www.santaanna.cat

1

Index Editorial p.2 Història del

Santa Anna p.3 Agenda p.9 Entrevista Roser

Soliguer p.11 Redacció p.15 Conferències

p.16 Gregerías p.18 Jeroglífics p.20 Concurs profes

p.21 Tira còmica p.22 Curiositats p.23 Cançons p.23 Etimologies

curioses p.26 Ciència poètica

p.27 Critiques p.28 Hi ha vida des-

prés de Santa Anna? p.33

Esports p.39 Concurs esports

p.42 Receptes p.40 Recorreguts

p.41 El Planter p.42 Els Cadets p.48 Racó de plàstica

p.50

www.santaanna.cat

2

Volem començar aquest segon número agraint la bona acceptació que ha tin-gut la revista. Des del consell de redacció volem donar les gràcies a tots els lectors que ens han fet arribar el seu suport, i també a tota aquella gent que ens ha enviat suggeriment. Sabem que moltes encara no les hem portat a ter-me però esperem poder-ho fer un cop l'estructura de la revista estigui com-pletament definida. També ens agradaria dir que ens ha fet molta il·lusió re-bre felicitacions i comentaris d'exalumnes, i que estem encantats de poder proporcionar qualsevol tipus d'informació o fotos que els lectors necessiteu sobre l'escola i la seva història. En aquest número pretenem continuar la línia del primer, amb les mateixes seccions i alguna de nova com pot ser la d'anglès. També hem intentat aug-mentar la participació dels alumnes de l'escola, la majoria dels quals han res-post molt bé a les nostres demandes de textos o dibuixos. Després de l'expe-riment tan exitós que va representar per a nosaltres el primer número, volem que aquest sigui la consolidació definitiva de la revista. Continuem fent la revista amb la mateixa il·lusió i dedicació que el trimestre passat, intentant millorar i depurar el nostre estil, esperant que aquesta sigui la Revista de l'escola durant molt de temps. Esperem que aquest número us agradi encara més que l'anterior i que continueu llegint-nos amb interès du-rant molt de temps. El Consell de Redacció  

Edit

oria

l Volem començar aquest segon número agraint la bona acceptació que ha tingut la re-vista. Des del consell de redacció volem donar les gràcies a tots els lectors que ens han fet arribar el seu suport, i també a tota aquella gent que ens ha enviat suggeriments. Sabem que moltes encara no les hem portat a terme, però esperem poder-ho fer un cop l'estructura de la revista estigui completament definida. També ens agradaria dir que ens ha fet molta il·lusió rebre felicitacions i comentaris d'exalumnes, i que estem en-cantats de poder proporcionar qualsevol tipus d'informació o fotos que els lectors ne-cessiteu sobre l'escola i la seva història. En aquest número pretenem continuar la línia del primer, amb les mateixes seccions i alguna de nova com pot ser la d'anglès i el concurs d’esports. També hem intentat aug-mentar la participació dels alumnes de l'escola, la majoria dels quals han respost molt bé a les nostres demandes de textos o dibuixos. Després de l'experiment tan exitós que va representar per a nosaltres el primer número, volem que aquest sigui la consolida-ció definitiva de la revista. Continuem fent la revista amb la mateixa il·lusió i dedicació que el trimestre passat, intentant millorar i depurar el nostre estil, esperant que aquesta sigui la Revista de l'es-cola durant molt de temps. Esperem que aquest número us agradi encara més que l'an-terior i que continueu llegint-nos amb interès durant molt de temps. Com sempre, continuarem escoltant les vostres propostes a laratllagroga@gmail.com

El Consell de Redacció

Consell de redacció: Aina Delgado, Marta Forgas, Dèlia Palanques. Col·laboradors: Núria Bofarull (fotografia portada), Oriol Carrasco, Lucas Celma, Jú-lia Escuer, Helena Fabrer, Manuel Gómez, Paula Miranda, Júlia Moll, Mar Montaner, Xavier Monturiol, Maria Pérez, Edgar Prieto, Júlia Puig, Cristina Pujol, Martí Salat, Mateu Sagarra, Ivo Sequeros, Clàudia Torrents i professors de parvulari, primària i ESO. Maquetació: Raimon Bolíbar. Revisió: Sol Brown, Anna Vilà.

www.santaanna.cat

3

Història d

el San

ta An

na

Per a aquest número hem decidit fer un petit repor-tatge de l'antic edifici de l'escola situat al carrer Es-coles Pies, al barri de Sarrià. Després de vuit anys a la parròquia de Santa Anna, l'escola, per motius d'espai, s'hi va traslladar l'any 1961.

Volíem comparar les fotos antigues que ens van proporcionar a l'escola de l'anterior casa amb fotos tal com està l'edifici avui en dia. Per això ens vam posar en contacte amb les empre-ses que hi estan instal·lades actualment i vam demanar

si ens deixarien visitar l'edi-fici per fer-ne fotos. De seguida ens van dir que sí i vam demanar-li a la Mª Mercè Nualart, professora de francès, que va comen-çar impartint classes allà, que ens hi acompanyés per tal d'identificar les classes i situar-nos en l'espai.

La porta d’entrada és la mateixa però només es conserva el xiprer de l'esquerra.

Per Dèlia Palanques i Marta Forgas

www.santaanna.cat

4

His

tòri

a d

el S

anta

An

na

Les vidrieres de la classe de parvulets es conserven igual.

Classe situada al pati, a l'altra banda d'on hi havia el galliner.

www.santaanna.cat

5

Història d

el San

ta An

na

A les imatges antigues es veu el galliner, una habitació que es trobava a fora de l'edifici que les mestres feien servir de menjador. Tota aquesta zona ha estat reconstruïda i s'hi ha afegit un annex, amb un sostre amb claraboies, com es veu en la imatge actual.

En aquestes dues fotogra-fies es veu com s'ha conser-vat la barana.

www.santaanna.cat

6

His

tòri

a S

anta

An

na

Les escales que portaven a la cuina són les mateixes.

Sala polivalent situada a l'últim pis.

Els laboratoris es-taven situats entre els lavabos i el ga-lliner. Ara no hi són a causa de l'an-nex.

www.santaanna.cat

7

Història d

el San

ta An

na

Classe de 6è, la finestra es conserva igual.

Per aquest camí entraven les mestres a l'escola. No hi havia porta, només un cobert que comunicava la casa amb uns lavabos que estaven on hi ha els conduc-tes de ventilació.

Aquesta habitació era la sala de mestres.

www.santaanna.cat

8

His

tòri

a d

el S

anta

An

na

En la imatge antiga es veu el sorral, símbol de l'escola. A l'altra foto ve-iem el que hi ha actualment en aquest espai.

Les palmeres, un altre símbol de Santa Anna, han anat creixent.

www.santaanna.cat

9

Ag

end

a 1r primària Sortida a la Fundació Gòdia: Exposició Zen Fanzhi. 2n primària Sortida al Tecla Sala: Exposició de fotografia d'Ouka Leele.

3r primària Sortida a Can Framis: Exposició de la col·lecció Vila-Casas. Sortida al Conservatori del Bruc: Tocs de Cobla.

4rt primària Sortida al Conservatori del Bruc: Tocs de Cobla.

5è primària

Conferència Dr. Joaquim Montoriol (geòleg): “Animals del Con Sud”

Sessió de cinema: “Ulisses”

Excursió al delta del Llobregat

Visita al Parlament

6è primària

Conferència Dr. Joaquim Montoriol (geòleg): “Animals del Con Sud”

Taller al CosmoCaixa: “El món de la cèl·lula”

Sessió de cinema: “Ulisses”

Inici del projecte “Apadrinament lector” amb 6è de primària.

Visita al MNAC (art romànic)

www.santaanna.cat

10

Ag

end

a 1er ESO

Conferència Dr. Joaquim Montoriol (geòleg): “Animals del Con Sud”

Xerrada dels mossos d’esquadra sobre internet segura

Concert de música balcànica al CaixaForum

Sessió de cinema: “El planeta dels simis”

Cursa d’orientació a Montjuic

2on ESO

Conferència Dr. Joaquim Montoriol (geòleg): “Animals del Con Sud”

Participació al club de lectura de BcnNegra i col·loqui amb l’autor Jordi Cervera (Biblioteca Jaume Fuster)

Sessió de cinema: “El planeta dels simis”

3er ESO

Colònies a La Cerdanya

Concert a L’Auditori

Visita a la central tèrmica del Besòs

Sessió de cinema: “Some Like It Hot”

Voluntariat al Banc dels aliments

Xerrada sobre les drogues (programa “Salut i escola”)

Xerrada sobre el funcionament del Barça (Jaume Ferrer)

Taller de lectura en veu alta (Mone)

4t ESO

Concert a L’Auditori

Xerrada sobre les drogues (programa “Salut i escola” i visita dels mossos d’esquadra)

Visita a l’Institut d’Oncologia de Bellvitge

Sessió de cinema: “Some Like It Hot”

Teatre a la Biblioteca de Catalunya: “Natale in Casa Cupiello” Xerrada sobre el funcionament del Barça (Jaume Ferrer)

www.santaanna.cat

11

Com que no sabem gaire sobre la seva vida ens agradaria que ens en fes un petit resum. Bé, jo i el meu marit haví-em anat a unes escoles del moment de la renaixença catalana, que afectava tam-bé a la pedagogia. Hi havia una sèrie de persones molt interessades en aquest mo-viment que van crear el que en deien l’escola nova o l’escola activa, que era una escola més oberta on perdia importància el fet d’aprendre de memòria i se’n donava més a pensar, a la participació de l’alumne en el seu propi ensenyament i on la disci-plina naixia de l’interès per l’aprenentatge i la feina. Una de les principals preo-cupacions de l’escola viva era no tancar horitzons a l’alumne, ja que si li dónes les coses fetes li mates l’interès que ell té. El meu marit i jo havíem estat edu-cats, doncs, en aquesta lí-nia, i quan va arribar el moment de portar els nos-tres fills a l’escola ens vam trobar que a causa del fran-quisme tots aquests centres havien desaparegut, i en els pocs que en quedaven no hi havia plaça. Llavors vam pensar de posar una escola nosaltres. Els locals ja eren difícils de trobar com ara i teníem un amic en comú amb el rector de la parròquia de Santa An-na. Allà hi havien construït un edifici on vivia el rec-tor, alguns pisets per els capellans, i a dalt de tot hi

havia una sala més gran on les noies que feien de mi-nyones anaven a aprendre a cosir i fins i tot hi ensenya-ven a llegir i a escriure a les que no en sabien. Bé, llavors vam parlar amb el rector i ens va dir que ens deixava tant el principal com la sala per fer classes, així que compartíem la sala amb les minyones. Vam començar amb tres fills nostres, tres fills d’uns cu-nyats meus i tres fills d’uns amics, en total nou alum-nes d’edats diverses, el més gran dels quals tenia vuit anys. A partir d’aquí vam anar agafant només un curs dels més petits, no vam créixer mai per dalt. La nostra idea era seguir la renovació pedagògica que havia quedat escapçada. Poc a poc vam anar crei-xent amb la gent del barri. Va haver-hi un moment en què l’espai ens va quedar petit. Llavors vam traslla-dar-nos al carrer Escoles Pies. I més tard, quan la llei requeria unes ins-tal·lacions determinades que nosaltres allà no tení-em, ens vam veure obligats a tornar a canviar, i vam venir a l’edifici actual. Vaig marxar de l’escola fa onze anys, quan en tenia setanta sis. Tot i que de gust no m’hauria jubilat mai, el que em va fer deci-dir definitivament va ser que va venir la nova llei. Nosaltres teníem l’ensenyança general bàsi-ca, que s’acabava als cator-ze anys, després venien

tres anys de BUP i després venia el COU, que no fè-iem perquè no podíem fer desdoblaments. Amb el canvi de llei l’any de COU i l’últim de BUP passaven a ser batxillerat i, per tant, nosaltres no podíem fer-lo i a més perdíem un curs i era un problema per al profes-sorat. Llavors vam jubilar-nos quatre persones i amb això vam fer que ningú perdés cap hora. L’educació que va rebre de petita devia influir molt en la metodologia de Santa Anna. I tant! Absolutament. Va ser gràcies a això que ens vam atrevir a posar l’escola. Tot allò que nos-altres vam viure era molt més complet, tenia molta més volada, però dins el possible vam intentar se-guir-ho. La gràcia de Santa Anna és en part que sem-pre ha estat una escola pe-tita i hem pogut conèixer a cada alumne i això és molt important. Després, ha es-tat natural, no hem fet mai res extraordinari perquè els pares estiguin contents, totes les festes sempre han estat el resultat d’una feina que s’ha fet a l’escola. Per exemple, la representació de final de curs és el resul-tat d’una feina els lligams de la qual van més enllà dels simples coneixements, que té una vida darrere. Per tant crec que hem fet una escola no com la que jo vaig anar, però sí millor de les que hi havia.

