Informe de sostenibilitat ambiental del Programa de...

Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambienti Habitatge Logo DMAH abanderat.gif

Informe de sostenibilitat ambiental del Programa de reutilització d’aigua a Catalunya (PRAC)

juny de 2009

Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambienti Habitatge

Informe de Sostenibilitat Ambiental del PRAC Barcelona, juny de 2009

ÍNDEX 0. INTRODUCCIÓ ....................................................................................... 2

1. ASPECTES GENERALS............................................................................. 3 1.1. OBJECTIUS.......................................................................................................................... 3 1.2. ABAST I DESENVOLUPAMENT DEL PROGRAMA.................................................................. 3

1.2.1. Usos de l’aigua regenerada ....................................................................................... 3 1.2.2. Instruments................................................................................................................. 5 1.2.3. Infraestructures lligades a la reutilització ................................................................. 6

1.3. MARC NORMATIU ............................................................................................................... 6 1.3.1. Legislació comunitària............................................................................................... 6 1.3.2. Legislació estatal ....................................................................................................... 7 1.3.3. Legislació catalana .................................................................................................... 8

1.4. VIGÈNCIA ........................................................................................................................... 9 1.5. RELACIÓ AMB D’ALTRES PLANS O PROGRAMES................................................................. 9

2. INCIDÈNCIA AMBIENTAL..................................................................... 13 2.1. SITUACIÓ ACTUAL ............................................................................................................ 13 2.2. ACTUACIONS PREVISTES AL PRAC PER AL PERÍODE 2009 - 2015.................................... 20 2.3. EFECTES SIGNIFICATIUS DEL PROGRAMA SOBRE EL MEDI AMBIENT ............................... 21

3. OBJECTIUS AMBIENTALS..................................................................... 30 3.1. OBJECTIUS SEGONS NORMATIVA...................................................................................... 30

3.1.1. Àmbit comunitari...................................................................................................... 30 3.1.2. Àmbit estatal ............................................................................................................ 30 3.1.3. Àmbit de Catalunya.................................................................................................. 31 3.1.4. Àmbit local ............................................................................................................... 32 3.1.5. Resum ....................................................................................................................... 32

3.2. OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PRAC................................................................................ 33 3.2.1. Aigua ........................................................................................................................ 34 3.2.2. Usos del sòl .............................................................................................................. 36 3.2.3. Energia..................................................................................................................... 37

4. VALORACIÓ D’ALTERNATIVES ............................................................. 38 4.1. AVALUACIÓ AMBIENTAL DE LES ALTERNATIVES............................................................. 38 4.2. JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ALTERNATIVA SELECCIONADA...................................... 40

5. DOCUMENT DE SÍNTESI....................................................................... 41

2


IINNFFOORRMMEE DDEE SSOOSSTTEENNIIBBIILLIITTAATT AAMMBBIIEENNTTAALL DDEELL PPRROOGGRRAAMMAA DDEE RREEUUTTIILLIITTZZAACCIIÓÓ DD’’AAIIGGUUAA AA

CCAATTAALLUUNNYYAA ((PPRRAACC)) 0. INTRODUCCIÓ De conformitat amb la Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de juny de 2001, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, s’elabora el present informe ambiental sobre els efectes al medi del Programa de Reutilització d’Aigua a Catalunya (PRAC) en base a la seva memòria i procés d’elaboració i redacció. El Programa de Reutilització d’aigua a Catalunya (PRAC), és un instrument de la planificació hidrològica que té per objecte millorar la gestió de l’aigua, tot aprofitant els efluents de les depuradores. La reutilització d’aigua permet recuperar cabals que actualment són abocats a mar i, per tant, guanyar recurs. Alhora, terra endins, la regeneració d’efluents secundaris implica una millora en la qualitat de l’abocament i, per consegüent, sobre el medi receptor. La recàrrega d’aqüífers amb aigua regenerada permet la millora de la qualitat del recurs emmagatzemat i, per tant, de recurs disponible. Finalment, la reutilització sol contribuir també a una optimització dels sistemes de depuració. L’objecte principal del Programa de Reutilització és el foment de la reutilització entesa com a activitat d’interès públic en tant que font addicional de recurs, que contribuirà a l’increment de la disponibilitat d’aigua i a la millora dels ecosistemes. El PRAC pretén definir les actuacions necessàries en l’àmbit de la reutilització, per tal d’assolir els nivells de qualitat de les masses d’aigua exigits a la normativa comunitària i particularment a la Directiva 2000/60/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre, per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política de l’aigua. En conseqüència, es tracta d’un instrument que té el caràcter de pla ambiental atesa la seva finalitat de recuperació del medi. El proppassat mes de desembre de 2007, el Consell d’Administració de l’Agència va aprovar provisionalment el PRAC després d’un procediment marcat per la important participació i negociació entre l’ACA i tots els agents implicats, la qual cosa ha permès aconseguir aquest consens final.

3


1. ASPECTES GENERALS 1.1. Objectius L’objectiu principal del PRAC és, com ja s’ha dit, el foment de la reutilització d’aigua en tant que font addicional de recurs, que contribuirà a l’increment de la disponibilitat d’aigua i a la millora dels ecosistemes. D’aquest objectiu general se’n deriven d’altres més específics:

Determinació de les infraestructures de reutilització a promoure per la Generalitat Definició dels usos que es consideren més adients per a cada depuradora Proposta d’un nou marc de gestió per a la reutilització Establiment de criteris de qualitat i autocontrols per garantir que l’aigua servida

compleix amb la qualitat necessària per als usos als quals va destinada 1.2. Abast i desenvolupament del Programa El PRAC és un instrument de la planificació hidrològica, i correspon a l’Agència Catalana de l’Aigua la seva redacció i desenvolupament. L’àmbit territorial d’incidència del PRAC és Catalunya. L’abast potencial de la reutilització el conformen tots els efluents de les depuradores d’aigües residuals existents a Catalunya. El Programa pretén optimitzar la regeneració i reutilització dels volums d’aigua depurada en base als següents principis:

Implantació de sistemes de regeneració i distribució comuns per a diferents usuaris, operats per un únic gestor.

Distinció, entre els diferents usos que concorren en un mateix sistema, d’aquells que són d’interès general dels que són d’interès particular.

Adequació progressiva dels sistemes de reutilització ja en funcionament als criteris i a les disposicions normatives establertes al PRAC.

El PRAC estableix que l’Agència Catalana de l’Aigua promourà nous sistemes de reutilització quan hi concorrin, parcial o totalment, usos d’interès general. Igualment, els ens gestors dels sistemes públics de sanejament poden promoure sistemes de reutilització dins el seu àmbit territorial. 1.2.1. Usos de l’aigua regenerada Una primera diferenciació entre els usos que es poden donar a l’aigua regenerada cal establir-la entre els que es consideren d’interès general i els d’interès privat. L’interès general, a efectes del PRAC, és aquell que comporta una millora ambiental o una millora de disponibilitat d’aigua que excedeix els propis usuaris de l’aigua regenerada. Quan el benefici repercuteix exclusivament en l’usuari de l’aigua regenerada, sense estendre’s a d’altres usuaris o al medi, es situa en l’àmbit de l’interès particular.

4


Els sectors econòmics i socials vinculats a la reutilització són amplis. Segons estableix la normativa vigent (RD 1620/2007, vegeu capítol 1.3) els usos als quals va dirigida la reutilització són:

Urbans - Residencials (reg de jardins privats, descàrrega aparells sanitaris) - Serveis (reg d’espais públics, neteja de carrers, sistemes contra incendis,

rentat industrial de vehicles) Agrícoles

- Reg de superfícies agrícoles Industrials (excepte indústria alimentària) Recreatius

- Reg de camps de golf - Estanys o basses ornamentals

Ambientals - Recàrrega d’aqüífers - Manteniment de cabals - Aportacions d’aigua a zones humides

Així, el PRAC té implicacions directes o indirectes sobre tots els sectors i col·lectius vinculats a qualsevol d’aquests usos. Pel risc associat que comportaria per a la salut de les persones, l’ús directe d’aigua regenerada per satisfer demandes d’abastament de la població queda explícitament prohibit per la normativa vigent, amb l’única excepció de situacions de declaració de catàstrofe, cas en què les autoritats sanitàries haurien d’especificar els nivells de qualitat exigibles a l’aigua. Tanmateix, el PRAC si que contempla actuacions de reutilització en la recàrrega d’aqüífers, que de forma indirecta reverteix en usos d’abastament. D’altres usos possibles de l’aigua regenerada, com els propis de la indústria alimentària, la utilització en instal·lacions hospitalàries, el cultiu de mol·luscs filtradors en aqüicultura, les aigües previstes per al bany, l’ús en torres de refrigeració i condensadors evaporatius (excepte el previst per usos industrials en l’Annex IA.3.Qualitat 3.2 del RD 1620/2007), els usos en fonts i làmines ornamentals en espais públics o interiors d’edificis públics, o per qualsevol altre ús que l’autoritat sanitària o ambiental consideri un risc per la salut de les persones o un perjudici per al medi ambient, queden també prohibits per la normativa vigent per les mateixes causes de risc en la salut pública ja esmentades. Prioritat d’usos En casos en què la demanda d’aigua regenerada d’un sistema sigui superior a la disponibilitat existent poden aparèixer conflictes entre els diferents usuaris i caldrà decidir quins usos prevalen i quins es desestimen. En aquest sentit, la planificació hidrològica a Catalunya parteix del convenciment que l’assoliment del bon estat de les masses d’aigua és una prioritat equiparable a l’assegurament de la disponibilitat d’aigua. El PRAC, i la

5


planificació hidrològica en general, adopten el criteri de garantir en tot cas un règim d’explotació sostenible de rius i aqüífers. Pel que fa a la reutilització, aquesta pot contribuir de manera decisiva, ja sigui aportant directament cabals regenerats per a la recàrrega d’aqüífers o cabals de manteniment als rius, o substituint usos que permetin també aquest deslliurament. L’estratègia a adoptar en cada cas dependrà de les circumstàncies tècniques o econòmiques de cada actuació, per la qual cosa el PRAC no adopta una prioritat fixa dels usos. 1.2.2. Instruments El principal instrument per fer efectiu el Programa el constitueixen els sistemes de reutilització. El sistema de reutilització és el conjunt d’instal·lacions necessàries per produir i fer arribar l’aigua regenerada fins al seu punt de lliurament als usuaris. Cada sistema ha de tenir un operador, públic o privat, a qui correspon la regeneració i distribució de les aigües regenerades fins al punt de lliurament als usuaris amb els requisits qualitatius que s’hagin establert en funció dels usos previstos. Els sistemes de reutilització han de comptar amb un Pla Director amb els següents continguts mínims:

1. Situació actual del sistema 2. Caracterització dels usuaris actuals 3. Caracterització de les sol·licituds de concessió en tràmit 4. Anàlisi de les possibilitats de reutilització i proposta de nous usos (a un horitzó

d’almenys 15 anys) 5. Estudi d’alternatives per la configuració del sistema 6. Definició tècnica de la solució proposada (tractament terciari i xarxa de distribució)

i valoració dels costos d’inversió i explotació 7. Classificació dels usos previstos 8. Proposta de repartiment de cabals i condicions d’accés dels futurs usuaris 9. Proposta de model econòmic

Amb l’objectiu de fer atractiu l’ús d’aigua regenerada s’apliquen beneficis tributaris als usuaris. D’altra banda, en utilitzacions d’aigua regenerada que es considerin d’interès general (com en casos en que es deslliura recurs per substitució) el PRAC estableix que les tarifes que haurà d’afrontar l’usuari directe de l’aigua no poden ser superiors al cost d’obtenció del recurs en la situació anterior a la reutilització. En noves sol·licituds d’utilització d’aigua a les conques internes de Catalunya, el PRAC estableix que s’utilitzarà sempre aigua regenerada quan aquesta opció resulti viable des del punt de vista tècnic, econòmic i ambiental. En sistemes en què només concorren usos d’interès particular, tot i no representar un benefici pel conjunt de la societat o per al medi, i per tant un interès directe de l’ACA, també existeixen mesures per a estimular els usuaris a utilitzar aigües regenerades. En el cas de l’agricultura aquestes mesures són:

6


Garantia total de disponibilitat del recurs (l’aigua) davant altres fonts de subministrament potencialment condicionades per factors no controlables (ex. episodis de sequera)

