full parroquialVILAFRANCA DE BONANYDIP. LEG. 26 - 1980 NUM. 67 MAIG 1986

ARA FA SIS ANYSEra el 5 de maig de l'any 1980 que la revistaSanta Bárbara va començar a caminar. Am el número67, que ara acaba de sortir, la nostra publicaciócompleix els sis anys de la seva existéncia.El temps no solament corre sinó que vola. Semblaque fa dos dies d'aquelles tertúlies encaminadesa canviar impressions que definitivament donarenper resultat el comprendre que es podria dura terme una revista escrita per gent del mateixpoble, amb la consideració que és el mateix pobleque ha d'escriure la seva história.Amb la celebració del sisé aniversari de la SantaBárbara voldria fer referéncia als alumnes del'escola de mallorquí que guiats de la má delrector Pere Fons varen fer les primeres gestionsper a la fundació de la revista, i que avui ambel mateix entusiasme dels darrers 5 anys, organit-zadors, repartidors, col.laboradors i lectorscommemorarem tots plegats data tan assenyalada.Amb motiu de la commemoració del sisé aniversaridel Full Parroquial es presta recordar les activi-tats en tant poc temps creades a la Parróquiaper Pere Fons. L'església es va convertir enun centre social i cultural on es respirava unambient d'unió i companyerisme que poques vegadess'ha viscut a la vila.Si feim una valoració de les activitats desen-rotllades a la Parróquia podrem anotar: Escolade Mallorquí, Full Parroquial, Grup Excursionista,Club d'Esplai, Grup de Teatre "Sa Paparra", Gra-duat Escolar, Associació Cinematográfica, ense-nyança de solfeig i guitarra, i per les festesde la Patrona Santa Bárbara, conferéncies, ballde bot, matances populars, foguerons i bunyolada.Si Hem de ser exactes també hem de deixar constán-cia de la preocupació d'En Pere en donar assistén-cia als veils. De Ilavores engá la paraula resi-déncia es va posar de moda, i avui som tots quepodem estar contents de veure que el poble vaaprendre la llig6 i ara ja construeix una residèn-cia per a la tercera edat a la vila.Esté viu en el pensament dels qui vérem compartirles iniciatives d'aquell home amb inquietuds,senzill i feiner, l'esperit d'entrega cap elsaltres. Predicava amb l'exemple, i avui les sevesensenyances donava a entendre que lésglésia jano és el que era. Ha deixat d'estar al costatnomés d'una sola classe social determinada. Elscristianisme deia, és una religió on hi tenenrabuda totes les ideologies amb capacitat derespectaar-se mútuament i posar en práctica elque més importa a l'actual societat: "el viure,conviure i deixar viure".

La vinguda d'En Pere va suposar per la gent d'es-querres el posar punt final a un aillament quehavíem estat sotmesos durant quaranta anys. Com-plau el contemplar que una casa que és de tots,sigui oberta de pint en ample, i sense anar ullsbaixos poder caminar amb desenvoltura i essertractat amb les mateixes consideracions que totsels altres.Si va dir ver, els vertaders católics -que nosón els beatos ni els de confessió diária- esvaren alegrar del canvi de rumb de l'església,que decididament es posaren al costat del clerojove, progressista, que rebutja les dictaduresi es manifesta obertament a favor dels dretshumans i la democrácia.Es normal i corrent que religiosament parlantno sigui acceptable per tothom la filosofia delpassat rector, i que la seva postura sigui forta-ment criticada. El que ja no és tan comprensibleés que avui en dia encara hi hagi persones tanofuscades, més papistes que el mateix papa, queprovoquin tempestats dins un tassé d'aigua alçanten els vuit vents la bandera de la discórdiapresentant un poble desunit pel sol fet de noestar identificats amb el seu personal punt devista.En aquest sisé aniversari de la revista, ambels braços més oberts que mai, de bell nou tornamfer una cridada parqué tothom vingui a exposarles seves idees que totes sem bones per arribara un enteniment i fer un poble millor.

Bartomeu Estrany

'EditorialLA DEPENDÈNCIA DEL POBLE

Es ben ver que, per molta democr3cia que hi hagi,

tots bailam al so que uns pocs imposen, mirau sin6

com foren pocs els qui mogueren renou i molts els qui

n'hauríem pogut patir les conseqüêncies, i de fet,

qualcuna en patirem.

L'orgull de l'home, verí d'una societat que just-

just es pot suportar a ella mateixa, no té limits,

no pot trobar fre al seu amor propi; per damunt tot,

ell; si per aconseguir-ho ha de matar, és igual; si

ha de trair els amics, no importa; si ha d'enfonsar

l'enemic, millor...

No sols amb les armes es pot avaluar el coratge

de les persones, ni molt manco, és a través d'elles

com s'obté la veritat.

Els qui comanden s'han de demostrar a ells mateixos

que realment ho fan, que la seva voluntat és llei.

