www.lariuada.cat | any 3 | número 14 | març del 2013 | mitjà Pratenc de comunicació PoPular bimestral gratuït

la RiuadaACTUALITAT PÀG. 4

l Els sindicats amb representació majoritària arriben finalment a un acord amb la companyia

XARXES PÀG. 7

La cooperativa de consum responsable i ecològic Cals Karxofa celebra el seu ter-cer aniversari. L’entitat ha preparat una jornada d’ac-tivitats que es faran al Fon-do d’en Peixo.

Cals Karxofa celebrar el seu tercer aniversari

ACTUALITAT PÀG. 4

El canvi d’empresa en la gestió de l’ Hotel Airport, constituïa una nova ame-naça pels treballadors his-tòricament cansats de la precarietat laboral que reg-na al centre.Finalment 8 treballadors acomiadats acusats de vaga il·legal.

8 treballadors acomiadats a l’Hotel Airport, al polígon Mas Blau

ACTUALITAT PÀG. 5

La Plataforma «Delta Viu» impusla la recuperació de les zones agrícoles en desús. L’objectiu és fer-ne un cens i trobar noves mans per a treballar-les. L’entitat, farà també cur-sos per a nous pagesos.

«Pagesia per al futur», cercant la recuperació agrícola

XARXES PÀG. 5

Les treballadores de Vibo Viajes, a la Av. del Doctor Gallart i Monés, han estat una setmana anant a la feina sense saber si l’em-presa ha fet fallida

Orizonia pot deixar al carrer els treballadors de dues oficines locals

3.141 acomiadaments a IberiaManifestació dels treballadors d’Iberia davant la Terminal 1 en una de les jornades de vaga. A.M.

La PAH porta la protesta a casa d’Antonio Gallego

l La plataforma demana la dació en pagament retroactiu, lloguer social i aturar els desnonaments

l El diputat havia declinat reunir-se amb els afectats

El conflicte laboral d’Iberia, desencadenat per l’amenaça d’acomiadaments massius per part de la companyia, es desencalla amb l’acceptació de la proposta del mediador del govern. Els sindicats majoritaris signen un

acord que estableix una rebaixa dels acomi-adaments de 3.807 a 3.141. Però manté du-res retallades salarials i no contempla un pla de viabilitat de l’empresa a mitjà termini.

En una mesura de pressió sense precedents, la plantilla ha fet dues tongades de cinc dies de vaga continuats. El seguiment de les atu-rades a l’aeroport d’El Prat ha estat gairebé total.

ESPECIAL PÀG. 5

Afectats expliquen el seu testimoni davant la casa del diputat del PP. E.I.

2 la Riuada març de 2013 www.lariuada.cat

A FONS

anys

‘30L’inici del cooperativis-

me al s.XIX a Catalunya és paral•lel al desen-

volupament del moviment obrer i es basa en societats de suport entre treballadors. Les primeres expressions al Prat les trobem en associa-cions de socors mutu de jor-nalers i pagesos associades per subsistir en períodes de malaltia, jubilació, acci-dents, baixes, atur, crisi, etc. L’any 1856 se’n creà la pri-mera, després denominada Societat de Socors Mutus Sant Antoni, que fins l’any 1879 va tenir uns 100 asso-ciats de classe baixa amb l’objectiu d’ajudar-se en cas de malaltia o crisi. Fins a la

guerra trobem cinc socie-tats similars.

L’any 1915 aparegué la pri-mera entitat que es denomi-nà cooperativa, la Societat Cooperativa de Carns, per a defensar els interessos dels productors de carn. El 1921 La Cooperativa Econòmica

Obrera s’instal•là a la Plaça de la Vila per abaratir el con-sum de productes pels seus associats. El 1931 La Famili-ar Sedera es dedica als tre-balladors de la fàbrica.

Les societats agrícoles de treballadors, amb l’apari-ció dels primers sindicats,

afegiren un fonament ideo-lògic de classe al cooperati-visme. La Societat d’Obrers Agricultors, primer sindicat local, es creà l’any 1920 a la Plaça de la Vila, conver-tint-se al cap de poc en la CNT, que va ser el sindicat hegemònic arreu de Cata-lunya fins al franquisme. L’arribada de les primeres indústries enfortiren els an-tics sindicats agrícoles amb els obrers fabrils, possibili-tant que aquestes organit-zacions protagonitzessin el procés revolucionari de col•lectivitzacions de la Guerra Civil que va portar el cooperativisme a les seves màximes fites històriques.

REDACCIÓ HISTÒRIC

REDACCIÓ

Els inicis històrics del cooperativisme al Prat de Llobregat

La Societat Obrera d’Agricultors es va crear l’any 1920 a la Plaça de la Vila

El 1915 apareix la Societat Cooperativa de Carns la primera en anomenar-se ‘cooperativa’

Competeixes o cooperes?

El 6 de juliol de 1962 es va legalitzar la Cooperativa Obrera

de Viviendas (COV) que tenia l’embrió en assem-blees impulsades l’any 1961, principalment per treballadors de La Seda i la Paperera, per solucio-nar el problema de l’habi-tatge al Prat. El seu primer projecte va ser la compra de solars per a l’edificació de blocs pels associats a l’actual carrer Pau Casals. Entre els anys 1963 i 1974 la COV va construir més de 1.000 habitatges, faci-litant-ne l’accés a moltes

famílies i possibilitant la rebaixa dels preus de l’habitatge a la resta de la població.

