Informe Segones Jornades ok guillem - pallarsjussa.cat · Limoncillo Corbella Arbosana PATRONS:...
108
SEGONES JORNADES SOBRE SEGONES JORNADES SOBRE SEGONES JORNADES SOBRE SEGONES JORNADES SOBRE PRODUCCIONS AGRÍCOLES PRODUCCIONS AGRÍCOLES PRODUCCIONS AGRÍCOLES PRODUCCIONS AGRÍCOLES EN EL EL EL EL MARC DEL PROCÉS DE MARC DEL PROCÉS DE MARC DEL PROCÉS DE MARC DEL PROCÉS DE C C C CONCENTRACIÓ PARCEL ONCENTRACIÓ PARCEL ONCENTRACIÓ PARCEL ONCENTRACIÓ PARCEL·LÀRIA LÀRIA LÀRIA LÀRIA I MILLORA DEL REGADIU DE LA MILLORA DEL REGADIU DE LA MILLORA DEL REGADIU DE LA MILLORA DEL REGADIU DE LA CONCA DE TREMP CONCA DE TREMP CONCA DE TREMP CONCA DE TREMP · · · · Informe de Valoracions · · · ·
Transcript of Informe Segones Jornades ok guillem - pallarsjussa.cat · Limoncillo Corbella Arbosana PATRONS:...
SEGONES JORNADES SOBRESEGONES JORNADES SOBRESEGONES JORNADES SOBRESEGONES JORNADES SOBRE PRODUCCIONS AGRÍCOLES PRODUCCIONS AGRÍCOLES PRODUCCIONS AGRÍCOLES PRODUCCIONS AGRÍCOLES EEEENNNN EL EL EL EL MARC DEL PROCÉS DEMARC DEL PROCÉS DEMARC DEL PROCÉS DEMARC DEL PROCÉS DE C C C CONCENTRACIÓ PARCELONCENTRACIÓ PARCELONCENTRACIÓ PARCELONCENTRACIÓ PARCEL····LÀRIALÀRIALÀRIALÀRIA IIII MILLORA DEL REGADIU DE LAMILLORA DEL REGADIU DE LAMILLORA DEL REGADIU DE LAMILLORA DEL REGADIU DE LA CONCA DE TREMPCONCA DE TREMPCONCA DE TREMPCONCA DE TREMP
· · · · Informe de Valoracions · · · ·
Organitza:
Consell Comarcal del Pallars Jussà
Coordina:
Amb la col·laboració de:
Comunitat de Regants i Expectants de la conca de Tremp
Aquesta acció ha estat subvencionada pel Servei d’O cupació de Catalunya, en el marc del Projecte “Treball a les 7 comarques” i cofinançada pel Fons Social Europeu .
1
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
Índex -------------------------------------------
Presentació-------------------------------------....................................................................................... 2
JORNADA 1 .................................................................................................................................... 5
MODELS ACTUALS I FUTURS DE LES NOVES PLANTACIONS D’OLIVERA ....................................... 5
ELABORACIÓ DELS OLIS D’OLIVA VERGES ................................................................................... 15
OLI D’OLIVA VERGE. ALIMENT DE QUALITAT .............................................................................. 32
EL CONREU DE LA COLZA I EL SEU INTERÈS EN LA ROTACIÓ DE CULTIUS................................... 39
POTENCIALITATS DE LA COLZA COM A CULTIUS EN NOUS REGADIUS. RESULTATS A LA ZONA DE
REGADIUS DE LLEIDA................................................................................................................... 48
FERTILITZACIÓ. CONCEPTES GENERALS ...................................................................................... 58
ADOBAT DEL PANÍS ..................................................................................................................... 63
REG EN FRUCTICULTURA............................................................................................................. 71
EXPERIÈNCIES DE PRODUCCIÓ DE POMA DE MUNTANYA.......................................................... 76
LA IGP POMA DE GIRONA............................................................................................................ 97
Relació de ponents.................................................................................................................... 105
2
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
Presentació-------------------------------------
El cicle de les SEGONES JORNADES SOBRE PRODUCCIONS AGRÍCOLES EN EL MARC DEL
PROCÉS DE CONCENTRACIÓ PARCEL·LÀRIA I MILLORA DEL REGADIU DE LA CONCA DE TREMP
és una acció promoguda pel Consell Comarcal del Pallars Jussà i els Ajuntaments de Tremp,
Isona i Conca Dellà i la Pobla de Segur. Aquesta acció ha comptat amb la col·laboració de la
Comunitat de Regants i Expectants de la Conca de Tremp, l’Oficina Comarcal del DAAM de la
Generalitat de Catalunya i el Centre de Capacitació Agrària del Pallars. Les Segones Jornades
sobre produccions agrícoles han estat coordinades pel Centre de Desenvolupament Rural
Integrat de Catalunya.
Aquesta acció ha estat subvencionada pel Servei d’Ocupació de Catalunya, en el marc del
Projecte “Treball a les 7 comarques” i cofinançada pel Fons Social Europeu.
En el marc d’aquestes segones jornades, s’ha volgut donar resposta a algunes de les qüestions
que es plantegen els pagesos de la conca de Tremp, com són les varietats que es poden
adaptar millor al nou regadiu, els cultius que poden ser més rendibles, la gestió de l’aigua, les
possibilitats de transformació dels productes que s’obtenen o les vies de comercialització.
En aquestes segones jornades, s’han realitzat quatre sessions que han tractat les següents
temàtiques:
Jornada 1. Viabilitat del cultiu de l’olivera en regadiu i producció
d’oli a la conca de Tremp
Jornada 2. El conreu de la colza, el seu interès en la rotació de
cultius i potencialitat en nous regadius
Jornada 3. La gestió de la fertilització i el reg
Jornada 4. Pomeres de muntanya i fruita dolça al Pallars Jussà
A continuació es presenta un breu resum de valoracions i conclusions de cada jornada.
3
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
4
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
JORNADA 1JORNADA 1JORNADA 1JORNADA 1
Dilluns, 14 de novembre de 2011
- Agustí Romero Aroca. Tècnic en Olivicultura, Elaiotècnica i Fruita Seca. IRTA (Mas de Bover)
- Jordi Graell i M. Paz Romero. Departament de Tecnologia d’Aliments. Universitat de Lleida
VIABILITAT DEL CULTIU DE L’OLIVERA EN VIABILITAT DEL CULTIU DE L’OLIVERA EN VIABILITAT DEL CULTIU DE L’OLIVERA EN VIABILITAT DEL CULTIU DE L’OLIVERA EN REGADIU A LA COREGADIU A LA COREGADIU A LA COREGADIU A LA CONCA DE TREMP, I OBTENCIÓ NCA DE TREMP, I OBTENCIÓ NCA DE TREMP, I OBTENCIÓ NCA DE TREMP, I OBTENCIÓ D’OLIS D’OLIVA VERGESD’OLIS D’OLIVA VERGESD’OLIS D’OLIVA VERGESD’OLIS D’OLIVA VERGES
5
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
JORNADA 1
MODELS ACTUALS I FUTURS DE LES NOVES PLANTACIONS D’OLIVERA
Agustí Romero. Tècnic en Olivicultura, Elaiotècnica i Fruita Seca IRTA Mas de Bover
1. ECOLOGIA DE L’OLIVERA
L’ecologia de l’olivera es basa en dos requisits:
- el CLIMA:
o Clima mediterrani
o Pluviometria entre 300 i 600 mm/any
o Hiverns suaus (-2ºC a 0ºC)
o Estius llargs, càlids i secs (de 30ºC a 40ºC)
- el SÒL:
o Sòl neutre-bàsic (pH 6-8,5)
o ClNa < 0,1%
o Sòls francs, permeables, amb bon drenatge i aireació
2. MODELS DE PLANTACIÓ
Hi ha 3 models de plantació de l’olivera:
- TRADICIONAL: 100 arbres/ha
- INTENSIU: 200 (vas alt) – 400 (eix central) arbres/ha
- SUPERINTENSIU (seto): > 1.500 arbres/ha
3. OLIVICULTURA TRADICIONAL
L’olivicultura tradicional es caracteritza per tenir una densitat de 100 arbres/ha. Sovint,
es tracta de plantacions envellides, en què les despeses del cultiu són elevades (degut
sobretot a la despesa en recol·lecció i en esporga, tot i que ara s’ha mecanitzat una
mica), i tenen baixes produccions (1.000-2.000 kg/ha en secà, i 3.000-4.000 kg/ha en
6
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
regadiu). Per aquest motiu, la rendibilitat econòmica és molt baixa, tot i que ha
comptat amb alguns ajuts de la UE.
4. OLIVICULTURA INTENSIVA
L’olivicultura intensiva es caracteritza per tenir una densitat d’entre 200 i 300
arbres/ha.
Actualment, ofereix noves opcions, amb densitats d’entre 400 i 500 arbres/ha (vas). I
també hi ha un seguit de màquines en desenvolupament que permeten que es pugui
arribar a densitats d’entre 600 i 800 arbres/ha (eix central). És un mètode que s’està
emprant amb el sistema australià (parcel·les molt grans, de 300 ha). Les màquines són
colossus.
L’olivicultura intensiva es basa en la mecanització de les plantacions. Presenta uns
potencials productius bons (en el cas de l’arbequina, 5.000-7.000 kg/ha en secà, i
8.000-12.000 kg/ha en reg), i els costos de producció baixen degut a l’ús de la
vibradora. Amb tot, s’apunta que l’arbequina és difícil de mecanitzar i no va bé amb
vibradora. La rendibilitat econòmica és bona (25-40 anys), i la vida útil de les
plantacions és llarga.
5. OLIVICULTURA SUPERINTENSIVA
Les plantacions superintensives presenten densitats de més de 1.500 arbres/ha. El
marc més usual és de 4 x 1,5 m. Es parla de seto productiu, que permet aprofitar al
màxim la llum. No és que siguin més productives, sinó que aquestes plantacions
permeten la mecanització de l’arbequina.
Actualment hi ha 100.000 ha de plantacions superintensives al món, de les quals el 65%
correspon a Espanya i en concret a Catalunya.
Necessiten disponibilitat d’aigua superior a 2.000 m3/ha.
Les plantacions es fan en grans superfícies, de més de 15 ha, i poc accidentades.
Els costos d’implantació de les plantacions superintensives són elevats, i tenen un
major impacte a les gelades i a la sequera.
Permeten la mecanització, basada en la recol·lecció en continu.
Les problemàtiques del cultiu vénen donades per la lluminositat, la poda i els
tractaments fitosanitaris.
El potencial productiu gira entorn els 8.000-10.000 kg/ha, produccions suficients per
garantir la rendibilitat de les explotacions.
7
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
És una inversió a curt termini (15 anys, segons latitud). Però qualsevol problema que
tinguem en 4-5 anys en superintensiu, ja no el podrem arreglar.
Hi ha poca informació d’assajos a nivell mundial.
El material vegetal de les plantacions superintensives es caracteritza per tractar-se de
cultivars poc vigorosos i compactes, de les varietats arbequina i-18, arbequina,
arbosana, koroneiki, FS-17, Askal, sikitita. Per tant, no s’obtenen diversitat d’olis.
Hi ha línies de futur: s’està estudiant la varietat sikitita per tal diversificar els olis que
s’obtenen, i també s’estan fent treballs I+D per a reduir el vigor dels olivers (programa
de millora genètica entre la Universitat de Córdoba i l’IRTA, i selecció de patrons
enanitzants entre l’IRTA i el CIFA de Córdoba).
6. PLANTACIÓ SUPERINTENSIVA: ASSAIG VARIETATS TARRAGONA
S’han fet assajos de varietats amb plantacions superintensives a Tarragona. La
plantació superintensiva presenta precocitat al tercer any, i al cap del tercer any, es
manté la producció. Es fa tot amb planta certificada.
0 2.000 4.000 6.000 8.000
a
ab
bc
c
c
0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000
a
ab
c
ab
ab
PLANTACIÓ SUPERINTENSIVA: ASSAIG VARIETATS TARRAGONA (CATALUNYA)
Kg olives/ha Kg olives/ha
i-18ArbosanaJoanencaKoroneikiFS-17
Producció mitjana(3r-6è any)
Precocitat (3r any)
Tous et al. (2006) Plantació. Octubre 1998
8
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
També s’han fet estudis de patrons per a la varietat IRTA-i-18, amb l’objectiu de
disminuir el vigor i per aconseguir la tolerancia a verticillum i altres fongs del sòl. Els
estudis s’han fet amb 30 patrons, en un marc de 5x4 m en reg (500 oliveres/ha).
10
15
20
25
50 70 90 110 130
Menya
Fs-17Joanenca
Oblonga
IRTA-i·18®
Llumet
Royal de Cazorla
Lloron de Castuera
Picual de Estepa
Limoncillo
Corbella
Arbosana
PATRONS: vigor d’IRTA i-18 segons el patró al 6è any d’injert (2007)
Volum de copa (m3)
Secció del tronc (cm2)
7. PROBLEMÀTIQUES DE LES SUPERINTENSIVES
- L’ALTA DENSITAT, que fa que hi hagi menys llum i menys ventilació interior a la copa:
menys del 10-20% de lluminositat en copa en l’època de juliol-octubre, provoca menor
iniciació floral, menor quallat i menor calibre i rendiment en oli. Així mateix, la qualitat
de l’oli és baixa, ja que hi ha poques variacions químiques i sensorials.
9
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
10.000 11.000 12.000 13.000 14.000 15.000
a
ab
ab
b
VOLUM DE COPA (m3/ha al 5è any)
FS-17
ARBEQUINA I-18
KORONENKI
ARBOSANA
m3/ha
Volum de copa (5è any)
11,3 11,4 11,5 11,6 11,7 11,8 11,9
8 x 7
8 x 5,5
8 x 4
diàmetre mig (mm)
Calibres segons densitat
Maduració segons calibres
Estratde copa superior
Estratde copa central
Estratde copa inferior
EFECTES DE LA DENSITAT DE PLANTACIÓ SOBRE EL FRUIT (falta de llum)
- les GELADES i els efectes del VENT, que tenen efectes contraproduents.
En zones amb risc de gelades, és important escollir la varietat més resistent i fer un
maneig correcte de la plantació (esporga, reg i fertilització). Pel que fa a l’esporga, les
oliveres esporgades a la tardor pateixen més danys que les no esporgades (menys
exposició al fred). Quant al reg, el reg excessiu després de la recol·lecció provoca
majors danys, però els arbres es recuperen millor. I en relació amb la fertilització, les
aplicacions de nitrogen després de setembre retarden l’enduriment, mentre que la
resistència està altament relacionada amb l’acumulació de carbohidrats.
10
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
Els danys en l’olivera per gelades depenen en funció de l’estat en què es trobi l’olivera i
de la temperatura:
- En estat de repòs:
o Si la T és entre 0ºC i -5ºC, causa petites ferides en brots i branques joves
o Si la T és entre -5ºCi -10ºC, pot matar brots i branques joves
o Si la T és inferior a -10ºC, provoca la mort de branques joves i potser de tota la
part aèria
- Durant el període vegetatiu:
o Si la T és lleugerament inferior a 0ºC, causa danys greus en brots provocant la
mort de gemmes i fulles tendres (recent formades)
o Si la T és lleugerament superior a 0ºC, pot afectar la floració, provocant la
formació de flors incomplertes
- Durant el creixement i maduració del fruit:
o Si la T és inferior a 0ºC, disminueix la producció i qualitat de l’oli
- Quant als DANYS PER PLAGUES I MALALTIES, s’observen atacs de Verticillium,
Gliphodes, antracnosi, cercosporiosi i repilo. En aquest cas, es comenta que
possiblement a la conca de Tremp, el fred permeti una reducció del risc de plagues.
- LA MAQUINÀRIA. L’eficiència de la màquina es basa en dos factors: el % d’olives
recollides, i el % de branques trencades. L’important és que la màquina reculli olives
sense trencar massa branques. Hi ha varietats que són més sensibles, i altres que no
tant.
11
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
Arbequina i·18
FS-17
Arbosana
Koroneiki
0 2 4 6 8
Olives no recollides (%)
b
ab
ab
a
EFICIÈNCIA DE LA MÀQUINA: % OLIVES TRENCADES
Olives recollides = 90% de promigsense diferències entre cultivars
Arbequina i·18
Arbosana
FS-17
Koroneiki
0 10 20 30 40 50
c
bc
ab
a
Branques amb rotures/100 arbres
Branques trencades (4rt-5è any)
EFICIÈNCIA DE LA MÀQUINA: ROTURA DE BRANQUES
9. PRODUCCIÓ EN OLIVICULTURA SUPERINTENSIVA
Els valors de mitjana de producció potencial d’arbequina en superintensiu s’estabilitzen
al voltant dels 9.000 kg/ha als 9 anys.
