Abocaments icol·laboració ciutadana

Un espai viu per compartir:Dia de Collserola 2000

Sovint rebem cartes o trucades quereflecteixen una realitat del Parc:l'existència de brutícia en uns indretsdeterminats. I és que no es pot evitar sies té en compte que per a moltsCollserola encara és "l'abocadornatural". Runes, sanitaris, mobles,pneumàtics, bidons amb contingutsvariats, farcells de roba, papers, potsde pintura, i un llarg etcètera,encatifen vores de camins i carreteresd'alguns indrets del Parc. Però què fael Parc, quin remei hi posem?

A part de destinar prop de 22 milionsde pessetes anuals en la neteja de lesàrees de lleure, àrees d'estada, voresde carreteres i neteges puntualsd'abocaments il·legals, des del·Consorci es promou la participacióciutadana fent neteges amb elsVoluntaris del Parc, amb empreses,amb diversos col·lectius ihteressats enla preservació del medi i encoratjantals usuaris a emportar-se les deixalles acasa, a mantenir net el nostre entorn.

I, des de fa pOG:,compten, també, ambles Ordenances del Parc de Collserola,en vigor a partir del 6 d'octubre, i queregu.len de forma detallada lafreqüentació, els usos i les activitatsadmesos dins de l'àmbit del Parc.L'article 22 de les esmentadesordenances exposa clarament quinessón les situacions relacionades amb laneteja i la higiene susceptibles de sersancionades. Aquest punt s'empara en

Els dies feiners, Collserola és un espai viu:viu d'escolars que aprEmen de primera mà

Dia de Collserola 1Editorial 1Opinió dels lectors 3La migració de les rapinyaires 4L'església de Sant Iscle de les Feixes 5L'anella verda el Parc deSant LLorenç del Munt 6

el què cal saber d'aquest Parc. EInom deles plantes, dels arbres, on fan els caus elsesquirols, com es gestiona un espai tangran i variat, i per sobre de tot quèpodem fer cadascun de nosaltres perquèperduri. Us proposem compartir aquestesexperiències -en definitiva, viure el Parc­el proper 19 de novembre, Dia deCollserola.

Per què tothom, que vulgui, puguiparticipar en les diverses propostes, ques'ofereixen durant tot l'any des delsequipaments del Parc, hem pensatd'obrir-ne les portes i divertir-nos plegatsdescobrint Collserola. Acabarem la festa,al migdia, amb musiques diverses i contesa tots els centres.

A Mas Pins hi haurà festa doble, perquècelebrarem el seu 10è aniversari com acentre d'educació ambiental del Parc deCollserola.

Esperem compartir amb vosaltres aquestadiada. No hi falteu!

La primera visita 7Nous programes educatius delCEA Can Coll 8Fedenatur i ESPARC 9Un centre a la vostra disposició 10Noticiari 11Meteorologia 12

Nou rècord a l'Arrabassadala Llei 12/1985, de 13 de juny d'espaisnaturals i la Llei 6/1993, de 15 de juliol,reguladora dels residus, entre d'altres.

Per tot això, demanem un cop més lacol·laboració dels usuaris del Parc al'hora de denunciar accions incíviquesd'aquesta mena. Les denúncies espoden adreçar al Consorci, o bé alsguardes del Parc o a la Guàrdia Urbanao Policia Local del municipi en qüestió.Entre tots hem d'aconseguir un Parcmés net.

Ramon Lopez i LozanoVicepresident executiu del Consorci delParc de Collserola

Adeu a un bon amicJosep Barberà i Suquè ens va deixar persempre als 76 anys el proppassat mes demaig a Sant Cugat del Vallès.

La passió de la seva vida va ser elmuntanyisme, sobre el que va escriuremés d'un llibre

AI Parc de Collserola hi dedicà, entred'altres, el llibre "Carenejant perCollserola" editat amb motiu delCinquantenari del Club Muntanyenc deSant Cugat i "Un itinerari de Sant Cugatal Coll de l'Erola o una excursió al balcóde Barcelona" en què parla del PRC-38,aquest últim va ser la darrera publiçacióque ens va deixar abans de morir Esclar,que de Collserola en coneixia tots elsracons.

