El Dia d'Europa és una celebració que té lloc cada 9 de maig a la Unió Europea, en record de l'anomenada Declaració Schuman, en la qual el ministre francès d‘afers estrangers, Robert Schuman, va donar el primer pas per a la integració dels estats europeus en proposar que el carbó i l'acer d'Alemanya (llavors República Federal Alemanya) i França (i els altres països que s'adheriren) se sotmeteren a una administració conjunta, impulsant la creació de la primera Comunitat Europea: la del carbó i acer, sent per tant l'origen de l'actual Unió Europea.

La importància d'aquesta proposta realitzada el 1950, cinc anys després de la rendició del règim nazi i davant una Europa devastada per la II Guerra Mundial, rau més que en sotmetre les dues produccions indispensables de la indústria armamentística a una única autoritat, en què els països que participaren en aquesta organització, trobarien una gran dificultat en el cas de voler iniciar una guerra entre ells.

La commemoració d'aquesta data té lloc des de 1985, després de la seva aprovació pels caps d'Estat i de govern reunits en el Consell Europeu. Tot i ser l'únic dia de celebració oficial a la Unió Europea, es considera un dia laborable i les celebracions organitzades pels estats membres no solen equiparar-se a les que es fan amb motiu de les festes nacionals de cada estat. Així, encara que a nivell nacional aquesta festivitat no sol trobar molt de ressó, sí és habitual veure com el sector de l'ensenyament i algunes organitzacions realitzen activitats específiques per commemorar la jornada.

Robert Schuman, Ministre francès d'Afers Estrangers, va pronunciar la Declaració que porta el seu nom el 9 de maig de 1950. Hi proposava la creació d'una Comunitat Europea del Carbó i de l'Hacer. Els membres posarien en comú la producció de carbó i d'acer. La CECA (formada en el seu origen per França, Alemanya Occidental, Itàlia, els Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg) va ser la primera d'una sèrie d'institucions supranacionals que es convertirien en el que és hui la Unió Europea.Context històric

El 1950, cinc anys després de finalitzar la Segona Guerra Mundial, les nacions europees encara estaven lluitant per superar les seues diferències. Els governs europeus, decidits a evitar una altre terrible enfrontament, van arribar a la conclusió que, posant en comú la producció de carbó i acer, la guerra entre França i Alemanya, rivals històrics, resultaria en els termes de la declaració "no només impensable, sinó materialment impossible ".

Es va pensar, encertadament, que la fusió dels interessos econòmics contribuiria a augmentar el nivell de vida i constituiria el primer pas cap a una Europa més unida. L'adhesió a la CECA estava oberta a altres països. Cites clau: •"La pau mundial no pot salvaguardar-se sense uns esforços creadors equiparables als perills que l'amenacen." "Europa no es farà d'una vegada, ni en una obra de conjunt: es farà gràcies a realitzacions concretes, que creen en primer lloc una solidaritat de fet." •"La posada en comú de les produccions de carbó i d'acer (...) canviarà el destí d'aquestes regions, que durant tant de temps s'han dedicat a la fabricació d'armes, de les que elles mateixes han estat les primeres víctimes."

Saló del Rellotge (Sala de l'Horloge); d'esquena a la

xemeneia, Schuman va pronunciar el discurs.

Moltes han estat les persones que han participat en la construcció de les Comunitats Europees, primer, i de la Unió Europea (UE), després, a partir de l'anomenada Declaració Schuman de 1950. Moltes d'aquestes persones han jugat un paper destacat en la vida dels seus propis països d'origen, paper que fins i tot pot ser més significatiu que el que han representat en el si de la Unió. Encara que normalment es coneix com "Pares d'Europa" a Adenauer, Monnet, Schuman i Gasperi.La Comissió Europea (CE) oficialment considera com a tals Konrad Adenauer, Jean Monnet, Winston Churchill, Robert Schuman, Alcide de Gasperi, Paul-Henri Spaak , Walter Hallstein i Altiero Spinelli.

