L’economia a Espanya · sivament en tots els sectors econòmics espanyols. Així mateix, Espanya...

1. Què representa la imatge?

2. Què fan les persones que es veuen en la fotografia?

3. Quins tipus de turisme espoden practicar a Espanya?

QÜ

EST

ION

S

L’economia a Espanya

VAL 3S3GFLA.09 21/3/11 09:35 Página 184

Una economia moderna

L’evolució econòmica d’Espanya en les últimes dècades es caracteritza perla modernització de tots els sectors, amb la incorporació creixent de lesnoves tecnologies a la majoria de les activitats.

Espanya és un país que gaudeix dels avantatges propis dels països desen-volupats, entre els quals cal destacar el gaudi d’una renda per habitant ele-vada (24 020 € per capita) i d’un nivell de consum alt.

No obstant això, l’economia espanyola pateix ara les conseqüències de lacrisi internacional que afecta el creixement i el consum.

La integració d’Espanya en la CEE (hui Unió Europea) va tenir una graninfluència en l’economia del país, ja que la UE, a través de les polítiquescomunitàries (agrícola, pesquera, industrial, comercial, etc.), influeix deci-sivament en tots els sectors econòmics espanyols.

Així mateix, Espanya rep ajudes econòmiques o ingressos procedents delsfons estructurals1 de la Unió Europea destinats a la construcció d’infraes-tructures, el foment del desenvolupament rural, etcètera.

Un altre tret característic de l’economia espanyola és el predomini delsector terciari, tant pel nombre de treballadors com per la seua aportació alPIB. Espanya presenta, per tant, una «terciarització de l’economia».

1

L’economia a Espanya 185

1fons estructurals: ajudes establides perla Unió Europea per a reduir les dife-rències de desenvolupament entre elspaïsos membres.

Activitats

Copia i completa en el quadernaquest quadre sobre l’economia es-panyola.

1

Centre comercial. La crisi econòmica ha reduït el nivell de consum dels espanyols.

LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES A ESPANYA

SectorPoblacióocupada

(%)

Aportacióal PIB

(%)

Primari 4,0 2,6

Secundari 27,9 28,4

Terciari 68,1 69

FONT: INE, 2009.

ECONOMIA ESPANYOLATrets generals

Renda per habitant

Efectes de la integracióen la CEE (actual UE)

Sector econòmicpredominant

VAL 3S3GFLA.09 21/3/11 09:35 Página 185

El sector primari

2.1. L’agriculturaEspanya té una agricultura moderna o de mercat caracteritzada pels

trets següents:� Predomini dels cultius intensius, afavorit per l’ampliació del regadiu i

l’escassa utilització del guaret.� Ús de noves tecnologies: fertilitzants i plaguicides, selecció de llavors

i nous sistemes de cultiu (arenaments, hivernacles…).� Especialització dels cultius per regions. Així, el litoral d’Almeria s’ha

especialitzat en cultius hortofructícoles d’hivernacle.� Recursos humans més qualificats i rejoveniment dels treballadors

agrícoles gràcies a la immigració.� Utilització de cultius destinats a l’exportació i a la indústria alimen-

tària.Tanmateixò, l’agricultura espanyola actual s’enfronta a alguns problemes

i reptes, entre els quals destaquen:� L’abandó de l’activitat agrària en nombroses àrees de l’interior d’Es-

panya.� La pervivència en moltes zones de sistemes tradicionals de regadiu,

que consumeixen molta aigua.

� El compliment de les condicions que exigeix la Unió Europea per aconcedir ajudes a l’agricultura. Entre aquestes hi ha el respecte al mediambient i el manteniment de les terres en bon estat.

� Les dificultats d’alguns productes (cotó, raïm de taula…) per a com-petir en els mercats internacionals amb les produccions d’uns altrespaïsos.

� La demanda de sòl rural per a altres activitats més rendibles: segonesresidències, centres comercials, etcètera.

2

UNITAT 9186

Activitats

Observa la taula de Superfíciecultivada a Espanya i calcula el per-centatge que representen els cereals,l’olivera i la vinya (ha de secà) res-pecte del total de la superfície culti-vada de secà.

Esbrina el percentatge que repre-senten els fruiters, les hortalisses iles flors i els cultius farratgers (ha deregadiu) respecte del total de la su-perfície cultivada de regadiu.

3

2

En moltes zones d’Espanya perviuen sistemes de regadiu antiquats.

SUPERFÍCIE CULTIVADA A ESPANYA HA

Cultiu Secà Regadiu

Cereals 6 034 666 898 010

Lleguminoses 162 847 11 512

Cultiusindustrials

692 904 173 832

Cultiusfarratgers

622 884 242 424

Hortalisses iflors

14 360 188 841

Fruiters 771 273 570 684

Vinya 808 366 340 118

Olivera 1 897 062 655 655

Guaret 3 083 403 95 634

Altres 103 082 119 118

Total 14 190 847 3 295 828

FONT: MINISTERI DE MEDI AMBIENT I MEDI RURAL I

MARÍ, Enquesta sobre superfícies i rendimentsde cultius, 2009 (Adaptació).

VAL 3S3GFLA.09 21/3/11 09:35 Página 186


Cultius de secàOcupen la major part de les terres cultivades (81,2 %). S’es-tenen sobretot per l’interior peninsular: ambdues Castelles,Aragó i Extremadura.

Hi predomina el monocultiu extensiu de baix rendiment.Els cultius principals són:

� Cereals. Destaquen, entre altres, el blat, l’ordi, la civada iel ségol.

� Lleguminoses (cigrons, fesols, llentilles, faves…), es cul-tiven en rotació amb els cereals. La seua producció, queestava en retrocés, s’ha recuperat els últims anys gràciesa les ajudes de la Unió Europea.

� Olivera. La superfície d’oliverar més gran correspon aAndalusia (Jaén, Còrdova i Sevilla), seguida per Castella-la Manxa, Extremadura i Catalunya. Els rendiments hanmillorat a pesar de l’escassa mecanització de les faenesagrícoles.

� Vinya. La superfície cultivada més gran correspon a Cas-tella-la Manxa, seguida de la Rioja, Jerez, Castella i Lleó,Utiel-Requena i la Tierra de Barros. Encara que la superfíciecultivada ha descendit durant l’última dècada, la pro-ductivitat ha augmentat.