Entrevista a R

oser Solig

uer

www.santaanna.cat

12

Entr

evis

ta a

Ros

er S

olig

uer

I què hagués passat si no hi hagués hagut el franquisme? Totes aquestes escoles que van desaparèixer amb el franquisme hauri-en seguit progressant i s’hauria avançat molt en l’educació. Crec que van ser unes escoles que van anar molt a fons perquè tot el que vaig viure aleshores encara ho visc ara. En què creu que va canviar Santa Anna des que el seu marit i vostè la van fundar? Jo diria que el que ha canviat fortíssimament ha estat l’evolució de la societat. Quan diuen que l’escola ha de ser la que formi la societat no és veritat. L’escola depèn de la societat i difícil-ment l’escola hi pot fer res, s’ha d’adaptar als canvis que van sorgint. Aquest desig que a l’escola s’ha d’aprendre tot és fals, en la meva manera de veure. Un altre aspecte que ha can-viat és la religió. En aquell moment l’escola era confessional, la reli-gió era un tema de trans-missió d’una manera de viure, però els pares que portaven els seus fills buscaven en part una educació religiosa que fos diferent a la que im-partien les escoles de monjos o monges i tam-bé pel fet que fèiem les

classes en català. Però actualment ja no és així, els motius que empe-nyen els pares a portar-los ja no són aquests i això es deu al fet que la societat ha anat canviant al llarg dels anys. Pres-cindint de la religió, els pares sempre han volgut una educació basada en la serietat, en certs va-lors fonamentals, en la feina ben feta i en què els alumnes es poguessin valdre per ells mateixos el dia de demà. Què feia abans de fun-dar Santa Anna? Vaig estudiar físiques fins als vint-i-dos anys i un cop acabada la carre-ra vaig anar a “corte y confección”, a aprendre a fer vestits. El que en-cara no he après és la pràctica, però la teoria la sé estupendament. Lla-vors em vaig casar al quaranta-cinc, però no em vaig posar a treballar fins al cap de cinc anys. El meu pare tenia una fàbrica de ferro esmaltat. El meu germà, que tre-ballava a aquesta fàbri-ca, va morir apagant un foc quan l’extintor li va explotar. La intenció del meu pare era que el meu germà continués el nego-ci, però donades les cir-cumstàncies li hauria agradat que el meu marit el rellevés, però ell era catedràtic de filosofia i no estava per plats i

olles. El cas és que el meu pare també va morir molt jove, als cinquanta-vuit, d’un atac d’apendicitis no diag-nosticat, i llavors el meu marit d’alguna manera o altra s’hi va haver de ficar. Ell no es va ocupar de la qüestió econòmica ni de la gerència, sinó que s’ocupava de buscar i millorar les fórmules químiques de l’esmalt. Ell no havia tingut mai tracte amb la classe obrera i treballar-hi cada dia va fer que s’adonés de les poques possibili-tats que tenien de pros-perar i que ens decidís-sim a ajudar-los. Per això vam posar una es-cola per als fills dels obrers en un local que teníem a la mateixa fà-brica. Per tant, jo abans de fundar Santa Anna vaig estar en aquesta altra escola. Llavors la fàbrica va fracassar i va ser quan vam posar la nostra escola. A què creu que s’hauria dedicat si no hagués fundat Santa Anna? Jo crec que m’hauria dedicat a l’ensenyament de totes totes. Jo vaig voler ser mestra des de petita. Vaig estudiar físi-ques pel simple fet de tenir un títol per fer es-cola, sinó no crec que hagués fet física, no era per les ciències.

www.santaanna.cat

13

Entrevista a R

oser Solig

uer

L’escola a mida que s’anava fent gran es va haver de traslladar del carrer Santa Anna a Sar-rià i després a l’Eixample. Sempre ens vam buscar local a propet d’on la tení-em (riu). Com ho va viure i de qui-na en guarda més bon record? En quant a casa acollidora, el d’Escoles Pies, amb un jardí molt maco. Era una casa molt a mida ja que a l’escola érem uns seixanta. Aquesta d’aquí també és acollidora i bonica. D’aquesta dèiem: “Quina casa per fer un casament!”. El primer trasllat no va ser res, vam mantenir els dos llocs durant un temps. Però el segon trasllat era o tro-bar un local o plegar. Quin any va passar a ser mixta l’escola? L’any 1978. Vaig avisar els pares dels nens que haurien marxat aquell curs que l’escola podria ser mixta oficialment, i final-ment es van quedar tots. A part de fundar l’escola quina creu que va ser la seva màxima contribu-ció? Em sembla que la feina que hi vaig fer no va estar malament, la veritat (riu). Va exercir de mestra a Santa Anna?

Sí, jo feia matemàtiques a nens d’onze, dotze i tretze anys. Vaig deixar de fer classes als seixanta set o als seixanta-vuit anys i em vaig jubilar als setanta vuit. Els últims deu anys vaig fer de directora i gerent, la part més avorrida. He d'es-tar molt agraïda a Déu per haver tingut una vida d'una extraordinària plenitud: he tingut un marit que ha estat molt bé i, a més a més, una feina que m'ha vingut abso-lutament a la mida. Vull dir que jo no hauria pogut por-tar una gran escola. He fet la feina amb molt de gust, tant quan he donat classes com quan he treballat en la direcció, inclús quan he hagut de fer gerència. M'hi he trobat molt bé. Va trobar a faltar fer classes? Sí, això sí, és clar! Va ser vostè mateixa qui va triar la Montserrat Colom com a successora? Sí! Per quins motius? Quan vaig decidir que me n’anava vaig anar pensant. Hi havia diferents persones que ho podien ser. Una d’elles podia ser la Maria Jesús Marquès que estava molt ben preparada, però li faltaven tres anys per jubi-lar-se. I la que jo crec que tenia una preparació més completa era la Montserrat Colom, que també era de

les que feia més anys que hi era i que em semblava que no tindria l’oposició de ningú. En quant a la gerèn-cia no vaig tenir cap dubte, vaig escollir la Maria Mer-cè Nualart. I el tàndem va funcionar perfectament. Hi ha alguna cosa que pensi que faria d’un altra manera? Saps què? Això potser és un defecte meu, però no acostumo a fer examen de consciència, penso que ja està fet, igual amb els fills que amb l’escola com amb la vida. No perquè conside-ri que és l’única manera de fer-ho, que pensi que el que he fet és el que havia de fer, sinó que el que està fet ja està fet i no té remei (riu). Creu que Santa Anna l’ha fet canviar com a persona? A mi, home, que m’ha aju-dat molt sí. Una feina com aquesta és una feina molt gratificant i molt enriqui-dora i coneixes tot de coses que no hauries conegut ni de lluny. Quina etapa de la seva vida li agradaria repetir? Em sembla que tampoc cap. No m’ho he plantejat. Em sembla que tot ha estat com ha estat. Només Déu coneix el que ha estat bé i el que no.

www.santaanna.cat

14

Entr

evis

ta a

Ros

er S

olig

uer

Un cop ha deixat Santa Anna que ha fet en el seu temps lliure? Quan em podia moure – ara jo només em moc amb car-retó i a penes surto – vaig assistir a diferents conferèn-cies. Tinc dotze néts i, d’aquests, tres viuen amb mi, dos de trenta-dos anys i una de divuit, i en tinc a dinar quatre o cinc cada dia, i una mica m’he dedicat a això, a fer-los el dinar... Els seus néts han anat a Santa Anna? Només dos hi han anat, un noi i una noia germans, que són els fills de la noia que fa cinc. Creu que el nivell d’educació ha baixat? Mira, això jo no ho visc d’una manera real. Ho visc més pel que em diuen que pel que jo veig. Ara, sí que

tinc la sensació que el nivell ha baixat, perquè alguns professor m’ensenyen el que fan ara i en comparació em sembla que sí. Però també és veritat que tot ha canviat molt en l’aspecte que, quan jo vaig començar a fer l’escola, la primària durava fins als dotze i a partir d’aquí ja podien anar a tre-ballar. Però els que volien fer batxillerat no comença-ven als dotze, sinó que ja feien ingrés als deu i primer de batxillerat als onze. O sigui que aquí hi havia una criba molt forta. Perquè to-tes aquelles famílies que necessitaven els seus fills per a què treballessin no feien batxillerat. Per tant, estava clar que els que en feien tenien una millor con-dició econòmica o bé els que seguien més. Llavors no ho podem comparar, ja que ara tothom fa l’ensenyament

obligatori fins als setze anys i aquesta divisió es fa en aquest moment. Tot i que penso que és bo que tothom pugui arribar a tenir un en-senyament a fons, crec, em puc equivocar com tothom, que ha estat un fracàs de la nova llei d’educació el fet que no tinguessin pensada una formació professional en contacte amb el món del treball. Bé i per acabar li agrada-ria afegir alguna cosa? Res que li agradaria que li ha-guéssim preguntat? No, crec que ja he afegit prou coses de més (riu). Doncs moltes gràcies. De res! Per Marta Forgas i Dèlia Palanques

www.santaanna.cat

15

Al cementiri La neu queia suaument, amb tristesa i monotonia, ballant un vals lent i pausat al compàs del vent. Núvols grisos, d’un gris clar i apa-gat, embolcallaven el país. Eren núvols de dol. El vent també estava de dol. Amb udols llastimosos feia ballar els flocs de neu i les fulles amb lentitud piadosa. Començava a vesprejar. La tènue llum del sol crepus-cular s’entreveia amb difi-cultat rere els núvols uni-formes. Durant uns instants va caure pluja. Més tard, va tornar la neu. Una dona restava agenolla-da davant de dues làpides. Era una dona d’uns seixan-ta anys, cabells blanquino-sos, ulls profunds i ploro-sos, i llavis prims bastant descolorits. No anava molt abrigada. Damunt del seu vestit de dol hi duia una jaqueta d’un color fosc semblant al negre. Les sa-bates que lluïa també eren negres. La neu anava caient. La dona, però, no es movia.