Robert Schuman

Jean Monnet Konrad Adenauer

Winston Churchill

Konrad Adenauer (1876 - 1967) va ser el primer canceller de la República Federal d' Alemanya ( RFA ) de 1949 a 1963. Mantenir una política destinada a incorporar a la RFA , després de la Segona Guerra Mundial, plenament al bloc occidental, assegurant la reconciliació de Alemanya amb França i les altres potències aliades. Va acollir des del principi de forma positiva la proposta de Robert Schuman i va donar suport fermament la creació de les Comunitats Europees .

Jean Monnet (1888 - 1979) va ser qui va concebre l'estratègia de començar per la integració econòmica d'Europa , per fomentar d’aquesta manera una solidaritat material que contrarestara els particularismes nacionals i fos la base per a una futura unió política . Va participar en 1948 en la creació del Consell d'Europa a l'Haia i en l'elaboració de la Declaració Schuman (1950 ) . De 1952 a 1955 va ser el primer president de la CECA, que seria l'embrió de la posterior Comunitat Econòmica Europea . Per tot això, el Consell Europeu va donar a Jean Monnet el títol de "Ciutadà d'honor d'Europa" el 1976 i va ser guardonat amb el premi Robert Schuman pels seus serveis a la causa d'Europa .

Winston Churchill (1874 - 1965) , va ser un polític i home d'estat britànic , conegut pel seu lideratge del Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial . És considerat un dels grans líders de temps de guerra i va ser Primer Ministre del Regne Unit en dos períodes ( 1940-1945 i 1951-1955 ) .

Robert Schuman (1886 - 1963) va ser un polític francès d'origen germano- luxemburgués. És considerat com un dels " pares d'Europa" en referència a la seua determinant participació en la creació de les Comunitats Europees.Com a membre fundador del Moviment Republicà Popular ( MRP ), va ser un dels principals dirigents de la Quarta República Francesa , sent ministre de Finances , president del Consell de França , ministre d'Afers Estrangers i ministre de Justícia . També va exercir com a diputat de Mosela entre 1919 i 1962 , amb una pausa entre 1942 i 1946.El seu càrrec com a ministre d'Afers Estrangers (1948-1952) , el va portar a ser el principal negociador francès dels tractats signats entre el final de la Segona Guerra Mundial i el principi de la Guerra Freda ( Consell d'Europa , OTAN , CECA , etc . ) . A més , va ser ell qui va proposar per primera vegada , el 9 de maig de 1950, un projecte d'integració europea , que donaria lloc a la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer . Va ser també el primer president de l'Assemblea Parlamentària Europea (1958-1960) , precedent de l'actual Parlament Europeu .

Alcide de Gasperi (1881 - 1954) va dirigir a Itàlia, entre 1945 i 1953, huit governs successius. També va ser ministre d‘Afers Estrangers. Va aconseguir que Itàlia s'adherira a la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA) i va donar suport activament el projecte de la Comunitat Europea de Defensa. Poc abans de morir, es va convertir en el primer president l'Assemblea parlamentària de la CECA. Paul-Henri Spaak (1899 - 1972), polític belga, un dels iniciadors de la unió duanera de Bèlgica amb els Països Baixos i Luxemburg, que donaria lloc al Benelux. Walter Hallstein (1901 - 1982), va ser un polític alemany i el primer president de la Comissió Europea. Altiero Spinelli (1901 - 1982), va ser un polític italià, defensor a ultrança del federalisme europeu. El seu paper més important va tenir lloc com a defensor del procés integrador succeït durant les dècades que van seguir a la Segona Guerra Mundial

El marc institucional únic de la Unió Europea (UE) és l'expressió concreta del principi de la unicitat institucional d'aquesta organització internacional. Està compost per institucions, òrgans i organismes als quals els Estats membres atribueixen competències per a l'exercici comunitari de part dels seus poders i de la sobirania. Amb açò es busca que determinades decisions i actuacions institucionals provinguen d'òrgans de caràcter supranacional, la voluntat dels quals s'aplica en el conjunt dels Estats membres, llevant poder d’aquesta manera als òrgans nacionals de cada país.

