§! ;j ;£:::

• «» •

v

.&**•-.

"*<

í « I *

* i . •

* • •

#

- * =

.:y': :."Av

-W

uÉíi

^ ^ ^ ^ « s .

®«

?3ÍWv«fí--!

vostèté crèditcada dia a 2.600.000 establiments

Una targetaextraordinària

per als nostresclients

No es tracta només que vostè tinguiavantatges si vol anar a l'estranger.

El que importa és que la targeta tambéli sigui útil aquí quan faci les compres * *

habituals en un supermercat, una sabateria oqualsevol establiment comercial, quan hagi de pagar

el compte d'un restaurant, comprar una joguina o fer un regalJa pot fer les coses de cada dia sense haver de dur diners!

A cada pas veurà un establiment que té a la porta lareproducció de la nostra targeta.

Hi serà ben rebut, perquè vostè s'hi presentarà com unapersona de crèdit

Jlk

CAIXA DT5TALVI5 DE CATALUNYACAIXA

DE TOT5

li ofereix gratuïtament la Targeta Master Charge

Carta del director En aquest

de CatalunyaAmic lector:El sí dels catalans en el referèndum sobre l'Estatut de Catalunya no sola-

ment obre el camí cap a l'autogovern de la nostra nadó sinó que liquida el mo-del centralista d'Estat implantat a Espanya per Felip V. j

Una de les moltes raons que van fer difícil el curt experiment de l'any1932 va ser la incomprensió de l'autonomia catalana per part de la resta del'Estat. Aquesta vegada, la via autonòmica és en marxa, tímidament, a totarreu i és evident que això contribuirà a rebaixar molt el grau d'hostilitat en-vers el nostre procés.

Fel que fa a Catalunya, crec que la paraula procés ós la que defineix elque està passant. El sí que ens exigeix el referèndum és un moment més -moltimportant- d'aquest procés. Per això el vot de cadascú és estrictament neces-sari. Però a partir de la setmana vinent, cal aprofundir l'autonomia cada diacom cal aprofundir constantment la democràcia. Tenim un Estatut bàsicamentmillor que el de l'any 32. Això és el que ha manifestat a L'HORA en una entre-vista que publica aquest número el president de la Comissió de Juristes alsquals la Generalitat Provisional encarregà l'informe. Però és molt clar que l'Es-tatut és un text legal per al futur immediat. Això vol dir que després de la sevaaprovació, l'autonomia serà allò que els catalans vulguem, i sabem bé —i desd'aquí ho hem afirmat moltes vegades- que ningú no ens regalarà res.

En definitiva, estem dins d'un moment crucial. Ni tenen raó els qui vandefensant el no o l'abstenció ni tenen raó els qui creuen que amb el si al refe-rèndum ja no haurem assolit tot. El poble català, per sort o dissort, encara ne-cessitarà mobilitzar-se durant uns quants anys.

Ben cordialment.

PERE-ORIOL COSTADirector

rL'HORA.DIRECTOR: Pere-Oriol Costa.REDACTOR EN CAP: Xavier Sabaté.REDACCIÓ: Francesc Navarro, Josep M.« Serra (compaginació). Conxita Socias, Pilar Vilade-gut (fotografia), Joan Cata i Francesc Baiges. .REPORTATGES: Josep M.a Huertas Claveria, Carles Sàncbez Costa, Xavier Febres, RafaelManzano, Màrius Carol, Montserrat Radigales, Andreu Castellet, Agustí Pons. Joana M.* Ro-J«e Albert Moreno i Maria José Roman.CATALUNYA: Albert Garrido, Pere Fons, Enric Company, Joan Catà, Sant) Carreres, JoanBrunet, Ismael Carbó i Enric Gir al; MADRID: Pedró Alt ares; MON: Mateo Madridejos; TRE-BALL: Isidor Boix; HUMOR: Cesc, Corb, Aliu, Trallero, Núria Pompeia i Joma; CULTURA ISOCIETAT; M.« Aurèlia Capmany, Joan A. Benacb, A. Cirici Pellicer, Antoni Kirchner, Jordifarcia Soler, Josep Bigorda, Josep M,* Baget, Enric Bafieres, Ramon Barnils, Josep Marti Gó-5e?'M°ntserrat Nebot, Marta Mata, Jaume Vidal Alcover, Isidre Ambros, Pere Anguera, J.W;*Carandell, Jordi Fortuny; Accrux.ECONOMIA: Joaquim Monells.BSCRIUEN EN AQUEST NUMEROJ»«w Casas, José Rey, Joan Botella, Jordi Cap6, Joan Marcat i Josep Lluís Seguí.GERENT: Joan Peiró.PUBLICITAT: M.« del Carme Santnüquel: ADMINISTRACIÓ: Mercè Grau; DISTRIBUCIÓ: San-2 Torroella; SUBSCRIPCIONS: Jordi Williams; FOTOGOMPOSICIOI IMPRESSIÓ: Gràfiques In-2 9 0 ^ 1 ' s - A. Consell de Cent, n.° 425. Tel. 226 30 86. Barcelona. (GYESA. TelèfonB ^ ^ W . Barcelona.) EDITA L'HORA, S. A, Aribau, 80 àtic, l . \ Telf. 254 34 02-03.DiPosit legal B-1904-1878, I

número:Cartes a L'HORA. Pàg. 4.

Raimon, un retorn que fa parlar, perFRANCESC BAIGES, ÀNGEL CASAS iJORDI GARCIA-SOLER. Pàgs. 6 a 12.

Pont aeri, per MARTA MATA. Pàg.13.

Una campanya avorrida, per ALBERTGARRIDO. Pàgs. 14 i 15.

Crits i murmuris, per PEDRÓ ALTA-RES. Pàgs. 16 i 17.

Els partits britànics, radicalitzats, perMATEO MADRIDEJOS. Pàgs. 18119.

Euskadi: l'Estatut no té alternativa,per JOSÉ REY. Pàgs. 20 i 21.

Ramon Faus: L'Estatut, una eina vàli-da, per MÀRIUS CAROL. Pàgs. 22 a2 *

Les passades de la Telefònica, perJOAN CATÀ. Pàgs. 25 a 27.

Manuel Vàzquez Montalbàn: «No de-manaré mai asil lingüístic a Madrid»per XAVIER FEBRES. Pàgs. 28 a 30.

STAC, vida i mort d'un sindicat unita-ri, per JOAN BOTELLA, JORDI CAPOi JOAN MARCET, Pàgs. 31 a 33.

Pactes, negociació o xantatge?, perISLDORBODC. Pàg. 34.

Manilla d'oros, per JOSEP LLUÍS SE-GUÍ. Pàg. 35.

Recuperar una mateixa cultura, perJOANA M. ROQUE. Pàgs. 36 i 37.

Cultura en joc, per JOSEP M. CARAN-DELL, Pàg. 38.

Secctons, pàgs. 39 a 44.

Bunyols de vent, per MONTSERRATNEBOT i Flora & Fauna, per JOSEPMARTÍ GÓMEZ, pàgs. 46 i 47.

Lleure lliure i La paella pel mànec,per CONXITA SOCIAS. Pàgs. 48 i 49.

Programació de TV, pàg. 50.

Cartes i fotos a

L'HORAEL DEUREDEL VOT

Sr. Director:

Bé, ja és aquí la campanyapel referèndum de l'Estatutd'Autonomia per a Catalunya.

Generalitat, partits, entitatscíviques, etc. enceten una cam-panya d'opinió, de pressió, da-munt els ciutadans de Catalun-ya per tal de donar a conèixerllurs postures davant el text del'Estatut.

Durant anys, tots els cata-lans (o quasi tots) hem dema-nat l'Estatut: || i VOLEM L'ES-TATUTIII, I ara el tenim davant.Hem de manifestar si l'accep-tem o no.

Totes les opinions han d'és-ser donades com a vàlides, pe-rò jo crec que solament podenmanifestar-se tres postures: SI,NO o en BLANC. Si tots hemdemanat l'Estatut, ara no po-dem rebutjar el fet d'anar avotar-lo.

El text pot agradar o no, pe-rò no anar a votar és un acte depoc seny que no honorarà quiel practiqui.

No podem comparar l'abs-tenció que les forces democrà-tiques a la clandestinitat dema-naven quan el referèndum per ala Reforma Política (?). El textde l'Estatut ha estat negociatsegons els resultats de les elec-cions democràtiques i ara hemde refrendar-lo o no, o bé prac-ticar l'abstenció conscient: elvot en blanc. No anar a votar és—entre d'altres coses— covar-dia. ' . , : . .

El que sí que cal esbrinar ésla intenció, les veritables inten-cions dels qui demanen l'abs-tenció negativa, aquella en quèes barreja el «passotisme» delsinconscients, la ràbia de la dre-ta, la impotència de certa es-querra, els malalts, ela errors deles llistes dei cens, etc. totaquest conglomerat de no-volun-tats que pot ser important en elsau volum, però que no vol dirres, donada la imprecisió.

Jo demano a tots els lectorsque facin ús del dret de votar,d'anar a les urnes, perquè Cata-lunya avanci.

Agraint el vostre interès, re-beu una forta encaixada.

Josep Guinot(Barcelona)

EL PREGÓDE LA MERCÈ

Sr. Director:

Els aires barcelonins han es-campat amb la veu de JosepM. Llompart la imatge dels Paï-sos Catalans i han proclamat laurgència de «restaurar la cons-ciència dels Països Catalans».

Les pedres del Saló de Centhavien de sentir-se convulsariesen recollir les paraules que, enla veu d'un home de Mallorca,repetia al començament i al f i -nal del seu pregó: «Senyors,pensau que tots som catalans».

Josep M. Llompart va anaresgranant, al llarg del seumagnífic parlament, la urgènciavital, la necessitat per a podersobreviure com a catalans, queentre tots els nostres païsosanem refent des de la sevaarrel més elemental el punt decoincidència dels Països Cata-lans.

Ara ós una veu de Mallorca,altres vegades ha estat una veudel País Valencià. Tambéaquests dies, des de Tarragona,amb motiu de l'homenatge aRovira i Virgili, els Països Cata-lans han estat reivindicats comla solució vàlida i com el camíd'exigència nacional que ens hade salvar.

Enguany el pregó de les fes-tes de la Mercè ha estat unagran lliçó per a molts, precisa-ment per a tots aquells que noeren al Saló de Cent, per a totsels responsables polítics quehaurien experimentat directa-ment el que és autenticitatquan es parla de poble i de paísen termes propis. «Cal resutau-

rar la consciència dels PaïsosCatalans».

Si sempre aquest objectiu ésuna exigència permanent dels

nostres postulats polítics bà-sics, ós ara precisament quan,dintre la conducta constant his-tòrica dels aires de Ponent, esreprenen amb tota llur intenciódestructiva tota mena de plan-tejaments negatius per g nosal-tres: escoles, mestres, financesmunicipals, el «sí però no»d'uns traspassos que no són al-tra cosa que transferències me-rament de feines burocràtiques,quan estem a punt d'estrenar lanova figura estatal del «super-govemador», amb la mobilitza-ció manipulada de la immigra-ció contra el més estricte senti-ment de catalanitat, quan totaixò, i el que vindrà, va posant-se en funcionament, la magnífi-ca lliçó de Josep M, Llompartha tingut la força i l'encert d'as-senyalar que no hi ha altre camíper a superar tot això sinó en-trar plenament en una políticade «restauració de la conscièn-cia de Països Catalans».

Aquest és el camí, aquest ésl'ésser o el río ésser per a no-saltres: els qui vulguin treballarper recuperar la nostra identitatnacional, els qui vulguin la rea-lització de |lurs plantejamentspolítics dintre d'una línia d'a-vantguarda han de decidir-seper una política do Països Cata-lans.

Gràcies, Josep M. Llompart.Heu fet una autèntica tascad'ecologia política catalana desde Barcelona. Moltes gràcies.

Joan Ballester Canals(Barcelona)

DEIXEU TRANQUILEN PLAI

Sr. Director:

Crec que se n'està fent ungra massa en la violenta cam-panya que arreu s'ha desfermatcontra aquest gran escriptor

que és Josep Pla. Francament,sembla com si no tinguéssimulls més que per a veure elserrors de les persones, i no llursvirtuts, i sovint no veiem elsnostres propis defectes.

Catalunya és un país petit ino tenim tantes figures en elterreny de tes arts i la culturacom per a entretenir-nos bes-cantant-les sense més ni més.En Josep Pla és, per a mi, elmillor prosista en llengua cata-lana d'aquest segle. I de la res-ta, tant se me'n dóna. Esticconvençuda què, com jo, sommolts que n'estem tips de veu-re que només som capaços degratar en el passat, de mirarenrera. Tenim al davant un fu-tur per construir, si volem te-nir un país. Deixem-nos d'a-quests afanys destructors con-tra la nostra pròpia gent i pen-sem més en esforçar-nos peraconseguir que el dia de demàpuguin sortir escriptors tanmagnífics com l'home de Llo-friu. Catalunya hi sortirà guan-yant.

Atentament,

Teresa VicensRubí (Vallés Occidental)

SIGILLOGRAFIA

Sr. Director:

M'agradaria establir contacteamb persones que sentin uncert interès per la Sigil.lografia.Poden ésser igualment Entitatso Institucions. És preferible queles converses sigujn els diu-menges a ta tarda. Per adonar-me |es vostres adrecesem podeu escriure indistinta-ment a l'Apartat o a l'adreçaque indico:

Mercès a la bestreta.Avantl l l

E. CalsinaRocafort, 215, 3° 3"

Barcelona-29

Apartat de Correus 35.013

Dijous dia 25:

Cata1uhyà ha de vo t ar

ordenadament >

mas s ivament >

fent honor al seu prestigi

de poble cívic i responsable

VOTA L'ESTATUTVOTA PER CATALUNYA

GENERALITAT DE CATALUNYA

RAIMON:

«Cantaré mentre vulguin escoitalie»FRANCESC BAIGES

Eren els temps del Dúo Dinàmico i l'Elvis Presley, delsboleros i les orquestres ben guarnides. Els propis SetzeJutges sortien a l'escenari amb jaqueta i corbata i lalletra de la cançó a la mà. Un dia, un xicot de Xàtivavestit amb un jersei normal també hi ya sortir. Duïa unaguitarra i una cadira. Posà un peu damunt la cadira iva fer un crit. En Raimon havia nascut.

•***

•», *w .-

V

La primera anada a Barcelona d'enRaimon Pelegero va tenir lloc l'any62. El 66 s'hi instal·lava definitiva-ment. La carrera d'història, acabadael juny del 63, estava ja arraconada.El primer disc i eí triomf de «Se'n vaanar» al Festival del Mediterrani ha-vien determinat el seu camí, un camíque ha fet sempre al seu aire.

-He estat sempre molt individua-lista. Encara ara ho soc A més a méscal tenir en compte que jo era de Va-lència i això plantejava problemes al'hora d'integrar-se en un grup homo-geni com era Els Setze Jutges. D'altrabanda, des del 66 fins l'any passatsempre he tingut la meva dona, l'An-nalissa, al meu costat, fent de mana-ger fins que me n'he anat amb enJoan Molas amb qui ja fa temps queens coneixem.

-Has estat sempre fidel a la tevallengua. Fins i tot el teu valencià deXàtiva no s'ha deixat influir pel par-lar d'una ciutat en què has viscuttretze anys.

-És que a mi «Al vent» em surtd'una forma fisiològica, La diferènciaentre Els Setze Jutges i jo és que jo noem poso a cantar perquè crec que caluna cançó catalana sinó perquè emsurt així sense saber perquè. Les can-çons em surten per necessitat d'ex-pressar-me i em surten en català.Després, clar, s'impliquen factors detipus extern. Cantar en català signifi-cava prohibicions abans i ara repre-senta desavantatges per les limitacionsde la nostra comunitat petita que fadifícil la internacionalització. Però lameva forma d'expressió és el catalàcom la del Brassens és el francès o ladel Paco Ibànez el castellà. A mi,quan van veure que el moviment de la

Cançó se'ls escapava de les mans, emvan oferir cantar en castellà a Ràdio iTVE. Cantar en castellà tenia unsavantatges evidents i que un senyorho fes crec que era una opció personalque en aquella època tenia repercus-sions polítiques immediates, Encaraara les té, perquè quan un cantantpertany a una comunitat minoritàriasap que cada cosa que fa en una llen-gua que no ós la de la col·lectivitat ésquelcom que no fa en la llengua de lacol·lectivitat.

«Estic millora l'escenari

que al carrer»

-Com tu dius en la teva vida artís-tica has viscut moments claus, des delprimer Olimpia de Paris i l'actuació al'Institut Químic de Sarrià, el 66, elsprimers recitals al Palau de la Músi-ca, el 67, els nombrosos recitals perpobles petits o el primer disc fins larecent actuació a la Festa de Treballpassant pels ànims que et donava lagent quan el període 68-70 t'havienprohibit cantar. Què ha canviat enRaimon aquest llarg període?

-Són mpltes les coses que han can-viat aquests 17 anys. Més que canvisjo diria que és com una planta que es-devé arbre i dóna fruits. Jo crec quehe donat uns quants fruits i encara enpuc donar més. No sóc un ordenadorque diu que es poden fer 6.500 acordsamb la guitarra però si que m'he fetamb |es tècniques pròpies de l'ofici icomenço a tenir idea de com es fa unrecital. Jo diria que aquesta professióés un aprenentatge i insatisfacció per-manents.

POLÈMICA I CRÍTICAPer definició, un raitre de polèmica

tol acompanyar el treball del «comenta-rista» o del «crític» a no ser que la sevatasca estigui venuda prèviament a deter-minats interessos comercial o ideològicsdel món que l'envolta. I en el terreny dela musica, atesa la importància sociolò-gica d'aquest fenomen en el món d'avui,ós ben palès que el ressò de la polèmicapot abastar fites de terrabastall.

I he dit «per definició» perquè el tre-ball crític q de comentari ós un treballperiodístic d'opinió, d'exposició d'unapostura davant d'un fet, -postura quepressuposa l'existència d'altres postures,d'altres opinions, en contradicció.

Insisteixo que tot això Al aplicable enel terreny d'una critica lliure i indepen-dent, car si hi juguen en el treball d'anà-lisi mòbils de dependència comercial —suborns, sous sota mà o comissionspublicitàries— o de fidelitats personalsd'adhesió increbantable. fruit massa so-vint de la inseguretat en el propi criteri ide la necessitat d'afermar-se personal-ment en la fe cega envers un dóu que ro-mandrà bo i just i inalterable pels seglesdels segles, amén, si hi juguen aquestsfactors aliens a l'estricte treball/profes-sional, l'opinió aleshores es desqualificaper ella mateixa, i això ho sabem tots.

El rastre de polèmica que, com deiaabans, sol acompanyar el treball crític,ha arribat a uns nivell d'amplià difusióamb motiu del retorn de Raimon a la vi-da professional de les actuacions desprésd'un llarg període de silenci que, segonsles informacions, ha aprofitat per a com-posar noves cançons, algunes de lesquals va presentar en el seu recital de

retrobament que tingué lloc en el marcde la Festa de Treball, l'òrgan periodísticdel PSUC, celebrada a Montjuïc a la fidel darrer estiu.

El Raimon de les cançons noves per airetorn, el Raimon que hom esperavaamb interès encuriosit i alhora esperan-çat donat que els darrers treballs publi-cats després de l'any 76, en opinió prougeneralitzada, no havien gaudit ni de laincissiva inspiració ni de la popularitatde la obra anterior, ha despertat opi-nions contraposades des del mateix mo-ment en què va cloure el recital.

Compte: no parlo del Raimon protago-nista d'un recital davant de milers i mi-lers de persones, parlo del Raimon de lesnoves cançons. I penso que aquest matisés prou important com per a remarcar-loi és tasca del comentarista especialitzatel fer-ho.

El Raimon protagonista d'un recitalva demostrar a Montjuïc, una vegadamés, el carisma del personatge i la pro-fessionalitat del cantautor. L'aplaudi-ment de l'arribada i la sàvia intercalacióde temes antics de comprovat ressò vandibuixar amb habilitat un Raimon que ala gent li calia recuperar, tot desitjant-ho.

Però aquesta és una faceta prou com-provada en el ja antic tarannà de Rai-mon. Això ós clar. A l'inrevès, les novescançons, motiu bàsic de l'anàlisi, quen'incloïen algunes sobre textos propis id'altres sobre poemes d'Bspriu i d'AusiaiMarch ens conectaven amb un Raimon ala recerca de fórmules distintes en uncontext social i polític diferent, que no hireixia, que s'estimbava en unes melodies

Àngel Casas

\

Raimon, el 76, a la Facultat de Filosqfia i Lletres

amorfes o poc escaients -exemple d'unamena de curiós foxtrot- i en uns textosde reflexió personal molt allunyats de labrillantor colpidora de tantes i tantescançons que en els anys franquistes hansabut posar-nos la pell de gallina per laseva clara connexió amb el sentimentpopular de frustració, de por, de rabiosaimpotència, de lleu esperança. Cançonsque ens han fet creure en un pals i en lapossibilitat d'un temps que potser serianostre.

Cançons que ban sentenciat en unafrase, en un crit esgarrapat al silenci queens imposaven, tot allò que sabíem icrèiem, tot allò que pensàvem i en»dèiem baixet.

Xa sorpresa d'un Raimon que ha presun camí creatiu molt menys raimonià enel retorn i la consegüent decepció haquedat palesa en una, majoria de cròni-ques periodístiques que, potser per a elu-dir l'opinió, s'han dedicat a descriuresense adjectius ni valoracions el treballpresentat pel cantant a la festa delPSDC.

Aquesta majoria de comentaris es-morteïts, sense entusiasme, han contri-buït a divulgar una imatge de retorn es

- l a vegades també cansament,n o ? .-••. .: • ; • ; . • • •. : •• - ' ^ V r

-Molt sovint. L'any passat vaigdeixar-ho per això, Havia fet 60 reci-tals de l'abril a l'agost i va arribar unmoment que sortia a l'escenari 1«que tenia eren ganes d'acabar. P*'vent això vaig preferir deixar de can-tar un any per a evitar aquest pe""de mecanització. Jo em trobo millor 8l'escenari que a la vida quotidiana,em sento menys convencional 1 co-mençava a trobar-me'n mentre canta-va i això no podia ser.

«La cançó de protesta^és una collonada*

- 1 7 anys de professió, una dotze-na de LP, 5 a França, d'altres al Wl'Uruguai, EE,UU., Canadà, l'Argen»"

crisi que col·labora en la difusió d'aques-ta teoria absurda que afirma que la «no-va cançó» ha mort. Estranya i penso queintencionada afirmació que, al meuparer, manifesta un* total desinforma-dó. Perquè allò que en els primers anysseixanta s'anomenà la «nova cançó» noés avui un front de cantants units, ni quefos exteriorment tipus la Trova Cubana,sinó una suma d'individualitats d'estilsmolt diferents i de tarannà ben desigual,així com pel que fa a l'èxit popular. Par-lar de crisi o de mort del bloc és ben ab-surd donat que hi han noms que ben cla-rament han retrobat el fil i ho demostrendia a dia amb la qualitat del seu treball ila normalitat del seu comportament pro-fessional.

Fer recaure la paraula «crisi» o «en-fonsament» sobre la cançó catalana apartir d'en Raimon em sembla una exa-geració fora de lloc que el propi Raimonrebutjaria. Després de la responsabilitathistòrica que li ha tocat assumir en elsanys difícils Raimon mereix la critica,més que no la indiferència o el silenci.Que la critica, en acord o eh desacord,és el més dar símptoma que hi ha unRaimon viu, que si bé travessa un mo-ment de conflicte creatiu, i potser tambéuna crisi d'identitat artística, està darque pot superar-ho en base al memora-ble treball de gairebé quinze anys.

La polèmica, en aquest cas, penso queha de ser positiva. El propi Raimon n'hade treure conclusions intel·ligents. Tan-mateix ell l'admet i la valora en el co-mençament d'una de les seves novescançons.1

I després de creure tant / Arribarentots els dubtes / Tenia raó el filòsof: /Pressuposa la certesa / el mateix fet dedubtar.

na». Un centenar de cançons. Actua-cions incomptables. Tot això defineix^ artista que rebutja l'etiqueta decantant de protesta. Perquè?. "·porquè això de la cançó de pro-wata és una collonada inventada pels«tots units quan la guerra del Viet-« J que després han volgut traspassar*Jf.ur°pa· Nosaltres no hem fet unaJ ^ 8 » només cal llegir el text de les

El que hi ha ha són les rei-)ns concretes d'una naciona-

oprimida, un intent de connexiów moviment obrer per la meva

i operació cultural de llargato de creació d'un llenguatge i

w formes musicals que quedin comJocosa adquirida. Ningú diu que en

en Ferré o en Brel facinprotesta.

it« é 8 ' doncs, el que ha aplegat. * «ent a l'entorn del treball d'en

Quin és el teu carisma?

En Raimon gesticula, pensa, ataca,es defensa. La seva nova imatgesalta a l'escenari.

i, -Jo no parlaria de carisma. Diria

que són unes cançons concretes querepresentaven les vivèndes concretesd'un grup social que se les ha fet se-ves. Hi ha hagut molta gent que ha fetcançons amb la mateixa intenció quejo però que no han aconseguit la pro-jecció pública de les meves. Per què?S'han d'estudiar les cançons que és élque no es fa mai. El que no pot ser ésque un senyor sigui bo i li agradi a lagent i no se sàpiga perquè i de sobteno se sap tampoc per quina raó deixid'agradar.

-Una part de la critica ha tornat aparlar darrerament d'aquesta qüestió,de la crisi de la Nova Cançó. Tu, coma capdavanter més significatiu, creusque encara és vigent avui la NovaCançó?

-Ens hauríem d'aclarir sobre el

concepte de Nova Cançó i el deeia. El que un sector de la critica vul-guin dir des de fa força anys, no desd'ara, no vol dir que sigui real. Si aga-fem com a Nova Cançó el que es fa encatalà als Països Catalans, velem quehi ha més públic, més discos, mescantants; està més vigent que mai. Hiha hagut uns crítics que han volgutque després de la mort de Franco nohi hagués Cançó i un cert tipus de fa-natisme que no ha acceptat més músi-ca que l'anglosaxona però les eviden-.des quotidianes dels recitals demos-tren el contrari.

Un sector més o menys esquerranóscreu que ja no cal la Cançó. Qui l'en-tenia només com a una excusa par afer política pensa que avui ja no té in-terès. Si traiem el parèntesi de finalsdel 76 al quinxe de juny del 77, queha estat quan venia molta gent que espensava que eren actes polítics, lagent que venia abans i la que vedesprés ho fa perquè li atrau, com jali atreia, la Cançó; si no, no s'entén |

que es venguin discos o que es man-tingui l'assistència a uns recitals que,recordem-ho, no són gratis com elsmítings.

«M'emprenyaque alguns crítics

menteixin»

-Les crítiques a la vigència tambét'han arribat. Com les encaixes?

-Jo estic disposat a acceptar que aqualsevol persona no l'interessa elque jo faig. El que m'emprenya és que

es menteixi. El mateix diari ha publi-cat que a la Festa del Treball i en unlloc igualment ple hi havia 5.000 per-sones el dia de la Cançó i 50.000 eldel Rock. A veure si ens posem d'a-cord, d'acord, home I 0 que es diguique he cantat cançons que no he in-terpretat o que la gent estava calentaquan no era així i a l'inrevés.

El problema és que fer critica musi-cal és molt difícil i no n'hi ha prouamb dir que m'ha agradat o no. Se n'-ha de saber i mai no existeix una veri-table critica musical. Es desvia l'aten-ció de la producció artística cap a co-ses colaterals, es diu que plovia, hihavia poca o molta gent, joves o vells,

RAMON? ÉS CLAR QUE SÍ!