Tenia les mans unides en una pregària, i una llàgrima li relliscava galta avall. Els seus ulls, enterbolits pel plor, miraven fixament les dues làpides, on s’hi podia llegir: Bartholomew Morgan, Ja-mes Morgan, fill de Bianca i James Morgan, marit de Bianca Morgan mort el 28 de desembre víctima del còlera Bianca Morgan continuava sense moure’s. Portava du-es hores al cementiri. - James, Bartholomew – digué de sobte-. Tant de bo fóssiu aquí. Tant de bo po-guéssim estar tots junts. Ara jo no seria aquí, mig moribunda, plorant les vos-tres vides. Seríem tots tres a casa, sopant. Tindríem la llar de foc encesa, i crema-ríem els troncs més secs i robusts de tots. Riuríem i xerraríem. Seríem lluny d’aquí. A vosaltres se us ha endut el còlera. A mi se m’endurà la pena, el dolor. No crec que tardem gaire en reunir-nos. Però per què? Per què vosaltres? Per què? – les llàgrimes comen-

çaven a aflorar amb més abundància dels seus ulls petits i soferts-. Conservo la fe. No em pregunteu per què, però la conservo. Pot-ser estic equivocada. O pot-ser no. Crec en un cel, i en un infern. També crec en un purgatori. No sé què deveu pensar, d’allà dalt estant. Em veieu a mi, que tant us estimo, de genolls davant les làpides que con-tenen les restes dels vostres cossos i… Bianca Morgan va callar. Durant molta estona no va parlar. Notava com la neu anava caient al seu voltant, i l’anava cobrint a poc a poc. Feia molta estona que no es movia, i tenia les ca-mes adormides, i els ossos adolorits. I sobretot, tenia fred, molt de fred. Bianca va notar unes passes que s’apropaven allà on era ella. - Senyora Bianca – va reco-nèixer la veu del xofer-, seria millor que tornés a casa. L’Alfred li ha prepa-rat el sopar.

Red

accions

www.santaanna.cat

16

Red

acci

ons - Gràcies, Manford. Esperi’s

al cotxe, que ja vindré – contestà la senyora Bianca, sense ni tant sols moure’s. Restà quieta cinc minuts més, suportant el vent i el fred. I més tard, de cop i volta, va deixar de sentir. Va deixar de sentir com el vent li fuetejava el rostre amb crueltat hivernal; va deixar de sentir com el fred penetrava al seu cos i es clavava a la seva pell tal-ment com si fos una agulla; va deixar de sentir el fred i el vent, però tampoc va sen-tir calor. No va sentir res. Era indiferent a tot. Va aixecar-se i, com per instint, va endinsar-se cap al cor del cementiri. Feia pas-ses curtes i lentes, però al-

hora decidides. Al seu vol-tant s’estenien avingudes de làpides. Ella caminava, sem-pre cap endavant. S’endinsava més i més en el cementiri. I finalment, va arribar a una placeta voltada de treballades làpides de granit. Al bell mig de la placeta hi havia dos homes. L’un, for-ça alt i esprimatxat, es mira-va a la Bianca amb una bar-reja d’amor, tristesa, com-passió i dolor als ulls. L’altre, de menor estatura i aspecte raquític, s’estava d’esquenes a la senyora Morgan. Quan va sentir pas-ses, es va girar. Tots tres van retrobar-se al bell mig de la placeta del cementiri. Mentre un sol

ferit de mort, fantasmagòri-cament esmorteït, travessa-va amb els seus últims raigs els ferms núvols que domi-naven el cel, la Bianca es va mirar el seu fill i el seu ma-rit, els seus ulls tot tendresa. La neu continuava caient amb suavitat, mudant curo-sament de blanc el cementiri amb el seu blanc de brill atemorit. El vent bufava, agitant les capçades dels solitaris xiprers que guarda-ven l’indret, i que estenien els seus clamorosos braços vers un cel de cendra que s’enfosquia sota l’obscur sudari de la nit. Per Xavier Montoriol Cunill

Crònica de la trobada amb Jordi Cervera En aquesta breu crònica, els relatarem com els alumnes de 2n d’ESO es troben amb l’escriptor de La mort a sis vint-i-cinc, Jordi Cervera, amb motiu de la trobada universal de novel·la negra que tingué lloc a Barcelona al llarg d’una la setmana. A les deu i vint, els alum-nes de segon d’ESO de l’escola Santa Anna surten de l’edifici vers la parada de metro. Agafen la L3, arriben a la biblioteca Jau-me Fuster, on ja hi ha un bon nombre d’escoles espe-rant per entrar. Uns minuts abans d’entrar a la bibliote-ca, apareix una de les dones

vinculades al programa i demana dos voluntaris per a realitzar una entrevista per a TVE 2. La Maria Pérez i en Xavier Montoriol són els escollits per a contestar du-es preguntes sobre la no-vel·la negra. Prop de les onze del matí, alumnes i professors entren a l’edifici on es farà la trobada. La sala està situada a la planta inferior de la biblioteca, i es divideix en dues parts: les cadires on seurà el públic i un entarimat on hi ha una taula i una cistella. A la taula hi seuran Jordi Cerve-ra (l’escriptor); Ferran Mar-tínez (exjugador de la Pe-nya, el Barça i el Panathi-naikos), i un periodista es-portiu, que oferiran una interessant xerrada.

Tal i com ens és explicat, la trobada es divideix en tres temps de vint minuts: el primer temps el juguen l’escriptor i els seus acom-panyants; el segon, durant el qual els alumnes poden exposar els seus dubtes; i el tercer, en què aquells qui ho vulguin poden realitzar tres tirs a cistella des de la línia de sis vint-i-cinc. Primera part Al llarg de la primera part, Jordi Cervera i Ferran Mar-tínez parlen, entre d’altres coses, de l’etern que pot resultar un minut decisiu en un partit de qualsevol es-port. L’escriptor explica la feina de documentació que va haver de realitzar abans d’escriure la novel·la. C

onfe

rèn

cies

www.santaanna.cat

17

En Ferran parla de la seva experiència amb el bàsquet, i el periodista ens fa cinc cèntims de la seva feina. Com a anècdota, un dels cartells publicitaris del lli-bre es desploma amb gran terrabastall. Segona part En aquesta segona part els alumnes fan les seves pre-guntes a qualsevol dels tres protagonistes de la xerrada. Destacarem la pregunta rea-litzada per l’Ivo Sequeros, que feia més o menys així: “Senyor Cervera, d’on va treure la idea per escriure la persecució final?”, pregunta a la qual l’escriptor respon al·legant que a vegades, algunes escenes que poden semblar inversemblants suc-ceeixen a la vida real, i posa com a exemple el cas Mi-llet. Tercera part En què diversos alumnes (i

algun professor) llancen a cistella des de la línia de triple. Cal destacar que, de l’escola, tiren l’Ignasi Tole-dano (una cistella), la Marta Valls i l’Albert Alfonso, que estan a punt d’encistellar més d’una pi-lota però que, malau-radament, la cistella se’ls resisteix. Mentre gent d’altres escoles continua tirant, la Maria Pérez i en Xavier Montoriol respo-nen les preguntes que els fa el peri-odista que anteri-orment s’ubicava a la tarima. Vora un quart d’una, els alum-nes de segon abandonen la biblioteca, tot encaminant-se ràpidament cap a

l’escola per tal d’arribar a la classe de català. Per Pere Vidal-Folch, Xavi-er Gombau i Xavier Monto-riol. Fotografíes de Marta Bolíbar

Con

ferències

VISITA AL BANC DELS ALIMENTS El dimarts 2 de març, els alumnes de 3er d'ESO vam fer una visita al Banc dels Aliments per comprendre el seu funcionament i aju-dar els voluntaris a emma-gatzemar i classificar els

aliments que, més enda-vant, seran enviats a dife-rents institucions que aju-den aquells que es troben sota el llindar de la pobre-sa. En el proper número de la revista podreu llegir un reportatge més detallat sobre la visita.

Aprofitem per fer-vos sa-ber que el recapte que vam organitzar a l'escola va ser tot un èxit: les vint caixes que vam omplir ja són al Banc dels Aliments. Gràcies per la vostra col·laboració! Per Helena Fabré, Manuel Gómez, Cristina Pujol

www.santaanna.cat

18

GR

EGU

ERÍA

S

Aquí tenéis unas cuantas greguerías que han hecho los alumnos de primero de ESO para la asignatura de Castellano. Las grueguerías son imágenes que presentan una visión personal, sorprendente y a veces humorística de algún aspecto de la realidad.

El lobo es el cantante favorito de la luna. Clara C.ugat

La muy ambiciosa jirafa, quiere ser la primera en tocar las nubes. Pilar Linares

Los contenedores son los ataú-des de los residuos. Berta Tous

Las estanterías son los rascacielos de los ratones. Enric Torrents

www.santaanna.cat

19

GR

EGU

ERÍA

S

Café: nervios empaquetados. Marta González

Las zebras son los presos de la sabana. Laia Siuraneta

El calcetín de un mendigo es co-mo un colador. Júlia Mestre

Las nubes son la cama de los ángeles. Prameela Aguilar

www.santaanna.cat

20

Jero

glíf

ics

Per Mar Montaner

+ + A

Escriptora dels s.XX: (nivell B)

Serveix per immortalitzar records: (nivell a)

- (albe) + +

Génere botànic: (nivell C)

www.santaanna.cat

21

Con

cursos

Qui són els nens de les fotos? Tots els hem tingut de professors, els sabríeu reconèixer? Envieu les respostes a concurs.laratllagroga@gmail.com. Entre els guanyadors sortejarem un petit premi. La guanyadora del concurs del núm. passat és l'Anna Gavaldà. Moltes felicitats!

www.santaanna.cat

22

Tira

cóm

ica

Baby boom

El món merevellós del George

www.santaanna.cat

23

Lleis absurdes Les lleis generalment estan fetes per facilitar la vida als ciutadans i solucionar problemes de convivèn-cia. No obstant això n’hi ha algunes que tenen un efecte invers. A con-tinuació, un recull de les lleis més absurdes: - A Vermont (Estats Units), les dones necessiten un permís signat dels seus marits per a usar denta-dura postissa. - A Chester (Anglaterra), els gal·lesos no poden entrar a la ciu-tat abans de la sortida del sol, i no hi poden romandre una vegada s’ha post. - A Florida (EEUU), les dones sol-

teres que salten en paracaigudes els diumenges poden ser empreso-nades. - A Miami, és il·legal passejar-se per la comissaria de policia amb monopatí. - A França, és il·legal posar-li de nom a un porc Napoleó. -Al Regne Unit, es considera un acte de traïció posar del revés un segell de correus en el qual apare-gui una imatge de la monarquia britànica. - A Florida (EEUU) és il·legal tenir relacions sexuals amb un porc espí. - A Florida (EEUU) no pots trencar més de tres plats, o esberlar les vores de fins a quatre tasses o platets petits al dia.