Estaràs sempre en el nostre record Josep.

Un diumenge més, m'incorporo al meulloc de treball, la torreta de vigilànciad'incendis de les Planes, Sant Cugat.Avui he tingut sort. Cap motorista haentrat pel lateral esquerre de la mevafurgoneta, com va passar a meitatd'abril, ni cap conductor despistat haenvaït el meu carril tot impactantfrontal ment contra mi, com a meitatd'agost. He tingut sort, i ara, com apremi, comença l'espectacle I

Des que els treballadors del Parc deCollserola van desboscar els marges del'Arrabassada, el meu lloc de treball ésl'enveja de l'aficionat al motociclisme decompetició: es distingueixen perfectament,a vista d'ocell, 2 quilòmetres seguitsd'aquesta magnifica carretera. Quinsoroll, quines plegades, quinsderrapatges, quins avançaments,talment com si és tractes del Circuitde Catalunya

Avui el meu cronòmetre ha batut un nou.rècord: una moto ha conseguit recórreraquests 2 quilòmetres en tan sols 45segons. Això fa, de mitjana, 160 Km perhora en aquest tram tan virat.Sensacional, esplèndid, ets un campió.Només vull demanar que en el teu afany

de millorar el teu temps, quan vulguisesperar l'últim moment per frenar, o laroda et patini, miris d'estavellar-te tusolet, sense perjudicar la vida delsciclistes, automobilistes, i motoristes quehi circulen més civilitzadament. Jo jat'avisaré l'ambulància de la torreta, o elsbombers, si per culpa teva s'ha encès elbosc.

Senyors alcaldes de Sant Cugat iBarcelona, fins quan estan programadesaquestes curses per l'Arrabassada) Hi haun límit d'accidents que encara calassolir)

Carles PelejeroCòpia de la carta publicada al diari "Avui"amb data 1.10.2000

Què en penseu, de tot plegat?Volem saber què penseu del quesucceeix a Collserola. Desitgem establircontacte amb vosaltres, lectors delButlletí, que us interesseu pel dia a diadel Parc.

Podeu fer-nos arribar les vostresopinions per correu, fax o correuelectrònic. Envieu-les a:

Butlletí del Parc de CollserolaCtra. de l'Església, 9208017 Barcelona Fax 932806074A/e: cpcollserola@amb.es

0-'

10000

9217

AligotButeo buteo

Cigonya(iconia ciconia

ArpellaGreus Aeruginosus

6000 8000

Àliga pescadoraPandion

Àliga marcencaCircaetus aal/ieus

Falcó mostatxutFalco subbuteo

EsparverAccipiter nisus

4000

Nombre total d'observacions

2000

La migració de les aus rapinyaires des de la Magarola12a Campanya d'observació, seguiment i divulgació

Talaia excepcional d'un espectacle secular,el turó de la Magarola és un indretd'observació privilegiada del pas majestuósde rapinyaires i cigonyes, gràcies al seuemplaçament estratègic en una importantruta de migració d'aquests ocells. EI turóactua com a rampa d'enlairament tèrmicen la cadena d'elevacions que les ausutilitzen per remuntar el vol, en el seu

retorn postnupcial cap als hivernstemperats de l'Àfrica.

L'any 1988 es van iniciar les campanyes

d'observació i seguiment de la migracióde tardor, amb el doble objectiu de:

* Fer un control sistematitzat de lamigració postnupcial per la via del litoralmediterrani que permeti omplir unimportant buit en el coneixementd'aquest fenomen.

* Utilitzar el pas de rapinyaires com apretext de dIVulgació de cara als usuarisdel Parc

P apivorL;s

43%

M_migrans

miNuS 0(1/00%

8 buteo3%

(http//wwwseoorg/migres) D'altrabanda, aprofitant el poder simbòlic delviatge dels ocells com a nexe decomunicació entre continents, s'handesenvolupat alguns projectes educatiusmolt interessants. ( Vegeu p. ex. elprojecte Cigonyes Negres ahttp //www.expl orado. org/solo n-new)

C.aeruginosu514%

e c!conia C.nigra. 1% O%~P>halïetusI 1%

F peregrinus I ( G.galllcus

0% -, \ 1I ..,,,F subbuteo '¡ I5%

Dotze anys després, aquesta activitat s'haconsolidat plenament tant des del seuvessant ornitològic com divulgatiu.En el període de 1990 a 1999 s'hanrealitzat un total de 22.860 observacionscorresponents a 26 espècies.