Un dels trets probablement més defi-nitoris del món artístic i cultural catalàés la seva folla i absurda mesqulnflsa. Ésun món que, potser per tot un seguit deraons estranyes, es caracteritza sovintper la seva insòlita capacitat d'autodes-trucció, pel seu conreu quasi morbós deltot-o-res i del pim-pam-pum com a es-ports nacionals, pel seu afany desesperatde voler anorrear i bescantar a qui totjust s'acaba d'exaltar fins als núvols...Patums gloriosament empatumades hanestat vergonyosament vexades i mltifi-cats mites han estat tractats grollera-ment. I és que aq[uest país nostre, ultrahaver hagut de suportar durant anys ianys l'opressió nacional i política d'unadictadura analfabeta i corrupta - i , pertant, analfabetitsadora i corruptora-, éstambé un país petit, el món artístic i cul-tural del qual està sotmès massa sovintals jocs d'interessos mesquins dé cape-lles i capelletes, en algunes de les qualsels frustrats i ressentits Han arribat afer llurs caus.

És precisament d'aquests caui estantque hom llença ara i adés dards malè-vols. I la gent de la cançó n'ha estatmolt sovint l'objectiu preferit, probable-ment perquè allò que els frustrats i res-sentits no poden tolerar mai és l'èxitaliè. Això explica i justifica que el blancdels dards s'hagi centrat darrerament enRaimon, sens dubte l'home més repre-sentatiu de la cançó popular catalanacontemporània, el personatge què, soli-tari i solidari, des de fa quasi vint anyssintetitza tota l'evolució històrica d'undels moviments artístíco-culturali i cí-vics més notables del nostre país» el mo-viment que tots plegats coneixem com aNova Cançó.

I és a partir d'aquest fet que podementrar en l'anàlisi de l'artificiosa polèmi-ca creada al voltant de la reaparició pú-blica de Raimon després d'un any dedescans. Perquè, comptat i debatut, allòque alguns s'entossudeixen a debatre ésla vigència de Raimon i la seva obra -una persona i una obra tan poc vigents,segons sembla, que són capaces d'aple-gar, precisament la mateixa nit de la se-va reaparició, més de cinquanta mil es-pectadors, xifra curosament silenciada...

Allò que des de sempre ha estat lagran pedra d'escàndol per als objectorsde la cançó ha estat la definició inequí-vocament cultural d'aquesta. Per unabanda, en el món dels partidaris d'unacultura aristooratitzant i elitista, al llargdels anys hi ha hagut a voltes un curióssentiment de malfiança envers un feno-men sense una homologació cultural tra-dicional a casa nostra, els èxits del quals'han volgut interpretar només sota l'òp-tica cívico-patriòtíca. Per l'altra banda,en el món dels qui entenen la cançó coma mer producte comercial i estan sotme-sos als jocs d'interessos de la indústriadiscogràfica, la malfiança ha tingut unsentit completament contrari i ha estatmotivada bàsicament per la seva lògicaincapacitat d'analitzar fenòmens cultu-rals.

••< Raimon, que per excel·lència és und'aquest fenomen són molt més comple-xes i requereixen una aproximació moltproductor de cultura, ha estat i ós objec-te de la incomprensió de representants)d'aquests dos sectors de la nostra col·-lectivitat. No obstant, les explicacionsmés acurada a l'especiflcitat de la can-çó com a gènere artístic i a l'espedficitat

però no s'analitza la categoria artísti-ca de l'espectacle.

D'altra banda, hi ha un lligam en-tre la majoria dels crítics i les casesde discos que fa que molts esdevin-guin promocionadors en comptes decrítics. Hi ha persones que escriuen.en un diari i en una revista, tenen dosprogrames de televisió i un programade ràdio i això interessa molt a les ca-ses discogràfiques que influeixen, jo

Jordi Garcia Soler

de l'obra raimoniana en el context delnostre panorama artístic i cultural.

Quasi a vint anys de distància, l'apa-rició de Raimon en el món de l'aleshorestot just naixent Nova Cançó se'ns apa-reix ara com un fet decisiu per a l'evolu-ció posterior de la cançó popular catala-na, que òbviament no fóra el que ós sen-se l'exiBtència de Raimon i la seva obra,basada a l'ensems en una personalitatartística d'allò més singular i en un testi-moniatge coratjós i lúcid de la nostrarealitat nacional. No és gens estrany q»6

la persona i l'obra de Raimon desassos-seguin i inquietin els qui s'entossudeixia moure's en base a esquemes dogmàüÇJi rígids, puix que els seus trets més ca-racterístics són els derivats de la »flV_a

vitalitat, una vitalitat arrelada en u»afany de mantenir-se sempre en una ac-titud eminentment crítica i exigent» *voltes en aparença intransigent, i>'qualsevol cas, amb una voluntat eia*d'ésser fidel a tota una concepciómón al servei de la qual s'ha tial Uarg de tota la seva carreraàdh ilgàdhuc en els temps més difícils. 1 au*massa dur de suportar per part del» ÇJno han dubtat a embrutar-se lesamb llurs col·laboracions servils ajaparells de la dominació cultural tt*»

no dic que econòmicament, en les opi-nions de molts crítics.,

-Alguns d'aquests crítics han ditque no sabies tocar la guitarra.

-La meva feina és a la vista. Jo nosóc ni Wes Montgomery ni Andrés Se-gòvia però el tipus de guitarra d'a-companyament -no exactament un«basso continuo» però semblant- crecque encaixa bé en la meva feina.

-.. . i que no sabies cantar.- Ja hi 8 om I Jo trobo que si. Ja fa

disset anys que canto. Es molt difícilque això s'hagués aguantat si noc a n t é s b é . ' ' ••

-Quines raons creus que hi ha da-rrera aquestes critiques?

-Poden haver-hi raons de tipuspolític o d'antipaties personals. Ningún'està exempt d'això. Tenim, perexemple, el cas.de l'Àngel Casas quees creu un reiet pel molt poder queacumula en els mitjans de comunica-ció i es creu que has d'estar a les se-ves ordres perquè si no parlarà mala-ment de tu i jo ja fa molts anys quevaig pel món de la cançó. Són formesd'entendre l'ofici.

-La nova situació política ha in-fluït també en la Nova Cançó. Homdiu que aquest notí estat de coses haestat responsable d'un cert desplaça-ment d'aquest fenomen. Fin a quin

quista, o dels qui no han sabut mantenirni la mínima ètica solidària que obligaen consciència, com a mínim, a no tren-car una vaga, a no fer el galdós paperd'esquirol.

Creador nat, Raimon ha sabut donarvida a tot un estil musical, poètic i inter-pretatiu inconfusible, on caben les la-mentacions patètiques 1 profundes, elscrits de rebel·lia, les meditacions sobrela nostra realitat nacional, lés crítiqueslúcides de la vida quotidiana, les can-çons d'apassionada i Intel·ligent temàti-ca amorosa, les ironies subtils sobre as-pectes anecdòtics i àdhuc algunes deiesmillors musicacions de textos dels nos-tres poetes clàssics i contemporanis,d'Ausiàs March a Salvador Espriu, pas-sant per Anselm Turmeda, Rols de Core-Ua, Valeri Fuster, Joan Timoneda, PereQuart i altres autors. 1 tot això fa demolt mal analitzar per part dels qui, ul-tra ésser sovint creadors i intèrpretsfrustrats, no poden ni volen entendrecap altre llenguatge que el de la colonit-taraó cultural, un llenguatge basat en lacolonització econòmica i política, en lajominació exercida des dels grans cen-tres de poder de la indústria de la mani-pulació de les consciències - d e la qualÜ , b e n conscientment i oportunamentretribuïts, agents dòcils, interessants i«empre submiasos.

perquè, al cap i a la fi, l'actual polè-Iro a l'entorn de Raimon -com, per

banda, les eternes polèmiques so-^a Nova Cançó- té la seva cíau de"en una qüestió poUtica. be política

certament, però política en de-*•1 ós que sila personalitat solità-

«oUdària de Raimon molestà els in-ssats només en la cultura mànipula-

, ? ^ e i d e U u 8 interessos* l'Obra déliva en particular, i la can-

a gènere artístic en general, està

10

en contradicció radical amb els esque-mes que els agents de la colonització cul-tural voldrien poder imposar-nos.

La qualitat de Raimon com a cantau-tor popular, com a autor i intèrpret ex-pert, intel·ligent i sensible de prop d'uncentenar de composicions d'una vàluainnegable; l'exemplaritat de tota la sevaconducta pública de resistent esforçat itenaç contra la dictadura abans, i contrales claudicacions 1 el desencís ara; elsseus repetits èxits nacionals i internacio-nals, res d'això no és obstacle per als quimai no reconeixeran l'interès específicde l'obra d'un home que des de fa anysés com una mena de personatge insubs-tituïble i quasi mític, i que per tant had'ésser forçosament objecte dels atacsirracionals dels qui fracassaren quanvan intentar imitar-lo, i ara no entenencom continua essent un personatge nogens inaccessible ni vanitós, sinó que se-gueix tranquil·lament el seu treball sen-se fer cas a cap cant de sirena, sense re-córrer a concessions fàcils i gratificants.Perquè, en definitiva, a més de la vàluade la seva obra i de l'èxit que aquesta haassolit el llarg de gairebé vuit anys, allòque.alguns mai no perdonaran a Raimonés la seva actitud d'independència políti-ca absoluta, la seva condició de testimo-ni i exemple, d'autèntica consciència crí-tica delpaís. \

Per tot això, permeteu-me que, obli-dant mesquineses i roïndats, no emprengui seriosament la qüestió de la vi-gència o. no de l'obra raimoniana. Comtampoc no podria prendre-me-la sobreBrassens, Brel o Ferré, per posar exem-pleB ben aclaridors. 0 Espriu, Pla, Miró,Tàpies o Mompou, per posar-ne uns al-tres de més pròxims. Raimon? És clar

• q u e d l ; ; , / : \ , •''••'• : ; / ;;'••' •" • "

* •<.'•.'. Jordi Garcia-Soler

punt creus que el procés polític actualafecta la Cançó?

«Cantarémentre interessi»

-Jo crec que estem en una etapade postfranquisme predemocràtic enla qual el poder econòmic i social con-

tAl vent*, *La pedra», «Som», «A cops».Neixia amb força un mite de la nova\cançó.

tínua en les mans de les mateixes per-sones. Això no és que no estigui rela-cionat amb la Cançó però no està me-cànicament lligat. Encara hi ha temesque no es poden tocar segons com: laMonarquia, l'Exèrcit i la unitat d'Es-panya. Encara no hi ha un sol local aBarcelona dedicat a la Cançó i l'accés f

RAIMON, UN RETORN QUE FA PARLAREn la Festa dé Treball, en Raimon

tornava a cantar en públic desprésd'un any de silenci. La seva tornadaera esperada amb molta expectació.Efectivament, el seu retorn ha fet ifa parlar. Quin futur espera al nouRaimon?

Alguna han afirmat que l'horad'en Raimon ja havia passat però elcomponent de La Trinca, en JosepMaria Mainat ens afirmava contun-dent que «no pot haver estat deuanys cantant només perquè el mo-ment històric li fos fos oportú. Crecque té uns valors com a músic icompositor i la prova en són les se-ves darreres actuacions». El seu ger-mà, el crític de Rèdio-4 i del Cata-lunya Express, Joan Ramon Mainat»creu que es tracta d'una polèmicafalsa. «No es tracta, ens digué, sola-ment de si en Raimon pot seguir ono, sinó que se l'ha agafat com a capde turc d'una campanya contra laCançó, dient que estava en crisiquan precisament és l'únic fenomenartístic que encara es mantó dins laveritable baixa de contractacióartística arreu de l'Estat». D'altrabanda, segons en Joan Ramon Mai-nat, «no han de ser els diaris qui di-guin si en Raimon va bé o no sinóque ha de ser la mateixa gent quevagi als recitals». Discrepa, tanma-teix, el cantant Pau Riba que, tot iconsiderar vigents i eterns l'estil, lapoesia i la música d'en Raimon, pen-sa que «a la gent de la Cançó se'ls ha

acabat la bicoca». Per a en Pau Ri-ba, «en Raimon és un bon cantantperò a partir d'ara haurà de tenirmolta, més cura de la qüestió escèni-ca». «Jo crec-afegeix—, que hauràde cantar en pla napolità i melodia-ta. A mi m'agrada i tinc la idea defer un disc de rock amb cançonsd'ell. En Raimon seria un bon roc-kér, el que passa és que és massaburgès».

Fer al cantant Ramon Muntaner,«la situació estranya en què ens mo-vem ens deixa en un mar d'incògni-tes que no permet fer massa futuro-logià. Per a mi, però, està clar que elcarisma que sempre ha tingut enRaimon el mantindrà després d'a-questa rentrée». El crític de MundoDiario, en Jaume Cleries, contrària-ment afirma no ser un fan del can-tant valencià. «És molt diferent can-tar l'any 77 o el 79 i la Festa de Tre-ball no és un bon punt de partidaper a fer-rie una valoració ja quel'ambient era especialment favora-ble i a mi, personalment, em va dei-xar aLlucinat la reacció del públicaplaudint enfervorit frases com «Di-guem no» o «no creiem en les pisto-les» i d'altres que pèisava quenomés tenien sentit en unes condi-cions polítiques molt determinades».Per a en Jaume Cleries, seran elspropers recitals ai Palau de la Músi-ca els dque decidiran definitivamentsobre aquest afer, tot i que intueixque s'ha acabat ja l'etapa multitudi-

nària d'en Raimon. Per altre costat,una de les primeres persones que en-trà en contacte amb ell, la RemeiMargarit, capdavantera dels SetzeJutges, ens va dir que «en Raimonha d'amotllar-se a la nova situacióperquè abans calia una cançó noméspolítica, un míting que és el que erenles seves actuacions i ara cal un al-tre tipus de cosa, molt més d'aporta-ció que de crítica. Ho veurem, d'unav e g a d a p e r t o t e s a l P a l a u d e l a Mú-s i c a » . ••;-. .•-..'••• :..:.: • . •

Aquests recitals que s'acosten enstrauran de dubtes sobre el futurartístic d'en Raimon. Sobre el passathí ha una rotunda unanimitat, comens deia en Terenci Moix: «La im-portància històrica d'en Raimon haestat enorme. Penso que quan unaobra, un servei, s'inscriuen de talmanera dins les coordenades històri-ques d'un país té dret a ser conside-rat alta cultura». Per a l'escriptorTerenci Moix, la tornada d'en Rai-mon «em sembla lògica, conseqüent 1no gens arriscada. Perquè ho hauriade ser? Estic convençut que per amolts de nosaltres la paraula torna-da és gratuïta, ja que en Raimon nose'n va anar mai».

Els recitals del Palau de la músicadecidiran el paper futur a jugar pelcantant de Xàtiva. Els esperem, tots,detractors i defensors, amb moltd'interès.

a Ràdio i TVE es manté difícil. D'altrebanda, és evident que la desaparicióde la dictadura ha permès determi-nades coses com el poder projectar elsrecitals amb temps, planificar-los sen-se por a la censura o prendré'm undescans com el de l'any passat, peròel que un home s'hagi mort al llit novol dir que hi hagi hagut canvis radi-c a l s . .• ' ;•••• • • • . / • • _ : > • . • ; • - • . • • ••'•• '••••'•::>:" •'.

-Del 29 de novembre al 9 de de-sembre, actuaràs al Palau de la Músi-ca de Barcelona. Després Reus, Berga,Vic... Més enllà, França, Itàlia.». I undisc amb dotze cançons a punt de sor-tir. Són ja oblidats aquells temps enquè cantaves gratis?

-Home! Cantar gratis per a Dipu-

12

tacions i institucions oficials no es veuque t'hagi de fer. En canvi, ni ha si-tuacions de solidaritat internacionalque ho exigeixen. Entesa la cançó com aprofessió, i jo em considero professio-nal de del 68, no és normal cantargratis com no ho és que un obrer tre-ballí tres dies en una fàbrica sense co-brar. D'altra banda, quan no he pogutcantar perquè m'ho havien prohibit, iaixò ha passat durant anys sencers,ningú no ha vingut a dir-me si emfeien falta diners.

Aquest és el Raimon d'ara, més pe-tit que no pas el que sembla a l'esce-

• nari, les mans i els dits, potser, unamica més rabassuts, els ulls petits queet fiten intensament i que els entesosdiuen que travessen la pantalla de te-

levisió, amable, conversador. Un Rai-mon que no vol fumar gaire i quedesprés d'un any sense fer-ho hi tornaamb moderació, que no vol donar en-trevistes quan prepara recitals perquèli afecta la veu, que amb tres músicsal darrera continua musicant i can-tant l'Espriu, Ausiàs March, Jordi wSant Jordi, Roís de Corella, Pere IV.Turmeda i el Cançoner Flor d'Enamo-

t, que es considera més proper delcomunisme internacional que de »socialdemocràcia, critica els parti»d'esquerra catalana tot i que parla ojllur necessària unitat, que dirà sí Jl'Estatut i que vol romandre al PflU

del canó. .-Mentre hi hagi gent intereu***

continuaré cantant. • *•*'

Pont aeri MARTA MATA

Teatrecau

d'orella

A vegades, asseguts a la butaca vermella i sentint algun orador, un té lasensació que és al teatre en comptes de al Congrés. Amb el programa, és adir, «l'ordre del dia» a les mans, amb els acostumats retards, un assisteix,acte darrera acte, a un collage de temes agrupats formalment: «Debaté ge-neral», «Proyectos de ley», «Tomàs en consideración», «Preguntas», «Mocio-nes», «Proposiciones no de ley»... À vegades un mateix tema es veu de duesformes, a vegades no es veu mai... sempre, però, amb grans deformants.

L'altre dia, entrat ja el mes d'octubre, assistia a la representació del de-bat sobre el terrorisme, demanat per en Fraga el mes de juny. Vet aquí ungran orador-actor d'aquest fòrum. Domina el tema i porta sempre un pri-mer discurs escrit i estudiat; pot posar-hi alguna «morcilla» però alguns delsseus discursos quedaran com a peces rodones. Mentre parla, dóna unaullada als papers, aixeca el cap, passa la mirada sense aturar-se per l'he-micicle i la fixa en les tribunes del públic, ara més buides, i de la crítica opremsa que ha de difondre les seves paraules al gran pati del país. La tra-gèdia del terrorisme té aquest mes d'octubre un nus que pot ser decisiu: elsreferèndum d'autonomia. I el discurs sense esperança d'en Fraga ordenal'acció: primer pacificació com sigui, després referèndum; mentre que hiha un sentir comú i una esperança d'ordre invers a la cambra: l'autonomiaés imprescindible per a la pacificació de fons. El risc de la política que unsviuen com una aposta, altres com una convicció.

Els discursos van succeint-se dins del sentir comú. Des del seu escó, enFraga va fent notes en petits paperets. Cap al final els ordena i després dela votació, en què ha quedat sol, ja més que com actor com a torero o coma toro, torna a la tribuna-escena i fa el seu segon discurs, sobre la marxadels apperts, el cap fixe en les tribunes, «mirando al tendido». Quin granorador, quin gran actor, quin animal polític assumint el seu passat iprojectant-lo en el futur. És l'home que encarna des de la dreta, una partdel drama generacional de la política; també hi ha un drama generacionala les Corts entre els actors de formació política franquista i els de formaciópolítica democràtica... >

Mentre ho pensava s'acabava, i tard, la representació a les Corts i el te-ma que jo havia de presentar, el del trasllat forçós dels mestres, quedavaper a la setmana següent. I jo sense bitllet aquella nit.

Una mica més amunt de la Carrera de San Jerónimo, en un teatret fi desegle madrileny, Julià G. Caba representava Una obra aparentment intras-cendent amb dues parelles formant dos triangles sentimentals.

La peripècia matrimonial i extramatrimonial es feia ressaltar sobre elteló de fons de l'actualitat política. El públic responia rient cada vegadaque un actor feia referència a manifestacions pacífiques que acabaven ambpots de fum, a la contaminació, als embussos de circulació, a les CC.OO., ales bales de goma... Però el drama transcorria entre dues generacions: lade la gran dona casada, rebutjada i compensada, i la de la noia jove, fruitde l'encreuament de jefa de falange-director general, alliberada. Solució?No massa imaginativa: «Vivamos hoy», diu el títol. I un no pot deixar depensar en aquest avui generacional i de seguretat ciutadana que dóna unpateix terme, encara que amb plànols canviats, a les Corts de la capitaldel Reino i a un teatret de barri.

Sortint, en la nit madrilenya, tot buscant taxi, veiem les Corts tancades ifosques. Per entre dos lleons han passat ja moltes generacions, molts per-sonatges. Darrera una columna, un policia amb boina i metralleta, vigila.

La UCD compta en els seus planslegislatius amb aconseguir una àmpliaflexibilitzacióy de plantilles. Aquest ob-jectiu el té fixat per a finals del propermes de novembre.

Cada vegada són més els ajunta-ments que s'engresquen a organitzaremissores de ràdio municipals. Ara ésCDC la que te', en una vintena de pobles,

, la intenció de posar en marxa emisso-res d'aquest caire. • .

• - : : ' : • • ' • . . . • • . . : • ' . ' . • • , : • •

Els socialistes estan que treuen focpels queixals per la reacció dels dife-rents partits a les seves crides a actesunitaris. No acepten que ells s'adhe-rissin a tots els actes que els altrespartits van organitzar en memòriad'en Lluís Companys i, en canvi, àTacte convocat pels socialistes niCDC, ni ERC s'hi van adherir.

A en Manel Ortínez també li hasentat malament la baixa col·labora-ció dels partits polítics a la campanyade l'Estatut llevat dels socialistes i elspartits abstencionistes.

: • • •La crisi econòmica continua afectantempreses importants. La companyiad'electrodomètics BRU està passantaixí mateix per uns greus momentsque han arribat a fer pensar als seusdirectius en la posibilitat de declararl'empresa en fallida.

Aviat apareixerà a la llum un docu-ment del Palpa Wojtyla relatiu a la se-cularització dels sacerdots. Desprésde l'absolut estancament en què l'en-trada del nou papa polonès havia dei-xat aquesta qüestió, les sospites ecle-siàstiques són que, en el millor delscasos, l'esperit d'aquest document se-rà restrictiu envers anteriors actitudsvaticanes.

La Banca Catalana està fent-se ambuna creixent xarxa d'empreses finan-ceres aprofitant les dificultats econò-miques que travessen. La darreraamb la qual acaba de començar lesnegociacions és amb Renta Catalana,S.A. -

13

REFERÈNDUM PER L'ESTATUT

Una campanyaavorridaALBERT GARRIDO

La lluita contra l'abstenció s'ha convertit en una autènticaobsessió per als responsables de planificar la campanya delreferèndum de l'Estatut. Tant la Generalitat com els partits hanplantejat el tema partint de la base que l'afecció per les urnes habaixat de forma considerable del 15 de juny de 197? ençà. Imalgrat això la insofrible inoperància de RTVE i l'escassíssimaqualitat de les campanyes publicitàries han estat una invocacióconstant a passar.

La darrera setmana el conseller deGovernació i responsable de la cam-panya institucional, Manuel Ortínez,va convocar la premsa per tal d'expli-car els detalls de l'última fase de lacampanya, però la conferència depremsa es va convertir en un seguit

de crítiques sobre com s'havia planifi-cat la campanya i un seguit d'explica-cions del representant de la Generali-tat. La impressió que qualsevol obser-vador desapassionat va poder treurede les paraules d'Ortinez és que ell i elseu equip, de quina competència

ningú no en dubta, han confós aquestcop seriositat amb avorriment, ambmanca d'imaginació. No cal fer capesforç per arribar à la conclusió quel'actual campanya; institucional téunes característiques soporíferesnomés comparables a les de la cam-panya institucional de la Constitució.Totes les altres, per més que els ex-perts espanyols en marketing políticencara ban d'aprendre moltes coses,han estat considerablement mésatractives.

Poc convincentA la campanya de la Generalitat li

falta capacitat de convicció, de per-suassió, per despertar inquietuds devot entre una ciutadania doblementcansada per les constants convocatò-ries electorals i l'oblit de què és objec-te entre elecció i elecció, portades lesforces polítiques per una inevitable di-nàmica hipertactista que procura perdamunt de tot no emprenyar aquellsque estan disposats a emprenyar-seper qualsevol cosa.,

El cas és què les actuals deficièn-cies no són fruit de la improvisació,encara que ha estat inevitable treba-

Els partits polítics han fet una campanya quasi bé inexistent Tan sols els socialistes han tingutuna presència apreciable amb pancartes i cartells

14

llar en bona part sobre la marxa permanca material de temps. Els expertsdel conseller Ortínez van començarper polsar l'opinió pública per tal desaber quin era el grau de coneixementi conscienciació política dels futursvotants. I aquí va venir el primer dis-gust: un percentatge elevat de cata-lans es pensaven que l'Estatut ja esta-va llest i aprovat. Tot i això l'equipOrtínez va donar un altre pas d'unalògica aplastant: planificar una cam-panya escalonada, per a informar pri-mer i motivar després. Tot correcte imolt professional. La falla va venirquan es van dissenyar els cartells, esvan redactar els textos, es va donarforma gràfica als estímuls electorals.£1 que havia de ser seriós va quedaravorrit i el resultat és que al carrer,per més que en els darrers tres anyss'ha parlat a Catalunya de l'Estatutmés que de cap altre cosa, no hi hasensació de referèndum, que desprésde les reivindicacions —«volem

VOTA L'ESTATUT

l'Estatut»- ha arribat l'hora delsvots.

On és la tele?

L'altra deficiència important de lacampanya institucional ha estat -e ramés que previsible- el paper de la te-levisió, «sancta santoram» dels con-servadors més conservadors. Senseentrar en la qualitat tècnica delsspots, que és més que discutible per-què els dirigents de Miramar s'hansaltat a la «torera» els guions de la Ge-neralitat, les hores d'emissió són les

' més apropiades per a que ningú no sen'adoni que també hi ha una campan-ya televisiva. El nombre de personesque hores d'ara no sap una paraulade la campanya televisiva és majoria.Ni la propaganda dei migdia pel pri-mer canal ni els espais especials quees donen a la tarda pel segon servei-xen per a gaires coses més que evitarque les forces polítiques diguin que nos'ha pogut fer campanya per la petitapantalla. Cap polític conscient, siguide la tendència que sigui, pot dir encanvi que les cunyes televisives hanservit per a animar l'ambient.

Les misterioses forces politico-tele-visives han deixat un cop més fora dejoc institucions, polítics i experts, quesaben que sense televisió és impossi-ble una autèntica campanya. Preten-dre, com sembla que ho volen els diri-gents de RTVE, que els programes es-pecials sobre el referèndum competei-

;; v, tu t'v.ttï.N\*. La campanya institucionalha estat terriblement avorrida

-,~fï

xin amb avantatge amb els programesinfantils -Gaby, Miliki, Fofíto i Mili-kito inclosos— és ignorància o poca-soltada. Ni en el país més polititzatdel món fóra possible desnivellar labalança en favor de la política davantles poderoses raons que inclinen elsmenuts cap el «icómo estan ustedes?».

Sembla que només el cujous la tele-visió farà un esforç informatiu. Dinsara els responsables dels diferentsprogrames l'han fet pel seu cantó ihan donat tot el relleu que han pogutals temes estatutaris, però només l'úl-tim dia l'allau d'informacions seràpremeditada pels responsables televi-sius. Més val tard que mai, però nodeixa de ser molt poca cosa.

Els partits,poca cosa r~"T".