12
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
· 0
5000
10000
15000
20000
25000
1 2 3 4 5 6 7 8 9
9.000 kg/ha
SUPERINTENSIU: ARBEQUINA PRODUCCIÓ POTENCIAL (kg/ha)
Edat (anys)
Kg/ha
Màxim observat
Mínim observat
Mitjana
Els arbres sense càrrega d’olives es fan grans i donen problemes. Quan els arbres es fan
grans, cal fer topping. També hi ha l’opció de fer rejoveniment, però aquesta requereix
feina de camp.
10. COSTOS I BENEFICIS DELS DIFERENTS TIPUS DE PLANTACIONS (INTENSIU vs ALTA DENSITAT vs SETO)
Els costos de les plantacions vénen donats per la inversió necessària (€/ha), l’esporga
(hores/ha) i la recol·lecció (€/kg olives)
- INVERSIÓ NECESSÀRIA:
o En intensiu (300 arbres/ha): entre 3.000 i 4.000 €/ha
o En alta densitat (600 arbres/ha): entre 6.000 i 7.000 €/ha
o En seto (2.000 arbres/ha): entre 8.000 i 9.000 €/ha
- COST D’ESPORGA:
o En intensiu (300 arbres/ha): entre 20 i 25 hores/ha
o En alta densitat (600 arbres/ha): entre 30 i 40 hores/ha
o En seto (2.000 arbres/ha): entre 40 i 50 hores/ha
13
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
- COST DE RECOL·LECCIÓ:
o En intensiu (300 arbres/ha, menys de 50 ha): Amb vibrador i paraigües : entre
0,1 i 01,15 €/kg, entre 1 i 2 ha/dia
o En alta densitat (600 arbres/ha, més de 100 ha): amb sistema Colossus: entre
0,07 i 0,09 €/kg, entre 2 i 3 ha/dia
o En seto (2.000 arbres/ha, més de 60 ha): amb cabalgadora: entre 0,04 i 0,08
€/kg, entre 3 i 4 ha/dia
Fent una gràfica comparativa entre un sistema tradicional petit (2.500 kg/ha), un
sistema tradicional (4.000 kg/ha), un intensiu (8.000 kg/ha), un d’alta densitat (10.000
kg/ha) i un superintensiu (9.000 kg/ha), s’observa que els costos totals de producció es
redueixen considerablement a partir d’un cultiu intensiu. També s’observa que els
costos associats a la producció són similars entre tots els sistemes, però en canvi, en els
sistemes intensiu, alta densitat i superintensiu, es redueixen els costos associats a la
collita, i també els associats a l’obtenció de l’oli.
Cost de producció per a diferents models de plantació (€/kg oli)
traditional small(2.500 kg/ha)
intensive(8.000 kg/ha)
HD(10.000 kg/ha)
SHD(9.000 kg/ha)
traditional(4.000 kg/ha)
EVOO (a doll)
� producció � collita � molí
Mínim preuEVOO
Pel que fa a la rendibilitat econòmica, els resultats de l’estudi comparant sistemes
intensiu, alta densitat i superintensiu amb arbequina- i18 són els següents:
- En plantacions intensives, s’obtenen majors beneficis per a petites plantacions (<25
ha) i índexs financers (TIR, VAN) bastant estables respecte a les fluctuacions de preus.
Resulta l’opció més segura per als agricultors.
14
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
- En seto, s’obtenen bons beneficis a curt termini (TIR 10-13% per a més de 50 ha).
Requereix poca mà d’obra, i resulta una opció interessant per a inversions a curt
termini.
- En alta densitat (Colossus), és una opció per a grans explotacions de més de 100 ha, i
poc accidentades, i amb inversions a mig termini (25 anys).
Com a consideracions finals:
- El sistema intensiu és apte per a totes les varietats, suposa una inversió a mig-llarg
termini (30 anys), s’adapta en superfícies variables, es disposa d’una tecnologia del
cultiu ben experimentada, s’obté bona rendibilitat, hi ha en disseny noves màquines
que permeten la recollida lateral, permet marcs més intensius (400-600 arbres/ha) i
permet la poda mecànica.
- El sistema seto va bé per a varietats de vigor mig-baix i compactes (i-18, Arbosana),
requereix una inversió a curt-mig termini (15 anys), presenta el dubte de replantar o bé
rejovenir, té uns costos de plantació molt elevats, va bé per a superfícies grans i amb
reg, es necessita la maquina cabalcant, la tecnologia de cultiu i la rendibilitat global
estan en fase d’estudi (matèria vegetal, noves màquines, densitats, patrons, etc), i
requereix d’inversions no relacionades amb el sector agrícola (empreses de serveis).
Com a possible adaptació a la Conca de Tremp, es pot provar amb varietats locals
adaptades a la climatologia de la zona, i obtenir dades per tal de poder valorar la
rendibilitat dels cultius d’aquestes varietats.
15
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
ELABORACIÓ DELS OLIS D’OLIVA VERGES
Jordi Graell. Departament de Tecnologia dels Aliments. Universitat de Lleida
1. L’OLI D’OLIVA VERGE
L’oli d’oliva verge és aquell oli obtingut a partir del fruit de l’olivera únicament per
procediments mecànics o altres procediments físics, en condicions que no ocasionen
l’alteració de l’oli i que els únics tractaments a què es sotmet són el rentat, la
decantació, el centrifugat i la filtració, amb exclusió dels olis obtinguts mitjançant l’ús
de dissolvents, coadjuvants d’acció química o bioquímica, o per procediment de
reesterificació i de qualsevol mescla amb olis d’altra naturalesa.
PROCÉS DE REFINACIÓ
16
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
2. L’OLIVA
La matèria prima de l’oli és l’oliva. La composició de l’oliva és la següent:
- fases sòlides: ~ 30% matèria seca
- fases líquides: ~ 50% d’aigua, i ~ 20% d’oli
3. EL PROCÉS
El procés per a l’obtenció de l’oli segueix el següent esquema general:
Les olives passen per unes operacions preliminars, consistents en la recepció i control,
neteja, rentat i emmagatzemament. A continuació, es fan unes operacions de
preparació de la pasta, basades en la mòlta i batuda. Seguidament, es fa la separació de
fases sòlid/líquid. D’aquí, en surten les fases sòlides, la sansa, i les fases líquides, l’oli i
l’oliassa. La sansa i l’oliassa poden ser eliminades, o bé s’aprofiten amb altres
processos. Mentre que l’oli segueix el procés d’emmagatzemament i filtració. A partir
d’aquí, l’oli es pot emprar a granel, o bé passar pel procés d’envasat per a emprar-lo en
ampolles. A continuació s’il·lustren les diferents etapes del procés.
17
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
a) RECEPCIÓ
b) CONTROL DE PES
18
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
c) CONTROL DEL RENDIMENT D’OLI
- EQUIP NIR
- EQUIP RMN
d) NETEJA
19
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
e) RENTAT
Si l’oliva ve neta de l’arbre, aquest procés no és necessari
f) EMMAGATZEMATGE DE LES OLIVES
Mai s’ha de tenir l’oliva en emmagatzematge massa temps
g) MÒLTA DE LES OLIVES
L’òptim és xafar el mateix dia
20
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
Mètodes:
- MOLÍ DE PEDRES
El molí de pedres té una capacitat limitada. En alguns països, com Xile i Argentina,
s’està tornant a recuperar el molí de pedres, amb una funció de divulgació
- MOLÍ METÀL·LIC (de martells)
El molí metàl·lic presenta una capacitat kg/hora més elevada, i permet regular la
granulometria de la pasta. Com a inconvenient, si gira molt ràpid, emulsiona, i per això
és necessari una batuda més lenta.
h) BATUDA DE LA PASTA
La batuda és necessària per separar l’aigua de l’oli. Aquest procés facilita l’extracció de
l’oli. Per ajudar a la separació, es pot escalfar una mica. També es pot fer l’extracció en
fred, que significa no superar els 27ºC. El sistema d’extracció en fred s’associa a un oli
de major qualitat, ja que, en escalfar, s’afavoreix una major separació i obtenció d’oli,
21
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
però al mateix temps, es volatilitzen certs compostos i alhora increment els peròxids,
de manera que es redueix la qualitat de l’oli. Si s’aplica temperatura, mai s’ha de
sobrepassar els 32ºC-35ºC.
i) SEPARACIÓ SÒLIDS/LÍQUIDS
Mètodes:
a) PREMSAT
b) CENTRIFUGACIÓ DE 3 SORTIDES (sansa- oliassa – oli)
c) CENTRIFUGACIÓ DE 2 SORTIDES (barreja de sansa i oliassa –oli)
d) FILTRACIÓ SELECTIVA (extracció parcial
a) SISTEMES DE PREMSAT
- PREMSA HIDRÀULICA
Si no hi ha neteja i bona higiene dels esportins, l’oli acaba tenint més acidesa. Però si es
treballa bé, mantenint bona higiene dels esportins, hi ha estudis que mostren que la
premsa hidràulica és millor.
22
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
b) sistema de CENTRIFUGACIÓ – 3 SORTIDES
- centrífuga horitzontal (DECANTER)
El sistema de centrifugació de 3 sortides és bo, però com a inconvenient, s’apunta l’alta
necessitat d’aigua i la generació d’oliassa (residu que caldrà gestionar).
C) sistema de CENTRIFUGACIÓ – 2 SORTIDES
- DECANTER de 2 sortides
23
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
El Decanter de 2 sortides permet solucionar l’inconvenient de l’elevada demanda
d’aigua del sistema de 3 sortides
c) sistema de FILTRACIÓ SELECTIVA
- Extractor parcial
Sense aplicar premsat, no centrifugació, ni temperatura, van decantant les gotes d’oli.
Amb aquesta tècnica s’obté un oli de gran qualitat.
j) SEPARACIÓ DE FASES LÍQUIDES
- DECANTACIÓ
o pous de decantació
24
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
El material recomanat dels pous de decantació és l’acer inoxidable o bé el polièster (és
més barat), i acabats amb fons cònic, que permet purgar i separar l’oli.
- CENTRIFUGACIÓ
o centrífuga vertical:
* per l’esgotament de l’oliassa
* per la clarificació de l’oli
25
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
La centrifugació per centrífuga vertical és a 600 rpm. Al mig queda l’oli. Alguns olis de
més qualitat prefereixen el sistema de decantació, que és més natural.
Hi ha mòduls de maquinària amb totes les fases del procés.
k) EMMAGATZEMAMENT DE L’OLI
En aquesta fase del procés, és molt important que l’oli no es deteriori. Un cop obtingut
l’oli, aquest va perdent qualitat amb el temps. Amb l’emmagatzematge, es pretén
guardar l’oli sense que es perdi la qualitat, o es perdi el mínim possible.
Perquè l’oli no s’alteri, és bàsic que no hi hagi entrada d’oxigen, ni llum, ni
temperatura, per evitar així l’oxidació de l’oli.
26
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
Avui dia, s’emmagatzema en condicions d’aïllament, amb panells sanwich, i amb
temperatura controlada.
l) FILTRACIÓ DE L’OLI
- filtre- premsa
- filtre de pre-capa
És molt difícil eliminar tota l’aigua. Per separar les impureses, hi ha aquests dos
sistemes: filtre-premsa, i filtrat de pre-capa (amb terres diatomees)
Hi ha moltes empreses que no fan filtrat, aquesta opció és vàlida amb olis que s’han de
consumir ràpid, en mesos.
m) ENVASAT DE L’OLI
L’envasat pot ser més manual, o més mecanitzat (tren d’envasat). L’important és el
material que s’empra en l’envàs. L’idoni és que sigui un envàs que no permeti l’entrada
de la llum, oxigen i temperatura.
27
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
- MODELS D’ENVÀS
Les botelles de PET poden tenir diferents formats.
El vidre és un material que deixa passar la llum, però de cara al consumidor final, és un
material amb bona acceptació aleshores és important dir al consumidor que cal
consumir el producte en l’any, i recomanar-li que es conservi en un lloc fos. El vidre és
un material que no deixa passar l’oxigen (a diferència del PVC, que és porós).
La llauna és un dels millors envasos per mantenir la qualitat de l’oli. En alguns països, és
el material més acceptat i sol·licitat, i per a empreses que es dediquen a exportació
d’oli, cal tenir-ho clar.
28
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
29
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
4. LA INDÚSTRIA
PLANTA INDUSTRIAL TÍPICA
INDÚSTRIA PETITA (molí dels Torms – Olicatessen)
EXTRACCIÓN CONTINUO 2F
OFICINAS/LABORATORIO
30
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
5. EL MERCAT
Els olis verge extra comercials s’intenten diferenciar en el mercat:
o olis monovarietals (Arbequina, Picual, varietats autòctones)
o olis amb gust i aroma determinats (“coupages”)
o olis aromatitzats, condimentats ( amb herbes, espècies, etc)
31
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
o olis de producció integrada (PI) o ecològica (“orgànica”)
o olis “flor” (d’extracció parcial)
o olis “d’extracció en fred” (a menys de 27 ºC)
o olis “en rama” (sense filtrar)
o olis “de gel” (d’olives gelades)
o olis “de pago” (“terroir”, “state”)
o olis “de cooperativa”
o olis “premiats” (mereixedors de premis: internacional, nacional,…)
o olis Denominació d’Origen Protegida (DOP)
32
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
OLI D’OLIVA VERGE. ALIMENT DE QUALITAT
Ma. Paz Romero. Departament de Tecnologia dels Aliments. Universitat de Lleida
L’oli d’oliva és un aliment que forma part de la dieta mediterrània, que segons la
piràmide de l’alimentació, s’ha de consumir a diari.
1 . CATEGORIES D’OLI VERGE EXTRA
Hi ha diferents categories d’oli d’oliva:
- VERGE EXTRA
- VERGE
- LLAMPANT (aquesta categoria NO és oli d’oliva verge)
No és el mateix oli d’oliva VERGE que oli d’oliva
33
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
2 . SITUACIÓ DEL CULTIU DE L’OLIVERA A ESPANYA
A Espanya, hi ha moltes oliveres. En concret, hi ha 2,4 milions d’hectàrees d’oliveres
plantades, que corresponen a 283 milions d’oliveres (50% de la producció mundial) i a
1,4 milions de tonelades d’oli d’oliva.
3. DISTINTIUS DE QUALITAT ALIMENTÀRIA
A nivell de l’estat espanyol, hi ha distintius de qualitat alimentària que diferencien i
distingeixen aquells productes que compleixen uns requisits superiors als exigits per a
la resta de productes. Aquests distintius són:
• DENOMINACIONS D’ORIGEN PROTEGIDA
• INDICACIÓ GEOGRÀFICA PROTEGIDA
• ESPECIALITATS TRADICIONALS GARANTIDES
A Catalunya, hi ha els distintius de qualitat agroalimentària següents:
� DENOMINACIÓ D’ORIGEN PROTEGIDA
� INDICACIÓ GEOGRÀFICA PROTEGIDA
� MARQUES DE QUALITAT
� ESPECIALITAT TRADCIONAL GARANTIDA
La majoria d’olis i vins que s’acullen a un distintiu de qualitat alimentària, s’acullen a
una DOP.
Els productes que estan protegits per una DENOMINACIÓ D’ORIGEN PROTEGIDA (DOP)
són aquells que la qualitat o característiques dels quals es deuen al medi geogràfic amb
els seus factors naturals i humans, i la seva producció, transformació i elaboració es
realitza sempre en aquesta zona geogràfica delimitada de la qual en prenen el nom.
Els productes amb una INDICACIÓ GEOGRÀFICA PROTEGIDA (IGP) tenen alguna qualitat
determinada o reputació o altra característica que es pot atribuir a un origen geogràfic
i la seva producció, transformació o elaboració es realitza en la zona geogràfica
delimitada de la qual pren el nom.
A Espanya hi ha 27 denominacions d’origen protegides d’oli amb reconeixement
europeu, de les quals 4 són de Catalunya: DOP les Garrigues, DOP Siurana, DOP Baix
Ebre-Montsià i DOP Terra Alta. Així mateix, es troba en procés de reconeixement
comunitari la DOP Empordà.
