer la residència, i vaig especialitzar-me en cardiologia durant cinc anys més, a l’Hospital de la Vall d’Hebron. També va ser allà on vaig fer la tesi doctoral i on vaig aconseguir una beca de la Caixa per marxar als EE.UU. La meva dona també va aconseguir la mateixa beca i tots dos vam instal·lar-nos a Boston durant dos anys. Allà, vaig treballar en un hospital fent investigació en cardiologia mentre la meva dona feia investigació en endocrinologia. Un cop van passar els dos anys vam haver de decidir si ens volíem quedar més temps allà o si volíem tornar i, com que havíem marxat amb els nostres dos fills i la meva dona volia que s’escolaritzessin a Catalunya, vam decidir tornar. Aleshores vaig començar a treballar a un hospital car-diològic, el Centre Cardiovascular St. Jordi, fins que fa dos anys vaig traslladar-me a l’hospital on treballo ac-tualment, l’Hospital de Barcelona. Bàsicament, aques-ta ha estat la meva trajectòria (riu).

Has dit que vas passar dos anys a Boston. De què creus que et va servir aquest temps a l’estranger?Bé, la veritat és que em va servir molt perquè allà vaig dedicar-me a fer una part d’investigació molt important i vaig estar en contacte amb els millors cardiòlegs; tots els que havia estudiat als llibres els vaig poder conèixer en persona. Realment va ser una experiència molt bona.

Per què vas decidir especialitzar-te en cardio-logia?La veritat és que hi ha moltes especialitats que són molt interessants. A l’hora d’especialitzar-te pots es-collir diverses línies: una és la línia més mèdica, que pot ser cardiologia, la neurologia, l’endocrinologia, etc. que potser es podria considerar més d’estudi, que consisteix en diagnosticar i prendre les deci-sions mèdiques terapèutiques; hi ha una altra línia que és la de la cirurgia, que requereix més habilitat manual, que potser -tot i que a vegades s’enfadin- no és tant d’estudi, però que és la vessant més curativa; i després n’hi ha que combinen aquestes dues línies, com l’oftalmologia o l’otorinolaringologia. També hi ha altres opcions, com la psiquiatria, que són un món a part. A mi m’interessava més aquesta part d’estudi i la veritat és que la cardiologia té moltes branques que encara que volguessis no acabaries mai d’estudiar. Va ser una especialitat que em va convèncer.

Creus que la carrera de medicina és tan dura com diuen?Bé, el més difícil és poder accedir a la carrera i més tard a l’especialitat que t’agrada. Després, un cop ja hi has entrat, has d’estudiar molt, preparar-te i ser constant, però no és especialment difícil. Segurament

Hi ha vida després de Santa Anna?

Joan LlevadotCardiòleg de l’Hospital de Barcelona

Hi ha vida després del Sta.Anna? 11

altres carreres com física o alguna enginyeria deuen ser més complicades, però a medicina necessites passar els punts de tall i estudiar, estudiar molt.

Què opines sobre aquests punts de tall tan exi-gents?La veritat és que això s’ha convertit en un problema, perquè s’exigeixen notes cada vegada més altes que si haguessin estat vigents anys enrere molta gent que actualment treballa com a metge no les hagués pogut superar.

Explica’ns com és el teu dia a dia com a car-diòleg.Jo m’encarrego d’una part de l’hospitalització, i per això passo visita als pacients pel matí: faig explora-cions, preguntes, i amb totes les proves intento fer un diagnòstic i, a partir d’aquest, decidir quin és el millor tractament possible. Després, per les tardes, tinc la meva consulta i faig més o menys el mateix però amb pacients ambulatoris.

Va ser al Santa Anna on vas decidir que volies ser metge?Quan estudiava al Santa Anna no ho tenia del tot clar, però sí que m’interessava molt la biologia i tot el que hi està relacionat, com la bioquímica o la genèti-ca. Hi ha moltes professions relacionades amb això però finalment vaig triar medicina, perquè combina l’estudi de la biologia amb la part curativa. Del San-ta Anna recordo que teníem un molt bon professor de biologia, el Jordi Camprubí, i també recordo els professors de matemàtiques i física. Sí que és veritat que els professors contribueixen molt a despertar-te l’interès en una assignatura.

Què creus que és el millor i el pitjor de ser metge?El que més m’omple professionalment és saber que no només estudies o investigues, sinó que a més veus clarament que el que fas és útil: ho apliques als pa-cient i els cures. A més, trobo que la medicina és molt interessant, tant que podries passar-te tota la vida es-

tudiant i descobrint coses noves. D’altra banda, el pi-tjor són les condicions laborals de determinats llocs i que a vegades has d’obeir gent que mira més per la part econòmica i que et pot tallar una mica les ales. La medicina comporta un cost econòmic molt impor-tant i a vegades decidir què es pot fer i què no es pot fer no depèn tant de criteris estrictament mèdics com de criteris econòmics, i en moltes ocasions això pot ser bastant frustrant.

Conserves bons records de la teva estada al Santa Anna?Han passat molts anys, però la veritat és que en con-servo de molt bons. L’escola és un moment de moltes alegries i de despreocupació, són uns anys molt fe-liços i la veritat és que jo m’ho vaig passar molt bé.Nosaltres vam començar a anar al Santa Anna quan estava a dalt, a les Escoles Pies. Recordo molt bé que allà jugàvem a futbol contra els alumnes d’una escola que estava al costat, hi havia una gran rivalitat. Al pati, érem unes cinquanta persones jugant alhora, en un espai on ara semblaria impossible. Més tard vam traslladar-nos a l’edifici actual. Quan ho van deci-dir hi va haver alguns problemes perquè s’havia de condicionar el nou edifici, però hi va haver alguns pares que van contribuir a fer la nova escola de for-ma desinteressada. El meu pare, que és advocat, va encarregar-se de solucionar alguns aspectes legals.També tinc molt bons records dels professors: del Jordi Camprubí i les seves classes, de la Sra. Barjau i els contes increïbles que ens explicava.