Qualitat constant de l’aigua (en captacions al medi la qualitat pot estar subjecte a deterioraments per episodis de contaminació)

Estalvi en fertilitzants, donat que l’aigua regenerada incorpora certa càrrega orgànica i de nutrients

Estalvi econòmic quan la reutilització substitueix volums d’aigua procedents d’un embassament, donat que s’elimina el canon de regulació que fixa cada embassament pels usuaris de l’aigua que subministra

Pel que fa a la indústria i usos recreatius, el subministrament d’aigua a partir d’una reutilització directa suprimeix el gravamen general (article 71.5 del Decret Legislatiu 3/2003, vegeu capítol 1.3). És a dir, no es paga cap cànon en concepte d’ús de l’aigua, com a mesura d’incentiu de la reutilització. 1.2.3. Infraestructures lligades a la reutilització Els sistemes de reutilització requereixen d’infraestructures tant pel tractament de regeneració de les aigües com pel seu emmagatzematge i transport fins al punt final de lliurament als usuaris. Els projectes de construcció i explotació d’aquestes infraestructures van a càrrec de l’Agència Catalana de l’Aigua quan al sistema hi concorren usos d’interès general. En actuacions de promoció particular són els propis promotors els qui, un cop obtinguts els títols habilitants, hauran de fer-se càrrec de la construcció i explotació de totes les obres necessàries per a fer possible l’aprofitament en els termes definits en la concessió. En la majoria de casos, donades les reduïdes dimensions de les infraestructures necessàries, es tracta de projectes que no requereixen avaluació d’impacte ambiental. 1.3. Marc normatiu El marc normatiu de la reutilització es composa de diferents nivells, que no només es refereixen a les instàncies amb capacitat normativa sobre la matèria (Unió Europea, Estat i Generalitat de Catalunya), sinó que vénen donats també per la confluència de la normativa que regula el sanejament i la depuració de les aigües residuals, sobre les quals se sustenta la regeneració. La normativa específica sobre la reutilització de l’aigua regenerada se centra en la qualitat requerida en funció dels usos i en el títol jurídic que ha de permetre tant l’exercici d’aquesta activitat com l’ús de l’aigua regenerada. 1.3.1. Legislació comunitària Directiva 91/271/CEE del consell, de 21 de maig de 1991, sobre el tractament de les aigües residuals urbanes.

7


La Directiva 91/271/CEE obliga als estats membres a vetllar per tal que les aglomeracions urbanes disposin d’un sistema de col·lectors adient i d’un tractament adequat de les aigües residuals urbanes. Igualment regula les concentracions màximes dels efluents depurats abocats a la llera pública. Directiva 2000/60/CE, del Parlament i del Consell, de 23 d’octubre de 2000, per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües. La Directiva sanciona uns objectius en virtut dels quals els estats membres hauran de definir i d’aplicar les mesures adients per aconseguir i mantenir el bon estat ecològic de les masses d’aigua. En les masses més sensibles, l’assoliment d’aquests objectius pot arribar a fer necessària l’eliminació dels abocaments urbans, mitjançant mesures de reutilització. 1.3.2. Legislació estatal Reial Decret Llei 11/1995, de 28 de desembre, pel qual s’estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes i Reial Decret 509/1996, de 15 de març, de desenvolupament del Reial Decret Llei 11/1995. Ambdues normes incorporen al dret intern la Directiva 91/271/CEE. Per al compliment i execució de les disposicions que en elles s’estableixen, les Comunitats Autònomes han d’elaborar el corresponent Pla o Programa de Sanejament de les aigües residuals urbanes. Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Aigües. Aquesta Llei conté un article, el 109, en virtut del qual ordena al Govern establir les condicions bàsiques per a la reutilització de les aigües, tot precisant la qualitat exigible a les aigües depurades segons els usos previstos. Reial Decret 1620/2007, de 7 de desembre, pel qual s’estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades. Mitjançant aquest RD, el Govern ha donat compliment al mandat contingut en l’article 109 del Text refós de la Llei d’Aigües i estableix la regulació reglamentària que ha de facilitar l’accés i ús de les aigües regenerades. A tal fi, fixa els requisits qualitatius de les aigües regenerades en funció de l’ús al que es vulguin destinar, estableix els mecanismes de control determinant la freqüència de mostrejos, els anàlisis de cada paràmetre i els criteris d’avaluació de la qualitat de les aigües regenerades. Per reforçar la garantia d’aquestes aigües preveu la intervenció vinculant de l’autoritat sanitària. Per altra banda, en el Capítol IV, article 7 del mateix, s’especifica que per tal de fomentar la reutilització de l’aigua i l’ús més eficient dels recursos hídrics, les Administracions Públiques estatals, autonòmiques o locals, en l’àmbit de les seves respectives competències, podran dur a terme plans i programes de reutilització d’aigües. Reial Decret 907/2007, de 6 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Planificació Hidrològica.

8


Aquest RD estableix que la planificació hidrològica es guiarà per criteris de sostenibilitat en l’ús de l’aigua mitjançant la gestió integrada, la protecció a llarg termini dels recursos hídrics, i la prevenció del deteriorament de l’estat de les aigües, per tal de satisfer les demandes i incrementar les disponibilitats de recurs. 1.3.3. Legislació catalana Acord de Govern de 7 de novembre del 1995 pel qual s’aprova el Pla de Sanejament de Catalunya En compliment de la Directiva 91/271/CE i del Reial Decret Llei 11 /1995, el Govern de la Generalitat va aprovar el Pla de Sanejament de Catalunya, que fixa els objectius de qualitat de l’aigua i unes directrius i principis d’actuació per a la prevenció i la millora de la qualitat de l’aigua. Pel que fa a la reutilització de les aigües depurades, disposa que cal estudiar les zones de major interès per al seu ús i relaciona diversos usos que poden ser satisfets amb aquestes aigües. El Pla de Sanejament de Catalunya s’ha de desplegar mitjançant diversos programes, entre els que cal esmentar el Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes 2005 (PSARU 2005), aprovat per Acord de Govern de data 20 de juny de 2006. El PSARU 2005 constata, en la seva diagnosi, que les actuacions dutes a terme en execució del Pla de Sanejament de Catalunya permeten disposar d’un important cabal d’aigua depurada que, amb un increment de cost moderat, permet generar un recurs alternatiu per mitjà de la reutilització. Per aquest motiu el PSARU 2005 crida a l’Agència Catalana de l’Aigua perquè elabori el Programa de Reutilització de Catalunya. Pla Hidrològic de les Conques Internes de Catalunya, article 47 aprovat pel Reial Decret 1664/1998, de 24 de juliol. Les determinacions de contingut normatiu del Pla Hidrològic de les Conques Internes de Catalunya, publicades per edicte de 16 de març de 1999, contenen la primera regulació de la reutilització en el seu article 47, el qual sanciona la necessitat de disposar de concessió administrativa per a reutilitzar. També s’introdueix l’obligatorietat d’un informe preceptiu i vinculant del Departament de Salut. Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya. Aquesta norma disposa que la Generalitat exerceix les seves competències en matèria d’aigües i obres hidràuliques vetllant per l’ús sostenible de l’aigua, l’estalvi i la reutilització. Acord del Consell d’Administració de l’Agència de 15 de setembre del 2006, publicat per edicte de 10 d’octubre de 2006, pel qual s’aprova el Segon Pla d’Ordenació d’extraccions de determinats sectors dels aqüífers del Baix Francolí i del Bloc del Gaià. Aquest Pla d’Ordenació conté un mandat adreçat a l’Agència, en tant que estableix en el seu article 15 que el Programa de Reutilització d’Aigua a Catalunya ha de contemplar els mecanismes que facin possible la recàrrega de l’aqüífer al·luvial del riu Gaià amb aigua procedent de les estacions depuradores de la zona i a més ha d’establir el marc en què

9


es procedirà a la substitució dels cabals convencionals utilitzats per a usos industrials, agrícoles i altres, per aigües procedents de depuradora, quan els usos ho admetin. Decret 380/2006, de 10 d’octubre, pel qual s’aprova el reglament de la planificació hidrològica que regula els procediments d’elaboració, aprovació i revisió dels diversos instruments de la planificació hidrològica del districte de Conca fluvial de Catalunya, en desenvolupament d’allò establert al Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre. El Reglament de la planificació, en desenvolupament del Decret Legislatiu 3/2003 i en consonància amb la Llei i la Directiva 2000/60/CE, preveu en el seu article 18 l’existència de programes que permetin tractar aspectes individualitzats de la gestió de l’aigua, com pot ser la reutilització, en l’àmbit de les conques internes de Catalunya. 1.4. Vigència El PRAC tindrà una vigència de 6 anys comptadors a partir de l’endemà de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Pel que fa a les actuacions programades es preveu la possibilitat d’actualitzacions durant el període de vigència del Programa, atesa la dinàmica evolutiva de la reutilització i la previsible aparició de noves necessitats, usuaris, normatives o tecnologies, de conformitat amb el previst en l’article 27 del Decret 380/2006 de 10 d’octubre. 1.5. Relació amb d’altres plans o programes Els instruments de la planificació hidrològica El PRAC, tal com s’ha posat de manifest ja en la Introducció d’aquest informe, és un instrument integrat en el conjunt de la planificació hidrològica. Així doncs, la seva aprovació i desplegament pren sentit en un context general marcat per un nou Pla de Gestió de l’Aigua de Catalunya i un nou Programa de mesures, també de propera aprovació per part del Govern de la Generalitat, que pretenen fer front als nous reptes que plantegen els escenaris de planificació de l’aigua en el futur immediat, on els requeriments ambientals del medi aquàtic esdevenen una prioritat de màxima rellevància. El Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya (PGDCFC), encara pendent de tramitació i aprovació, és l’instrument bàsic de la planificació hidrològica a Catalunya segons determina el Reglament de la planificació hidrològica (RPH), aprovat mitjançant el Decret 380/2006, de 10 d’octubre, i estableix les directrius en les quals es sustenta la planificació hidrològica. El PRAC, segons determina l’Article 18 del citat RPH, complementa juntament amb la resta de plans i programes específics els continguts del PGDCFC i atès que constitueix un instrument de la planificació hidrològica de Catalunya ha de seguir les directrius establertes al PGDCFC. L’instrument clau en el desenvolupament del Pla de Gestió és el Programa de mesures, que recull el conjunt d’actuacions necessàries per assolir els objectius de la planificació hidrològica a

10


Catalunya, i com a tal inclou les propostes d’actuació del PRAC juntament amb les de la resta de plans i programes de la planificació hidrològica. Des d’aquesta perspectiva la relació del PRAC amb la resta d’instruments que configuren la planificació hidrològica és d’absoluta complementarietat. Un dels principis fonamentals de la Directiva 2000/60/CE, que assumeixen plenament el nou Pla de Gestió i el Programa de mesures, és la gestió integrada del conjunt d’elements que participen del cicle de l’aigua, com a única via per garantir simultàniament la disponibilitat de recurs per als diferents usos i la consecució del bon estat del medi aquàtic. La reutilització de l’aigua suposa una aportació necessària en la persecució d’aquest objectiu general, però resulta insuficient i carent de tot sentit sense la resta d’instruments previstos en la planificació hidrològica. Més enllà d’aquesta relació general de complementarietat amb la resta dels instruments de planificació hidrològica, a continuació es concreta la interacció del PRAC amb determinats plans i programes amb els quals presenta una relació més estreta. En primer lloc cal destacar la relació directa del Programa de Reutilització d’Aigua a Catalunya amb el Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes (PSARU 2005), un instrument de la planificació hidrològica que desenvolupa el Pla de Sanejament de Catalunya i que té com a objecte la definició de totes les actuacions destinades a la reducció de la contaminació originada per l’ús urbà de l’aigua (llevat de les actuacions derivades del Programa de Sanejament d’Aigües Industrials 2003 i del futur Programa AntiDSU – Descàrrega de Sistemes Unitaris) en compliment del Reial Decret Llei 11/1995, de 28 de desembre, pel qual s’estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes, desenvolupat per Reial Decret 509/1996, de 15 de març, els quals transposen la Directiva 91/271/CEE, del Consell, de 21 de maig, sobre el tractament d’aigües residuals urbanes. Els volums d’aigua depurats, fruit de les infraestructures i les actuacions programades al PSARU 2005 esdevenen la matèria primera de la reutilització. Així doncs, totes les actuacions i previsions del PRAC venen determinades per la disponibilitat de recursos d’aigua depurada (volums d’aigua, qualitat i localització) que resulten de l’aplicació del PSARU 2005. També els Plans zonals d’implantació de cabals de manteniment mantenen una forta relació amb el PRAC. Els plans zonals, impulsats per l’Agència Catalana de l’Aigua, són les eines previstes al Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de les conques internes de Catalunya (PSCM), aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya el 4 de juliol de 2006 mitjançant la Resolució MAH/2465/2006, per fer possible la implantació efectiva en el territori dels cabals ambientals fixats al propi PSCM. El plans zonals integren la reutilització com una de les estratègies per garantir els cabals de manteniment. Les actuacions de reutilització poden contribuir de manera directa a satisfer els cabals de manteniment establerts, mitjançant aportacions d’aigua regenerada als trams fluvials on resultin necessàries. En d’altres casos, l’ús d’aigua regenerada per a

