Resum

Jardí vora el mar és una novel•la en la que s’explica la història que viu la família Bohigues els quals tenen una casa a la platja a la que van a passar tots els estius i estar a la costa estiuejant. Els amos d’aquesta casa són la Rosamaria i en Francesc que acostumen a passar els estius a la casa amb el Sebastià i l’Eulàlia, uns amics dels dos. Durant l’estiu, la Rosamaria queda embarassada però, desgraciadament, acaba perdent el fill i, entre tant, en Sebastià i la miranda mantenen una relació una mica amorosa que sobre passa els límits de l’habitual intentant “cortejar-la”.

La casa que tenen la Rosamaria i l’Eugeni, al costat, hi ha uns terrenys que comprarà el senyor Bellom i on acabarà edificant una casa i convertint-se, per tant, en veí de la família Bohigues i que també utilitzarà com a casa per estiuejar. Arriba un dia durant aquest estiu en que els pares de l’Eugeni que quan la Rosamaria era més jove va ser el seu xicot ja que eren veïns i amics, la van veure de passada ja que no sabien res d’ella ni del seu fill i es trobaven una mica preocupats però no arriben a creuar paraules entre ells ni tenen cap tipus de conversa i, finalment, se’n van sense dir res.

Finalment, la filla d’en Bellom, la Maribel, que acaba instal•lant-se i vivint amb ell a la casa d’estiu de la costa, es casa amb l’Eugeni que tristament, acaba morint a la platja. Arribat l’hivern, l’arribada de la Rosamaria suposa una depressió ja que gairebé no surt de casa i acaba, conseqüentment, sense sortir d’ella degut a l’autèntica pena que sent per la mort de l’Eugeni. Com que no suporta el dolor que la casa fa recordar-li, la ven per no haver de passar més temps dons d’ella i no haver de tornar mai més. Com a acte final de l’obra, el Bellom i la Miranda acaben cassant-se.

Personatges

Principals

Jardiner: és qui fa de narrador i explica la historia i els personatges.

<<eren dos vells, un vell i una vella, i anaven tots dos de negre. Ell duia barret i ella mantellina, s’assemblaven, de seguida hi vaig caçar, per la manera de moure’s, pe la manera de dir les coses, per una mena de por de molestar, per la manera de callar amb el cap baix, mirant a terra.>> pàg. 76

<<els vaig explicar que no hi eren i se’m van aturar sense dir res al mig del carrer>> pàg. 76

<<es van entretenir una estona parlant de si l’Eugeni no els hauria anat a veure a ella abans que a la Rosamaria>>. Pàg. 77

No és una persona precisament complicada ja que és més ben dit senzilla i sociable a més de sincer, característiques molt bones que fan d’ell una bona persona.

<<érem un. Com l’eucaliptus, jo vivia alt i tranquil>> pàg. 30

<<de primer, em va fer canviar de lloc una colla de testos. Perquè feien lleig, va dir. Després ens va donar moltes explicacions sobre que havíem de fer.>> pàg. 194

Com ell és sincer, l’agrada que les persones facin el mateix amb ell i no l’ocultin les coses, s’han d’explicar tal com són sense complicacions.

<<semblava que tot se n’hauria hagut d’anar amb sang, però l’endemà, a mig dematí, es va presentar el senyor Bellom i va parlar una estona amb el senyoret. La Mariona va sentir la conversa, no perquè escoltés, deia ella, sinó perquè estava netejant el menjador i ells havien deixat la porta mal ajustada. Tot va anar molt bé. El senyor Bellom es va excusar: que sense adonar-se’n havia dit coses que no havia d0haver dit, i que la culpa de l’escena del seu gendre la tenia ell. El senyoret li va dir que no es preocupés, que tot plegat no tenia cap importància>> pàg.147

D’aquesta manera, aquestes característiques seves fan que no se’n fies dels rumors que fan les persones avorrides ja que com sap escoltar sap diferenciar entre la veritat i les xafarderies.