Quant a la campanya dels partitspolítics compromesos en l'operacióaprovatòria, o ha estat inexistent p es-cassament detectable. Encomanatsde la grisor de la campanya institu-cional, els partits, menys Centristes deCatalunya, han fet una propagandapoc afortunada, fosca, dispersa, sensegrapa. Els socialistes han tingut unúnic encert amb les banderoles posa-des als carrers, els convergents hanpassat gairebé desapercebuts, i els co-munistes han hagut de fer front, amés de les limitacions de la seva cam-panya, a l'inconvenient de rebre a da-rrera hora la publicitat encomanada ales imprentes per a distribuir-la enmà.

Els actes públics, d'altra banda,han passat sense pena ni glòria, llevatdels programats pels ajuntaments eldarrer diumenge. En definitiva, elspartits s'han reservat llurs capacitatsde convocatòria per a la campanya deles eleccions al Parlament i el referèn-dum ha quedat desassistit.

Si després de totes aquestes carèn-cies la participació arriba al setantaper cent tindrà raó el conseller Ortí-nez quan diu que quedarà demostra-da una maduresa de ciutadania queara només se suposa o s'intueix.L'abstenció, doncs, no s'haurà evitatgràcies als estímuls clàssics, sinó grà-cies a les ganes de votar de la gent»que demostrarà estar totalment im-munitzada contra l'empatx d'urnesque ha portat la reforma. Serà la sise-na vegada que es voti en menys detres anys. •

16

SOBRE EL MISTERI DELS GRAPOS

Crits i murmurisPEDRÓ ALTARES

Una ovació tancada de la cambra a Gabriel Gisneros, el quals'incorporava al seu escó per primera vegada després del'atemptat de l'estiu passat que gairebé U costà la vida, foul'única nota destacada d'una sessió perlamentàxia on Sessenyories semblaven més aviat absents. I no sols perquèfaltessin prop de cent diputats.

ambient que és molt lluny de donarprestigi a la institució parlamentària.De fet, poden comptar-se amb els ditsde la mà els plens que hagin gauditd'un interès que superi la típicarecollida d'anècdotes. I no parlem ja deles intervencions d'interès políticgeneral i amb repercussió en l'opiniópública.

Però, malauradament, hi ha raonsper a témer que el que passa a lesCorts és un reflex de la mediocritat imanca d'objectius de la vida políticaespanyola. Les institucions esdesgasten a una velocitat de vertigen imolt poques semblen adonar-se'n.

Per una banda, ha començat «elcompte enrera» per a la data dels re-ferèndum a Euskadi i Catalunya. Peraltra, la política espanyola a nivell del'estat passa per un d'aquests mo-ments de llangor als quals, dissorta-dament, és tan propícia. En un altreordre de coses va ser un èxit, malgratuna pluja que a estones recordava eldiluvi universal, la concentració deCC.OO. a la Casa de Campo. Marceli-no Camacho hi estigué molt dur ambgairebé tot, però no va parlar de vagageneral. í enmig de tot, la policia vaobteni una basa important amb la de-tenció de diversos significats GRA-POS, entre ells el «terrorista més bus-cat», Sànchez Casas. No obstant això,el misteri dels GRAPOS continua.

El dolç encantdel Uanguiment

Tothom està d'acord en jutjar quel'actual reglament de la Cambra deDiputats impedeix que els debats par-lamentaris tinguin l'altura i la resso-nància degudes. Molts del plens, pràc-ticamente setmanals, són perfecta-ment inútils i els afers de més interèses perden en el rebombori legislatiu imoren davant la rígida barrera regla-mentària. Algunes sessions, com la dedimecres passat, són sicològicamentllastimoses, amb la majoria del dipu-tats absents al bar o llegint plàcida-ment diaris i revistes arrepapats enllurs escons. El tràfec de Ses senyoriesés constant i dissipador i la desbanda-da dels passadissos a llurs llocs quanels altaveus anuncien la imminent vo-tació (amb una veu que recorda ladels trens) després de no haver escol-tat les raons de l'oposant, no és unmecanisme precisament estimulant.Quasi ningú no escolta j el resultat

16

• - • • • • • • " • * * "'^'^ui'MMJMfllíftlP*1 "***'

Gabriel Cisneros va rebre una forta ovació per part dels seus companys parlamentarisen reincorporar-se a l'escó després de la convalescència de l'atemptat que sofrí fa unsmesos.

d'unes o altres propostes s'endevinaperfectament, ja que la disciplina delspartits fa innecessari fins i tot que eldiputats votin. N'hi hauria prou queho fessin els portaveus de cada grup.De tant en tant es produeix alguna pe-tita sorpresa, però molt de tant entant. Així, en l'últim ple va colar unaesmena socialista sobre el gravamen ala publicitat de begudes alcohòliquesnomés perquè hi havia més diputatsfora que dins de l'hermicicle. Ve a sercom fer un gol perquè el porter s'haadormit... Però aquestes sorpreses, encomptes de suposar un augment del'interès, l'únic que reflecteixen és un

Aquest és un règim polític que oscil·laentre el trauma i el Uanguiment, i elr e s u l t a t és una dialècticaempobridora i amb ressonànciescap el fu tur t remendamentintranquiLlizadores. La debilitat mésgran de la democràcia espanyola norau en el terrorisme sinó en lespoques ganes que hi ha d'aprofundir-la i ampliar-la. Un règim polític potmorir no només a mans dels seusenemics (que a Espanya són molts)sinó també per la seva incapacitatcrí t ica i absència d'afanysp e r f e c c i o n a d o r s . Tot &^lí\dissortadament, és palpable un pareu

de dies per setmana al Palau de lesCorts i un altre dia més en lareferència del Consell de Ministres.Tres dies, com a mínim, de cada setsón massa dies si es fan servir comfins ara, no tant en anar endavantsinó en fer la migdiada.

Continua el misteridels GRAPOS

Sorprenent. Sànchez Casas, l'homemés buscat per la policia del país,detingut a València quan passejavaamb la dona i els fills com qualsevol

darrera seu tremendes acusacions enrelació a més d'una 'dotzenad'assassinats.

Com recordareu Sànchez Casas eslliurà fa unes setmanes de la detenció aMadrid per una «filtració» de l'aparellde seguretat. S'anomenà formalment«traïdor» el causant, però l'afer no esva aclarir prou tal com la gravetat dela qüestió demanava. Ara, elgovernador civil de València fa unesdeclaracions en les quals diu, entrealtres coses, eV següent: «No ho vaigdir a ningú encara que vaig tenirocasió de parlar amb caps de laGuardia Civil i la Policia Nacional. La

«dominguero», traslladat a lesdependències de la Direcció Generalde Seguretat a Madrid, objecte de laUel antiterrorista i incomunicat,c°ncedeix unes declaracions enexclusiva, només mancaria, al nofens sospitós diari ultradreta «El{^Parcial». Madrid va re s t a roocabadat. I no n'hi ha per menys,

""""mic públic núm. 1» envia adel diari un missatge a la seva"eu-li que estic bé». Que un

pugui entrar als calabossosPorta del Sol i mantenir una

* entrevista amb el ^cervell»Misteriosos GRAPOS és upa cosa*"" facilita que es dissipi^ alguns

Que molts ciutadans^ tenene de l'origen, contactes,ions, etc. de gents que tenen

persecució s'ha portat en clau i ambmolta prudència fins i tot enconversacions personals -amb el capsuperior de policia». Tenint en compteels antecedents, totes les precaucionssón poques, d'acord, Però calreconèixer que dit així, no sembla quepuguin aclarir-se les sospites que té lagent. I molt menys després de llegit«El Imparcial», diari que a més a mésd'oferir comunicació a Sànchez Casas,ofereix altres ; primícies informativestretes dels arxius capturats , alsGRAPOS, inclosos alguns dels noms ala llista d'atemptats, i rigorosamentvedats a la resta dels mitjansinformatius. Naturalment, la ideologiade «El Imparcial» i les sevessensacionals primícies són puracoincidència.

Hi ha una cosa, però, que no'és capsecret: el misteri dels GRAPOScontinuarà. Això, de moment, no hodubta ningú. Com tampoc allò que hadit el Cap Superior de Policia desprésde les espectaculars detencions: «ElGRAPO encara èns pot donar algun -disgust». l

L'oposicióes belluga

Contra totes les suposicons, lareunió del Grup ParlamentariSocialista va ser, dimecres al matí,una bassa d'oli. A1 Gómez Llorente noli van acceptar la dimissió com avicepresident de la Cambra, aGregori Peces-Barba no li van recor-dar la dimissió de fa uns mesos i Al-fonso Guerra fou p r o c l a m a tpresident i portaveu del grupparlamentari, que era el que realmenthavia estat fent del 15 de juny del 77ençà, No va haver-hi friccionsimportants i les seqüeles dels doscongressos semblen difuminar-se. ElPSOE és conscient que necessita perun cantó reforçar la seva imatgeexterior i per altre «fer partit», i perdescomptat, donar supor a l'UGT ipotenciar-la. : ;

CC.OO. obtingué un important èxitde,mobilització diumenge a la Casa deCampo. En un llarg discurs sota lapluja, Marcelino Camacho no vaparlar per res de vaga general,qualificada ara de «inoportuna» i«improcedent» malgrat que encara nofa un mes es llançava la idea; va teniratacs dissimulats i no tan dissimulatsa la central socialista, a més a més ala política econòmica del govern,motiu de la convocatòria. El cert ésque la batalla sindical serà duradurant l'hivern. Alguns manifestantscridaven slogans com «UGT, UGT; elplumero se te ve», crit realment pocrespectuós amb una trajectòriasindical, evidentment diferent a la dela central comunista, i a la qual homvol titllar de «groga» només perintentar seguir una Unia pròpia...

Una cosa ós molt clara: elscomunistes jugaran a fons el temasindical. És lògic que el PSOE intentiel mateix. El context econòmic, i laincapacitat del govern per a fer frontamb eficàcia a la crisi, són el marcidoni per a una confrontació forçamés significativa, i trascendent, quealtres «guerres» parlamentàries demenys entitat. • .

17

EN ÈL CINOUANTENARI DE LA GRAN DEPRESSIÓ

partits britànics, ladfcafitzatsMATEO MADRIDEJOS

Mentre l'esquerra està més a prop que mai de dominar ellaborismè, Margaret Thatcher dirigeix un inquietant movimentpopulista i persisteix en els seus plans per a passar perl'adreçador als sindicats.

La crisi de 1929 fou la més greuconeguda pel capitalisme. El «dimartsnegre» de la borsa dè Nova York, el29 d'octubre de 1929, quan es vanvendre més de 16 milions d'accionsindustrials, inicià un decenni de deso-lació i misèria que culminaria tràgica-ment amb la guerra mundial. Amb ex-traordinària clarividència, el filòsof i

; periodista Walter Lippman, a l'ende-mà de l'esfondrament del mercat de

?- borsa, escrigué: «El país es troba atra-pat en un dels més grans canvis i rea-

: justaments de la història moderna, noen una simple depressió comercial».Cinc anys més tard, els països capita-listes coptaven amb tretze milions dedesocupats, el mercat estava del totdislocat i la producció mundial vacaure al nivell de 1909. La crisi i laguerra posaren fi al capitalisme orb, iel sistema va entrar en la nova etapa

, històrica de l'economia organitzada,de l'intervencionisme estatal, del so-cialisme... La intervenció estatal no eslimità als mecanismes de formaciódels preus, sinó que va avançar en ladirecció del Welfare State, l'Estat be-nefactor que atemperales conseqüèn-cies de les crisis periòdiques i preveul'exasperació dels desemparats. •

Aquest breu recordatori, en el cin-quantenari de la Great Depression, haacompanyat durant els últims dies perles informacions sobre la caiguda verti-cal de la borsa a Nova York, conseqüèn-cia de las mesures adoptades per lesautoritats monetàries nordamericanesper combatre la inflació i millorar lacotització del dòlar en els mercats in-ternacionals. Encara que tots els espe-cialistes coincideixen que la situacióactual no té res a veure amb la que vaproduir la catàstrofe de 1929, les bor-ses europees han acusat la baixa de laneoyorkina i els governs es debatenen el cercle viciós d'aturar la inflaciósense provocar la recessió. Els esfor-

•: ços en aquest sentit resulten desenco-

ratjadors, ja que'la inversió es mantéa nivells molt baixos i, en conseqüèn-cia, assistim a un augment vertiginósde l'atur, que afecta més de sis mi-lions de persones a l'Europa comuni-tària.

La crisi ha esdevingut un dels prin-cipals leit-motiv de la reflexió política,tant dels governs com dels partits quesón a l'oposició, i les seves conseqüèn-cies socials estan provocant una inevi-table radicalització de les «bases», nonecessàriament en el sentit delprogrés, segons es desprèn de «l'esta-ció dels congressos» dels partits polí-tics a Gran Bretanya, de les discus-sions sobre el «projecte socialista» aFrança i de l'intent.dels' partits euro-comunistes per trobar un model per asortir de l'embolic sense oferir armes,dialèctiques a la reacció conservadoraque s'adverteix a tota Europa. A Es-panya, la inquietud puja de grau per-què la crisi econòmica i el seu corol.-'lari més dolorós, l'atur, coincideixenamb la inauguració de la «fràgil» de-mocràcia a què .'al·ludeix amb insis-tència Felipe Gonzàlez.

El laborismè britànic, en el seu re-cent congrés de Brighton, experimen-tà un considerable gir a l'esquerra,apreciable no tant en l'aspecte literalde les resolucions com en el climacreat pels delegats entorn d'una di-recció força burocratitzada. En la ses-sió de clausura, quan es cantà el tra-dicional himne «Bandera roja», nomésun dels membres de l'executiva nacio-nal va mantenir el puny enlaire, peròels cronistes van arribar a la conclu-sió que els «moderats» havien perdutla partida davant dels «radicals». Elsesquerranistes, dirigits per l'ex-aristò-crata Tony Benn, van aconseguir dostriomfs importants:, els candidats adiputat hauran de sotmetre's a la ree-lecció pel comitè local del partit, i elmanifest electoral serà supervisat per

l'executiva nacional, ara dominadapels radicals.

Els observadors veuen en aquestesdues resolucions .quelcom més que lalluita pel poder després del buit-quecrearà la més que previsible retiradade James Callaghan,~el més adotzenatrepresentant de l'alta burocràcia deTransport House. Moderats i radicalssón d'acord que Gran Bretanya es tro-ba en «estat de crisi», força més agudaque la d'Europa continental, i les cau-ses no són només la liquidació de l'im-peri, com podrien creure els naciona-listes recalcitrants, sinó també el re-tard en incorporar-se al MercatComú. Només cal considerar, perexemple, que de 1955 a 1960, com aconseqüència del naixement de la Co-munitat Europea del Carbó i de l'Acer(CECA) i de la Comunitat EconòmicaEuropea (GEE) o Mercat Comú, la pro-ducció industrial dels països, continen-tals s'incrementà a un ritme triple quea Gran Bretanya, tossudament immo-bilitzada psicològicament per les vio-letes imperials i els llaços econòmicsamb la Commonwealth. El petroli delmar del Nord ha alleujat la situació,però no pot resoldre els problenies dela pèrdua de competitivitat industrial,ni corregir l'atonia inversora.

El partit laborista i taxapè els sindi-cats es troben en una cruílja davantde l'ofensiva del gpverri de MargaretThatcher, «el més reaccionari d'a-quest segle», segons l'apreciació d'al-guns delegats al congrés de Brighton.La vella dicotomia entre els dirigentslaboristes ~la concepció "de «partit degovern» enfront de la de força impul-sora de canvis en profunditat- ha es-devingut una aspra lluita pel poder; jano pot sostenir-se, com s'acostuma adir, que els esquerrans del Labourpreferien els bancs de r oposició alespoltrones ministerials. Tbny Benn i elsseus seguidors actuen ara com si esti-guessin convençuts que la crisi del ca-pitalisme els ofereix una/oportunitatde dur a terme llurs projectes.

La nova dada de la política britàni-ca, segons la majoria dels comentaris-tes, és, que els laboristes radicals,fins ara havien estat condemnats

Margaret Thatcher amb lordCarrington ielbisbe-primer ministre de Zimbabwe-Modesia Abel Muzorewa; la vellaAnglaterra no oblida les colònies.

paper testimonial, poden assolir el po-der en el partit. Si això passés, i en elcas de guanyar les eleccions, un even-tual govern laborista estaria compro-mès a practicar el socialisme. I

Al partit conservador, el dominiaeis radicals és efectiu i aclaparador.Margaret Thatcher , l lun^ demoderar-se per l'exercici del poder, esmostra més segura d'ella mateixa,m e s agressiva, i repeteix incansable-ment que es proposa «passar per l'a-

ajor» als sindicats. Allò inquie-°e la situació és que la primer

da &1* b r i t a n i c a evoluciona rodeja-x>lr>T e n t u s i a s me encomanadís perr r \ ? unes audiències que desborden^Püament la tradicional clientela

dels «tories». £1 fantasma del populis-me desfermat acompanya la IronLady, la dama de ferro vestida de ro-sa, la igual es vanta d'haver guanyatles eleccions generals del passat tresde maig amb el major nombre de votsde la classe treballadora en la històriadel partit. I les anàlisis més indepen-dents li donen la raó.

El partit conservador, segons de-mostra la procedència socioeqonòmi-ca dels delegats assistents al seucongrés de Blackpool, ha ampliat laseva base a límits que fins ara es con-sideraven inabastables. El racismeamb prou feines dissimulat dels quidenuncien l'amenaça de la gent de co-lor, dels ciutadans asiàtics i africansde la Commonwealth, i la demagògiahàbilment dirigida contra els caps sin-dicals, acusats de «pràctiques restric-tives» molt perjudicials per a la indús-tria nacional, han aglutinat entorn dela primer ministre un ampli movimentpetit-burgès que trenca els motllesaristocràtics i liberals del sistema es-tabler. L'esquerra, lògicament alar-mada, no deixa de recordar el paren-tiu del fenomen: poujadisme, populis-me, feixisme. La «filla del botiguer»,com l'anomenen els seus adversaris,arrencà sorollosos apludiments quanva fer un cant emocionat de les vir-tuts dels petits industrials i comer-ciants.

La lectura del discurs de clausuradel congrés de Blackpool condueixinevitablement a la conclusió queMargaret Thatcher parla amb el cor,quan reitera la seva fe en les virtutsburgeses, però està del tot mancadad'idees per a resoldre el problema queella mateixa va plantejar en termesacceptables: trobar l'equilibri entre laproducció i el benestar, entre ei crei-xement d'una indústria que necessitarenovar-se i uns serveis socials supe-riors als d'altres països més rics.

El govern conservador està decidita imposar una nova legislació que de-limiti la posició dels sindicats a la so-cietat, llurs poders i llurs responsabili-tats. La gran novetat és que nombro-sos sindicalistes són ara als rengles«tories» i que un veterà cronista deThe Guardian, poc sensible als mitesde la dreta, va poder escriure senseenvermellir: «La senyora Thatcher nova llançar cap atac contra els sindi-cats en nom dels empresaris, sinó queles seves recriminacions fpren formu-lades en nom de les classes treballa-dores».

Atencióal continent

Què passarà els propers mesos? SiMargaret Thatcher continua enda-vant amb els seus plans, què faran elssindicats? L'anterior primer ministreconservador, Edward Heath, es vaveure obligat a convocar eleccionsabans d'hora per a fer front al reptedels miners, a primers de 1974, i vaperdre la partida. Les coses semblenhaver canviat força, encara que ésdins la probabilitat que MargaretThatcher torni a ensopegar amb lamateixa pedra si els sectors moderatsdel partit es mostren incapaços de fre-nar els seus impulsos reaccionaris.

La radicalització dels «tories,» foupresent en totes les resolucions delcongrés de Blackpool. L'amenaça pla-na sobre els immigrants de color, mal-grat que fou rebutjada una moció quedemanava que els britànics de raçablanca tinguessin prioritat per obtenirun treball, una vivenda, o un llit d'-hospital. «Però el fet que un congréshagi pogut examinar llargamentaquestes proposicions -escriu LeMonde- contrasta amb la tradició li-beral a què encara apel·len els conser-vadors». Quant a Rhodesia-Zimbab-we, el govern va aconseguir que lideixin les mans lliures per a continuarl'actual negociació, però després defer algunes concessions importants alsqui reclamaven l'aixecament imme-diat de sancions contra el règim deSalisbury.

El clima polític creat a Gran Bre-tanya per la radicalització dels dosgrans partits és força intranquil.litza-dqr i demostra els profunds efectessocials que la crisi està produint ensocietats fins ara estables i relativa-ment pròsperes. No hi ha dubte que elfenomen pot arribar al continent enqualsevol moment, amb la mateixa vi-rulència. La democràcia parlamentà-ria i la industrialització van sorgirtambé a les illes. Ara, en virtut de lagran integració assolida, el contagi se-ria molt més ràpid i no hi ha dubteque Margaret Thatcher trobaria im-mediatament nombrosos imitadors.Pensem, per exemple, en Franz JosefStrauss, l'aspirant social-cristià a lacancelleria d'Alemanya, l'únic granpaís de l'Europa occidental en què en-cara governen els socialdemòcrates.L'esquerra corre el risc de desvetllar-se tard del sopor i la conformitat. •

19

L'ÚLTIM VAGÓ DE L'ÚLTIM TREN

L'Estatut de Gemikano té alternativaJOSÉ REY

Resoldrà els problemes d'Euskadi l'Estatut de Gernika?Torpedejat des de bon començament, contínuament qüestionat,qualificat com la «gran traïció», això no obstant el dia 25 serà unadata històrica per a la vella Euskal Herria, una data en la quals'establiran les coordenades del seu futur

De bell antuvi, l'Estatut de Gernikaha estat un intent d'ajuntar la volun-tat majoritària de les forces polítiquesdemocràtiques. Des de la UCD finsEuskadiko Ezkerra van entendre queno seria possible aconseguir un textampli i satisfactori per a tothom si nos'arribava a un pacte en la negocia-ció. Foren unes negociacions laborio-ses en les quals la decisió dels partitsnacionalistes va vèncer les dificultatsque anaven sorgint.

El principal obstacle es trobava enla UCD. Els centristes foren reticentsen un grapat de temes, especialmenten els capítols referents a l'Ordre Pú-blic —la Policia Autònoma semblavauna barrera infranquejable— i l'En-senyament.

Hores i hores de negociacions norepresentaren un avenç qualitatiu. Elssocialistes presentaven una esmenadarrera l'altra a causa dels concertseconòmics. Allò no avançava. Hi ha-gueren converses més o menys secre-tes i, finalment, s'aconseguí un princi-pi d'acord entre quasi totes les forcesen joc. L'ucedista Chus Viana, desprésd'haver presentat esmenes que abas-taven des del concepte de pàtria bas-ca , fins reserves pràcticament gene-rals al conjunt del text, va deixar benclar: «En la Carrera de San Jerónimo

nos veremos».

Crònicad'unes negociacions

Vençut per la força majoritària delPNB que havia aconseguit pactar ambel FSE-PSOE, malgrat les seves diver-gències inicials i els intents de retira-da de la comissió redactora, el partitdel president Suàrez es guardava la20

seva última carta per a la discussió ales Corts.

I, efectivament, Madrid - ambviatge en avioneta privada per tal d'a-conseguir fer entrar a les Corts el textbasc abans que el de Sau— fou tot unfre que, en alguns moments, es pre-sentava com insalvable. Però Suàrez,una altra vegada, negocià. Ell i 6a-raikoetxea pactaren, després de llar-gues entrevistes. Les negociacionsquedaren encarrilades: ComissióConstitucional, aprovació a les Cortsi... el referèndum.

Però, a Euskadi, el text fou qüestio-nat sempre. Herri Batasuna -coaliciómés radical de l'esquerra abertzale -denuncià que era un pacte a l'esque-na del poble basc i, en la seva cam-panya, tingué el suport del EMK-OIC iLKI (LCR).

Els «batasuna», emparats en llur or-ganització assembleïsta, manifestarenla intenció de presentar una alternati-va a l'Estatut de Gernika. Però, el textparal·lel, després d'una reunió suspe-sa a Pamplona fa més de tres mesos,no va ser ni tan sols presentat. Iaquesta seria la causa dels principalsatacs contra la coalició abertzale perpart de les forces que fan pinya a l'en-torn de l'Estatut.

«Herri Batasuna no ofereix alterna-tiva de cap mena», assenyalen contí-nuament el PNB o Euskadiko Ezkerra.I Herri Batasuna respon que aquest ésun estatut contrari al poble basc, pac-tat a Madrid i que no contempla algu-nes de les aspiracions més sentides aEuskadi: el «que se vayan», la implan-tació del euskera com idioma oficial,el dret a l'autodeterminació i la inte-gració de Navarra.

La campanya electoral no ha con-

La campanya aj Euskadi té més crispacióque raonaments.

tribuït precisament a clarificar la si-tuació, Acompanyada d'un estat detensió quasi permanent, uns i altress'han fustigat contínuament. Expres-sions com «guerra bruta» i «actuacionsparafeixistes» han estat emprades fre-qüentment per a qualificar el compor-tament de l'adversari. Quasi sempreels insults han primat per damuntdels raonaments.

Al voltant de l'Estatut s'hi troben elPNB, la UCD, el PSE-PSOE, el PCE, elPT-ORT, ESEI i EIA, partit aquest da-rrer que integra la coalició abertzalepro-text de Gernika Euskadiko Ezke-rra. El PNB confia en la fidelitat delseu electorat. Cal recordar que els pri-mer dies d'aquests mes els penebistesreuniren a les «campas de Guecho»més de cent mü persones en llur Al-derdi Eguna (Dia del Partit).

Els socialistas han parlat de l'Esta-tut com l'«única via possible», però elseu electorat -majoritàriamentimmigrant- els ha abandonats par-cialment ei) les darreres consultes i>

CON EL ESOTUTO,DECIDIMOS NOSOTROS

Podemos y debemos hacerlo.

8 EftttUtO WtSQWC9 maclón tarritorial d*auaTarritorios Htetòrteot. Y que"tSAQI UftO ttoflfc C·pttCid·Q OC*dd5r tn aua proplo» ituntoa.Con w Estfltuto*d» cada raoKn Natérlea el·gl·rtn damocratleamanta 20 rapm-

I P l

Con • ! EttstOtO# M P·rt·m·ntovtoco noffttHi w Pr·wo·nt·{LandakcrQ ét Qoblemo Vaa-oo, qua M al oraano offeW quaettanta lai funotonea ajaeutlvaiy adminMmthm del Paf* Vet-

K MHUffiPO SOCtAUStt PE EUSKAM

rOf M EflUtlilO • B M H M M M I

Con M Efltttiuto* Mra ro·Hd·dqut «t podar da dtoWún tobrnnuwtraa tauhtoa y probtomaiwti wi fuiWuM imnoc*Gi una tabof qu« pod·mo· yotb#rTioc hjKwti dotro todot»SdaOettrtira.TudteIdaa.Vo-

pamantai para formar «I Parla-mento VMOO, que aa al enear-• d o d« htoer y efecutar latfivwd*IPuabloVMoo.

g

R**?T».UIIIIJI»I. i- i -n . • • j n . i

:i

, corren el perill que! aquestavegada s'inhibeixi encara més al re-clam del PSE, car considera a l'Esta-tut com a «cosa de bascos», i

Guvpúzcoa,la gran incògnita

AI La força política que ha imprèsa un major sentit crític la seva carn-Panya por-Estatut ha estat la coaliciófiuskadiko Ezkerra, la qual, per mitjà«w seu diputat Juan Mari Bandrés,5a ^senyalat clarament que el text« Gernika «és l'últim vagó del últim

?nkque p a s a Per uskadi». Per la se-Aanda, l'altra força de l'esquerrartzale Herri Batasuria, aquesta

n a ? ^ alfE«atut,-ha adoptat al fi-dpi ? 8 e v a camPanya, en expressió««i tuputat penebista Marcos Vizcaya,61 Paper de víctima.

