Projecte telemàtic

Un munt d'aventures

Hola Pau ! Què tal? Com va tot? Primer de tot volem felicitar-te, que ja

sabem que el dia 17 va ser el teu aniversari !!!! Anys i anys per molts

anys ....!!!

Hem estat ben entretinguts amb aquest itinerari, sobretot amb

l’activitat 1 i la 4, ufff esperem que estiguin correctes perquè li hem

donat moltes voltes.

Nosaltres estem treballant amb la cantata de Sant Jordi. Fem

l’acompanyament amb percussió Orff de les 8 cançons que canten els

nens des de P3 fins a 3r. També estem preparant la cantata del

Kursaal de Manresa: 50 milions de segons, és molt divertida. El dia

que fem la videoconferència et volem cantar un tros d’una cançó.

Doncs arreveure fins a la videoconferència !!!

ACTIVITAT 1

Hola Pau, ja sabem que ho hem de penjar al timetoast, però

igualment t’enviem la informació que hem anat trobant.

955 primera documentació del castell de sant Sebastià i de l’església.

1022 primera referència escrita de l’església de sant Esteve.

1530 Arran de la pesta, l’església de Sallent es va anomenar sant

Esteve i sant Sebastià.

3 agost 1713 La Vila de Sallent fou cremada durant la guerra de

successió espanyola.

1714 repressió del duc de Pòpoli.

1807 Naixement del Pare Claret a Sallent.

1840 Incorporació de Cornet a Sallent.

1858 Arribada de les Carmelites a Sallent i fundació de la primera

escola.

1906 Monument en homenatge a St. Antoni Maria Claret a la plaça

del seu nom.

1918 Inauguració La biblioteca Popular de Sallent.

1920 Donació dels terrenys per fer el parc de Pere Sellés.

1936-1939 L’església de St. Esteve fou cremada.

1968 Construcció de l’Escola Vedruna actual a Sallent.

1975 Restauració de l’església per fer-la estil romànic.

1992 Premi Nacional de cultura a les enramades. Festa d’interès

turístic.

2007 Inauguració del museu Pare Claret.

2008 Celebració del 150è aniversari de l’Escola Vedruna de Sallent.

ACTIVITAT 2

Hem estat buscant la informació a la biblioteca sobre la entronització,

després hem confegit les preguntes per fer una petita entrevista a la

germana Mª Dolors, que va poder assistir. A veure que et sembla?

Ja heu vist que en gairebé 1000 anys d'història que té Montserrat,

han passat moltes coses i molt diferents. Però n'hi ha una que forma

part de la història més recent: les festes de l'Entronització de la Mare

de Déu que se celebraren el 1947.

A la Biblioteca teniu una crònica de l'esdeveniment, però de segur que

la gent gran que viu a prop vostre se'n recorda d'alguna cosa ; i són

una font d'informació històrica important.

Feu d'historiadors i pregunteu a tothom qui pugueu. Segur que, entre

tots, fareu un bon resum del què va passar. Aprendreu la història de

primera mà.

L'ENTRONITZACIÓ DE LA IMATGE DE LA MARE DE DÉU

El 27 d'abril de 1947 la imatge de la Mare de Déu de Montserrat fou

col.locada al tron-estoig que una ampla campanya popular havia fet

possible. Fou una diada memorable, a la qual milers i milers de

catalans van donar la significació d'una esperançada represa de

tantes coses que havien quedat estroncades per l'esclat de la guerra

civil del 1936 i per les seves tràgiques conseqüències, tant durant els

anys mateixos de la guerra com durant els primers temps de la dura

postguerra. L'any 1947 Catalunya es trobava encara commocionada

per la desfeta i la repressió. Era un poble vençut i dividit. Fou en

aquesta situació que l'abat Escarré llançà la idea de fer per a la Mare

de Déu de Montserrat un nou tron, ofrena del poble de Catalunya.

Volia que fos una àmplia mobilització popular a l'entorn de

Montserrat, oberta de tot el poble català, sota el signe de la

catalanitat, de la reconciliació nacional i de la germanor. Així

Montserrat tornaria a esdevenir el símbol de la unitat del poble

català.

Per assolir aquest objectiu, l'abat Escarré creà la "Comissió Abat

Oliba", formada per persones d'ideologies i d'estaments diversos,

d'acord amb l'esperit de reconciliació que havia de presidir les festes.

L'obra d'aquesta Comissió fou molt notable.

La resposta dels devots fou entusiasta i generosa. L'aportació de joies

i objectes de valor per a la realització material del tron depassà

llargament les previsions i permeté de donar molta més volada al

projecte. Una forma esplèndida de participació foren els pelegrinatges

peu, en especial l'ascensió a la muntanya. I la Vetlla de Santa Maria,

on se succeïren les representacions d'una trentena de comarques i es

féu l'ofrena de les primeres llànties.

I va arribar el dia 27 d'abril de 1947. Unes cent mil persones

s'aplegaven a Montserrat, enfervorides. Tot hi respirava catalanitat i

una religiositat oberta. Fins i tot la bandera catalana, tot i que

il·legalment, presidí la festa des d'un dels cims propers.

ENTREVISTA A LA GERMANA Mª DOLORS

1. Vas anar a la Entronització de la Mare de Déu?

Si hi vaig anar.

2. Coneixes algú que hi va anar?

...No se’n recorda...

3. Quants anys tenies?

Tenia 40... ( o més ). (Realment tenia uns 20)

4. Que hi vas fer?

Van celebrar una missa a la plaça. Van dinar. I van posar a la

mare de deu al tron.

5. Amb qui vas anar?

Va anar amb el seu cunyat i la seva germana.

6. Amb quin mitjà de transport hi vas anar?

A peu. (Vivien a Manresa, van fer l’últim tram caminant)

7. Que et va semblar?

Molt solem-ne i de molta fe.

8. Hi havia molta gent?

Si hi havia molta gent.

ACTIVITAT 3

Hem intentat fer la gràfica amb les dades originals, però hi havia una

molt alta i no es veien les altres.... és per això que hem pensat que

potser es tractava d’un error i l’hem corregit. Si no és així preneu la

bona voluntat perquè així es veu més bé el resultat del gràfic.

ACTIVITAT 4

I aquí l’activitat que més ens ha agradat i més temps ens ha portat.

Hem fet fins i tot uns paperets - puzzle per jugar a les parelles!!!!,

esperem que la resposta sigui correcta!!!

Pere: Claus, creu invertida.

Jaume el Major: Bordó de pelegrí, capeta amb petxines.

Juan Evangelista: El més Jove amb llibre.

Andreu: Creu en aspa.

Felip: Creu.

Bartomeu: Ganivet.

Tomàs: Llança.

Simó: Serra.

Maties: Destral.

Jaume el menor: Bastó.

Mateu: Llibre.

Judes Tadeu: Porra.