Els gràfics sintetizen les dades i

~f<€cifiquen els percentatges per espèciesi la relaCIÓde les 10 més observades.

Més recentment, iniciatives decaràcter semblant s'han posaten marxa en d'altresindrets, com p. ex. el F.linnunculus

projecte Migres a 16%l'estret de Gibraltar

Per aquest motiu es va adequar el Turó dela Magarola com a punt d'observació idurant els mesos de setembre i octubres' han recollit regularment aquestesobservacions i s'ha convidat i atès elsvisitants interessats.

L'església de Sant Iscle de les Feixes

IJh

Situada a l'interior de la serra deCollserola, al fons de la vall de les Feixes,es troba l'església de Sant Iscle, tambéconeguda com de Sant Iscle i SantaVictòria. D'estil romànic, fou construldacap al segle XII, probablement sobre untemple dels segles X-XI i el cementiri detombes antropomorfes que el voltava

Les Feixesés una vall situada entre elsvessants vallesans de la serra deCollserola, plena de boscos, turons,torrents, fonts i petites feixes de conreu.Es un dels llocs més antigament habitatsdels termes de Cerdanyola i Montcada,com ho testimonien les nombroses restesd'edats més antigues que hi trobem.

Des de l'edat r:nitjana fins al 1868, en quèva a passar a dependre de la parròquia deSant Martí de Cerdanyola, Sant Iscle vaser el centre de la parròquia de les Feixes.Aquest terme comprenia totes les terresde l'actual terme cerdanyolenc a migdia

del riu Major (riera de Sant Cugat) i allevant de la serra d'en Fotjà i del Puig dela Guàrdia, fins al terme de Montcada, alsindrets del coll de Montcada (avui SantaMaria de Montcada) i de la riera deTapioles.

AI llarg dels segles, l'església va patirdiverses reformes que van transformartotalment el seu aspecte original. EI 1995,amb motiu de la celebració del mil·lenaride la primera cita documental del'església, s'hi van iniciar els treballs de

restauració i documentació arqueològica,que van concloure el 1999 amb latransformació en museu d'alguns delsseus espais

La restauració es va realitzar en diversesfases, durant les quals es va refer lateulada, es va eliminar el campanar-torre,el cor i l'escala d'accés, es va tornar apavimentar l'interior i es va millorar lailluminaCló, entre d'altres feines. Ambaquests treballs, l'església ha recuperatl'aspecte que devia tenir entre els seglesXVI i XIX.

L'excavació arqueològica va comprendretot l'interior i la teulada, i va fer possiblela localització d'un gran nombre detombes i sitges de diferents èpoques. Lesdades obtingudes van permetre referl'evolució de l'edifici.

La transformació de l'església en museués el resultat de les tasques de recerca irestauració, i es va centrar en l'adequacióde l'antiga sagristia, on s'han deixat lesrestes arqueològiques a la vista. A lesparets d'aquest espai s'hi ha col·locat unaexposició que explica la història il'evolució de la parròquia i de l'església.

Amb aquesta acció, l'ermita, un delsedificis més antics i emblemàtics deCerdanyola, ha passat a formar part de laconcepció de Museu de Cerdanyola, quees va estenent pel territori i que fins almoment inclou: el Museu de Can'Ortadò, el poblat ibèric del turó de Can'Olivé i l'antiga masia de Ca n'AltimiraTots visitables.

L'Ajuntament de Cerdanyola, a part definançar els treballs de recercaarqueològica i bona part de la restauració,el 1996 va declarar Bé Cultural d'InterèsLocal l'ermita de Sant Iscle, i el proppassatmes de maig va signar un conveni amb laparròquia de Sant Martí -titular del'església- per a l'ús educatiu i cultural del'ermita per part de l'ajuntament

Visites a l'església:Ésoberta al públic el 3r diumenge decada mes (excepte l'agost), d'11 ha 14 h.Per a visites guiades, cal trucar al Servei dePatrimoni Cultural de l'Ajuntament deCerdanyola del Vallès a fi de concertar diai hora: tel. 93 692 33 22.

