HABITATGE, ASPECTE PERSONAL IMOMIFICACIÓ

1. HABITATGE

Els egipcis rics vivien en cases com aquesta. Davant l’entrada

hi havia un petit temple, una sala on es trobava un altar amb

ofrenes (fruites, llegums, flors) i pebeters (on cremava encens)

i al qual s’accedia mitjançant una escala.

Al cor de la casa hi havia la sala central aixecada amb

columnes de fusta policromada i capitell amb forma de flor

de lotus. Una part molt important de la casa era l’harem,

l’espai reservat a les dones. A prop d’aquestes habitacions hi

havia els dormitoris, la sala de bany i les latrines. Les

habitacions tenien molt pocs mobles.

1

La llum i la ventilació venien d’unes petites finestres obertes a

la part alta dels murs.

Els graners eren espais amb grans dipòsits per emmagatzemar

els aliments.

Les cases estaven envoltades d’alts murs que preservaven la

intimitat de la família i la protegien dels lladres. També tenien

un servent, el porter, que vigilava la casa.

Les cases de l’Egipte

antic es construïen amb toves, barreja de fang i palla, que

amb un motlle rectangular i després d’assecar-se al sol es

convertien en maons.

Les parets fetes

d’aquesta manera eren

recobertes amb pintures

de colors molt vius.

Però, els artesans i la

gent del poble vivien en

cases molt més simples.

2

2. ASPECTE PERSONAL

La població de l’Egipte antic tenia molta cura del seu

aspecte personal:

Pentinat

Dones: les dones podien portar els cabells llargs, trenats i,

sovint, tenyit amb henna.

Homes: Els homes degut a la calor, portaven els cabells molt

curt o fins i tot es rasuraven el cap. Els egipcis normalment no

portaven barba.

Nens: Els infants portaven una trena en record de la que havia

portat Horus, quan la seva mare Isis, assabentada de la mort

del seu espòs Osiris, en senyal de dol, li va tallar els cabells

deixant-li únicament una trena.

Els nens la portaven al costat dret del cap i les nenes la duien

centrada però amb cabells llisos a banda i banda del cap.

Les perruques: els dies de festa,

celebracions o dies assenyalats, homes i

dones es posaven perruques que podien

ser de cabells naturals, però ornamentades

amb fibres vegetals o també de llana.

3

Cura del cos

Neteja del cos: La població de l’Egipte antic tenia molta cura

del seu aspecte personal. A la casa hi havia una peça

destinada a la neteja del cos, encara que les banyeres no es

van començar a utilitzar fins a l’època romana. No hi havia

clavegueram amb tubs, però sí un sistema excavat a terra per

evacuar les aigües brutes. Quan es tornava de treballar o

arribava un visitant a una casa s’oferia aigua per a les mans i

per als peus.

Perfums: s’utilitzaven de manera quotidiana i segurament la

base serien les roses i les resines com la mirra i l’encens. Es

posaven oli i grasses per protegir la pell, i era normal portar

cons d’olis i grasses perfumades sobre el cap que s’anaven

desfent, deixant una bona olor.

Maquillatge: tant els homes com les dones i els infants es

maquillaven els ulls amb khol. Altres cosmètics es feien també

amb minerals, com l’ocre que s’utilitzava com a coloret per a

la cara i els llavis. S’han trobat papirs amb receptes contra la

calvície i les arrugues.

Vestit

Dones: portaven una peça d’uns 2 metres de llarg per un

metre d’amplada que es posava sobre les espatlles. La part

vertical es creuava fins al pit i se li cenyia amb cinturà sota el

pit. Aquest cinturó era normalment d’un altre color i acabava

amb dues puntes que penjaven.

4

Homes: portaven una mena de faldilla que era una peça

estreta i llarga que s’enrotllava diverses vegades als ronyons.

Podia tenir forma triangular, amb una de les puntes doblada

sobre si mateixa com una llengua sobre el ventre que

permetia cenyir-la. La resta es passava entre les cames i

s’enrotllava varies vegades al voltant del cos. S’ajustava amb

un cinturó i es feien uns plecs en forma de ventall. Utilitzaven

també una mena de túnica que era un tros de roba també

de lli doblada i cosida per les vores.

Infants: els infants anaven nus fins que eren considerats adults.

El clima d’Egipte permetia anar despullat.

Servents: anaven despullats o amb un tapall.

Calçat

Els egipcis anaven descalços. Quan

anaven d’un lloc a un altre portaven les

sandàlies lligades a l’espatlla i se les

posaven per camins difícils o per on

podien trobar-se amb serps o escorpins. Si

anaven a entrevistar-se amb alguna

persona de categoria superior sí havien

d’anar calçats.

Les sandàlies eren de papir trenat, cuir i palma, amb sola de

gruix variable. Normalment passava un trenat pel dit gros i es

lligava al turmell.

