La Revolució Industrial

I el sorgiment d’un nou món

Què és una revolució?

• És un canvi ràpid i profund que afecta a les estructures d’una societat. Implica una acceleració del ritme de les transformacions històriques.

La 1ª Revolució Industrial

• La Revolució Industrial va suposar el canvi d’una economia artesanal i agraria a una altra marcada pel desenvolupament de la indústria i la producció mecanitzada.

Origen de la Revolució Industrial•

A partir del segle XVIII s’inicïa a Europa un procés de canvi econòmic = la revolució industrial.

• Aquest canvi suposa la deaparició de la societat tradicional basada en alló rural i controlada per la noblesa i l’aparició de la societat moderna, basada en la industria i en el control d’una altra classe social, la burgesia.

És l’origen de la nostra societat actual.

El canvi no va ser només econòmic, va provocar la transformació de la vida d’una època: classes socials, demografia, mentalitat, costums…

Quan el món va canviar…

LA PRIMERA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1750-1860) es va iniciar a Anglaterra a mitjan del segle XVIII, on per primera vegada s’utilitzen noves fonts d’energia i noves màquines, que permeten una millora en la productivitat industrial.

• Durant el segle XIX es va anar estenent per diferents països d’Europa, EUA i Japó.

Ritmes diferents

• Avui en dia encara hi ha molts estats al món que presenten una estructura preindustrial, és a dir que no s’han industrialitzat o ho han fet parcialment, són els països en vies de desenvolupament.

• Això indica que el procés no és uniforme ni presenta les mateixes característiques a tot arreu.

Economia preindustrial

• Característiques de les societats preindustrials:

– Caràcter rural.– Escàs creixement econòmic.– La protoindustrialització al segle XVIII

Societat rural• Caràcter rural:

– ¾ parts de la població activa es concentrava en el sector primari.– Societat basada en l’agricultura i la ramaderia.– Indústria artesanal. Maquinaria escassa i fonts d’energia humana, animal o proporcionada pel

vent o l’aigua. Especialització limitada. La creació de mercaderies era controlada de principi a fi per la mateixa persona o un petit nombre d’operaris.

– Poca concentració en nuclis urbans.– Comerç poc desenvolupat.– Transports poc desenvolupats: petits i lents.– Poca inversió en innovacions tècniques.– Crisis demogràfiques.– Societat estamental.– No hi ha igualtat davant la llei.– Gran pes de la religió.– Predominava el comerç a llarga distància. Deficients comunicacions, pocs intercanvis interns. – Escàs desenvolupament urbà. Poques ciutats superaven els 50.000 habitants. – Mitjan segle XVIII, disminució mortalitat.

Societat industrial• Aparició de la indústria com a model econòmic.• Gran creixement de les ciutats, on es concentra la indústria.• Desenvolupament del comerç, sobretot de llarga distància.• Desenvolupament dels transports: ferrocarril i navegació a vapor.• Aplicació de les màquines als processos industrials: millora de la

productivitat.• Afany per a obtenir beneficis i inversió en innovacions tècniques.• Utilització del carbó i de la màquina de vapor.• Cicle demogràfic modern: poca mortalitat i gran creixement poblacional.• Millora en la higiene i la medicina.• Sorgeix la burgesia com a classe social dominant.• Igualtat davant la llei.• Liberalisme econòmic: dret a la propietat privada i lliberat de mercat.

Origens de la Revolució

• La revolució demogràfica.• La revolució agrícola. la revolució agrícola, afavorida

per l’increment dels preus agraris, va contribuir a la revolució industrial com a subministradora d’aliments per a la població dels naixents centres industrials, com a proveïdora de l’excedent de mà d’obra, com a consumidora de productes industrials i amb la inversió del capital acumulat dels beneficis agrícoles en d’altres negocis com podien ser la indústria o la borsa.

Origen de la revolució• La revolució dels transports.• L’increment en la producció d’articles creava excedents agrícoles i

industrials per abastir el mercat, a la vegada que la indústria demandava cada vegada quantitats més grans de matèries primeres. Aquesta situació provocaria la necessitat d’articular nous mitjans i noves vies de transport.

