La Unió Europea: Organització i Funcionament Bloc...

La Unió Europea: Organització iFuncionament

Bloc 5

Principals polítiques de la Unió Europea

Bloc 5. Principals polítiques de la Unió Europea

2

Apartats del bloc de continguts de la matèria desen rotllats en estedocument:- La lliure circulació de persones. El dret d’establiment. El reconeixement de

títols i de qualificacions professionals.- El mercat interior. La lliure circulació de mercaderies, servicis i capitals.- L’espai de llibertat, seguretat i justícia. L’acció exterior de la Unió Europea.

La política exterior i de seguretat comuna.

Nota: S’han desenrotllat únicament aquells apartats que s’han considerat quepoden presentar una major complicació i dificultat de preparació per alprofessorat encarregat d’impartir la matèria.


3

Índex:

EL MERCAT ÚNIC INTERIOR I LA LLIURE CIRCULACIÓ DELS TREBALLADORS:CONCEPTE I CONDICIONS BÀSIQUES....................................................................................................5

1.1. CONCEPTE: QUÈ ÉS I QUÈ SIGNIFICA. ......................................................................................................51.2 CONDICIONS BÀSIQUES: QUATRE IDEES QUE AJUDEN ...............................................................................51.2.1. LLIURE CIRCULACIÓ DELS TREBALLADORS. UNA EUROPA OBERTA A TOTA LA UNIÓ: IGUALTAT

AMB ELS NACIONALS, CONTRACTACIÓ DE CIUTADANS, PRESTACIÓ DE DESOCUPACIÓ I PERMÍS DE

TREBALL........................................................................................................................................................51.2.2. LA XARXA EURES. BUSCA D’OCUPACIÓ EN LA UE: UNA OPORTUNITAT MÉS. PRINCIPALS

OBJECTIUS. ..................................................................................................................................................101.2.3. LLIBERTAT D’ESTABLIMENT2............................................................................................................101.2.4. LLIURE PRESTACIÓ DE SERVICIS ........................................................................................................122. EL MODEL SOCIAL EUROPEU. LA DIMENSIÓ SOCIAL I LABORAL DEL MERCAT EUROPEU2.........................132.1 LA DIMENSIÓ SOCIAL DEL MERCAT EUROPEU. UN PROJECTE DIFERENCIADOR.......................................132.2. LA CARTA DE DRETS FONAMENTALS DELS TREBALLADORS. FONAMENT BASE .....................................142.3 LLIBERTAT DE MOVIMENTS I NO DISCRIMINACIÓ. EL GRAN REPTE ........................................................142.4. UN MODEL ÚNIC EN EL MÓN: EL FACTOR HUMÀ DE L’ECONOMIA. ES TRACTA DE NOSALTRES, ELS

EUROPEUS....................................................................................................................................................153. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES .............................................................................................................154. INFORMACIÓ ADDICIONAL .......................................................................................................................18EL MERCAT INTERIOR. LA LLIURE CIRCULACIÓ DE MERCADERIES, SERVICIS ICAPITALS. ................................................................................................................................................211. EL MERCAT INTERIOR COM A OBJECTIU....................................................................................................211.1 IMPLICACIONS DE LA LLIURE CIRCULACIÓ DE MERCADERIES ................................................................222. ACTIVITATS.............................................................................................................................................301.2. CONTINGUT DE LA LLIURE CIRCULACIÓ DE SERVICIS...............................................................312. ACTIVITATS.............................................................................................................................................351.3. PROCÉS I DESENROTLLAMENT DE LA LLIURE CIRCULACIÓ DE CAPITALS..................................362. ACTIVITATS.............................................................................................................................................41L'ESPAI DE LLIBERTAT, SEGURETAT I JUSTÍCIA............................................................................................421. CONTINGUT TEÒRIC.................................................................................................................................42

1.1. Llibertat seguretat i justícia competència de la Unió Europea? ........................................................421.2. La carta dels drets fonamentals ..........................................................................................................431. 3. Polítiques sobre controls de fronteres, asil i immigració ...................................................................451.3.1 Supressió de fronteres internes i control de fronteres externes: Schengen........................................461.3.1.1 Antecedents: l’Acord de Schengen..................................................................................................461.3.1.2 En què consistix l’espai Schengen? ...............................................................................................461.3.1.3. Quins estats participen? ...............................................................................................................471.3.2 Asil i immigració................................................................................................................................491.3.2.1. La política d’immigració ...............................................................................................................491.3.2.2. La política d’asil ............................................................................................................................491.4. Cooperació judicial en matèria civil i penal........................................................................................491.4.1 Cooperació en material civil .............................................................................................................491.4.2. Cooperació en matèria penal ..........................................................................................................501.5. COOPERACIÓ POLICIAL ..................................................................................................................502. ACTIVITATS ...........................................................................................................................................51

3. ANNEXOS .............................................................................................................................................553.2 PUBLICACIONS...................................................................................................................................55ACCIÓ EXTERIOR POLÍTICA DE SEGURETAT I DEFENSA.................................................................561. Acció exterior..........................................................................................................................................561.1 Introducció: Origen i objectius.............................................................................................................561.2. Evolució: Tractats constitutius ............................................................................................................582. Política Comercial comuna ....................................................................................................................603. La política de cooperació per al desenrotllament ..................................................................................623.1 Cooperació econòmica, financera i tècnica amb tercers països ..........................................................633.2 Ajuda humanitària ................................................................................................................................63

4. Acords internacionles .............................................................................................................................655. Relacions de la Unió amb les organitzacions internacionals i amb tercers països i delegacions dela Unió ........................................................................................................................................................656. Clàusula de solidaritat............................................................................................................................667. Defensa dels drets humans i de la democràcia .......................................................................................668. Política de veïnat ....................................................................................................................................679. Política exterior i de seguretat comuna (PESC) i la política europea de seguretat i de defensa(PESD)........................................................................................................................................................682. Activitats per a l’aula .............................................................................................................................74


EL MERCAT ÚNIC INTERIOR I LA LLIURE CIRCULACIÓ DELS TREBALLADORS:CONCEPTE I CONDICIONS BÀSIQUES 1

1.1. Concepte: què és i què significa.

El mercat interior suposa un espai lliure de fronteres en el qual lesmercaderies, les persones, els servicis i el capitals circulen lliurement. En elmercat únic europeu, les persones, els béns, els servicis i els capitalscirculen amb la mateixa llibertat que en l’interior d’un país.

El terme mercat interior fa referència a un espai físic, el constituït pels territoris delsestats membres, on no hi ha fronteres i, per tant, on queda garantida la lliure circulacióde mercaderies, persones —una precisió: a diferència de l’estatut de la ciutadaniaeuropea, només es beneficien d’este règim les persones que, com es veurà en lespròximes línies, realitzen una activitat econòmica: treballen, exercixen una professió,presten o reben un servici—, capitals i servicis. Estes són les anomenades llibertatsbàsiques o fonamentals del mercat interior.

Vivim en un espai econòmic unificat perquè, en primer lloc, un estat de la Unió diferentde l’estat del qual eres nacional no pot imposar ni obstacles aranzelaris (impostos a laimportació o l’exportació), ni obstacles no aranzelaris (com les restriccionsquantitatives o els tributs interns discriminatoris) a la importació o a l’exportació demercaderies procedents de o destinades a altres països comunitaris. Això significa quesi es comercialitza un producte en altres estats de la Unió, a l’empresari se l’ha detractar com si fóra un nacional i no imposar gravàmens o càrregues que no suportenels nacionals.

1.2 Condicions bàsiques: Quatre idees que ajuden

Quines condicions bàsiques ho expliquen?

1.2.1. Lliure circulació dels treballadors. Una Eur opa oberta a tota la Unió:Igualtat amb els nacionals, contractació de ciutada ns, prestació de desocupaciói permís de treball.

Els ciutadans de tots els països de la Unió Europea i de l’Espai EconòmicEuropeu (Liechtenstein; Noruega i Islàndia) poden buscar treball i treballar enqualsevol estat membre.

D’esta manera un treballador per compte d’altri, estarà subjecte a la mateixalegislació que els treballadors nacionals per compte d’altri.

A més, com a ciutadà de la Unió Europea podrà accedir als servicis públicsd’ocupació.

PRINCIPI BÀSIC: LA IGUALTAT DE TRACTE.

- Igualtat amb els nacionals

Puc treballar en un altre país de la Unió Europea?

Bloc 5. Principals polítiques de la Unió EuropeaQualsevol treballador de la Unió Europea té dret a exercir una activitat percompte d’altri en qualsevol estat membre, independentment del seu lloc deresidència, en les mateixes condicions que els nacionals. La igualtat de tractes’aplica a totes les condicions d’ocupació i de treball (per exemple,remuneració, acomiadament, reinserció professional o nova ocupació en casde desocupació).

Pel que fa a l’accés a l’ocupació, el principi d’igualtat de tracte suposa que es téla mateixa prioritat que els nacionals per a accedir a l’ocupació en qualsevolestat membre, és a dir, que no es poden aplicar les disposicions nacionals quelimiten en nombre o en percentatge l’ocupació d’estrangers. Per consegüent,quan, en un estat membre, la concessió de qualsevol tipus d’avantatges aempreses estiga supeditada a l’ocupació d’un percentatge mínim detreballadors nacionals, qualsevol ciutadà de la Unió serà considerat com atreballador nacional.

Tinc les mateixes condicions laborals que un nacion al?

Certament, d’acord amb el Dret de la Unió Europea, qualsevol clàusula d’unconveni col·lectiu o individual, o de qualsevol altra reglamentació col·lectivarelativa a les condicions d’accés a l’ocupació, a la remuneració i a la resta decondicions de treball per a les modalitats d’acomiadament, serà nul·la de pledret si en esta s’establixen o s’autoritzen condicions discriminatòries respectedels treballadors nacionals d’altres estats membres, i per això a partir tractaremen el següent aspecte de la lliure circulació de treballadors: la contractaciólaboral

- Contractació de ciutadans de la UE. Aspectes a co nsiderar

Els estats membres no han d’imposar cap condició que puga donar lloc a unadiscriminació de ciutadans de la Unió Europea que no siguen nacionals del’estat membre d’acollida o que puguen restringir el dret d’eixos ciutadans aaccedir a una ocupació.

Per exemple, els estats membres no podran establir procediments especials decontractació per a nacionals de la Unió Europea, ni limitar o restringir lapublicació d’ofertes d’ocupació en la premsa o en qualsevol altre mitjà, quereduïsquen així l’accés a la informació per part dels ciutadans europeus, niimposar condicions d’inscripció en les oficines d’ocupació o requisits en matèriade residència, per a poder accedir a l’ocupació.

La contractació d’un nacional d’un altre estat membre no pot estar supeditada acriteris mèdics, professionals o d’un altre tipus que, comparats amb els criterisaplicats als nacionals, tendisquen a exercir una discriminació per raó de lanacionalitat.

Hi ha alguna condició especial a la contractació la boral d’un ciutadà de laUnió?

Així és, hi ha la possibilitat que un treballador que haja rebut una ofertad’ocupació d’un empresari establit en un estat membre diferent del seu haja desotmetre’s a una prova d’aptitud professional , sempre que l’empresari hajamanifestat expressament la dita condició en la seua oferta d’ocupació i/orequisits professionals específics per a accedir al lloc de treball, com perexemple, experiència professional, certs coneixements lingüístics, títols

Bloc 5. Principals polítiques de la Unió Europeaacadèmics vinculats a una pràctica laboral, o bé estar en possessió dedeterminades qualificacions professionals.

Quin tipus de condicions o requisits em poden deman ar per a accedir auna ocupació?

PRINCIPI BÀSIC: LA NO-DISCRIMINACIÓ

Coneixement lingüístic suficient

Per a accedir a una ocupació, es poden exigir coneixements lingüístics: perexemple, un coneixement acceptable de la llengua nacional. Això suposa queel nivell de coneixements ha d’estar en proporció a les comeses de l’ocupació, iel nivell ha de ser raonablement necessari per a poder escometre les funcionslaborals exigides de manera adequada. Les mesures adoptades a escalanacional per a protegir o fomentar una llengua en un estat membre han de serconformes al Dret de la Unió, però en cap cas poden discriminar els nacionalsd’altres estats membres.

Per exemple, el principi de no discriminació prohibix l’exigència que elsconeixements lingüístics d’una llengua s’hagen d’haver adquirit dins del territorinacional. Tampoc es pot exigir una llengua determinada com a llenguamaterna.

Experiència professional adquirida i valorada

Ha de tindre’s en compte que l’experiència professional adquirida en altresestats membres, està valorada de la mateixa manera que l’adquirida en elterritori nacional, per tant tota experiència laboral pròpia servix, i partix delmateix principi de no discriminació respecte d’un treballador nacional.

Per exemple, els períodes d’ocupació efectuats pels treballadors en un àmbitd’activitat semblant en un altre estat membre han de ser tinguts en compte al’hora d’accedir a una ocupació, o bé per a fixar determinats elements(remuneració, grau, etc.) de la mateixa manera que una experiència adquirida al’estat membre d’acollida.

Reconeixement de títols i de qualificacions professionals. Hi ha normesbàsiques

El complement imprescindible d’esta llibertat, sobretot per als professionalsliberals que necessiten un títol, diploma o certificat per al seu lliure exercicilaboral, és el principi de reconeixement mutu entre els estats d’estosinstruments que acrediten la formació i coneixements necessaris per a l’exercicide la professió.

A més, la UE ha elaborat una abundant normativa que permet en determinatssectors el reconeixement automàtic d’un diploma acadèmic, sense que l’estatd’acollida haja de valorar cas per cas, considerant que amb la formació ques’acredita s’està qualificat per a l’exercici professional en qüestió. Això s’haregulat de manera global, i així s’ha establit un sistema general dereconeixement de títols d’ensenyança superior que acrediten formacionsprofessionals d’una duració mínima de tres anys. De la mateixa manera, hi haun sistema de reconeixement de títols que validen la realització d’estudis d’unaduració mínima de dos anys.

Bloc 5. Principals polítiques de la Unió EuropeaDe manera específica, hi ha també una normativa per al reconeixement mutudels diplomes, certificats i altres títols de metges, infermers, odontòlegs,veterinaris, farmacèutics, advocats, arquitectes, transportistes, corredorsd’assegurances, etcètera. No obstant això, el ciutadà de la unió que sol·liciteuna ocupació i haja de presentar un currículum degudament omplit ha deconsiderar que el demandant d’ocupació manifeste una determinadapreferència, siga per títols homologats o bé per certificacions professionalsreconegudes procedents d’institucions, fundacions, universitats o organismesde destacat prestigi, tant en el marc de la Unió Europea com a nivellinternacional.

Un exemple: Puc accedir a una ocupació en el sector públic d’un altrepaís de la Unió?

El principi d’igualtat de tracte i la prohibició de tota discriminació per raó denacionalitat també són aplicables a l’ocupació en el sector públic: en empresespúbliques (empreses comercials, de telecomunicacions i de transport públic),organismes o institucions públiques (universitats, hospitals públics o centresd’investigació) i en l’administració pública.

No obstant això, hi ha excepcions a la norma en ús: els estats membres podenreservar determinats llocs de treball per als seus nacionals, encara que aixònomés siga possible per als llocs del sector públic que impliquen l’exercici depotestats públiques, o la salvaguarda dels interessos de l’Estat o d’altresentitats públiques com a comunitats autònomes o municipis. Donada lanaturalesa de les tasques i de les responsabilitats inherents al lloc en qüestió,estos criteris han d’avaluar-se cas per cas.

Pot partir-se del principi que, quan es tracte de funcions específiques de l’Estati entitats assimilables, com les forces armades, la policia i altres forces del’orde, la magistratura, l’administració fiscal i el cos diplomàtic, sí que potreservar-se l’accés als nacionals i excloure’s tots els altres ciutadans de la UnióEuropea. No obstant això, no tots els llocs en estos àmbits impliquen l’exercicide potestats públiques o la salvaguarda dels interessos generals; per exemple,les tasques administratives, de consulta tècnica o de manteniment. Enconseqüència, estos llocs no poden estar reservats als nacionals. La lliurecirculació de treballadors en la funció pública és independent de qualsevolsector específic; depén únicament de la naturalesa del lloc.

- Prestació de desocupació: Un mateix camí, diverses estratègi es

Qualsevol treballador que haja perdut la seua ocupació en l’estat membred’acollida percep prestacions de desocupació en les mateixes condicions queels nacionals.

Què he de fer?

En cas de buscar ocupació, es podrà sol·licitar la transferència de lesprestacions a què es té dret al país d’origen durant tres mesos com a màxim,però s’haurà de tramitar abans d’eixir del país d’acord amb la seua legislació. Amés, s’haurà d’haver estat inscrit com a sol·licitant d’ocupació quatre setmanesabans de l’eixida del país d’origen, i informar d’això a l’oficina d’ocupació localentre dos i quatre setmanes abans de l’eixida, a fi que des d’eixe organisme espuga tramitar la sol·licitud. Si és possible, és convenient preveure una adreça

Bloc 5. Principals polítiques de la Unió Europeaen l’estat membre d’acollida per a l’enviament del correu. A més, serànecessari inscriure’s en l’oficina ocupació nacional del país d’acollida, en untermini de set dies a partir de la data de l’arribada a l’estat membre de la Unió aquè s’accedix.

- Permís de treball: Llibertat, però amb “targeta”

A la seua arribada a un altre país de la Unió, els ciutadans de la Unió Europea ide l’Espai Econòmic Europeu estaran exempts de les obligacions de visat,passaport i controls mèdics. El document d’identitat propi permet entrar ambplena llibertat i desplaçar-se durant un període de tres mesos, la qual cosa ésútil en cas de trobar un treball temporal, o bé en el cas que es busque unaocupació fora del territori d’origen.

Necessite un permís de treball?

No s’exigix cap permís de treball als ciutadans de la Unió Europea ni de l’EspaiEconòmic Europeu.

Estos poden exercir l’activitat professional que desitgen. No obstant això, tanprompte com hagen trobat una ocupació, i a tot tardar en un termini de tresmesos a partir de la seua arribada, hauran de sol·licitar una «targeta deresidència de nacional d’un estat membre de la Unió Europea », que té unavalidesa de cinc anys i és renovable de ple dret.

1.2.2. La xarxa EURES. Busca d’ocupació en la UE: U na oportunitat més.Principals objectius.

EURES (servicis europeus d’ocupació) és una xarxa de cooperació destinada afacilitar la lliure circulació dels treballadors en el marc de l’Espai EconòmicEuropeu; Suïssa també hi participa. Entre els socis de la xarxa es trobenservicis públics d’ocupació, sindicats i organitzacions patronals. La ComissióEuropea coordina la xarxa.

- Principals objectius d’EURES: Informar, ajudar, a ssessorar

Certament, en primer lloc la seua labor és informar, orientar i assessorar elscandidats a la mobilitat, tant sobre oportunitats d’ocupació com sobre lescondicions de vida i de treball en l’espai econòmic europeu;

En segon lloc, ajudar els empresaris que desitgen contractar treballadorsd’altres països.

I finalment, assessorar i orientar treballadors i empresaris de regionsfrontereres per a facilitar, tant la demanda com l’oferta d’ocupació entre leszones veïnes de l’interior de la Unió Europea.

A quin organisme del meu país he d’acudir perquè m’ informe?

A la Comunitat Valenciana la xarxa EURES és gestionada pel SERVEF (ServiciValencià d’Ocupació i Formació).

Bloc 5. Principals polítiques de la Unió EuropeaLa gestió es pot abreviar si prèviament s’efectuen consultes en els enllaços quea continuació indiquem:

http://ec.europa.eu/eures/home.jsp?lang=es

http://www.ocupacio.gva.es:7017/portal/web/home/trabajareuropa

1.2.3. Llibertat d’establiment 2

D’acord amb el Tractat de Funcionament de la Unió Europea la llibertatd’establiment comporta l’accés a activitats no assalariades i al seu exercici, aixícom la constitució i gestió d’empreses i societats, de manera estable icontinuada.

PRINCIPI BÀSIC: LLIBERTAT PLENA

No obstant això, la Unió Europea a més d’acordar la plena llibertatd’establiment com a principi bàsic, ha de considerar i saber congeniar l’equilibricom a fonament recte de les seues polítiques econòmiques i laborals, perquèles desigualtats territorials prèvies i conegudes –entre regions i països– no solsatempten contra la justícia social, sinó que llasten el creixement econòmic detots. Per això el nom oficial de les mesures preses per a reduir-les és Políticade Cohesió Econòmica i Social. Perquè ajudar les zones més endarreridesinteressa a tots: un creixement econòmic d’àmplia base, que comprenga tot elterritori i la majoria de la població, tindrà més consumidors, més demanda, mésoportunitats d’inversió, més treballadors ocupats, que al seu torn consumixenmés… En suma, un pastís més gran per a tots… i que creix més. La llibertatd’establiment va unida als ajustos que la política de la unió europea marca pera evitar les desigualtats abans mencionades.També s’ha de considerar la filosofia rectora de la Unió Europea que comveiem en el requadro de més avall, fent un exercici comparatiu entre dosvisions essencialment distintes però pròpies del món occidental, afecta imediatitza els principis que mouen la llibertat d’establiment i la lliure circulaciódels treballadors.

MERCAT DE TREBALL / FILOSOFIA EMPRESARIAL / MODELS D’ESTAT DEL BENESTAR

MODEL ANGLOSAXÓ MODEL CONTINENTALCARACTERÍSTIQUES GENERALS

Eficiència de mercat Eficiència de mercat + Justícia socialDeixar fer Forta implicació del governIndividualista Col·lectiu /Orientat al consensPerspectiva a curt termini Perspectiva a llarg termini

MERCAT DE TREBALL / DRETS DELS TREBALLADORSFlexible / Adaptable / Resposta ràpida Rígid / No adaptable / Resposta lentaBaixa protecció als treballadors Alta protecció als treballadorsLlei de contractació: facilitat per a contractar i Llei de contractació: dificultat paraper a despedir per a despedir i contractarInseguretat en l’ocupació Seguretat en l’ocupacióBaixos salaris / Baixa productivitat Alts salaris / Baixa productivitat

Sóc un emprenedor Quines opcions de negoci tinc?


Un ciutadà pot establir-se al territori del qualsevol estat membre amb la finalitatd’exercir en este una activitat econòmica com a treballador autònom enidèntiques condicions que els propis nacionals d’eixe estat membre, i fer-ho demanera permanent, estable i per una duració indeterminada, sense limitacióprevisible en el temps.

Com a professional liberal (arquitecte, metge, advocat…) o com a subjecte querealitza una activitat per compte propi en el sector bancari, industrial ocomercial, es beneficiarà del principi d’igualtat de tracte amb el nacional,quedant prohibides les discriminacions directes o indirectes. Esta llibertatcol·lectiva comporta el dret d’entrada i estada en l’estat de destí de maneraindefinida. A més, també es beneficien d’este règim les societats que s’hanconstituït d’acord amb la legislació d’un estat membre de la UE i que tenen laseua seu social en esta.

