lE:°.%Lli,5rd.1- 14

INF'_ 599 — 1-1 — IVIC)IN~ÉRI — GENTER — 204203f

—1,141114,

woc ,

La nombrosa participació de nins i ninesoferiren esplendorosa rellevància a la nit de

1E1 ir—qb_3•

Molts de nins i nines participaren a la celebració de les Matines.Fins i tot alguns acompanyaren els Ministres a l'acabament de la cerimònia

SEGONA PAGINA 2 1_13 ECI.PWA1.•^.1LT

Gener 2003

13 IZ1E I_TSGabriel Matas repeteix com

a candidatPoc a poc es van coneixent els candi-

dats a batle a les properes eleccionsmunicipals del 25 de maig. Fa poc es vaconfirmar que el PP de Montuïri haviadecidit que Gabriel Matas repetís. Peraltra part, segons notícies, tant el PSMcom el PSOE encara no tenen decidit elseu candidat. Com tampoc un altre par-tit que encara cerca militants.

Amb el Conseller d'OP del ConsellDia 12 de desembre vàrem participar

en un dinar amb el Conseller d'ObresPúbliques del Consell de Mallorca,Antoni Pasqual, en el Molí d'en Sopa,de Manacor, el qual va aprofitar per pre-sentar a la Premsa Forana diferentsprojectes de carreteres en el Llevant deMallorca.

Dinar amb la Consellera deSanitat

El dia següent, dia 13, a Costitx, AinaSalom, Consellera de Sanitat delGovern, després d'un dinar explicavaals representants de Premsa Forana,els projectes d'una futura millora i lesnoves realitzacions que sobre Sanitats'han duit a terme en el seu àmbit.

Aquesta revista ha rebut el suport de

GOVERN DE LES ILLES BALEARS

Conselleria d'Educació i CulturaDirecció General de Política Lingüística

1EL «::»INIFA_][3'.A1C_T

Director: Onofre Arbona MirallesRedactors i col•laboradors:

Joan Miralles i Monserrat, Catalina SastrePericàs, Guillem Mas Miralles, MiquelMartorell Arbona, Antoni Mateu Socias,Melcior Nicolau Jaume, Catalina BarcelóMayol, Josep Oliver Verd, Rafel PonsMairata, Felip Munar i Munar, GabrielCamps Ferrer, Miquel Mascaró Crespí,Joan Barceló Cerdà, Lluís Servera Sitjar iAndreu Vidal Rossinyol..

Administració: Martí Ferrer SampolC/ Es Pujol, 5 - 07230 Montuïri - Tlf. 64 66 93

Imprimeix: Tirrena, S.A. ManacorDepósit legal: PM 133 - 1958Nota: Les opinions aparescudes en els articles

firmats, sols són atribuïbles als seus autors.Correu electrònic: oabonapau@terra.es

Els 22 norantinsEls 22 montu•ers que en el

començament de 2003 ja passenels 90 anys d'edat són aquests, perordre de naixement:

97 anysSebastiana Vidh Verger "Mascarona"

96 anysAndreu Alcover Ribas "Son Collell"

95 anysJoana Aina Garau Marimon "Prats"Bartomeu Verd Fiol "Baqueto"

94 anysFrancisca Clar Sastre "Mestret"Jeremia Pocoví Cerdà "Pipo"

93 anysBartomeu Fiol Lladó "Fiol"Coloma Nicolau Verger "Perons"Josep Serra Bauzà "Vadell"

92 anysMargalida Miralles Amengual "Perulla"Gabriel Roscar Jaume "Titina"Antònia Horrach Garcias "Comuna"Joan Sastre Miralles "Xinet"

91 anysAntònia Mir41I-es Ribas "Costa"Magdalena Cerdà Miralles "Ferrerica"Francisca Juan Bauzà "Caragola"Francisca Melià Sastre "Cas Sabater nou"

90 anysFrancisca Garau Pocoví "Roca"Francisca Martorell Miralles "Costeta"Maria Andreu Marimon "Mostatxeta"Joan Bisquerra Rosselló "Trepallí"Gabriel Llaneras Moll "Llaneres"

SatisfaccióLa gojosa participació de nins

i nines a les matines per cele-brar el naixement del Messies,va omplir de goig els pares ipadrins en contemplar satisfetsles intervencions de fills i néts,com també va complaure lagran quantitat de fidels queomplien per complet l'església.

• • •Brutícia

Encara hi ha certes personesdel poble que aboquen deixallesa torrents o al seu costat i tam-bé prop del punt verd senseconceptuar que aquest fet a mésperjudicar la imatge de lacol.lectivitat també pot esserfont de microbis i d'infeccionsportadores de malalties. I lla-vors es dóna la culpa al'Ajuntament perquè no ho reti-ra en lloc de considerar elscausants culpables d'aquestabrutícia.

ES GRAONS

JEZIC:01n1"

OPINIÓ

3Gener, 2003

D'un any a l'altreEn aquesta primera sortida del

nou any 2003 no estaria de méstreure a llum unes determinadesconsideracions a l'entorn d'algunsfets esdevinguts en el transcurs dels12 mesos del 2002 i que ja han pas-sat a la història. Un espai de tempsen el qual la majoria de montliirershan continuat preocupant-se per ferel cap viu; un any que ha transcorre-gut en un no res per a uns, o massapoc a poc per a altres; si bé no esta-ria de més treure'n algunes conclu-sions.

Aquest any passat, en general,ens ha afectat tots en el sentit queha estat el primer de vigència del'Euro, a conseqüència del qual s'hafet palès una pujada gaire bé totalde preus motivada, sobretot, per l'a-rrodoniment a l'alça, motiu pel qualmoltes famílies han minvat el seupoder adquisitiu, tant que des d'a-leshores se sent més que mai l'ex-pressió: Hem d'anar alerta!

A la vila també qui més qui mancos'ha vist afectat per la nova ordena-ció del trànsit urbà, en particularpels qui circulen amb vehicle. Abanspodien dirigir-se pel camí més curtal lloc on anaven; ara s'han d'aten-dre als se-nyals i respectar-los. Unamesura penosa per a uns, però be-neficiosa per a la col•lectivitat.

Un altre fet que també ha estat

motiu de comentari és el referit a larecent aparició de llibres nous es-crits per montuïrers que paren es-ment a un o altre aspecte del nostrepoble, la majoria dels quals tractentemes històrics o d'actualitat en rela-ció a determinats caires de la vila.És una mostra més que el fet cultu-ral es difon de cada dia i que elsmontuirers ens hem ficat dins la ro-da del temps quan ja hem deixat deser aquella gent inculta que ambmassa quantitat pul•lulava pel poblei fora vila. Fa 30 anys que JoanMiralles publicava com a primícia"Un poble, un temps", llibre que s'hade considerar el capdavanter d'a-quest estol de nous escriptors.

I ja des d'un altre angle cal valorarl'empenta que ha pres el PatronatCultural Musical creat fa també 30anys i potenciat aquest any passat,sobretot per les activitats diverses idarrerament recolzat amb el conveniamb el Departament de Cultura delConsell de Mallorca. Una entitat quepodrà ser de cara al futur un bressold'activitats culturals, musicals i d'es-barjo; del qual, no sols nins i adoles-cents se n'aprofitaran, sinó tambégent adulta en podrà gaudir, ja queel desig dels dirigents, com ja tambépreveuen els estatuts, és, a més dela música, el de "fomentar i promo-cionar altres activitats culturals ambla finalitat d'afavorir-les, incentivar-les i estimular-les", segons es diguéa la firma de dit conveni.

Molts altres esdeveniments hanincidit a Montuïri en el transcurs del2002, fets que es posen de relleu ies troben més especificats a pàgi-nes següents i dels quals cadascúen pot fer la lectura i interpretacióque millor li convengui. Aquest nouany, el 2003 que començam, es pre-senta amb un certa inquietud, per auns, o recel, per a altres. Del contra-ri, nosaltres, des d'aquí, auguram unperíode de tranquil•itat amb el desigd'assossec i pau, encara que qualcúalbiri, de lluny, dies de foscor i lluitainhumana. Però el nostre afany, elnostre desig, repetim, serà, comsempre, el de benaurança.

O. ARBONA

DOS DITS DL SENY

EducacióHa canviat molt el comportament

dels alumnes de les escoles d'untemps ençà. Quan els pares o elspadrins del qui ara van a escolaeren petits i els seus mestres elsaplicaven un càstig, eren els ma-teixos nins o nines els qui conside-raven, per regla general, que elsmestres tenien tota la raó i rebienamb més o manco conformitat lesadvertències amb què se'ls repri-mia.

si els pares sabien que la con-ducta dels seus fills no era correc-ta, eren els mateixos progenitorsels qui es cuidaven de posar lescoses al seu punt.

Avui les circumstàncies han can-viat. Quan un mestre o professorcrida els pares per notificar-los elconflictiu comportament d'aquellfill, a vegades acusat d'haver insul-tat el professor o de qualsevol altramalifeta, són els primers en posar-ho en dubte o fins i tot en negar-ho. Addueixen que el seu fill no éscapaç de fer tal cosa. Se sap d'al-guns educadors que en certesocasions han estat els mateixospares els qui reprenen els profes-sors —casos s'han donat— dient-losque no fan la feina que els pertoca,o tenen moltes vacances, que elsseus fills, per tal d'estudiar, es col-guen molt tard... que allò que diu elprofessor és mentida... Quan benbé saben que aquesta situació esprovocada per l'inadequat compor-tament d'uns pares incapaços d'e-ducar correctament el seus fills ideixar-se dominar per ells.

Possiblement sols és una mino-ria d'alumnes els qui es comportenmalament; però si un s'atura aexaminar l'historial familiar, les bre-gues dels pares, els crits que sesenten dins ca seva, la manca d'a-fecte, les separacions conjugals...quasi trobam lògic, però trist elcomportament d'aquells nins o ni-nes que en esser majors podrienhaver estat persones brillants, peròdegut a l'ambient familiar que en lainfància els ha tocat viure, possi-blement seran uns desgraciats sino canvien de procedir.

SALOMÓ

ADROGUERIA I ELECTRODOMÈSTICS

DE PLAÇATelf. 971 64 62 50 • MONTUÏRI

Comprant a la vila fel T1 poble

4 OPINIÓ [1:11(ZSINTA

Pank3L7 Gener, 2003

El viatge de Miquel Martorell Arbonaa través del cinema

L'aparició del Ilibre de MiquelMartorell Arbona :"Montuïri, 75 anysamb el cinema —1907-1981— Evoca-cions d'un espectador constitueix unabellíssima contribució al bagatge cul-tural montuirer. Tal com encertada-ment va esmentar Josep Oliver i Verda la presentació, magnífica tant en elfons com en la forma, l'autor amb el tí-tol ens indica l'abast del seu treball:l'evocació sobre el cinema que un es-pectador atent ens regala perquè esti-ma les imatges observades.

Amb aquesta evocació convoca lesimatges que el temps que passa esvol afanyar a interrompre. En MiquelMartorell se'n recorda i ha fet fruitarl'arbre d'un coneixement compartit.Aquesta insistència en el record com agenerador de saber no és casual.Josep M 0 Salom anomena en el pròleguna de les pel•ícules més emblemàti-ques de la història del cinema"Amarcord" de Federico Fellini."Amarcord"en un dialecte italià, el ro-magnolo, significa "me'n record".Fellini ens transporta al seu Rimininadiu des de la visió personalíssimade la seva memòria.

Un dels aspectes més interessantsdel llibre és el relat de la reacció delpúblic davant les primeres projec-cions: La impressió que causà fouextraordinària. El tema era emotiu iamb els ulls esbadellats i sense pipe-Ilejar els espectadors seguien amb el

cor estret totes les incidències del filmque gairebé tots assimilaven i com-prenien perquè en coneixien la histò-

Ens podem imaginar l'astoramentdavant el moviment dels cossos hu-mans dins la pantalla deixant bocaba-dats els espectadors que començavena endinsar-se dins la magia del cine-ma. L'autor ens ho descriu amb unagran delicadesa i claredat, virtuts dif í-cils d'aconseguir en qualsevol escrit.

Si ens hi fixam adequadament des-cobrirem com aquestes reaccions hu-manes es poden extrapolar a altres in-drets, és a dir, encerclen un caire uni-versal. Res no deixa de banda l'autor iret a cada un dels itineraris petits ho-menatges a les persones del nostrepoble que fomentaren el cinema; i elsestén a actors i actrius, a films con-crets que li oferiren una mirada mésampla, una major saviesa.

Ben prest el lector se n'adona del'immens afecte que sent pel cinema.Així sap de la importància d'arribar ala sessió abans que la pel•lícula co-menci ja que és quan l'espectador an-ticipa el que li espera i és quan obser-va com s'apaga la il.luminació de lasala. l també sap no frissar al final delfilm per gaudir de les darreres notesde la banda sonora i encuriosir-se pellloc on ha estat rodada la pel.lícula.