• D’aquesta manera, des de mitjans del segle XVIII, a la Gran Bretanya i bona part d’Europa es va produir una millora dels mitjans de comunicació tradicionals. Així doncs, es van reparar camins i carreteres i es van construir canals per millorar el transport fluvial. Però el fenomen realment innovador va ser la incorporació de la màquina de vapor al transport terrestre i al marítim.

El ferrocarril• El ferrocarril. Els primers ferrocarrils es van utilitzar a les mines de carbó, on el mineral era transportat

amb unes vagonetes que anaven damunt d’uns rails, primer de fusta i, més endavant de ferro. La primera gran innovació va ser la construcció d’un carril de ferro proveït d’una pestanya sobre la qual se situaven les rodes, un mecanisme que impedia que el ferrocarril descarrilés fàcilment.

• La invenció de la locomotora per Stephenson (1814), que accionava el ferrocarril mitjançant una màquina de vapor va permetre traslladar els estocs de productes en un volum i un temps mai aconseguits anteriorment. El 1825 ja funcionava regularment una línea de càrrega entre Stocton i Darlington. Posteriorment, l’aparició de la locomotora Rocket el 1829 va permetre un desenvolupament constant d’aquest model de transport. El 1830 una primera línea de passatgers ja unia les ciutats de Manchester i Liverpool.

• Ràpidament s’articularia una xarxa de transport ferroviari a la Gran Bretanya i poc temps desprès s’iniciaria la creació de la xarxa internacional de comunicacions ferroviàries. A Espanya, el primer ferrocarril que va funcionar unia les ciutats de Barcelona i Mataró (1848) i el trajecte entre Madrid i Aranjuez s’inaugurava el 1851.

• A la vegada que es creava una indústria pròpia (la construcció ferroviària), el tren estimulava altres sectors com la indústria siderúrgia el carbó o la construcció, estrenyent encara més la relació entre el ferro, material de les vies i les locomotores, i el carbó, utilitzat com a combustible.

• El ferrocarril va permetre escurçar enormement la durada dels trajectes, va augmentar la seguretat dels viatges i, gràcies a la seva capacitat de càrrega, va abaratir el transport de les mercaderies.

Causes de la Revolució Industrial• Les causes que van produir la transformació industrial a

Anglaterra: – Capacitat d’innovació tècnica:

– Ús de noves fonts d’energia (carbó mineral).– Aplicació d’aquesta nova energia als processos industrials (màquina de vapor).

– Existència d’abundant mà d’obra procedent de zones rurals.– Existència de prou capital per a invertir-lo en les noves

indústries. – Existència d’una mentalitat empresarial basada en l’obtenció

del màxim benefici.– Existència d’un mercat integrat (interior i exterior) on vendre la

producció.

Per saber-ne més: causes

Inicis: Anglaterra• Reunia les condicions econòmiques necessàries perquè es produís la Revolució Industrial:

– un creixent comerç colonial basat en la importació de primeres matèries per a productes industrials, – un comerç interior en expansió a causa del creixement demogràfic– i una millora de les comunicacions.

• A la Gran Bretanya trobem prou mà d’obra i un ampli mercat per als seus productes gràcies a les possessions colonials d’ultramar i al creixement demogràfic del vuit-cents. A més, el país disposava de matèries primeres i abundant carbó mineral, la font d’energia que es va utilitzar per fer funcionar les primeres màquines. Igualment, la nova mentalitat liberal estava molt estesa a tot el país i era la base de les lleis que elaborava el Parlament.

• El model anglès va evolucionar des d’un sistema de producció de caràcter domèstic i dispers desenvolupat des de mitjans del segle XVII (domestic system) al sistema fabril (factoy system) que requeria d’una gran quantitat de mà d’obra, de matèries primeres, i d’energia per aconseguir uns productes manufacturats a baix preu que satisfessin les necessitats de la demanda.

INNOVACIONS TÈCNIQUES QUE FEREN POSSIBLE LA MECANITZACIÓ

DATA INVENTOR INNOVACIÓ

1690 Denis Papin Primera màquina que utilitza vapor d’aigua.

1712 Newcomen Màquina de vapor de Newcomen.

1784 James Watt Màquina de doble acció de Watt.

1796 Trevithick Locomotora (1ª màquina de vapor d’alta pressió).

1832 Invenció de l’hèlix.

Noves materies primeres, noves fonts d’energia, maquinària i transports = revolució industrial

La màquina de vapor

• Època de grans invents, destacant sobre tot un: LA MÀQUINA DE VAPOR. Amb aquest invent van néixer el ferrocarril i el vaixell a vapor.