- A Florida (EEUU) és il·legal ven-dre gelats als cementiris. - En l’article 14, secció 1211, del Codi de Regulació Federal imple-mentat el 16 de juliol de 1969, Amèrica declara il·legal que els ciutadans dels Estats Units tinguin qualsevol tipus de contacte amb extraterrestres o amb els seus vehicles. - A l'estat de Massachusetts (EEUU) hi ha una llei que prohi-beix anar amb cotxe en companyia d'un goril·la. Per Pere Pagán

Cu

riositats

En aquest número més cançons! Per començar una plena d'optimisme del grup espanyol Lagarto Amarillo

HOY – LAGARTO AMARILLO Si ves la página medio vacía, vas a tener que aprender a mirar. Si ves que no avanza na’ tu barquita, hay que sacar las manos y remar. Si ves la página medio vacía, igual tenéis que aprender a mirar. Si ves la máquina casi perdida, vas a tener que aprenderla a arreglar. Si ves que no avanza na’ tu barquita, hay que sacar las manos y remar. Si te parecen igual to’ los días… algo tiene que cambiar…por eso no más. Deja que te lleve el viento hoy, a ver el mundo entero. Que llegues donde quieras hoy, es todo lo que yo quiero. Dale su tiempo al tiempo hoy, porque en el mundo entero siempre hay un rumbo nuevo donde mirar. Si ves tu barco deja’o a la deriva, vas a tener que tirarte y nadar. Si ves subir la presión de cabina, igual va a ver que pensar en saltar. Si ves llorar Cochabamba Bolivia vas a tener que aprender a pelear.

Si ya te cansa la vaina calima y no sabes para dónde tirar. Si ves que no avanza na’ tu barquita, hay que sacar las manos y remar. Si te parecen igual to’ los días… algo tiene que cambiar…por eso no más. Deja que te lleve el viento hoy, a ver el mundo entero. Que llegues donde quieras hoy, es todo lo que yo quiero. Dale su tiempo al tiempo hoy, porque en el mundo entero siempre hay un rumbo nuevo donde mirar. Cuanto mundo llevaré. todo mundo llévame …cañaveral Dando tumbos llegaré, tanto mundo queda por rolar. Todo rumbo llévame, dando tumbo todo mundo va. Deja que te lleve el viento hoy, a ver el mundo entero voy. Y llega donde quieras hoy, porque en el mundo entero siempre hay un rumbo nuevo donde mirar. Deja que te lleve el viento hoy, a ver el mundo entero… http://www.youtube.com/watch?v=q5l_uSJr10Y

Can

çoner

www.santaanna.cat

24

Can

çon

er

RIEN DE RIEN – EDITH PIAF Non, rien de rien, non, je ne regrette rien! Ni le bien qu`on m`a fait, ni le mal tout ça m`est bien égal! Non, rien de rien, non, je ne regrette rien! C`est payé, balayé, oublié, je me fous du passé! Avec mes souvenirs j`ai allumé le feu. Mes chagrins, mes plaisirs, je n`ai plus besoin d`eux. Balayé les amours avec leurs tremolos, balayé pour toujours,

je reparas a zero. Non, rien de rien, non, je ne regrette rien! Ni le bien qu`on m`a fait, ni le mal tout ça m`est bien égal! Non, rien de rien, non, je ne regrette rien! Car ma vie, car mes joies, aujourd`hui, ça commence avec toi!

http://www.youtube.com/watch?v=0YkLq6J_6cA&feature=related

En francès, una cançó amb una gran lletra d'una dona amb una gran veu:

MENUDA - IMMIGRASONS Pensa en mi, menuda, pensa en mi quan les bruixes t'esgarrapin de matí. No et faré més tebi el fred ni més dolç el cafè amb llet però pensa en mi, menuda, pensa en mi. Pensa en mi quan no t'arribi el sou o quan t'arrambin en el metro a quarts de nou. I porta'm brodat a la teva brusa o pintat en el teu somriure vermell. Gronxa'm de les teves arracades. Volta'm amb els teus anells i deixa'm venir amb tu, deixa'm venir. Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar, menuda, entre goig i pena abraçat contra el poema

que llegeixes d'amagat. Badallarà mandrosa la ciutat quan marquis l'hora i obris les finestres del despatx i t'espolsis els ocells que fan niu dels teus cabells; et diu al cor que l'ocell engabiat, mor. Ells em duen a les plomes somnis i batecs quan colpegen els meus vidres els seus becs. I em conten la història blanca i menuda que entre quatre parets es marceix. Piulen que es mor la primavera quan no pot anar a passeig. Deixa'm venir amb tu, deixa'm venir. Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar, menuda, i encén la cara. Pensa que tenim encara

I en català aquesta cançó escrita pel Serrat, però interpretada per Immigrasons, un grup com-post per gent de Buenos Aires i Barcelona. La seva cantant, Silvia Pérez Cruz, té una veu preciosa i un gran futur per davant.

http://www.youtube.com/watch?v=Ji3HjgteyHs&feature=related

www.santaanna.cat

25

Can

çoner

Per acabar, Jason Mraz amb una cançó no es-pecialment coneguda: LIVE HIGH – JASON MRAZ

I try to picture a girl Through a looking glass. See her as a carbon atom See her eyes and stare back at them See that girl As her own new world Though a home is on the surface, she is still a universe. Glory God, oh God is peeking through the blinds Are we all here standing naked Taking guesses at the actual date and time. Oh my, justifying reasons why Is an absolutely insane resolution to live by. Live high, live mighty Live righteously. Takin’ it easy Live high, live mighty Live righteously. Try to picture the man To always have an open hand And see him as a giving tree See him as matter. Matter fact he's not a beast No, not the devil either Always a good deed doer And it's laughter that we're making after all. The call of the wild is still an ordination why And the order of the primates All our politics are too late.

Oh my, the congregation in my mind Is this assembly singing of gratitude Practicing their lovin’ for you. Live high, live mighty Live righteously. Takin’ it easy

Live high, live mighty Oh live righteously. Take it all, And just take it easy And celebrate the malleable reality You see nothing is ever as it seems. Yeah, this life is but a dream! Lift me up to the almighty, Raise your hands and start acknowledging. Live high, live high Live mighty, mighty, mighty, Oh live righteously. Takin’ it easy Live high, live mighty, Oh live righteously! Just take, just, just taking it easy Live high Oh live mighty, mighty, Oh live righteously. Take it all, just take it, take it easy See live high, Oh live righteously Just take it easy.

Per Aina Delgado

www.santaanna.cat

26

Etim

olog

ies

Posar-se com el peu de la torre Parèmia: Posar-se com el peu de la torre.

Explicació: Amb aquesta expressió identifiquem la tendència que té una perso-na a engreixar-se. Origen: La comparació es refereix a les dimensions del peu de la Torre del Port, molt més ample que la seva part superior. Font: Vista a l'apartat sobre dites del 2001 del web de l'Anjub, el Grup de Recerca de Cultura Tradicional i Popular de Cambrils.

Per Nadal, pas de pardal; per Sant Esteve, un de lle-bre; per Any Nou, un de bou; per Sant Silvestre, per la porta o la finestra; i pels Reis, ... Parèmia completa: Per Na-dal, pas de pardal; | per Sant Esteve, un de llebre; | per Any Nou, un de bou; | per Sant Silvestre, per la porta o la finestra; | i pels Reis, ase és qui no ho con-eix. Explicació: Per denotar que per Nadal comença a allar-gar-se el dia. Origen: Quan l'any comen-çava a primers de març, a Egipte celebraven unes fes-tes que coincidirien, més o menys, amb el nostre Car-nestoltes. Quan va ser re-format el calendari i l'any

començà el primer de gener no es van deixar de cele-brar. Aquestes festes es dedica-ven al solstici de la tardor, que comença el dia de Na-dal i acaba el dia de l'Epifa-nia (el dia de Reis). A Roma i la Toscana del nom Epifania n'han fet la paraula Befana, que és el nom d'una bruixa que s'a-llunya amb l'estrèpit dels sons de botzines, corns i trompetes de cristall. Aquesta bruixa és la perso-nificació de l'estació tene-brosa que retrocedeix a mi-da que s'allarguen els dies. A Barcelona, sobretot a Sants i Hostafrancs, els nens sortien al carrer la nit abans dels Reis, cap al ves-pre, amb trompetes de llau-na per cridar els Reis. És una reminiscència de l'anti-ga Befana. Diu Ginestà Punset: Per denotar que per Nadal comensa a allargarse el día. Cuan l'any comensava, en el día primer de mars, à Egipte se celebravan certa classe de festas que venían á ser lo que avuy es el Car-nestoltes; cuan va ser re-format el calendari y l'any comensá al primer de janer no deixaren per aixó de celebrarse. Anavan aquestas festas de-dicadas al solstici de la tardor, al solstici que co-mensa el día de Nadal y

acava el dia de la Epifania, el día dels Reys. A Roma y á Toscana del nom Epifanía n'han fet la paraula Befana, entenentse per tal una bruixa á la cual s'allunya ab els estrepito-sos sons de bocinas, corns y trompetas de cristall. Se comprén clarament que aquesta bruixa no es altra que la estació tenebrosa que retrocedeix à mida que s'allargan els días. Aqui, á Barcelona, y sobre-tot en las barriadas de Hostafranchs y Sans, hi ha la costúm de que uns cuants días abans dels Reys, á las primeras horas del vespre, la canalla va pe'ls carrers tocant unas trompetas de llauna y diu-hen que ho fon per cridar als Reys, peró se comprén que aquesta costúm no es res mes que una reminis-cencia de la que dona ori-gen á la Befana de Toscana y Roma. Fora llarch descriurer las festas aquestas que's cele-bravan á Egipte en honor al solstici de la tardor, pero recomano á mos lectors que las llegeixin en l'obra intitulada Kaleidoscopio del Carnaval, per Eblis, Barcelona año 1851, plana 10, párrafo segón y se-güents. Font: Ginestà Punset, Fol-korisme. Modismes cata-lans, a la Revista «Catalunya Artística», núm. 9 (Barcelona, 9 d'a-gost de 1900), pàg. 140. Per Martí Salat

www.santaanna.cat

27

Poesia i cièn

cia

´

Autor: Feliu Formosa Il·lustració: Júlia Escuer i Mar Montaner

www.santaanna.cat

28

Crí

tiq

ues

Les veus de la roca roja.

Jordi Cortès

Aquest llibre, el primer

de Jordi Cortés en litera-

tura juvenil, no és un

mal començament per la

carrera d’un autor que

promet, però té més trets

d’un relat curt que d’una

novel·la pròpiament di-

ta. El relat imprimeix

clarament el caràcter

fresc, juvenil i una mica

“ganàpia” de l’escriptor

encara que s’hi denota

la seva veterania. El

conte, a grans trets, trac-

ta d’un parell d’amics

que viuen una sèrie de

situacions sorprenents i

fins i tot kafkianes a una

platja aparentment de-

serta. La trama té un

aire d’irreal però no

obstant és divertida i fa

del llibre una lectura

amena. Es una aportació

novedosa i diferent de la

resta d’obres recents a

causa de que, encertada-

ment, no conté cap part

de caire moralista.