El cert és, però, que es parla de unalt index d'abstenció per al 25 d'octu-bre. Àlaba es l'única regió històrica enquè l'afluència de votants es preveualta. A Biscaia, d'altra banda, es temque l'afluència a les urnes no arribi al60 per cent. Totes les temences, però,són centrades a Guipúzcoa, on HerriBatasuna té més capacitat de mobilit-zació que, en aquest cas, seria preci-sament tot el contrari: desmobilitza-ció, abstenció.

Uns i altres han accelerat la cam-panya al final. Els pro estatut, bo i in-sistint que ós l'única sortida possible,han incrementat els mítings i la publi-citat, mentre que els «batasuna» noparen d'afirmar que amb l'Estatut «lacaça i captura d'abertzales» restaoberta, puntualitzant, a més a més,que disposen de dades sobre plansd'eliminació física d'alguna de les se-

ves figures més representatives.«Aquest Estatut no és democràtic»,han afegit, fent esment del que pre-veuen «pucherazo postal» i de la desi-gual distribució dels espais de TV a«Telenorte»: mentre les forces pro Es-tatut omplien 410 minuts d'emissió,HB en disposava de 15.

Tot un seguit de factors poden serdecisius a última hora. La tensió és la-tent i pot esclatar de nou en qualsevolmoment. Això inclinaria l'electoratconfús cap a respostes imprevisibles.Tot pot succeir, però el que és clar ésque el text de Gernika no portarà au-tomàticament la pau a Euskadi, car elseu refrendament no serà en absolutmajoritari.

I, s'aconsegueixin els resultats quesiguin, a Euskal Herria hi haurà unvencedor i un vençut. El futur conti-nua doncs, incert. •

21

CATALUNYA DIU SÍ

Ramon Faus: «L'Estatutuna dna vàfida»

MÀRIUS CAROL

Ramon Faus i Esteve, 75 anys, notari jubilat, és el president de laComissió de Juristes Catalans que ha emès dictamen sobre l'Estatut,

per encàrrec del president de la Generalitat.

- A títol personal - e l dictamen enca-ra no s'ha fet públic des que el lliura-ren a Josep Tarradellas- Ramon £auscreu que l'Estatut és una eina vàlida,governi el partit que governi, que elscanvis fets a Madrid són menys im-portants del que alguns han volgut fercreure i que les competències en ma-tèria judicial són, com a mínim, lesmateixes que les establertes en l'Esta-tut de 1932.

Foc després de donar-se a conèixerper la premsa el text definitiu de l'Es-tatut, Josep Tarradellas encarregà auna comissió de juristes, entre elsquals hi havia representants de Giro-na, Tarragona, Lleida i Barcelona undictamen sobre el redactat final. Entotal, 17 persones, encara que ünad'elles, l'advocat Anglada, de Vic,morí poc després del seu nomena-ment. Ramún Faus fou designat presi-dent de la comissió pel president de laGeneralitat, malgrat no es coneixienpersonalment. «Jo ja sé qui és vtístó»,assegura que li digué quan foren pre-sentats, i li atorgà la presidència pelseu deganat, ja que era el més grande tots.

—Des d'un punt de vista polític ides d'un punt de vista jurídic, estemdavant d'un bon Estatut?

—Des del punt de vista polític és tinbon Estatut, perquè ja l'article primerdiu que Catalunya és una comunitatautònoma, la qual cosa té un trans-fons polític decisiu, perquè vol dir qüeés molt més que una mera descentra-lització administrativa, ja que ambaquesta no existeix un Parlament, unGovern i un President. Jurídicamentparlant, resulta evident que l'Estatut

22

El reconeixement que som una nacionalitat millora el redactat inicial

no és un desideràtum, per tant, hi haqüestions que haurien pogut ésser re-gulades millor, però entenc quedésuna excel·lent eina per a configurarl'ens autonòmic català. S'ha de tenir/en compte que l'autonomia no pot re-colzar només en l'Estatut. Estem da-vant d'un text obert, que necessitalleis complementàries, unes que caldràque faci el Parlament de Catalunya;d'altres que són pròpies de lleis orgà-miques de l'Estat i que farà el Parla-ment espanyol. De l'encert del contin-gut d'aquestes lleis pot dependre en

bona part el pes autonòmic. Fer

exemple, una llei determinarà la for-ma d'elecció del president, el seú sta-tus personal i les seves atribucions.Tot això fa una mica dificultós qualifi-car l'Estatut, perquè hem d'ésserconscients que estem en un esglaód'un procés autonòmic que en té d'al-tres.

—Té doncs algun recel sobre la re-sultant final d'aquest procés?

—Crec sincerament que cal estaresperançat, perquè les lleis que podenésser restrictives en el Parlament de

les diputaciúrts provincials subsisteixen, sí, però com que la major part de llurscompetències passaran a la Generalitat, seran institucions amb escàs poder.

Madrid seran combatudes pels nos-tres parlamentaris» que no es deixa-ran limitar l'Estatut.

UA Madrid ens han empitjoratmolt l'Estatut?'

-Ens han fet correccions bones idolentes. Aquest és un tema al qual s'-hi ha volgut donar més importànciade la que té» Algunes correccions deles fetes Ho són només d'estil i algunesnj> sé ni per què s'han fet. Per exem-Ple, on es deia «les lleis del Parlamentde Catalunya», han possat «les Ueis deCatalunya»; quan en un altre apartates regula oue qui legisla a Catalunya68 el Parlament. El reconeixement quesom «uiia nacionalitat», potser milloraei redactat inicial; i en l'Arxiu de laU>rona d'Aragó, en comptes del ca-feter paritari de la representació,«a els representants de la GeneraHtat•Ol* majoria. En temes com Justícia s'-** minvat fel text de Sau, perquè elResident dél Tribunal Superior nosse-? escollit íjer la GeneraUtat. Però ai-tn

és un sostre constitucional, perquèiaiapoc no és el Govern de Madrid qui

nomena el president del Tribunal Su-prem...

-Es pot dir que l'Estatut, d'on vacoix és en matèria de competències deJustícia?

—Jo penso que amb una interpreta-ció correcta del terme «dret civil cata-là» hem d'entendre que compet a laGeneralitat el dret que en l'àmbit civils'aplica a Catalunya. I això voldriadir que les facultats serien les matei-xes que les del Tribunal de Cassacióde l'any 32. En el text no es parla de«dret especial», sinó de «dret civil ca-.talà», insisteixo. -

- El president Tarradellas criticàde l'Estatut la subsistència de lesdiputacions, els governadors... Podenésser aquest elements un entorpimenta la política que la Generalitat porti?

-Les diputacions provincials sub-sisteixen, sí, però com que la major,part de les seves competències passa-ran a la Generalitat, seran .institu-cions amb escàs poder. D'altra banda,els diputats són escollits pels propiscatalans...

—Però se'ns anuncia un supergo-veràador omnipresent...

—Bé, dels governadors no en parlal'Estatut, perquè és una manerad'escapolir-se de la província. Aquestsupergovernador és un coordinadorde cada entitat autonòmica, però queté competències en els àmbits que noes traspasaran; en cap moment hemde pensar que és el representant delGovern, perquè és fals: qui representael Govern és la Generalitat. Que hihaurà en un principi problemes? Éspossible, però la pràctica els corregi-rà. I que quedi clar que el supergover-nadór no és per damunt del president.Entenc que al president Josep Tarra-dellas no li agradi, perquè és un ele-ment que podríem qualificar de mo-lest. Però. és' tracta d'un personatgeque tindran tots els òrgans autonò-mics, perquè així ho diu la Constitu-ció, quan parla de la configuració de

; l'Estat com un sistema d'autonomies.—Podem dir doncs que aquest Es-

tatut és tant o més bo que el de 1943?—No és ni pila or ni millor, són dife-

23

rents. En aquesis 47 anys el món hacanviat com en 300. El tema de les fi-nances és la millor prova. Quan ara esparla dels impostos que es traspassa-ran, hi figura el del patrimoni, luxe,tràfic d'empreses... Doncs bé, aquestsl'any 32, ni tan sols existien. No vullfer judicis de valor, perquè son duescoses diferents que s'han d'enfocardes de dos punts diferents.

-La clau de volta de l'Estatut sónel traspassos?

-Aquest, aquest és el pare de lacriatura. El nombre i la rapidesa delstraspassos.. No hem d'oblidar quel'any 36 encara hi havia serveis notraspassats.

-Malgrat tot, la tasca legislativa ila seva incidència en el poble va éssermolt destacada, oi?

-Lleis com la de la majoria d'edat,la capacitat de la dona casada (supri-

^ " • Í Ï . Í V ^

mínt el permís marital 40 anys abans,que a Espanya) la llei de contractes deconreu, la de successió intestada, ladel règim local, T estatut interior de la;

CADA MATI LLEGIU

AVUIdiari

en catalàDEMANEU-LO AL VOSTRE QUIOSC

AVUI

AVUI

Un diari independent i objectiu, alservei dels Països Catalans.

Un diari per aífutur

SUBSCRIVIU-VOS-HI

Generalitat, la del Patrimoni.,, sónmodèl.liques. No tenint gaire temps,varen fer molt. Pensi que l'Estatuts'aprova el 9 de setembre del 32, noentrà erí marxa fins el 33, el 6 d'octu-bre quedà en suspens i fins febrer del36, quatre mesos abans de la guerra,no tornà a entrar en vigor. Entre unacosa i l'altra actuaren menys de dosanys, - .

• " ' • " , . • i . ' . • • . . • • • • ' . • " • • ;

-Es pot afirmar que és una eina,mani qui mani?

-Sense dubte que sí. No és un Es-tatut cle partit, sinó de nacionalitat. 1cal esperar que també els partits, opartit, c-üe mani, pensi primer en Ca-talunya/ sense que això vulgui dir ab-dicar dé les seves idees, Es tracta que«mani el seny sobre la rauxa», com di-ria Vicens Vives. •'.:•••

-Las lleis catalanes es publicarantambé àl BOE? •>•

-Només les lleis que tinguin üite*rés nacional i que puguin tenir reper-cusió a d'altres entitats autonòmi-ques. Perd, en tot cas, les lleis entrenen vigof en publicar-se al Diari Oficia1

de la Generalitat.

-Quan Madrid podrà rebutjar unallei catalana?

-Únicament per la via deld'anti-cbnstitucionalitat i que caldràque ho dictamini el Tribunal Ginstitu-cional, recentment aprovat, la 'íu*jcosa també existia l'any 32. Gràcies Baixò, el Tribunal de Garanties decl&r»anticonstitucional la llei de contractesde conreu, la qual cosa originà l'em*"nou qud tothom coneix. • M. C.

24

AUGMENT ENCOBERTDE TARIFES

JOAN CATA

£1 telèfon no és un luxe. LaCompanyia Telefònica es pensaque si. Així ho palesa l'augmentencobert dels rebuts telefònicsavançant la novaredistribució de zones a lesgran ciutats. Les protestes perpart dels usuaris venen de lluny\ ara s'han aglutinat, íln i tots'ha intentat una vaga detelèfons penjats. Telefonar cada«a és més car.

«D'acord amb el nou sistema de ta-fificació les àrees urbanes - assenya-li un comunicat oficial de la Compan-ya Telefònica Nacional d'Espanya-íoren dividides en 2ones de tarifïca-S6 f .d e manera que les trucades tele-,On5ues dintre de cada zona haurien«e donar lloc al còmput d'una passa^çontador per cada període de treslirl^8' ^ e dues passes de contador,la u c a d e s entre zones limítrofs de8BHHat8Íxa à r e a u r b a n a ; d e t**68 Pa s"n

a e contador, les trucades entre zo-J!! fl

no limítrofs de la mateixa àreataé i aÍXÍ BUCCe8rivaxnent.» Aques-ha !• e x P l l c a c i o del nou sistema queCTNi?!Cat tanta polseguera, i que lai w / u . s t i f l c a d i e n * «es va pretendre«quitativa distribució entre els abo-

Les passadesde la Telefònica

nats i Usuaris del servei telefònic delscostos i utilitat d'aquest».

Aquesta nova tarificació que, se-gons fonts ben informades, por repre-sentar en alguns casos fins i tot unaugment superior en un cent per cent,s'establirà progressivament a totes lesciutats de l'estat amb més d'una cen-tral de telèfon's. A més de Barcelona,Madrid, Sevilla i les grans capitals,altres ciutats catalanes com Mataró,Manresa, Sabadell i Terrassa tambépatiran la polèmica tarifa. Les àreesurbanes d'aquestes quatre poblacionsincluouen també les rodalies igual quedintre de l'area barcelonina i hi entrades de Badalona i Santa Coloma deGramenet fins a Esplugues de Llobre-gat i Cornellà.

La protesta contra la CTNE ha es-tat encapçalada per l'Organització deConsumidors i Usuaris. El seu cap vi-sible García Fablos ha portat la veucantant durant una colla de setmanesprotestant per l'augment encobert querepresenta aquesta tarificació a laqual s'ha d'afegir el 8 per cent queautoritza el Govern. Fons sindicals dela Telefònica han assenyalat a L'HO-RA la gravetat del fet perquè l'aug-ment que comporta aquesta redistri-bució d'àrees telefòniques no es veuràreflectit en l'índex del cost de la vida,

en un moment difícil per a l'economiafamiliar.

Una altra alternativa, propugnadaper un membre del comitè d'empresa,seria la constitució de comissions decontrol formades pels veïns a nivelldescentralitzat per a fiscalitzar la tas-ca de la Telefònica sempre des delpunt de vista de servei públic, <ga queno pagant amb solucions individuals,poca cosa s'aconseguirà».

García Fablos en un telegramaadreçat al president del Govern, Adol-

L'edifici barceloní de la macro-Companyia

Telefònica «Omnipotent» d'Espanya

fo Suàrez preguntà al líder ucedista siveritablement la Comissió d'AfersEconòmics ha provocat la modificacióde zones telefòniques i si ha aprovatuna resolució que modifiqui l'ordreministerial de 2 de juliol que manavaa la CTNE mantenir la freqüència idurada de les passes del contador.

Fer a la Telefònica les mesuresadoptades en el mes d'agost d'en-guany suposen el compliment de la re-solució governamental de 1969, enordre a la gradual implantació delnou sistema de tarificació». Concreta-ment el conseller delegat de la Telefò-nica, Luis Rodríguez Castellano expli-cà que la nova tarificació és legal per-què se segueix un acord de la Comis-sió Delegada per a Afers Econòmicsd'11 de setembre de 1969. Un mem-bre del comitè d'empresa expressà lanecessitat d'estudiar a fons aquestacord per comprovar si exactamentrespon o no a les mesures endegades,ja que el Govern i la CTNE no han pu-blicat el contingut.

La OCU creu que els beneficis de laTelefònica poden augmentar l'any queve en uns 9.000 milions de pessetes,amb les noves tarifes mentre que unportàveu de la Telefònica asseguravaque no sobrepassarien la xifra de2.800 milions, essent enguany l'aug-ment només de 600 o 700 milions. Enel darrer exercici els beneficis de laCTNE sumaren 15.930 milions de pes-setes.

Dos punts marquen el nord de lacampanya de la OCU: la denúnciad'un suposat delicte de maquinacióper a alterar el preu de les coses, i lacoacció al ciutadà en el sentit de pre-

Tomàs Allende y Garcia-Baxter, quanencara era ministre de Franco (fotoinferior), és ara a la cúspide de laTelefònica (foto superior, edifici deMadrid)

tendre impedir que els usuaris exer-ceixin el seu dret a recórrer mitjan-çant la tallada del servei als qui novulguin passar per l'adreçador. Laproposta de l'OCU de retornar els re-buts que incloguin la nova tarificaciófou resposta pel president de la CT-NE Tomàs Allende y García-Baxter,home de la més pura ortodòxia fran-quista —fou ministre de Franco-amb una contundent frase a Múrcia«Tallarem el telèfon als qui no pa-guin». Un dels retrets fets per tothoma la Telefònica ha estat la tardança adonar informació sobre aquesta puja-da de preus encoberta.

Mentre García Pablos assistia aBrussel·les a Un col·loqui auropeu so-bre el consumidor, la CTNE es quere-llava «per expressions que impliquendeshonra, descrèdit i menyspreu» con-tra la direcció de l'OCU. Aquesta or-ganització havia aconseguit que elServei de Defensa de la Competènciadel Ministeri de Comerç i Turismeobrís expedient de la denúncia fetacontra la Telefònica. La guerra ja ésoberta pèls dos fronts. Les protestesde l'OCU han fet costat a les de lescentrals sindicals CC.OO. i UGT.

A nivell parlamentari Joan Ramosdiputat del PSUC presentà una inter-pel·lació al govern sobre la Telefòni-ca. També sembla que el PSOE enpensa presentar una properament.Les preguntes dè Joan Ramos dema-nen l'exacta situació jurídica de laTelefònica, la formà de retre comptesa fi que el país conegui la realitat del'empresa, la posició del Govern sobrela política financera i de treball/ lapolítica a desenvolupar per a atendreels petits inversors, la política tarifà-ria, i la política, si ós que existeix, deldesenvolupament tecnològic nacionalque contempli là possibilitat d'allibe-rar aquest sector clau de la dependèn-cia de les multinacionals.

La CTNE amb 54.000 treballadorsés una societat anònima que té otor-gat el monopoli del servei telefònicarreu a l'estat. El govern posseeix di-rectamente el 36 per cent del seu ca-pital la qual cosa li dóna una posiciópreponderant teòricament Molt méssi es compta que a través del Bancd'Espanya el govern controla tanw>fi

un 12 per cent d'accions més. La res-ta d'accionistes poden«dividir-se entiïels petits accionistes en nombre de

6 0 0 . 0 0 0 - s ó n íes famoses«matüdes»- que tenen un 25 per centdel capital, i 119 grans accionistes

amb el 23 per cent d'accionariat, dei-xant el deu per cent restant en mansde cinc grans bancs i cinc grans cai-xes d'estalvi

Els propietaris de les populars «mà-tildes», els petits accionistes de la Te-lefònica pinten poc a l'hora de lesgrans decisions. Segons fonts ben in-formades en una reunió d'accionistesde fa Uns quants anys mentre la salavotava massivament contra la memò-ria de la Companyia, i el nou pla d'in-versions entre d'altres coses, el cap dela Telefònica i els homes forts del con-sell d'administració imposaven llurscriteris amb llur potencial d'accions.La darrera de les emissions de «matil-

des» no ha tingut la sortida esperada;per altra banda, en els darrers anys ladavallada ha estat esclatant.

La teòrica posició de força del capi-tal públic no es reflecteix clarament,en la pròpia composició del conselld'administració, sobre tot en el seucap Tomàs Allende y García-Baxter,home més aviat en l'òrbita de la dretafranquista tipus Aüanzà'Popular, queen la dreta ucedista. Fonts sindicalshan remarcat aquest punt com aexemple de les dificultats reals per aaconseguir que realment el govern doniun veritable servei públic, si ni tansols pot posar un home de confiançaal timó de la Telefònica. £1 pes de la

multinacionals i de la banca continuaessent massa,fort.

Les altes instàncies governamentalss'han vist finalment obligades a inter-venir parant els peus a la Telefònica.No s'ha prohibit la polèmica passa do-ble però s'ha congelat tot esperantque bufin vents més favorables. Lesprotestes han estat massa grosses. AEuropa però els monopolis con la Te-lefònica són estatals i els beneficis re-percuteixen directament en l'usuariper a fer del telèfon un veritable ser-vei públic. •

J. C.

Porta dels bergants RAMON BARNILS

Els gitanos ens abstenim 33,46; 42,40; 46,26Al número dos de «Gestió ciutadana», revista d'in-

formació i assessorament municipal, a més a més d'unarticle de la Tenza hi ha un curiós quadre sobre les abs-tencions ciutadanes en les successives consultes a lesu r n e s . •• • ' \ • , • • ~ .'•-. : . •.

Les tres elecciones comptabilizades són lès legislati-ves del 15 de juny de 1977, les també legislatives de I'lde març de 1979 i les municipals d'abril d'aquest ma-teix any. !

I en totes tres eleccions el rècord d'abstencions el téSant Cugat del Vallès, amb el 33,46 per cent del censelectoral, el 42,40 del cens electoral i el 46,26 per centdel cens electoral.

Respectivament.Uns altres comptes, apareguts a «La Vanguardia»,

mesuren dues consultes populars més, el referèndum dedesembre del 76 i allò de la Constitució espanyola dedesembre del 78. Les abstencions en totes cinc crides ireferides a tot Catalunya han estat, succesivament, el21,6 per cent, el 30,05 per cent, el 31,2 per cent, el32,75 per cent i el 38 por cent.

Sant Cugat del Vallès, bressol de ma infantesa, rè-cord successiu i absolut, imbatut de Botifarra popular ales urnes del consens postfranquista, ha hagutd'espellohgar-se per mantenir-se en vistes del cada copRés gran nombre d'aspirants al lloc. Els santcugatencss'han hagut d'espellongar cada vegada, i cada vegada

. m é s . : • • • ; • ; • • • : • • . • . • • • \ . ' • ; • . . . ;

. • •

I, com diu l'autor del treball de «Gestió ciutadana»,és curiós aquest liderat.

Es curiós perquè Sant Cugat no és ni el típic poblePagès de cacics, ni el típic ghetto industrial: fa moltsanys que equidista una dotzena de quilòmetres de Barce-lona, Terrassa i Sabadell. Hi té comunicacions fa mésde mig segle com a mínim cada hora. De repressió se-xual, rés; les cases de barrets fa més de fnig segle que8ón a tres hores de casa - a n a r i tornar, i la f e i n a -arni> el decisiu anonimat que assegura una aglomeraciócom Barcelona. De monges i capellans, a carretades: je-suïtes, Opus, les franciscanes, les xaverianes, les fran-

ceses, els portuguesos, les vetlladores. De cultura a ca-bassos: en temps de l'Estatut, un regidor va posar ordreen un ple municipal particularment tempestuós etzibantaquesta paraula màgica, Cultura:

—Tingueu cultura, collons!De cultura científica, a bots i barrals: un altre regi-

dor, en temps del preconsens, cap als anys cinquantava proposar en un ple municipal:

- A l s Quatre Cantons hi hauríem de plantar un qui-ròfanu.

Volia dir un samàfuru, i la prova que el van enten-dre és que l'hi van instal·lar, d'aqueüs grocs que fanpampallugues.

De personalitats irradiant com fars alterosos guiatgedamunt les masses agrícolo-industrialo-terciàries, no envulgueu més: noméà en el darrers trenta anys, RamonEugeni de Goicoetxeà, Anna Maria Matute, Josep MariaValverde, Gabriel Ferrater, Manuel Sacristàn; avui ma-teix, l'economista Narcís Serra, el periodista Josep Ma-ria Sòria, el futbolista Simonsen.

Curiós, el cas. Potser és un cas antropològic? Mon-senyor Griera, rector i eminència del poble de 1939 finsfa quatre dies, sostenia que els santcugatencs érem des-cendents dels gitanos que per segles acampaven a redósdels murs del monestir. I els gitanos no voten.

0 un cas de fidel seguiment de l'exemple de monjos,monges, capellans i Monestir, que fan servir les urnes,per omplir-les de relíquies? i.

0 una convicció comprovada de la primarietat de ladivisió dretes-esquerres? El més tard monsenyor AntoniGriera i Gaja, i cambrer secret de Sa Santedat el Papa,tot just entrat de rector i de franquista al poble el 1939fa ver ensorrar el «Parque», centre de les dretes, fins almateixos fonaments perquè malmetien el conjunt mo-numental del monestir; mentre La Unió, centre dels re-bassaires i de les esquerres en general encara ara bellu-ga, ' • : i ; : i '. • '• i

Ei, germans, que ens hem de deixar passar la màper la cara aquest dijous i perdre el rècord, o què?

27

EL DEBAT SOBRE ELS ESCRIPTORS CASTELLANS A CATALUNYA

Vàzouezfingüfstí%

«Noa Madrid

XAVIER FEBRES

£1 Premi Planeta denovel·la (8 milions depessetes, difusió a 300.000exemplars, consagracióliterària cara al granpúblic) ha anat a pararenguany a un autor nascuta Catalunya que escriu encastellà.

Manuel Vàzquez Montalbàn va im-pulsar un sonat debat sobre aquestamena d'escriptors/ en el qual es vanpronunciar sovint amb passió CarlosBarral, Paco Candel, M.a Aurèlia Cap-many, Josep M.° Castellet, Antoni Co-mas, Guillermo Díaz-Plaja, SalvadorEspriu, Pere Gimferrer, Luis Goytiso-lo, Oriol Pi de Cabanyes, Manuel dePedrolo, Montserrat Roig, etc. (Taulade Canvi, juliol/agost 77.)

En concloure la seva intervenció enel debat, Vàzquez Montalbàn deia:«No tinc cap inconvenient d'assumirla meva condició de jueu que viu aPraga i escriu en alemany». El jueu dePraga acaba de guanyar el premi es-panyol més cobejat.

—T'incomoda que et treguin el te-ma dels escriptors castellans de Cata-lunya? (L'entrevista s'ha desenrotllaten català; en aquest cas potser val lapena apuntar-ho.)

- E m molesta zoològicament, per-què em sento en aquest moment comun animal al qual Ü posen en qüestióel seu territori. Però estic disposat aassumir les preguntes per via discipli-nària i racionalista.

—Et retreuen de ser un escriptorque habita «la província de Barcelo-na» i que escriu de cara a Madrid.

-Aquesta imatge potser ve condi-cionada pel fet que jo he estat moltsanys corresponsal a Barcelona de«Triunfo» i le meva funció era escriure

28

de cara a fora. Però si això s'aplica ala meva activitat literària, no té sen-tit. Em sembla un apriorisme subjec-tiu molt localitzat en algunes personesper a les quals ós un tic maniàtic. Noem preocupa gaire.

—Què és el que tu tens clar enaquesta qüestió?

-Que jo no he fet mai espanyolis-me i m'he negat a assumir el paperd'escriptor encerclat per la incom-prensió de la cultura catalana. Aixòno ós cert, tot i que pretendre-ho pot-ser m'hauria convertit en autor triom-fant a Madrid. A Barcelona hi ha es-criptors castellans; és un fet objectiu.Però no és un fet etern, ni acabat, niconsumat. És un accident històric ques'ha produït a partir del 1939. Abansno hi havia hagut cap grup d'escrip-tors castellans importants a Catalun-

ya. Però la descatalanització publicà,la descatalanització de l'ensenyamenti dels mitjans de comunicació, i la im-migració, van produir-ho. Jo em sentocatalà des de sempre. Es pot assumirel fet català sentimentalment i políti-cament. Però el fet lingüístic és unaaltra cosa. A mi em va ensenyar aparlar la meva àvia, que era de Carta-gena i castellano-parlant, quan vaigcomençar a anar a col·legi em van pu-jar en castellà i quan sentia la ràdiotambé era en castellà.