• El canvi social i econòmic que es produeix en aquesta etapa és radical: aparició d'una nova classe social, el proletariat, d'una nova concepció on el món és cada vegada més petit.

• Com funciona la màquina de vapor?

• màquina de vapor

Els orígens de la industrialització: màquines, vapor, fàbriques, cotó i ferro

• Fins al segle XVIII, les manufactures s’elaboraven en petits tallers artesans que es concentraven a les ciutats. Els artesans feien la feina manualment: no usaven màquines i només s’ajudaven amb algunes eines. Cada artesà feia les peces completes i seguia un ritme de producció condicionat pels límits del treball manual.

• Seria des de finals del segle XVIII quan apareixerien i es generalitzarien les fàbriques, establiments en els quals els treballadors (obrers) utilitzaven les màquines per treballar.

• L’aparició de les fàbriques va tenir dues conseqüències: d’una banda, les activitats industrials es van concentrar en determinats llocs; de l’altra, es va modificar l’organització del treball i cada obrer va passar a realitzar una feina especialitzada, és a dir, una tasca específica en el si del conjunt productiu (divisió del treball).

La fàbrica

Activitat

• Construeix una indústria:• Construeix la teva indústria

La vida social a finals del segle XIX

Capitalisme liberal• Fins al darrer quart del segle XVIII l’economia va fonamentar-se

principalment en les teories del mercantilisme –acumulació de metalls preciosos per part dels Estats, intervencionisme estatal, proteccionisme econòmic– i la fisiocràcia –volum de producció agrària–.

• Seria el 1776 quan l’anglès Adam Smith amb la seva obra Assaig sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les Nacions fonamentaria una nova teoria: el liberalisme econòmic, base del capitalisme.

• Segons aquesta nova concepció econòmica, l’enriquiment de la societat passaria per l’enriquiment de l’individu. I aquest hauria de conduir les seves activitats econòmiques segons la llei de l’oferta i la demanda que condicionaria la producció i el mercat, fent inútil la intervenció de l’Estat. La riquesa de les nacions provindria, doncs, de la capacitat productiva total del país, entesa com la suma de l’esforç col·lectiu.

Adam Smith

Una nova societat de classes• El creixement demogràfic i la mecanització i concentració de les societats agrícoles va obligar la mà

d’obra excedent del camp a emigrar cap a la ciutat on es convertiria en la principal força de treball de la naixent indústria. El gran nombre de treballadors i el seu agrupament van donar lloc a l’aparició d’una nova classe social: la classe obrera o proletariat, fet que alteraria profundament l’ordre social establert fins aquell moment.

• Des de l’edat mitjana la societat estava dividida en estaments als quals es pertanyia per naixement, amb obligacions i aplicacions de les lleis diferents per a cadascun d’ells. Així, existien dos estaments privilegiats –clergat i noblesa– on es reunia una minoria de la població i un estament majoritari –tercer estat– sobre el que recauria la càrrega impositiva. La promoció social, tot i ser possible, era molt limitada a la pràctica. La Revolució francesa i la seva expansió a través de les guerres napoleòniques trencaria políticament aquest sistema unificant la llei i els impostos per a tots els ciutadans.

• Paral·lelament, la liberalització de l’economia introduiria una nova divisió social, les classes, fonamentada en les diferències en la possessió de la riquesa. A diferència dels estaments, que eren tancats, el nou sistema permetria accedir o canviar de classe a través de d’una promoció social basada en l’enriquiment de l’individu. Així, a poc a poc, la industrialització va consolidar l’existència d’una societat de classes articulada al voltant de dos grans grups: la burgesia i el proletariat.

Societat de classes• La classe alta, a la qual pertanyien l’aristocràcia de la terra (l’antiga noblesa) i l’aristocràcia dels diners

(l’alta burgesia composada pels grans terratinents, rendistes, empresaris, banquers, grans constructors, etc.). Seria la dominadora del món financer i, en gran part, del polític. Es donaria un atansament progressiu entre els dos grups que l’integraven ja que a la vella noblesa l’interessava entrar en el món dels negocis i l’alta burgesia entroncar, per raons de prestigi social, amb el llustre nobiliari. Aquesta seria la burgesia triomfant de les revolucions liberals de la primera meitat del segle XIX.