No va ser aquest l’únic objectiu de la COV i les seves assemblees, amb centenars d’associats en la majoria dels casos, que van decidir impulsar d’altres projectes que so-lucionessin mancances del moment com va ser l’educativa, creant l’any 1965 el col•legi Ramon i Cajal que va educar als alumnes en uns valors ben diferents als que

s’impartien a les escoles franquistes del moment, i fent també una escola per a nens amb discapacitat física. A més, es creà una cooperativa industrial o de consum amb una cai-xa de crèdit popular, i a

finals dels seixanta va do-nar feina a més d’un cen-tenar de persones.

L’educació en el lleure també va ser un objec-tiu impulsat a través del Club Infantil i de la gestió de la casa de colònies a Sant Hilari de Sacalm que encara manté avui dia. Després d’aquest impuls inicial la COV va entrar en un llarg període de letargia reactivant-se els darrers anys amb la cons-trucció de nous pisos al c. Lo Gaiter i l’impuls de noves activitats.

La COV va construir més de 1.000 habitatges facilitant-ne l’accés a moltes famílies

Analitzem en detall el cooperativisme a El Prat de Llobregat

anys

‘70La creació de la Cooperativa Obrera de Vivendes durant el franquisme

1937la Generalitat

aprova el decret de col·lectivitzacions

El procès revolucionari de 1936 va comportar col-lectivitzacions de camps, indústries i tots els oficis. El Prat va viure tres anys amb una propietat comunal sen-se precedents a al història.

HISTÒRIC

març de 2013 la Riuada 3

 A FONS www.lariuada.cat

Cooperar per a treballar

A l’estructura pro-ductiva del Prat, amb una presència

destacada de grans em-preses multinacionals, coexisteixen les coopera-tives. Són presents a diver-sos sectors: construcció, distribució de productes hortofructícoles, metall... Els motius que han por-tat els i les professionals a associar-se, mitjançant societats cooperatives o laborals, han estat més aviat pràctics: una mane-ra d’accedir a la feina. En alguns casos, van aprofi-tar la capitalització de la prestació d’atur. Són poc nombroses, però diverses. Per exemple, Transeaba porta 45 anys prestant ser-veis a l’aeroport. Diverses generacions s’han dedicat a transportar equipatge de grups de turistes. O el restaurant Mar i munta-nya, gestionat per socis cooperativistes, que està apostant per la millora de la qualitat per a fer front a

la crisi. Sovint es diu que les co-

operatives són una bona eina per a consolidar els llocs de treball en un con-text de crisi. No obstant, també es dóna la situació contrària. Hi ha coopera-

tives que han canviat de forma empresarial, cap a SL o autònoms, per estal-viar costos. També hi ha hagut acomiadaments, per exemple a la cons-trucció, o socis que han plegat, com a la pagesia, i rebaixes de sous.

Posar en comú els serveis

La prestació de serveis és també motius pel coo-perativisme. Amb més de 25 anys d’història, la Coo-perativa agrícola aglutina

la distribució i la compra d’inputs d’una cinquan-tena d’agricultors. També hi ha nous projectes. Uikú és un espai de “cowor-king” constituït recent-ment, que posa en comú les instal•lacions i els serveis d’una oficina, des de la fotocopiadora fins a l’assegurança. Aglutinen professions com l’arqui-tectura, el disseny gràfic o el periodisme. Una al-tra novetat és Coop Spais, vinculada a la COV, que està en procés de funda-ció. Es dedicarà a fer aten-ció domiciliària dels socis i sòcies de la COV, i també altres serveis, com can-gurs, neteja i teràpies. Es-tan organitzant ajuda so-cial oberta a tothom: banc d’aliments, roba, i mercat d’intercanvi.

Habitatge cooperatiu

L’habitatge cooperatiu continua sent una opció, malgrat l’especulació im-mobiliària i els problemes actuals del sector. La COV va convertir més d’un cen-tenar de pisos per al llo-

guer a joves i el 2009 va fer una promoció de pisos de protecció oficial. A banda dels habitatges, compta amb un centre social, i un grup de treballadors per al manteniment i repara-cions dels immobles. El 2006 es va crear una altra cooperativa, Ecoprat, per a socis i sòcies del Centre extremeny Ruta de la Pla-ta, i tenen dues promoci-ons en marxa.

Autogestió i agroecologia

Al Prat hi ha tres grups de consum ecològic: Cals Karxofa, Gaia i Kapità en-ciam. Aposten per l’agro-ecologia i el consum res-ponsable, i organitzen la distribució del producte, que compren directament als pagesos i pageses, evi-tant intermediaris. Van un pas més enllà, ja que for-men part de la PACA, pro-jecte d’autogestió basat en la presa de decisions participativa i col•lectiva entre les unitats de pro-ducció i consum.

Dinamització des de l’ajuntament

L’Àrea de Promoció Eco-nòmica, Comerç i Turisme de l’ajuntament del Prat ha establert la Taula de l’economia social i coope-rativa, que compta amb la participació de les orga-nitzacions. Anualment, du a terme plans de dinamit-zació enfocats a fer difusió del cooperativisme i donar suport tècnic i eines per a engegar projectes i conso-lidar-los.

REDACCIÓ

Quina és l’actual situació del cooperativisme al Prat?

