LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA

1975-1982“L’abraçada”

Juan Genovès, 1976

ELS INICIS DE LA TRANSICIÓ(1975-1978)

• Procés de desmantellament de la dictadura (a la mort de Franco) i establiment d’un sistema democràtic.

• Es va iniciar amb la coronació de Juan Carlos I com a Rei d’Espanya (novembre del 1975) i va concloure amb l’arribada del PSOE al poder (octubre del 1982).

• CAUSES QUE EL VAN FER POSSIBLE:

-La transformació profunda de la societat, com conseqüència del desenvolupament econòmic de la dècada anterior aparegué certa cultura democràtica.

-La necessitat d’integració a la CEE exigia un canvi polític democràcia

-El context internacional: distensió i coexistència pacífica. Jurament de Juan Carlos I davant les Corts franquistes

(22 de novembre del 1975)

L’OPOSICIÓ AL FRANQUISMEL’oposició democràtica pren la iniciativa mobilitzacions populars 1975-76

caràcter sindical i polític

(vagues, manifestacions: “Llibertat, amnistia, autonomia”)

Alternativa unitària de les forces antifranquistes Coordinació Democràtica 1976

dreta liberal (Ruiz Giménez) (“Platajunta”)

forces nacionalistes (CDC, PNB) proposta

partits d’esquerra (PCE, PSOE, PSP) RUPTURA DEMOCRÀTICAMembres de la Platajunta 1976 CCOO Tarancón

Manifestacions Repressió

L’OPOSICIÓ AL FRANQUISME

PRIMER GOVERN DE LA MONARQUIA: ARIAS NAVARRO(novembre 1975- juny 1976)

• Incapaç de dur a terme qualsevol reforma = IMMOBILISTES (“búnker”) continuïtat del règim

repressió policial i acció de grups paramilitars

• Alternatives polítiques que hi havia: RUPTURA DEMOCRÀTICA (oposició) REFORMA POLÍTICA (oberturistes

REI procedents del franquisme)

establir un sistema democràtic des de dins,

a partir de les lleis franquistes

SEGON GOVERN DE LA MONARQUIA: ADOLFO SUÁREZ(juliol 1976-juny 1977)

Objectius:- Dur a terme una reforma política des de dins del règim els atemptats terroristes d’ETA i GRAPO l’afavoreixen

- Aïllar l’extrema dreta (immobilistes) conspiren per a organitzar un colp militar

Gutiérrez Mellado (vicepresident) per a controlar el perill colpista

- Atraure l’oposició democràtica al seu projecte reformista contactes i mesures (tímida amnistia 1976)

Immobilistes (búnker)• Blas Piñar i Fuerza Nueva

• Grups paramilitars d’extrema dreta

LA REFORMA POLÍTICA1º. La Llei de Reforma Política (LRP), clau jurídica de la transició desmantella el

franquisme -aprovada per les Corts franquistes, suposa la seua dissolució

-reconeix la sobirania nacional, el dret a eleccions democràtiques i unes Corts

democràtiques, elegides per sufragi universal

-aprovada en referèndum (15 novembre 1976)

part de l’oposició dóna suport al procés de reforma exigeixen certes garanties (“no responsabilitats als

implicats en la dictadura”, “no legalització del PCE”)

política de consens (pacte) i de “l’oblit” del passat recent

2º. Legalització dels partits polítics i dels sindicats (1977): -supressió del TOP i amnistia als presos polítics retorn dels exiliats

LA REFORMA POLÍTICA• Legalització del PCE (abril del 1977) crispació de l’extrema dreta i d’un sector

de l’exèrcit

gran manifestació pacífica de repulsa a Madrid

Gener 1977 assassinat de 5 advocats laboralistes (CCOO) a Atocha per pistolers de l’extrema dreta

Legalització PCE

LA REFORMA POLÍTICA3º. Primeres eleccions democràtiques des de la Segona República ( juny 1977)

victòria d’UCD primer govern democràtic d’Adolfo Suárez

GOVERNS D’UCD (juny 1977- 1978)

Propaganda electoral Cua per a votar

LA REFORMA POLÍTICA4º. Constitució del 1978, fruit del pacte o consens entre les forces parlamentaries

aprovada per les Corts (octubre) i en referèndum el 6 de desembre.“pares de la Constitució”

Juan Carlos I signa la Constitució

Constitució

LA REFORMA POLÍTICA5º. La construcció de l’Estat de les Autonomies (model d’estat no centralista, a partir del

títol VIII de la Constitució). Disseny de Clavero Arévalo. Dues etapes:• Preautonòmica (abans de la Constitució, 1977-1978) autonomia provisional Catalunya País Basc Galícia