Conserves alguna amistat del Santa Anna?Sí, la veritat és que del Santa Anna conservo bones amistats. Són gent que he conegut des de ben petit i que considero dels millors amics que he tingut.

T’agradaria afegir alguna altra cosa?M’agradaria donar records a tots els mestres i a tothom del Santa Anna. De fet, el director actual, el Jordi Cortès, no el vaig arribar a tenir de professor, però el conec perquè era un del monitors d’un esplai on anava de petit (riem tots).

Hi ha vida després del Sta.Anna

12 LARATLLAGROGA

El Marquès de Samà1a entregaXavier Montoriol

Vaig entrar al servei del marquès Jaume de Samà el 16 de novembre de l’any 1899, dos mesos després de la seva arribada a Barcelona. En aquell temps jo vivia al Raval amb la mare. Feia poc que el pare ens havia abandonat, i necessitàvem diners desespera-dament. Del senyor Jaume es deia que era un personatge discret i misteriós; ningú no sabia ben bé qui era, ni d’on venia. Corrien rumors que posseïa una fortuna immensa, i que descendia d’una important família noble. Això va ser suficient per atraure la flor i nata de la ciutat com abelles a la mel. Es va convertir en tema de conversa principal a tots els salons i cafès de Barcelona. Recordo molt bé la primera vegada que vaig entrar a la Torre Sadó. Llavors jo era un ignorant, i no sabia que era a punt de travessar una frontera invisible que em separaria per sempre de la innocència, i que em conver-tiria en espectador i còmplice d’una de les històries més desoladores que mai s’han explicat; una història d’amors impossibles, de traïcions, d’assassinats, de suïcidis, de secrets… Un entramat d’odis i venjances que ha arrelat als carrers foscos i insegurs del Raval, i que s’estén per la ciutat com una malaltia mortal. Quan comença la nostra història, tot just feia un any que havia finalitzat la construcció de la Torre Sadó, dis-senyada per l’arquitecte Eduard Mercader i Secanella. Ja era llavors un edifici imponent. S’alçava –encara ho fa avui en dia– a la cruïlla dels carrers Diputació i Bai-lèn. Una torre senyorejava el conjunt, que completaven l’edifici principal, les quadres i els jardins. Les habitacions del marquès eren al pis superior. S’havia fet instal·lar un escriptori a la glorieta, i de-dicava algunes estones lliures a escriure les seves cabòries. El senyor Jaume vivia sol. Les males llen-gües asseguraven que s’havia casat amb una dona que li era infidel, i que en descobrir-ho l’havia penjat d’una biga amb les seves pròpies mans.

La primera setmana va transcórrer amb normalitat; jo em limitava a fer la meva feina, tal i com m’havia aconsellat la mare, i deixava els rumors i les xafarde-ries pels altres. Però la curiositat d’un nen és irrefre-nable, i no va tardar en explotar. Una nit fosca, sense lluna, donava voltes al llit sense poder conciliar el son. Fora, el vent bufava i agitava l’herba del jardí. Havia començat a caure una pluja fina, i les finestres estaven entelades. A cada udol furiós del vent, jo m’arraulia més i més als llençols, buscant refugi en l’escalfor. Va ser aquella nit que vaig sentir per primer cop el piano del vestíbul. El marquès l’havia encarregat expressament a la fàbri-ca Ortiz & Cussó, i tot just feia dues setmanes que havia arribat. Em va estranyar que algú toqués el piano a aquelles hores. La mitjanit ja era passada. Al principi vaig fer cas del consell de la mare de no ficar el nas allà on no em demanen, però amb prou feines havien so-nat cinc minuts de simfonia que vaig saltar del llit, em vaig calçar uns mitjons gruixuts, em vaig posar el jersei de llana i vaig abandonar sigilosament el dormitori. Vaig avançar a palpentes fins el vestíbul. Allà, la flama d’un canelobre lluitava per fer-se un lloc enmig de la foscor. Espantat, vaig comprobar que no hi havia ningú assegut a la banqueta del piano. Les tecles es bellugaven soles, com mogudes per una màgia invisible. La llum del canelobre projectava un joc d’ombres sinistres a la paret que dansaven incansablement. Hi vaig veure la si-lueta d’una dona amb una corda al voltant del coll. A l’ombra, era ella qui tocava el piano. Vaig tancar els ulls, convençut que la son m’havia jugat una mala passada. Quan els vaig tornar a obrir, la música s’havia aturat, i tot estava a les fosques. L’aire estava impregnat d’una flaire com la de cera cremada. L’últim que vaig sentir abans d’arrencar a córrer cap al dormitori van ser uns gemecs de dona.