Cultius de regadiuL’extensió de les terres de regadiu (18,8 % de la superfíciecultivada) és més menuda que la de les terres de secà, peròaquests cultius aporten la major part de la producció i de larenda agrícola. Es localitzen a les planes fèrtils dels rius, ellitoral mediterrani i les Canàries. Destaquen els següents:

� Fruites i hortalisses. Són cultius intensius d’alta rendibi-litat destinats a l’exportació i a la indústria alimentària.Les hortalisses (tomaques, encisams, pimentons…) sónmolt importants a la costa mediterrània (València, Múrciai Almeria). Entre els fruiters, els cítrics es concentren a laComunitat Valenciana, a Andalusia i a la Regió de Múr-cia; uns altres fruiters (bresquilles, pomes…) s’estenen,sobretot, per Andalusia, la Comunitat Valenciana, la vallde l’Ebre i Catalunya. A les Canàries destaca el cultiu delplàtan.

� Cultius industrials. El gira-sol, el cotó, el tabac i la remo-latxa sucrera es cultiven sobretot al centre i al sud de lapenínsula.

� Cultius farratgers (dacsa i remolatxa). Són més abun-dants al nord peninsular.

� Arròs. Es cultiva, sobretot a Andalusia, a Extremadura, aCatalunya i a la Comunitat Valenciana.

Cultius principals a Espanya

FRANÇA

PORTUGAL

ANDORRA

O C E À A T L À N T I C

O C E À

A T L À N T I C

Mar Cantàbrica

Mar Mediterrània

CULTIUS PRINCIPALS A ESPANYA

Dacsa

Arròs

Blat

Ordi

Ségol

Tabac

Creïlles

Lleguminoses

Vinya

Hortalisses

Olivera

Fruiters no cítrics

Fruiters cítrics

Plàtans

Remolatxa sucrera

Cotó

Gira-sol

N

200 km0

1 :8 745 000

meridià de Greenw

ich

VAL 3S3GFLA.09 21/3/11 09:35 Página 187

2.2. La ramaderiaLa ramaderia a Espanya presenta els trets següents:� Hi ha nombroses explotacions ramaderes intensives. El bestiar està

estabulat i la producció es destina a la indústria alimentària. Els ani-mals s’alimenten amb pinsos i algunes tasques s’han mecanitzat, laqual cosa ha donat lloc a un gran augment de la productivitat.

� La introducció d’espècies estrangeres per a millorar la cabanya rama-dera1 va provocar la disminució de les races autòctones.

� L’especialització de la producció (carn, llet, ous…).Entre els problemes que ha patit la ramaderia espanyola hi ha malalties

com la pesta porcina i l’anomenat«mal de les vaques boges», així com lanecessitat d’importar pinsos per als animals a causa de la producció nacionalinsuficient.

Actualment conviuen a Espanya dos sistemes ramaders:

2.3. L’explotació forestalLa superf ície forestal ocupa el 52,2 % d’Espanya, si bé els arbres només

representen el 22 % d’aqueixa superf ície. Els més nombrosos són les conífe-res, seguits d’alzines, roures, faigs, castanyers… Els productes principals ques’obtenen dels arbres són la fusta, sobretot procedent de les coníferes, el suroi la resina. Altres productes forestals són l’espart, les plantes aromàtiques imedicinals, i els fruits silvestres (castanyes, bellotes…).

UNITAT 9188

FONT: MINISTERI DE MEDI AMBIENT I MEDI RURAL I

MARÍ, 2009 (Adaptació).

Sistema ramader tradicional extensiuEstà en decadència en moltes àrees. Destaquen:

� Bestiar boví. Es localitza al nord d’Espanya i es destina ala producció de carn i de llet.

� Bestiar oví. Es cria en pastius de l’interior peninsular i esdedica a la producció de llet, formatge, carn i llana.

� Bestiar porcí. És característic de les deveses de l’oest dela península, on destaca el porc ibèric.

� Bestiar caprí. És propi de zones àrides i muntanyosesdel sud peninsular i de le Canàries. Es destina a la pro-ducció de llet i de formatge.

Sistema ramader modern intensiuHi destaquen dos tipus de bestiar:

� Bestiar porcí. Es crien espècies destinades a la produccióde carn; es localitza al nord-est peninsular (Catalunya,Aragó) i en altres zones mediterrànies (província de Cas-telló, la Regió de Múrcia) i de l’interior (províncies deSegòvia i de Toledo).

� Bestiar avícola. Es dedica a la cria de pollastres i de galli-nes per a la producció de carn i d’ous.

Es localitza, sobretot, a Castella-la Manxa, Castella i Lleó,Catalunya i Andalusia, encara que s’estén per tot Espa-nya.

Bestiar porcí. Granja avícola.

1cabanya ramadera: conjunt dels caps debestiar (animals domesticats) d’una zo-na o d’un país.

PRINCIPALS ESPÈCIESRAMADERES A ESPANYA

Gallinesponedores46,4 %

Oví19,4 %

Porcí25,4 %

Boví5,9 %

Caprí2,9 %

VAL 3S3GFLA.09 21/3/11 09:35 Página 188

2.4. Els paisatges agraris espanyolsEl desenvolupament de les activitats agràries a Espanya ha donat lloc als

paisatges agraris següents:


Paisatge oceànic

� S’estén pel nord peninsular.

� L’agricultura tradicional, basada en el policultiu de pro-ductes (dacsa, creïlla, vinya…) per al consum domèstic,perd importància enfront del cultiu de plantes farratge-res per a alimentar el bestiar.

� La ramaderia, sobretot la bovina, és l’activitat més des-tacada del sector primari i està destinada a la produccióde carn i de llet.

� L’aprofitament forestal és important. Hi ha boscos abun-dants dels quals s’obté fusta i cel·lulosa.

Paisatge mediterrani continental

� Correspon a l’interior peninsular.

� En l’agricultura predominen els monocultius extensiusde secà (cereals, vinya i olivera) a les planes i als camps.Els regadius intensius (productes hortofructícoles, arròs,cultius industrials, plantes farratgeres…) es localitzen ales planes fèrtils dels rius.