Cal remarcar que és aquest afecteamb què l'autor tracta el cinema elque contagia un entusiasme especial i

essencial per apropar el lector. l l'en-tusiasme ajuda als qui aprenem per-què comprenem que rere la passió persaber s'hi retura una font d'alegria.

D'altra banda, la definició que FelipMunar realitza del segle XX com a"segle del cinema" ens esperona a ci-tar la influència del Sèptim Art en totesles disciplines culturals.

Un gran nombre dels títols esmen-tats per Miquel Martorell prové de tu-rons literaris. Encetam un punt apas-sionant en parlar de cinema: l'adapta-ció d'obres literàries a la pantalla. Elcinema vendria ésser una recreaciód'una art prèvia. En ocasions superal'obra literària i la dóna a conèixerproduint que l'espectador es transfor-mi en lector. Altres pics el lector pen-sa que l'adaptació no reflecteix l'uni-vers del text escrit. Tota literatura estàsempre en moviment. I si ens acostama la poesia hi ha qui ha vist en el botde les imatges a la pantalla el mateixbot que els versos vessarien dins elpoema. El cinema i la poesia s'aproxi-marien admirablement.

Val la pena destacar que entre elsnostres poetes és Damià Huguet quiens ha ofert un ventall de poemes enclau cinematogràfica. El cinema haproposat noves formes de fer poesiaque el poeta campaner va saber usarmagistralment. Bastaria recordar al-guns poemes de "L'ull dels clapers"per assaborir la qualitat de la poesiahuguetiana. En el llibre “DamiàHuguet, home de call vermell» es re-cull un fragment d'una carta adreçadaa Joan Mas i Vives que diu: "El queem va d moure a escriure va éssersempre, sempre, el cinema". Tambées llegeix, amb gran plaer, dins aques-ta línea, el llibre de David Jou "Els ullsdel falcó maltès" (poemes sobre cine-ma) publicada a la mítica col-lecció dela Balenguera.

per acabar, hem d'agrair a enMiquel Martorell el seu esforç d'inves-tigació i d'observació puntual de pre-ciosos detalls que ens estimulen a es-timar més la nostra vila a través delseu viatge cinematogràfic. En definiti-va, el seu llibre ens permet conèixermés la història del nostre poble al vol-tant d'un art fascinant. l com els ar-bres ben florits superen amb la sevaaroma la pròpia llobada per oferir per-fum a tota la filera, així un llibre escritamb aquesta estimació deixa queguaitem fins altres encontres culturals.

LLUÍS SERVERA SITJAR

134=1"TA. 1."11.7

Gener, 2003 ALS QUATRE CANTONS 5

Era el mes de febrer d'un fred hivernde l'any 1936 i l'altiu poble nostrat ale-nava el fum de les rústiques llars cam-peroles que s'espargia caòtic enmigd'un cel clar i estrellat. A aquelles ho-res, quan la fosca ja era espessa, unaolor seductora de porquim torrat -enca-ra no era corema- s'apoderava dels ca-rrers costeruts i malplans de la vila i bo-tifarrons, Ilangonisses i xulla torrada no-drien, adesiara i amb mesura, les pan-xes primes dels seus habitants. Mentredel campanar -cau esfereïdor- sortienmisterioses les òlibes que sobrevola-ven les teulades ennegrides, com sifossin estels somnàmbuls surant dinsl'obscuritat.

Canta per tu mateixa! És el senzillantídot contra el crit esgarrifós i de malaverany del paorós animal nocturn.

Tanmateix, encara que les òlibes enfessin de les seves, els diumenges avespre d'aquell febrer fred i curt, unaexplosió de converses intranscendents

de rialles es passejaven per la plaçaque s'omplia a estibar. La gent, quasibé a empentes, voltava animosa desde Ca n'Eloi a la Sala Mariana. Voltes imés voltes feien el passeig dels dies defesta. Els nins jugaven als graons. Elscafès, plens d'homes fumant i jugant acartes i la torronera que encenia unllum de carbur i just al costat de CanFerrando despatxava, damunt una peti-ta taula portàtil, cacauets, avellanes,barretes de torró, regalim i altres dolçosi objectes que feien les delícies de ni-nes i al-lots. En aparença, la bonançaregnava en el poblet del turó i,encaraque els seus pobladors estiguessin en-frontats, una suau ventolina eixugavales llàgrimes i els debesseis de la vidaquotidiana com si res gros pogués pas-sar. Però la cosa covava i el corc conti-nuava roegant, ocult a la penombra.

Aquesta és la introducció, textual i te-atral, que mon pare va deixar escrita enels seus papers per encetar el tema dela Falange. També, dins la carpeta, hivaig trobar un document molt interes-sant. És una còpia de l'apartat referit aMontuïri del llibre que va escriure l'any1956 el marqués de Zayas, titulatHistoria de la Vieja Guardia deBaleares. Narra en Zayas, en aquestapublicació, les activitats de la Falange a

les illes i , pel que fa al nostre poble, co-mença així:

MONTUIRILa Falange se organizó clandesti-

namente en esta villa en el mes defebrero de 1936, teniendo sus prime-ras reuniones en un café de la calleMayor, número 11. Un día del citadomes el marqués de Zayas, Real yotro reunieron a los vecinos de estalocalidad (s'anomenen tres personesamb noms i llinatges) y a algunosotros, y después de declarar consti-tuída la Falange local les dió las con-signas a seguir. Desde entonces fuéaumentando el número de afiliadosy se organizaron actos de resisten-cia contra el Frente Popular, culmi-nando con la rotura de la placa quedaba el nombre de Plaza de laRepública a la Plaza Mayor y escri-biendo en la fachada de la CasaConsistorial, en letras grandes,Plaza de España. La propaganda afavor de Falange fué muy activa, re-partiendo folletos y fijando pasqui-nes que recibían de Palma, y en cier-ta ocasión en que fueron detenidosen la Casa Consistorial, mientras ha-cían antesala en el salón de sesio-nes, Ilenaron de propaganda falan-gista la carpeta del Alcalde.

En Zayas era el cap provincial deFalange i tenia relacions amb Montuïri.Era el senyor de la possessió de SonCompany i de la veïna contrada deMales Herbes. En Zayas i els seus acò-lits seguien la doctrina feixista d'enBenito Musolini que des del 1920 orga-nitzà expedicions punitives contra elsdirigents de l'esquerra per salvar Itàliade l'amenaça comunista dels bolxevicsrussos. Un sistema semblant s'imposàa Alemanya per obra d'Adof Hitler i elseu partit nacionalsocialista que totsconeixem per nazisme. Règims o movi-ments més o manco semblants havienarrelat, entre les dues guerres mun-dials, en altres països europeus. AEspanya, el culte a la violència i a l'ac-ció directa es va anomenar Falange i elseu cap era en José Antonio Primo deRivera.

El llibre abans citat, Historia de laVieja Guardia de Baleares, explica cla-rament que, abans de la guerra civil, els

falangistes montikers ja tenien armes:El jefe provincial, marqués de

Zayas, citó un día a los falangistasde la localidad en la carretera deManacor, y allí les proporcionó ar-mas.

Quan esclatà la guerra espanyola, laFalange es va convertir en la força polí-tica més important de la zona anome-nada nacionalista. Pretenia la recons-trucció de l'imperi espanyol. Era antili-beral, antimarxista, nacionalista i tota-litària. Va lluitar contra l'esquerra i esposà al costat dels terratinents, indus-trials i capitalistes. Tota una litúrgia re-gia els seus actes. La bandera negra iroja, el jou i les fletxes dels ReisCatòlics, la camisa blava i , per saludar,el braç dret aixecat per damunt el cap,amb la mà estesa.

Al tantes vegades mencionat docu-ment d'en Zayas hi ha una relació, ambnoms i llinatges, de les persones deMontuïri afiliades a Falange. Hi figurentrenta noms. Resulta d'allò més aclari-dor, perquè molts dels individus de lallista coincideixen amb els dels jovesque freqüentaven la Sala Mariana i quedesprés militaren a les Joventutsd'Acció Popular. No és una coincidèn-cia.

També, a la mateixa publicació, elmarquès de Zayas es refereix a un delsfets més greus que succeïren al nostrepoble durant la República. Diu:

Tanto se exacerbaron los &iimosde los frentepopulistas, que Ilevarona la carcel de Palma al Orroco, DonGregorio Barceló Escarrer; a los ca-maradas Francisco MartorellAmengual, Gabriel Mayol Mayol y aalgunos otros, juntamente con el vi-cario, don Pedro María Torrens.

D'això ja ens n'ocuparem a una altrahistòria.

ANDREU BENESTRUC

Bibliografia:MAS MIRALLES, Guillem, i MATEU SO-

CIAS, Antoni. La guerra civil a Montuïri.Edicions Documenta Balear.

ZAYAS Y BOBADILLA, Alfonso de, Historiade la Vieja Guardia de Baleares. ImprentaSáez, Madrid, 1995.

HISTÒRIES DEL SEGLE XX A MONTWRI - XVII

La Falange

6 DE VENA Gener, 2003

LA IMATGE COMENTADALa imatge comentadad'aquest mes va adreçada aen Josep Roca Mayol "Piedós", qui,a les darreries de la seva vida, enca-ra el podíem veure deixondit i fala-guer anant ça i lla amb la seva bici-cleta, o bé trullant per la seva finca:Es molí. Josep Mayol, que en vidaconservava una bona memòria, vanéixer l'any 1903 i en traspassà el1996. Atès que enguany es com-plirà el centenari del seu naixement,ara volem remembrar alguna deles històries de la seva vida.

Josep Roca Mayol "Piedós" vanéixer a Montuïri, a can Mandau,això és, la casa que fa cap de cantóamb el carrer de la creu d'enGegues; a ca seva foren sis ger-mans (quatre germans i dues ger-manes) i aprengué de llegir i escriu-re. De jovencell ja començà a feste-jar amb la que seria la seva muller,na Sebastiana, la qual, precisament,és avui la persona més vella delnostre poble.

Per davant l'esguard del nostrepersonatge, en Josep Roca Mayol,hi ha passat gairebé tot el segle XX;per això el seus records -el seu pre-sent- estaven farcits d'imatges i fetsque avui dia ja han periclitat. És elpas del nostre personatge per un se-gle que ha sofert grans evolucions; sí, però que també havist la major desgràcia que es pugui imaginar; és a dir, laguerra entre germans (la 1 i 11 Guerra Mundial i la guerra civilespanyola, la postguerra...). L'amo en Mayol tan sols teniaun grapadet d'anys quan arreu d'Europa s'encetava un granconflicte, el de la guerra del catorze, el qual el colpiria forta-ment. En efecte, se'n recordaria tostemps de dia trenta-ud'agost de 1914, que paga la pena de reproduir-lo: "des dedins ca nostra sentírem un renou violent i molt rar. El meupare sortí, guaità al portal i exclamà: ja tenim la guerra aquí.Estava fent la calabruixada més grossa del segle. Com queles desgràcies mai no venen soles, en aquell fatídic any vainfestà arreu del vell continent la grip, la qual també afectàpersones properes a l'amo en Pep. Ell recordava que aquellmateix any els senyors de Castellitx s'hagueren de traslladara les cases de Castellitx per tal de fugir de la fatal malaltia;malgrat tots els esforços, en quaranta dies a les susdites ca-ses moriren tres persones Per a més inri, en aquell anytambé colpí fort la fam, ja que la collita fou molt dolenta peraixò, els molins no molgueren. L'amo en Pep, deia orgullósque havia vist moldre els molins de can Blau, d'en Gospet,d'en Biel Moliner, d'en Nofre, de can Vermell i el de sa torre.Tot això és interessant sobretot si tenim present que el fun-cionament dels molins fariners de Montuïri es va veure re-duït a poc a poc fins que, ja els anys vint, podem dir que lluractivitat es veié truncada definitivament, bandejada perl'aparició de noves maquinàries més sofisticades. Són preci-

sament els molins de torre deMontuïri un bon exemple dels

canvis que han sobrevingut enaquesta centúria passada. Efectiva-ment són unes construccions queevoquen perfectament l'activitat ques'hi duia a terme fins fa quatre dies;els molins, muntats sobre torres, gi-ravoltaven sobre ells mateixos espe-ronats per la força del vent, amb laqual podien elaborar el gra. Ara, acausa de les circumstàncies històri-ques, tot això només pot ser evocat,perquè els molins han perdut llurfuncionalitat, l'un serveix d'habitatgeo està abandonat, l'altre, de magat-zem o de colomer. No obstant això,la imatge del poble de Montuïri ca-paltard amb el molinar il•luminatsempre tindrà la fisonomia i la capa-citat de recordar un temps en quèaquestes construccions de pedratenien ganes de fer voltes.

L'amo en Josep —com moltes al-tres persones- féu feina de jornaler, iva estar llogat a can Miró dos anys,on cobrava 100 duros l'any; tanma-

teix, passà la major part del tempsal Puig Moltó, on féu feina més deseixanta anys de la seva vida; amés a més, per cert, fou el primerque hi sembrà arròs, però la cosano li anà gaire bé; no fou a causa

d'una mala collita, sinó perquè per pelar l'arràs l'haviende transportar a sa Pobla, cosa que era bastant dificulto-sa, ja que les autoritats del moviment demanaven unpermís especial per dur arròs.