El mes passat, aquesta voluntat, aquesta llei deixaren

el pols del món occidental sense batec. Aquesta llei,

aquesta voluntat, deixaren igualment bocabadats als

vilafranquers davant un fet, totalment injust, deixant

així constància que, qui comanda, comanda, i que d'ell

depe6n el poble.

• v••.4

Les activitats del CIM en matéria cultural sónnombroses.De forma directa realitza una labor important de difu-

CI) sid cultural per mitjá del Teatre Principal i de la Bi-blioteca artesana, I a través de la xarxa de bibliote-ques i de la tasca d'ordenaci6 d'arxius municipals.A més de tot aix6, impulsa ¡fomenta totes aquellesactivitats orientades a l'ensenyança i a la dIfusl6 deIa nostra Ilengua.Promociona els estudis universitaris, per una banda,col.laborant amb la Universitat de les Illes Balears, Iper altra, mitjançant el sonsteniment de:La UNED (UnlversItat Nacional d'Educaci6 a Distàn-cia).L'Escola Universitária de Treball Social.

El Conseil Insular de Mallorca participa en:El Patronat Orquestra Ciutat de Palma.Organitza la Trobada de Bandes de Música que cadaany se celebra a un poble diferent de la nostra illa.Manté la tradició de la festa de la Beata que se cele-bra a Palma.Ajuda aquelles entitats que, de manera preferent,propaguen la cultura i també les manifestacions cul-turals de reconegut prestigi com els festivals dePollença, Delit i Valldemossa.

En relaci6 a l'esport intervé de forma decisiva enl'elaboraci6 del Pla d'Instal.lacions Esportives en

els municipis.Fomenta la inIciació en tot tipus d'esport de la pobla-ci6 infantil I juvenil i proporciona als col.legis i enti-tats material esportlu.També organitza, patrocina i promociona tota classede proves que promouen la práctica de l'esport al ma-teix temps que en mantenen l'interès.

Entre totes aquestes inidatives destaquen coma actuacions directes del Consell Insular de Mallor-ca, l'Escola a la Mar i l'Escola de Pilota, dedicades al'ensenyança d'aquets esports I destinades als in-fants de tot Mallorca.

(6424e# ,%24f,t‘t

lk•AffLA044Y/c/. Palau Reial, 1

MI "CORO)) l'ARROQIJIAIL,:duan els mes passat vaig escriure decostums perduts de la Setmana Santa, hi;lagué vilafranquers, especialment mestreAntoni Oliver "nota" que em recordarenl'antic "coro" Parroquial cantant can-çons apropiades en les processon d'aque-lla Setmana que embolcaven els santssantiments del poble cristiA per enlai-rar-los fins el cel. Aixd s'ha perdutper ara, perd, es podria renovar.Del "coro" parroquial dels segles pas-sats en sabem poques notícies. Durantla vicaria de D. Simó Bordoy (1810-1314) es començA la construcció d'unorgue, que seria per solemnitzar lesFuncions religioses acompanyant els can-taires (nins, homes i dones) que forma-rien el primitiu "coro" que hi solia ha-ver en totes les esglésies.Del segle actual sé que, quan el vicariD. Joan Santandreu se'n va anar derector a Santanyí l'any 1913 l'acompa-nyaren per solemnitzar l'entrada, elscomponents del "coro" parroquial vila-franquer, que ha tingut, de llavorsençA, continuació fins als nostres dies.El "coro" ha passat temporades espléndi-des i altres magres, depenent quasisempre dels encarregats. Si agradavala milsica als rectors o vicaris o hi ha-via qualque organista entés, el "coro"es llula en les festes i Setmana Santa.Aixi va succeir en temps de l'ecdnom D.Guillem Parets, del vicari D. Joan Gay.,dels organistes Bartomeu Oliver i JosepRosselló, que aprofitaven els seussabers i les bones veus que hi ha hagutsempre en el nostre poble, que hanestat apreciades a LLuc (rebent distin-cions especials com a blavets), a laPorcióncula i a La Seu de Palma, cantantla Sibil.la i altres "solos" d'importAn-cia especial.Molts recordaran l'escolania de veusblanques de nins que, durant l'economatde D. Miguel Siquier obtingueren tantaperfecció que podien comparar-se amb lesmillors de Mallorca, sota la batuta delvicari Sr. Gaya.Tots els estudiants vilafranquers, queeren molts, escampats en els seminarisdels franciscans, teatins, Missionersdels SS.CC., de la Missió i del SeminariDiocesà, quan venien de vacacions per aNadal, Pasqua o estiu, es presentaven enel cor de l'església per cantar enels oficis juntant-se a les veus quehi hagués i sortien unes melodies afina-

