III. LES FONTS DE L'ORDENAMENT JURIDIC DE LA UNI EUROPEATEMA 15. EL DRET PRIMARIIntroducci a les fontsUn ordenament jurdic s un conjunt de normes ordenades i estructurades de forma unitria amb unseguit dereglesquedeterminenlasevacreaci, interpretaci, aplicacii jerarquia. Espot parlardordenament jurdicdinslaUE!adoctrinadiuques. El "#UEconstituei$, pertant, unaut%nticordenament jurdic aut&nom i unitari amb caracterstiques pr&pies tant del 'I( com dels drets interns.#a en la sent%ncia )an *end an !oos, +,-. el "#UE va anunciar que en la creaci de les comunitatss/avia creat un nou ordenament jurdic del dret internacional. El tribunal va dir que el "0EE constitu1ams que un acord internacional limitat a crear obligacions m2tues entre Estats contractants. )a crearun ordenament jurdic per dos motius34 0rea&rgans capa5 degenerar ordres queafectentant als seus Estats membres comalsnacionals.4 E$istei$en uns procediments per constatar i sancionar violacions daquestes obligacions. El "#UE, en la sent%ncia 0osa E6E! torna a dir que la UE t un ordenament jurdic propi per& integrat enel sistema jurdic dels Estats membres. (osteriorment al dictamen +7,+ 8en aquest la 0omissi plantejaal "ribunal lapossibilitat dad/erir4seal 0E'9: el "#UEdiuqueel "0EE, encaraque/agusestatcelebrat amb forma de 0onveni Internacional no dei$a dsser la carta constitucional duna comunitatdedret. ;qu tindremelementspropisdelesi tenim N7Q parts dels Estats membres que l/an ratiAcat i un o varis dels que quedentenen problemes o diAcultats per fer4/o, el 0onsell Europeu /a de tornar a e$aminar laqXesti. 4 E" !'%dim%(t d% '%)i*i$ *im!"i-#t. ;quest est limitat a la modiAcaci de la totalitat oduna part de les disposicions de la tercera part del "KUE 8les poltiques i accions internes:. !ainiciativasigual queenel procediment ordinari. Enaquest casno/i /ani convenciniconfer%nciaintergovernamental. !adecisiAnal sobrelesmodiAcacionscorresponal 0onsellEuropeu per unanimitat. !a reforma entrar en vigor un cop /agiestat aprovada pels Estatsmembres de conformitat amb les seves normes constitucionals. !article NT.V "UE tamb establei$ passarelSles pel que fa a la revisi dels "ractats. ;questes permetenal0onsell Europeu per unanimitat, pr%via aprovaci del (arlament per majoria isense oposici dels(arlaments nacionals, modiAcar3 4 !es majories necessries en les votacions, que poden passar dunanimitat a majoria qualiAcada ien els mbits en el que el "KUE o el ttol ) del "UE preveuen que el 0onsell /a de decidir perunanimitat.4 El procediment legislatiu aplicable, que pot passar despecial a ordinari. En alguns procediments sobvia la fase diplomtica. !a revisi del dret originari es fa amb les decisionsde les Instituciones. 'e vegades, pel que diu al "#UE, per e$emple. ;d/esi i retirada!article QM "UE preveu el procediment de retirada voluntria3 !Estat membre notiAca la intenci demar$aral 0onsell, que donar orientacions. >/a de pactar un acord, un "ractat internacional, amb laUE sobre com es far aquesta retirada. >/a de concloure pel 0onsell en nom de la UE, saprova permajoriaqualiAcada. ;ms, cal aprovacial (arlament Europeutamb. Guanentri envigor janosaplicaran els "ractats de la Uni, saplicar aquest. >i no /i /a acord, a partir de dos anCs des de lanotiAcaci, els "ractats dei$aran daplicar4se, e$cepte si el 0onsell pacta una pr&rroga amb aquell Estat.'FE" 'E !; U6II EUFabem que /i /a una ampliacompet%ncia atribu1da a les Instituciones per crear normes jurdiques, comparable al poder legislatiuestatal. Dalgrat tot, els redactors dels "ractats /an estat molt cautes en l2s de termes com llei o poderlegislatiu. !a jurisprud%ncia del "#UE, ms atrevida, si que parla a vegades de llei. 