34
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
Tant el nombre de denominacions d’origen com les almàsseres productores d’oli amb
DO han incrementat en els anys.
4 . PREU DE L’OLI D’OLIVA
El portal www.oliva.net mostra els preus actualitzats de l’oli en el mercat.
PRECIO DEL ACEITE DE OLIVA A GRANELEN €/TONELADA
Datos semana del 8 al 14 de noviembre de 2011
http://www.oliva.net/poolred/Publico/GraficoIPOOLspa.aspx
1.820
1.816
1.811
1.806
1.802
1.797
M X J V S D L
35
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
PRECIO DEL ACEITE DE OLIVA
Datos de noviembre de 2011http://www.oliva.net/poolred/Publico/GraficoIPOOLspa.aspx
El principal avantatge és el preu de sortida de l’oli, que en el cas dels olis d’oliva verge
extra, és superior. En el cas d’olis amb DOP, els preus poden ser entre 3 i 5 €/kg.
0
1
2
3
4
5
6
7
8
PRECIO DEL ACEITE DE OLIVA EN €/kg
Las columnas representan diferentes DO
36
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
37
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
5 . OBLIGACIONS DE LES DENOMINACIONS D’ORIGEN PROTEGIDES
El fet d’estar acollit a una DOP comporta un seguit d’obligacions recollides en
reglaments i plecs de condicions.
REGLAMENT D’UN CONSELL REGULADOR DE DENOMINACIÓ D’ORIGEN
- nom del productor i definició
- delimitació de la zona de producció
- elements que demostrin que el producte és originari de la zona de producció
- la varietat/s d’olivera
- les pràctiques de producció i d’elaboració
- característiques i condicions de la matèria primera
- característiques del producte final
- registre
- controls per assegurar la qualitat i l’origen dels productes emparats
- drets i obligacions dels inscrits
- constitució i composició del Consell Regulador
- infraccions, sancions i procediments
38
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
JORNADA JORNADA JORNADA JORNADA 2222
EL CONREU DE LA COLZA, EL SEU INTERÈS EN LA ROTACIÓ DE CULTIUS I POTENCIALITATS EN NOUS REGADIUS
Dilluns, 21 de novembre de 2011
- Agustí López Querol.. Unitat de Cultius Extensius IRTA Lleida
39
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
JORNADA 2
EL CONREU DE LA COLZA I EL SEU INTERÈS EN LA ROTACIÓ DE CULTIUS
Antoni López. Unitat de Cultius Extensius.IRTA Lleida.
1. EL CULTIU DE LA COLZA. DIFICULTATS.
• Escassa informació sobre el cultiu i el seu maneig
• Escassa experiència prèvia en el cultiu
• Manca d’informació sobre les característiques del material vegetal actual
• Manca d’informació sobre l’adaptació del nou material vegetal a les condicions
de la zona
• Rendibilitat econòmica respecte al cereal no suficientment atractiva (volatilitat
preus)
• No es considera la rendibilitat agronòmica i econòmica global en el conjunt de la
rotació
• Dificultats puntuals en la comercialització
• Absència d’ajuts de la PAC
2. LA COLZA COM ALTERNATIVA AL CEREAL D’HIVERN. ASPECTES AGRONÒMICS I
ECONÒMICS D’INTERÈS.
• Espècie interessant en rotacions de cultiu per al trencament del monocultiu
cerealista i els creixents problemes derivats:
Increment malalties foliars i del peu
Resistències en infestants
• Especialment indicada com a alternativa després d’anys de cereal en mínim
maneig (altres alternatives a la colza, podrien ser el pèsol i la veça)
• Considerable resistència a la sequera (sistema radicular pivotant que va obrint el
sòl i té una arrel profunda)
• Notable capacitat d’autocompensació en els seus components del rendiment (si
es sembra clar, la colza expandeix el brancam i treu més producció) .
40
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
• Preu superior al de l’ordi (Juny 2011)
Ordi: 200 €/Tm versus Colza: 420 €/Tm
• Ajuts PAC 2011 als cultius energètics: 0 €/ha (ara no hi ha ajuts de la PAC)
• Cultius de regadiu:
Baixes necessitats d’aigua de reg
Precocitat de la recol·lecció � 2a collita
3. LA COLZA : UN CULTIU “DIFÍCIL” O MOLT TÈCNIC
• Sembra “difícil”: Precocitat en la realització
Humitat del sol
Preparació capa superficial terreny
• Sensibilitat a gelades fins a estadi de “roseta” (fins que no arriba a aquest
estadi, no podem tenir assegurat el conreu)
• Espècie sensible al fotoperíode. (La colza treballa bé amb dies llargs). Cal
sembrar aviat. És la clau del cultiu. 2 opcions: sembra en sec, i si plou, ja sortirà
/ només sembrar en saó.
• Implantació i densitat regulars difícil
• Pèrdues de gra en recol·lecció (perquè no s’obri la tavella, és millor collir al
vespre o a primera hora del matí. Tot i així, les noves varietats no s’obren tant).
• Control difícil de dicotiledònies en conreu
• Potencials atacs de plagues en floració. Increment intensitat previsible
(increment superfície de conreu)
• Desconeixement del comportament de les noves línies i híbrids en les nostres
condicions de conreu
Que sigui un cultiu “tècnic”, no vol dir que sigui un cultiu difícil. És important conèixer
el cultiu a l’hora de prendre les decisions més adequades en cada moment
(tecnificació).
41
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
4. LA ROTACIÓ DE CULTIUS.
4.1. La problemàtica del monocultiu cerealista.
• Disminució progressiva dels rendiments
• Increment de les poblacions de males herbes (principalment de fulla estreta)
• Creació irreversible de resistències a les famílies herbicides mes utilitzades
• Increment de malalties fúngiques foliars i del coll de l’arrel
• Increment de plagues (Zabrus, Cnephasia, nematodes, …)
• Al·lelopaties, l’”espiga dreta”, etc.
4.2. Els beneficis de la rotació de cultius.
• Solució al problema de les infestants
• Disminució de la població de plagues
• Disminució dels reservoris d’infeccions fúngiques
• Millora de l’estructura del sòl
• Increment de la fertilitat del terreny
• Disminució en l’ús de fertilitzants i fitosanitaris, per tant reducció dels costos de
producció
• Millor distribució dels treballs de laboreig
• Reducció de l’impacte mediambiental en la utilització de fertilitzants i
fitosanitaris
4.3. Problemàtica dels cultius alternatius al cereal.
• Escassa informació sobre els cultius i el seu maneig
• Escassa experiència prèvia en els cultius
• Falta d’informació sobre les característiques del material vegetal actual
• Falta d’informació sobre l’adaptació del nou material vegetal a les condicions de
la zona
42
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
• Rendibilitat econòmica del cultiu alternatiu respecte al cereal poc atractiva (1
any)
• No es considera la rendibilitat agronòmica i econòmica global en el conjunt de la
rotació
• Dificultats puntuals en la comercialització
• Ajuts de la PAC no suficientment atractius
4.4. La colza com a alternativa al cereal d’hivern. La seva aportació en la rotació de cultius.
• Excel·lent precedent del cereal
• Cultiu “captador” de nitrogen (Zones vulnerables)
• Ajuda a netejar el camp d’infestants de fulla estreta
• Ajuda a disminuir l’inòcul potencial de malalties fúngiques del cereal i la
densitat de plagues
• Deixa un sòl molt ben estructurat gracies al seu potent sistema radicular
pivotant
• No es una espècie esquilmant (en canvi, el gira-sol és una espècie esquilmant,
això vol dir, en poc temps absorbeix molts nutrients del sòl i l’empobreix)
• Deixa un bon nivell de nutrients en el sòl:
N en les arrels
K2O en el canyot (és bo escampar els canyots)
• No repetir colza en una parcel·la fins, almenys, al tercer any d’haver-ne conreat
43
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
44
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
5. EL CONREU DE LA COLZA. ACTUACIONS SOBRE EL CULTIU
Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Gener Febrer
Cotiledons 4 fulles Roseta Represa Encanyat
Laboreig Preparació del sòl
Sembra Sembra
Desherbat Presembra emergència Desherbat antigramínies
Fertilització P + K N + S
Plagues Llimacs i puces
Malalties
Recol·lecció
Març Abril Maig Juny
Botons florals junts-separats Floraci´p Emplenat de siliqües Represa
Maduresa
Laboreig
Sembra
Desherbat
Fertilització
Meligetes
Pugons Plagues
Corc de les siliqües
Malalties Cendrosa
Recol·lecció Recol·lecció
45
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
5.1. El conreu de la colza. Preparació del terreny i sembra: la clau del cultiu.
• Sembra MOLT SUPERFICIAL (1-1,5 cm) en terreny molt ben preparat (sense
terrossos, però no excessivament fi en superfície si hi ha risc d’encrostament).
• No curronar si hi ha prou humitat de fons o es preveuen pluges. En tot cas,
utilitzar un corró dentat
• Si s’encrosta el terreny abans de la naixença, la colza NO SORTIRÀ. Intentar
evitar terrenys molt argilosos.
• Interès de la sembra directa en determinats terrenys i condicions justes
d’humitat al sòl. (quan la humitat és molt justa, la sembra directa permet no
treballar el sòl i mantenir la humitat al sòl)
• Sembra durant la segona quinzena de setembre (encara que sigui en sec ??).
• Sembres tardanes (octubre): Ralentització del desenvolupament (↓ temp +
sensibilitat fotoperíode)
• La colza ha d’haver assolit l’estadi de “roseta” amb les primeres gelades.
• Separació entre rengs aproximada: 30 – 35 cm
• Dosi de sembra:
Línies: 100-120 llavors/m2 (Aprox. 5-7 kg/ha)
Híbrids: 60-70 llavors/m2 (Aprox. 3-4 kg/ha)
• Germinació ràpida amb humitat, però molt delicada.
• Densitat de plantes òptima a sortida d’hivern:
40 – 50 plantes/m2 (línies)
30 – 40 plantes/m2 (híbrids)
5.2. El material vegetal de colza (Híbrids versus Línies)
LÍNIES
• Sembradora normal de cereals o de precisió
• Menors possibilitats de naixença en condicions difícils
• Preu de la llavor inferior al dels híbrids (aproximadament 43 €/ha)
46
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
• Densitat de sembra superior a la dels híbrids
HÍBRIDS
• Major productivitat respecte a les línies discutible en condicions de seca
• Major vigor de naixença � Millor implantació
• Major potencial de ramificació � increment Nre. tavelles
• Densitat de sembra baixa (<3kg/ha)
• Preu de la llavor superior al de les línies (aprox. 65 €/ha)
• Sembradores de precisió
• En bones condicions de regadiu els híbrids poden manifestar millor el seu
potencial productiu respecte a les línies
5.3. El conreu de la colza. El desherbat.
• PRESEMBRA
És molt important un bon desherbat previ a la sembra (eliminació de renadiu i
dicotiledònies) �Gliphosat 36%
Napropamida 45% a 2-3 l/ha (Incorporar immediatament)
• PREEMERGÈNCIA I POSTEMERGÈNCIA PRECOÇ
Metazacloro 50% a 2,5-3,0 l/ha (Humitat sòl)
• POSTEMERGÈNCIA (anti mono+dicotiledònies)
Propizamida 40% a 1,75 l/ha (reg post tractament)
• POSTEMERGÈNCIA (antigramínies)
Cletodim 12% a 1-1,6 l/ha (3 mesos persistència)
Fluazifop-p-butil 12,5% a 4 l/ha
Haloxifop-R 10,4% a 0,5-2 l/ha
Quizalofop-p-etil 5% a 1-4 l/ha (3 mesos persistència)
Propaquizafop 10% a 1-1,5 l/ha
PRINCIPAL PROBLEMA � CRUCÍFERES
47
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
5.4. El conreu de la colza. Fertilització.
• Macroelements: La colza es exigent en N i P2O5
• Requeriments en P2O5: 30 UF/Tm collita esperada
• Microelements: assegurar ≥ 60 UF de sofre a sortida d’hivern. Aplicar adobats
nitrogenats amb sofre
• Adobat de fons tipus: 1 – 2 – 1 Exemple: 50-100-50 (Objectiu: 3 Tm/ha)
• Cobertora: 100-120 UF N (Objectiu: 3 Tm/ha) Cal aplicar-la aviat !! (Finals gener)
• Si la colza esta ben implantada i desenvolupada a sortida d’hivern, es recomana
reduir cobertora amb N
6. LA RECOL·LECCIÓ
• La recol·lecció sol avançar-se a la de l’ordi
• Poca homogeneïtat de maduresa en tenir varis nivells de síliqües
• Referència de recol·lecció: llavor de les síliqües situades a mitja tija canvia de
color vermell a negre
• Pèrdues fàcils de gra en la recol·lecció. Cal regular bé la recol·lectora. Millor amb
barra de dall vertical
• És millor collir de bon matí i aturar-se a migdia per tal d’evitar el fàcil desgranat
de les síliqües
• Humitat màxima del gra: 9%
• Atenció a impureses
48
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
POTENCIALITATS DE LA COLZA COM A CULTIUS EN NOUS REGADIUS.
