Informe de sostenibilitat ambiental del Programa de mesures del … · 2012-02-22 · Generalitat...

Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambienti Habitatge

Juliol de 2010

Informe de sostenibilitat ambiental del Programa de mesures del Pla de gestió del

districte de conca fluvial de Catalunya. BLOC 1: Millora de la qualitat hidromorfològica i biològica

ISA del Programa de mesures del Pla de gestió del districte de conca fluvial

de Catalunya. Bloc 1. Millora de la qualitat hidromorfològica i biològica.

1

ÍNDEX

Índex....................................................................................................................................1

1. Introducció ....................................................................................................................5

1.1. El Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya.................................5

1.2. El Programa de mesures .....................................................................................7

1.3. Bloc 1: Millora de la qualitat hidromorfològica i biològica.....................................8

2. Aspectes generals ......................................................................................................11

2.1. Descripció dels elements que conformen el bloc...............................................11

2.1.1. Règim hidrològic ........................................................................................12

2.1.2. Condicions morfològiques..........................................................................13

2.1.3. Continuïtat fluvial........................................................................................15

2.1.4. Gestió de les espècies invasores...............................................................16

2.1.5. La recuperació de les zones humides........................................................16

2.1.6. La millora del litoral ....................................................................................17

2.2. Objectius ............................................................................................................17

2.2.1. Objectiu general .........................................................................................17

2.2.2. Objectius específics ...................................................................................17

2.3. Marc normatiu ....................................................................................................19

2.3.1. Legislació comunitària................................................................................19

2.3.2. Legislació estatal........................................................................................20

2.3.3. Legislació catalana.....................................................................................23

2.4. Vigència .............................................................................................................27

2.5. Relació amb d’altres plans o programes............................................................27

3. Situació actual i aspectes ambientals rellevants ........................................................33

3.1. Règim hidrològic ................................................................................................33

3.2. Condicions morfològiques..................................................................................36

ISA del Programa de mesures del Pla de gestió del districte de conca fluvial de

Catalunya. Bloc 1. Millora de la qualitat hidromorfològica i biològica.

2

3.3. Continuïtat fluvial ............................................................................................... 37

3.4. Control d’espècies invasores............................................................................. 39

3.5. Recuperació de zones humides ........................................................................ 41

3.6. Millora del litoral................................................................................................. 42

3.7. Impactes sobre les masses d’aigua................................................................... 43

4. Objectius ambientals.................................................................................................. 47

4.1. Marc general...................................................................................................... 47

4.2. Objectius ambientals associats a les mesures de millora de la qualitat

hidromorfològica i biològica ........................................................................................... 57

4.3. Jerarquització dels objectius ............................................................................. 60

5. Valoració d’alternatives .............................................................................................. 63

5.1. Avaluació ambiental de les alternatives............................................................. 63

5.2. Justificació ambiental de l’alternativa seleccionada .......................................... 68

6. Incidència ambiental .................................................................................................. 71

6.1. Mesures per a la millora de la qualitat hidromorfològica i biològica .................. 71

6.1.1. Implantació de cabals de manteniment ..................................................... 71

6.1.2. Millora de les condicions morfològiques als espais fluvials ....................... 73

6.1.3. Millora de la continuïtat fluvial.................................................................... 76

6.1.4. Prevenció, eradicació i control d’espècies invasores ................................ 78

6.1.5. Recuperació de zones humides ................................................................ 79

6.1.6. Millora del litoral......................................................................................... 80

6.1.7. Criteris de gestió........................................................................................ 82

6.2. Efectes ambientals significatius de les mesures previstes ................................ 82

6.2.1. Efectes sobre el medi aquàtic.................................................................... 82

6.2.2. Efectes sobre la seguretat de les persones............................................... 87

6.2.3. Consum energètic i emissions de gasos d’efecte hivernacle .................... 87

6.2.4. Gestió de residus....................................................................................... 88



3

6.2.5. Resum........................................................................................................89

6.3. Seguiment de la incidència ambiental de les mesures ......................................90

7. Avaluació global .........................................................................................................95

8. Document de síntesi...................................................................................................97



4



5

1. INTRODUCCIÓ

De conformitat amb la Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 27

de juny, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi

ambient, la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i

programes en el medi ambient (BOE núm. 102, de 29.4.2006), la Llei 6/2009, de 28

d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes (DOGC núm. 5374, de 7.5/2009) i

l’article 10.2 del Decret 380/2006, de 10 d’octubre, pel qual s’aprova el reglament de la

planificació hidrològica, s’elabora el present informe de sostenibilitat ambiental sobre els

efectes al medi del Programa de mesures del Pla de gestió del districte de conca fluvial

de Catalunya (PGDCFC).

1.1. El Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya

El Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (PGDCFC), segons estableix

l’Article 12 del Reglament de la planificació hidrològica aprovat mitjançant el Decret

380/2006, de 10 d’octubre, és l’instrument que ha de determinar les accions i les mesures

necessàries per assolir els objectius de la planificació hidrològica del districte de conca

fluvial de Catalunya. El seu àmbit territorial, definit pel Decret 31/2009, de 24 de febrer,

pel qual es delimita l’àmbit territorial del districte de conca hidrogràfica o fluvial de

Catalunya i es modifica el Reglament de la planificació hidrològica, aprovat pel Decret

380/2006, de 10 d’octubre, està constituït per les conques hidrogràfiques internes de

Catalunya i per les aigües subterrànies i costaneres associades.

Ara bé, la planificació també és l’eina per assolir els objectius ambientals fixats en la

legislació. La seva consecució requereix l'adopció de mesures a tot el territori de

Catalunya, mesures que en uns casos correspon adoptar a la Generalitat de Catalunya i

en d'altres casos a l'Administració General de l'Estat, pel fet de trobar-se part del territori

català dins de la demarcació hidrogràfica de les conques de l'Ebre i del Xúquer. En la

gestió de l’aigua, juntament amb el d'aigües concorren altres títols competencials com

poden ser els espais naturals, la pesca, la intervenció administrativa dels abocaments, el

medi ambient, l’agricultura, la indústria, la protecció civil, etc, pels quals la Llei reserva a

la Generalitat la participació en la planificació arreu de Catalunya.



6

Tota aquesta activitat desplegada per la Generalitat conforma l'anomenat Pla de gestió

de l'aigua de Catalunya (PGAC), com a referent integrador del conjunt d'actuacions a

realitzar a Catalunya.

L’aprovació d’un pla de gestió constitueix un requeriment de l’Article 13 de la Directiva

2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2000, per la qual

s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües.

El Pla de gestió, en tant que instrument bàsic de la planificació hidrològica a Catalunya, té

per objectius els de la pròpia planificació hidrològica, que de conformitat amb el Text refós

de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, de

4 de novembre, són els següents:

■ Garantir la suficiència i la sostenibilitat de tots els usos de l'aigua.

■ Assegurar l'equilibri i l'harmonització del desenvolupament regional.

■ Garantir una gestió equilibrada i integradora del domini públic hidràulic que n'asseguri

la protecció i la coordinació de les administracions afectades.

■ Economitzar i racionalitzar la utilització del recurs, i assignar els diversos usos en

funció de la qualitat requerida.

■ Garantir el manteniment dels cabals ecològics.

■ Assolir un bon estat de les aigües superficials mitjançant la prevenció del

deteriorament de la seva qualitat ecològica, i fer un enfocament combinat del

tractament de la contaminació i la recuperació de les aigües contaminades.

■ Assolir un bon estat de les aigües subterrànies, mitjançant la prevenció del

deteriorament de la qualitat, fer un enfocament combinat del tractament de la

contaminació i garantir l’equilibri entre la captació i la recàrrega d’aquestes aigües i la

recuperació de les aigües contaminades.

■ Vetllar per la conservació i el manteniment de la xarxa fluvial catalana i de les zones

humides i lacustres, i també pels ecosistemes vinculats al medi hídric.

■ Garantir un abastament suficient d’aigua superficial o subterrània en bon estat,

mitjançant un ús de l’aigua sostenible, equilibrat i equitatiu.

■ Recuperar els costos dels serveis relacionats amb l’aigua, inclosos els

mediambientals, aquests darrers amb la finalitat d’assolir o mantenir el bon estat de

les masses d’aigua.



7

■ Contribuir a pal·liar els efectes de les inundacions i de les sequeres.

1.2. El Programa de mesures

D’entre els continguts que ha d’incloure el Pla de gestió, destaca per la seva importància

el Programa de mesures, que constitueix el recull d’actuacions i mesures necessàries per

assolir els objectius anteriors.

El Programa de mesures, integrat per una memòria tècnica i els seus annexos, està

organitzat en tres parts:

■ Uns primers capítols de plantejament general, que inclouen el marc normatiu, els

objectius i una síntesi del propi Programa.

■ El cos central del Programa, on es descriuen les mesures adoptades i els criteris de

gestió que les acompanyen.

■ Uns capítols de tancament on i) s’analitza l’efecte que el Programa ha de tenir sobre

els dos elements clau que planteja la gestió de l’aigua a Catalunya - la millora

ambiental i la millora de la disponibilitat de recurs -, i ii) es presenta el pressupost del

Programa.

El Programa de mesures, segons estableix l’Article 11 del Reglament de la planificació

hidrològica (Decret 380/2006), és objecte de revisió cada sis anys.

El procés d’avaluació ambiental estratègica

El Programa de mesures és l’instrument de planificació sotmès a avaluació ambiental

mitjançant el procediment que es descriu a continuació. El procés s’inicia amb el

document d’Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar, que s’entrega i és revisat per

la Subdirecció General d’Avaluació Ambiental del Departament de Medi Ambient i

Habitatge. Aquesta, després de realitzar consultes a les Administracions públiques

afectades i al públic interessat, emet un document de referència que determina l’abast del

present Informe de Sostenibilitat Ambiental. El procés ha de culminar amb la redacció de

la memòria ambiental, que recollirà una síntesi del procediment global dut a terme.

A efectes del procés d’Avaluació Ambiental Estratègica, el conjunt d’actuacions i mesures

que conformen el Programa de Mesures s’agrupen en 3 grans blocs, que responen a tres

aspectes fonamentals que cal afrontar per assolir els objectius ambientals que exigeix la



8

Directiva 2000/60/CE i els objectius de la pròpia planificació hidrològica a Catalunya

exposats anteriorment. Aquests blocs són:

■ Millora de la qualitat hidromorfològica i biològica (medi)

■ Gestió de la demanda i dels recursos hídrics (abastament)

■ Millora de la qualitat de les aigües (sanejament)

1.3. Bloc 1: Millora de la qualitat hidromorfològica i biològica

Aquest document constitueix l’informe de sostenibilitat ambiental del conjunt de mesures

que tenen a veure amb la millora de la qualitat hidromorfològica i biològica.

L’objecte principal d’aquestes mesures és assolir un nivell de qualitat hidromorfològica

suficient per al manteniment d’unes comunitats biològiques que garanteixin el bon estat

ecològic de les masses d’aigua superficial.

Més enllà d’aquest capítol introductori, l’Informe de Sostenibilitat Ambiental s’estructura

en 7 capítols amb els següents continguts:

■ Aspectes generals, on es descriuen els continguts bàsics i els objectius específics

del bloc.

■ Situació actual i aspectes ambientals rellevants, on s’exposa l’estat en què es

troben els elements ambientals sobre els quals han de tenir incidència les mesures de

millora de la qualitat hidromorfològica i biològica, prèviament a la seva aplicació.

■ Objectius ambientals, on es concreten els objectius que assumeix el programa de

mesures en relació a la millora de la qualitat hidromorfològica i biològica.

■ Valoració d’alternatives, on es contraposen les diferents alternatives i es justifica la

selecció de mesures incloses al Programa de mesures.

■ Incidència ambiental, on es presenten les principals mesures previstes per a la

millora de la qualitat hidromorfològica i biològica i s’analitza la seva incidència sobre el

medi, tant en sentit positiu com negatiu. Aquest capítol inclou també els mecanismes

de seguiment establerts per valorar en el temps l’efectivitat de les mesures

programades, i per tant la seva incidència ambiental real.

■ Avaluació global, on es verifica la congruència de les mesures previstes amb el

compliment dels objectius ambientals establerts i s’exposen les possibles dificultats



9

sorgides en la integració ambiental dels continguts del Programa de mesures i en la

seva avaluació mitjançant aquest informe.

■ Document de síntesi, amb un resum en llenguatge no tècnic dels aspectes més

significatius dels capítols anteriors.



10



11

2. ASPECTES GENERALS

Les masses d’aigua depenen, per al compliment dels objectius ambientals de la Directiva

2000/60/CE, del manteniment o la recuperació d’unes condicions abiòtiques del medi que

no difereixin significativament de les que li són pròpies en un estat natural, entès com

aquell estat no alterat per l’activitat humana. A les masses d’aigua superficial, tant

continentals com costaneres, els principals factors que regulen aquestes condicions són:

■ La qualitat fisicoquímica de l’aigua

■ La qualitat hidromorfològica

Quan la qualitat de l’aigua i la qualitat i diversitat dels hàbitats disponibles no pateixen

alteracions significatives, les comunitats biològiques que es desenvolupen en cada tram

de riu, estany, embassament, zona humida o zona costanera gaudeixen d’un bon estat de

salut i per tant les masses d’aigua assoleixen tots els objectius ambientals.

El conjunt de mesures per assolir una bona qualitat fisicoquímica de l’aigua són tractades

en un bloc independent dins d’aquest procés d’avaluació ambiental (vegeu apartat 1.2).

Les mesures encaminades a la millora de la hidromorfologia, en canvi, són objecte directe

d’anàlisi en el present bloc.

2.1. Descripció dels elements que conformen el bloc

El conjunt de mesures que integren el bloc subjecte d’avaluació en aquest informe

s’estructura en sis temàtiques diferenciades. Les tres primeres responen als elements

que segons estableix la Directiva 2000/60/CE determinen la qualitat hidromorfològica de

les masses d’aigua, i que són el règim hidrològic, les condicions morfològiques i la

continuïtat fluvial. Les altres tres fan referència, respectivament, a la gestió d’espècies

invasores i a mesures addicionals d’aplicació en zones humides i zones costaneres. A

continuació es descriuen els continguts principals i els objectius generals de cadascun

dels grups temàtics, així com les línies d’actuació i els instruments previstos al Programa

de mesures per al seu desenvolupament.



12

2.1.1. Règim hidrològic

El cabal que circula pels rius, i la seva variabilitat al llarg de l’any, és un dels factors clau

que determinen les característiques dels ecosistemes fluvials i per tant també de les

comunitats biològiques que hi viuen. L’aprofitament de l’aigua dels rius per a múltiples

usos i activitats humanes altera el règim hidrològic natural dels rius, i en conseqüència

també les condicions d’habitabilitat a les quals s’han d’adaptar les comunitats biològiques.

La principal línia d’actuació que planteja el Programa de mesures per afrontar aquesta

problemàtica és la implantació d’un règim de cabals de manteniment als rius,

mitjançant el desplegament d’allò que estableix el Pla Sectorial de Cabals de

Manteniment de les conques internes de Catalunya (PSCM).

El PSCM, aprovat pel Govern de la Generalitat mitjançant l’Acord de 4 de juliol de 2006,

fixa un règim de cabals mínims per sota dels quals la vida piscícola i el funcionament dels

ecosistemes fluvials poden mostrar dificultats per mantenir-se, i assigna un règim de

cabals de manteniment mensuals a 320 punts de la xarxa fluvial del districte de conca

fluvial de Catalunya (uns 2.000 km de riu), tot aportant la metodologia de càlcul per

determinar els cabals de la resta de trams fluvials. El PSCM estableix que l’aprovació del

règim definitiu de cabals de manteniment per cada riu o tram de riu, així com la seva

implantació, s’han de dur a terme mitjançant un nou instrument: els plans zonals. Els

plans zonals d’implantació de cabals de manteniment són, doncs, els instruments que

defineixen les mesures i estratègies a seguir en cada àmbit territorial per fer-hi efectiva la

implantació dels cabals de manteniment. És objecte dels plans zonals l’ordenació dels

aprofitaments d’aigua per ajustar-los i fer-los compatibles amb el règim de cabals de

manteniment, mitjançant un procés de concertació en el qual són convidats a intervenir

tots els actors amb interessos. Els casos objecte d’anàlisi són principalment concessions

d’aigua per a aprofitaments hidroelèctrics (minihidràulica), concessions per a regadiu i

concessions per a usos industrials. Mitjançant els plans zonals s’analitzen les

repercussions econòmiques i sobre l’activitat humana en l’assoliment dels objectius

marcats al PSCM, i es cerca l’estratègia més eficient que permeti l’establiment dels

cabals de manteniment amb el menor cost possible. Les mesures adoptades pels plans

zonals, atesa la seva incidència directa en la quantitat d’aigua que ha de passar per cada

tram fluvial, tenen repercussions sobre la regulació dels embassaments i sobre la resta

d’instruments de gestió dels recursos hídrics.

L’escenari de la implantació de cabals de manteniment presenta a Catalunya dues cares

ben diferenciades. D’una banda, al districte de conca fluvial de Catalunya, on les



13

competències en la matèria són de l’Agència Catalana de l’Aigua, hi ha vigent el PSCM i

es troben en diferents fases de desenvolupament els diversos plans zonals d’implantació.

El calendari previst preveu la tramitació i aprovació dels plans zonals d’implantació de

cabals de manteniment al districte de conca fluvial de Catalunya durant el període de

vigència d’aquest Programa de mesures. Els plans zonals d’implantació de cabals de

manteniment seran aprovats per acord del Govern de la Generalitat de Catalunya com a

plans de gestió específics, en virtut del que s’estableix als articles 2, 18, 19 i 20 del

Reglament de la planificació hidrològica, aprovat mitjançant el Decret 380/2006, de 10

d’octubre.

A la part catalana de la conca de l’Ebre i a la conca de la Garona l’organisme competent

en la implantació de cabals de manteniment és la Confederación Hidrográfica del Ebro

(CHE). En aquest àmbit, l’Agència Catalana de l’Aigua té a punt una proposta del règim

de cabals de manteniment a implantar en els diferents trams de riu, que ha estat

transmesa a la CHE amb la intenció que sigui tinguda en compte i incorporada al Pla

hidrològic de la conca hidrogràfica de l’Ebre, que elabora la CHE.

2.1.2. Condicions morfològiques

La morfologia dels rius depèn directament del seu règim hidrològic. Així doncs, la

recuperació morfològica passa per una recuperació prèvia del règim de cabals. Els rius i

les planes d’inundació conformen entitats indissociables. Tot i que durant molt de temps

s’han percebut i gestionat com a entitats independents, la multitud de processos i

relacions que comparteixen fan imprescindible la seva gestió conjunta quan es tracta

d’assolir objectius significatius de recuperació ambiental. És del tot impossible recuperar

els processos i funcions naturals d’un tram de riu sense tenir en compte les seves riberes

i la seva plana d’inundació, i a l’inrevés.

Des d’aquesta perspectiva, l’Agència Catalana de l’Aigua treballa des de fa anys amb un

instrument específic que té per finalitat la conservació i recuperació d’aquest àmbit

integrat pel riu i la seva zona d’influència directa: la Planificació d’Espais Fluvials

(PEFCAT). Els treballs de PEFCAT, organitzats per conques, fan una zonificació de

l’espai fluvial en la qual s’estableix una restricció dels usos reconeguts amb caràcter

normatiu mitjançant el Reglament de la Llei d’urbanisme (Decret 305/2006), i per tant

esdevé ja de per sí una eina de preservació d’aquests espais. Actualment s’han enllestit,

es troben en curs o estan previstos treballs de PEFCAT a la majoria de les conques del



districte de conca fluvial de Catalunya, i a alguns àmbits de les conques de l’Ebre i la

Garona (Figura 2-1).

2011 20122010

2013 2014 2015

Baix Llobregat-AnoiaBaix TerTordera

FrancolíRidaura-CalongeMuga

FluviàGaiàFoix

Besòs

Alt LlobregatAlt TerEbreGarona

SegreNoguera PallaresaNoguera RibargoçanaRiera de la Bisbal

Rieres del Maresme

Figura 2-1 Calendari previst per a l'aprovació dels Plans de Gestió de l’Espai Fluvial fins a l’any 2015.

Font: Programa de mesures del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya.

Els treballs de PEFCAT constitueixen, igual que els plans zonals d’implantació de cabals

de manteniment, plans de gestió específics a efectes del que determina el Reglament de

la planificació hidrològica (Decret 380/2006).

El Programa de mesures inclou diverses mesures que emanen dels treballs de PEFCAT i

que s’estructuren en tres línies diferenciades, per bé que complementàries: i) la

recuperació de riberes, ii) la gestió dels sediments i la morfodinàmica fluvial i iii) la

prevenció d’inundacions.

14



15

L’àmbit d’aplicació de les mesures són tots els trams fluvials de Catalunya delimitats com

a masses d’aigua al Document IMPRESS1 , així com d’altres on l’Agència Catalana de

l’Aigua tingui constància d’alteracions morfològiques significatives.

2.1.3. Continuïtat fluvial

Els rius, atesa la forta ocupació antròpica de bona part del territori, són probablement els

darrers corredors biològics efectius que queden. El seu paper, doncs, és clau en la

comunicació entre poblacions de fauna i en els desplaçaments i la mobilitat de

nombroses espècies que en depenen per completar satisfactòriament el seu cicle vital.

Pel que fa als organismes estrictament aquàtics, com els peixos, la continuïtat fluvial

esdevé l’única via per a poder-se desplaçar en cas de necessitat, sigui per requeriments

migratoris o per la necessitat de trobar noves zones de fresa o d’alimentació en cas

d’alteració dels seus hàbitats habituals.

Les infraestructures de construcció humana presents a la llera dels rius esdevenen sovint

obstacles que condicionen la mobilitat de la fauna i el pas de l’aigua i dels sediments que

arrossega. Amb l’objectiu de millorar la continuïtat fluvial, el Programa de mesures

incorpora actuacions per eliminar o mitigar l’efecte barrera que creen aquestes

infraestructures. Atès l’elevat nombre de barreres existent (vegeu el capítol 3) i les

limitacions tècniques i econòmiques per restaurar la continuïtat fluvial a tots els trams de

riu on actualment es troba alterada, en l’escenari de planificació previst fins a 2015 s’ha

fet necessari realitzar una selecció de trams prioritaris, en els quals està previst centrar

les actuacions. L’objectiu d’aquestes actuacions es focalitza en la continuïtat longitudinal

del riu, és a dir, la continuïtat al llarg de l’eix del riu. Altres aspectes fonamentals de la

connectivitat dels rius amb les seves riberes i planes d’inundació són abordats, dins el

Programa de mesures, en el marc de les actuacions de recuperació de riberes ja

presentades.

1 Agència Catalana de l’Aigua, 2005. Caracterització de masses d’aigua i anàlisi del risc d’incompliment dels

objectius de la Directiva 2000/60/CE (2000/60/CE) a Catalunya (conques intra i intercomunitàries) en

compliment als articles 5, 6 i 7 de la Directiva.



16

2.1.4. Gestió de les espècies invasores

Les espècies invasores, atesa la seva elevada potencialitat d’alteració dels ecosistemes,

poden posar en entredit l’assoliment dels objectius ambientals de la Directiva 2000/60/CE

a les masses d’aigua.

Les diverses pressions i alteracions ambientals que afecten les masses d’aigua (vegeu

apartat 3) afavoreixen la colonització i proliferació d’aquestes espècies, generalment

oportunistes amb una gran capacitat de dispersió, i fan necessària l’adopció de mesures

de prevenció, control i en alguns casos eradicació de les espècies més problemàtiques.

L’objectiu d’aquestes mesures és doble: d’una banda evitar efectes ambientals negatius

als ecosistemes aquàtics en els quals s’estableixen, i de l’altra minimitzar els possibles

danys socioeconòmics causats en infraestructures i activitats productives vinculades a la

regulació, transport o utilització de l’aigua.