De l'esbarjo de què fruïa de jovenet, en podem destacaruna activitat en especial, ens referim al cinema —que, per al-tra banda, devia ésser un divertiment ben acollit per la majo-ria del poble. Aquesta activitat lúdica, certament, devia seruna via d'escapament dels maldecaps del poble. L'amo enJosep celebrava efusivament l'arribada del diumenge, ja queera el dia que feien les pellicules mudes a la sala de can'Aloi, que estava ubicada als baixos del carrer del Mercat.L'amo en Pep també gaudia del cinema anant a ciutat ambla que llavors era la seva al•lota i hi anaven amb el tren.

Una de les màximes aspiracions dels joves com en Josepera que li comprassin un bicicleta —en aquell temps era gai-rebé un objecte de luxe—, i l'aconseguí abans de fer el serveimilitar. A l'amo en Pep encara li recordava la festa del pe-dal que es va fer a Montuïri; allí, encara pogué veure-hiqualque velocípede d'aquells que tenen una roda gran adavant i una de petita darrere.

Com a cloenda voldríem reproduir una imatge mental moltsuggeridora que ell mateix va donar a propòsit de la vida delpoble al començament de segle: "la imatge de la dona queve del pou del Rei, capçana damunt el cap, on duu plantadala gerra d'aigua sense aguantar-la amb les mans".

ANDREU VIDAL

"Els records de Josep"Piedós" estaven farcits

d'imatges i fets.

i31.1=0"1"PAILT A L'AGUAITGener, 2003

CLA MEVA DONA

M'HA DEIXAT PER AQUELL

PARTIR D'ARA ÉS EL MEUNO EL CONEC... PERÒ...QUE bUIA VINAGRE.

MILLOR AMIC

Sil i t a di t iq L lie .i.ro

No s'han aturat les queixes dels 77propietaris que tenen terrers al costatde la carretera, ja que quan la facin dedoble direcció es quedaran fora accésdirecte als trossos que tenen a l'altrecostat. És per aixà que ja n'hi ha quedemanen un pont —per alt o per baix—per travessar-la.

S'han trobat moltíssims esclata-sangs al Puig de Pola, tants que nosols se n'han aprofitat els montu'ireres,sinó que s'hi han vist molts d'externs.

Després de les intenses pluges deprincipis de desembre a les carreteressecundàries i camins del nostre termehi havia molt de fang de terra roja, Elstractors que provaven de llaurar, s'en-fangaven i varen haver d'esperar finsque eixugàs.

El PP presenta candidat a l'alcaldia,el mateix Biel Matas; el qui deia quehavia après molta experiència. Aras'espera, si surt —cosa que està a l'ai-re— li serveixi per desenvolupar unamillor legislatura. Dels altres partits,encara continua la incògnita

A un pagès i pastor de Montuïri—Pep Miró— li han robat totes les cara-basses d'alimentació però li han deixatles de cabell d'àngel. És curiós!

Corren remors que se vol formar unaltre partit per anar a les pròximeseleccions. En aquest cas seria UM, iqualcú dóna per cert que ja té local icerca gent. Fins i tot es barregennoms de possibles capdavanters, peròuns en diuen uns i altres, altres. No hiha conincidència.

Els veïnats del carrer de Sa Llunaes queixen que un veí té cans i lladrenmolt, tant que algun vespre n'hi ques'han hagut d'aixecar. I això que elsendemà varen haver de "pegar" unadematinada per anar al treball.

Llegint el diari qualcú va recordar lapolèmica que sobre la crema de bande-res a la casa de la vila de Montuïri hi ha-gué fa devers 10 o 20 anys; i ara ho

comparava amb el que veia en el diarisobre les de Vilafranca, on, segonsdiuen, ara no volen que onegi la d'Espa-nya. Allà, però, no en cremaren cap.

Una dona va treure un panera deNadal i tota feliç la va compartir ambles seves amistats. Un home, quetambé en guanyà una, en un principin'estava molt content, però unadesgràcia posterior a rel de llescar elcuixot que contenia la panera, va im-pedir una posterior satisfacció: va ha-ver de córrer a l'hospital.

No hi hagué sort en la loteria deNadal. La vila fou oblidada i haurem decontinuar un any més lamentant-nos.

Ningú no es pot queixar que desde sa fira ençà i fins a l'acabament degener (és molt possible) que hi veginabastament per tot el carrer Major,Plaça, Es Pujol i bona part del Molinar.No manca ambient festiu nadalenc. Nos'han sentit moltes queixes; al contrari,s'ha dit que és una exhibició del llumque donen o volen donar els polítcis.

Se senten queixes d'aquí i d'allà;de la dreta i de l'esquerra. Una sobreel tros final de l'empedrat dels carrers.Es demana que es tornin picar les pe-dres que uneixen l'empedrat amb l'as-falt, ja que diferents persones han lle-negat i caigut; i en l'hivern —moltes ve-gades banyat— encara és més gros elperill.

C-2Una altra clam: La síquia que uneix

(o separa) l'empedrat de l'asfalt just alcostat de poliesportiu d'Es Dau ésmassa pronunciada, tant que algunsconductors que no ho saben o no hipensen han fet malbé el cotxe. Es de-mana que ho posin com a l'altre cos-tat, amb una pujadeta semblant.

Una altra Ilament: La poca esmenad'alguns veïns que tiren deixalles —bi-cicletes, matalassos, botelles i moltesmés coses— dins el torrent al costatdel Pou de Sa Cova, a l'altra part deCas Carboner. És indignant i ara moltsacusen l'Ajuntament perquè no ho Ile-va.

El darrer càrrec: Seguint capAlcoraia certs adolescents que van afet "trial" de motos també han escam-

pat per aquells indrets multitud de bo-telles buides de cervesa o d'altres in-gredients. I el perill d'accidents i d'in-feccions és greu.

Els "quintos", enguany, el dia delsinnocents, no feren "res de l'altremón", sinó repetir fets (o malifets) queja havien duit a terme anteriors "quin-tades". Brutor en mig de plaça, un ga-lliner (o una cosa semblant) i un cotxedamunt els graons. I devers les onzedel matí, els obrers ho tenien tant netque semblava no havia passat res. Ah!Tampoc mancaren els coets durant lanit per desbaratar els qui dormen ambplacidesa. I després alguns, aliens a lainnocentada, es preguntaven, peròningú no els responia: A qui anava di-rigit tot aquest "endiumenjat"? Quinobjectiu era els dels promotors?Quants de montuïrers ho arribaren aveure? Qui ha pagat la innocentada?

I una malifeta que torna desdir detots els montuïrers: Haver reptit l'em-brutada al monument dels 700 anys.Si l'any passat ho feren malament, en-guany encara pitjor per haver repetit lamateixa aberració. Aixà és tirar pedresdamunt les pròpies teulades. Caldriadir als autors: "El poble veu bé quefasseu innocentades, però consideraaquest acte com una befa".

EN XERRIM

Tècnics i obrers en plena sessió de treball en el moment en què una gran gruaacabava de dipositar la coberta damunt la paret i columnes que l'han de sostenir

Ja es comença a veure la nova cara que tendrà el punt verd en està acabat

Les obres al punt verdja estan ben avançades

roba, els olis i els plàstics; a més decontenidors especials per a la recollidad'electrodomèstics i deixalles de tot ti-pus.

8 DE LA CASA DE LA VILA ZESIC»NAPAILY

Gener, 2003

erfflumk IE. Niv i impec» ritimp

Resum de l'acta de lasessló plenarla

extraordinarla celebrada dia 11de desembre de 2002

Modificació puntual de les NN SSde Plantejament Municipal.

Aprovació provisionalPer 6 vots a favor (PP) i 5 en contra

(PSM-PSOE) es va aprovar provisio-nalment la modificació puntual de lesNN SS de Plantejament municipal deMontuïri redactada pels tècnics Josep

Mayol Comas i Antoni RamisRamos i desestimar lallegació formu-lada per la representació de "Verger,materials Es Pla, SL", la qual proposa-va formar part del Polígon Industrialamb determinades condicions que su-posaven un nou inici de la redacció ifutura i incerta aprovació d'aquestesNormes. Ara correspon a la ComissióInsular d'Urbanisme l'aprovació defini-tiva.

Les obres el pavellócobert segueixen a bon

ritme

En aquests moments ja s'haninstal•lat les bigues en el pavelló. Aras'està a la fase de preinstal•ació de lacoberta i a continuació, l'asfaltat i aca-bament de la pista. Està previst queaquestes obres puguin estar finalitza-des en el termini d'uns tres mesos.Podríem dir que dins el primer trimes-tre de l'any 2003 el pavelló cobert japodrà ser inaugurat.

El camp de futbol tambéestarà a punt dins l'any

2003

Les obres previstes d'installació degespa artificial en el camp municipald'Es Revolt començaran a fer-se reali-tat d'aquí a pocs dies i està previstque en el termini d'uns quatre mesosels nostres equips de futbol ja puguinjugar els seus partits a les noves ins-tallacions. Aquestes obres tenen uncost d'uns 700.000 euros (120 milionsde pessetes).

Les obres de remodelació i adequa-ció del punt verd segueixen el seu rit-me. En aquests moments ja s'ha asfal-tat el tros de terreny on s'instal•aranels contenidors per a la recollida defems i deixalles de gran volum.

Una vegada acabades les obres, elpunt verd estarà preparat per a la re-collida de tot tipus de deixalles i comp-tarà amb contenidors per al paper, la

La Corporació Municipaldesitja que el 2003 acabat

de començar sia portador depau i benestar a totes les

llars montuTheres.

7514=>"TA.MAL7 Gener. 2003

9NOTICIARI LOCAL

La plaça fou convertida pel "quintos" en un galliner i punt verd i l'escalona dels graons, amb l'aparcament d'un cotxe

L'estrès i la salutA fi que la lluita a l'entorn de la in-

fluència i la prevenció de les tensionsdiàries sien d'eficàcia, el fisioterapeutai educador sanitari Antoni Gutiérrez vaoferir dia 13 una conferència pràcticasobre aquests temes amb especial in-cidència sobre els possibles senyalsde trastorns.

Espectacular rescatDesprés de dos dies de veure un

moix enfllat a dalt d'un pal d'electricitaten el carrer des Garrover, quasi da-vant ca na Solandera, qualcú va deci-dir avisar la policia, però els indicarenque es dirigissin als bomberes. I dia17 comparegueren dos camions amb4 bombers per tal de rescatar l'animal.Estengueren un gran llençol davall,mentre un funcionari pujà a dalt. El felíes deixà agafar i tot seguit fou tramèsa la clínica veterinària. Ara bé, el des-plegament dels efectius de bombersva arremolinar moltes persones percontemplar bocabadats larriscada"tasca d'aquests operaris.

ConferènciaDia 20 es va iniciar un cicle de con-

ferències organitzat per l'agrupació lo-cal del PSM. Aquesta primera va serimpartida pel paleontòleg i fundadordel GOB, Josep Antoni Alcover, laqual va tractar sobre "Com era la natu-ralesa de les Balears abans dels hu-mans".

Tercera EdatL'Associació de Persones Majors va

organitzar una excursió dia 11 i varenvisitar el Parc BIT i també una exposi-ció de manualitats al Poble Espanyol.Així se satisferen les inquietuds de bo-na part dels associats.

La innocentada dels "quintos"Com ja és costum de molts d'anys

ençà, enguany la nit del 27 al 28 la

corresponent "quintada" va tornar "co-etejar" i/o "bombardejar el cel montuï-rer i a la matinada deixaren a plaçal'adient empremta, com es pot veure ales fotos.

Nit VellaMoltes persones volgueren esser

presents a Plaça a les 12 campana-des indicadores del pas del 2002 al2003. L'Ajuntament va oferir gratis els12 raïms. Els qui volgueren beure ca-va o altres líquids ho portaren ells ma-teixos. En punt, a mitjanit, en JordiMayol feia sonar gojós els 12 sonsamb els platerets mentre els presentses menjaven el raïm. Després, besa-des i festa a voler per aquell indret. Imés tard, a altres punts, qui més quimanco va continuar la festa.

Esquí i excursions a AndorraDel 17 al 20 de gener

Organitza: Ràdio Montuïri

Informació i inscripció: Telf: 971 16 15 17

bar

Ca na PoetaCarrer Major, 7 • Telf. 64 65 29 • Montuïri

music

Seguridad yLimpiezas, S.A.