RESULTATS A LA ZONA DE REGADIUS DE LLEIDA
Antoni López. Unitat de Cultius Extensius IRTA Lleida
RESULTATS ASSAIGS DE COLZA A CATALUNYA, 2010
A. ZONA DE SECANS SEMIFRESCALS DE CATALUNYA
RENDIMENTS PRODUCTIUS I ÍNDEX RESPECTE A LA VARIETAT TESTIMONI
Assaig: Varietats de colza
Zona agroclimàtica: Secans semifrescals
Localitat: Calaf (Anoia)
Campanya: 2010-2011
VARIETATS PRODUCCIÓ (kg/ha 9% humitat)
ÍNDEX (%)
SEPARACIÓ DE MITJANES
Test Edwards & berry ( α =0.05)
NK AVIATOR * 6717 138,3 a ALBATROS * 6645 136,9 ab PR46W14 * 6054 124,7 abc NK CARAVEL * 5959 122,7 abc ES MERCURE * 5868 120,9 abcd TOCATTA * 5856 120,6 abcd ES HYDROMEL * 5853 120,6 abcd HYBRISTAR * 5847 120,4 abcde ARAMIS * 5726 117,9 abcde NK PETROL * 5723 117,9 abcde AVISO 5687 117,1 abcde PR46W31 * 5669 116,8 abcde IWAN 5611 115,6 abcde ES NEPTUNE * 5605 115,4 abcde CHAMPLAIN * 5598 115,3 abcde FORZA 5366 110,5 abcde NK DIAMOND 5272 108,6 abcde NK GRACE 5181 106,7 abcde CANTI CS 5099 105,0 bcde PACIFIC (T) 4855 100,0 cde AZUR 4827 99,4 cde FRICOLA 4745 97,7 cde MONICA 4678 96,4 cde SESAME 4375 90,1 de NK MOLTEN ** 4258 87,7 de BRAZZIL 4062 83,7 e
Varietat TESTIMONI PACÍFIC
Coeficient de variació 6,21% Nivel de significació dels tractants p < 0,0001 Nivell de significació dels blocs p = 0,3814 Nivell de significació de les columnas p = 0,0377
49
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
Nivell de significació de les files p = 0,0188
Producció equivalent a l’índex 100 4855 kg/ha (9% humitat) Producció mitjana de l’assaig 5428 kg/ha (9% humitat)
* Varietat híbrida; ** Varietat línea alt oleica ÍNDEXS PRODUCTIUS PLURIANUALS RESPECTE A LA VARIETAT TESTIMONI (%)
RESULTATS PRODUCTIUS DE LA CAMPANYA 2010-11 CALAF (Anoia)
Nombre de campanyes d’assaig
(nombre d’assaigs)
Varietats 4 anys
(4)
3 anys
(3)
2 anys
(2)
1 any
(1)
varietats
Producció
(kg/ha 13%
humitat)
Separació
mitjanes
Test
Edwards
&Berry
(α =0.05)
AVISO 105,1 a 107,7 c 108,1 abc 117,1 NK AVIATOR * 6717 a
PACIFIC (T) 100,0 a 100,0 c 100,0 c 100,0 ALBATROS * 6645 ab
PR46W31* 127,1 a 128,8 ab 116,8 PR46W14 * 6054 abc
HYBRISTAR* 122,2 ab 125,5 abc 120,4 NK CARAVEL * 5959
abc
ES HYDROMEL* 111,0 bc 118,8 abc 120,6 ES MERCURE * 5868 abcd
NK PETROL * 131,8 a 117,9 TOCATTA * 5856 abcd
TOCATTA * 122,8 abc 120,6 ES HYDROMEL * 5853 abcd
ARAMIS * 121,0 abc 117,9 HYBRISTAR * 5847 abcde
FORZA 119,1 abc 110,5 ARAMIS * 5726 abcde
CHAMPLAIN * 111,1 abc 115,3 NK PETROL * 5723 abcde
NK GRACE 106,3 abc 106,7 AVISO 5687 abcde
CANTI CS 104,3 bc 105,0 PR46W31 * 5669 abcde
NK AVIATOR 138,3 IWAN 5611 abcde
ALBATROS * 136,9 ES NEPTUNE * 5605 abcde
PR46W14 * 124,7 CHAMPLAIN * 5598 abcde
NK CARAVEL * 122,7 FORZA 5366 abcde
ES MERCURE * 120,9 NK DIAMOND 5272 abcde
IWAN 115,6 NK GRACE 5181 abcde
ES NEPTUNE * 115,4 CANTI CS 5099 bcde
NK DIAMOND 108,6 PACIFIC (T) 4855 cde
AZUR 99,4 AZUR 4827 cde
FRICOLA 97,7 FRICOLA 4745 cde
MONICA 96,4 MONICA 4678 cde
SESAME 90,1 SESAME 4375 de
NK MOLTEN ** 87,7 NK MOLTEN ** 4258 de
BRAZZIL 83,7 BRAZZIL 4062 e
50
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
ÍNDEX 100
(kg/ha) 4326 4317 4429 4855
Coeficient de
variació 6,21%
(T) Testimoni.* Varietats híbrides. ** Varietat alt oleica
B. ZONA DE SECANS FRESCALS DE CATALUNYA
RENDIMENTS PRODUCTIUS I ÍNDEX RESPECTE A LA VARIETAT TESTIMONI
Assaig: Varietats de colza
Zona agroclimàtica: Secans frescals
Localitat: Solsona (el Solsonès)
Campanya: 2010-2011
VARIETATS PRODUCCIÓ (kg/ha
9% humitat) ÍNDEX (%)
SEPARACIÓ DE MITJANES Test Edwards & Berry ( α =0.05)
ALBATROS * 5847 116,5 a
ES HYDROMEL * 5844 116,5 ab
NK CARAVEL * 5802 115,6 ab
MONICA 5783 115,2 ab
PR46W31 * 5732 114,2 ab
HYBRISTAR * 5670 113,0 ab
AVISO 5644 112,5 ab
CHAMPLAIN * 5535 110,3 ab
IWAN 5441 108,4 ab
PR46W14 * 5427 108,1 ab
ES NEPTUNE * 5423 108,1 ab
FORZA 5264 104,9 ab
NK GRACE 5257 104,8 ab
AZUR 5223 104,1 ab
ES MERCURE * 5216 103,9 ab
NK AVIATOR * 5115 101,9 ab
CANTI CS 5085 101,3 ab
SESAME 5048 100,6 ab
NK DIAMOND 5048 100,6 ab
NK PETROL * 5035 100,3 ab
TOCATTA * 5034 100,3 ab
PACIFIC (T) 5018 100,0 ab
NK MOLTEN ** 4990 99,4 ab
ARAMIS * 4952 98,7 ab
FRICOLA 4886 97,4 ab
BRAZZIL 4333 86,3 b
Varietat TESTIMONI PACÍFIC
Coeficient de variació 5.99% Nivel de significació dels tractants p = 0,0242
Nivell de significació dels blocs p = 0,8336
Nivell de significació de les columnas p = 0,1164
Nivell de significació de les files p = 0,2417
51
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
Producció equivalent a l’índex 100 5018 kg/ha (9% humitat)
Producció mitjana de l’assaig 5294 kg/ha (9% humitat) * Varietat híbrida; ** Varietat línea alt oleica
ÍNDEXS PRODUCTIUS PLURIANUALS RESPECTE A LA VARIETAT TESTIMONI (%)
RESULTATS PRODUCTIUS DE LA CAMPANYA 2010-11 – SOLSONA (Solsonès)
Nombre de campanyes d’assaig (nombre d’assaigs)
Varietats 4 anys (4)
3 anys (3)
2 anys (2)
1 any (1)
varietats Producció (kg/ha 13% humitat)
Separació mitjanes Test Edwards &Berry
(α =0.05)
HYBRISTAR *
133,2 a 127,2 ab 113,0 ALBATROS * 5847 a
PR46W31 *
130,5 a 128,1 a 114,2 ES HYDROMEL * 5844 ab
ES HYDROMEL
127,9 a 125,2 ab 116,5 NK CARAVEL * 5802 ab
AVISO
111,3 b 106,5 bc 112,5 MONICA 5783 ab
PACIFIC (T)
100,0 b 100,0 c 100,0 PR46W31 * 5732 ab
ARAMIS * 134,7 a 98,7 HYBRISTAR *
5670 ab
FORZA 130,6 a 104,9 AVISO 5644 ab
TOCATTA * 130,5 a 100,3 CHAMPLAIN * 5535 ab
NK PETROL * 129,7 a 100,3 IWAN 5441 ab
NK GRACE 128,4 a 104,8 PR46W14 * 5427 ab
CHAMPLAIN * 126,6 ab 110,3 ES NEPTUNE * 5423 ab
CANTI CS 117,5 abc 101,3 FORZA 5264 ab
ALBATROS * 116,5 NK GRACE 5257 ab
NK CARAVEL * 115,6 AZUR 5223 ab
MONICA 115,2 ES MERCURE * 5216 ab
IWAN 108,4 NK AVIATOR * 5115 ab
PR46W14 * 108,1 CANTI CS 5085 ab
ES NEPTUNE * 108,1 SESAME 5048 ab
AZUR 104,1 NK DIAMOND 5048 ab
ES MERCURE * 103,9 NK PETROL * 5035 ab
NK AVIATOR * 101,9 TOCATTA * 5034 ab
SESAME 100,6 PACIFIC (T) 5018 ab
NK DIAMOND 100,6 NK MOLTEN ** 4990 ab
NK MOLTEN * 99,4 ARAMIS * 4952 ab
FRICOLA 97,4 FRICOLA 4886 ab
52
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
BRAZZIL 86,3 BRAZZIL 4333 b
ÍNDEX 100 (kg/ha) 44155 4444 5018 Coeficient de variació 5,99%
(T) Testimoni.* Varietats híbrides.** Varietat alt oleica
C. ZONA DE REGADIUS DE LLEIDA
RENDIMENTS PRODUCTIUS I ÍNDEX RESPECTE A LA VARIETAT TESTIMONI Assaig: Varietats de colza
Zona agroclimàtica: Regadius de Lleida
Localitat: Alcarràs (el Segrià)
Campanya: 2010-2011
VARIETATS PRODUCCIÓ (kg/ha
9% humitat) ÍNDEX (%)
SEPARACIÓ DE MITJANES Test Edwards & Berry ( α =0.05)
ALBATROS * 7630
PR46W14 * 6660
PR46W31 * 6562
HYBRISTAR * 6461
ES NEPTUNE * 6351
CANTI CS 6328
180,9 a
157,9 a b
155,5 a b
153,1 a b c
150,5 a b c d
150,0 a b c d
NK CARAVEL * 6191 146,7 a b c d e
NK AVIATOR * 6097 144,5 a b c d e
NK DIAMOND 5755 136,4 a b c d e
AZUR 5754 136,4 a b c d e
ARAMIS * 5667 134,3 b c d e
FORZA 5637 133,6 b c d e
FRICOLA 5401 128,0 b c d e
CHAMPLAIN * 5347 126,7 b c d e
AVISO 5258 124,6 b c d e
SESAME 5206 123,4 b c d e
ES HYDROMEL * 5189 123,0 b c d e
NK GRACE 5171 122,6 b c d e
MONICA 5130 121,6 b c d e
ES MERCURE * 5078 120,4 b c d e
TOCATTA * 5064 120,0 b c d e
NK MOLTEN 4696 111,3 b c d e
NK PETROL * 4540 107,6 c d e
BRAZZIL 4402 104,3 d e
PACIFIC (T) 4219 100,0 e
IWAN 4206 99,7 e
Coeficient de variació 18,06 % Nivel de significació dels tractants p = 0,0086 Nivell de significació dels blocs p = 0,6136 Producció equivalent a l’índex 100 4219 kg/ha (9% humitat) Producció mitjana de l’assaig 5535 kg/ha (9% humitat) * Varietat híbrida;
Varietat TESTIMONI PACÍFIC
53
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
ÍNDEXS PRODUCTIUS PLURIANUALS RESPECTE A LA VARIETAT
TESTIMONI (%)
RESULTATS PRODUCTIUS DE LA CAMPANYA 2010-11
– Alcarràs (el Segrià)
Nombre de campanyes d’assaig
(nombre d’assaigs)
Varietats 4 anys
(4)
3 anys
(3)
2 anys
(2)
1 any
(1)
Varietats
Producció
(kg/ha 13%
humitat)
Separació
mitjanes
Test
Edwards
&Berry
(α =0.05)
HYBRISTAR * 149,2 a 148,2 a 153,1 ALBATROS * 7630 a
TOCATTA * 148,5 a 134,7 ab 120,0 PR46W14 * 6660 ab
CHAMPLAIN * 142,9 ab 139,5 ab 126,7 PR46W31 * 6562 ab
ES HYDROMEL 138,6 ab 135,8 ab 123,0 HYBRISTAR * 6461 abc
PR46W31 * 137,5 ab 134,1 ab 155,5 ES NEPTUNE *
6351 abcd
CANTI CS 135,9 ab 129,0 abc 150,0 CANTI CS 6328 abcd
FORZA 125,3 abc 125,2 abc 133,6 NK CARAVEL * 6191 abcde
AVISO 117,9 bc 112,5 bc 124,6 NK AVIATOR * 6097 abcde
PACIFIC (T) 100,0 c 100,0 c 100,0 NK DIAMOND 5755 abcde
ARAMIS * 131,8 ab 134,3 AZUR 5754 abcde
NK PETROL * 113,9 bc 107,6 ARAMIS * 5667 bcde
ALBATROS * 180,9 FORZA 5637 bcde
PR46W14 * 157,9 FRICOLA 5401 bcde
ES NEPTUNE * 150,5 CHAMPLAIN * 5347 bcde
NK CARAVEL * 146,7 AVISO 5258 bcde
NK AVIATOR * 144,5 SESAME 5206 bcde
NK DIAMOND 136,4 ES HYDROMEL * 5189 bcde
AZUR 136,4 NK GRACE 5171 bcde
FRICOLA 128,0 MONICA 5130 bcde
SESAME 123,4 ES MERCURE * 5078 bcde
NK GRACE 122,6 TOCATTA * 5064 bcde
MONICA 121,6 NK MOLTEN ** 4696 bcde
ES MERCURE * 120,4 NK PETROL * 4540 cde
NK MOLTEN ** 111,3 BRAZZIL 4402 de
BRAZZIL 104,3 PACIFIC (T) 4219 e
IWAN 99,7 IWAN 4206 e
54
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
ÍNDEX 100 (kg/ha) 3480 4496 4219 Coeficient de variació 18,6%
(T) Testimoni.* Varietats híbrides.** Varietat alt oleica
EL CULTIU DE LA COLZA A CATALUNYA. MATERIAL VEGETAL RECOMANAT 2011
ZONA DE SECANS SEMIFRESCALS
PR46W31 * HYBRISTAR *
ES HYDROMEL *
ZONA DE SECANS FRESCALS
HYBRISTAR * PR46W31 *
ES HYDROMEL *
ZONA DE REGADIUS DE
LLEIDA HYBRISTAR * TOCATTA *
CHAMPLAIN * ES HYDROMEL *
PR46W31 * CANTI CS
FORZA
El material vegetal que sembla més apropiat a les característiques de la zona de regadius de Lleida hauria de reunir les següents característiques:
- Elevat potencial de producció - Data de floració precoç - Resistència a l’ajagut
TÍTOL DEL POWER
EL CULTIU DE LA COLZA A CATALUNYA. CARACTERITZACIÓ VARIETAL. PRECOCITAT FLORACIÓ
CHAMPLAIN *
MS ARAMIS*
CANTI CS
AVISO
NK PETROL*
FORZA
TOCCATA *
NK GRACE
PR46W31 *
ES HYDROMEL
PACÍFIC
HYBRISTAR *
-1 0 1 2 3 4
Inici floració (dies respecte PACIFIC)
55
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
EL CULTIU DE LA COLZA A CATALUNYA.
CARACTERITZACIÓ VARIETAL. ALTURA DE PLANTA
TOCATTA *
NK PETROL*
CHAMPLAIN *
PR46W31 *
HYBRISTAR *
CANTI CS
ARAMIS*
ES HYDROMEL
AVISO
PACÍFIC
NK GRACE
FORZA
140 145 150 155 160 165 170 175 180 185
Altura (cm)
EL CULTIU DE LA COLZA A CATALUNYA.
CARACTERITZACIÓ VARIETAL. RESISTÈNCIA A L’AJAGUT
NK PETROL*
FORZA
CANTI CS
TOCATTA *
PR46W31 *
PACÍFIC
ES HYDROMEL
ARAMIS*
NK GRACE
AVISO
HYBRISTAR *
CHAMPLAIN *
20 25 30 35 40 45 50 55 60
Ajagut (%)
56
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
EL CULTIU DE LA COLZA A CATALUNYA. CARACTERITZACIÓ VARIETAL
Resistència
Varietat Origen Any
registre
Empresa
subministradora
Tipus
varietal
Precocitat
a floració Ajagut Cendrosa
Altura Contingut
en greix
AVISO Dinamarca 2000 ACEITES
BORGES PONT Línea
Precoç a
mitjana Mitjana Baixa
Baixa a
mitjana Baix a mitjà
CANTI CS França 2005 SEMILLAS
CAUSSADE Línea Mitjana
Baixa a
mitjana Baixa
Mitjana
a alta Baix a mitjà
CHAMPLAIN França 2006 LIMAGRAN
IBÉRICA
Híbrid
restaurat Mitjana
Mitjana
a alta Baixa
Mitjana
a alta Baix a mitjà
ES
HYDROMEL França 2004
ARLESA
SEMILLAS
Híbrid
restaurat
Molt
precoç a
precoç
Mitjana Baixa Mitjana Baix a mitjà
FORZA França 2005 S.A. MARISA Línea Precoç a
mitjana
Baixa a
mitjana Baixa Baixa Baix a mitjà
HYBRISTAR França 2005 SA. MARISA Híbrid
restaurat
Molt
precoç Mitjana Baixa
Mitjana
a alta Mitjà
MS ARAMIS França 2007 S.A. MARISA Híbrid
restaurat Mitjana Mitjana Baixa Mitjana
NK GRACE Alemanya 2005 KOIPESOL
SEMILLAS Línea Precoç mitjana Baixa Baixa Mitjà a alt
NK PETROL Regne
Unit 2006
KOIPESOL
SEMILLAS
Híbrid
restaurat
Precoç a
mitjana
Baixa a
mitjana Baixa Alta
PACIFIC França 2004 LIMAGRAIN
IBÉRICA Línea
Molt
precoç
Baixa a
mitjana Baixa Baixa Mitjà a alt
PR46W31 França 2003 PIONEER HI-
BRED
Híbrid
restaurat Precoç
Baixa a
mitjana Baixa
Mitjana
a alta Baix a mitjà
TOCATTA Regne
Unit 2002
KOIPESOL
SEMILLAS
Híbrid
restaurat
Precoç a
mitjana
Baixa a
mitjana Baixa Alta Mitjà a alt
Els requeriments hídrics de la colza són baixos. Es pot donar un reg en el moment de fer-la
néixer.
La implantació del reg pot afavorir el cultiu de la colza.
En regadiu, per a l’elecció de la llavor és important tenir en compte la data precoç de floració
(per tenir el gra fet abans que arribi la calor), i la resistència a l’ajagut. La resta és anar jugant
amb la pràctica i el coneixement.
La varietat Albatros és bona, aparentment, però només s’ha provat un any, i caldrà seguir
estudiant-la per veure l’evolució del seu comportament.