- E t sents, però, jueu de Praga q^e

escriu en alemany... '- N o em sento víctima. La meva

posició és difícil. Jo no sóc cap agefljde l'imperialisme cultural castellà nifaré mai aquest paper. Jo no defljj"naró mai asil lingüístic a Mdrio-Ningú no m'obligarà a fer-ho, cap

mai

No he tret res d'enPedrolo. Els seuspersonatges handonat el tarannàd'un país i de lamisèria atmosfèri-ca d'uns anys através de l'entrellatpoliciac. <

fanàtics dels dos extrems. Jo sóc unaconseqüència d'aquell accident histò-nC' Aquest problema deixarà d'existirü aquí a vuit o trenta anys, si això deJa democràcia no s'espatlla i les insti-tucions catalanes poden funcionarjealment per tal de normalitzar la"angua i aconseguir l'hegemonia de la«Wtara catalana a Catalunya* Aparei-*wan noves generacions catalanitza-des a l'escola. Aquesta ós la meva te-

-A què atribueixes la virulència^ e va caràcterizar forçà de les inter-£>ncions en aquell famós debat, i queue vegadeà sembla seguir latent?d ."'Algunes de les contestes en aquellofiat em van semblar canallesques.

n*?°nec que els escriptors catalansen tenir una ira justa, perquè ie'lsfet moltes putades. Petó em sem-

bla que es confonen d'enemics i aixòés una frivolitat havent-hi tants ene-mics reals. Quan em plantegen aquesttema em sento agredit, de la mateixamanera, com deia, que l'animal alqual li disputen el territori. D'altrestambé tenen una reacció legitima degent que ha hagut de viure molt pre-càriament i per tant tenen una iraacumulada. Em sembla normal, enca-ra que de vegades em toqui els co-l l o n s . - . . " ' • - - • V ;.••• .; ' :••

• - E t fetreuen d'haver-te integratmenys que qualsevol treballador in-dustrial de pares immigrats nascutcom tu a Catalunya...

—Això ós un plantejament irracio-nal. En tot el que lliga cultura a vida,em sento molt català. SI problema ésde llenguatge i el meu està condicio-nat per la meva biografia: a casa me-

va, a l'escola, a la ràdio, es parlavaen castellà. M'estan plantejant unaqüestió kafkiana. És indignant I Jo nohe fet mai un privilegi de la mevacondició ni he defensat que s'hagid'escriure en castellà a Catalunya. Jano só què volen que faci. El saltlingüístic? Seria grotesc que ara co-mencés jo a competir amb els novel·-listes catalans. Volen que me'n vagi aMadrid? Seria absurd. Sóc una micagros però no ocupo tant d'espai comaixò i a més Madrid no m'agrada.

-Sembla evident que aquest graencara no ha rebentat, malgrat tot...

-Aquests grans mai no rebenten.No ens entendrem fins que no es moríper via natural l'últim escriptor caste-llà de Catalunya, l'cúltím cheyene»..

- i . . . ? . . - .-.. ,- •"• •,;••; - . ^ ï - Ç- N o , no em sento acorralat com

i'«últim cheyene». No hi ha una situa-ció objectiva en aquest sentit. El sim-ple fet de sentir-me acorralat signifi-caria fer el joc del centralisme i aaquest joc no m'hi apuntaré mai. Siha de ser una solució, puc fer unaproposta de negociació: no parlar-memai més d'aquesta qüestió o noimplicar-m'hi mai més a canvi de re-nunciar a formar part de la culturacatalana i que se m'acceptí l'estatutde ciutadà de Catalunya que escriu encastellà. Si això és negociable, per mija està tot dit.

- Q u i n e s r e t i c è n c i e s s e ' t v a n p l a n -te jar a b a n s d e p r e s e n t a r - t e a l P l a n e -t a ? _-.•;••• • i , ••••• .• >·.-.:;v••••

-Home, la llegenda negra del Pla-

- fit* i

GENERALITAT DE CATALUNYA

DBPAHTAMBNTD'HNSEXYAMENT I CULTURA

SERVO D'INFORMACIÓ. PROMOCIÓ , ,I ESTt-DlS OB LA JOVENTUT

«Els 5 ets. d'or»

Sabem que a Catalunya ets nois inoies componen cançons. Per això femaquesta crida-convocatòria per convidara totes les escoles, centres d'esplai,AA.W. i particulars a una mostra de lacançó Infantil-Juvenll a la qual dónasuport la Generalitat de Catalunya desde la seva Direcció General de Joven-

« « « • : . : . i ; · . . , . v • • • • . , : . .

Aquesta mostra pretén de fer un re-,cull del potencial creatiu dels nois inoies que fan poemes, cançons i narra-cions des de les seves escoles, conser-vatoris, etc.

S'en farà una recollida per tots elsindrets de Catalunya i una preselecció acàrrec de músics, pedagogs i mestres.Després, amb una ambaixada artísticade la cançó pels pobles, viles i ciutatses faran uns festivals mostra amb elsnois i noies autor-intèrprets.

La cloenda d'aquesta mostra dels «5ets. d'or» tindrà lloc la segona quinzenadel mes de desembre d'enguany, i seràenregistrada en un disc de llarga dura-da per Edigsa, amb els noms i les da-des dels Intèrprets i de cada lloc.

Per aquesta primera Selecció, elstreballs es poden enviar en cassettes obé escrits, indicant nom i adreça o telè-fon, a: EDIGSA, Gran Via, 654, Depar-tament «FESTIVAL 5 CTS- D'OR».

La data límit per a admissions decançons és el dia 28 d'octubre. Per amés informació trucar a EDIGSÀ, T.302 26 16.

neta i la por que sota un pseudònimno s'hi amagués Faulkner traduïtper... no sé. Fer això em vaig presen-tar amb pseudònim. De reticències è-tiques o ideològiques, cap ni Una. Compodria fer fàstics davant la possibili-tat de dedicar-me durant deu anys aescriure el que em doni la gana dinsd'una economia de mercat consolida-da per la Constitució? Jo no tinc ac-cions de la Telefònica ni solars per aespecular.

—Què n'has tret, de Pedrolo, én lesteves novel·les, que han estat fins arad'entrellat essencialment policíac?

-No he tret res de Pedrolo. Elsseus personatges han donat 61 taran-nà d'un país i de la misèria atmosfèri-ca d'uns anys a través de l'entrellatpolicíac. El meu personatge, Pepe Car-valho, és un outsider, un espectador,mentre que els personatges de Pedrolohi són ficats. Jo marcaria aquesta di-ferència.

-El paral·lelisme amb Pedrolo etsembla legítim?

-Em reservo l'opinió.—Quina influència té en les teves

novel·les l'estada que vas fer a là pre-só?

-La presó em va marcar. Hi entropsicològicament com un adolescent ien surto no essent-ho. Literàriament,

No tinc cap inconvenient d'assumir la me-va condició de jueu a Praga que escriu enalemany. X

hi vaig cremar el subjectivisme, elneoorromanticisme i una certa carrin-cloneria. Vaig conviure amb gent moltinteressant com ara Salvador Clotas,Ferran Fulla, Martín Capdevila... Joveig descobrir la literatura catalana ala presó à través de Ferran Fulla.Molts dels personatges al voltant dePepe Carvalho són delinqüents co-muns que vaig conèixer a la presó.L'ajudant de Carvalho, en Biscuter,està agafat d'un personatge real i quees deia realment així. Allò em va do-nar un repertori de personatges fabu-lós. •

. X. F.

ALLÒ QUE SE'N DIUUN ESCRIPTOR PROLÍFIC

Manuel Vàzquez Montalbàn va néixer a Bartíelona l'any 1939. És llicen-ciat en Filosofia i Lletres i graduat en Periodisme. Forma part del ComitèCentral del PSUC i és responsable de la Comissió de Cultura del partit delscomunistes catalans, del qual va ser candidat en les eleccions legislatives aun. lloc de cua de la llista. Va ser empresonat l'any 1962 per participar amanifestacions estudiantils en solidaritat amb les vagues d'Astúries. Un Con-sell de Guerra en el qual també compareixia la sèVa muller, Anna Sagues, elva condemnar a tres anys de presó, dels quals en va complir la meitat grà-cies a un indult per la mort de Joan XXIII. <

Articulista extremadament prolífic, ha col·laborat i col·laborà en nom-brosos diaris i revistes. \ , ; ;í , . ' '

Com a poeta ha publicat Cóplas a la muerte de mi tia Celestina y A lasombra de las muchachas sin flor. La primera novella, Recordando aDardé, va aparèixer l'any* 1964, seguida després per Yo mate a Kennedy»Happy-end, Cuestiones marxistas, Tatuaje (portada al cinema per Bigas Lu-na), La soledad del manager i la guanyadora del Planeta, Al sur.

En teatre ha escrit obres curtes com Guillermotta al país de les guiller-mines i La iaia de l'Enric (per a Enric Barbat)* -,

Ha estudiat el fenomen de là cançó i n'han sortit els llibres Cien afios decanción y music-hall, Antologia de la Nova Cançó, Joan Manuel Serrat, etc.

En el terreny de l'assaig, ei seu Informe sobre la información és ja unclàssic de les Facultats de Ciències de* la Iirformaoió. Ha publicat també Lapenetración americana en Espana, La via chilena al golpe de Estado (segres-tat l'any 1973), Diccionario del franquismo, L'art del menjar a Catalunya/Cómo liquidaran el franquismo en 16 anos v'vaik dia (recull d'articles), etc.

30

STAC

Vida i mort d'unsindicat unitariJOAN BOTELLA, JORDI CAPO i JOAN MARCET

«L'STAC es constitueix com la unió i organització lliure ivoluntària de tots els treballadors de l'Administració Pública aCatalunya... L'STAC és un instrument de defensa irepresentació dels treballadors de l'Administració, de llursreivindicacions salarials, laborals, socials i sindicals.» (1)

Aquesta definició resumeix de ma-j breu la pròpia identificació d'unJels sindicats unitaris de més abast a3ssa nostra i que en un Congrés ex-Jraordinari tingut el propassat 7 d'òc-'tu°re s'autodisolia, tot recomanantüs seus membres la posterior afiliacióa UGT i CC.OO.

El Sindicat de Treballadors de l'Ad--^inistració de Catalunya (STAC)Pretén configurar-se - i així ho pro-°lama en la declaració de principisprovada en el seu Congrés Consti-pem el març de 1977- com la lliure«üo deis treballadors de l'Adminis-

P ú b U c a en l'instrument impres-; 6 p e r a organitzar la reivindi-\ defensa de llurs interessos legi-individuals, sectorials i col.lec-

^ í X Í ' r s T A G f del qual podenp a r t t o t s e l s treballadors de

stració PúbUca amb seu a Ca-

talunya, compta amb uns 4.000 afi-liats en el moment del seu CongrésConstituent, i arriba a la seva màximaxifra (11.000 afiliats) el maig de 1978en realitzar el seu segon Congrés.

Els objectius de l'STAC són definitsen tres direccions: condicions econò-miques, condicions laborals i acciópels drets sindicals i individuals, totsells emmarcats sota la idea generald'afavorir la reforma de TAdministra-ció Pública, aspecte, aquest, que seràaprofundit en el Programa Sindicalaprovat pel 2on. Congrés (2).

De l'estructura organitzativa de l'S-TAC, és important destacar no sols elreconeixement sinó l'establiment esta-tutari i regulació del que anomena«tendències sindicals», consistent, ditde forma sintètica, en l'assumpció or-ganitzativa de qualsevol grup afiliatsimultàniament a l'STAC i a una altrecentral sindical d'àmbit general.

Quan a partir de 1976 emergeixenles formes plurals d'expressió organit-zativa de les diferents capes i sectorsd'assalariats, apareix també, com unad'aquestes formes, la constitució desindicats unitaris d'una sola branca psector d'activitat (3). .

Aquests sindicats sorgits de proces-sos assemblearis i, moltes vegades,sota l'impuls de lluites reivindicativesde caràcter unitari, topen des del seunaixement, u al llarg de la seva exis-tència amb una multiplicitat de pro-blemes polítics, derivats uns del seupropi procés de formació i composició,i altres sorgits de la critica i el rece]exterior.

Alguns dels problemes polítics quees plantegen, són comuns a la majorpart d'aquests.sindicats unitaris. Així,la pluralitat i diversitat sindical exis-tent, el procés d'acció unitari seguit,són situacions de fet davant les qualses produeix l'estructuració i creacióespecífica de cada sindicat unitari.

Uns altres dels problemes polítics,són propis de l'STAC quant a sindicatdefinit, organitzat i amb els objectiusque resumim més amunt. La problemà-tica de la sindicació dels funcionaris

31

públics (4), emmarcada en una pers-pectiva de reforma de l'Administraciói de la pròpia funció pública, donavaels arguments i la força als impulsorsd'aquest sindicat. El debat sindicalprenia així tot l'interès internament iexterna.

En un intent d'analitzar la causali-tat i abast de les contradiccions i pro-blemes polítics interns i la seva pro-jecció exterior, es va realitzar una en-questa entre els delegats assistents al2on. Congrés de l'STAC (maig 1978),de la qual n'oferim aquelles dadesmés rellevants enfront de les problemà-tica plantejada.

£1 qüestionari passat entre els dele-gats al Congrés, fou contestat per unventall aleatori molt ample de lesmolt diferents categories existentsdins l'Administració, que abastava desdel personal de neteja, bombers i guàr-dia urbana, fins el personal adminis-tratiu i alts tècnics.

Les dades quantificables més gràfi-ques en aquest sentit, fan referènciaal nivell de rendes i al nivell d'estudisdels delegats enquestats.

£1 nivell de rendes mensual, és àdir, bàsicament el nivell de salarispercebuts, és relativament baix, jaque la majoria de delegats (58.8 %) in-gressen entre 30 i 60.000 pts. al mes,i que el 33.8 ' n'ingressen menys de30.000. Només un 6 % ingressen entre60 i 90.000 pts., i un escàs 0.8 % mésde 90.000.

Fel que fa al nivell d'estudis, es potassenyalar que el 46.2 % dels dele-gats, es troben en els graons inferiorsdels diferents nivells educatius (en-senyament primari, ensenyament se-cundari i formació professional). Un20.9 % posseeix títol universitari, con-dició indispensable per algunes de lescategories funcionarials —que nosempre es correspon amb categories isous elevats- raó per la qual trobemtambé un 11.6 % d'estudiants univer-sitaris, pas per a la promoció profes-sional personal. Finalment un 20.6 %es classifiquen dins els tècnics de graumig.

Actituds polítiquesdels funcionaris

Les actituds polítiques dels funcio-naris són una altra perspectiva des dela qual' és possible afrontar la qüestió,sindicat corporatiu o de classe?

L'enquesta que van contestar els32

TENDÈNCIA DE VOT A L'STAC

• I5JVIT 77

H I ElllfSTV MA16 71 IVmMTAT ï£ ÏBT)• IMAIÇ 71

tnc. m aco.

Per a cada partit o coalició, el gràfio presenta:1) a la primera columna, al % de delegats da l'STAC que manifestaven haver votat pel partit

indicat a les eleccions de juny del 1077.2) a la segona, el % de delegats qua declaraven la intenció de votar pel partit a maig del

1978.3) a la tercera, els resultats globals obtinguts per oada partit a les elacdoni da marc dal 1979

al conjunt de les quatre circumscripcions catalanes.El conjunt «extrema esquerra» inclou el PSAN i la CUPS/MCC - OBC. l'any 1977 CDC ei ara-

ventava dins el Pacta Democràtic, coaligada amb PSC, ex R, Esquerra Democràtica 1 TNC.

delegats assistents al 2on. Congrés del'STAC proporciona alguns elementsper a intentar respondre.

£1 primer, i molt rellevant, és elconstituït per les preferències electo-rals dels delegats (vegeu gràfic), Pre-guntats sobre el seu vot a les eleccionsdel 16 de juny de 1977, el 42.7 % de-clarava baver votat «Socialistes deCatalunya» i el 34.6 % PSUC. En con-junt, l'esquerra (parlamentària o no)«obtenia» el 82.7 % dels vots, enfrontdel 6.5 % del Pacte Democràtic i del3.8 % de la dreta (per complertar lesdades, el 7 % manifestava haver-seabstingut, i un 25.4 % no responia ono era encara major d'edat el juny del77: els percentatges de vot i d'absten-ció, estan calculats sobre les respostesefectives).

Cara al futur, les intencions de voteren encara més notables (recordeuque l'enquesta data del maig del 78):un 90% declarava la intenció de vo-tar per l'esquerra (47 % socialista,41 % comunista, i la resta pels no par-lamentaris), mentre la dreta passavaa un 1.8%, i l'equivalent del quedesprés seria «Convergència i Unió»

rebia el suport del 3.7 % dels delegats(tingueu en compte, però, que els in-decisos arribaven ara a prop del35% del total).

En el cas dels funcionaris, la inten-ció de vot no és l'única (ni pot ser laprincipal) actitud política rellevant.La relació del funcionari amb l'Ami-nistració i el públic, la concepció de laseva pròpia professionalitat, el graud'acceptació de la possibilitat de can-vis polítics substancials, etc, formenun entrellat d'actituds «institucionals»de summa importància. Seguramentaqfuí rau una de les claus per a des-triar posicions corporatives i de classe.

L'STAC sembla passar prou Waquest «test». Per començar, la dedi-cació a l'Administració ere exclusivapel 71 % dels delegats: eren doncs,comparativament, pocs els qui tenienfeines externes.

En segon Hoc, el 87 % dels delega*9

es mostrava favorable a passar a de*pendre, en la seva activitat adminis-trativa, de la Generalitat, i un 74%veia favorablement la possibilitat d u*canvi en l'autoritat política de què de-penen.

Aquest grau d'acceptació, d'altrabanda, era independent de l'expecta-tiva de millores en la situació perso-nal de cadascun d'ells, ja que un per-centatge considerable dels delegats[53.6 % en el primer cas, i 44.2 % enel segon) manifestava que, des delpunt de vista dels seus «interessos ma-terials»» aquests canvis no els afecta-rien ni en millor ni en pitjor.

L'actitud positiva davant la possibi-litat d'aquests canvis es donavatambé entre els funcionaris immi-grats, que constituïen el 34 % dels en-questats. Això pot anar lligat al consi-derable grau de catalanització d'a-quests funcionaris, catalanització quepot revelar el fet, per exemple, quementre només el 66% dels delegats

ció orientada cap a una Administraciódemocràtica, honesta i transparent -és a dir, els objectius pels quals l'S-TAC estat lluitant- però que, d'altrapart, troba resistències de diferent in-tensitat, fins i tot en sectors de lescentrals sindicals d'àmbit general.

Experiència sindical unitària ja li-quidada, el balanç de l'STAC enssembla coherent amb els seus postu-lats: sindicat políticament unitari,progressista, disposat a col·laborar enla catalanització i en la renovació de-mocràtica de l'Administració Públicaa Catalunya. La seva dissolució s'had'entendre com un més dels costos delprocés d'homogeneització de la vidasindical; però no sembla que la reco-manació final del Congrés els seus

L'aWodisoluci6 de l'STAC, final d'una experiència interessant,

havien nascut a Catalunya, la xifra decataiano.parlants arribava al 82.2 %,1 només ^ 4 % n o c o m p r e n i e i l a U e n .^ 4^catalana.

«ex-afiliats», d'incorporar-se a CC.OO.o a UGT, dongui la raó a les crítiquesque li havien estat adreçades. •

J.B., J.G. I J.M.

eriència.d'e;final de debat?

teniD 8 l m p t o m à t i c <&<*> al mateixció !i ï 1 8 a c o r d ava la seva dissolu-^' « Congrés Extraordinari de l'S-

expressat el seu suport a la«___. Maragall» a l'Ajuntament deda ï10.11?- Reforma que, d'una ban-

' mcicia el camí d'una transforma-

1. Programa Sindical • Definició - SegonCongrés del STAC - maig 1978.

2. Programa Sindical aprovat en el Son.Congrés, punts 6. 7. 8 1 9.

3. Veure, F. Almendros y otros: tEl sindica-lismo de clase en Espana (1939-1977)», Barce-lona (Penmsuía), 1978, pag. 231 i ss.

4. Veure, A. Calderó: «El sindücalismo delos fundonarlos públicos», Barcelona (Avance),1977.

La primera fira de tardor de lacaravana, a Gualba se celebrarà del

12 al 21 d'octubreAl paro natural del Reial Automòbil Club

de Catalunya a Gualba de Dalt s'ha organit-zat la I Fira de Tardor de la Caravana, en laqual s'han inscrit ja tot els fabricants queexisteixen al nostre pafs. Es dóna la cir-cumstància que ós la primera vegada queun certamen d'aquest tipus se celebra preci-sament en el marc mós adient, en plena na-tura, i en unes instal·lacions per a la pràcti-ca del càmping.

El parc que l'esmentada entitat automo-bilística posseeix s'obrir* al públic en gene-ral amb aquesta ocasió I hom tindrà així unaoportunitat per a visitar també un dels mésbella Indrets de les eatribacions del Mont-seny com podrà igualment contemplar elcremallera de Montserrat, que el Club res-catà quan anava a terdesballestat, el restaurà il'ha Instal·lat allà en una estació especialmentconstruïda, on es serva com en un museu, amo-rosament I acuradament,

De la Importància d'aquest certamen endóna una Idea el fet que seran mostrades alpúblic un centenar de caravanes entre lesquals hi figuraran les de més moderna con-cepció.

N'hi ha de preus des de 230 a 750.000pessetes, que són veritables I magnifiquesvivendes rodants, amb les quals es potpracticar un esbarjo tan atractiu com és elcaravannlng, que cada dia té un major nom-bre d'adeptes al nostre pafs. Cal tenir encompte que de les dues, tres o quatre mil cara-vanes que es construïen en anyalment, hom apassat el 1978 a 8.000 unitats I per al preaentexercici—Incloses les previsions per larecessió- s'assoliran 7.000 unitats.

El parc existent actualment al nostre pafsés d'unos 25.000 remolcs d'aquest tlpu, elsquals equivalen al 0,8 per cent de les exis-tents a Europa, on arriben a 3.150.000 uni-tats. França, per exemple, posseeix unparc de 800.000; Gran Bretanya, 950.000;Alemanya, 650,000 I Holanda, 420.000.

Quant al nombre de caravannea per cadamil automòbils, Holanda va al davant ambavantatge i en té 87; Bèlgica, 60; Gran Bre-tanya, 55; Noruega, 45; França, 44; Suïssa,27, i Alemanya, 26.

És significatiu que el RACC hagi escomèsaquesta promoció de la caravana, Iniciativaque per primer cop no emprèn una entitatoficial, i que com qualsevol de les activitatsde l'esmentat Club és exempta d'ànim delucre i va dirigida sols a la promoció del tu-risme, antiga I constant activitat delt Auto-mòbils Clubs.

33

LA UCDAMENAÇA

Pactes,negociacióo xantatge?

• r

ISIDOR BOIX

Altre cop es planteja el temadels «pactes». Els treballadorsja es demanen quin serà el noutopall salarial. Mentre CG.OO.concentra les seves estructuresa Madrid i UGT proposa«acords-marc», el Govern ensrecorda què bé que sap utilitzarels decrets-llei. Es repetirà lahistòria d'aquests dos últimsanys?

Per a l'opinió pública, l'únic quequeda com a record dels pactes de laMoncloa és que inauguraren els to-palls salarials de la democràcia, coma conseqüència de la incapacitat del'esquerra per a sumar el poble a unapolítica que aconseguí, amb el con-sens, culminar el procés constitucio-nal democràtic. I quan UCD, per bocade Josep Melià, secretari d'Estat per ala informació, amenaça amb fixar to-palls salarials si no hi ha pacte, totssabem que l'amenaça va de debò, quela política del decret-llei és una afec-ció de Suàrez que demostra la incom-petència del Govern, però també la se-va decisió ferma de servir determi-nats interessos de classe.

Perquè la crisi continua, i conti-nuen sense aparèixer camins de supe-ració, sense que les forces socials ipolítiques demostrin llur capacitat pera oferir solucions i forces en aplicar-ies. Segons informe al govern del Mi-nisteri de Treball, la primera quinze-na de setembre el nombre de treballa-dors en atur va augmentar en 22.000.

Passat el mes de setembre, ja amiljans d'octubre, de ple doncs dinsla tardor, no s'observen símptomesd'activitat sindical coherent a la base.A les fàbriques continua l'expectativa,sense mostres d'una coherent activi-

3 4

La concentració del dia 14 a Madrid vaser una prova de l'activisme de CC.OO.

tat (mobilització) sindical entorn d'ob-jectius assumits pels treballadors. Elsgrans sindicats es plantegen la granpolítica, però semblen oblidar-se delsindicalisme, de classe, de cada dia.

Comissions Obreres ha centrat elseu esforç en demostrar el contrarid'allò que sembla que li hauria d'inte-ressar. Ha provat el seu caràcter d'es-tructura organitzada, militant, peròno el seu lligam amb la gran massadels treballadors. Independentmentde la polèmica inevitable de les xifres,la concentració del dia 14 a Madridva ser una bona prova de les seves es-tructures, dels seus activistes, juntamb els del PCE i del PSUC, però node la seva influència a les fàbriques.Diluïdes les primeres afirmacions de«vaga general» (que ara han recupe-rat, per dissort de la fórmula, els sec-tors esquerranosos i marginals) tornaCC.OO. amb les seves propostes depacte «a quatre bandes».

UGT ha centrat els seus esforços enel rellançament de la idea de la neces-sària negociació global entre els inter-locutors socials, treballadors i patro-nal, proposant un «acord-marc» queestablís les grans línies de la negocia-ció col·lectiva immediata.

La necessitat d'aquesta negociacióés evident i la seva significació moltmés seriosa que el nombre de bandesque hi han de participar. Allò quemanca en aquests moments és com-provar la disponibilitat real de la pa-tronal (amb el Govern al seu costat ala taula o darrera de la seva cadira) anegociar. Ja que negociar no ésnomés pressionar per obtenir uns per-centatges topall o altres en els aug-ments salarials, sinó oferir autènti-

ques contrapartides a la classe treballadora en relació amb el nivell d'ocupació, amb les condicions de treballamb els drets sindicals a l'empresa.,és a dir en relació amb la qualitat divida i de treball. I malament comencen quan la primera cosa que ensenyen és l'amenaça del govern d'imposar per decret-llei ucedista nous topalls salarials en el cas que no s'arribés a un acord en unes negociacions que encara han de començar seriosament.

Situació perillosa a més. a més, shom té en compte alguns símptome:de la vida sindical, algunes vague:com les de RENFE, de la construccúa Sevilla, o manifestacions com la diprotesta per l'expedient de crisi diStandard, o l'activa presència del:treballadors en l'exigència popular dimestres suficients... Convé no oblida;que sense una adequada política dimasses de l'esquerra, la passivitat poesdevenir explosions de descontentament.

Acabarem aquestes notes amb referenda a tres temes que exigirien méiespai.

El dia 9 de setembre acabaren elitreballs de la ponència del Congrés d(diputats sobre l'Estatut del Treballador. Ara passa a la Comissió de Treball i després al ple. Es eloqüent,molt preocupant, com ha passat didesapercebuda la discussió a la ponència i els seus resultats.

El STAC (Sindicat de Treballadorde l'Administració Pública de Catalunya) ha realitzat el seu Congrés ddisolució, i ha recomanat l'afiliació iUGT i CC.OO., dada que cal no oblidaper als qui dubtaven del seu caràctede sindicat de classe. Un altre sindicasectorial unitari que desapareixrecordant-nos que el tema de la unitat, pluralitat i autonomia, en el sindicalisme de classe continua plantejatimportants preguntes que demaniresposta, resposta teòrica, respostpràctica, resposta sindical.

La Conselleria de Treball ha rebufinalment, el traspàs d'importantcompetències en matèria de negocició col·lectiva, d'expedients de criside mediació... temes que de tanprop afecten els treballadors. I de taita actualitat aquests dies. Una bonocasió doncs, per a demostrar les vjtuts pràctiques de l'exercici de l'aut,nomia per a la satisfacció de les-**vindicacions dels treballadors o cominstrument per a lluitar millor Pe

elles. • : .