des i agradoses que amb combinacióde les "cantadores" dirigides per lesmonges de La Caritat enaltien les fun-cions religioses, deixant embadalits alsassistents que disfrutaven escoltantles veus dels seus paisans.Recordam amb fruIció les misses a tresveus combinades amb la missa d'Angelsque sabia tot el poble; el "miserere","Stabat Mater", "Popule meus", etc.. .deSetmana Santa que retrunyien pels car-rers entremesclats amb els cAnticspopulars apresos durant aquelles mis-sions tant profitoses per renovar lafe i remoure les consciències, perdudesdesgraciadament, les Ave-Maries i can-cons marianes del mes de maig, etc...Perd assoli el maxim esplendor en eltemps del Rector D. Antoni Obrador,anys 1960 a 68 en els que coincidirenmolts d'homes cantadors de bones veus,uns 25,que vivien en el poble,essentfAcils els assaigs,e1 bon organistal'amo En Tomeu Oliver que es preparavaamb interés especial i les facilitatsdel Sr. Rector, que em confià la direc-ció del "Coro". Estremirem moltes par-titures a tres i més veus en les nombro-ses "misses noves" de fills del poblei una melodia a sis veus en la bendicióde l'orgue nou el 14 de juny de 1964,deixant admirats al Sr. Vicari Generali els altres assistents, perquè lamajoria dels cantadors aprenien dememdria tots els cants per tenir pocsconeixements musicals, fent un esforçmolt valuds per assimilar totes lesconnotacions prdpies de la bona misica.Ara continua el "Coro" amb veus mixtes,que abans no era permès, amb preferênciade més dones que homes, que compleixenmolt bé el seu ofici; perd molts enyorenles peces polifdniques d'altre temps.Podríem anotar molts de noms dels quise distingiren per la seva bona veu;més, sols recordaré els de Jaume NicolauRoig, Joan Bauzá Gaya i Jordi RossellóMorey, que amb les seves fondes veusde baix pareixien uns "setze peus"que amb força sostenien les sonoresveus de barítons i tenors.També vull que quedi.. constancia quetots cantaven gratuitament; qualquevegada, quan venia bé al Sr. Rector,eren convidats a una passejada o soparque servia per unir-se més i prendrenous coratges.

Mateu Bauza, Pyre.

SA FOSCALa Sennu de 7namuntana Li una vetamuntanyenca de mateniai de paedominudacaicjnie pentanyent ai Secundani ui7enciuni que s'aixeca wgne ia manenLa ventent N.O. de i'itia, en dineccióS.0.-S.E., en anu extenió de 88 km. de

Wangada pen 15 kom. d'ampiada, ia Sennaeo tnoga m)icadu pen una gnan quantitatde tonnentis tonnenteneis. Entne aitneAtonnentis hi ha ei maje4tuó4 7onnentde Paneiis, 7onnent de Na Mona, 7onnentd'Aimadnd, ei de Coanegna, ei de Coma-//Leda i tantis d'uttne.Sem-se voien menypnean ei4 untenion,"-sa Toca", e.n.6e cap dugte, detacaquant a tetieisa e4pectacuianitat.'En neatitat Sa roca éJs ei dannen tna-jecte det tonnent det gong Biau. .: En ei tonnent let gong [Mau diistingim:Lne_o paniA cianament di/enenciude:!ei neconnegut d'aqueista pnimenu puntde 1300 metne apnoximadament i iaiseva topogna/ia mott 41milan u iad' atineis tovieniA, wicant ia tenna. •Ef egon tnois'comença a ia denominada"Eis Pnimen Bot" canviant gnuiscament

canacieniAtiqueis /it-Lis ana pantode,teis panet guanyen aiçado ai mateixtempis que ei jaç 'eistneny, conventint-e en an paimadiA inundat, qua-si en

La totaiitat dei 4eu neconnegut.Li dannen paisatge /inatment, eiconegut com "Su roca", e/scenani demdftipteA uventuneis cispeivoidgiqueis,aiguna ne-Latada peio cl-Lan-L-o ma-iionquia6, que han donat ia popuiani-Lat ai 7onnemt, aqui veisaniA .6 1 eA-tnenyen /in-s acone-guint en a-Lguno puniA mide in/enionai metne d'ampiada.

,Peu adonan-e de ia isinuoisitat, etne-nyement eiscatonament de "Sa To4ca",cai din que en ei neconnegut d'apao-ximadament 400 me-Lite--o is'empnen de tneAu cinc hone-o, egon,6 ei niveii de feJsaigüe.Tinaiment, depniis d'un necoize, eisdecogneix un detis munaiionis que /onmeni'Entne/onc, man o iniguaiagie pen u ia

, deisemgocaduna d'aqueta menuvefia de, fa:natunaieisa, anomenada "Sa oisca".1 Diimagte, dia 10 de mag, u Le-o 8'30de ia nit, tindnd /Joc un pnojeccióde diapoitive de "Su To -oca", uqueistuudioviisuai con-ota d'uneis 300 diapoisi.fi-ve, ui /inui hi haund coi.ioqui umgei iseu uaton, Paco 4tganquenque.