57
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
JORNADA JORNADA JORNADA JORNADA 3333
LA GESTIÓ DE LA FERTILITZACIÓ LA GESTIÓ DE LA FERTILITZACIÓ LA GESTIÓ DE LA FERTILITZACIÓ LA GESTIÓ DE LA FERTILITZACIÓ
I EL REGI EL REGI EL REGI EL REG
Dimarts, 22 de novembre de 2011
-Carlos Ortiz. Secció de Gestió Agrícola. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació
i Medi Natural
- Jaume Lloveras. Producció Vegetal. Universitat de Lleida
- Josep Rufat. Àrea de Tecnologia del Reg. UdL-IRTA Lleida
58
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
JORNADA 3
FERTILITZACIÓ. CONCEPTES GENERALS
Carlos Ortiz. Secció de Gestió Agrícola. DAAM
1. PER QUÈ FERTILITZAR?
- Des de l’any 2005 aC està documentat que els homes reconeixien la riquesa dels sòls
al·luvials de les valls del Tigris i de l’Èufrates
- Els romans aplicaven fems per “donar calor” a la terra
- Al segle VIII es parla de rotacions, del guaret i de la introducció de lleguminoses
- Al segle XIX s’importa nitrat de Xile i guano, i Justus von Liebig destaca la importància
dels elements minerals en el creixement de les plantes
- En definitiva, portem tan sols 150 anys d’adobatge químic
- La fertilització permet RESTITUIR els elements nutritius que les plantes extreuen o
que es perden per erosió, rentat o es retrograden
- 3 lleis fonamentals:
LLEI DE LA RESTITUCIÓ (equilibrar entrades amb sortides)
LLEI DELS RENDIMENTS DECREIXENTS (cada vegada que fertilitzem, incrementa
el rendiment, però no és un creixement lineal, sinó que a partir de certa unitat
d’increment, el rendiment cada cop creix menys)
LLEI DEL MÍNIM
2. ESCOLLIR UN ADOB
A l’hora de triar un adob, hi acostuma a haver desconeixement, o bé es segueix per
tradició, condicionat pel veí, segons la cooperativa o segons el preu.
Per escollir bé un adob, cal tenir en compte el TIPUS D’ADOB, els COSTOS, la
NORMATIVA i ALTRES condicionants, com la zona, la parcel·la, el cultiu, la disponibilitat
i la maquinària. A continuació es detallen aquests factors.
59
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
3. TIPUS D’ADOBS
* ADOBS MINERALS
Avantatges Inconvenients
� Coneixem la riquesa (la composició està
subjecta a normativa, i per tant, a controls)
� Ocupen poc volum i això facilita el transport
(una cuba de 20.000 litres plena de purí porta
18.000 litres d’aigua, en el millor dels casos)
� Fàcil maneig i aplicació
� Permet fertirrigar
� Preu
� Disponibilitat
* ADOBS ORGÀNICS
Avantatges Inconvenients
� Aprofitem recursos de la zona
� Acostuma a haver-hi alternatives
� Baix cost
� Aport nutricional extra
� Variabilitat de composició i d’aplicació
� Composició orientativa
� Maneig
� Origen incert – components no desitjats
� Prejudicis
ORGÀNICS
- dejeccions
ramaderes
- compost
- altres
Lentament
disponible
fem
s
Gal
linas
sa e
ngr
eix
pu
rin
s
ure
ics
Gal
linas
sa p
ost
a
nít
rics
amo
nia
cals
Ràpidament
disponible
MINERALS
- adobs químics
o de síntesi
60
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
Tanquem el cicle
Valor nutricional
Els adobs aporten matèria orgànica, macronutrients, micronutrients, etc
4. COSTOS
L’evolució tant dels preus dels adobs com de l’energia ha estat a l’alça, mentre que el
preu del cereal ha anat fluctuant a la baixa.
Adob orgànic
Producció
bestiar
cultiu
Indústria
Adob
químic
Transport
NITROGEN, FÓSFOR, POTASSI
+ MATÈRIA ORGÀNICA
FERRO, COURE, + MANGANÈS, BOR, ZINC
+ SOFRE, CALCI, MAGNESI
DEJECCIONS
RAMADERES
Altres macronutrients?
Nitrogen, Fósfor, Potassi
I micronutrients?
ADOB MINERAL
61
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
Què podem fer?
- Conèixer les alternatives (minerals o orgàniques)
- Conèixer millor l’adob que estem emprant (preu adob ≠ preu UF)
- Fer una millor gestió (si amb una cuba aplico 2 ha, m’estalvio gasoil. No per més
quantitat aplicada trauré més producció, al contrari!)
- Fer una anàlisi de sòls (PK cada 4-5 anys)
5. NORMATIVA
La normativa que regula els diferents tipus d’adobs és la següent:
- Nitrogen i Zones Vulnerables (el Pallars Jussà NO és zona vulnerable)
� Decret 136/2009
� Decret 283/1998
� Decret 476/2004
� Acord de govern 128/2009
- Llots de depuradora
� Reial Decret 1310/1990
- Compost
� Reial Decret 824/2005
� Reial Decret 865/2010
- Producció integrada
- Producció ecològica
6. ALTRES CONDICIONANTS
- Pel que fa al CULTIU, valoraré les necessitats, la proporció NPK, les etapes de
creixement, i el control del vigor
- Pel que fa a la PARCEL·LA, tindré en compte l’historial d’aplicacions, el potencial
productiu, el pendent, el tipus de sòl, i el tipus de reg
62
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
- Pel que fa a la DISPONIBILITAT, cal mirar què tinc a la zona (avícola, porcí, boví)
- Pel que fa a la MAQUINÀRIA, s’ha de tenir en compte el tipus d’adob (si és pèl·let o
bé és mineral), la distribució que es vol aconseguir, el cultiu, l’entorn (si hi ha
carretera, municipis etc), i el preu de la màquina (injector ≠ vano)
63
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
ADOBAT DEL PANÍS
Jaume Lloveras. Producció Vegetal. Universitat de Lleida
1. INTRODUCCIÓ
El blat de moro o panís és un cultiu tradicional en els regadius de la vall de l’Ebre, que
ocupa aproximadament unes 90.000 ha i que forma part de les rotacions de cultiu.
Les produccions de gra en regadiu són de 10-19 Tm/ha.
El cultiu del panís requereix d’una major inversió que altres cultius, però aporta un
major marge brut respecte altres cultius herbacis.
Costos de producció del panís en reg a manta. Any 2010. Mitja de 150 ha a Lleida
Preu (€/ha)
Preparació del sòl i sembra 260
Llavor 212
Adobat 425 (30% del total)
Herbicida 90
Recol·lecció 150
Aigua + regador 150 + 140
Total 1.427 €
Preu del panís 160 €/tm → 8.900 kg, per cobrir despeses
200 “ → 7.100 kg, per cobrir despeses
240 “ → 5.900 kg, per cobrir despeses
64
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
Extraccions (aproximades) dels principals elements minerals (kg)
Per cada 1000 kg (MS) N K P Ca
Alfalfa 36 25 3,2 21
Maíz 23 19 5 5
Trigo 25 20 5 4
Variació de los preus d’alguns adobs en los dos últims anys. (Agroserveis Almacelles,
2011)
Adob Març 2010 Març 2011 Variació
Urea 46% (preu per kg (UF) de N) 0,60 €/kg 0,83 €/kg 38,3 %
DAP (18-46-0) (preu per kg de abono) 375 €/tm 515 €/tm 37,3%
Nov 2011: Urea, 0,978 €/kg; DAP 575 €/tm. Panís: 160 €/t, 2009; 220 €/tm, 2011
Si el preu del panís 200 €/tm (33pts/kg) → 287 kg/ha, per cobrir l’increment de
despeses de l ‘adobat
65
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
Efecte de la fertilització nitrogenada en la producció de panís i en el nivell de nitrats
residual en el sòl. Gimenells 2004.
66
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
Com s’observa a la gràfica, la corba de rendiment mostra que a partir de certa
quantitat de fertilitzant, el rendiment no puja gaire més. Si seguim aplicant més adob,
el que puja és el nitrogen residual, que queda al sòl, i que si plou, es renta i es perd, i
se’n va a les aigües freàtiques, provocant la seva nitrificació. Així, no per adobar més,
s’obté més rendiment de forma proporcional i directa.
SITUACIÓ ACTUAL DE LA FERTILITZACIÓ AMB NITROGEN
Aportació total de nitrogen en el panís pels productors que apliquen només adobat
mineral (Vall de l’Ebre)
Cantidad de N (kg/ha) Superfície analitzada
(ha) (%)
< 250 200 2,8
250 - 300 1.385 19,3
300 - 325 2.827 39,3
325 - 350 1.905 26,5
> 350 880 12,2
Superfície on no s’apliquen adobs
orgànics 7.197 100
2. MÈTODES DE DIAGNÒSTIC I PLA DE FERTILITZACIÓ NITROGENADA AMB EL PANÍS
- El panís és un cultiu amb una gran resposta a la d’adobat nitrogenat
- És complicat trobar una fórmula general de recomanació de dosi de Nitrogen
- Els assajos de resposta del panís al Nitrogen acostumen a tenir una alta variabilitat i
les dosis recomanades solen variar degut a la complexitat del sistema: el nitrat no és
retingut a les argiles del sòl, activitat microbiana i mineralització, maneig dels residus,
tipus de reg, cultiu precedent, tipus d’adob i el seu fraccionament, etc.
- És important fer anàlisi de sòls, per conèixer el nitrogen que hi ha en el sòl abans de
l’adobat en cobertera, i que les aplicacions de N es poden fer més tard (en cobertera)
78%
67
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
CAL RECORDAR QUE:
- Una aplicació excessiva de N no implica un major rendiment... i pot tenir efectes
contaminants
- Una aplicació excessiva de N perjudica la butxaca
- El sòl té sovint el N suficient al principi del cultiu, i per això és millor fer les
aportacions de N en cobertera.
A més a més, el tipus de reg influencia molt, per exemple, el reg a tesa o manta implica
molt de rentat del sòl .
També és important prioritzar l’abonat de cobertera respecte al de fons.
3. ELS RESULTATS OBTINGUTS
Efectes de l’adobat nitrogenat en panís (monocultiu de panís) . Gimenells (Lleida)
4
6
8
10
12
14
16
0 50 100 150 200 250 300
Dosis N aplicada (kg/ ha)
Ren
dim
ent g
ra (
Mg/
ha)
2002 2003 2004 2005 2006
La dosi òptima de N va canviant cada any, i és important mirar el N residual del sòl
68
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
Resposta del panís a la fertilització nitrogenada
0.0
0.2
0.4
0.6
0.8
1.0
1.2
0 100 200 300 400 500 600 700 800
Rel
ativ
e yi
eld
(%)
LST + N fertilization
Efecte del N disponible: N fertilitzant + PSNT o LST (N en el sòl abans de cobertera) en
la producción de panís. Lleida, 1996-2008
S’observa que s’han de tenir uns valors al voltant dels 260 kg N per anar bé.
En conclusió, cada camp té la seva particularitat. Per tant, no es pot donar una
recomanació general d’adobat nitrogenat. En aquest sentit, es consideren 4 grups:
2 tipus de reg: Aspersió i Gravetat X 2 cultius precedents: Alfals i Panís
69
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
0
0.2
0.4
0.6
0.8
1
1.2
0 100 200 300 400 500
RR
(%)
PPNT 0-30 cm + N fertilizante (kg N/ha)
x: 178R2: 0.65 n: 128
0
0.2
0.4
0.6
0.8
1
1.2
0 100 200 300 400 500 600 700
RR
(%)
PSNT + N fertilizante (kg N/ha)
x: 208R2: 0.62 n: 128
Monocultiu de panísReg por aspersió
PPNT (30 cm) + N fert LST (30 cm) + N fert
PPNT = Preplant test (abans sembra)
LST = Late spring test (abans del N cobertera)
100 kg N/ha ≈ 25 ppm (0-30 cm)
0
0.2
0.4
0.6
0.8
1
1.2
1.4
0 100 200 300 400 500
RR
(%)
PPNT 0-30 cm + N fertilizante (kg N/ha)
X: 292R2: 0.70n: 96
0
0.2
0.4
0.6
0.8
1
1.2
1.4
0 200 400 600
RR
(%)
PSNT + N fertilizante (kg N/ha)
X: 345R2: 0.65n: 96
Monocultiu de panísReg per gravetat
PPNT (30 cm) + N fert LST (30 cm) + N fert
PPNT= Preplant test (abans sembra)LST = Late spring test (abans del N cobertera )
100 kg N/ha ≈ 25 ppm (0-30 cm)
70
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
R² = 0.06
0
0.2
0.4
0.6
0.8
1
1.2
0 100 200 300 400 500
RR
(%)
PPNT 0-30 cm + N fertilizante (kg N/ha)
R² = 0.07
0
0.2
0.4
0.6
0.8
1
1.2
0 200 400 600
RR
(%)
PSNT + N fertilizante (kg N/ha)
Alfals → panísReg per aspersió
PPNT (30 cm) + N fert LST (30 cm) + N fert
PPNT= Preplant test (abans sembra)LST = Late spring test (abans N cobertera)
100 kg N/ha ≈ 25 ppm (0-30 cm)
n=48 n=48
0
0.2
0.4
0.6
0.8
1
1.2
0 100 200 300 400 500
RR
(%)
PPNT 0-30 cm + N fertilizante (kg N/ha)
X: 227R2: 0.69n: 66
0
0.2
0.4
0.6
0.8
1
1.2
0 200 400 600
RR
(%)
PSNT + N fertilizante (kg N/ha)
X: 267R2: 0.69n: 66
PPNT (30 cm) + N fert LST (30 cm) + N fert
Alfals → panísReg per gravetat
PPNT = Preplant test (abans sembra)LST = Late spring test (abans del N cobertera )
100 kg N/ha ≈ 25 ppm (0-30cm)
71
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
REG EN FRUCTICULTURA
Josep Rufat. Àrea de Tecnologia del Reg. IRTA-Universitat de Lleida
A l’hora de regar, cal conèixer els següents factors:
o Quantitat d’aigua a aplicar
o Qualitat
o Sistema de distribució
També és important donar-se d’alta a l’aplicació eina de recomanació de reg
www.ruralcat.net
Aquesta eina consisteix en un servei gratuït que et fa arribar la informació
meteorològica de la zona que t’interessa. Té en compte els factors de producció i el reg
que cal aplicar en funció de les previsions meteorològiques.
Sistemes de reg:
o A manta: no recomanable
o Per microaspersió: no recomanable, perquè, posa l’exemple de la zona de la
Terra Alta, si es fa collita amb borrassa i hi ha microaspersió, la borrassa
s’enganxa al tub
o Per goteig: és el recomanable, perquè presenta molts avantatges.
El tipus de reg pel qual cal apostar és el REG PER DEGOTEIG. És un sistema que val
diners, però que dóna molta autonomia al pagès. Un dels avantatges dels terrenys que
tenen reg pressuritzat és la revalorització d’aquests terrenys. Tot i que el reg a pressió
requereix energia, i pot ser una dificultat. Amb el reg gota a gota i no per aspersió
t’estalvies pressió, i per tant, t’estalvies energia. Hi ha pagesos, pocs, que tenen reg
gota a gota amb panís, enterrat, i no reg per aspersió. Amb el reg enterrat t’estalvies
l’evaporació del terreny i les pèrdues d’aigua. S’enterra al voltant d’uns 30 cm sota
terra, que és on hi ha les arrels. L’inconvenient és que no es veu, però actualment hi ha
sistemes bons que van molt bé. El reg enterrat és habitual en producció ecològica,
perquè permet treure l’herba amb facilitat, i té un altre avantatge, front a les
destrosses ocasionades per guineus, conills, senglar, etc. ja que, en estar enterrat, no
el fan malbé. A les Garrigues hi ha pagesos que han posat reg gota a gota enterrat amb
oliveres, i comenten que avui dia, és un sistema que va molt bé.
72
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
Segons la gràfica, s’observa que l’increment de producció de l’olivera amb reg és
substancial, i per tant, val la pena fer la inversió.
També s’han fet assajos amb poma. Durant 6 anys d’assajos, s’observa que les
produccions obtingudes per arbre de reg a manta a reg gota a gota són molt més
elevades (fins un 15% de diferència); l’arbre treballa millor i produeix fruits de millor
calibre.
TRT Kg/ arbre Núm. fruits P. mig fruit
Degoteig 104,6 a 608 a 173 a
Manta 90,0 b 560 b 159 b
En kg/ha, en un promig de 3 anys, l’eficiència productiva també increment, arribant a
64 kg/ha amb sistema de degoteig respecte a 54 Tm/ha amb sistema de reg a manta.