La lluita contra les espècies invasores és complexa, i per tal que sigui efectiva cal

abordar-la des de diferents àmbits sobre els quals tenen competències diferents

organismes. El Programa de mesures se centra estrictament en espècies vinculades als

sistemes aquàtics, i impulsa les mesures que a aquest efecte proposa l’Agència Catalana

de l’Aigua en coordinació amb d’altres organismes i entitats, tant d’àmbit públic com

privat.

2.1.5. La recuperació de les zones humides

Les zones humides són espais d’extraordinari valor ambiental, amb uns ecosistemes molt

productius i diversos, però a la vegada vulnerables al deteriorament derivat de les

activitats humanes. Els fenòmens de contaminació puntual i difusa i les alteracions

hidromorfològiques de les cubetes, les ribes i les zones de drenatge són les principals

problemàtiques que cal afrontar per mantenir o recuperar la qualitat d’aquests espais.

En aquesta línia, el Programa de mesures recull les mesures i actuacions necessàries per

tal de garantir el compliment dels objectius ambientals fixats per la Directiva 2000/60/CE

en aquelles zones humides delimitades com a masses d’aigua i de les quals es disposa

d’informació contrastada i validada del seu estat i de les principals pressions que les

afecten. Aquestes mesures, impulsades per l’Agència Catalana de l’Aigua, s’han

determinat en coordinació amb la Direcció General de Medi Natural del Departament de

Medi Ambient i Habitatge, i guarden coherència amb les mesures i actuacions del Pla de



17

gestió de les zones humides de Catalunya, actualment en redacció per part de

l’esmentada Direcció General.

2.1.6. La millora del litoral

El Programa de mesures integra criteris i directrius per millorar la qualitat

hidromorfològica del litoral, i afavorir així l’assoliment dels objectius ambientals de la

Directiva 2000/60/CE a les masses d’aigua costaneres de Catalunya. Cal tenir en compte,

però, que les mesures per a la millora del sistema costaner relacionades amb la

qualitat hidromorfològica i biològica de les masses d’aigua es situen, en la majoria de

casos, en àmbits que competencialment no depenen de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Per aquest motiu es treballa de forma coordinada amb el Departament de Política

Territorial i Obres Públiques (Servei de Ports i Ports de la Generalitat) i l’Autoritat

Portuària de Barcelona i Tarragona, en aspectes com l’ordenació del litoral, la gestió dels

ports o la regeneració de platges.

2.2. Objectius

2.2.1. Objectiu general

L’objectiu general de les mesures que conformen aquest bloc, en sintonia amb els

objectius de la planificació hidrològica a Catalunya presentats anteriorment, és el

compliment dels objectius ambientals de la Directiva 2000/60/CE que es concreten en:

■ Assolir el bon estat al conjunt de les masses d’aigua

■ Impedir el deteriorament del seu estat actual

Més concretament, les mesures d’aquest bloc es centren en la recuperació de la

funcionalitat i l’estructura dels ecosistemes vinculats a les masses d’aigua, tant en espais

fluvials com a la costa, amb l’objectiu d’afavorir-hi unes condicions d’elevada naturalitat

en equilibri amb les activitats socioeconòmiques que s’hi desenvolupen.

2.2.2. Objectius específics

En el marc de l’objectiu general descrit a l’apartat anterior, es concreten els següents

objectius específics que assumeix el Programa de mesures:



18

■ Impulsar la redacció, aprovació i desenvolupament dels plans zonals d’implantació de

cabals de manteniment al districte de conca fluvial de Catalunya.

■ Treballar per fer efectiva la implantació de cabals de manteniment a la part catalana

de la Demarcació Hidrogràfica de l’Ebre.

■ Millorar la continuïtat fluvial i reforçar el paper dels rius com a corredors biològics.

■ Millorar i preservar l’estat de les comunitats biològiques de les masses d’aigua.

■ Conservar les explotacions pesqueres relacionades amb l’anguila, i l’activitat

socioeconòmica vinculada a la pesca esportiva sostenible d’espècies fluvials.

■ Recuperar les funcionalitats naturals dels espais fluvials

– Retornar espai físic als rius.

– Recuperar funcionalitat del bosc de ribera.

– Recuperar la morfodinàmica natural dels sistemes fluvials.

– Incorporar el sediment fluvial a la gestió de l’espai fluvial.

– Millorar la qualitat i la diversitat dels hàbitats a l’espai fluvial

■ Millorar la qualitat ambiental i paisatgística de les masses d’aigua.

■ Prevenir els episodis d’inundacions per garantir la seguretat de persones i béns.

■ Controlar la proliferació d’espècies invasores lligades al medi aquàtic i prevenir la

seva entrada en zones de risc i estratègiques.

– Evitar l’entrada i proliferació del musclo zebrat al districte de conca fluvial de

Catalunya

– Preservar les infraestructures vinculades a la captació d’aigua per a activitats o

usos estratègics de ser colonitzades pel musclo zebrat.

– Reduir la superfície ocupada per la canya americana dins l’espai fluvial

– Substituir l’espai físic ocupat per espècies de flora invasores per d’altres

d’autòctones.

– Optimitzar la valorització dels residus derivats de les mesures d’eradicació

d’espècies vegetals invasores.

■ Procurar el bon estat ecològic a les zones humides delimitades com a massa d’aigua.



19

■ Procurar el bon estat ecològic a les masses d’aigua costaneres.

– Preservar la franja costanera d’una major artificialització.

– Recuperar naturalitat dins del domini públic marítim-terrestre.

– Aprofundir en el coneixement de la resposta de Posidonia oceanica a les

alteracions del litoral i del fons marí.

2.3. Marc normatiu

En aquest apartat es presenta la legislació més rellevant en relació als elements

hidromorfològics i biològics que integren el present bloc. Cadascuna de les normatives

considerades en els diferents àmbits territorials (comunitari, estatal i català), es llista i

s’acompanya d’una breu descripció del seu contingut o dels aspectes que la vinculen amb

l’objecte del present informe de sostenibilitat ambiental. L’ordenació de les normatives

dins de cada àmbit respon estrictament a criteris cronològics.

2.3.1. Legislació comunitària

Directiva 79/409/CEE, del Consell, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació de les

aus silvestres (DOCE núm. 103 de 25.4.1979)

Aquesta directiva té especial importància sobre els espais fluvials ja que comporta la

delimitació de les Zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA), moltes de les quals

coincideixen amb àmbits aquàtics o riberes.

Directiva 92/43/CE, del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels

hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (DOCE núm. 206 de 22.7.1992)

La Directiva Hàbitats té per objectiu la conservació de la biodiversitat al territori de la Unió

Europea, mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i les espècies de flora i fauna

silvestres. Estableix una relació d’hàbitats, anomenats hàbitats d’interès comunitari, dels

quals cal conservar mostres representatives mitjançant una xarxa d’espais protegits, la

Xarxa Natura 2000. Alguns d’aquests corresponen a hàbitats aquàtics. La Xarxa Natura

2000 integra totes les ZEPA designades en compliment de la Directiva d’aus citada al

paràgraf anterior.



20

Directiva 2000/60/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2000, per

la que s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües (DOCE

núm. 327 de 22.12.2000)

Aquesta directiva és la norma fonamental en la qual es sustenten els objectius ambientals

del Programa de mesures. La Directiva exigeix la protecció, millora i regeneració de totes

les masses d’aigua superficials, i fixa uns objectius de qualitat ambiental que prenen com

a referent el bon estat ecològic de les masses d’aigua, que cal assolir a tot tardar a finals

de 2015. Els cabals de manteniment es consideren un instrument imprescindible per

assolir aquests objectius. La Directiva també contempla a l’art. 1.e, l’establiment d’un

marc per a la protecció de totes les masses d’aigua que contribueixi a pal·liar l’efecte de

les inundacions i sequeres, per tal de garantir, entre d’altres, el subministrament suficient

d’aigua superficial o subterrània en bon estat, tal i com requereix un ús de l’aigua

sostenible. A l’art. 11.l determina la necessitat d’establir mesures per prevenir o reduir els

efectes de contaminacions accidentals com a conseqüència d’inundacions.

Reglament (CE) 1100/2007 del Consell, de 18 de setembre de 2007, pel qual

s’estableixen mesures per a la recuperació de la població d’anguila europea (DOUE núm.

248 de 22.09.2007)

Estableix un pla comunitari d’actuació per a la gestió sostenible i la recuperació de les

poblacions d’anguila europea, mitjançant l’execució, per part dels Estats membres, de

mesures progressives i graduals que assegurin a llarg termini la recuperació d’aquesta

espècie. Promou el disseny de Plans de gestió específics de les conques fluvials

identificades com a hàbitat natural de l’anguila i en les quals es realitza una explotació

pesquera de l’espècie. En el cas de conques internes de Catalunya, les conques objecte

del Pla de gestió són les de la Muga, el Fluvià i el Ter.

Directiva 2007/60/CE, del Parlament europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2007,

relativa a l’avaluació i gestió dels riscos d’inundació (DOUE núm. 288 de 6.11.2007)

L’objectiu de la Directiva és establir un marc per a l’avaluació i gestió dels riscos

d’inundació, destinat a reduir les conseqüències negatives per a la salut humana, el medi

ambient, el patrimoni cultural i l’activitat econòmica, associades a les inundacions.

2.3.2. Legislació estatal

Llei de 20 de febrer de 1942, per la que es regula el foment i conservació de la pesca

fluvial (BOE núm. 67, de 8.3.1942)



21

Estableix que per facilitar l’accés dels peixos, i molt particularment de les espècies

migradores, als diferents trams dels cursos d’aigua, es construiran escales o passos en

preses i rescloses edificades a les masses d’aigua i que constitueixin un obstacle per als

peixos, sempre que ho permetin les característiques de la infraestructures i siguin

necessaris per a la conservació de les espècies (art. 3). En l’actualitat està en fase de

tràmit parlamentari al Parlament de Catalunya la nova Llei de pesca, que ha de substituir

properament l’actual Llei vigent des de 1942.

Convenció de Ramsar sobre les Zones Humides, Ramsar, Iran, 2 de febrer de 1971.

Ratificat per Espanya mitjançant l’Instrument d’Adhesió de 18 de març de 1982. (BOE

núm. 199, de 20.8.1982)

Convenció relativa a les zones humides d’importància internacional especialment com a

hàbitat d’aus aquàtiques. A Catalunya n’hi ha tres: l’estany de Banyoles, els aiguamolls

de l’Empordà i el delta de l’Ebre.

Llei 29/1985, de 2 d’agost, d’Aigües (BOE núm. 189 de 8.8.1985. Correcció d’errors, BOE

núm. 243, de 10.10.1985)

Alguns dels aspectes tractats per aquesta llei i amb una incidència directa sobre la

qualitat hidromorfològica i biològica de les masses d’aigua són: l’ordenació i gestió del

domini públic hidràulic, les riberes, les zones humides, el patrimoni, i la planificació

hidrològica en general.

Reial Decret 849/1986, d’11 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament del Domini Públic

Hidràulic, que desenvolupa els Títols preliminars, I, IV, V, VI i VIII de la Llei 29/1985, de 2

d’agost, d’Aigües (BOE núm. 103, de 30.4.1986)

El Reglament del domini públic hidràulic (modificat pel RD 606/2003 i RD 9/2008)

estableix bàsicament tres zones a l’entorn dels cursos fluvials, en les quals l’Administració

exerceix les seves competències amb unes certes restriccions d’usos: la llera de domini

públic hidràulic, la zona de servitud, i la zona de policia. Cadascuna d’aquestes zones

comporta una regulació d’usos. El Govern, per decret, pot establir les limitacions en l’ús

de les zones inundables que consideri necessàries per a garantir la seguretat de les

persones i els béns (art. 14).

Resolució de 31 gener de 1995, de la Secretaria d’Estat d’Interior, per la qual es disposa

la publicació de l’Acord del Consell de Ministres pel qual s’aprova la Directriu bàsica de

protecció civil enfront el risc d’inundacions (BOE núm.38, de 14.2.1995)



22

Aquest acord de 9 de desembre de 1994 estableix els requisits mínims que han de

complir els corresponents Plans especials de protecció civil, quant a fonaments,

estructura, organització i criteris operatius i de resposta, per ser homologats i implantats

al seu corresponent àmbit territorial, amb la finalitat de preveure un disseny o model

estatal bàsic que faci possible, en el seu cas, una coordinació i actuació dels diferents

serveis i administracions implicades.

Reial Decret 1664/1998, de 24 de juliol, pel qual s’aproven els Plans Hidrològics de

Conca (BOE núm. 191, de 11.8.1998)

Aprova el Pla Hidrològic de les Conques Internes de Catalunya (PHICIC), les

determinacions normatives del qual es publiquen mitjançant l’edicte de 16 de març de

1999 de la legislació catalana. A l’apartat 1.6.3.2.3 del Pla es fa referència als cabals

mínims o ecològics com a eina de protecció i conservació dels cossos d’aigua superficial.

Llei 10/2001, de 5 de juliol, per la qual s’aprova el Pla Hidrològic Nacional (BOE núm.

161, de 6.7.2001)

L’art. 26, referent a cabals ambientals, preveu que els organismes de conca duguin a

terme estudis específics per a cada tram de riu amb l’objectiu d’establir cabals ambientals

tenint en compte la dinàmica dels ecosistemes i les condicions mínimes de la seva

biocenosi.

Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei

d’Aigües (BOE núm. 176, de 24.7.2001)

Transposa part de la Directiva 2000/60/CE. L’art. 59.7 estableix que la determinació dels

cabals ecològics s’ha d’efectuar en els plans hidrològics de conca, i que correspon a

l’Organisme de Conca concretar-los a través d’estudis específics per a cada tram de riu.

També estableix que els cabals de manteniment es configuren com una restricció prèvia

que s’imposa amb caràcter general als sistemes d’explotació. També es defineixen les

riberes (art. 6), parla de les zones humides (art. 111) i de les activitats d’extracció d’àrids.

Llei 11/2005, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei 10/2001, de 5 de juliol, del Pla

hidrològic nacional (BOE núm. 149, de 23.6.2005)

Modifica també el Text Refós de la Llei d’Aigües. L’art. 42.1.b.c’ estableix com un dels

continguts dels Plans hidrològics de conca els cabals ecològics, als quals defineix com

“els que mantenen com a mínim la vida piscícola que de manera natural habitaria o

podria habitar al riu, així com la seva vegetació de ribera”.



23

Reial Decret 907/2007, de 6 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de Planificació

Hidrològica (BOE núm. 162, de 7.7.2007)

Determina els continguts dels plans de gestió de les demarcacions hidrogràfiques i dels

seus programes de mesures. Conté articles bàsics, d’obligat compliment a tot Catalunya, i

d’altres que són d’aplicació només en conques intercomunitàries, on l’Estat té plenes

competències en la gestió hidrològica. Aquests darrers articles no són, doncs, d’aplicació

obligatòria a les conques internes de Catalunya.

Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat (BOE núm.

299, de 14.12.2007)

Estableix el règim jurídic bàsic de la conservació, ús sostenible, millora i restauració del

patrimoni natural i de la biodiversitat a Espanya. A l’article 2 determina com a principi

bàsic en què s’inspira la Llei la prevalença de la protecció ambiental sobre l’ordenació

territorial i urbanística.

El capítol tercer del títol III se centra en la creixent problemàtica de les espècies invasores

derivada de la globalització d’intercanvis de qualsevol tipus. Promou la creació del

Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores, en el qual s’inclouran totes aquelles

espècies i subespècies exòtiques invasores que constitueixin, o puguin arribar a

constituir, una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els

ecosistemes, l’agronomia o per als recursos econòmics associats a l’ús del patrimoni

natural. L’art. 76f es refereix a les infraccions per la introducció, sense autorització

administrativa, d’espècies al·lòctones incloses en el Catàleg.

Ordre ARM/2656/2008, de 10 de setembre, per la qual s’aprova la instrucció de la

planificació hidrològica (BOE núm. 229, de 22.9.2008)

Desenvolupa, mitjançant una instrucció tècnica, els continguts del Reglament de la

planificació hidrològica estatal (RD 907/2007).

2.3.3. Legislació catalana

Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals (DOGC núm. 556, de 28.6.1985)

Els objectius d’aquesta Llei són protegir, conservar, gestionar i, si s’escau, restaurar i

millorar la diversitat genètica, la riquesa i la productivitat dels espais naturals de

Catalunya, els quals han d’ésser compatibles amb el desenvolupament i la utilització dels

recursos naturals i ambientals, en el marc de la protecció del medi i de l’ordenació



24

racional i equilibrada del territori (art. 1). També preveu l’elaboració del Pla d’espais

d’interès natural. La present llei està modificada per la Llei 12/2006, de 27 de juliol.

Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural

(DOGC núm. 1714, de 1.3.1993)

El PEIN tracta al seu art. 23 sobre la protecció de les aigües superficials i subterrànies, i

fa referència a les riberes de diversos indrets de Catalunya, així com també als àmbits

fluvials inclosos en espais naturals de protecció especial.

Resolució de 21 de juny de 1996, per la qual es fa públic l'Acord del Govern de 7 de

novembre de 1995 d’aprovació el Pla de sanejament de Catalunya (DOGC núm. 2224, de

1.7.1996)

En compliment de la Directiva 91/271/CE i del Reial Decret Llei 11 /1995, el Govern de la

Generalitat va aprovar el Pla de Sanejament de Catalunya, que fixa els objectius de

qualitat de l’aigua i unes directrius i principis d’actuació per a la prevenció i la millora de la

qualitat de l’aigua. Per assolir una bona qualitat del medi és indispensable disposar d’una

bona qualitat de l’aigua.

Edicte de 16 de març de 1999, pel qual es fa públic el text que recull les determinacions

de contingut normatiu del Pla hidrològic de les conques internes de Catalunya (DOGC

núm. 2895, de 25.5.1999)

Publica les determinacions normatives del PHCIC. L’art. 12 estableix que s’han de

determinar les necessitats del cabal circulant per garantir un nivell admissible de

desenvolupament de la vida aquàtica i que es redactarà un pla sectorial que determini els

cabals de manteniment que cal aplicar a cada cas.

Llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals (DOGC núm. 3926, de 16.7.2003)

L’annex d’espècies protegides de la fauna salvatge autòctona n’inclou algunes

d’aquàtiques. L’art. 30 adverteix sobre les infraccions i sancions que comporta practicar la

caça, la captura en viu, la venda, la tinença, el tràfic, el comerç, l’exhibició pública i la

taxidèrmia d’exemplars de les espècies incloses a l’annex. Està modificada per la Llei

12/2006, del 27 de juliol.

Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la

legislació en matèria d’aigües de Catalunya (DOGC núm. 4015, de 21.11.2003)

Aquesta norma disposa que la Generalitat exerceix les seves competències en matèria

d’aigües i obres hidràuliques vetllant per garantir el manteniment dels cabals ecològics



25

(art. 19). El cànon de l’aigua resta afectat a la recuperació i el manteniment dels cabals

ecològics. (art. 63).

Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març,

d’urbanisme, per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de

l’autonomia local (DOGC núm. 4291, de 30.12.2004)

La planificació urbanística ha de ser coherent amb les exigències de conservació de

l’espai fluvial exigides per la Directiva 2000/60/CE. L’art. 67 referent a Plans especials

urbanístics, estableix que aquests es poden redactar si són necessaris per a la

recuperació i la millora del paisatge urbà o per a la protecció dels espais fluvials.

Acord de Govern d’11 d’octubre de 2005 pel qual s’aprova el Pla de l’energia de

Catalunya 2006-2015

Els principals objectius del Pla són la millora de la consciència energètica de la població

mitjançant el foment de l’estalvi i l’eficiència energètica, la promoció de les energies

renovables, el desenvolupament de les infraestructures energètiques necessàries i el

suport a la recerca, el desenvolupament i la innovació tecnològica en l’àmbit energètic. La

implantació de cabals de manteniment, com per exemple en l’àmbit del Ter Superior, pot

entrar en conflicte amb part dels objectius i disposicions d’aquest Pla.

Resolució MAH/2465/2006, de 13 de juliol, per la qual es fa públic l'Acord del Govern de

4 de juliol de 2006, pel qual s'aprova el Pla sectorial de cabals de manteniment de les

conques internes de Catalunya (DOGC núm. 4685, de 27.7.2006)

El Pla sectorial de cabals de manteniment defineix un règim de cabals mínims per sota

dels quals la vida piscícola i el funcionament dels ecosistemes fluvials poden mostrar

dificultats per mantenir-se, i assigna un règim de cabals de manteniment mensuals a 320

punts de la xarxa fluvial de les conques internes de Catalunya (uns 2.000 km de riu), tot

aportant la metodologia de càlcul per determinar els cabals de la resta de trams fluvials.

Preveu el desenvolupament dels Plans zonals com a eina per a la implantació d’aquests

cabals ambientals.

Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme

(DOGC núm. 4682, de 24.7.2006)

La proposta d’usos de la Planificació d’Espais Fluvials es realitza d’acord amb els

preceptes que estableix aquest decret.



26

En general, aquesta normativa concep l’espai fluvial en la seva integritat, a partir de la

identificació de les funcions de les diferents zones que l’integren (fluxos, acumulació i

emmagatzematge d’aigua, recàrrega, bosc de ribera i corredor biològic, entre altres).

La “Directriu de preservació front als riscs d’inundació” (art. 6) descriu els components de

la zona inundable i les restriccions d’usos corresponents a cada àrea. Dins la zona

inundable s’ha de distingir la zona fluvial, la zona de sistema hídric i la zona inundable per

episodis extraordinaris.

El Decret estableix que el planejament urbanístic no pot admetre cap ús en els terrenys

inclosos en la zona fluvial, llevat d’aquells previstos a la legislació aplicable en matèria de

domini públic hidràulic. En la zona de sistema hídric el planejament urbanístic no pot

admetre cap nova edificació o construcció ni cap ús o activitat que suposi una modificació

sensible del perfil natural del terreny, que pugui representar un obstacle al flux de l’aigua.

el planejament urbanístic no pot admetre àrees d’acampada ni serveis de càmping a la

zona inundable per episodis extraordinaris en què es produeixi la condició d’inundació

greu o moderada. Allà on la condició d’inundació sigui lleu no existeixen limitacions dels

usos.

Decret 380/2006, de 10 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament de la planificació

hidrològica (DOGC núm. 4740, de 16.10.2006)

El Reglament de la planificació, en desenvolupament del Decret Legislatiu 3/2003 i en

consonància amb la Llei i la Directiva 2000/60/CE que regula els procediments

d’elaboració, aprovació i revisió dels diversos instruments de la planificació hidrològica del

districte de Conca fluvial de Catalunya (conques internes de Catalunya), preveu en el seu

art. 3 garantir el manteniment de cabals ecològics i contribuir a pal·liar els efectes de les

inundacions i de les sequeres.

L’art. 9.2, referent al Programa de mesures, preveu incloure mesures destinades a la

determinació, la recuperació i la protecció dels règims de cabals ecològics; a la prevenció

i la defensa contra les inundacions; a la delimitació de les zones inundables,

concretament la zona fluvial, la zona de sistema hídric i la zona inundable per episodis

extraordinaris; a la recuperació, la protecció, la conservació i la millora dels ecosistemes

vinculats al medi hídric, així com mesures per a la qualitat i l’estat o potencial ecològics

de les aigües superficials.

Resolució MAH/538/2009, de 20 de febrer, per la qual es fixen les espècies pescables,

els períodes hàbils de pesca i les aigües en què es pot dur a terme l’activitat de pesca a



27

les aigües continentals de Catalunya per a la temporada 2009 (DOGC núm. 5332, de

5.3.2009)

Estableix que les espècies piscícoles al·lòctones han de ser sacrificades en el moment de

la seva captura sigui quina sigui la seva mida, llevat de la carpa (Cyprinus carpio), que es

pesca en la modalitat sense mort i la truita irisada (Oncorhyncus mykiss), pescada en les

zones de pesca controlada intensiva.