<<segons la Miranda, l’Eugeni estava assegut a terra, una mica separat dels altres, i tenia cara de gos rabiós. El senyor Bellom s’anava explicant (…) si m’hagués hagut de creure la Quima, el que va dir va ser que, aleshores, amb la gana, l’Eusebi tenia “una pinta de llop que espantava”>> pàg. 146

Com que és una mica solitari, dedica la seva vida al jardí i les plantes perquè sembla ser la seva passió.

<<es van encantar davant de les magnolieres. De les flors girades amunt, totes de color de cera, i de les flors poncelles. I de cada magnoliera, que semblava un arbre de rei.>> pàg. 88

<<la terra amb prou feines engolia l’aigua i vaig tenir por que se’m podrís tot el jardí.>> pàg. 194

Quan era jove i tenia 35 anys, va enamorar-se de la que va ser la seva dona Cecilia que només tenia 16 anys però va morir massa jove i això li va marcar fins a tal punt que mai més va poder veure en altres dones el que va sentir i veure en la Cecília, malgrat no van arribar a tenir fills la recorda i enyora dia a dia.

<<… però és que ella tenia setze anys, quan la vaig conèixer, i jo anava pels trenta-cinc.>> pàg. 31

<<ella no era una dona. No es pot explicar. Era una tendresa>> pàg. 31

<<¡n’hi ha de dones que m’han rondat! A trompons. D’aquí dintre o de fora, del poble. No hi ha hagut res a fer. Totes eren dones.>> pàg. 31

En ocasions, és una mica vergonyós ja que no l’hi agrada ni demanar ni rebre regals d’altre gent. Ell mateix es considera una persona pacient.

<<a mi no em va fer perdre la paciència perquè en tinc molta>> pàg. 195

<<em va molestar molt que un dropo em parlés d’aquella manera, però vaig pensar que més valia que acabéssim la festa en pau.>> pàg. 195

Rosamaria: és la dona del Francesc i l’amor platònic de l’Eugeni. A la casa de la platja, és la senyoreta. Queda embarassada però, tràgicament, perd el fill.

<<li vaig haver de dir que no ho sabia i aleshores em va explicar que la senyoreta Rosamaria estava embarassada i que el senyor Francesc ho havia volgut celebrar>> pàg. 19

<<la primera cosa que vaig saber va ser que la senyoreta Rosamaria havia perdut la criatura el dia de Reis...>> pàg. 26

De vegades, és una mica susceptible ja que hi ha coses que a nivell sentimental l’afecten molt.

<<es veu que una vegada la senyoreta Rosamaria li va contestar que el perill li agradava i que ni faria res ni tenia por de res>> pàg. 16

<<es veu que la senyoreta, quan va saber del cert que estava d’aquella manera, va dir que no. És per això que sembla una desenterrada>> pàg. 35

<<és una cosa una mica embolicada a primer cop d’ull.>> pàg. 115

Tampoc és una persona massa complicada ja que és més ben senzilla.

<<ella va estar amable>> pàg. 117

<<... la senyoreta Rosamaria estava molt aixafada.. es veu que vivia convençuda que l’Eugeni anava pel món com un desesperat pensant només en el que l’aniria a buscar>> pàg. 140

Quan l’Eugeni mor cau en una profunda depressió de la qual no arriba a sortir-se. Es troba tremendament trista fins a tal punt que arriba a vendre la casa per deixar de sentir tanta pena.

<< - He sabut que els Bohigues venen la casa. ¿com queda, vostè? Vull dir amb què compta, per viure.>> pàg. 210

<<semblava que la senyoreta Rosamaria gairebé no havia sortit del pis en tot l’hivern.>> pàg. 188

<< - L’Eugeni és mort. (...)>> pàg.183

<<fins al vespre no es va començar a dir que l’Eugeni havia desaparegut>> pàg. 162

Feliu Roca: és pintor encara que fonamentalment es dedica a pintar el mar. Sol variar de temàtica, colors o estil depenent del dia. Però al final de l’obra deixa el seu talent enrere perquè malgrat la seva experiència i tots els seus coneixements, l’Eulàlia l’ha superat encara ser d’un nivell inferior.