'e fet, a la sent%ncia>imment/al, el"#UE referei$ alpoder legislatiu de la comunitat. !es limitacions que /i/a a aquest?poder legislatiu@ establert als "ractats rau en que les institucions tenen lobligaci de motivaci delsactes legislatius 8L,- "KUE:. ;questa motivaci t una utilitat, que t dues vessants3 4 'Puna banda facilita als destinataris la interpretaci de lPacte legislatiu i contribuei$ al reconei$ement de la forma en que les institucions apliquen les disposicions del tractat.4 (ermet al "#UE e$ercir el control de la legalitat de lacte. 'e manera reiterada, el "#UE /a parlat sobre lobligaci de motivar i ens /a donat un test 8condicions:que /a de contenir aquest acte. 0om estar ben motivat un acte Guan inclogui34 Una e$posici dels motius que /an conduit a la instituci a adoptar4/o.4 !a base jurdica que permet ladopci de lacte.4 Una justiAcaci pertinent de l2s del principi de subsidiarietat.4 Una justiAcaci del respecte del principi de proporcionalitat.El legislador pot anar fent refer%ncies detallades al llarg de tot lacte legislatiu. 9a de$plicar com /aestat el procediment i si s/an demanat dictmens, si /i /a /agut propostes, etc. ;i$& es per controlarque el procediment s/a fet com cal. En le$ercici de la seva acci legislativa i normativa les institucions /auran de respectar els segXentsprincipis3 (rincipi de compet%ncia datribuci. Els actes de dret derivat noms es poden fer servir en lescondicions previstes en els "ractats. !Particle LTT "KUE no atorga cap compet%ncia general. Es adir, aquest article no pot ser base jurdica per un acte legislatiu. (rincipi delegalitat. Elsactesdedret derivat /anderespectar els"ractats. 6opodensercontrarisal blocdedretprimari, ams/ande respectarlabasejurdicadelacte, laresta'FE" 'E !; U6II EUFi larticlediu ?mesures pertinents@ es pot escollir instrument. (rincipi dejerarquitBaci. Els"ractatsnoinclouencapjerarquitBacientreelsactesdedretderivat. Dalgrat tot, la jurisprud%ncia /a perm%s diferencia entre dos tipus de dret derivat.o En el primer nivell, amb base jurdica als "ractats.o ;quelles normes amb base jurdica en altra norma de dret derivat.; la prctica es fa una altra distinci, entre les normes de base i les normes de$ecuci.0ategories deldret derivat. 9i/a diferentscriteris declassiAcaci deldret derivat.!a manera ms/abitual s en funci de la tipicitat3 Els actes de dret derivat tpic sn aquells previstos e$plcitament al LTT "KUE. Els actes de dret derivat atpic sn tots aquells actes que no coincidei$en amb els tpics. En funci de lobligatorietat3 enseabast general, seriaunacteatpic, queseriaunadecisirealment. ;i$&estrecollit alasent%ncia -7-T en lassumpte Zuc[erfabri[. obretot alprincipi, aquesta obligatorietat va implicar que arribessin al tribunal diferents sent%ncies per e$cusar4sedaquesta. 6o es podr alSlegar incompliment parcial de la llei, amb noms els articles que volem, nique el teu Estat /a votat en contra daquell reglament, si el reglament s/a fet seguint el procediments/a de complir sempre. >ent%ncies .,7VL i .M7VL, contra Itlia, que no volia aplicar aquest reglament.'FE" 'E !; U6II EUFn principis recollits en les normes constitutives8tractats: queinformenatots lPordenament jurdic. (er e$emple, el principi dPatribuci. "amblaproporcionalitat, subsidiarietat, nodiscriminaci. El "#UE/autilitBatlacategorialegal delsprincipisgenerals del dret amb una amplitud qualitativa i quantitativa, que de fet, en moltes ocasions /a estat elfonament e$clusiu o principal de les seves decisions. 'e fet, el "#UE /a procedit a la determinaci dels(*' de la Uni dPuna manera molt rellevant. 