Gremio de Albadiles, 14

Tlfs. 29 50 92 - 29 50 66 - 20 63 11Pol. Son Castelló 07009 Palma de Mallorca

Fa més de 15 anys que MiquelMartorell Arbona duu a termemensualment una entrevista quedesprés reproduïm en aquestespàgines, entrevistes que satisfanla majoria dels nostres lectors,sobretot per la seva senzillesa,espontaneïtat i moltes vegadesoportunitat. Però en aquest nú-mero de Bona Pau de comença-ment de 2003 i aprofitant la sorti-da del seu primer llibre, que trac-ta a l'entom d'una dèria —el cine-ma— que sempre, persistentmentl'atreu i l'apassiona, hem consi-derat que —girant la truita— haviade ser ell mateix qui, en aquestaocasió, ens relatàs altres aspec-tes de la seva vida que no figu-ren en el llibre Montuïri, 75 anysamb el cinema —1907-1981—Evoca-cions d'un espectador.Exemplar on pràcticament noomet el més mínim detall de l'e-volució del cinema a la vila i nosols de l'època en què ell l'haviscut, sinó dels 75 anys (comdiu el títol) d'existència aMontuïri, des del que ve a ser laprehistòria —ja que inclou detallsd'aquelles primeres projeccionsque es feren a Ciutat— fins als

A la presentació del seu llibre, Miquel Martorell esmostrava satisfet

ENTREVISTA

IF.A.117

Gener, 2003

Miquel Martorell Arbona

La vida inquieta i engrescadora i també sofrida contada pel redactorde Bona Pau que ha vist complida una tenaç aspiració:

la publicació del llibre sobre la història del cinema a Montuïri

nostres dies.En aquest interessant volum

en Miquel ha deixat constànciadirecta o indirecta de la seva ob-sessió pel cinema i ha plasmatmolts de detalls relacionats ambla seva vida. Però la sevaexistència ha estat qualque cosamés. En Miquel, nin, al.lot, jove,home constructor d'una família,treballador, espòs, pare, padrí ialtres aspectes i caires que noconeix tothom i que ara i aquídesitjam transcriure així com ellmateix ens els contarà.

La primera pregunta que volí-em fer al nostre —avui entrevis-tat— tenia, naturalment, relacióamb el cinema, però, en contarfil per randa tota la seva inclusiói posteriors activitats com a es-pectador i com a difusor de l'artcinematogràfic a Montuïri, consi-deram oportú demanar-li de laseva activitat fora del cinema,com a ciutadà immers en un po-ble, la gent del qual, a mesuraque passa el temps, més s'ac-tualitza. Però desitjam d'antuvique ens participi de la seva for-mació i activitats en el transcursdel temps.

—Quins records predominen en tudels diferents mestres o professorsque han infiuït en la teva formació?

—Provinent del de Ca sesMonges, als set anys passava a seralumne de don Bartomeu Mir, un mes-tre excepcional, un home íntegre, molthumà i gran educador. És pot dir —rea-firma en Miquel— que fou una figuradestacada dins la promoció dels tananomenats mestres dels anys trenta.Ell va esser el qui més va influir dinsmi. Tots els meus companys que ana-ren a classe amb ell poden afirmarque poc o molt porten també dins ellsel segell del seu magisteri. D'aquellstemps i d'aquelles classes en conservunes grans amistats. Alguns han pas-sat a millor vida: Sebastià Pocoví"Serena" i Miquel Serra Terrassa forenels dos amb qui més congeniàvem.

WIPC.P4.A.P.A.11.7 ENTREVISTAGener, 2003

Allà on anava un, anaven els altres.Temps difícils d'oblidar; de voler sa-ber, d'il-lusió... Uns dels anys millorsde la meva vida.

— Però encara anares amb altresmestres...

—Sí. També vaig anar a classe ambdon Sebastià Perelló uns dos anys.Un altre mestre que vaig tenir fou donJoan Català, el qual, quan se n'anàdon Bartomeu, el va substituir.

—I durant la guerra civil?

—En temps del Moviment vaig anarun any o dos amb el vicari Munar,també un educador de qualitat.Excepte aquest temps sempre vaiganar a l'Escola Pública.

—Quina era aleshores la posturadels teus pares?

—Els meus pares, persones modes-tes, amb no massa recursos econò-mics, no permeteren mai que deixàsuna hora de classe per cap motiu.Volien, i jo hi estava que fesel batxiller. Dins el poble, en aquestesaltures, només hi havia set o vuital-lots que estudiassin secundària. Nofou possible. La guerra civil i la mevadelicada salut m'ho varen impedir.

— 0 sia que no arribares a estu-diar batxiller?

—No, però així mateix donya JerOniaJuan amb uns quants alumnes mésens preparà i aprovàrem l'ingrés al'Institut. Les circumstàncies d'aquelltemps no em permeteren passar mésendavant. Això sí, no estava descon-nectat amb l'ensenyament: els ves-pres d'hivern anava a classe amb lamestra, donya Jerónia, i durant el ser-vei militar també acudia a classe al'Acadèmia Cots, de Palma.

— Quin records conserves de lateva formació cristiana?

—En quan a aquesta pregunta hede dir que ho dec tot a la meva mare.

— Podries parlar-nos un poc delteu festejament.

—Ah! Aquest és un capítol íntim queconsider innecessari difondre.

—Però si podries dir-nos qualquecosa dels teus primers anys de ca-sat i de l'arribada dels fills.

— Entre 1939 i la dècada dels 40l'estretor era general. Vaig passar al-guns anys de mosset de ferrer amb enMelcior "Guerrer" i en Jaume "Doia".Ja sabia desfer-me'n tot sol, de certesfeines, però vaig tornar a ca nostra per

En Miquel compara lesdificultats en què va viure laseva joventud amb els pocs

problemes de la d'avui

ajudar els meus pares en les feinesdel camp. Dins aquesta època les pe-núries econòmiques per tot arreu esta-ven a l'ordre del dia. A ca nostra noera una excepció. Dins els anys 40treballava en tot quan em sortia. Amés de les feines de la casa duia lacobrança d'iguales mèdiques del po-ble, cosa que vaig fer durant vint-i-dosanys i mig. A més representava unacasa d'assegurances, despatxava al'acabada de fundar Cooperativa, elsmatins, durant les hores necessàries...Temps difícils, però na Magdalena i jono en férem cas i l'any 1948 ens casà-rem. Vingueren els fills i la vida tornàmés difícil. L'any 1957 amb el suportdels meus pares obrírem el magatzemde fertilitzants agrícoles i de productesdel camp i per al camp, al Pou Nou.

—Duies altres activitats?

—Era també agent comercial, repre-sentant durant un breu temps d'unacasa d'insecticides, però essent queen el magatzem hi havia més activitatde cada dia, vaig haver de deixar lacasa de productes fitosanitaris. Vaarribar un moment que amb la feinaque hi havia en el magatzem no teniatemps de girar-me darrera. Estava elque es diu superocupat.

— Avui, quan consideres aquellsanys, què en penses?

—No sé com m'en podia desfer. Fou

una sort tenir la meva mare i l'esposaal meu costat. Quan arribava la recolli-da de cereals o època de sembra, du-rant la setmana em passava cente-nars de sacs de superfosfat i nitratsper damunt les meves espatlles. Lestones de cereals que entraven! I, so-bretot, l'administració, la qual cosa su-posava una immensa quantitat de pa-pers que havia de manejar. Llavorsvenia la recollida d'albercocs. Teníemtots els voltants plens de canyissos,tants que pràcticament arribaven aS'Hostal. Si ho contàs..! Acabàvem lajornada esgotats.

— I possiblement amb més ganesd'anar al llit que d'altra cosa.

—Mira: en certa ocasió la meva do-na va caure sense forces damunt unafila de canyissos. No podia més. Livaig ajudar a aixecar-se i ens vàremasseure uns moments ja que jo tam-poc m'aguantava dret. Sense xerrarens vàrem entendre; estàvem en mig ihavíem de continuar i treure forcesd'on no n'hi havia. No podíem retirar-nos. Ho hem recordat moltes vegades.Perquè et facis càrrec del nostre movi-ment d'albercocs et diré que el darrerany que en compràrem n'entraren almagatzem més de cent tones. A mésde tot l'altre moviment propi del ma-gatzem.

—Considerat avui, sembla impos-sible tanta activitat i tant d'esforç.

—Aleshores no em feia por el treballfísic, ni ara tampoc, però després hihavia l'administració i a vegades esta-va mig marejat per la gran quantitat de

(Continua a la pàgina següent)

121PC)P.T.A.iAlLYENTREVISTAGener, 2003

PREFABRICATS FABRICACIó DEBALUSTRADA I

BIGUES DE TAULDIMITACIÓ FUSTAMATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

Servei de transport propi per a totaMagatzem oficina

Ctra. Palma-Manacor, km. 28,5 • 07230 Montuïri (Mallorca)Tlfs. magatzem: 971 64 67 44 • 971 64 60 95

Tlf. particular: 971 64 61 73

(Ve de la pàgina anterior)

xifres que havia de comptabilitzar. Elsordinadors encara no existien. A totaaquella activitat més la de la compan-yia d'assegurances la vaig portar finsa 1987, que fou quan em vaig jubilar. Ifou portant tot aquest trull quan ambuns quants amics encara ens atreví-rem a fundar i dirigir un Cine Club.

— Parlem ara del llibre que acabade sortir. Quins foren els motiusque et dugueren a publicar-lo?

—En certa ocasió vaig demanar a lapoetessa Aina Ferrer el motiu pel qualpublicava les seves poesies. La res-posta fou convincent: perquè vull do-nar a conèixer els meus sentiments,contestà. Idò bé: els meus motius sónsemblants: La història del cinema aMontuïri qualcú l'havia d'escriure. Fouuna època feliç. Jo —diu en Miquel—havia estat un més entre els nombro-sos espectadors que havíem passathores meravelloses davant la pantalla.A més, em feia evocar vells temps i talvolta també farà reviure una èpocaquè no tornarà als qui vàrem esser en-tusiastes del cinema. Al mateix tempsés un testimoni per a les generacionsactuals i futures descobrir com éremen aquella època. Els moments enquè passava el bolígraf per damuntles quartilles rememorava un temps iunes emocions per a molts i per a mimateix inoblidables.

— N'estàs satisfet?

—Et diré: avui tal volta certs parà-grafs els escriuria d'una altra manera,però el significat seria el mateix.

— Ara, sortit al carrer, consideres

o t'has donat compte que hi ha al-guna llacuna?

—Aquesta pregunta és molt interes-sant per a mi. Qualque llacuna? Sí, ésinevitable. A més, no tenia ni tenc en-cara experiència per escriure un relattan llarg. Tot el text m'ha duit molta fei-na, però si pogués esser reeditar-locorregiria moltes coses. Tenc moltespersones, molts d'amics als quals elsestic immensament agraïts per la sevaajuda. Ara bé, no els puc anomenarperquè segur que deixaria algun nomsense esmentar i em sabria molt degreu. Aprofit ara i aquí per donar atots les gràcies de bon cor.

— Satisfaccions a l'entorn del lli-bre?

—Satisfaccions i maldecaps tot eltemps que l'escrivia; i també preocu-pacions fins que sabré o procuraré sa-ber com han rebut el relat els possi-bles lectors.

— Decepcions, si és que n'hi hahagudes?

— Fins ara, cap.

—Com entreveus, en general, el fu-tur de Montuïri en l'aspecte cultural?

—M'anima molt veure la quantitat denins i nines, gent jove que acudeix alsdiferents instituts i altres que estan jadins la Universitat. En quest aspecteem sent optimista.

—I alguna vegada, pessimista?

—Sí; en particular veig una nota dis-cordant: S'ha creat per a aquesta jo-ventut un Concurs Literari de ConteCurt Sant Bartomeu i la participació ésmínima. Com també cal assenyalar

que tenint un jaciment megalític comel poblat talaiòtic de Son Fornés ambel seu museu digne d'admirar, la gentdel poble, grans i petits, hauríem d'in-teressar-nos per aquests tresors pre-històrics tan importants.

Encara sembla que en Miquel, en l'as-pecte cultural, vol afegir alguna cosa.

— Tornant a la part positiva és dignede tenir present la gran labor educati-va de l'Associació Cultural delPatronat de Música: admir directius ialumnes.

—I des del teu punt de vista, d'unhome de 80 anys, que ha viscutèpoques ufanoses i musteides, enaquest aspecte, què diries de la jo-ventut?

—Tenc difícil de contestar aquestapregunta. Actualment, com és natural,no visc de prop la vida dels joves niels seus problemes. El temps de lameva joventut i el de l'actual són com-pletament diferents. Les normes queregien Ilavors no són les d'avui. Unsimple detall: a la petita obra que acabde publicar hi veuràs com ens orga-nitzàrem un grup inquiet per fundar unCine Club. Avui no tendrien aquestsproblemes. Però, com és natural, entenen uns altres que jo ignor. Em de-manes: què els diria? Senzillament,que visquin amb illusió i optimisme.