• La classe mitjana agruparia als representants de les professions liberals (metges, advocats, militars, artistes, entre d’altres) i a la mitjana i petita burgesia formada per empresaris i agricultors mitjans, comerciants, artesans qualificats, etc. amb un nivell de renda suficient per ser inclosos en un cens del sufragi restringit o censatari. Igual que la classe alta, tindrien accés a la cultura de forma usual. Tindran un paper relatiu en aquest període de canvi, però el seu creixement farà que des de finals del segle XIX i al llarg del segle XX adquireixin un gran protagonisme.

• Les classes populars o proletariat reunirien al seu si als treballadors, industrials i agrícoles, de renda baixa i que, amb prou feines, guanyaven suficient per sobreviure. Són la major part de la població. Entre els components d’aquest sector social sorgiria el proletariat urbà, format per aquells treballadors de la indústria que venien la seva força de treball a canvi d’un salari, tant baix que a penes permetia cap tipus d’estalvi. Les seves jornades laborals serien llarguíssimes i no tindrien temps ni mitjans per accedir a la cultura.

Exercici• Fes un quadre comparatiu entre la societat estamental

i la societat de classes.

La vida del proletariat

• La revolució industrial va provocar, en molts casos, un empitjorament de les condicions de vida dels treballadors. Les masses d’homes, de dones i d’infants que van abandonar el camp per anar cap a les grans ciutats industrials van haver de deixar els seus vells hàbits de vida i es van veure obligats a assumir-ne uns altres, que als primers temps eren més durs per a ells i, sobretot, diferents i desconeguts.

La vida al camp i a la ciutat• Si bé és cert que la vida al camp no havia estat mai excessivament

bona, sens dubte tenia un ritme molt més humà. Per exemple, molts dies a l’hivern no es podia treballar, les hores de sol eren poques durant molts mesos de l’any i les famílies podien tenir un descans.

• Així mateix, les festes religioses, les fires i els mercats permetien un temps de descans i uns hàbits de sociabilitat que la nova societat industrial faria desaparèixer. Les formes de vida pageses tenien el seu propi ritme de treball; en la família els homes, les dones, el nens i els ancians ocupaven un lloc definit; i existia una tradició i una cultura pròpia del món rural que era l’única que coneixien.

Canvis familiars• A la ciutat tot això no hi era. La família va transformar-se

profundament, i el vell grup familiar ampli (avis, pares, fills, nets, oncles, cosins, etc.) propi del camp i de les tasques agrícoles va anar donant pas cap a la família nuclear (pares i fills), l’única que permetien els petits habitatges i els escassos salaris industrials. Els ingressos eren tan baixos que tots els membres havien de treballar de seguida que podien: nens i vells van esdevenir una càrrega, boques de més per alimentar. Els fills, que ara ja no podien fer petites feines auxiliars com feien al camp, calia enviar-los a treballar a les fàbriques per alimentar-los.

Una nova (i dura) vida

• A la ciutat tot això no hi era. La família va transformar-se profundament, i el vell grup familiar ampli (avis, pares, fills, nets, oncles, cosins, etc.) propi del camp i de les tasques agrícoles va anar donant pas cap a la família nuclear (pares i fills), l’única que permetien els petits habitatges i els escassos salaris industrials. Els ingressos eren tan baixos que tots els membres havien de treballar de seguida que podien: nens i vells van esdevenir una càrrega, boques de més per alimentar. Els fills, que ara ja no podien fer petites feines auxiliars com feien al camp, calia enviar-los a treballar a les fàbriques per alimentar-los.

Una nova forma de treballar, viure i relacionar-se

• Les velles relacions veïnals i familiars van desaparèixer, els ritmes de treball industrial ja no distingien entre l’estiu i l’hivern, i el rellotge i les sirenes de les fàbriques imposarien uns hàbits de regularitat i puntualitat desconeguts per ells fins aleshores. Finalment, tots els seus coneixements i referents culturals provenien del món rural, per tant, durant una bona etapa els nous proletaris industrials conviurien amb el desconcert per adaptar-se a una nova i difícil forma de treballar, de viure i de relacionar-se.