� La ramaderia tradicional és l’ovina a la Meseta i a la vallde l’Ebre; la porcina predomina a les deveses de l’oest ila caprina, al sud peninsular.

� En l’aprofitament forestal hi destaca la fusta obtingudadels pins.

Paisatge mediterrani litoral

� S’estén per la franja costanera mediterrània, la vall delGuadalquivir i les Illes Balears.

� En l’agricultura tenen una gran presència els cultius deregadiu (hortofructícoles), especialment a les costes i ala plana fèrtil del Guadalquivir; als camps són més abun-dants els cultius de secà (cereals, olivera, vinya i amet-ler).

� A les zones de secà les ramaderies tradicionals són l’ovi-na i la caprina; a l’àrea costanera hi ha una ramaderiaintensiva bovina i porcina important.

� L’aprofitament forestal hi és escàs.

Paisatge de les Canàries

� L’agricultura presenta diferències segons les zones: a lacosta abunden els regadius intensius en monocultiu(plàtan, hortalisses i productes tropicals) dedicats a l’ex-portació.

A les zones elevades de l’interior de les Illes Canàriespredominen els cultius de secà (creïlla, vinya i blat) per alconsum familiar.

� En la ramaderia destaca el bestiar caprí.

� L’aprofitament forestal hi és reduït.

VAL 3S3GFLA.09 21/3/11 09:35 Página 189

2.5. La pescaÉs una activitat econòmica important a Espanya. S’hi diferencien dues

grans regions pesqueres:� Regió atlàntica. Les espècies més destacades són la tonyina, el lluç, la

sardina, l’anxova, el llucet, el peix espasa i el rap.� Regió mediterrània. Les espècies principals són l’anxova, la sardina,

el sorell i la cavalla.

L’activitat pesquera a Espanya presenta els problemes següents:� L’esgotament dels caladors nacionals.� La limitació de les captures als caladors exteriors. Espanya es regeix

per la política pesquera comuna (PCP) de la Unió Europea, que deter-mina el volum màxim admissible de captures pesqueres.

� L’antiguitat de la flota pesquera. Aquests problemes han fet necessària una reconversió (reforma) de l’ac-

tivitat pesquera. Entre les mesures adoptades destaquen: � La modernització de la flota, amb la renovació dels vaixells i la reducció

del nombre d’embarcacions.� La creació d’empreses pesqueres mixtes amb altres països (Argentina,

Senegal, Marroc…).� Les ajudes a les zones més afectades per la reconversió pesquera. � El desenvolupament de l’aqüicultura.

UNITAT 9190

L’anisakisL’anisakis és un paràsit que pot

trobar-se en el peix i provocar altera-cions digestives i reaccions al·lèrgi-ques, a vegades greus. Per a evitaraquests problemes, cal seguir aques-tes indicacions:

Si es menja el peix cru o quasi cru,cal congelar-lo prèviament a unatemperatura de �20 °C o inferiordurant 24 hores com a mínim.

Abans de consumir-los, s’han decongelar també els aladrocs en vi-nagre i els peixos en escabetx, el peixmarinat, els peixos crus en salmorra,com els arengs, i els peixos fumatsen fred, com el salmó.

www.aesan.msc.es/aesa (Adaptació)

QUÈ CAL FER DAVANT DE…

Activitats

Busca informació sobre l’aqüicul-tura espanyola. Elabora un informeen què indiques en quines comuni-tats autònomes té més importànciaaquesta activitat, quines espècies s’hicrien, etcètera.

4

FONT: MINISTERI DE FOMENT, 2009 (Adaptació).

Sta. Cruzde Tenerife Las Palmas

de Gran Canaria

OC

EÀ

AT

LÀ

NT

IC

Mar Mediterrània


FRANÇA

PORTUGAL

ANDORRA

La Corunya

Vigo

Marín iRia de Pontevedra

Pasaia

Barcelona

Tarragona

Castelló de la Plana

València

Alacant

Huelva

CadisMàlaga

Palmade Mallorca1

SantanderAvilés Gijón

Cartagena

Algesires

El Ferrol-San Cibrao

Ceuta

Almeria2

Menys de 1 000 tones

Entre 1 000 i 5 000 tones



Més de 15 000 tones1 Inclou dades de tots els ports de les Illes Balears.2 Inclou dades dels ports d’Almeria-Motril.

PESCA DESEMBARCADA ALS PORTS ESPANYOLS

200 km0

1 :11 117 000

N

meridià de Greenw

ich

VAL 3S3GFLA.09 21/3/11 09:35 Página 190

La indústria

3.1. La mineriaFa unes quantes dècades, la mineria va experimentar una reconversió

que va tenir l’origen en diverses causes: l’esgotament dels recursos, l’escassarendibilitat de les explotacions en relació amb els alts costos d’extracció, elfort impacte mediambiental i la baixa competitivitat respecte de la mineriad’altres països. Aquesta reconversió va tenir diverses conseqüències:

� La desaparició de moltes empreses mineres i la inversió de capitalestranger en algunes de les que van sobreviure.

� La introducció d’innovacions tecnològiques, que van obligar a tancarles explotacions mineres que no eren rendibles. Això va ocasionar unaugment de la desocupació en el sector.

� El retrocés de la mineria metàl·lica (ferro, coure…) respecte de la nometàl·lica (sepiolita…) i de la de roques industrials (granit, pissarra…).

3.2. Les fonts d’energiaEnergies no renovables

� Carbó. Es destina a la producció d’electricitat a les centrals tèrmiquesi a les indústries siderúrgica i del ciment. Les conques principals estana Astúries i Lleó. L’esgotament dels jaciments, la baixa qualitat del car-bó i les dificultats d’extracció, són les causes que expliquen el descensde la producció del carbó.

� Petroli. És la font d’energia més utilitzada a Espanya, però procedeixde l’exterior: la Federació Russa, Mèxic, Líbia, Aràbia Saudita, Nigèria,l’Iran i l’Iraq. Les refineries principals es localitzen a Tarragona, aAlgesires, a Huelva i a Puertollano (Ciudad Real).