<<n’hi ha un que pintava el mar. Feliu Roca es deia. Havia fet exposicions a parís i em penso que a Barcelona és conegut i que ha guanyat molts diners amb aquesta estesa blau>> pàg. 9

<<deia que feia mariners i els seus amics li deien que havia de fer taques que és el que més agrada als americans.>>pàg. 9

<<de vegades quequejava. Quan no li sortien els colors com ell volia: vull dir això de la barreja. I em deia: és més difícil de pintar aquesta bèstia blava que buidar-se de les flors>> pàg. 9

<<a la senyoreta Eulàlia les coses li anaven bé. L’exposició de Nova York li havia fet guanyar diners i, per venir, s’havia comprat un cotxe vermell cirera. En Feliu havia fet una exposició a Barcelona, però ningú deia res>> pàg. 188

És una mica idealista ja que en un moment parla de pintar un quadre de 6 metres que acaba per no fer finalment.

Francesc: és el marit de la Rosamaria, i el senyoret de la casa d’estiueig.

<<de vegades, el senyoret Francesc posava una oliva...>> pàg. 11

<<el senyoret Francesc és un dels homes més rics de Barcelona>> pàg.11

No és una persona excessivament activa encara que si és una mica nerviós i pot arriba tal extrem de tenir un atac de ràbia perquè té molt de geni.

<<en aquell moment es va presentar el senyoret Francesc molt enfadat>> pàg. 20

<<el senyoret Francesc s’arrossegava pel jardí, però sobretot per dintre de la casa>> pàg. 26

També es comporta lògicament gelós perquè estima molt a la Rosamaria quan l’Eugeni passa a viure amb en Bellom perquè la Rosamaria va tenir una relació amb ell i el va estimar molt.

<<el senyoret Francesc fa dos dies que és al poble. Es passeja amb un cotxe de deu metres de llarg, de color de pruna.>> pàg. 40

El senyoret Francesc quan tenia la seva dona a la vora no veia altra cosa>> pàg. 16

Malgrat el seu mal humor, és una bona persona i té una bona relació amb el jardiner a qui mostra la seva afició de fumar puros.

<<una tarda que en Francesc cridava la Rosamaria vaig sortir i li vaig demanar que, per favor, no toqués més la botzina, que l’avisés d’una altra manera perquè teníem por que a casa hi passés una desgràcia molt grossa.>> pàg. 94

<<hi va haver un disgust molt gros perquè ell volia una criatura. ¡amb la festa que van fer l’any passat!>> pàg. 35

Estima moltíssim a la Rosamaria.

<<de vegades, el senyor Francesc posava una oliva la boca de la senyoreta Rosamaria i ella l’agafava amb les dentetes... ell, es veu que n’estava com boig>> pàg. 11

Sebastià: és un senyor de 35 anys que esta cassat amb l’Eulàlia. És un dels amics que passa els estius a casa de la família Bohigues. Sembla ser un home inquiet i emprenedor. És viatjador i durant una de les seves travessies mor.

<<va portar un lleó petit i dues pells de burro-zebra que de seguida van penjar a la paret>> pàg. 36

<<el senyoret Sebastià (...) nedava com un peix>> pàg. 36

Físicament, és ros amb els ulls lleument grisos i prim amb fortes arrugues a la cara.

<<la Quima deia que li devia venir d’estar trist a l’Àfrica tot sol i que jo estic segur que li venia de tant riure>> pàg. 36

<<el senyoret Sebastià era el més gran de tots, perquè els altres encara eren mig criatures, però era el més divertit. Hi havia dies que semblava boig>> pàg. 37

Eulàlia: és la dona del Sebastià encara que no portaven una relació plenament amorosa que es digui, i amiga també de la família Bohigues.