L’autor amb el relat, no

tracta d’inculcar valors

com actualment succe-

eix amb la majoria de

les obres per adolescents

sinó que només busca

entretenir i fer passar

una estona divertida al

lector. En fi, un molt

bon relat d’evasió d’un

autor d’ocurrències úni-

ques. La novel·la té

múltiples elements que

la fan interessant: una

barreja entre realitat i

semi-ficció, una combi-

nació de personatges

una mica peculiar que li

dona un toc estrany però

alhora curiós, una encer-

tada elecció i descripció

de l’escenari per part de

l’autor... Al relat s’hi

combinen amb gràcia

diferents generes com

són les aventures, el ter-

ror psicològic... tot això

acompanyat d’una mica

d’història, cosa evident-

ment deguda a la relació

de l’autor amb la matè-

ria. Tot i que per

l’extensió ho pot sem-

blar no s’ha de prendre

l’obra per un llibre in-

fantil ja que és una lec-

tura interessant per

adults i per adolescents i

potser no és massa apro-

piada per un públic in-

fantil. Un molt bon relat

curt que demostra que la

qualitat no sempre ve

determinada per la llar-

gària de la novel·la.

Per Pere Pagan

www.santaanna.cat

29

Crítiq

ues

L’enigma de Stromboli

- Jordi Cortès

Jordi Cortès torna a sor-

prendre amb la seva se-

gona novel·la juvenil,

guanyadora del Premi

Columna Jove 2009.

Aquest cop, la història té

un rerafons clarament

mediterrani i la major

part de l’acció passa a la

petita illa de Stromboli,

volcà emergit del mar a

l’arxipèlag de les Eòlies.

Lui, un noi d’orígens

incerts criat a Barcelona

per uns avis, viatja a

l’illa per descobrir els

motius que van empè-

nyer el seu pare a aban-

donar-los a sa mare i a

ell tot just acabat de néi-

xer. A l’illa va desco-

brint el seu passat alhora

que ha de començar a

pensar en el seu futur i

viu un gran amor de la

mà d’una stromboliana

explosiva: Renata.

La novel·la combina les

aventures de Lui i Rena-

ta amb salts en el temps,

deixant entreveure una

història apassionant que

dura des dels temps del

Rei Salomó, i el desen-

llaç de la qual està a

punt de produir-se al

volcà mediterrani, molt a

prop dels dos joves.

L’abundant vocabulari i

descripcions de paisat-

ges familiars per a nosal-

tres, combinat amb una

trama pensada fins al

mínim detall i on tot aca-

ba quadrant perfecta-

ment, fa de L’enigma de

Stromboli una novel·la

mereixedora del Premi

Columna Jove i digna de

rellegir. A més, un con-

junt de personatges mag-

níficament caracteritzats

i molt misteriosos donen

a l’obra un gran atractiu,

que sumat amb els salts

temporals fa que sigui

difícil desenganxar-se’n.

En conclusió, L’enigma

de Stromboli és una no-

vel·la molt recomanable

a tot aquell a qui li agra-

di llegir. Serà interessant

seguir la trajectòria de

Jordi Cortès, un escrip-

tor que tot just comença

en el gènere, però que ho

fa trepitjant fort.

Per Aina Delgado

www.santaanna.cat

30

Crí

tiq

ues

Crítica del libro "Buenos Presagios” ¿Qué harías si, de repente, supieses que el fin del mun-do se acerca a pasos agigan-tados? Queda concretamente una semana antes de que el anti-cristo, que, dicho sea de paso, ya está entre nosotros, se ponga en marcha. O por lo menos eso predican las “Buenas y Acertadas Profe-cías de Agnes la Chalada”, el único libro fiable de pro-fecías que se ha escrito en toda la Historia. Buenos Presagios nos expli-ca el Apocalipsis desde el punto de vista satírico y alegre de dos autores que, lejos de caer en topicazos y groserías, han creado una parodia inteligente, intri-gante y sobretodo divertida en la que se ríen (siempre de forma amable y sin ofen-der) de absolutamente todo: desde el eterno enfrenta-miento de ángeles y demo-nios hasta los jinetes del Apocalipsis (Guerra, Ham-bre, Muerte y Polución), pasando por la propia figu-ra del anticristo, los cazbru-jas y los telefonistas. Los personajes principales aparecen en la historia en distintos grupos, cada uno con sus propio objetivos y su visión particular de lo que el fin del mundo repre-senta: El desencadenante de todos los sucesos del libro es

Adán, el anticristo. Nació en el convento de monjas satánicas de la orden de las Parlanchinas, donde, a cau-sa de un par de errores de comunicación, lo confunden con otro bebé, provocando que toda la atención del cie-lo y del infierno quede cen-trada en el niño incorrecto. En consecuencia, Adán vi-virá en Tadfield de Abajo como un humano normal y se convertirá en el líder de los Ellos, el peor grupo de gamberrillos preadolescen-tes de la zona. Por otro lado tenemos al demonio Crowley y al ángel Azirafel. Los dos tienen la importante misión de vigilar al anticristo y de convencer-lo para que se una a su ban-do. Son, por así decirlo, los delegados del infierno y del cielo respectivamente. Y sin embargo… Ambos llevan mucho tiempo en el mundo humano. Demasiado qui-zás. Y hace siglos que se conocen y se respetan (o al menos, respetan el Trato, según el cual ninguno se mete en las actividades del otro), y coinciden en que los humanos son mucho más interesantes que las arpas o los tridentes. En definitiva, que todo el rollo del Fin del Mundo y la Gran Guerra no es que les guste especial-mente… Así que quizás sea el momento de unir fuerzas, por los restaurantes de sushi, los coches Bentley y la música decente. Otro personaje de gran im-portancia es Anatema Devi-

ce, descendiente de Agnes la Chalada y propietaria del único ejemplar de las “Buenas y Acertadas Profe-cías de Agnes la Chalada” que queda, y ha dedicado toda su vida a descifrarlo. Sabe que el mundo está lle-gando a su fin, y tiene sus propios planes para impe-dirlo. Por último tenemos a New-ton Pulsifer, un joven solda-do cazabrujas a las órdenes del Sargento Cazabrujas Shadwell (un hombre bajito y malhumorado, obsesiona-do con las brujas y el núme-ro de pezones de los seres sobrenaturales). Se verá involucrado en la misión de evitar el fin del mundo al ir, por orden de Shadwell, a cazar a una supuesta bruja que vive en Tadfield. Los autores del libro, Neil Gaiman y Terry Pratchett, trabajaron en este proyecto en su juventud, antes de ganarse un nombre en el mundo literario. Según afirman, nunca creyeron que el libro llegara a ven-derse, por lo que fue un simple trabajo de verano que con el tiempo ha salido a la luz. Buenos Presagios es un li-bro ideal para leer sin pri-sas, disfrutando de cada página, porque todas están llenas del fantástico humor nacido del trabajo conjunto de dos grandes genios de la ironía, la parodia y el sar-casmo. Per Júlia Escuer Turu

www.santaanna.cat

31

Henry V (1989)

Després de participar en algunes sèries i pel·lícules poc conegudes ( almenys

aquí), Kenneth Branagh , amb 29 anys d’edat, va rebre la proposta de portar al

cinema la famosa obra de William Shakespeare Enric V, feina que havia fet qua-

ranta-cinc anys abans Laurence Olivier.

La trama comença quan el rei Enric V decideix conquerir França, i per fer això

ha de participar en una guerra, que acabarà en la batalla d’Agincourt. El problema

és que els anglesos, comparats amb els francesos, són molt pocs, i el rei els haurà

d’animar i motivar tot el que pugui.

A part de Kenneth Branagh, comptem amb altres grans interpretacions, com per

exemple la d’Emma Thompson (la seva dona d’aleshores) que encara que surti

molt poc interpreta a una princesa francesa molt divertida, sobretot en l’escena en

què intenta aprendre anglès. També hi participen Derek Jacobi, el narrador, Judi

Dench i Christian Bale, que llavors era un nen.

Una de les millors escenes és el moment en què s’acaba la guerra i tots els soldats

canten Non Nobis Domine. També està molt bé el gran discurs que el rei fa per

animar els soldats. En definitiva, la barreja de les genials imatges i les grans inter-

pretacions dels actors recitant els diàlegs de Shakespeare, fan que aquesta

pel·lícula tingui un resultat magistral.

Per Mateu Segarra

Crítiq

ues

www.santaanna.cat

32

Crí

tiq

ues

AVATAR Un exmarine americà paraplègic és destinat a servir la pàtria a un pla-neta remot habitat per extraterrestres huma-noides blaus, de cos-tums poc menys que atàvics, per provar d'es-tablir-hi relacions diplo-màtiques. Llegint aquest planteja-ment, ningú no diria que aquesta és una pel·lícula que obri les portes a una nova era cinematogràfica, cosa que s'ha proclamat o com a mínim insinuat des de diversos mitjans de comunicació recent-ment. És cert que Avatar re-presenta una revolució tècnica en quant a efec-tes digitals i visuals, però, tot i això, se li pot retreure que sigui un

format buit, molt pre-tensiós en l'embolcall però massa pobre en el contingut. Cert és tam-bé que es podria al·legar que és un pri-mer pas, una porta que obre noves possibilitats, que els artistes ja vin-dran després. Així doncs, Avatar no és una pel·lícula transcenden-tal, és transcendental la tècnica que incorpora. I això és pel mateix pel que els germans Lumiè-re no són considerats genis del cinema, sinó els creadors del cinema. Qui vagi a veure Avatar es trobarà amb una ex-periència impactant, però no a causa de l'e-moció ni de la profundi-tat d'una història plana, senzilla, i farcida d'este-reotips cinematogràfics, sinó a causa d'una posa-da en escena cisellada fins a l'últim detall, i

una potència estètica (no confondre amb sen-sibilitat estètica) fora de lloc. Així doncs, Avatar és una pel·lícula que ofe-reix una tarda de cine entretinguda i satisfac-tòria, adobada, a més a més, per uns efectes i paisatges que a ningú poden deixar indiferent, però no és una gran his-tòria, d'aquelles que et deixen un sabor estrany a la llengua en sortir del cinema, un sabor que acut de tant en tant, nostàlgic, encara que passin els dies. En defi-nitiva, cinema per als ulls, no per a l'ànima. Per Lucas Celma

www.santaanna.cat

33

Us sonen els diaris de la Carlota, la col·lecció de l'Emi i en Max o la novel·la Dos CV? Per a aquest núme-ro La Ratlla Groga hem en-trevistat la Gemma Lienas, escriptora de renom inter-nacional de la qual segura-ment haureu llegit alguna novel·la, que també va ser alumna de Santa Anna fa bastants anys. Lectora com-pulsiva i activista dels drets de la dona i dels drets hu-mans en general, ens va rebre al seu despatx, on totes les parets estan folra-des per una prestatgeria doble, del terra al sostre, pleníssima de llibres.

Si t'haguessis d'autode-finir amb cinc adjectius, quins utilitzaries?

Entusiasta, geniüda, organit-zada, feminista i lluitadora dels drets de la gent que no n'ha tingut mai.

Un llibre i un autor?

És molt difícil triar-ne no-més un... Si m'hagués de quedar amb algun et diria Emma de la Jane Austen o L'assassí cec, de Margaret Atwood; el primer és d'una autora clàssica i el segon d'una autora actual.