• Autonòmica (a partir de la Constitució) Estatuts d’Autonomia per consens

Manifestació pro autonomia a Barcelona

11 de setembre 1879 (Diada)

Context de crisi econòmica (inflació,

dèficit comercial, crisi industrial atur), agreujada

per la inoperància dels primers governs

d’UCD

prioritat problemes polítics

Signatura dels PACTES DE LA MONCLOA (octubre 1978) política de consens social

mesures per afrontar la crisi (partits polítics, sindicats, patronal)

reduir inflació repartir equitativament el cost de la crisi

devaluació pesseta, control despeses públiques, reforma fiscal i de la Seguretat Social

contenció salarial IRPF primers passos en la construcció de l’Estat del Benestar

LA CONSOLIDACIÓ DEMOCRÀTICA1979-1982

• Segon govern d’UCD (Adolfo Suárez), març del 1979- febrer del 1981:

-sense majoria absoluta govern inestable

-continua l’activitat reformista, però s’agreuja la crisi econòmica a partir del 1979

-divisions internes d’UCD es qüestiona el lideratge de Suárez

-creix el terrorisme d’ETA i GRAPO (sobretot militars) i la por a un colp d’estat (els militars el culpen de la il.legalització del PCE, del terrorisme i de l’autonomia)

-guanya força l’oposició: el PSOE guanya les eleccions municipals a les grans ciutats (1979) i presenta una moció de censura (maig del 1980) què guanya el govern, però paralitza la seua activitat governamental.

- Dimissió d’Adolfo Suárez (29 de gener del 1981)Adolfo Suárez i Gutiérrez Mellado (reforma exèrcit) Operació Galaxia

Primer intent de colp d’estat de Tejero

novembre del 1978

(precedent del 23 F)

El colp d’Estat del 23- F• 23 de febrer del 1981 votació d’investidura de L. Calvo Sotelo (successor d’A.

Suárez), en el Congrés dels Diputats intent de colp d’estat militar (membres de la Guàrdia Civil, alts caps militars i polítics involucionistes)

El colp d’Estat del 23- FMilans del Bosch s’alça a València La Premsa

El colp d’Estat del 23- FMilitars colpistes

Missatge del Rei per TV Manifestació a Madrid

(nit del 23 de febrer)

Tercer govern d’UCD: Leopoldo Calvo Sotelo(febrer del 1981- octubre del 1982)• Principals mesures adoptades:

-llei del divorci mobilització de la dreta

-entrada d’Espanya en l’OTAN (1982) oposició del PSOE

• Inestabilitat política:

-desintegració interna d’UCD Suárez crea el CDS

-dissolució del Parlament i convocatòria d’ eleccions

(octubre del 1982) guanya el PSOECampanya electoral “motor del canvi”

Programa socialdemòcrata i reformista

ETAPA DE GOVERNS SOCIALISTES (1982-1996)

• 4 governs presidits per Felipe González: 3 amb majoria absoluta (1882-86/ 1986-89/ 1989-93) i el quart amb suport dels partits nacionalistes (1993-96).

• Tasca legislativa important:

-Preocupació prioritària: la crisi econòmica RECONVERSIÓ INDUSTRIAL

conflictes laborals (Alts Forns i drassanes) tancament d’empreses i atur

-reforma fiscal més ingressos més despeses públiques en protecció social

i en l’Estat del Benestar (educació, sanitat, habitatge)

-flexibilització del mercat de treball

-Reformes socials: - despenalització de l’avortament

- reforma educativa: LRU i LOGSE

Felipe González jura com president del Govern 1982 El primer govern del PSOE (1982)

ETAPA DE GOVERNS SOCIALISTES (1982-1996)

-Reformes de l’administració de l’Estat:

-racionalització de les administracions públiques

-reforma de l’exèrcit (més reduït i eficaç i depenent del poder civil) i dels cossos de seguretat

-reforma de la justícia

Política exterior:

-es ratifica la permanència en l’OTAN

-entrada en la CEE (1986)

-s’inicia la cooperació amb França en la lluita antiterrorista

Signatura del Tractat d’Adhesió a la CEE (12 de juny del 1985)

Felipe González i Fernando Morán (Ministre AAEE)

ETAPA DE GOVERNS SOCIALISTES (1982-1996)

• Desgast dels governs socialistes per:

-oposició sindical a la política econòmica de contenció salarial i alts beneficis empresarials vaga general 14 desembre 1988 Pactes de Toledoassistència sanitària gratuïta protecció contra la desocupació sistema públic de pensions