Decret 31/2009, de 24 de febrer, pel qual es delimita l’àmbit territorial del Districte de

Conca Hidrogràfica o Fluvial de Catalunya i es modifica el Reglament de la planificació

hidrològica, aprovat pel Decret 380/2006, de 10 d’octubre (DOGC núm. 5328, de

27.2.2009)

Aquest Decret es dicta per delimitar els límits geogràfics de les masses d’aigua incloses

en la demarcació hidrogràfica de les conques internes de Catalunya o districte de conca

hidrogràfica o fluvial de Catalunya, donant compliment al mandat contingut en l’article 6.3

del Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya. A més, incorpora

lleugeres modificacions al Decret 380/2006 en relació als passos que cal seguir en el

procés de tramitació i aprovació del Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de

Catalunya.

2.4. Vigència

El Programa de mesures, com a part integrant del Pla de gestió del districte de conca

fluvial de Catalunya, té la mateixa vigència que el propi Pla de Gestió. El Reglament de la

planificació hidrològica aprovat mitjançant el Decret 380/2006 no estableix un període

concret de vigència del Pla de Gestió, però sí determina que serà revisat cada sis anys

des de la seva entrada en vigor, i delega en l’Agència Catalana de l’Aigua la iniciativa per

a iniciar la revisió, prevista l’any 2015.

2.5. Relació amb d’altres plans o programes

Relació entre els instruments de millora de la qualitat hidromorfològica i biològica

Existeix una estreta relació entre els instruments de planificació objecte d’avaluació en el

present bloc, atès que la suma de tots ells és la que ha de permetre assolir els objectius

descrits a l’apartat 2.2. És per aquest motiu que conformen un sol bloc en el Programa de



28

mesures i per tant s’avaluen també conjuntament en el present Informe de Sostenibilitat

Ambiental.

La dependència entre alguns d’aquests instruments és especialment significativa. La

implantació de cabals de manteniment, per exemple, és imprescindible per a la

recuperació de les condicions morfològiques dels rius. En conseqüència, les sinergies i la

complementarietat existents entre els plans zonals d’implantació de cabals de

manteniment i la planificació d’espais fluvials són màximes. Encara és més estreta la

relació entre el Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de

Catalunya i els Plans zonals d’implantació de cabals de manteniment, atès que uns (els

plans zonals) deriven directament de l’aplicació de l’altre (el Pla sectorial).

Relació amb la resta de la planificació hidrològica

La planificació hidrològica, com passa amb la resta de planificació sectorial, compta amb

una bateria d’instruments amb múltiples relacions de complementarietat i sinèrgies que

conjuntament permeten assolir els objectius fixats. Així, instruments com el Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes (PSARU), el Programa de reducció de l’impacte al medi per efecte de descàrregues de col·lectors en temps de pluja

(AntiDSU), el Pla de gestió de sequeres (PGS), el Programa de reutilització d’aigua a Catalunya (PRAC), el Pla sectorial d’abastament d’aigua a Catalunya (PSAAC) i els

Plans de gestió d’embassaments, mantenen un relació molt propera amb els

instruments de millora de la qualitat hidromorfològica i biològica, atès que la disponibilitat i

qualitat d’aigua al medi condiciona totalment la viabilitat de mantenir els ecosistemes

aquàtics en bon estat.

D’altra banda, els instruments relacionats amb l’abastament i el sanejament d’aigua

requereixen d’infraestructures de captació, transport i tractament de l’aigua que en la

majoria de casos comporten una ocupació de l’espai fluvial, fet que, en funció de la

sensibilitat del medi, pot condicionar el seu estat.

Cal fer un esment especial al Programa de seguiment i control de l’Agència Catalana

de l’Aigua, operatiu des de l’any 2007 i reconegut al Reglament de la planificació

hidrològica (Decret 380/2006) com un instrument més de la planificació hidrològica de

Catalunya. L’objecte d’aquest programa és oferir una visió general, coherent i completa

de l’estat de les masses d’aigua, i des d’aquest punt de vista resulta fonamental per

conèixer l’efectivitat de les mesures desenvolupades i del grau de compliment dels



29

objectius establerts. Molts dels protocols que formen part dels Programes de seguiment i

control són necessaris per al seguiment dels objectius ambientals presentats al capítol 4.

Relació amb d’altres plans o programes

La necessitat i voluntat social de preservar els valors del medi natural condicionen, de

forma directa o indirecta, les possibilitats de desenvolupament de les activitats humanes i

per tant també els instruments de planificació que les ordenen.

En alguns àmbits, com l’ocupació del territori, la mobilitat, l’agricultura, l’energia, la gestió

del patrimoni natural o l’ordenació del litoral la relació és especialment significativa.

La planificació territorial i urbanística modelitza els creixements i la distribució

geogràfica de la població i regula l’ocupació del sòl. En aquest sentit, interfereix amb la

planificació per la millora de la qualitat hidromorfològica, la qual limita les possibilitats de

desenvolupament territorial i urbanístic tant a escala regional com a nivell local. Aquesta

forta interrelació obliga a establir regulacions normatives que determinin el marc general

d’actuació i les prevalences en cas de conflicte. En aquest sentit, tenen un paper destacat

el Reglament de la Llei d’Urbanisme (Decret 305/2006), que en el seu Article 6 estableix

els usos del sòl autoritzats a l’espai fluvial, i la Llei 42/2007 del Patrimoni natural i la

biodiversitat, que en el seu article 2 estableix la prevalença de la protecció ambiental per

sobre l’ordenació territorial i urbanística.

La planificació sectorial relacionada amb la mobilitat, com per exemple el Pla d'infraestructures del transport de Catalunya 2006-2026, interfereix directament amb

les mesures de millora de la qualitat hidromorfològica i biològica ja que sovint les

infraestructures i obres associades han d’efectuar-se sobre l’espai fluvial, alterant-ne

significativament la morfologia i provocant modificacions profundes de les condicions

naturals de les masses d’aigua. En aquests casos es fan paleses les incompatibilitats

entre els objectius d’un i altre àmbit de planificació. Per gestionar aquest tipus de

situacions, el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya, en concordança

amb allò que preveu la Directiva 2000/60/CE, considera aquestes masses d’aigua

fortament modificades i preveu unes actuacions i uns objectius adaptats a la seva realitat.

Així mateix, estableix unes condicions excepcionals en les quals les noves modificacions

de les masses d’aigua no constituiran incompliments dels objectius ambientals.

El procés per a la implantació de cabals ambientals haurà d’establir acords amb les

concessions d’aigua per a usos agrícoles, que és a la vegada un dels aspectes bàsics en

què es fonamenta el Pla de regadius de Catalunya 2008-2020. Els cabals de



30

manteniment es consideren una restricció prèvia als usos, i des d’aquest punt de vista

han de ser les concessions les que s’adaptin al règim de cabals establert, i no pas a

l’inrevés. En aquest sentit, grans projectes de nous regadius com els associats al Canal

Segarra-Garrigues presenten dificultats afegides a l’hora de fer efectiva la implantació

d’un règim de cabals de manteniment, en aquest cas a la part catalana de la conca de

l’Ebre.

La implantació dels cabals de manteniment també incideix sobre les concessions d’aigua

per aprofitament hidroelèctric, i per tant pot tenir efectes sobre instruments com el Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015 i el Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012. És un fet que la implantació de cabals de manteniment portarà

associada una disminució del percentatge de producció d’energia hidroelèctrica en

minicentrals, i que això no va en la línia de les previsions dels plans esmentats. Però el

procés d’implantació dels cabals de manteniment es fa amb el coneixement i la

participació de l’Institut Català d’Energia, organisme responsable del Pla de l’energia, i

per tant s’han fet els passos necessaris per garantir una bona coordinació entre els

diferents instruments.

En el marc de les mesures de prevenció d’inundacions, i en matèria de protecció civil, cal

fer referència als Plans de gestió del risc d’inundacions en compliment Directiva

2007/60/CE i el Pla especial d’emergències per inundacions (INUNCAT).

En l’àmbit de la gestió del patrimoni natural, són nombrosos els instruments relacionats

directament amb el medi aquàtic i terrestre. A Catalunya, els espais naturals protegits

sovint estan associats a un pla especial de protecció. En l’actualitat, 111 dels espais del

Pla d’espais d’interès natural (PEIN) compten amb Plans especials de protecció del medi natural i del paisatge. La Direcció General de Medi Natural està treballant en

l’elaboració del Pla de gestió de les zones humides de Catalunya el qual ha d’estar en

consonància amb el Plan estratégico español para la Conservación y el uso racional de

los humedales. Pel que fa a la fauna, cal considerar els Programes de seguiment, gestió i/o conservació d’espècies protegides com la llúdriga, el bitó, el fartet, el

samaruc, la gavina corsa, el visó europeu, l’anguila europea i els Plans de recuperació

del cranc de riu autòcton i la nàiade. En tots els casos es tracta d’instruments directament

vinculats a una bona conservació dels hàbitats aquàtics en què es sustenten aquestes

espècies, i a la no proliferació d’espècies invasores que poden incidir molt negativament

en la seva recuperació. La relació de tots aquests plans i programes amb el bloc objecte

d’anàlisi mitjançant aquest informe és d’absoluta sinèrgia, atès que els objectius que



31

presenten són en molts casos comuns als del Programa de mesures, i les actuacions

previstes en qualsevol d’ells incideixen positivament en el compliment d’aquests objectius

comuns.

En el cas particular dels trams de pesca controlada, les mesures de millora de la qualitat

hidromorfològica i biològica poden tenir incidència en els Plans tècnics de gestió piscícola. En determinades masses d’aigua les mesures de gestió piscícola s’han

d’adaptar per garantir el bon estat de les poblacions autòctones, més enllà dels

interessos estrictament lligats a la pràctica de la pesca recreativa.

Pel que fa a la gestió de residus, el desenvolupament dels diferents Programes que

impulsa l’Agència de Residus de Catalunya per a la gestió de residus industrials

(PROGRIC), municipals (PROGREMIC) i de la construcció (PROGROC) han de

contribuir positivament a la millora de l’estat de les masses d’aigua. Mesures com la

minimització dels residus o la clausura d’abocadors incontrolats, previstos en els

programes mencionats, són necessàries per assolir els objectius de qualitat

hidromorfològica i biològica de les masses d’aigua, tant en rius, com en zones humides i

aigües costaneres.

Finalment, els plans i programes d’ordenació del litoral, com el Pla de Ports de Catalunya, el Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC), el Pla estratègic per a la gestió integrada de les zones costaneres de Catalunya (PEGIZC), el Pla

estratègic litoral de la regió Metropolitana de Barcelona i els Plans de protecció del front costaner són tots ells instruments l’orientació i desenvolupament dels quals pot

condicionar decisivament el nivell d’artificialització de la costa, i en conseqüència les

alteracions morfològiques que afecten les masses d’aigua costaneres.



32



33

3. SITUACIÓ ACTUAL I ASPECTES AMBIENTALS RELLEVANTS

En aquest capítol es presenta una diagnosi de l’estat actual de les masses d’aigua en

relació a la seva qualitat biològica i hidromorfològica, i una prognosi general de la seva

possible evolució en absència de les mesures objecte d’anàlisi mitjançant aquest informe

de sostenibilitat ambiental. Aquesta diagnosi posa de manifest les problemàtiques que cal

afrontar i resoldre mitjançant el Programa de mesures, i justifica els objectius ambientals

adoptats, que es presenten el capítol 4 d’aquest mateix document.

La diagnosi s’exposa de forma diferenciada per cada un dels àmbits d’actuació que

conformen aquest bloc del Programa de mesures: el règim hidrològic, les condicions

morfològiques, la continuïtat fluvial, el control i eradicació d’espècies invasores, la

recuperació de zones humides i estanys i la millora del litoral.

3.1. Règim hidrològic

A dia d’avui hi ha diverses masses d’aigua a Catalunya on l’alteració del règim de cabals

es considera significativa, sigui per efecte de la regulació dels embassaments, pel volum

de captacions d’aigua o per les derivacions d’aigua per aprofitaments hidroelèctrics. La

distribució en el territori d’aquestes masses d’aigua es presenten al Mapa 3-1.



Mapa 3-1 Masses d’aigua de la categoria riu amb alteracions significatives del règim hidrològic. Font:

Agència Catalana de l’Aigua.

Tal i com s’ha exposat a l’apartat 2.1.1, actualment s’estan elaborant els plans zonals

d’implantació de cabals de manteniment pels diversos àmbits del districte de conca

fluvial de Catalunya, i en els propers anys està prevista la implantació efectiva, de forma

progressiva, del règim de cabals establerts als plans zonals. Els plans zonals elaboren

una diagnosi acurada de les activitats i aprofitaments que alteren el règim hidrològic dins

el seu àmbit territorial, i permeten una anàlisi a nivell de subtram dins d’una mateixa

massa d’aigua. Al Ter Superior, que constitueix l’àmbit amb el Pla zonal d’implantació de

cabals de manteniment més avançat, previst d’aprovar a finals de l’any 2009, la diagnosi

elaborada conclou que dels 208 km de riu inclosos en l’àmbit d’estudi (eix del Ter des de

la capçalera fins a la cua de l’embassament de Sau i principals afluents) tan sols un 7%

34



35

presenta un règim de cabals sense cap tipus d’alteració. En general, la longitud dels

trams fluvials amb alteracions significatives del règim hidrològic per efecte dels

aprofitaments hidroelèctrics al districte de conca fluvial de Catalunya, es mostra a la

Taula 3-1 i a la Figura 3-1. La conca del Ter i la conca de l’Alt Llobregat (que inclou tota la

conca del Cardener) són els àmbits on la incidència dels aprofitaments hidroelèctrics és

més elevada, generant una afecció significativa en més del 50% de la longitud de trams

fluvials. En alguns rius de la part catalana de la demarcació de l’Ebre, els efectes dels

aprofitaments hidroelèctrics també són significatius, en especial a la conca alta del Segre

i de les Nogueres Pallaresa i Ribagorçana i a la conca de la Garona. En aquests àmbits la

implantació de cabals de manteniment és competència de la Confederació Hidrogràfica

de l’Ebre i no es disposa de dades acurades de la longitud de trams afectats.

Taula 3-1 Longitud de riu amb afeccions significatives del règim hidrològic derivades dels

aprofitaments hidroelèctrics al districte de conca fluvial de Catalunya. Font: Agència

Catalana de l’Aigua.

Conca Nombre de centrals hidroelèctriques en ús

Longitud de riu (km) amb alteració significativa

Muga 1 0,2

Fluvià 28 32

Ter Superior 86 114

Baix Ter i Daró 22 81

Tordera 3 5

Alt Llobregat-Cardener 90 137

Baix Llobregat-Anoia 18 13



0

50

100

150

200

250

300

Muga Fluvià Alt Ter Baix Ter Tordera AltLlobregat

Baixllobregat

Km

de

riu

Km afectats per detracció Km de riu

66%

0,4%28%

57%

6,4% 9,2%

57%

0

50

100

150

200

250

300

Muga Fluvià Alt Ter Baix Ter Tordera AltLlobregat

Baixllobregat

Km

de

riu

Km afectats per detracció Km de riu

66%

0,4%28%

57%

6,4% 9,2%

57%

Figura 3-1 Percentatge de la longitud de trams fluvials amb afeccions significatives del règim hidrològic

derivades dels aprofitaments hidroelèctrics a les conques del districte de conca fluvial de

Catalunya. La longitud total de cada conca utilitzada per calcular el percentatge, correspon

a la longitud dels cursos fluvials que tenen com a mínim un aprofitament hidroelèctric. Font:

Agència Catalana de l’Aigua.

3.2. Condicions morfològiques

En relació a la morfologia de les lleres i riberes dels rius i dels marges de les zones

humides, són múltiples les fonts de pressió que donen origen a alteracions significatives

en les masses d’aigua. L’ocupació de l’espai fluvial per usos urbans, industrials,

agrícoles, silvícoles o per explotacions d’àrids, juntament amb l’alteració del canal del riu

mitjançant la construcció d’estructures d’endegament, en són alguns exemples destacats.

Els treballs de Planificació de l’espai fluvial (PEFCAT) diagnostiquen i aporten mesures

per millorar la morfologia dels rius (apartat 2.1.2), i el seu desplegament a les diferents

conques ha d’ajudar significativament a millorar la situació actual. Des de l’Agència

Catalana de l’Aigua, i paral·lelament als treballs de PEFCAT, també s’impulsen diverses

actuacions de recuperació de riberes i manteniment i conservació de lleres, que han de

continuar en els propers anys mitjançant les inversions previstes al Programa de

mesures.

El Mapa 3-2 mostra de forma gràfica les masses d’aigua on les alteracions de la

morfologia són més severes.

36



Mapa 3-2 Masses d’aigua amb alteracions morfològiques significatives. Font: Agència Catalana de

l’Aigua.

3.3. Continuïtat fluvial

La presència de barreres que interfereixen la continuïtat fluvial és generalitzada a molts

dels rius de Catalunya. L’origen de moltes d’aquestes barreres, sobretot als rius Ter i

Llobregat, el trobem en el desenvolupament industrial de Catalunya, quan els

aprofitaments de la força hidràulica dels rius van esdevenir una font d’energia fonamental

i van portar a la construcció de nombroses rescloses per a derivar aigua. Moltes

d’aquestes rescloses segueixen en ús actualment, reconvertides en derivacions cap a

minicentrals hidroelèctriques. Les captacions d’aigua per al regadiu o l’abastament de

poblacions també ha contribuït a la presència de rescloses als rius. Si hi sumem els

múltiples ponts, guals, estacions d’aforament, travesses, passos inferiors o obres de

37



38

drenatge, passos ferroviaris, ponts per al trànsit rodat, passarel·les de vianants i d’altres

elements estructurals ubicats a les lleres dels rius, el resultat és un extens parc

d’infraestructures que en molts casos esdevenen barreres infranquejables al pas de

l’aigua, els sediments i, sobretot, dels peixos.

Actualment són escasses les estructures que compten amb dispositius per al pas de

fauna. De les més de 300 preses i rescloses censades, n’hi ha només 31 que tenen

habilitades passos de peixos2.

2 Agència Catalana de l’Aigua, 2008. L’Aigua a Catalunya. Diagnosi i propostes d’actuació. Esquema

provisional dels temes més importants que es plantegen en la redacció del Pla de Gestió del Districte de

Conca Fluvial de Catalunya.



Mapa 3-3 Alteracions significatives de la connectivitat fluvial. Preses i rescloses a Catalunya. Font:

Document IMPRESS1

3.4. Control d’espècies invasores

Les principals espècies invasores que afecten en l’actualitat els ecosistemes aquàtics i

de ribera a Catalunya són, en el cas de la flora, la canya americana (Arundo donax), la

robínia (Robinia pseudoacacia), i l’ailant (Ailanthus altissima). Pel que fa a la fauna, la

majoria són peixos d’aigües continentals, tot i que també hi tenen un pes important

d’altres vertebrats com el visó americà (Mustela vison), la tortuga de florida (Trachemys

scripta elegans) i alguns invertebrats com el cranc roig americà (Procambarus clarkii), el

cranc senyal (Pacifastacus leniusculus) i el musclo zebrat (Dreissena polymorpha). La

presència d’espècies invasores de fauna és generalitzada als embassaments catalans,

així com a l’estany de Banyoles, on un percentatge molt alt de les espècies de peixos que

39



40

hi viuen són d’origen exòtic. També nombroses zones humides pateixen els efectes de

les espècies invasores, en aquest cas per una espècie de peix molt concreta: la

gambússia. Els aiguamolls de l’Empordà i les zones humides del delta del Llobregat i del

delta de l’Ebre, n’alberguen poblacions importants. En rius, la pressió exercida per les

espècies exòtiques no és tan forta, si bé en alguns casos és també significativa. En

aigües costaneres s’han detectat alguns problemes, principalment vinculats a espècies

d’algues del gènere Caulerpa, que actualment semblen controlats.

El musclo zebrat és probablement l’espècie més problemàtica a Catalunya en l’actualitat.

El motiu es troba en el seu alt potencial invasor, i en el fet que provoca importants danys

econòmics i ambientals allà on prolifera. En els últims mostrejos realitzats l’any 2008 per

l’Agència Catalana de l’Aigua no s’ha detectat musclo zebrat al districte de conca fluvial

de Catalunya. Tanmateix, la seva presència a la conca de l’Ebre (Mapa 3-4)

(principalment als embassaments de Ribarroja i Flix) genera un elevat risc d’invasió al

districte de conca fluvial de Catalunya.

La canya americana també és una espècie invasora amb un pes específic important,

atesa la gran quantitat de superfície de riberes i marges de rius, estanys i zones humides

que ocupa. A més, cal destacar el seu mal comportament davant d’episodis d’avingudes

ja que pot causar problemes en infraestructures transversals situades aigües avall.



Mapa 3-4 Masses d’aigua afectades per la presència de musclo zebrat a Catalunya. Font: elaboració

pròpia a partir de dades del període 2001-2008 de l’Agència Catalana de l’Aigua.

3.5. Recuperació de zones humides

Les zones humides són uns dels ecosistemes més diversos i rics biològicament però,

alhora, particularment fràgils i vulnerables. Les problemàtiques més comunes que

n’afecten l’estat de conservació són les alteracions hidrològiques, les alteracions de la

qualitat de l’aigua, les alteracions sobre la flora i la fauna, les captacions d’aigua i els

abocaments (Taula 3-2).

41



42

Taula 3-2 Principals problemàtiques a les zones humides de Catalunya, segons impactes o

alteracions observades. Resultats preliminars de la primera fase de diagnòstic del Pla de

protecció de les zones humides de Catalunya. Font: web del Departament de Medi Ambient

i Habitatge.

Zones humides (ZH) Nº %

Amb alteracions hidrològiques 174 64

Amb alteracions de la qualitat de l’aigua 129 47

Amb alteracions sobre la flora o la fauna 217 80

Amb captacions d’aigua dins la zona humida o en un radi inferior a 100 m 69 25

Amb abocaments d’aigua dins la zona humida o en un radi inferior a 100 m 38 14

Pel que fa a les 73 zones humides delimitades com a masses d’aigua per l’Agència

Catalana de l’Aigua, la situació actual és que en un 62% dels casos els indicadors d’estat

ecològic estan per sota el llindar del bon estat (Taula 3-3), i per tant es troben en risc de

no assolir els objectius ambientals de la Directiva 2000/60/CE.

3.6. Millora del litoral

L’artificialització de la línia de costa degut a les infraestructures existents i en construcció

com ara ports, espigons, o passeigs marítims és evident en bona part del litoral català. Un

23% de les masses d’aigua costaneres pateixen una pressió significativa per

artificialització, i quasi un 8% es troben molt a prop de tenir-la, segons dades del

document IMPRESS1 de l’Agència Catalana de l’Aigua. Els trams de costa amb un major

grau d’artificialització corresponen a aquells que tenen els nuclis més grans de població o

bé aquells amb un sector turístic més desenvolupat (Mapa 3-5). És el cas de Port de la

Selva, Castelló d’Empúries i l’Escala, a la Costa Brava; Mataró i Masnou, al Maresme;

l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Vilanova i la Geltrú, Tarragona i Sant Carles de la

Ràpita. La presència d’infraestructures modifica la circulació litoral de la sorra, fet que

obliga a la regeneració artificial de platges amb el perjudici dels fons marins d’on

s’extreuen les sorres i dels ecosistemes costaners sobre els quals s’apliquen. D’altra

banda també cal considerar els problemes ambientals causats per la sobrepesca i per la

generació de residus en platges, ports i durant la navegació.



Mapa 3-5 Artificialització de la línia de costa. Font: elaboració pròpia a partir de dades de 2008 de

l’Agència Catalana de l’Aigua.

3.7. Impactes sobre les masses d’aigua

Fins al moment s’han analitzat les pressions significatives que condicionen la qualitat

hidromorfològica i biològica de les masses d’aigua superficial de Catalunya, siguin rius,

embassaments, estanys, zones humides o aigües costaneres.