11


recàrrega d’aqüífers en zones on la relació riu-aqúífer condiciona fortament el règim de cabals superficials pot ser la mesura més indicada per assegurar els cabals de manteniment. De forma indirecta, l’ús d’aigua regenerada per satisfer demandes agrícoles o industrials pot suposar l’alliberament d’extraccions d’aigua (superficial o subterrània) del medi i afavorir així el compliment del règim de cabals ambientals. En general, doncs, els plans zonals aprofiten les potencialitats de la reutilització per, de forma combinada amb d’altres estratègies, fer possible el manteniment del règim de cabals establert. En aquest sentit, l’aprovació dels diferents plans zonals dels principals rius de les conques internes de Catalunya, prevista per el període 2009-2012, pot comportar la incorporació al PRAC de noves actuacions. Els Plans d’Ordenació d’Extraccions d’Aqüífers són també instruments amb els quals el PRAC hi té interacció. Les actuacions de recàrrega artificial a partir d’aigua regenerada poden ajudar a equilibrar el balanç dels aqüífers i en alguns casos fer possible el manteniment d’extraccions d’aigua subterrània per als diferents usos sense alterar els nivells piezomètrics de l’aqüífer ni la seva vulnerabilitat davant de problemes com la salinització. El Programa de Seguiment i Control de l’Agència Catalana de l’Aigua consta d’una extensa xarxa d’estacions a les masses d’aigua amb l’objectiu de conèixer l’estat i l’evolució del medi aquàtic al llarg del temps, detectar problemes ambientals i identificar-ne les causes per tal que es puguin prendre les mesures necessàries per afrontar-los. L’efecte que les actuacions de reutilització tinguin sobre el medi podrà valorar-se mitjançant les dades aportades per aquest Programa. Altres instruments Més enllà dels instruments de planificació hidrològica, hi ha diversos plans i programes que cal esmentar en aquest apartat atesa la seva relació més o menys estreta amb les actuacions del PRAC. El Pla de Recuperació, Protecció i Conservació de les Zones Humides de Catalunya, en redacció per part de la Direcció General del Medi Natural del DMAiH de la Generalitat, preveu actuacions i mesures per garantir una conservació ambiental òptima d’aquests espais. En alguns casos, l’aportació d’aigua regenerada pot constituir una solució viable i efectiva a l’hora d’assolir aquests objectius. En el mateix sentit, el PRAC pot estar vinculat a plans especials de protecció del medi natural en certs espais (trams fluvials, zones humides) on la quantitat i la qualitat d’aigua presents al medi pugui ser determinant en el seu estat de conservació. És evident també la relació existent entre el PRAC i bona part de la planificació relativa a sectors que demanden quantitats significatives d’aigua per a les seves activitats. Els usos agrícoles, amb el Pla de Regadius de Catalunya al capdavant, o la planificació de certes activitats recreatives, com ara el Pla Director Ambiental dels Camps de Golf a Catalunya, en són bons exemples. De la mateixa manera, la disponibilitat de quantitats

12


significatives d’aigua depurada en àrees amb una forta implantació industrial (cas del Baix Llobregat i de l’àrea del Besòs) fan pensar que en el futur el PRAC pot anar molt lligat a plans de desenvolupament d’activitats industrials. En l’àmbit municipal, el PRAC pot tenir una relació directa en la programació d’activitats consumidores d’aigua com són la neteja de carrers o el reg de parcs i jardins públics.

2. INCIDÈNCIA AMBIENTAL 2.1. Situació actual A Catalunya, l’entrada en vigor de la Directiva 91/271/CEE del Consell, de 21 de maig de 1991, sobre el tractament de les aigües residuals urbanes i la seva transposició a la normativa estatal, va suposar la posada en marxa d’un conjunt de sistemes de sanejament que contribueixen a la millora de la qualitat ambiental del medi receptor. Els Programes de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes (PSARU) han dut a la pràctica aquesta normativa, amb la construcció de més de tres-centes depuradores, que tracten aproximadament uns 723 hm3 anuals d’aigua. La pressió que generen els abocaments de les estacions depuradores sobre el medi receptor és significativa en algunes masses d’aigua, tal com determina el Document d’anàlisi de pressions i impactes (Document IMPRESS1) realitzat per l’Agència l’any 2005 en compliment dels articles IV i V de la Directiva 2000/60/CE. Les figures que es presenten a continuació mostren la càrrega de fòsfor total i de DQO associada a l’abocament de cada depuradora (Figures 1 i 2 ) i l’efecte que aquests abocaments tenen sobre les masses d’aigua en termes de risc d’incompliment dels objectius ambientals de la Directiva 2000/60/CE (Figures 3 i 4). Abocaments de tipus biodegradable de les depuradores a Catalunya. Font: Document IMPRESS

Figura 1. Càrrega de fòsfor total Figura 2. Càrrega orgànica

1 Agència Catalana de l’Aigua, 2005. Caracterització de masses d’aigua i análisis de l’incompliment dels objectius de la Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE) a Catalunya (conques intra i intercomunitàries) en compliment als 5, 6 i 7 de la Directiva. Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya

13


Risc d’incompliment dels objectius ambientals de la Directiva Marc de l’Aigua per abocaments de depuradores. Font: Document IMPRESS

Figura 3. Càrrega de fòsfor total Figura 4. Càrrega orgànica El creixement de la població i la progressiva connexió als sistemes de sanejament de nuclis que encara no ho estan són dues de les raons per les quals s’espera que el volum d’aigua depurada creixi en el futur. Les previsions del PSARU són que de cara al 2015 el sanejament arribi al 100% de la població de Catalunya. Davant d’aquesta situació, l’absència de reutilització implicaria un augment de la pressió sobre el medi per l’abocament directe d’importants volums d’aigua depurada. I tot i que la qualitat dels efluents de les depuradores és en general prou bona, i ha de complir amb els requeriments de qualitat fixats a la Directiva 91/271/CEE, els efectes sobre les masses d’aigua podrien ser significatius en diverses zones, atesa la sensibilitat del medi. Així, en un escenari futur sense l’entrada en funcionament del PRAC la situació que reflecteixen les figures 3 i 4 tendiria a empitjorar. Demandes actuals per als diferents usos i evolució de la demanda Amb el creixement demogràfic, a més de l’increment de les necessitats de sanejament, també s’ha produït un increment de les demandes. Aquestes són variables al llarg de l’any, essent els mesos estivals els de major demanda a causa de les necessitats d’abastir a la població estacional. A continuació es presenta un gràfic amb l’evolució de la demanda d’usos urbans per al període 1993-2007.

14


Evolució de la demanda urbana i el volum facturat a Catalunya

6.000.000

6.200.000

6.400.000

6.600.000

6.800.000

7.000.000

7.200.000

7.400.000

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

hm3/any

300

350

400

450

500

550

600

650

700

750

800

hab

Població permanent (hab)

Demanda urbana en alta (xarxa) (hm3/any)

Volum total facturat (xarxa) hm3/any

Figura 5. Evolució de la demanda urbana a Catalunya per al període 1993 – 2007. Font: Agència, 2007 Les principals demandes d’aigua a Catalunya provenen dels usos agrícoles, seguides dels usos urbans i dels industrials. Si ens fixem en les demandes per demarcacions hidrogràfiques, però, observem diferències molt significatives entre les conques internes de Catalunya, on es concentra més del 90% de la població catalana i les demandes d’aigua més importants són per a satisfer usos urbans, i les conques intercomunitàries on els usos agrícoles suposen un 92% de les demandes d’aigua. Tota aquesta informació, pel conjunt de Catalunya i per a cada demarcació, es presenta de forma gràfica a continuació.

15


Demanda d'aigua a Catalunya

23,6%

68,1%

1,5%6,8%

Usos urbans Agricultura Ramaderia Sector industrial

Conques Internes

50,3%

34,7%

1,6%13,4%

Conques Catalanes de l'Ebre

4,3%

92,4%

1,4%

2,0%

Figura 6. Demandes actuals d’aigua a Catalunya Font: Agència, 2007 Estat actual dels aqüífers Diversos aqüífers de Catalunya, en especial els més propers a les grans concentracions urbanes i industrials, han patit durant dècades el deteriorament de la qualitat dels seus recursos, així com una disminució significativa dels nivells piezomètrics. El llistat i el mapa que es mostren a continuació fan referència als incompliments dels objectius d’estat quantitatiu fixats per la Directiva 2000/60/CE, en els aqüífers de Catalunya.

16


17


Taula 1. Llistat de les masses d’aigua subterrània a Catalunya i grau de compliment de l’estat quantitatiu. Font: Agència, 2009

Massa d’aigua Massa d’aigua

Codi Nom Estat

quantitatiu Codi Nom Estat

quantitatiu Conques internes de Catalunya Conques internes de Catalunya

1 Alt Ter i Fresser Compleix 28 Llaberia-Prades Compleix

2 Alt Fluvià Compleix 29 Cardó - Vandellòs Compleix

3 Alta Muga Compleix 30 Plana de la Galera Compleix

4 Al·luvials cap de Creus Compleix 31 els Ports - Montsià Compleix

5 Alt Cardener - Llobregat Compleix 32 Fluvià - Muga No compleix

6 Empordà Compleix 33 Baix Ter No compleix

7 Paleògens baix Ter Compleix 34 Al·luvial alta i mitjana Tordera Compleix

8 Banyoles Compleix 35 Al·luvial baixa Tordera i delta Compleix

9 Fluviovolcànic Garrotxa Compleix 36 Baix Besòs i pla de Barcelona Compleix

10 Plana de Vic-Collsacabra Compleix 37 Cubeta d'Abrera No compleix

11 Al·luv. dep. Central i aqüífers locals Compleix 38 Cubeta St. andreu i vall Baixa No compleix

12 Prelitoral, Castellar- la Garriga i aqüífers locals Compleix 39 Delta Llobregat No compleix

13 Montseny-Guilleries Compleix Conques intercomunitàries 14 la Selva No compleix 40 Massís axial pirenaic Compleix

15 Al·luv. baixa costa Brava No compleix 41 la Cerdanya Compleix

16 Al·luvials del Vallès Compleix 42 Alt Urgell Compleix

17 Detrític neogen de Terrassa Compleix 43 Tremp-Isona Compleix

18 Maresme Compleix 44 Cadí-port de Compte Compleix

19 Gaià - Anoia No compleix 45 Serres Marginals catalanes Compleix

20 Bloc Gaià - Bonastre Compleix 46 Al·luvial del Segre mig Compleix

21 Detri. neogen Penedès (sorres Santa Oliva) Compleix 47 Al·luvial del baix Segre Compleix

22 Al·luvials Penedès Compleix 48 Al·luvial de l'Urgell Compleix

23 Garraf Compleix 49 Calcàries de Tàrrega Compleix

24 Baix Francolí Compleix 50 Priorat Compleix

25 Alt Camp Compleix 51 Fossa de Mora Compleix

26 Baix Camp Compleix 52 Al·luvial de Tortosa Compleix

27 Prades - alt Francolí Compleix 53 Delta de l'Ebre Compleix

Figura 7. Estat de compliment dels objectius ambientals de la Directiva Marc de l’Aigua. Estat quantitatiu. Font: Agència, 2009 L’estat quantitatiu valora el grau de sostenibilitat del règim d’explotació dels aqüífers, per tant aquells aqüífers on no s’assoleix l’objectiu d’estat quantitatiu tenen un règim d’explotació poc sostenible. La disminució de la pressió sobre aquests aqüífers ha d’ajudar significativament a la seva recuperació, i en aquest sentit, les actuacions de reutilització que permetin l’alliberament de captacions actualment en ús en aquests aqüífers poden contribuir-hi decisivament. En aqüífers propers a la costa, els desequilibris en el règim d’explotació solen portar associats problemes de salinització. A l’aqüífer del delta del Llobregat la construcció d’una barrera hidràulica amb injecció d’aigua regenerada (actuació que potencia el PRAC en els propers escenaris temporals) ha permès disminuir significativament la conductivitat, tal com mostra la figura següent.