Els calibres superiors a 70 també incrementen amb reg de degoteig respecte a reg a
manta
2003-2004-2005-2006
PRODUCCIÓ OLIVERA
5500 5000 4500 4000 3500 3000 2500 2000 1500
kg oli / ha
Goters Micros Secà
Promig anual (m3/ha) aplicats durant els 4 anys: goteig - 1.834 micros - 1.400
73
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
En el cas de l’ametller, la resposta de l’ametller al reg també és molt positiva. Amb
poques aplicacions d’aigua (reg de suport o d’auxili), ja s’obtenen increments notables
de la producció. Es tracta d’un cultiu de secà molt adaptat a la sequera, per la qual
cosa, amb un reg de suport, la resposta ja és molt bona.
TRT Prod total
(kg/ha)
Prod>70
(kg/ha)
Aigua total
(m3/ha)
Ef P total
(kg/m3)
Ef P>70
(kg/m3)
Degoteig 64.356 53.580 5.650 11. (173) 9.5 (202)
Manta 54.711 38.994 8.350 6,6 (100) 4,7 (100)
Producció (kg gra/ha) Aigua aplicada Eficiència de
l’aigua Tractaments
de reg 1991 1992 1933 Mitjana (mm/any) (Kg/ m
3 aigua)
T-70 1205 a 1542b 2523 ab 1757 bc 396 (65%) 0,44
T-100 1179 a 2048 a 2719 a 1982 a 608 (100%) 0,33
T-130 1062 a 1946 a 2777 b 1928 ab 746 (123%) 0,26
RDC 816 b 1722 ab 2204 b 1561c 236 (39%) 0,66
Secà bo -- -- -- 400
Secà -- -- -- 150
<7 0
>7.0 MQManta LDegoteig
74
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
En el reg per degoteig, és molt important que l’aigua sigui neta, per evitar obstruccions
i complicacions. Per tant, a la caseta, hi ha d’haver FILTRES. Hi ha diferents tipus de
filtres. La clau de pas és molt important, per tallar el pas d’aigua si aquesta va bruta o
per si hi ha algun problema. A més a més, és imprescindible tenir un programador de
reg, que no cal que sigui molt complicat. Si no hi ha energia elèctrica, les plaques solars
fotovoltaiques permeten obtenir l’electricitat. I si es vol fer la programació del reg des
de casa, és necessari tenir un mòdem.
Per sufragar els costos, es comenta que hi ha subvencions relacionades amb els plans
de millora, i també via comunitat de regants també hi ha subvenció.
Per a la neteja dels filtres, hi ha sistemes. Un dels problemes dels goters pot ser la
presència de calç. Si es fa fertirrigació, els adobs poden propiciar la neteja de les
petites obstruccions de calç, ja que els adobs són de reacció àcida. Però si s’utilitza
aigua de pou, molt més mineralitzada, pot haver-hi problemes d’obstruccions a la
llarga.
El tub de Venturi permet netejar els filtre fent entrar àcid (nítric, fosfòric). Es neteja la
instal·lació fent entrar aigua i àcid. Després es torna a rentar amb aigua, i així es pot
netejar.
Les cases que instal·len sistemes de reg poden jugar amb els materials i diàmetres, i
així abaixar preus. A l’Algerri-Balaguer s’han instal·lat molts regs d’aspersió. Reguen
per sectors, on cada fila d’aspersió és un sector, i tot el dia estan regant. Cada aspersor
tira 800-1000 l/h, mentre que amb goters tiren 200-300 l/h, per la qual cosa el
diàmetre de les canonades pot ser més petit, i repercuteix en el preu.
El sistema de reg amb pivot és el sistema de reg que rega millor, però requereix d’un
mínim de superfície, a partir de 25-30 ha. És necessari tenir llum o bé un grup
electrogen.
75
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
JORNADA JORNADA JORNADA JORNADA 4444
POMERES DE MUNTANYA I FRUITA DOLÇAPOMERES DE MUNTANYA I FRUITA DOLÇAPOMERES DE MUNTANYA I FRUITA DOLÇAPOMERES DE MUNTANYA I FRUITA DOLÇA
AL PALLARS JUSSÀ AL PALLARS JUSSÀ AL PALLARS JUSSÀ AL PALLARS JUSSÀ Dimecres, 30 de novembre de 2011
-Ignasi Iglesias Castellarnau. Programa d’Avaluació de Noves Varietats. IRTA
- Venanci Grau. President IGP Poma de Girona
76
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
JORNADA 4
EXPERIÈNCIES DE PRODUCCIÓ DE POMA DE MUNTANYA
Ignasi Iglesias. Programa d’Avaluació de Noves Varietats. IRTA
L’any 2009 es va signar un conveni de col·laboració entre la “Associació pel
Desenvolupament de la Ribagorça Romànica” (ADRR) i l’IRTA, amb dos objectius:
- Avaluar el comportament productiu i la qualitat de diferents varietats comercials de
poma i pera.
- Realitzar la prospecció, multiplicació i posterior plantació de les varietats autòctones
de poma i pera existents a la Ribagorça Romànica.
Al març de 2009 es va iniciar la plantació d’una parcel·la experimental per l’avaluació
de 13 varietats comercials de poma i 2 de pera a la Finca “El Perelló” de Llesp (Lleida)
dins l’àmbit geogràfic de la Ribagorça Romànica. Al mateix temps, i per tal de
caracteritzar i preservar la variabilitat existent de varietats autòctones de pomera i
perera de la zona, es va preveure la seva recopilació i plantació en la mateixa parcel·la
experimental. La finalitat és conèixer el potencial del conreu de la poma en una zona
de muntanya i, si aquest és satisfactori, plantejar el seu possible desenvolupament
posterior a escala comercial com a activitat agrícola complementària. A continuació
s’exposa un resum dels resultats més destacables referents a l’avaluació del
comportament agronòmic i la qualitat de diferents varietats de poma en una zona de
muntanya i de les varietats autòctones prospectades y plantades a la Finca de Llesp.
1. COMPORTAMENT AGRONÒMIC I QUALITAT DE LES VARIETATS COMERCIALS DE
POMA
Les varietats comercials es van plantar al mes de març de 2009. Prèviament es va
condicionar la parcel·la i es va instal·lar el sistema de reg per aspersió amb cobertura
total. Les característiques de la plantació de pomera i perera són les que es descriuen
en la Taula 1.
Taula 1.- Característiques de la plantació de pomera i perera.
Poma Pera
- Superfície plantada: 0.31 hectàrees 600 m2
77
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
- Porta-empelt: M9 NAKB o M9 EMLA Sydo i BA-29
- Marc de plantació: 3,6 x 1,2 m
- Sistema de formació: Eix central
- Estructura de suport: Pòsters de pi tractat de 3,5 m d’alt i Ø 8-10 cm.
- Reg:
Per aspersió, cobertura total. S’utilitzarà també com a
sistema de protecció antigelada.
- Manteniment del sòl: Herbicida a la línia i coberta vegetal a la interlínia.
A la Taula 2 s’exposen les varietats plantades al març de 2009, i que varen ser
escollides pel seu interès potencial en zones de muntanya.
Taula 2.- Varietats comercials de poma i pera avaluades a Llesp l’any 2010 amb les seves
principals característiques.
Varietats de poma Color Característiques
Mondial Gala® Bicolor Grup Gala, color estriat
Galaxy® Bicolor Grup Gala, color estriat
Brookfield® Bicolor Grup Gala, color estriat
Rubens® Bicolor Gust equilibrat i bona
qualitat
Ariane® Bicolor Resistent a motejat
Reineta Gris Bronzejat Varietat local de
referència
Golden Reinders® Groc Grup Golden, però menys
sensible a russeting
Golden Smoothee® Groc Grup Golden
Junami® (Diwa) Bicolor Bicolor, bona fermesa i
qualitat
Eveline® (Pinova) Bicolor Productiva, tolerant a
motejat
Ella ® (Braeburn) Bicolor Àcida i amb bona
fermesa
Fuji Kiku®-8 Fubrax Bicolor Gust dolç i bona fermesa
Varietats de pera Color Característiques
Conference Verd Varietat de referència,
amb russeting
Angelys® Verd-groc Pol·linitzador
78
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
Les varietats objecte d’avaluació cobreixen un període de recol·lecció que va des de
mitjans de setembre a mitjans de novembre. Les diferents varietats dels grups ‘Gala’,
‘Golden’ i ‘Fuji’ es consideraran com a referència.
Condicions climàtiques de l’any 2010
Meteorològicament parlant, l’any 2010 va ser similar a la mitjana dels anys precedents
pel que fa a les precipitacions i a les temperatures.
A la Figura 1 s’han representat les precipitacions registrades a l’observatori del Pont de
Suert en el període que compren des de l’1 de maig al 31 de desembre de 2010.
S’observa que aquestes es distribueixen al llarg de la major part del període vegetatiu,
tardor i hivern, i que són molt més importants als mesos de maig i juny. De fet tan al
mes de maig com al mes de juny es varen registrar 14 dies de precipitació i, fins i tot al
juliol van haver-n’hi 8 dies, valors clarament superiors a la mitjana del últims 10 anys.
Figura 1.- Pluviometria diària registrada a l’Observatori Meteorològic del Pont de Suert en el
període de l’1 de maig al 31 de desembre de 2010.
Pel que fa a les temperatures màximes i mínimes diàries del període del 1 de juliol al
31 de desembre de 2010 s’han representat a la Figura 2, on pot observar-se que a
partir de principis d’agost, que és quan s’inicia la recol·lecció de les primeres varietats
(Grup ‘Gala’) disminueixen progressivament, donant-se les primeres gelades a mitjans
d’octubre. Si es comparen les dades procedents dels observatoris del Pont de Suert i El
Poal-Lleida) s’observa que hi ha una diferència important, entre 4 i 7ºC, més important
en les mínimes, essent més baixes al Pont de Suert.
79
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
Figura 2.- Temperatures màximes i mínimes diàries registrades als Observatoris
Meteorològics del Pont de Suert i El Poal (Lleida) en el període de l’1 de juliol al 31 de
desembre de 2010
Les importants pluviometries i l’elevada higrometria dels mesos de maig i juny, tot i
haver realitzat tractaments periòdics i de forma preventiva amb fungicides, varen
ocasionar una afecció important de motejat (fins al 60% de fruits afectats),
especialment en les varietats més sensibles com són les del grup ‘Gala’ (‘Mondial
Gala®’, ‘Galaxy®’ i ‘Brookfield Gala®’) i ‘Rubens®’. En les varietats del grup ‘Golden’
(‘Reinders®’ i ‘Smoothee®’) i ‘Fuji’ l’afectació va ser baixa. Les varietats ‘Evelina®’,
‘Milva®’ i ‘Ella®’ (‘Braeburn’) van veure’s poc afectades. La ‘Reineta Gris’ no mostrava
cap afectació ni tampoc l’’Ariane®’, ja que ambdues són resistent a aquesta malaltia.
Figura 3.- Fulles (esquerra) i fruit (dreta) de la varietat ‘Galaxy®’ afectada per motejat, maig
de 2010.
Un altre fet destacable de l’any 2010 va ser la pedregada de finals de juliol que va
afectar les produccions, disminuint el calibre del fruits degut als danys ocasionats a la
vegetació (especialment en les varietats dels grups ‘Gala’ i ‘Golden’), tot i que la pedra
va ser només de la mida d’un cigró, però va caure amb molta força i acompanyada de
vent. La qualitat externa o aspecte de totes les varietats es va veure molt afectada i va
ocasionar que les produccions no fossin aprofitables des del punt de vista comercial
per les cicatrius ocasionades a l’epidermis i el posterior esberlat o aparició d’esquerdes
80
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
en moltes varietats. És per això que a l’abril d’aquest any s’ha procedit a instal·lar una
xarxa antipedra de color gris com a mètode de protecció per les pedregades.
Figura 4.- Fruits de la varietat ‘Galaxy®’ afectats per motejat i per la pedregada (esquerra). A
la dreta fruits de ‘Golden’ afectats per la pedra. Dia 20 d‘agost de 2010.
Dates de floració, dates de collita, produccions i paràmetres de qualitat de l’any 2010
El període de floració de l’any 2010 va estar comprés entre el 5 i el 18 de maig, essent
l’’Ella®’ (‘Braeburn’) la primera varietat en florir, seguida del grup ‘Gala’ i essent les
darreres l’Eveline®’ i la ‘Reineta Gris’.
Figura 5.- Floració de la varietat ‘Eveline®’ al segon any de plantació. Dia 13 de maig de 2010
(esquerra). Aplicació d’un tractament fitosanitari (dreta).
Al 2010 es varen obtenir produccions importants en la majoria de varietats de poma.
La producció es va determinar pesant els fruits de 4 arbres representatius de
cadascuna de les varietats. A la Figura 6 s’indica l’època de collita comercial de les
diferents varietats de poma avaluades. Les de recol·lecció més primerenca són les
varietats del grup ‘Gala’ (‘Mondial Gala®’, ‘Galaxy®’, ‘Brookfield®’), a mitjans de
setembre, seguides per ‘Rubens®’ i la ‘Reinders®’, a final de setembre, i essent
l’Ariane®’, l’’Ella®’ i la ‘Reineta Gris’, de recol·lecció a finals d’octubre, i ‘Kiku® Fubrax’,
ja al novembre, les de recol·lecció més tardana. Donat el risc de gelades, que poden
afectar els fruits quan descendeixen de -5ºC, ‘Kiku® Fubrax’ pot veure’s afectada, ja
que a finals d’octubre i a la primera quinzena de novembre del 2010 varen donar-se
temperatures de fins a -5ºC (Figura 2), però que no varen ocasionar danys als fruits.
81
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
Figura 6.- Període de recol·lecció de les varietats de poma l‟any 2010 a la Finca de Llesp.
Al 2010 va ser el primer any amb produccions per totes les varietats. Aquestes
s’exposen a la Figura 7 tan en kg/arbre com en Tm/ha.
Figura 7.- Produccions obtingudes al segon any de plantació (2010) de les diferents varietats
avaluades a la Finca de Llesp.
La major producció es va obtenir amb la varietat ‘Ariane®’ amb 18 tones/ha, seguida
per l’’Eveline®’ (Figura 8) i ‘Rubens®’. Les menors produccions van ser per ‘Milwa®’, la
‘Reineta Gris’ i l’’Ella®’. En totes les varietats dels grups ‘Gala’ i ‘Golden’ la pedregada
de juliol va provocar una important defoliació que va incidir negativament en el calibre
dels fruits i en les seves produccions.
1ª
Setembre
2ª 3ª 4ª
Octubre
2ª 3ª 1ª 4ª Novembre
2ª 3ª 4ª 1ª
Mondial Gala®
Galaxy®
Brookfield®
Rubens®
Reinders®
Milwa®
Smoothee®
Eveline®
Ariane®
Ella® (Braeburn)
Reineta Gris
Kiku® Fubrax (Fuji)
82
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
Figura 8.- Varietat ‘Eveline®’ (esquerra) i ‘Ariane®’ (dreta), al segon any de plantació el dia 15
d‟octubre de 2010, abans de la recol·lecció.
Han estat les dos varietats més productives. El 2010 ha estat el primer any amb
produccions importants per la majoria de varietats de poma. Donat que no es
disposava de referències de quina era la data de collita en aquesta zona, es va decidir
realitzar per a cadascuna de les varietats un seguiment dels paràmetres indicadors de
la maduresa i de la qualitat dels fruits. Amb aquesta finalitat es van realitzar, per la
majoria de les varietats avaluades, 6 dates de collita amb l’objectiu de poder establir a
posteriori, i en base a les dades obtingudes, quina seria la finestra òptima de collita per
a cadascuna d’aquestes. Per cada data de collita es va recol·lectar una mostra de 30
fruits per varietat per tal realitzar les determinacions següents:
- Fermesa dels fruits (kg/cm2)
- Contingut en sòlids solubles (ºBrix)
- Acidesa titulable (g/l àcid màlic)
- Índex de midó (escala EUROFRU 0-10)
- Pes (g) i calibre del fruit (mm)
Un segon fet destacable és que l’evolució dels paràmetres de qualitat, com són la
fermesa, l’acidesa titulable i l’índex de midó, és més lenta que les obtingudes en les
mateixes varietats a Lleida. Això indica que la maduresa dels fruits és més lenta, degut
probablement a les temperatures més suaus en el període de maduració (Figura 2).