S’accepta la meua formació acadèmica i professional independentmentdel país d’origen? 1

És imprescindible l’aportació d’uns títols, diplomes o certificacions acadèmics iprofessionals reconeguts, homologats o convalidats en l’entorn europeu, per aaixò i tal com és previsible. A més, la UE ha elaborat una abundant normativaque permet en determinats sectors el reconeixement automàtic d’un diplomaacadèmic, sense que l’estat d’acollida haja de valorar cas per cas si, amb laformació que s’acredita, s’està qualificat per a l’exercici professional en qüestió.Això s’ha regulat de manera global, i així s’ha establit un sistema general dereconeixement dels títols d’ensenyança superior que acrediten formacionsprofessionals d’una duració mínima de tres anys. De la mateixa manera, hi haun sistema de reconeixement dels títols que validen la realització d’estudisd’una duració mínima de dos anys. En definitiva, hi ha una extensa normativaeuropea que explica i posa en valor jurídic els estudis i les competències qued’estos es deriven, d’altra banda i arran del pla Bolonya i els crèdits ECTS, i perdescomptat de l’entrada en el marc comú europeu de l’educació superior, lavigència i qualitat dels estudis o certificacions professionals en l’interior de laUnió Europea estan garantides. No obstant això, hem de considerarl’autonomia dels centres educatius i del món empresarial per a seleccionar enfunció del mèrit i la capacitat sense discriminacions i des del valor intrínsec dela igualtat de tracte.

1ENIC-NARIC European Network of National Information Centres on academic recognition and mobility

http://www.enic-naric.net/Guia de l’usuari del sistema general de reconeixement de qualificacions professionals

http://ec.europa.eu/internal_market/qualifications/docs/guide/guide_es.pdfDirectiva 2005/36/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 7 de setembre de 2005, relativa

al reconeixement de qualificacions professionals http://europa.eu/legislation_summaries/education_training_youth/vocational_training/c11065_es.htm

Homologació de títols Universitari. Ministeri d’Educacióhttp://www.educacion.gob.es/educacion/universidades/educacion-superioruniversitària/títols/homologacion-titulos.html

Bloc 5. Principals polítiques de la Unió Europea1.2.4. Lliure prestació de servicis

En quart lloc, les persones físiques o jurídiques establides en un estat membrepoden exercir activitats econòmiques autònomes, com ocorria en el dretd’establiment, però, a diferència d’este, amb caràcter temporal, i beneficiar-sede la lliure prestació de servicis. La prestació ha de ser transfronterera, béperquè es desplaça físicament el prestador del servici (un restaurador que estrasllada a un altre estat per a reparar una obra d’art), bé perquè es desplacefísicament el destinatari del servici (un malalt o un turista que viatja per a rebreun servici mèdic o allotjar-se en un establiment hoteler), bé es done undesplaçament conjunt com en el cas dels guies turístics, o bé perquè en últimainstància siga la prestació en si mateixa la que es desplace, com per exemple:el dictamen d’un advocat, el projecte d’un arquitecte, etcètera.

En suma, els mercats nacionals de treball de tots els estats membres funcionenseguint unes mateixes regles. Es disfruta, o es podrà disfrutar en un futur, quanes duguen a terme activitats econòmiques, de la possibilitat de treballar,comercialitzar productes, prestar o rebre un servici, establir-se per comptepropi en un altre país comunitari diferent del de la nacionalitat pròpia en lesmateixes condicions que s’apliquen als nacionals del país.

2. El model social europeu. La dimensió social i la boral del mercat europeu 2

2.1 La dimensió social del mercat europeu. Un proje cte diferenciador.

És el mercat únic només una màquina de fer diners, o pensa en les personesque l’habitem?

Quan el mercat únic ja estava en marxa, es va fer evident que la construccióeconòmica d’Europa no podia oblidar la dimensió social

Quan el mercat únic ja funcionava, va ser obvi que la construcció econòmica il’estructura sobre la qual estava fonamentada Europa no podia oblidar la dimensiósocial. El mercat únic va afavorir més que a ningú les grans empreses, que podientraure el màxim partit d’una ampliació tan gran dels mercats, i al capital (els amos igestors de diners), que podia moure’s per tot el continent amb rapidesa i sense límits.Però i els treballadors? Per qüestions familiars, lingüístiques i de costums, no tenien lamateixa facilitat per a moure’s i canviar de país. Això donava un enorme poder denegociació a les empreses i al capital mòbil. Si no es compensava, donant suport alstreballadors, es corria el perill d’allò que Jacques Delors va anomenar “una carrera capal fons”: una competència a la baixa en matèria de drets dels treballadors i protecciósocial (subsidis de desocupació, pensions, etcètera). Per a aconseguir inversions oimpedir que fugiren les empreses, molts treballadors i governs es veurien obligats a undumping social, és a dir, a una escala imparable de més i més concessions.Això va suposar afavorir, en primer lloc, el sentir democràtic que evitara desigualtatssense menyscabar la llibertat d’actuació i d’iniciativa, i en segon lloc, impulsar lacohesió social per mitjà de la presa de grans i greus decisions, com aquelles relatives

Bloc 5. Principals polítiques de la Unió Europeaa l’ocupació, a la distribució de la renda o el benestar de tots els integrants de la Unió–això inclou també i per descomptat les regions– que volen estar convençudes de serescoltades. Esta necessitat d’equitat en el seu sentit d’igualtat requerix un controldemocràtic tal com ja s’ha comentat, per a la qual la Unió Europea se sent preparadagràcies als organismes i les polítiques que du a termeFormar part de la Unió comporta drets i deures. Si els habitants de les regions menysafavorides perceben que els que obtenen avantatges són només els de les regionsmés afavorides desconfiaran de la conveniència de seguir en la Unió i el seu sentimentde pertinença a la comunitat i a la ciutadania, disminuirà.

La Unió Europea ha assumit des de la seua fundació i ha elaborat pas a pas, les vies imecanismes necessaris per a afavorir la llibertat i evitar a un temps les desigualtats.

PRINCIPI BÀSIC: UNA EUROPA QUE SIGA LA SUMA DE PERSONES

2.2. La carta de drets fonamentals dels treballador s. Fonament base

Puc confiar en el fet que la Unió Europea té els se us valors assentats en elsdrets humans?

Per a evitar esta possible dinàmica antisocial, es va elaborar la Carta de DretsFonamentals dels Treballadors2. Esta establia principis i drets bàsics que devien serrequisits mínims per a tots els països de la Unió Europea: remuneracions dignes,protecció social suficient, dret a formar sindicats, jornada laboral màxima i vacacionspagades, igualtat de tracte entre hòmens i dones, seguretat i salut en el treball, evitarl’explotació de xiquets i ancians, facilitats per als discapacitats, etcètera.

2.3 Llibertat de moviments i no discriminació. El g ran repte

Però, sobretot, l’anomenada Carta Social partia d’un pilar bàsic: la llibertat demoviments i el dret a residir i treballar en qualsevol país de la Unió sense permís previi sense cap discriminació, amb els mateixos drets que els nacionals del país. Este ésel principi de no discriminació, que és hui el nucli de la ciutadania europea. D’estamanera es faria efectiva, amb justícia i igualtat, la quarta llibertat del mercat únic: lallibertat de moviment del treball.

2.4. Un model únic en el món: El factor humà de l’e conomia. Es tracta denosaltres, els europeus.

Uns dels trets d’identitat de la Unió Europea és tindre en compte el factor humà del’economia moderna. El progrés també consistix en el fet que ningú es quede arrere.

2 Carta Social Europea http://europa.eu/legislation_summaries/human_rights/fundamental_rights_within_european_union/c10107_es.htm

Bloc 5. Principals polítiques de la Unió EuropeaLa Carta Social va ser proposta en 1989 i forma part hui de la Carta de DretsFonamentals del Ciutadà Europeu a través del recentment aprovat Tractat de Lisboa.És la garantia legal del que s’ha anomenat el model social europeu, que es basa en elconsens, el diàleg entre treballadors i empresaris, sindicats i organitzacions patronals.És una filosofia econòmica i empresarial que posa èmfasi en la justícia, la cohesiósocial i la solidaritat, a més de en l’eficiència del mercat i la llibertat empresarial. Lesprincipals corrents polítiques que han creat l’Europa unida dels últims 60 anys hancoincidit a construir l’estat del benestar més desenrotllat del món. És uns dels senyalsd’identitat de la Unió Europea: tindre en compte el factor humà de l’economiamoderna. El progrés també consistix en el fet que ningú es quede arrere.

PRINCIPI BÀSIC: EL PROGRÉS TAMBÉ CONSISTIX EN EL FET QUE NINGÚES QUEDE ARRERE

3. Activitats complementàries

3.1. A partir de l’esquema més avall exposat, crear dos grups de treball, cada un delsquals haurà de realitzar una bateria d’observacions fent un exercici comparatiu per aposteriorment debatre entre ells.

MERCAT DE TREBALL / FILOSOFIA EMPRESARIAL / MODELS D’ESTAT DEL BENESTAR

MODEL ANGLOSAXÓ MODEL CONTINENTALFILOSOFIA EMPRESARIAL

Preponderància als accionistes Preponderància als grups d’interésDèbil compromís amb els treballadors Fort compromís amb els treballadorsEscassa formació laboral a càrrec de l’empresa Formació laboral a càrrec de l’empresaInclinació al risc (no es tem fracassar) Aversió al risc (temor a fracassar)Cultura emprenedora Falta de cultura emprenedoraEsperit d’innovació Falta d’esperit d’innovació

REGULACIÓ GENERAL / IMPLICACIÓ GOVERNAMENTALRegulació lleugera Regulació fortament dirigidaFacilitats per a obrir i tancar empreses Dificultats per a obrir i tancar empreses

POLÍTICA SOCIAL / ESTAT DEL BENESTAREstat del benestar mínim El millor estat del benestar del mónEscassos beneficis socials Excessius beneficis socialsLes empreses han de proporcionar beneficis L’Estat ha de proporcionar beneficissocials socials

CÀRREGA IMPOSITIVABaixos impostos de societats i individuals Alts impostos de societats iindividualsBaixa cotització salarial Alta cotització salarial (a més delscostos salarials)

RESULTATS / RENDIMENTAlt creixement Baix creixementBaixos nivells de desocupació Alts nivells de desocupacióAbsorbits els sectors baixos del mercat Abandonats els sectors baixos dellaboral mercat laboralAtrau inversió estrangera directa / Atalla la No atrau inversió estrangera directa /deslocalització empresarial Afavorix la deslocalització empresarial

Bloc 5. Principals polítiques de la Unió EuropeaAltament competitiu / Proglobalització Menys competitiu / Tem la globalitzacióObert a la immigració Menys obert a la immigracióMajoria de llocs de treball depenen del Molts llocs de treball depenen demercat i el sector privat l’Administració i el sector públic /

Subvencions i beneficis fiscalsDILEMA PER AL FUTUR

Podrà Europa sostindre el seu model social, competir en una economia globalitzada i mantindreuna població envellida?

3.2. A partir de les activitats indicades més avall crear un debat i una fitxa de treball enquè es valoren especialment els pros i els contres de la lliure circulació de persones

Anar-se’n o quedar-s’hi

Objectius: Que els alumnes reflexionen sobre el seu dret a la lliure circulaciódins de la Unió Europea i sobre els beneficis i inconvenients deanar-se’n a viure a un altre país.

Paraules clau: Prejuís, sensibilització cultural, Unió Europea

Classe: Lectura, debat, fitxa, redacció

Temes relacionats: Ciutadania, planificació de la carrera professional, educaciópersonal, social i sanitària

Capacitats: Autoavaluació, anàlisi

Activitats proposades

LecturaLectura dels textos mencionats en l’agenda europa pàgines 31,33, 36 i 37www.europadiary.eu

DebatDesprés de la lectura, es debat amb els alumnes les possibles raons per a anar-se’n a viure aun altre país.Per exemple:Fer una carrera a la qual no es pot accedir al lloc d’origenAconseguir un treball al qual no es pot accedir al lloc d’origenCanviar d’airesViatjar i descobrir altres culturesFugir del passat.

FitxaA continuació, es demana als alumnes que imaginen que passaran un any d’intercanvi en unaltre país.De manera individual o com a activitat per a tota la classe, s’anoten els avantatges i també lesdificultats que podrien sorgir. (Possibles dificultats: enyorança, fer nous amics, trobar el seulloc, menjar o hàbits alimentaris distints, barreres idiomàtiques, etc.) A més, els alumnes hand’avaluar si en són més els avantatges o els inconvenients i, finalment, decidir per si mateixossi se n’anirien a viure a un altre país, per què i per quant de temps.

ConclusióCom a conclusió, es pot demanar als alumnes que facen una redacció sobre el tema següent:«Anar-se’n a viure a un altre país pot ser important i útil per al desenrotllament personal iprofessional. Però també implica deixar arrere els amics i la família, i allunyar-se de les arrels.Com s’aconseguix l’equilibri adequat?»

Bloc 5. Principals polítiques de la Unió Europea3.3. En esta activitat es considera prioritari no sols el debat intern de l’aula, sinó eltreball individual de reflexió pensada amb una elaboració escrita que complemente iamplie la informació rebuda a l’aula.

Per què hi ha lleis?

Objectius: Que els alumnes reflexionen sobre els drets inclosos en la Carta dels DretsFonamentals de la Unió Europea i sobre lanecessitat que queden fixats en les lleis.

Paraules clau: Drets fonamentals, drets humans, discriminació

Classe: Debat, deures, treball

Temes relacionats: Ciutadania

Capacitats: Debat, anàlisi, presentació

Activitats proposadesLecturaLectura dels textos esmentats en l’agenda europa pàgina 25. www.europadiary.eu

PreparacióPer a esta activitat és necessari descarregar-se la Carta dels Drets Fonamentals de la UnióEuropea(www.europadiary.eu > Recursos didàctics > Carta)i imprimir els capítols I-VI. Cal retallar el paper de manera que cada article aparega en un fulldistint.

Lectura i debatLectura dels textos esmentats. Després, es debat la intolerància i la discriminació amb elsalumnes.Suggeriments:S’han hagut d’enfrontar els alumnes alguna vegada a un cas de discriminació?, alguna vegadas’han sentit discriminats?Quin dret fonamental és defés per les lleis contra la discriminació? (La igualtat)Poden mencionar els alumnes altres drets fonamentals?

Amb l’última pregunta s’introduïx el treball per a casa.

Treball per a casaEs distribuïx a l’atzar un full de paper amb un article de la Carta a cada alumne. Cada un ha depreparar un discurs de 90 segons en el qual explique per què este dret és fonamental.El discurs ha de presentar:1. El dret que salvaguarda l’article2. Les situacions en què puga vulnerar-se este dret3. Un exemple de les conseqüències del fet que este dret no es protegisca.

4. Informació addicional

• Lloc web de la Direcció General d’Ocupació, Assumptes Socials i inclusió de laComissió Europea http://ec.europa.eu/social/home.jsp?langId=es

• XARXA EURES http://ec.europa.eu/eures/home.jsp?lang=es

• XARXA EURES COMUNITAT VALENCIANA

Bloc 5. Principals polítiques de la Unió Europeahttp://www.ocupacio.gva.es:7017/portal/web/home/trabajareuropa

• Llibertat d’establiment i lliure prestació de servicishttp://ec.europa.eu/internal_market/services/principles_en.htm

• ENIC-NARIC European Network of National Information Centres on academicrecognition and mobility http://www.enic-naric.net/

• Guia de l’usuari del sistema general de reconeixement de qualificacionsprofessionalshttp://ec.europa.eu/internal_market/qualifications/docs/guide/guide_es.pdf

• Directiva 2005/36/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 7 de setembrede 2005, relativa al reconeixement de qualificacions professionalshttp://europa.eu/legislation_summaries/education_training_youth/vocational_training/c11065_es.htm

• Homologació de títols universitari. Ministeri d’Educacióhttp://www.educacion.gob.es/educacion/universidades/educacion-superior universitària/títols/homologacion-titulos.html

• Dictamen del Comité Econòmic i Social Europeu sobre «La dimensió social delmercat interior»http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:C:2011:044:0090:0098:ES:PDF

• Carta Social Europeahttp://europa.eu/legislation_summaries/human_rights/fundamental_rights_within_european_union/c10107_es.htm


EL MERCAT INTERIOR. LA LLIURE CIRCULACIÓ DE MERCADE RIES, SERVICIS ICAPITALS.

1. El mercat interior com a objectiu

L’article 3.2 i 3.3 de la versió consolidada del Tractat de la Unió Europea (d’araen avant VCTUE )establix :

Art. 3 2. La Unió oferirà als seus ciutadans un espai de llibertat, seguretat i justícia sensefronteres interiors , en el qual estiga garantida la lliure circulació de personesconjuntament amb mesures adequades en matèria de control de les fronteres exteriors,asil, immigració i de prevenció i lluita contra la delinqüència.

3. La Unió establirà un mercat interior . Obrarà en pro del desenrotllament sostenible d’Europabasat en un creixement econòmic equilibrat i en l’estabilitat dels preus, en unaeconomia social de mercat altament competitiva, tendent a la plena ocupació i alprogrés social, i en un nivell elevat de protecció i millora de la qualitat del medi ambient.Així mateix, promourà el progrés científic i tècnic. (…)

Però hem d’anar al Tractat de Funcionament de la Unió Europea (d’ara en avantTFUE) per a conéixer amb precisió la noció de mercat interior.

Art. 26 1. La Unió adoptarà les mesures destinades a establir el mercat interior o a garantir-neel funcionament, de conformitat amb les disposicions pertinents dels tractats.

2. El mercat interior implicarà un espai sense fronteres interiors, en el qual la lliurecirculació de mercaderies, persones, servicis i cap itals estarà garantida d’acordamb les disposicions dels tractats .

Per consegüent, el mercat interior és l’espai geogràfic de tots els estats membres(d’ara en avant EM) previst com una unitat de manera anàloga al territori de qualsevolestat membre per separat. Això significa que la constitució del mercat interior excloul’existència de barreres de qualsevol tipus entre els estats que el componen. Lacreació del mercat interior constituïx el punt central de la unificació econòmica.

De la importància de l’objectiu dóna compte la seua ubicació en el títol I del VCTUE. Elmercat interior és el context que possibilitarà noves i millors possibilitats econòmiques isocials per als ciutadans dels estats membres. En la seua consecució es fomentaràuna major i més lleial competència, circumstància que aprofita als consumidors i allliure comerç. S’amplia la demanda per als productors, l’oferta per als consumidors, elmercat de treball per als assalariats, les oportunitats per als emprenedors, s’abaratixencostos en el transport, s’eliminen controls amb les seues taxes, s’abrevien terminis i esreduïx la burocràcia, s’eliminen els tipus de canvi de moneda, es reglamenta demanera global i s’aplica de manera coherent, es controla i se sanciona sota un mateixcriteri, etc.

Es tracta d’una meta difícilment realitzable però en el procés i desenrotllament de laqual només obtindrem beneficis. El sentit de l’esforç radica en els passos liberalitzadorsmés que en el seu utòpic final. Es tracta, per això, d’un projecte en fase de gestaciópermanent i per això els articles 3 VCTUE i 26 TFUE s’expressen en futur, manifestenun compromís. D’esta manera, el mercat interior se sustenta pel dret comunitari que ésel que ha decidit la seua existència i persevera pel seu manteniment i progrés. Esta

Bloc 5. Principals polítiques de la Unió Europeacomesa exigix a les institucions comunitàries treballar en diverses àrees en cada unade les quals la missió és garantir la llibertat en el si del mercat interior, és a dir, impedirque en el procés es retrocedisca o que s’instauren noves barreres. Per a això comptaamb la col·laboració dels estats membres els quals participen de manera individual enel compromís encara que de vegades per interessos nacionals intentaran eludir elcompliment de les seues obligacions.

Així, les àrees a desenrotllar, els pilars en què descansa el mercat interior, són lesanomenades llibertats fonamentals: La lliure circulació de persones, la lliure circulacióde mercaderies, la llibertat d’establiment, la lliure prestació de servicis i el lliuremoviment de capitals.

1.1 Implicacions de la lliure circulació de mercade ries

Esta llibertat perseguix fusionar els mercats nacionals de tots els EM en un únicmercat en el qual les mercaderies comunitàries circulen lliurement en condicionsanàlogues a les que concorren en un mercat nacional sense més obstacles queaquells de caràcter comunitari o de caràcter nacional però que troben justificació en lanormativa comunitària.

Als efectes de conéixer la beneficiària de la lliure circulació és important precisar, enprimer lloc, la noció de «mercaderia». La “mercaderia” ha sigut perfilada pel Tribunal deJustícia de la Unió Europea (d’ara en avant TJUE) com «tots els béns apreciables endiners i que poden ser, per tant, objecte de transaccions comercials». I, en segon lloc,discernir quines d’entre estes són objecte d’esta llibertat. Beneficiàries seran, d’unabanda, les originàries dels EM, és a dir, les mercaderies que han sigut completamentproduïdes o de manera substancial en l’estat membre exportador, i per un altre i d’iguala igual, les procedents de tercers països i posades en «lliure pràctica» , és a dir,introduïdes d’una manera legal en un estat membre. Així, els productes de tercerspaïsos que complisquen les condicions de l’article 29 TFUE són assimilats als«originaris» de la Comunitat i es beneficien del règim de lliure circulació en el seuinterior.

Art. 29 Es consideraran en lliure pràctica en un estat membre els productes procedents detercers països respecte dels quals s’hagen complit, en el dit estat membre, lesformalitats d’importació i s’hagen percebut els drets de duana i qualssevol altresexaccions d’efecte equivalent exigibles, sempre que no s’hagen beneficiat d’unadevolució total o parcial d’estos.

Per a la consecució de la lliure circulació de mercaderies estan previstos en els tractatsuna sèrie d’instruments, de caràcter repressiu o prohibitiu els uns i de caràcter normatiuels altres però tots encaminats a eliminar els obstacles de qualsevol naturalesa ques’oposen a la seua realització.

1.1.1. La instauració d’un mercat interior requeria, com a primer pas, laSUPRESSIÓ DE TOTS ELS DRETS DE DUANA ENTRE ELS EM (art. 28 TFUE). Elsdrets de duana són càrregues pecuniàries que graven els productes importats en elmoment de travessar la frontera i que es manifesten bé com a drets específics, és a dir,basats en la capacitat o en les mesures de les mercaderies, bé com a drets ad valorem,segons el valor en duana de la mercaderia, que és la més utilitzada. De totes maneres,els seus efectes sempre seran obstruccionistes del comerç i es recaptaven en lesimportacions i exportacions abans de la creació de la Unió Europea.

Bloc 5. Principals polítiques de la Unió EuropeaArt. 28 1. La Unió comprendrà una unió duanera , que abraçarà la totalitat dels intercanvis de

mercaderies i que implicarà la prohibició, entre els estats membres, dels drets deduana d’importació i exportació i de qualssevol exa ccions d’efecte equivalent,així com l’adopció d’un aranzel duaner comú en les seues relacions amb tercerspaïsos.

2. Les disposicions de l’article 30 i les del capítol 3 del present títol s’aplicaran alsproductes originaris dels estats membres i als prod uctes procedents de tercerspaïsos que es troben en lliure pràctica en els esta ts membres.

1.1.2. El mateix article 28 TFUE com també el 30 TFUE ordenen laSUPRESSIÓ DE LES EXACCIONS D’EFECTE EQUIVALENT A UN DRET DEDUANA (d’ara en avant EEE). Esta figura busca solució a la picaresca pròpia delsestats que en el seu afany protector de la producció nacional imaginaran i aplicaran demanera unilateral –a vegades només tolerar que altres l’apliquen– innumerables taxesque, bé en el moment de la importació o de l’exportació, bé en el de la comercialitzacióo de la transformació del producte, gravaran exclusivament els productes forans. Laparticularitat d’estes exaccions és que presenten característiques que les allunyen delconcepte mateix de dret de duana i per això la seua prohibició evident. No obstant aixòels seus efectes en el comerç sempre seran semblants, equivalents, als dels drets deduana.