LA RADIOGRAFIA

Diversos models de cooperatives conviuen al nostre poble

20són les cooperatives de treball al Prat

50 agricultors formen part de la Cooperativa Agrícola

Cada any es celebra la Festafira del cooperativisme, enguany es farà la 4a edició

4 la Riuada març de 2013 www.lariuada.cat

ACTUALITAT

El canvi d’empresa en la gestió de l’Hotel Airport esdevé una nova amenaça pels treballadors històri-cament cansats de la pre-carietat laboral que es viu al centre. En conseqüèn-cia, vuit de 51 treballadors iniciaven, a mitjans de ge-ner, una jornada de vaga reclamant la incorporació en plantilla de totes les persones subcontractades, acabar amb els contractes fixos discontinus per con-vertir-los en contractes fixos, el reconeixement de la secció sindical SUT (So-lidaritat i Unió dels Treba-lladors) i el compromís de manteniment del lloc de

treball durant dos anys. La vaga, que va durar del 14 al 25 de gener, va ser tit-llada d’ il•legal per part del director de l’establiment,

Lluís de Castro. A dia d’avui els vuit treballadors han estat acomiadats i afirmen aparèixer en una llista, dis-tribuïda per Barcelona i

rodalies, que els impedirà tornar a ser contractats en el sector hoteler. La sen-tència del cas encara està per resoldre.

REDACCIÓ

Acomiadats, després d’onze dies de vaga, vuit treballadors de l’Hotel Airport al Mas Blau

ECONOMIA

Concentració de treballadors davant dels accessos a l’Hotel Airport. O.R

El passat 13 de març els sindicats majorita-ris al comitè d’Ibèria

(CCOO, UGT, Sitcpla, Aset-ma, USO i CTA Vol) van sig-nar al Ministeri de Foment a Madrid la proposta del me-diador del govern, amb els directius de la companyia, desconvocant la darrera atu-rada prevista pels dies 18 i 22 de març i que amenaçava d’allargar el conflicte al mig de les vacances de setmana santa. Només els sindicats CGT, CNT, CTA Terra i CES-HA, minoritaris al sector, s’han desmarcat de l’acord i alguns han convocat vaga entre els dies 25 i 27 de març en demanda d’un pla de vi-abilitat.

Deu dies de vagaAquesta ha estat una vaga

sense precedents als aero-ports estatals convocada contra el pla de reestructu-ració presentat per la com-panyia el passat desembre que preveia 3.807 acomia-daments, un 20% de la plan-tilla, una retallada dràstica dels sous de més del 20% en

alguns sectors, i l’aplicació d’un ERO que s’acollia a la nova reforma laboral amb pitjors condicions d’indem-nització pels acomiadats.

Els deu dies de vaga van ser seguits a tots els aero-ports de l’estat de forma massiva entre el 18 de febrer

i el 8 de març per uns 20.000 treballadors de terra, cabina, i pilots d’Ibèria en la segona setmana. A l’Aeroport del Prat el seguiment també va ser gairebé total entre els 1.700 treballadors, suposant l’anul·lació de més d’un mi-ler de vols i afectant a més de 100.000 passatgers, la majo-ria dels quals van ser reubi-cats a d’altres companyies.

Les protestes de centenars de treballadors que es van repetir cada dia a la Termi-nal 1 amb talls intermitents als accessos per carretera, i les dues manifestacions convocades a Barcelona que van reunir milers de perso-nes, primer davant la seu de la companyia al carrer Tarra-gona i després a la plaça Sant Jaume, es van produir sense cap incident destacable tot i la forta vigilància policial,

contràriament als que es van produir el primer dia de vaga a l’Aeroport de Barajas amb diverses càrregues que van provocar diversos ferits i 5 detinguts.

El punts de l’acordL’acord proposat pel me-

diador del govern espanyol, Gregorio Tudela, que ha estat acceptat per les dues parts rebaixa els acomiadaments de 3.807 a 3.141, calculats en

un centenar a l’Aeroport del Prat, manté fortes rebaixes salarials d’entre el 7 i el 14%, i prorroga l’ERO vigent fins l’any 2015, enlloc del nou que volien aplicar acollit a la nova reforma laboral, fet que suposa prioritzar les preju-bilacions i indemnitzacions de 35 dies per any treballat enlloc dels 20 que proposa-va l’ERO presentat amb la nova reforma laboral.

A més dels sindicats que no van acceptar l’acord en no contemplar el pla de vi-abilitat demandat durant la vaga, el sindicat de pilots SE-PLA encara no s’ha sumat al mateix, i són diversos els tre-balladors que van fer veure la seva indignació en la pro-testa que més d’un centenar d’ells van fer el mateix dia de la signatura davant la seu del Ministeri de Foment.

REDACCIÓ

Els sindicats signen l’acord amb Iberia i desconvoquen la vaga

ECONOMIA

Tot i les dures mesures, els sindicats amb majoria pacten amb l’empresa

Finalment hi haurà 3.807 acomiadats, un centenar seran de l’aeorport del Prat

ECONOMIA REDACCIÓ

Arrenca i es consolida el Mercat PagèsEl passat dissabte 2 de fe-brer s’inaugurava el primer mercat de pagès a la nostra ciutat, una iniciativa dels agricultors del Parc Agrari. Aquest mercat es celebrarà cada dissabte de 9h a 14h davant la plaça Pau Casals. La finalitat és convertir-se en una marca a nivell del Baix Llobregat potenciant el producte fresc del nostre territori.