� Gas natural. El consum ha crescut per la demanda de les centrals tèr-miques, les indústries i l’ús domèstic. S’importa, sobretot d’Algèria i,en menys grau, de Nigèria i de Qatar.

� Energia nuclear. L’aplicació principal és la generació d’electricitat a lescentrals nuclears. Aquestes produeixen quasi el 20 % de l’energia elèc-trica generada a Espanya.

3


L’energia a Espanya

L’energia a Espanya presenta aques-tes característiques:

� El consum és creixent a causade l’enorme demanda de la indús-tria, el transport i les llars.

� Cal importar energia, ja que aEspanya no se’n produeix en quan-titats suficients.

1. Quines característiques presen-ta l’energia al nostre país?

2. Observa els gràfics sobre laproducció i el consum d’energia aEspanya. Quina energia és la quemés s’hi produeix? Quina és laque més es consumeix?

L l i g i comen ta

PRODUCCIÓ

Carbó

Petroli

Gas natural

EnergiahidroelèctricaEnergia nuclear

Altres

28,8 %

10,7 %

1,3 %

9,7 %

47,8 %24,4 %

6,1 %

50 %

14,2 %

6,5 %

0,1 %

0,4 %

CONSUM

FONT: MINISTERI D’INDÚSTRIA, TURISME

I COMERÇ, L’energia a Espanya, 2009(Adaptació).

Les roques industrials s’extrauen en pedreres.

VAL 3S3GFLA.09 21/3/11 09:35 Página 191

Energies renovablesLes fonts d’energia renovables (excepte la hidroelèctrica) són d’implanta-

ció recent a Espanya. Les centrals hidroelèctriques es localitzen, sobretot,al nord peninsular. L’energia eòlica ha experimentat un gran increment; téuna importància especial a Galícia, Castella-la Manxa, Aragó, Navarra iAndalusia. L’energia solar destaca, principalment, a Andalusia. La utilitza-ció de l’energia de la biomassa avança de manera més lenta.

3.3. Característiques de la indústria a EspanyaLa indústria espanyola actual presenta els trets següents:� Les indústries que més creixen (en treballadors i en producció) són

la metal·lúrgica, la d’alimentació i la de material de transport.� Les indústries d’alta tecnologia (telecomunicacions, microelectrò-

nica, instruments de precisió) són rellevants, però han de competiramb les multinacionals.

� Les indústries tradicionals que estan en retrocés són la siderúrgica,la de productes metàl·lics, la d’electrodomèstics i la de construcciónaval. Unes altres, com la del calçat, han crescut a causa de les seuesinnovacions i la seua alta qualitat i poden exportar els seus productes.

� Predomini de les petites i mitjanes empreses (pimes). Encara així,s’han construït grups empresarials amb majoria de capital espanyol,presents en altres països europeus i a Iberoamèrica.

� Recerca i desenvolupament (R�D). En comparació d’altres països,Espanya destina pocs recursos a la innovació tecnològica. Com a con-seqüència, les empreses espanyoles han d’importar maquinària d’altaprecisió, aparells electrònics i informàtics, etcètera.

UNITAT 9192

FONT: CONSELL DE SEGURETAT NUCLEAR, ENAGÁS I MINISTERI D’INDÚSTRIA, TURISME I COMERÇ, 2009 (Adaptació).


de Gran Canaria

La Corunya

Lugo

Ourense

Pontevedra

Oviedo

Lleó

Zamora

Valladolid

Palència Burgos

Sòria

Salamanca

Càceres

Badajoz

Madrid

Logronyo

Vitòria

Bilbao -Sant Sebastià

Osca

Saragossa

Girona

Barcelona

Tarragona

Lleida


Pamplona

València

Alacant

Murcia

Toledo

Ciudad Real

Sevilla

Huelva

Màlaga

Granada

CòrdovaJaén

Almeria

Palmade Mallorca

Santander

Ceuta

Melilla

Segòvia

Central nuclear

Central tèrmica

Central hidroelèctrica

Central solar

Central eòlica

Gasoducte

Oleoducte

Jaciment de carbó

Refineria

Mar Mediterrània

Mar Cantàbrica

O C E À

A T L À N T I C


FRANÇA

PORTUGAL

ANDORRA

LES FONTS D’ENERGIA A ESPANYA

200 km0

1 :9 774 000

N

meridià de Greenw

ich

TREBALLADORS EN LA INDÚSTRIA ESPANYOLAIndústria Treballadors

Alimentació 381 681

Tèxtil 197 214

Paper 196 772

Productes mineralsno metàl·lics

196 634

Metal·lúrgia 439 736

Maquinària i equipmecànic

185 281

Material elèctric,electrònic i òptic

147 692

Material de transport

211 888

Indústries diverses 507 826

Total 2 464 724

FONT: INE, 2009 (Adaptació).

VAL 3S3GFLA.09 21/3/11 09:35 Página 192

3.4. La distribució de la indústriaEs poden distingir tres tipus de regions industrials: dinàmiques, en

transformació i poc industrialitzades.



de Gran Canaria


La Corunya

OurenseVigo

Mieres

Lleó

Zamora Valladolid

PalènciaBurgos

Salamanca

Càceres

MèridaBadajoz

Madrid

Logronyo

Vitòria

BilbaoSant Sebastià

Osca

SaragossaBarcelona

Lleida

Castellóde la Plana

Pamplona

València

Alacant

Múrcia

Guadalajara

ConcaToledo

Albacete

SevillaHuelva

Cadis Màlaga

Granada

CòrdovaJaén

Palmade Mallorca

SantanderFerrol

Vilagarcíade Arousa

AvilésGijón

El Astillero

Villafranca

Arnedo Barbastre

Calataiud

Manresa

Terrassa

L’Hospitalet de Llobregat

Cornellà

Reus

Ciutadella

Manacor

Benicarló

Sagunt

Alcoi

Elx

Cartagena

Molina de Segura

Llorca

Motril

Linares

Getafe

Algesires

Jerez de la Frontera

Dos Hermanas

Don BenitoPuertollano

Manzanares

Medinadel Campo

Arandade Duero

Viveiro

Lugo

Segòvia

Àvila

Almería

Terol

Sòria

Alcanyís

O C E À

A T L À N T I C

Mar Cantàbrica

Productes químics

Paper i llibres

Acer i metalls

Aliments, begudes i tabac

Cautxú i plàstic

Fusta, suro i mobles

Materials de construcció

Altres indústries

Maquinària i productes metàl·lics

Regions industrials en transformació

Regions industrials dinàmiques

Regions poc industrialitzades

Teixits, cuir i calçat

Mar Mediterrània

F R A N Ç A

ANDORRA

PORTUGAL

LA INDÚSTRIA A ESPANYA

N

150 km0

1 :7 191 000

meridià de Greenw

ich

Regions industrials en transformacióSón àrees amb una gran tradició industrial especialitzada en indústriespesants, com la siderúrgia i la construcció naval, que actualment estanen procés de transformació. Es localitzen en l’eix cantàbric (Galícia, As-túries, Cantàbria…) i en alguns enclavaments aïllats (Cadis, Puertolla-no…).