Des de l’any 2007 és operatiu el Programa de seguiment i control de les masses d’aigua

(vegeu apartat 2.5), un instrument de l’Agència Catalana de l’Aigua que té per objectiu el

monitoratge de totes les masses d’aigua de Catalunya. Mitjançant les dades que

proporciona aquest Programa es pot conèixer l’estat en què es troba cada massa d’aigua,

i el grau de compliment dels objectius ambientals que hi són aplicables. Els resultats

obtinguts durant els anys 2007 i 2008 permeten determinar els impactes mesurats a les

43



masses d’aigua, i per tant valorar la incidència real de les pressions identificades en els

apartats anteriors. A aquest efecte, el Mapa 3-6 mostra el nivell de qualitat biològica de

les masses d’aigua segons els resultats del Programa de seguiment i control. Cal tenir en

compte, però, el poc temps que fa que aquest Programa és operatiu, raó per la qual en

algunes masses d’aigua no es disposa de dades, sigui perquè la programació no tenia

previst el seu control en el període 2007-2008 o bé perquè la manca d’aigua no ha

permès l’obtenció de dades.

Mapa 3-6 Qualitat biològica de les masses d’aigua superficial de Catalunya. Font: dades de 2007 i

2008 del Programa de Seguiment i Control de l’Agència Catalana de l’Aigua

44



45

Al mapa anterior no s’hi representen, per raons d’escala, les zones humides. Els resultats

d’incompliment dels objectius ambientals (estat inferior a bo) segons dades del Programa

de seguiment i control en aquestes masses d’aigua, agrupades per àmbits, es mostren a

la Taula 3-3.

Taula 3-3 Percentatge de masses d’aigua de la categoria de zones humides en què no s’assoleix el

bon estat. Font: dades de 2007 i 2008 del Programa de Seguiment i Control de l’Agència

Catalana de l’Aigua

Casos amb estat inferior a bo Àmbit Nombre. zones

humides Nombre %

Aiguamolls de l’Alt Empordà 12 5 42

Aiguamolls del Baix Empordà 3 3 100

Estanys de les Alberes 4 2 50

Estanys de Tordera 4 3 100

Delta del Llobregat 8 4 50

Delta de l’Ebre 13 9 69

Desembocadures de rius i torrents 6 6 100

Altres 23 13 57

TOTAL 73 45 62



46



47

4. OBJECTIUS AMBIENTALS

L’aplicació de les mesures per a la millora de la qualitat hidromorfològica i biològica té

incidència sobre diversos aspectes ambientals per als quals hi ha definits objectius, sovint

recolzats en obligacions jurídiques o normatives, a escala europea, estatal i catalana.

D’entre aquests aspectes, els més significatius són l’aigua, la diversitat biològica, la

connectivitat ecològica, el paisatge, el canvi climàtic, la protecció davant d’inundacions i

els residus.

Aquest capítol s’estructura en tres apartats. Al primer, s’exposa el marc general dels

objectius vinculats als aspectes ambientals citats anteriorment (vegeu capítol 3), mentre

que al segon es presenten pròpiament els objectius ambientals que assumeix el

Programa de mesures en relació a la millora de la qualitat hidromorfològica i biològica. Al

tercer apartat es presenta una ordenació jeràrquica dels objectius ambientals.

4.1. Marc general

L’aigua

El Programa de mesures és un instrument de la planificació hidrològica, i en

conseqüència centra bona part de les seves actuacions en millorar aspectes ambientals

relacionats amb el vector aigua. Les mesures de millora de la qualitat hidromorfològica i

biològica, en concret, tenen com a objecte fonamental fer possible el compliment dels

objectius ambientals establerts a la Directiva 2000/60/CE i a tota la normativa que se’n

desprèn, inclosos els reglaments de planificació hidrològica estatal (Real Decreto

907/2007) i català (Decret 380/2006). Els objectius bàsics a assolir (vegeu apartat 2.2.1)

són el bon estat de les masses d’aigua i el no deteriorament del seu estat actual.

El Decret 380/2006 cita explícitament, entre els objectius de la planificació hidrològica del

districte de conca fluvial de Catalunya, la garantia del manteniment dels cabals ecològics.

Són nombrosos els instruments normatius que fan referència a la necessitat d’implantar

un règim de cabals de manteniment als rius (Taula 4-1). Al districte de conca fluvial de

Catalunya hi ha vigent el Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes

de Catalunya (PSCM), aprovat pel Govern de la Generalitat mitjançant l’Acord de 4 de

juliol de 2006 (Resolució MAH/2465/2006), que té com a principal objectiu la determinació

d’un règim de cabals mínims per sota dels quals la vida piscícola i el funcionament dels



48

ecosistemes fluvials poden mostrar dificultats per mantenir-se (vegeu apartat 2.1.1). El

PSCM determina que la implantació efectiva del règim de cabals de manteniment s’ha de

fer mitjançant la figura dels plans zonals d’implantació de cabals de manteniment.

En relació als aspectes morfològics i funcionals de les riberes i dels espais fluvials en

general, determinants en l’assoliment dels objectius ambientals de la Directiva

2000/60/CE, el marc d’actuació a Catalunya bé definit pels treballs de planificació de

l’espai fluvial, desenvolupats per l’Agència Catalana de l’Aigua. L'objectiu general de la

planificació de l’espai fluvial és avançar en la resolució i ordenació dels diversos conflictes

hidràulics, ambientals i morfodinàmics vinculats a la gestió de l'aigua i el medi hídric de

l'espai fluvial.

La Taula 4-1 sintetitza els principals objectius ambientals vinculats a l’aigua sobre els

quals tenen incidència les mesures de millora de la qualitat hidromorfològica i biològica

incloses al Programa de mesures.

Taula 4-1 Objectius ambientals vinculats al vector aigua i relacionats amb la millora de qualitat

hidromorfològica i biològica de les masses d’aigua. Font: elaboració pròpia

Objectiu Normativa Àmbit

Assolir el bon estat de les masses d’aigua l’any 2015

Directiva 2000/60/CE Comunitari

RD 1664/1998 Llei 10/2001 RDLEG 1/2001 RD 907/2007 Ordre ARM/2656/2008

Estatal Garantir la definició d’un règim de cabals de manteniment i la seva posterior implantació efectiva

DLEG 3/2003 Decret 380/2006 Resolució MAH/2465/2006

Autonòmic

La diversitat biològica

Els objectius de conservació de la diversitat biològica compten amb un ampli ventall

d’instruments normatius i de gestió.

En l’àmbit internacional destaca el Conveni RAMSAR (1971) que té per objectiu la

protecció de les zones humides com a hàbitats d’aus aquàtiques, el Conveni de

Barcelona (1976), dirigit a la protecció del medi marí i la regió costanera del Mediterrani,



49

el Conveni de Rio, sobre la diversitat biològica (1992) i el Conveni relatiu a la Conservació

de la Vida Silvestre i del Medi Natural a Europa.

A nivell europeu, més enllà de l’Estratègia de la Unió Europea per a la Biodiversitat

(1998), que té per objectiu la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica, juguen

un paper clau:

■ La Directiva 92/43/CEE (Directiva Hàbitats) mitjançant la qual es crea la Xarxa Natura

2000 amb l’objectiu de fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats

naturals amb l’activitat humana que s’hi desenvolupa, i

■ La Directiva 79/409/CEE, relativa a la conservació de les aus silvestres, en la qual es

delimiten les Zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA), moltes de les quals

coincideixen amb àmbits aquàtics o riberes.

A nivell estatal destaca la Llei 42/2007, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, que té

per objectiu la protecció de la biodiversitat, centrant l’atenció en la problemàtica de les

espècies invasores.

A Catalunya, l’estratègia catalana per a la conservació i l’ús sostenible de la diversitat

biològica presenta, entre els seus objectius estratègics, garantir la conservació de la

fauna i la flora autòctones i la recuperació de les espècies amenaçades, assolir una

protecció i gestió integrada de les conques hidrogràfiques i els sistemes aquàtics, que

incorpori els aspectes de bon ús de l’aigua, la correcció d’impactes, la millora d’hàbitats i

la conservació de la diversitat biològica i fer compatibles les pràctiques piscícoles amb la

conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica, reforçant la conservació de les

espècies autòctones. Incorporen també aquests objectius la Llei 12/1985 i la Llei 22/2003.

La Taula 4-2 sintetitza els principals objectius ambientals vinculats a la conservació de la

diversitat biològica sobre els quals tenen incidència les mesures de millora de la qualitat

hidromorfològica i biològica incloses al Programa de mesures.



50

Taula 4-2 Objectius ambientals vinculats a la conservació de la diversitat biològica i relacionats amb la

millora de qualitat hidromorfològica i biològica de les masses d’aigua. Font: elaboració

pròpia

Objectiu Normativa Àmbit

Protegir les zones humides com a hàbitats d’aus aquàtiques

Conveni RAMSAR 1971 Internacional

Protegir el medi marí i la regió costanera del Mediterrani

Conveni de Barcelona 1976 Internacional

Conservar de la llúdriga Conveni relatiu a la Conservació de la Vida Silvestre i del Medi Natural a Europa

Internacional

Conservar les aus Directiva 79/409/CEE Comunitari

Conservar els hàbitats Directiva 92/43/CEE Comunitari

Recuperar les poblacions d’anguila europea Reglament (CE) 1100/2007 Comunitari

Protegir la biodiversitat Llei 42/2007 Estatal

Garantir la conservació de la fauna i la flora autòctones i la recuperació de les espècies amenaçades Fer un ús sostenible de la biodiversitat

Estratègia de la Unió Europea per a la Biodiversitat Estratègia catalana per a la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica

Europeu Autonòmic

Protegir els espais naturals de Catalunya Llei 12/1985 Autonòmic

Protegir la fauna salvatge autòctona Llei 22/2003 Autonòmic

La connectivitat ecològica

En l’àmbit europeu existeixen nombroses directives que fan referència al concepte de

connectivitat ecològica i l’incorporen en els seus objectius. És el cas de la Directiva

Hàbitats (Directiva 92/43/CEE), que insta als Estats membres a fomentar la gestió dels

elements del paisatge que resultin essencials per la migració, distribució geogràfica i

l’intercanvi genètic de les espècies. Els rius constitueixen un element fonamental per

afavorir aquesta mobilitat. L’Estratègia de la Comunitat Europea en matèria de

biodiversitat, així com el Pla d’Acció de la biodiversitat per a la conservació dels recursos

naturals també incorporen l’objectiu d’afavorir la connectivitat ecològica.

En l’àmbit autonòmic, són nombrosos els instruments que incorporen el concepte de

connectivitat ecològica i fixen objectius dirigits a afavorir aquesta connectivitat entre els

espais naturals fluvials. És el cas dels Catàlegs del paisatge, les Directrius per a la Gestió

dels espais de la xarxa Natura 2000, els Plans de recuperació i protecció de les espècies

amenaçades o el Pla General de Política Forestal 2007-2016 (en fase d’aprovació).



51

Cal també fer esment als objectius establerts pel Departament de Medi Ambient i

Habitatge en el document de Bases per a les directrius de connectivitat ecològica de

Catalunya, on es reconeixen els espais fluvials com a connectors de primer ordre i es

concreten directrius estretament vinculades al a planificació hidrològica i a la implantació

de cabals de manteniment, entre les quals figuren:

■ Considerar la connectivitat ecològica com un dels objectius de la planificació

hidrològica.

■ Aplicar el Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de

Catalunya.

Actualment està en fase d’elaboració la Llei de biodiversitat i patrimoni natural de

Catalunya, que també incorpora la importància de la continuïtat fluvial per a la

preservació de la biodiversitat, en el context de protecció global dels hàbitats i les

espècies, enfront del concepte de protegir espais concrets sense tenir en compte la

importància de la matriu territorial.

D’altra banda, la futura Llei d’ordenació sostenible de la pesca continental i protecció dels

ecosistemes aquàtics continentals de Catalunya recull en el seu avantprojecte nous

objectius específics de millora de la continuïtat dels rius, que presumiblement quedaran

recollits en el text definitiu que s’aprovi, i que esdevindran un nou marc de referència per

a les actuacions que s’hagin de fer en el futur.

La Taula 4-3 sintetitza els principals objectius ambientals vinculats a la connectivitat

ecològica sobre els quals tenen incidència les mesures de millora de la qualitat

hidromorfològica i biològica incloses al Programa de mesures.



52

Taula 4-3 Objectius ambientals vinculats a la connectivitat ecològica i relacionats amb la millora de

qualitat hidromorfològica i biològica de les masses d’aigua. Font: elaboració pròpia

Objectiu Origen Àmbit

Fomentar la gestió dels elements del paisatge que resultin essencials per la migració, distribució geogràfica i l’intercanvi genètic de les espècies

Directiva Hàbitats (92/43/CEE)

Europeu

Estratègia de la Comunitat Europea en matèria de biodiversitat Pla d’Acció de la biodiversitat per a la conservació dels recursos naturals

Europeu

Afavorir la connectivitat entre els espais naturals fluvials

Catàlegs del paisatge Directrius per a la Gestió dels espais de la xarxa Natura 2000 Plans de recuperació i protecció de les espècies amenaçades Pla General de Política Forestal 2007-2016 Llei de biodiversitat i patrimoni natural (en fase d’aprovació)

Autonòmic

Considerar la connectivitat ecològica com un dels objectius de la planificació hidrològica. Aplicar el Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya.

Bases per a les directrius de connectivitat ecològica de Catalunya

Autonòmic

El paisatge

A nivell europeu, el Conveni europeu del paisatge (Conveni de Florència), té per objecte

promoure la protecció, gestió i ordenació dels paisatges, així com organitzar la

cooperació europea en aquest camp.

L’Estratègia catalana per a la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica té per

objectius, a més dels de conservació de la diversitat biològica, altres relacionats amb el

paisatge. Els principals són:

■ Incrementar la superfície d’hàbitats degradats que s’hagin restaurat i rehabilitat

■ Garantir la conservació dels paisatges propis de Catalunya

■ Aplicar models de planificació, ordenació i gestió multifuncional de les masses

forestals, respectuosos amb la biodiversitat, el manteniment de l’estabilitat ecològica

dels ecosistemes i la qualitat del paisatge.



53

Catalunya compta, des de l’any 2005, amb una llei (Llei 8/2005) específica de protecció,

gestió i ordenació del paisatge, adoptant així les estratègies establertes al Conveni

europeu del paisatge. En base a aquest marc normatiu, està previst el desenvolupament

dels catàlegs i les directrius del paisatge, que han de ser els instruments que recullin els

objectius de qualitat paisatgística a assolir. De moment només es troba aprovat el

Catàleg de les Terres de Lleida. Entre els seus objectius, destaquen:

■ Mantenir els paisatges ben conservats, ordenats i gestionats, independentment de la

seva tipologia i del seu caràcter.

■ Aconseguir uns paisatges heterogenis, que reflecteixin la rica diversitat paisatgística

del país i que s’allunyin de l’homogeneïtzació i la banalització.

■ Aconseguir uns paisatges vius i dinàmics, capaços d’integrar les inevitables

transformacions territorials sense perdre la seva idiosincràsia.

■ Conservar els paisatges respectant el llegat del passat.

■ Mantenir uns paisatges que atenguin la diversitat social i contribueixin al benestar

individual i social de la població.

El Catàleg del Camp de Tarragona es troba en procés de ser aprovat, mentre que la resta

de catàlegs (Alt Pirineu i Aran, Comarques centrals, Comarques gironines, Regió

Metropolitana de Barcelona i Terres de l’Ebre) es troben en fase d’elaboració. Fins la

seva aprovació, a partir de qual s’adoptaran objectius específics a cada àmbit, són

d’aplicació els objectius generals de les polítiques de paisatge que assumeix la

Generalitat de Catalunya, i que són:

■ La protecció, la gestió i la planificació dels paisatges de Catalunya

■ La integració de criteris paisatgístics en el planejament territorial i urbanístic

■ La integració de criteris paisatgístics en el planejament de caràcter sectorial

■ El desenvolupament d’actuacions exemplars de restauració i millora del paisatge

■ L’educació i sensibilització social envers el paisatge

La Taula 4-4 sintetitza els principals objectius ambientals vinculats al paisatge sobre els





54

Taula 4-4 Objectius ambientals vinculats al canvi climàtic i relacionats amb la millora de qualitat



Promoure la protecció, gestió i ordenació dels paisatges a nivell europeu

Conveni europeu del paisatge Europeu

Promoure la protecció, gestió i ordenació dels paisatges en l’àmbit català

Llei 8/2005 Estratègia catalana per a la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica

Autonòmic

El canvi climàtic

Són diversos els instruments que estableixen objectius i regulen les obligacions jurídiques

en relació al canvi climàtic. A escala internacional el més significatiu és el Conveni marc

de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, concretat en el Protocol de Kyoto, signat i

assumit tant per la Unió Europea com per l’estat espanyol l’any 1998. Els objectius

generals es centren fonamentalment en una reducció de les emissions dels gasos

d’efecte hivernacle com a principal mesura per combatre l’escalfament global del planeta.

A Catalunya, el Pla de l’Energia i el Pla marc de mitigació del canvi climàtic concreten els

objectius en matèria de reducció d’emissions i estableixen els increments pretesos en

producció d’energia mitjançant fonts renovables.

La Taula 4-5 sintetitza els principals objectius ambientals vinculats al canvi climàtic sobre

els quals tenen incidència les mesures de millora de la qualitat hidromorfològica i

biològica incloses al Programa de mesures.



55

Taula 4-5 Objectius ambientals vinculats al canvi climàtic i relacionats amb la millora de qualitat



Controlar les emissions de gasos d’efecte hivernacle

Protocol de Kyoto Internacional

Aconseguir un augment de la producció d’energia a partir de la minihidràulica.

Pla de l’energia de Catalunya Autonòmic

Assolir un 24% de producció elèctrica a Catalunya a partir de fonts renovables l’any 2015.

Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015 Autonòmic

Reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle per part dels sectors difusos a Catalunya fins al 37% d’increment en relació a l’any base

Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012

Autonòmic

La protecció davant d’inundacions

A nivell europeu, la pròpia Directiva 2000/60/CE ja estableix l’objectiu de prevenir o reduir

els efectes negatius que es poden derivar de les inundacions.

La problemàtica de les inundacions és abordada de manera específica per la Directiva

2007/60/CE, relativa a l’avaluació i gestió dels riscos d’inundació. L’objectiu d’aquesta

norma és establir un marc per a l’avaluació i gestió dels riscos d’inundació, destinat a

reduir les conseqüències negatives per a la salut humana, el medi ambient, el patrimoni

cultural i l’activitat econòmica, associades a les inundacions.

A nivell estatal, el Reglament del domini públic hidràulic (Reial Decret 849/1986) estableix

certes restriccions d’usos en zones inundables. Per decret, el Govern pot establir les

limitacions en l’ús de les zones inundables que consideri necessàries per a garantir la

seguretat de les persones.

La Directriu bàsica de protecció civil enfront el risc d’inundacions (Resolució de 31 de

gener de 1995) té per objectiu preveure un disseny o model estatal que faci possible una

coordinació i actuació dels diferents serveis i administracions implicades en episodis

d’inundacions.

En l’àmbit autonòmic, el Reglament de la planificació hidrològica (Decret 380/2006)

preveu, entre d’altres objectius, contribuir a pal·liar els efectes de les inundacions.

El Decret 305/2006, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, conté un

article específic referent a la “Directriu de preservació front als riscs d’inundació”, en el

qual es delimita la zona fluvial com la part de la zona inundable que inclou la llera del riu i



56

les seves riberes, i fixa restriccions en aquestes àrees per minimitzar els riscs que es

poden derivar de les inundacions.

La Taula 4-6 sintetitza els principals objectius ambientals vinculats al canvi climàtic sobre

els quals tenen incidència les mesures de millora de la qualitat hidromorfològica i

biològica incloses al Programa de mesures.

Taula 4-6 Objectius ambientals vinculats a la protecció davant d’inundacions i relacionats amb la

millora de qualitat hidromorfològica i biològica de les masses d’aigua. Font: elaboració

pròpia


Directiva 2000/60/CE Directiva 2007/60/CE

Europeu

Reial Decret 849/1986 Resolució de 31 de gener de 1995

Estatal Reduir les conseqüències negatives per a la salut humana, el medi ambient, el patrimoni cultural i l’activitat econòmica, associades a les inundacions

Decret 380/2006 Decret 305/2006

Autonòmic

Els residus

En l’àmbit europeu, la Decisió de la Comissió de 16 de gener de 2001 fa referència a la

llista de residus. Els continguts d’aquesta llista formen el catàleg europeu de residus.

Aquest catàleg té per objectiu millorar la gestió dels residus a partir d’una bona

caracterització.

En l’àmbit estatal, la Llei 10/1998, de 21 d’abril, de Residus, té per objectiu prevenir la

producció de residus, establir el règim jurídic de la seva producció i gestió i fomentar, per

aquest ordre, la seva reducció, reutilització, reciclatge, i altres formes de valorització, així

com regular els sòls contaminats, per tal de protegir el medi ambient i la salut de les

persones.

El marc general de la regulació dels residus a Catalunya es regeix pel Decret legislatiu

1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus.

L’aplicació d’aquesta normativa té per objectiu millorar la qualitat de vida de la ciutadania

de Catalunya, obtenir un alt nivell de protecció del medi ambient i dotar els ens públics

competents per raó de la matèria dels mecanismes d’intervenció i control necessaris per



57

garantir que la gestió dels residus es duu a terme sense posar en perill la salut de les

persones i reduint l’impacte ambiental.

La Taula 4-7 sintetitza els principals objectius ambientals vinculats als residus sobre els



Taula 4-7 Objectius ambientals vinculats als residus i relacionats amb la millora de qualitat



Millorar la gestió dels residus a partir d’una bona caracterització

Decisió de la Comissió de 16 de gener de 2001

Europeu

Llei 10/1998 Estatal garantir que la gestió dels residus es duu a terme sense posar en perill la salut de les persones i reduint l’impacte ambiental Decret legislatiu 1/2009 Autonòmic

4.2. Objectius ambientals associats a les mesures de millora de la qualitat

hidromorfològica i biològica

Les mesures de millora de la qualitat hidromorfològica i biològica tenen, com s’ha

comentat diverses vegades en aquest informe, una finalitat inequívoca de millora

ambiental, i en conseqüència els seus objectius, tant generals com específics (vegeu

apartat 2.2), són a la vegada objectius ambientals.

Així doncs, els objectius ambientals del Programa de mesures en relació a la millora de la

qualitat hidromorfològica i biològica corresponen als objectius específics presentats a

l’apartat 2.2. Per tal de poder avaluar el grau de compliment d’aquests objectius es

presenten indicadors de seguiment quantificables per a cadascun d’ells.

1) Impulsar la redacció, aprovació i desenvolupament dels plans zonals d’implantació de

cabals de manteniment al districte de conca fluvial de Catalunya.

Indicador 1: Aprovació durant el període de vigència del Programa de mesures dels

diversos plans zonals.

Indicador 2: Control operatiu de compliment dels cabals de manteniment en el marc

del Programa de seguiment i control de l’Agència Catalana de l’Aigua.

2) Treballar per fer efectiva la implantació de cabals de manteniment a la part catalana

de la Demarcació Hidrogràfica de l’Ebre.



58

Indicador: Inclusió al Pla hidrològic de la conca hidrogràfica de l’Ebre de la proposta

tècnica de cabals de manteniment feta per l’Agència Catalana de l’Aigua.

rograma de

urats mitjançant el control de

6)

natural dels sistemes fluvials.

l’espai fluvial.

hidromorfològics en el

e l’Aigua.

ació dels

s del Programa de

criteris del Programa de mesures,

ctiva

de risc i estratègiques.

3) Millorar la continuïtat fluvial i reforçar el paper dels rius com a corredors biològics.

Indicador: Control dels indicadors hidromorfològics en el marc del P

seguiment i control de l’Agència Catalana de l’Aigua.

4) Millorar i preservar l’estat de les comunitats biològiques de les masses d’aigua.

Indicador: Resultats dels indicadors biològics mes

vigilància del Programa de seguiment i control de l’Agència Catalana de l’Aigua.

5) Conservar les explotacions pesqueres relacionades amb l’anguila, i l’activitat

socioeconòmica vinculada a la pesca esportiva sostenible d’espècies fluvials.