Art. 30 Quedaran prohibits entre els estats membres els drets de duana d’importació iexportació o exaccions d’efecte equivalent . Esta prohibició s’aplicarà també alsdrets de duana de caràcter fiscal.

El TJUE en la seua sentència de 14 de desembre de 1962 pain d'épice dóna unadefinició completa de l’EEE a un dret de duana i diu que és tota càrrega pecuniària,diferent d’un dret de duana o d’una imposició de l’article 110 TFUE, unilateralmentimposada, independentment de la seua denominació tècnica, fi perseguit, destí delsingressos i naturalesa dels productes gravats, que graven les mercaderies comunitàriesperquè traspassen la frontera, amb independència que esta càrrega siga mínima, queno siga en benefici de l’estat o que no produïsca cap efecte discriminatori o protector ique el producte gravat no es trobe en concurrència amb una producció nacional.

Si bé el Tractat es referix exclusivament a la supressió de les EEE que graven elsintercanvis entre els EEMM el TJUE ha establit en la seua sentència de 1995 Aprile queels EM no poden imposar unilateralment EEE en els intercanvis amb els països tercersi, a més, que si la UE ha establit en els seus acords amb estats tercers esta prohibició,és a dir, la de crear EEE, tindrà el mateix abast que en el marc intracomunitari. Encarael TJUE en la seua sentència de 1994 Lancry va limitar encara més la sobirania fiscaldels EM perquè es pronuncia dient que estes prohibicions no sols afecten el comerçentre estats, tal com es desprén de la literalitat dels articles, sinó que també afecta elcomerç entre regions d’un mateix estat. És a dir, la imposició sobre un producte d’unestat al penetrar en part d’un territori d’este mateix estat no és una qüestió internaaliena al dret comunitari sinó que vulnera igualment el principi del mercat interior i pertant la lliure circulació de mercaderies.

Els drets i exaccions percebuts per un EM violant el dret comunitari donen dret arestitució en virtut del principi de primacia del dret comunitari i de l’efectedirecte dels articles que prohibixen estos drets i exaccions. En estos casos, eldret comunitari exigix una restitució integral de les sumes il·legalmentpercebudes. Esta restitució de l’il·legalment percebut es realitza en el respectede l’autonomia processal dels EM. No obstant això, el TJUE ha imposat certslímits a este principi, en el sentit que haurà d’aplicar-se de manera no

Bloc 5. Principals polítiques de la Unió Europeadiscriminatòria i de manera que no impossibilite o faça excessivament difícil enla pràctica l’exercici dels drets dels ciutadans (STJUE de 27/2/80, Hans Just iSTJUE de 9/11/83, Sant Giorgio).

1.1.3. En este punt és important distingir les imposicions interiors de l’article 110TFUE que abans hem mencionat dels drets de duana i EEE. La característica essenciald’una exacció d’efecte equivalent a un dret de duana que la distingix d’una imposicióinterior és que la primera grava exclusivament el producte importat, mentres que lasegona grava al mateix temps els productes nacionals. Així, l’art. 110 TFUE preténl’ELIMINACIÓ DE TOTES LES FORMES DE PROTECCIÓ QUE RES ULTEN DEL’APLICACIÓ D’IMPOSICIONS INTERIORS DISCRIMINATÒRIE S respecte d’altresestats membres i garantir la perfecta neutralitat de les imposicions interiors. D’estamanera, l’art. 110 TFUE és el complement de la prohibició de l’art. 28 TFUE. De pocserviria alliberar els productes importats de drets de duana si posteriorment se’ls gravaamb imposicions que els afecta més severament a ells que a la producció nacional.

El que es castiga en l’article 110 TFUE és el caràcter discriminatori o proteccionistad’un tribut intern. Esta delimitació no és fútil perquè les taxes de l’article 28 estanabsolutament prohibides la qual cosa exigix la seua eliminació, mentres que per a lesimposicions interiors l’article 110 preveu només l’eliminació del seu caràcterdiscriminatori. Cal advertir que un règim general d’imposicions interiors que graveigualment productes nacionals i els importats pot ser una EEE disfressada si elsingressos obtinguts són exclusivament destinats a afavorir el producte nacional demanera que els compensa totalment del gravamen que suporten. Això és degut al fetque per a les mercaderies nacionals la càrrega seria neutralitzada per mitjà de laconcessió d’una contrapartida. Quan el dit tribut es destine als productes nacionalscompensant parcialment el gravamen suportat serà, no obstant això, una discriminacióde l’article 110 TFUE.

1.1.4. La Unió duanera, base del nostre mercat interior, implica no sols lasuspensió immediata o gradual de les barreres aranzelàries i comercials a la circulacióde mercaderies que constituïx la unió, sinó que, com deia l’article 28.1 i repetix el 31TFUE, a més és necessària la CONSTRUCCIÓ D’UN ARANZEL DUANER COMÚDAVANT DE TERCERS PAÏSOS a diferència de les “zones de lliure comerç” onsubsistixen els distints aranzels nacionals dels EM. No obstant això, estes doscondicions, eliminació dels drets de duana i adopció d’un aranzel exterior comú,constituïxen una condició necessària però no suficient per a aconseguir la pretesallibertat de circulació de mercaderies.

Art. 31 El Consell, a proposta de la Comissió, fixarà els drets de l’aranzel duaner comú .

L’un de juliol de 1968, al mateix temps que se suprimien les barreresaranzelàries en l’interior de la llavors Comunitat Econòmica Europea, es vaestablir un aranzel comú enfront dels estats que no pertanyien a la Comunitat.L’aranzel duaner comú comprén tota la Comunitat i és aplicat per tots els EM ales importacions procedents de tercers països, generalment en el moment del’entrada de les mercaderies en l’espai econòmic de la UE. L’establiment d’unaranzel duaner comú sobre les importacions procedents de tercers països eranecessari per a impedir un desplaçament dels corrents de mercaderies. Lamissió essencial de qualsevol aranzel de duanes és l’establiment d’un vincle dereferència entre una mercaderia determinada i la càrrega impositiva que licorrespon per a la seua introducció en el corresponent territori duaner. Els tipusde l’aranzel duaner comú s’han modificat ben sovint des de 1968. Estesmodificacions s’adopten de manera autònoma a través del Consell de la UE o

Bloc 5. Principals polítiques de la Unió Europeaen negociacions de la UE amb tercers països i amb altres organitzacionsinternacionals i, en este cas, sobretot en el marc de l’Organització Mundial delComerç (OMC). Els ingressos que s’obtenen dels aranzels duaners corresponena la UE des de 1975 i, per consegüent, han de ser abonats pels EM a la UE.

1.1.5. La creació d’un gran mercat europeu on es puguen intercanviar lliurementtotes les mercaderies requerix, junt amb la supressió de les barreres aranzelàries, laSUPRESSIÓ DE LES RESTRICCIONS QUANTITATIVES (arts. 34 i 35 TFUE). Estessón mesures dels EM, en principi no pecuniàries, per mitjà de les quals, a fi de protegirla seua producció interna, mantenen allunyada del mercat nacional la competència delsproductes estrangers, prohibint de manera total o per un període concret de temps laimportació d’un producte o limitant la seua importació en quantitat o en valor (elsanomenats contingents). Una vegada transcorreguts els respectius períodes detransició, els EM es van sotmetre substancialment a la prohibició d’estes mesures. Peresta raó, ja no hi ha restriccions comercials en forma de contingents en el mercatintracomunitari.

Art. 34 Quedaran prohibides entre els estats membre s les restriccions quantitatives a laimportació, així com totes les mesures d’efecte equ ivalent.

Art. 35 Quedaran prohibides entre els estats membre s les restriccions quantitatives al’exportació, així com totes les mesures d’efecte e quivalent.

1.1.6. En canvi, per al lliure intercanvi comercial en el si de la UE continuen sentproblemàtiques les intervencions dels estats membres que repercutixen de maneradirecta o indirecta en el comerç intracomunitari, que impossibilitant, dificultant o encarintles importacions i exportacions, encara que no les prohibisca ni les contingenteexpressament com faria una restricció quantitativa. Així els articles 34 i 35 TFUE tambéordenen la SUPRESSIÓ DE LES MESURES D’EFECTE EQUIVALENT A LESRESTRICCIONS QUANTITATIVES (d’ara en avant MEE).

En una època que es caracteritza per dificultats estructurals en un bon nombre desectors econòmics (siderúrgia, construcció naval, tèxtils), per una desocupació creixenti, al mateix temps, per l’augment de les importacions procedents de països queproduïxen a costos relativament baixos, augmenta en els EM la temptació d’alçarbarreres comercials intracomunitàries a través de mesures proteccionistes per amantindre així allunyades del mercat nacional les mercaderies procedents d’altres EM.El grau d’imaginació i la capacitat inventiva dels EM en la implementació d’estosobstacles comercials és sorprenent. Estes mesures poden ser físiques, tècniques,administratives, fiscals o en forma d’ajudes estatals. Estes barreres afecten, de distintamanera i grau, la indústria, el comerç i els negocis i no fan sinó augmentar els terminissuplementaris, les formalitats burocràtiques i els gastos de transport i de manutenció, almateix temps que els costos i reduïxen, de passada, la competitivitat.

Estes pràctiques seran considerades MEE no sols quan produïsquen efectes “actuals”sobre el tràfic intracomunitari, sinó també quan, no existint un element transfronterereste podria “potencialment” donar-se. D’altra banda, una mesura constituïx MEE nosols quan obstaculitza “directament” el tràfic intracomunitari, sinó també quan ho faindirectament. Així, no sols són MEE les mesures estatals que discriminen elsproductes importats enfront dels de fabricació nacional (mesures “distintamentaplicables”), sinó també aquelles que no distingixen entre el producte nacional il’importat (mesures indistintament aplicables) però que poden produir, indirectament, unobstacle al lliure tràfic intracomunitari.

Bloc 5. Principals polítiques de la Unió Europea1.1.7. La Comunitat ha intentat durant molts anys eliminar les MEE a una

restricció quantitativa per mitjà de l’HARMONITZACIÓ , és a dir, per mitjà del’acostament de les disposicions nacionals a un estàndard de la UE sobre el qual s’hajaaconseguit acord. Atés que un dels principals obstacles al lliure trànsit de mercaderieses deriva de la simple existència de diferents reglamentacions comercials en els EM,cada una establint els seus propis requisits i condicions per a la producció icomercialització de les mercaderies, el TFUE preveu en l’article 114.1 la possibilitatd’harmonitzar o aproximar les legislacions dels estats a través d’un únic text comunitari.Es tracta de l’adopció d’una norma europea comuna per a tots els EM que limite laseua capacitat d’actuació en este camp i per tant d’introduir noves barreres comercialsals productes forans.

No obstant això, a vegades transcorrien diversos anys fins que es podia arribar a unacord a nivell comunitari. Mentrestant, la inseguretat s’apoderava de la gent de negocis,perquè no sabien ja quines normes havien d’aplicar i quines havien de servir de base ainversions i decisions que a vegades es plantejaven a diversos anys vista. Quanfinalment s’arribava a un acord en molts casos el producte o la norma estaven obsolets.

1.1.8. Una solució molt pragmàtica i que marcava una orientació per a garantirla lliure circulació de mercaderies va ser la que va obrir el TJUE amb la seua sentènciaCassis de Dijon, de l’any 1979. Es tracta del “PRINCIPI DE RECONEIXEMENT MUTU”.El Tribunal establix en la seua sentència que, per principi, tots els productes que esfabriquen i es comercialitzen d’acord amb les normes d’un estat membre podencomercialitzar-se també en altres EM. En una altra paraules, qualsevol regulació d’unestat membre complix l’estàndard necessari que ha d’acceptar un altre estat membreen el seu mercat nacional.

Esta sentència Cassis de Dijon ha permés a la Comissió Europea canviar la seuaestratègia legislativa i li ha evitat afrontar la titànica i pràcticament impossible tascad’harmonitzar totes les diferències entre les reglamentacions comercials dels EM quepuguen obstaculitzar el comerç intracomunitari. Els EM, per tant, han decconfiar en elsseus respectius procediments de fabricació i control, i reservar-se l’harmonització per aaquells supòsits en què siga realment necessària, quan el nivell de protecció entre elsestats siga molt divergent. D’esta manera no sols s’evita qualsevol harmonitzaciósupèrflua sinó que es concilien interessos que pareixien insuperables. D’un costat, elsconsumidors tenen la major selecció possible de productes de la Comunitat, sense queestos productes es queden per sota d’un estàndard mínim respecte de la salut i de laseguretat. D’un altre, els fabricants de productes industrials i d’altres productes podenoferir a la venda les seues mercaderies en tot el mercat interior europeu. D’això seseguix major llibertat de competència i costos de producció més baixos, que al seu torncomporten preus més baixos, una major varietat de productes i més innovació.

1.1.9. No obstant això, qualsevol mesura que siga contrària als articles 34 i 35TFUE no està necessàriament prohibida. L’article 36 TFUE preveu que algunessituacions poden donar lloc a MEE per raons que determina:

Art. 36 Les disposicions dels articles 34 i 35 no seran obstacle per a les prohibicions orestriccions a la importació, exportació o trànsit justificades per raons d’orde públic,moralitat i seguretat públiques, protecció de la salut i vida de les persones i animals,preservació dels vegetals, protecció del patrimoni artístic, històric o arqueològicnacional o protecció de la propietat industrial i comercial. No obstant això, estesprohibicions o restriccions no hauran de constituir un mitjà de discriminació arbitrària niuna restricció encoberta del comerç entre els estats membres.

Bloc 5. Principals polítiques de la Unió EuropeaEste article permet justificar EXCEPCIONS als articles 34 i 35 TFUE i no pot ser invocatper a al·legar una excepció a un article distint. Estes excepcions han d’interpretar-se demanera restrictiva, la seua aplicació ha de ser necessària per a protegir l’interés afectat(principi de necessitat) i la mesura adoptada ha de ser proporcional a la protecció del’interés en joc (principi de proporcionalitat). A més, la mesura no ha de ser un mitjà dediscriminació arbitrari, ni una restricció oculta al comerç intracomunitari. L’article 36TFUE és d’aplicació estricta ja que consistix en una excepció al principi fonamental dela lliure circulació de mercaderies, per això, la llista d’excepcions contingudes enl’article és exhaustiva, i no es podrà en cap cas ampliar.

Existix, no obstant això, un règim de caràcter jurisprudencial, ja que deriva de lasentència Cassis de Dijon ja mencionada, que temperarà l’aplicació dels articles 34 i 35TFUE. Segons esta sentència, qualsevol restricció que un estat membre imposara, mésenllà de les excepcions previstes, per a ser legítima i legal, havia de fer-ho justificat perallò que el Tribunal va anomenar una EXIGÈNCIA IMPERATIVA i que, obligat per esta,havia d’aplicar-la de la mateixa manera a la producció nacional. Així, les excepcions del’article 36 TFUE s’apliquen a les MEE tant distintament com indistintament aplicables iles restriccions que atenen “exigències imperatives” han de ser indistintamentaplicables a la producció nacional i a la forana. En altres paraules, si la mesuraadoptada és distintament aplicable, serà contrària a l’article 34 o 35 TFUE i escomprovarà directament si alguna de les excepcions de l’article 36 TFUE permetjustificar-la. En canvi, si la mesura adoptada és una mesura indistintament aplicable potocórrer que no siga una mesura d’efecte equivalent. Caldrà comprovar si és legal per lavia de les exigències imperatives, i si este examen demostra que esta mesura éscontrària a l’article 34 o 35 TFUE, comprovar llavors la possibilitat de justificar-la permitjà de l’article 36 TFUE. Això implica que la llista “d’exigències imperatives” és obertai, de fet, s’ha anat ampliant i enriquint amb la jurisprudència del TJUE.

En definitiva, les exigències imperatives permeten comprovar si la mesura adoptada ésd’efecte equivalent a una restricció quantitativa, en canvi l’article 36 TFUE pressuposal’existència provada d’una MEE que podria justificar-se per alguna o algunes de lesraons que enumera.

1.1.10. No obstant això, l’experiència europea en la construcció del mercatinterior pareix posar de manifest que a més de ser necessari aconseguir tots elsobjectius enumerats, és així mateix imprescindible que l’element humà en qui recaul’aplicació d’eixos aranzels i d’eixa reglamentació comuna estiga igualment“harmonitzat”. En efecte, una disparitat de criteris a l’hora d’aplicar eixes normescomunes pot conduir a desvirtuar l’essència del que ha de constituir un mercat interior.Es fa imprescindible una legislació comuna sobre la matèria i un control coh erentsobre la seua aplicació .

Art. 3 1. La Unió disposarà de competència exclusiva en els àmbits següents:a) la unió duanera;b) l’establiment de les normes sobre competència necessàries per al funcionament delmercat interior; (…)

Art. 4 2. Les competències compartides entre la Unió i els estats membres s’aplicaran alssegüents àmbits principals:

a) el mercat interior; (…)

Esta llibertat comunitària, igual que succeïx amb la integració europeaglobalment considerada, constituïx un procés inacabat en què la jurisprudènciaemanada des de Luxemburg ha jugat, continua jugant i ho farà en el futur –

Bloc 5. Principals polítiques de la Unió Europeainclús a llarg termini– un paper de transcendental rellevància per a aconseguirl’objectiu final d’una Comunitat verdaderament interior i sense fronteres. ElTJUE és el responsable de garantir en última instància que els EM respectenestes prohibicions resolent els recursos per incompliment plantejats contra estosper la Comissió (art. 258 TFUE), o per un altre EM (art. 259 TFUE), i responentles qüestions prejudicials plantejades pels jutges nacionals (art. 267 TFUE). Elsarticles 30, 31, 34, 35, 110 i 111 TFUE gaudixen d’efecte directe, i poden seral·legats pels particulars davant de la jurisdicció nacional competent.


RESUM

SINOPSI

- La constitució del mercat interior exclou l’existència de barreres entre els estatsque el componen.

- L’establiment d’un mercat interior per a les mercaderies suposa l’existència detres elements :

o La realització de la lliure circulació de mercaderies en l’interior de laComunitat per mitjà de la supressió d’obstacles i per l’harmonització deles legislacions.

o L’adopció d’una tarifa duanera comuna i la posada en pràctica d’unapolítica tarifària comunitària.

o La instauració progressiva d’una legislació duanera i d’una políticacomercial comuna.

ASPECTES A CONSIDERAR

- La noció de mercaderies sotmeses a les disposicions dels tractats.- La supressió de les mesures nacionals susceptibles d’obstaculitzar la lliure

circulació de mercaderies.- La noció d’exaccions d’efecte equivalent i de mesures d’efecte equivalent.- La responsabilitat dels estats membres pels obstacles a la lliure circulació de

mercaderies.- Interpretació i abast de l’article 36 del Tractat de Funcionament de la Unió

Europea.- Abast de la noció d’exigència imperativa. Els principis establits pel Tribunal de

Justícia de la Unió Europea respecte a l’existència d’exigències imperatives.

2. Activitats

1a. Comenta els atacs dels agricultors francesos a productes agrícoles de procedènciaespanyola.2a. Comenta una campanya publicitària organitzada i finançada pel govern irlandés pera promocionar la compra de productes nacionals en detriment dels fabricats en altresEM.3a. Comenta una mesura d’un EM sobre l’etiquetatge d’un producte que s’aplicaindistintament als productes importats i als nacionals.4a. Comenta una mesura d’un EM sobre publicitat que s’aplica indistintament alsproductes importats i als nacionals.5a. Comenta una mesura d’un EM que discrimine els productes nacionals enfront delsproductes importats.6a. Menciona mesures que segons la teua opinió constituirien MEE a una restriccióquantitativa.7a. Imagina i menciona efectes potencials d’una MEE a una restricció quantitativa.8a. Comenta l’anomenat “conflicte dels cogombres” entre Alemanya i Espanya en elmarc de la UE.

Bloc 5. Principals polítiques de la Unió Europea1.2. Contingut de la LLIURE CIRCULACIÓ DE SERVICIS

La llibertat d’establiment i la lliure prestació de servicis són dos manifestacionsbàsiques de la lliure circulació de persones. Es tracta d’aconseguir que les empreses iprofessionals d’un estat membre tinguen llibertat total per a accedir al mercat d’un altreestat membre bé amb la intenció d’establir-se o bé per a prestar servicis puntuals.

És important remarcar el caràcter residual de la lliure prestació de servicis. L’article57 comença per definir de manera negativa la noció comunitària de “servici”, i advertixque les activitats econòmiques remunerades estaran cobertes per la lliure prestació deservicis “...en la mesura en què no es regisquen per les disposicions relatives a la lliurecirculació de mercaderies, capitals i persones”. En definitiva, es tracta de saber quinssón els límits de les altres llibertats fonamentals per a poder conéixer si estem davantd’un servici en el sentit del Tractat. No se’ns escapen les dificultats d’este tipus dedelimitacions negatives, màximament quan és obvi que moltes activitats econòmiquesestan estructurades de manera mixta perquè suposen al mateix temps la circulació demercaderies, la circulació de capitals o la circulació de persones i també la prestaciód’un servici.

Més senzilla pot ser la distinció entre la llibertat d’establiment (arts. 49 a 55 TFUE) i lalliure prestació de servicis (arts. 56 a 62 TFUE) si atenem l’element temporal de lesactivitats. La prestació de servicis es basa en el caràcter ocasional de l’activitatexercida fora del territori on l’empresa tinga el seu establiment, activitat més o menysrepetida i més o menys prolongada però que no té per què implicar la instal·laciópermanent. No obstant això, el dret d’establiment suposa una instal·lació permanent icontinuada amb disposició de mesures materials i personals en el lloc de destí per al’exercici de l’activitat. D’esta manera, la prestació de servicis significa la realitzaciód’una activitat econòmica en un estat membre tenint l’establiment en un altre estatmembre, sense que puga condicionar-se l’exercici d’este dret a l’establiment en elsegon estat membre. Este principi només queda matisat en la manera següent: Ésnecessari que l’autorització concedida en l’estat membre d’origen acredite elcompliment per la persona en qüestió dels requisits que s’exigixen amb caràctergeneral i ordinari en el segon estat membre.

Algunes normes són comunes a la lliure prestació de servicis i al dret d’establiment(art. 62 TFUE), no obstant això, el caràcter ocasional de l’activitat de prestació deservicis implica l’existència d’algunes diferències entre les dites normes. Sí que calprecisar que les sentències del TJUE en els assumptes Reyners i Vanbisbergen, lesdos de 1974, van reconéixer l’efecte directe dels articles 49 i 56 TFUE i en virtutd’això acollir-se a estes disposicions davant dels òrgans jurisdiccionals interns dota elsdrets derivats de la llibertat d’establiment i de la lliure prestació de servicis d’unaprotecció eficaç.L’àmbit d’aplicació material de la lliure prestació de servicis comprén totes les activitatscomercials, industrials, agrícoles i artesanals, igual que les professions liberals (art. 57TFUE). En definitiva, l’activitat ha de tindre un caràcter econòmic . Per activitateconòmica de prestació de servicis pot entendre’s tota posada en el mercat d’unservici a canvi d’una remuneració. Les condicions en què es preste el servici, lasituació del mercat, la naturalesa jurídica de la transacció o de la personalitat delprestador o del prestatari, són irrellevants a l’efecte de la seua inclusió en el campd’aplicació de la lliure prestació de servicis. Sí que és determinant l’existència d’unacontraprestació, la remuneració. No obstant això, esta remuneració no ha de serpagada necessàriament pel beneficiari del servici. Esta contrapartida econòmica nosuposa necessàriament l’existència d’un fi lucratiu en el prestador. El criteri pertinentés la participació en l’activitat econòmica i no la busca d’un benefici qualsevol.