'e fet, /o /a fet sense tenir una compet%ncia e$pressa.6o /i /a, e$cepte una e$cepci, una compet%ncia en els tractats per decidir al tribunal quin ser el'FE" 'E !; U6II EUFe situen aqu en virtut delprincipi de primacia. ;quest principi de primacia aplicat en les relacions internacionals ens diuque /i /a una superioritat del dret internacional respecte del dret intern. (er tant, la doctrinaconsidera que el dret intern s el dret derivat. (erqu% els tractats constitutius s all& pel quenei$ la Uni, per& no es dret intern. E" d'%t d%'i)t. Est integrat per instruments normatius bastant diferents, i la jerarquia no sdPordre orgnic sin material. ;i$& vol dir que no dep%n de quin procediment sP/agi utilitBat, sinla mat%ria. En alguns casos, ens ser impossible dir quin preval sobre lPaltra. Entra una directivai un reglament, noms podem establir la relaci jerrquica que deriva del principi que tot acteque troba el seu fonament, el seu marc i els seus lmits. "roba el seu fonament, marc i lmits en'FE" 'E !; U6II EUFi no, no podrem saber4/o. 6oms s possible establir una garantia entreles normes de base i les dPe$ecuci, i les normes de primer i de segon nivell.III. EL DRET DE LA UNI EUROPEA I ELS ORDENAMENTS JURIDICSDELS ESTATS MEM8REST%m 13. E"* !'i(#i!i* 9+% '%6%i:%( "%* '%"#i&(* %(t'% %" d'%t d%" +(i$ i %"* d'%t* i(t%'(*!inspiren ent%cniques del dret internacional per& impliquen un alt grau doriginalitat. Entre aquests mecanismestrobem3 El control desenvolupat pel "#UE, amb jurisdicci obligat&ria per tots els subjectes de la UE, i ams t previst un sistema de recursos. !a integraci en els ordenaments jurdics dels Estats membres. 'e manera que el jutge interncontrola el dret. ;i$& s un mecanisme agafat del dret internacional. 'FE" 'E !; U6II EUF;":!Pefecte directe fa referencia a la possibilitat de que un particular pugui invocar una norma de dret de la UE davant del seu jutge intern. !Pefecte directe dota al jutge intern de plena compet%ncia i autoritat per garantir la protecci dels drets que deriven de les normes que tenen efecte directe. Es un particular davant dPuna jurisdicci que alSlegui que una norma li dona un dret i el jutge intern te la potestat per decidir.Els particulars estan legitimats per invocar i fer respectar els seus drets davant de les autoritats publiques tant administratives com judicials.DillJn ens indica que mentre lPaplicabilitat immediata constituei$ la forma en que els actes de la UE sPincorporen al ocial securitC ;ct de +,VQ, establia que les pensions estatals de jubilaci es concedien a partir dels -Q anCs pels /omes C a partir dels -M en el cas de les dones, pero no establia cap obligaci per a jubilar4se arribada aquesta edat. !Pempresa al4legava que la >ra. Dars/all /avia sobrepassat lPedat de jubilaci prevista per lPempresa per les dones, en base a la seva poltica consistent en aArmar que ?lPedat normal de jubilaci es lPedat que causa el dret a les pensions de seguretat social].'3# or otraarte, laausenciadediscriminacinor ra*ndese%o)ormaartedelosderechos)undamentales del hombre y, or tanto, de los rinciios generales del Derecho comunitario# Con)ormea la jurisrudencia del :ribunal Euroeo de Derechos del >ombre, rocede hacer una interretacinamlia de estos rinciios )undamentales "###$El "#UE quan no te positivitBats alguns drets els introduei$ via (*'. 6o discriminaci per ra de se$e esun (*' i el "#UE /o inclou a la seva jurisprudencia. E! que passa es que el "#UE utilitBava la jurisprudencia del "E'9. El "#UE no te res als tractats pero defensa la no discriminaci per ra de se$e per ser un (*'.37# Conviene recordar que seg5n una jurisrudencia constante del :ribunal de ?usticia, en todos loscasos en que las disosiciones de una directiva se revelen, desde el unto de vista de su contenido,como incondicionales y lo sufcientemente recisas, los articulares odr!n invocarlas )rente al Estado,ya sea cuando ste se abstenga de adatar su derecho nacional, en el la*o establecido, a la directiva,ya cuando realice una adatacin incorrecta#Ens indica que es pot invocar davant lPestat quan /i /a una actuaci o una adaptaci incorrecta. ;qu elque esta anunciant que nega lPefecte directe /oritBontal de la directiva perque diu que es pot al4legar davant lPestat perque es obligaci per lPestat de fer4/o be. En aquest cas, la senCora treballava per un /ospital concertat llavors no ets funcionari pero /i /a uns convenis que dPalguna manera lPestat participi i llavors si el tribunal considerava perque aquest /ospital era una entitat privada dPalguna manera no es podia demanar leXfecte directe de la directiva perque era un cas entre particulars. El tribunal es nega rotundament a acceptar lPefecte directe /oritBontal de les directives. El que fa es donar4li la volta dient que no /i /a dos particulars sin lPestat actuant per lP/ospital i un particular per tant deAnei$ de manera e$tensiva el concepte dPestat i per tant aplica lPefecte directe vertical de la directiva.3@# ;or lo que resecta al argumento seg5n el cual una directiva no uede ser invocada contra unarticular, es menester subrayar que seg5n el artculo &@4 del tratado el car!cter obligatorio de unadirectiva sobre el que se basa la osibilidad de invocar sta ante un rgano jurisdiccional nacional sloe%iste resecto a "todo Estado miembro destinatario"# De ello se deriva que una directiva no uede,ors sola, crearobligacionesacargodeunarticularyqueunadisosicindeunadirectivanouede, or consiguiente, ser invocada,en su calidad de tal, contra dicha ersona# Conviene, ues,e%aminar sien el resente caso se uede considerar que la demandada ha actuado en calidad dearticular#6ega lPefecte directe /oritBontal de la directiva_ es pot alegar davant lPestat, pero si lPestat passa de totno. ;ll& que no es gravs per lPestat, no sera gravs pels particulars. !a sra. treballava per un /ospital concertat, on tu no ets funcionari, pero /i /a convenis que fan que lPestat /i tingui certa participacio, si el tribunal, diu Ans on arriba lestat3 si considerava que era privat, dPalguna manera, no es podia demanar lPefecte directe de la directiva $q era entrr particulars. El tribunal es nega rotundament a acceptar lPefecte directe /oritBontal de les directives. 6o vol aArmar efecte directe /oritBontal de les 'FE" 'E !; U6II EUFi tu tens una empresa participada per lPestat, se la considera com a Estat.34 = este resecto hay que subrayar que, cuando los justiciables ueden invocar una directiva contrael Estado, lo ueden hacer cualquiera que sea la calidad en que ste act5e, ya como emresario, yacomo entidad 5blica# En uno y otro caso es conveniente, en e)ecto evitar que el Estado ueda sacarventajas de haber ignorado el Derecho comunitario#;quest punt diu3 es convenient que lPestat tregui avantatge dP/aver ignorat el dret comunitari.El triunal diu que lPaplicacio de les circumstancies, correspon al jutge nacional. la interpretacio conforme al dret comuntari li correspon al jutge intern.amshire =rea >ealth =uthority E:eachingF, esuna autoridad 5blica#!a aplicaci de la consideraci de les circumstancies es el jutge nacional. !a interpretaci conforme al dret de la UE correspon al jutge intern.i una disposici del dret de la uni s directament aplicable llavors dona lloc a drets que els particularspoden invocar directament davant el jutge nacional, no cal anar a la UE. !es disposicions dels tractats poden gaudir defecte directe, tant vertical 8contra lestat i organismesp2blics: com /oritBontal 8contra les persones: i son daplicabilitat immediata si son prou clares, precisese incondicionals. !es directives poden tenir efecte directe per& noms verticalment. (er gaudir aplicabilitat immediata/an de ser prou clares, precises e incondicionals per&, a ms, el seu termini de transposici /a d/averpassat.>i una mesura de la Uni no t efecte directe, el demandant pot alSlegar laplicaci de lefecte indirecteque requerei$ que la legislaci nacional sinterpreti amb conformitat de la legislaci vigent de la UE.!a responsabilitat de lestat dona lloc a un dret dindemnitBaci si una persona /a patit p%rdues degut aque un estat membre no /a aplicar una directiva o b /a com%s altres violacions de la legislaci de laUni. >i es complei$enrequisits donats per lajurisprud%ncia, el tribunal delaUEpot declararlincompliment. T%m 17. L'!"i##i$ "%6i*"ti) i dmi(i*t'ti) d%" d'%td% " +(i$!Paplicaci per les institucions i &rgans de la UE!aplicaci del dret de la uni pot ser directe o indirecte. 