Indicador: Sistemes de control previstos al propi Pla de gestió de l’anguila.

Recuperar les funcionalitats naturals dels espais fluvials

6.a) Retornar espai físic als rius.

6.b) Recuperar funcionalitat del bosc de ribera.

6.c) Recuperar la morfodinàmica

6.d) Incorporar el sediment fluvial a la gestió de

6.e) Millorar la qualitat i la diversitat dels hàbitats a l’espai fluvial

Indicador (general per a l’objectiu 6): Control dels indicadors

marc del Programa de seguiment i control de l’Agència Catalana d

7) Millorar la qualitat ambiental i paisatgística de les masses d’aigua.

Indicador: Grau de seguiment de les directrius dels treballs de planific

espais fluvials de l’Agència Catalana de l’Aigua i dels criteri

mesures en els projectes de millora aprovats.

8) Prevenir els episodis d’inundacions per garantir la seguretat de persones i béns.

Indicador: Elaboració, a partir de les mesures i

del Pla de gestió del risc d’inundacions en compliment de la Dire

2007/60/CE.

9) Controlar la proliferació d’espècies invasores lligades al medi aquàtic i prevenir la

seva entrada en zones



59

9.a) Evitar l’entrada i proliferació del musclo zebrat al districte de conca fluvial de

Catalunya

Indicador: Programa de seguiment i control de l’Agència Catalana de l’Aigua.

9.b) Preservar les infraestructures vinculades a la captació d’aigua per a activitats o

tenir les instal·lacions

nual d’actuacions de recuperació de riberes i de

finançament propi dins el Programa de mesures)

i control de l’Agència Catalana de l’Aigua (índex

a de seguiment i control de l’Agència Catalana de l’Aigua.

ió.

e costes.

usos estratègics de ser colonitzades pel musclo zebrat.

Indicador: Seguiment periòdic de l’estat de les infraestructures. El Programa de

mesures contempla inversions importants per man

plenament operatives.

9.c) Reduir la superfície ocupada per la canya americana dins l’espai fluvial

Indicador: Registre a

conservació i manteniment de lleres.

9.d) Substituir l’espai físic ocupat per espècies de flora invasores per d’altres

d’autòctones.

Indicador: Seguiment de les actuacions de recuperació de riberes. (Mesura

prevista i amb

9.e) Optimitzar la valorització dels residus derivats de les mesures d’eradicació

d’espècies vegetals invasores.

Indicador: tones de massa vegetal destinada a abocador en relació a les tones

de massa vegetal valoritzada.

10) Garantir el bon estat ecològic a les zones humides delimitades com a massa d’aigua.

Indicador: Programa de seguiment

QAELS i ECELS3

11) Garantir el bon estat ecològic a les masses d’aigua costaneres.

Indicador: Program

11.a) Preservar la franja costanera d’una major artificialitzac

Indicador 1: Control de noves obres i planificació portuària.

Indicador 2: Seguiment del grau de compliment de la Llei d

3 Agència Catalana de l’Aigua, 2006. Protocol d’avaluació de l’estat ecològic de les zones humides ECOZO.



60

11.b) .

ures i

c

11.c) en el coneixement de la resposta de Posidonia oceanica a les

ia oceanica a tota la costa catalana.

4.3.

Recuperar naturalitat dins del domini públic marítim-terrestre

Indicador 1: Recuperació d'espai per l'eliminació d'infraestruct

onstruccions dins del domini públic marítim-terrestre.

Indicador 2: Seguiment de l'extensió de zona costanera restaurada o

recuperada.

Indicador 3: Seguiment del grau de compliment de la Llei de costes.

Aprofundir

alteracions del litoral i del fons marí.

Indicador: Realització i actualitzacions periòdiques de la cartografia

detallada de les praderies de Posidon

Jerarquització dels objectius

Prenent en consideració els aspectes ambientals rellevants identificats en el capítol 3,

als presentat a l’apartat Taula 4-1 i la capacitat

del propi Programa de mesures per incidir sobre els objectius establerts, s’ha dut a

el marc general dels objectius ambient

terme una ordenació jeràrquica dels objectius ambientals, que es mostra a la Taula

4-8.



61

Taula 4-8 Jerarquització dels objectius ambientals. Font: elaboració pròpia

Objectiu Prioritat

1) Impulsar la redacció, aprovació i desenvolupament dels plans zonals d’implantació de cabals de manteniment a les conques internes de Catalunya.

Màxima

4) Millorar i preservar l’estat de les comunitats biològiques de les masses d’aigua. Màxima


Màxima

10) Procurar el bon estat ecològic a les zones humides delimitades com a massa d’aigua.

Màxima

11) Procurar el bon estat ecològic a les masses d’aigua costaneres. Màxima

3) Millorar la continuïtat fluvial i reforçar el paper dels rius com a corredors biològics.

Alta

6) Recuperar les funcionalitats naturals dels espais fluvials. Alta

9) Controlar la proliferació d’espècies invasores lligades al medi aquàtic i prevenir la seva entrada en zones de risc i estratègiques.

Alta

2) Treballar per fer efectiva la implantació de cabals de manteniment a la part catalana de la Demarcació Hidrogràfica de l’Ebre.

Mitjana

5) Conservar les explotacions pesqueres relacionades amb l’anguila, i l’activitat socioeconòmica vinculada a la pesca esportiva sostenible d’espècies fluvials. Mitjana

6) Millorar la qualitat ambiental i paisatgística de les masses d’aigua. Mitjana



62



63

5. VALORACIÓ D’ALTERNATIVES

5.1. Avaluació ambiental de les alternatives

L’anterior capítol d’aquest informe, dedicat als objectius ambientals, posa de manifest que

les mesures de millora de la qualitat hidromorfològica i biològica incloses al Programa de

mesures tenen una finalitat ambiental. Es fa difícil, partint d’aquesta premissa, avaluar la

consideració de criteris ambientals en la selecció d’alternatives quan els criteris

ambientals esdevenen el propi objectiu de les actuacions i la justificació primera de la

seva aplicació.

Tots els criteris que es tenen en compte en la selecció de mesures de millora de la

qualitat hidromorfològica i biològica són ambientals; si no hi ha una millora ambiental

associada a la mesura, aquesta no s’aplica. L’únic cas en què actuacions vinculades als

instruments avaluats en aquest informe poden portar a un deteriorament de la qualitat

ambiental és la construcció d’estructures de defensa de béns i persones davant el risc

d’inundacions. En tot cas, allà on la presència d’usos consolidats o d’especial interès per

al conjunt de la societat fan necessàries aquest tipus d’intervencions, les directrius de

l’Agència Catalana de l’Aigua estableixen la necessitat d’adequar les obres a les

característiques ambientals de l’espai, per tal de produir les mínimes afeccions sobre el

sistema natural. Llevat d’aquest cas, la resta són mesures orientades a l’ordenació dels

usos i activitats antròpiques que condicionen i degraden la qualitat ambiental dels

ecosistemes aquàtics (continentals o marins) i d’ecosistemes no aquàtics però vinculats

als espais fluvials o costaners, de manera que la seva inclusió en el Programa de

mesures ha de revertir sempre en una millora global del medi.

L’alternativa zero, és a dir, la no aplicació de mesures de millora de la qualitat

hidromorfològica i biològica dins el Programa de mesures, condueix a una situació

d’empitjorament progressiu de la qualitat del medi, que té com a conseqüència

l’incompliment dels objectius ambientals establerts (vegeu apartat 4.2) i de les normatives

que els recolzen, encapçalades per la Directiva 2000/60/CE. A més, aquesta alternativa

comporta riscos inassumibles en relació a les inundacions. Des d’aquest punt de vista,

l’alternativa zero no representa una possibilitat vàlida a tenir en compte dins el model de

planificació hidrològica necessari per afrontar els reptes ambientals futurs.

Una simple comparativa de les diferències dels dos escenaris, un amb mesures de

millora de la qualitat hidromorfològica i biològica i l’altre sense, evidencia de forma

contundent quin dels dos constitueix la millor opció ambiental.



64

Règim hidrològic

Programa de mesures: la principal mesura prevista al Programa de mesures és la

implantació de cabals de manteniment, que ha de permetre la recuperació de nombrosos

trams fluvials profundament alterats per la detracció, derivació o retenció dels cabals dels

rius. El règim de cabals de manteniment garanteix a la vegada unes condicions mínimes

d’habitabilitat als rius per a la fauna que els és pròpia, inclosos els peixos. D’altra banda,

la implantació de cabals de manteniment té efectes sobre les activitats econòmiques que

utilitzen l’aigua, i pot comportar pèrdues de producció d’energia hidroelèctrica (vegeu

apartat 6.2.3) i modificacions en la producció agrícola quan els cabals de concessió per a

aquestes activitats no resulten compatibles amb els cabals de manteniment.

Alternativa zero: suposa la continuïtat dels problemes actuals, on les concessions d’aigua

per als diferents aprofitaments i la gestió que es fa dels embassaments porta a

alteracions profundes de la hidrologia de molts trams de riu, amb efectes severs sobre els

ecosistemes que en depenen. En aquest cas, però, no es produirien situacions

d’incompatibilitat amb els aprofitaments d’aigua actuals.

Valoració: L’escenari amb Programa de mesures és ambientalment més desitjable. Les

pèrdues de producció d’energia hidroelèctrica derivades de la implantació de cabals de

manteniment, que podrien comportar augments de les emissions de CO2, poden ser

majoritàriament compensades mitjançant estratègies de flexibilització de les concessions

o increments en la producció de les grans centrals hidràuliques. D’altra banda, els

beneficis ambientals de recuperació del règim hidrològic s’estimen més significatius que

les possibles pèrdues de producció d’energia de fonts renovables.

Taula 5-1 Comparativa de la incidència ambiental sobre el règim hidrològic amb i sense aplicació del

Programa de mesures. Font: elaboració pròpia.

Escenari Mesura Efecte sobre les masses d’aigua Producció d’energia renovable

Programa de mesures

Implantació de cabals de manteniment

Recuperació del règim hidrològic als rius.

Pèrdua màxima estimada de 109.000 MWh anuals

Alternativa zero

-

Continuïtat de l’estat de degradació actual en trams afectats per alteracions significatives del règim hidrològic

Cap efecte



65

Condicions morfològiques

Programa de mesures: preveu mesures de recuperació de l’estat de les riberes mitjançant

diverses línies d’actuació (vegeu apartat 6.1.2). Preveu també les mesures necessàries

per a la gestió adequada del sediment i la morfodinàmica fluvial, així com les actuacions

destinades a la protecció de béns i persones davant el risc d’inundació. D’altra banda, el

Programa de mesures recull els criteris de gestió que han de regir el conjunt de mesures i

actuacions que es desenvolupin a Catalunya en relació a les riberes, la gestió del

sediment dels rius i la prevenció d’inundacions.

Alternativa zero: l’escenari tendencial porta a una contínua degradació de les condicions

morfològiques de les masses d’aigua derivada de la pressió de les activitats i l’ocupació

humana dels espais fluvials.

Valoració: L’escenari amb Programa de mesures és ambientalment més desitjable. La

seva aplicació garanteix una millora respecte a la situació actual, sigui en aspectes

ambientals o de seguretat humana.

Taula 5-2 Comparativa de la incidència ambiental sobre les condicions morfològiques amb i sense

aplicació del Programa de mesures. Font: elaboració pròpia.

Escenari Mesura Efecte sobre les masses d’aigua

Programa de mesures

Recuperació de riberes Gestió del sediment fluvial Protecció davant del risc d’inundacions

Recuperació de les condicions morfològiques a l’espai fluvial. Millora de la seguretat davant del risc d’inundacions

Alternativa zero -

Agreujament de l’ocupació i alteració de les riberes i de l’espai fluvial en general i del risc front a inundacions

Continuïtat fluvial

Programa de mesures: preveu actuacions de millora de la continuïtat fluvial en 2.211 km

de riu on la recuperació de la continuïtat es considera prioritària. Estableix els criteris que

cal aplicar en les actuacions de recuperació de la continuïtat fluvial que s’hagin

d’emprendre en el futur a Catalunya.

Alternativa zero: no suposa cap avanç en la millora de la continuïtat fluvial.

Valoració: L’escenari amb Programa de mesures és ambientalment més desitjable perquè

introdueix millores significatives en la connectivitat ecològica mitjançant la recuperació de

la continuïtat fluvial.



66

Taula 5-3 Comparativa de la incidència ambiental sobre la continuïtat fluvial amb i sense aplicació del



Programa de mesures Actuació en trams prioritaris Recuperació de la continuïtat fluvial dels rius

Alternativa zero - Manteniment dels problemes actuals de manca de continuïtat fluvial

Espècies invasores

Programa de mesures: preveu mesures per a millorar el coneixement de les espècies

invasores aquàtiques presents o potencials a Catalunya. Inclou a més actuacions

d’eliminació de la superfície ocupada per la canya als espais fluvials, i actuacions de

prevenció d’invasió del musclo zebrat al districte de conca fluvial de Catalunya i de control

de la seva proliferació a la part catalana de la conca de l’Ebre.

Alternativa zero: l’evolució de les espècies invasores en un escenari d’absència de

mesures de control és un augment de les seves àrees de distribució i de la seva

incidència. En el cas del musclo zebrat, sense les mesures de prevenció estrictes

previstes al Programa de mesures és gairebé segura la seva invasió dels embassaments

del districte de conca fluvial de Catalunya.

Valoració: L’escenari amb Programa de mesures és ambientalment més desitjable pel

control que suposa dels efectes de les espècies invasores sobre els ecosistemes

aquàtics.

Taula 5-4 Comparativa de la incidència ambiental de les espècies invasores del medi aquàtic amb i

sense aplicació del Programa de mesures. Font: elaboració pròpia.


Programa de mesures

Reducció de la superfície ocupada per la canya Prevenció d’invasió i proliferació del musclo zebrat Inventari i distribució d’espècies invasores

Reducció de la presència d’espècies invasores i de la seva incidència sobre els ecosistemes aquàtics. Control dels danys en infraestructures de captació i transport de l’aigua

Alternativa zero -

Expansió de les espècies invasores i augment dels seus efectes negatius sobre els ecosistemes aquàtics i les infraestructures



67

Recuperació de les zones humides

Programa de mesures: inclou tant actuacions directes de recuperació de les zones

humides com mesures de gestió, sempre amb la finalitat de millorar l’estat d’aquests

espais naturals.

Alternativa zero: la preservació d’aquests espais quedarien subjectes a les mesures

previstes per d’altres instruments de planificació.

Valoració: L’escenari amb Programa de mesures és ambientalment més desitjable, atès

que suposa noves actuacions de millora ambiental en zones humides, que complementen

les ja previstes en d’altres instruments de planificació.

Taula 5-5 Comparativa de la incidència ambiental sobre les zones humides amb i sense aplicació del



Programa de mesures

Recuperació morfològica Millores de la quantitat i qualitat de l’aigua Nous instruments de gestió

Millora de l’estat de les zones humides

Alternativa zero -

Millora de l’estat de les zones humides només circumscrit a actuacions d’altres instruments de planificació

Millora del litoral

Programa de mesures: d'una banda, inclou actuacions per a la recuperació de la

naturalitat dins del domini públic marítim-terrestre, com ara l'eliminació d'infraestructures i

construccions o la restauració de platges i zona dunar, i, per altra banda, preveu nous

estudis que han de permetre dissenyar i emprendre les actuacions necessàries per a

preservar o recuperar l’estat de les aigües costaneres i dels seus ecosistemes.

Alternativa zero: no aporta més instruments per a la millora ambiental del litoral i les

aigües costaneres, un àmbit sotmès a una intensa pressió humana, que els existents

actualment a la planificació territorial i urbanística i a planificació sectorial (ports, pesca).

Valoració: L’escenari amb Programa de mesures és ambientalment més desitjable. Les

mesures previstes suposen un avanç del tot necessari per a la recuperació de la zona

costanera, així com un increment del coneixement de la incidència de les activitats



68

humanes sobre els ecosistemes costaners, necessari de cara a l’adopció de noves línies

d’actuació en el futur.

Taula 5-6 Comparativa de la incidència ambiental sobre les aigües costaneres amb i sense aplicació

del Programa de mesures. Font: elaboració pròpia.


Programa de mesures

Minimització d’alteracions morfològiques a la costa Criteris de gestió del litoral Millora del coneixement de Posidonia oceanica

Millora de l’estat de les aigües costaneres Millor disposició per afrontar noves actuacions de millora de l’estat de aigües costaneres

Alternativa zero - Consolidació dels problemes ambientals que afecten les aigües costaneres

5.2. Justificació ambiental de l’alternativa seleccionada

La justificació de les actuacions incloses al Programa de mesures per a la millora de la

qualitat hidromorfològica i biològica es fonamenta en la comparació dels objectius

ambientals del Programa de mesures, els factors d’incidència ambiental, i les estratègies

previstes pel Programa per tal de fer efectives les seves previsions. Aquesta comparativa

es presenta en forma de taula com a Annex I d’aquest informe.

Els diferents aspectes que configuren la qualitat hidromorfològica i biològica de les

masses d’aigua (vegeu apartat 2.1) guarden una estreta relació, fins al punt que bona

part de les mesures tenen incidència en més d’un d’aquests aspectes a la vegada.

La combinació de mesures i actuacions previstes al Programa de mesures, que

constitueix l’alternativa seleccionada, pretén explotar aquesta realitat i treure el màxim

profit de cada mesura en relació a la millora global del medi.

La implantació de cabals de manteniment constitueix la principal mesura programada per

a la recuperació del règim hidrològic. La seva implantació efectiva és determinant perquè

condiciona altres aspectes ambientals tractats en aquest bloc, com la recuperació de les

condicions morfològiques dels rius i la continuïtat fluvial. En conseqüència, el Programa

de mesures centra els esforços de recuperació morfològica (en rius) i de millora de la

continuïtat fluvial en aquells àmbits on és prevista la implantació de cabals de

manteniment, per aprofitar al màxim la sinèrgia entre les diferents mesures programades.



69

De la mateixa manera, en el control i eradicació d’espècies invasores es prioritzen

aquelles actuacions que potencien l’efecte d’altres mesures de millora ambiental previstes

al Programa de mesures. En aquesta línia, el conjunt d’actuacions d’eliminació de canya,

que constitueixen la principal línia d’actuació en espècies invasores de flora, es dissenyen

i es duen a terme en coordinació absoluta amb la resta d’actuacions de recuperació de

les riberes i de millora dels espais fluvials.

Les mesures a desenvolupar en zones humides també tenen una forta interacció amb

mesures de recuperació d’aspectes hidromorfològics lligats al règim hidrològic i a les

condicions morfològiques, i amb mesures relacionades amb la quantitat i la qualitat de

l’aigua, tractades en altres blocs del Programa de mesures.

De forma general, l’eficàcia i l’oportunitat de les mesures i actuacions de millora de la

qualitat hidromorfològica i biològica del medi mostren una forta dependència del conjunt

d’actuacions previstes en el marc de la planificació hidrològica, tal i com s’ha plantejat a

l’apartat 2.5 d’aquest informe. En aquest context, un instrument com el Programa de

mesures que recull i coordina el conjunt de mesures i actuacions a emprendre és la millor

garantia de maximització dels efectes sinèrgics positius entre mesures, i d’eficiència en la

utilització dels recursos disponibles per tal d’assolir els objectius ambientals establerts. El

procés d’elaboració del Programa de mesures, regulat per l’Article 10 del Reglament de

planificació hidrològica (Decret 380/2006), garanteix la participació de les administracions

i entitats amb competències i interessos en el cicle de l’aigua, de manera que la proposta

final de mesures i actuacions recollides al Programa ha de portar implícita una bona

coordinació entre totes elles a l’hora d’aplicar-les. I aquest és un punt d’especial

rellevància ateses les múltiples competències que conflueixen en la planificació i gestió

dels diversos aspectes d’incidència sobre l’estat de les masses d’aigua. Les zones

humides i el litoral són dos àmbits on aquest factor resulta especialment important.

En definitiva, l’alternativa seleccionada, que es fonamenta en les mesures presentades a

l’apartat 6.1 d’aquest informe, és globalment coherent amb els objectius ambientals

descrits a l’apartat 4.2. És previst que les limitacions de tipus tècnic i econòmic no facin

possible l’assoliment a 2015, quan acaba el període de vigència del Programa de

mesures, de tots els objectius establerts (vegeu Mapa 6-3), per bé que aquesta és una

possibilitat contemplada i assumida per la mateixa Directiva 2000/60/CE. En tot cas, el

Programa de mesures està dissenyat per aconseguir la màxima millora ambiental

possible en el marc de les limitacions existents, i els indicadors establerts per al



70

seguiment dels objectius ambientals (vegeu apartat 4.2) han de servir per analitzar fins a

quin punt aquestes pretensions són assolides.



71

6. INCIDÈNCIA AMBIENTAL

Les mesures per a la millora de la qualitat hidromorfològica i biològica, com s’ha posat de

manifest reiteradament en aquest informe, tenen una finalitat essencialment ambiental, de

manera que la seva incidència sobre el medi ha de ser, en termes generals, forçosament

positiva.

Aquest capítol presenta les mesures incloses en l’alternativa escollida, analitza la

incidència ambiental que poden tenir, i exposa els mitjans previstos per al seguiment i

control de les mesures proposades.

6.1. Mesures per a la millora de la qualitat hidromorfològica i biològica

Les principals línies d’actuació que planteja el Programa de mesures per a la millora de la

qualitat hidromorfològica i biològica de les masses d’aigua es presenten a continuació.

6.1.1. Implantació de cabals de manteniment

L’aprovació dels plans zonals d’implantació de cabals de manteniment és l’eina que ha de

permetre la implantació efectiva d’un règim de cabals de manteniment als rius. El

Programa de mesures preveu l’aprovació, abans de 2015, dels plans zonals

corresponents als àmbits de la Muga, el Fluvià, el Ter superior, el baix Ter i Daró, la

Tordera, el Besòs, l’alt Llobregat i Cardener, el baix Llobregat i Anoia, el Foix, el Gaià, el

Francolí i el Riudecanyes.

Els plans zonals han de concretar el règim de cabals de manteniment, adaptant-lo a les

especials singularitats i valor estratègic dels usos existents en cada àmbit. Els principals

usos que cal ordenar mitjançant els plans zonals per a fer-los compatibles amb els cabals

de manteniment són l’aprofitament hidroelèctric i el regadiu, i en menor grau, els usos

industrials.

En aprofitaments hidroelèctrics es preveuen diverses estratègies per fer efectiva la

implantació de cabals de manteniment amb la mínima afectació a l’activitat en ús. Les

més significatives són la flexibilització de les concessions, que preveu modular el cabal

utilitzat per les centrals hidroelèctriques en funció de la disponibilitat d’aigua al riu (Figura

6-1), i l’allargament del període de concessió.



0

5

10

15

20

Oct Nov Des Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set

Cab

al (m

3/s)

Cabal Turbinat (Segons concessió)Q disponible (Q en règim natural - Q de manteniment)

Incompliments dels cabals de

manteniment

72

El cabal turbinat és constant al llarg de

l’any. Durant l’època de menors cabals circulants, no es

garanteixen els cabals de manteniment.

0

5

10

15

20


Cab

al (m

3/s)

Cabal Turbinat (Amb flexibilització)Q disponible (Q en règim natural - Q de manteniment)

El cabal turbinat és variable al llarg de l’any i s’adapta a les variacions de cabal del riu.

Sense flexibilització:

Amb flexibilització:

Compliment dels cabals de manteniment tot l’any

0

5

10

15

20


Cab

al (m

3/s)

Cabal Turbinat (Segons concessió)Q disponible (Q en règim natural - Q de manteniment)

Incompliments dels cabals de

manteniment El cabal turbinat és constant al llarg de

l’any. Durant l’època de menors cabals circulants, no es

garanteixen els cabals de manteniment.