5

Eispenam que hi aisitigueu, vu La pena,una de teA poque6 opontunitat

eis pneenten.Lioc: Eiscoia Pannoquiat.

loan luume

PETIT RACÓC1RCANT...He llegit la trilogia de A. VázquezFigueroa - Oceano, Yaiza, Maradentro.L'autor illenc, com nosaltres, encaraque de les altres illes, les que se'ndiuen "Afortunadas", perc3 que no hosón tant, degut a que sempre la visiódel visitant no capta de ple la realitatsocio-econdmica de les zones que visita.D'aixd i 'de les conseqüències que uncrim passional comporta a una famíliade pescadors de Lanzarote, que perfugir de les mans de la justícia esveu forçada a deixar* casa seva i embar-car tots, els pares i tres germans,força mar endins amb el seu feble llaüt.L'autor descriu amb gran realisme l'e-quinocci que pateix aquella família perarribar a les costes americanes, sorte-jant perills mil, temporals, manca d'ai-gua i aliments, patiments físics i mor-rals, la incdgnita permanent del queels reserva l i endemá.La mort del pare a punt de tocar terra.Les visions de la filla i germana Yaiza,que té somnis i contactes amb gentdel més enllá, i que per seguir-losseran la sevA perdició.ts una obra molt entretenguda, fácild'entendre, i que es fa llépola al lec-tor perquè esta escrita amb un estilmolt actual, de frases bones d'entendre,tot aixe) s'ajunta amb l'argument mesclad'epopeia-aventura-ficció-tragédia,i aconsegueix tenir el lector pendentsempre del què passarA. Per acabar, ésuna obra, encara que siguin tres elsllibres, per llegir-se d'una tirada.

Gabriel Alzanillas

CONVERSAM AMBQuan els dissabtes dema tins connectel transistor per escoltar Radio La Vilaho faig amb un interés propi del qui es-pera sentir qualque cosa que li pertanyd'una manera directa i personal, potsersigui perqué en sentir aquelles veusconegudes, millor amigues, s'identificacompletament amb aquest mitjA de comu-nicació que ha agafat forma en el nostrepoble gracies a aquest grapat de jovesque, d'una forma totalment desinteres-sada, arriben a les nostres llars pelvehicle de les ones, mijangnat la sevaparaula.L'iniciador de tot aquest moviment cul-tural és Josep Sansó, En Pep Mercader,amb ell idd hem xerrat una estona,una estona llarga, perqué ens expliquiel funcionament de Radio La Vila.- Com va néixer el projecte de ferRadio La Vila?- Va néixer arrel de la meva entradaa l'ajuntament, com a regidor, ja quevaig veure que la gent no estava infor-mada de les males gestions que s'estanfent al nostre ajuntament.- Males gestions amb quin sentit?Per una part que s'estan fent parts iquarts a l'hora de dur a terme obres, jaque aparenta que el que volen és fer-ne moltes, sense mirar si són les mésconvenients per al poble, ni les mésadequades.I per altra part no se'ns té en compteen haver de prendre decisions, sensepensar que nosaltres representam mésde la tercera part dels vilafranquers.- Efectivament me'n record de la primeraetapa, ara fa uns dos anys, que sí queRadio La Vila era una crfica constant,per6 ara no, ara és diferent; ha deixatd'esser-ho per passar a tenir una

programació completa, cultural i educa-tiva. A qué es deu aquest canvi?- Perquè crec que ha d'esser una emisoraoberta per a tothom, i que hi tenguicabuda qualsevol ideologia, i aixiel poble pugui valorar-la. La veritatno és patrimoni de ningú. Si no hoféssim així ens contradiriem amb elque nosaltres pensam i proclamam.

- Pep, aquella primera etapa va acabarun poc a l'atropellada...

•

- VArem esser l'única emisora lliuredenunciada, quan aleshores a Palman'hi havia moltes d'altres que funciona-ven i ningú no els havia dit res.- Actualment hi ha altres emisoreslliures que emetin?- Quasi bé són les mateixes que emetienabans d'aquesta tancada, que té ditabans, en total n'hi deu haver 5 o 6.- Així mateix deu haver estat costéstota la instal.lació per a poder emetre?- No ho ha estat tant com ho haguéspogut esser, ja que hem comptat ambla col.laboració de molta de gent;et puc dir que dels catorze o quinzeapareills que empram per emetre normal-ment, més de les dues terceres partssón deixats.- Sou molts els qui feis feina perquéels vilafranquers poguem escoltar cadasetmana, aquestes quatre hores i mitja,la "nostra radio"?- Erem una vintena, ara s'hi han incor-porat un grupet de sis o set al.lotsque fan dos programes infantils.- Quants de programes emeteu?- En feim sis en total, i, per ordrecronològic d'emissió, són:Increïble, però mentida (11-11'30); Unparell d'ous (11,30-12); Plat móbil(12-13); Pinzellades verdes (13-13'45);Entre noltros (13'45-14'30); Qué séjo, qué és açò (14'30-15'30).- Com coordinau aquesta programació?- Tenim una reunió setmanal on hi assis-teix, al manco, un membre de cada undels diferentS grups, perquè, em semblaque no ho he dit, cada programa estàelaborat per un grup diferent.- I, en aquestes reunions, es donen, perpart de qualcCi, directrius a seguir,o cadasctt fa el programa així com vol?- No, hi ha autonomia total per poderfer el programa que cada grup li inte-ressi, ara bé, quan hi ha un tema pun-tual, com pogué essor el de l'OTAN,llavores si que el consell va esserque ningú es pronunciAs, ni a favor,ni en contra.- Quant a de la llengua, guina ésla vostra postura?- Aim') si que ho tenim en compte, valmés un mallorquí mal xerrat que uncastell A brodat, encara que la nostrafita és arribar a emprar un mallorqui