La bandera europea no només és símbol de la UE, sinó també de la unitat i identitat europees en un sentit més ampli. La bandera europea està formada per 12 estrelles grogues disposades en un cercle sobre fons blau. Les estrelles simbolitzen els ideals d'unitat, solidaritat i harmonia entre els pobles d'Europa. El nombre d'estrelles no té res a veure amb el nombre de països de la UE, tot i que el cercle sí que és un símbol de la unitat.Va ser dissenyada per Arsène Heitz, un pintor d'Estrasburg, amb el propòsit manifest que fos utilitzada pel major nombre d'organitzacions possible, fomentant d’aquesta manera la integració d'Europa.

L'euro és la moneda oficial de la Unió Europea des de l’1 de gener de 1999 i de curs legal a l'eurozona, a més circula per altres onze estats europeus, tant de forma pactada com no oficial. Va entrar en circulació, progressivament, des de l’1 de gener de 2002, substituint a les antigues monedes nacionals dels països que ara el fan servir. L'euro que utilitzen cada dia uns 332 milions d'europeus és la prova més tangible de la cooperació entre els països de la UE. Els seus avantatges són a la vista per a qualsevol que viatge a l'estranger o faça compres per internet en webs d'altres països.

La melodia que simbolitza la UE procedeix de la Novena Simfonia i va ser composta en 1823 per Beethoven, que va decidir posar música al poema "Oda a l'Alegria", escrit per Schiller en 1785. L'himne no només simbolitza a la Unió Europea, sinó també a Europa en un sentit més ampli. El poema "Oda a l'Alegria" de Schiller expressa la visió idealista de la fraternitat entre els éssers humans, una visió que Beethoven compartia.

El 1972, el Consell d'Europa va convertir el tema "Oda a l'Alegria" de Beethoven en el seu himne. El 1985, va ser adoptat pels dirigents de la UE com a himne oficial de la Unió Europea. Sense lletra, en el llenguatge universal de la música, aquest himne és l'expressió dels ideals europeus de llibertat, pau i solidaritat. L'himne europeu no pretén substituir els himnes nacionals dels països de la UE, sinó celebrar amb ell els valors que tots ells comparteixen.

"Unitat en la diversitat", el lema de la Unió Europea, es va utilitzar per primera vegada l'any 2000. Es refereix a la manera en què els europeus s'han unit, formant la UE, per treballar a favor de la pau i la prosperitat, beneficiant-se a la vegada de la gran diversitat de cultures, tradicions i llengües del continent.

La pròpia Unió Europea no expedeix passaports, però els passaports expedits pels seus 28 estats membres comparteixen certes característiques de disseny. Els passaports dels estats membres són de color bordeus, amb l'escut de l'Estat membre de la Unió Europea en el centre de la tapa frontal del passaport. Les paraules "passaport" i "Unió Europea" ("Comunitat europea" fins al 1997), en l'idioma oficial del país, es troben inscrits sota l'escut, al costat del nom del país. Des de 2009 aquests passaports són biomètrics i tenen el símbol de dades biomètriques en el fons.

Tota la informació ací continguda va ser obtinguda a través de la xarxa. Els enllaços a les pàgines utilitzades són:1.- http://es.wikipedia.org/wiki/Día_de_Europa2.- http://europa.eu/about-eu/basic-information/symbols/europe-day/schuman-declaration/index_es.htm3.-http://europa.eu/abouteu/basicinformation/symbols/motto/index_es.htm4.- http://es.wikipedia.org/wiki/Padres_de_Europa5.- http://europa.eu/about-eu/basic-information/symbols/index_es.htm6.- http://es.wikipedia.org/wiki/Pasaportes_de_la_Unión_Europea7.- http://es.wikipedia.org/wiki/Instituciones_de_la_Unión_Europea

Les Imatges van ser obtingudes en la seua totalitat de Google Imatges. La plantilla de la presentació de powerpoint va ser descarregada de la web de plantilles gratuïtes de Powerpoint.