18


Figura 8. Resultats de conductivitat de les aigües subterrànies als diferents punts d’observació de l’aqüífer del

Delta del Llobregat. Font: Agència Catalana de l’Aigua Nivell de reutilització actual Del volum total d’aigua depurada, l'any 2008 se n'ha reutilitzat a Catalunya gairebé un 7,6%, és a dir uns 51 hm³. A l'estiu, aquest percentatge arriba gairebé al 12% durant el mes de juliol, en què les necessitats d’aigua són màximes.

Figura 9. Percentatges actuals de reutlització per usos l’any 2008. Font: PRAC

Volum anual reutilitzat

9%

79%

1% 11%

AgrícolaAmbientalMunicipalRecreatiu

En la figura anterior s’observa clarament el pes que tenen els usos ambientals (manteniment de cabals i recàrrega d’aqüífers) en el conjunt de la reutilització. En l’evolució prevista pels propers anys els usos ambientals seguiran sent preponderants però amb percentatges molt inferiors i amb importants creixements d’altres usos com l’agrícola i sobretot l’industrial. La concentració geogràfica de l’oferta d’aigua depurada

19


20


apte per ser regenerada i la demanda industrial d’aigua d’aquestes característiques és el principal motiu que avala aquestes previsions. 2.2. Actuacions previstes al PRAC per al període 2009 - 2015 El PRAC preveu en els propers anys passar dels 47 sistemes de reutilització actualment en servei a Catalunya fins a un total de 124. Per arribar a aquest escenari es preveu la necessitat d’executar 109 noves actuacions que inclouen tractaments terciaris, infraestructures (transport i distribució) o actuacions conjuntes. De totes elles, 70 estan programades per ser desenvolupades a curt termini (2009 – 2011) i a mig termini (2012 – 2014). Les 39 restants són propostes d’actuacions candidates a la programació, de manera que el seu desenvolupament es troba en un escenari de major incertesa. El llistat de totes les actuacions i els paràmetres que les caracteritzen es troba desenvolupat al PRAC. Taula 2. Noves actuacions previstes al PRAC a curt i mig termini i volum anual produït d’aigües regenerades. Font: PRAC

Noves actuacions del PRAC Volum anual

produït (m3/any)

Promoció de l’Agència Catalana de l’Aigua 52 132.794.493 Curt termini (2009-2011) 16 41.705.867

Mig termini (2012-2014) 14 50.504.568

Candidates (mantenen elements d’incertesa importants) 22 40.584.058

Altres promotors 57 20.453.752 Curt termini (2009-2011) 20 6.232.141

Mig termini (2012-2014) 20 4.595.627

Candidates (mantenen elements d’incertesa importants) 17 9.625.984

TOTAL 109 153.248.245 Amb aquestes actuacions es pretén assolir un creixement del percentatge de reutilització de l’aigua depurada a Catalunya del 7,6% actual fins al 27% (153 hm3/any) pel 2015. Aquest volum de reutilització s’assolirà com a suma de tres components: reutilitzacions ja en servei; progressiu increment de l’aprofitament de les instal·lacions de reutilització existents i, finalment, entrada en servei de les noves instal·lacions previstes en aquest programa.

Dades reutilització 2.015

Agrícola30%

Industrial26%

Municipal12%

Ambiental25%

Recreatiu7%

AgrícolaIndustrialMunicipalAmbientalRecreatiu

Figura 10. Percentatges de reutiiltzació per usos previstos l’any 2015 En les previsions de reutilització a 2015 hi tenen un paper preponderant els usos agrícoles i industrials, considerats aquests últims com l’àmbit amb un major potencial de creixement com a destinatari final d’aigua regenerada, degut principalment a la coincidència en l’espai d’oferta i demanda. 2.3. Efectes significatius del Programa sobre el medi ambient Tal com s’ha dit anteriorment, el PRAC és un instrument de la planificació hidrològica amb caràcter de pla ambiental, atesa la seva finalitat de recuperació del medi. En aquest sentit, preveu actuacions encaminades a assolir un model més sostenible de la gestió de l’aigua, en el qual el manteniment d’un bon estat del medi aquàtic és irrenunciable. En conseqüència, les mesures que proposa el PRAC tenen una incidència positiva en el medi, centrades sobretot en una millora de la qualitat de l’aigua i en un alliberament de recursos que actualment s’estan extraient de rius i aqüífers. Principals beneficis ambientals A continuació s’exposen els beneficis ambientals que es deriven del desenvolupament d’aquest Programa. Alliberament de recurs per substitució mitjançant l’ús d’aigües regenerades El volum de recurs que actualment s’està extraient del medi i que en base a les previsions d’actuacions del PRAC s’alliberarà per substitució mitjançant l’ús d’aigües regenerades es mostra a la taula següent.

21


22


Taula 4. Volum de recurs que es pretén alliberar mitjançant les actuacions de reutilització programades fins al 2015 (no s’inclouen els volums associats a les actuacions candidates). Font: PRAC

Àmbit Guany de recurs (hm3) Muga 8,8

Ter-Llobregat-Tordera 46,0

Sud (Camp de Tarragona) 10,4

TOTAL 65,2 Més enllà del benefici que suposa el guany net de recurs en termes de disponibilitat d’aigua, la utilització d’aigües regenerades per satisfer demandes que abans rebien aigua de captacions dels aqüífers i dels rius pot contribuir a disminuir la pressió sobre aquestes masses d’aigua. Els efectes, en rius poden ser l’increment dels cabals circulants en determinats trams, mentre que en aqüífers poden suposar una millora del balanç d’entrades i sortides d’aigua i una ajuda significativa per frenar la intrusió salina. Millores de qualitat Les principals millores en la qualitat de l’aigua regenerada respecte de l’aigua depurada que surt de les estacions depuradores es presenten a la taula següent. En casos particulars es redueixen les concentracions d’altres paràmetres no inclosos en aquesta taula, com l’amoni i la salinitat. Taula 3. Paràmetres de millora en la qualitat de l’aigua amb el tractament terciari. Font: PRAC

Paràmetre Aigua depurada Aigua regenerada

Nematodes (ou/10l) No hi ha dades

El més freqüent és valor 0 < 1

Escherichia coli (UFC/100 ml) 106 0 – 104 (segons usos)

Valor més freqüent: 102

Sòlids en suspensió (mg/l) 35 5 – 35 (segons usos)


Terbolesa (NTU) 20 –30 1 – 15 (segons usos)


Mitigació de les restriccions en períodes de sequera La major garantia de disponibilitat i subministrament derivades de la reutilització planificada de l’aigua contribuirà a mitigar, o fins i tot suprimir, les restriccions durant períodes de sequera. Manteniment i conservació de les zones humides L’alliberament de recurs per substitució, o bé les aportacions directes d’aigües regenerades, contribuiran al manteniment dels estanyols i les llacunes costaneres, on hi

23


té lloc un part del cicle biològic d’espècies d’interès pesquer (anguiles, llobarros, orades...). Efectes a controlar Un cop establert que les principals incidències ambientals del PRAC són un efecte de millora en la qualitat del medi i en la disponibilitat de recurs, cal analitzar quins efectes derivats de la reutilització d’aigües regenerades poden tenir alguna incidència potencialment negativa sobre el medi. La incidència real de tots els factors que es presenten a continuació és degudament valorada en base a les mesures i mecanismes de què estat dotat el PRAC per prevenir-los i controlar-ne els efectes. Cabals de manteniment L’ús per reutilització d’uns volums d’aigua que fins al moment eren abocats al riu per una estació depuradora pot comportar una disminució del cabal al riu. En determinats trams, aquesta pèrdua de cabal podria ser crítica en la mesura que estigui condicionant l’assoliment dels cabals de manteniment fixats per aquell tram. Previsió del PRAC: Les actuacions de reutilització que puguin comprometre els cabals de manteniment d’un tram de riu no es contemplen com a alternativa vàlida al PRAC. Aquest estableix en el seu Annex 3 una reserva de cabals per a usos ambientals en sistemes de sanejament on s’estima que els retorns de les depuradores poden ser bàsics per garantir els cabals de manteniment. Així mateix, en qualsevol altre sistema on la garantia dels cabals de manteniment depengui dels recursos aportats per la depuradora, l’ús ambiental d’aquests recursos prevaldrà sobre la reutilització. En aquests casos el PRAC només preveu actuacions quan la reutilització suposi l’alliberament directe de captacions al tram de riu afectat.

Salinització de sòls i aqüífers A mesura que augmenta la salinitat de l’aigua utilitzada per regar, també ho fa la possibilitat que apareguin problemes en el sòl, en l’aigua o en el cultiu agrícola, com a conseqüència dels efectes osmòtics que l’alta concentració salina provoca. Aquests problemes poden tenir relació amb el contingut total de sals, amb el contingut d’un o diversos tipus de sals o amb concentracions excessives d’un o diversos microelements. Previsió del PRAC: L’Agència ha establert de manera genèrica que per sobre de 3000 µS/cm les aigües deixen de ser aptes per a reg. No obstant, en funció de la vulnerabilitat del medi aquest llindar podria variar, de manera que l’Agència analitza els requeriments més adients en cada cas. Per a les actuacions d’interès general, és l’Agència qui realitza les inversions pertinents per tal de proporcionar les aigües amb els nivells de qualitat aptes per al seu ús. En el cas de les actuacions d’interès particular, principalment les que corresponen a usos

24


recreatius, són els usuaris els encarregats de realitzar els tractaments pertinents per aconseguir una qualitat de les aigües que no comprometi els usos als quals van destinades. L’Agència ha realitzat l’estudi d’Assistència tècnica en expedients concessionals d’aigües subterrànies en l’àmbit dels aqüífers classificats d’acord amb el Pla Hidrològic de les conques internes de Catalunya, amb l’objectiu de determinar la salinitat màxima admissible per a l’aigua de reg reutilitzada, atenent a la vulnerabilitat del medi. El medi està referit als diferents sistemes aqüífers de les conques internes de Catalunya. Per tal d’assolir aquest objectiu, s’han estudiat una sèrie de paràmetres:

Respecte a l’aigua tractada a l’EDAR: - Salinitat (conductivitat elèctrica) i concentració de clorurs. - Entitat hidrològica receptora de l’abocament actual: riera, canal, riu,

embassament i mar. Respecte a l’aqüífer receptor d’un potencial reg d’aigua reutilitzada:

- Vulnerabilitat de l’aqüífer on es produeix l’abocament. - Distància de la sortida de l’EDAR al punt de reg amb aigua regenerada,

fixada en un màxim de 10 km per motius econòmics i tècnics. - Proximitat del punt potencial de reg amb aigua reutilitzada als pous

d’abastament d’aigua de xarxa. Dels resultats d’aquest estudi s’ha elaborat el següent mapa de vulnerabilitat dels aqüífers de les conques internes de Catalunya.

Figura 11. Vulnerabilitat dels aqüífers de les conques internes de Catalunya front a la salinització per ús d’aigua regenerada. Font: Agència Catalana de l’Aigua. Generació de residus Amb l’increment del volum d’aigua depurada sotmesa a tractaments de regeneració es produirà un increment notable de salmorres, que a efectes ambientals pot considerar-se l’únic producte significatiu de rebuig d’aquest tipus de tractaments. Previsió del PRAC: El PRAC preveu mesures per minimitzar l’impacte provocat per l’abocament d’aquest producte de rebuig. En els casos en què la conductivitat de l’efluent de sortida del sistema de tractament no sobrepassi els límits fixats pel permís d’abocament, podrà abocar-se sense problema allà on el permís d’abocament estableixi, generalment un emissari o col·lector que condueix l’efluent cap al mar, on inicia un procés de dilució. Si la concentració salina és massa elevada, s’hauran de preveure mesures addicionals per ajustar la qualitat del rebuig als requeriments del permís d’abocament. Una possible solució que s’aplica en alguns casos és barrejar la salmorra amb efluents d’una altra depuradora amb menor càrrega salina, per tal d’obtenir una dilució adequada dins els límits establerts al permís d’abocament.