tif )

correcte, net de barbarismes i castella-nismes, perquè som conscients que aixifarem una labor molt positiva de caraa la normalització de la nostra llengua.A vegades aquests barbarismes, i aquestscastellanismes, són grossos, però hemde tenir en compte l'esforg que suposahaver de traduir directament del caste-11A al mallorqui al mateix temps queestas en antena.

- Quina meta us heu proposat en quanta hores d'emissió?- Es un punt que encara no hem concre-tat, des del principi de la segonaetapa hem ampliat dues vegades la pro-gramació, a mesura que qualque grupha sol.licitat per fer un altre progra-ma, s'ha exposat a l'assamblea i, finsaqui, sempre s'ha acceptat.- Heu trobat moltes dificultats a l'horadel maneig dels diferents aparells?- No cap. Ara si moltes en haver detreure una qualitat assequible pelsrAdioescoltes; encara ens podem adonarde les diferències del volum entreplats, veu, platina.. .com també distor-sionaments i altres falles que ambel temps anirem fent l'aprenentatge.- I aquesta varietat de discs, d'onsurt?- Varietat si, molts encara no; n'hiha de moltes persones, que no tenenuna relació directa amb l'emissora,però que si crec que molts de dissabtesens escolten; i altres que els mateixosgrups duen a l'hora de fer el programaque els vagin més d'acord que els quetenim a l'estudi.- Pep, i el projecte de qué prest ten-guem una televisió vilafranquera?- De moment falta acabar d'organitzar-nos com a grup, per() es veu molt d'in-terés per part de les persones que enshem reunit per a dur endavant el projec-te.Fins aqui hem fet 5 proves positives,però haurem d'esperar els resultatsdels aparells rebuts aquesta setmanaper a saber si realment ens convé gas-tar-nos de 30.000 a 40.000 pessetesfent fer un conversor de freq .tiència,aposta a Galicia, o que la majoriade vilafranquers s'hagin de gastarun parell de mils de pessetes amb unaaltra antena.- I feis comptes emetre moltes hores?

- Amb l'experiència que tenc, crecque serà difícil fer moltes d'hores,però es pot omplir amb pel.lícules o béque 'molta gent jove s'apunti a ferprogrames, o fer de repetidor a unaantena parabòlica que pot sintonitzarqualsevol canal del món, tenint encompte que són moltes les nacions deparla castellana. Una de les cosesinteressants podria esser l'opció aveure els partits de futbol del mundialde . Mèxic, que els altres canals deTV no transmetran. Pere) de moment totsón idees, i crec que la pauta a marcar,pel bon funcionament en bé de tots,haurA d'esser decisió del grup.- Pep, tens qualque cosa més a haverde dir i de la que no n'hAgim parlat?- Desig que siguin un mitjans més decomunicació, com és aquesta mateixarevista, principi d'un fonament culturalmés ample que. faciliti les relacionsentre els vilafranquers, perquè, seguesccreient, que és dialogant la maneramés eficaç d'arribar a l'acord;pertal motiu, intentarem fer possibleall6 del telèfon perquè qualsevol enspogués criticar o suggerir per la ma-teixa emissora sense la necessitatd'identificar-se, crec que és una maneramés de poder-nos adonar de què tampocno ho feim tot bé, per tant, ja quetenim aquestes possibilitats, que aqualcú li han costat més de deu pes-setes, que pot valer una telefonada,faig des d'aqui una crida perquè siguemtots els qui denunciem les injustíciesque anem veient, siguin del color quesiguin els qui l'han comesa, perquèa vegades, ni tan sols ens adonam.També des d'aqui vull donar les grAciesa tots els qui col.laboren o han col.la-borat a fer possible aquest projecteque ens hem fixat.GrAcies a tu Pep, i en nom teu solamentrecordar als lectors que el telèfonde Radio La Vila és el 560316. I est Aobert per a tothom!.

Antoni Amengual

Cuc t..A518^5.3

LLUBIMARIA DE LAPhattASAN JUANVILLA FRANCASINELT

SALUD

(21-IV-sc ) 9M 322,U-UN

C Ii-V-PIARIA LA

SAusb

C25-V4c)alleJimw

C19-11-80PerkA

„.0.0" 0'of,5#1,'? FRA "fez,(.0

0 so' C l-vi-gc)c ce.