Bloc 5. Principals polítiques de la Unió EuropeaL’article 58 TFUE conté l’exclusió particular d’este capítol de l’activitat de transport iremet a les disposicions del Tractat relatives a este sector. Això suposa ladeterminació d’una base jurídica especial, ben diferenciada, amb principis iinstruments propis però amb el mateix objectiu, la llibertat d’establiment i la lliureprestació de servicis en el sector. Sí que s’exceptuen sense remissió les activitatsrelacionades de manera permanent o temporal amb el poder públic en un estatmembre (art. 51 TFUE). L’exercici del poder públic el du a terme l’autoritat públicaque és aquella que deriva de la sobirania de l’Estat i implica per a qui l’exercix lafacultat d’usar prerrogatives exorbitants al dret comú, de privilegis de potestat pública,de poders de coerció que s’imposen als ciutadans. L’exercici d’una professió comprén,generalment, un cert nombre d’activitats distintes, de les quals unes són essencials ialtres no tenen més que un caràcter accessori, complementari i inclús ocasional. En lamesura que una d’estes activitats participe de l’exercici de l’autoritat pública seràexclosa de la lliure prestació de servicis, no la professió en el seu conjunt. No seràmés que en el cas en què l’exercici d’una professió determinada siga indissociabled’una activitat que caiga dins de l’article 51 TFUE quan l’excepció podrà estendre’s ala professió en si mateixa. És natural una interpretació estricta en este punt en atencióal caràcter de llibertat fonamental d’esta matèria i perquè sostraure totalment unaprofessió a la lliure prestació de servicis requeriria una disposició inequívoca. A pesard’això, el TJUE no establix una noció comunitària d’autoritat pública sinó que consideraque l’aplicació eventual de l’excepció de l’article 51 TFUE ha de ser apreciadaseparadament per cada estat membre en virtut de les disposicions nacionalsaplicables a l’organització d’esta professió. Esta interpretació, no obstant això, ha detindre en compte el caràcter comunitari dels límits posats a les excepcions permeses,a fi d’evitar que l’efecte útil del Tractat siga frustrat per les disposicions unilaterals delsEM.L’àmbit d’aplicació personal és idèntic al de la llibertat d’establiment. Les personesfísiques o jurídiques han de ser de nacionalitat comunitària i estar establides en unestat membre de la Comunitat, encara que es preveu la possibilitat que el Consellestenga el seu benefici als nacionals d’estats tercers establits en un estat membre (art.56 TFUE). No obstant això, no hi ha res previst en les disposicions del Tractat per alsupòsit d’un nacional comunitari establit en un estat tercer i que vullga exercir la seuaactivitat en un estat membre diferent del de la seua nacionalitat. El TJUE ha admésque el dret a la lliure prestació de servicis es faça extensible no sols als prestadors,sinó també als destinataris del servici (sentència TJUE de 9-8-94, Vander Elst). En totcas, l’aplicació de l’article 56 queda condicionada a l’existència d’un elementtransfronterer , és a dir, que el prestatari del servici i el destinatari d’este estiguenestablits en EM distints. Així, es pot donar una d’estes tres modalitats: Bé el prestadores desplaça a l’estat membre del beneficiari, bé és el beneficiari qui es desplaça al’estat membre del prestador, o bé no hi ha desplaçament personal sinó material delmateix servici.

La condició d’agent econòmic es reconeix al ciutadà comunitari que exercix unaactivitat lucrativa no assalariada, excloent d’eixa manera a les persones inactives. Laindependència i el risc econòmic que assumix un individu permeten apreciar elcaràcter no assalariat d’una activitat. Quant a les persones jurídiques han d’estarconstituïdes segons el dret aplicable en un estat membre i tindre la seua seu social ocentre principal a la Comunitat. La definició del que s’entén per centre principal quedaa la decisió, un tant arbitrària, del cas concret, entenent-se que es complix estacondició quan hi ha una relació efectiva i continuada amb l’economia d’un estatmembre. L’agent a més ha de posseir personalitat jurídica o els seus atributscaracterístics, és a dir, la capacitat d’entaular una acció en justícia o de contraureobligacions.

Bloc 5. Principals polítiques de la Unió EuropeaLa llibertat d’establiment i la lliure prestació de servicis s’estenen a l’àmbit geogràfic dela Unió Europea, entenent que es tracta de l’espai en què els EM exercixen la seuaautoritat sobre els seus nacionals, és a dir, en l’àmbit geogràfic d’aplicació dels seusordenaments jurídics nacionals. Cal advertir que es tracta que el contracte de prestacióde servicis estiga lligat a uns agents econòmics l’activitat dels quals pot circumscriure’sal territori de la UE, amb independència que l’activitat que haja de desenrotllar-se per al’execució de la prestació de servicis en qüestió puga estendre’s o inclús situar-se foradel territori comunitari.

La lliure prestació de servicis exigix la supressió de tota discriminació per raó de lanacionalitat i suposa la possibilitat per al prestador d’exercir la seua activitat en lesmateixes condicions que els nacionals. El contingut de la lliure prestació de servicis éssemblant al contingut de la llibertat d’establiment ja que també està basat en el principid’igualtat de tracte que s’aplica tant en les condicions d’accés com en les d’exercici dela prestació de servicis. L’exercici d’una activitat no assalariada implica el respecte deles lleis nacionals del país d’establiment pel beneficiari de l’establiment sempre que nosiguen discriminatòries. Les restriccions discriminatòries no s’admeten més que perraons d’orde públic, de seguretat i de salut públiques (art. 52 TFUE). El recurs peruna autoritat nacional a l’orde públic ha de suposar l’existència d’una amenaça real isuficientment greu que afecte un interés fonamental de la societat. En algun cas podendonar-se restriccions no discriminatòries, estes, segons el TJUE, poden considerar-secom a compatibles amb el Tractat, independentment de les derogacions expresses,des del moment que puguen justificar-se per raons imperioses d’interés general isiguen conformes al principi de proporcionalitat. Segons este principi han de serapropiades per a aconseguir l’objectiu perseguit i no sobrepassar el que sigaestrictament necessari.

El procés i desenrotllament per a la consecució de la lliure prestació de servicis estàsent, com tot en el context comunitari, gradual i per fases i en ell destaca l’activitatlegislativa de les institucions comunitàries per mitjà de directives d’harmonització il’aplicació extensiva del principi de reconeixement mutu de la sentència Cassis deDijon de 1979. No desenrotllarem este punt per ser objecte específic d’estudi enl’apartat “Reconeixement de títols i de qualificacions professionals”.

RESUM

SINOPSI

- La distinció entre el dret d’establiment i la lliure prestació de servicis radica enl’element temporal.

- Àmbit d’aplicació material: Activitats no assalariades mediant una retribució +l’element transfronterer.

Bloc 5. Principals polítiques de la Unió Europea- Àmbit d’aplicació personal: Les persones físiques i les societats de nacionalitat

comunitària i establides en un estat membre.- Supressió de qualsevol discriminació. Només tolerada per raó d’orde públic,

salut i seguretat pública.- S’autoritzen restriccions no discriminatòries per raó de l’interés general.

ASPECTES A CONSIDERAR- L’exercici de l’autoritat pública com a excepció a lliure prestació de servicis.- La noció d’orde públic i salut pública com a excepcions a la lliure prestació de

servicis.- Límits a l’actuació discrecional de l’Estat en l’adopció d’excepcions.

2. Activitats

1a Imagina i menciona activitats que per ser exercici de l’autoritat pública quedarienexcloses de la lliure prestació de servicis.2a Imagina circumstàncies d’orde públic que puguen impedir la prestació d’un servicien un altre estat membre.3a Imagina circumstàncies de salut pública que puguen impedir la prestació d’unservici en un altre estat membre.4a Comenta la situació d’un advocat al qual obliguen en l’estat membre de destí aconcertar-se amb un advocat nacional.5a Comenta paral·lelismes entre la lliure circulació de mercaderies i la de servicis.


1.3. Procés i desenrotllament de la LLIURE CIRCULAC IÓ DE CAPITALS

La lliure circulació de capitals i pagaments està regulada en els articles 63 a 66TFUE i el seu objectiu és la completa realització del mercat interior d’operacionsfinanceres. Es pretén la supressió de les restriccions als moviments de capitals imitjans de pagament entre EM i entre EM i tercers països. La completa realització de laintegració financera és una condició essencial per a la Unió Econòmica i Monetària.

Encara sent una de les llibertats bàsiques la seua plena realització ha sigut més recenti això a causa de les enormes reticències estatals a l’hora de procedir a unatransferència de sobirania en matèries monetàries, afegit el fet de que en alguns casosens trobem amb mercats tancats caracteritzats pels controls de canvi. Els estats erenreticents a les eixides de capital i veien favorablement l’entrada d’este i per això elprojecte comunitari en els seus inicis no va poder imposar la llibertat sinó més aïnaanunciar la introducció de la lliure circulació de capitals de manera gradual iprogressiva.

Així, l’evolució produïda respecte de la lliure circulació de capitals no es deu tant a laregulació que este camp ha trobat en el dret originari sinó més a les conseqüències ques’han derivat del succeir històric i al sorgiment d’elements i mecanismes indicadors dela necessitat d’adoptar postures tendents a l’equiparació de la Comunitat EconòmicaEuropea amb la realitat existent en cada moment. En l’origen, la regulació fonamentalde la lliure circulació de capitals es produïx a través del dret derivat i, en concret, de lesDirectives , van ser les de 1960 i 1962 (conegudes com la Primera i la SegonaDirectiva) les que van abordar per primera vegada el tema. La veritat és que estesdisposicions més que un avanç van suposar un retrocés , i van trobar fidel reflex en lajurisprudència del TJUE. Junt amb esta jurisprudència restrictiva, han de mencionar-sealtres factors motivadors de l’estancament com ara l’èxit aconseguit per la UnióDuanera, la qual cosa va reduir l’interés cap als problemes financers, o el funcionamentcorrecte del Sistema Monetari Internacional que feia inútil qualsevol proposta autònomaeuropea en esta matèria. Tot això unit a la crisi econòmica general de 1973. Amb tot,són de contínua aplicació les clàusules de salvaguarda i s’incrementa l’ús dels controlsde canvi.

Esta situació es va prolongar en el temps i es reflectix en la sentència Casati d’1 denovembre de 1981 on es posa de manifest la carència d’efecte directe dels articlesrelatius a la lliure circulació de capitals i refrenda la reduïda força vinculant que es vaconferir en un principi al contingut d’estos articles. A esta conclusió s’arriba a partir dela contestació afirmativa donada a la qüestió de si una llei nacional que establixl’exigència d’obtindre una autorització per a l’exportació de moneda és compatible ambel dret comunitari. A este respecte es va mantindre que si bé la lliure circulació decapitals és condició per a l’exercici efectiu d’altres llibertats, la completa llibertat enmatèria de circulació de capitals pot minar les polítiques econòmiques i monetàries delsEM o crear un desequilibri en la seua balança de pagaments de manera que, en estesentit, hi ha l’obligació de liberalitzar els moviments de capitals únicament en la mesuranecessària per a assegurar el funcionament adequat del Mercat Comú i serà el Consellel qui ha de realitzar la valoració dels riscos i avantatges derivats de la liberalització.

En aquell moment els problemes en el procés de liberalització sorgixen no sols a nivellpràctic sinó també conceptual per la diferència entre “moviments de capitals” i“pagaments” quant estos últims tenien la seua pròpia regulació en el Tractatcaracteritzant-se per la seua liberalització. És en la sentència Luisi i Carbone de 31 degener de 1984 on es realitza la delimitació conceptual. El Tribunal es planteja la qüestióde si una llei nacional que limita l’exportació de moneda estrangera per al pagament de

Bloc 5. Principals polítiques de la Unió Europeaservicis contractats és o no compatible amb el dret comunitari, resposta a la qual elTribunal dóna un sentit negatiu. Amb això el Tribunal disposa que els pagamentsrelatius als servicis hagen de liberalitzar-se en la mesura que la lliure circulació deservicis ha sigut liberalitzada entre els EM. El problema se centrava a establir si lesremuneracions pels servicis eren pagaments corrents o moviments de capitals. ElTribunal no presenta cap dubte. Els pagaments corrents són transferències de monedaestrangera que constituïxen la remuneració en el context d’una transacció subjacent,mentres que els moviments de capitals són operacions financeres essencialmentvinculades a la inversió de fons. Els estats mantenien el poder de verificar que lestransaccions de moneda estrangera s’utilitzaven en realitat per a pagaments corrents ino per a moviments de capital no autoritzats, però estos controls no podien, en cap cas,tindre l’efecte de limitar els pagaments i transferències en connexió amb la prestació deservicis.

L’any 1985 es produïx una nova orientació comunitària plasmada en el Llibre Blanc.Açò suposarà una reactivació per a assolir els objectius inicialment establits sobre lalliure circulació de capitals. Així, el Llibre Blanc indica la necessitat de progrés permitjà de directives, liberalització progressiva que acompanyarà la jurisprudència peròque no es plasma en canvis jurídics en el Tractat perquè en este ja es tenia en comptela liberalització com quelcom progressiu.

Comença una nova època quant a la liberalització en la lliure circulació de capitals ambla redacció de la Directiva 88/361, de 24 de Juny de 1988. Ací la regla general és laliberalització total dels moviments de capital de naturalesa intracomunitària i a esteefecte s’establix en l’article 1 la supressió de les restriccions existents en els EM . Elproblema de la distinció entre les transferències i els moviments de capital perdrellevància en la mesura que ambdós són objecte de liberalització. Dos articlesd’extrema importància de la Directiva són el tercer i el quart que arrepleguen lesexcepcions. Així, en l’article 3 ens trobem una clàusula reservativa de caràcterconjuntural (per un període no superior als sis mesos), existint un control comunitari.L’article 4, per la seua banda, incorpora una excepció d’orde públic de caràcterinicialment general però posteriorment matisada pel segon paràgraf davant de lanecessitat que l’aplicació de les mesures i procediments adoptats no suposen unaobstaculització dels moviments de capitals efectuats de conformitat amb el dretcomunitari. Este article pareix anar dirigit a tres àmbits distints com són els relatius aexcepcions fiscals, els fets delictius i la declaració estadística. L’article 7 de la Directivaés novetat ja que si anteriorment existia llibertat quant a la relació amb els païsostercers ara invita als EM a aconseguir una liberalització enfront de tots.

En el Tractat de la Unió Europea (TUE) firmat a Maastricht el 7 de febrer de 1992, queva entrar en vigor l’1 de gener de 1993, es mantenen els articles de la lliure circulacióde capitals i se n’introduïxen de nous. Com a plasmació de la Directiva de 1988 estàl’article 73B que establix la prohibició de totes les restriccions als moviments decapitals entre els EM i entre els EM i els estats t ercers . Com veiem expressa unprincipi de liberalització plena enfront de l’antic article on es parlava de supressióprogressiva. Article rellevant és el 73D que arreplega el contingut de l’article 4 de laDirectiva de 1988. Enfront d’aquell, este article 73D introduïx la possibilitat demantindre discriminacions respecte a la residència i admet una tributació favorable perals no residents. En l’apartat b) de l’article s’arreplega la restricció per raó d’orde públici s’afig la de seguretat pública.

De gran importància és la sentència Bordessa de 23 de febrer de 1995 on podem situarel cim de la solució jurisprudencial a la lliure circulació de capitals. Esta sentènciadesprés de realitzar algunes valoracions de caràcter liberalitzador es referix a la qüestióde l’efecte directe de les disposicions de l’article 1 en relació amb l’article 4 de la

Bloc 5. Principals polítiques de la Unió EuropeaDirectiva 88/361 i establix que l’obligació imposada als EM per l’article 1 relatiu a lasupressió de tota restricció als moviments de capital té efecte directe en virtut de laseua formulació clara i incondicional i davant de l’absència de qualsevol requeriment enrelació a mesures particulars d’aplicació.

A la llum del que establix esta sentència el problema més important que se’ns plantejadavant de la seua aplicació és el de si esta ha de constreñirse als supòsits detransferències intracomunitàries, que liberalitza la Directiva, o si al contrari és igualmentaplicable a les transferències amb tercers països, que liberalitza el TUE. El TJUE ensentència de data 14 de desembre de 1995, Ministeri Fiscal c. Lucas Emilio Sanz deLera, Raimundo Díaz Jiménez i Figen Kapanoglu, on els imputats es proposavenexportar sumes controvertides cap a tercers països, es pronuncia estenent laincompatibilitat de la sentència Bordessa respecte de les transferènciesintracomunitàries a les realitzades cap a tercers països en virtut del que establix l’article73B, i resulta per això condicionada esta llibertat únicament per les restriccionsespecífiques previstes en l’article 73C del Tractat en el seu primer apartat (autoritza alsEM a mantindre les restriccions als intercanvis de capitals amb tercers països vigents el31 de desembre de 1993 “que suposen inversions directes, incloent-hi lesimmobiliàries, l’establiment, la prestació de servicis financers o l’admissió de valors enels mercats de capitals”). En definitiva, és en estes dos últimes sentències on es posade manifest la lliure circulació de capitals de manera plena i es poden considerar lesdos complementàries en la mesura que esta llibertat es té en compte tant en un àmbitcomunitari com extracomunitari.

Com veiem, la lliure circulació de capitals és diferent d’altres llibertats fonamentalsperquè no va ser directament establida en el Tractat de Roma. A més té un caràcterinstrumental, de manera que és necessària per a la consecució de les altres llibertatsfonamentals i amb algunes d’estes establix una interacció en la qual les dos esnecessiten mútuament. La lliure circulació de capitals, formalment declarada i en la quals’ha aconseguit un notori avanç, dista d’estar ultimada mentres subsistisquen elementsdistorsionants que conduïxen el capital a certs mercats nacionals de l’interior de la UEo que desincentiven el seu ús alternatiu per raó de rendiments predeterminats quant ales normes de naturalesa tributària o econòmica diferents de les lleis del mateix mercat.

La Comissió Europea, com alguns EM, ha considerat que la falta d’harmonitzaciófiscal implica greus riscos de deslocalització de les inversions per a alguns països. Calreconéixer que bona part del pensament anglosaxó en esta matèria considera que lalliure circulació de capitals s’ha aconseguit i que els sistemes tributaris vigents queafecten de manera directa el moviment del capital no són obstacles a este sinóelements, inclús positius, que podrien considerar-se com un incentiu a la col·locació delcapital i, per tant, a la mateixa circulació (competència fiscal). Els obstacles fiscals a lalliure circulació de capitals poden consistir en tributs que afecten directament esta, comla imposició sobre la renda de les societats i de les persones físiques o la imposiciósobre les aportacions de capital, o la imposició indirecta, com l’impost sobre el valorafegit i els impostos especials. Estes heterogènies disposicions tributàries dels EM hanconduït a un increment del frau en les operacions intracomunitàries per a la reducció deles quals es fa necessari l’increment de la cooperació administrativa . És evident queno serviria de res harmonitzar els impostos susceptibles d’originar discriminacionscontràries al Tractat si a l’hora de gestionar estos impostos harmonitzats s’observengreus deficiències recaptatòries. Els majors problemes deriven, no obstant això, de lafalta d’automatisme dels sistemes informàtics per al subministrament de la informació,de la lentitud dels procediments per a l’exigència de les responsabilitats alsdefraudadors i als deutes en general, així com l’escassa preparació internacionald’unes administracions tributàries acostumades a trobar solució en els seus limitats

Bloc 5. Principals polítiques de la Unió Europeaàmbits nacionals d’imposició i excessivament lents en la seua operativitat en àmbitsinternacionals, inclús intracomunitari.

Un altre element distorsionant és l’existència de t erritoris d’excepció enl’aplicació dels tributs, tant en tercers països co m a l’interior de la UnióEuropea. Quant als tercers països, la distorsió s’e mpara en què la lliurecirculació de capitals no discrimina respecte dels seus territoris i lesrespostes nacionals als problemes derivats d’estos s’han fetexcepcionals. Una resposta comunitària requerix que la restricció sigaadoptada per unanimitat. Dins de la UE són molt imp ortants els territorisd’excepció als quals no són aplicables les disposic ions del’harmonització tributària, per esta raó s’oposen d e manera sistemàtica aqualsevol proposta harmonitzadora de retencions o s ubministramentd’informació al país de l’inversor.

Hui el Tractat de Funcionament de la Unió Europea en l’article 63 declara sensecondicions la lliure circulació de capitals quan prohibix totes les restriccions en elsmoviments de capitals entre estats membres i entre EM i tercers països. La lliurecirculació de capitals en els termes reconeguts pel TFUE és una llibertat incondicional,ja que es prohibix qualsevol restricció a esta que no siguen les previstes en els articles64 i 65 TFUE a favor de certs EM i en matèries delimitades.

Conforme a l’article 64 TFUE les restriccions als moviments de capitals en les relacionsamb tercers països només poden establir-se per decisió comunitària. Mentresl’ampliació de les restriccions exigix la unanimitat dels EM, només és necessària lamajoria per a aconseguir un major grau de llibertat. Finalment, s’ha reconegut lapossibilitat que el Consell, a proposta de la Comissió, amb la consulta prèvia al BancCentral Europeu, puga acordar mesures de salvaguarda per a fer front a dificultatsgreus per al funcionament de la Unió Econòmica i Monetària derivades dels movimentsde capitals cap a tercers països o des de tercers països. La duració de les mesures nopot excedir sis mesos i s’adoptaran per majoria qualificada (art. 66 TFUE).

Existixen també drets sancionats per les constitucions nacionals que no poden serconculcats de cap manera pel Tractat o les institucions comunitàries ja que el campd’actuació respectiu queda fora de l’àmbit de les polítiques comunitàries i de lesprerrogatives de les dites institucions. Així ocorre amb l’obligació de contribuir alsosteniment de les càrregues per mitjà del pagament dels impostos nacionals, ol’obligació de previndre la comissió de delictes o faltes, tant d’índole penal comadministrativa. L’article 65 TFUE permet als EM adoptar totes les mesures que siguenindispensables per a impedir les infraccions al seu dret i normatives nacionals,especialment en matèria fiscal, o adoptar mesures justificades per raons d’orde públic ode seguretat pública.

Per tot allò que s’ha exposat, comprovem que s’ha produït una àmplia liberalització, nosols interna sinó externa, en matèria de circulació de capitals. D’esta només quedenexcloses les restriccions nacionals previstes el 31 de desembre de 1993 perdeterminats estats membres i en matèries limitades. A l’empara d’esta facultatreconeguda pel Tractat perquè els EM mantinguen certes restriccions nacionalsrespecte dels moviments de capitals cap a tercers països, Espanya ha exclòs de laliberalització certes operacions. Estes restriccions s’han materialitzat per mitjà del’obligació d’obtindre l’autorització prèvia del Consell de Ministres respecte de sectorsestratègics i en relació amb les inversions originàries de tercers països que superendeterminat volum. Així mateix caldria considerar aquells altres casos en què lalegislació específica d’un sector establix limitacions a la participació de societats oinversors estrangers. Un dels problemes en esta matèria és la dificultat del control de

Bloc 5. Principals polítiques de la Unió Europeal’origen de la inversió per la utilització de seus o establiments en EM de la UE perinversors de tercers països.