25


26


Contaminació accidental per fallides en el tractament de regeneració El medi receptor de les aigües regenerades podria patir episodis de contaminació puntual a causa de fallides o per un mal funcionament en la planta de tractament si, donat aquest cas, l’aigua fos igualment servida al destinatari i utilitzada pels usos previstos. El Departament de Salut, per cada concessió, emet un informe vinculant en el qual, entre d’altres exigències, obliga l’usuari de les aigües regenerades a disposar d’un Pla d’emergències per fallides, per tal d’evitar l’ús d’aigües amb paràmetres que sobrepassin els llindars fixats pel Reial Decret 1620/2007, de reutilització de les aigües depurades. Previsió del PRAC: L’Agència està treballant conjuntament amb el Departament de Salut en l’elaboració d’un Codi de Bones Pràctiques en el marc d’aplicació del PRAC. Aquest recomana, en els casos que sigui necessari, instal·lar controls en continu d'alguns paràmetres (conductivitat, pH, terbolesa) a la sortida del tractament de regeneració per garantir que la qualitat és la correcta. En cas que els paràmetres superin els llindars establerts, aquest mecanisme disposarà d’un sistema d’avís per tal de frenar l’ús d’aquelles aigües, i retornar-les a l’inici del tractament o a un dipòsit. Possibles riscos en la salut Derivat del cas anterior, quan la qualitat de l’aigua regenerada és inferior a la prevista per als usos als quals va destinada i aquests usos són la recàrrega d’aqüífers, que poden revertir indirectament en usos d’abastament, o el reg agrícola, es podrien generar situacions de risc per a la salut pública. Previsió del PRAC: El PRAC, a l’Annex 6, estableix les freqüències de control dels paràmetres a mesurar, fixats pel Reial Decret 1620/2007. Aquesta freqüència de control s’intensifica en el cas dels usos ambientals, tals com la recàrrega d’aqüífers. D’aquesta manera es poden detectar possibles incompliments i buscar solucions o alternatives per evitar afeccions a la salut humana. Possibles conflictes entre usuaris en cas de limitació de recurs El volum d’aigua disponible en un sistema de reutilització queda limitat pel cabal de sortida de la depuradora, de manera que poden aparèixer conflictes entre els diferents usuaris de l’aigua regenerada per limitació d’aquest recurs. Previsió del PRAC: Com ja s’ha explicat al capítol 1.2, la planificació hidrològica a Catalunya considera igualment prioritaris l’assoliment del bon estat de les masses d’aigua i l’assegurament de la disponibilitat d’aigua. Per tal de garantir en tot cas un règim d’explotació sostenible de rius i aqüífers, la conveniència d’utilitzar aigua regenerada per a la recàrrega d’aqüífers o cabals de manteniment als rius, o bé de substituir usos que contribueixin a aquest deslliurament, haurà de ser valorada, en cada cas, segons la

27


situació ambiental, tècnica i econòmica. En qualsevol cas, i de forma general, el PRAC prioritza sempre actuacions d’interès general per davant d’actuacions d’interès particular. Adequació de les dotacions La comparació entre els cabals de reutilització concedits fins ara i els realment consumits mostra un nivell d’utilització mitjà a l’entorn del 50%, el que pot suposar un fre per d’altres projectes de caràcter estratègic que puguin abastir-se d’aigua regenerada procedent d’una depuradora que no tingui cabals disponibles. Previsió del PRAC: L’Agència disposa de mecanismes per tal que les dotacions s’ajustin a les necessitats reals. En les noves concessions que l’Agència atorgui, la resolució de concessió inclourà com a condicions essencials l’execució de les obres necessàries per fer efectiva la reutilització, així com la utilització d’un volum no inferior al 80% del cabal concedit, en un termini de 3 anys a partir de la data de la resolució de concessió. En cas d’incompliment d’aquesta condició, s’extingirà la concessió atorgada o bé es modificarà el cabal concessional per tal d’ajustar-lo a les necessitats reals. Per a l’establiment de les dotacions de reg, tant de camps de golf com en l’agricultura, l’Agència disposa d’un model calibrat a partir del qual, en funció de la situació geogràfica, la climatologia i el tipus de conreu, pot obtenir la dotació òptima a atorgar a una concessió determinada. Ocupació del sòl per construcció de noves infraestructures Els sistemes de reutilització requereixen d’infraestructures per als tractaments terciaris de regeneració de l’aigua, així com estructures de transport i distribució de l’aigua regenerada des de les plantes de tractament fins al destí final on ha de ser utilitzada. La construcció d’aquestes noves infraestructures implica ocupació de sòl, generalment dins l’espai fluvial, i per tant una pèrdua de la naturalitat dels usos en aquest espai. Previsió del PRAC: La ubicació de les instal·lacions per al tractament terciari dependrà de la disponibilitat d’espai i de si es tracta d’actuacions d’interès general (promogudes o participades per l’Agència o per d’altres operadors públics) o d’interès particular. D’aquests factors se’n derivarà que els sistemes de tractament terciari puguin ubicar-se dins el recinte de la depuradora o s’hagin de construir fora i calgui buscar-los un nou espai. En qualsevol cas, si la ubicació final es troba dins de l’espai fluvial, cal tenir en compte la interferència que la nova infraestructura pugui tenir sobre la funcionalitat ambiental i hidràulica d’aquest espai, seguint els principis recollits als treballs de Planificació d’Espais Fluvials desenvolupats per l’Agència, a la normativa vigent (Article 6 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol), i a les Recomanacions i criteris per a obres que afecten el Domini Públic Hidràulic, elaborades per l’Agència.

28


En relació a les infraestrucutres de transport i emmagatzematge de l’aigua regenerada, prevaldran les alternatives en què aquestes infraestructures siguin mínimes i que aquests es localitzin a prop de la font de recurs (la depuradora). Consum energètic Els tractaments de regeneració de l’aigua que surt de les depuradores suposen un consum d’energia. Els costos energètics en la reutilització són molt variables en funció del tractament de regeneració que es realitzi. De forma genèrica es pot parlar d’uns valors d’entre 0,2 i 1 Kwh/m3. El PRAC ha fet una estimació de la despesa energètica que suposarà el desenvolupament de les actuacions promogudes per l’Agència.

Taula 5. Despeses energètiques derivades del desenvolupament de les actuacions promogudes per l’Agència, emmarcades dintre del PRAC. Font: PRAC

Costos energètics (Kw/h)

Curt termini (2009-2001) 15.931.755

Mig termini (2012-2014) 13.726.386

Candidates 23.075.154

TOTAL 52.733.295

Cal tenir en compte que el cost energètic associat a la reutilització és notablement inferior a la despesa d’energia que suposaria un tractament alternatiu com la dessalinització (3,5 Kwh/m3) o el transvassament (1,4 – 2,23 Kwh/m3). S’ha de considerar també, que els usos d’aigua regenerada que substitueixen consums d’aigua de xarxa suposen a més un estalvi energètic, en la mesura que no fan necessària la potabilització d’aquests volums ni per tant la despesa energètica que hi va associada. Previsió del PRAC: Els explotadors dels sistemes de reutilització hauran de lliurar anualment al Departament d’Explotació de l’Agència un registre de les dades de consums energètics del procés de reutilització. Amb aquesta informació és possible fer un seguiment acurat dels consums de cada sistema. Pressió per noves activitats La disponibilitat d’aigua regenerada apta per a determinats usos (agrícoles, industrials, recreatius, etc...) pot atraure i fins i tot impulsar determinades activitats potencialment alteradores del medi que la manca de recurs feia inviable en un determinat punt del territori. Previsió del PRAC: Aquest guany de recurs ha de fer possible el desenvolupament d’un ventall més ampli d’activitats, però sempre regides i controlades per la planificació

29


sectorial de cada una d’elles o per la pròpia planificació territorial. En tot cas, no seran ben valorades opcions de reutilització per usos o activitats que suposin un increment del risc de deteriorament de les masses d’aigua, a menys que comptin amb totes les garanties d’una correcta gestió ambiental mitjançant les autoritzacions administratives pertinents, o que es tracti de casos d’interès prioritari. Rebuig social Per tractar-se d’un sistema emergent i poc conegut, la utilització d’aigua regenerada com a recurs pot suscitar actituds de rebuig d’alguns sectors de la societat, encara poc informats. No obstant, la reutilització té una acceptació social major que la dessalinització i els transvassaments. Previsió del PRAC: El PRAC té previst desenvolupar campanyes informatives i de conscienciació a la població per tal de fomentar i estendre l’ús de les aigües regenerades. El Programa incorporarà les estratègies de divulgació necessàries per a aconseguir l’acceptació social i potenciar l’ús d’aquest recurs.

30


3. OBJECTIUS AMBIENTALS 3.1. Objectius segons normativa A continuació s’exposen els objectius de protecció ambiental fixats en l’àmbit europeu, estatal, català i local que mantenen relació amb el PRAC. 3.1.1. Àmbit comunitari En l’àmbit comunitari cal tenir en compte els objectius ambientals fixats per les Directives 91/271/CEE (Aigües Residuals Urbanes) i 2000/60/CE (Directiva Marc de l’Aigua). La Directiva 91/271/CEE estableix en els Quadres 1 i 2 del seu Annex I els requisits de qualitat dels abocaments de les depuradores d’aigües residuals urbanes. Aquests requisits estan fixats amb l’objectiu de minimitzar la pèrdua de qualitat que l’abocament d’una depuradora pugui provocar en el medi receptor. El compliment de les exigències ambientals d’aquesta Directiva és important pel PRAC en la mesura que garanteix uns certs estàndards de qualitat de l’aigua depurada, fet que facilita els tractaments de regeneració fins a obtenir els nivells de qualitat exigibles per als diferents usos previstos en la reutilització. L’Article 4 de la Directiva 2000/60/CE (DMA) fixa els objectius ambientals que han d’assolir totes les masses d’aigua de les diverses demarcacions hidrogràfiques en l’àmbit on és d’aplicació aquesta Directiva, entre elles les conques internes i les conques intercomunitàries de Catalunya. De forma resumida, els objectius ambientals de la DMA es basen en assolir l’any 2015 el bon estat de totes les masses d’aigua i el no deteriorament d’aquelles que estiguin en molt bon estat. Per a les aigües superficials (tant continentals com costaneres), això es tradueix en que la qualitat fisicoquímica, la qualitat hidromorfològica i la qualitat biològica de les masses d’aigua, mesurada mitjançant uns indicadors sensibles a les diferents fonts de pressió que poden condicionar aquesta qualitat, s’ha de situar en uns nivells que garanteixin una desviació no significativa respecte de les condicions naturals, sense intervenció humana. Pel cas dels aqüífers els objectius impliquen que tant la quantitat com la qualitat de l’aigua que emmagatzemen no es pot veure significativament alterada de resultes de l’activitat humana. 3.1.2. Àmbit estatal El Reial Decret Llei 11/1995 i el Reial Decret 509/1996 fixen normes de tractament de les aigües residuals per tal de garantir la protecció de la qualitat de les aigües i evitar el seu deteriorament a causa dels abocaments. El Reial Decret Legislatiu 1/2001 fixa uns objectius de qualitat de les aigües depurades en funció dels usos previstos en la reutilització.

31


El Reial Decret 907/2007 recull en la Secció 6a els objectius ambientals que han d’assolir les masses d’aigua, i que es corresponen amb els que estableix la Directiva 2000/60/CE. El Reial Decret 1620/2007, en el seu Annex I proporciona els criteris de qualitat que han de complir les aigües regenerades per a cadascun dels usos als quals poden anar destinades. Fixa també les freqüències mínimes de mostreig i anàlisi de cada paràmetre i determina la metodologia a seguir per valorar la qualitat de les aigües regenerades. Aquests mateixos requeriments estan recollits als Annexos 4 i 5 del propi PRAC. 3.1.3. Àmbit de Catalunya El PRAC és un instrument de la planificació hidrològica, i com a tal està concebut i dirigit a l’assoliment dels objectius propis d’aquesta planificació sectorial, que segons estableix el Decret 380/2006, de 10 d’octubre, són entre d’altres:

Garantir la suficiència i la sostenibilitat de tots els usos de l'aigua. Assegurar l'equilibri i l'harmonització del desenvolupament regional. Economitzar i racionalitzar la utilització del recurs, i assignar els diversos usos en

funció de la qualitat requerida. Garantir el manteniment dels cabals ecològics. Assolir un bon estat de les aigües superficials mitjançant la prevenció del

deteriorament de la seva qualitat ecològica, i fer un enfocament combinat del tractament de la contaminació i la recuperació de les aigües contaminades.