E! tercer diumenge de novembre secelebra l'aplec de Sant Iscle. Hi ha taulesi bancs, i barbacoes per fer-hi un àpatCal dur el menjar.

IIIII

L'anella verda. Sant Llorenç del Munt i l'ObacUna proposta d'actuació per una planificació territorial sostenible

EI massís de Sant Llorenç del Munt i laserra de l'Obac constitueix un espaipeculiar amb un gran atractiu ecològic acausa de les seves singularitatsgeològiques, biològiques i històriques Laseva situació, a la Serralada Prelitoralcatalana, a cavall de les comarques delVallès occidental i el Bages, a mig camientre Montserrat i el Montseny, liconfereix, dins el context de L'anellaverda, un gran valor afegit, ja que atreuuna gran diversitat de públic: grupsfamiliars, excursionistes, escolars icientífics. Tots hi troben l'indret idoni perdesenvolupar activitats de lleure i esbarjo,esport, educació ambiental i de recerca.

La vegetació característica del parcnatural és l'alzinar, que per sobre dels800 metres s'enriqueix amb espèciescaracterístiques dels llocs humits, com elboix o el roure; mentre que en alçadesinferiors es mescla amb pins i arbustsmediterranis, com el bruc i l'arboç. Labase del massís l'ocupen les pinedes. Enles canals més obagues apareixen clapesocupades per avellaners, on es refugienplantes de naturalesa centreuropea.Menció apart mereix, per la sevasingularitat, la vegetació dels roquers icingleres.

La gran diversitat d'ambients ecològics faque hi visquin moltes espècies animals deregions mediterrànies i centreuropees.S'han arribat a comptar més de dues­centes espècies de vertebrats. Lasalamandra, la serp verda, la merla el pit­roig, el gaig, el senglar, la geneta, lafagina i diverses aus rapinyaires sónalgunes de les espècies mésrepresentatives. Especialment interessantssón les comunitats que habiten el roquersi cingleres, com també les comunitats deratapinyades que viuen a les coves. Pelque fa a la fauna invertebrada, és notòriala presència d'espècies molt raresa laresta de Catalunya.

• J. (j r "1'Ci

L'esta6liment humà en el massís ésconegut des del neolític (cova del Frare,cova Simanya). AI llarg dels temps, s'hananat acumulant restes que donentestimoni de les ocupacions en diferentsperíodes històrics. EIperíode que hadeixat una petjada més profunda és l'altaedat mitjana, època en què van començara formar-se al voltant del massís lamajoria dels nuclis habitats queconstitueixen les ciutats i pobles actuals.Entre tots, destaca per la seva singularitatl'antic monestir de Sant Llorenç del Munt,situat al cim de la Mola, el puntculminant del massís, i erigit el segle XI,quan visqué una època d'esplendor, i .abandonat definitivament el segle XVIII.

EI massís de Sant Llorenç fou el primerespai natural d'Espanya que es vaprotegir mitjançant un pla especial-figura continguda en la Llei del sòl, l'any1972-. Aquell primer pla només protegiala zona per sobre de la cota dels 800metres. Poc temps després de larecuperació dels drets democràtics, i ambel suport de la societat civil, aquellaprimera figura de protecció es va

consolidar i ampliar, deu anys més tard,amb l'elaboració, per part del Servei deParcs Naturals de la Diputació deBarcelona, del Pla especial de proteccióque va ampliar l'àmbit inicial fins arribar ales 9.638 hectàrees i que incloien part denou termes municipals. EI 1987 laGeneralitat de Catalunya el va declararparc natural, d'acord amb la recent Lleid'espais naturals de 1985. EI març de1998, el Ple de la Diputació de Barcelonava aprovar una ampliació substancial dels

límits del Pla especial que augmentava enmés d'un 40% la seva superfície (fins a les13.694 ha actuals). A més, aquestaampliació suposava comptar amb tresnous municipis dins l'àmbit del pla, fins aun total de dotze. EI parc natural es regeixper un consell coordinador del qualformen part els dotze municipis i altresdepartaments de l'administracióautonòmica, i una comissió consultivaintegrada per representants dels sectorssocials i econòmics amb interessos al parcnatural.