Manilla d'oros

Intervencions end fòrum literariJOSEP LLUÏS SEGUI

1. I malgrat tot, es belluga, sí.2. Entre el brogit de la lluita de les

banderes, de la batalla de les sigles,de la guerra de les identitats, i «l'ame-naça del castellà», la literatura (va-riant novel·lesca) de]/al País Valenciàes fa (s'escriu) i es mostra (es publi-ca), i adtíuc —ho diuen lesestadístiques— es llegeix,

3. Es dóna ja per feta - s i fa nofa- una certa normalització, se n'hanaugurat renaixences, s'anuncia-publi-cita un immediat^irresistible «boom»novel·lístic valencià (val a dir: ens hat o c a t ) . ••*• '•] ' • ' . . / . - . ' • . ' • • • ' • • • • • ' . • y ' ; . ; . . - . . •. ,

4; Potser sí; és probable que facenexplosió —si no ha estat ja explotada,la carcassa- les plomes estilogràfi-ques de - en voleu més?- mi$a a unadotzena (sic) de narradors valencià-catalans per a perplexitat çle propis iforans, d'editors i llibreters, de lectors* gasetillers. I tot açò, malgrat les eco-nomies i les polítiques comercials-cul-tarals, malgrat les actes dels PremisUteraris, malgrat la determinació del a història (i la Crítica), malgrat amés a més i sobre tot, els mateixos no-vellistes, escriptors o escrivents. ,.

5« Perquè passa que, de vegades,e*s editors no acaben per decidir-seentre fer un autor desodorant algunaconsagrada estàtua q deixant envellir®n celler les novíssímes esperances.w° se sap ben bé, tampoc, qui - s i lajualitat o la quantitat- ós qui farà elfiot dialèctic a la fama, ni si tres Cori-nes Tellado fan un Joyce o viceversa.

p * Als Bingos literaris, encara ósggrcomprovar si no hi ha qui compra

tots els números del bombo, si el nen-jurat-prodigi que canta la bola no

. agafa el premiat 6 al contrari, i si tantde bombo —i platerets— es correspondesprés amb allò que inclou la faixad'honor. Cadascú, això sí, carrega deper vida amb la seua creu-guardó.Que Premis/Càstigs n'hi haurà per atothom.

7. Encara que, darrerament, alspremis literaris —especialment, to-cant a la novella- s'està imposant ladeserció. Els joves narradors (ós clar,ja no tan joves) en procés de consa-gració, no*volen jugar (jugar-se-la) peruns, pocs duros, pel dubtós'prestigique ja comparteix gairebé tothom, peltítol, banda i corona d'un efímer (tansols un any, i passa a la històrica nò-mina!) regnat. Així, als darrers soparsliteyari-concursívols, s'ha pogut tastarel mal gust d'unes postres amb PremiDeaert, En el moment en que pose ennet (o en brut, si més no) aquestes in-tervencions, hi ha tres o quatre pre-mis a punt de lliurar-se, al País Valen-cià. Potser tornarem a assaborir debell nou algunes postres ja conegu-des? iO ens apareixeran plats exòticso, si més no, desconeguts? Potser hemsembrat vents i arreplegarem les nos-tres pròpies tempestes. 0 potser enstrobarem, ens trobem ja, a ran d'undesert. / ^ v -

8. D'altra banda, de dalt a baix delPaís Valencià, els escriptors treballen,defugen, temen, temptegen, repel·lei-xen, utilitzen joiosament o penosa, esmaquillen, s'emmascaren, s'embruten

o/i es netegen... amb, contra, per, enel «color local». Allò que se'n diu«real» i allò quotidià-dialectal, allò lo-cal i allò «natural», cuinat a la valen-ciana, entra en pugna amb la voluntatcosmopolita i l'enlluernament de lasomniada inserció en la Societat Lite-rària Barcelonina. Amenaça del loca-lisme, que és el perill del predominidel referent en l'espai literari, de la«realitat» qúe es filtra (s'infiltra) en eltext, o de la «vida mateixa» que es vol(dsca» en l'escriptura. I és que, de ve-gades, les muses inspiradores es tor-nen instigadores i deixen sec el Desigper tal de fer escriure la Necessitat.Com si algú necessités escriure-llegirsense desitjar-ho. >

9. PER UNA LITERATURA SENSEADJECTIVAMENTS: A les solapes,faixes i anuncis de les (oaoves novel.-les» s'ha observat una tendència apublicitar-justifïcar els llibres amb altgun acljectiu genèric (política, eròtica,popular, jove, avantguardista, clàssi-ca...), i a destacar la seua temàtica, elseu referent. Els editors fan les seues.catalogacions, els escriptors (seguim, iper això en parle) el joc, i els lectorss'afeccionen a una o altra etiqueta.D'aquesta manera, la literatura vaperdent, una vegada més, la seua en-titat, la seua funció com escriptura-lectura, com a" realitat textual pròpia.S'oblida que tota novel·la és política i-d'alguna manera- popular; que entota escriptura hi ha una eròtica; quetota obra literària és una memòria,•una fàbula, un document, una aventu-

, ra, un discurs, un assaig, poesia, mo-derna i clàssica alhora, i que és lamateixa novel·la el seu propi-referent,el seu tema. (Silenci en el fòrum. Capaplaudiment que se sàpiga.)

10. Que cadascú —escriptors, crí-tics, lectors, els meus semblants, elsmeus germans- amb la seua teoriase'l menge.

35

A MALLORCA, EN LES FESTES POMPEU FABRA

Recuperar una mateixaculturaJOANA M. ROQUE

Els Països Catalans poden ser ün projecte polític llunyà però ésben segur que la llengua i cultura són les mateixes. Va quedardel tot clar a les Festes Populars de la Cultura Pompeu Fabraque se celebraren fa uns dies a Mallorca.

na llengua, però ell s'empipava moltquan els més tradicionalistes li deienel que era correcte i el que no. Baratàel títol com a reacció quan ja estavabarallat amb la major, part dels intel.-

Josep M.a Uòmpart, president de l'Obra Cultural Balear, dónala benvinguda als expedicionaris, en els claustres del monestirde Sa Real i

Teatre principal: les autoritats mallorquines, Carola Fabra iBiel Janer Manila que llegeix el resum de l'any a les Mes

No es va escollir l'illa per casuali-tat. Aquest any es compleix el 750èaniversari de la conquesta de Mallor-ca pel rei Jaume I. Es va pensar quel'illa seria el lloc més adient per aco-llir les Festes que s'han fet arreu delsPaïsos Catalans d'ençà 1968, any enquè es complia el primer centenari delnaixement del lingüista català. Han es-tat sempre un símbol de reivindicacióde catalanistat. Això no les feia gensincompatibles amb l'homenatge a duesimportants personalitats mallorqui-nes: Mossèn Alcover i Marià Aguiló.

Per ventura hauria estat més fàcilescollir un autor que no fos Alcover,que mai no hagués tingut enfronta-ments amb els intel·lectuals catalans.S'haurien pogut repetir les referènciesa la germanor i bona voluntat, però

36

amb mossèn Alcover es va poder par-lar d'una unitat cultural que és perdamunt d'enfrontaments i barallespersonals.

Alcover i Fabra

Ho explicà Francesc de Borja Mollen una conferència feta amb motiu deles Festes. Mossèn Alcover va tenirfreqüents enfrontaments amb elsmembres de l'Institut d'Estudis Cata-lans i més concretament amb FompeuFabra però és que tenia un caràcterinfantil i poc flexible, Seguramentmoltes vegades tenia raó però tot se-guit estava a les darreres. El dicciona-ri, al principi, no s'havia de dir«català-valencià-balear», sols era d'u-

lectuals catalans.Xa conferència de Moll va ser molt

interessant. Explicà, per exemple, quequan feia el diccionari junt amb Alco-ver, l'Institut d'Estudis Catalans vaconvèncer el mossèn a end*ur-se'n laseva cèlebre calaixera, on guardavatotes les fitxes que s'anaven fent; capa Barcelona, on era més fàcil centra-litzar el treball i rebre les aportacionsdel col·laboradors. Hi consentí VeT

respecte a Prat de la Riba, però benaviat se'n penedí. I tornà la calaixeraamb els'seus milions de fitxes a Ma-llorca. Sempre havia defensat que wnostra llengua era la catalana, Però

per a ell els sermons d'alguns catalanseren insofribles i no s'ho prenia antffilosofia sinó amb molta virulència' •

Mentrestant;,, Pompeú Fabra feia el

seu treball no sense crítiques d'algunsmembres de l'Institut d'Estudis Cata-lans, però no es barallava, anava perfeina. Després d'haver tingut seriososenfrontaments amb Mossèn Alcover,que rebé ajut oficial d'Alfons XIII peral diccionari quan ja no tenia cap su-port dels intel·lectuals catalans, conti-nuà tranquil·lament els seus estudis icols no contestà a un manifest queen contra seva havia redactat el mos-sèn mallorquí. El 1926 es reconcilia-ven. El Govern de Madrid havia reti-rat l'ajuda al Diccionari concedida el1920 i Pompeu Fabra rebé Mossèn Al-cover sense rancúnia. Tots dos esta-ven en el mateix, defensaven una solallengua.

Conferències i música

També pronuncià una conferènciaMaria Aurèlia Capmany sobre «Pom-peu Fabra, vist per una alumna»; Mi-:quel Coll i Alentorn, «Jaume I i la con-questa de Mallorca»; Josep Massot iMuntaner sobre «Marià Aguiló i Mos-sèn Alcover». Aquest darrer ho féudesprés d'uns actes celebrats en ho-menatge a Alcover a la seva ciutat na-tal, Manacor. El batlle explicà les ba-ralles entre Alcover i Fabra però res-saltà que l'important és que malgratles diferències personals ningú no dis-cuteix que la lengua és la mateixa. L'-homenatge va tenir una gran partici-pació popular.

També va anar molta gent a unafesta que s'organitzà el vespre del dia*2 a la Plaça Major. Actuaren Maria

del Mar Bonet, el grup d'en Biel Cara-gol, Biel Majaral, glossador popular iconseller pel PSM i la Banda Munici-pal de Ciutat, El mateix dia es va cele-brar una assemblea general del PenClub Català i es va escollir com a vi-cepresident per a les Illes en GabrielJaner Manila, , novel·lista i pedagogmallorquí que és considerat un delsmillors escriptors en llengua catalana.

Un altre tema que s'ha tractat enl'Assemblea del Pen va ser la margi-nació del poeta mallorquí Josep M.Llompart per al Festival de Lovaina.Ell mateix explicà a L'HORA com ha-vien anat les coses. Digué que els or-ganitzadors del Festival varen dema-nar representants a les agrupacionsd'escriptors europees i el Pen Club Ca-talà l'escollí a ell. També demanarena les ambaixades que paguessin lesdespeses del viatge i en principi l'és-panyola semblava d'acord amb fer-hoa en Llompart. Però després es refe-ren i fins i tot s'equivocaren en donarel nom de l'escriptor castellà designat.Llompart pensa que va ser un embullburocràtic però amb moltes significa-cions.

Quan Gregori Mir, senador delPSOE per Mallorca va presentar unainterpel·lació al Senat sobre el tema,Carlos Robles Piquer va respondreque havia estat üna confusió adminis-trativa i que li pagarien el viatge. Pot-ser els buròcrates madrilenys encarano estan acostumats a fer-se càrrecque a Espanya no hi ha sols una cultu-ra. Segons Llompart també hi hauriend'haver anat representants de Galíciai del País Basc. Són confusions quefan veure que el canvi no ha de ser

tan sols a nivell de lleis sinó també dementalitats. •

Quatre culturesa l'Estat espanyol

Les cultures de l'Estat, com diuLlompart, són quatre, encara que aMadrid ens vulguin fer creure que són.sis i hi ajuntin les Illes i el País Valen-cià. El decret de bilingüisme de lesIlles ens parla de «Las modalidadesinsulares de la lengua catalana» i eldel País Valencià de «la lengua valen-ciana». Durant aquests mateixos diesels membres del primer Tribunal perles oposicions a agregaduries de cata-là han enviat cartes al Ministre d'E-ducació i als presidents de les organit-zacions autonòmiques del País Valen-cià Catalunya i les Illes demanant unasola denominació per al decret de bi-lingüisme i oposicions úniques. Expli-quen que seria absurd fer-ne de lesmodalitats aragoneses del castellà.

A la cloenda de les Festes en home-natge a Pompeu Fabra s'adjudicarenuna sèrie de premis per investigació,poesia, narrativa i contes infantils enuna festa literària. Hi participarenpersones dels Països Catalans que fe-ren un resum de les activitats cultu-;rals durant aquest any: Joan Triadú,pel Principat; Sanchis Guarner pelPaís Valencià; Ramon Gual perCatalunya-Nord; Manuel Noria, perl'Alguer; Janer Manila per les Illes iLídia Armengol pel Principat d'Ando-rra. El teatre estava ple de gom a gomi tots ells parlaven de la necessitat derecuperar una mateixa cultura. •

llibres 1 novetatsDALMAU, JOSEP: «La crisidel FSOE vista des del con-flicte Pallach-Reventós». Ed.Pòrtic. Nàrtex, 20. 370 ps.

Un llibre apassiomat i per tant parcial, on des d'una òptica personal es fa lacrònica dels enfrontaments entre el PSC-C i el PSC-R, «mh la inclusió de re-talls de diari. El llibre només té en compte les relacions fins el 1977 i no faper tant cap referència al futur procés d'unificació.

FORT I COGUL, EUFEMIÀ:«Ventura Gassol. Un home decor al servei de Catalunya.Edhasa». El mirall, 2. 438 ps.

Una visió hagiogràfica de la vida i de l'obra del poeta i polític selvatà. L'acu-mulació de dades, nombroses i importants, és perd en l'estructura caòticadel text. El llibre va complementat amb una llarga antologia de la poesia, elteatre i els discursos de Gassol.

XIFREU Ï «Falsa alarma».Kdicions Epsilon. Foc nou,l 8 · .2Op.t.n.

La incorporació d'un poeta de Catalunya nord, en uns quaderns poètics delCamp de Tarragona. Un recull de poesia social i política realitzada amb unapoètica renovadora en la concepció i la realització. l

37

Cultura en joe JOSEP M.» CARANDELL

El pavelló de Mes van der RoheMentre que la majoria de la gent

del meu temps se'n va anar a estu-diar a Paris i es va lligar a la culturafrancesa, jo, com Feliu Formosa, Ri-card Salvat, Kim Vilar o MarcelPlans, tots del meu curs, vàrem anara Alemanya, i vàrem quedar anco-rats en la cultura germànica, en unmoment en quò aquesta havia per-dut la força que tingué fins l'any 33.Alemanya tenia encara tot el prestigien el anys cinquanta; però la majo-ria de les grans figures -Th. Mann,Hesse, els grans físics i arquitectes-, que convertiren aquell pals en unaprimeríssima potència cultural enels temps de la República de Wei-mar, eren a l'estranger, i el seu llocera ocupat, al territori d'Alemanya,oriental o occidental, per uns crea-dors més aviat provincians.

ALEMANYAA BARCELONA

Sigui com sigui, els que vàrem es-tudiar alli - a una de les duesAlemanyes— ens hem sentit sempreatrets, després del nostre retorn aBarcelona, per tot allò que és ale-many, i més encara per les manifes-tacions alemanyes a Catalunya, coma prolongació del que vàrem conèi-xer més enllà del Rin. Jo he reunituna bona informació sobre aquestfet a casa nostra. Com a exempleanecdòtic: fa poc em vaig assaben-tar que el carrer de Berlinès, paral·-lel a Sant Gervasi Cassoles, es diuaixí a causa d'un potentat de la ca-pital del ex-Reich, que construí enl'esmentat carrer una reproduccióquasi exacta de l'Alhambra per a laseva dona granadina: el sorprenentedifici particular encara existeix,amb el seu pati dels Lleons i cam-bres àrabs.

No és estrany que en saber que unequip havia proposat reconstruir elfamós pavelló d'Alemanya, a l'Expo-sició de l'any 29, obra de Mies vander Rohe, considerat una de les treso quatre mostres més perfectes del'arquitectura moderna, m'interessésvivament. Si jo m'he dedicat a estu-

diar Barcelona amb particular pas-sió, en aquest cas l'interès quedavadoblat pel fet de ser Alemanya l'o-bra proposada.

«VAN DER» EN LLOCDE «VON» _ _

Ludwig Mies van der Rohe (1886-1969) era un alemany d'Aquisgran(la ciutat situada quasi a la fronteraamb Holanda), d'origen holandèscon ja es sospita per aquest «vander» que en alemany seria un «von»,Fill d'un mestre d'obres, Mies va serun revolucionari en el doble sentitartístic i polític, car trencà moltaviat amb l'arquitectura expressio-nista de la preguerra i s'adherí a larevolució alemanya del novembre del'any 18, realitzant el famós monu-ment a Liebknecht i Rosa Luxem-burg, destruït pels nazis. Però Tobra-entre moltes altres- que donàmés fama a Mies, va ser el Pavellód'Alemanya a l'Exposició Interna-cional de Barcelona, obra de la qualtots n'hem sentit parlar, encara quenomés uns quants en poden jutjaramb coneixement de causa, car ésdifícil, per a un no entès en arquitec-tura, fer-se'n càrrec de la genialitatde l'edifici sense altres medis que lesfotografies que en queden.

Característic de la nostra Exposi-ció del 29 -que podem conèixermolt bé passejant per la plaça d'Es-panya i per Montjuïc- va ser la se-va manca d'un estil coherent i ambforça creadora,: l'empenta del granModernisme català era quasi mortaen aquests anys, i el conjunt monu-mental ens resulta més curiós queno pas punyent, a diferència delsconjunts modernistes que encaraqueden a la ciutat. Enmig d'aquellpoti-poti d'estils sense nord, deMontjuïc, el pavelló de Mies deviaresultar com una fuetada de geni enun camp de mediocritats. I segonssembla, la crítica del temps, llevatd'alguna opinió discordant, no va en-tendre ni paraula del que Mies deia iproposava. La seva arquitectura, unart que aconseguia la bellesa amb la

puresa dels plans i de les Unies, nopodia ser entesa per una ciutat acos-tumada al modernisme, i malacostu-mada, en els anys vint, al monumen-talisme buit.

LA RECONSTRUCCIÓ

Ara, un grup d'intel·lectuals cata-lans ha proposat la reconstrucciód'aquell edifici que la crítica consi-dera com una de les obres cimeresde l'arquitectura moderna. El pave-lló, acabada l'Exposició, va ser des-muntat, i malgrat que en diversesocasions es va proposar reconstruir-lo, i el mateix Mies, quan ja era vell,va prestar la seva col·laboració, maino s'ha aconseguir. Sembla, però, quela nova proposta d'Emili Donato,Daniel Giralt-Miracle, Jaume Roselli Carles Martí, figures ben conegu-des per la seva lluita incessant enfavor d'un art renovador i vital, dela nostra ciutat, pot arribar a ser fet,amb el suport del nou ajuntament,d'Alemanya i de Nord-Amèrica(Mies, en fugir de la desolació naziva anar a raure als Estats Units), ique aviat podrem jutjar per nosal-tres mateixos la tan repetida perfec-ció d'aquell petit pavelló que incloïatambé la famosa «Barcelona chair»- l a cadira Barcelona-, revolucio-nària també com a disseny i que jaens és coneguda.

Dir que també nosaltres donemsuport a aquesta iniciativa, i la ini-ciativa a la qual va lligada: els actesde commemoració del cinquantenaride l'Exposició del 29, ós dir poc; carno es tracta només que ho fem ambels nostres escrits, sinó que les vo-lem com a recuperació del nostrepassat i com a demostració que, apartir d'ara, intentarem de conser-var el nostre patrimoni cultural que

ens dóna les nostres senyes d'identi-tat, I no pel fet de ser estranger l'e-difici en qüestió ens sembla menysnecessari; ans al contrari: un home-natge que Mies i Alemanya varen fera un petit país que havia demostratuna capacitat i una passió per l'ar-quitectura com n'hi ha hagut pocs.

38

Cinema

LafestivalsANTONI KIRCHNER

dds

Sabeu quants festivals de cinema hiha en tot l'Estat espanyol? No crecque ningú ho sàpiga. D'Euskadi fins aAndalusia, de Catalunya fins a Galí-cia, l'àrea geogràfica és més o menyscoberta per setmanes, trobades, jor-nades o simplement, festivals de cine'ma. :

El nostre sempre ha estat un paísde contradiccions. Segurament devemser el país europeu que menys cas faal cinema infantil, bó doncs, tenim aGyon una manifestació que té cura defomentar aquest tipus de cinema, desde ja fa uns vint anys i senseaconseguir-ho.

£1 «No-Do» no sols va resultar unafórmula estatal per a fer publicitat dela política governamental sinó que varepresentar, durant trenta anys, l'a-nuüament del documental. Bó, a Bil-bao també fa anys que celebren unfestival de curtmetratges i de docu-mentals.

Si el nostre sempre ha estat, diuen,un país marítim però que, en certamanera, ha viscut sempre d'esquena61 mar, a Cartagena hi van voler po-sar remei organitzant un certamendel cinema de la mar. L'any que hivàrem anar es va poder veure en unasessió retrospectiva la famosa produc-C1o de Ofesa, «Alba de Amèrica».

A La Cortina passen de tot i es pro-P°sen una manifestació del cinema d'-.flumor perquè consideren que ja estàvfrt P a t i r * e l <Iue convé és veure laVfli?f88 d u n P r i 8 m a humorístic. A

auadolid la cosa va resultar més se-teü E n t e m p s d e l franquisme, Cas-dft f

e r a Poc menys que el «bailuarteIVa cultura de occidente» i aleshores

«capital castellana el que tocavael H J e u r e cine amb resignació i ambci iZ P08at' ° " W una setmana deBhem* reUgiós i de valors humans.l'Em. 8 anaven al cine a veureque T 1 0 Ohni| mentre ^ J e s u ï t a

t e n i r l a malastruga^ 8 al cinema, traduïa i

ÏÏTva e n Bergman i convertia^ocupacions existencialistes de

l'autor suec en greus problemes teolò-xgics. D'en Bergman vàrem veurepel·lícules en les quals els diàlegs es-taven descaradament alterats. Aixòfet per capellans, jesuïtes per a sermés exactes, que es deien homes decinema. Censors, feixistes, això eren.

Anar a la Setmana de Valladolidefa tota una aventura. Hom podiapreveure, si era català, que l'estada aValladolid sempre resultaria una in-cògnita. Un any t'esclafaven un bonmastegot per aplaudir - en una sessióreservadíssima a la crítica- el «MeinKampf»; una altra Vegada ens vanpunxar totes les rodés del cotxe, tot ique en aquell temps no estava permèsde portar la «C» de Catalunya,n'hi havia proU ambla «B» de Barcelona...Un altre any que unpetit nucli de setina-nistes protestaven laqualitat de les pel·lí-cules i fins i tot es vaproduir l'accidentd'una cigarreta ence-sa fora de temps queva cremar una micauna butaca, ja va có-rrer la veu que «tldscatalanes se quierencargar la Semana»»Hom et mirava mala-ment si reclamaves alcambrer perquò a latruita hi havia unamosca i demanaves elllibre de reclama-cions. I no era certque fos una mosca,segons va aclarir-nosel cambrer a l'ende-mà. No es tractavad'un insecte sinó d'untros de fregall. 1, ales-hores, en un estrictesentit de la justíciatornàvem a demanarel llibre de reclama-cions per esmenar l'e-rror i aclarir la natu-

ralesa de l'estrany cos descobert dinsde la truita. ' j

A les pantalles es projectaven me-diocritats i à Benalmàdena es presen-tava la setmana del cinema d'autor, ia Huelva i Cartagena i Melilla i Gra-nollers, sense oblidar-nos de Sitges iMolins de Rei. Qualsevol municipi quetingués un delegat de cultura que esti-gués al corrent del que es portava, seles feia venir bé per a tenir una mani-festació cinematogràfica. I nosaltres,afeccionats empedreïts hi anàvem,d'una a l'altra, en un peregrinatgevergonyós ja que era una de les po-ques oportunitats que teníem durantl'any de Veure alguna de les pel·lícu-les qüe sabíem que la censura no au-toritzaria a ser projectades comercial-ment. Això o el viatge a Perpinyà o aParis.

La nostra, la nostra generació ci-nematogràfica, ha estat degudamentmarcada pels festivals espanyols, elsweekends a Perpinyà i les escapadesa Paris, per a veure cinema, per a en-golir cultura, per a acumular -comels camells— aliment fílmic del qualviure la resta de l'any. Tot plegat unamonumental vergonya. •

Pals de contradiccions, de qualsevol cosa en fem unfestival de cinema malgrat que durant anys el nivellcinematogràfic exhibit hagi estat llastimós.

39

Televisió

t aquí que una vegada-programació infantil

ELISABET GARCIA

Quantes hores veuen la televisió elsnens? En molts casos força més de lesque configuren el programa infantil,sobre tot els dissabtes i diumenges.Està demostrat que un nen no delin-queix o es torna violent perquè vegipel·lícules violentes, si no és que jatingui alguna perturbació mental oproblemes de tipus psicològic. Però,no sols la violència pot fer impacte enel nen. Els valors transmesos mitian-çant la televisió arriben a ell, ja siguia través dels programes infantils comdels programes per adults. El sol fetde veure anuncis, per exemple, jaacostuma el nen a entrar dintre el jocdel mercat capitalista. No podem obli-dar que, a més dels 60 o 90 minutsdiaris de programació infantil, s'eme-

ten un munt d'anuncis: des dels «pas-tissets» per a berenar fins a les jogui-nes bèl·liques i d'acció per als nens iles nines per a les nenes, perquè enels actuals anuncis de joguines no solss'incita a comprar, sinó també a re-forçar el rol social i familiar de cadasexe. Sembla com si volguessin prepa-rar futurs guerrers (ja no en la gue-rra, sinó en la vida) i futures mestres-ses de casa, mares i esposes amants.I, tot parlant de publicitat, jno estavaprohibit que personatges habituals detelevisió com el Santo o Tarzàn pren-guessin part en els anuncis? Doncs nofa massa dies que els vàrem poderveure durant la programació infantil.

En parlar de la programació infan-til pensem en «Un globo, dos globos,

tres globos», «Quitxalla» i «Don Quyo-te», encara que alguns telefilms com«La casa de la pradera» que amenitzales sobretaules dels diumenges a lesnostres llars, tot fent-nos plorar enfamília, siguin susceptibles d'entrardins d'aquesta classificació.

Seria molt interessant que aquestaprogramació fos valorada pels matei-

Encreuats núm. 33 JORDI FORTUNY

HORIZONTALS: 1. Dues consonants. - 2. Imprescindible enuna companyia d'actors desmemoriats. — 3. No es troba a ca-da cantonada. Trosset d'escala. Pronominal. - 4. Us sortirà simanegeu molt la destral. Consonant. — 5. Els electricistes lamedeixen amb watss. — 6. Tercera part d'una setmana. Vo-cals nobles. Guarda al seu lloc. - 7. Una de Grècia. Contrac-ció. Us impedeix de riure. - 8. Ja li podeu donar cops que noel podreu capgirar. - 9. Vocal. Per un cavall, és com un llumverd. Si no fos per ell, totes les farres de l'Olimp les organitza-ria Baccus. - 10. Unió Ultramarina d'Estris Esbotzats. Cetacidofinenc enorme. - 11. Peça sortint que fixada a una paret,serveix de suport a una estàtua, columna, etc.

VERTICALS: 1. Consonant. Arbret de la família de les caprifo-liàcies, de fulles imparipinnades, flors en cimes corimbifor-mes, i baies negres emprades en medicina. - 2 . L'illa del Me-diterrani on és més fàcil pescar-hi sards. Interjecció capgira-da. - 3. Interrupció momentània per a tenir una mica depau. No és imaginari, al revés. - 4. Mal subjecte, hàbil en ladolenteria. L'ha fet venir l'atracció. - 5. Consonant. Aillar.Vocal. - 6. Lúnic dels cinc sentits indispensable per a viure.Crit de la mixeta. - 7. No el sentim com a propi. Quan encompreu un kilo només us en venen uns 800 grams. Els Súb-dits de Ramsés hi creien. - 8. Cinc-cents. Que es plau a ron-dar d'un costat a l'altre. - 9. El gos se'l menjarà. Dit d'un de-fensa com és ara en Migueli. - 10. La dels pecats vindrà eldia del Judici Final. - 11. Vocal tristament repetida. Idealper a pluralitzar.