Regions poc industrialitzadesCorresponen a l’interior i al sud peninsulars i als arxipèlags balear i canari.De vegades, aquestes zones es beneficien de la proximitat dels grans cen-tres industrials, com ocorre en algunes àrees de Castella-la Manxa respectede la Comunitat de Madrid. Unes altres vegades han estat afavorides perpolítiques d’impuls de la indústria, com ocorre en unes ciutats andaluses i castellanomanxegues determinades.

Regions industrials dinàmiquesEs corresponen amb les àrees metropolitanes de Madrid iBarcelona, la zona de la Mediterrània (Catalunya, la Co-munitat Valenciana i la Regió de Múrcia) i de la vall del’Ebre (Navarra, la Rioja i Saragossa). En aquestes àrees esporta a terme la major part de la producció industrial espanyola, s’hi fan les grans inversions nacionals i estran-geres, i s’hi localitzen les indústries més innovadores, lesprincipals seus de les empreses espanyoles i les delega-cions de les multinacionals.

VAL 3S3GFLA.09 21/3/11 09:36 Página 193

El sector terciari

El sector terciari ha experimentat un creixement ràpid a Espanya desde la fi del segle XX i s’ha convertit en el més rellevant de la nostra econo-mia.

4.1. El comerçEl comerç s’ha desenvolupat notablement al nostre país.

El comerç interiorEstà molt estés, encara que té més implantació a les àrees urbanes i en

les que tenen un nivell de renda més elevat. Continuen predominant-hi elspetits comerços i les activitats comercials tradicionals (alimentació, tèx-til, mobles…). No obstant això, en les últimes dècades, el comerç interiorha experimentat una reestructuració important caracteritzada pels tretssegüents:

� La modernització, impulsada pels nous hàbits de consum (formes depagament, com ara les targetes de crèdit, autoservei, ampliació d’ho-raris…) i la implantació de les noves tecnologies (ordinadors, codis debarres1) i procediments (traçabilitat2 en certs productes alimentaris…)als establiments comercials.

� L’expansió de centres comercials, grans superf ícies, hipermercatsi noves formes de comerç (compra per Internet…).

� La crisi del petit comerç, que té dificultats per a competir amb lesgrans superf ícies comercials. Per a solucionar aquest problema, elspetits comerços s’han unit i han creat centres comercials o han formatassociacions per a defendre els seus interessos i promocionar els seusproductes.

Activitats

Quins avantatges i quins inconvenients creus que té l’ús de targetes de crèditcom a forma de pagament?5

4

UNITAT 9194

1codi de barres: el que està format perlínies i xifres associats a aquestes ambquè s’etiqueten els productes de con-sum.

2traçabilitat: conjunt d’accions destina-des a identificar cada producte des del’origen fins a la comercialització. És unprocediment obligatori als països de laUnió Europea i permet conéixer el pro-cés que ha experimentat un producte.

Els hipermercats es localitzen a la majoria de les ciutats espanyoles.

L l i g i comen ta

La terciarització de l’economia espanyolaEl predomini del sector terciari enl’economia espanyola ha estat im-pulsat pels factors següents:

� La creació de nombrosos ser-veis per part de l’Estat i les comu-nitats autònomes.

� L’augment de la demanda deserveis a les empreses i als profes -sionals (assessoria fiscal, estudis demercat, publicitat, seguretat…).

� L’avanç del turisme.

� El desenvolupament urbà.

1. Comenta quins són els dos fac-tors que, segons la teua opinió,han influït més en la terciaritzacióde l’economia espanyola.

VAL 3S3GFLA.09 21/3/11 09:36 Página 194

El comerç exteriorEl comerç exterior espanyol suposa més del 50 % del PIB nacional. Ha

experimentat un descens important a causa de la crisi econòmica. La balan-ça comercial espanyola continua sent deficitària, és a dir, s’importa més delque s’exporta, encara que des de l’any 2008 les importacions es van reduirdràsticament.

Espanya importa, sobretot, béns d’equip (maquinària, equips electrònicsi de telecomunicacions…), fonts d’energia i béns de consum (automòbils,productes alimentaris i químics, tèxtils…). Per contra, exporta productes ali-mentaris (fruites i llegums), maquinària industrial, material de transport,productes químics, etcètera.

Respecte a les àrees amb què s’estableixen els intercanvis comercials, des-taquen els països de la Unió Europea (sobretot França, Alemanya, Itàlia, Por-tugal i el Regne Unit), que suposen quasi el 50 % dels intercanvis, seguits, agran distància, per Àsia (principalment la Xina), Amèrica (Estats Units), laresta d’Europa, i Àfrica.


Activitats

Quin tipus de productes són els que importa Espanya enmajor grau?

Observa el mapa. Amb quines àrees manté Espanya mésintercanvis comercials?

6 7

FONT: MINISTERI D’INDÚSTRIA, TURISME I COMERÇ, 2009 (Adaptació).