El Marquès de Samà 13

No vaig poder dormir en tota la nit. No parava de donar voltes al que ha-via presenciat. Provava de convènce’m que tot havia estat producte de la meva ment, però era en va. No em podia treure del cap l’ombra de la dona amb la corda al coll, ni les tecles del piano movent-se al compàs d’unes mans in-visibles. Tot plegat em feia pensar en un rumor cruel que corria entre els criats: el d’una dona a qui el marquès hauria penjat d’una biga per ser-li infi-del. L’anomenaven Caterina. Després de reflexionar-hi una llarga estona, vaig decidir no comentar-ho a ningú. Ni tan sols al Salvador, un noi de la meva edat amb qui començava a trabar amistat. El més probable era que em prenguessin per boig.L’endemà el vaig passar a les quadres ferrant cavalls amb en Salvador. A mit-ja tarda, el marquès tenia una cita amb Bartomeu Robert, batlle de Barcelona, en un palau modernista de Pedralbes, i els cavalls havien d’estar impecables. El marquès va tornar de la cita a quarts de deu del vespre. Va ordenar que li pugessin el sopar a l’habitació i que no se’l molestés sota cap concepte. Ja m’havia tret la roba i anava a ficar-me al llit quan vam sentir un renill i un fort batre de portes provinent de les quadres. Al principi ho vam atribuir al vent que aquella nit, com l’anterior, assetjava la ciutat amb molta fúria. Però aviat ens vam adonar de l’error. Algú no havia tancat bé les portes de les quadres, i un dels cavalls s’havia escapat. Vam decidir a sorts a qui li tocava sortir i tornar-lo a la seva quadra. Em va tocar a mi. Em vaig tornar a vestir i, amb el jersei de llana al da-munt, vaig sortir al jardí. El vent s’havia intensificat, i el plugim començava a esdevenir cada cop més i més molest. Les capçades dels arbres semblaven murmurar a les meves esquenes en ser bressolades pel vent.Vaig empaitar el maleït cavall prop de mitja hora fins que no vaig aconseguir atrapar-lo. Ja m’encaminava cap a les quadres per tancar-lo quan vaig advertir que hi havia llum a l’habitació del marquès. La finestra era oberta de bat a bat, i en la claror dels quinquès es reta-

llaven dues siluetes; una masculina, alta i elegant, amb posat altiu, que pertanyia sens dubte al marquès; l’altra, femenina, em recordava l’ombra que tocava el piano. Em vaig quedar immòbil, observant-los. Ni tan sols vaig pensar en dissimular i amagar-me una mica. Discutien acaloradament, però el vent s’enduia les seves paraules. En un moment determinat, la dama va desviar la vista cap al jardí. Jo no vaig ser a temps d’amagar-me. Els meus ulls esporuguits es van trobar amb els seus, que brillaven com òpals enmig de la nit. Vaig sentir com un calfred em recorria l’espinada, i la corda amb què sostenia el cavall se’m va escapar de les mans. El renill salvatge va trencar el silenci de la nit.

Ilustració Maria Pérez

14 LARATLLAGROGA

Crítiques La SogaAlfred Hitchcock 1948

Mateu Sagarra

Inte

ract

iu

Cites 15

“Un home estrangulat per una parella de dos homes (probablement homosexuals encara que no en tinguem cap prova) que estan sols en un apartament. Un cop l’han matat, els dos homes agafen el cos del cadàver i l’amaguen dins d’un bagul. A continuació arriba la dona de fer feines i al cap de pocs minuts un grup de gent, ja que s’havia de celebrar una festa. Tothom troba a fal-tar un home, però pensant que aquest no ha po-gut venir, continuen la vetllada fins la nit”.

Aquest és l’argument de La soga, pel·lícula de l’any 1948 dirigida pel mestre del suspens Alfred Hitchcock i interpretada per menys de deu ac-tors, entre els quals destaquen els protagonis-tes: John Dall, James Stewart i Farley Granger. La pel·lícula, rodada a temps real i sempre en el mateix escenari, consta de només dos plans. En aquesta pel·lícula es plantegen molts aspec-tes interessants i llargs d’explicar, dels quals n’explicarem uns quants.

D’entrada, cal tenir en compte el nom dels dos homes que duen a terme el pla macabre: Bran-don, un home d’idees fixes, probablement el que veu més clara la lògica en l’assassinat; i Phillip, el seu company, un personatge insegur que pa-tirà durant tota la festa i a qui li serà massa difícil amagar el difunt dins el moble del menjador. El tercer protagonista serà el que farà patir més; es tracta d’un personatge que ronda entre els invi-tats: Rupert, un home molt intel·ligent que ha tin-gut grans converses amb Brandon i que des del principi comença a ensumar-se que alguna cosa no va bé en aquella sala.

Un dels aspectes més interessants de la pel·lícula és el motiu pel qual Brandon creu que dur a terme l’assassinat no és cap bogeria: el filòsof Nietzsche creia en el superhome i va ser l’autor de la frase “L’alliberament de les passions i els instints afa-voreixen la vida, fa que ens sentim vius”. Durant la pel·lícula Brandon aclareix: “La passió de matar pot ser com la passió de crear; estem vius”. I és que Brandon ha volgut fe real aquesta teoria (que creia que compartia amb Rupert) i convertir-se ell mateix en el superhome. Brandon creia que podia dur a terme l’assassinat ja que ell era d’un nivell intel·lectual superior al dels altres (cosa que, de fet, no s’allunya gaire del pensament de Hitler). És per això que al final de la pel·lícula, quan Rupert ho descobreix tot, li crida “Tu qui ets per pensar que ets superior? Et creies Déu, Brandon?”.

A Les Veus de la Roca Roja, Jordi Cortés ens proposava un paisat-ge litoral farcit de de-linqüents; més tard, a L’Enigma d’Stromboli, ens endinsàvem en una complexa trama familiar sense allunyar-nos de la costa. A La Germandat de la Muntanya, terce-ra novel·la juvenil de

l’autor, canviem radicalment d’escenari, tal i com suggereix el títol. La història gira al voltant d’en Marcel, en Marçal i en Manel, els tres emes. El pare d’un antic company els demana que l’ajudin a resca-tar el seu fill de les files d’una secta destructiva que es coneix amb el nom de la Germandat de la Mun-tanya. Aviat, els tres emes es veuran submergits en una trepidant aventura que té com a rerefons cims nevats, xalets de muntanya, rituals que impliquen sacrificis humans i molts més perills, però amb lloc per l’amistat, l’amor i la relació paternofilial.El ritme trepidant de la novel·la, la marcada perso-nalitat dels protagonistes i els misteris de la secta t’arrossegaran dins un remolí d’aconteixements im-previsibles, i t’atraparà com la Germandat de la Mun-tanya atrapa els seus adeptes.