EI Parc disposa d'una àmplia xarxa decentres d'informació, de centresd'interpretació i escoles de natura o altresserveis d'atenció al visitant (àrees d'esplaii aparcaments) que ajuden a canalitzar iordenar el flux de visitants.

Us convidem a conèixer uns paisatgesque, de segur, us captivaran per la sevasuggerent fesomia i els contrastos decolors.

InformacióOficina del Parc NaturalLa Mata

Ctra. de Terrassaa Navarcles,km 14,8Tel. 93 743 30 20a/e: psantllorenc@diba.es.Web:· http://www.diba.es/parcs/stllorenc/stllorenc.htm

La caça al Parc

Oh

Des de l'aprovació del Pla Especiald'Ordenació i Protecció del medi naturalde Parc de Collserola (1987), s'ha tingutcom a fita, des del Consorci, l'eliminacióde la caça d'aquest espai protegit. Fins almoment, únicament els municipis deBarcelona i Esplugues de Llobregat hansuprimit aquesta pràctica en la totalitatdel seu territori, a la resta encara hi halloc per a aquest esport. Cal saber, però,que tot i que les competències sobre lacaça pertoquen a la Generalitat, lapotestat de declarar el territori d'unmunicipi zona de seguretat pertany alsajuntaments.

Així, en ple 2000, hi ha, al voltant de4.000 hectàrees de Parc declarades com aÀrees Privades de Caça (APC) La llei,però, és la Llei i, de moment, només espot esperar que arribi el dia en quèaquesta situació canviï.

Per tal de prevenir-vos i que adopteu lesmesures pertinents de prudència, usvolem informar, des d'aquestes ratlles, deles dates i les zones en les què durantl'època de caça cal ser conscients del quèhi passa.

¡::;;¡jiI Vedat, de 'aça

Zones de seguretat

Les particularitats naturals de Collserola faque s'hi pugui practicar dos tipus de caça:la caça major -els senglars~ i la caçamenor - conills, tórtores i tudons pel quefa a fauna autòctona, i perdius i faisanspel que fa a repoblacions fetes pels propiscaçadors -.

La temporada de caça major comença el21 d'octubre i finalitzarà el 3 de febrer del'any que ve i es podrà caçar tots elsdissabtes compresos en aquestes dates.La temporada de caça menor comença el8 d"octubre i es perllongarà fins el 4 defebrer de 2001, i els dies de caçaestablerts per a aquesta modalitat sóntots els de la setmana excepte els dillunsels dimecres i els divendres.

Els caçadors tenen prohibit caçar a menysde 50 m de les vies i camins d'ús públic ia menys de 100 m dels nuclis urbans irurals i de zones habitades. A més ésobligatori que circulin amb l'escopetaoberta i sense cartutxos a la recambraquan es trobin fora de l'àrea de caça.

Des del Parc lamentem haver de prevenirals seus usuaris, perquè al Parc hi had'haver lloc per a tots i primer de tot peral ciutadà que ve a gaudir el seu lleure ala natura. Des del Consorci s'ha decidit,també, no autoritzar cap tipus d'activitatfora de les zones de seguretat en elsdies en que la caça és permesa, per talde no posar en perill la seguretat delsvisita nts

La primera visita

., '.r.m i1"T-l?IIIIII

rt

"La primera vegada que vaig sentir parlarde Collserola no coneixia quina era larealitat d'aquestes muntanyes. Només ensabia una petita part, el paisatge boscàque els ferrocarrils de la Generalitattravessaven al seu pas cap a Barcelona. '

Aquesta visió parcial de Collserola l'hancompartida molts ciutadans de lespoblacions velnes. Cadascú coneixia dela serra el territori que li era més proper,mentre que la resta quedava perdescobrir.

t ti" ColIse·QI

Amb el temps, i amb l'aprovació, l'any1987, del Pla Especia! d'Ordenació iProtecció del Medi Natural del Parc deCollserola, la visiódeTciutadà pren unesdimensions moltrrl~$.¡;¡mplies.S'identifiquen elsl[t!llt¡¡¡:j¡~';¡:¡questterritoricomú i, alhora, crei*ij~jl~lIJ:èlldeconeixement de Icaracterístiques,sÓn els valors naarql.\itectò,pic.