A£3H56

8

40

4

•Ma

. -

n

i

3

Lj 1 U 1_n ni-u+u-

•n Bn

1 1nu

zD

SOLUCIÓ ALS ENCREUATS NÚM. 32

HORITZONTALS: 1. T. C.T. - 2. Maromes. Pa. - 3. Exa-men. Cep. - 4. Rim. Tòfona. - 5.1. Ornar. Utr. - 6. T. «*•Èxit. - 7. Monetari. Na. - 8. Rotor. Prat. - 9. pinassa, <"*- 10. Midó. - 11. Costejar.VERTICALS: 1. M. P. - 2. Meritori. - 3. Taxi. nonàC - *'Ramoneta. 0. - 5. Com. Mitosis. - 6. Metatars. T. - '• ^nor. R. amE. - 8. S. F. eiP. IJ. 8 9: Coix. Roda. - 10-nador. í 11. Apartat.

SVÏ

rA*»

xos infants als qui va adreçada i fins itot per psicòlegs i pedagogs que conei-xen més bé el món de la mainada,potser ells sabrien veure-hi coses quea mi se m'han escapat, però la veritatés que des de la meva òptica de «per-sona gran» aquests programes nü m'-han agradat massa. Es clar que si vullpensar amb el «Boliche» i «Chapinete»(els recordeu?) d la Valentina i el Lo-c o m o t o r o q u e o c u p a r e n l a m e v a i n -f a n t e s a . . . ••-•/••.. ••.•-' ••••..:••

No hi ha grans canvis respecte a laprogramació anterior: algunes sèriesnan canviat el dia d'emissió, altres hanreaparegut després del parèntesi es-tiuenc, però segueix si fa o no faigual. «La Mansión de los Plaff», quepodem veure els diíluns, continua es-sent un programa molt ambiciós en el

nx3CULTURAL

.Carrer Ample, 3é Barcelona 2

40

qual hi col·laboren més de 80 perso-nes, quasi 30 d'elles amb tasques di-rectives dintre del programa, peròtampoc en aquesta nova temporadano r espon a les esperances que en un pri-mer moment ens havíem forjat. «ElMundo de la Música» ens sembla unprograma interessant pel seu intentde fer arribar als nens la música delsgrans autors, però Enrique GarcíaAsensio -per altra part un bon direc-tor d'orquestra- juga un paper queno és el seu i el programa se'n ressentmolt. Hi falta agilitat i interès, ,«LosPayasos», que s'havian anunciat pléde novetats, és com sempre, fins i totel Milikito encara continua fent servirl'esquellot.

La resta de sèries que composen«Un globo, dos globos, tres globos» ésde producció estrangera i abasta unamica de tot: dibuixos animats, unTarzan immers en' un món quasi deciència-ficció, circ i el telefilm nord-amèricà de sempre amb bons i do-lents, nens com a protagonistes, aven-tures i un marc més o menys exòtic.

Pel que hem pogut veure fins ara,amb la sustitució de «Terra d'Escude-lla)» per «Quitxalla», no sols ha canviatel nom, sinó la qualitat del programa,que ara resulta més feixuc. «Don Qui-jote», que ens recorda el model ameri-cà de dibuixos animats, amb veus deFeràando Fernàn-G6mez\ i Antonio Fe-rrandis (Sancho Panza) i assessorscom Guillermo Díaz-Plaja, Criado deVal, música interpretada a la guitarraper Narciso Yepes, està resultant unasèrie digna i cuidada.

I ja que parlem de maninada,com podríem acabar millor que ambun conte, el conte d'un programa quees deia «Erase una vez... el nombre».Doncs resulta que d'aquest programaels espectadors no n'han pogut veureun capítol dedicat al Segle d'Or es-panyol perquè uns «ogres» de TVE se'lvan menjar tot dient que en ell «estractava de forma irònica i àdhuc pe-jorativa les accions dels espanyols».Per a salvar-lo, en comptes de fadesexisteixen dos catedràtics especialis-tes d'aquest període que decidiran siels «errors històrics» comesos són tals.I perquè sigui més emocionant, aquestconte no te final. Rescataran lesfades-catedràtics el programa —en laproducció del qual hi va participarRTVE, no oblidem- de la panxa delsogres? Diuen que al món dels infantstot ès possible, però al món de RTVEencara ho és més. • '

ReUgtó

ésiacatalana perl'EstatutJOSEP BIGORDÀ

Tinc al davant dos textos, de pater-nitat eclesiàstica, que traten el tema •de l'estatut d'autonomia. Més ben dit,son dos documents escrits expressa-ment per a il·lustrar la consciènciadels cristians respecte de la pròximavotació sobre l'estatut de Catalunya.

Un dels escrits és la reflexió feta el8 d'octubre pels bisbes de Catalunyadavant el referèndum. L'altre és unanota de la vicaria episcopal de la zonade Sants i Collblanch, de L'Hospitaleti Cornellà, divulgada el dia 21. .

Tot i que ambdós textos coincidei-xen en el fet de manifestar una posi-ció afirmativa favorable a l'estatut, hiha entre l'un i l'altre una diferènciade tons que poden donar suport a unaavaluació diversa de les dues notes i,anant més enllà, a una consideraciósobre l'estil que podria - o hauriad e - tenir la paraula de l'Esglésiaamb ocasió de fets similars.

La reflexió dels bisbes, mogudaprioritàriament per Tànim de volerorientar èticament, vol ser tan respec-tuosa de les opcions que cada cons-ciència vulgui prendre que d'una ban-da, es limita pràcticament a una invo-cació genèrica del bé comú, i, de l'al-tra, amaga, o dissimula, l'ideal èticque els mateixos bisbes tenen sobre eltema de l'estatut. El lector hi pot en-tendre certament la Unia que sugge-reixen els bisbes, però no pot endevi-nar la il·lustració ètica que senten da-vant la mara d'una realització mésplena del seu poble. És, ho vull creu-re, una qüestió de respecte. Però pot-ser es tracta també d'un problema def o r m a , é s a d i r , d e l a m a n e r a d ' e n t e n -d r e e l l l e n g u a t g e è t i c p r o p i d e l ' E s g l é -s i a . ; ••-. ••• ;, ••;"•; • :'•:'•'_/'' '•••• • ; ':'"•;'

Per això, en aquest sentit, trobomés plausible la nota de la vicaria sud-Sants i Collblanch, L'Hospitalet iCornellà- de Barcelona. Perquè ésben clar que és un escrit ètic. Peròs'expressa amb una altra clau i amb 1una altra tonalitat. No demostra capi

41

Art

pretensió d'órientar, ni tan sols de.vo-ler parlar directament a les conscièn-cies. És un text que revela senzilla-ment com viuen els responsables deí'escrit, en aquest moment, el plante-jament de l'autonomia i les possibili-tats que permet de somniar la conjuntu-ra actual. La tonalitat ètica de l'escritqueda palesa amb la valoració «mora-litzadora» i ètica de l'estatut i del seucontext, i fins i tot, amb la indicacióde les seves llacunes i del problemesque viu Catalunya en aquest moment;però no té cap necessitat d'enfocar lallanterna per a il·luminar el camí queha de seguir cadascú. Això és un aferabsolutament confiat al pensament i ala decisió, de cada persona.

És evident que aquesta segona nota- l a de la vicaria sud de Barcelona-és més compromesa que la delsbisbes. Però, és que potser és possiblede tenir un llenguatge ètic, que no si-gui un llenguatge de compromís?

Els responsables del segon textdiuen que els «omple de satisfacció elreconeixement dels drets humans quecomporta l'Estatut. Ens dolia tant deveure i veure'ns, el homes d'aquestpaís, privats de coses tan elementalscom, per exemple, la possibilitat d'a-prendre i . d'utilitzar públicament lanostra llengua! No poder-se identificaramb la pròpia nacionalitat, amb lapròpia història, amb la pròpia cultura,ens ha fet aparèixer, durant moltanys, com uns ciutadans mig frustratsa la nostra pròpia terral». «També ensalegra -diuen més endavant— veure

4 2 • . ' , * • • ' •

com, amb l'estatut, comencem à re-prendre el nostre autogoverns

En un tercer punt, l'escrit constataels «molts problemes socials de feina,d'escolarització, de seguretat» que hiha ara a Catalunya. I el text reconeixtambé que «les fórmules jurídiques ipolítiques» de l'Estatut» són, natural-mente, discutibles». Però, aquestesconstatacions no ofeguen els altres as-pectes. Més encara: «volem afirmar —diuen—' que cap concepció doctrinalno pot justificar l'apatia, el desencíssistemàtic i la manca de compromísen el treball històric de cada dia a fa-vor de l'home»..

El darrer punt va dirigit especial-ment als immigrats, i de manera con-creta als qui estan «una mica perple-xos davant l'Estatut». «Pensant enaquests germans nostres vinguts d'al-tres diòcesis, voldríem deixar ben cla-res unes quantes coses: - l a defensad'un dret mai no va contra ningú, mésaviat aferma una manera de fer que,a la llarga, resulta favorable als dretsde tots; -estem cridats a formar unamateixa comunitat i a entendré'ns,dins el respecte més delicat a la llen-gua i a les formes culturals de cada"ú - tenim una gran esperança que laCatalunya autònoma, forjada ambl'esforç de tots els seus ciutadans deprocedència diversa, serà un espaihumà, obert a la convivència (...)».

: La categoria ètica d'aquest escrités, evidentment, indiscutible. I la sevaplausibilitat, al meu entendre, és to-tal. • i

Una exposiciófascinant:CarlesCàrdeflàALEXANDRE CIRICI

L'exposició d'obres de Carles Car-dellà a la galeria Sennàcheribbo, pertant de temps silenciosa, és un esde-veniment artístic considerable perquè,en una època de crisi de la pintura,linla gent cerca què faran, mostra elfruit incontaminat d'algú que fa allòque fa perquè té necessitat de fer-ho,perquè respon a vivències profundes íllargament experimentades.

Els cultivadors dels ismes de moda,per definició organitzen unes obresamb finalitat prevista, funcionals, a fid'obtenir él reconeixement com a pop,com à op, com a minimal, àdhuc coma conceptuals. Però ara vivim el mo-ment, tan ben definit per Eisenman,de l'organització de formes sobre lapura lògica de qui les fa, prescindintde tota funció deliberada.

D'aquesta manera, Carles Cardellàens lliura una llarga sèrie de quadresque podríem anomenar «poemes vi-suals» si aquesta expressió jno haguésestat, com ho ha estat, codificada.

Quan mirem el conjunt, ens sobtala gran coherència cromàtica de totesles obres entre elles. Tot és, extrema-dament pulcre, amb abundor deblancs que fan ressaltar els colors, i"els colors són d'una gamma molt per-sonal: Diversos grisos, més clars, mésfoscos, blancs virats cap a l'ocre, i so-bre tot, la refinada sèrie dels tonsamb un punt de negre, uns malves °liles modificats per aquesta menad'ombra suau i els blaus intensos queel punt de negre, priva d'ésser estri-dents i fa nocturn. ,

. L'ordenació* és tan neta com »gamma. Pintures dividides en duesmeitats, meitats dividides en terços*una pintura dividida en quatre q«a'dres isolats, detalls emmarcats aflfusta pintada, a l'interior del quadre»formant com capsetes...

La temàtica és una sola, amb diver-sos aspectes. És el problema de l'ho-me somniador que se sent isolat en elcontext d'un món de gent escaladoraque lluita per l'èxit econòmic o pel po-der, i que només de tant en tant trobapetites illes de comunicació amb lesescasses amistats sinceres, amb l'in-fant, amb el drogat, amb elUiurepen-sador trobat al cafè...

El gran problema és la incomunica-ció. ,-/..:'.. .; ..".-.,;,• ;v •;.;••;•" \ . - ,

A la iconografia, el tema dominant,com als dibuixos dels infants és lacasa. La casa que garebé sempre as-sumeix la forma tòpica, amb la teula-da a dos vessants. És el tema de l'a-bric, la protecció, la solidesa, el refu-gi. Però les seves cases són gairebésempre orbes, incomunicades, sensefinestres, com volums geomètrics abs-tractes planxats sobre la telà. De tanten tant, el tema paternal de l'arbre,també comú amb la iconografia delsnens. És important el tema del cel,

predominantment fosc, com el delssomnis, de grisos profunds o de blausennegrits. v -

Un tema molt constant és la tancapublicitària, .vertader contrapunt dela casa, que la fereix o assenyala laseva pròpia ruïna. Subversivament,l'artista transforma aquest tema ene-mic que prolifera pertot, al substituir-ne les lletres publicitàries per amunte-gaments il·legibles de graffiti. Graffitique, per l'empenta de la protesta, al-guna vegada arriben a emplenar elsnúvols del cel. :

Un altre tema que es contraposa alpositiu de la casa és la capsa, el caixò,que materialitza —sovint en relleu—la idea de l'encasellament a què enssotmet la societat escaladora. L'esca-lador és vist com un home que portauna escala. Coses positives per al pin-tor, com l'ocell de paper d'una amis-tat o l'arbre paternal, es veuen closesdintre l'encasellament. Sovint, la pre-sència de superfícies quadriculades,

com les de les llibretes amb les Qualshom domestica els infants, a l'escola;completa la idea dels encasellaments. .

Tema important són els fils de telè-graf. Fals i fils apareixen contínua-ment. Són la idea mateixa de la comu-nicació. La casa, relligada al món pelsfils, té una càrrega positiva. És tristaaquella de la qual els fils quedenlluny, massa alts. Si el mar fosc o elcel gris esperen la humanitat de la ca-seta humil, la casa espera la comuni-cació que li donarien els fils.

Hi ha el somniador, en forma d'unperfil d'home fosc mirant sempre en-laire o d'una ona, també fosca, queintenta abastar, també cap enlaire, ihi ha una forma enigmàtica, com unacua d'estel que penja del cel i queapareix contínuament als quadres,que l'artista considera com d'espiri-tualitat». •

El Somniador la contempla emba-dalit, a distància. La mà vol abastar-

Tont fent camí ISIDRE AMBRÓS

Sant Sadurní de TavèrnolesEl monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles és situat a

quatre passes d'Anserall. I on és Anserall? suposo queus preguntareu. Doncs bé, aquest poblet està situat ados quilòmetres de la Seu d'Urgell, a la carretera queduu a Andorra. Ja esteu orientats, oi?

Bé aquest monestir fou el més important de tota lacomarca de l'Alt Urgell a la seva època. És d'origen vi-sigòtic i la seva construcció sembla ser que es realitzàpels voltants de l'any 806. L'any 815, el comte de Cer-danya posà sota la seva jurisdicció les esglésies de SantEsteve i de Sant Hilari, pertanyents fins aleshores al'esmentat comtat. A més a més, al llarg d'aquell segleels comtes de Barcelona i d'Urgell li atorgaren nombro-ses prestacions. Al segle XVI, l'any 1592 per ésser mésexactes, fou disolt per butlla papal, i passaren al Semi-nari Tridentí de la Seu el que restava de les seves ren-des.' • •• ...... . .; ..; -:. :., . ...... .'• .- •

Fins fa ben pocs anys de T esmentat monestir nomésen subsistien la façana de l'església i quelcom de lesnaus i del claustre. Avui dia, però, ha estat restaurada ies pot admirar de bell nou aquesta magnífica mostra deiwt visigòtic. >

El temple dé Sant Sadurní de Tavèrnoles, que semblaser que fou construït al segle onzè, té la planta de creuUattoa, amb tres naus i un creuer, amb els correspo-s t s absis semicirculars en els seus extrems. L'absis és•flple i el central està format per un espai rectangular,°oert per una volta d'aresta, on s'hi pot observar que

hi ha set absidioles més petites, és a dir que l'església ésmolt possible que tingués set altars. Aquesta disposiciódels absis és d'origen oriental. Al costat del presbiteri esconserva la part inferior d'una torre rodona amb l'esca-la de cargol. A ambdós cantons del finestral que dóna aTest hi na dos àngels emmarcats amb unes sanefes, quesón exemplars únics a tot Catalunya, els quals"són unaveritable mostra de la bellesa d'aquesta edificació. Calfer esment, també, de l'existència d'un esplèndid dos-sier, del segle XIII, decorat amb un pantocrator en elqual es representen nou bisbes, i sis capitells del claus-tre del monestir de Sant Sadurní, avui dia enderrocat,que són molt semblants als que hi ha al monestir deSanta Maria d'Urgell. En darrer lloc, només resta dirque alhora que ha estat restaurat, se l'ha inclòs en lallista de monuments nacionals.

COM ANAR-HI?Es surt de Barcelona per la carretera nacional N-li,

en direcció a Igualada, una mica més enllà d'aquestapoblació es troba, a mà dreta, la carretera comarcalCG-1412 que duu a Calaf i a Fons, que és per la qual s'-ha de continuar fins arribar a aquest darrer poble, unavegada allà es continua per la carretera comarcal CC-1313, direcció a Andorra, fins assolir La Seu d'Urgell,després es prossegueix un parell de quilòmetres per lacarretera comarcal CC-145, que és la que porta a Ando-rra, i ja som arribats a Anserall.

la, sense poder. La casa humil dormal seu costat.

Algunes pintures, són records con-crets de vivències. Hi ha una evocacióde Sitges, amb el gran arbre al cim i,a sota, la caseta entre les típiques rat-lles blaves de les voreres. Hi ha elsjardins, micro jardins, fets pels in-fants amb coses trobades. Hi ha elrostre femení al costat de la capsa depintures que evoca el maquillatge. Hiha les ampolles entrevistes a Badalo-na. Hi ha la màscara ferida de Boade-lla. Hi ha el camí dels arbres.

M'agradaria que existís en catalàun mot com el francès fentró per a po-der dir que es tracta d'una pintura«feltrada». És insonoritzada. Quieta.Suau. Trista.

Amb un sol tema de violència: els;graffíti, tan torturats que semblen lle-tres aràbigues. En aquest sentit, laimportància que pren la cal·ligrafia'dintre del conjunt de l'obra és excep-cional a Europa, on hi ha hagut mol-tes experiències lletristes però on maino ha estat utilitzat el tret manual sig-nificatiu d'aquesta manera gairebémàgica en el seu encantament.

Voldria que la nostra revista tin-gués prou poder convocatòria per aque els barcelonins visitessin, ambunció, aquesta exposició i n'experi-mentessin la fascinant suggestió poèti-ca. •

A. C.

Esports

L' té moltes núvies

Som a l'onaATona de RÀDIO JOVENTUT

per més dades

Els divendres de 2 a 3 de latarda des del 5 d'Octubre.

AmbJordi Estadella,Ernest Rlveras,

Enric Condei Tequlp habitual de la

L'esport continua essent un «bun-ker» aïllat i marginat dintre de la nos-tra vida col·lectiva. Fer a molts, aixòés un dogma de fe i cal admetre quementre nombroses activitats i esta-ments de la nostra vida civil -poderlegislatiu, municipis, sindicats- hanestat recuperats per llurs legítims pos-seïdors, l'esport encara ós un vedatfeudal en el qual determinats pro-homs conserven tot llur poder i llursprivilegis. Noms com Juan AntonioSamaranch -encara que na estatprou llest com per a buscar-se el futuren els àmbits internacionals-, PabloForta, Baimundo Saporta, el duc deCàdiz, Enrique Landa i algun altre nomenys «il·lustre» són qui remenen lescireres.

Això és així i no d'altra maneraperquè les forces democràtiques delpaís s'han oblidat sistemàticament del'esport, ja que qüestions més urgents-eleccions sindicals, generals imunicipals- reclamaven llur atenció.

Ha estat precisament aquesta man-ca d'interès dels partits polítics per totel que fes referència a l'esport el queha permès que aquesta importantíssi-ma activitat ciutadana continués enmans de la dreta reaccionaria.Després de les eleccions generals cele-brades a Catalunya el 15-J, resultavacontradictori que un personatge comJ. L. Núnez pogués arribar a la presi-dència del Barca a través de les ur-nes, però hi va arribar, tampoc per àcap de les federacions que ara són ales mateixes mans que les han mane-gades durant els últims 40 anys hi ha-via recanvis democràtics, i per aixòels Porta, Borbón Dampierre, etc. en-cara són a la palestra.

És ara, normalitzada poc a poc lanostra vida col·lectiva, quan els par-tits comencen a interessar-se una mi-ca pel fenomen esportiu. És un interèsjustificat sovint per un mòbil electora-lista però que obligarà que hi hagiprogrames i gent amb una certa pre-paració per a donar la rèplica aaquest nucli immobilista que s'arrapaal mànec de la paella. Les esmenes ala totalitat que es formularen a la«Llei Castejón» quan fou discutida a laComissió de Cultura del Congrés, pre-sentades per socialistes, comunistes,minoria catalana i PNB, demostren

que alguna cosa canviarà en la políti-ca esportiva de l'Estat.

L'esport no pot romandre com un fe-nomen marginat i desconnectat de laresta de la societat. Fins fa uns anys,per exemple, es deia que al periodis-me esportiu hi anaven a parar els pro-fessionals de la informació més in-competents o menys «oonscienciats».Això, que seria molt discutible i que litíostà per afirmar-ho a Enric Llaudet,llavors president del Barca, Un seriósdisgust, es pot afirmar avui én diaque resulta fals si es generalitza.També, però, a les redaccions delsdiaris s'ha produït un moviment «rei-vindicatiu» del fenomen esportiu perpart d'alguns professionals que sem-pre havien viscut d'esquena a aquesttema i fins i tot el menyspreaven, i en-cara es produeix entre els propis com-panys aquest prejudici de creure queel periodista esportiu és un home es-cassament preparat per a analitzar ijutjar els grans problemes que relacio-nen l'esport amb l'activitat políticadel país.

A les redaccions d'alguns diaris,generalment obeint consignes parti-distes, es pretén que els temes polític-esportius es trasvassin de les planesd'esport a les d'informació generalamb la qual cosa, d'alguna manera,es cometria l'error de convertir lesplanes específiques d'esports en unasecció descafeinada, frívola i apolíti-ca, en el sentit socio-cultural del ter-me.

També a la premsa, i aquesta ésuna de les raons de la crisi que tra-vessa aquest sector, hi ha gent «jue nos'ha sabut preparar per a la transfor-mació que els últims anys ha celebratla nostra societat. Són gent amb es-cassa preparació professional que nafracassat en el compromís d'interes-sar el lector per les grans qüestionspúbliques del país. Quan aquests ben-volguts companys ens diuen als V0'brissons de les seccions esportives queels fem el traspàs de poders o de te-mes, sona més o menys com: «Escolta»com que no sabem fer trempar la gen*amb els temes que corresponen wpeclfícament a la nostra secció, PaS*sa'm els teus a veure si també els des-trossem...». •

l'estatuten matèriaeconòmicaL'Estatut diu que ia Generalitat técompetència exclusiva per a laplanificació econòmica de Catalunya.Té també competència exclusiva perordenar la indústria, l'agricultura i laramaderia, el comerç Interior,l'urbanisme i l'habitatge, t també pelque fa a les empreses públiquespròpies de Catalunya i a les Caixesd'Estalvis.

el dretlla justíciaa l'estatutL'Estatut crea el Tribunal Superior deJustícia de Catalunya, com a tribunalde cassació per a tot el que suposil'aplicació del dret de Catalunya,elaborat pel Parlamento el ConsellExecutiu.L'Estatut ofereix la possibilitat de crearuna policia autònoma. I permetparticipar d'igual a igual amb lesautoritats de l'Estat a la Junta deSeguretat, organisme que s'encarregaa Catalunya de vetllar per l'OrdrePúblic.

l'estatuti la culturaEn matèria de cultura, l'Estatut atorgacompetència plena a la Generalitat peta regular i gestionar l'ensenyament entota la seva extensió.L'Estatut reconeix la competènciaexclusiva de la Generalitat entots els aspectes relacionatsamb la cultura en general.D'acord amb l'Estatut, iaGeneralitat pot regulari administrar tot alio queés competència de l'Estaten matèria de Ràdio iTelevisió. A la vegada,la Generalitat podràcrear i mantenirqualsevol mitjà decomunicació socialpropi, ja sigui premsa,ràdio o televisió.

l'estatuti la seguretatsocialL'Estatut atorga a la Generalitat lafacultat de regular i gestionar tot elfuncionament de la Seguretat Sociala Catalunya. Aquesta funció seràdesenvolupada per la Generalitatdonant participació a tots els Interessats:sindicats de treballadors i associacionsd'empresaris.

l'estatuten matèrialaboralL'Estatut assenyala que el Govern dela Generalitat serà qui resolgui totaclasse de reclamacions laborals,classificacions professionals, primes i

incentius, així com conflictes,vagues i convenis.

L'Estatut reconeix tambéa la Generalitat la

competència total sobreles cooperatives i podrà

promoure la participaciódels treballadors

així com el seu accés ala propietat dete

mitjans de producció.La Generalitat, segons

el text de l'Estatut,té la facultat de

crear institucionsque fomentin

l'ocupació plenai el desenvolupament

econòmic i social.

els treballadorsamb l'estatutEls treballadors de Catalunya hem dedonar suport, amb jets nostres vots, al'Estatut d'Autonomia. Els treballadorsde Catalunya hem de demanar aquestvot afirmatiu als nostres companys acada fàbrica, a cada centre de treball, acada barri. ,Només aquest SI massivamentexpressat, farà possible a Catalunya lallibertat, la justícia i Igualtat queproclama l'Estatut.El sí massiu dels treballadors al'Estatut, farà possible que demà, ambl'esforç de tots, tinguem a Catalunyauna legislaciódemocràtica Iprogressista,elaborada pelnostre propiParlament,on estaranrepresentatsmajoritàriamentels Interessos delstreballadors. PSC

(PSCPSOE)

el sí socialista a l'estatut

Bunyols de vent

LES CC.OO. NO RENUNCIEN NI A MARXNI A LENIN NI A CAMACHO

La pancarta és prou explícita. La transformació del nom del líder sin-dical Marcelino Camacho en els dels dos teòrics sobre els quals es basa totala filosofia comunista és realment una «virgueria» lingüística que s'agraeïxen uns moments en què més aviat hi ha manca d'imaginació entre els partitspolítics i les centrals sindicals. Quan els noms de Marx i en Lenin quasi fannosa als partits d'esquerres, els treballadors de CC.OO. van i els treuen juntsen la figura del Camacho. £1 que no sabem és si en Marxelenin Camacho variure la gràcia de l'acudit.

PLA VA ÉSSER PROPOSAT COM A PREMI D'HONOR

Això que el polèmic escriptorJosep Pla mai no havia estat pro-possat com a candidat del Premid'Honor de les Lletres Catalanes,per la seva trajectòria política mésaviat contrària als interessos na-cionals de Catalunya, no és del totcert. Un membre del jurat ho vaproposar precisament a l'any del'amnistia, però la idea ni així vaquallar.