Vas estudiar filosofia i lletres, que vindrien a ser com unes humani-tats actuals. Sabies a què et voldries dedicar

després?

A veure, jo des dels 8 o 9 anys havia volgut ser es-criptora. Sempre m'ha apassionat escriure, pe-rò després, mentre estava estudiant la carrera, ja no pensava tant que aquest seria el meu futur. O sigui, no sabia que em dedicaria a escriure, però sí que em dedicaria a alguna cosa rela-cionada amb la literatura. Vaig començar ensenyant llengua a diverses escoles i després vaig estar molts anys sent directora d'edici-ons d'unes quantes editori-als. Mentrestant, ja anava escrivint, però no va ser fins l'any 98 quan em vaig decidir a deixar-ho tot i dedicar-me exclusivament a escriure.

Ara ets una escriptora molt reconeguda. Quin va ser el camí per arri-bar fins aquí?

El reconeixement arriba molt lentament, després de molts anys de feina. És veri-tat que jo al principi vaig tenir molta sort: primer vaig publicar una novel·la juvenil, Cul de sac, i després vaig estar un temps escri-vint sense portar res a cap editor. Llavors, l'any 87, vaig presentar El gust del cafè, un conte per a adults, al Premi Recull de Blanes. També vaig presen-tar la novel·la Vol Nocturn al Premi Andròmina de Nar-

rativa per a adults i la no-vel·la juvenil Dos CV al Ra-mon Muntaner de Narrati-va Juvenil. Aquests premis es van fallar amb un mes de diferència i vaig guanyar-los tots tres, cosa que em va començar a donar un nom. El que m'ha anat més bé és que els meus llibres sempre han agradat a la gent i s'han venut molt bé. Això és en realitat el que et dóna més reconeixement. Hi ha es-criptors que s'han fet cone-guts de la nit al dia. Això no ha estat el que m'ha passat a mi. No he sentit que em regalessin res, tot el con-trari. L'únic que he fet ha estat treballar molt.

Quan escrius, quin és el teu objectiu? Ho fas per tu mateixa o intentes transmetre alguna cosa a la gent?

Quan era petita escrivia moltíssim: cada estiu co-mençava una novel·la. En aquell moment escrivia per mi mateixa, ni se'm passava pel cap que algú llegís tot allò. Encara ara, quan escric un article per al diari (cada dissabte tinc dues pàgines reservades a El País), retro-bo el plaer de buscar i pen-sar les paraules adequades. També quan corregeixo les meves novel·les disfruto per mi mateixa molt més que quan escric, que ho faig ràpid. Ara, quan escric tam-bé ho faig amb la idea d'ar-ribar a la gent.

HI H

A V

IDA

DES

PR

ÉS D

E SA

NTA

AN

NA

?

www.santaanna.cat

34

Com vas decidir que vo-lies ser escriptora?

Doncs jo crec que ho vaig decidir asseguda al lavabo de casa meva. La meva famí-lia sempre m'ha impulsat molt a llegir, però deien que primer eren els deures i les feines domèstiques i des-prés el plaer, de manera que no em quedava gaire estona per a la lectura. Per això em tancava al bany a llegir: allà no em molestava ningú. En un d'aquests moments vaig decidir que volia escriure coses com aquelles amb què tant disfrutava, que atrapes-sin el lector i que alhora li ensenyessin coses.

Escrius per a nens, per a joves i per a adults. Amb quin gènere et sents més còmoda?

La veritat és que m'agrada escriure les tres coses. Si no em sentís còmoda amb una d'elles no l’escriuria. Quan tinc una idea penso per a quin públic és més adequada i després l'escric. M'ho pas-so bé de totes maneres.

Dels cinquanta-tres lli-bres que has escrit, quins són els teus prefe-rits?

Dels llibres per a adults em quedaria amb Una nit, un somni i Atrapada en el mirall. M'agrada molt com em van

quedar aquestes dues histò-ries. Després, El diari lila de la Carlota és un llibre molt especial per a mi. Va ser un salt qualitatiu molt impor-tant: jo sempre havia volgut escriure un llibre sobre fe-minisme per a joves, i tot-hom em deia que ningú es voldria llegir un llibre sobre aquest tema que a sobre no fos una novel·la. Al final, però, em vaig deicidir a fer-lo igualment, introduint el tema de la mà d'un fil argu-mental molt primet. I curio-sament, el llibre va tenir molt d'èxit: jo el vaig escriu-re a Estrasburg, i quan vaig tornar a Barcelona em vaig adonar que aquest llibre m'havia obert moltes portes i m'havia fet coneguda entre moltes dones. És un llibre al qual li tinc molt de carinyo, i a més m'ho vaig passar molt bé escrivint-lo.

Què tens pendent de publicar ara mateix?

Ara al maig sortirà El diari groc de la Carlota, que tracta sobre drogues. Després, dins la col·lecció de la Tribu de Camelot, sortirà El miste-ri del túnel del terror i El mis-teri de la catedral gòtica, i dins la col·lecció de l'Emi i en Max, es publicarà El mis-teri del virus mutant. A més, ara estic acabant una altra història de la Tribu de Ca-melot i tinc entre mans des de fa tres anys una novel·la per a adults.

Avantatges i inconveni-ents de ser escriptora.

Els avantatges són clars: la teva imaginació és el teu límit, cosa que no passa si treballes en una empresa, per exemple, on sempre tens algú per dalt que et frena. A més, escriure t'obli-ga a llegir moltíssim. A mi llegir m'encanta, de fet el meu ofici perfecte hagués estat ser lectora. Quan es-cric, contínuament m'he d'anar documentant, de ma-nera que em passo moltíssi-mes hores llegint. També puc tenir els horaris que vull i organtizar-me el temps al meu gust, encara que ara potser ja no tinc la mateixa llibertat que fa uns anys, perquè sempre tinc confe-rències o presentacions.

El principal inconvenient és l'econòmic. Al comença-ment ningú pot viure d'es-criure, has de tenir una altra feina i escriure en el temps lliure. Jo tinc la sort que em puc dedicar exclusivament a això, però només un 8% dels escriptors catalans vi-uen d'escriure. La resta han de treballar d'altres coses. A més, ara la gent començarà a deixar de comprar llibres i a baixar-se'ls d'Internet, com estan acostumats a fer amb la música. Probable-ment el món editorial s'en-fonsarà una mica i els es-criptors no podrem, defini-tivament, viure d'escriure.

HI

HA

VID

A D

ESP

RÉS

DE

SA

NTA

AN

NA

?

www.santaanna.cat

35

HI H

A V

IDA

DES

PR

ÉS D

E SA

NTA

AN

NA

?

Com creus que està el panorama literari espa-nyol i català?

Jo crec que té salut. És veri-tat que estem passant per moments difícils per tot això d'Internet i que cada cop es venen menys llibres, però de moment anem fent. Tot i això, vés a saber què passarà en un futur no gaire llunyà.

Com escrius una no-vel·la?

Sempre, abans de comen-çar, el que faig és omplir a mà uns quaderns. Allà hi descric tots els personatges i hi enganxo fotos retallades de revistes que són sem-blants a com me'ls imagino; hi dibuixo les trames argu-mentals, hi escric el resum de tots els capítols... això em va molt bé per organit-zar-me. Després, ho vaig passant tot a poc a poc a net.

Quin és el teu horari preferit per a escriure?

Ara depenc molt dels com-promisos que tingui fixats, però abans m'agradava molt escriure durant el matí, que és quan estic més fresca. A les tardes corregia el que havia escrit, estudiava i lle-gia. Mentre treballava a l'e-ditorial escrivia al temps lliure: havia d'aprofitar al màxim els caps de setmana i l'estiu, i dormir molt poc.

Quines qualitats bàsi-ques creus que hauria de tenir un escriptor?

La constància i la resistèn-cia. Inventar-se un argument és més o menys fàcil, tot-hom ho pot fer, però s'ha de treballar molt per pas-sar-lo a paper invertint-hi totes les hores que reque-reix, que són moltes, mol-tes. Es necessita molt es-forç. A més, un escriptor ha de ser flexible i saber ac-ceptar bé les crítiques.

A vegades es diu que les teves novel·les són una mica adoctrinadores.

A veure, sí... Jo pretenc transmetre algun valor al lector, que aprengui alguna cosa alhora que queda en-ganxat a la història. Cal sa-ber diferenciar, però, entre les novel·les i els llibres de divulgació, com són els dia-ris de la Carlota, que tot i ser juvenils, estan entre la novel·la i l'assaig i tracten temes de molta importàn-cia. Ens aquests llibres no pretenc escriure una no-vel·la d'entreteniment, sinó transmetre coneixement, però de manera que a la gent jove li pugui agradar, amb un petit fil argumental. Quan més disfruto com a lectora és quan llegeixo una novel·la que m'enganxa, però que darrere té alguna cosa que fa pensar, i això és també el que intento escriu-re.

Aquests temes sobre els quals t'agrada fer pensar els teus lectors acostu-men a estar relacionats amb el feminisme?

Les meves no són novel·les feministes; jo crec que les novel·les són novel·les i punt. El que passa és que jo tinc la meva mirada en el món, i no puc deixar-lo de mirar d'aquesta determina-da manera. Des dels meus ulls veig moltes injustícies, i les històries que em ve de gust explicar sempre en posen de relleu alguna. Hi ha qui pot dir que les meves històries són feministes, però en canvi ningú no diu que, per exemple, Memorias de mi putas tristes de Gabriel García Márquez, és un no-vel·la que transmet uns contravalors masclistes hor-ribles en explicar la història d'un home de 90 anys que decideix celebrar el seu ani-versari tenint relacions se-xuals amb una nena. El pro-blema és que ens han ense-nyat a mirar el món d'una determinada manera, i tot el que s'aparta d'aquesta visió, que acostuma a ser patriarcal, és el que es con-sidera estrany. Jo reclamo que tot és literatura, i que no hi ha una única visió vàli-da, sinó que s'ha d'admetre la pluralitat sempre i quan aquesta respecti els drets humans.

www.santaanna.cat

36

Tu ets una dona d'acció. Com lluites doncs con-tra aquestes injustícies que dius i a favor del fe-minisme?

Per començar aquest article que faig per a El País cada dissabte és de gènere. Ells em van venir a buscar per-què escrivís sobre aquesta temàtica, encara que a vega-des també toco altres temes relacionats amb els drets humans en general i no tant amb el feminisme. Per altra banda, sóc presidenta de Dones en Xarxa, que és una associació virtual molt po-tent. Volíem que es conver-tís en una web de referència per a les dones progressis-tes i feministes de Catalunya i sembla que ho estem aconseguint. Allà pengem articles, activitats, opinions i pensaments de totes les dones que ens n'envien. Un dels nostres objectius prin-cipals és combatre la fractu-ra digital, és a dir, que Inter-net deixi de ser, com mol-tes altres noves tecnologies, usat bàsicament per homes. Per aconseguir això hauria d'haver-hi més continguts d'interès per a les dones, que ens poguéssim sentir més còmodes dins la xarxa. A part d'això fem cursos per a dones relacionats amb l'ús d'Internet i també algun concurs. També col·laboro a la Xarxa de Dones Perio-distes de Catalunya, que ara està fent un projecte comú amb dones periodistes sud-americanes per elaborar un manual de llenguatge no sexista i un manual per al

tractament de les notícies de violència de gènere, etc. Col·laboro tot el que puc amb temes de feminisme, drets humans i relacionats amb la pau.