0

5

10

15

20


Cab

al (m

3/s)



0

5

10

15

20


Cab

al (m

3/s)



Sense flexibilització:

Amb flexibilització:

Compliment dels cabals de manteniment tot l’any

Figura 6-1 Esquema il·lustratiu d’un exemple de flexibilització del règim d’explotació de la concessió

d’una minicentral per adaptar-se al cabal de manteniment. Font:: Programa de mesures del

Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya.

En el cas de les concessions d’aigua per a regadius, les mesures que es plantegen

passen per una disminució dels recursos d’aigua necessaris per mantenir les produccions

agrícoles, sigui mitjançant modernitzacions del sistema de regadiu, millores en l’estat de

les infraestructures, canvis en els tipus de cultius que se sembren, o un major suport

tècnic en la gestió.

A la part catalana de les conques de l’Ebre i de la Garona, l’organisme competent per a la

implantació dels cabals de manteniment és la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (vegeu

apartat 2.1.1). En aquests àmbits, l’Agència Catalana de l’Aigua ha posat a disposició de

la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre una proposta tècnica dels cabals de manteniment

a implantar en cada tram de riu, per tal que sigui presa en consideració i inclosa al Pla

hidrològic de la conca hidrogràfica de l’Ebre.



73

6.1.2. Millora de les condicions morfològiques als espais fluvials

Tal i com s’ha plantejat a l’apartat 2.1.2 d’aquest informe, el Programa de mesures integra

tres línies d’actuació que emanen del treballs de planificació d’espais fluvials (PEFCAT)

de l’Agència Catalana de l’Aigua. Aquestes tres línies són:

■ Recuperació de riberes

■ Gestió del sediment i la morfodinàmica fluvial

■ Prevenció d’inundacions

De forma conjunta, tenen per objectiu l’ordenació de l’espai fluvial, conformat pel riu i els

espais adjacents amb els quals manté una vinculació directa: les riberes i les planes

d’inundació. El manteniment i la recuperació de la qualitat ambiental d’aquests espais, i la

protecció dels béns i les activitats que s’hi desenvolupen, constitueix l’objecte de les

mesures impulsades en el marc d’aquestes línies d’actuació.

En la selecció i priorització de mesures impera, com a criteri bàsic, el de mínima

intervenció, que es basa en crear les condicions per tal que sigui el propi riu el qui dugui a

terme la “construcció” estructural de l’espai fluvial mitjançant la recuperació dels seus

processos i dinàmiques naturals. Es tracta doncs, en primer lloc, de recuperar espai

perquè el riu pugui modelar lliurement la morfologia fins a definir les condicions d’equilibri

amb el règim de cabals. D’altra banda, cal també garantir la protecció de béns i persones

davant el risc d’inundacions, i per tant emprendre les mesures d’intervenció necessària

allà on els usos i les activitats humanes consolidades així ho requereixin. En general, les

mesures, organitzades en un gradient de major a menor grau de naturalitat en l’espai

fluvial, responen a alguna de les següents estratègies:

1) Conservació: en espais que mantenen unes condicions morfològiques de l’espai

fluvial properes a l’estat natural.

2) Recuperació: en funció de les possibilitats d’actuació, les mesures poden anar des

de la restauració de l’estructura i funcionalitat de l’ecosistema fins a mesures de

recuperació ambiental fonamentades en la recuperació ecològica d’alguns dels

elements clau pel funcionament de l’ecosistema. En el primer cas s’assoleix una

recuperació total de la morfologia natural, mentre que en el segon la recuperació és

només parcial.

3) Remediació o rehabilitació: en espais amb alteracions morfològiques severes i on la

forta incidència de l’activitat humana fa impossible impulsar mesures de millora



74

ambiental, cal enfocar els objectius cap a actuacions poc agressives amb l’entorn que

permetin, com a mínim, una recuperació paisatgística.

L’Agència Catalana de l’Aigua promou i executa directament actuacions de conservació,

recuperació i remediació dels espais fluvials, sempre sota el principi de mínima

intervenció. D’altra banda, té obertes línies de subvenció destinades a la millora i

recuperació ambiental d’aquests espais, a través de les quals cofinancia iniciatives de

qualsevol entitat sense ànim de lucre o administració local amb interès per engegar

projectes amb aquesta finalitat.

El fet que l’espai fluvial, entès en els termes plantejats anteriorment, excedeix àmpliament

la zona de domini públic hidràulic, és un dels principals entrebancs que ha d’afrontar

l’Agència Catalana de l’Aigua a l’hora d’aplicar criteris ambientals en la gestió d’aquests

espais. Sovint la titularitat privada dels terrenys dificulta l’execució de certes mesures. És

per aquest motiu que un dels instruments a tenir en compte dins el Programa de mesures

és l’adquisició pública de sòls en espai fluvial, i quan això no és possible o eficient,

l’aplicació d’estratègies alternatives que permetin aplicar una gestió amb prioritats

ambientals, com els acords de custòdia del territori.

Els principals conflictes derivats del model d’ordenació i restricció dels usos a l’espai

fluvial que proposen els treballs de PEFCAT sorgeixen, com és lògic, amb els col·lectius

que desenvolupen activitats econòmiques en aquests espais, bé siguin privats - extracció

d’àrids, agricultura, silvicultura, promocions immobiliàries o industrials - o públics -

planificació urbanística d’ajuntaments, planificació territorial o d’infraestructures -.

A continuació es descriuen les principals mesures més directament vinculades a

cadascuna de les tres línies d’actuació.

Recuperació de riberes

Les mesures van dirigides a establir i prioritzar les actuacions necessàries per a la

conservació i recuperació de les riberes als rius de Catalunya. L’objectiu és recuperar

l’estructura i cobertura que els pertoca i afavorir, allà on calgui, la substitució d’espècies

vegetals al·lòctones, en especial si són invasores, per d’altres d’autòctones. Les

actuacions es fonamenten en treballs previs de caracterització i diagnosi de l’estat de les

riberes, i en els criteris d’actuació i priorització que marca la pròpia Agència Catalana de

l’Aigua. Les mesures han d’incloure un programa de seguiment per assegurar que les

actuacions executades assoleixen els objectius fixats.



75

Es preveuen dos grans tipus de mesures:

1) Les mesures estructurals, orientades a la millora de la coberta vegetal i a la restitució

de la morfologia natural de les riberes. Entre aquestes mesures destaquen:

– Eliminació d’estructures que interfereixen en la connexió entre la llera i les riberes

– Substitució d’espècies vegetals al·lòctones per autòctones

– Retirada d’instal·lacions associades a usos no permesos a l’espai de ribera

– Actuacions de rehabilitació en trams amb la morfologia fortament modificada

– Actuacions de manteniment i conservació de l’entorn fluvial

2) Les mesures no estructurals, de caràcter administratiu o informatiu, que requereixen

d’una gestió contínua de recursos o mitjans. Inclou mesures com:

– Adquisició pública de terrenys

– Formalització d’acords de custòdia per a la gestió dels espais fluvials

– Protecció d’espais fluvials

– Zonificació de l’espai fluvial

Gestió del sediment i la morfodinàmica fluvial

L’objectiu principal de les mesures és incorporar el sediment fluvial a la gestió de l’espai

fluvial, definint quin és el bon estat ecològic a assolir des d’un punt de vista morfodinàmic

i de transport de sediment als rius. Atesa la manca d’antecedents en aquest camp a

Catalunya, en el present Programa de mesures no s’està en condicions de plantejar

propostes detallades de les actuacions de gestió i obra que han de conduir a aquests

objectius. Sí que es pretén, en canvi, definir les grans línies d’actuació i els criteris i

directrius sobre les quals s’han de recolzar futures actuacions.

Tot i així, s’inclouen algunes actuacions a desenvolupar en el transcurs del període de

vigència del Programa de mesures, orientades a la recuperació morfològica i el

manteniment de les funcions de les lleres, al control i restricció de les activitats extractives

i a la gestió del sediment en embassaments.

Prevenció d’inundacions

Les mesures dirigides a la prevenció d’inundacions tenen com a objectiu avaluar i definir

els criteris de priorització de les actuacions estructurals i de gestió derivades dels treballs

de PEFCAT per reduir el risc d’inundació, així com de les actuacions de manteniment i



76

conservació de lleres que realitza l’Agència Catalana de l’Aigua en l’exercici de les seves

funcions i competències, sempre amb compatibilització amb els objectius ambientals.

Aquest conjunt de mesures, a més d’anar destinades a l’acompliment de la Directiva

2000/60/CE en relació a la mitigació dels efectes de les inundacions, serveixen com a

base per a l’elaboració d’un futur Pla de gestió del risc d’inundacions, previst en la

Directiva d’inundacions (Directiva 2007/60/CE).

Les principals mesures previstes van destinades al reforç de les estructures de protecció

existents i eventualment, a la construcció de noves proteccions allà on hi ha usos urbans

consolidats o bé infraestructures o activitats econòmiques que, per la seva importància

estratègica o impossibilitat de reubicació, requereixen d’aquest tipus d’actuacions, tenint

sempre en compte la màxima compatibilitat possible amb els objectius ambientals.

6.1.3. Millora de la continuïtat fluvial

Les millores en la continuïtat fluvial es plantegen essencialment en trams identificats com

a prioritaris. Els criteris que determinen la prioritat d’actuació en un tram són:

■ Requeriments biològics de les espècies de peixos presents al tram (espècies amb

màxims requeriments de mobilitat)

■ Valor ambiental del tram, analitzat en termes del seu grau de protecció i de les

motivacions que la justifiquen

■ Conques incloses en l’àmbit territorial del Pla de gestió de l’anguila europea a

Catalunya (donada la forta sensibilitat d’aquesta espècie a la manca de connectivitat

fluvial, es consideren prioritàries les actuacions a les conques on és d’aplicació el

mencionat Pla)

■ Eficàcia de l’actuació, valorada en relació a la longitud de riu en la qual es recupera la

connectivitat de resultes de l’actuació (més alta com menor és la densitat de barreres)

■ Viabilitat tècnica i administrativa (priorització d’actuació en barreres sense ús, sense

valor patrimonial, i de titularitat pública)

Atenent a aquests criteris, són prioritaris 2.211 km de rius a Catalunya. El Mapa 6-1

mostra gràficament aquests trams considerats prioritaris.



Mapa 6-1 Trams on es consideren prioritàries les actuacions de recuperació i millora de la continuïtat

fluvial. Font: Programa de mesures del Pla de gestió del districte de conca fluvial de

Catalunya.

Les mesures aplicades per a la millora de la continuïtat fluvial han de tenir en compte la

viabilitat tècnica i administrativa d’actuació en cada cas i respectar sempre l’ús de les

infraestructures i el seu possible interès cultural o valor patrimonial associat. Les mesures

han de preveure també mecanismes de seguiment i control per valorar l’efectivitat i

l’eficiència de les actuacions executades. A partir d’aquests criteris generals, el tipus de

mesures que s’apliquen presenten dues variants:

1) Eliminació de barreres: consisteix en la demolició dels obstacles que trenquen la

continuïtat fluvial. Suposa la recuperació total de la continuïtat però sovint resulta

inviable per motius patrimonials, tècnics o administratius. És de molt difícil aplicació

77



78

en estructures en ús, i sovint es troba també condicionada pel valor patrimonial

associat a aquestes estructures.

2) Permeabilització de barreres: inclou diverses possibilitats com la construcció

d’escales de peixos, passos de fauna, la demolició parcial de l’estructura,

modificacions del dimensionament de l’estructura, derivació parcial del cabal

mitjançant un canal lateral o connectors fluvials, etc. La finalitat és en tots els casos

fer possible la circulació de les espècies de fauna aquàtica aigües amunt i aigües

avall de l’estructura. El Programa de mesures preveu en la majoria de casos utilitzar

rampes com a dispositiu d’adequació d’infraestructures per fer-les permeables al pas

dels peixos.

L’aplicació de mesures de recuperació de la continuïtat fluvial té efectes sobre els titulars

de les estructures que la condicionen, siguin públics o privats. L’Agència Catalana de

l’Aigua té capacitat d’actuació en estructures de les quals n’és el titular, i de forma

subsidiària en aquelles de titularitat indefinida. En aquest sentit, el Programa de mesures

preveu actuacions d’adequació en 40 estacions d’aforament de titularitat de l’Agència

Catalana de l’Aigua, per millorar la incidència que tenen sobre la continuïtat dels trams de

riu on estan ubicades. Així mateix, l’Àgencia Catalana de l’Aigua exigirà actuacions de

millora de la continuïtat als titulars d’infraestructures sempre que hi hagi una base

normativa que ho permeti, i en especial quan es trobin en trams prioritaris segons els

criteris exposats.

6.1.4. Prevenció, eradicació i control d’espècies invasores

El Programa de mesures inclou una sèrie d’actuacions pel control i, quan es considera

viable i desitjable, l’eradicació de les espècies invasores que provoquen afeccions

severes sobre els usos de l’aigua i els ecosistemes aquàtics. Es preveu bàsicament dur a

terme un inventari d’espècies aquàtiques invasores i localitzar la seva presència o perill

potencial d’invasió a les masses d’aigua de Catalunya. Paral·lelament s’han de

determinar els atributs i característiques dels principals elements d’introducció i de

dispersió de les espècies amb major risc o que provoquen un impacte més elevat, i fixar

àmbits i/o prioritats d’actuació. Amb tota aquesta informació s’elaboren les directrius,

estratègies i actuacions necessàries per al control i, si és possible, l’eradicació de les

espècies invasores més problemàtiques.



79

El Programa de mesures conté també un procediment de treball per avaluar l'impacte

d'espècies incipients o de possibles noves introduccions, de cara a determinar en el futur

els plans de control i prevenció necessaris.

D’entre les espècies invasores amb incidència en ecosistemes aquàtics, cal fer especial

esment al cas del musclo zebrat (Dreissena polymorpha), atesa la seva capacitat de

dispersió i la severitat dels danys i alteracions que produeix tant a nivell ambiental com

socioeconòmic. Per fer-hi front, entre d’altres mesures s’estan redactant uns protocols

d’actuació per prevenir la seva entrada i proliferació als embassaments i canals del

districte de conca fluvial de Catalunya. En llocs on la seva presència està del tot

consolidada, com en el cas dels grans embassaments de la conca de l’Ebre, l’eliminació

és gairebé impossible i les mesures passen per salvaguardar les infraestructures, en

especial les vinculades a l’abastament i al regadiu. Pel que fa a les espècies vegetals, la

canya (Arundo donax) és la invasora que ocupa majors extensions a les ribes i riberes

dels rius i a les zones humides, i al control de la qual es dediquen més esforços des de

l’Agència Catalana de l’Aigua.

En aigües costaneres es compta amb el Programa d’avaluació del fons marí (Caulerpa)

de vigilància de la implantació a la costa catalana de l’alga Caulerpa taxifolia i altres

espècies invasores més recents com la Caulerpa racemosa.

El conjunt de mesures en relació al control d’espècies invasores incloses al Programa de

mesures han estat programades i seran desenvolupades per l’Agència Catalana de

l’Aigua de forma coordinada amb la Direcció General de Medi Natural del Departament de

Medi Ambient i Habitatge.

6.1.5. Recuperació de zones humides

El Programa de mesures inclou tres línies bàsiques de mesures destinades a assolir els

objectius ambientals de la Directiva 2000/60/CE a les zones humides delimitades com a

masses d’aigua.

1) Mesures de recuperació de la morfologia. Aquesta línia es pot subdividir a la vegada

en tres grups o tipus de mesura:

– Recuperació de les condicions morfològiques de les zones humides i les seves

àrees adjacents, per revertir situacions en què les modificacions introduïdes per

l’activitat humana han alterat significativament la morfologia natural.



80

– Recuperació de la vegetació, tant de les comunitats vegetals semiaquàtiques com

terrestres que conformen els cinyells de vegetació natural propis d’aquests espais.

– Neteja de deixalles i runa acumulades en cubetes i zones adjacents per males

pràctiques de la població, que en alguns casos utilitza aquests espais com a

abocadors incontrolats, si bé cada vegada amb menys freqüència.

2) Mesures de millora de la quantitat i qualitat de l’aigua. Inclou la gestió dels fluxos

d’aigua mitjançant la instal·lació i ús de comportes de regulació de les entrades i

sortides d’aigua, i la neteja de sediments en espais on s’han produït acumulacions

significatives de contaminants.

3) Mesures de gestió dels espais. Són mesures que permeten la posterior aplicació de

les actuacions desitjades. S’inclouen en aquest grup l’adquisició d’espais per part de

l’administració, la promoció d’acords de custòdia que garanteixin un equilibri entre

aprofitament i conservació dels espais, o inversions en estudis per aprofundir en el

coneixement dels espais que faciliti la seva conservació a llarg termini.

Aquestes línies d’actuació, de promoció directa de l’Agència Catalana de l’Aigua, s’han de

coordinar, tal com preveu el Programa de mesures, amb mesures on intervenen d’altres

organismes o entitats, principalment la Direcció General de Medi Natural del Departament

de Medi Ambient i Habitatge, que en exercici de les seves competències treballa en la

planificació d’actuacions a les zones humides mitjançant el Pla de gestió de les zones

humides de Catalunya.

6.1.6. Millora del litoral

En l’àmbit de les aigües costaneres, el Programa de mesures inclou dos tipus de

mesures:

• actuacions adreçades a la recuperació de la naturalitat del domini públic marítim

terrestre (competència del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, en endavant

MARM);

• estudis enfocats a la millora del coneixement existent en relació a la resposta dels

ecosistemes costaners.

Les actuacions planificades pel MARM inclouen:



81

• la delimitació del domini públic marítim-terrestre i adquisició de finques per a la seva

incorporació a aquest domini;

• la restauració de platges, dunes i maresmes;

• la recuperació de desembocadures, zones humides, goles i marjals;

• la restauració de fronts litorals sorrencs;

• l'estabilització de platges;

• l'eliminació de infraestructures i retirada de construccions dins del domini públic marítim-

terrestre;

• l'eliminació d'espècies al·lòctones;

• el bypass de sediments retinguts per infraestructures costaneres i portuàries, i

• estudis d'investigació per al coneixement i innovació de la gestió de la costa.

Les inversions per part de l'ACA es focalitzen en el segon tipus de mesures, en estudis

que analitzen els efectes que tenen sobre les praderies de posidònia (Posidonia

oceanica) les alteracions morfològiques del litoral, les afeccions físiques del fons marí i

els abocaments d’aigües residuals depurades. La posidònia és un dels principals

indicadors biològics emprats per avaluar la qualitat de les aigües costaneres a la

Mediterrània.

Aquests estudis han de permetre desenvolupar criteris de gestió en determinades

activitats com la mobilització de sediments per dragatge o regeneracions de platges, la

construcció d’esculleres i infraestructures a la costa, la navegació i l’activitat nàutica

recreativa, i les activitats pesqueres que impliquen l’arrossegament pel fons de les arts de

pesca, per fer-les compatibles amb la preservació dels ecosistemes de posidònia. Els

estudis han d’avaluar també si el grau de tractament de les estacions depuradores és

suficient o ha de ser més exigent en cas d’abocar les aigües depurades en ecosistemes

especialment sensibles, com és el cas de les praderies de posidònia.

D’altra banda, el Programa de mesures inclou també la realització de la cartografia

detallada de les praderies de Posidonia oceanica a tota la costa catalana, un pas

necessari i urgent per poder, entre d’altres coses, donar compliment a normatives de

caràcter ambiental que tenen com a objecte la protecció de la posidònia (Directiva

Hàbitats 92/43/CEE, normativa pesquera del Departament de Medi Ambient i Habitatge).



82

6.1.7. Criteris de gestió

El Programa de mesures, a més de recollir les mesures a desenvolupar en les diferents

línies d’actuació presentades en els apartats anteriors, inclou els criteris de gestió que

han de regir les mesures i actuacions que es deriven d’aquestes línies d’actuació, tant les

ja programades com les que es puguin desenvolupar mitjançant d’altres instruments, que

poden estar directament vinculats al Programa de mesures (com per exemple els Plans

zonals d’implantació de cabals de manteniment) o no.

El Programa de mesures estableix doncs els criteris i les directrius aplicables a futures

actuacions relacionades amb les línies d’actuació exposades, i determina sobre quins

subjectes, públics o privats, són d’aplicació.

6.2. Efectes ambientals significatius de les mesures previstes

Els efectes de les mesures de millora de la qualitat hidromorfològica i biològica incloses al

Programa de mesures són positius per al medi. En els apartats que segueixen es posen

de manifest els principals beneficis ambientals derivats de l’aplicació d’aquest conjunt de

mesures, centrats, com és d’esperar, en millores en l’estat dels ecosistemes aquàtics i de

les aigües superficials en general. S’exposen també els aspectes puntuals sobre els

quals poden produir-se efectes ambientals no desitjats, que cal prendre en consideració,

no menystenir, i corregir sempre que sigui possible, però que en cap cas han

d’emmascarar els evidents beneficis ambientals que de forma global suposa l’adopció de

les mesures d’aquest bloc.

6.2.1. Efectes sobre el medi aquàtic

L’aplicació del conjunt de mesures de millora de la qualitat hidromorfològica i biològica

proporcionarà efectes de millora de la qualitat i la diversitat dels hàbitats aquàtics, dels

espais fluvials i de l’estat dels ecosistemes aquàtics en les masses d’aigua superficial.

La implantació progressiva de cabals de manteniment i l’eliminació o permeabilització de

barreres transversals als eixos dels rius són condició indispensable per assolir una millora

de la continuïtat fluvial. Aquesta millora ha de facilitar la mobilitat de la fauna en general i

dels peixos en particular, a més de reforçar la funció dels eixos fluvials com a principals

corredors biològics i connectors entre espais naturals. La permeabilització de barreres



83

longitudinals a l’eix del riu i la naturalització de l’espai fluvial, resultat de l’aplicació de

mesures de recuperació de riberes, comporta una millora de la connectivitat transversal

dels rius que ha de beneficiar tota la fauna que hi viu o l’utilitza per desplaçar-se.

D’altres mesures previstes per a la recuperació de riberes permetran ampliar l’espai

disponible i necessari per als rius, donant lloc a la recuperació de les dinàmiques i

processos naturals associats a aquests espais. Simultàniament es reforça la funció de les

riberes com a filtre biològic de nutrients i altres contaminants i, en conseqüència, s’obté

una millora en la qualitat de l’aigua. La capacitat de retenció de sediments i de laminació

d’avingudes també es veu beneficiada. Per últim, amb l’augment de la superfície de bosc

de ribera, es reforça el seu paper d’embornal del CO2.

Algunes de les mesures necessàries per a la protecció de béns i persones davant el risc

d’inundacions (vegeu apartat 6.2.2) poden comportar el reforçament de la presència

d’estructures que limiten la connectivitat entre el riu i les riberes, però aquestes situacions

es donen fonamentalment en àmbits on la presència d’usos i activitats humanes a l’espai

fluvial estan plenament consolidats i on, per tant, les possibilitats de millora ambiental es

redueixen a recuperacions estètiques i paisatgístiques (vegeu apartat 6.1.2). En aquestes

zones, els objectius ambientals establerts ja estan adaptats al seu potencial ecològic,

determinat pel grau d’alteració de les condicions morfològiques existents, tal com preveu

la Directiva 2000/60/CE. Per tant, la manca d’un nivell elevat de qualitat ambiental, d’altra

banda impossible d’assolir, no constitueix en aquests casos un incompliment dels

objectius establerts.

Les mesures de gestió del sediment i la morfodinàmica fluvial, integrades com elements

de gestió del cicle de l’aigua, han de millorar la dinàmica i el transport de sediments als

rius.

El fet de prioritzar i conservar les espècies autòctones, juntament amb el control de la

incidència de les espècies invasores sobre el medi, afavoreix la conservació de la

biodiversitat.

Les mesures relacionades amb la recuperació de les zones humides permetran millorar-

ne l’estat de conservació i afavoriran, entre d’altres, la seva funció essencial com a zones

de refugi, alimentació i descans en les migracions d’aus.