Degut a aquesta maduració més lenta i a la menor variació dels paràmetres de qualitat
es fa més difícil establir la finestra òptima de recol·lecció, en base per exemple a la
fermesa, que és juntament amb l’índex de midó els paràmetres utilitzats amb aquesta
finalitat. Aquest cas és més manifest en les varietats ‘Ariane®’ i Kiku Fubrax®’ de
recol·lecció més tardana, on l’acidesa i l’índex de midó són quasi constants al llarg del
temps. Com a conclusió, respecte al comportament de les mateixes varietats a la plana
de Lleida pot afirmar-se que:
- La maduració és més lenta i per tan la finestra de collita és molt ampla.
- La fermesa es manté més constant en el temps i no pot ser el paràmetre a
considerar per establir la data de collita.
83
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
- Valors alts de l’índex de midó van associats, en moltes varietats, a valors elevats
de fermesa, cosa que no succeeix a la plana de Lleida.
- L’establiment de la data de collita haurà de fer-se en funció del canvi de color
(superficial en el cas de ‘Golden’ o de fons en el cas de varietats vermelles) i
amb els valors de l’índex de midó que seran més elevats que els establerts per
la zona de Lleida.
- Els majors valors de fermesa i la maduració més lenta poden permetre
recol·lectar les varietats del grup ‘Golden’ (‘Reinders®’ i Smoothee®’) amb color
groc i una bona fermesa, cosa impensable en zones caloroses de la plana de
Lleida.
A la Figura 9 es pot observar l’aspecte final, en el moment de la collita comercial,
d’algunes de les diferents varietats de poma avaluades l’any 2010.
Figura 9.- Aspecte diferents varietats de poma avaluades al 2010
BROOKFIELD®
MILWA®
SMOOTHEE®
EVELINE®
ARIANE®
REINETA GRIS
VARIETATS AUTÒCTONES DE POMA I PERA
Tal i com estava previst en el protocol de treball, durant el període d’agost a novembre
de l’any 2009 es va realitzar la primera fase de prospecció de varietats autòctones de
poma i pera dins de la demarcació de la Ribagorça Romànica. Es van localitzar les
varietats d’interès i es van determinar les coordenades GPS de localització dels arbres
corresponents a cada varietat. A més a més, es van descriure les característiques més
destacables de cadascuna de les varietats, tan de poma com de pera. Un cop
eliminades les duplicitats, per tractar-se de varietats que es troben presents a
diferents localitats amb el mateix nom o noms diferents, però que es tracten de la
84
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
mateixa varietat, es van identificar un total de 113 varietats diferents: 50 de poma i 63
de pera, tal i com s’exposa a la Taula 3.
Taula 3.- Denominació de les varietats autòctones de poma i pera prospectades,
caracteritzades i empeltades a l’abril de 2010 i plantades al març de 2011 a la Finca de Llesp.
Varietats de pomera (50) Varietats de perera (63)
Del Mas
Morruda
Cua Torta
SO-PO-2
MDT-PO-1
Gabatxes
SO-PO-1
Morrruda
Verdetas
VI-PO-2
Gaia
Morro de Llebre
De Gori
Casaleras
CA-PO-3
Gelades
Caumasses
LA-PO-1
Viades
Temprana
Dolçes
TLR-PO-1
Dels Palmers
De Moré
Chaumeses
VI-PO-1
Del Mas
Salvachina
Morro de Llebre
SA-PO-1
Gelades
Bellesa de Roma
Gaia
Desconeguda 1
CA-PO-2
Del Farré
Gaia
Dels Biancals
Bllanca
TA-PO-1
Gaia
Dolça
Casalera 1
SE-PO-1
Anisada
Gaia
Roietes
LA-PO-2
Casaleras
Castarnera
Gaia
Pera Juevanas
Perots
Hivern
Campanilla
De Pallàs
D’Hivern
LA-PE-1
SO-PE-2
Roieta
Del Pilar
D’Aigua
Mascarda
Bergamota
VI-PE-1
De Confitar
Franceses
D’Hivern
MO-PE-1
D’Aigua
Campanilla
Palasina
De Cardós
Anisades
Groga
Arreu
Hivern
Bllancas
De Coure
Desconeguda A
Lloques
Bergamota
D’Hivern
Roietes
SO-PE-1
Iglesias Sal-Llic.
Iglesias Sal-Llic.
D’Estiu 1
D’Estiu 2
Desconeguda E
Bllanqueta
d’Hivern
Campaneta
Sant Miquel
Roietas
Campanilla
Sant Jaume
De Coure 2
Campanilla
Desconeguda C
Perots
Peronero
De Tardor
Redones
Desconeguda B
Desconeguda D
Escanadora
Desconeguda 1
Carbasenques
Serrudes
Del Sastre S
O-PE-3 Hivern
Redona D’Hivern
Serraduyenques
Roia
85
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
Al mes de març de 2010 es va procedir a la recollida del material vegetal per empeltar,
procedent de branques d’un any amb un bon creixement vegetatiu. Un cop recollit el
material es va anar conservant en frigorífic,a 2-4ºC, fins al moment d’empeltar, a
mitjans d’abril, amb el sistema “xip”. Les varietats de poma es van empeltar, a raó de 5
arbres per varietat, amb el peu enanitzant EM-9 EMLA i les de pera amb el codonyer
BA-29 amb un intermediari de ‘Mantecosa Hardy’. Al març de 2011 es va procedir a
arrancar el viver i realitzar la seva plantació definitiva a la Finca de Llesp on hi haurà
l’observatori d’aquestes varietats. El marc de plantació escollit és de 4,5 x 1,5 m. Per
tal de possibilitar el desenvolupament natural de les varietats per la seva posterior
caracterització agronòmica i productiva
86
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
LA PRODUCCIÓ DE POMA DE MUNTANYA A VAL VENOSTA (SUD TŸROL-ITÀLIA).
HISTÒRIA, PRESENT I FUTUR
Dr. Kurt Werth
KW-Kurthwerth-consulting.
Bolzano / South Tyrol (Italy).
www.kurtwerth-consuklting-it info@kurtwerth-consulting-it
87
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
La gran crisi europea de la fructicultura (1966-1970)
3 problemes diferents a superar:
- La crisi europea del mercat
- La crisi de la producció
- Augment dels costos laborals
Una sobreproducció i intervenció del producte de la UE, estructures envellides, cost de
la mà d’obra, ... En els anys de crisi: fundació de les cooperatives a la Val Venosta
La crisi impulsa la fructicultura intensiva.
- Slender Spindle sobre M9:
3.000 – 4.000 arbres/ha
Plantacions fetes en el Sud del Tirol:
1969 30 ha
1970 60 ha
1971 180 ha
1981 2.000
ha
1990 16.000
ha
2011 18.500
ha
Punts forts de les explotacions de la Val Ventosa:
- El cultiu intensiu és una prioritat, perquè la superfície cultivable és limitada.
- Moltes de les explotacions són ateses a temps parcial per les famílies: Política
Italiana: pro-agricultura.
- Mínima càrrega d’impostos.
- Autonomia política del Sud del Tirol: el govern local té moltes competències.
- Els “agricultors tancats” i la vella llei austríaca per protegir la propietat de la
terra.
- 40 anys de la UE amb recolzament a l’agricultura.
- Les cooperatives tenen una llarga tradició (des de 1800).
- Bones possibilitats de crèdits i bancs locals.
- Organitzacions paraigües: VOG i VIP, un prerequisit per rebre les subvencions
de la UE.
- Clima favorable en la zona alpina.
- Bones organitzacions per l’extensió, la investigació i l’ensenyança.
- Posició central en el mig d’Europa (balanç entre consum domèstic i
d’exportació).
- Sola planta de processat per l’ús amb poma.
88
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
- Tranquil·litat domèstica.
- Plena ocupació.
Problemes de les explotacions de la Val Ventosa:
- Sovint són explotacions petites.
- Poca mentalitat comercial, segurament per la presència de les cooperatives.
- Les cooperatives tenen menys pes comparades amb la magnitud de les
cadenes de supermercats.
- Monocultiu de poma: limitacions ecològiques i econòmiques. (les pomes són
de 2a i 3a generació).
L’ESTRUCTURA BÀSICA DE LA INDÚSTRIA FRUCTÍCOLA AVUI A LA VAL VENTOSA
89
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
Dimensions de les explotacions en %
Tan sols fructícola
Amb una altra entrada
Par-time
90
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
Estratègies bàsiques i la seva filosofia:
L’objectiu apunta a com incrementar l’ingrés net, a través d’invertir i millorar les
tècniques de producció i les varietats innovadores. ( Reg i protección antigelades,
xarxes antipedra, mecanització, viver,…)
Prioritats en la ruta al llarg dels anys:
Anys 60 Anys 70 Anys 80 Anys 90 Més enllà del
2000
Reducció en la
mà d’obra
Reducció en
la mà d’obra
Reducció en la
mà d’obra
Reducció en la
mà d’obra
Reducció en
la mà d’obra
Augmentar la
producció
Augmentar la
producció
Augmentar la
producció
Augmentar la
producció
Millorar la
qualitat
Millorar la
qualitat
Millorar la
qualitat
Innovació de
varietats
Innovació de
varietats
Augmentar
l’eficiència
91
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
LA PRODUCCIÓ DE POMA AL LIMOUSIN (FRANÇA).
Perlim: un exemple d’èxit al mercat espanyol.
Sr. Enric Mañé . Delegat comercial Perlim España.
PERLIM: LA MARCA CON DOS DENOMINACIONES DE ORIGEN PROTEGIDAS (AOP)
Una larga tradición arborícola
Fue a finales de los años 1960 cuando por la iniciativa de un puñado de arboricultores
y negociantes de fruta nació el grupo de productores PERLIM, contracción de PERigord
(para las nueces) y LIMousin (para las manzanas). La vocación de este grupo, radicado
en Corrèze (Francia), es producir, almacenar y comercializar manzanas y nueces
procedentes de 2 territorios específicos, cada uno de los cuales está acreditado con
una AOP tras la obtención de este signo oficial de calidad para estas 2 producciones
(2002 para las nueces y 2004 para las manzanas):
- Périgord para las nueces con cáscara y peladas representa el 30% de la
producción de la cuenca situada principalmente en Dordogne, Lot y Corrèze y
más de un 60% de las nueces vendidas con la denominación de origen
protegida AOP.
- Limousin para las manzanas con el 70% del tonelaje producido en la zona AOP
(Corrèze, Haute-Vienne, Nord-Dordogne) y un 90% sólo en Corrèze.
El control técnico al servicio del sabor
- Inversiones continuadas tanto en las explotaciones de los productores como en
las estaciones de almacenamiento y envasado
- Gestión de Calidad común o paralela para los 2 productos y coordinada por un
servicio Técnico tanto en las huertas como en las estaciones.
La cultura del sabor A diferencia de otros grupos situados en otras regiones, PERLIM
sólo comercializa productos de sus afiliados y no realiza ninguna compra fuera de su
zona de producción. Este principio fundamental garantiza una trazabilidad sin fisuras
así como la calidad y el origen del producto vendido. Por ello, la filosofía de PERLIM,
marca con dos AOP, es la cultura y defensa del sabor, una filosofía que se adapta
perfectamente a las expectativas de un gran número de consumidores.
PERLIM EN BREVE
Algunas cifras…
Volumen de negocios: Manzanas + Nueces a 31/08/2010: 56 millones de €, de los que
48 millones de euros para las manzanas y 8 millones para las nueces.
92
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
Plantilla del complejo: 400 personas.
La herramienta industrial
- La actividad de las manzanas posee 2 centros de almacenamiento y envasado
autónomos situados en el Noroeste de Brive.
- el centro de St-Aulaire, donde se encuentra igualmente la sede social de la
empresa, ha sido ampliado y renovado para acoger a partir de finales de 2010
una nueva calibradora que integra el último proceso de la selección electrónica
de la categoría. (Inversiones previstas: 6 millones de euros);
- el centro de St-Laurent, situado a 1 km del centro de St-Aulaire, está equipado
desde el año 2000 con una calibradora de iguales características.
Objetivo: tener 2 centros autónomos (almacenes frigoríficos y salas de envasado) que
permiten envasar entre 60 y 70.000 t de manzanas. Esta estrategia se inscribe dentro
de una búsqueda de flexibilidad con el fin de responder a las exigencias de la clientela
(GMS en un 70%) y Francia/Exportación (40% /60%), velando al mismo tiempo por la
competitividad de nuestro producto.
En cuanto a la cooperativa de nueces LIPEQU, ésta ha invertido en 2009 más de un
millón de euros en la renovación, ampliación de su herramienta y mejora de la
productividad situada en St-Aulaire, en correspondencia con el trabajo en las huertas.
PERLIM, UNA GESTIÓN DE CALIDAD COMÚN
El objetivo de la gestión de calidad Perlim ha sido siempre controlar su producción,
desde las huertas hasta la expedición, para servir al consumidor un producto seguro y
de calidad. En las huertas
La Denominación de Origen Protegida (AOP)
Para beneficiarse de la AOP, las manzanas y las nueces deben responder a unas
condiciones fijadas en un pliego de condiciones que rige los métodos de obtención de
la denominación (el tipo de variedad, el método de cultivo, la densidad,…).
Cada operador, desde los productores hasta el comercializador, es controlado todos
los años por organismos independientes acreditados por el INAO (Instituto Nacional
del Origen y la Calidad). Para más información al respecto, consultar:
- www.perlim.com
- www.noixduperigord.com
- www.pomme-limousin.org
La certificación GLOBALGAP
Creado en 1997 bajo el impulso de importantes protagonistas de la gran distribución
europea, el referencial GLOBALGAP permite responder a las crecientes preocupaciones
93
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
de los consumidores en términos de seguridad alimentaría, bienestar de los animales,
protección del medioambiente y mejora general de las condiciones de trabajo.
- GLOBAL GAP PARA LAS MANZANAS: En 2009, 178 productores certificados
según el referencial de buenas prácticas agrícolas, o sea, el 95% de nuestros
afiliados.
- GLOBAL GAP PARA LAS NUECES: En 2009, la producción de nueces de la
cooperativa Lipequ, según el referencial de buenas prácticas agrícolas, se
extiende sobre 586 hectáreas y alcanza las 834 toneladas, lo que representa el
25% de las aportaciones. La zona de certificación se extiende sobre 3
departamentos de Francia:
- Dordogne con 348 Ha de nogales certificados
- Corrèze con 114 Ha
- Lot con 124 Ha
Para más información al respecto, consultar: www.globalgap.org En las estaciones
Los sistemas de gestión de la seguridad alimentaría
El referencial BRC (British Retail Consortium) y el referencial IFS (International Food
Standardisation) tienen como finalidad garantizar la seguridad de los productos
alimentarios comercializados con Marcas de Distribuidor (MDD). Perlim manzanas
obtuvo la certificación BRC por primera vez en 2007. Perlim nueces, con la certificación
IFS desde 2009, se alegra de haber alcanzado en 2010 el nivel superior. Por
consiguiente, todos los centros del grupo son auditados cada año por un organismo de
certificación con el fin de obtener la renovación de sus respectivas certificaciones. Para
más información al respecto, consultar:
- www.brc.org.uk
- www.ifs-certifcation.com
LAS MANZANAS DEL LIMOUSIN PERLIM AOP
Producción
- 200 arboricultores agrupados en una cooperativa y una SICA (implantadas en
el mismo centro) garantizan la producción comercializada por GIE PERLIM.
- Huertas : 1 800 ha situadas en la región del Limousin entre 350 y 450 m de
altitud. 40% de la huertas tienen menos de 7 años. El 98% de las huertas está
protegido con redes contra granizo.
94
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
Tonelajes
- PERLIM representa más del 70 % de la producción del Limousin, 15 % de la
producción nacional de Golden y 30 % de la Golden de altitud.
- Puesta en mercado : 400 T/día.
- Calidad de la cosecha 2010: las tierras del
- Limousin demuestran una vez más su tipicidad. Buena mescla de azucar,
acidez y dureza, un calibre medio (65% de + 75mm).