Si en Miquel Martorell amb el llibreMontuïri, 75 anys amb el cinema—1907-1981— Evocacions d'un es-pectador ens ha reactualitzat l'evolu-ció del cinema, ara i aquí acabamd'entreveure, gairebé contemplar eldesenvolupament de la seva vida, unavida inquieta i engrescadora. Aquestaentrevista ha volgut esser un apèndix,també un poc semblant a aquellespel.lícules de complement que en mol-tes ocasions s'afegien per acabar decompletar el temps i el programa. Aixíha romàs, idó, aquest breu film.

O. ARBONA

Punyeteros clotsPes camí de Son Bascóss'han de senyar amb sa mà dreta,es batle es fa sa punyetasi hi ha clots de dos en dos,ni a peu ni amb bicicleta;sols poden passar tractors.

Guillem Miralles "Pastor"

PRESÈNCIA JOVE 13 [

121 .0 P.7.1P.A1L7 Gener, 2003

Andreu Vidal Rossinyol, nou col•aborador de Bona Pau«El fet que hi hagi diferents collaboradors suposa una major diversitat d'opinions o punts de vista i al

capdavall fa que una revista sia més democràtica»Un nou col•laborador, un jove

montuirer amb el naixement de l'any2003 s'ha incorporat a les tasques li-teràries de Bona Pau. I ho ha fet re-dactant l'article que publicam a lapàgina 6 —De vena—, un jove quesubstituirà en aquesta secció durantalguns mesos Joan Barceló, qui perraons d'estudi ara no hi podrà ésserpresent. Andreu Vidal Rossinyol nosols s'encarregarà d'aquesta pàgi-na, sinó que està disposat a ampliarles seves col•laboracions en altressectors en els què podrà desenvolu-par les seves activitats.

N'Andreu va néixer a Montuïri diavint-i-u de juliol de 1979; per tant té23 anys. És fill de n'AntOnia i enJosep i també té una germana, naMaria, que és mestra. Va començara anar a escola a ca ses monges,als tres anys. Després seguí alcol•legi Joan Mas i Verd deMontuïri...

—Conta'ns tu mateix el teu pasper les diferents escoles.

—A l'escola de Montuïri vaig gaudirde moments bons i de no tan bons. Undels professors que més em va mar-car fou don Gabriel Gomila, perquèfeia les classes amenes i et donavatècniques d'estudi que, amb el temps,m'han resultat molt útils. Als catorzeanys vaig començar a anar a l'institutMaria Antònia Salvà, de Llucmajor, onvaig cursar BUP i COU. Una vegadasuperada la PAU (prova d'accés a launiversitat) vaig fer filologia catalana ala UIB. Actualment, compagin lespràctiques a l'institut de Sineu amb lesassignatures que em resten per a lli-cenciar-me. Els projectes més imme-diats que tinc són incorporar-me almón laboral exercint la docència.-

—Quines són les teves preocupa-cions?

—Una de les preocupacions que emvénen al cap és el camí que duu la so-cietat actual, que explota indiscrimina-dament els minvats recursos naturalsque té.

—Portes a terme alguna activitaten el temps lliure?

—Sí: una de les activitats que omplemés el meu temps lliure és la lectura;

també m'agrada sortir amb els meusamics; el cinema i la música.

—Quina és la teva opinió de la jo-ventut d'avui dia?

—Crec que la joventut actual gau-deix d'un ventall molt gran d'activitats,tant a nivell d'estudi com de lleure.

—Segons el teu punt de vista, qui-nes són les curolles dels caps desetmana de la joventut montuirera?

—Bàsicament els joves relacionamels caps de setmana amb sortir de nit,

sobretot, de tard; el jovent els aprofi-ta per interrelacionar-se, per conèixergent nova o bé per reveure els amics.

—Què opines de la col•aboracióamb Bona Pau?

—Crec que el fet que hi hagi dife-rents col.laboradors suposa una majordiversitat d'opinions o punts de vista ial capdavall fa una revista més de-mocràtica.

—Què manca i què sobra a BonaPau segons el teu punt de vista o/iel de la joventut amb qui tu et rela-ciones?

-Crec que, a Bona Pau, li fa faltamés espai adreçat als joves, com pu-guin ser entrevistes, més seccions dela cultura del jovent en general, infor-mació que els sigui útil, etc. Jo pensque està massa dedicada al passat en

general, el qual és molt important iinteressant, però no deixa gaire llocals fets més actuals.

Esperem que altres joves montuï-rers amb qualitats literàries vulguinseguir la decisió de n'Andreu Vidal.Aquesta revista, com qualsevol altreempresa, necessita de noves perso-nes, d'una renovació que doni conti-nuïtat a aquesta tasca; personesque oferesquin nous punts de vista,obrin noves perspectives i destapinnous horitzons i a la vegada li doninun nou aire i estil, i així, amb un fla-mant aire fresc i renovat, que abracialtres estaments i destapi novesperspectives, en un futur es podràaconseguir que Bona Pau caminiper bon terreny i s'encarrili cap auna segura estabilització.

O. ARBONA

SES JARD1NESGRA.MANACOR,Killq,oRp-MONTUIRI

TEL1.q71646146

(DIMARTS TANCAT)

REFRESCS DE NOCES, COMUNIONS, BAPTISMES...

Bufet diari de dilluns a dissabteMè, porcelletes, porcelles i altres plats per dur-se'n

Ctra. Manacor, km. 28 • Tlfs. 971 64 65 04 - 971 64 40 66 0723007230 MONTUÏRI

14 NIT DE MATINES 12101n7.1%.PA1LJ

Gener, 2003

DESPRÉS DEL NAIXEMENT DEL MESSIES

Els nins, protagonistes de les mat inesA la nit de Nadal cada

any es torna repetir larecordança de l'aniver-sari del Naixement delMessies. Una comme-moració que els cris-tians cada any actualit-zen i que enguany elscreients de Montuïri debell nou varen reviured'una manera semblanta la d'anys anteriors,però diferent, ja que enla celebració litúrgica,segons ens proposavael celebrant, havíem de"renovar la vida de cris-tians i recobrar el corat-ge i l'esperança de serfeliços i intentar fer fe-liços tothom". Aquestaés la millor manera derenovar la vida cristia-na: "Practicar la veritat,la justícia, la reconcilia-ció i el perdó", comtambé exposava diespassats el Sr. Bisbe.

El desenvolupamentde la celebració de la nit de matinesenguany a la Parròquia de Montuïrino s'allunyà gaire de la d'anys ante-

protagonisme a nins i joves; decisióque va complaure la majoria de feelsque omplien tots els bancs disponi-bles i encara prop d'un centenar va-ren haver de participar de drets a lacerimònia.

En el començament de la celebra-ció eucarística va tornar interpretarquasi perfecte per segon any conse-cutiu el cant profètic e la Sibilla lanina d'11 anys Teresa SastreSampol. Gairebé tot seguit dues ni-nes: Emília Coronado Gonzàlez iAina Marina Lladó Trobat ens ofe-rien amb encert el Cant de l'Angel.ja quasi a l'hora de la litúrgia de laparaula el nin Antoni Bergas Fortezai la nina Catalina Rueda Marimonvaren exposar d'una manera magis-tral, com si fossin vertaders predica-dors, el Sermó de la Calenda, inter-pretació que va donar peu al cele-brant per remarcar certs detalls en eltranscurs de l'homilia.

L'adoració que es féu a l'AltarMajor no pogué ser més expressiva:mols de nins portant cartells i pan-cartes reivindicatives que puntualit-

riors, si bé es va entreveure d'unamanera molt satisfactòria el desigdel re.ctor de fer partícips i donar

151 131,1=0NA1...AlLT

Gener, 2003NIT DE MATINES

No va desmerèixer res: SibilIa, Cant de l'Àngel, Sermó de laCalenda i representació del Naixement foren ben interpretats

L'església, de gom a gom

El betlem de l'església enguany fou molt visitat per contemplar la seva plasticitat

zaven moltes de les aspiracions ipretensions exposades abans en elSermó de la Calenda i a l'homilia, to-tes tendents a aconseguir fer unmón més humà, amb més fraternitati manco lluita, amb més concòrdia...i altres prestàncies tan necessitades

per tanta gent amb mancances, ger-mans que viuen dins la misèria.

En acabar, el betlem —nou i vell,d'actualitat sempre— va romandrecom a testimoni plàstic d'un naixe-ment: el que representa el principidel cristianisme.

O. ARBONA

DE LA VILA 1210k1171_Gener, 2003

16

FOTO HISTÒRICA

Empleades a lafàbrica desabatilles

Era cap als anys 1924-25 quanaquest grup de dones de la vila anava

a treballar a la fàbrica de sabatillesd'en Clariana, de la qual ja ens n'hemfet ressò en altres ocasions. Eren, per

tant, de les poques que no teniennecessitat d'haver d'anar a feinejar a

fora vila i així ajudar amb mésefectivitat i manco feixugor a la

minvada economia familiar d'aquelltemps. Començant per darrera

(d'esquerra a dreta) així han estatreconegudes: 1 fila: Maria Vaquer

"Palosa", Bet Jaume "Coll" (mare dels"Bellos"), Magdalena Miralles "Perulla"i Magdalena Mayol "Pevora" (Mare de

n'Antónia de "s'Adrogueria"). 2 fila:Catalina Miralles "Mostela" (mare d'en

Bernat Pizà), Miquela Miralles"Mostela" (mare de Maria Roscar),

Maria "Pisana" (mare d'en Bernat deSabor), Margalida Móra (mare dels

"Galls") i Maria "Nota" (dona d'en Biel"Xiu"). 3 fila: Coloma Nicolau "Roca"

(sogra d'en Biel Sampol), Maria"Putxa", Magdalena "Mosson" (tia de

n'Antónia "Mosson") i Margalida Vadell"Camanegra" (casada amb en Joan

"Masseno").(En l'actualitat, d'aquestes tretze dones

no en roman cap de viva. La majoriad'elles ja hauria complert els 100 anys)

Cunositats històriquesFa 105 anys, era e119 de gener de

1898, es va esbucar la cova celada enel Puig de Sant Miquel degut al grantemporal de mal temps i agua.Aquells dies som-plien tots elstorrents i en els camps s'ocasionarenabundants perjudicis, ja que moltesterres varen romandre plenes itapades d'aigua. Aleshores es podiadir que feia 10 mesos que no haviaplogut, si no fos perquè qualque diahavien caigut algunes gotes. La covacelada al cap de poc temps foutornada restaurar i així va romandefins que fa alguns anys i degut aalgunes malifetes, els propietaries latancaren amb una barrera de ferro.

Hotel ural E Figueral Nou

Dati cic MontuïriQestaurant

Difigent serveiAmb totes Ces comoditatsAcurada atenció cd crientServei de noces i banquets

Ctra. Montuïri - Sant Joan, Km. 07 • Tel.: 64 67 64 • Montuïri

171 NESIC01.4".P.AlLT

Gener, 2003D'AQUÍ I D'ALLÀ

PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ DEL DESDOBLAMENT DE LA CARRETERA C-115. TRAM CASABLANCA-MONTIORI

Punta de Son Gual

Camí vell d'AlgaidaOrigen dolprovoto AlgaiIà

Algaida Este Montuïris s

.Aeroport SakJordiT

A Pina

AlgaidaCentro

Casa BlancaMontuïri

A Sencelles

Final Proyecto

Son Ferriol

Variante Casa Blanca

Variante Norte Algaida

A Santa Eugènia

Inicio cuestas de Xorrigo

Algaida Oeste

Camí Vell de Porreres

A Llucmajoro rotonda

enlace a diferente nivel

El desdoblament de la carretera entreCasablanca i Montuïri tendrà 6 rotondes

El projecte aprovat afecta un centenar de finques de montukers en el nostre terme el d'Algaida

Finalment l'ampliació de la carreteraentre Casablanca i Montuïri tendrà sisrotondes i tres enllaços a diferent ni-vell en un tram de 25 quilòmetres.Aquest és el segon projecte de laConselleria d'Obres Públiques,Transports i Habitatge després de re-bre un allau de crítiques aquell primerque publicàrem a Bona Pau el passatjuliol de 2001 i que preveia 10 roton-des i 5 desviaments soterrats.

Tendrà dues calçades amb dos ca-rrils cadascuna, de 35 metresd'amplària, més 05 m. les voreres in-teriors i entre 25 i 35 m. les exteriorsa fi que aquestes també serveixin decarril d'acceleració i desacceleració.Les sis rotondes es construiran aCasablanca, Punta de Son Gual,Camí vell d'Algaida, Algaida est, Camívell de Porreres i entrada a Montuïri.Els tres enllaços seran: un al co-mençament de les costes de Xorrigo i

els altres dos en els creuers de lescarreteres de Santa Eugènia iSencelles.

Després d'haver anunciat l'expro-piació de 514 finques, de les qualsun centenar són propietat de montuï-rers —si comptam els que tenen fin-ques en el nostre terme i dins eld'Algaida— han sorgit nombroses críti-ques, sobretot per haver de fer malbéuns terrenys, molts dels quals ja novaldrà la pena conrar-los. I per altrapart, o bé per anar-hi o bé per retor-nar-ne, suposarà obligatòriament ha-

ver-se de dirigir a la corresponent ro-tonda, ja que la carretera no es podràtravessar. A més, "amb aquesta refor-ma el terme quedarà xapat i hi hauràuna sèrie de veïns —deia el batle amitjan desembre— que no tendran ac-cés directe i la comunicació serà do-lenta. Tenim el problema dels vehicleslents, com els tractors, que haurand'anar per aquesta via i això és moltperillós".