Crítica Literària

La Germandat de la MuntanyaJordi CortésXavier Montoriol

Crítiques 15

16 LARATLLAGROGA

La CaricaturaEntreteniment

Jordi Cortés

Maria Pérez

Entreteniment 17

La Tireta CòmicaMaria Pérez i Xavier Montoriol

18 LARATLLAGROGA

Cada any, es composen i produeixen milers de cançons arreu del món. Però les cançons, tot i ser immortals, tenen una vida curta. Cada una d’elles passa per tres fases diferents.

La primera és la fase de novetat, i es dóna quan la cançó surt el mercat i la gent comença a escoltar-la.

La segona, la fase repetitiva, és la més comú; aquí, la cançó ja és coneguda i s’escolta repetidament. Aquesta fase pot durar més o menys temps depenent de l’èxit de la cançó.

Finalment les cançons arriben a l’ultima fase, quan aquestes han quedat desfasa-des i ja es fa pesat escoltar-les.

Aquestes tres fases, però, no sempre se succeeixen de la mateixa manera per tothom, sinó que cadascú les viu de manera diferent. Com? Una persona pot trigar més o menys temps a començar a escoltar una cançó que una altra persona. Depenent dels seus gustos i/o de l’entorn, trigarà més o menys temps a entrar en fase repetitiva. Finalment, quan una cançó entri en la tercera fase, cada persona l’escoltarà més o menys sovint en funció d’on conservi la cançó (per exemple, sonarà més sovint si la inclou en una llista de reproducció amb po-ques cançons i que escolta freqüentment).

Dit això, m’agradaria fer un resum intensiu de la música dance i pop que ha tingut més fama i ha triomfat més al 2011.

Música

Comercial ‘11Albert Kraus

Música 19

Fets destacables i anècdotesDJ número 1 del mónSessió setmanal F**k me I’m famousImitació de l’estil dels Daft Punk en el seu últim àlbumCol·laboracions amb dives americanes.

Artistes ‘11

Àlbum Nothing but the beat.

David GuettaCol·laboracions Akon, Afrojack, Chris brown, Lil wayne, Taio cruz, Timbaland, Ludacris, Nicki minaj, Will.i.am, Jessie j, Avicii, Flo rida, Usher, Dev, Sia, Jennifer Hud-son, Christal Nicole.

Fets destacables i anècdotesvan començar la seva carrera musical l’any 2008 amb una cançó de la qual se’n van fer moltes versions durant dos anys fins que van treure el seu primer àlbum.

Àlbum Sorry for party rocking

LMFAOCol·laboracions GoonRock, Natalia Kills, Calvin Harris, Will.i.am, Eva simons, Busta Rhy-mes, Lil Jon, Lisa.

ÈxitsLittle bad girl, Where them girls at, Wihtout you, Titanium, Sunshine, Sweat, Turn me on, Lunar.

ÈxitsParty Rock Anthem, Champagne Showers, Sexy and I know it, Shots, One day

Fets destacables i anècdotesWe Found Love, Only Girl (2010), S&M, California King Bed, You da one,What’s my name, cheers, man down, raining men, Take care, Fly (2010), All of the lights (2010)

Àlbum Talk that Talk, Loud

RihannaCol·laboracions Calvin Harris, Jay Z, Drake, Nicki Minaj, Eminem

ÈxitsWe Found Love, Only Girl (2010), S&M, California King Bed, You da one,What’s my name, cheers, man down, raining men, Take care, Fly (2010), All of the lights (2010)

20 LARATLLAGROGA

Artistes ‘11

Fets destacables i anècdotesel seu últim àlbum no ha sigut publicat a Spotify. Els seus grans èxits Viva la vida i Every Teardrop is a Waterfall són plagis.

Àlbum Mylo Xyloto

ColdplayCol·laboracions Rihanna

ÈxitsEvery Teardrop is a Waterfall, Paradise

Fets destacables i anècdotestots els seus èxits són amb col•laboracions, en pocs anys ha passat de ser un raper a un dels productors de música dance més importants; frases seves com: “ya tu sabeh” o “dale” són conegudes arreu del món, és dels músics que ha versionat més cançons, conegut com Mr. Worldwide.

Pitbull Col·laboracions Marc anthony, Ne-Yo, Afrojack, Nayer, T-Pain, Chris Brown, Jennifer Lopez, Kelly Rowland, Red Foo (LMFAO), David Rush, Vein, Sean Paul, Enrique Iglesias, Akon Ludacris, Nelly, Mohombi, Wav’s, Shakira, Timbaland, Jamie Drastik, Jamie Foxx, Dj Frank E, Nicola Faasno, Riz

ÈxitsRain Over Me, Give me everything, On the floor, Rabiosa, I like how it feels, Bon bon, International Love, Took my love, Suave kiss me, Pass at me, Dance with me

Àlbum Planet Pit

Fets destacables i anècdotesés una de les cantants més populars d’Europa, alguns la consideren la nova Amy Winehouse, tot i ser d’un estil diferent ha sigut nominada a més d’un premi de música dance o pop.

Àlbum 21

Adele

ÈxitsRolling in the deep, Someone like you, Set fire to the rain

Música 21

Fets destacables i anècdoteslla unió d’aquests djs es va consolidar l’any 2010 gràcies al seu èxit One, número 10 del món. Totes les seves produccions han tingut un gran èxit; aquest grup podria, a més, estar format per Eric Prydz (n 46) i Laidback Luck (n 20). Segons l’opinió de molts djs, Save the world és la millor cançó de l’any juntament amb Levels.