<<sembla que s’havien casat molt enamorats, però, allò que passa, amb els anys es van anar cansant>> pàg. 35

<<i la senyoreta Eulàlia un dia va dir: “ja començo a trobar que el meu marit fa la comèdia potser una mica massa ben feta>> pàg. 39

Hi passa els estius a casa de la costa de la família juntament amb el seu marit degut a l’amistat que té des de fa anys.

<<una de les amigues (...) es deia Eulàlia (...) que de jove havia treballat amb la Rosamaria, i d’això els venia l’amistat>> pàg. 10

L’agrada pintar amb l’estil abstracte que és contrari al que practica en Feliu que queda eclipsat per ella. El seu èxit la porta fins als Estats Units fins fer-se famosa a nivells que enveja en Feliu. Es fa un lloc al món de l’art.

<<a la senyoreta Eulàlia les coses li anaven bé. L’exposició de Nova York li havia fet guanyar diners i, per venir, s’havia comprat un cotxe vermell cirera. En Feliu havia fet una exposició a Barcelona, però ningú deia res>> pàg. 188

<<l’amic del senyor Bellom va dir a la senyoreta Eulàlia que es cuidaria de preparar-li una exposició a Nova York>> pàg. 149

Bellom: és un senyor d’edat mitjana que es va fer ric a Argentina i a Cuba es va cassar amb la Zoila que va morir tràgicament durant el part del seu fill. és el veí de la casa a la costa de la família Bohigues que ell també utilitza per estiuejar. Gracies als diners que en té, es compra els terrenys del costat de la casa i acaba construint-se una torre. És xerraire i molt bona persona malgrat pensa que amb els diners es poden aconseguir més coses de les que en realitat es poden.

<<el senyor Bellom anava d’una banda a l’altra fent nosa a tothom com si la torre l’hagués de fer ell en persona>> pàg. 27

<<però el que li agradava més al senyor Bellom era que li parlés de la Cecília>> pàg. 29

<<el senyor Bellom parlava de quan era jove i de la seva dona morta>> pàg. 145

S’acaba casant amb la Miranda després d’haver-ho passat realment malament per la mort de l’Eugeni que li dóna una mica imatge d’home sol.

<<els primers temps el senyor Bellom feia una mica de por a la gent del poble>> pàg. 27

Eugeni: va casar-se amb la filla d’en Bellom, la Maribel però sempre ha esta enamorat de la Rosamaria perquè de petit eren veïns i bons companys, a més d’haver mantes una relació anys enrere.

<<i ja deien que es casarien. I s’haurien casat si en Francesc no hagués viscut a la vora>> pàg. 91

Per tant, no va acceptar el seu casament amb en Francesc.

<<l’Eugeni es va voler matar per la Rosamaria>> pàg. 91

<<l’Eugenia semblava una ombra (..). quan va tornar del servei no el coneixíem. Va canviar més que ella: però en desgraciat>> pàg. 92

Va fer-se amic del jardiner quan va instal·lar-se a casa d’en Bellom i és on es veu que és molt simpàtic i una persona molt oberta.

<<l’Eugeni em va venir a veure de seguida i em va explicar com havia anat allò de la cama>> pàg. 135

<<Quan l’Eugeni ho va saber es va empipar perquè va dir que ell me l’hauria empaperat molt bé>> pàg. 136

Físicament, esta una mica corbat, alt i prim de cames llargues. Gairebé ja al final de l’obra, mor ofegat a la platja i provoca un trauma per a la Rosamaria que no acaba de superar-ho.

<<una vegada vaig veure un ocell que es va deixar morir. Es veu que era un ocell desesperat, com l’Eugeni>>

Secundaris

Andreu: és el pare de l'Eugeni, i es preocupa molt per ell ja que el vol retrobar enacra que ja sigui un home gran. Viu a Sant Gervasi amb la seva dona la qual té una opinió molt tancada de l’Andreu.

<<l’Andreu, el meu marit, és així. No sap mai què vol>> pàg. 78

<<l’Andreu no coneix el meu fill; és un pare que no coneix el seu fill>> pàg. 91

Maribel: és la dona de l’Eugeni i la filla del Bellom. En casar-se es trasllada a viure a la casa d’estiueig del seu pare amb el seu marit.