O C E À G L A C I A L À R T I C

O C E À G L A C I A L A N T À R T I C

O C E À

Í N D I C

O C E À

P A C Í F I C

O C E À

A T L À N T I C

O C E À

P A C Í F I C

cercle polar àrtic

tròpic de Càncer

equador

tròpic de Capricorni

cercle polar antàrtic

Unió Europea (27)

Resta d’Europa

Amèrica del NordAmèrica Centrali del SudOrient Mitjà

Resta d’Àsia

Àfrica

Oceania

15 427,89 384,1

Exportacions

Importacions

Més de 50 000 milions d’€Entre 10 000 i 50 000 millones d’€

Menys de 10 000 milions d’€

COMERÇ EXTERIOR ESPANYOL

9 377,5 12 703,6

157 021130 758,6

10 157,6

26 527,4

12 107,1

4 699,6

44 314,1

10 495,2

14 129,4

9 406,8

1 157,5

1 206,7

mer

idià

de

Gree

nwich

N

5 000 km0

1 :226 142 000

FONT: MINISTERI D’INDÚSTRIA, TURISME I COMERÇ,2009.

ImportacionsExportacions0

250 000

25 000

50 000

75 000

100 000

125 000

150 000

175 000

200 000

225 000

155 004,7

232 954,5

Milions d’€

EXPORTACIONS IIMPORTACIONS ESPANYOLES

VAL 3S3GFLA.09 21/3/11 09:36 Página 195

4.2. El transportEl transport per carretera

Els eixos principals de la xarxa espanyola de carreteres són els que trans-corren per les àrees més urbanitzades, industrialitzades i turístiques (costamediterrània, vall de l’Ebre, voltants de Madrid, costa cantàbrica…).

La xarxa de carreteres s’estructura en diversos nivells:� La xarxa estatal és competència de l’Estat i comprén les vies que

enllacen les principals ciutats i centres econòmics i permeten les con-nexions internacionals. Inclou les carreteres nacionals i la majoria deles vies d’alta capacitat1 (autopistes i autovies).

� La xarxa autonòmica facilita les comunicacions dins de cada comu-nitat i la seua connexió amb la xarxa estatal.

� Les xarxes provincials i insulars (les Canàries i les Balears) permetenl’accés als nuclis de població de cada província o de cada illa.

El Pla Estratègic d’Infraestructures i Transport 2005-2020 pretén com-pletar la tradicional estructura radial de la xarxa de carreteres a través denous eixos transversals que enllacen els ja existents. D’aquesta manera escrearà una xarxa en forma de malla que permetrà una connexió per carrete-ra més bona entre diversos punts d’Espanya. Entre els objectius d’aquest platambé està aconseguir més integració de la xarxa espanyola de carreteresamb la de la resta d’Europa.

UNITAT 9196

1via d’alta capacitat: la que té, almenys,amb dos carrils de circulació per cadasentit.

2infracció: incompliment d’una llei o d’unanorma.

El carnet per puntsPer a reduir les infraccions2 de cir-

culació, s’ha implantat a Espanya elsistema de permís de conduir perpunts. En aquest sistema, a cadaconductor s’assignen 12 punts (lle-vat dels que tenen un carnet ambmenys de tres anys d’antiguitat, quereben huit punts).

Si un conductor comet una infrac-ció, se li resten punts del carnet (elnombre dependrà de la gravetat dela infracció).

Si es perden punts, es poden recu-perar (fins un màxim de quatre) des-prés de superar un curs de sensibilit-zació i de reeducació viària. Aquestcurs només pot fer-se una vegadacada dos anys.

Si no es perden punts durant sisanys consecutius, es pot arribar a te-nir fins a 15 punts.

www.dgt.es/ (Adaptació)

1. Feu un debat en classe sobre siel carnet per punts contribueix areduir les infraccions i els accidentsde circulació.

L l i g i comen ta



La CorunyaLugo

OurensePontevedra

Oviedo

Lleó

Zamora Valladolid

Palència Burgos

Sòria

SegòviaSalamanca

Àvila

Càceres

Badajoz

Madrid

Logronyo

Vitòria

Bilbao Sant Sebastià

Osca

Saragossa

Terol

Girona

Barcelona

Tarragona

Lleida


Pamplona

València

AlacantMúrcia

Guadalajara

ConcaToledo

Ciudad RealAlbacete

SevillaHuelva

Cadis Màlaga

Granada

CòrdovaJaén

Almeria

Santander

Ceuta

Melilla

Palmade Mallorca

Las Palmasde Gran Canaria

Santa Cruzde Tenerife

Mèrida

FRANÇA

PORTUGAL

OC

EÀ

AT

LÀ

NT

IC

Mar Cantábrica

Mar Mediterrània

ANDORRA

Autopistes de peatgeAutopistes lliures i autoviesCarreteres nacionals

LA XARXA DE CARRETERES A ESPANYA

N

200 km0

1 :10 593 000

meridià de Greenw

ich

VAL 3S3GFLA.09 21/3/11 09:36 Página 196

El transport ferroviariLa xarxa ferroviària espanyola està gestionada quasi en per complet per

l’empresa estatal Renfe (Red Nacional de Ferrocarriles Españoles). L’activi-tat i la rendibilitat més altes corresponen als trens de Rodalia i a les líniesd’alta velocitat, que destaquen per la rapidesa i la qualitat.

És precisament en aquest tipus de línies on tindrà més incidència el PlaEstratègic d’Infraestructures i Transport 2005-2020, que preveu augmentarla xarxa d’alta velocitat i incrementar la velocitat dels ferrocarrils en altrestrams, a més de potenciar les línies de Rodalia i millorar les connexions ambla xarxa ferroviària de la resta d’Europa.

El transport aeriEl trànsit aeri, sobretot el de caràcter internacional, ha experimentat

un creixement ràpid els últims anys. Els aeroports més importants sónels de Madrid i Barcelona, perquè coordinen les connexions entre elsaeroports nacionals i els estrangers. També destaquen els aeroports de lesàrees turístiques (Palma de Mallorca, Màlaga, Gran Canària, Alacant,Tenerife Sud…).