Artistes ‘11

Àlbum -

Swedish House MafiaCol·laboracions Knife Party, Tinie Tempah

Fets destacables i anècdotesva començar la seva carrera l’any 2010

Àlbum MoveMeant

MohombiCol·laboracions Akon, Nicole Schrezinger, Pitbull, Nayer, Far East Movement, Dev, The Cataracs, Nelly, Stella Mwangi

ÈxitsSave the world, Antidote, Miami 2 Ibiza (2010-2011), Heart is King (Axwell), Open your eyes (Steve Angello), Rave ‘n’ roll (Steve Angello), Calling (Se-bastian Ingrosso)

ÈxitsCoconut tree, Suave, Like a G6 remix, Bumpy ride (2010), Dirty Situation

Fets destacables i anècdotesen poc temps ha passat a ser un raper a ser un productor i col•laborador de música dance.

Àlbum Only one Flo

Flo RidaCol·laboracions David Guetta, Akon, Kevin Rudolf, Laza Morgan, Taio Cruz, Inna, Dev

ÈxitsGood Feeling, Who dat Girl, Turn Around (5,4,3,2,1), Where them girls at, Hangover, Club Rocker, In the dark

22 LARATLLAGROGA

Fets destacables i anècdotesa més de produir les seves pròpies cançons i escriure’n la seva lletra també ha escrit i col•laborat en cançons de músics famosos com la cançó Fuck you de Cee lo Green.

Artistes ‘11

Àlbum Doo-woops & hooligans

Bruno MarsCol·laboracions Bad meets evil, Cee lo green, B.o.b

ÈxitsThe lazy song, Grenade, Lighters, It will rain, Just the way your are

Fets destacables i anècdotesla seva carrera va començar l’any 1992, es considerada la princesa del pop, té un total d’onze àlbums

Àlbum Femme Fatale

Britney SpearsCol·laboracions Will.i.am, Sabi

ÈxitsI wanna go, Till the world ends, Criminal, Hold it against me

Fets destacables i anècdotesproductor espanyol més famós, gèneres dance, pop latino i electro latino; el minut 1:30 de Kingsize Heart és el mateix tros que el minut 2:00 de For a Night.

Àlbum -

Juan MaganCol·laboracions Pitbull, El Cata, Barbara Muñoz, Salgado, Javi Mula, Crossfire, Crazy Shuri, Carlos Baute, Inna

ÈxitsBailando por ahi/ el mundo, No sigue modas, Chica Latina, Kingsize Heart, Lady Loca, 2fly, For a night, Get that ouh, Shuri Shuri, Some love remix, Amarte bien remix, Un momento

Música 23

Fets destacables i anècdotestotes les seves cançons són del seu únic àlbum i dos col•laboracions amb David Guetta i James Morrison

Artistes ‘11

Àlbum Who you are

Jessie JCol·laboracions David Guetta, B.o.B, James Morrison

Fets destacables i anècdotesté un total de vuit àlbums, la seva carrera va començar el 1987

Àlbum J.LOVE

J.LOCol·laboracions Pitbull, Lil Wayne

ÈxitsPrice tag, Domino, Laserlight, Nobody’s perfects, Repeat, I love the way you like it, Up

ÈxitsOn the Floor, I’m into you, Papi

24 LARATLLAGROGA

Top 35

Party Rock AnthemAll my peopleTitaniumWelcome to St. TropezGlad You CameEvery Teardrop is a WaterfallAi se eu te pegoSexy and I Know itCoconut treeWhere them girls atGood FeelingDanza KuduroRolling in the DeepMove like JaggerWe Found LoveLittle Bad GirlSave the WorldThe Lazy SongParadiseRain Over MeI Wanna GoBailando por AhiGrenade

123

Give me EverythingPitbull ft. Ne-Yo, Afrojack & Nayer

Without YouDavid Guetta ft.Usher

Someone Like YouAdele

456789

1011121314151617181920212223242526

LMFAO

Sasha Lopez ft. Broono & Adreea

David Guetta ft. Sia

Dj Antone ft. Timati

The Wanted

Coldplay

Michel Telo

LMFAO

Mohombi

David Guetta

Flo Rida

Don Omar ft. Lucenzo

Adele

Maroon 5

Rihanna

David Guetta

Swedish House Mafia

Bruno Mars

Coldplay

Pitbull

Britney Spears

Juan Magan

Bruno Mars

RabiosaI’m into youDon’t Wanna Go HomeChampagne ShowersSweatDon’t Stop the PartyLevelsLike I Love YouBounce

272829303132333435

Shakira ft. Pitbull

Jennifer Lopez

Jason Derulo

LMFAO

Snopp Dogg

Black Eyed Peas

Avicii

RIO

Calvin Harris ft. Kelis

Concurs 25

En aquesta edició us proposem el següent concurs: hem seleccionat quatre titu-lars d’allò més insòlits, i ens n’hem inventat dos més. Seríeu capaços d’endevinar quins són certs i quins falsos? Ens podeu enviar les respostes a través de la nostra pàgina web, a l’apartat ‘Concursos’. Sortejarem un premi entre els guanyadors. Les respostes correctes es publicaran al proper número.

Un escriptor “lleig” proposa que els guapos paguin un impost a la bellesa.

Un músic compon un vals perquè les plantes floreixin més de pres-sa.

La policia mexicana deté un nadó d’un any per considerar-lo còm-plice d’un robatori.

Un alcalde prohibeix morir per falta d’espai al cementiri municipal.

Un dissenyador presenta una línia de sabates esportives per paqui-derms en motiu del 25è campionat de polo sobre elefant.

Un borratxo alerta els serveis de rescat pel naufragi del seu vaixell de joguina.