Segons la coordinadora de l’acte, la gran afluència de públic fou el resultat de la creixent conscienciació de la gent envers el producte de proximitat.

Per participar-hi es va do-nar prioritat als pagesos del Prat que no venien en cap

altre mercat. Tanmateix, dels nou productors només sis eren del municipi. N’hi havia dos de Sant Climent, un d’ells 100% ecològic, i un altre de Sant Boi. A part, cada tercer dissabte de mes es comptarà amb la presèn-cia d’un elaborador artesa-nal de cervesa.

En considerar-se encara una experiència pilot, du-rant el 2013 els productors no pagaran cap taxa. No obstant, han d’invertir 290€ per la compra de tres taules que es queden en propietat. Al juny es farà una valoració i es considerarà la seva am-pliació o les possibles quotes pel 2014. També es realitza-ran enquestes als usuaris.

març de 2013 la Riuada 5

 ACTUALITAT www.lariuada.cat

SOCIETAT REDACCIÓ

El Prat tindrà una ambulància menysUna vuitantena de tre-balladors i treballadores d’empreses del transport sanitari es van concentrar el 15 de febrer davant la seu del Servei d’Emergèn-cies Mèdiques (SEM) a la Zona Franca. Van protestar contra les recents retalla-des al transport sanitari, que inclouen l’eliminació d’una ambulància a El Prat de Llobregat.

Representants sindi-cals denuncien que hi ha previstes més retalla-des per al mes de maig, i possiblement també per l’estiu, malgrat encara no hi ha una confirmació oficial. Preveuen que la reducció de recursos de-

teriorarà la qualitat assis-tencial del servei del 112 amb una major pressió sobre les unitats que res-tin actives. Les ambulàn-cies hauran d’anar a més velocitat, i el seu temps de reacció es dilatarà, amb les corresponents sancions per incompli-ment que la plantilla haurà d’afrontar.

La secció sindical de CGT a Ambulàncies Con-dal s’ha queixat de que SEM continua mantenint 22 directius en plantilla sense feina assignada i ha comentat que paga un lloguer de 13 milions d’euros mensuals.

Les treballadores de Vibo Viajes, a la Avinguda del Doctor Gallart i Monés, han passat el mes de març sense saber si l’empre-sa ha fet fallida. Aquesta afectaria a més de 5.000 persones a tot l’Estat Es-panyol i Portugal.

Llaços negres de dol , cartells on s’informa dels més de 5.000 acomiada-ments, la porta tanca-da però elles al seu lloc, atenent els últims clients que necessitin informa-ció sobre com recuperar els diners invertits en l’últim viatge gestionat

per l’agència.Degut a la fallida l’em-

presa passava a mans de Viatges Barceló i a les po-ques hores, de Barceló a Globalia. “Dissabte vam anar al llit creient que érem Barceló i dilluns

érem Globalia”, diu una de les treballadores.

A mitjans de febrer les informaven per correu electrònic que la compa-nyia entrava en concurs de creditors i les agènci-es no havien d’obrir en horari de tarda però pel matí calia atendre els clients. A les poques ho-res se’ls tallava el siste-ma informàtic. “Algunes oficines s’han assaben-tat del canvi d’empresa perquè el propietari els ha dit que des de feia un parell de mesos era Bar-celó qui estava pagant”,

comenten.A dia d’avui encara no

hi ha acomiadats, les ne-gociacions sobre l’ERO i el concurs de creditors s’allargaran fins mitjans d’abril. La principal de-manda del sindicat és que es facin efectius els pagaments de les nò-mines a partir de març. Mentrestant, les treba-lladores de La Zonilla s’acullen al permís re-tribuït, segueixen en nò-mina però sense anar a treballar i sense saber si aquesta es farà efectiva a finals de mes.

SOCIETAT

Vibo Viajes abaixa la persiana i amb prou feines n’avisa als treballadors

REDACCIÓ

Durant el mes de març i fins al 17 d’abril del 2013, la

Plataforma per la Recupe-ració dels Espais Agraris i Naturals del Delta del Llo-bregat “Delta Viu”, durà a terme una campanya que sota el nom ‘Pagesia per al futur’, vol coordinar les pe-ticions d’accés als terrenys agrícoles del Delta del Llo-bregat que actualment es-tan en desús.

Es recolliran cartes signa-des i s’entregaran de mane-ra col·lectiva el 17 d’abril, dia de la Lluita Camperola. La intenció, és pressionar al Parc Agrari i a les institu-cions de la comarca perquè posin en marxa mecanis-mes efectius d’accés a la terra, evitant que quedin terres abandonades.

Per a l’entitat, l’agricul-tura pateix una pressió ur-banística difícil de sostenir, on els terrenys agrícoles són zones de gran interès

per als especuladors, que tenen una manca d’inte-rès per <<l’origen dels ali-ments, la sostenibilitat, la cultura agrària, l’economia local i la salut dels produc-tors i dels consumidors>>. Una situació que segons la plataforma, contrasta amb l’interès de recuperació i defensa, aixecat en la po-

blació del Prat i els pobles propers.