Assolir un bon estat de les aigües subterrànies, mitjançant la prevenció del deteriorament de la qualitat, fer un enfocament combinat del tractament de la contaminació i garantir l'equilibri entre la captació i la recàrrega d'aquestes aigües i la recuperació de les aigües contaminades.

Vetllar per la conservació i el manteniment de la xarxa fluvial catalana i de les zones humides i lacustres, i també pels ecosistemes vinculats al medi hídric.

Garantir un abastament suficient d'aigua superficial o subterrània en bon estat, mitjançant un ús de l'aigua sostenible, equilibrat i equitatiu.

El Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, disposa que la Generalitat exerceix les seves competències en matèria d’aigües i obres hidràuliques vetllant per l’ús sostenible de l’aigua, l’estalvi i la reutilització. Els plans zonals d’implantació de cabals, actualment en fase d’elaboració a la majoria de les conques internes de Catalunya, tenen per objectiu implantar un règim de cabals ambientals que respecti tant com sigui possible els cabals fixats al Pla Sectorial de Cabals de Manteniment (PSCM). Els objectius específics per a cada tram de riu, lligats a mesures i solucions tècniques o administratives aplicables a les diferents concessions existents, poden requerir d’aportacions d’aigües regenerades o de reserves d’aigua depurada previstes pel PRAC..

32


El Pla director ambiental dels camps de golf a Catalunya, promogut pel DMAiH de la Generalitat, estableix com a objectiu en la gestió dels recursos hídrics en aquest tipus d’instal·lacions un augment de la utilització d’aigües regenerades. Així mateix, demanda una millora ecològica dels hàbitats naturals dins els camps de golf, i ho focalitza en la naturalització de les zones humides. Els objectius ambientals que fixin els plans especials de protecció del medi natural poden veure’s afavorits per les actuacions programades o previstes al PRAC, en especial en espais on el medi aquàtic no marí sigui especialment significatiu. El mateix és aplicable als objectius fixats pel Pla de Recuperació, Protecció i Conservació de les Zones Humides de Catalunya per a cada una de les zones humides incloses a l’Inventari de Zones Humides de Catalunya. 3.1.4. Àmbit local En l’àmbit local, és possible trobar casos en què les ordanances municipals o instruments com les Agendes 21 locals preveuen actuacions de reutilització, com poden ser:

Exigència de dipòsits de recollida d’aigües pluvials per al reg de jardins en noves construccions

Recollida de les aigües de dutxa per ser reutilitzades en la descàrrega de cisternes de WC (previ tractament).

En tot cas es tracta d’iniciatives deslligades de l’aprofitament de l’efluent de les estacions depuradores, i per tant que no mantenen una relació directa amb els sistemes de reutilització que regula el PRAC. 3.1.5. Resum A continuació i com a resum s’exposen en forma de taula els objectius de protecció ambiental fixats en l’àmbit comunitari, estatal i català que mantenen relació amb el PRAC.

33


Taula 6. Objectius ambientals segons la normativa comunitària, estatal i autonòmica, relacionats amb el PRAC Objectiu Normativa Àmbit

Directiva 91/271/CEE Comunitari Garantir certs estàndards de qualitat de l’aigua depurada per aconseguir els nivells de qualitat exigibles per als diferents usos (fixats pel RD 1620/2007) previstos en la reutilització

RDL 11/1995 i RD 509/1996 RDLEG 1/2001 RD 1620/2007

Estatal

Directiva 2000/60/CE

Comunitari Assolir el bon estat de les masses d’aigua i el no deteriorament d’aquelles que es troben en molt bon estat

RD 907/2007 Estatal

RD 907/2007 Estatal Garantir un abastament suficient d’aigua superficial o subterrània en bon estat, mitjançant un ús de l’aigua sostenible, equilibrat i equitatiu

DLEG 3/2003 Decret 380/2006

Autonòmic

Fomentar l’ús eficient i sostenible de l’aigua per tal de contribuir a la consecució dels objectius mediambientals

RD 907/2007 Estatal

Implantar un règim de cabals ambientals que respecti els cabals fixats al Pla Sectorial de Cabals de Manteniment.

Plans zonals d’implantació de cabals (en fase d’elaboració)

Autonòmic

Augmentar la utilització d’aigües regenerades per a reg en camps de golf

Pla director ambiental dels camps de golf a Catalunya

Autonòmic

3.2. Objectius ambientals del PRAC Els objectius bàsics pels quals l’Agència Catalana de l’Aigua promou un instrument com el PRAC són objectius eminentment ambientals: la gestió sostenible dels recursos hídrics per permetre el desenvolupament econòmic i social del país i el manteniment en bon estat dels sistemes naturals lligats a l’aigua. Des d’aquest punt de partida, és evident que els objectius generals del PRAC han de ser també objectius de millora i/o protecció ambiental. Aquests objectius són: Disposar d’una nova font de recurs que contribueixi a equilibrar els dèficits de garantia a les conques internes de Catalunya. La reutilització es planteja, juntament amb l’estalvi, la recuperació d’aqüífers i la dessalinització, com un dels quatre eixos bàsics sobre els quals es sustenta el nou model de gestió dels recursos i la demanda d’aigua a Catalunya.

34


Contribuir a la millora ambiental de les masses d’aigua de Catalunya, mitjançant la millora de la qualitat de l’aigua que aporten els tractaments de regeneració i la disminució de les pressions per abocaments de depuradores i captacions d’aigua, tant a les aigües superficials com a les subterrànies. Fomentar un ús eficient i sostenible de l’aigua que permeti ajustar la qualitat de l’aigua als usos requerits i mantenir prou aigua i de prou qualitat al medi per garantir-ne el bon estat. D’aquests objectius generals se’n deriven molts d’altres de més específics, focalitzats en la seva majoria, per bé que no exclusivament, en un mateix vector ambiental: l’aigua. Tots ells es presenten a continuació, juntament amb els indicadors que han de servir per a valorar el seu compliment i fer-ne el seguiment necessari. L’ordre de presentació dels objectius específics dins de cada un dels vectors ambientals no és aleatori, sinó que respon a una certa diferenciació jeràrquica, sense pretendre establir una classificació tancada entre objectius principals i objectius secundaris. 3.2.1. Aigua Fomentar el creixement del percentatge de reutilització de l’aigua depurada a Catalunya El creixement, que ha de garantir l’obtenció de volums addicionals de recurs disponible, es basa en l’increment del nombre de sistemes de reutilització, la consolidació dels ja existents i la determinació de que qualsevol nou ús susceptible d’utilitzar aigua regenerada s’abastirà d’aquest recurs sempre que sigui viable des del punt de vista tècnic, econòmic i ambiental. Indicadors: i) Guany de recurs obtingut per reutilització en depuradores que aboquen el seu efluent al mar o a trams fluvials sense utilització posterior; ii) Seguiment anual dels volums reutilitzats a través dels resultats dels autocontrols; iii) Compliment de la programació d’actuacions del PRAC pels escenaris previstos a curt i mitjà termini; iv) Registres de concessions per a nous usos. Millorar la qualitat de l’aigua al medi L'interès de la reutilització pot provenir de la millora de qualitat que es derivi d’evitar un abocament d’aigües depurades en una massa d’aigua sensible, sempre que aquest abocament no sigui necessari per a garantir el cabal de manteniment d’un tram de riu. Aquesta darrera circumstància es pot donar sobretot en capçaleres on s’han produït detraccions importants. En aquest cas, només serà interessant la reutilització que substitueixi captacions d’aigua procedents del mateix riu. Indicador: Els resultats de les xarxes de seguiment i control sobre les masses d’aigua (ACA) han d’aportar informació sobre la qualitat fisicoquímica de l’aigua en zones on

35


actuacions de reutilització han fet desaparèixer o disminuir els abocaments d’aigües depurades. Millorar els balanços hídrics en determinats aqüífers Aquesta millora pot tenir lloc gràcies a una recàrrega artificial amb aigua regenerada, o bé per un alliberament del recurs de l’aqüífer per substitució mitjançant l’ús d’aigües regenerades. Indicador: Manteniment (o recuperació) dels nivells piezomètrics als aqüífers. Reduir els efectes de la intrusió salina en aqüífers La millora dels balanços hídrics en aqüífers costaners, sigui per injecció o recàrrega directa d’aigua regenerada o per substitució, pot contribuir a frenar l’avanç de la cunya salina als aqüífers costaners. Indicador: Punts de control de la conductivitat en aqüífers afectats per intrusió salina. Reservar cabals per a garantir els cabals de manteniment El PRAC preveu la reserva dels cabals de determinats sistemes (depuradores) per satisfer el cabal de manteniment de diversos rius i rieres, en cas que el pla zonal d’implantació de cabals d’aquell àmbit territorial així ho determini. Els cabals reservats, el sistema al qual pertanyen i el medi receptor al qual van destinats estan recollits a l’Annex 3 del PRAC. Indicador: Mesures proposades als diferents plans zonals d’implantació de cabals ambientals. Grau de compliment dels cabals ambientals (les mesures pertinents per a valorar aquest grau de compliment les estableixen els propis plans zonals). Assegurar que la qualitat de l’aigua regenerada és l’exigible per als usos als quals va dirigida A l’Annex 4 del PRAC es fixen els requeriments de qualitat per als diferents usos previstos per a l’aigua regenerada, en forma de llindars de concentració per a determinats paràmetres biològics i fisicoquímics que no es poden superar. Indicador: El grau de compliment dels llindars fixats a l’Annex 4 del PRAC donarà la mesura justa del nivell de qualitat de les aigües regenerades i permetrà identificar sistemes que donen problemes en aquest sentit, i en els quals cal prendre mesures. A l’Annex 5 del PRAC es determinen les freqüències de control i els protocols de mostreig i mètodes analítics que cal seguir. Els resultats dels autocontrols realitzats per part dels gestors dels sistemes d’explotació, que han de lliurar de manera periòdica a l’Agència

36


Catalana de l’Aigua i al Departament de Salut, permetran valorar el grau de compliment dels diferents paràmetres. Gestionar de forma adient les salmorres residuals dels tractaments de regeneració Les salmorres s’han d’enviar al mar mitjançant un emissari, o ser abocades a un col·lector o directament al medi si compleixen amb els paràmetres de qualitat establerts a la corresponent concessió d’abocament. En qualsevol cas, la seva gestió no pot comportar efectes ambientals significatius sobre el medi receptor. Indicador: Resultats de les xarxes de seguiment i control dels punts propers als abocaments dels efluents (ACA) Ajustar les concessions als consums reals, tant en noves concessions com en les ja existents. Com a mesura d’eficiència en l’ús dels recursos. Indicador: Controls, per part de l’Agència, per comprovar l’ús efectiu dels cabals concedits. Aquesta informació pot ser extreta dels resultats dels autocontrols realitzats pels gestors dels sistemes d’explotació. 3.2.2. Usos del sòl Minimitzar el grau d’alteració del medi a l’hora de construir noves infraestructures per a la regeneració. Els criteris de construcció de noves infraestructures que empra l’Agència Catalana de l’Aigua tenen en compte l’interés ambiental del sòl a l’hora d’escollir entre les alternatives viables. Indicador: Avaluació dels projectes constructius que es presentin. Grau de compliment de les recomanacions i criteris per a obres que afecten el domini públic hidràulic. Evitar la salinització dels sòls per l’ús d’aigües regenerades Per tal d’evitar possibles contaminacions de sòls per excés de sals en les aigües regenerades que s’hi apliquen cal realitzar un control estricte de la conductivitat. Indicador: Resultats dels autocontrols efectuats pels gestors dels sistemes d’explotació.

37


3.2.3. Energia Optimitzar el consum energètic en l’àmbit dels sistemes de reutilització Sense renunciar a aquest objectiu, cal tenir en compte que el cost energètic ve fortament condicionat pel tipus de tractament, que és en cada cas el necessari per obtenir el nivell de qualitat de l’aigua regenerada exigible pels usos concrets als quals va destinada. Indicador: Registres dels consums energètics de cada sistema de reutilització. Els explotadors dels sistemes de tractament han de lliurar anualment al Departament d’Explotació de l’Agència un registre de les dades de consums energètics del procés de reutilització.