La nostra societat actual ja no és tan masclista com era fa uns quants anys, però tampoc és perfectament igualità-ria. Què creus que s'hau-ria de canviar perquè ho fos realment?

La societat ha millorat mol-tíssim: ara les dones tenen dret a estudiar, poden tenir independència econòmica sempre que vulguin... Però crec que encara queda molt a avançar en el tema de la cura: la cura dels fills, de la gent gran, el temps que de-diques a la família... Si els homes i les dones dediques-sin exactament el mateix temps a aquesta feina, els rols s'igualarien molt més. No hi hauria cap diferència de vincles com hi ha ara, que els fills es crien molt més amb la mare que amb el pare i la seva relació és molt diferent. Seria conveni-ent que els homes apren-guessin a lligar-se i vincular-se a la gent propera, i a cui-dar d'una família i d'una ca-sa. Penso que aquest fet crea una diferència molt gran entre homes i dones que es podria evitar. D'a-questa manera, les dones podran dedicar-se també molt més a la feina i ocupar llocs de responsabilitat. És veritat, doncs, que estem

molt millor que fa 40 o 50 anys, però encara queda molt per aconseguir.

Per tant, com hauria de lluitar una dona qualse-vol per aconseguir aquests drets?

Com millor s'hi pot lluitar és amb la manera de ser i fer d'una mateixa, dia a dia. No cal escriure articles, n'hi ha prou amb tenir una acti-tud correcta i igualitària a l'hora d'educar les teves criatures, a l'hora de treba-llar i relacionar-te amb la resta del món. Cal parlar amb la gent, fer-los enten-dre perquè és necessària una societat igualitària. Pen-so que la gent és receptiva si els expliques bé les coses. Amb la feina i l'actitud de les dones actuals es poden canviar moltes coses, poc a poc però de veritat.

Com a exalumne de Santa Anna, en guardes bon record?

Doncs la veritat és que sí. Els anys que vaig passar a Santa Anna van ser els mi-llors de la meva infantesa, i a més em van marcar molt.

En quin sentit?

Penso que molts dels valors que tinc vénen de Santa An-na, i segurament la meva passió per la literatura tam-bé.

HI

HA

VID

A D

ESP

RÉS

DE

SA

NTA

AN

NA

?

www.santaanna.cat

37

HI H

A V

IDA

DES

PR

ÉS D

E SA

NTA

AN

NA

?

En quin sentit?

Penso que molts dels va-lors que tinc vénen de San-ta Anna, i segurament la meva passió per la literatu-ra també.

Et va influir especial-ment algun professor?

La Mª Jesús Marquès era la meva professora de llengua i literatura, i de llatí i grec. Part de la meva voca-ció literària es crea amb ella. Haver après llatí és una de les coses que més m'ha ajudat a escriure: et fa aprendre molta sintaxi i, d'alguna manera, "t'organitza el cap". Amb la Mª Jesús llegíem moltíssim i fèiem molts comentaris de text, i això em va fer des-envolupar un gust per la literatura que mai m'he tret de sobre. Una altra professora que crec que va tenir molta influència en la meva mentalitat, en la de-fensa dels drets humans i en la lluita feminista és la Pilar Anglada, que ens en-senyava història. També recordo la Montserrat Co-lom, però només la vaig tenir un any. Després vaig anar a fer el preuniversitari a l'escola del seu marit, en Fèlix Martí.

Quants anys vas estar a Santa Anna?

Hi vaig fer tot el batxille-

rat, que equivaldria de 5è a 4t d'ESO. Abans havia fet la bàsica al Sant Gregori, i també havia estat al Liceu Francès.

Tu vas anar a Santa Anna quan l'escola es-tava a Escoles Pies, du-rant l'època franquista. Eres conscient en aque-lla època que anaves a una escola molt especi-al?

En aquella època era cons-cient d'això en la mesura que després em reunia amb amics meus d'altres escoles i m'explicaven que feien les classes en castellà, o que alguns professors els maltractaven... En aquell moment (Diria que aquí no hi ha no. Es refereix a que ella pensava que els que passava a les altres escoles era excepcional perquè no és al que ella estava acos-tumada.) pensava que això era excepcional, perquè jo m'estava criant en un am-bient molt català. Després vaig veure que el que sor-tia de la normalitat era Santa Anna. Va ser quan vaig començar el preuni-versitari quan realment em vaig adonar que havia estat una sort per a mi poder anar a una escola com aquella.

Alguna anècdota d'a-quella època?

Sí, moltíssimes... En recor-

do una en concret d'un dia que estava jugant amb una de les meves millors ami-gues, l'Anna Maria Casas-ses. Sense voler vaig mou-re el cap enrerre brusca-ment i vaig trencar tot un finestral de vidre que hi havia a la planta baixa. Me'n recordo que ens van castigar a netejar vidres durant moltíssim temps!

Recordes alguna cosa concreta que apren-guessis a Santa Anna?

Sempre he pensat que allà em van ensenyar a no fer trampes. Ara és una cosa molt extesa, però en aquell moment tothom ho veia molt malament. La Pilar Anglada, quan fèiem un examen d'història, sem-pre marxava i ens deixava soles. Ens deia: "Jo ara marxaré 10 minuts, i si voleu, podeu copiar. Ara, jo trobo que no ho haurí-eu de fer". Evidenment ningú no copiava. Una mica d'això és el que li falta a la nostra societat actual. Tro-bo que va ser un bon apre-nentatge. Recordo molt les excursions interessantíssi-mes que fèiem, les exposi-cions orals... Aquestes m'han ajudat moltíssim: cada cop que he de fer una conferència encara recor-do com les preparàvem a Santa Anna. Vaig aprendre a parlar en públic, i això m'ha estat molt útil.

www.santaanna.cat

38

HI

HA

VID

A D

ESP

RÉS

DE

SA

NTA

AN

NA

?

I ja per acabar, quin consell li donaries a un noi o noia que volgués dedicar-se a esciure?

Li diria que llegeixi molt, molt i molt, perquè és la millor manera d'aprendre, i que sobretot intenti "desfer les costures" de cada llibre, que intenti entendre com està feta, què ha volgut dir l'autor i com ho ha fet. Que

aprengui també els recursos estilístics, les figures retòri-ques, l'estructura de les fra-ses, la puntuació... En con-junt que aprengui molta llengua. El més important quan escrius és transmetre exactament allò que vols transmetre, que s'entengui perfectament el que es vol dir, i que, a més, sigui bonic, que tingui un sentit estètic. La tercera cosa que qualse-vol futur escriptor ha de fer

és viure. Crec que per po-der escriure és bàsic tenir vivències en què inspirar-se per ser capaç de transmetre emocions i sentiments. No és que t'inspiris en les teves pròpies vivències, sinó que les aprofites i les transfor-mes. Segons Vargas Llosa a Cartas a un joven novelista, escriure és com fer un stre-aptease al revés: agafes una petita experiència i la vas vestint i disfressant fins que

Per Aina Delgado

Més informació a www.gemmalienas.com

www.santaanna.cat

39

Esports

PILOTA BASCA per Edgar Prieto Insa

La pilota basca és un joc de pilota d'estil indirecte en què dos o més contrincants competeixen llançant una pilota amb la mà o amb una eina, contra una paret de frontó. L'estil directe era el més popular fins mitjans segle XIX, i, avui en dia, només és practicat a la vall de Baztan. La pilota basca es juga a: País Basc (d'on rep el nom arreu), Navarra, el nord de Castella (La Rioja), el País Basc francès, la Gascunya, Argentina, Cuba, Mèxic, Uruguai, les Filipines i els EEUU. A més a més, ha arribat també al País Valencià com a una variant menor de la pilota valenciana.

Història

La pilota basca és descendent d'un joc francès, anomenat Jeu de Paume, però modificat en les regles, les pistes de joc i la mena de pilotes que es produïren a mitjans del segle XIX. Fins aleshores la pilota es jugava a mà, als carrers o places dels pobles, a l'estil directe, i amb pilotes no gaire diferents de les que s'utilitzaven arreu, ja que se sap de jugadors valencians que hi anaven a guanyar diners en exhibicions i apostes i ningú esmenta que l'adaptació a una pilota diferent fóra cap problema.

El 1925 es fundà la

“Confederación Española de Pelota Vasca” que, quan va acabar la Guerra Civil, fou reanomenada com a “Federación Española de Pelota”, que incloïa també la pilota valenciana. L'organització de competicions, entrenament i cura dels pilotaris, però, és en mans de diverses empreses. Així, en la pilota a mà s'agrupen en la “Liga de Empresas de Pelota a Mano” empreses com Asegarce i Aspe des del 2002, deixant fora altres empreses menors com Frontis o Garfe, mentre que en les modalitats amb eina (cesta-punta i pala) hi ha Eusko Basque o Asfedebi-pilota.

Avui en dia, la gran majoria d'aficionats a la pilota basca només coneixen el joc indirecte, mantenint-se el directe viu en la modalitat de Laxoa, al nord de Navarra. El joc s'ha dividit en nombroses variants: a mà, amb pala i pilota de cuiro o de goma, amb cistella..

Regles del joc

Estil indirecte

L'estil indirecte consisteix en què els jugadors comparteixen un mateix espai de joc i no es llancen mútuament la pilota, sinó que ho fan rebotant la pilota contra una paret. Es compta per punts fins a una certa quantitat.

Cada punt es guanya directament quan:

L'oponent colpeja la pilota després que la pilota boti

dos cops a terra.

L'oponent comet falta quan serveix la pilota i no rebota a la paret.

Estil directe

Els equips es col·loquen uns davant dels altres separats per una ratlla imaginària al terra, anomenada laxoa, o una xarxa, anomenada pasaka o xare. Actualment, aquest estil només es juga al nord de Navarra.

Puntuació

Pilota a mà

En les partides de pilota a mà guanya qui arriba primer els 22 punts, i no hi ha límit de temps.

Una empresa menor de pilota basca, Frontis, està recuperant una puntuació antiga, els jokos. Consisteix en un màxim de 3 sets, els dos primers de 8 a 10 punts. Si els abasta el mateix equip o jugador ha guanyat la partida. Si hi ha empat a 1 joko, però, es juga un tercer joc, de 4 a 5 punts

Estris per jugar a la pilota basca. Per Edgar Prieto

www.santaanna.cat

40

Rec

epte

s CONCURS D’ESPORT: T'agrada el bàsquet? Si has tingut alguna vivència relacio-nada amb aquest esport, escriu-la i envia-la a concurs.laratllagroga@gmail.com En joc hi ha una foto d'en Rudy Fernández signada per ell mateix!!

RECEPTES DE QUARESME

per Aina Delgado Morell

Bunyols de vent

Ingredients:

-125g de llet - 125g d'aigua - 110g de mantega - 1 polsim de sal - 1 polsim de sucre - 150g de farina - 3 ous

Preparació: Per començar es posa en un cassó al foc la llet, l’aigua, la mantega, la sal i el sucre. Quan arrenquen el bull s’hi afegeix la fari-na i es remena bé durant dos o tres minuts. Tot seguit, es retira el cassó del foc i s’hi posen els ous , un per un, sense deixar de remenar. A continuació, es posa la massa en una mànega de pastisseria i se’n van traient petites porcions, que es fregeixen en un cassó amb oli abundant i molt calent. Finalment, s'empolvoren els bunyols amb sucre i ja es poden servir!

