PROCÉS D’EVOLUCIÓ

PRINCIPALS DIFERÈNCIES ENTRE L’ESQUELET HUMÀ I ELS ANTROPOIDES

Adquisició d’una postura bípeda.Disminució del prognatisme: Maxil·lar

superior cap endavant.Augment de la capacitat cranialAdquisició, només en el cas de l’home, de

la racionalització.

POSTURA BÍPEDA

Els humans tenen marxa bípeda, perquè els músculs gluti mitjà i gluti menor, en lloc de ser flexors i extensors, com en els simis, han adoptat una posició lateral, transformant-se en músculs abductors, impedint que el maluc es torci cap al costat. Això evita la manera de caminar oscil·lant pròpia dels antropoides. Tots aquests músculs s’insereixen a la pelvis i al fèmur, per això aquests ossos presenten una forma diferent en antropoides i en homínids.

CONSEQÜENCIES DE LA MARXA BÍPEDA

Pelvis o cintura pelviana: Per evitar tensions musculars, en els marxadors ha disminuït la distància entre la inserció amb les vèrtebres lumbars i la inserció amb els fèmurs, fet que ha comportat dificultats durant el part, degut a la curvatura que ha de seguir el fetus durant el naixement. Les ales de la pelvis s’han fet més amples i han adoptat una posició lateral

Fèmur: És dirigeix obliquament des dels malucs fins als genolls, facilita equilibri quan camina.

Orifici occipital o Foramen Magnum: L’orifici occipital s’avança perquè el cap s’assenti verticalment i millori l’equilibri. La columna vertebral va passar de descriure una sola curvatura dorsal (goril·les) a presentar-ne tres: cervical, dorsal i lumbar en els homínids

Extremitats: En el peu humà el polze passar a ser tant llarg com els altres i no oposable. Les mans passen d’un palmell molt allargat i polze curt, a un palmell més curt i un polze més llarg: poden pinçar i manipular objectes.

Avantatges evolutives del bipedisme Adaptació a la vida de la sabana: permet avançar per llocs plans

sense que comporti perdre la capacitat d’enfilar-se als arbres per escapar dels depredadors.

Avantatge per la recol·lecció de fruits: canvis en la dieta i en tub digestiu.

Permet recórrer molt més espai en un dia Poden observar els depredadors per sobre l’alta herba de la sabana Travessar aigües profundes Rebre menys insolació L’alliberament de les mans permet:

- Transportar les cries.- Caminar llargues distàncies: les cries lactants queden amb les mares en llocs segurs, els mascles poden sortir a caçar.- Manipular i transportar bastons i lligar pedres: Permet caçar i defensar-se de les urpes, cornamentes i ullals dels depredadors.

-Estalvi energètic: la marxa bípeda permet invertir menys calories en la locomoció, això permet que es pugui invertir més energia en altres activitats com ara ( relació, reproducció, cria ..).

REPRODUCCIÓ La probabilitat de supervivència de les cries

augmenta si les femelles es queden amb els lactants. La selecció natural va afavorir els canvis.L’evolució va afavorir: Les femelles fossin capaces de copular tot l’any, i no

només en èpoques de zel, que en el cas dels orangutans és entre 2-3 anys

Instint de possessió: De la femella cap a les seves cries, del mascle a la femella o femelles, etc. possiblement això va originar el vincle de cohesió entre tots els individus nascuts en el grup, i fins i tot l’instint de propietat respecte dels objectes.

Australopithecus Recol·lectors i omnívors, és probable que no coneguessin el foc. Aparell digestiu preparat per una dieta rica en llavors dures i òrgans

vegetals fibrosos: tubercles. Rizomes, fulles, etc. , propis de climes secs.

Marxa bípeda, braços llargs, segurament per facilitar enfilar-se als arbres.

Petits: entre 1 – 1,4m i pes baix: 18 – 30kg. Aspecte de ximpanzé capaç d’anar dret Vivien en grans espais oberts, en condicions semblants a la

sabana. Feien servir estris de pedra, encara que molt rudimentaris. Trets morfològics molt simiescos. Distribució: Àfrica, s’han trobat restes a Israel i Java. El primer crani trobat d’aquest gènere, data de fa més de tres

milions d’anys i es va trobar a Hadar ( Etiòpia). Van viure fa entre 4,2 i 1,2 milions d’anys.

HOMINITZACIÓ: PROCÉS HOMINITZACIÓ: PROCÉS D’EVOLUCIÓ HUMANAD’EVOLUCIÓ HUMANA

Selecció natural actua de manera que es seleccionin Selecció natural actua de manera que es seleccionin caràcters biològics que afavoreixin:caràcters biològics que afavoreixin:- Posició erecte o bipedisme: afavoreix l’alliberament de la mà.- Posició erecte o bipedisme: afavoreix l’alliberament de la mà.- Augment de la capacitat craniana: Augment progressiu del volum i - Augment de la capacitat craniana: Augment progressiu del volum i funció cerebralsfunció cerebrals

- Crani dels Pòngids: 400-500 cc., semblant a - Crani dels Pòngids: 400-500 cc., semblant a AustralopithecusAustralopithecus- - HomoHomo habilishabilis: 600-700 cc.: 600-700 cc.- - HomoHomo erectuserectus: 1000 cc.: 1000 cc.- - HomoHomo neanderthalensisneanderthalensis: 1610 cc. Més gran que : 1610 cc. Més gran que H. sapiensH. sapiens..- - HomoHomo sapienssapiens: 1350-1500 cc., més complex que neardentals.: 1350-1500 cc., més complex que neardentals.