Entre els objectius per al transport aeri estan l’augment de la qualitat delsserveis que presten els aeroports als avions, als passatgers i a les companyiesaèries; la reducció de l’impacte ambiental del trànsit aeri (sorolls), i la millo-ra de les connexions dels aeroports amb les ciutats a través de carreteres,línies ferroviàries, metro, autobús…



Illes Canàries


La Corunya

Lugo

OurensePontevedra

Oviedo

Lleó

Zamora Valladolid

PalènciaBurgos

Sòria

SegòviaSalamanca

Àvila

Càceres

Badajoz

Madrid

Logronyo

Vitòria

Bilbao Sant Sebastià

Osca

Saragossa

Terol

Girona

BarcelonaTarragona

Lleida


Pamplona

València

AlacantMúrcia

Guadalajara

ConcaToledo

Ciudad RealAlbacete

SevillaHuelva

Cadis Màlaga

Granada

CòrdovaJaén

Almeria

Santander

Ceuta

Melilla

FRANÇA

PORTUGAL

OC

EÀ

AT

LÀ

NT

IC

Mar Cantàbrica

Mar Mediterrània

ANDORRA

Illes Balears

Alta VelocitatFEVEVies convencionals

LA XARXA FERROVIÀRIA A ESPANYA

N

200 km0

1 :10 593 000

meridià de Greenw

ich

PASSATGERS ALS AEROPORTSESPANYOLS

Aeroport Nre. de passatgers

Madrid 50 846 494

Barcelona 30 272 084

Palma de Mallorca 22 832 857

Màlaga 12 813 472

Gran Canària 10 212 123

Alacant 9 578 304

Tenerife Sud 8 251 989

FONT: AENA, 2009.

NOMBRE DE VIATGERS ENFERROCARRIL MILIONS

Alta velocitat 16,3

FEVE (via estreta) 10,4

Proximitats 635

Regionals i llargrecorregut

40,2

Total 701,9

FONT: MINISTERI DE FOMENT, Anuari estadístic2008 (Adaptació).

Activitats

Si hagueres de viatjar de Sevillaa Madrid, preferiries utilitzar l’AVEo l’avió? Per què?

8

VAL 3S3GFLA.09 21/3/11 09:36 Página 197

El transport marítimEl transport marítim té una gran importància en el trànsit internacional

de mercaderies, principalment a granel1 de líquids (productes petrolífers)i de sòlids (carbó i altres minerals) i de mercaderies diverses transportadesen contenidors.

Els ports espanyols tenen una activitat comercial creixent. Com a conse-qüència d’això, molts han modernitzat les instal·lacions, ja que des dels portses traslladen les mercaderies amb altres mitjans de transport (camions itrens) per a distribuir-los posteriorment als centres de consum.

El trànsit de passatgers es concentra a l’estret de Gibraltar (comunicacióentre la península ibèrica i l’Àfrica) i a les illes Balears i les Canàries.

Els objectius que té el transport marítim espanyol són la modernitzacióde la flota mercant, la reducció dels efectes negatius sobre el medi ambient iel perfeccionament dels sistemes de control del trànsit marítim per a fer-lomés segur.

UNITAT 9198

1a granel: es diu de la mercaderia senseempaquetar o sense envasar.


Sta. Cruzde Tenerife

Las Palmasde Gran Canaria

O C E À

A T L À N T I C

Mar Mediterrània

O C E À A T L À N T I C Més de 5 000Entre 1 000 i 5 000

Menys de 1 000

Més de 5 000Entre 1 000 i 5 000

Menys de 1 000

Passatgers (en milers) Mercaderies (en milers de tones)

Sense dades

1 Inclou dades de tots els ports de les Illes Balears.

Mar Cantàbrica

La Corunya

VigoMarín i Ria de Pontevedra

Pasaia

Barcelona

Tarragona


Valencia

Alacant

Huelva

Cadis

Màlaga

Palmade Mallorca1

SantanderAvilés Gijón

Cartagena

Algesires

Ferrol-San Cibrao

Vilagarcía

Bilbao

Ceuta

Melilla

Sevilla

AlmeriaMotril

FRANÇA

PORTUGAL

ANDORRA

TRÀNSIT DE PASSATGERS I DE MERCADERIES ALS PORTS ESPANYOLS

200 km0

1 :10 593 000

N

meridià de Greenw

ich

Activitats

Per a quins productes s’empra principalment el trans-port marítim a Espanya?

Observa el mapa i indica el nom dels ports amb méstrànsit de passatgers.109

VAL 3S3GFLA.09 21/3/11 09:36 Página 198


FONT: MINISTERI D’INDÚSTRIA, TURISME I COMERÇ i ORGANITZACIÓ DE LES NACIONS UNIDES PER A L’EDUCACIÓ, LA

CIÈNCIA I LA CULTURA UNESCO, 2009 (Adaptació).

Santiago deCompostel·la

SegòviaSalamancaÀvila

Càceres1

ConcaToledo

Còrdova Úbeda

Alcalá deHenares

Baeza

22610

2223

198

15

21

14

20

25

11

6

18

13

17 45

16

3

9

Eivissa

24

San Cristóbalde la Laguna

27

Tarragona

Mèrida

7

12

Ría

sBa

ixas

Costa VerdaCosta Basca

Mar Mediterrània

Cost

aBr

ava

Costa

Cost

ade

ls

València

Cos

taBl

anca

Costa d’Almer

ia

Tropical

Costadel Sol

Costade

laLlum

Mar Cantàbrica

Costa d’Eivissa

Costa

de Mallorca

Costa deMenorca

Costa de Formentera

Cantàbria

O C E À

A T L À N T I C

Costa de

Taro

nger

sDau

rada

Costa del Garraf

Costa

Càlida

Costa

de

Costa

daM

orte

Co

sta

Costadel

Maresm

e

Costa de LanzaroteCosta deLa Palma

Costa de Tenerife

Costa deFuerteventuraCosta de

Gran CanàriaCosta de Hierro

Costa deLa Gomera

AltasRías

GolfÁrtabro

Densitat turística alta

Densitat turística mitjana

Densitat turística baix

Ciutats patrimoni de la humanitat

Altres llocs patrimoni de la humanitat

Àrees costaneresCosta Basca

Llocs d’interés turístic 1. Art rupestre de l’arc mediterrani peninsular 2. Esglésies romàniques de la Vall de Boí 3. Paisatge cultural d’Aranjuez 4. Obres d’Antoni Gaudí (Barcelona) 5. Palau de la Música Catalana i Hospital de Sant Pau (Barcelona) 6. L’Alhambra, el Generalife i l’Albaicín de Granada 7. Torre d’Hèércules 8. Monuments d’Oviedo i del regne d’Astúries 9. Monestir i Real Sitio de San Lorenzo de El Escorial10. Monestirs de Suso i Yuso (San Millán de la Cogolla)11. Catedral, Alcázar i Archivo General de Indias de Sevilla12. Parc Nacional del Teide13. Arquitectura mudèjar d’Aragó14. Camí de Sant Jaume15. Las Médulas (Lleó)16. Llotja de la Seda de València17. Monestir de Poblet (Tarragona)18. Palmerar d’Elx19. Coves d’Altamira (Santillana del Mar)20. Monestir de Guadalupe21. Muralles de Lugo22. Catedral de Burgos23. Jaciment d’Atapuerca24. Pont de Biscaia25. Parc Nacional de Doñana26. Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut27. Parc Nacional de Garajonay