Des de Delta Viu es rei-vindica l’agricultura com a activitat econòmica viable, que si bé ha viscut un des-cens de pagesos i pageses, ha demostrat també la ca-pacitat de tirar endavant en temps de crisi i treballar en maneres més sostenibles

i ecològiques de produ-ir, així com la voluntat de crear noves relacions entre productors i consumidors.

A part de la recollida de cartes, també s’obren no-ves línies i espais de treball, com la creació d’un inven-tari de terres en desús o la formació de nous agricul-tors.

REDACCIÓ

‘Pagesia per al futur’: recuperant el terreny agrícola en desús

TERRITORI SOCIETAT REDACCIÓ

La PAH es mobilitza al Prat: «escrache» a Antonio GallegoLa campanya d’”escrache” convocada per la Platafor-ma d’Afectats per la Hipo-teca va portar la mobilit-zació ciutadana al domicili del diputat del Partit Popu-lar Antonio Gallego. Els ob-jectius de la campanya és pressionar als diputats i di-putades del PP al Congrés per a que votin a favor de la ILP, mitjançant l’asse-nyalament públic en el seu entorn més proper.

Activistes de la PAH i veïns i veïnes van fer una marxa pels carrers del Prat. Adhesius amb un punt verd en que hi diu “si que es pot” van ser enganxats als car-rers, botigues i bars. Un cop davant del pis de Gallego diverses persones afectades han pres el megàfon per ex-plicar els seus casos. Recla-men la dació en pagament retroactiva, la paralització dels desnonaments i el llo-guer social. Una proposta de mínims que compta amb un amplíssim suport de tots els sectors socials. Les in-tervencions es van fer eco

de la sentència del Tribunal de la Unió Europea que va declarar abusiva la legisla-ció hipotecària espanyola. Gallego sí que es trobava al municipi aquella tarda.

Tot i que al Prat de Llobre-gat no hi ha PAH, si que hi ha persones afectades que s’estan mobilitzant amb la PAH de l’Hospitalet. La Lau-ra, que viu a escassos metres de Gallego, va perdre la fei-na quan es va quedar emba-rassada, i ella i el seu marit no aconsegueixen ingressos suficients. Han esgotat els estalvis de la família. Prat Espais, entitat de l’ajunta-ment que fa intermediació, únicament els ha derivat a Càritas, de qui no han rebut resposta en un mes.

Pressionar als diputats perquè votin si a la ILP per la dació en pagament i el lloguer social

«Dissabte vam anar al llit creient que érem Barceló, i dilluns érem Globalia»

6 la Riuada www.lariuada.cat

OPINIÓ març de 2013

la Riuada | bimestral gratuït d’informació local

dipòsit legal: GI-352-2010 | tiratge: 6.000 exemplars edita i distribueix: Associació Pratenca de Comunicació Popular (APCP)publicitat: publicitat@lariuada.catEls comentaris i opinions publicades són propietat dels seus autors i la Riuada no se’n fa responsable. Les nostres opinions queden expressades a l’editorial. Per fer-nos arribar temes o informacions del Prat podeu escriure a redaccio@lariuada.cat o visitar www.lariuada.cat

La tira Puça

l’apunt

Elena Idoate, economista

En una societat, hi ha un conjunt de necessitats de la població, i d’altra banda, força de treball per a produir aquells béns i serveis per a cobrir-les. Podríem pressuposar que els llocs de treball existeixen, mentre hi hagi força de tre-ball i necessitats. Però en el capitalisme, l’ocupació laboral requereix que les empreses guanyin beneficis. Les políti-ques neoliberals d’ocupació no tenen en compte el con-junt de l’economia, i enfoquen la vessant de l’»oferta», bus-cant les majors facilitats per als negocis. Determinen que els salaris són un cost que ha de ser el més reduït possible. No importa que el salari sigui el mitjà per a cobrir les neces-sitats materials. Que sigui la demanda d’una economia.

La línia de subvencions pú-bliques per a la contractació de persones en situació d’atur per part d’empreses petites i mitjanes del Prat de Llobre-gat, que ha posat en marxa l’ajuntament, respon a aquest enfocament neoliberal. És hora de dir clarament que sub-vencionar els salaris i les cotit-zacions no és crear ocupació. Les empreses contracten si veuen possible produir més per a guanyar més beneficis. I una subvenció dels sous no

incideix en aquest fet. I és un senyal perillós: culpabilitzar els salaris de l’atur. La majoria de vegades es produeix l’efecte «ganga»: es subvencionen contractes que s’haurien fet igualment. I a més a més, quan acaba el període de subvenció, les empreses acomiaden. Si no tenim una estratègia que de-fineixi quin model productiu volem per a la nostra ciutat, no tenim política d’ocupació.

Cal replantejar les polí-tiques d’ocupació. I què fa l’ajuntament amb els nos-tres recursos. No pot ser que 200.000 euros del pressupost vagin a parar a les butxaques dels empresaris, mentre a la ciutadania amb manca de recursos se l’estigui enviant a Càritas. De mesures per a crear ocupació n’hi ha moltes. Són difícils d’implantar, per la seva amplitud i el seu desafiament. Però hi són. Per a donar un nou rumb, calen agents dife-rents als que han intervingut fins ara. Al Prat, la plataforma El Prat contra les retallades van estar recollint signatures a fa-vor d’unes mesures, que han dut al ple municipal. Les pan-cartes de la CNT reclamen la reducció de la jornada laboral. Delta Viu treballa per a recu-perar terres en desús. I segura-ment hi ha d’altres col·lectius amb més propostes. El que tenim clar és que això no s’ha de decidir als despatxos sinó lluitar-ho als carrers.