Sembla, per altra part, que tant elbatle com el cap de l'oposició, confienen la bona predisposició del Governen resoldre el problema a fi de donar-li la solució més adient, ja que hi ha

diferents alternatives. l fins i tot esparla també, de dur a terme mobilitza-cions en cas que el Govern Balear nomodifiqui el projecte i no hi incloguiuna carrera de serveis o un pas a dis-tint nivell, sobretot per poder accedir ales finques ubicades a la zona de SonBascós i a altres indrets allà deçà lacarretera.

Cal afegir, finalment, que es confiaen la bona predisposició de laConselleria d'Obres Públiques, atèsque hi ha diferents alternatives, laqual estudiarà quina és la millor solu-ció.

O. ARBONA

Restaurant

1s Wl_ofí cr'en Perons

Tlf. 971 64 60 99 • Carrer Molinar, 51 • Montuïri

Dia 30 de novembre el batle i els tres arquitectes a la sala d'actes de l'Ajuntamentpresentaven els projectes del casal de cultura i rampa en els graons

Ctra. de Manacor, km. 31 • Tlf. 64 63 14 •

18 DE L'ANY PASSATGener, 2003

Els 10 esdeveniments que més han ressaltat durant 2002

parlament del P. Antoni Martorell; i dia27, després de la missa, l'acte d'ho-menatge, i finalment el dinar de com-panyonia. Poble, Parròquia, Ajunta-ment i Govern recolzaren els actes.

A fi de donar més fluïdesa al trànsitrodat pels carrers de Montuïri es vadictar una nova ordenació del trànsiturbà. A partir de dia 2 de maig moltsde carrers de la vila han romàs de di-recció única.

La celebració de les noces d'or La nova ordenació del trànsit urbà

El número del 50è aniversariAmb el número 587, extraordinari de

68 pàgines del mes de gener de 2002,començava la celebració dels 50 anysd'existència d'aquesta revista. Un nú-mero en el que hi participaren 41 an-tics i actuals col•aboradors, firmes derectors (que ja ho foren), polítics, es-criptors i amics d'aquesta publicació.Un número del que n'hem rebut moltesmostres de satisfacció.

La mort d'Antoni GomilaDia 11 de gener moria Antoni

Gomila Jaume, als 61 anys, desprésd'una vida molt activa des de la sevajoventut fins a la seva mort. Fou pro-motor de moltes tasques entre les quecal esmentar l'esportiva, benèfica, em-presarial i cultural, destacant enaquest darrer caire la seva activacol•aboració amb Bona Pau i el fortimpuls que va donar als concursosanuals de Conte Curt, tant pel seu pa-trocini com en la publicació de lesobres premiades.

Els darrers dies de gener i com ho-menatge del poble a aquesta publica-ció se celebraren: el 25, una taula re-dona amb la participació de 4 intellec-tuals de relleu; dia 26, un concert ambl'actuació de la Banda i la Coral i un

Un tercer talaiot a Son FornésDurant la 90 excavació de Son

Fornés dels mesos de juny i juliolfou el 1988), foren descoberts un ter-cer talaiot, un tros de muralla i bas-tants d'habitatges, possiblement totdel segle IV a.C.

Els Cossiers ballaren dinsl'església

Els 23 litres d'aigua descarregats eldia de Sant Bartomeu abans, durant idesprés de l'ofici no impediren que elscossiers i dimoni oferissin les típiquesdanses. No pogueren sortir pels ca-rrers, però dins el temple, a l'acaba-ment de l'ofici, interpretaren els ballsque, com es costum, ofereixen al po-ble i autoritats en mig de plaça i al'Ajuntament.

El futur polígon industrialDia 16 d'octubre l'Ajuntament apro-

vava la creació d'un polígon industriald'uns 70.000 rn 2 a l'entorn de l'antigadiscoteca "ICS". El 24 del mateix mesho publicava el BOIB i el 17 de de-sembre el ple acordava la modificaciópuntual de les NN SS, per sotmetre-les a la Comissió Insular d'Urbanismea l'espera de l'aprovació definitiva.

Super Mont ufriBip Extens assortitados Gran varietat de productes d'alimentació

Peix congelat • Carnisseria • XarcuteriaPanaderia • Fruita i verdura • Begudes • Neteja

I TOTA LA NOVA GAMMA DE "LEADER PRICE"

Av/ Es Dau, s/n • Tlf. 971 64 67 60

Montuïri

Blsupermerc

FerreriaRafel Miralles

Més de 20 anystreballant el ferro

Carr. Palma-Manacor s/n • Telf. 971 64 62 88 • Montuïri

1311=1,PNIEL.X."117

Gener, 2003 DE L'ANY PASSAT 19

Destrosses a Son FornésVa causar molta pena i una gran de-

als responsables i personesde la vila que estimen el nostre passathistòric, la gran destrossa de les exca-vacions i descobriments recentmentduits a bon terme, localitzats a SonFornés. Sembla que els autors de lesmalifetes, ocasionades a principis desetembre, foren un grapat de bergan-tells.

Una fira extraordinàriaLa fira d'enguany passarà a la histò-

ria per haver estat una de les més par-ticipades, més atapeïda de gent i re-plena d'actes culturals, balls mallor-quins, concerts vocals i musicals, con-ferències, lectura poètica, presentacióde llibres, exposicions pictòriques...que ompliren de satisfacció molts demontuïrers.

Un any de llibresPel febrer s'oferia el 4t volum de

"Quaderns Montuïrers" i pel maig, el5è. El març es presentava "Les tecno-logies de la informació a la classe dematemàtiques", de Miquel MartorellFullana i Rafel Cortès; dia 1 d'abril, elllibre dels contes guanyadors de l'an-terior concurs; dia 27 d'abril, "Escrits

ICJC)tJ

Sobre una fadrina

S'altre dia jo vaig feruna cançó a una fadrinai ella molt deixondidava contestar de seguida:ara vos ho contaré.

Tot d'una jo li vaig dir:m'agradaria tenirtot lo que a tu te fa faltai en lloc de donar-ho a un altrea tu te pogués servir.

I ella me va contestar:molt contenta me fariessi em daves lo que me falta,però podria ser que s'altrete tocàs ses xeremies.

Idà, ja hi tornaràsa posar-te amb una fadrinai te fotrà qualque figaque respondre no sabràs

MFOL MASSANET "PARRÍ"

d'un pagès", de Sion Nicolau; el 28 denovembre, "Montuïri, 75 anys amb elcinema —1907-1981— Evocacions d'unespectador", de Miquel MartorellArbona; i dos dies després, "Glosesd'Antónia Adrover "Manxes".

Altres 10 esdeveniments• Dia 1 de maig el bisbe de Mallorca

retia visita pastoral a la parròquia deMontuïri.

• Les nines de minibàsquet i les debenjamí escolar assoliren el campio-nat de la seva categoria, i els benja-mins de futbol, el del seu grup.

• Un tros del camí Pelut que l'anyanterior s'havia esbucat, fou rehabilitata l'abril.

• Maria Roscar fou la batlessa del

"Dia des Puig".• A l'estiu ressaltaren el concerts

"Operación Triunfo" (el 21 de juny),"Oprimits" (6 de juliol) i "Café Quijano"(19 de juliol).

• Onofre Arbona, en prova de reco-neixement als cinquanta anys deBona Pau, fou el pregoner de les fes-tes de Sant Bartomeu.

• El jove Joan Mesquida Llinàs s'es-trenava com a "dimoni" en substitucióde Juanjo López.

• El mes de setembre va ressaltarpel gran nombre de conferències, con-certs i torrades i sopars a la frescabenèfics.

• El nou "Club d'Atletisme Montuïri"es va presentar oficialment el 25 d'oc-tubre. Esteve Barceló Cerdà n'és elnou president.

20 DE FORA VILA 131.1.3n INTA.PW.-7"

Gener, 2003

El maneig de les ovellesEl xot passador, cans, cusses, ovelles i pastors

Una de les novetats d'aquest any ique va aixecar gran expectació, a la fi-ra de Montuïri celebrada el passat 1de desembre, va esser el primer con-curs d'habilitat del ca de bestiar en elmaneig de les ovelles. Hi participarensis pastors, 7 cans i dues cuses.

Aquestes competicions són un inte-ressant i entretingut espectacle. Ésd'admirar les feines i la gran ajuda quepresten els bons cans o cusses alspastors. Es demostra tot el que pot ferun ca ben ensinistrat.

La feina dels cans per ajudar a l'ho-me en el maneig dels remats d'ovellesconsisteix en acompanyar el pastorper menar la guarda d'un lloc a l'altre,fer entrar les ovelles dins un corral opleta, també als sestadors i a l'aprésper munyir-les, així com també pararque el ramat pasturant no vagi al veï-nat o passi a un lloc que pugui fer mal-fraix; com potser dins un hort, dins vi-nyes o sembrats, avisar-lo de perilld'altres cans si se n'hi acosten, o si hivan Iladres, dur-li el gaiato i les feinesque mani son amo.

El concurs celebrat a Montuïri vaconstar de dues proves. La primeraconsistia en què el cans, sols rebentles ordres del pastor, havien d'anar acercar les ovelles que es trobaven auns 100 metres enfora i fer-les entrardins un cercle senyat amb calç d'uns 5metres de diàmetre. Una vegada

aconseguit ajuntar la guarda dins elcercle, aquesta hi havia d'estar unsminuts quieta i arremolinada, despréssortir i fer-les passar per un portell si-tuat a uns 50 metres lluny. El ca o cus-sa per anar a cercar el remat hi haviad'anar per un passadís assenyalatamb banderetes clavades a una esta-ca que sobresortia un metre del sòl.Mentre feia aquest recorregut, rebentordres del pastor, s'havia d'aturar tresvegades i no havia de sortir del cami-nal. Ambdues feines s'havien de realit-zar amb un temps (pactat entre partici-pants i jurat) de 6 minuts. Guanyava elca que obtingués més punts i menyspenalitzacions hagués sofert. Elscans, de sortia partien amb una deter-minada puntuació. Segons com actua-va anaven restant-li punts: es penalit-zava si sortia del caminal, si no obeïadel tot el pastor, si envestia massafort, si mossegava una ovella, la pri-mera vegada, i a la segona que mos-segàs, es penalitza; a la tercera esdesqualificava. Puntuava la manera demenar les ovelles, el anar-les a cercar,sense mossegar-les, entendre i obeir

11111111111r

El ca és el millor amic del'home però s'ha d'aconseguirque faci bé allò que se li mana

més o menys bé les ordres, el tempsque empra a cada feina que li manen ila perícia per tenir a retxa la guarda.

Els tres primers classificats de la pri-mera prova passaven a la segona.Aquesta vegada s'havia de fer entrarla guarda dins un corral per un portelld'uns dos o tres metres d'amplària.Una vegada dintre el corral, fer-lessortir. Tot amb un temps de cinc mi-nuts. Els cans fan sols aquestes fei-nes, sense ajuda de ningú; ho fanobeint les ordres del pastor, el qual leshi dóna des del seu punt d'observació.Mentre actuen cans o cusses i pastores demana silenci al públic a fi que elca solament senti les ordres de sonamo. Xerrant o fent comentaris ambveu alta pot despistar tant el ca com elremat.

Perquè el concurs sigui neutral—com que les ovelles quan han entratunes quantes vegades al mateix lloc,soles entren— cada tres proves es can-via la guarda, és a dir és una altre ra-mat que no hagi entrat mai al lloc queha de fer-les entrar el ca. Així comtampoc poden esser les ovelles quecada dia el pastor pastura, han d'esserexternes, tant pastor com ca no leshan d'haver vistes mai.

Per conduir una guarda d'un lloc al'altre, els pastors compten amb unajudant tan important com són elscans: el xot passador. Aquest és unxot banyut, sanat o pinçat i és el guia;sempre va al cap guiant la guarda.Porta un esquelló del qual les ovellesconeixen el seu so i saben destriar-lodels seus, un picarol amb el del del'esquelló. Aquest xot està ensinistratperquè sempre dugui el cap davant,obeeixi les ordres del pastor i les ove-lles el segueixin.

El bon pastor coneix les seves ove-lles, les ovelles el coneixen a ell i elsegueixen. Però a qui segueixen lesovelles de veritat és al xot passador.Cert és que el pastor qualque pic vadavant, però gairebé sempre ell i elscans van a la cua i des d'aquí dóna or-dres tant als cans o cusses com al xotpassador.