RESUMSINOPSI

1r. Este objectiu mereix desconfiança als EM. Procés lent i desenrotllamentgradual per mitjà de dret derivat.

2n. Els pagaments associats a altres llibertats estan liberalitzats quan ho estanestes.

3r. La lliure circulació de capitals plena és condició necessària per a la creaciód’un mercat interior com el previst en la construcció de la Unió Europea.

o Hi ha disfuncions respecte d’esta llibertat en el mercat interior.o Hi ha un règim d’excepcions.

ASPECTES QUE CAL CONSIDERAR

- Distinció entre transferències o pagaments i moviments de capital.- La naturalesa del projecte comunitari s’imposa sobre les reticències dels EM.- L’efecte directe d’una norma comunitària el determina el seu caràcter clar i

incondicional.- Efecte directe de certs articles d’una directiva.

2. Activitats

1a Comenta el procés de consecució de la lliure circulació de capitals en comparacióamb el procés seguit per a establir altres llibertats pròpies del mercat interior.2a Anomena i comenta elements distorsionants de la lliure circulació de capitals en lasituació actual.


EL ESPAI DE LLIBERTAT, SEGURETAT I JUSTÍCIA

1. Contingut teòric

1.1. Llibertat seguretat i justícia competència de la Unió Europea?

Entre els beneficis que la Unió Europea ha aportat als seus ciutadans està el dret aviatjar lliurement per la UE i a viure i treballar en qualsevol país de la Unió que trien.No obstant això, per a beneficiar-se plenament d’això, necessiten saber que podenportar les seues vides diàries i dedicar-se als seus negocis amb seguretat, protegitscontra el crim i amb igualtat d’accés a la justícia onsevulga que estiguen en la UnióEuropea.

Este desafiament ja l’arreplegava el Tractat de Maastricht (1992), que com acomplement necessari a la ciutadania europea, va introduir una sèrie de “disposicionsrelatives a la cooperació en els àmbits de la justícia i dels assumptes d’interior”, tambéconeguts com a “segon pilar de la Unió Europea”; però va ser a l’octubre de 1999, enuna cimera especial a Tampere (Finlàndia), quan els líders de la UE van abordarrealment este assumpte. Es van posar d’acord en una sèrie de passos específics per afer de la Unió un espai únic de llibertat, seguretat i justícia. Això significa garantir elsdrets fonamentals dels ciutadans d’Europa i donar un tracte just als ciutadans nopertanyents a la UE que residixen legalment a Europa. També implica una políticacoordinada d’asil i immigració, l’emissió de visats i la gestió de les fronteres exteriorsde la UE. En la pràctica implica una estreta col·laboració entre forces nacionals depolicia, funcionaris de duanes i d’immigració i els tribunals3.

L’últim avanç s’ha produït amb el Tractat de Lisboa que ha traslladat este pilar demanera definitiva i completa al Tractat de Funcionament de la UE, agilitzant els seusprocediments de decisió, ara plenament “comunitaris”.

Com diu l’article 67 del TFUE :

“1. La Unió constituïx un espai de llibertat, seguretat i justícia dins del respectedels drets fonamentals i dels distints sistemes i tradicions jurídics dels estatsmembres.”

La realització de l‘espai de llibertat, seguretat i justícia (d’ara en avant ELSJ) té com aobjecte garantir la lliure circulació de persones i oferir un elevat nivell de protecció alsciutadans. Engloba àmbits polítics que van des de la gestió de les fronteres externesde la Unió Europea fins a la cooperació judicial en matèria civil i penal. Incloupolítiques d’asil i immigració, cooperació policial i la lluita contra la delinqüència(terrorisme, delinqüència organitzada, tràfic de sers humans, droga, etc.).

L’àmbit material cobert per l’ELSJ és vastíssim i ha donat lloc un gran volum delegislatiu.4 El Tractat de Lisboa ha aconseguit sistematitzar i refondre les normativesexistents i els ha donat coherència a l’ordenar els continguts i competències5.

3 Font: “Europa en movimento” Comisión Europea Dirección General de Prensa yComunicación

Text original acabat al gener de 2004, vegeu en:http://ec.europa.eu/publications/booklets/move/42/es.doc4 Font: http://europa.eu/legislation_summaries/justice_freedom_security/index_es.htm5 Font: MANGAS MARTÍN, A., LIÑÁN NOGUERES, D.J., Instituciones y Derecho de la UniónEuropea, Ed. Technos, Sexta Edició, Madrid, 2010.

Bloc 5. Principals polítiques de la Unió EuropeaLa creació de l’espai de llibertat, seguretat i justícia s’ha desenrotllat per mitjà del’aplicació successiva de programes: els programes de Tampere (1999-2004), i l’Haia,a (2004-2009) i finalment el Programa d’Estocolm que establix un pla de treball per altreball de la Unió Europea (UE) en l’espai de llibertat, seguretat i justícia per al període2010-2014. En este marc, s’establix com a principals àmbits de treball, a més de lespolítiques sobre controls en fronteres, asil i immigració, la cooperació judicial, penal ipolicial, crear una Europa dels Drets, en què la ciutadania europea ha de deixar deser una idea abstracta per a convertir-se en una realitat concreta. Ha de conferir alsnacionals de la UE els drets i les llibertats fonamentals consagrats en la Carta delsDrets Fonamentals de la UE i en el Conveni Europeu per a la Protecció dels DretsHumans i de les Llibertats Fonamentals. Els ciutadans de la UE han de poder exercirestos drets tant dins com fora de la UE, sabent que es respecta la seua intimitat, enespecial pel que fa a la protecció de les dades de caràcter personal

Els àmbits de llibertat, seguretat i justícia es tr oben molt pròxims al “centre” dela sobirania dels estats, per la qual cosa fins al Tractat de Lisboa, la Unió,principalment, només podia impulsar la cooperació e ntre els seus membres1.2. La carta dels drets fonamentals

1.2.1 Per què i com s’elabora una Carta de Drets F onamentals de la Unió?

La Carta dels Drets Fonamentals reconeix una sèrie de drets personals, civils, polítics,econòmics i socials dels ciutadans i residents de la UE, consagrant-los en la legislacióde la Unió Europea.

La Carta és d’elaboració molt recent, perquè durant anys es va considerar que lesnormes internacionals i constitucionals constituïen prou cobertura. No obstant això, devegades es va arribar a plantejar el problema de la no-subjecció expressa del dret dela Unió a estes, la qual cosa contradeia el mateix esperit de la Unió.

Només al juny de 1999, a fi de destacar la importància per a la Unió del respecte alsdrets fonamentals, el Consell Europeu de Colònia va considerar oportú arreplegar enuna Carta els drets fonamentals vigents en la Unió Europea (UE). D’acord amb lesaspiracions dels caps d’Estat o de Govern, esta Carta havia de contindre els principisgenerals arreplegats en el Conveni Europeu de Drets Humans de 1950 i els derivatsde les tradicions constitucionals comunes dels països de la UE, així com els dretseconòmics i socials enunciats en la Carta Social Europea del Consell i en la CartaComunitària dels Drets Socials i Fonamentals dels Treballadors, així com elsprincipis que es deriven de la jurisprudència del Tribunal de Justícia i del TribunalEuropeu de Drets Humans.

La Carta va ser elaborada per una convenció composta per un representant de cadapaís de la UE i de la Comissió Europea, així com per membres del Parlament europeui dels parlaments nacionals. Va ser formalment proclamada a Niça al desembre de2000 pel Parlament Europeu, el Consell i la Comissió.

Al desembre de 2009, amb l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa, la Carta va adquirirel mateix caràcter jurídic vinculant que els tractats. A este efecte, la Carta va seresmenada i proclamada per segona vegada al desembre de 2007.

1.2.2. Quins drets arreplega?

La Carta reunix en un únic document els drets que fins ara es repartien en distintsinstruments legislatius, com les legislacions nacionals i comunitàries, així com elsconvenis internacionals del Consell d’Europa, de les Nacions Unides (ONU) i del’Organització Internacional del Treball (OIT). Perquè dóna major visibilitat i claredat alsdrets fonamentals, establix una seguretat jurídica dins de la UE.

Bloc 5. Principals polítiques de la Unió EuropeaLa Carta de Drets Fonamentals inclou un preàmbul introductori i 54 articlesdistribuïts en 7 capítols:

• capítol I: dignitat (dignitat humana, dret a la vida, dret a la integritat de lapersona, prohibició de la tortura i de les penes o els tractes inhumans odegradants, prohibició de l’esclavitud i el treball forçat).

• capítol II: llibertat (drets a la llibertat i a la seguretat, respecte de la vidaprivada i familiar, protecció dels dades de caràcter personal, dret a contraurematrimoni i dret a fundar una família, llibertat de pensament, de consciència ide religió, llibertat d’expressió i informació, llibertat de reunió i associació,llibertat de les arts i de les ciències, dret a l’educació, llibertat professional idret a treballar, llibertat d’empresa, dret a la propietat, dret d’asil, protecció encas de devolució, expulsió i extradició).

• capítol III: igualtat (igualtat davant de la llei, no discriminació, diversitat cultural,religiosa i lingüística, igualtat entre hòmens i dones, drets del menor, drets deles persones grans, integració de les persones discapacitades).

• capítol IV: solidaritat (dret a la informació i a la consulta dels treballadors enl’empresa, dret de negociació i d’acció col·lectiva, dret d’accés als servicis decol·locació, Protecció en cas d’acomiadament injustificat, condicions detreball justes i equitatives, Prohibició del treball infantil i protecció dels jóvensen el treball, vida familiar i vida professional, seguretat social i ajuda social,protecció de la salut, Accés als servicis d’interés econòmic general, protecciódel medi ambient, protecció dels consumidors).

• capítol V: ciutadania (dret a ser elector i elegible en les eleccions al Parlamenteuropeu i dret a ser elector i elegible en les eleccions municipals, dret a unabona administració, dret d’accés als documents, Defensor del Poble Europeu,dret de petició, llibertat de circulació i de residència, protecció diplomàtica iconsular).

• capítol VI: justícia (dret a la tutela judicial efectiva i a un jutge imparcial,presumpció d’innocència i drets de la defensa, principis de legalitat i deproporcionalitat dels delictes i les penes, dret a no ser acusat o condemnatpenalment dos vegades pel mateix delicte).

• capítol VII: disposicions generals .1.2.3 Quan s’aplica?

Les institucions europees estan obligades a respectar la Carta, i en cap cas podenexcedir les competències i les tasques que els tractats li conferixen. La Carta també ésaplicable als països de la UE quan apliquen la legislació comunitària.

Si algun dels drets es correspon amb drets garantits pel Conveni Europeu de DretsHumans, el significat i l’àmbit d’aplicació d’estos drets serà el mateix que el definit pelConveni, encara que la legislació comunitària puga preveure una protecció mésàmplia. Qualsevol dels drets derivats de les tradicions constitucionals comunes delspaïsos de la UE haurà d’interpretar-se de conformitat amb les dites tradicions.

El protocol (núm. 30) als tractats sobre l’aplicació de la carta a Polònia i al Regne Unitlimita la interpretació de la carta a la del Tribunal de Justícia i els tribunals nacionalsd’ambdós països, en particular pel que fa als drets relacionats amb la solidaritat(capítol IV).

1.2.4. Actuacions concretes en matèria de drets hum ans

La Unió Europea, a més d’estar obligada al respecte de la Carta, en aplicació delPrograma d’Estocolm, desenrotlla una sèrie d’actuacions específiques en matèria deprotecció dels drets humans

- Desenrotllament d’una estratègia europea de protecció dels drets del xiquet,

Bloc 5. Principals polítiques de la Unió Europea- Protecció de dades: Directiva de Protecció de Dades

- Lluita contra la discriminació (12, per nacionalitat, article 13 basada en gènere,origen ètnic o racial, religió, discapacitat, edat o orientació sexual)

1. 3. Polítiques sobre controls de fronteres, asil i immigració

En el capítol 2 del títol V del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, es trobenles normes que regulen les polítiques sobre controls en les fronteres, asil i immigració.L’objectiu d’estes polítiques, segons establix el seu article 77, és6:

a) garantitzar l’absència total de controls de les persones, siga quina siga la seuanacionalitat, quan creuen les fronteres interiors;

b) garantizar els controls de les persones i la vigilància eficaç en l’encreuament deles fronteres exteriors;b) instaurar progressivament un sistema integrat de gestió de les fronteres

exteriors.

Esta supressió de fronteres interiors no provoca l’atorgament als ciutadans europeusdel dret de lliure circulació, que ja posseïxen en el marc de l’estatut de ciutadania i lesllibertats del mercat interior (que s’estudia en altres apartats), però sí que provoca ladels nacionals de tercers estats, la qual cosa obliga a garantir un sistema europeucomú d’asil i una política europea de fluxos de migració7.

1.3.1 Supressió de fronteres internes i control de fronteres externes: Schengen

La lliure circulació de persones és un dret fonamental que assistix els ciutadans de laUnió Europea (UE) en virtut dels tractats. S’expressa a través de l’espai de llibertat,seguretat i justícia exempt de fronteres internes. La supressió de les fronteres internesimplica una gestió reforçada de les fronteres externes de la Unió així com laregularització de l’entrada i la residència de persones de països extracomunitaris através de mesures com la política comuna d’asil i immigració.

1.3.1.1 Antecedents: l’Acord de SchengenDurant els anys huitanta es va iniciar un debat sobre el significat del concepte de lliurecirculació de persones. Per a alguns estats membres, esta només havia d’aplicar-seals ciutadans de la Unió Europea (UE), fet que implicava mantindre els controls en lesfronteres per a distingir entre ciutadans europeus i nacionals de tercers països. Altresestats membres, al contrari, desitjaven establir una lliure circulació per a tots i, per tant,suprimir estos controls fronterers. Davant de la impossibilitat d’arribar a un acord en laComunitat Europea, França, Alemanya, Bèlgica, Luxemburg i els Països Baixos vandecidir en 1985, fora dels mecanismes comunitaris, crear entre ells un territori sensefronteres: l’espai Schengen, nom de la ciutat luxemburguesa on es van firmar elsprimers acords. Posteriorment, es va convertir en el Conveni de Schengen en 1990, alqual es van anar unint la major part dels estats membres de la Unió Europea, així compaïsos de fora de la Unió Europea, fins que la cooperació Schengen es va integrar enel Dret de la Unió Europea pel Tractat d’Amsterdam en 1997. No obstant això, no totsels països que participen en la cooperació Schengen són membres de l’espaiSchengen, bé perquè no desitjaven suprimir els controls en les seues fronteres, bé

6 Font:http://europa.eu/legislation_summaries/justice_freedom_security/free_movement_of_persons_asylum_immigration/index_es.htm7 Font: MANGAS MARTÍN, A., LIÑÁN NOGUERES, D.J., INSTITUCIONES y Derecho de la UniónEuropea, Ed. Technos, Sexta Edició, Madrid, 2010, p. 99.

Bloc 5. Principals polítiques de la Unió Europeaperquè no reunixen encara les condicions requerides per a aplicar el patrimoniSchengen.

1.3.1.2. En què consistix l’espai Schengen?

� la supressió dels controls de persones en les fronteres interiors entre els païsosmembres (no mostrar la identificació al creuar la frontera);

� un conjunt de normes d’aplicació comuna a les persones que creuen les fronteresexteriors dels estats membres de la UE;

� l’harmonització de les condicions d’entrada i de visats per a les curtes estades(visat Schengen);

� una millora de la coordinació policial (incloent-hi els drets de vigilància i persecuciótransfronterers);

� el reforç de la cooperació judicial a través d’un sistema d’extradició més ràpid i unamillor transmissió de l’execució de sentències penals;

� la creació del Sistema d’Informació Schengen (SIS). El SIS és una base de dadessofisticada que permet a les autoritats responsables dels estats Schengenintercanviar dades sobre determinades categories de persones i de béns.

� En el cas de països no membres de la UE, però sí de l’Espai Schengen, s’apliquentotes estes normes, i a canvi poden participar en l’aprovació de les noves, sensenecessitat de subscriure nous convenis internacionals.

1.3.1.3. Quins estats participen?

Estats de l’Espai Schengen

Estats Data d’eliminació de controlsBèlgica, Alemanya, França, Luxemburg,Països Baixos i Portugal

26 març 1995

Itàlia 31 març 1998Àustria 31 març 1998Grècia 1 març 2000Noruega*, Islàndia*, Suècia, Dinamarca iFinlàndia

25 març 2001

República Txeca, Estònia, Hongria, Letònia,Lituània, Malta, Polònia, Eslovàquia iEslovènia

21 desembre 2007

Suïssa* 12 desembre 2008*Estats que no són membres de la Unió Europea

Estats membres de la UE que són casos especials:- Irlanda i Regne Unit: només participen en determi nats aspectes: cooperaciópolicial i judicial en matèria penal, lluita contra els estupefaents i SIS.- Bulgària, Romania i Xipre: no estan encara en condicions de participar.- Dinamarca és membre, encara que té el dret de no aplicar noves normes que esdicten en el futur.

Nota d’actualitat: Precisament ha sigut Dinamarca el país que ha posat endubte la pervivència del sistema Schengen, el passat 10 de maig de 2011, varestablir de forma unilateral els seus controls fronterers amb Suècia i

Bloc 5. Principals polítiques de la Unió EuropeaAlemanya. Esta decisió va ser rebuda amb sorpresa tant pels seus veïns comper la Comissió Europea, que no havien sigut informats8.

8 Font: EL PAÍS, 12 de maig 2011, “Europa compra el reforçament duaner de Dinamarca”, enhttp://www.elpais.com/articulo/internacional/Europa/compra/reforzamiento/aduanero/Dinamarca/elpepuinteur/20110512elpepuint_2/Tes


1.3.2. Asil i immigració

1.3.2.1. La política d’immigració

A pesar de les polítiques en matèria d’immigració, clarament restrictives, que des delsanys 70 han desenrotllat els estats membres, la immigració és un fenomen que hui endia continua estant d’actualitat. No obstant això, són diversos els problemes queplanteja este fenomen: les xarxes de tràfic de persones, els fluxos d’immigracióirregular o la sobreexplotació de les persones que no es troben en situació regular enels nostres països.

Per això, i com que tots els estats membres de la Unió Europea estan afectats pels fluxosmigratoris internacionals, estos han decidit adoptar una política comuna en matèriad’immigració. Les propostes realitzades per la Comissió Europea fins a l’actualitat han derivaten normativa que actualment es troba en vigor. Cada vegada més, la normativa específica enmatèria de regulació dels fluxos migratoris, de la integració dels immigrants en els nostresestats o dels seus drets és més profusa, la qual cosa demostra la rellevància d’esta matèria enl’agenda europea.

En 2008 els mandataris de la UE van adoptar el Pacte Europeu sobre Immigració iAsil, que seguix els principis subjacents en la normativa de la UE. L’objectiu ésorganitzar la immigració legal de manera que es tinguen en compte les prioritats inecessitats de cada país de la UE i es fomente la integració. El control de les fronteresexteriors de la UE serà més eficaç. La UE també està procurant crear associacionsamb els països d’origen i de trànsit per a millorar les condicions de vida i mitigar eldesig d’emigrar dels seus habitants.

La UE està decidida a lluitar contra la immigració il·legal. En 2005 va fundar l’agènciaFrontex, que s’encarrega d’organitzar la cooperació operativa entre els païsosmembres pel que fa a la seguretat de les fronteres exteriors. La llibertat de circulacióinterior només és possible si es realitzen controls eficaços i efectius en totes lesfronteres d’entrada en la UE.

1.3.2.2. La política d’asilCada vegada més gent intenta entrar en la UE per a escapar de guerres, persecucionsi catàstrofes naturals, i per això els governs busquen solucions comunes als reptescomuns. Per als sol·licitants d’asil s’estan elaborant normes i procediments mínims queestablisquen on i com han de tramitar-se les sol·licituds, la condició jurídica d’asilat i lafunció de les autoritats nacionals en estes qüestions.

1.4. Cooperació judicial en matèria civil i penal

1.4.1. Cooperació en material civilLa cooperació judicial en matèria civil té com a objecte establir una col·laboració mésestreta entre les autoritats dels estats membres. El seu propòsit és eliminar elsobstacles derivats de les possibles incompatibilitats entre els distints sistemes judicialsi administratius a fi de facilitar l’accés a la justícia. S’assenta en el principi delreconeixement mutu i l’execució de sentències i decisions que emanen de casosextrajudicials.En efecte, es pot viatjar lliurement per la UE, però és important que ningú perda lapossibilitat d’accedir a la justícia ni aconseguisca eludir-la. S’ha intensificat lacol·laboració entre els sistemes judicials nacionals per a garantir que les decisionsjudicials preses en un estat membre siguen reconegudes i aplicades en els altres. Açò

Bloc 5. Principals polítiques de la Unió Europeaté especial importància en els procediments relacionats amb divorcis, custòdia delsfills, pensions alimentàries o casos de fallida o impagament quan els implicats viuen enpaïsos distints, o cooperació per a l’obtenció de proves.També s’ha determinat de manera clara la legislació aplicable a obligacionscontractuals i extracontractuals. Queden encara pendents propostes en matèriamatrimonial i de divorci.

1.4. Cooperació judicial en matèria civil i penal

1.4.1. Cooperació en material civilLa cooperació judicial en matèria civil té com a objecte establir una col·laboració mésestreta entre les autoritats dels estats membres. El seu propòsit és eliminar elsobstacles derivats de les possibles incompatibilitats entre els distints sistemes judicialsi administratius a fi de facilitar l’accés a la justícia. S’assenta en el principi delreconeixement mutu i l’execució de sentències i decisions que emanen de casosextrajudicials.En efecte, es pot viatjar lliurement per la UE, però és important que ningú perda lapossibilitat d’accedir a la justícia ni aconseguisca eludir-la. S’ha intensificat lacol·laboració entre els sistemes judicials nacionals per a garantir que les decisionsjudicials preses en un estat membre siguen reconegudes i aplicades en els altres. Açòté especial importància en els procediments relacionats amb divorcis, custòdia delsfills, pensions alimentàries o casos de fallida o impagament quan els implicats viuen enpaïsos distints, o cooperació per a l’obtenció de proves.També s’ha determinat de manera clara la legislació aplicable a obligacionscontractuals i extracontractuals. Queden encara pendents propostes en matèriamatrimonial i de divorci.

1.4.2. Cooperació en matèria penal

La progressiva eliminació dels controls en fronteres ha facilitat la lliure circulació deciutadans, però també els delinqüents ho tenen ara més fàcil per a operar de maneratransnacional, tenint en compte que la jurisdicció de les autoritats i la justícia penal haestat limitada al seu territori. Per a afrontar este problema, des del Tractatd’Amsterdam s’han dut a terme actuacions de cooperació judicial penal en tres àmbitsprincipals:� Aproximació de la tipificació de delictes i sancions per a determinats delictes,

especialment d’aquells amb aspectes transnacionals, com el frau en la utilització ola falsificació de targetes de crèdit o el blanqueig de diners.

� Reconeixement mutu de decisions judicials: com a gran exemple, l’orde dedetenció europea –Euroorde– substituïx els llargs procediments d’extradició demanera que els delinqüents sospitosos o condemnats que hagen fugit a l’estrangerpuguen ser tornats ràpidament al país on estiguen sent o vagen a ser jutjats.

