Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla dImpuls a la Lectura

1

EDUCACI PRIMRIA - LECTURES

HISTRIES XIMPLES (12)

Andrew Matthews Histries ximples Editorial Crulla. Barcelona, 1994

EL CONCURS DE FANFARRONS Era una tarda calorosa destiu i una gran gentada shavia congregat davant de la taverna El Gripau Pigat, al centre de Vilacols, per veure la final del Gran Concurs Anual de Fanfarrons. Durant tot el dia, els ms fanfarrons de Vilacols havien esmolat les filoses i havien explicat les seves histries, fins que noms nhavien quedat tres. -En Lluc Estruc guanyar va dir la senyora Tup a la seva vena, la senyora Taul. -De cap manera! va saltar en Toms Taul, que estava dret darrere de la seva mare-. En Benjam Roman s el ms fanfarr de tot Vilacols. -En Benjam Roman no s ni de bon tros tan fanfarr com en Jordi Ordi va contradir-lo en Marcel Taul. -Ho s molt ms, de fanfarr va picar-se en Toms. -Que no senyor! va fer en Marcel. Els tres fanfarrons estaven asseguts en una taula. Lhostaler els va portar tres gerres de cerveses, perqu es refresquessin la gola i no es quedessin afnics a lhora dexplicar les seves histries. -Avui ha fet molta calor, eh? va dir lhostaler, quan va deixar les gerres a la taula. -Calor, diu? va fer en Lluc-. Quan jo era jove..., all s que era calor, mare meva! A lestiu en feia tanta que jo sempre em treia tota la roba i anava amunt i avall de pl a pl. -I daix en dius fer calor? va fer en Benjam-. Quan jo era un marrec, a lestiu feia tanta calor que, amb la colla damics, ens triem la roba i la pell i passejvem pel poble lesquelet, sense res al damunt. LAlbert Despert i la seva mare van obrir unes boques de pam, en sentir aix.

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla dImpuls a la Lectura

2

-Aix no s calor ni s res va afegir-shi en Jordi-. Quan jo era petit, a lestiu feia tanta calor que els meus germans i jo ens fonem. El pare ens havia de recollir en una galleda i portar-nos dalt de tot duna muntanya nevada, fins que, al cap dun temps, amb el fred tronvem a fer-nos slids. -Verge Santa! van exclamar la Margarida i en Ricard i els seus tres petits. -Doncs, parlant de neu, recordo els hiverns de quan jo no alava quatre pams de terra va fer en Lluc-. Feia tant de fred, que quan munyem la vaca, en sortien gelats de nata directament. -Nosaltres, en canvi, mai no menjvem gelats- va saltar en Benjam. El que ens menjvem eren les paraules. A lhivern feia tant de fred, que quan parlvem les paraules es congelaven i queien a terra. Aleshores les recollem i les llepvem. -S, s, tot aix est molt b va fer en Jordi-. Per al meu poble encara feia molt ms fred. Moltssim. En feia tant que les ombres sens gelaven al darrere. Aleshores les cargolvem amb molt de compte i les guardvem al cobert de les eines fins a la primavera. Els Vinagre van aplaudir amb totes les seves forces quan van sentir aix, i la resta de la gent sels va afegir. -s clar que... va fer en Lluc quan els aplaudiments van afluixar- nosaltres no menjvem gelat sempre. La major part dels dies, no tenem res ms per menjar que farinetes. La meva via les feia en una tetera vella, i els petits havem dacostar-nos-hi i xuclar-les pel broc fent torns.

-Doncs nosaltres noms menjvem farinetes per Nadal, com a cosa molt especial va voler fer saber en Benjam-. La resta de lany tenem sopa de psol. La meva via la feia amb tota lolla plena daigua i un sol psol. -Nosaltres no menjvem altra cosa que aigua va fer en Jordi-. A lestiu un plat daigua freda. I a lhivern, quan volem alguna cosa calenta, lvia bullia laigua i nosaltres ens en menjvem el vapor. -Mare meva! van saltar la Slvia i en Daniel. -Doncs em fa grcia que parlis daix va dir en Lluc-, perqu la primera feina que vaig fer va ser a casa dun home que tenia uns pantalons que funcionaven amb vapor, perqu ell era massa orgulls per fer lesfor de moure les cames per caminar. Jo havia de posar paletades de carb a la caldera que tenia a la

butxaca esquerra. I era una feina molt pesada, us ho asseguro!

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla dImpuls a la Lectura

3

-Aix no s res, comparat amb la primera feina que vaig tenir jo va dir en Benjam-. Havia de recrrer tot un bosc, a la tardor, recollint les fulles que queien. Desprs vaig passar tot lhivern pintant-les de color verd perqu les poguessin tornar a penjar als arbres a la primavera. -Aquesta feina no t cap mrit! va saltar en Jordi-. Jo, la primera vegada que vaig treballar va ser en un desert, havia de comptar i numerar cada gra de sorra i, quan hi havia tempesta, desprs havia de tornar a colocar cada gra al seu lloc. El pblic va posar-se a cridar democi i el senyor Rocagrossa, que era el jutge del concurs, va alar-se per anunciar el resultat. -Us concedeixo el premi a tots va dir-. No puc decidir qui de tots tres s el ms fanfarr. -Una vegada vaig conixer un tipus que no es podia decidir va dir en Lluc-. Va passar tota la vida al llit perqu no sabia per quin costat del llit decidir-se a baixar. -I daix en dius no saber-se decidir? va burlar-sen en Benjam-. Hauries dhaver conegut el meu oncle. Li costava tant decidir qualsevol cosa, que... Els tres fanfarrons em van tornar a engrescar i no hi va haver manera daturar-los. De tant xerrar, van fer pujar la lluna al cel, van fer caure les potes de totes les taules i les cadires, i van tornar a fer baixar la lluna. I aleshores ja era tan fosc, que tothom sen va anar a dormir. ................................................................. Ara, ja saps de qu va, aix de la ximpleria. Ja has estat a Vilacols i has conegut algunes de les persones que hi viuen. I, sobretot, vigila perqu potser se te nha enganxat una mica, de ximpleria. Vigila-ten els smptomes. No et rifis dels pollastres que vegis a lautobs. No parlis amb els senyals de trnsit. Si travesses la plaa i veus un gat amb bicicleta, vs-ten corrents cap a casa, ficat al llit i repeteix aquest rodol fins que tornis a recuperar ls de ra. Vet aqu un gat, vet aqu un gos, aquest conte ja sha fos. I darrere la porta hi ha un sac de confits, perqu els llaminers sen puguin llepar els dits.