27 obi) Abril.— a las 10'45 horas11 de Mayo18 de MAYO25 de MAYON1 de JUNIO8 de JUNIO

co"

CULTURA POPULAR

En un intent d'apropar-nos a la culturadel nostre poble hem dedicat un espai auna tradició ja perduda: la de ferodres.GrAcies a la direcció de Miguel Segui"L'Amo En Miguel Dionis" seguirem elprocés de manufacturació d'un odre,des que s'agafa la cabra fins que estàa punt per posar-hi l'oli.Un odre, ens va explicar l'Amo En Mi-guel, és un recipient que altre tempssols s'emprava per contenir oli, encaraque al continent el feien servir pera vi.Generalment es fa emprar una pell decabra, la qual convé que sigui grossaper tal que tengui una bona cabuda;una vegada morta la xapam de la cuixafins als darreres i per aquest xaphi hem de treure tota la carn i elsossos. El més complicat és treure-hila cuixa contrària a la del xap ja queno ens dóna lloc per maniobrar. Mentres-tant es va girant la pell, quan latenim girada i els pèls queden dedins,és quan aprofitam per acurar la partque queda fora, aim) es fa amb sal.A la cabra li hem de tallar el capa fi de deixar marge per poder fermar;després també fermarem els tres peusi sols ens resta tapar el forat peron hem tret la cabra, aquest xap noes cus, hem de pensar que del tempsque data l'odre (es perd en la história)no hi havia agulles, aleshores, quêfeim? s'agafa la pell i s'arrufa comsi féssim un ventall de paper li clavamun bastó, perquè no amolli la llanderaque li fermarem. No vessa gens.En temps de la postguerra civil l'odres'emprava per fer estraperlo. El menjarestava racionat, sobretot perquèera un producte de primera necessitatproduit pel pagès, i era el més perse-guit per les autoritats. L'odre, comera un recipient blan i bo de transpor-tar, cabia dins un feix de rama, dinsun sac de garroves, i també es transpor-tava davall una carretada de fems.Si la cabra amb la qual feim l'odreés suficientment grossa, hi cabrantres mesures, una mesure són 16 litresd'oli.

Quan dos odres eren carregats damuntun mul, amb una oliera, li donavenel nom de somada. Si treim comptes,una somada són 96 litres d'oli.Agraim a l'Amo En Miguel els seus co-neixements i us animam a provar defer-ne un. Aqui teniu les instruccions,sort i ànim.

Pep BordoyEL GALL-Pollença

II PREMI DE CICLISME

PLA DE MALLORCA

Una Vegada més ha començat aquesta cursa,a la qual hi prenen part els corredorsvilafranquers, després de la 1 4 etapa,e1corredor local Antoni Mascaró ja vasituat en els primers llocs de la clas-sificació general.

L'ODRE

I(HSIETWANA DMIL I" RIE

INFANTIL I TUTIENIIEl Servei d'Orientació Educativa, ambcol.laboració amb els altres S.M.O.E.(s)(Servei Municipal d'Orientació Educativa)de la nostra illa i la llibreria Embat,ha organitzat entre els dies 20 i 26.d'abril la setmana del llibre. Durant,aquesta setmana es dugueren a termediverses activitats:- Exposició i venda de llibres a alarectoria vella, dels quals la majoriaeren en català...- Concurs de contes (tema lliure) encatalà per als alumnes de l'escola.El jurat qualificador, compost per Sebas-tià Nicolau, Miguel Barceló i Ma LluïsaFuster, valor la presentació, l'origina-litat i la qualitat de la redacció.El total de contes presentats fou de90, dels que en resultaren premiats 8(un per cada curs), s'ha de dir queen el 2n. curs hi hagué un empat i pertant es donaren dos premis, mentresque el premi de 76. quedà desert.Dissabte, dia 26 a les 11'30 va tenirlloc l'entrega de premis que consistirenen lots de llibres atorgats per l'As-sociació de pares (que donà tres premis),l'ajuntament de Vilafranca (que en donàdos) i la llibreria Embat (que en donA

Al llarg de tota la setmana visitarenl'exposició de llibres els nins de l'es-cola i s'aprofità per presentar alsal.lots els distints tipus de llibresi els més apropiats per a cada edat.Tots els participants (103 en total)varen ser obsequiats amb un llibretdonat per LA CAIXA i amb un regal del'ajuntament (una capseta de rotuladorsper al C.I. i C.M„ i un boligraf perals de C.S.).Des d'aquestes pAgines volem donar l'en-horabona a tots els participants alconcurs i animar-los perquè seguesquininventant-se fantastiques històries,I gastant "paper, i tinta, i colors,I més paper, i més tinta...A continuació es donà la relació delscontes premiats:"El llop i el corb" Joan Artigues Bou"El cuc de la pera" Ana Gari Verger i

Frca. Anta Mestre"La familia dels.signes" Margarita Mestre"Don LLibre" Joana Ma Mascaró"El triangle i els seus amics"Margalida

Mestre i Catalina Sastre"Passa a través d'aquest forat negre"

Wiria Artigas"La llebre llesta" Ma de GrAcia Sastre"El vellet" Joan Mascaró.