Quan ens proposem visitar un espainatural com Collserola, el primer queens preguntem és: per on comencem ILa resposta és senzilla EI Centred'Informació. Aquest és un equipamentimprescindible per començar el trajectea través del Parc. Allà trobem tota lainformació que cal: atenció personal, lespublicacions, una exposició permanentanomenada «Collserola un lloc en elmón» i diversos audiovisuals i vídeossobre el Parc.

També s'hi ofereixen activitats guiadesde descoberta de l'entorn, tant per agrups organitzats entre setmana, comper al públic en general dels caps desetmana.Consulteu l'Agenda de Tardor i el fulletÓdel Curs al Parc, on es detallen totes lesactivitats.

Per acabar de completar la primera visitaal Parc i per tenir-ne una visió de conjunt,es recomanable visitar el Mirador de laTorre de Collserola, a 560 m d'alçadasobre el nivell del mar, des d'on es potgaudir d'una de les vistes mésespectaculars del Parc, de la planabarcelonina i del Vallés. Des del Centred'informació, s'hi arriba fàcilment ambuna cu rta passeJada.

EIConsorci del Parc de Collserola hasignat un conveni mitjançant el qual Torrede Collserola patrocina, durant el curs2000-2001, les activitats de cap desetmana del Centre d'Informació del Parc.

Mirador de la Torre de CollserolaObert de dimecres a diumengeConsulteu horaris al tel. 93 406 93 54

· ,t

«Treballem» ... nous programes educatius del Centred'Educació Ambiental Can Coll

«Treballem» és el títol genèric queporten una sèrie de propostes educativesque es realitzen al CEA Can Coll del Parcde Collserola

Actualment, s'ofereixen quatre programesdiferents:

«Treballem Collserola»S'adreça als alumnes d'educació infantil icicle inicial de primària. És una propostade treball de coneixement i descoberta del'entorn, a partir de les formes, dels colorsi de les sensacions. S'ofereixen diferentsrecursos educatius: audiovisual, maquetagegant, itinerari dels sentits,trencaclosques, contes ..

«Treballem la masia»S'adreça als alumnes del cicle mitjà deprimària. Ésuna programa de descobertaentorn d'una finca i una masia amb mésde 500 anys d'història. Estreballa al'interior de la casa i al seu entorn rural, is'utilitzen audiovisuals, maquetes,exposicions, utensilis domèstics ..

«Treballem les plantes de l'alzinar»S'adreça als alumnes del cicle mitjà deprimària. Són un conjunt d'activitats quetenen com a objectiu que els nens i lesnenes aprecil"n la riquesa de la vegetació

de la serra de Collserola i aprenguin avalorar-la. S'utilitzen jocs, treballsd'observació al bosc, itineraris dedescoberta, col·leccions de diapositives,contes.

«Treballem el paisatge»S'adreça als alumnes de cicle mitjà isuperior de primària. EIprotagonista és elpaisatge de Collserola, i l'objectiu ésfacilitar eines per aprendre a observar idescriure un paisatge des del punt devista dels elements que l'integren i de les

formes del relleu. S'ofereixen mapes,maquetes, brúixoles, càmera de fotos,exposicions, finestres d'observació,itineraris.

Són programes oberts que s'ofereixen alsmestres com un conjunt d'activitats perdesenvolupar al centre d'educacióambiental i també a l'escola, abans idesprés de la sortida

EI mestre, assessorat pels educadors delcentre, és qui escull, organitza i executael conjunt d'activitats que desenvoluparàamb els seus alumnes, sempre d'acordamb les expectatives que l'han dut aentrar en contacte amb el Parc

11 r,

FEDENATUR al Parc Serralada Litoral

ESPARC2000

Els dies 29 i 30 de juny es va celebrar aOlot (Girona) el «6è Congrés Europarc,España», secció de l'Estat espanyol de laFederació de Parcs Naturals i Nacionalsd'Europa.

