La transició i l'Espanya democràtica
14
1 La transició i l’Espanya fins a l’actualitat 1 Edició 16/03/2011
description
Treball socials.
Transcript of La transició i l'Espanya democràtica
1
La transició i l’Espanya
fins a l’actualitat
1 Edició
16/03/2011
2
Índex
L’inici de la democràcia (1975-1979)................................3-4
El nou sistema polític i l’Estat de les autonomies................5
Governs de la democràcia des de 1979.............................6-8
L’economia espanyola........................................................9
La població, la societat i les transformacions socials..........10
La cultura en l’Espanya democràtica..................................11
Les Balears a la democràcia...............................................12
Opinió personal.................................................................13
Bibliografia.......................................................................14
Elena Imm
Història
7-2-12
Xisca Nicolau
Curs 2010-2011
3
L’inici de la democràcia (1975-1979)
La transició democràtica
Després de la mort de Franco el 1975, es va iniciar un perío-
de de transició a la democràcia que va culminar amb l’a-
provació de la Constitució de 1978 i amb la posterior en-
trada d’Espanya en la Comunitat Europea el 1986. Aquest
procés de canvi, de la dictadura a la democràcia, es coneix
com la transició de consens entre les diferents forces polí-
tiques, per la qual cosa va suscitar l’admiració fora de les
nostres fronteres i es va convertir en un model a seguir
per altres països.
En aquest període, l’economia, després de superar una greu
crisi, va iniciar una etapa de fort desenvolupament; la po-
blació i la societat van consolidar la seva modernització: i
la cultura i les arts es van veure afavorides per la recupe-
ració de les llibertats.
4
El primer govern d’Adolfo Suárez (1976-1979)
Quan al juliol de 1976 el rei Joan Carles I li va encarregar la for-
mació de govern i el consegüent desmuntatge de les estructu-
res franquistes, Suárez era un perfecte desconegut per a una
gran majoria del poble espanyol. No obstant això, als seus 43
anys, amb no poques dificultats, va aglutinar a un grup de polí-
tics de la seva generació que havien arribat a les conviccions
democràtiques per diversos camins. Va saber reunir, al costat
de falangistes "conversos" com ell, a socialdemòcrates, liberals,
democristians, entre d'altres.
En aquesta tasca va tenir l'ajuda de Torcuato Fernández Miran-
da, que va assolir l'autoliquidació de les Corts franquistes i
treure endavant la Llei per la Reforma Política, i amb la del ti-
nent general Manuel Gutiérrez Mellado, encarregat de tran-
quil·litzar i controlar, tant com fos possible, a les altes esferes
militars, compostes en la seva major part per militars que ha-
vien participat en la guerra civil i, per tant, proclius al règim
franquista.
5
El nou sistema polític i l’Estat de les autonomies
La Constitució de 1978
La Constitució, aprovada en referèndum el 6 de desembre de
1978, recull els drets i els deures de la ciutadania, i regula el
funcionament de l’Estat i de les seves institucions.
Els drets i llibertats reconeguts per la Constitució són:
Els drets civils: les normes i principis que regulen les relaci-
ons més generals i quotidianes de la vida de les persones.
- Els drets socials: afecten el conjunt de la ciutadania, com la
seguretat social i el dret a un medi ambient adequat, al tre-
ball i a un habitatge digne.
En el funcionament de l’Estat, la Constitució estableix:
Espanya és un Estat social, democràtic i de dret.
La sobirania nacional resideix en el poble espanyol.
La forma de l’Estat és la monarquia parlamentària.
Els poders de l’Estat es divideixen entre diferents instituci-
ons: el poder legislatiu, l’executiu i el judicial.
6
Governs de la democràcia des de 1979
El govern d’UCD (1979-1982)
Després de l’aprovació de la Constitució, el març
De 1979 es van convocar noves eleccions, que van tornar a
donar triomf a UCD. Però Suárez va dimitir el 1981. Durant
la sessió d’investidura del seu successor, Leopoldo Calvo So-
telo, es va produir un fracassat cop d’estat (23 de febrer de
1981) en el qual els diputats de les Corts van ser segrestats
per un grup de militars i guàrdies civils al comandament del
tinent coronel Tejero. El nou govern va durar solament un
any.
Els governs del PSOE (1982 – 1996)
Les eleccions de 1982 van suposar el triomf per majoria ab-
soluta del PSOE.
Aquest va governar fins a 1996, sota la presidència de Felipe
González.
7
Els governs del PP (1996-2004)
Els governs del Partit Popular, presidits per José María Aznar,
van adoptar:
Mesures polítiques: en política exterior, Espanya es va integrar
en l’estructura militar de l’OTAN i es va intensificar l’acosta-
ment als Estats Units. En la política interior, les actuacions
principals van ser l’eliminació del servei militar obligatori, la
intensificació de la lluita contra el terrorisme i l’oposició al
Pacte d’Estella-Lizarra.
Mesures econòmiques: van reactivar l’economia, es va inten-
sificar la política liberalitzadora i es va flexibilitzar el mercat la-
boral.
Mesures socials: es va aprovar la Llei d’Estrangeria per a en-
trar en l’euro el gener de 2002.
La seva crisi es va causar pel descontentament d’alguns sec-
tors amb certes mesures adoptades pel govern.