4 'irecte. >efectua per les autoritats pr&pies de la Uni.4 Indirecte. >efectua per les autoritats de lestat membre.>/adetenir encomptequeel sistemaeuropeu, anivell legislatiuestcentralitBat per&anivelle$ecutiu est descentralitBat. ;i$& vol dir a la prctica que les institucions europees no disposen delmonopoli dele$ecucidel dret delaUni. 9emdedistingir tresnivellsdaplicacidunanormageneral3 6ormativa, administrativa i judicial. ; la Uni europea sopti per un model descentralitBat noe$clou de que en le$ecuci /i participi les institucions. 4 En el cas de laplicaci judicial /i /a compet%ncies que sn del "#UE. 'FE" 'E !; U6II EUFi laplicacidel dretdelaUEnoe$igei$ un desenvolupament normatiu i consistei$ 2nicament en ladopci dactes de$ecuci,larticle ,V 0E ens diu que s el *overn. >i laplicaci del dret de la Uni e$igei$desenvolupament normatiu, /andintervenir tant les0ortscomel *overn, aquest 2ltimenalguns casos, amb la seva potestat reglamentaria. En les mat%ries reservades a la llei /an deser les 0orts *enerals les que adoptin les normes daplicaci. Dalgrat tot, desprs de lad/eside lEstat espanCol a les 0omunitats Europees, es va donar una certa preponderncia al *overnen la funci dassumir el dret de la Uni. !a composici plural de les 0orts que feia que fos difciladoptar acords, la lentitud espanCola al adoptar lleis i els actes de carcter t%cnic feien que esprefers que /o assums el *overn. !a llei NV7+,TQ de LV de desembre va permetre al *overnadoptar +Qdecrets lleis administratius per transposar diverses directives queafectavena'FE" 'E !; U6II EUFi les 00;; sn competents per aplicar el dret de la UEens /emde preguntar el paper de lEstat en tant que responsable de lefectiucompliment de les obligacions. !a sent%ncia TM7+,,. de T de mar5 del "0 va intentarseparar le$ecuci del dret de la UE i la garantia del compliment. Els poders de vigilncia,va dir, corresponen a lEstat, per& no poden afectar a la compet%ncia pr&pia que /an dedesenvoluparles 00;;. 6opot despla5ar alas 00;;enle$ercicidepoders,sinnoserienpodersdevigilncia. Estractadunaseparacidifcil. El sistemaconstitucionalespanCol establei$ alguns mecanismes generals a travs dels que lEstat pot assegurar elcompliment de les obligacions derivades del dret de la UE pel que fa a les 00;;3 0arcter supletori Estat espanCol3 !article +N,.. de la 0E fa una resposta parciala la controv%rsia que es planteja. 'na una resposta parcial. Es un mecanisme desoluci quan una 00;; competent per e$ecutar el dret de la UE /a restat passiva,i per tant, resulta daplicaci una norma estatal suplet&ria. !a stc. V,7+,,L de LTdel "0 de maig accepta lobligatorietat de la clusula de supletorietat, i recordaque no suna clusula atributiva de compet%ncies. ;dmet la seva operativitatamb certes limitacions en mat%ries relacionades amb laplicaci del dret de la UE8noms quan no queda ms remei:. 9armonitBaci legislativa de lEstat. ondictmens previstos sobre relacions internacionals. "amb es poden plantejar dictmensamb relaci amb el procediment de revisi simpliAcat dels tractats. "enint en compte els poders del tribunal3o Fecursos deplenajurisdicci. El tribunal espronunciaper complet sobreladecisiobjecte del litigi. (ot anulSlar i modiAcar. Es tracta dassumptes de la funci p2blica.o Fecursos danulSlaci. El tribunal pot declarar la nulSlitat dun acte per& no modiAcar4ne elseu contingut. o Fecursos de declaraci. Guan e$ercei$ els poders declaratius est e$ercint poders mslimitats on noms emet una declaraci sobre la legalitat dun acte o comportament, per&no suposa decretar la seva nulSlitat. 8E$3 recurs dincompliment:. 0aracterstiques del sistema de recursos. El conjunt de compet%ncies atribu1des pels tractats al "#UEcontribuei$ unsistema de recursosaut&noms entre si. 0adascun amb la seva pr&pia funci i en condicions independents dinterposici i defuncionament. 