En el decurs de les sessions de treball, esvan presentar els documents esborranysque hauran d'integrar el "Pla d'acció perals espais naturals protegits de l'Estatespanyol." Els tècnics del Consorci delParc de Collserola van assistir, entred'altres, als grups de treball d'ús públic,participació ciutadana i conservaciód'espais

A més a més, en els diferents tallers es vaacordar constituir uns "observatoris vius"que estudiaran exemples de gestió alsespais naturals.

http://www .europa rc-es.org

Els dies 27 i 28 d'octubre, la FederacióEuropea de Parcs Periurbans FEDENATURorganitza, al Parc de la Serralada Litoral,unes jornades tècniques centrades en elstemes de participació ciutadana en elsparcs i en el seu ús públic per part de lapoblació.

D'una banda, s'analitzaran aspectesrelacionats amb la participació ciutadanaen la gestió dels espais naturals, lanecessària implicació dels ciutadans i elsdiferents graus de col·laboració, i, del'altra, la concepció i gestió delsequipaments d'acollida dels visitants.Com ja és habitual, hi acudiran els gestorsi els responsables tècnics de tots els parcsmembres de la Federació. Enguany, aixòes tradueix en el fet que hi haurà

representants de vuit espais naturalsperiurbans tres de francesos (Lyon, Regiód'Aix en Provence i Strasbourg), tresd'espanyols (Parc de Collserola, Vitòria­Gasteiz i el parc amfitrió), un d'italià(Milà) i un altre de portuguès (Lisboa)

http://fedenatu r.amb. es

Entre les propostesfetes a l'ESPARC2000 s'acordà qué Voluntaris Collserolaseria" observatori viu" com a programade participació.

Així doncs, en el 10è aniversari deVoluntaris, l'organització serà objecte deseg'uiment i valoració per part d'altresparcs de l'estat.

Aquesta visió des de fora, juntamentamb el debat que s'ha d'obririnternament, tant en el si del serveistècnics com dins el propi col·lectiu, hade permetre donaLl,in nou impuls aaquest projecte amb 10 anys defuncionament.

Desitgem així que a més de ser un anyde cel·lebració, sigui un any de reflexió imillora per tal de continuar per nouscamins aquell projecte que l'any 91començà a caminat amb decisió.

Un centre a la vostra disposició

Butlletí del Parc de Collserola núm. 49. Octu~re.2pg?J

Nou vídeo del Parc

No és fàcil trobar un lloc proper, amb latranquil·litat i espai suficient, perorganitzar cursos, jornades o sessionsintensives d'assaig.

EI centre d'educació ambiental

MAS PINS us ofereix aquesta possibilitattots els caps de setmana i els dies festiusEnmig d'una de les grans zones de boscque hi ha al Parc i situat en un puntcarener, molt a prop de Santa Creud'Olorda, és un mirador excepcional sobreel Vallès i el Baix Llobregat

La casa disposa de diferents sales detreball, servei de menjador i dormitoris

per als grups que desitgen realitzarestades de més d'un dia. Tot el recinte éstancat, amb diferents espais exteriors quepoden acollir activitats simultànies a l'airelliure.

Si el grup ho necessita, pot utilitzar elsaparells i equips audiovisuals amb quècompte el centre: televisió, vídeo,projector de diapositives, retroprojectorde transparències, pantalles, equip de so.

Si esteu interessats i voleu més

informació, poseu-vos en contacte ambnosaltres, trucant directament a Mas Pins.

En el marc del prope~ DIA DE COLLSEROLAestrenarem el nou VIDEO del Parc.

Es tracta d'un reportatge en que unestudiant universitari realitza un viatgeper Collserola, amb l'objectiu d'elaborarun treball de recerca pel seu país,Austràlia.

És un veritable viatge a l'interior del Parc,en el que Dave descobreix l'autènticarealitat del Parc.

Per tant us convidem a compartir, de lama del nostre protagonista, la Collserolade l'any 2000, els seus valors naturalistes,patrimonials però també els problemes,riscos i amenaces, tot plegat ambl'objectiu d'entendre millor tot el quecomporta la gestió integral d'un espainatural tan prop de nosaltres comCollserola.