De resultes de totes les millores aplicades sobre els espais fluvials i hàbitats aquàtics,

s’espera un increment de la naturalitat dels usos del sòl en l’àmbit dels espais fluvials i les



84

zones humides. D’altra banda, les directrius i mesures que puguin ser d’aplicació en la

gestió del litoral contribuiran a la millora de la qualitat de les masses d’aigua costaneres.

El sumatori dels resultats de les mesures, comporta en definitiva un clar augment de la

qualitat ambiental i paisatgística dels espais associats a les aigües superficials, tant

costaneres com continentals.

Els mapes que es presenten a continuació mostren les masses d’aigua que en l’actualitat

presenten un estat ecològic compatible amb les exigències ambientals de la Directiva

2000/60/CE (Mapa 6-2) i la situació prevista a 2015 (Mapa 6-3). En la comparativa entre

tots dos mapes es fa evident que la situació a 2015 millorarà l’actual, en el sentit que hi

haurà més masses d’aigua en disposició d’assolir els objectius ambientals establerts. Per

als rius, en concret, hi ha fins a 56 masses d’aigua (Taula 6-1) on en l’actualitat no

s’assoleixen els objectius ambientals i a 2015 és previst assolir-los. En aquestes

previsions de millora s’han de considerar també 142 masses d’aigua de la categoria rius

on, tot i no disposar de dades actualitzades del seu estat ecològic, les mesures

programades fan preveure el compliment dels objectius d’estat ecològic a 2015. Cal

prendre en consideració, d’altra banda, que el motiu que el nombre de masses d’aigua on

s’assoliran els objectius ambientals a 2015 no sigui més elevat respon principalment a la

impossibilitat de millora de la qualitat de l’aigua (vegeu Informe de sostenibilitat ambiental

del Bloc 3. Millora de qualitat de les aigües), no pas a la ineficiència de les mesures

d’aquest bloc.



Mapa 6-2 Compliment dels objectius d’estat ecològic a les masses d’aigua superficial de Catalunya.

Font: dades de 2007 i 2008 del Programa de seguiment i control de l’Agència Catalana de

l’Aigua.

85



Mapa 6-3 Compliment dels objectius d’estat ecològic a les masses d’aigua superficial de Catalunya

previst per a 2015. Font: Agència Catalana de l’Aigua

Taula 6-1 Nombre de masses d’aigua de la categoria rius a Catalunya que passaran de no complir els

objectius d’estat ecològic a complir-los l’any 2015. Font: Agència Catalana de l’Aigua.

Nombre de masses d’aigua (rius) on es preveu passar d’incompliment a compliment dels

objectius d’estat ecològic Conca

La Muga 2

El Fluvià 2

El Ter 3

La Tordera 3

Rieres del Maresme 1

El Besòs 4

El Llobregat 12

86



87

Conca Nombre de masses d’aigua (rius) on es preveu

passar d’incompliment a compliment dels objectius d’estat ecològic

El Francolí 4

Rieres del Baix Camp 2

Total districte de conca fluvial de Catalunya 33

El Segre 15

La Noguera Pallaresa 1

La Noguera Ribagorçana 3

L'Ebre 4

Total conques intercomunitàries 23

Total Catalunya 56

6.2.2. Efectes sobre la seguretat de les persones

entaran el nivell de seguretat

isc d’inundació té a la vegada efectes ambientals positius,

6.2.3. Consum energètic i emissions de gasos d’efecte hivernacle

conca

Les mesures destinades a la prevenció d’inundacions increm

de béns i persones davant del risc d’inundació, que atesa la irregularitat pròpia de la

hidrologia dels rius i rieres mediterranis, esdevé un dels principals riscos naturals que cal

afrontar a Catalunya.

D’altra banda, la prevenció del r

derivats de la disminució d’episodis de contaminació que es puguin produir associats a

les avingudes d’aigua i la seva interacció amb les infraestructures i activitats humanes.

Els aprofitaments hidroelèctrics actualment en ús en molts rius del districte de

fluvial de Catalunya, especialment a les zones de muntanya, resulten sovint

incompatibles amb la implantació del règim de cabals de manteniment definit al Pla

sectorial de Cabals de Manteniment de les conques internes de Catalunya. Això fa que,

tot i que en els plans zonals d’implantació de cabals de manteniment s’apliquen diferents

estratègies per a minimitzar els efectes que la implantació del règim de cabals de

manteniment pot tenir sobre els usos existents, aquesta implantació en determinats

àmbits, especialment a les conques del Ter i el Llobregat, generarà una disminució de la

producció d’energia hidroelèctrica. Aquesta disminució, estimada en un màxim de

109.000 Mwh anuals per al conjunt del districte de conca fluvial de Catalunya, no és

significativa en termes quantitatius (representa menys d’un 0,05% del consum d’energia



88

primària de l’any 2003 a Catalunya4), però sí que ho és des d’un punt de vista qualitatiu,

atès que es tracta d’una font d’energia renovable.

En termes d’emissions de CO2, i utilitzant com a factor de conversió el mix elèctric

uns màxims de possibles pèrdues

6.2.4. Gestió de residus

cies invasores, en especial de la canya, generen

leres i riberes, degudament

proposat per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, les emissions associades a aquestes

possibles pèrdues de producció equivalen a 49,05 KT de CO2 equivalent. Aquest valor,

comparat amb les 52.252 KT de CO2 equivalent d’emissions a Catalunya l’any 20055,

representa de l’odre d’un 0,09% del total d’emissions.

Cal tenir en compte que aquests valors corresponen a

de producció, que s’han de concretar a mesura que es despleguin els diferents plans

zonals i les estratègies que aquests instruments preveuen, de manera que les pèrdues

finals al final del procés podrien ser força inferiors. D’altra banda, s’estudien mesures

compensatòries per recuperar aquestes possibles pèrdues de producció mitjançant la

pròpia energia hidràulica, amb increments de producció principalment en grans centrals

situades a peu de presa. Per tant, és lògic pensar que les pèrdues finals de producció

d’energies renovables puguin estar molt per sota dels resultats que es plantegen en

aquest apartat.

Les actuacions d’eradicació d’espè

quantitats significatives de massa vegetal que s’han de gestionar com a residu. Amb la

finalitat de no haver de recórrer al dipòsit de tot aquest material en abocadors, s’estan

estudiant i posant en pràctica diferents vies de valorització.

Les tones de material vegetal que es retiren de les l

esmicolats i tractats, es valoritzen com esmena edafològica (mulch) utilitzant-los en

l’estructuració del sòl o del compost, si s’escau en la mateixa àrea d’eradicació. La

valorització energètica de la canya com a combustible resta de moment en un segon pla

degut al seu reduït poder calorífic. De tota manera, aquesta forma de valorització no es

4 Dades del Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015

5 Dades del Ministeri de Medi Ambient recollides al Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-

2012



89

descarta, i està actualment en fase d’estudi per part de l’Agència Catalana de l’Aigua,

conjuntament amb el Centre tecnològic i forestal de Catalunya.

6.2.5. Resum

Per tancar aquest apartat, es presenta un resum en forma de taula (Taula 6-2) amb els

factors més significatius d’incidència ambiental associats a la implantació del conjunt de

mesures de millora de la qualitat hidromorfològica i biològica.



90

Taula 6-2 Factors d’incidència ambiental del bloc de mesures de millora de la qualitat hidromorfològica

i biològica. Font: elaboració pròpia

Vector Factors d’incidència positiva Factors d’incidència negativa

Aigua-Medi ■ Millora de la qualitat i diversitat dels hàbitats aquàtics i dels espais fluvials

■ Millora dels ecosistemes aquàtics

■ Millora de la funció de connectivitat dels rius

■ Millora de la qualitat de l’aigua

■ Millora de la dinàmica i transport del sediment dels rius

■ Control d’espècies invasores i conservació de la biodiversitat

■ Afeccions locals en l’espai fluvial per construcció d’estructures de protecció d’inundacions

Energia-Atmosfera ■ Contribució a la reducció de CO2 atmosfèric per part dels boscos de ribera

■ Pèrdues de producció d’energia hidroelèctrica

■ Increment d’emissions de gasos d’efecte hivernacle associat a les pèrdues de producció

Usos del sòl ■ Increment de la naturalitat dels usos del sòl en espais fluvials i zones humides

Residus ■ Valorització de la massa vegetal de canya eradicada com a esmena edafològica (mulch)

■ Generació de material vegetal residual de les actuacions d’eliminació de canya i d’altres espècies invasores

Seguretat ambiental i humana

■ Millora en la prevenció del risc d’inundacions

■ Millora en la seguretat de les persones

■ Disminució dels efectes ambientals negatius associats a les inundacions en zones humanitzades

Paisatge ■ Millora en trams urbans de l’acondicionament de lleres i riberes

■ Augment del valor paisatgístic i contribució al lleure en trams de riu amb alteracions morfològiques significatives

6.3. Seguiment de la incidència ambiental de les mesures

El seguiment de la incidència ambiental de les mesures de millora de la qualitat

hidromorfològica i biològica s’ha de dur a terme mitjançant el Programa de seguiment i

control de l’Agència Catalana de l’Aigua, un instrument previst per la Directiva

2000/60/CE per al control de l’estat de les masses d’aigua.



91

El Programa de seguiment i control

El Programa de seguiment i control (PSiC) és el principal mecanisme de què disposa

l’Agència Catalana de l’Aigua per al control i seguiment del compliment dels objectius i de

les mesures per a la millora de la qualitat hidromorfològica i biològica. Aquest instrument

té per objecte el seguiment i el control de l’estat de totes les masses d’aigua de

Catalunya, i disposa de nombroses estacions de control on s’apliquen diversos protocols

de mostreig que permeten conèixer la qualitat de cada massa d’aigua i els eventuals

incompliments que hi pugui haver dels objectius ambientals que hi són d’aplicació. En

relació a les aigües superficials, on incideixen les mesures de millora de la qualitat

hidromorfològica i biològica, el Programa de seguiment i control, en compliment d’allò que

determina la Directiva 2000/60/CE, disposa de tres tipus de controls bàsics:

■ El control de vigilància, té per objectiu l’avaluació en continu de l’estat general de

totes les masses d’aigua mitjançant el mostreig periòdic dels paràmetres

representatius dels indicadors biològics, fisicoquímics i hidromorfològics, així com les

substàncies prioritàries i d’altres contaminants específics que s’hi puguin trobar.

Integrat dins el control de vigilància, el control de zones protegides fa el seguiment

d’aquelles zones dins les masses d’aigua que es troben protegides en virtut d’alguna

normativa, o com a conseqüència de l’existència de singularitats o característiques

específiques que ho fan necessari.

■ El control operatiu té per objectiu fer un seguiment de l’estat d’aquelles masses

d’aigua que presenten risc d’incompliment dels objectius de la Directiva 2000/60/CE, i

sobre les quals s’apliquen mesures de recuperació o millora. Els paràmetres que cal

controlar en aquests casos són tan sols els corresponents als indicadors sensibles a

les pressions detectades. El control del compliment dels cabals de manteniment,

necessari en els punts on els plans zonals d’implantació de cabals de manteniment

defineixin uns cabals mínims a respectar, és un exemple de control operatiu que

caldrà desenvolupar en el marc del Programa de seguiment i control.

■ Finalment, quan es detecten episodis de contaminació sense un origen clar, o quan

apareixen incompliments sistemàtics dels objectius ambientals de les masses d’aigua

i se’n desconeixen les causes, és pertinent engegar un control d’investigació.

L’objectiu d’aquest tipus de control és donar resposta a les incerteses associades a

aquestes situacions. Els controls d’investigació, per la seva pròpia naturalesa, no es

poden planificar amb antelació.



92

Els resultats del Programa de seguiment i control a les masses d’aigua, i en especial a

aquelles on s’apliquen actuacions per a la millora de la qualitat hidromorfològica i

biològica, permetran valorar el grau de millora ambiental en el medi aquàtic, que és el

principal vector d’incidència ambiental de les mesures objecte d’avaluació mitjançant

aquest informe (vegeu apartat 6.2.1). Aquests mateixos resultats permetran fer el

seguiment de la majoria d’objectius ambientals establerts a l’apartat 4.2.

Instruments complementaris

Al marge del Programa de seguiment i control, el mateix Programa de mesures preveu

una partida econòmica específicament destinada al seguiment i control de les mesures

executades en el marc dels treballs de planificació dels espais fluvials, corresponents a

les línies d’actuació de recuperació de riberes, gestió dels sediments i la morfodinàmica

fluvial i prevenció d’inundacions.

D’altra banda, i en relació al control dels efectes ambientals negatius que la implantació

de cabals de manteniment pugui tenir sobre la producció d’energia i les emissions de

gasos d’efecte hivernacle, els plans zonals incorporen tota una sèrie de mesures per

prevenir aquests efectes i atenuar-los fins a uns nivells que es considerin acceptables.

Són un conjunt d’estratègies d’aplicació a cada aprofitament, per garantir la implantació

dels cabals de manteniment amb la mínima afectació als usos. En minicentrals

hidroelèctriques, on es concentren les previsions de possibles pèrdues de producció

d’energia, la principal estratègia d’aplicació és la flexibilització del règim d’explotació de

les concessions (vegeu apartat 6.1.1). L’estratègia consisteix en aprofitar els períodes de

cabals elevats per turbinar volums d’aigua superiors als de concessió, i en canvi deixar de

turbinar quan els cabals del riu són baixos, per respectar així els cabals de manteniment

establerts. L’objectiu és compensar al cap de l’any les pèrdues totals de producció

d’energia amb major turbinatge en períodes d’abundància de cabal.

D’altres mesures previstes que poden contribuir a minimitzar els efectes ambientals

negatius de la implantació de cabals de manteniment són l’execució d’actuacions de

compensació de pèrdues de producció d’energia hidroelèctrica al conjunt de Catalunya,

mitjançant l’increment de producció en algunes de les grans centrals existents situades a

peu de presa.

En relació a la gestió dels residus de material vegetal generat a partir de les actuacions

d’eradicació de la canya, cal disposar de registres de la quantitat de material generat i de



93

la gestió que se li dóna, discriminant el percentatge que es reaprofita d’aquell que es

destina finalment a un abocador.

Alguns instruments independents del Programa de mesures, però relacionats amb alguns

dels objectius ambientals recollits al capítol 4 d’aquest informe, disposen de les seves

pròpies mesures de seguiment i control. És el cas del Pla de gestió de l’anguila, vigent a

les conques de la Muga, el Fluvià i el Ter.

Finalment, i amb caràcter general, els criteris definits en el propi Programa de mesures

(vegeu apartat 6.1.7) són un instrument preventiu que ha d’ajudar a que futures

actuacions que es derivin de les línies programades al Programa de mesures no

comportin una incidència ambiental negativa.



94



95

7. AVALUACIÓ GLOBAL

En aquest capítol es proposa un repàs dels principals objectius i incidències ambientals

del bloc de mesures per a la millora de la qualitat hidromorfològica i biològica, i una

anàlisi global de la coherència i compatibilitat entre ells.

Valoració general

El Programa de mesures s’emmarca en el procés d’implantació de la Directiva

2000/60/CE. Es tracta d’una eina que, juntament amb la resta d’instruments que

conformen la planificació hidrològica, cerquen un mateix objectiu: fer compatible

■ El desenvolupament econòmic i social del territori, que requereix de l’ús i el consum

d’aigua amb

■ La disponibilitat d’aigua en el medi en quantitat i qualitat suficient per garantir la

preservació del bon estat dels ecosistemes aquàtics

D’entre el conjunt de mesures que formen part del Programa de mesures, les de millora

de la qualitat hidromorfològica i biològica són probablement les més específicament

dirigides a l’assoliment dels objectius ambientals de les masses d’aigua. La finalitat

d’aquestes mesures es centra principalment en la recuperació i manteniment de la

funcionalitat i l’estructura dels ecosistemes vinculats a les masses d’aigua.

En general, es considera que les mesures que proposa el Programa de mesures i les

incidències ambientals que pot produir en relació a la qualitat hidromorfològica i biològica

de les masses d’aigua són coherents amb els objectius ambientals establerts, i que els

beneficis ambientals que es desprenen del seu desenvolupament són molt més

significatius que les possibles incidències negatives que se’n puguin derivar, entre les

quals cal esmentar les possibles pèrdues de producció d’energia hidroelèctrica com a

conseqüència de la implantació de cabals de manteniment.

Integració dels aspectes ambientals

La majoria de mesures de millora de la qualitat hidromorfològica i biològica atenen

exclusivament aspectes ambientals. En aquests casos, doncs, no hi ha pròpiament una

integració dels aspectes ambientals sinó que aquests aspectes són la base mateixa de

les mesures. En algunes línies d’actuació, com la prevenció d’inundacions, tot i que els

aspectes ambientals no són l’objectiu primari de les mesures, l’existència de directrius i



96

criteris que regulen el marc de disseny i aplicació de les actuacions assegura la seva

correcta integració ambiental.

En relació als efectes ambientals negatius que puguin derivar-se de la implantació de

cabals de manteniment, els instruments que han de fer efectiva aquesta implantació

incorporen les mesures necessàries per corregir aquests efectes i atenuar-los fins a

nivells del tot assumibles.

Dificultats en l’avaluació ambiental

El fet que les mesures objecte d’avaluació mitjançant aquest informe tinguin caràcter

ambiental fa que no hagin aparegut dificultats significatives en el procés d’avaluació. Si

de cas, les incerteses associades a les possibles pèrdues de producció d’energia

hidroelèctrica derivades de la implantació dels cabals de manteniment són l’únic exemple

remarcable. La impossibilitat de conèixer amb exactitud l’abast real de les pèrdues ha

obligat a treballar amb estimacions de pèrdues màximes. D’altra banda, la valoració de

les pèrdues màximes situa l’anàlisi en un escenari de prevenció, i assegura que els

efectes ambientals, fins i tot amb el nivell de pèrdues de producció avaluat, són

perfectament assumibles.



97

8. DOCUMENT DE SÍNTESI

El darrer capítol d’aquest informe és una síntesi dels principals continguts plantejats en

els capítols anteriors. A diferencia del Programa de mesures i d’aquest mateix Informe de

Sostenibilitat Ambiental, el present capítol no té caràcter tècnic sinó que pretén ser

fàcilment comprensible per tot tipus de públic, inclòs el no especialitzat.

La millora de la qualitat hidromorfològica i biològica en el nou escenari de

planificació de l’aigua a Catalunya

La necessitat d’una millora de la qualitat ambiental dels rius, estanys, aqüífers, aigües

costaneres, i en general de tots els sistemes naturals vinculats a l’aigua, reconeguda

científicament i exigida socialment, ha comportat en els darrers anys l’aprovació d’un

seguit de normatives que obliguen les administracions a incorporar com a objectiu

prioritari en la gestió de l’aigua el manteniment dels ecosistemes aquàtics en bon estat.

La Directiva 2000/60/CE, també anomenada Directiva Marc de l’Aigua, en constitueix el

màxim exponent.

A Catalunya, com a la resta de la Unió Europea, les exigències d’aquesta Directiva

comporten l’elaboració d’un nou Pla de gestió de l’aigua i d’un Programa de mesures, que

integrin les directrius i les actuacions necessàries per garantir simultàniament la

disponibilitat d’aigua per als diferents usos mitjançant una explotació sostenible dels

recursos i la consecució del bon estat del medi aquàtic. Per a l’assoliment d’aquests

objectius ambientals, el conjunt d’actuacions i mesures que conformen el Programa de

mesures s’agrupen en tres grans blocs:

■ Millora de la qualitat hidromorfològica i biològica (medi)

■ Gestió de la demanda i dels recursos hídrics (abastament)

■ Millora de la qualitat de les aigües (sanejament)

El primer d’aquests blocs, sotmès a avaluació ambiental en el present informe, inclou les

mesures que tenen per objectiu millorar o mantenir la qualitat en què es troben els

ecosistemes vinculats a les masses d’aigua, mitjançant la recuperació de les funcions i de

l’estructura que els són pròpies.

Situació actual i escenari a 2015

El desenvolupament social i econòmic ha comportat històricament un aprofitament

intensiu de l’aigua i dels espais propers a l’aigua. Així, les vores dels rius, els estanys, els



98

aiguamolls o la mateixa línia de costa han estat tradicionalment objecte d’un important

assentament d’activitats humanes, amb la finalitat bàsica de tenir accés fàcil a l’aigua per

als múltiples usos (d’abastament, productius, de transport, recreatius, etc.) per als quals

és imprescindible.

La conseqüència és que aquests espais estan sotmesos des de fa molt de temps a

pressions que, en molts casos, han portat a la modificació intensa de les seves

característiques naturals i a l’empobriment dels seus valors ambientals.

Algunes de les pressions més significatives que exerceixen les activitats humanes sobre

els espais naturals vinculats a l’aigua són:

■ La manca d’aigua als rius, principalment per les nombroses captacions i derivacions

que agafen l’aigua per a diferents usos, i que sovint fan que no quedi prou aigua al riu

per mantenir les condicions naturals dels seus ecosistemes.

■ La construcció de barreres transversals als rius. Aquestes barreres impedeixen la

mobilitat dels peixos riu amunt i riu avall, i en alguns casos també dificulten el pas de

l’aigua i dels sediments que arrossega el riu, dels quals depenen molts dels

ecosistemes situats riu avall. Les barreres poden ser des de grans preses, amb

capacitat per modificar les característiques de tota la conca del riu, fins a petites

rescloses, travesses, guals o d’altres infraestructures construïdes a les lleres, amb

efectes més o menys locals en funció de la seva mida i d’altres característiques tant

de la barrera com del propi riu.

■ L’ocupació dels espais adjacents als rius, que comporta alteracions profundes de les

riberes i les planes fluvials, estretament vinculades al riu i que condicionen plenament

el bon estat dels ecosistemes fluvials. L’assentament urbà i d’activitats econòmiques

que necessiten l’aigua, l’aprofitament agrícola de la fertilitat del sòl, o la construcció

d’infraestructures de transport i comunicació que aprofiten l’accessibilitat natural que

ofereixen els rius, esdevenen els principals motius d’aquesta forta ocupació. El paper

dels rius com a connectors ecològics més importants del territori es veu molt afectat

per aquesta ocupació dels marges dels rius, com també per l’efecte de les barreres

mencionades al punt anterior.

D’altra banda, la forta presència humana en aquests espais obliga a prendre mesures

de protecció davant del risc d’inundacions, per evitar que l’acció de les aigües

provoqui catàstrofes severes amb afectació de béns, i sobretot de vides humanes.



99

Un altre problema significatiu que es deriva de la forta ocupació humana dels espais

vora els rius i del litoral és la proliferació d’espècies invasores, que troben fàcils vies

d’accés i colonització d’aquests espais naturals i que poden causar greus efectes

sobre els ecosistemes que envaeixen.

■ En aiguamolls i petits estanyols o basses naturals, l’ocupació dels terrenys adjacents

per a activitats agrícoles o urbanes genera una forta pressió que comporta en molts

casos la degradació d’aquests espais naturals.

■ L’acumulació urbana i d’activitats humanes a la costa, que potencia l’alteració del

litoral mitjançant la construcció d’infraestructures i exerceix una forta pressió sobre els

ecosistemes de les aigües costaneres.

Aquest cúmul de pressions fan necessària l’adopció de mesures per gestionar de forma

eficient l’aigua i els espais que l’envolten, tant els naturals com aquells més fortament

humanitzats. Aquesta gestió, que s’ha fet al llarg del temps amb nivells de respecte i

interès ambiental variables, s’afronta a partir d’ara a Catalunya amb un objectiu inequívoc

de donar màxima prioritat a la recuperació dels valors naturals del medi. Aquest nou

plantejament, i els objectius específics de millora ambiental assumits per l’Agència

Catalana de l’Aigua per a l’any 2015, fan preveure una recuperació significativa en els

propers anys de la qualitat dels ecosistemes, i en general dels espais naturals on l’aigua

hi té un paper preponderant.

Mesures previstes per a la millora de la qualitat hidromorfològica i biològica

El Programa de mesures inclou diverses línies d’actuació específicament encaminades a

afrontar les problemàtiques descrites a l’apartat anterior, i assolir així els objectius de

millora de la qualitat dels ecosistemes i dels espais naturals vinculats a l’aigua.