Canelons de Peix Ingredients per a 4 persones: - 400g de lluç - 150g de gambes o escamarlans - 1 ceba - 4 cullerades de tomàquet triturat - 125cl de llet - salsa beixamel a la rossini; - 1 fulla de llorer sal oli d’oliva Preparació: Es fa bullir el peix ja net amb el llorer en-tre 10 i 15 minuts. Es retira i es reserva l’aigua per bullir-hi la pasta de caneló. En

una paella es fregeixen els llagostins i es desfan en talls molt petits juntament amb el peix. Es pica la ceba i es sofregeix a la mateix paella on s'han cuit els llagostins juntament amb dues cullerades el tomà-quet triturat. Per últim s'incorpora al sofre-git el peix, els llagostins i la llet. Es reme-na fins que s'obté una massa i deixa refre-dar. Aquest és el millor moment per detec-tar les espines que hagin pogut quedar a l’hora d’esmicolar el peix. Es bull la pasta en la mateixa aigua on s'ha fet bullir el peix, i es farceixen els canelons. Es prepa-ra una beixamel i s'hi agreguen dues culle-rades més de tomàquet triturat. En una safata pel forn es posa una primera capa de beixamel. S'hi col·loquem els canelons a sobre i es cobreixen amb la beixamel res-tant. S'afegeix formatge ratllat i es gratina.

www.santaanna.cat

41

Recorreg

ut

Recorregut per la Vila de Santa Maria de Gràcia

L’establiment definitiu de la Vila de Gràcia està situat el 17 de gener de 1626, amb l’establiment dels Josepets. Al voltant d’aquest convent s’hi van anar instal·lant masi-es, la més important Ca n’Alegre. Tot i això, abans ja hi havia l’ordre dels francis-cans i el dels Caputxins. A mitjans del s. XVIII hi havia ja 11 famílies, i el 1767 el territori ja va rabre la denomi-nació de Gràcia. De totes ma-neres, no és fins el s.XIX que el poble es municipalitza; de fet, va guanyar i perdre la independència tres cops, fins que va arribar a l’annexió forçosa, ja que els seus habi-tants no hi estaven gens d’acord, de Barcelona, pro-mulgada per l’Eixample de Cerdà. Gràcia al cap d’uns anys va consolidar l’estructura social que ha mantingut durant molt de temps, zona rural i d’estiueig dels burgesos barcelonins. Actualment es conserva com un barri molt heterogeni en les mides dels edificis, però al casc antic hi predominen, tot i que n'estan tirant a terra mol-tes, cases baixes, d'un tipus diferent que les dels altres llocs on n'hi ha, com ara al Camp de l'Arpa, on estan to-tes enganxades, i iguals; a Sant Andreu, on estan també enganxades, en grans rengle-res i algunes amb teulada; les de l'Eixample, que són molt treballades i petites, o les de les antigues carreteres, com les de la carretera de Mataró, que també les estan tirant a terra pel pla 22@, i les de la carretera de Ribes, que encara

es conserven en la majoria de trams. Les cases de Gràcia són allargades, amb una plan-ta amb eixida, que era on vi-via el propietari, i un pis que és on hi havia el llogater. A diferència de les cases pura-ment d'obrers, les de Gràcia tenen uns balcons amplis i unes finestres altes per on hi arriba el sol i, al capdamunt de l'edifici, hi ha un terrat i no una teulada. Des de l'Eixample, es pot anar a Gràcia per diversos camins, agafant per exemple el carrer Bailèn i desviant-se per algun carrer de la banda esquerra quan arribem al casc antic. Un dels carrers que ens troba-rem serà el carrer de la Torde-ra, que acaba tallat pel Tor-rent de l’Olla, un dels carrers més importants del barri; aquesta zona és al voltant de la plaça del Raspall de Grà-cia, continguda entre Siracu-sa, el Torrent de l’Olla, Perill, Quevedo, Banyoles i Milà i Fontanals, on podem observar alguns noms relacionts amb l’annexió forçosa de les viles del voltant de Barcelona, com ara Perill o Llibertat. Ja al final del carrer Bailèn, topem amb la Travessera de Gràcia, una altra de les vies més importants del barri, i on es concentren molts comer-ços. Des d’aquí, si anem cap a l’esquerra, anem a parar pel casc antic de Gràcia i al final a Sant Gervasi, i si tirem cap a la dreta, passem per dalt del Camp d’en Grassot – un barri amb un passat industrial, el nom del qual només està pre-sent en el carrer principal (el carrer d’En Grassot) – per Gràcia Nova, i si pugem per Escorial (després de passar la plaça de Joanic), anirem a parar a la Salut, limitat pel

carrer Providència. Més amunt encara, trobarem el barri del Parc Güell, el Coll, i finalment, ja molt amunt, Va-llcarca. Un bon recorregut que podrí-em realizar per tal de conèixer millor Gràcia, és anar de pla-ça en plaça, ja que aquestes són molt nombroses. Comen-çarem a la plaça del Respall, situada al carrer de la Torde-ra, entre Milà i Fontanals i Fraternitat; més enllà, agafant Torrent de l’Olla i tombant per Penedès, arribarem a una plaça on hi ha un gran campa-nar, i la casa de la Vila: és l’anomenada plaça d’Orient o bé plaça Rius i Taulet. Si se-guim per Torrent de l’Olla i tombem per Ramón i Cajal, arribem a la plaça del Sol, una altra plaça molt important, actualment envoltada de lo-cals i bars, molt gran, desco-berta i lleugerament aixecada del sòl. Encara més amunt per Torrent de l’Olla, si tombem per Astúries, arribem a la pla-ça de la Virreina amb l’església de Sant Joan, l’interior de la qual és d’estil neobizantí. Ara, si tombem per Providència, arribem a la plaça Rovira, en honor al gua-nyador del primer premi de l’Eixample de Barcelona, els defensors principals del qual estaven a Gràcia; al terra, hi ha una placa que commemora aquest personatge. Si des de Providència tombem pel car-rer de l’Alzina, arribem a la plaça Nord, on es pot apreci-ar, en un edifici singular, l’intent de fer passar una des-viació de la Ronda de Dalt que no es va arribar a realitzar per una forta oposició popu-lar. Per Martí Salat

www.santaanna.cat

42

El p

lan

ter

TALLER DE LA MEDITERRÀNIA - P3 L'actual projecte de la Mediterrània ens ha donat peu a treballar, a educació infantil, un artista conegut i proper com és Miquel Barceló. Les obres d'a-quest autor han estat el punt de partida i reflexió per fer les nostres pròpies creacions. Aquí teniu un petit tast dels treballs realitzats a P3, basats en l'espectacle “Paso doble”, on Barceló i el coreògraf Josef Nadj creen damunt d'un esce-nari, i en el treball de la cúpula de l'ONU.

ALIMENTACIÓ MEDITERRÀNIA – P4 A P4 el projecte de la Mediterrània l'hem centrat en l'alimentació. Després de parlar tots junts sobre el que mengem a casa i el que diuen els experts, hem arribat a la conclusió que hem de menjar de tot. La Mariona, estudiant de ma-gisteri en pràctiques, ens ha parlat de la piràmide de l'alimentació i hem classi-ficat els aliments en grups. Hem vist també plats típics de la Mediterrània com són el pa amb tomàquet i la pizza. N'hem fet a classe i després n’hem escrit les receptes.

www.santaanna.cat

43

El plan

ter

TOQUEM, INVESTIGUEM I DIBUIXEM ANIMALS MARINS – P5 Ha arribat una nevera a la classe dels submarins que pesava molt i la sorpresa ha estat quan hem vist que, a dins, hi havia un gran pop, un calamar i una sípia. Els nens han començat a tocar, investigar, veure les semblances i diferències entre els tres animals (uns tenen closca i altres no, el nombre de potes és diferent, els ulls...) i finalment els han dibuixat i pintat amb la tinta de la sípia.

www.santaanna.cat

44

El p

lan

ter

L’HORT DE PARVULARI A la terrassa del parvulari estem fent servir algunes de les torretes que hi ha per tenir un petit hort urbà. L’hort ens és una bona eina per passar-ho bé tenint cura de l’entorn i fer observacions en directe del creixement de les plantes. També ens permet fer activitats com treure males herbes, terrejar, sembrar, regar, collir i tastar algunes hortalisses.

www.santaanna.cat

45

El plan

ter

COLLIM PÈSOLS

ESCLOVELLEM

OBSERVEM I TASTEM

FENT CLASSE – 1r de primària

www.santaanna.cat

46

El p

lan

ter MÚSICA - 3r de primària

Petita orquestra de percussió per acom-panyar una cançó tradicional catalana.

4t de primària

Experimentant

La il·lustradora Cristina Losan-tos a l'escola

www.santaanna.cat

47

El plan

ter APADRINAMENT LECTOR – 2n i 6è de primària Ahir, 18 de febrer, ens vam reunir els nens de 6è i 2n de primària per tal de tirar enda-vant un projecte co-mú. Cada nen de 6è farà de padrí a un de 2n per tal d'ajudar-lo a millorar el seu nivell de lectura. Ens vam comprome-tre mitjançant la sig-natura d'un contracte a fer-ho amb responsabilitat i estimació. Va ser una trobada alegre, emocionant i plena d'abraçades. Avui, cada padrí ha rebut el seu fillol i hem començat a treballar contents, amb moltes ganes i il·lusió. Text col·lectiu (6è de primària) A la biblioteca de l'escola, vam anar a signar els contractes de l'apadrinament lector. Aquesta activitat compartida amb els nens i nenes de 6è ens fa molta

il·lusió, i el nostre pa-drí podrà ser un bon amic per sempre. Ens hem repartit en tres grups, per colors, i cada un d'aquests ani-rem a una classe per fer lectura cada divendres. Els nens i nenes de 2n donem les gràcies als de 6è per dedicar la seva hora de pati a nosaltres. Text col·lectiu (2n de primària)

—>Més informació i fotografies de les activitats de primària a: http://blocs.xtec.cat/santaannainfaprim/

www.santaanna.cat

48

Els

cad

ets

Els de 2n d'Eso preparant els cartells per a la gimcana de Sant Jordi dels més petits.

Cursa d'orientació de 1er d’ESO

Sortida de primer d’Eso al mercat de la Concepció

www.santaanna.cat

49

Els cadets

La classe de 4rt d'Eso el dia de Carnestoltes

Els de 3r d’ESO a Puigcerdà, durant l'esquiada de gener.

www.santaanna.cat

50

Rac

ó d

e p

làst

ica

EL RACÓ DE PLÀSTICA En aquesta secció pretenem apropar els treballs de plàstica des de 1er fins a 4rt de primària als lectors de la revista. Aquí es mostra un recull de les millors obres.

Peixos de plastilina fets pels de 1r de primària.

Pastels realiztas pels de 2n de primària.

Els de 3r de primària van visitar Can Framis, on van experimentar amb el tacte.

Dibuix a llapis realitzat pels de 4t de primària.