Novetats del CD REAra la consulta a la biblioteca del Centrede Documentació i Recursos Educatius

(CDRE) pot fer-se des la pàgina web(http//ParcCollserola.amb.es). Hemampliat l'oferta de bibliomòbils enpréstec amb unes maletes plenes decontes i llibres infantils de natura i mediambient

Aquestes novetats, així com la resta deserveis del CDRE, s'han detallat en elnou catàleg del centre.

Demaneu­lo i us elfaremarribar

Una víctima més de la "civilització"EI proppassat 23 de setembre els guardesdel Parc van recollir les restes d'unageneta a la carretera de Vallvidrera a SantCugat, Just al davant de ['accés a CanBalasc, futur Centre de Recuperació de laFauna Salvatge del Parc de Collserola.

La bestiola, un mascle adult de 1,800 grs.de pes, havia estat víctima de les duesamenaces mortals a que està sotmesa lafauna del Parc: l'atropellament i la caçafurtiva.

Analitzant-ne les restes vam esbrinar elquè, amb tota probabilitat, havia succeltEI cos presentava l'amputació de la potadreta posterior amb un tall net, produltper l'acció de dues ganivetes, és a dir uncep. Quan una geneta cau en un cepd'aquest tipl:JSel seu impuls primer éssortir corrent Aquesta va tenir la mala

sort de travessar la carretera en la seva

fugida, i va ser atropellada, patint unatraumatisme craniencefàlic que li vacausar la mort Per tal de conèixer unamica més sobre l'estat general de lageneta abans de mom es va analitzar elcontingut estomacal i aquest va revelarque poques hores abans s'havia cruspitun poll de tudó.

A Collserola, on s'estima l'existènciad'una població estable de genetes, lacausa més freqüent de la seva mort ésl'atropellament, un percentatgeimportant de les genetes trobades mortesho són a causa dels cops produits enaquestes circumstàncies. La segona causan'és la caça furtiva.

FinSa quin punt valia pena treballar perconservar la fauna salvatge del Parc sisom els propis usuaris els principals"depredadors". Demanar als furtius quedeixin d'actuar a Collserola és gairebéinütil, nosaltres, però, sí que podem evitarbona part dels atropellaments si somconscients que en un espai natural calconduir amb prudència.

Primera valoració de la campanya de prevenció del focEls bons resultats de la campanyad'enguany indiquen de forma claral'efectivitat del Dispositiu de Prevenció iDetecció d'incendis forestals.

Enguany el nombre d'incendis detectatsen tot l'àmbit de l'àrea metropolitanade Barcelona ha estat sensiblementinferior al de la campanya de 1999, 95el 2000, enfront els 114 de 1999. Lasuperfície total cremada: 15,5 hasignificat menys de la meitat de lacremada el 1999 amb 39,5 ha.

A Collserola, els focs més importantshan estat els de Finestrelles i el de TorreBaró, amb 2 ha. de matolls cremats encadascun d'ells,

Collserola GarrafMarinaValies

Sector

NombreSuperficie TotalSuperficieSuperficie

d'incendis

(Ha)matoll (Ha)arbrada (Ha)

Collserola

507,53006,06001,4710Garraf

173,30592,11091,1950Marina

173,25603,22600,0300Valies

111,42851.30350,1250AMB

9515,520412,70042,8210

•

I

J-TORRElHIl.lSEIIOL\ SABONY

Eiaj\gbar

-~I~SERVEIS FUNERARIS'V DE BARCELONA, SA

amb la col·laboració de:

Plou i fa sol

Dades facilitades per l'Observatori Fabra (432 m)

Període·

TMATMTTmTma PPA

Maiq 2000

25,822,316,314,310,885,4249

Maiq 1914-1991

31,320,016,011,92,459,7239,8

Juny 2000

30,825,421,016,511,417,2266,2

Juny 1914-1991

35,524,119,815,66,940,8280,6

Juliol 200030,727,522,918,212,81,9268,5

Juliol 1914-1991

39,827,322,918,510,625,7306,3

TMA Temperatura màxima absoluta TM Temperatura màxima mitjana T Temperaturamitjana Tm Temperatura mínima mitjana Tma Temperatura mínima absolutaP Precipitació total mes (I/m') PA Precipitació acumulada des de l' 1 de gener