- Mà prènsil: capaç de manipular objectes.- Mà prènsil: capaç de manipular objectes.- Llenguatge articulat: canvis en l’aparell fonedor que afavoreix la - Llenguatge articulat: canvis en l’aparell fonedor que afavoreix la progressió del llenguatge, transmissió de coneixement.progressió del llenguatge, transmissió de coneixement.

Homo erectus

Va aparèixer fa 1,8 milions d’anys a partir d’H. habilis. Es va dispersar pel Sud d’Àfrica, Àsia i Europa ràpidament. Va viure fins fa uns 250.000 anys, i a l’illa de Java fins fa 200.000

anys. La seva llarga existència i amplia distribució va donar lloc a formes

molt diferents. Arriben a alçades entre 1,6 i 1,8 m. Capacitat craniana de 800 a 1300 cc. Capacitat per caçar animals grans i utilització del foc en benefici

propi. S’han trobat cranis trencats intencionadament, fet que fa pensar

que aquests grups realitzaven pràctiques rituals, probablement associades a cerimònies religioses d’enterrament.

Ús de llenguatge simple

Homo neanderthal Des de fa uns 120.000 anys fins uns 30.000 anys. Clima molt fred. Més baixos que l’home actual, pes superior, molt musculosos,

capacitat craniana més gran. La mandíbula no té mentó, obertura nasal prominent i tor

supraorbital molt gruixut. Van arribar a fer eines molt elaborades. Recol·lectaven vegetals, eren caçadors, carronyaires, produïen i

utilitzaven el foc i enterraven als morts. Vivien en coves a les que pintava les parets, i es vestia amb pells

d’animals. Tenia costums rituals que fan pensar en una cultura religiosa. Van viure a Europa, des d’on algunes poblacions van emigrar fugint

del fred a l’Orient mitjà i Àsia central.

Homo sapiens Inclou totes les ètnies actuals.Inclou totes les ètnies actuals. Crani alt, no presenta tor supraorbital, ni prognatisme. Crani alt, no presenta tor supraorbital, ni prognatisme. Mandíbula proveïda de mentó.Mandíbula proveïda de mentó. Indústria lítica, tombes funeràries o altres, com pintures, gravats a Indústria lítica, tombes funeràries o altres, com pintures, gravats a

les pedres, etc.les pedres, etc. Deurien conviure amb els neandethals uns 10.000 anys, hi ha Deurien conviure amb els neandethals uns 10.000 anys, hi ha

jaciments que ho indiquen per tot el Vell Món.jaciments que ho indiquen per tot el Vell Món. L’evolució de l’home de neanderthal fins a arribar als humans L’evolució de l’home de neanderthal fins a arribar als humans

moderns sembla que va ser gradual a Àfrica i Àsia, mentre que a moderns sembla que va ser gradual a Àfrica i Àsia, mentre que a Europa es va produir una substitució dràstica. La raó d’aquesta Europa es va produir una substitució dràstica. La raó d’aquesta desaparició sobtada és la millor adaptació dels homes moderns, desaparició sobtada és la millor adaptació dels homes moderns, anomenats a Europa de Cromanyó, que es van veure afavorits per anomenats a Europa de Cromanyó, que es van veure afavorits per la selecció natural.la selecció natural.

DIVERSITAT HUMANA

Les adaptacions que s’han adquirit per selecció natural com a conseqüència de la influència del clima s’expressen en diferències en els caràcters externs del cos.

En grups humans aïllats, per motius diversos:geogràfics, culturals,... Hi ha característiques genètiques força constants, fet que no impedeix el mestissatge entre humans de diferents procedències.

Les semblances genètiques entre els humans actuals són molt més considerables que les diferències.

La diversitat humana actual s’ha generat en els darrers 50.000-60.000 anys.

Les poblacions van sorgir a Àfrica i es van estendre poblant nous territoris: van trobar habitats nous com sud-est asiàtic, Austràlia i Nova Guinea fa uns 60.000 anys. A Europa arriben fa uns 40.000 anys.

El poblament humà més recent correspon al nord-est d’Àsia i Amèrica, al voltant d’uns 35.000 anys.

Els pobladors indígenes d’Amèrica procedeixen de poblacions asiàtiques.

L’agricultura i la ramaderia va suposar un pas molt important de la vida nòmada (caçadors, recol·lectors) a la vida sedentària.