ConcursTitulars

““““““

26 LARATLLAGROGA

L’EscolaApadrinament Lector

Recull de Comentaris6è de PrimàriaL’ apadrinament m’ ha fet sentir gran, és molt divertit, emocionant... Cada dia descobreixo alguna cosa nova del meu fillol. I a més, coneixo nens nous Blanca Riera

M’ agrada veure que el meu fillol llegeixi amb tanta il·lusió i que, quan acabi de llegir, marxi amb un somriure a la cara. Núria Cantó

M’ hagués agradat que nosaltres haguéssim tingut un padrí quan fèiem segon de primària. Júlia Chimenos

M’ agradaria que tot i que l’ apadrinament s’acabi, en Leo compti amb mi i continuem sent amics per sempre. Sara Hamann

Quan finalitza la lectura, la felicito i fa un somriure. Quan ens acomiadem, després de xocar les mans, em fa recordar quan jo tenia la seva edat i això m’ encanta. És veritat que jo estava espantat al principi; no sabia si li cauria bé, però això no ha estat així, ja que sempre que ens veiem al pati, ens saludem; fins i tot, un dia, estava jugant i vaig sentir una veu al darrere dient el meu nom, em vaig girar i era ella. Andreu Vilar

Quan acabem de llegir, el felicito per l’ esforç que ha fet. Sofia Galbas

Em fa molta il·lusió que en Marc llegeixi cada dia millor i que jo l’ hagi ajudat, gràcies a l’ apa-drinament lector. Espero que a final de curs, em sorprengui amb la seva lectura que, si ara ja és bona, serà fantàstica. Anna Gispert

M’ agrada molt aquesta activitat perquè tinc la responsabilitat d’ ensenyar a llegir a un nen i això em fa sentir gran. Quan fem l’ activitat, crec que el nen fa un gran esforç per intentar llegir bé. També jo m’ estic esforçant perquè no és fàcil corregir a algú mentre llegeix ni tampoc explicar-li el significat d’ algunes paraules. In-tento que tots dos ens ho passem bé. M’ agra-daria que poguéssim ser amics, que aprengués molt i que m’ ensenyés moltes coses. Maria Magallon

Al començament, em va semblar una tasca

molt complicada perquè jo, a la seva edat no vaig tenir cap padrí , no sabia com actuar i això m’amoïnava. Però de mica en mica, la cosa ha anat sortint sense vergonyes ni timideses, amb tota naturalitat. Camil·la de Mas

Cal que també ells es deixin ajudar. Mar Jimenez

Quan vam signar el contracte, la meva fillola em va fer una abraçada amb molta energia. M’ agradaria que cada divendres ens avinguéssim més i ens tinguéssim més confiança. Maria Mei Bellsolà

Concurs 27

No pensava que m’ agradés tant ajudar a llegir. Em fa sentir gran i alegre. Joan Montoriol

El dia que havíem de signar el contracte, el Nicolau i jo ens vam donar la mà perquè no ens coneixíem gaire. Però quan va començar l’ activitat, vaig tenir la sensació que ens enten-dríem bé i ha estat així. Gemma Collell

M’ agrada ensenyar a la Judit les paraules que no entén, i ajudar-la a llegir sense entrebancs. L’ apadrinament consisteix a ajudar els altres a avançar en l’art de llegir...Abril Morales

Per a mi, l’ apadrinament lector és una manera divertida d’ aprendre a llegir. Em fa sentir gran i responsable. Bertran Cabané

Em sembla una activitat molt creativa, pel fet de poder ajudar a una nena a perfeccionar el seu nivell de lectura. Joan Marc Barcon

A mi m’ agrada ajudar els nens petitons del col·legi.Bernat Anés

Este año hemos ido de colonias a Ripoll. El viaje fue muy largo, pero también divertido. El paisaje era bonito y muy variado. Cuando paramos para desayunar ya tenía bastante hambre, pero a la hora de comer aún tenía más.

Por la mañana, visitamos Ripoll, concretamente el Monasterio de Santa María. Después fuimos tam-bién al de Sant Joan de les Abadesses. Después de comer en un pueblecito llamado Campelles, caminamos hasta el albergue o casa de colonias. Dejamos las maletas y nos fuimos a jugar a fútbol al campo, a pesar del cansancio de todo el día. La cena fue muy buena. Y después de cenar estudia-mos una obra de teatro para representarla el día siguiente por la tarde. Luego nos fuimos a dormir. En la habitación estuvimos un rato hablando.

Al día siguiente, a primera hora de la mañana, fui-mos a desayunar. En la casa de colonias la comida era muy sabrosa. Después del desayuno, fuimos en autocar hasta la Molina y desde allí anduvimos mucho rato. Por el camino recorrimos enormes prados. Tenía mucha sed y me dolía el pie. Por el camino encontramos una fuente con agua muy fría. Jugamos a ver quién podía aguantar más tiempo con la mano dentro del agua. Yo fui el que aguantó más tiempo, 5.30 minutos y casi no me notaba la mano. Vimos muchas vacas. Comimos muy tarde y estuvimos “jugando” a tumbar una botella tirándole piedras. De regreso a la casa de colonias vi a Gonzalo que apenas podía caminar porque tenía las ingles irritadas de tanto andar, pero hizo la obra. Sol nos dijo que lo habíamos hecho muy bien. Por la noche jugamos un rato a futbol. Y nos fuimos a dormir muy cansados.

El tercer y último día fue el mejor. Hicimos una gincama por Planoles; en mi grupo estaban Marc, Isabel, Mar y Valeri . El pueblo era pequeño y sólo había un bar. Fuimos al ayuntamiento, al bar, al parque, a la iglesia y a la Casa Museo. Al terminar la gincana fuimos al albergue, comimos, jugamos un poco y regresamos a Barcelona. Las colonias me han gustado mucho.