Mesures gens extraodinàries

la clau de voltaMiguel Lucena, advocat

El passat onze d’octubre el Govern aprovava una nova reforma del Codi Penal pensada per dotar a l’Estat d’eines per reprimir accions de protesta i preparar així el terreny per un possible esclat social en els propers mesos. De fet els articles reformats posen l’accent en penalit-zar actuacions que fins al moment no ho eren però que estan intrínsecament vinculades a les accions de lluita social esperonades per les polítiques neoliberals aplicades a l’Estat Espanyol. No és d’estranyar que els ele-ments menys conservadors de la judicatura espanyola

com “Jutges per a la Demo-cràcia” expressin clarament que aquesta reforma trans-forma l’Estat Espanyol d’un “Estat social a un Estat pe-nal”. Amb la inclusió de nous delictes en el capítol de des-ordres públics, atemptats i resistència a l’autoritat; això ens ha de portar a pensar que les retallades socials que s’apropen han de ser de tal magnitud que han de pre-parar un CP a mesura. Pren-guem per exemple la inclu-sió en el CP d’un nou article, el 557 ter. que castiga amb pena de presó de tres a sis mesos o multa de sis a dotze mesos a “els quals, actuant en grup, envaeixin o ocu-pin, contra la voluntat del seu titular, el domicili d’una persona jurídica pública o

privada, un despatx, oficina, establiment o local, encara que es trobi obert al públic, i causin amb això una per-torbació rellevant de la seva activitat normal”. Això és convertir en delicte les ocu-pacions d’oficines bancàries, dit en paraules planes, qui entri a ocupar un banc podrà acabar a presó. En el mateix sentit penalitzador ens tro-bem amb que el nou art.560 bis del CP sanciona a “els qui /../ interrompin el funciona-ment dels serveis de tele-comunicació o dels mitjans de transport públic i alterin amb això de forma greu la prestació normal del servei” amb una pena de tres mesos a dos anys de presó o multa de sis a vint-i-quatre mesos. Però això no és tot, ja que el

nou art. 550 defineix com a atemptat contra l’autoritat: “els que agredissin o, amb intimidació greu o violèn-cia, oposessin resistència a l’autoritat, als seus agents o funcionaris públics, o els es-cometessin, quan es trobin en l’exercici de les funcions dels seus càrrecs o en ocasió d’elles.”; el seu càstig “penes de pressió d’un a quatre anys i multa de tres a sis mesos si l’atemptat fora contra autori-tat i de presó de sis mesos a tres anys en els altres casos”. Això suposa que qualsevol actuació en una protesta, per pacífica que sigui, pot aca-bar comportant la presó. Així doncs, companys, anem pre-parant-nos, i és que aquesta reforma està pensada pel que ens vindrà al damunt.

Mordaça a laprotesta social

veure per creure

Adif, l’empresa que gestiona les infraestructures ferroviàri-es té sota el seu control una zona entre el Prat Nord i la resta de població. L’espai res-ta vallat tot i que els veïns de manera retierada a cop de te-nalles s’obren pas per anar a casa seva sense fer volta o per treure el gos a fer un tomb. Quan s’hi podrà passar?

Zona d’especial protecció d’Adif

març de 2013 la Riuada 7

 XARXES www.lariuada.cat

SOCIETAT REDACCIÓ

Ferran Aisa repassa la utopia i les seves formulacionsEl passat dimarts 29 de febrer una quarantena de persones van assistir a la presentació d’»Utopia, del somni igua-litari al pensament únic». L’assaig és obra de Ferran Aisa, especialitzat en l’estudi del moviment obrer de caire llibertari, la cultura popular i la renovació pedagògica. La xerrada va ser presentada per l’historiador local Joan Montblanc que va fer una presentació de l’autor i el seu recorregut literari, així com la relació d’aquest amb el Prat.

Seguidament Ferran Aisa va fer un repàs del llibre i les diverses utopies que queden recollides. Començant per Plató i la seva República to-talitària, i acabant en l’època contemporània on la trans-formació social té un pes clau en els plantejaments d’utopies. En aquest punt va estendre’s en les utopies sor-gides del socialisme utòpic i l’important pes que havien tingut al nostre país. Aques-tes van tenir un marcat com-ponent llibertari, i tal i com també va relatar l’autor van

viure processos de posada en pràctica, alguns d’ells troncats per la victòria feixis-ta el 1939.

En el torn de preguntes dues reflexions es van posar sobre la taula. Primerament, que les utopies tot i tenir un

tronc comú, anaven can-viant durant la història i es veien influenciades per qui les plantejava. Així en algu-nes existeixen els esclaus, en d’altres el paradís és no-més apte per a cristians. La segona reflexió va treure a la palestra la poca presència de dones entre els autors o pensadors, fet que l’autor va comparar amb el que passa en molts d’altres camps on les dones queden en segon terme.