Ma LLuisa Fuster

MALNOMS BATLI

DE VILAFRANCACUIXINER

Joan Maiol i BaugA va esser conegut pelmalnom cuixiner, i cuixiners han ditals seus descendents.Joan Maiol i BauçA va néixer a Vilafran-ca dia 13 de març de 1861, es va casarals 24 anys, dia 25 d'octubre de 1884,amb Jeremia Garcias i Maiol amb qui'tingué 7 fills.Va morir als 82 anys, dia 27 d'abril

:de 1942, vivia a So'n Parxana, en , el*carrer d'es vent, a la casa marcadaamb el n6mero 23 (aquell temps).Li posaren el malnom de cuixiner perIa seva feina, ja que es dedicava afer cuixins de jous, coheres i altresormetjos que s'empraven per al bestiarde feina.

A finals del segle passat, eren moltesles families vilafranqueres, i qualcunade petrera, que vivien al puig. Anavena missa a Bonany i sols davallaven alpoble quan era ben necessari.Al Puig, darrera Ca'n Calot, hi haviauna dona que a la seva caseta hi teniaun poc de tot i venia als veInats lescoses més necessaries, és a dir, quasisempre barataven el ganere; la botigueraels donava oli, arras, etc... i lesveinades li duien blat, ametles, ous,etc...Eren families que es trobaven els diu-menges a la missa de Bonany, que s'aju-daven en cas de desgrAcia, de feina, etcperò també es reunien per passar lesvetlades, ballar i fer una rialla.Un dia mogueren d'elegir una mena de"batle de barrio", un cap i delegat, queels representas i defensAs davant el

batle de Petra. Per unanimitat va serelegit Antoni Mascaró.Era un home petit d'estatura, perògran en bondat i saviesa, llest, manyós,amb el cap damunt les espatles, homeque tots apreciaven i respectaven.De llavors ençA l'Amo Antoni (lascar() co-mençà a ser per a tots "Es batlet",o "es batli", així va esser com començà

lo -aquest malnom de bath, que han heretatels descendents d'aquell Antoni Mascaró.He tingut ocasiá de tractar membresd'aquesta familia, i puc dir que, nosols han heretat el malnom d'aquellprimer bath, sine, també el seu seny ila seva bondat.

Miguel Florit Huguet

-----. G 1-9 o A 7CC I PAM DUES

Amb tantes coses com hi haque sen tan bones per viure,n'hi ha dbs que en lloc dé riurenom4s cerquen comandar.

JO sempre he sentit dirque bendrem enveja als morts,perqua, els camins sen tan tortsque ja no en porem sortir.

Entre russos i anse volen repartir el mentots els qui no hi ha no hi senperqué sen a s'altre descans.

Segpns ses profeciesnomés falten des papes,per acabar ses etapesque va dir el Messias.

Me pereix que va essor en Melaquiasque profetitza la fi del men,per destruir els qui hi siensi sen veres ses profécies.

Dos sen es mandemessosque tenen sa pella p'es manec,i si sa gent no se'n fa cárrecval mes estar davall matelasses.

Millor sera no pensar en resper no tenir tants de meadecaps,i tenir ets iris aclucatsper no sobre el men com és.

D:6.qt ets arbres sense &liesets aucells no hi fan nius,de damunt es qui no sen viusaltres reparteixen ses despul/es.

Aixi mos ho diu s'historidel primer cristiA del men,i noltros tan toscos somque d'es fet no &Ln laxiori.CUan un estA del tot apuratsempre és bo escoltar un conseicrec que el món já no té remeiperquè sembla que esta: corcat.

Dé tots aquests fets que hi ha "contedbs"de que la fi del món ha dé venir,no mos quede niés remei que dir:"Que Dios nos coja confesados".

Sa lletra que fa dOtze és sa eleque pareix un ganxo a se'n revésgermens, el men va dé travesi "la Bambi n diu: "y eso duele..."

Clavades estan ses argcalesper fermer aqueixa comendera,

jo voldria tornar erreraen es temps de juger a bolles.

Tots dbs han pet fuesa veure qual sera es primer,i jo a juger me'n tornaréa toc i pam dies.

Jaume Nigorra

8Fais-vos subscriptor de diaris i revistes encata/à. I que siguin en la nostra !longueles lectures que faceu, els expectacles aqué assistiu, eis programes de radio queasco/tau i ia televisió que mirau, etc.Facem alld que havia ester prohibit du-rant rants d'anys.

9Preneu la decisió d'escriure totes les car-tes i notes en cata/à. A partir d'avuipdsau sempre el vostre nom en cata/à.Ompliu-hi els talons. Fais canviar elsvostres papers impresos, els rétols, etc.Seria ben trist que per estalviar despesesdeixtissim de donar testimoni de coherrin-cia

10Exigiu de tothom, fins i tot de les insti-tucions més rutinhries, que vos escriguinen cata/à. Feis-ho amablement. No vul-gueu perdre el temps i nirvis Iluitant con-tra els enemics declarers de la !longuedel país. Deixau-los de bande.