José María Aznar
8
La nova etapa del govern socialista (2004-2008)
Estava i actualment està presidida per José Luis Rodríguez Zapa-
tero. Es va marcar per aquests trets:
Mesures polítiques: a l’exterior, la mesura més significativa va
ser la retirada de les tropes espanyoles de l’Iraq. A l’interior, es
van reformar els estatus d’autonomia d’algunes comunitats.
Mesures econòmiques: recullen la rebaixa de l’IRPF en un 6% i
la gradual reducció de l’impost de societats, que es complemen-
taran amb una llei contra el frau fiscal.
Mesures socials: es van aprovar els matrimonis entre persones
del mateix sexe, la Llei d’Igualtat de Gèneres i la Llei d’Igualtat
de Dependència.
José Luis Rodríguez Zapatero,
actual president
9
L’economia espanyola
Les activitats agràries ocupen un reduït nombre de persones i,
des de l’entrada d’Espanya en la Comunitat Europea, es porten a
terme dintre de les normes de la Política Comuna.
En l’actualitat, tendeixen a augmentar la grandària de les explo-
tacions, la intensificació, la tecnologia i l’especialització, amb la
finalitat d’augmentar la producció i les vendes en el mercat.
La industria ha reduït el nombre d’ocupacions, a causa de la re-
conversió i la modernització tecnològica. La majoria de les em-
preses són pimes amb reduïda inversió en investigació i desen-
volupament i en tecnologia, cosa que els resta competitivitat a
l’exterior.
Actualment els sectors dinàmics més dinàmics són l’automobilís-
tic, el químic i l’agroalimentari.
Els serveis ocupen la majoria de la població aporten els majors
ingressos al PIB.
Actualment els serveis més destacats són el comerç, els serveis a
les empreses, els transports i les comunicacions , la sanitat i l’e-
ducació.
10
La població, la societat i les transformacions socials
La població i les ciutats
La natalitat va descendir molt arran de la crisi econòmica de
1975, i després a causa de factors com el desenvolupament
econòmic i social.
La mortalitat presenta valors baixos, gràcies a l’alt nivell de vi-
da, encara que la taxa creix lleugerament des de l’any 1981.
La població absoluta ha passat de 35,4 milions el 1975, a 45,2
el 2007.
La societat i les nacions
La societat de consum s’ha generalitzat a causa del desenvolu-
pament econòmic.
El nivell de benestar de la societat s0ha elevat, a causa d la
universalització de serveis bàsics i la generalització de l’asse-
gurança d’atur i del sistema de pensions.
Els canvis en la família i en els valors familiars criden l’atenció
11
La cultura en l’Espanya democràtica
Els canvis culturals
En el terreny educatiu, la situació espanyola és similar a la
d’altres països desenvolupats. L’escolarització és obligatò-
ria fins als 16 anys.
En el terreny cultural, la recuperació de les llibertats ha estat
molt positiva, amb la desaparició de la censura i la libera-
lització dels mitjans d0informació.
Les transformacions artístiques
En l’arquitectura, sobresurten Ricard Bofill, Santiago Calatra-
va i Rafael Moneo.
En escultura l’obra d’Eduardo Chillida. Moltes d’aquestes
obres estan concebudes per a situar-se en llocs públics i
cerquen la seva integració amb l’entorn.
En la pintura es van adoptar els diversos corrents pictòrics,
com el minimalisme, l’hiperrealisme i el postmodernisme.
12
Les Balears a la democràcia
Entre 1976 u 1977 es constituïren diversos organismes que te-
nien l’objectiu de preparar l’arribada d’un règim democràtic.
La celebració de les eleccions generals el 1977 encetà el camí
a les reivindicacions autonòmiques. L’UCD va obtenir a les Ba-
lears una clara victòria sobre la resta de les formacions políti-
ques, amb més del 50% dels vots emesos. Aquest any, gairebé
totes les formacions polítiques de l’arxipèlag signaren el Pacte
Autonòmic, pel qual es comprometien a aconseguir un estatut
d’autonomia per a les Balears.
En 1981 es va iniciar l’Estatut d’Autonomia, que seguí la fór-
mula constitucional de l’article 143. Després de seguir els trà-
mits parlamentaris, el Congrés dels Diputats va aprovar l’Esta-
tut d0Atonoia del es Illes Balears el 1983. Aquest ha estat re-
format el 2007.
Parlament de les Illes Baleras
13
Opinió personal
Aquest treball pens que ha tractat d’un tema molt interessant.
A molts els ha aclarit el que cada partit polític va fer i en què es
va equivocar al llarg de la història d’Espanya.
Per la meva part, he après moltes coses que no sabia, i m’ha
ajudat a veure tot el que va passar no fa molt de temps.
M’ha agradat cercar informació d’aquest tema ja que m’inte-
ressa el món de la política.
14
Bibliografia
http://ca.wikisource.org/wiki/Constituci%C3%
B3_Espanyola_de_1978 (13/03/11)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Adolfo_Su%C3%A1rez_Gonz%C3%
A1lez (14/03/11)
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0096412
(14/03/11)
Història Ciències socials, Burgos M. i Muñoz Delgado M.C, Ma-
drid, 2010.