'es dun punt de vista material, e$istei$en certs solapaments entre certs tipus de recurs, es a dir, unmatei$actepotserqXestionat pel "#UEperviesprocessalsdiferents. E$emple3 impugnar actedeinstitucions europees/i /aqXestiprejudicial devalidesaobel recursdanulSlaci. (er&/i /adiferenciesenlescondicions dutilitBacidecadaviai lesconseqX%nciesjurdiquesdequesenderiven. 9i /a uns principis bsics que regei$en els procediments davant el "#UE i davant el tribunal general3Estan regulats a lestatut del "#UE que el trobem a un protocol anne$ als tractats constitutius, a ms,dels reglaments de procediment, tant del tribunal de justcia com el tribunal general. Isaac ens indicaque els procediments tenen aquestes caracterstiques34 P'%dim%(t #&(t'di#t&'i. "otesles parts del litigi, tenendret aser informades i serescoltades de tots els actes processals, i de les alSlegacions de les altres parts.4 P'%dim%(t !Ab"i#. >on p2bliques e$cepte que el tribunalindiquielcontrariper un motiugreu, tan doAci com a instancia de part.4 P'%dim%(t mi:t. 0onstadunafaseescritai unaltreoral. ;ms, s unprocedimentinquisitiu, es a dir, el tribunal participa activament en el desenvolupament del procediment 8en'FE" 'E !; U6II EUFentit de la norma, efectes en el temps, mbit daplicaci personal, si t efecte directe, etc. El "#UEno es pot pronunciar les qXestions de fet, laplicaci de la norma al cas concret i la compatibilitatdunanormadelauniambunanormanacional no/oresoldrel "#UE. 6odirres dai$&directament, sin que anir e$plicant la interpretaci de la norma. El "#UE 2nicament proporcionacriteris interpretatius abstractes que /an de permetre al jutge intern aplicar la norma de la Uniamb totes les seves conseqX%ncies. (oden ser objecte duna qXesti dinterpretaci3o 'isposicions de dret primari i de dret derivat, sense distinci entre actes tpics i atpics.;ctes obligatoris o no.o !a disposici dun acte internacional que vinculi a la uni.o !es sentencies del "#UE. o (rincipis generals del dret.@ A!'%#i#i$ d% " )"id%* d+( (&'m d% " +(i$. >interroga al "#UE sobre la validesa duna norma de la Uni. Es pregunta sobre la legalitat de lanorma, tant des del punt de vista material com formal. Els motius coincidei$en amb els motius quegenerenlanulSlitat dunacte. 80an *iorgio, va declarar contrria al dret de la UE un tipus de prova e$igit pel dretnacional itali que faci impossible o molt difcil lobtenci dun reemborsament o indemnitBaci e$igidapel dret de la UE. !a inaplicaci de les normes internes contrries al dret de la Uni i la tutela cautelar davantde les jurisdiccions nacional!a inaplicaci de les normes internes contrries al dret de la UE s una conseqX%ncia del principi deprimacia. ; la sent%ncia +M-7VV, >imment/al, el "#UE recorda el principi de primacia del dret de la UE,que es dirigei$ principalment al jutge nacional. ;questa sent%ncia /a estat criticada per lalSlusi quefeia a la validesa de las normes internes. )a fer que el "#UE ans matisant ai$&. ; la jurisprud%nciaposterior el "#UE no va utilitBar ms el terme ?validesa@, i es va parlar dinaplicaci tant si la normainterna era anterior o posterior al dret comunitari. !a inaplicaci de la norma interna contrria a la UEs una obligaci de tots els jutges interns. 6o cal que /agi sigut derogada per lautoritat competent, nipresentar una qXesti dinconstitucionalitat. Kinalment, el dret de la UE conferei$ als jutges un poderquenotenenenvirtutdel seuordenamentintern. !aconseqX%nciadel principi deprimaciaeslainaplicaci. !a norma interna continua e$istint, no es declarada nulSla pel "#UEi les autoritatscompetents tenen lobligaci de derogar les normes contrries al dret de la UE. >ent%ncia Kactortame,L+.7T,i +-T7TQ, 0omissivsItlia. Enaquest2ltimel "#UEvadirquelaprimaciasnomsunagarantia mnima. 6os suAcient per eliminarla contradicci entre eldret intern ielcomunitari. !ainaplicacidunanormainternatambpot ser decretadapel jutgeinterncomamesuracautelar,malgrat que el procediment intern no admeti mesures cautelars. 'FE" 'E !; U6II EUF