A Montuïri després de cada actua-ció, de cada prova, un pastor i el xotpassador se'n manaven la guarda al

RestaurantEs Creuers

Especialitat en cuina mallorquina(Porcella, frit altres plats típics)

Ctra. Manacor, Km. 30 • Tlf. 971 64 67 51 •

07230 Montuïri

veterinarismontuïri

1 33401n1".PAILJ

Gener, 2003

FORA VILA 21

El concurs d'habifitat del ca de bestiar celebrat a la fira passada va constar de dues proves i va causar gran expectació.Hi participaren 6 pastors, 7 cans i 2 cusses

punt de partida, uns 100 metres enfo-ra del cercle on el ca havia de fer-lesentrar i arremolinar. Les ovelles roma-nien allà fins que el ca o cussa anavaa cercar-les.

El ca és el millor amic de l'homeperò per l'home treure'n un profit iaconseguir que faci bé allò que li ma-na, l'han d'ensenyar. Ve a esser comles persones que per treballar primerhem d'aprendre un ofici i per apren-dre'l ens n'han d'ensenyar. Quen'aprenguem bé depèn de la capacitat

d'aprendre d'una persona i de la ma-nera que el mestre doni les explica-cions. Idò els cans són un cas sem-blant. Si l'animal és entenent, vull dirun bon alumne, i el mestre sap comdonar-li la classe bé, d'aquestes en-senyances surt l'oficial de l'ofici quehagi après i que en el cas dels pastorsels alumnes, vull dir els cans i xot pas-sador, han de saber memoritzar allòque els han ensenyat i que és el quevérem durant la passada fira deMontuïri al concurs de maneig de les

ovelles.Els espectadors gaudírem i admirà-

rem les proves i les feines dels cans icusses i del xot passador. Aquestssón amics imprescindibles del pastor,l'obeeixen i són inseparables.

SION NICOLAU

Nota.- Al passat article titulat Grills i mèrle-res degut a una malentesa informació vàremescriure que a les mèrleres les podien caçar ino és així, les mèrleres són espècies protegi-des i no es poden caçar. Valgui la rectificació.

Camí de Can Tamos, s/n07230 - MontuïriTel./Fax: 971 64 66 49clivetmontuiri@airtel.net

Clínica Veterinària

1:3 medecina general• vacunacions• cirurgia• raig X1=1 ecografia• animals exòtics1:1 perruqueriaLJ

CONCERTAU HORA

11.4Ik FOTCO IDE JVILITJAINI SEIMLE

Cap a ftiabríb

Però no tots els d'aquest gruppartiren cap a Madrid amb la

primera expedició de "cossieres"que anaren a la capital de l'estat

espanyol a representar les nostresmés típiques danses dels

"Cossiers", sinó que un grup s'hi vaafegir com a mostra de simpatia i

afalagament. Era el 29 de novembrede 1956 quan encara, com es pot

veure, hi havia el noguer damunt elsgraons. Les dansadores eren:

Catalina Arbona "Quelet" (Dama),Francisca Xamena, Joana Xamena,

Joana Aina Amengual "Veles",Catalina Mas "Soqueta", Margalida

Mora "Baca", Catalina Mora "Baca" iFrancisca Verger, de cas Secretari

(Cossieres). Joan Grimalt "Niu(Flabioler), Rafel Martorell

"Matarino" (Dimoni) i CatalinaVerger, de Cas Secretari

(Delegada). Amb elles també hi hales mares de ses "Xamenes", el

rector i el vicari (Cabrer i Lladó), elSecretari, dos funcionaris de

l'Ajuntament (Antoni "Pelut" ¡JoanSampol) i alguna altre. Allà ballarendia 3 de desembre i retornaren a la

vila cinc dies després

TEMPS PASSAT22 1314C»1•TA1.•AlLTGener, 2003

4c, Ics cIL inaurz.lt. 41 aaa.

En Es DauQuan encara no sabia embotornar-me

bé els calçons, tendria 6 o 7 anys, i comque mumare havia criat un fill de l'amoGabriel "Matxo", del Dau, quant sortiad'escola m'enviava al Dau a guardarporcs. L'amo en Biel era un bon home,basta dir que sembrava moltes cols ambla finalitat de tenir fulles de col per donara les truges i porcs i a l'ull de les cols lesregalava a les dones que vivien alcarrer de Baix.

L'amo en Gabriel m'havia demenester perquè tenia tots els animalsen un sol remat: bous, vaques, truges,porcs, unes quantes cabres. Recordque hi havia una truja sorda, i un bouque envestia a les persones. El fet ésque a vegades les manàvem a pasturara una altra finca, el que deim sortejar, ihavíem de passar pel carrer de Baix i

parar que no prenguessin un carrer peramunt i se n'anassin pel carrer Major.

El fet és que els animals esperenpixar i cagar quant han sortit del'estable o boal i no vulguis saber lesmerdes i pixarades que deixaven al seupas. Si afegim que hi havia un bou quemufava, el veïnatge d'aquell carreranava un tant esquiu i al seu pastancaven les portes. Quan el remathavia passat, les dones havien dellevar els excrements del carrer. Encerta ocasió una dona volia anar adonar part al batle i denunciar-ho a laGuàrdia Civil, que allò era una brutor.Idò les altres ve'inades a aquesta donala renyaren perquè si bé qualque pichavien de llevar merda, l'amo en Bielles donava cols tant de cabdell compom de colflori a més d'altreshortalisses. La madona renegava peròl'amo en Gabriel era molt noble.

Com recordareu els al•ots anàvem anedar al safareig del Dau. Idò com queera el lacai de l'amo, amb el seu permísjo i uns amics decidirem fer pagar dosreials als qui volguessin nedar. Enaquell temps ja es practicava el"nudisme", nedàvem despullats. Ara...això si, solament eren allots, les allotesno anaven a nedar als safareigs. Es potdir que creàrem un poc de mafia, ja queel qui no pagava o bé li preníem la robai la tiraven al safareig o bé un l'estiravaper un peu quan nedava mentre unaltre li pitjava a l'esquena i li fèiembeure aigua. I no vos penseu que estàsdepurada. S'havia format un llimverdosot que semblava una xarxa deles d'arreplegar ametlles que nedavaper damunt l'aigua i que fèiem anar aun racó, amb olor a safareig brut i unpam de fang al fons del safareig.

Bartomeu Cerdà Verger "Tec"

13 OINT A.P.A.11.7Gener, 2003

1 ESPORTS 23

Llorenç Mayol Verger "Sito", delegat dels alevins F-7

"El futbol base a Montuïri enguany està molt ben muntat i a més els pares ens ajudam i feim pinya"

Dins una sèrie de persones d'edatque a Montuïri dediquen una part delseu temps lliure a l'esport, incidint di-rectament sobre els seus fills, s'hi tro-ba Llorenç Mayol Verger "Sito", un ho-me de 42 anys, casat, amb un fill i unafilla, de professió forner, que de petitva estudiar a Montuïri i després...

—On estudiares una vegada dei-xada l'escola de Montuïri?

—Després de Montuïri, vaig anar al'escola de Sant Felip Neri de Porreresdurant dos anys i tot seguit al Palma,al CIDE. Allà hi vaig assistir fins als 14anys, quan estava a punt d'obtenir elgraduat escolar.

—l la teva afició a l'esport, quanva néixer?

—Des de molt petit ja vaig jugar ambels infantils de Montuïri i posteriormentamb els juvenils. Aleshores els gransjugaven a primera regional, però jo jaho havia deixat anar.

— Quina edat tenies en deixar-ho?

Devia tenir 16 o 17 anys. De llavorsençà he jugat qualque partit ambamics. També jugam a futbito. Ara bé,ja no ho he practicat pus, i això quem'agrada molt.

—Sempre jugares a Montuïri?

—Sí; amb els infantils i els juvenils.

—Quina és la teva impressió delfutbol base?

—La impressió que jo tenc del de-senvolupament del futbol base aMontuïri enguany, és que està moltben muntat. Els allots estan molt con-tents de quedar a Montuïri i no haverd'anar, com l'any passat, a Vilafranca;i també els pares que aleshores no hoveien molt bé. Tinguérem una gran sa-tisfacció quan ens digueren que jugarí-em aquí.

—Quines són les categories delfutbol base que es practiquen aMontuïri?

—A més del juvenils hi ha benjaminsF-7, infantils F-7 i alevins F-7. I encarahi ha els més petits de l'esport escolarque juguen al Dau.

—Creus que a Montuïri està sufi-cientment considerat l'esport base?

—Crec que sí, sobretot enguany. Em

consta que temps passat no funciona-va així com pertoca i hi havia moltesqueixes. Enguany hi ha més personesque es cuiden; hi ha coordinadors quees preocupen de tot quan es necessi-ta. En canvi l'any passat hi havia uncoordinador que vèiem tan poc que nol'arribàrem a conèixer. Basta dir queno sabíem qui era.

—Qui és el d'enguany?

— És un montuïrer ben conegut iconsiderat; és en Josep Maria Munar,qui coordina tot l'esport base.

—Quin és el teu càrrec dins el fut-bol base?

—Som el delegat dels alevins F-7.Els ajud en tot quan puc. En jugar aMontuïri vaig al camp una hora abans iem prest per solucionar qualsevolmancança. En anar a jugar fora camp,són els mateixos entrenadors qui se'ncuiden, ja que, degut a la meva feina,no hi puc anar.

—Concretament, aquesta tascaque fas a Montuïri pel futbol, quinaés?

— Abans de començar qualsevol par-tit aquí, després de presentar-me al'àrbitre, li entreg les fitxes dels qui hande jugar. Estic sempre en contacteamb ell, el pag i li solucion qualsevolnecessitat.

— El tu fill, juga amb aquestequip?

—Sí; amb els alevins F-7. Això faque tengui més interès.

— Quan s'entrenen aquestsal•lots?

—Tenen entrenament els dimarts iels dijous per espai d'una hora.

—I normalment, quan jugau?

—Generalment els dissabtes, si béqualque vegada, els divendres. Mai elsdiumenges.

—Qui és l'entrenador dels alevinsF-7?

—En Jaume Ramonell i en CristòfolRigo, en "Cris".

—Com responen els pares?

— Els pares responen molt bé.Enguany ens turnam per acompanyarels fills, encara que n'hi ha algun quevol anar a tots els partits. Jo, si po-gués, també hi aniria sempre.

—Quina il•lusió tenen els nins?

—En tenen molta. Basta dir que plo-vent i tot volen entrenar. l per jugar, noen parlem. Ara n'ha començat un denou i encara que no hagués jugat maia futbol, s'ha integrat molt bé dins l'e-quip. Els altres li ajuden molt i té molta

—Com veus el futur d'aquestsal•lots?

—Molt bé. N'hi ha de molt bons, tant,que si no canvien tenen un futur ambesperança.

—Què destacaries?

—Tots els pares ens ajudam, feimpinya, ens entenem molt bé. Ja fa unparell d'anys que anam plegats degutque els nins jugaven al mateix equipquan eren més petits. Començaren enl'esport escolar ja fa uns quatre anys.

Una tasca, la d'en "Sito" i altres pa-res que, com ell, es preocupen de laformació esportiva dels seus fills, ésdigne d'elogi. A ells i a antecessorsseus pot ser es degui que a Montuïri hihagi aquest grapat de futbolistes quejuguen a categoria nacional i... qui sapsi en el futur algun fill assolirà objec-tius de més relleu.

O. ARBONA

Para aquellos que tienen instinto.

24 ESPORTS "»<C3.-Artil_Gener, 2003

El Montuïri de 3a nacional millora la classificacióL'equip de 2a regional es consolida al capdavant

Considerant els quatre partits que vajugar aquest passat desembre l'equipde 34 nacional —va perdre el primer, ju-gat en Es Revolt, guanyà el segon aSant Llorenç i el tercer aquí, i empatà elquart a Binissalem— s'ha de considerarcom a positiu, ja que dels 12 punts pos-sibles en va aconseguir 7. No són unsresultats dolents, però podrien essermillors. A la taula de classificació a finald'any ocupa la 12 posició amb 21punts. Manquen dos partits per acabar

la primera volta i sembla que si segueixla línia assolida darrerament conser-varà sense por la categoria.

Els resultats de l'equip de 2<2 regio-nal també són satisfactoris, possible-ment més. Dels quatre darrers partitsjugats —dues victòries i dos empats—ha obtingut 8 punts. També manquendos partits per acabar la primera voltai ocupa el quart lloc de la classificacióamb 30 punts i amb possibilitats demillorar.

Esperem que ni un ni altre equip ensdesil-lusionin i mostrin la bona condi-ció i classe del futbol montufrer.

Resultats del mes de desembre

FUTBOLMontuïri, 0 - Eivissa, 2

El Montuïri jugant possiblement elpitjor partit des de fa anys, es va dei-xar superar per l'Eivissa i aixà que desdel començament els de la vila alinea-ren 7 jugadors de la pedrera.L'ambient festiu amb motiu de "SaFira" en lloc de ser un factor favorablefou tot el contrari. Els eivissencs mar-caren un gol a cada part.