� Instruments específics per a facilitar la cooperació pràctica judicial: convenid’assistència mútua en assumptes penals, establiment de la Xarxa JudicialEuropea i Eurojust per a millorar la cooperació judicial entre els estats membres enla persecució de delictes greus com la corrupció, el tràfic de drogues i elterrorisme.

1.5. COOPERACIÓ POLICIAL

Una de les prioritats de la UE és garantir la seguretat dels seus ciutadans, i enespecial, davant de la delinqüència organitzada i el terrorisme. Això requerix utilitzarinstruments tant operatius com legislatius per a impedir que els delinqüentsorganitzats, com els caps de la droga, els traficants de sers humans, els blanquejadorsde diners o els terroristes, aprofiten les llibertats que els aporta la UE.

Bloc 5. Principals polítiques de la Unió EuropeaPer a això es disposa de diversos instruments:- Legislació relativa a la conservació i la consulta de dades, incloent-hi el sistemad’informació, com a ferramenta eficaç per a lluitar contra el blanqueig de diners.Permet confiscar els ingressos procedents de la delinqüència i obliga les institucionsfinanceres i determinats professionals, com comptables, advocats i amos de casinos anotificar totes les operacions a partir de 15.000 euros.- En el front operatiu, les forces nacionals de policia han reforçat la seua cooperació,especialment gràcies a organismes com:- COSI (Standing Committee on Operational Cooperation on Internal Security,

que facilita la coordinació en matèria de política interior entre els estatsmembres),

- Europol (facilita l’intercanvi d’informació entre agències d’investigaciónacionals en relació amb el crim internacional, terrorisme, tràfic de drogues ipersones),

- European Police College (CEPOL), que organitza formació i intercanvis entreels diferents cossos policials dels estats membres;

- Finançament de projectes nacionals i plurinacionals de cooperació nacional(Prevention of and Fight against Crime (ISEC)).

No es descuida tampoc l’aspecte exterior, per mitjà de la celebració d’acordsd’intercanvi d’informació amb tercers països, com l’acord en matèria d’intercanvi dedades de passatgers (Agreements on transfer of Passenger Name Record (PNR) data)

2. ACTIVITATS

1. Elaborar en una taula una cronologia del període 1945-2000 sobre el procés d’unitateuropeu, on es distingixen esdeveniments rellevants en el procés d’integració econòmic, fetsdestacats en l’impuls cap a una unitat política i ampliacions de la CEE i la UE.Per a la seua elaboració s’utilitzarà este lloc web i altres adreces web que es podentrobar en l’apartat dedicat a la història de la UE en la pàgina d’enllaços.

Cronologia

Integració econòmicaIntegració políticaAmpliacions

2. Utilitzant les dades disponibles (població, economia, societat) en el lloc webd’Eurostat (oficina estadística de la UE), elaborar diverses taules i gràfics quereflectisquen la realitat dels 15 països membres de la Unió, dels països candidats al’adhesió i dels principals socis econòmics de la Unió Europea. Ací els alumnes podentreballar diverses magnituds matemàtiques (taxes, índexs...) per a elaborar i tractar lainformació.

País

PoblacióPNBPNB per habitantTaxa de desocupació...

3. Comentaris de textAdenauer, Konrad“La fi del nacionalisme”- Amplieu informació sobre l’autor

Bloc 5. Principals polítiques de la Unió Europea- Comenteu la influència del nacionalisme en la història d’Alemanya dels segles XIX iXX- Motius de la postura d’Adenauer- Valoració del nacionalisme i la seua incidència en la història recent d’Europa

Dahrendorf, Ralf"Els ciutadans de l’Europa del segle XXI"- Busqueu informació sobre l’autor.- Expliqueu el concepte de "ciutadania dura" i "ciutadania blana"- Quines característiques té la ciutadania europea segons Dahrendorf?- Segons esta classificació, quin tipus de ciutadania seria la ciutadania espanyola?

Schuman, Robert“Declaració del 9 de Maig de 1950 (Extractes)”- Amplieu la informació sobre l’autor.- Per a Schuman, quin és l’enfrontament que cal superar per a aconseguir una pau estable aEuropa? Comenta els antecedents històrics en què se sustenta l’afirmació de Schuman.- Per què proposa Schuman la integració dels sectors del carbó i de l’acer i no d’altres? Quèsubjau davall la proposta de Schuman? Un propòsit econòmic o polític?Quin va ser el resultat immediat de la proposta de Schuman?- Segons el discurs del 9 de maig de 1950, Quin és l’objectiu final de la iniciativa de Schuman?- Definix el que s’ha denominat l’estratègia "funcionalista" de construcció de la unitat europea.

4. Seguint els enllaços adequats, recull informació més concreta sobre els diferentsdrets que concedix la ciutadania europea als ciutadans dels països membres de laUnió. La informació es pot organitzar en una taula per a una millor visió de conjunt.

Drets que conferix la ciutadania europeaContingutLliure circulació

Dret de vot...

7. Busca d’informació sobre un tema d’actualitat relacionat amb la Unió Europea (elmillor exemple en estos moments seria el procés d’adhesió dels països del centre i estd’Europa) en l’edició digital dels principals periòdics espanyols. El treball podriarealitzar-se per grups, cada un dels quals se centraria en un diari de tirada nacional (ElPaís, El Mundo, ABC, La Vanguardia, El Periódico...). Posteriorment, cada gruprealitzarà un informe, el posaran en comú i s’elaboraria una síntesi final en formatHTML.

Què es coneix com a “segon pilar de la Unió Europea”? Quins objectius preténaconseguir?Comenta el següent article aprovat en el Tractat de Lisboa i referent al Tractat defuncionament de la Unió Europea (TFUE):

Article 67“1. La Unió Europea constituïx un espai de llibertat, seguretat i justícia dins delrespecte als drets fonamentals i dels sistemes i tradicions jurídics dels estatsmembres.”

Explica el perquè i com es realitza una carta de drets fonamentals de la Unió i quinsdrets arreplega.Quines actuacions s’arrepleguen en matèria de drets humans?Explica l’acord Schengen. En què consistix este espai? Quins estats hi participen?

Bloc 5. Principals polítiques de la Unió EuropeaExplica els diferents espais de cooperació existents (civil, penal i policial) i aspectesconcrets en què es materialitzen estes col·laboracions.Comenta la següent notícia.

Brussel·les proposa suspendre Schengen "en condicio ns estrictes"El pla respon a les peticions de Sarkozy i Berlusco ni i serà debatut la setmanaque ve pels ministres de l’Interior.

"Els esdeveniments extraordinaris en l’altra vora del Mediterrani exigixen canvis en lapolítica europea" de migració i asil, segons la comissària d’Interior, Cecilia Malmström,qui este matí ha anunciat el seu propòsit de proposar als vint-i-set la suspensió delTractat Schengen, sobre la lliure circulació de persones, "en condicions estrictes i sotavigilància europea". El pla d’acció serà discutit la setmana que ve pels ministresd’Interior de la Unió.

En una comunicació que Malström eleva a les institucions comunitàries, la comissàriaes fa aparentment solidària amb les reclamacions de reforma de Schengenplantejades pel president francés, Nicolas Sarkozy, i el primer ministre italià, SilvioBerlusconi com a conseqüència de l’arribada de més de 20.000 tunisencs a Itàlia desde gener després de les revoltes populars en els països àrabs, amb intencionsaparents de viatjar a França i altres països europeus.

La idea és establir un nou mecanisme de control quan un estat "no és capaç decomplir les seues obligacions de controlar la seua part de la frontera externa o on unasecció concreta de la frontera exterior es veu sotmesa a una gran pressió degut aesdeveniments externs", assenyala la proposta de la Comissió, que també apunta que"reduirà la necessitat d’adoptar mesures unilaterals pels estats com la reintroducciótemporal de controls fronterers interns o intensificar els controls policials en la regionsfrontereres internes". La zona Schengen comprén tots els països de la UE excepteIrlanda, Regne Unit, Xipre, Bulgària i Romania, junt amb els extracomunitaris Noruega,Islàndia, Suïssa i Liechtenstein.

Encara que siga "per a ser utilitzat com a últim recurs en situacions verdaderamentcrítiques", com assenyala el Pla de Malmström, "pot ser necessari un mecanisme quepermeta una reintroducció coordinada i temporal dels controls en una o en diversesparts de la frontera interna". Sobre quin serà el sistema i com aplicar-lo continuatreballant la Comissió, però hauria d’aplicar-se per un "període limitat i predeterminatmentres s’adopten altres mesures d’emergència) per a estabilitzar la situació".

El passat 17 d’abril, França va decidir tallar el trànsit de trens des d’Itàlia per a evitarl’entrada d’immigrants nord-africans als qui Roma havia donat un permís temporal. Ladecisió francesa va ser avalada posteriorment per Brussel·les.

En l’actualitat els països poden reintroduir unilateralment els controls fronterersinteriors al·legant motius de seguretat o orde públic, com va fer el Govern francés eneste cas, o en nombrosos esdeveniments esportius. Un representant de la Comissióva explicar este dilluns en l’Eurocambra que l’objectiu de Brussel·les és "substituir lareintroducció unilateral de controls fronterers per un mecanisme comunitari".

Les propostes hauran de ser debatudes i concretades la setmana que ve pelsministres d’Interior. "Vull discutir amb els estats la possibilitat d’introduir eixesmesures”, va insistir Malmström, com si estiguera prenent distàncies del pla elaboratpels seus servicis. "El mecanisme de suspensió haurà de ser aplicat en circumstànciesestrictes", insistix Malmström, qui demana que la reforma de Schengen es realitze"pensant no en el que ha ocorregut ara, sinó pensant en el futur".


RICARDO MARTÍNEZ DE RITUERTO | Brussel·les 04/05/2011

3. ANNEXOS3.1. ENLLAÇOS

Actuacions concretes en matèria de drets humans:http://europa.eu/legislation_summaries/justice_freedom_security/combating_discrimination/l33501_es.htm

Política d’asil:http://europa.eu/legislation_summaries/justice_freedom_security/free_movement_of_persons_asylum_immigration/index_es.htm

Cooperació en matèria penal:http://europa.eu/legislation_summaries/justice_freedom_security/index_es.htmhttp://ec.europa.eu/dgs/home-affairs/index_en.htm

Legislació en matèria de llibertat seguretat i justícia:http://ec.europa.eu/justice/doc_centre/intro/docs/jha_acquis_1009_en.pdf

3.2. PUBLICACIONS

- Una oportunitat i un desafiament. La migració en la Unió Europea. Sèrie Europa en Moviment.2009

Bloc 5. Principals polítiques de la Unió EuropeaACCIÓ EXTERIOR POLÍTICA DE SEGURETAT I DEFENSA

1. Acció exterior

1.1. Introducció: Origen i objectiusEn els seus orígens la Unió Europea va ser concebuda com una unió política, açò és,entre els seus objectius es trobava evitar un passat de convulses relacionsinternacionals, més bèl·liques que pacífiques, i liderar unes relacions pacífiques enl’esfera internacional. No obstant això, seria la motivació econòmica la que exerciriacom a motor de la construcció Europea.

ORÍGENS: PLA PLEVEN I INFORME DAVIGNON

Al llarg d’estes primeres etapes, els conceptes d’unió política, de política exteriorcomuna o de defensa comuna figuren habitualment en l’orde del dia. En 1950, el PlaPleven (que pren el seu nom del president del Consell a França) inclou la creació d’unexèrcit europeu integrat sota un comandament comú. Este pla és objecte denegociacions entre els estats membres de la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acerde 1950 a 1952, i conduïx a la firma del tractat constitutiu de la Comunitat Europeade Defensa (CED) . No obstant això, este projecte no va veure mai la llum, al serrebutjat per l’Assemblea Nacional Francesa el 30 d’agost de 1954.

En 1962 trobem un altre intent d’aconseguir una cooperació política més estreta, unaunió d’estats i una política exterior i de defensa comuna, però les negociacions entreels estats membres tornen a fracassar. Arran d’una petició dels caps d’Estat i deGovern, quant a la possibilitat d’avançar en l’àmbit polític, es presenta en 1970 durantla Cimera de Luxemburg l’Informe Davignon que dóna origen a la CooperacióPolítica Europea (CPE) , antecedent de la Política Exterior i de Seguretat Comuna(PESC).

COOPERACIÓ POLÍTICA EUROPEA – ORIGEN DE LA POLÍTICA EXTERIOR I DESEGURETAT

En el marc de la CPE, els estats membres augmenten la coordinació de les polítiquesexteriors i adopten diverses posicions comunes, en particular respecte a la regiód’Orient Mitjà. La CPE es veu reforçada a més per la creació del Co nsell Europeuen 1974.

Quins són els principis sobre els quals s’assenta l a política exterior de la UnióEuropea? La democràcia, l’estat de dret, la universalitat i indivisibilitat dels dretshumans i de les llibertats fonamentals, el respecte a la dignitat humana, els principisd’igualtat i solidaritat i el respecte als principis de la Carta de les Nacions Unides i delDret Internacional. Estos estan directament relacionats amb la necessitat d’evitarqualsevol conflicte bèl·lic futur.

Quins són els antecedents de la política exterior i de seguretat?Com la van dissenyar en un primer moment? Quines va n ser les principalstraves?

Bloc 5. Principals polítiques de la Unió EuropeaLa invasió d’Afganistan per la Unió Soviètica o la revolució islàmica a Iran posen enevidència la impotència de la Comunitat Europea en l’àmbit internacional. D’ací que esreforce la CPE i que en 1981 s’aprove l’Informe de Londres que imposa als estatsmembres l’obligació general de consultar-se prèviament en tota qüestió de políticaexterior que afecte el conjunt dels estats membres. En 1982, es fa un pas més is’establix l’anàlisi comuna i accions concertades enfront dels problemes internacionalsd’orde públic.

COM SORGIX LA NECESSITAT DE DESENROTLLAR LES RELACI ONSEXTERIORS?

“Els canvis succeïts en el món i la concentració creixent dels poders i de lesresponsabilitats entre les mans d’un molt xicotet nombre de grans potències impliquenque Europa s’unisca i que, cada vegada més, parle d’una mateixa veu, si vol fer-sesentir i exercir el paper mundial que li incumbix”.

Podem parlar d’un doble origen: d’una banda, la política comercial comuna i per unaaltra la gestió i finançament de les ajudes destinades a les antigues colònies. Caldestacar, en este sentit, el paper que juga la política comercial, tant des d’un àmbitmultilateral, a través de la participació en l’Organització Mundial del Comerç (OMC),fins als acords comercials bilaterals amb països i grups regionals.

Si bé l’assistència tècnica i financera es concentra en un primer moment en Àfrica,posteriorment a partir dels anys setanta, s’ampliarà a Àsia, Amèrica Llatina i els païsosdel Mediterrani meridional i oriental. En eixa mateixa dècada, la Unió Europeacomença a prestar ajuda humanitària a víctimes de desastres naturals i catàstrofesprovocades per l’home en tot el món.

OBJECTIUS

La Política Exterior i de Seguretat Comuna se centra en els següents objectius:- Defensa dels valors comuns, dels interessos fonamentals i de la independència i

integritat de la Unió, de conformitat amb els principis de la Carta de les NacionsUnides;

- Enfortiment de la seguretat de la Unió i dels seus estats membres en totes lesseues formes;

- Manteniment de la pau i l’enfortiment de la seguretat internacional, de conformitatamb els principis de la Carta de les Nacions Unides, amb els principis de l’ActaFinal d’Hèlsinki i amb els objectius de la Carta de París, incloent-hi els relatius ales fronteres exteriors;

- Foment de la cooperació internacional;- Desenrotllament i consolidació de la democràcia i l’estat de dret, així com el

respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals.

Quines són les polítiques que constituïxen l’acció exterior de la Unió? la políticacomercial comuna; la cooperació per al desenrotllament; la cooperació econòmica,financera i tècnica amb tercers països; l’ajuda humanitària; els acords internacionals;les relacions amb les organitzacions internacionals; l’aplicació de la clàusula desolidaritat; la política exterior i de seguretat comuna (PESC); i la política comunade seguretat i de defensa.

Bloc 5. Principals polítiques de la Unió Europea1.2. Evolució: Tractats constitutius

El ja mencionat Informe Davignon marca en 1970 el punt d’inflexió, establint elsfonaments de la política exterior europea. No obstant això, és el Tractat de la UnióEuropea el que desplega el concepte de política exterior i de seguretat comuna,modificat i ampliat posteriorment pels tractats d’Amsterdam i de Niça.

TRACTAT DE MAASTRICHT (1992) – POLÍTICA EXTERIOR I DE SEGURETATCOMUNA (PESC)El Tractat de la Unió Europea o Tractat de Maastricht instaura el sistema dels trespilars que introduïx una distinció entre les diferents àrees d’intervenció de la UE. Açòsón: les comunitats europees, la política exterior i de seguretat comuna, i la cooperacióen els àmbits de la justícia i els assumptes d’interior. D’esta manera, la PESCsubstituïx la CPE i es crea un pilar intergovernamental diferenciat que expressa lavoluntat de la Unió d’afirmar la seua identitat en l’àmbit internacional .

A partir d’ací, i a causa de la voluntat de la Unió de promoure i preservar l’estabilitat enel món, la defensa es convertix en un aspecte important de la PESC.

TRACTAT D’AMSTERDAM (1997) – INTRODUÏX L’ESTRATÈGIA COMUNAIntroduïx tota una sèrie de nous instruments, estab lix un procés de decisió moltmés eficaç i posa en marxa l’aplicació d’estratègies comunes , per mitjà d’accions iposicions comunes. Per la seua banda, la Comissió adquirix més pes en les tasquesde representació i execució.

La necessitat d’esta reforma es fa palpable després del desmembrament de l’antigaIugoslàvia que posa en relleu la necessitat que la Unió tinga capacitat d’actuació iprevenció, en compte de limitar-se a reaccionar. D’altra banda, queda patent ladebilitat que entranya una reacció dispersa dels estats membres. El Tractatd’Amsterdam s’esforça per superar les contradiccion s existents entre elsobjectius comuns de la PESC i els mitjans amb què l a Unió compta per aaconseguir-los, que no pareixen estar a l’altura de les expectatives i dels reptesque es plantegen.

La responsabilitat de l’aplicació de la PESC recau en la presidència, assistida pelsecretari general del Consell, que actua en qualita t d’alt representant de laPolítica Exterior i de Seguretat Comuna , una funció que es va introduir en el ConsellEuropeu de desembre de 1999.

TRACTAT DE NIÇA (2003)

El tractat de Niça és l’encarregat d’introduir els canvis necessaris en la PESC a fid’adaptar-la al nou sistema de relacions internacionals sorgit en un moment en què elstemes en matèria de seguretat eren prioritaris.

TRACTAT DE LISBOA (2009) – POLÍTICA EUROPEA DE SEGU RETAT I DEFENSA- ACCIÓ EXTERIOR

El concepte de defensa adquirix una nova significac ió. Quins aspectes esconsideren a partir d’ara com els nous riscos que l a comunitat internacionalhaurà de fer front? el terrorisme, la delinqüència internacional, el tràfic de drogues,la immigració clandestina i altres temes d’abast mundial, com el medi ambient,passen a formar part del debat europeu i internacional.

Bloc 5. Principals polítiques de la Unió EuropeaEn el que a política exterior es referix introduïx àmplies modificacions. D’una banda,elimina els tres pilars de la Unió Europea i crea les figures de president del ConsellEuropeu i alt representant de la Unió per a Assumptes Exteriors i Política de Seguretat.D’altra banda, este Tractat és el que dota d’efectes vinculants la Carta dels DretsFonamentals de la Unió Europea .

Alt representant de la PolíticaExterior i de Seguretat de la Unió

EuropeaVicepresidenta de la Comissió

Europea

Una vegada entra en vigor el Tractat de Lisboa, elConsell Europeu nomena Catherine Ashton com aalt representant de la Política Exterior i de Seguretatde la Unió Europea. Ashton és l’encarregada depresidir el Consell de Política Exterior i dirigir lapolítica exterior i de defensa de la Unió.L’alt representant és triat per un mandat de cincanys, sense possibilitat de renovar. Entre les seuescompetències es troben les d’assegurar lacoherència i la coordinació de les relacions externesde la Unió. Un treball que realitza amb el suport delServici Europeu d’Acció Exterior (EEAS).

El Servici Europeu d’Acció Exterior està compost per personal de la ComissióEuropea, la Secretaria General del Consell i el Servici Diplomàtic dels estats membres.A nivell logístic, l’alt representant gaudix del suport d’una unitat de planificació depolítiques i d’alerta ràpida, creada en la Secretaria General del Consell i que escol·loca sota la seua responsabilitat.

La necessitat d’una representació exterior coherent naix ja en 1951, d’ací que noméstres anys més tard s’òbriga una representació oficial a Washington DC, encarregadade gestionar les relacions transatlàntiques. Des de llavors la Unió ha creat tota unaxarxa de representació amb 130 delegacions i més de 5.000 empleats europeus. Estesdelegacions són essencials per a defendre els interessos i valors de la Unió en el món,així com per a desenrotllar la política exterior, de seguretat i comercial.

Entre les seues tasques destaquen:- Observació i anàlisi de l’evolució en l’àmbit de la PESC.- Avaluació dels interessos de la Unió en matèria de política exterior i de

seguretat comuna.- Determinació dels futurs àmbits d’actuació de la PESC.- Definició oportuna dels fets, de les crisis polítiques potencials o de les

situacions que puguen tindre repercussions importants sobre la PESC.- Elaboració, a petició del Consell de la Presidència o per iniciativa pròpia, de les

opcions polítiques que el Consell hauria de seguir.

El Tractat de Lisboa suposa:- L’adquisició de personalitat jurídica en la seua representació ext erna, es

convertix d’esta manera en interlocutor enfront de tercers països iorganitzacions internacionals, i pot participar amb eficàcia tant en fòrumsmultilaterals com en negociacions bilaterals.

- Un pas molt important pel que fa a la política euro pea de seguretatcomuna. S’ha donat visibilitat a la UE enfront de tercers estats i majorcoherència interna.

Bloc 5. Principals polítiques de la Unió Europea- Major coordinació dels estats membres en matèria PE SC, cosa que al seu

torn facilitarà la coherència d’actuació.- La creació de canals d’informació entre els estats membres en la seua

actuació enfront d’altres organismes internacionals, i l’obligatorietat dedefendre l’interés comú de la UE. Això reforça la coherència que des d’unprincipi s’ha buscat en relació a esta matèria.

2. Política Comercial Comuna

La Política Comercial Comuna forma part de l’acció exterior de la Unió Europea. Unapolítica que recull un conjunt de normes reguladores i d’accions polítiques en l’àmbitdel comerç internacional. La política comercial ordena les relacions comercials de laUnió i els seus estats membres amb la resta del món.

La Unió Europea s’erigix com la primera potència comercial a escala mundial. La Unióparticipa amb un 18,6% en el total de les importacions i exportacions del món,superant en exportacions Estats Units. En este sentit, cal destacar que la poblacióeuropea representa tan sols el 7% de la població mundial. A més, la Unió Europearegistra més d’un terç de les transaccions comercials mundials de servicis i continuasent la major importadora i exportadora d’este sector.

OBJECTIUSEls seus principals objectius són la promoció i la protecció dels interessos europeus ide les seues empreses en el comerç mundial, així com la facilitació i eldesenrotllament harmònic del lliure intercanvi comercial en el món.