Calendario de desalmacenado
Oct Nov Dic Enero Feb Marzo Abril Mayo Junio Julio Agos
Golden
de
altitud
Gala
Braeburn
Canada
gris
Capacidad de almacenado
62 000 toneladas (106 cámaras ULO)
Marcas de comercialización
- Perlim AOP
- Roselim
- Margote du Limousin
- Altide
- MDD
LOS PROCESOS ESPECÍFICOS DE GESTIÓN DE CALIDAD La producción frutícola integrada La Producción Frutícola Integrada se define como la producción económica de fruta de alta calidad, dando prioridad a métodos ecológicamente más seguros, minimizando los efectos secundarios no deseados y el uso de productos fitofarmacéuticos, con el fin de mejorar la seguridad medioambiental y alimentaria. Ya desde el año 1999, Perlim emprendió el proceso PFI “Producción Frutícola Integrada”. En 2009, el 93% de nuestros afiliados fueron certificados conformes a la Carta PFI. Para más información al respecto, consultar: www.chartepfi.com Los pliegos de condiciones de los clientes
95
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
A los dos procesos de gestión de calidad, como son la PFI y GlobalGAP, se pueden añadir las exigencias de los pliegos de condiciones de los clientes. Si hacemos un resumen, actualmente las manzanas de primera calidad de categoría 1 son a día de hoy:
- La referencia solamente de aquellos productores que respetan los principios de la "Producción Frutícola Integrada" y del referencial Global Gap para el conjunto de prácticas agrícolas,
- La referencia solamente de aquellas parcelas que son gestionadas respetando estos principios,
- El inicio de las operaciones de cosecha en el punto de madurez óptima,
- La recepción de las manzanas por las estaciones y su selección en función del potencial de conservación que poseen,
- La ausencia de cualquier tratamiento tras la recolección,
- El establecimiento de condiciones de conservación óptimas, - El envasado selectivo de las manzanas que permite garantizar el calibre, el
aspecto y los parámetros gustativos objetivos y medibles, tales como el
contenido de azúcar, la acidez y la firmeza (10.000 análisis al año),
- La puesta en práctica de análisis de residuos,
- La puesta en marcha de un sistema de trazabilidad ascendente y descendente.
LAS NUECES EN CÁSCARA Y DESCASCARADAS DEL PÉRIGORD PERLIM A.O.P.
El AOP: garantía de calidad y garantía de origen
Perlim, líder de la nuez del Périgord con 3 000 T, es decir 30 % del tonelaje de la zona
geográfica, es el principal operador de la Denominación de Origen (1 200 T de nueces
secas vendidas con D.O. durante la cosecha de 2008, es decir 50 % de la nuez D.O.) y
seguirá con la comercialización de sus productos, nueces y nueces descascaradas, bajo
este título de calidad. Verdadera garantía de origen y de calidad, existen tres
variedades de nueces secas implicadas, MARBOT, FRANQUETTE, CORNE, y tres
variedades de nueces descascaradas, FRANQUETTE, CORNE, GRANDJEAN, todas ellas
producidas en la región (departamentos de Corrèze, Lot y Dordogne).
Producción
- La cooperativa Limousin Périgord Quercy agrupa 670 productores, cuya
comercialización es realizada por el GIE PERLIM.
- 2 400 hectáreas de nueces repartidas en los departamentos de Corrèze, Lot y
Dordogne.
Tonelaje (cosecha 2010) Nueces de mesa
Franquette: 1 800 T
Carne: 500 T
96
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
Marbot: 500 T
Varios: 100 T
Total 2 900 T
Nueces para elaboración 1 000 Toneladas >>> 400 T de nueces descascaradas
Nueces descascaradas de todas categorías (extra mitad, arlequin mitad, invalide extra,
invalide y arlequin) fabricadas por Perlim a partir de la producción regional.
La agricultura biológica
Desde hace tres años, 50 productores afiliados a la cooperativa se han comprometido
a seguir los preceptos de este modo de producción. Habida cuenta de los tres años de
conversión, la cooperativa prevé aportaciones consecuentes de nueces biológicas en
2013. En diciembre de 2009, Perlim nueces obtuvo el certificado de conformidad que
le permite comercializar nueces con cáscara y peladas que responden al modo de
producción biológica
97
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
LA IGP POMA DE GIRONA
Venanci Grau. President. IGP Poma de Girona
1. LA IGP POMA DE GIRONA
La IGP és una marca de qualitat agroalimentària atorgada per la
Unió Europea. El nom és utilitzat per designar un producte
agrícola, alimentari o d'altre tipus, que posseeix un origen
geogràfic determinat i la qualitat o reputació del qual es deu al
lloc d'origen.
La indicació geogràfica esdevé, doncs, un vincle entre el
producte i el lloc d'origen. La zona de producció de la Indicació Geogràfica Protegida
Poma de Girona està situada als camps de les comarques del Baix Empordà, l'Alt
Empordà i el Gironès en sòls desenvolupats sobre materials recents d'origen fluvial en
una topografia plana, amb una mínima erosió i un drenatge òptim.
Les plantacions on es conrea la Poma de Girona gaudeixen d'un clima privilegiat influït
per la proximitat de la mar Mediterrània i els Pirineus. Les temperatures són suaus i
fresques, amb contrastos molt marcats dia-nit, i una humitat relativa i una insolació
elevades durant l'estiu.
El resultat: pomes de color perfecte i amb un alt contingut de sucre.
A més a més, Poma de Girona utilitza mètodes respectuosos amb el medi ambient pels
quals es rendibilitzen els mitjans naturals i l'ecosistema de la zona. En
aquest sentit, segueix les premisses de la Producció Integrada.
La Poma de Girona es cultiva en un exclusiu nombre de finques que
compleixen la norma de Producció Integrada, un sistema de
producció d'aliments de qualitat mitjançant mètodes respectuosos
amb el medi ambient i la salut dels pagesos i dels consumidors.
La producció integrada minimitza l'ús de productes agroquímics i aplica processos que
afavoreixen la diversitat de l'ecosistema agrícola en preservar la flora i la fauna
autòctones i potenciar l'activitat conservadora del medi rural i del paisatge.
*Projecte Pom.net a Girona
La confiança dels consumidors és fonamental.
98
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
Per això, empreses externes especialitzades, garantia d’objectivitat i independència,
certifiquen la qualitat de la Poma de Girona després d’aplicar-hi rigorosos controls.
Així, la certificació de conformitat de producte Applus+ Agroalimentario avala la
qualitat i la seguretat alimentària de la Poma de Girona.
En aquest aspecte, Venanci Grau comenta que seguir les premisses de la Producció
Integrada i la IGP té una despesa i unes exigències de control, però alhora és una
oportunitat per entrar als mercats en els quals el preu és millor. Venanci Grau apunta
que no n’hi ha prou en produir, sinó que s’ha de saber posicionar en el mercat i
valoritzar els productes agrícolas, i en aquest sentit, les marques i distintius faciliten
assolir aquests propòsits.
I+D+i
Consorciada amb l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), l'Estació
Experimental Agrícola Mas Badia està al servei de la investigació agrícola amb
l'objectiu de millorar l'agricultura de les comarques de Girona.
Al cor de l'Empordà, al municipi de la Tallada, els tècnics
de Mas Badia disposen de trenta hectàrees de terreny, laboratoris i modernes
instal·lacions per dur a terme la seva recerca en fruticultura i en altres àmbits
agrícoles.
2. LES VARIETATS:
- Golden
- Royal Gala
- Red Delicious
- Granny Smith
Golden:
- Fruita de color groc verdós, de pell fina i llisa.
- Calibre gran.
- Polpa blanquinosa, consistent, sucosa, cruixent, sabor dolç i molt aromàtica.
- Arbre de port semierecta, de ràpida entrada en producció.
- Flor de color blanc, rosat, gran i molt resistent a les gelades.
Es recull a principis de setembre.
- Indicada per consumir al natural, per sucs, amanides i pastissos, o per a cuinar al
forn.
99
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
Royal Gala:
- Fruita bicolor, vermell i crema. Pell amb estries marcades.
- Calibre mitjà.
- Polpa blanca, consistent, sucosa, fina i molt cruixent, de sabor dolç.
- Arbre de port alçat, vigorós, de ràpida entrada en producció.
- Flor de color blanc rosat, gran i resistent a les gelades.
- Es recull durant el mes d'agost. Ideal per consumir al natural i en amanides.
Red Delicious:
- Fruita de color vermell i de pell llisa o estriada.
- Calibre gran.
- Polpa blanquinosa, consistent, sucosa i ensucrada.
- Es mantenen sempre molt dolces.
- Arbre de port feble, de ràpida entrada en producció.
Flor de color blanc rosat, productiva i lleugerament sensible a les gelades.
- Es recull a principis de setembre.
- Indicada per consumir al natural i per cuinar al forn, en compota, fregida o rostida
per acompanyar carns o peix.
Granny Smith:
- Fruita de color verd intens amb lenticel blanques.
- Calibre gran.
- Polpa blanquinosa, compacte, consistent i sucosa, de gust acidulat.
- Arbre de port vigorós, amb un característic aspecte desmaiat, de ràpida entrada
en producció.
- Flor de color blanc rosat, resistent a les gelades i molt
productiva.
- Es recull durant el mes d'octubre.
- Indicada per consumir al natural, al forn i per preparar
pastissos.
3. LES EMPRESES
Les empreses de Poma de Girona, agrupades sota la marca GiroPoma
- Girona Fruits
- Empordà
- Costa Brava
El fet que estiguin agrupades permet donar una resposta més ràpida als clients.
100
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
Algunes dades de producció d’aquestes 3 empreses:
Producció
certificada
IGP (Tn)
Superfície
(Ha)
Núm. socis
productors
Núm.treballadors
al camp
Núm.
treballadors
a central
Costa
Brava
18.000 610 35 500 100
Fructícola
Empordà
10.000 388 36 350 60
Girona
Fruits
20.000 636 28 550 100
TOTAL 48.000 1.634 99 1.400 260
Aquestes empreses tenen cada una entre 30 i 40 socis productors, i facturen entre 15 i
20 milions d’euros. La facturació global de les empreses és d’uns 50.000.000 €. Cada
productor ha de tenir un mínim de 20 ha.
4. EL MERCAT
Poma de Girona al mercat espanyol:
101
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
Les principals comercialitzadores espanyoles son, per ordre:
Per tant, s’observa que IGP Poma de Girona és la segona empresa comercialitzador de
poma .
MéS dades de producció
Producció de pomes 2011
Espanya 502.000 tn (+3%)
Catalunya 325.000 tn (+4%)
Lleida 226.000 tn (-3%)
Girona 96.000 tn (+22%)
Producció emparada per la IGP 48.500 tn
Altres dades
Capacitat d’emmagatzematge en fred: 40.000 tn
Número de productors: 90
Hectàrees: 1400
Treballadors al camp: 1400
Treballadors a les centrals de manipulació: 260
Mercat
75% Espanya
18% Europa
7% resta del món
102
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
S’observa que més del 20% de la producció de poma prové de Poma de Girona. També
s’observa que el 75% va al mercat espanyol, i el 30% restant va a l’exportació (a nivell
internacional, Poma de Girona té mercat a Xile, Brasil, Colòmbia, Rússia, països
nòrdics, nord d’Àfrica, etc). Comenta que aquests mercats tenen unes possibilitat
enormes, i també destaca l’esforç en la internacionalització, per exemple, assistint a
fires, i la capacitat d’adaptació dels comercials, que han hagut d’aprendre idiomes i
viatjar molt.
El packaging el tenen molt treballat, i dediquen molts esforços en promoció i
màrqueting de forma continuada, per anar-se fent veure, i perquè consideren que si
no es fa sempre publicitat, aquesta no és efectiva.
Un dels problemes amb què es troben és que als supermercats no els deixen posar
l’etiqueta a les pomes, aleshores venen la marca impresa en les caixes. Però comenta
que ara això està tornant a canviar, perquè els supermercats volen que s’utilitzin les
seves caixes.
També fan molta tasca de promoció i els caps de compra van a Mercabarna per
aconseguir que adquireixin les seves pomes i paguin una mica més.
En aquest sentit, tenen un anagrama propi, molt identificatiu del producte, i que va
costar molt aconseguir però que ara n’estan molt satisfets.
També comenta que produir pomes té un cost, però també és molt important el
transport i la qualitat que arriba al consumidor final. Si no hi ha bona qualitat, per
molta etiqueta o marca que s’hi posi, el producte ja no és rendible. Cal vetllar molt la
qualitat en tot el procés.
103
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
Per acabar, Venanci Grau mostra algunes dades sobre el cost de la producció de poma.
En aquest punt, comenta que hi ha previsió que entri molta producció de la varietat
Golden, atès que és una varietat que es produeix en quantitat i qualitat en zones altes
de muntanya del Nord i Centre d’Europa. Davant aquesta previsió, des de les empreses
de Poma de Girona s’està informant els pagesos que no continuin plantant més golden
i que potenciin el cultiu de les altres varietats, que són la Royal Gala, la Red Delicious,
la Fuj i la Granny Smith.
Els costos associats a la producció de poma són: l’aclarida (que es fa a mà), els adobs,
la collita, les malles anti-pedra, la poda, els talsp, el tractament fitosanitari, la
pol·linització, les assegurances i l’electricitat.
Respecte als costos, es destaca el cost de la mà d’obra, sobretot en la collita. Cal
recordar que un fructicultor és un gestor de mà d’obra, el 70% del cost és mà d’obra.
En les explotacions, normalment la mà d’obra és gent de fora. En el cas d’explotacions
petites, si s’ha de subcontractar la mà d’obra, la rendibilitat de l’explotació disminueix.
Per això, és molt important tenir un control de costos i saber gestionar molt bé la mà
d’obra.
També es destaquen les mermes (del camp, de la central i del transport), produccions
que es llencen perquè no compleixen els estàndards de qualitat.
Els factors meteorològics que tenen incidència negativa en el cultiu de poma són dos:
la pedra i el vent.
En funció dels kg/ha, el cost per kg disminueix. Així, és important tenir uns kg/ha alts,
perquè els costos són més o menys fixes.
A l’hora de fer els càlculs per conèixer els beneficis, cal tenir en compte les despeses
intermèdies (transport, distribuidor, botiga, etc). Cal que cadascú es faci una estratègia
pròpia. Cadascú ha de buscar el seu model de negoci, i trobar la manera més eficaç per
posicionar el producte al mercat.
És molt important la transferència de coneixements entre la R+D+i i els profuctors.
Les empreses que comercialitzen Poma de Girona tenen molta mecanització. Ara
tenen un projecte de robotitzar l’emplenament de les caixes. Actualment el pre-
calibrat ja és mecanitzat (les pomes circulen en cintes amb aigua, perquè és el mitjà
que redueix cops, i es separen per calibres i es classifiquen en palots per calibres). El
nou projecte robotitzarà l’envasat (d’aquesta manera, podran treballar 24 h/dia). La
paletització actualment també ja és automàtica.
104
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
Per últim fa un incís en la importància estricta del control de qualitat. Totes les
entrades de poma són analitzades, i en funció de la qualitat, el pagès cobra més o
menys. També s’han donat casos en què s’ha hagut de retornar fruita per no complir
amb els estàndards de qualitat, així com que també s’ha hagut de fer fora a algun
pagès.
Pel que fa a les potencialitats del cultiu de poma a la Conca de Tremp, s’apunta que
potser es podria pensar en les parts més altes de la conca. També es remarca a tall de
recordatori, que es pot ser competitiu en qualitat i en quantitat. Cal saber molt bé
quina línia es vol seguir, i a partir d’aquí, hi ha d’haver un projecte empresarial al
darrera i buscar un valor afegit. En territoris com els de muntanya, en què els costos
poden ser més elevats, cal competir amb qualitat i amb valor afegit.
105
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
Relació de ponents
Agustí Romero, Tècnic en Olivicultura, Elaiotècnica i Fruita Seca. IRTA (Mas de Bover)
[email protected] 902 789 449 Ext. 1618
www.irta.cat
Antoni López, IRTA Lleida. Unitat de Cultius Extensius
973 702 588
www.irta.cat
Carlos Ortiz, Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
[email protected] 973 220 868
www.gencat.cat/dar
Jaume Lloveras, Departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal, Universitat de Lleida
[email protected] www.etsea.udl.es
Jordi Graell, Departament de Tecnologia dels Aliments. Universitat de Lleida
[email protected] 973 70 28 16
Josep Rufat, Tecnologia del Reg, IRTA Lleida
[email protected] 973 032 850 ext. 1593 www.irta.cat
Ignasi Iglesias, Programa d’Avaluació de noves varietats, IRTA Lleida
[email protected] 902 789 449 www.irta.cat
Ma. Paz Romero, Departament de Tecnologia dels Aliments. Universitat de Lleida
106
· I
NF
OR
ME
DE
VA
LO
RA
CIO
NS
·
973 70 28 16
Venanci Grau, IGP Poma de Girona
972 78 08 16
www.pomadegirona.cat