Cardassar, 2 - Montuïri, 3Amb aquest triomf el Montuïri ja fa

tres anys que no perd dins SantLlorenç. Aquesta vegada va sorpren-dre els locals i acabà la primera partamb un 0-2 al seu favor. A la segona,el Cardassar no va saber reaccionarencara que marcàs dos gols. PeròNico va sentenciar amb el tercer golmontuTrer.

Montuïri, 1 - Alaior, 0Una important victòria del Montuïri da-vant un rival que no donà mai el partitper perdut. A la primera part els localsja desaprofitaren una pena màxima,però a la segona, un fort xut ras deMunar va sentenciar l'encontre.Victòria merescuda.

Binissalem, 0 - Montuïri, 0Un i altre equip haguessin pogut fer-

se amb la victòria perquè no els man-caren clares ocasions. Així i tot elMontuïri sabé treure profit gràcies a laseva bona organització defensiva. Detotes maneres hem de considerar im-portant haver aconseguit un valuóspunt que ens allunya dels llocs dedescens.

regionalFelanitx, 1 - Montuïri 2Montuïri, 2 - Valldemossa, 1S'Arracó, 0 - Montuïri, 0Pil. Soledat, 1 - Montuïri, 1

JuvenilsSineu, 0 - Montuïri, 1Montuïri, 11 - Coll den Rabassa, 0Can Picafort, 2 - Montuïri, 2

InfantilsAlcúdia, 4 - Montuiri, 2Sta. Ponça, 4 - Montuïri, 2Montuïri, 2 - Campos, 2

• Satiet fvuipi axtedanae• Çkan ua%ielat de d4at ipleua

• evailkat de gaeaedia autenticitat

(.9.8e,d 7 die&t a fa oefincuut, de 9,00 a 19,00 fi.

Ctra. Palma - Manacor, Km 28 • 07230 Montuïri, Illes BalearsTlf. 971 16 16 00 • Fax 971 64 64 27 • www.lapis.com.tr • palma@lapis.com.tr

1ESC>r•LA. PAlLT

Gener, 2003

ESPORTS 25

L'equip de benjamins F-7 dels trespartits jugats aquest passsat desembre

n'ha empatat un i guanyat els altres dos.I en total ha aconseguit 20 gols

nonnj111.».-

Alevins F-7P. Blaugrana, 5 - Montuïri, 5Montuïri, 3 - Consell, 3Margalidà, 1 - Montuïri, 4

Benjamins F-7Jv. Manacor, 2 - Montuïri, 2Montuïri, 11 - Portocristo At., 1Montuïri, 7 - Escolar, 1

BÀSQUET FEMENÍMini

Llosetina, 27 - Montuïri Verger, 53Infantil

Santanyí, 42 - Montuïri Manera, 30Montuïri Manera, 36 - Costa Calvià, 15

CadetSa Pobla, 34 - Montuïri, 32Montuïri, 30 - Esporles, 37

AutonòmicaCol. Pollença, 54 - Lapis Montuïri, 38Lapis Montuïri, 35 - Campos, 53CTEIB, 53 - Lapis Montuïri , 43Lapis Montuïri, 35 - Santa Mònica, 38

OrtopèdiaMANACOR

ÀngelAscasoGarcía

TÈCNICORTOPÈDIC

FETOR

Plaça Rector Rubí, 3Tlf. 971 552 614Fax 971 46203607500 Manacor

Nadal, Déu amb nosaltresEn el pròleg de Sant Joan podem

llegir paraules tan entranyablescom: "El qui es la Paraula s'ha fethome i ha habitat entre nosaltres"(Jn 1,14). Per l'Encarnació el Déude la història assumí la condició hu-mana amb tota la seva totalitat.Déu no volgué tant "estar amb no-saltres", sinó més bé, "ser amb no-saltres". El nin de Betlem és home iDéu alhora.

Quan parlam de l'Encamació hemde tenir present que per ella Jesúsés un home complert i real, però almateix temps es el Fill de Déu enplenitud divina. Per afirmar aquestaparadoxa la Teologia ha evitat ferdues interpretacions oposades. Enla primera, afirmar amb radicalitat ladivinitat sense rebaixar la seva divi-nitat. I en la segona, defensa la se-va humanitat sense menysprear laseva divinitat. Malgrat la cristologiadel Nou Testament insisteix cons-tantment en el caràcter humà i divíde Jesús; l'Església primitiva tardàsegles en proclamar el que el NouTestament ja afirmava.

És que per això, parlar de Jesúsde Natzaret és parlar de l'HomeDéu. Es parlar del revolucionarid'Israel. Del que sense traves nipors defensà la causa dels més dè-bils, dels més pobres. Sens dubteés també parlar del que obertaments'enfrontà al poder polític i religiósdel seu temps. Malgrat els evangelisens en parlin poc, Jesús fou un ho-me profundament tendre amb elsnins, amb les dones, amb els margi-

nats. Fou un home solidari amb elsexplotats, amb els maltractats i ambels immigrants. Fou proper amb elsque vivien i estaven enfora de la llei.

La gran tasca de Jesús no fou al-tre que la de comunicar a la gent delseu temps que Déu era un Pare queestimava amb un amor infinit a tots.Ens digué que l'amor del Pare notenia límits.

Jesús sorprengué la gent de seutemps per anar més enllà de la nor-ma purament establerta. Criticà totallei que fos un impediment pel crei-xement personal de les persones.Criticà tota normativa que empobrísel potencial interior dels homes. Ésper això que s'enfrontà amb el po-der polític i religiós del seu tempsperquè posaven, sobre tot, les nor-matives religioses per damunt de lallibertat de l'home.

Jesús morí anunciant que l'amor iel perdó són les úniques forces quepoden transformar i canviar el món.Per aquest motiu l'assassinaren ales afores de la ciutat com un ban-doler. A la creu pronuncià paraulestan sorprenents i tant escandalosescom: "Pare perdonals perquè nosaben el que fan" (Lc 23,34).

Pel seu obrar i pel seu actuar DéuPare el va ressuscitar; és per aixòque el revolucionari d'Israel no ésmort, sinó que el seu esperit conti-nua viu i present en el cor del'Església i en el cor de cada home idona de bona voluntat que actuacom Ell va actuà.

26 ESGLÉSIA EN CAMÍ 12101./..":PAXT Gener. 2003

Col•lecta de NadalUn any més, Càritas diocesana ens

convida a ser solidaris amb els méspetits de la nostra societat. El lema dela campanya d'aquest any és: "Tu po-dries ser un d'ells". En la col•ecta deldia de Matines i del dia de Nadal hemrecollit: 488 euros (81.196 pts). A més amés d'aquest gest solidari vos convi-dam a guardar les botelles de cava bui-des i dur-les els dimecres a "NaQuintana". En nom dels pobres deMallorca gràcies per la vostra solidaritat.

Representació de l'adoraciódels Reis

El dia 6 després de l'Eucaristia deles 20h a l'església es farà la repre-sentació del Reis. Serà escenificadapel grup de teatre de Montuïri amb laparticipació de la coral Mont-Lliri,Antics Blauets i del grup instrumentalde la Banda Municipal.

Festa de Sant Antoni AbatCom és costum a molts de pobles,

també en el nostre celebrarem les po-pulars i tradicionals beneïdes de SantAntoni el diumenge dia 19 a les1230h a Es Dau. Esperam que tambéaquest any puguem gaudir d'unes be-neïdes que es caracteritzin per la se-rietat, la participació i la popularitat.

Setmana de pregària per launitat dels cristians

Dels dies 16 al 23 de gener se cele-brarà la Setmana de la Unitat delsCristians. Fou el Concili Vaticà II elque motivà a dur a terme aquest nobledesafiament. No dubtam que entre elscreients en el Crist, hi ha més cosesque ens uneixen que les que ens se-paren. És per aquest motiu que nohem d'escatimar esforços per arribar aaconseguir aquest desitjat anhel.

Durant aquesta setmana es duran aterme diverses celebracions religiosesecumèniques entre les esglésies cris-tianes existents a Mallorca: Luterana,Anglicana, Catòlica, l'Església Sueca.Seria un bon gest ecumènic que hiacudíssim a alguna d'aquestes cele-bracions. No oblidem que obrir-nos aaltres realitats religioses no sols ensagermana sinó que també ens convi-da a viure la fraternitat.

Curset PrematrimonialConvidam les parelles de noviis que

pensin casar-se durant aquest any a

participar del curset Prematrimonialque es farà a la rectoria de Montuïri elsdies del 20 al 24 de gener a les 21h.

Missa amb els ninsEl diumenge dia 26 en l'Eucaristia

de les 12h celebarem la missa ambnins. En aquesta celebració faremmemòria del Dia Mundial de la Pauque se celebra el dia 30 de gener.

Festa de la Mare de Déu dela Bona Pau

El diumenge dia 26 a les 2000 cele-brarem l'Eucaristia en honor a la Marede Déu de la Bona Pau, serà un bonmotiu per demanar-li això que neces-sitam tant en el nostre món: Pau. Pauen les famílies i pau en el món.

BE11 ,01`.7^..

Gener, 2003

Glic~ c:1 9w~7 gener 1978

Antoni Bonet Garcias (de Campos)amb Catalina Oliver Mora "Talaiona"

G\pc:A~Ic5 gener St. Joan12 " Vilafranca19 " Ariany

26 Gener Montuïri2 Febrer Petra

MISCELLÀNIA 27

Desembre de 2002 Desembre de 2002

Dia 1 ... 05 1/m 2 " 14 ... 04 Naixements

" 5...158 " " 19... 9'8 Dia 8.- Iamen Meziani fill de Hossain

" 6... 17 " " 20... t<21 i de Fàtima

" 7... 02 " " 27... 4.412 Dia 13.- Pau Jaume Mayol Ruiz fill de

" 10... 08 " " 30... 25 Jaume i Maria Mercè

" 11 ... 83 DefuncionsDia 4.- Bartomeu Mayol Gomila "des

Total 433 litres m 2 Pont", casat de 81 anys (morí a Palma).Resum de 2002 Dia 6.- Catalina Castellà Manera

Gener 928 Juliol 46'1 "Solandera", viuda de 96 anys.

Febrer 26 Agost 806 Matrimonis

Març 675 Setembre . .182 Dia 7.- Juan José Baeza Martínez amb

Abril 803 Octubre . .457 Apol.lOnia Mudoy Servera.

Maig 893 Novembre .948 Resum de 2002Juny 202 Desembre ..433 Naixements: 21 (15 nins i 6 nines)

Defuncions: 33 (17 homes i 16 dones)Total pluja 2002: 6814 litres m 2 Matrimonis de montukers: 7

Panada gallegaIngredients

Un paquet de pasta de fulls, congelada• Un pot de pebre vermell, torrat • 1/4 dexampinyons tallats petits i cuits • 3 ousbullits • 1 llauna grossa de tonyina • 1ceba fregida • 2 cullerades de salsa detomàtiga.

ElaboracióAprimar la pasta de fulls. Fer la pana-

da dins un motlle quadrat, omplir ambtots els ingredients, tapar la panada i un-tar d'ou i orenga.

Maria Nicolau Sastre "Poeta"

VERGERMATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

Ctra. Montuïri a Porreres, Km.1 • Tel. 971 646 695 • Fax 971 161 503

MONTUÏRI

10 anys enrereGener 1993

Accident mortalVa causar molta consternació l'acci-

dent mortal que va sofrir Petra FiolGarau en travessar a peu, amb la bici-cleta, la carretera en el creuer de SonBascós, on fou atropellada per un cotxeque circulava a gran velocitat.

Consulta mèdicaA partir d'aquest gener, el jove metge

montufrer, Gabriel Arbona Cerdà, haobert consulta mèdica a ca seva, al ca-rrer des Pujol núm. 15

25 anys enrereGener de 1978

Taula redona sobre religió a l'escolaOrganitzat per l'Associació de Veïnats,

la de Pares d'Alumnes i el Claustre deProfessors es va celebrar a les Escolesuna taula redona aquest gener sobre"Religió a l'Escola". Fou prou interessanti se'n tragueren conclusions; ara bé, nohi hagué unanimitat en certs aspectes.

50 anys enrereGener de 1953Canvi de batle

Dia 7 de gener de 1953 elGovernador, després que Gabriel JordàMateu pesentàs la dimissió, va nomenarbatle a Montuïri Joan Miralles Riera, quidia 12 ja es possessionava del càrrec.Fou nomenat primer tinent de batle,Gaspar Oliver.

100 anys enrereGener de 1903

Classificació del "quintos"L'allistament i classificació dels joves

que havien d'anar a fer el servei miliarocupava molt de temps a l'Ajuntament, ials regidors havien d'assistir a les ses-sions extraordinàries. Aquell any foren32. (Aixà suposa que l'any 1883 en nas-queren uns 66. Més del triple de l'anypassat).

La darrera innocentada dels "quintos"d'enguany fou embrutar el monument

dels 700 anys de la fundació de MontuM

28 7P.1,1:11.1

Gener, 2003

PUBLICITAT