EN QUÈ ENS AFAVORIX EL COMERÇ MUNDIAL?Els consumidors disposen de més varietat de productes i la competència entre elsproductes locals i importats fa que abaixen els pre us i augmente la qualitat. Laliberalització del comerç permet que els productors més eficients de la UEcompetisquen en condicions d’equitat amb els seus homòlegs d’altres països. Ladesaparició dels obstacles al comerç, l’eliminació del pagament d’aranzels entre elsestats membres i la unificació dels aranzels aplicables a les importacions de tercerspaïsos han sigut un factor important de la prosperitat de la UE.

D’esta manera, els productes paguen el mateix aranzel si entren en la UE pel port deGènova o pel d’Hamburg. Un automòbil procedent de Japó, pel qual es paguen dretsd’importació a la seua arribada a Alemanya, pot expedir-se a Bèlgica o a Polònia ivendre’s en estos països com si es tractara d’un automòbil alemany, sense que se liapliquen nous drets.

Entre els socis comercials de la Unió Europea trobem en primer lloc els EUA, i ensegon lloc la Xina, que ha incrementat considerablement les seues transaccionscomercials amb la Unió. Després d’estos, se situen Rússia, Suïssa, i Japó. Este últimha disminuït considerablement les transaccions amb la UE, passant d’un segon lloc aun quint.

Quin tractat dóna lloc a la política exterior i de seguretat i defensa? I qui dónales competències a la Unió que té hui?


La UE ha traçat una nova estratègia comercial i de desenrotllament en relació amb elsseus 78 socis d’Àfrica, el Carib i el Pacífic (ACP), l’objectiu de la qual és aconseguirla seua integració en l’economia mundial. Té a més un acord comercial amb Sud-àfrica , que culminarà en el lliure comerç, i està negociant un acord de lliure comerçamb els sis membres del Consell de Cooperació del Golf: Aràbia Saudita, Bah rain,els Unió dels Emirats Àrabs, Kuwait, Oman i Qatar. Ha celebrat així mateix acordsamb Mèxic i Xile i ha intentat negociar la liberalització del comerç amb el grupMercosur (Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguai).

COMERÇ I POLÍTICA AL DESENROTLLAMENTLa política comercial de la UE està estretament vinculada a la seua política aldesenrotllament. La Unió eximix del pagament de drets d’entrada a la majoria de lesimportacions procedents dels països en desenrotllament, o els aplica un tipus reduït. Amés, un total dels 49 països més pobres del món, les exportacions del qual (totes,excepte les armes) estan exemptes del pagament de drets quan entren en la UE.

ALTRES ACORDSLa UE ha creat, a més, una xarxa d’acordscomercials bilaterals amb distints països i regions detot el món. La UE té acords d’associació i cooperacióamb els països veïns de la conca mediterrània, ambRússia i amb altres repúbliques de l’antiga UnióSoviètica. No obstant això, no té acords comercialsespecífics amb els seus principals socis desenrotllats,com són els Estats Units i Japó. El comerç amb estospaïsos es canalitza a través dels mecanismes del’Organització Mundial del Comerç (OMC), si bé la UEha celebrat amb ambdós països molts acords ensectors concrets. El marc de l’OMC també s’aplica alcomerç entre la UE i la Xina, país que va ingressar eneste organisme de comerç mundial en 2001.

Com evolucionen les relacions comercials de la UE a mb els distints mercats?

o Estancament del comerç amb Amèrica Llatina, amb l’Associació de Nacionsde l’Àsia Sudoriental (ASEAN), amb les economies dinàmiques d’Àsia (EDA:Corea del Sud, Hong Kong, Malàisia, Singapur, Tailàndia i Taiwan) i ambJapó;

o Lleugera progressió amb Estats Units;o Augment mitjà amb els països d’Àfrica, del Carib i del Pacífic (països ACP);

de l’Associació Europea de Lliure Comerç (AELC); amb els països del sud ide l’est del Mediterrani (MEDA); i amb els membres de l’Espai EconòmicEuropeu (EEE); una forta progressió amb la Xina, amb els països de laComunitat d’Estats Independents (CEI) i amb els de l’Organització de PaïsosExportadors de Petroli (OPEP), així com amb els països candidats a la UnióEuropea: l’Antiga República Iugoslava de Macedònia, Croàcia i Turquia.

Bloc 5. Principals polítiques de la Unió Europea3. La política de cooperació per al desenrotllamentTal com s’ha mencionat en un primer moment, tant el comerç com la cooperació aldesenrotllament es basaven únicament en les transaccions i ajudes a les antiguescolònies. En el cas concret de la cooperació, va ser França la precursora de transferira la futura Comunitat la responsabilitat de les ajudes financeres i tècniques queatorgava a les seues colònies africanes. Així mateix, va ser França la que va insistir enla idea d’associar els territoris colonials d’ultramar a la Comunitat. Esta postura es vaveure recolzada per Bèlgica, Holanda i Itàlia que tenia, al seu torn, territoris d’ultramara proposar; Alemanya, que havia perdut totes les seues colònies després de laPrimera Guerra Mundial, va haver de sumar-se a este corrent, a pesar d’oposar-se enun principi.

Els països beneficiaris d’esta política comercial preferencial van ser, en un primermoment, els conformats per Àfrica, Carib i Pacífic (ACP); més tard, en la dècada delssetanta, esta àrea geogràfica es va ampliar a Amèrica Llatina i Àsia, augmentant així elseu radi d’acció: el merament comercial va evolucionar a més a l’ajuda alimentària,universalitzant la Política Comunitària de Cooperació més enllà dels intercanvismercantils.

La Unió Europea ocupa el primer lloc quant a l’ajuda al desenrotllament que esconcedix en tot el món, a l’atorgar el 55% d’esta. Molts dels països beneficiaris d’estesajudes són, a més, els seus principals socis comercials. Cada any, la Unió Europeadestina més de 8.000 milions d’euros a la cooperació amb tercers països. Per aenguany, el pressupost de la UE preveu 8,8 mil milions d’euros, repartits entre ajuda ala preadhesió, cooperació al desenrotllament o ajuda humanitària, entre altresconceptes.

OBJECTIUEn els seus orígens la finalitat de la cooperació era la promoció del desenrotllamenteconòmic i social dels països i territoris , així com l’establiment d’estretes relacionseconòmiques entre estos i la Comunitat en el seu conjunt.

Hui, podem afirmar que l’objectiu principal de la política de la Unió és la reducció i laconseqüent eradicació de la pobresa . En este sentit, cal destacar que les líniesd’actuació europees han de tindre en compte el desenrotllament sostenible, laconsecució dels Objectius de Desenrotllament del Mil·lenni de la Nacions Unides, aixícom les altres polítiques comunitàries com són el medi ambient, el comerç, laimmigració, l’agricultura i la cohesió social.

És amb el Tractat de Maastricht quan esta política adquirix un marc jurídicespecífic. A este respecte, la Unió Europea establix la necessitat de coordinar lesaccions dels estats amb les de la Unió a fi de garantir la màxima coordinació i eficàcia.La Comissió Europea pot parlar amb una sola veu sob re els assumptes dedesenrotllament i cooperació.

INSTRUMENT PRINCIPAL DE FINANÇAMENTEl Fons Europeu de Desenrotllament (FED) és l’instrument principal de l’ajudacomunitària a la cooperació al desenrotllament prestada als estats ACP y als països iterritoris d’ultramar (PTU). Este fons no és part integrant del pressupost comunitarigeneral, sinó que el financen els estats membres; està subjecte a les seues pròpiesnormes financeres, i el dirigix un comité específic.

3.1. Cooperació econòmica, financera i tècnica amb tercers païsosEs tracta d’una cooperació destinada a tercers països no beneficiaris d’ajuda aldesenrotllament. La cooperació financera i tècnica es destina a regions i a capes de

Bloc 5. Principals polítiques de la Unió Europeapoblació més pobra i la cooperació econòmica, concebuda en interés recíproc de laComunitat i els països beneficiaris de l’ajuda, es destina prioritàriament als països ambun desenrotllament econòmic relativament avançat. Esta cooperació pot dur-se aterme realitzant accions centrades en el desenrotllament rural a fi de lluitar contra lapobresa, la millora de l’entorn econòmic, jurídic i social del sector privat, la protecciódel medi ambient i dels recursos naturals o la cooperació regional.

3.2. Ajuda humanitàriaEsta ajuda té com a fi prestar assistència i socors a les poblacions de tercers païsosvíctimes de catàstrofes naturals o d’origen humà i, a més, protegir-les perquè puguenfer front a les necessitats humanitàries com a conseqüència d’estes catàstrofes.L’ajuda humanitària de la Unió Europea és de tres t ipus: ajuda d’emergència,ajuda alimentària i ajuda als refugiats de zones de conflictes o als desplaçatsdins d’un país o d’una regió en guerra. Estes accions es duen a terme deconformitat amb els principis del dret humanitari internacional, en particular elsd’imparcialitat i no-discriminació.

Cal destacar que entre les iniciatives que la Comissió du a terme es troba laconstitució d’un cos voluntari europeu d’ajuda humanitària. Previsiblement, este cos esconstituirà en 2011, amb motiu de la celebració de l’Any del Voluntariat.

Entre els casos recents en què la Unió ha prestat esta ajuda trobem: l’ajuda d’urgènciadestinada a les víctimes del terratrémol i del tsunami de Japó. La UE va activar el seumecanisme europeu de protecció civil i, entre altres accions, va noliejar quatre barcoscap a Japó que portaven ajuda diversa, tal com aigua, trenta tones de menjar o sacsde dormir. Es tractava de donar una resposta eficaç i ràpida a les primeres necessitatsde la població sorgides després dels dos fenòmens naturals ocorreguts.

El gràfic mostra els percentatges del’ajuda humanitària en 2007,procedents del pressupost destinat perl’Oficina d’Ajuda Humanitària,encarregada de desenrotllar i coordinarestes ajudes.

Quin tipus d’ajudes concedix la Unió Europea? Ajudes per a:o Cooperació al desenrotllament.o Cooperació econòmica, financera i tècnica amb tercers païsoso Ajuda humanitària: emergències, alimentària i a refugiats de zones de conflictes

o desplaçats dins d’un país o d’una regió en guerra.

Bloc 5. Principals polítiques de la Unió Europea4. Acords internacionalsLa Unió pot celebrar un acord amb un o més països no comunitaris o organitzacionsinternacionals quan així ho preveuen els tractats o quan la celebració d’un acord siganecessària per a aconseguir algun dels objectius establits en estos tractats.

Els acords celebrats per la Unió vinculen les institucions de la Unió i els estatsmembres . Així mateix, comporten drets i obligacions recíproques, accionscomunes i procediments particulars.

És important, com a exemple, els acords de la Unió Europea i la Federació Russa. Lacol·laboració estratègica amb Rússia és una de les màximes prioritats de la UnióEuropea en política exterior. En els últims anys, la política exterior russa ha introduïtdificultats addicionals en les relacions bilaterals amb la Unió. La base jurídica de lesrelacions actuals és un acord de col·laboració i un de cooperació en vigor des de1997. Les negociacions per a aconseguir un nou acord van començar en juliol de2008, però podrien tardar molt de temps a culminar.

5. Relacions de la Unió amb les organitzacions inte rnacionals i amb tercerspaïsos i delegacions de la UnióEl Tractat de Lisboa establix que la Unió cooperarà amb altres organitzacionsinternacionals, com amb els òrgans de les Nacions Unides i els seus organismesespecialitzats, el Consell d’Europa, l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació aEuropa, l’Organització de Cooperació i Desenrotllament Econòmics, l’OrganitzacióMundial del Comerç i l’Organització de Nacions Unides per a l’Agricultura il’Alimentació.L’encarregat d’estes relacions és l’alt representant de la Unió per a AssumptesExteriors i Política de Seguretat. Per la seua banda, la Comissió s’encarrega d’aplicar idur a terme esta cooperació.

Les delegacions de la Unió en tercers països i davant d’organitzacions internacionalsassumixen la representació de la Unió. Estes delegacions estan sota l’autoritat de l’altrepresentant i actuen en estreta cooperació amb les missions diplomàtiques iconsulars dels estats membres.

6. Clàusula de solidaritatLa Unió i els estats membres actuen conjuntament amb esperit de solidaritat, si und’estos és objecte d’un atac terrorista o víctima d’una catàstrofe natural o d’origenhumà la Unió mobilitza tots els instruments de què dispose, incloent-hi els mitjansmilitars posats a la seua disposició pels estats membres.

7. Defensa dels drets humans i de la democràciaLa Unió Europea regix les seues relacions exteriors en funció dels principis fundadors:llibertat, democràcia, respecte dels drets humans i les llibertats fonamentals, il’estat de dret.

La Unió Europea té veu en Nacions Unides. El 3 de maig de 2011, l’AssembleaGeneral de Nacions Unides aprova la Resolució 65/276 (A/RES/65/276) que permetla participació de la Unió Europea en el treball de Nacions Unides. Fins a eixemoment, la UE simplement tenia el caràcter de mer observador. Esta resolucióreconeix el dret de la Unió Europea i els seus representants a realitzar intervencions,així com el dret de rèplica i la capacitat per a presentar propostes orals i esmenes.


OBJECTIUSQuant a les relacions exteriors de la Unió,dins de la defensa dels drets fonamentals,es reafirma el compromís de contribuir a la«eradicació de la pobresa i la protecciódels drets humans, especialment elsdrets del xiquet, així com a l’estricterespecte i al desenrotllament del dretinternacional, en particular el respectedels principis de la Carta de les NacionsUnides».

En este sentit, el Tractat de Lisboa fa un pas més enllà i afirma que la Política Exteriori de Defensa haurà de treballar pel desenrotllament i la consolidació de lademocràcia i de l’estat de dret, així com el respec te dels drets humans i de lesllibertats fonamentals».

La Unió Europea ha donat un gir considerable a la primacia dels dret humans dins dela Unió. Estos s’integren en totes les polítiques europees, passant a formar partimportant de les relacions comercials. A més, es designa un representant personalper als drets humans de l’alt representant de la Po lítica Exterior i de SeguretatComuna.

Esta importància es plasma en l’adopció de directrius sobre les principalspreocupacions en matèria de drets humans. Entre les prioritats europees trobem: lalluita contra la pena de mort; establiment de diàlegs especialitzats sobre els dretshumans; lluita contra la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants;protecció dels xiquets en els conflictes armats; protecció dels defensors dels dretshumans; compliment del dret internacional humanitari; i, finalment, les directriusrelatives als drets del xiquet en 2007.

8. Política de veïnatgeL’ampliació de la Unió Europea desemboca en un canvi de les fronteres externes de laUnió, la qual cosa dóna lloc a nous veïns. La Política Europea de Veïnatge (PEV)establix un marc de relacions amb els països veïns, tant de l’est com del sud dela Unió. Són països que no s’inclou que s’adherisquen a la Unió però amb els queesta, no obstant això, desitja mantindre relacions més estretes.

Esta política es basa en els acords d’associació i cooperació . Per això, estesrelacions bilaterals de la Unió estan regulades a través d’acords d’associació icooperació amb països d’Europa Oriental i acords d’associació amb la zona del’Euromediterrània. Els plans d’acció bilaterals constituïxen el principal instrument de laPEV. L’elaboració d’un pla d’acció suposa que ha entrat en vigor un acord d’associaciói cooperació o «Euromed».

OBJECTIUS

PREMI SÁJAROV PER A LA LLIBERTAT DE CONSCIÈNCIALa Unió reconeix l’esforç en defensa dels dret humans, per la qual cosa concedixanualment el Premi Sájarov per a la Llibertat de Consciència , establit en 1985.

Bloc 5. Principals polítiques de la Unió EuropeaContribuir a reforçar l’estabilitat, la seguretat i la prosperitat de la UE i els seusveïns orientals i meridionals . La Política Europea de Veïnatge (PEV) ha d’impedirl’aparició de noves línies divisòries entre la UE ampliada i els seus veïns. La Políticade Veïnatge es fonamenta en una sèrie de compromisos contrets en relació ambvalors comuns, especialment la democràcia, l’estat de dret, la bona governança i elrespecte dels drets humans, així com els principis de l’economia de mercat, el lliurecomerç, el desenrotllament sostenible i la reducció de la pobresa.

La PEV regula la relació amb sis països de l’Est : Ucraïna, Moldova, Bielorússia,Geòrgia, Armènia i Azerbaitjan; i amb deu del Sud : El Marroc, Tunis, Algèria, Líbia,Egipte, Israel, els Territoris Palestins, Jordània, Líban i Síria. La UE no manté relacionsoficials amb Bielorússia ni amb Líbia, d’ací que esta política s’aplique de forma diferenti molt més limitada a estos països. En una primera fase, Rússia ha decidit no participaren la nova PEV. Les relacions entre la UE i Rússia se centren en canvi en un projecteque té com a objecte establir quatre «espais polítics comuns».

L’ENPI CBC CONCA MEDITERRÀNIAPrograma de cooperació transfronterera entre països riberencs del mediterrani, quepertanyen a la Política Europea de Veïnatge. Este té com a objectiu principal promoureels processos de cooperació de forma harmoniosa i sostenible en tota la concaMediterrània, i abordar reptes comuns i que milloren el seu potencial endogen.

El Programa ENPI CBC Conca Mediterrània té un pressupost de 173,6 milions d’eurosper al període 2007-2013 (dels quals 156,2 milions són destinats a finançar projectesentre ambdós conques i 17,4 milions per a assistència tècnica). Un total de 14 païsoss’han adherit a ENPI CBC MED: Xipre, Espanya, França, Grècia, Itàlia, Malta,Portugal, Autoritat Palestina, Egipte, Israel, Jordània, Líban, Síria i Tunis.

Cal destacar, en este sentit, que la Comissió Europea ha seleccionat la GeneralitatValenciana com a antena del programa de la Conca del Mediterrani (ENPI) per acoordinar les iniciatives relacionades amb l’àrea del Mediterrani Occidental.

9. Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC) i la Política Europea deSeguretat i de Defensa (PESD)La PESC respon al desig d’equipar millor la Unió enfront dels múltiples desafiamentsamb què s’enfronta en l’àmbit internacional, conferint-li una nova gamma de mitjansd’acció que s’afigen a les activitats tradicionals de la Comunitat en l’àmbit de les

La PEV servix a la Unió Europea per a contrarestar o evitar l’aparició d’amenaces deseguretat «blanes», com la immigració il·legal a gran escala, la interrupció delsubministrament d’energia, la degradació ambiental, i la penetració del crimorganitzat i del terrorisme.

A través de quins mecanismes i quin marc es relacio na la UE a l’exterior?La Unió tanca acords bilaterals, amb tercers països, o amb organitzacionsinternacionals.Diferents marcs dels acords: política comercial comuna, política de veïnat, política deseguretat i defensa.

Assenyalar 3 països amb què puga la UE tancar acord s en el marc de laPolítica de Veïnatge.

Bloc 5. Principals polítiques de la Unió Europearelacions exteriors, en particular, la política comercial i la cooperació per aldesenrotllament. ***

La PESC preveu que un dels objectius de la Unió és "afirmar la seua identitat enl’àmbit internacional, en particular per mitjà de l a realització d’una políticaexterior i de seguretat comuna que incloga, en el f utur, la definició d’una políticade defensa comuna que podria conduir, en el seu mom ent, a una defensacomuna" .

La competència de la Unió en matèria de política exterior i de seguretat comunacomprén tots els àmbits de la política exterior i totes les qüestions relatives a laseguretat de la Unió, inclosa la definició progress iva d’una política comuna dedefensa que podrà conduir a una defensa comuna . La PESC es regix per regles iprocediments específics.

Els estats membres estan obligats a respectar una clàusula de lleialtat cap a la UnióEuropea. En este sentit, hauran de recolzar activament i sense reserves la PESC;abstindre’s de tota acció contrària als interessos de la Unió o que puga perjudicar laseua eficàcia en les relacions internacionals, així com treballar conjuntament per aincrementar i desenrotllar la seua solidaritat política mútua.

JAVIER SOLANA, «Mr PESC»

De 1999 a 2009 va ser secretari general del Consell de laUnió Europea i Alt Representant per a la PolíticaExterior i de Seguretat Comuna . Amb este càrrec es vaconvertir en la principal cara de la diplomàcia de la UnióEuropea.

Solana va donar suport decididament a la independènciade Kosovo respecte a Sèrbia, encara que esta no ha sigutreconeguda per unanimitat pels 27 països membres,Espanya va ser un dels socis que no ho va fer. Per contra,es va mostrar contrari al fet que Abjasia poguera declarar-se independent de Geòrgia o que el País Basc ho ferad’Espanya.

El 19 de novembre de 2009 el va substituir la britànicaCatherine Ashton, que va assumir les competènciesprevistes pel Tractat de Lisboa.

CLAUS DE L’EVOLUCIÓ DE LA POLÍTICA EXTERIOR I DE SE GURETAT COMUNA

o Tractat d’Amsterdam: introduïx les «missions de Petersberg» : missionshumanitàries i de rescat, missions de manteniment de la pau i missions en quèintervenen forces de combat per a la gestió de crisi, incloses les missions derestabliment de la pau. Estes missions passen a formar part de la PESC i de laPolítica Comuna de Defensa.

o El Tractat de Niça: constituïx el Comité Polític i de Seguretat , que exercix,sota la responsabilitat del Consell, el control polític i la direcció estratègica de lesoperacions de gestió de crisi.

o En 1999, a causa del conflicte de Kosovo, la UE fa un pas important per a dotar-sede capacitat militar pròpia, i situa les missions de Petersberg en el centre del

Bloc 5. Principals polítiques de la Unió Europeaprocés de reforç de la Política Europea Comuna de S eguretat i Defensa(PESD). L’objectiu era crear capacitat d’acció autònoma , sense perjuí de lesaccions de l’OTAN.

«FORÇA DE REACCIÓ RÀPIDA»En 2003, els estats membres havien d’estar en condicions de desplegar operacionsen una regió en crisi, fins a una distància de 2.500 milles, en un termini de 60 dies ioperatives per un termini d’un any.

POLÍTICA COMUNA DE SEGURETAT I DEFENSALa Política Comuna de Seguretat i Defensa forma par t integrant de la PolíticaExterior i de Seguretat Comuna. Esta oferix a la Unió una capacitat operativa basadaen mitjans civils i militars. La Unió pot recórrer a estos mitjans en missions fora de laUnió que tinguen per objectiu garantir el manteniment de la pau, la prevenció deconflictes i l’enfortiment de la seguretat internacional, d’acord amb els principis de laCarta de les Nacions Unides. L’execució d’estes tasques recolza en les capacitat sproporcionades pels estats membres.

Al desembre de 2003, els estats membres de la UE ap roven una EstratègiaEuropea de Seguretat , fet que constituïx una fita històrica. L’Estratègia Europea deSeguretat s’ha convertit en el principal document de referència per a l’evolució de lapolítica dins de la PESD, la qual cosa inclou la definició de les relacions amb lesNacions Unides, les organitzacions regionals i els socis estratègics.

En 2010 s’amplien les missions de Petersberg a les operacions conjuntes dedesarmament i al suport a tercers països en la seua lluita contra el terrorisme i lareforma del sector de la seguretat, a més de fer extensiva la demanda operacional a lacapacitat de dur a terme diverses operacions coincidents. Posteriorment, es crea elCentre d’Operacions de la Unió Europea i els anomenats battlegroups (grups dedesplegament) , que són declarats totalment operatius l’1 de gener de 2007.