EN TIERNOÉS TENDRESEGONSL'ALCALDESERRA

L'alcalde de Barcelona NarcísSerra que no ha perdut el sentit del'humor tot i els maldecaps inhe-rents al seu càrrec, fins i tot par-lant en castellà; quan ha dereferir-se al seu col·lega" de Ma-drid, el també socialista TiernoGalvàn, li diu en «Tendre Galvà».Parlant telefònicament amb undels alcaldes espanyols que es reu-neixen periòdicament per estudiaruna acció conjunta per l'assumptede la liquidació de deutes, com una

cosa normal es referí a Tierno-«Iremos a comer a casa de TendreGalvà, y lo discutiremos» -H v*dir - . El que s'ignora ós si el veuprofesor li diu Sierra. Intentaréd'esbrinar-ho. _

46

MONTSERRAT NEBOT

FOT VA PASSAR PER NOSABER PRONUNCIAR LESELLES

£1 que acostuma a passar sovintamb els polítics després que és publi-quin unes declaracions seves a laremsa allò de «donde dije digo digo

diego»'tenia en aquest cas concretun origen divertit i àdhuc insòlit. Unredactor va fer una entrevista al ti-nent d'alcalde de l'Ajuntament dearcelona Josep M. Cullell on aquest

afirmava que era el cerveE de la Hi-senda municipal. - J o no crec haverdit mai això -replicà Cullell aosteriori—. —Tinc la cinta magne-

tofònica i hi és cíaríssim - v a al·le-ar el periodista-. Però després <ieentir repetidament la pregunta i la

resposta pel cassete, tot va quedarlar. Resulta que el redactor no sa-ia, com tanta gent, pronunciar prou

diferenciades les elles, i li va pre-,guntar al regidor convergent. -Tuhas estat realment el cervell de la Hi-senda municipal de Barcelona? -Sí,absolutament - v a respondre Cullellsense Dubtar-ho gens-. Però és queen realitat ell havia entès: —Tu hasestat realment al servei de la Hisen-.d municipal de Barcelona? Si feu laprova amb una persona (deieística»veureu com la. confusió del regidorjjo va ser fruit de les presses sinóduna mala percepció de sons.

CONSELLERGODINAI LES

El conseller de Treball de la Ge/raluat, Joan Codina va inscriureseu fiu a u n i n s u l t d'Ensenya-? Mi13à per tal que hi estudiés

ler 1 P e r o P e r n o vo*e r &T v a "tat V e v a influència com a autori-

*• w nen fou rebutjat i ara no ham més remei que portar-lo a

Z\vriy&d& pa**111 relisio-cada mes més de 10.000

Fauna & Flora JOSEP MARTI i 60MEZ

Octubre, mes dels NobelsAmb l 'arr ibada d'octubre han arr ibat t ambé les expectatives des de la

capital de Suècia: cada se tmana van caient els Nobel, que aquell il·lustreinventor de la dinamita llegà al món, hi h a qui diu que per alleujar la sevamala consciència per l 'invent. J a ho deia Einstein: Cada nit prego a Déuque m'hagi equivocat en els invents del dia».

La «pedrea» és múltiple i var iada: hi ha dòlars en abundància i pretigiinternacional - a vegades, c o n t e s t a t - per als guardonats en les moltes es-pecialitats que entren en joc: Medicina i Fisiologia, Física, Química, l i t e r a -tura , capdavanters de la Pau que mai no arr iba i, des de 1969, també pe ra l 'Economia, que cada dia va pitjor, ?•

La reacció de la majoria dels nostres diaris no deixa de ser curiosa enaquesta era de la tècnica que vivim: els premis Nobel de Literatura —enun país amb un dels índex de lectura més baixos del m ó n - i de la Pau, queningú no veu pe r enlloc, gaudeixen de ti tulars poc menys que a tota p lana id'anàlisis respecte de l 'obra i la personalitat dels guardonats , encara queen pi de Literatura hi ha vegades que, per caprici dels acadèmics atorga-dors del guardó, la feina és per a t robar algú que hagi llegit alguna de lesobres del novelitzat. De la res ta dels premis, u n a nota breu i v a que peta ,que la medicina, la física, la química i l 'economia són coses amb poc pesespecífic en el món en el qual vivim.. ,

Del primer, Nobel de Literatura —any 1901 , Sully Prudhome, francès—no hi ha qui en sàpiga donar notícia, llevat de les ra tes de biblioteca. Del'últim 1978, Isaac Bashevis S i n g e r - les editorials del país que li hav íempublicat alguna cosa només van haver de ba ixar a llurs magatzems i t reurela pols a les edicions que» amb prou feines havia comprat ningú pe r aposar-li la faixa acreditativa del premi i així poder vendre les restes d'edi-ció sense haver de recórrer , com és preceptiu en les restes de sèrie, a lesgran rebaixes en els no menys grans magatzems. '

Quan L'HORA sigui al ca r re r és possible que es coneixi j a qui s 'ha em-butxacat aquest any el Nobel a l 'escrivent. Les travesses, a l 'ús i abús delspremis literaris, diuen igual que cada any: que si l 'anglès Graham Greeneés entre els candidats i que si l 'argentí Jorge Luis Borges li fa ombra. Alcap i a la fi, com ve passant en els vint anys que fa que ambdós són candi-dats , és possible que els acadèmics suecs es treguin de la màniga, en solu-ció de consens del qual t an t saben úl t imament els ciutadans d 'aquest país ,un nom que només coneixen mitja dotzena d'especialistes. 0 no. Segons unfan de les travesses del Nobel, «encara que el càlcul de possibilitats mate -màtiques és infinit, cada any que passa augmenten les oportunitat pe r alsdos candidats més antics del premi». Graham Greene no ho té del tot clar .El més d'abril em deia: «No crec que me' l donin mai . Sóc catòlic i els aca-dèmics suecs tenen poques simpaties envers els catòlics».

Mentre com en les millors actuacions de circ creix l 'expectació davan tdel «encara més difícil» que sovint caracter i tza les estranyes concessions,el Nobel de Medicina ha passa t sense pena ni glòria malgra t haver reuni tdos al·licients apassionants: cap dels dos premiats és metge de .professió —la qual cosa representa la consagració de la medicina basada enl ' e lec t rònica- i llur invent és, segons els experts, «el més revolucionari ques'ha dut a te rme en els últims cent anys de la medicina».

Aquí, com que de la ciència se 'ns en fot, no nem fet cas. A nosaltres ensinteressa veure si el Nobel de Literatura l 'hi donen a un escriptor deSenegal del qual no hem llegit res però que diuen que és molt bo, enca raque només sigui perquè des de fa una colla d 'anys és president omnimodedel país i va inventar u n a cosa molt bonica que respon al mot «negritud»...

És lògic que el Nobel estigui lligat a la dinamita. I47

Lleure lliureDILLUNS

£1 Club d'Amics de la Fu-turologia (Gran Via, 608/ 8èD) organitza diverses activi-tats per aquest trimestre;Avui, a les 19.30, hi ha unaconferòncia sobre «Sentitpolític de l'Estatut de Cata-lunya» a càrrec de JoanGonzàlez-Massó, A l'InstitutItalià de Cultura, els dilluns,dimecres i divendres fins el 9de novembre, es projecta unarticle dedicat al directorMauro Bolognini, a les 21.30.

La música és encara pro-tagonista, a través del Festi-val Internacional, Al Palaude la Música, l'Orquestra deCambra de Moscú interpretaobres de Bach, Shostakovitchi «Els adéus» de Haydn.

La galeria Caràtula (Tra-vessera de Gràcia, 96) cloul'exposició d'olis de Pobla. IGrifó i Escoda la d'aquarel·lesde Claverol, a Diagonal, 484.

La novel·la del circuit ca-talà que comença avui és deMaria Aurèlia Capmany i lasigna Mercè Vilaret.

Durant tota la setmana, Fes-tival de teatre a Sitges.

DIMARTSAvui hi ha fira a Tírvia. A

la Fundació Miró, Klaus-Jür-gen Sembach, conservador,de la Neu68ammlung de Mu-nic dóna una conferència so-bre «Els interior del moder-nisme».

A Kanna, a la plaça delRei, tindrem avui i demàjazz-rock amb el grup Vima-na. I al Palau de la Música elgrup Batsheva Dance Com-pany de Tel-Aviv ens oferiràinteressants danses jueves ibíbliques, entre d'altres,

A la galeria Foga-2 (PàrrocUbach, 29) s'acaba avui l'ex-posició d'olis de I. Pou. A te-levisió podeu veure Musicalexprés. , . ,

DIMECRES '

El Club d'Amics de la Fu-turologia ens ofereix avuiuna altra conferència sobre«La prospectiva i la pràctica»a càrrec d'Amadeu Serch,Membre del Consell Directiudel Club. El concert d'avui ésal Saló del Tinell, on hi actuael Cor Madrigal de Budapest,interpretant obres d'A. Ban-'chieri i 0. Vecchi. ' .

A l'espai 1Q de la fundacióMiró, s'inaugura una exposi-ció de Pep Duran sota el nomde «Sabates». En canvi, a lagaleria del Corte Inglés se'nclou una d'aquarel·les de Jo-sep Olivé i a Vayreda (Rbla,Catalunya, 116) una exposi-ció de pintura jove.

Tenim també festa major aBanyoles (Gironès), Colldejou(Baix Camp) Miravet (Riberad'Ebre) i Valls, capital del'Alt Camp. " -»

A televisió tindrem oportu-nitat de revisar, si hi ha sorti no la canvien, «Brigada cri-,minal» de l'Iquino, inaugu-rant un cicle policíac que pot.oferir agradables sorpreses,També s'acaba avui «La Fun-dación», correcta però pocdestacada sèrie britànica, aGrandes Relatos. \.- • •

DIJOUS,• En primer lloc, recordeu

que avui és el referèndum.No us oblideu d'anar a votar.

Al Club d'Amics de la Fu-turologia, el poeta Anton Salai Cornadó farà una lectura defragments del seu proper lli-bre «Poemes de l'estaquirot»,P e r a desencarcarar els os-sos, podeu anar a ballar aKanna, sereu amenitzats perl'Orquestina Frenesí. - \ ,\ -Nova conferència sobremodernisme a la FundacióMiró, a càrrec del Dr.Hanno-Walter, que parlarà

de «El moviment,ArtsianeCrafts i el Jugendstil;many». - . \ . f |

A la tele comença un«Grandes relatos» sota el títol-«Los mejores aüos.de.'Misft.Brodie». La versió cinematoj/gràfica d'aquesta, obra foumolt estimable i atorgà üHOscar a la protagonista];Maggie Smith. Descriu un:encertat ambient de l'Angla-terra dels 30, a través d'unaprofessora de noies amb nojCtables tendències feixistesjjjf

Si preferiu la Segona Ca-v

dena, Teatrp Estudio ofereixi«El burlador de Sevilla*,,deTirso de Molina.. Si no anem ;errats, ara és el temps..vj

DIVENDRES :

A Bellvís, comarca ídélNoguera, avui tenen^fcstamajor. I a Barcelona contí;nua - manant la músicajtftKanna, des d'avui fins-diu-menge, Jazz ConcertifambArisa a la bateria, Burrull alpiano, Ponsa al baix i,Rodaal saxó. Té tot l'aspect||deser estimulant. \ V 4 f 8 j i -. En un altres àspectt^àl

[ Palau de la Música actua De-ller Çonsorte, dirigit peri/M-fred Deller, que interpretamúsica anglesa, cançons'ropees, madrigals italiani/imúsica teatral de Pürcelip

Avui li toca al Banl\Gdtlerebre la visita.; musical

SUBSCRIVIÜ-VOS À L'HORlBUTLLETlDÈ SUBSCRIPCIÓNOM I COGNOMS : . . . . .CARRERPOBLACIÓ . '. ;PROVINCIÀ •Desitjo subscriuré'm:

L'import de la .qual faré afec-tives mitjançant . ' ,,-.

. . D T E •-. . . .. ' . : . ;

. ; TELÈFON . •: . . V . ..; .

- PHT uh any - '' "'•••Per sís masos ;• .'• ' ,

Taló bancari adjunt , .' " ; , Domiciliació bancària

-Data ' , ï . v . . ... ;.o I . ' . .«._.._ .; , . Efectiu -v.' • •' .*• ,-Signatura ,. . . . , ...• . Gir postal . . ; ;,-' . --••>>.

' , . : / .. /, ,, Vull rabre.més informació

; • , . Subscripció anual: Estat espanyol 3 .000 ptas. Europa•.« .', »• ' . •' •>', ' : 4 , 0 0 0 P t a s . ' . s • . • ••, . • ' ' - • ' - Amèrica i resta dsl món 4.600 Ptas''__ l , ' Subscripció samestral: al 5 0 %

BUTLLETÍ DE DOMICILIACIÓ BANCÀRIASenyors,'als agrairé qua amb cérrec a lmau compte/llibretiatenguin el rebut qua anualrn,ent/samastra(ment als presentar|L'HORA, S.A. pal pagamant de la meva subscripció a laL'HORA..: ,• V • ' . - . . . , , . vv · , i í . . . .

BANC/CAIXA . .AGENCIA •/ . .': .-': .' .N " COMPTE/LIBRETATITULAR >,-»/, . A t i ; - .DATA- ..-.,; . . ' i , . ; - . . ;SIGNATURA . . . . . .

' Un cop omplert anviàf-ho'a:' \ -?-'S.- t - ' ( - L'HORA ! - • - i : r - ,"* '••'* s. :,\, , Ri»H»f;#;iq í administració ' ; " '• -,.- ,„ ^~

uu(. 80. àtic i.ar'Talèfon 254 34 03- í 264 34,02

48

CONXITA SOCIAS -> í í

aquest cop del grup MúsicaAntiqua d'Amsterdam. L'es-cenari és l'Església delsSants Just i Pastor.

A la primera cadena deIV, «El nombre y la tierra»per a naturalistes impeni-tents i «El nido de Robin» pera quasi tothom. I a l'UHF, elsaimants de mites podran[ruir amb «La reina Cristinaie Suècia», sensible recreació3 càrrec del tàndem GretaJarbo-actriu i RoubenSíamoulian-director.. Els ai-xes, compleixen.

DISSABTE

Les fires d'avui són a Fere-iorra i Bellvís, comarca de lafoguera. Es clou a la salaJaudi (Consell de Cent, 337)ina exposició de pinturesl'Anita Solà d'Imbert.

Al Palau de la Música tor-ïa a actuar la Batsheva Dan-

ce Company de Tel-Aviv, di-rigida per ?aul Sanasardo.

Les pel·lícules de la telesón la nota destacada. A latarda, «Alta sociedad», musi-cal amb Crosby, Sinatra i"Armstrong, «remake» de lafamosa «Histories de Filadèl-fia». D'agradable visió.

, A La Clave, un dels pri-mers films de Visconti, «Laterra trema», d'un acusat ta-rannà neorrealista i ambgran força dramàtica.

A Sàbado cine, un Truf-faut que ret un afectuós ho-menatge al propi cinema, «Lanoche americana», film nota-ble i reflexió intel·ligent so-bre aquest mitjà d'expressió.

DIUMENGE

Les fires d'acui són a Pere*lada (Alt Empordà), Cardona(Bages), Valls i Tivissa (Ribe-

ra d'Ebre), a més de La Sel-va, Borges Blanques (Garri-gues) i Tortellà (Garrotxa). ATivissa, a més a més, hi hafesta major.

A Barcelona concert Bri-gitte Fassbaender, mezzo-so-pran i Irwin Gage, piano,interpreten 7 lieder de Mah-ler, 3 de Liszt, «Chansons deNégresse» de Milhaud. Al Pa-lau de la Música.

Allò més destacable de TVés a la primera cadenaEstrenos TV, que va demàfia a USA, i l'interpretenactors d'origen italià. Diri-geix el veterà Paul Wendkos.

A la segona cadena,després de l'amic Rockford,el concert ens ofereix la Sim-fonia del Nou Món i Filmote-ca una pel·lícula del desapa-regut Claudio Guerin, quesense ser res de l'altre món,mostrava una promesa ma-

lauradament no confirmada:«La casa de las palomas».

A MES A MES

Tenim nou espectacle a laCúpula Venus, aquesta vega-da de dansa. Es diu «Nata fu-llada» i la fan de dimecres adiumenge fins el 31 d'aquestmes. , - : _•*••_-' ;-

!« .I fins I'l de novembre, al

Teatre Espanyol, el «Teatrenegre de Praga», un especta-cle insòlit, d'antic origen igran interès. ; • <„ ,•?'•-,•'. > • *. * v fe

De cinema, poca cosa apart les pel·lícules que 's jaeren a la carteUera. Al Rex,una dels surrealistes Tip iColl, dirigits per ManuelSumme»! «El sexo ataca». Ial Regió, «Un investigador in-sòlito», interpretada per Ri-chard Dreyfuss, que pot re-sultar un agradable descobri-ment ' .*ji .»&• Í»."Í.#I

La paella pel mànec : - . ! • ! - . • -

Pintada amb rossinyols i bolets farcitsUn dels nombrosos afeccionats a la cuina que, arreu

del país, conreen amb notable resultat l'art de la gas-tronomia és Enric Vàzquez, catedràtic de Materials deConstrucció i Química a l'Escola d'Enginyers de Caminsde Barcelona. Ara que és el temps dels bolets, ens n'ofe-reix dues receptes. , < .

-Quina és la primera? • . Í < .-És una recepta de cuina francesa, pintada amb

rossinyols. ' '-Com es fa? . . . --En una cassola plana, de fang si pot ser, "hi poseu

50 grams de mantega i es passa la pintada lleugera*®em, que no arribi a agafar color. Aleshores s'hi tirendues o tres cebes petites trinxades, es tapa i s'hi deixaUBC minuts, passats éis quals hi tireu aproximadamentup decilitre de conyac i l'enceneu, que es flamegi bé.^Pagareu amb un decilitre d'Oporto i llavors s'hi afe-pix un litre de nata, i es deixa que es vagi fent a foc«nt.

A part, s'agafen rossinyols, aproximadamente 400Pams i es fan amb mantega i sal, i tapats, durant 12jfuts a foc lent, afegint-los a la pintada barrejats amb* naJa. I ja el teniu fet ,. ...*. **t - ^>w»

-Perfecte. I l'altra recepta? -:^. /^r-V-í* swi-'.~&* tracta de bolets fardtt. Sis bolets poden s«r de

mena, una mica grossos: pebrassos, pinatells,;blanques.»

- C o m cal fer-lo?''' ,",,\ j . ..]•-• ^ :.•••'*•.-*•/&*•'<&%£-S'agafen els bolets i s'escalden un parell de minuts.

Fet això, se'ls tallen les cues. Llavors, es frega una llau^na amb all i s'hi posen un parell de cullerades d'oli. Apart, prepareu el farcit :; . •. '••Xïàfiïí&à^'l·l

- E n què consisteix? --. i\- ,.iAir.wx#&'*•£& í&iV; -Pernil del país, carn de porc picada, sal i pebre, ba-^rrejat amb les cues que abans hem tallat, trinxades. ^

— Q u è m é s ? < : . - • • • • , : ; « ' ; ; . ' v V - > *;>' *••#>• íU**4i è'í'[ -Farcits els bolets, I posats a la llauna, poseu al da-ímunt una capa de molla de pa triturada juntament amball i julivertf . \ ' ;v-, vH -f •. ^^^krhú;i^mj^

Primer es posa al forn no gaire fort, i quan* està unamica cuit, es gratina, per tal que quedi la molla ben to-rrada. ." . >x-., ••..•,/;*•:;;..•• 5,5 J^·>^·^-rff í^f·^í

* fi —Alguna cosa més? v , I •' '; .'• \íl *•#..-£ fit íiijrfléfttj'í -Com que sol passar que l'oli s'acabi, va bé posar-hi'una mica de vi blanc: " J • -. :.4 <--i*í:;-"

-; -Quanta estona s'hi ha d'estar, al forn?] - N o gaire, aproximadament 20 minuts.'; Ja ho sabeu, doncs. Ara és bon temps per anar a la"muntanya i collir bolets. Con ens ha dit també l'Enric,'fins i tot per Vallvidrera i el Tibidabo se'n fan molts, iles combinacions culinàries que s'hi poden fer, ben se-gur que són delicioses I ;

mwfe«?í

m

li

khr- C. S.

AJ»

, . 1 -

La setmana a Televisió •>'•?';•'. :-Ài$í

Del 22 al 28 d'octubre

CIRCUIT CATALÀPRIMERA CADENA:Dilluni, 2213.30 Crònica esportiva.14.00 Crònica.16.15 Entre nosaltres.16.45 Novel·la: «Avui novindrem a sopar», de M. Au-rèlia Capmany, Real. MercèVilaret. Int. Montserrat Ca-rulla, M.* Fernanda Gil, Ovi-di Montllor, Carme Elias,Dimarts, 2313.30 Signes.14.00 Crònica.16.15 Musical express.16.45 Novel·la: «Avui novindrem a sopar». Cap. II.Dimecres, 2413.30 De bat a bat14.00 Crònica.16.15 Dr. Caparrós, medici-na general: «El simposium deMadrid».16.45 Història del cinema aCatalunya: «Com es divertiala nostra gent (1896)».17.15 Novel·la: «Avui novindrem a sopar». Cap. III.Dijous, 2513.30 Les nostres coses.14.00 Crònica.16.15 Escenari.16.45 Novel·la: «Avui novindrem a sopar». Cap. IV.Divendres, 2813.30 Mirador: Núria Es-pert.14.00 Crònica.16.15 Vostè pregunta...16.45 Novel·la: «Avui novindrem a sopar». Cap. V,Dissabte, 2710.15 Lliçons de català.10.30 Quitxalla.

SEGONA CADENA:Dilluns, 2219.15 Informatiu especialEstatut.23.30 Crònica 2.Dimarts, 2319.15 Informatiu especialEstatut.23.30 Crònica 2,Dimecres, 2423.30 Crònica 2.DJjous, 2623.30 Crònica 2.Divendres, 2623.30 Crònica 2.Dissabte, 2723.30 Dr. Caparrós, medici-na general (repetició).

CIRCUIT ESTATALPRIMERA CADENA:Dilluns, 2214.34 Gente hoy.15.00 Telediario.15.34 Gaceta cultural. -15.53 Así es Hollywood:«Imaginación.18.34 Un globo, dos globos,tres globos: La mansión delos Plaff. 7

19.31 Un mundo para ellos.20.10 Gran estadío,21.00 Telediario.21.34 300 millones.22.37 La fundación. Cap, 7.23.40 Ultimas noticias.Dimarts, 2314.34 Gente hoy.15.00 Telediario.14.34 Gaceta cultural.15.53 Revista de toros.'18,34 Un globo, dos globos,tres globos: El mundo de lamúsica.19.31 Palo y astüla: «Frac-.ción de un asesinato».20.29 Mi amigo el cabaljo:tyDónde vienès, frisón?».21.00 Telediario.21,34 Primera pàgina.22.37 La fundación, Cap, 8,23.40 Ultimas noticias.Dimecres, 2414.30 Gente hoy.15.00 Telediario.15.34 Gaceta cultural. .15.53 Vivir cada dia,18.34 Un globo, dos globos,tres globos, Cuentos de losmil y un días: «La historiadel Derviche Abunarad».18.59 Cine espaüol: «Briga-da criminal». Dir. Ignacio F.Iquino. Int. José Suarez, Ma-nuel Gas, Marucbi Fresno,21.00 Telediario.21.34 Orquesta sinfónica c}eRTVE: «La procesión delrodo», de Turina; «La batallade Vitòria», de Beethoveq iCor «Esclavos», de «Nabuc-co», de Verdi.22.37 La fundación. Cap, 9.23.40 Ultimas noticias. .Dijous, 2B14.34 Gente hoy.15.00 Telediario.15.34 Gaceta cultural.15.53 Cafè de redacción.18.34 Un globo, dos globos,tres globos.20.24 Cancione8 de una vi-da: Víctor Balaguer.21.00 Telediario.21.34 El senor Villanueva ysu gente:

22.08 Sombras de ayer,22.37 Grandés relatos: «Losmejores aflos de Miss Bro-die». Int. Geraldine McEvan.23,40 Ultimas noticias.Divendres, 2014.34 Gente boy.15.00 Telediario.15,34 Gaceta cultural,15,53 Los espectéculos.18,34 Un glopo* dos globos,tres globos: Tarzàn: «Laprueba de Tarzan».19,16 Con ocbo basta: «Le-che y simpatia».20.10 Mas vale prevenir:«Un corazón sano».21.00 Telediario.21.34 El nombre y la tierra:«La perdiz roja».22.03 El nido de Robin:«Trióngulo maternal»,22.32 Los mejores aflos deMiss Brodie (II).23.35 Ultimas noticias,Dissabte, 2712.03 Programa infantil.13.30 Tiempo libre. .13.59 El canto de un duro.14,30 Noticias del sabado.16 .00 Don Quijote: «Laaventura de los molinos».15.35 Primera sesiónj^Elperro de Baskerville», Dir.Terence Fisher.- Int, PeterCushing, Christopher Lee,Andre Morel..17.15 Aplauso.19.00 La pantera rosa.19.25 Astúcia peligrosa: «Elcontrato Oberon».20.30 Informe aemanal.21,30 Noticias àel sabado.22.04 Sabado cine: «La no-che americana». Dir. Fran-çois Truffaut. Int. JacquelineBisset, Valentine Cortese,Jean Pierre Aumont. . ,Diumenge, 2Ç •10.03 Hablamos.10,28 El dia del Senor. :11.13 Gente joven. *12.08 Sobre el terreno.13.25 Siete díaa. . .14.30 Noticias del domingo.15.04 La casa, de la pradera:«La boda». /16.09 Fantàstico. / •18.40 625 Uneas.19.40 Estrenos TV: «Honra-ràs a tu padre». Dir. PaulWendkos. Int. Raf Vallone,Brenda Vaccaro, RichardCastellanos • • ' . - , . .21.30 Noticias del domingo.22.04 Estudia l: «Los mar-,queses de Matute»,

SEGONA CADENA: X^fy

DUluns, 2 2 ' . A : '•'£$ „19.47 Redacción de nocheïi20.35 Revista de cine,22.05 Més allà.22.23 Opinión pública.J|Dimarts, 23 \ - -19.47 Redacción de noche.20.35 Polideportivo.21.02 Recital: Ooteto de Rema.21.29 Nakia: «La danza defuego». . | \Dimecres, 2419.47 Redacción de noche!20.35 Polideportivo.'21.46 Imagenes.22.31 Tribuna de la histDQous, 2B:19.47 Redacción de nochej20.35 Polideportivo. ,21.03 Teatro estudio:'burlador de Sevilla», de Tirsode Molina, Real. Gustavo Pé-rez. Puig. Int, Javier Escrivà?:María Luisa Merlo, Ana.MJVidal, José M.« Escuer..,ïDivendres, 26 - -.• *·**&F<$a19.47 Redacción de nocliej20.35 Polideportivo, .,......„21.03 Cine club; «La reinaCristina de Suècia».22,41 Tribuna internacioni

Dissabte, 27 i16.31 Barbapapa.16.99 Retrato en vívoberto Carlos».16.53 Novela: «Las aven'ras del marqués dere». Caps. 4, 5 i 6.;^17.59 Festival de Gizns«Joaquín Blume». K\419.30 La clave: Pescarterra trema». •Diumenge, 28 „16.31 Azafatas del aire:el silencio de la noche».!.... .16.28 Historia de los trenej^«Los trenes de Francia»«nw17.29 Los casos de Rock;ford: «La . urbanización^W

. Gran Lago Azul». -• t i V # w |18.24 Vüde el v ikingògMbuida». '• / ."." *';;•«"^i!sB|H|18.49 Panorama musical.^19,14 Concierto:,. Oberturade «El carnaval» i «Sinfoníadel Nuevo Mundo» d'/Dvorak. '20.14 Filmotecasa de las paloxnas». Dir. -dio Guería Hill. Int. Or?eliaMuti, Lucia Boséf Glen21.56 La danza.22.24 A fondo.

60

S3NOI3IQ3 30 OONHIM OdOtíO

vs3doa-ooz

un.p suopnjos sang

Dijous dia 2 5:

Demostremla nostra voluntat

d1autogovern

VOTAL'ESTATUT

GENERALITAT DE CATALUNYA