El naixement de l’obrer assalariat• Així, d’aquestes masses pageses desplaçades cap a les fàbriques que es

multiplicaven amb la industrialització va néixer l’obrer assalariat: el proletari, aquell que només posseïa la seva força de treball i la seva descendència.

• El maquinisme va fer desaparèixer lentament la figura de l’artesà que dominava tot el procés de fabricació d’un producte i que, molts cops, venia el fruit del seu propi treball.

• La divisió del treball imposada arran de la revolució industrial va fer que cada obrer participés d’una petita part del procés productiu. Ja no es necessitava ni una gran especialització ni una habilitat o força singulars. Els assalariats van esdevenir la força de treball necessària per moure màquines o manipular objectes que es comprava, per la seva abundància, a baix preu.

Injusticia social

• Segons els defensors teòrics del liberalisme econòmic, el creixement de la producció havia de portar riquesa i benestar per a tothom. En realitat, però, mentre que alguns van enriquir-se i van millorar molt el seu nivell de vida tant material com cultural, masses immenses de proletaris van ser obligats a viure en condicions infrahumanes. El desig d’obtenir el màxim benefici i de dur a terme una gran acumulació de capital per part dels empresaris va comportar no sol que hi hagués uns salaris baixos pels obrers assalariats, sinó també unes pèssimes condicions de treball.

Treball de sol a sol

Una vida grisa

• A les fàbriques es treballaria fins al límit de l’esgotament físic, durant hores i hores (12-16 hores diàries), en unes condicions ambientals terribles, amb sorolls i fums asfixiants i cap tipus de condició higiènica. Més terrible encara era la vida dels miners del carbó, ficats en galeries estretes, sense veure la llum del sol, amb el perill constant dels enderrocaments i les explosions de gas grisú.

Feina i més feina

• La vida esdevenia un seguit de feina a canvi d’uns salaris que només permetien la subsistència, si és que ho permetien. A més, es cobrava per jornada treballada o per feines a preu fet, per tant, si no hi havia feina, es feia festa o s’estava malalt, no hi havia salari. Era un fet corrent que nens i dones treballessin per completar els minsos salaris, tant a les fàbriques com a les mines amb uns salaris inferiors als dels homes –per exemple, a Anglaterra el sou dels nens equivalia a un 10% del dels homes, i el de les dones al voltant del 40%–.

Legislació nul·la

• la disciplina laboral era molt dura dins la fàbrica i no existia cap tipus de legislació que fixés les condicions de feina: els obrers podien ser acomiadats en el moment en que l’amo ho desitgés i els càstigs i les penalitzacions eren freqüents. La moral burgesa imperant en el segle XIX veia als treballadors com uns mandrosos, considerava l’oci com un vici (el dels obrers, no el seu, és clar) i va elevar a virtuts gairebé sacralitzades la disciplina, la puntualitat i el treball fins a l’extenuació.

Sense protecció• Al començament de la industrialització no hi havia cap mena

de legislació laboral que regulés les mínimes condicions de treball o que garantís alguna protecció en el cas de malaltia o accident.

• L’Estat no donava cap protecció als obrers i tan sols intervenia quan l’ordre públic estava amenaçat per les vagues o els conflictes laborals.

• Les primeres lleis reguladores del treball no s’introduirien fins a 1833 quan Gran Bretanya amb la promulgació de la “Factory Bill”, va introduir una legislació que regulava la inspecció sobre les condicions de treball a la indústria tèxtil anglesa.

Reglament en una fàbrica tèxtil anglesa

• Durant el segle XIX les condicions dels treballadors fabrils van tenir unes característiques comunes a gairebé tots els països industrialitzats. Així, llargues jornades laborals, des de la sortida del sol fins que es ponia; disciplina estricta amb càstigs corporals o sancions econòmiques, segons la reglamentació de cada empresa; supressió del descans dominical i dels festius; acomiadaments freqüents i inexistència de pensions per malaltia o atur; i absència de drets laborals i sindicals.