Una de les més significatives és la implantació d’un règim de cabals de manteniment als

rius. Aquesta mesura consisteix en establir, amb criteris tècnics, uns cabals d’aigua

mínims que s’han de mantenir a cada tram de riu per assegurar el bon funcionament dels

seus ecosistemes, i garantir que els peixos que hi viuen troben les condicions que

necessiten per al seu desenvolupament. Un cop definits aquests cabals, cal ordenar tots

els aprofitaments d’aigua existents en un determinat àmbit territorial, generalment la

conca d’un riu, per fer compatibles les quantitats d’aigua que s’agafa del riu per als

diferents usos amb el respecte als cabals de manteniment definits. Per fer efectiva

aquesta ordenació, està prevista l’aprovació de plans zonals d’implantació de cabals de

manteniment, que pels diferents àmbits territorials determinaran quins són els cabals de



100

manteniment a cada tram de riu i quines estratègies caldrà seguir per aconseguir el seu

compliment. A la part catalana de la conca dels rius Ebre, Garona i la Sènia, com que les

competències per definir i fer complir els cabals de manteniment no són de la Generalitat

de Catalunya sinó de l’Estat, el Programa de mesures no pot incloure cap tipus de

mesura en aquest sentit. A la resta d’àmbits de Catalunya, el Programa de mesures

preveu la propera aprovació dels plans zonals esmentats.

D’altres mesures importants, que ja s’estan duent a terme però que gaudiran d’un fort

impuls en els propers anys, són la recuperació del grau de naturalitat dels marges dels

rius i els espais adjacents, i molt en particular dels boscos de ribera, i la recuperació de la

connectivitat ecològica dels rius, mitjançant actuacions sobre les barreres i els obstacles

presents, per tal d’eliminar-los o fer-los permeables al pas de l’aigua, dels sediments que

arrossega aquesta aigua, i de les espècies que utilitzen els rius com a corredors

biològics, principalment els peixos.

El Programa de mesures també inclou les actuacions necessàries per gestionar de forma

adequada el risc d’inundacions, i prevenir l’efecte d’aquests fenòmens naturals sobre

béns i persones.

En relació a les espècies invasores, els esforços del Programa de mesures es centren,

d’una banda, en conèixer millor quines són aquestes espècies, on es troben, quin perill

representen i quins són els àmbits on hi ha més risc que hi proliferin, i d’altra banda en

controlar els efectes d’aquelles espècies que actualment es troben més esteses o

resulten més problemàtiques. Pel que fa a les espècies vegetals, la canya és la que

ocupa majors extensions a les vores de l’aigua, i hi ha previst actuacions significatives per

retirar-la i substituir-la per espècies autòctones del bosc de ribera. D’entre els animals, el

musclo zebrat és, pels danys ambientals i econòmics que provoca, l’espècie al control de

la qual hi ha previst destinar més recursos.

A les zones humides (aiguamolls, estanyols, i basses naturals) es duran a terme mesures

de recuperació de la seva naturalitat, amb canvis en els usos del sòl dels terrenys

adjacents que facilitin una millora tant de la qualitat de l’aigua com de l’entorn.

A les aigües costaneres les mesures es focalitzen en la restauració de la naturalitat al

domini públic marítim-terrestre (competència del MARM) i en millorar la informació

disponible sobre la resposta d’algunes espècies de màxima importància ecològica per als

ecosistemes marins del litoral de la Mediterrània, com la posidònia, als efectes de

l’activitat humana. Aquesta informació permetrà prendre en el futur les mesures i



101

actuacions més adients per a la conservació i recuperació d’aquests ecosistemes. Al

marge d’aquestes mesures, l’Agència Catalana de l’Aigua i la resta d’organismes amb

competències en aquest àmbit, seguiran desenvolupant l’activitat de gestió i control duta

a terme fins ara.

Finalment, és important remarcar que des de l’Agència Catalana de l’Aigua es disposa

d’un Programa de seguiment i control, operatiu des de l’any 2007, específicament

dissenyat per al control de l’estat de totes les masses d’aigua de Catalunya. Aquest

instrument, que mesura els principals indicadors biològics, hidromorfològics i

fisicoquímics que determinen la qualitat de les masses d’aigua, té com un dels seus

objectius avaluar l’eficàcia de les mesures executades. Així, les diferents mesures que es

duran a terme comptaran amb un seguiment que permetrà, si els efectes sobre el medi

no són els esperats, fer els canvis o prendre les mesures de correcció oportunes.

Incidència ambiental de les mesures de millora de la qualitat hidromorfològica i

biològica

Les mesures de millora de la qualitat hidromorfològica i biològica, recollides al Programa

de mesures, tindran un efecte global clarament positiu sobre el medi.

Dit això, cal fer esment d’alguns aspectes que es poden derivar de l’aplicació d’algunes

de les mesures previstes, amb efectes ambientals no desitjables.

És el cas de les possibles pèrdues de producció d’energia per part d’algunes centrals

hidroelèctriques, que aprofiten l’energia de l’aigua dels rius per produir electricitat. La

implantació de cabals de manteniment, que constitueix una de les prioritats en les

mesures de millora de la qualitat biològica i hidromorfològica, pot provocar que

determinades centrals hagin de reduir les quantitats d’aigua que agafen del riu, i generin

menys energia de la que produeixen actualment. La quantitat d’aquestes pèrdues no té

efectes en la disponibilitat d’energia per part de la població, perquè el percentatge que

representen en la producció total d’energia a Catalunya és molt petit, però atès que es

tracta d’una font d’energia renovable, sí que cal tenir-ho en compte des d’un punt de vista

ambiental, atès que podria implicar un lleuger increment de les emissions de gasos

d’efecte hivernacle. En tot cas, hi ha previstes mesures per minimitzar aquestes pèrdues

de producció d’energia hidroelèctrica i els seus efectes, de manera que la seva incidència

ambiental ha de ser molt baixa. I cal no oblidar que la incidència ambiental realment

significativa de l’aplicació d’aquesta mesura és la recuperació dels rius, que actualment

no disposen en molts casos de l’aigua suficient per mantenir un bon estat ecològic.



102

Altres exemples en què actuacions de millora de la qualitat hidromorfològica i biològica

poden comportar alguna incidència ambiental negativa són la construcció de noves

infraestructures de protecció davant del risc d’inundacions, que alteren la naturalitat dels

marges dels rius, i les actuacions d’eliminació de canya, dins el grup de mesures de lluita

contra les espècies invasores, que suposen la generació de gran quantitat de residus

vegetals. En el primer cas, la millora en la seguretat de les persones justifica plenament la

incidència ambiental d’aquestes actuacions, i a més cal tenir en compte que les

actuacions es fan seguint els criteris i les directrius de mínima afecció ambiental

marcades per l’Agència Catalana de l’Aigua. En el cas dels residus vegetals de les

actuacions d’eliminació de canya, es treballa en formes de valorització d’aquest material,

com pot ser el seu ús com a element d’estructuració del sòl, per tal de reduir al màxim la

quantitat que es destina als abocadors.

Valoració d’alternatives

En aquest informe d’avaluació ambiental es compara el resultat ambiental de l’aplicació

de les mesures de millora de la qualitat hidromorfològica i biològica amb un hipotètic

escenari futur d’absència d’aquestes mesures.

Es constata que la no execució de les mesures implicaria una situació ambientalment

pitjor per al conjunt dels rius, estanys, aiguamolls i aigües costaneres de Catalunya, i

suposaria l’incompliment dels objectius ambientals exigits per la normativa de la Unió

Europea (Directiva 2000/60/CE i Directiva 2007/60/CE) i assumits per l’Agència Catalana

de l’Aigua.

Conclusions finals

El Programa de mesures s’emmarca dins del procés d’implantació de la Directiva

2000/60/CE. Es tracta d’una eina que, juntament amb la resta d’instruments que

conformen la planificació hidrològica a Catalunya, cerquen un mateix objectiu: fer

compatible el desenvolupament econòmic i social del territori, que requereix de l’ús i el

consum d’aigua, amb la disponibilitat d’aigua en el medi en quantitat i qualitat suficient per

garantir la preservació del bon estat dels ecosistemes aquàtics.

Les mesures de millora de la qualitat hidromorfològica i biològica són, dins el Programa

de mesures, el conjunt de mesures amb una finalitat ambiental més clara i les més

directament dirigides a assolir els objectius ambientals de les masses d’aigua.



103

L’aplicació d’aquest conjunt de mesures resulta del tot imprescindible per al compliment

dels objectius ambientals establerts. Les incidències ambientals negatives que podrien

comportar són mínimes, i molt poc significatives en relació als beneficis ambientals

derivats de la seva aplicació. A més, el Programa de mesures i els instruments que se’n

deriven disposen de mesures específiques per minimitzar aquests possibles efectes

negatius.

ISA del Programa de Mesures del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya. Bloc 1. Millora de la qualitat hidromorfològica i biològica

1

ANNEX I. COMPARACIÓ DELS OBJECTIUS AMBIENTALS, ELS FACTORS D’INCIDÈNCIA I LES ESTRATÈGIES PREVISTES AL PROGRAMA DE MESURES

Taula 1 Comparació dels objectius i els factors d’incidència ambiental del bloc 1 del Programa de mesures amb les estratègies previstes per donar-hi compliment. L’ordre d’exposició dels objectius respon a la jerarquització efectuada (vegeu apartat

4.3 de l’ISA). Font: elaboració pròpia

Objectius ambientals Efectes d’incidència ambiental Mecanismes del Programa de mesures

Efectes sobre el medi aquàtic

El Programa de mesures preveu l’aprovació, abans de 2015, dels plans zonals corresponents als àmbits de la Muga, el Fluvià, el Ter superior, el baix Ter i Daró, la Tordera, el Besòs, l’alt Llobregat i Cardener, el baix Llobregat i Anoia, el Foix, el Gaià, el Francolí i el Riudecanyes. Els plans zonals han de concretar el règim de cabals de manteniment, adaptant-lo a les especials singularitats i valor estratègic dels usos existents en cada àmbit. Els principals usos que cal ordenar mitjançant els plans zonals per a fer-los compatibles amb els cabals de manteniment són l’aprofitament hidroelèctric i el regadiu.

1) Impulsar la redacció, aprovació i desenvolupament dels plans zonals d’implantació de cabals de manteniment al districte de conca fluvial de Catalunya. Consum energètic i emissions de

gasos d’efecte hivernacle

Tot i que en els plans zonals d’implantació de cabals de manteniment s’apliquen diferents estratègies (la principal és la flexibilització de les concessions) per a minimitzar els efectes que la implantació del règim de cabals de manteniment pot tenir sobre els aprofitament hidroelèctrics existents, la implantació de cabals de manteniment generarà una disminució de la producció d’energia hidroelèctrica. S’estudien mesures compensatòries per recuperar aquestes possibles pèrdues de producció mitjançant increments de la producció hidroelèctrica principalment en grans centrals situades a peu de presa.

4) Millorar i preservar l’estat de les comunitats biològiques de les masses d’aigua.


En general, totes les mesures programades en aquest bloc contribuiran a millorar l’estat de les comunitats biològiques de les masses d’aigua. D’una banda, la permeabilització de barreres (longitudinals i transversals a l’eix del riu) i la naturalització de l’espai fluvial, resultat de l’aplicació de mesures de recuperació de riberes, comporta una millora de la connectivitat transversal dels rius que ha de beneficiar tota la fauna que hi viu o l’utilitza per desplaçar-se. Les mesures per a la prevenció, eradicació i control d’espècies invasores contribuiran a la millora general dels ecosistemes, i a la recuperació de les espècies autòctones més afectades per la presència d’invasores. Les mesures relacionades amb la recuperació de les zones humides permetran millorar-ne l’estat de conservació i afavoriran, entre d’altres, la seva funció essencial com a zones de refugi, alimentació i descans en les migracions d’aus. En l’àmbit de les aigües costaneres, la recuperació de naturalitat dins del domini públic marítim-terrestre permetrà millorar la qualitat de la zona costanera, fet que facilita que la qualitat de les aigües costaneres es mantingui o millori. D'altra banda, l'increment en el coneixement sobre la resposta dels ecosistemes costaners a les pertorbacions derivades de l’activitat humana, així com l’elaboració d’una cartografia detallada de Posidonia oceanica, contribuiran a establir mesures de gestió, protecció i conservació d’aquesta espècie.


Efectes sobre la seguretat de les persones

Està previst avaluar i definir els criteris de priorització de les actuacions estructurals i de gestió derivades dels treballs de planificació de l’espai fluvial de l’Agència Catalana de l’Aigua, per reduir el risc d’inundació, així com de les actuacions de manteniment i conservació de lleres que realitza l’Agència Catalana de l’Aigua en l’exercici de les seves funcions i competències. Les mesures previstes van destinades al reforç de les estructures de protecció existents i eventualment, a la construcció de noves proteccions allà on hi ha usos urbans consolidats o bé infraestructures o activitats econòmiques que, per la seva importància estratègica o impossibilitat de reubicació, requereixen d’aquest tipus d’actuacions, tenint sempre en compte la màxima compatibilitat possible amb els objectius ambientals.

10) Procurar el bon estat ecològic a les zones humides delimitades com a massa d’aigua.


El Programa de mesures inclou tres línies bàsiques de mesures destinades a assolir els objectius ambientals de la Directiva 2000/60/CE a les zones humides delimitades com a masses d’aigua.

■ Mesures de recuperació de la morfologia.

■ Mesures de millora de la quantitat i qualitat de l’aigua.

■ Mesures de gestió dels espais. Aquestes línies d’actuació, de promoció directa de l’Agència Catalana de l’Aigua, s’han de coordinar, tal com preveu el Programa de mesures, amb mesures on intervenen d’altres organismes o entitats, principalment la Direcció General de Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge, que en exercici de les seves competències treballa en la planificació d’actuacions a les zones humides mitjançant el Pla de gestió de les zones humides de Catalunya.

11) Procurar el bon estat ecològic a les masses d’aigua costaneres.


El Programa de mesures inclou dos tipus de mesures: actuacions adreçades a la recuperació de la naturalitat del domini públic marítim terrestre (competència del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, en endavant MARM) i estudis enfocats a la millora del coneixement existent en relació a la resposta dels ecosistemes costaners. Aquests estudis analitzen els efectes que tenen sobre les praderies de posidònia (Posidonia oceanica) les alteracions morfològiques del litoral, les afeccions físiques del fons marí i els abocaments d’aigües residuals depurades. La posidònia és un dels principals indicadors biològics emprats per avaluar la qualitat de les aigües costaneres a la Mediterrània. Els estudis han de permetre desenvolupar criteris de gestió en determinades activitats com la mobilització de sediments per dragatge o regeneracions de platges, la construcció d’esculleres i infraestructures a la costa, la navegació i l’activitat nàutica recreativa, i les activitats pesqueres que impliquen l’arrossegament pel fons de les arts de pesca, per fer-les compatibles amb la preservació dels ecosistemes de posidònia. Els estudis han d’avaluar també si el grau de tractament de les estacions depuradores és suficient o ha de ser més exigent en cas d’abocar les aigües depurades en ecosistemes especialment sensibles, com és el cas de les praderies de posidònia. D’altra banda, el Programa de mesures inclou també la realització de la cartografia detallada de les praderies de Posidonia oceanica a tota la costa catalana, un pas necessari i urgent per poder, entre d’altres coses, donar compliment a normatives de caràcter ambiental que tenen com a objecte la protecció de la posidònia (Directiva Hàbitats 92/43/CEE, normativa pesquera del Departament de Medi Ambient i Habitatge).

ISA del Programa de mesures del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya. Bloc 1. Millora de la qualitat hidromorfològica i biològica

2


3) Millorar la continuïtat fluvial i reforçar el paper dels rius com a corredors biològics. Efectes sobre el medi aquàtic

Les millores en la continuïtat fluvial es plantegen essencialment en trams identificats com a prioritaris. Les mesures aplicades per a la millora de la continuïtat fluvial han de tenir en compte la viabilitat tècnica i administrativa d’actuació en cada cas i respectar sempre l’ús de les infraestructures i el seu possible interès cultural o valor patrimonial associat. Les mesures han de preveure també mecanismes de seguiment i control per valorar l’efectivitat i l’eficiència de les actuacions executades. A partir d’aquests criteris generals, el tipus de mesures que s’apliquen presenten dues variants:

■ Eliminació de barreres: consisteix en la demolició dels obstacles que trenquen la continuïtat fluvial. Suposa la recuperació total de la continuïtat però sovint resulta inviable per motius patrimonials, tècnics o administratius. És de molt difícil aplicació en estructures en ús, i sovint es troba també condicionada pel valor patrimonial associat a aquestes estructures.

■ Permeabilització de barreres: inclou diverses possibilitats com la construcció d’escales de peixos, passos de fauna, la demolició parcial de l’estructura, modificacions del dimensionament de l’estructura, derivació parcial del cabal mitjançant un canal lateral o connectors fluvials, etc. La finalitat és en tots els casos fer possible la circulació de les espècies de fauna aquàtica aigües amunt i aigües avall de l’estructura. El Programa de mesures preveu en la majoria de casos utilitzar rampes com a dispositiu d’adequació d’infraestructures per fer-les permeables al pas dels peixos.


En la selecció i priorització de mesures impera, com a criteri bàsic, el de mínima intervenció, que es basa en crear les condicions per tal que sigui el propi riu el qui dugui a terme la “construcció” estructural de l’espai fluvial mitjançant la recuperació dels seus processos i dinàmiques naturals. El Programa de mesures integra tres línies d’actuació que emanen dels treballs de planificació d’espais fluvials (PEFCAT):

1) Recuperació de riberes Les mesures van dirigides a establir i prioritzar les actuacions necessàries per a la conservació i recuperació de les riberes als rius de Catalunya. L’objectiu és recuperar l’estructura i cobertura que els pertoca i afavorir, allà on calgui, la substitució d’espècies vegetals al·lòctones, en especial si són invasores, per d’altres d’autòctones. Les actuacions es fonamenten en treballs previs de caracterització i diagnosi de l’estat de les riberes, i en els criteris d’actuació i priorització que marca la pròpia Agència Catalana de l’Aigua. Les mesures han d’incloure un programa de seguiment per assegurar que les actuacions executades assoleixen els objectius fixats. Es preveuen dos grans tipus de mesures:

– Les mesures estructurals, orientades a la millora de la coberta vegetal i a la restitució de la morfologia natural de les riberes.

– Les mesures no estructurals, de caràcter administratiu o informatiu, que requereixen d’una gestió contínua de recursos o mitjans. 2) Gestió del sediment i la morfodinàmica fluvial Atesa la manca d’antecedents en aquest camp a Catalunya, en el present Programa de mesures no s’està en condicions de plantejar propostes detallades de les actuacions de gestió i obra que han de conduir a aquests objectius. Sí que es pretén, en canvi, definir les grans línies d’actuació i els criteris i directrius sobre les quals s’han de recolzar futures actuacions. Tot i així, s’inclouen algunes actuacions a desenvolupar en el transcurs del període de vigència del Programa de mesures, orientades a la recuperació morfològica i el manteniment de les funcions de les lleres, al control i restricció de les activitats extractives i a la gestió del sediment en embassaments.

6) Recuperar les funcionalitats naturals dels espais fluvials

Efectes sobre la seguretat de les persones

3) 3) Prevenció d’inundacions. Amb la finalitat de garantir la protecció de béns i persones davant el risc d’inundacions, es preveu aplicar mesures d’intervenció necessària allà on els usos i les activitats humanes consolidades així ho requereixin.

9) Controlar la proliferació d’espècies invasores lligades al medi aquàtic i prevenir la seva entrada en zones de risc i estratègiques.


Es preveu bàsicament dur a terme un inventari d’espècies aquàtiques invasores i localitzar la seva presència o perill potencial d’invasió a les masses d’aigua de Catalunya. Paral·lelament s’han de determinar els atributs i característiques dels principals elements d’introducció i de dispersió de les espècies amb major risc o que provoquen un impacte més elevat, i fixar àmbits i/o prioritats d’actuació. Amb tota aquesta informació s’elaboren les directrius, estratègies i actuacions necessàries per al control i, si és possible, l’eradicació de les espècies invasores més problemàtiques. El Programa de mesures conté també un procediment de treball per avaluar l'impacte d'espècies incipients o de possibles noves introduccions, de cara a determinar en el futur els plans de control i prevenció necessaris. Per fer front al musclo zebrat, entre d’altres mesures s’estan redactant uns protocols d’actuació per prevenir la seva entrada i proliferació als embassaments i canals del districte de conca fluvial de Catalunya. En llocs on la seva presència està del tot consolidada, com en el cas dels grans embassaments de la conca de l’Ebre, l’eliminació és gairebé impossible i les mesures passen per salvaguardar les infraestructures, en especial les vinculades a l’abastament i al regadiu. Pel que fa a les espècies vegetals, la canya és la invasora que ocupa majors extensions a les ribes i riberes dels rius i a les zones humides, i al control de la qual es dediquen més esforços des de l’Agència Catalana de l’Aigua. En aigües costaneres es compta amb el Programa d’avaluació del fons marí (Caulerpa) de vigilància de la implantació a la costa catalana de l’alga Caulerpa taxifolia i altres espècies invasores més recents com la Caulerpa racemosa.

2) Treballar per fer efectiva la implantació de cabals de manteniment a la part catalana de la Demarcació Hidrogràfica de l’Ebre.

Efectes sobre el medi aquàtic A la part catalana de les conques de l’Ebre i de la Garona, l’organisme competent per a la implantació dels cabals de manteniment és la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. En aquests àmbits, l’Agència Catalana de l’Aigua ha posat a disposició de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre una proposta tècnica dels cabals de manteniment a implantar en cada tram de riu, per tal que sigui presa en consideració i inclosa al Pla hidrològic de la conca hidrogràfica de l’Ebre.

5) Conservar les explotacions pesqueres relacionades amb l’anguila, i l’activitat socioeconòmica vinculada a la pesca esportiva sostenible d’espècies fluvials.


Les mesures relacionades amb la millora de les condicions morfològiques als espais fluvials contribuiran a conservar les explotacions pesqueres relacionades amb l’anguila. La recuperació de la naturalitat dels rius millorarà l’hàbitat d’aquesta espècie. Les millores en la continuïtat fluvial es plantegen essencialment en trams identificats com a prioritaris, ben representats a les conques incloses en l’àmbit territorial del Pla de gestió de l’anguila europea a Catalunya, atesa la forta sensibilitat d’aquesta espècie a la manca de connectivitat fluvial.

ISA del Programa de Mesures del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya. Bloc 1. Millora de la qualitat hidromorfològica i biològica

3


9) Millorar la qualitat ambiental i paisatgística de les masses d’aigua. Efectes sobre el medi aquàtic

L’Agència Catalana de l’Aigua promou i executa directament actuacions de tres tipus als espais fluvials, sempre sota el principi de mínima intervenció:

■ Conservació: en espais que mantenen unes condicions morfològiques de l’espai fluvial properes a l’estat natural.

■ Recuperació: en funció de les possibilitats d’actuació, les mesures poden anar des de la restauració de l’estructura i funcionalitat de l’ecosistema fins a mesures de recuperació ambiental fonamentades en la recuperació ecològica d’alguns dels elements clau pel funcionament de l’ecosistema.

■ Remediació o rehabilitació: en espais amb alteracions morfològiques severes i on la forta incidència de l’activitat humana fa impossible impulsar mesures de millora ambiental, cal enfocar els objectius cap a actuacions poc agressives amb l’entorn que permetin, com a mínim, una recuperació paisatgística.

D’altra banda, té obertes línies de subvenció destinades a la millora i recuperació ambiental d’aquests espais, a través de les quals cofinancia iniciatives de qualsevol entitat sense ànim de lucre o administració local amb interès per engegar projectes amb aquesta finalitat.

Informe de sostenibilitat ambiental del Programa de mesures del … · 2012-02-22 · Generalitat...

Documents

Transcript of Informe de sostenibilitat ambiental del Programa de mesures del … · 2012-02-22 · Generalitat...