<<l’Eugeni feia lloc amb la Maribel per instal·lar les capses a casa del senyor Bellom>> pàg. 142

Paulina: Està casada amb l’Andreu i és la mare de l’Eugeni. Degut a problemes mentals hi ha coses que no arriba a comprendre del tot ben clar i és tossuda.

<<la Paulina té un deliri per la Rosamaria, això si. Sempre en parlem com si encara fos petita i tot d’una pogués trucar per anar al jardí a veure les flors>> pàg. 81

<<Aleshores, la senyora paulina va arrencar a plorar>> pàg. 182

Li fa molta roba al seu fill.

<<no fa altra cosa... entre jersei i jersei fa mitjons i ja no hi caben als calaixos.. no s’enrecordarà mai del noi. L’altre hivern vam haver d’anar a veure-la perquè a l’estiu poc més i es mor esperant que arribes l’Eugenia en veure a la Rosamaria...>> pàg. 112

Tití: és una mona a la que tothom estimava i va convertir-se en la mascota familiar i tan normal com si d’un gos es tractes però és del germà de la Miranda. L’agrada molt jugar i és molt moguda el que la fa una mica trapella. Però un dia es deixa de saber d’ella.

<<la Tití, que ell no havia arribat a conèixer, i de les entremaliadures que feia i de les dues figuretes que havia amagat al seu sogre>> pàg. 135

Miranda: és brasilina i de pell moreneta que de vegades troba a faltar el seu país i treballa com a cambrera a la casa. És jove i no té massa vergonya ja que és deixa cortejar pel Sebastià perquè dóna la imatge de que l’agraden molt els homes i és divertida. Finalment s’acaba cassant amb el Bellom.

Humbert: és un amic del Feliu que fa pel·lícules.

Mariona: és jove i treballa com a cambrera. És xerraire perquè amb poca conversa sap fer un llarg discurs. Es casa amb el Mingo encara que al principi no n’estava segura per

l’assumpte dels diners per definitivament els va deixar de costat i va casar-se pel sentiment. L’agrada parlar amb el jardiner.

Quima: treballa com a cuinera a la casa i gaudeix veient com a la gent l’agrada el que ella cuina. És molt xafardera i sempre s’està ficant en els assumptes que no li convenen a més d’anar propagant-los.

Toni: treballa a la casa Bohigues cuidant els cavalls als estables on viu. Te un fill problemàtic amb el que al final de l’obra es trasllada per viure a un pis a Barcelona. És una persona fàcilment descriptible com a tossuda i malhumorada i també una mica pesat. També és un que gaudeix amb les converses del jardiner.

Fill del Toni: és un noi molt complicat i amb molts problemes. S'escapa d'allà on està intern i el troben mig mort a Montjuic. Decideixen que ha d'anar a viure amb el seu pare, convivència que es fa una mica difícil.

Josep: és el jardiner del senyor Bellom, que viu a casa seva amb la seva dona i el seu fill, que també l'ajuda.

Maragda: va ser la mestressa de la Rosamaria però ara és la modista a la casa. El jardiner no li té especial simpatia; l’agrada una mica el Francesc.

Cecília: va ser la dona del jardiner que va morir massa jove. Va estar molt enamorats malgrat la diferencia d’edat ja que ella tenia 16 anys. Tenia el cabell ros i molt llarg el qual el jardiner l’agradava pintar i uns ulls petits de color verd brillants i una mica enfonsats. A l’igual que el jardiner, també semblava ser una persona senzilla.

Berguadans: és el cambrer i l'amo de l'hostal de can Bergadans. És una persona gran i xerraire, una mica amiga de tothom.

Mingo: és un dels paletes de casa del senyor Bellom. S'aconsegueix casar amb la Mariona.

Maurici: és un amic dels pares de l'Eugeni que sap fer màgia.

Home dels patins: és un home que passa gairebé tots els estius a la casa de la platja i ensenya a la família a patinar sobre l’aigua gracies a la seva barca.