• Aquest era el reglament d’una fàbrica tèxtil anglesa recollit al Political Register de 30 d’agost de 1823:

• A Tyldesley, a prop de Manchester, els homes treballen, inclosa l’hora de dinar, 14 hores al dia, a una temperatura de 80 a 84 graus Fahrenheit (26,6 a 28,8 graus centígrads). La porta està tancada durant les hores de feina, excepte els trenta minuts que dura l’hora del te. Els treballadors no poden anar a buscar aigua per refrescar-se enmig de l’atmosfera sufocant de la filatura. I encara més, l’aigua de pluja està sota cadenat, per ordre del patró; si no, els filadors podrien utilitzar-la.

Multes• Vet aquí les multes que els imposaven segons les infraccions comeses:• Infracció Xílings• Filador que hagi obert una finestra 1• Filador que hagi reparat la corretja del seu tambor i hagi encès el bec

del gas 2• Filador que abandoni el seu teler i es deixi el gas encès 2• Filador que encengui el gas massa aviat 1• Filador que encengui el gas massa tard al matí 2• Filador que hagi obert massa la clau del gas 1• Filador que xiuli mentre treballa 1• Filador que tingui deixalles sobre el carro 1• Filador que arribi 5 minuts després de l’últim toc de campana 1

El treball infantil• El treball infantil era una part essencial de l’economia familiar i fins i tot es considerava convenient. Predominava

la idea que treballar era bo per als nens, perquè d’aquesta manera se’ls feia útils per a la societat, se’ls hi permetia ajudar a la família i se’ls feia madurar abans.

• Els nens i les nenes feien llargues fornades laborals de catorze hores, que a vegades eren de setze, i rebien un salari més baix que el dels adults. L’assistència a l’escola era poc freqüent: els infants només hi anaven durant dos o tres anys, el temps just per aprendre a llegir i escriure de forma rudimentària i per adquirir uns coneixement mínims i molt deficients.

• Una mostra de l’eficiència laboral que tenien és que cap al 1820 un nen amb dos telers podia produir quinze vegades més que un artesà rural.

• D’aquesta manera denunciava el treball infantil el socialista utòpic Robert Owen en les seves Observacions sobre l’efecte que té el sistema de manufacturació (1815):

• Avui dia els nens han de treballar sense parar per guanyar-se la mera subsistència: no se’ls ha acostumat a diversions innocents, sanes i intel·ligents; no se’ls concedeix temps lliure si és que abans hi estaven acostumats. No saben que és l’esbarjo, només l’aturada de la feina. Estan envoltats d’altres nens en les mateixes circumstàncies i, d’aquesta manera, en passar de la infància a la joventut, a poc a poc s’inicien, especialment els homes, però sovint també les dones, en els seductors plaers de la droga i l’alcoholisme. Per a això els ha preparat la dura feina diària, la falta de costums millors i el buit total de les seves ments.

• La legislació protectora de la infància va ser escassa i es va aplicar sense gaire interès. La prohibició de treballar per als menors de nou anys es va establir al Regne Unit en la Factory Act o Llei Industrial del 1833, però a penes es va complir. Només a partir del 1844, la situació dels treballadors infantils va començar a millorar. Malgrat tot, a l’Anglaterra de mitjans del segle XIX treballava més d’un terç de la població menor de 15 anys.

Treball infantil

Barris obrers

• Quan els treballadors plegaven de la feina la vida no millorava. La majoria dels obrers provenien del medi rural i havien emigrat a les ciutats industrials a la recerca de feina, fet que els va portar a instal·lar-se en barris que no tenien les condicions necessàries de salubritat i higiene.

Barris insalubres

• Els habitatges obrers eren molt petits i fins a deu o dotze persones podien amuntegar-se en habitacions insalubres.

• A més, els carrers on es trobaven no estaven asfaltats, eren plens de fang i no comptaven amb serveis higiènics, clavegueram, ni aigua potable. Les pèssimes condicions higièniques, la fatiga, les malalties derivades de la feina, la desnutrició o les epidèmies de còlera, posaven fi aviat a la vida de les famílies obreres ja que s’estenien amb gran rapidesa.

Baixa esperança de vida

• A l’arribar als 40 o 50 anys els obrers ja eren vells (si hi arribaven). En moltes ocasions, l’alcohol era l’únic paradís permès pels treballadors, l’única manera de fugir de la crua realitat.

• L’alcoholisme va estendre’s ràpidament en el segle XIX, i amb ell noves misèries, drames familiars, pèrdua del treball i famílies desfetes.

EL MOVIMENT OBRER

Per saber-ne més

• Activitats JClic