38


4. VALORACIÓ D’ALTERNATIVES 4.1. Avaluació ambiental de les alternatives Alternatives a la reutilització Per tal de valorar la viabilitat de la reutilització enfront altres alternatives generadores de recurs (dessalinització i transvassament), a continuació es presenta una taula amb les característiques ambientals, econòmiques, energètiques i socials de cadascuna d’elles. Taula 7. Característiques ambientals, econòmiques, energètiques i socials de diferents processos generadors de recurs. Font: Agència, 2009

Procés Costos energètics de producció

d’aigua (Kwh/ m3)

Emissions efecte hivernacle (g

CO2/m3)

Costos (€/m3) ** Acceptació social

Reutilització 0,20 – 1 172 0,54 Molt bona

Dessalinització 3,5 1544 1,14 Bona

Transvassament* 1,4 – 2,23 600 - 957 1,15 – 1,16 Regular – Dolenta ***

* Segons les opcions d’origen

** Cost total incloent amortitzacions. Calculat segons un anàlisi del Cash-Flow a 30 anys, actualitzant els fluxos

econòmics a data 2009.

*** En funció de l’origen

En aquesta taula es mostren els beneficis de la reutilització respecte la dessalinització i els transvassaments, pel que fa a despeses energètiques, emissions d’efecte hivernacle, costos econòmics i acceptació social. Si bé els resultats de la taula anterior són concloents, és interessant contrastar les alternatives plantejades amb els objectius ambientals generals que es presenten al capítol 3.2. La selecció de la reutilització enfront de la resta d’alternatives només és justificable si s’ajusta millor a aquests objectius. En aquest sentit, una política de gestió dels recursos i demandes d’aigua basada exclusivament en la dessalinització o en un gran transvassament respon satisfactòriament al primer objectiu general plantejat pel PRAC, la disposició d’una nova font de recurs suficient per afrontar les demandes previstes, però no a la resta dels objectius generals. En contraposició hi ha el model proposat per l’ACA, on la gestió no es fonamenta en una sola alternativa sinó en la suma de solucions locals on intervenen diverses estratègies. Així, la proposta de l’ACA preveu explotar al màxim les possibilitats que ofereixen l’estalvi d’aigua, la reutilització i la recuperació d’aqüífers, i completar les necessitats de nou recurs amb dessalinització en aquells àmbits on la resta d’estratègies resultin insuficients. Aquest model permet assolir també la garantia de disponibilitat dels recursos necessaris, però des d’una aproximació ambientalment menys agressiva, que

39


fomenta l’ús eficient i sostenible de l’aigua i assegura la mínima incidència sobre el medi en termes de la quantitat i la qualitat de l’aigua que hi queda disponible. Alternatives dins el PRAC Un cop analitzada la validesa de la reutilització en contraposició a d’altres alternatives, cal tenir en compte també la valoració d’alternatives dins de la pròpia reutilització; és a dir, del conjunt de possibles actuacions de reutilització quines són més desitjables atenent als objectius ambientals del PRAC. A l’hora de valorar la viabilitat d’impulsar sistemes de reutlització s’han d’analitzar, cas per cas, les característiques de cada estació depuradora. El primer factor que determina si la reutilització és viable o no en una determinada depuradora són els costos. Com a norma general, una alternativa és viable econòmicament quan el cost de l’aigua regenerada no supera el llindar dels costos de dessalinització. Més enllà de l’eficiència econòmica, els criteris generals per determinar en quines depuradores és pertinent la reutilització es fonamenten en els objectius bàsics del PRAC: el guany de recurs i la millora de qualitat del medi. El guany de recurs és exclusiu de les actuacions de reutilització dutes a terme al litoral, en depuradores que aboquen a mar o a un curs fluvial sense aprofitament posterior. A l’interior, l’interès de la reutilització prové de la substitució de recursos i d’evitar abocaments de depuradores en trams de rius sensibles, sempre que aquest abocament no sigui necessari per garantir els cabals de manteniment del riu. El quadre següent presenta de forma resumida en quins casos esdevé d’interès la reutilització: Taula 8. Valoració de la viabilitat de realitzar una actuació de reutilització. Font: PRAC Situació de l’EDAR És una substitució

de cabals? Afecta el cabal de

manteniment? La reutilització és

interessant? Litoral - - sí (recurs)

sí - sí (qualitat) no sí (qualitat) Interior

no sí no (en general)

En un mateix sistema de reutilització existiran sovint diferents destinacions de l’aigua reutilitzada. Així, malgrat que la reutilització en un sistema pugui considerar-se interessant en termes generals segons el que s’estableix en la taula anterior, calen criteris addicionals que permetin determinar el tipus d’interès (general o particular) associat a cada una de les destinacions de l’aigua. Des d’aquest punt de vista, els criteris tinguts en compte al PRAC són:

40


Usos d’interès general amb millora de disponibilitat en sistemes deficitaris. Usos que tenen per objectiu millorar la disponibilitat de recurs per abastament de poblacions en àrees actualment deficitàries o amb baix nivell de garantia, valorant-se especialment aquells que deslliuren un recurs fàcilment mobilitzable.

Usos d’interès general de caràcter predominantment ambiental, derivats de la

Directiva Marc de l’Aigua. Són usos necessaris per assolir els objectius d’aquesta Directiva, sense que puguin associar-s’hi beneficis de millora de la disponibilitat.

Usos d’interès particular. Usos que beneficien al propi usuari de l’aigua

reutilitzada, sense que es produeixi un benefici per altres usuaris ni per al medi. Els nous usos privatius es consideren d’interès particular.

Altres usos. Els usos que no s’ajusten de forma exclusiva a cap de les categories

anteriors poden tenir un component mixt, que ha de ser valorat en cada cas. També poden tenir aquest caràcter els usos que impliquen una millora de disponibilitat en sistemes actualment no deficitaris, o actuacions ambientals no imprescindibles per a acomplir els requeriments de la Directiva Marc.

4.2. Justificació ambiental de l’alternativa seleccionada En base a l’anàlisi presentat a l’apartat 4.1 es considera plenament justificada la selecció de la reutilització com a alternativa vàlida en relació a la resta d’alternatives valorades. La justificació de les actuacions programades al PRAC i de les que puguin incorporar-s’hi en successives actualitzacions es fonamenta, a més de en els criteris exposats a l’apartat 4.1, en la comparació dels objectius ambientals del Programa, els factors d’incidència ambiental, i les estratègies previstes pel Programa per tal de fer efectives les seves previsions. Aquesta comparativa es presenta en forma de taula com a Annex I d’aquest Informe. Allunyat de ser un Programa finalista, el PRAC és sobretot una eina, que juntament amb la resta d’instruments que conformen la planificació hidrològica cerquen un mateix objectiu: fer compatible

el desenvolupament econòmic i social del territori, que requereix de l’ús i el consum d’aigua, amb

la disponibilitat d’aigua en el medi en quantitat i qualitat suficient per garantir la preservació del bon estat dels ecosistemes aquàtics.

En aquest context, un escenari sense reutilització suposa una disminució de les possibilitats d’èxit a l’hora de trobar el punt d’equilibri més satisfactori.

41


5. DOCUMENT DE SÍNTESI En compliment d’allò que estableix el Document de Referència del Programa de Reutilització d’Aigua a Catalunya (PRAC) emès per la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat del Departament de Medi Ambient i Habitatge, es presenta com a darrer capítol de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental del PRAC un document de síntesi, de caràcter no tècnic, que pretén ser un resum dels continguts d’aquest Informe. EL PRAC en el nou escenari de planificació de l’aigua a Catalunya La necessitat d’una millora de la qualitat ambiental dels rius, estanys, aqüífers, aigües litorals, i en general de tots els sistemes naturals vinculats a l’aigua, reconeguda científicament i exigida socialment, ha comportat en els darrers anys l’aprovació d’un seguit de normatives que obliguen les administracions a incorporar com a objectiu prioritari en la gestió de l’aigua el manteniment dels ecosistemes aquàtics en bon estat. La Directiva 2000/60/CE, també anomenada Directiva Marc de l’Aigua, en constitueix el màxim exponent. A Catalunya, com a la resta de la Unió Europea, les exigències d’aquesta Directiva comporten l’elaboració d’un nou Pla de Gestió de l’Aigua i d’un Programa de mesures, que integrin les directrius i les actuacions necessàries per garantir simultàniament la disponibilitat d’aigua per als diferents usos mitjançant una explotació sostenible dels recursos i la consecució del bon estat del medi aquàtic. En aquest nou escenari, la reutilització d’aigua regenerada per a nous usos esdevé un dels eixos fonamentals en què se sustenta el model de gestió dels recursos i la demanda d’aigua a Catalunya, i el Programa de reutilització d’aigua a Catalunya (PRAC) és l’instrument que ordena i planifica les actuacions en aquest l’àmbit. L’interès de la reutilització de l’aigua L’aigua que surt de les estacions depuradores, sotmesa als processos de regeneració adequats, esdevé apta per a un nou ús. Aquesta és la base de la reutilització planificada que regula el PRAC. Quan l’aigua que es reutilitza prové de depuradores que aboquen al mar s’obté un guany net del recurs disponible, atès que es disposa d’uns volums d’aigua útils per a múltiples usos, que abans anaven a parar al mar sense cap mena d’utilitat. I més enllà de la generació de recursos addicionals, tant al litoral com terra endins la reutilització també pot comportar beneficis en forma de millores ambientals de les aigües superficials i subterrànies. Atès que el recurs disponible per a reutilització no és infinit sinó que està limitat als volums d’aigua que surten de les depuradores, es pot donar el cas que la demanda sigui superior a la oferta i que calgui prioritzar uns usos als quals es subministra l’aigua regenerada en detriment d’altres. L’objecte del PRAC és la promoció dels sistemes de reutilització on hi concorrin usos d’interès general, entesos com aquells que comporten una millora ambiental o una millora de disponibilitat d’aigua que excedeix els propis

usuaris de l’aigua regenerada. Els usos d’interès particular, on el benefici és només per a l’usuari, resten sempre supeditats a l’interès general. Els usos als quals pot anar destinada l’aigua reutilitzada estan regulats per normativa. També per normativa es fixen els nivells de qualitat exigibles a l’aigua regenerada per a cadascun d’aquests usos. Com més sensible és un ús en relació als efectes que pot generar sobre el medi o sobre la salut de les persones més exigents són els nivells de qualitat que ha de complir l’aigua. En l’autorització d’una nova concessió d’ús d’aigua regenerada, a més de l’Agència Catalana de l’Aigua hi intervé el Departament de Salut, que mitjançant un informe favorable garanteix la seguretat de les actuacions preteses en termes de salut pública. Els principals usos als quals va dirigida la reutilització són ambientals, agrícoles, industrials, recreatius i urbans o municipals. Situació actual i escenari a 2015 Les previsions de l’Agència Catalana de l’Aigua en termes de reutilització d’aigües regenerades són passar dels 51 hm3 reutilitzats l’any 2008 a 153 hm3 l’any 2015. La distribució dels usos als quals va destinada aquesta aigua també ha d’evolucionar força en els propers anys, tal com mostra la figura següent:

Any 2008 Any 2015 Volum d’aigua reutilitzada

51 hm3 153 hm3 Distribució per usos dels volums d’aigua reutilitzada

Municipal1%

Ambiental79%

Recreatiu11%

Agrícola9%

Agrícola

30%

Industrial26%

Municipal12%

Ambiental25%

Recreatiu7%

Figura 12. Evolució prevista dels volums d’aigua reutilitzada i de la distribució per usos d’aquests volums, per al període 2008 - 2015 Cal tenir en compte que la redistribució del percentatge d’usos, i més concretament la reducció significativa del percentatge destinat a usos ambientals l’any 2015, no suposa en cap cas una disminució de la incidència ambiental positiva que el desenvolupament del PRAC ha de tenir en les masses d’aigua de Catalunya. En primer lloc, perquè en termes absoluts el volum d’aigua destinat a usos ambientals és gairebé el mateix, i en segon lloc, i sobretot, perquè l’ús d’aigua reutilitzada per a la resta d’usos contribuirà a alliberar extraccions d’aigua que actualment s’obtenen directament del medi (rius o aqüífers) i a evitar abocaments de depuradores en zones sensibles, amb la conseqüent reducció de les pressions sobre les masses d’aigua.