Escrits

Colònies 20111er d’ESO Pere Moya

L’Escola 27

28 LARATLLAGROGA

Homenatge a Pablo Neruda

Oda a la patataXavier MontoriolLa patatade tendre corla van tallar a rodanxespetites, la vanfregir en una paella,i va quedar bencruixentel seu cos daurat;al seu costatla carn arrebossadaes va emocionar,hi va haverpetons, abraçades,paraules commovedores.A la neveravan dormir els espaguetide llargs braços,l’aixetava ressecar els conductesper on puja l’aigua,les llentieses van dedicar a nedar pel caldo,l’orengaa perfumar el món,i la dolçapatataallà al plat,fregida i daurada,cruixentcom les crispetes,orgullosa;i un diatota contentaen un gran tupperde plàstic, va caminarper l’escolaper fer realitat el seu somni:satisfer els nens.Al campmai no va ser tan servicialcom a la paella,l’oli

entre les rodanxesamb la seva massa líquidaerael fregidorde la patata;la carn arrebossada,la clara de l’ou,i l’espetecd’una gota que esquitxa;

però llavors ve un homemaniàtic, agafa la patata, no li agrada, l’examina, l’observa i la declara alta en greixos, fa campanya, insisteix fins que es prohibeix, però ell no està satisfet i veta la carn arrebossada també i marxa cap a casa deixant els nens orfes d’alegria.

Així acabatristamentla històriadel tubercle fregitanomenat patata,ellatan filantropanomés volia ferla delíciadels nens, i plorala pacífica pastadel seu cor daurat.

L'Escola 29

El 5 d’octubre, a l’ escola ens vam reunir per-què l’Empordà havíem d’ envair, i les colò-nies enllestir.

Vam pujar a l’ autocar. Cap a la Bisbal vam desfilar, i un antic obrador de ceràmica vam visitar. Seguidament vam pujar el Bisbe Mort. Feia un sol que espeternegava i l’aigua se’ns acabava. A dalt del Montgrí hi havia una vis-ta per gaudir. A corre-cuita vam baixar, per a Ullastret arribar, i un taller començar. Les nostres habilitats vam demostrar fent cistells sense parar.

L’endemà als Aiguamolls, salicòrnies, can-yes i joncs vam dibuixar, i fins i tot alguna en vam tastar. D’ ocells en vam veure molts. Cigonyes, fotges i colls verds a les basses s’ ho passaven d’ allò més bé.

A la platja ens vam divertir i castells de sorra vam construir.

L’últim dia, la tramuntana ens va tocar, men-tre les ruïnes d’ Empúries intentàvem explo-rar.

Tot i que ens vam cansar, molt bé ens ho vam

Colònies ‘11

L’Empordà5è de PrimàriaLa alcachofa

de tierno corazón se vistió de guerrero, erecta, construyó una pequeña cúpula, se mantuvo impermeable bajo sus escamas, a su lado los vegetales locosse encresparon, se hicieron zarcillos, espadañas, bulbos conmovedores, en el subsuelo durmió la zanahoria de bigotes rojos, la viña resecó los sarmientos por donde sube el vino, la col se dedicó a probarse faldas, el orégano a perfumar el mundo, y la dulce alcachofa allí en el huerto, vestida de guerrero, bruñida como una granada, orgullosa, y un día una con otra en grandes cestos de mimbre, caminó por el mercado a realizar su sueño: la milicia. En hileras nunca fue tan marcial como en la feria, los hombres entre las legumbres

con sus camisas blancas eran mariscales de las alcachofas, las filas apretadas, las voces de comando, y la detonación de una caja que cae,

pero entonces viene María con su cesto, escoge una alcachofa, no le teme, la examina, la observa contra la luz como si fuera un huevo, la compra, la confunde en su bolsa con un par de zapatos, con un repollo y una botella de vinagre hasta que entrando a la co-cina la sumerge en la olla.

Así termina en paz esta carrera del vegetal armado que se llama alcachofa, luego escama por escama desvestimos la delicia y comemos la pacífica pasta de su corazón verde.

Oda a la alcachofaPablo Neruda

L'Escola 29

30 LARATLLAGROGA

DIÀLEG, REPECTE MUTU I JUSTÍCIARaimon Carrasco

Marina Camallonga

Avui, dia 13 de desembre, hem tingut l’honor de rebre a l’escola en Raimon Carrasco, fill de Manuel Carrasco i Formiguera, líder polític ca-talà dels anys trenta que va ser executat pels franquistes el 1938. El senyor Carrasco ens ha explicat com va viure la Guerra Civil i crec que a tots ens ha sorprès la claredat amb què s’expressava: podíem recrear tota la història a partir de les seves paraules i aconseguíem emo-cionar-nos amb cada episodi que ens explicava.

Per començar, ens ha parlat qui era el seu pare (el defineix com “un gran català, gran catòlic”) a qui, pel que hem pogut observar, admirava molt. Ens ha dit que ell només va viure la guerra du-rant un curt període i que la resta de les seves vivències tenen a veure amb les conseqüències de la guerra.

Entre les múltiples experiències que ens ha na-rrat, crec que a tots ens ha impressionat molt l’episodi de quan volien marxar al País Basc amb un vaixell anglès i no van poder. Es van veu-re obligats a salpar amb un d’espanyol i es van topar amb un vaixell franquista que els va bom-bardejar. “Va ser l’últim viatge que vam fer junts”, deia Carrasco. I quin record en tenen? L’aigua entrant, ells tancats a dins sense poder fer-hi res,

esperant la mort. Finalment, però, els franquistes se’ls van endur i van separar-los, tot i que abans els van deixar acomiardar-se (“l’emoció era tan gran que no ploràvem”). El pare va marxar a la presó i ells a una mena d’hospici, on van passar-ho molt malament i on Raimon Carrasco feia de cap de família amb només tretze anys.