5

Joies

Relacionaven les joies amb els amulets, per tal que els

protegissin i donessin bona sort. Qualsevol persona egípcia

portava joies. Les de les classes més

pobres eren de ceràmica i bronze, les

dels rics de pedres semiprecioses

(cornalina, turqueses, ametistes ... ) i

or.

Normalment les joies es posaven en les

zones del cos més vulnerables, com a

protecció (artèries o llocs on segons les

seves creences es devia retenir el flux vital).

6

3. MOMIFICACIÓ

Quan parlem d'Egipte, el primer que ens ve a la memòria són

les piràmides i les mòmies. Com és possible que, 3.000 anys

després, un cos es conservi gairebé perfectament?

La mort del faraó.

Els egipcis creien en la supervivència de

l’ànima. Per tal que el faraó mort

pogués accedir al món dels déus, es

feien uns funerals que seguien un

cerimonial molt específic.

Després de la mort.

El faraó no és pas l’únic que tenia dret a ser embalsamat, que

requeria un procés tan llarg i costós que només era a l’abast

dels més rics.

Per tant, si el mort era benestant, el seu cos era tractat amb

un procés científic i amb ritus religiosos. Però si el mort no tenia

recursos, l’enterraven a sota terra, i la sorra i la sequedat

ambiental substituïen el procés de momificació.

7

Procés de momificació

1. S’estirava el cos sobre una plataforma per poder-lo

rentar i depilar.

2. S’extreia el cervell amb un ferro en forma de ganxo pel

nas.

3.

Seguidament, es feia un tall amb una pedra molt

esmolada al costat esquerra del tronc, per on treien tots els

òrgans. Aquests els netejaven amb vi i aromes mòlts.

4. Després de treure els òrgans i es posaven als vasos

cànops. Cadascun d’aquests vasos contenien òrgans

diferents:

8

5. Després de dos mesos de preparació, els

embalsamadors, sota la mirada d’Anubis (Déu de les

momificacions), ja ho tenien

tot apunt per començar a

embalsamar el cos del mort.

Aquests embalsamadors, omplien tot

el cos de resines i substàncies

aromàtiques perquè el cos quedés

intacte. Després es cobria amb natró

(un tipus de sal) per assecar-lo.

També li posaven or per aparentar

ser més ric.

6. Finalment, setanta dies més tard, es rentava el cos del

cadàver i s’embolcallava lentament amb tèxtils de qualitat

com, per exemple, el lli. Durant aquest procés s'amagaven

amulets protectors entre les benes.

Cada bena portava una

oració màgica i entremig de

cadascuna si posava un

amulet, com el Ankh (símbol

de la vida).

9

7. La momificació

acaba-va amb el ritual

de l’obertura de la

boca.

8. Un cop momificat, el posaven en uns sarcòfags que

encaixaven els uns dins dels altres, i el seguici

l’acompanyava a la tomba. La imatge del mort s’esculpia

al taüt i es decorava amb pintura.

Els sacerdots dipositaven al costat de la mòmia, dintre del

sarcòfag, el Llibre dels morts (llibre que parla de les

fórmules màgiques escrites en rotlles de papirs que

ajudaran al difunt, que s’ha de presentar davant del

tribunal d’Osiris).

La tomba de Tutankamon

L’any 1922, l’arqueòleg Howard Carter va entrar a la tomba

de Tutankamon. Ningú més hi havia entrat des de

l’enterrament d’aquest faraó, des de feia tres mil anys.

10

A la cambra funerària va trobar

diversos taüts posats l’un dins de

l’altre: el primer era de fusta

laminada en or, el segon de

fusta i el tercer d’or massís, dins

del qual hi havia la mòmia.

El pes de l’ànima

El cor del mort es pesava en una balança: si

aquest era més lleuger que la ploma de la

deessa Maat (la deessa de la veritat i de la

justícia) l’ànima podia aspirar a la vida eterna.

En canvi, si el cor pesava més, l’ànima era

devorada per uns monstres (Ammit i Babi) i

desapareixia per sempre més.

Remant pel Nil

La mòmia era traslladada a bord d’una barca funerària fins a

la tomba. Per la riba esquerra del riu Nil l’acompanyava un

seguici funerari. Segons els egipcis, es passava per aquest

cantó de la riba perquè simbolitza el regne dels morts, perquè

és el costat per on es pon el sol.

Un cop fet el seguici, tot estava preparat per presentar-se al

Judici davant d’Osiris.

11

Cap a una altra vida

A la barca es transporten tots els objectes que el difunt que

necessitarà en la nova vida. Els més rics s’enduien mobles,

una vaixella de plats i gots, armes, joies, menjar i xuabtis.

Les xuabtis són unes estatuetes que representen uns servidors

que treballaran en comptes del mort. De vegades n’hi ha

centenars i són de fusta, de bronze o de ceràmica, que

s’apilen en caixes.

12