-terrorisme d’ETA pactes dels partits democràtics contra el terrorisme

Pacte de Ajuria Enea (1988)

-declivi de la socialdemocràcia europea i avanç dels conservadors

aïllament del PSOE a nivell internacional -s’inicia una recessió econòmica internacional (1992): més inflació, atur

Vaga general 14 D (1988) Pacte de Ajuria Enea (1988)

Atemptat caserna G. Civil

(Vic, 1991)

ETAPA DE GOVERNS SOCIALISTES (1982-1996)

• Quart govern socialista (1993-96). DECLIVI DEL PSOE:-sense majoria absoluta necessita pactar amb CIU i PNB

-política econòmica i social gira cap a la dreta oposició dels sindicats (vaga general 24 de gener del 1994)

-crisi econòmica: atur, inflació pèrdua de popularitat del govern socialista

-divisió interna del PSOE entre “guerristes” (A. Guerra) i “felipistes” o renovadors (F. González)

-escàndols de corrupció de persones vinculades al govern (cas Juan Guerra, cas Roldán, cas Filesa)

-”guerra bruta” contra el terrorisme d’ETA assumpte dels GAL (Grups Antiterroristes d’Alliberament)

-dura oposició d’IU i del PP (nou líder, Aznar, què pretén acostar-se a posicions centristes)

campanya electoral agressiva 1996

ETAPA DE GOVERNS DEL PARTIT POPULAR (1996-2004)

• Triomf eleccions 1996 Governs presidits per José María Aznar.• Primer govern (1996-2000): sense majoria absoluta recolzament de CIU, PNB i Coalició

Canària orientació centrista

-Tasca principal: la política econòmica millorar l’economia espanyola

complir els objectius del T. Maastrich (UE) i implantar l’euro

diàleg amb sindicats i empresaris

garantir les pensions crear ocupació (Pactes de Toledo)

-Creixement de la bombolla immobiliària ampliació del sòl urbanitzable

ETAPA DE GOVERNS DEL PARTIT POPULAR (1996-2004)

• 1997 segrest i assassinat de Miguel Ángel Blanco (regidor del PP a Ermua)

manifestacions massives de protesta

polarització de la política basca

ruptura del Pacte de Ajuria Enea

pacte de totes les forces nacionalistes basques (Pacte de Lizarra, 1998)

TERRORISME D’ETA

ETAPA DE GOVERNS DEL PARTIT POPULAR (1996-2004)

• Segon govern (2000-2004): amb majoria absoluta modificació de la legislació socialista: - Llei d’Estrangeria més restrictiva

- reducció de l’autonomia universitària (LOU)

-afavoreix l’ensenyament privat en detriment de l’ensenyament públic (LOCE)

-Creació d’un exèrcit professional supressió del servei militar obligatori

-Desastre ecològic: enfonsament del Prestige (novembre 2002) mala gestió de la marea negra

-Gir en la política internacional alineament amb els EUA

suport a la invasió d’Iraq (2002)

-Atemptats de l’11 M (11 de març del 2004) trens de les rodalies d’Atocha

Al- Qaeda altera la campanya electoral (14 de març) inesperada victòria

socialistaAznar celebra el triomf electoral 2000 Enfonsament del Prestige

2002 Invasió d’Iraq• Recolzament a la política exterior nord americana, en contra de l’opinió pública

espanyola, contraria a la guerra “Trio de les Açores” Cartell i manifestacions contra la guerra d’Iraq

Atemptats 11- M

NOVA ETAPA DE GOVERNS SOCIALISTES (2004-2011)

• Dos governs, presidits per José Luis Rodríguez Zapatero.

-Clima polític caracteritzat per l’enfrontament entre govern i oposició.• Primera legislatura (2004-2008). Mesures adoptades:-retirada immediata de les tropes d’Iraq i canvi en la política exterior distanciament del EUA

-retirada del Pla Hidrològic Nacional (transvasament de l’Ebre)

-política social: Llei per a l’Igualtat efectiva de dones i homes; Llei de dependència

Lluita contra la violència de gènere; agilització dels tràmits de divorci

Aprovació del matrimoni entre homosexuals

forta oposició dels sectors més conservadors i de l’Església catòlica (COPE)

-reforma dels Estatuts d’Autonomia increment de l’autogovern

NOVA ETAPA DE GOVERNS SOCIALISTES (2004-2011)

• Segona legislatura (2008-2011):

-Marcada per la crisi econòmica pujada de la taxa d’atur (del 8% a més del 20%)

augment del dèficit públic

organismes internacionals i UE pressionen per a reduir despeses públiques retallades

Taxa d’atur 1990- 2012