En total, la Unió ha dut a terme dènou operacions, cinc exclusivament militars i la restaamb una mescla de components civils i militars.

Els països han d’atindre’s als principis fonamentals de la Carta de les Nacions Unides i alsprincipis i compromisos de l’OSCE. És necessari el respecte de la sobirania, de laindependència i de la integritat territorial dels estats, i la resolució pacífica dels conflictes noés negociable.


BIBLIOGRAFIA

o Estratègia Europea de Seguretat: una Europa segura en un mónmillor , publicació del Consell de la Unió europea. Oficina dePublicacions de la Unió Europea. Edició 2010.

o The ABC of European Unió law , pel professor Klaus-Dieter Borchardt.Oficina de Publicacions de la Unió Europea. Edició 2010.

o La seua guia sobre el Tractat de Lisboa , publicació de l’Oficina dePublicacions de la Unió Europea. Edició 2010.

o Fitxes tècniques sobre la Unió Europea , publicació del ParlamentEuropeu. Edició de 2009.

o Text legislatiu del Tractat de Lisboa (2009).o Guide de la Politique Européenne de Sécurité et Déf ense , publicació

de la Representació Permanent de França davant de la Unió Europea ide la Representació de França davant del Comité Polític i de Seguretatde la Unió Europea. Edició 2008.

o Un potencial mundial: relacions exteriors de la Uni ó Europea ,publicació de la Comissió Europea. Oficina de Publicacions de la UnióEuropea. Editat en 2004.

o Taking Europe to the World: 50 years of the Europea nCommission's External Service , publicació de la Comissió Europea.Editat en 2004.

WEBS:Comissió Europea – Alt Representant de la Política Exterior i de Seguretathttp://ec.europa.eu/commission_2010-2014/ashton/index_en.htmServici d’Acció Exteriorhttp://eeas.europa.eu/index_en.htmConsell Europeu: Seguretat Comuna i Política de Def ensa (CSDP)http://www.consilium.europa.eu/showPage.aspx?id=268&lang=ENDesenrotllament i Cooperació, EuropeAidhttp://ec.europa.eu/europeaid/index_es.htmComissió Europea – Ajuda Humanitària i Protecció Ci vilhttp://ec.europa.eu/echo/index_en.htmAgència Europea de Defensahttp://www.eda.europa.eu/Centre de Satèl·lits Europeuhttp://www.eusc.europa.eu/Organització Mundial del Comerçhttp://www.wto.org/indexsp.htmCol·legi Europeu de Seguretat i Defensahttp://esdc.mil-edu.be/Premsa europeahttp://www.ucm.es/BUCM/be/prensa/

Bloc 5. Principals polítiques de la Unió EuropeaACTIVITATS EXTRETES D’AGENDA EUROPA:

http://www.europadiary.eu/docs/teachers_es.pdf

http://www.europadiary.eu

2. Activitats per a l’aula

LA UE EN EL MÓN

- Objectius: Que els alumnes entenguen la política exterior de la UEi com es perseguixen els seus distints objectius.

- Paraules clau: Política exterior, relacions internacionals.- Classe: Vídeo, fitxa, debat, investigació, presentació.- Temes relacionats: Geografia, assumptes internacionals, ciències socials,

ciències econòmiques.- Capacitats: Investigació, treball en grup, anàlisi, presentació.- Lectura: Pàgines 85, 89 i 9.

ACTIVITATS PROPOSADES

FITXA 1 I VÍDEOPer a preparar este exercici, els alumnes han de llegir els textos esmentats.

Es distribuïx la fitxa 1 i es repassen les preguntes amb els alumnes. Les respostes ales preguntes estan en el vídeo.

A continuació, es mostra el vídeo inclòs en esta guia. Es tracta d’una pel·lícula de setminuts en anglés amb subtítols en cada un dels idiomes de la UE (un per vídeo).

Després es demana als alumnes que òmpliguen la fitxa de forma individual o tota laclasse en conjunt.

Una vegada omplida la fitxa, cal comprovar si els alumnes han comprés els puntsessencials de la pel·lícula:

� En els seus cinquanta anys d’història, la Unió Europea ha hagut d’adaptar laseua política exterior:

� D’acord amb els canvis que ha experimentat el món (descolonització, GuerraFreda, final de la Guerra Freda )

� D’acord amb el seu creixent poder polític i econòmic (dels sis membresoriginals als vint-i-set actuals).

DEBATA continuació, es debaten els objectius de la política exterior en general: per què elspaïsos (i la Unió Europea) tenen una política exterior? Per a què?

Es demana als alumnes que expliquen els motius que hi haja una política exterior, i elprofessor els escriu en la pissarra. Exemples:

� Augmentar o conservar el poder econòmic (assegurar els mercats exteriors).

Bloc 5. Principals polítiques de la Unió Europea� Conservar la seua seguretat física (atacs militars o catàstrofes provocades per

l’home).� Impulsar els drets humans, la democràcia i l’estat de dret.� Garantir la seguretat energètica i alimentària.

Un altre exemple d’objectius de política exterior pot ser tractar de resoldre qüestionstransfrontereres (degradació ambiental, immigració o terrorisme) en el seu origen.

Una vegada feta la llista d’objectius de política exterior, una altra qüestió que es potdebatre amb la classe és quants països aconseguixen complir els seus objectius depolítica exterior:

� Donant ajuda als països en desenrotllament.� Firmant acords comercials amb altres països o acords comercials multilaterals

en el marc de l’OMC cooperant en les polítiques de defensa i seguretat(formant exèrcits adequats o aliances internacionals).

� Aplicant acords polítics (bilaterals o multilaterals) amb altres països quecomprenguen altres assumptes, a més del comerç i el desenrotllament, com elcanvi climàtic, reformes econòmiques, educació o investigació.

FITXA 2: INVESTIGACIÓA continuació, es dividix la classe en grups de quatre alumnes. Cada grup tria dospaïsos de dos regions distintes (veïns de la UE, països ACP o altres).

Els alumnes han de buscar informació sobre les relacions de la UE amb cada un delsdos països i preparar una presentació en què comparen i contrasten:

� Els objectius de política exterior.� Els instruments utilitzats per a aconseguir eixos objectius.

Cal assegurar-se que els alumnes comprenguen les preguntes de la fitxa. Per fer-hoes poden utilitzar els següents enllaços com a referència:http://ec.europa.eu/world/http://ec.europa.eu/external_relations/http://ec.europa.eu/europeaid/http://ec.europa.eu/external_relations/delegations/web_en.htm

Tots els grups han de tindre l’oportunitat de fer la seua presentació davant de laclasse.

CONCLUSIÓPer a concloure es pot fer un debat sobre els assumptes següents:

� Opinen els alumnes que l’ajuda al desenrotllament perseguix només finsaltruistes? Per què? Per què no?

� Opinen els alumnes que els instruments comunitaris de política exterior sónadequats per a complir els seus objectius? Què canviarien o afegirien?

� Els agradaria als alumnes fer la carrera diplomàtica?


Respostes1. El primer ministeri d’Assumptes Exteriors es va crear a Washington en 1954. (Aras’anomena Delegació de la UE als EUA.)2. La UE va crear el Fons Europeu de Desenrotllament, que comprendrà un períodede cinc anys. L’actual és el desé i comprén el període 2008-2013.3. Països d’Àfrica, el Carib i el Pacífic (ACP).4. Europa va prestar assistència als antics països comunistes, però també vadesenrotllar una Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC).5. Es va crear una política europea de seguretat i defensa (denominada actualmentPolítica Comuna de Seguretat i Defensa).6. El càrrec d’Alt Representant de la PESC (actualment Alt Representant de la Unióper a Assumptes Exteriors i Política de Seguretat i Vicepresident de la ComissióEuropea).7. Per a garantir que els seus veïns es beneficien de l’ampliació de la UE i visquen enpau i prosperitat.8. La UE és responsable de més de la mitat de l’ajuda oficial al desenrotllament delmón.9. Unes 5.000.10. Els drets humans, la democràcia i la justícia en el món.


Fitxa 1- La UE en el món.

1. Quan i on va crear la UE la seua primera «ambaixada»?

2. Com va respondre la UE a la desaparició dels imperis colonials?

3. Quin nom rep un grup d’estats la majoria dels quals van ser antigues colònieseuropees?

4. Com va respondre la UE al final de la Guerra Freda?

5. Com va respondre la UE als conflictes que van sorgir després de la caiguda del murde Berlín, en particular en l’antiga Iugoslàvia?

6. El Tractat d’Amsterdam va crear un lloc de «ministre europeu d’AssumptesExteriors». Com s’anomena oficialment eixe lloc?

7. Quins són els objectius de la UE en relació amb els seus veïns de l’est i el sud?

8. De tota l’ajuda al desenrotllament del món, quin percentatge correspon a la UE?

9. Quantes persones treballen en les aproximadament 130 delegacions de la UE en elmón?

10. Què promou la UE amb els seus instruments de política exterior com els acordsd’ajuda, comerç i economia?


Fitxa 2 – La UE en el món: investigació

1. Elegix dos països de dos zones distintes (veïns, ACP o altres).Països elegits: 1 2.

2. Busca informació sobre els següents àmbits de po lítica exterior de cada undels dos països.Per cada àmbit i país esbrina:

� Quins són els objectius de la UE?� Com intenta la UE complir eixos objectius?

Bloque 5. Principales políticas de la Unión Europea

69

DEFINICIONSBilateral:Acords en què hi ha dos signataris (p. ex. dos països, o la UE i un país).

Multilateral:Acords en què hi ha molts signataris (p. ex. Organització Mundial de la Salut, NacionsUnides)

Àmbits de política exterior:

Ajuda al desenrotllament - Destinada al país/regió- Àmbits de cooperació amb el país/regió

Comerç - Acords comercials multilaterals- Acords comercials especials- Acords de seguretat de productes

Immigració - Immigració legal- Immigració il·legal

Medi ambient - Ajuda per a gestionar problemes ambientals- Acords de cooperació multilateral sobre assumptes

ambientalsEnergia - Abastiment d’energia o infraestructures energètiques pera la regió

- Subministrament d’energia de la regióAliments - Subministrament d’ajuda alimentària a la regió

- Comerç d’aliments amb la regióDefensa - Subministrament d’assistència militar, manteniment de la

pau o construcció de la pau- Policia internacional o missions d’estat de dret

3. ResumPer a acabar, prepara una presentació de cinc minuts en què es resumisquen lesprincipals diferències de la política exterior de la UE en relació amb cada un dels dospaïsos que hages seleccionat i explica els motius d’eixes diferències.

Pàgina 85


70

Què diran els veïns?

Cap de nosaltres voldria viure en un barri «fotut» o amb la desgràcia de tindre unsveïns al costat que facen massa soroll. En l’àmbit europeu ocorre el mateix. Com acomunitat d’estats que formen part d’un veïnatge universal, volem tindre la certesa queestem envoltats de països estables i ben governats.

Per a això, Europa està estretint els seus llaços polítics i econòmics amb els seusveïns del sud i l’est. En 2004, la UE va crear la seua Política Europea de Veïnat (PEV),que engloba les relacions amb setze països del Mediterrani i de l’est d’Europa, més elCaucas.

Per què necessitem una política de veïnat?Actualment, Europa és una zona que gaudix d’una pau i prosperitat sense precedents,però no podem amagar el cap i deixar de mirar enllà de les nostres fronteres. Enresum, si no «exportem» estabilitat, correm el risc d’«importar» inestabilitat.

Europa, el guardià dels seus veïns?La Política Europea de Veïnat no es limita a guardar les fronteres d’Europa, sinó queconsistix a cooperar amb els nostres veïns per a reforçar la seua prosperitat, estabilitati seguretat i acostar-los a la Unió.


71

Pàgina 89

Construir un món millorLa interdependència entre els països va en augment, per això val la pena replantejar-nos la nostra relació amb la resta del món. La UE ha de treballar braç a braç amb elspaïsos en desenrotllament per a resoldre junts els problemes, des de crisiseconòmiques fins al canvi climàtic.

La Unió Europea (la Comissió Europea i els vint-i-set estats membres) invertix més de49.000 milions d’euros a l’any en ajuda al desenrotllament, el 60% del total mundial.Es presta assistència a més de 160 països, des de l’Afganistan fins a Zimbabue, peròservix per a alguna cosa? A pesar que queden molts obstacles (molts vinculats a lacorrupció i els conflictes), la resposta és sí, els països en desenrotllament estanguanyant la seua batalla contra la pobresa a poc a poc. S’han fet progressos, tot i queencara queda molt per fer.

EAla UE hi ha molts països rics amb una influència considerable en l’economia mundial i que podrienutilitzar el seu poder per a impulsar eldesenrotllament.Nina, 19

Ningú s’ha compromés tant com Europa amb l’increment de l’ajuda al desenrotllament.A més, la UE també s’està esforçant per aconseguir que eixa ajuda es preste de formamés eficaç. Com a part dels dits esforços, la Comissió col·labora estretament amb elsestats membres (27 – 1 = 1) i les Nacions Unides, el Banc Mundial i altres donants a fide posar els seus recursos en comú i dividir-se les tasques. L’ajuda es canalitza cadavegada més directament als països associats, i els objectius de desenrotllaments’incorporen a altres polítiques comunitàries.

Què pots aportar?

�Música contra la pobresaTens algun missatge sobre la lluita contra la pobresa? Eres un aspirant a músic?Compartix la teua música en www.ifightpoverty.eu o escolta el que diuen altres.

�Premi Desenrotllament per a JóvensCrea un pòster o un vídeo dedicat a un dels temes d’enguany i envia’l awww.dyp2008.org. Si guanyes podràs visitar un projecte de cooperació a l’Àfrica.

�Mathias i AmadouUnix-te a l’aventura i aprén sobre desenrotllament veient com estos dos amicss’enfronten als reptes d’Àfrica. Juga en www.mathiasandamadou-thegame.eu!


72

Comerç internacional

- Objectius: comprovar que els alumnes entenen els principals concepteseconòmics. Que els alumnes reflexionen sobre la importància del comerç internacionalen les nostres vides quotidianes.- Paraules clau: comerç internacional, OMC, mercat comú o interior.- Classe: lectura, fitxa, debat.- Temes relacionats: economia, empresa, educació personal, social i sanitària.- Capacitats: anàlisi, pensament crític.- Lectura: pàgines 16, 18 i 94.


LECTURALectura dels textos esmentats.

FITXAEls alumnes han d’omplir la fitxa. Els seus objectius són els següents:

� Comprovar si els alumnes entenen expressions econòmiques comunes.� Comprovar si els alumnes entenen la Unió Europea com a «mercat comú» a

través de la relació entre els termes «unió duanera», «zona de lliure comerç» i«aranzel exterior comú».

� Comprovar si els alumnes comprenen els criteris de convergència deMaastricht.

DEBATA continuació, es debat sobre comerç internacional:� Pot el govern del teu país controlar de forma unilateral el seu comerç

internacional o és un assumpte que competix a la Unió Europea?� Quins instruments econòmics poden utilitzar els governs (o la Unió Europea)

per a facilitar el comerç internacional?, i per a limitar-lo?� Per què podrien voler limitar el comerç els governs nacionals (o la Unió

Europea)?� Per què la Unió Europea promou els mercats oberts?

Fitxa- Comerç Internacional

Definix els termes següents:


73

Producte interior brut (PIB).

Avantatge competitiu.

Impost sobre el valor afegit (IVA).

Aranzels a la importació.

Barreres no aranzelàries.

Organització Mundial del Comerç (OMC).

Sistema de Preferències Generalitzades (SPG).

Escriu un paràgraf en què expliques la relació entre estos tres termes:Unió duanera – Zona de lliure comerç – Aranzel exterior comú.

Escriu un paràgraf en què expliques els criteris de convergència de Maastricht:Deute públic – Dèficit públic – Inflació – Tipus d’interés


74

Pàgina 16

Un poc més que la paga?Amb 141.500 milions d’euros en el teu compte tindries, almenys, el doble de dinersque la persona més rica del món.

141.500 milions d’euros és aproximadament el pressupost anual de la Unió Europea(UE). L’impacte d’una quantitat tan considerable es nota a tota Europa, encara queesta xifra a penes represente un 1% de la riquesa nacional de la Unió. Com potimaginar-se, les decisions sobre com invertir el pressupost de la UE susciten viusdebats, ja que els nostres representants nacionals treballen per a equilibrar demandesde diners que competixen les unes amb les altres.

Llavors, com es gasta el pressupost? La gestió dels diners públics constituïx unaresponsabilitat important. Cal avaluar les necessitats a curt termini tenint en compte lesinversions a llarg termini i els compromisos anteriors. A més, cal procurar no superar elque es pressuposta.

Un pressupost equilibratEl pressupost de la UE està basat en el principi de l’equilibri. En poques paraules, elque vol dir és que la UE només pot gastar els diners que té. No obstant això, açòtambé significa que la UE no pot endeutar-se, ja que no pot demanar diners prestats.Una bona idea a tindre en compte a l’hora de gestionar el teu propi pressupost!

D’ON VENEN ELS DINERS?La UE compta amb unes quantes fonts d’ingressos. De llarg, la major part dels dinersels aporten els estats membres de la UE

• 76% contribucions nacionals,basant-se en la renda nacionalbruta

• 12% impostos a la importació sobrebéns procedents de fora de la UE

• 11% un xicotet percentatge del’impost sobre el valor afegit (IVA)recaptat pels països de la UE

• 1% altres: contribucions delpersonal de la UE, imports nogastats d’anys anteriors,


75

Pàgina 18

Money, money, moneyQuè portes en la butxaca? En el cas de milions d’europeus, es tracta de l’euro, unamoneda comuna acceptada en molts països d’Europa.

En els deu últims anys hi ha hagut la major reorganització monetària de la històriaeuropea, ja que setze dels vint-i-set països de la Unió Europea han adoptat l’euro coma moneda oficial. Des de llavors pot utilitzar-se en una zona que s’estén des delMediterrani fins al Cercle Polar Àrtic. A més, altres països de la UE s’hi aniran unintquan complisquen les condicions per a fer-ho.

Una moneda mundialEn l’actualitat quasi 330 milions de persones utilitzen l’euro cada dia. És la segonamoneda més utilitzada en el món per a crear reserves de divises i en 2006 el valor delsbitllets d’euro en circulació va superar el dels de dòlar, que fins llavors ocupava elprimer lloc del món.

A més dels seus clars avantatges pràctics, l’euro és també un dels símbols méstangibles de la integració europea. I, al ser una moneda tan important, aporta a la UEuna veu més forta en l’economia mundial.

L’Ajuda al desenrotllament


76

- Objectius: que els alumnes reflexionen sobre la gran varietat de problemes queafecten els països menys desenrotllats i analitzen les seues causes i efectes.

- Paraules clau: ajuda al desenrotllament, comerç.- Classe: lectura, fitxa, debat.- Temes relacionats: economia, educació personal, social i sanitària.- Capacitats: anàlisi, pensament crític.- Lectura: pàgines 89 i 94.


DEBATAbans de començar l’activitat, es retallen les targetes incloses a continuació i esrepartixen entre els grups d’alumnes. Cada targeta presenta un assumpte relacionatamb el desenrotllament dels països.

A continuació, els alumnes han de disposar d’uns minuts per a pensar sobre el paperque el dit assumpte exercix en el desenrotllament dels països.

Després, els grups fan el següent:

� Anunciar la paraula escrita en la targeta (el professor l’escriu en la pissarra).� Explicar la importància de l’assumpte per al desenrotllament.

Es demana als alumnes que afigen paraules clau a la llista.

ANÀLISIA continuació, es pregunta als alumnes quins assumptes representen «causes» iquins, «efectes». En la pissarra, es dibuixen fletxes que unisquen cada causa amb elseu efecte (per exemple, la falta d’infraestructures suposa la falta de comerç, la qualcosa porta a la falta d’ingressos per al govern, que al seu torn ocasiona falta d’inversióen infraestructures). Les fletxes també poden ser bidireccionals. Al final de l’exercici,probablement la pissarra quede plena de fletxes formant una xarxa.

Així pot començar-se un debat sobre les qüestions següents:

� Si els alumnes hagueren de fer un pla per a resoldre els problemes dedesenrotllament dels països més pobres, per on començarien?

� Quins són els requisits previs per a alleujar la pobresa en els països endesenrotllament?

� Es limitarien a donar quantitats de diners en ajudes?, per què?, o per què no?� Quin paper pot exercir el comerç en l’ajuda als països perquè es desenrotllen?

POSSIBLES RESPOSTESFam Els qui tenen fam han de passar més temps buscant menjar.

Drets humans Els que veuen vulnerats els seus drets fonamentals viuen ambpor i incertesa.


77

Corrupció La corrupció porta al fet que hi haja persones que s’apropien dediners per al seu propi benefici en compte d’invertir-los per al bécomú.

Democràcia Els que no poden votar no tenen veu en la presa de decisions.

Atenció sanitària Els que estan malalts no poden treballar.

Govern funcional Es necessita un govern funcional que recapte impostos,establisca prioritats fiscals i duga a terme el gasto públic.

Infraestructures Es necessiten infraestructures per a portar les matèries primeresa les fàbriques i els productes finals als mercats.

Medi ambient La degradació ambiental perjudica el subministrament d’alimentsi aigua.

Igualtat de gènere Els països en què s’impedix a les dones exercir un paper actiuen la societat s’estan privant de la mitat dels seus recursoshumans.

Educació Perquè hi haja activitat empresarial es necessita gent que llija,escriga i sàpia matemàtiques.

Comerç La falta de comerç suposa falta d’ingressos tant per a lespersones com per als governs.

Conflicte armat La guerra causa destrucció d’infraestructures, inseguretatalimentària i moviments massius de població

Estat de dret Es necessiten tribunals perquè hi haja un entorn empresarialsegur i per a protegir els drets dels ciutadans.

CONCLUSIÓDesprés d’este exercici, els alumnes han de llegir els textos esmentats. Després,poden fer una redacció sobre una de les qüestions següents:

-Quina qüestió o qüestions han de resoldre’s en primer lloc?, per què?

-Què està fent la Unió Europea per a ajudar els països en desenrotllament? Hauria defer més o actuar d’una altra manera? Com?

ASSUMPTES RELACIONATS AMB L’AJUDA AL DESENROTLLAMEN T


78

Pàgina 94


79

Socis comercials«Comerç», «negocis internacionals»... Dis-ho com vullgues. Les importacions i lesexportacions són el contacte més important de la UE amb el món exterior.

La UE exporta la sorprenent xifra de 3.300 milions d’euros en productes cada any, xifranomés superada pels 1.500 milions que suposen les importacions. De fet, Europa és elmajor exportador de béns i servicis. Els nostres principals socis comercials són elsEstats Units, Rússia i, cada vegada més, la Xina. Per si fóra poc, la UE és el majormercat d’exportació per a més de cent països.

Sabies que?Els vint-i-set països que conformen la UE suposen en conjunt el 19% de lesimportacions i exportacions mundials, i a penes el 7% de la població.

La Unió Europea és tota una potència comercial, però, què significa això per anosaltres com a individus? Bé, sense el comerç internacional, els preus serien mésalts i la varietat de productes en oferta, més limitada. Hauríem de passar el matí sensecafé (que procedix d’Àfrica) i ens veuríem obligats a viure sense els últims aparellselectrònics fabricats a Àsia. Són només alguns exemples...

La Unió Europea: Organització i Funcionament Bloc...

Documents

Transcript of La Unió Europea: Organització i Funcionament Bloc...