Tote persona que defense la seva prdpieIlengue sense agredir ningú, té el dret alseu costar.

PA

11110,LMA

1111CATALA ORIENTAL

CATALÀ OCCID ENTAPE RPINYA

BARCE LONA

3

VALENCIA

Dirigiu-vos en cate/ti a tothom; al carrer,per te/àfon, al treball, etc. Si vos ente.nan, continueu parlant-los en català, en-core que responguin en un altre idioms.

1Par/au la vostre Ilengue sempre que pu -guau, especialment amb ia família i elsstoics I coneguts. Feis-vos el propòsit deparlar en català als qui sabeu que vos en-tenon, encara que fins ara els high, porteren caste//i.

2Sigueu respectuós amb tothom que parlauna altra liengua, perd exigiu que elsshies siguin respectuosos amb la vostra.

4Als coneguts vostres que encara no com-prenen be el cata/à, animeu-los a proverde comprende'!, par/au-hi a poc a poc iexplicau-los de tent en rant algunesperiwigs.

5Si veis algú que s'as força a parlar en ca-te/à, ajudau-lo. I demostreu-li que velo-rau el seu comportament.

6Deixau de corregir qui no vu/gui sercorregit, perd do nau l'exemple de dema-nar a persones o a PnriPeri autorltzadesquines expressions incorrectes cal substi-tuir. Ajudem-nos els uns als elves a man-tenir un cateM bo 1 viu.

Respectau les diferêncles regionals delcata/ì. Par/au amb catalans, valencians,rossellonesos, etc. i coneixeu els accentsi mots diferents que tenim tots. Aquestaés la riquesa del català, com de totes lesllengües cultes.

DECÀLEG DEL CATALANOPARLANTPEL PROFESSOR DR. TILBERT D. STEGMANN, DE L'INSTITUT FUR ROMANISCHE SPRACHEN UNDLITERATUREN DER J.W. GOETHE-UNIVERSITAT. FRANKFURT AM MAIN. ALEMANYA FEDERAL.

ES UN TEXT DIVULGAT PER LA COMISSIÓ TERRITORIAL DE LES ILLES BALEARSDEL II CONGRES INTERNACIONAL DE LA LLENGUA CATALANA I OBRA

CULTURAL BALEAR. Apartat 619. Palma.

- 12 -

NOTICIES FRESQUES1IN

A PARTIR del dia 12 de maig, temporalmentla consulta del metge sera els dilluns,dimecres i dissabtes a les 12 h., iels dimarts i dijous a les 11 es faranles receptes i a continuació es passaràla consulta.Divendres.- NO es passara visita.

-+-+-+-+-+-SI QUALCC encara no té el llistí detelèfons, el de les pagines grogues,podeu anar a cer-lo a ca's carter.

-+-+-+-+-+-NAIXEMENTSJordi Joan Nicolau Roig, fill de Jordii Maria, dia 2-4-86.Noel Chapira Nadal, fill de Noel i Mar-dalena, dia 6-4-86.Antoni Riera Riera, fill de Miguel i3arbara, dia 20-4-86.

-+-+-+-+-+-

ESTAN exposades al tauló d'anuncis del'ajuntament les bases per a les oposi-cions per cobrir la plaça d'auxiliar ad-ministratiu.El termini per presentar instanciesacaba el proper dia 26 de maig.Per a més informació: Oficines Municipals

DEL 4 de maig al 4 de juny es cobraral'impost municipal de circulació devehicles.

-+-+-+-+-+-CURSET prematrimonial del sector, dies5, 6, 7, 12 i 13 de maig.Tindrà lloc sota la responsabilitat d'An-dreu Genovart a la residència de PorreresEs el darrer que feim aquest curs.

-+-+-+-+-+-UNCIO comunitaria de malalts.Tindrà lloc a la Parròquia el dia 18de maig, festa de Pentecostés, hi podenparticipar tots els de la 3a edat,so-bretot els més empesos en anys i elsgreument malalts.Els qui no puguin venir-hi pel seu propipeu, avisant abans, els proporcionaremla manera de fer-ho.

-+-+-+-+-+-

PROXIMAMENT sortirà al mercat un noudisc d'En Tomeu Penya, el títol: Mallor-quins i Catalans.Esperam que En Tomeu tengui tant d'èxitcom fins ara.

-+-+-+-+-+-

EL PASSAT dimarts, dia 29 de maig,es varen celebrar al col.legi les vota-cions per a les eleccions a ConsellsEscolars.Els elegits foren: Gori Rosselló Morey,Josep Mascaró Martí i SebastiA NicolauCarl.

-+ - +-+ - +-+

EL PASSAT dimarts, dia 29 de maig, esvaren celebrar al col.legi les votacionsper a les eleccions a Consells Escolars.Els elegits foren: Gregori RossellóMorey, Josep Mascaró Marti i SebastiANicolau Gari.

-+-+-+-+-+-

ELS DIFUNTS DE LA VILA

Ha mort als 81 anys GabrielMorey BauzA, dia 23-04-86.Al cel sia.