CULTURA REDACCIÓ

Cals Karxofa, celebra al seu cinquè aniversari

El 6 d’abril la cooperati-va de consum ecològic i responsable Cals Karxofa celebren el 5è aniversari al Fondo d’en Peixo. Les acti-vitats començaran a les 11 del matí amb una trobada amb la gent de «Delta Viu» presentant la campanya «Pagesia per el futur». A la mateixa hora hi haurà acti-vitats infantils, contes i can-çons, amb la col•laboració del grup pratenc «Les i Els Mariatxis del Delta» i a les 14.00 començarà el dinar popular cuinat amb pro-

ductes agroecològics. Durant tota la jornada hi

haurà exposicions i un mer-cat de productes ecològics i artesans. A la barra, també es podrà degustar cervesa artesanal. A les 16.00 hi hau-rà concert d’Assabè (balcan teckno-folk) i Grga Pitic Fes-tivala (balcan gipsy-punk) en un homenatge a la música balcànica.

Cals Karxofa va començar la seva activitat el 2008 al Ka-sal Okupat del Prat i 5 anys després continuen al local cedit per la CNT.

Aquest any, el Centre Cívic Sant Jordi – Ri-bera Baixa ha par-

ticipat a les 4es Jornades Gastronòmiques del Prat organitzant tot d’activitats que ens convidaven a la reflexió sobre el procés de producció i consum dels productes que mengem.

Una d’aquestes activitats ha estat la Taula Rodona sobre Sobirania Alimentà-ria, on ha participat el CRIC (Centre de Recursos i In-vestigacions sobre el Con-sum), la Plataforma Delta Viu (antiga Plataforma Atu-rem Eurovegas), la PACA (Acord per la Producció i el Consum Agroecològic), Cals Karxofa (cooperativa de consum responsable del Prat), i la Cooperativa Agrí-cola del Prat.

L’investigador del CRIC va començar fent un anà-lisi de com afecta el nostre consum quotidià al nostre entorn i al mon global on vivim, i després la resta de ponents van explicar com els seus projectes ofereixen alternatives que permeten produir aliments de qua-litat en unes condicions

socials i mediambientals sostenibles.

En acabar les exposicions es va iniciar un debat que es va centrar en la neces-sitat de canviar els models de consum i de producció actuals per enfortir l’eco-nomia local, protegir el territori, i la nostra pròpia salut; perquè tot això no és possible si no sabem què mengem, d’on vé, com s’ha produït i qui se’n beneficia.

Delenim volor in vel dole-sendions dolorpero con-sequismod eu feum diam nim quis nulpute consecte dolenis ad ex etummy nos dolum etummy nos ad mo-lore doloreet ing esenim iure commod eugait am iuscipit wiscipit ulputet verostrud er acing eugue veliquisi.

Tue delendigna aliquis-cin hent lortionum zzrilit lum in venibh eugait, cons

nit lutem velit, corer iusci-duip exero ese venit ulla-orer suscil ullan ut nullan henibh eugait ut wismodo coreril ut acillam consecte ea accummolore molortie dolorper autat vel dolore-et il ullaort ionsequis nim niam del irilis etuerciduis-Del utpat illa feugait, quis-cinim nismodiam, veliqui psummod el ea facilit ad tat. Ullan ver autpatem ver-cidui et nulla feumniam

REDACCIÓ

lhbkhtchrex ufc csijrdvuisuivsnrvnsreuivn

Participants al taller de cuina de les Jornades Gastronòmiques. P.A

ENSENYAMENT

El periodista Màlegir el maniaced da fest d’enguany

Anagrames de Scrabble

Bitxe i els mariatxis del delta en l’anterior aniversari.

| Número 2, objectiu: 383 punts

«Mentre una persona somiï en un món diferent hi haurà utopia»

8 la Riuada març de 2013 www.lariuada.cat

XARXES

— Quantes persones sou a l’associació?— P.M.: En total som unes setanta sòcies. Tot i que tenim la porta oberta als homes, no tenim cap soci. Però alguns participen en les nostres activitats.— Quines activitats realit-zeu?— P.H.: Fem ioga, un taller de teatre amb obres sempre estan relacionades amb te-mes de dones. L’“hora dels fogons”, un espai amb gent d’altres països que cuinen els seus plats típics i ens expliquen la situació de les dones en les societats d’origen. Un club de lectu-ra, en que llegim un llibre cada cert temps i tenim una professora jubilada que ens modera els debats. I.S.: També fem sortides culturals a Barcelona, i tot Catalunya. P.T.: Farem una exposició de làmines de Frida Kahlo del 27 de maig al 6 de juny als Jardins de la Pau.— Li dediqueu molt de temps a l’associació!— P.T.: Doncs sí. També fem moltes conferències.P.M.: Participem en altres activitats que fa altra gent. I cada dilluns ens reunim al centre cívic Ribera Baixa Sant Jordi. Cada mes po-sàvem una taula amb fulls informatius en places del Prat, per donar-nos a co-nèixer. Hem fet recollides de signatures en solidaritat amb dones d’altres països.— Què us inspira de Frida Kahlo?— P.M.: Aquest nom el va escollir la presidenta an-terior que ja no viu al Prat i va insistir-hi molt ja que coneixia la biografia de la Frida: una dona avançada als seus temps, tapada per l’ombra del seu marit, com

a dona i pintora. Era una gran lluitadora i dona d’es-querres. — Per què vau decidir muntar l’associació?— P.T.: Moltes estàvem en l’associació de veïns de Jar-dins de la Pau i mai feien cas de les nostres propostes, ja que eren tot homes i tot el que proposàvem els sem-blava una tonteria. A l’hora de repartir els diners no ens donaven res, i volíem mun-tar una altra mena d’actes. Una de nosaltres va propo-sar muntar una associació a part i ens hi vam unir.— Quins problemes hi ha-