42


43


La programació prevista al PRAC que ha de permetre passar de la situació actual a la prevista a 2015 es resumeix en les dades següents: Taula 9. Programació d’actuacions del PRAC Horitzó temporal

Promotor Nombre d’actuacions

Volum anual produït (hm3)

Agència Catalana de l’Aigua 16 41,7 Curt termini (2009-2011) Altres 20 6,2

Agència Catalana de l’Aigua 14 50,5 Mitjà termini (2012-2014) Altres 20 4,6

Agència Catalana de l’Aigua 22 40,6 Candidates a programació Altres 17 9,6

Total 109 153,2 La incidència ambiental del PRAC Els objectius bàsics pels quals l’Agència Catalana de l’Aigua promou un instrument com el PRAC són objectius eminentment ambientals: la gestió sostenible dels recursos hídrics per permetre el desenvolupament econòmic i social del país i el manteniment en bon estat dels sistemes naturals lligats a l’aigua. Des d’aquest punt de partida, és evident que els objectius generals del PRAC han de ser també objectius de millora i/o protecció ambiental i per tant la incidència de les actuacions que es derivin del seu desplegament serà ambientalment positiva. El PRAC és doncs un instrument que té caràcter de pla ambiental, atesa la seva finalitat de recuperació del medi. Per tal de sintetitzar de forma entenedora els efectes ambientals que es poden esperar del desplegament de les actuacions previstes en l’àmbit de la reutilització a Catalunya, i la relació d’aquests efectes amb els objectius ambientals que assumeix el PRAC, s’ha elaborat un quadre resum que es presenta en forma d’annex a aquest Informe. Les conclusions més significatives que es deriven d’aquest quadre són:

El PRAC contribueix significativament a la gestió sostenible dels recursos i les demandes d’aigua, mitjançant la generació de nous recursos addicionals disponibles per a múltiples usos.

El PRAC contribueix significativament a la millora ambiental de les masses d’aigua mitjançant, entre d’altres:

- La reserva de cabals de manteniment - La millora dels balanços hídrics dels aqüífers - La recuperació d’aqüífers afectats per intrusió salina - La reducció d’abocaments de depuradores en medis sensibles

44


El PRAC disposa dels mecanismes de control suficients per garantir que la qualitat de l’aigua regenerada és l’exigible per als usos als quals va dirigida.

El PRAC contempla mesures i criteris per garantir la minimització dels efectes negatius sobre el medi que de forma puntual puguin derivar-se de les actuacions, i que són principalment:

- La gestió de les salmorres que es generen com a residu dels tractaments de regeneració

- L’afectació de sòls d’interès ambiental per construcció d’infraestructures - La salinització de sòls agrícoles per reg amb aigua regenerada - Els costos energètics associats als tractaments de regeneració i al

transport de l’aigua fins als punts d’utilització La valoració global d’aquest conjunt de factors resulta en un balanç clarament favorable, que confirma la naturalesa ambiental del PRAC i la necessitat d’impulsar la reutilització en el marc de la resta d’instruments de planificació previstos al Pla de gestió de l’aigua. Valoració d’alternatives Les alternatives a la reutilització per afrontar els reptes que planteja la gestió de l’aigua en el futur immediat, condicionada pels nous objectius socials, econòmics i ambientals que estableix la Directiva 2000/60/CE, passen per altres vies de generació de nous recursos o de reducció dels consums d’aigua actuals. La finalitat, en tots els casos, és arribar a un model de sostenibilitat en la gestió dels recursos d’aigua disponibles i de les demandes existents. En aquest context, les principals estratègies viables que es planteja l’Agència Catalana de l’Aigua al marge de la reutilització són: l’estalvi d’aigua, la recuperació d’aqüífers, la dessalinització i els transvassaments. Aquestes estratègies no són excloents, i en aquest sentit des de l’Agència Catalana de l’Aigua s’aposta per una solució combinada que integra actuacions significatives en el camp de l’estalvi, la recuperació d’aqüífers, la reutilització i la dessalinització. Aquesta suma d’estratègies és del tot necessària atès que només amb les potencialitats que ofereix, per exemple, l’estalvi, no n’hi ha prou per afrontar amb garanties les necessitats d’aigua previstes pels propers anys. Hi ha dues alternatives, la dessalinització i els transvassaments, amb capacitat per oferir uns marges d’ampliació dels recursos d’aigua disponible suficients per a les necessitats previstes. Des d’aquest punt de vista, seria viable fonamentar el nou model de gestió en un gran transvassament o en la construcció de dessalinitzadores per tota la costa. La taula següent presenta una comparativa entre la reutilització, la dessalinització i els transvassaments en base a paràmetres ambientals, econòmics i socials.

45


Taula 10. Característiques ambientals, econòmiques, energètiques i socials de diferents processos

generadors de recurs. Font: Agència, 2009

Procés Costos energètics de producció

d’aigua (Kwh/ m3)

Emissions efecte hivernacle (g

CO2/m3)

Costos (€/m3) ** Acceptació social

Reutilització 0,20 – 1 172 0,54 Molt bona

Dessalinització 3,5 1544 1,14 Bona

Transvassament* 1,4 – 2,23 600 - 957 1,15 – 1,16 Regular – Dolenta ***

* Segons les opcions d’origen

** Cost total incloent amortitzacions. Calculat segons un anàlisi del Cash-Flow a 30 anys, actualitzant els fluxos

econòmics a data 2009.

*** En funció de l’origen

Els avantatges evidents que ofereix la reutilització en termes energètics, econòmics i socials són els que han fet decantar l’Agència Catalana de l’Aigua cap a la proposta combinada mencionada anteriorment, on el model de gestió es sustenta en diversos eixos: l’estalvi, la recuperació d’aqüífers, la reutilització, i la dessalinització per completar la dotació d’aigua en aquells àmbits on la manca de garantia ho justifiqui.

ANNEX I.

1

ANNEX I. COMPARACIÓ DELS OBJECTIUS AMBIENTALS, ELS FACTORS D’INCIDÈNCIA I LES ESTRATÈGIES PREVISTES AL PRAC

Taula 1 Comparació dels objectius i els factors d’incidència ambiental del PRAC amb les estratègies previstes per donar-hi compliment. Font: elaboració pròpia

Objectius ambientals Efectes d’incidència ambiental Mecanismes del PRAC

Disposar d'una nova font de recurs Garantia de nou recurs disponible

Mitigació de restriccions en períodes de sequera Mitjançant les actuacions programades al PRAC es té previst un guany de recurs de 65,2 hm3 de cara a l'any 2015. .

Contribuir a la millora ambiental de les masses d'aigua

Millores de qualitat Alliberament de recurs per substitució

Manteniment i conservació de zones humides

El tractament de regeneració suposa una millora dels paràmetres de qualitat (nemàtodes, E. coli, sòlids en suspensió, terbolesa, amoni, salinitat). La utilització d’aigües regenerades per satisfer demandes que abans rebien aigua de captacions dels aqüífers i dels rius pot contribuir a disminuir la pressió sobre aquestes masses d’aigua. La conservació de les zones humides pot veure's afavorida per una substitució de recurs o per una recàrrega directa amb aigües regenerades.

Fomentar l'ús eficient i sostenible de l'aigua Millores de qualitat Per tal de garantir un règim d'explotació sostenible de rius i aqüífers, el PRAC contempla una valoració en cada cas, de la conveniència d'utilitzar aigua regenerada per a la recàrrega d'aqüífers o cabals de manteniment als rius, o bé de substituir usos que contribueixin a aquest deslliurament.

Fomentar el creixement del percentatge de reutilització

Conflictes entre usuaris Rebuig social

Pressió per noves activitats

Els usos d’interès general sempre són prioritaris als d’interès particular El PRAC té previst desenvolupar campanyes informatives i de conscienciació a la població per tal de fomentar i estendre l’ús de les aigües regenerades. Els nous recursos disponibles han de fer possible el desenvolupament d’un ventall més ampli d’activitats, però sempre regides i controlades per la planificació sectorial de cada una d’elles o per la pròpia planificació territorial.

Millorar la qualitat de l’aigua al medi Millores de qualitat Determinades actuacions han de permetre evitar abocaments d’aigües depurades en masses d’aigua sensibles, sempre que aquest abocament no sigui necessari per a garantir el cabal de manteniment d’un tram de riu

Millorar els balanços hídrics en determinats aqüífers Alliberament de recurs per substitució La utilització d’aigües regenerades per satisfer demandes que abans rebien aigua de captacions dels aqüífers i dels rius pot contribuir a disminuir la pressió sobre aquestes masses d’aigua.

Reduir els efectes de la intrusió salina en aqüífers Alliberament de recurs per substitució Una millora del balanç d’entrades i sortides d’aigua en determinats aqüífers pot contribuir a frenar significativament la intrusió salina. El PRAC preveu actuacions directes per frenar la salinització en alguns aqüífers, com la injecció d’aigua regenerada a l’aqüífer del delta del Llobregat.

Reservar cabals per a garantir els cabals de manteniment Cabals de manteniment

Les actuacions de reutilització que puguin comprometre els cabals de manteniment d’un tram de riu no es contemplen com a alternativa vàlida al PRAC. Aquest estableix una reserva de cabals per a usos ambientals en sistemes de sanejament on s’estima que els retorns de les depuradores poden ser bàsics per garantir els cabals de manteniment.

Assegurar que la qualitat de l’aigua regenerada és l’exigible per als usos als quals va dirigida

Contaminació accidental Riscos en la salut

El PRAC fixa objectius de qualitat de les aigües regenerades en funció dels usos als que van destinades. Les aigües que han de satisfer usos ambientals han de disposar d'una millor qualitat, així com també són sotmeses a analítiques més freqüents per tal de minimitzar riscos en la salut humana. En cas de fallides del sistema de tractament terciari, els usuaris disposaran d'un Pla d'Emergència, per tal d'evitar l'ús d'aquestes aigües i la consegüent contaminació del medi.

Gestionar les salmorres residuals dels tractaments de regeneració Generació de residus

El PRAC preveu mesures per minimitzar l’impacte provocat per l’abocament d’aquest producte de rebuig: abocaments a través d'emissaris al mar, a abocadors o al medi sempre que la qualitat s’ajusti als límits fixats a les autoritzacions d'abocament corresponents. Per tal de no sobrepassar aquests límits, en determinats casos es contempla la barreja amb altres efluents de menor concentració salina

Ajustar les concessions als consums reals Adequació de les dotacions

Per a l’establiment de les dotacions de reg l’Agència disposa d’un model calibrat a partir del qual pot obtenir la dotació òptima a atorgar a una concessió determinada. En les noves concessions, la resolució de concessió inclourà com a condicions essencials l’execució de les obres necessàries per fer efectiva la reutilització, així com la utilització d’un volum no inferior al 80% del cabal concedit, en un termini de 3 anys.

Minimitzar el grau d'alteració del medi en la construcció de noves infraestructures per regeneració

Ocupació del sòl

Les noves instal·lacions es construiran dintre del recinte de l'estació depuradora en el cas de les actuacions d'interès general. En el cas de les actuacions d'interès particular, es seguiran els criteris i recomanacions elaborats per l'ACA, que preveu les mínimes afeccions a sòls d’interès ambiental. En relació a les infraestrucutres de transport i emmagatzematge de l’aigua regenerada, prevaldran les alternatives en què aquestes infraestructures siguin mínimes i que aquests es localitzin a prop de la font de recurs (la depuradora).

Evitar la salinització dels sòls Salinització de sòls

L'ACA ha realitzat un estudi per determinar la salinitat màxima admissible per a l’aigua de reg reutilitzada, atenent a la vulnerabilitat del medi. L'Agència estudia els requeriments més adients en cada cas, i proporciona l'aigua amb la qualitat requerida en el cas de les actuacions d'interès general. Per a les actuacions d'interès particular, es donen les recomanacions pertinents als usuaris per a l'assoliment dels nivells de qualitat de les aigües regenerades aptes per al seu ús.

Optimitzar el consum energètic Consum energètic El cost energètic associat a la reutilització és notablement inferior a la despesa d’energia que suposaria un tractament alternatiu. Els usos d’aigua regenerada que substitueixen consums d’aigua de xarxa suposen a més un estalvi energètic, en la mesura que no fan necessària la potabilització d’aquests volums ni per tant la despesa energètica que hi va associada.

Informe de sostenibilitat ambiental del Programa de...

Documents

Transcript of Informe de sostenibilitat ambiental del Programa de...