Temps després, quan van fer un intercanvi de presoners, van marxar a París, on la mare feia gestions per salvar el pare i els fills feien vida “normal”. Cada dijous rebien una carta del pare, fins que un dia aquesta carta, en lloc de portar bones notícies, els va portar la que més temien: Manuel Carrasco havia mort afusellat por rebe-lión militar. Tot i estar molt afligits per la terrible notícia, van seguir la seva rutina fins que va es-clatar la Segona Guerra Mundial, cosa que els va enviar altre cop a Barcelona, on es van repar-tir entre la família dels dos germans grans que s’havien quedat.

Raimon Carrasco encara conserva aquesta ad-miració pel seu pare: “Des del cel, ens ajuda”. Aquestes han sigut algunes de les seves últimes paraules de la conferència. Per acabar, destaca-rem una altra frase que també ens ha marcat: “De la guerra i la violència surten més coses negatives que positives. Amb diàleg, respecte mutu i justícia, tot això no hauria passat”.

Cites 31

Cites“El món és un escenari, però els papers de l’obra estan mal repar-tits.”Oscar Wilde

“Vaig fer un curs de lectura ràpida. En acabar, vaig llegir Guerra i Pau en vint minuts: crec que deia alguna cosa sobre Rússia.”Woody Allen

“La vida és massa important per prendre-se-la seriosament.”Oscar Wilde

“El dia que vaig llegir que l’alcohol era dolent per a la salut, vaig deixar de llegir.”Jim Morrison

“Provaré de viure eternament, o morir en l’intent.”Groucho Marx

“Parlar sol és l’única manera de sostenir una conversa intel·ligent.”Rowan Atkinson

“Com que no sabia que era impossible, ho vaig fer.”Albert Einstein

“La mort, aquell país inexplorat del qual no torna mai cap viatger.”William Shakespeare, Hamlet

32 LARATLLAGROGA

El Racó de CiènciaEl Nombre Auri

Roberto Forbicia

Aparentment, el número 1,61803398874... sem-bla una xifra qualsevol d’infinits decimals, però la veritat és que es tracta d’un nombre irracional amb unes propietats molt interes-sants que apareix contínuament lligat a la naturalesa i l’art.Se’l coneix amb el nom de nombre (de la lle-tra grega fi), nombre auri, raó àuria o divina proporció i va ser descobert a l’antiguitat com una relació entre dos segments d’una recta. Euclides, matemàtic de l’antiga Grècia, va ser el primer en fer un estudi sobre el nom-bre auri, i va concloure que aquest s’obtenia dividint una recta de forma que la proporció entre el segment total i el més gran fos igual que la proporció entre el segment gran i el pe-tit. Per tant, es diu que dos nombres (a i b) es

troben en proporció àuria quan es compleix el següent:D’aquí surt el concepte de rectangle auri, un rectangle els costats del qual mantenen aquesta proporció. Des de molt antic s’ha considerat el rectangle auri com un símbol de bellesa i harmonia i és per això que molts ar-tistes l’han utilitzat en la composició dels ele-ments de les seves obres. A més, hi ha molts objectes que ens rodegen que imiten aquesta forma, com ara les targetes de crèdit, la majo-ria de carnets, alguns mobles, etc.Més tard, al s.XIII, el matemàtic italià Leo-nardo de Pisa va el·laborar la seva famosa seqüència de Fibonacci -nom amb el que és més conegut- , una successió infinita de nom-bres naturals on cada xifra és el resultat de la suma dels dos anteriors.

1, 1, 2, 3, 5, 8,13, 21, 34, 55, 89, 144

Fibonacci va adonar-se que, en dividir cada número per l’anterior, el resultat s’apropava

cada com més al nombre fi.

Cites 33

Però el que resulta més curiós és, sens dubte, la presència d’aquesta propor-ció en la naturalesa i, especialment, en la botànica:En un rusc d’abelles, la proporció entre els mascles i les femelles tendeix a fi.Les proporcions del cos humà també s’aproximen bastant al nombre fi. Per exemple, la relació entre l’alçada total i l’alçada fins el melic; la relació entre la distància de les espatlles als dits i la distància del colze als dits; o la relació entre l’alçada fins els malucs i l’alçada fins els genolls.En dibuixar diversos rectangles au-ris enganxats, es pot representar una espiral. Aquesta espiral, anomenada logarítmica, és present a les closques d’alguns invertebrats, és aproximada-ment la forma que tenen els braços de les galàxies espirals -com la Via Làc-tia- i és també la trajectòria que se-gueixen els falcons per aproximar-se a la seva presa o els insectes per apro-par-se a una font de llum.En la botànica, les aplicacions del nom-bre auri són moltíssimes. Per exemple, en la disposició del pètals de les flors o en la disposició de les fulles a la tija. També apareix com la relació entre el gruix del tronc i el de les branques principals d’un arbre, o entre el gruix de les branques principals i el de les secundàries.El nombre auri es troba en els llocs més insospitats i posseeix una sèrie de cu-rioses propietats matemàtiques. Quan alguna forma ens resulta agradable i harmònica el més probable és que amagui entre les seves parts aquesta proporció. No és fascinant?

= 1.532

= 221

= 1.617977514489

Documentals

Eduard PunsetRedes 2.0

En aquest capítol de Redes (Diumenge 21:30 - TV2), Eduard Punset es desplaça al MIT (Mas-sachussets Instiute of Technology), als Estats Units, per parlar amb un dels professors de la facultat, Max Tegmark. Dicutiràn l’existència dels anomenats universos paral·lels i la coexistència de diferents civilitzacions en aquests.Es tracta d’un dels capítols més interessants del programa, que setmana rere setmana no deixa de plantejar preguntes a mesura que en contesta.

Teniu el documental sencer a:

http://www.rtve.es/television/20110603/bus-ca-otros-universos/436660.shtml

El hecho de que la naturaleza se describa tan bien a través de las matemáticases un misterio que requiere una explicación.Max Tegmark

El Racó de Ciència 33