via llavors?— P.M.: Els mateixos que ara però potser més greus. Abans moltes dones no te-nien la mentalitat per a ser independents de l’home. I.S.: Les dones maltracta-des no tenien cap lloc on demanar ajuda. No hi havia centres d’acollida ni recur-sos. Si ho denunciaven en una comissaria, on tot eren homes masclistes com tots els altres, i com ho seguei-xen sent, es reien d’elles i els deien: “vés a saber què has fet?!”! P.T.: Reivindicàvem, a l’ajun-tament i a tot arreu, que es creés un protocol d’ajuda i assessorament. — Quins serveis, que vo-saltres reclamàveu, s’han creat al municipi?— P.H.: Començant per la regidoria de la dona, que no existia. Volíem que l’ajunta-ment s’impliqués en qües-tions de la dona. Assessora-ment jurídic, una advocada que va assessorar a moltes

dones en tema de separaci-ons. Cases d’acollida i pisos tutelats. — Com veieu els governs d’avui en dia?— P.M.: Amb el govern actu-al només hi ha retrocessos. E.M.: Reforma laboral, sa-nitat, educació,...Tot el que hem aconseguit, que havia costat sacrificis i gent a la presó, s’està perdent. Pel que fa a l’avortament, tor-narem a les condicions de fa 40 anys. P.M.: És una llei molt retrò-grada en contra de la dona, que ha de tenir tot el dret a decidir si vol ser mare o no i en quin moment. Hem de tenir clar que això és el que dóna llibertat a la dona, per incorporar-se al mercat la-boral i poder planificar la família. — Què aporta la vida asso-ciativa a les dones?— I.S.: A viure! P.T.: Vivim amb problemes i s’ha de protestar, jo estic en aquesta associació per

a reivindicar els drets de les dones. V.Z.: A mi aquesta associ-ació m’ha ajudat a deixar de sentir-me com un “bit-xo raro”, perquè, com a fe-minista, estàs barallant-te constantment amb la fa-mília i els amics masclistes. Estar en un lloc on no hagis de justificar-te, donar expli-cacions, on totes tenim una base comuna, és allibera-dor, pots compartir coses i no et qüestionen.I.S.: Nosaltres som feminis-tes i reivindicatives. — En la vostra vida quoti-diana, quan sentiu comen-taris masclistes, els contes-teu?— P.H: Jo sí, sempre contes-to!! P.M.: La destral ha d’estar sempre aixecada, no es pot abaixar la guàrdia!! T.M.: Jo estic sempre bara-llant-me!P.M.: És important en les cases ensenyar, és el que es va transportant.

REDACCIÓ

«Tot el que hem aconseguit, que havia costat sacrificis i gent a la presó, s’està perdent»Purificación Hernández, Pilar Torralvo, Enemesia Mañas, Pilar Martín, Teresa Martín, Isabel Sanz i Veronica Zarzero

ENTREVISTA

Algunes de les integrants de l’associació de dones Frida Kahlo. E.I.

La llei és molt retrògrada, la dona ha de tenir tot el dret a decidir si vol ser mare o no i en quin moment

15 anys de Frida Kahlo

Enguany l’Associació de dones progressistes Frida Kahlo fa 15 anys. Amb una activa participació a les lluites socials i al moviment associatiu pratenc, és l’única entitat dedicada als drets de les dones. Són un col•lectiu divers amb un fons comú: el feminisme. Hem fet una entrevista conjunta a les representants del col·lectiu.

LLegiu L’entrevista a: www.lariuada.cat

contrapunt

Mercat de valors

Ara que tothom dissorta-dament està massa familia-ritzat amb el llenguatge de la Borsa i les finances, fem un repàs de com està la co-tització de valors al nostre Dow Jones particular, els plens municipals:

Hipocresia a l’alça i des-carada la del Partit Popu-lar local quan fa propostes “d’esquerres”.

Sabeu l’última? Proposar un impost als bancs pels caixers automàtics que les oficines tenen a la via pú-blica. Es va aprovar. Els di-ners recaptats s’utilitzaran per rescatar algun banc? Potser els “d’esquerres de debò” no s’ho van pensar dues vegades abans de vo-tar que sí.

Por important increment al consistori d’aquest valor tòxic. Sobretot quan arri-ben ecos des de Madrid sobre una imminent refor-ma de les administracions locals que implica centra-lització de competències i recursos per part de l’estat. Alguns temen pel seu esta-blishment però qui hauria d’estar realment tremolant són els ciutadans...

La veu del carrer clara-ment a la baixa atenent que la plataforma El Prat Contra les Retallades i l’Assemblea d’Aturats denuncien que l’equip de govern no ha escoltat gaire les seves de-mandes per crear feina i ajudar a la població que ja no té ingressos. Van prome-tre que es reunirien i ho van fer. Això sí, més de cara a la galeria que amb propòsit de consens.

L’Artesà cau sota el seu mínim històric. Cada cop que es parla de la seva recu-peració un pujolià, però en el nostre cas ecosocialista, “ara no toca” és la respos-ta. Ara ja tenen excusa per molts anys amb els 600.000 invertits a l’edifici. Només per arreglar el bar, no us es-valoteu.

| Associació de dones progressites Frida Kahlo