EL TURISME A ESPANYA

FRANÇA

PORTUGAL

ANDORRA

N

200 km0

1 :9 458 000

meridià de Greenw

ich

FONT: INE, 2009 (Adaptació).

PROCEDÈNCIA DELSTURISTES ESTRANGERS

A ESPANYA

Regne Unit27,6 %

Alemanya17,6 %

França14,3 %

Restapaïsos12,9 %

Itàlia5,8 %

Païsosnòrdics4,6 %

Països Baixos4,3 %

Portugal3,9 % Irlanda

2,9 %

Suïssa2,2 %

Bèlgica3,9 %

4.3. El turismeEl turisme ha experimentat un gran desenvolupament al nostre país des

de la dècada del 1960 a causa de diversos factors:� La situació geogràfica d’Espanya atrau turistes d’Europa occiden-

tal que tenen un nivell de renda elevat i també temps d’oci abun-dant.

� L’augment del nombre de turistes espanyols durant els últims anys.� La millora de les infraestructures de transport a Espanya. � El variat medi f ísic (costes, muntanyes…); les condicions climàtiques

favorables i la riquesa cultural (monuments, festes…).� La quantitat, la qualitat i la diversitat d’allotjaments i la resta dels

equipaments turístics (restaurants…) i els nombrosos i qualificatsrecursos humans emprats en l’activitat turística.

� Una oferta turística més assequible que la d’altres destinacions.� Les actuacions (campanyes publicitàries, millora de les infraestructu-

res…) de l’Estat, les comunitats autònomes, les províncies i elsmunicipis, per a promoure el turisme en els seus territoris.

VAL 3S3GFLA.09 21/3/11 09:36 Página 199

Turisme de platja o litoralEl model tradicional de turisme a Espanya és el de sol i platja, que

practiquen els turistes europeus a les costes mediterrànies i als arxipèlagsbalear i canari. A aquest tipus de turisme també es van incorporar elsturistes espanyols. La demanda es concentra als mesos d’estiu, a excepcióde les Canàries pel seu clima suau durant tot l’any. En algunes àrees turís-tiques, molt saturades en certes èpoques de l’any i amb infraestructuresantiquades, s’han pres mesures per a millorar la qualitat de l’oferta turísti-ca (renovació i augment de les instal·lacions hoteleres, sanejament de lesplatges, etcètera).

Noves modalitats de turismeA partir de la dècada de 1990 van experimentar un gran auge altres

tipus de turisme, no vinculats a cap època de l’any en particular, que hancontribuït a millorar la qualitat i la varietat de l’oferta turística espanyola.Entre aquestes noves modalitats de turisme destaquen:

� Turisme de natura. Es desenvolupa en espais naturals on es practicael muntanyisme, el senderisme… Ha impulsat l’economia i la moder-nització de les zones rurals en què es du a terme.

� Turisme artisticocultural. Està present en ciutats amb un ric patri-moni històric: Toledo, Salamanca, Còrdova, Granada, Sevilla, Santiagode Compostel·la, San Lorenzo de El Escorial, Segòvia…

� Turisme esportiu. Comprén una gran varietat d’activitats, des de l’es-quí en les estacions hivernals fins als esports nàutics.

� Turisme de congressos i convencions. Té lloc en ciutats dotades decentres de congressos i que tenen nombrosos atractius culturals:Madrid, València…

UNITAT 9200

Activitats

Quins tipus de turisme represen-ten les imatges? Esbrina el nom d’al-tres llocs d’Espanya en què puguenpracticar-se.

11

Turisme als Picos d’Europa (Astúries). Turisme a la mesquita de Còrdova.

PERFIL DEL TURISTA A ESPANYA

Accés al lloc dedestinació

Vol regular

Tipusd’allotjament

Hotel, apartament

Comunitatautònoma dedestinació

Les Canàries,Catalunya, Andalusiao les Illes Balears

Duració mitjanade l’estada

4-7 dies

Nivell de renda Mitjana

Edat mitjana Entre 25 i 44 anys

País deresidència

El Regne Unit,Alemanya i França

FONT: INSTITUT D’ESTUDIS TURÍSTICS, Enquesta demoviments turístics en fronteres, 2009(Adaptació).

VAL 3S3GFLA.09 21/3/11 09:36 Página 200


� Consum excessiu d’aigua i sobreexplotació dels aqüífers. AEspanya, l’agricultura de regadiu consumix el 77 % de l’aiguadisponible. La indústria i el turisme també requereixen unagran quantitat d’aigua.

� Desforestació i desertització. Al nostre país, aquests proble-mes s’incrementen com a conseqüència de la sobreexplotaciódels boscos i dels nombrosos incendis forestals.

� Contaminació atmosfèrica, de les aigües i dels sòls. Afectaespecialment les grans ciutats (Madrid, Barcelona…), les àreeslitorals pròximes a les indústries (ria del Nerbion, ria de Huelva,delta del Llobregat, badia d’Algesires…) i les zones amb unturisme intens (regió mediterrània i les Canàries). Altres zoneshan resultat contaminades com a conseqüència d’accidentsindustrials, abocaments de petroliers…

� Contaminació acústica i visual. El nivell de soroll que suportaEspanya és molt elevat. A més, el nostre país pateix els impac-tes visuals causats per la intensa urbanització del territori.

� Eliminació de residus. Constitueix un problema greu, especial-ment als nuclis urbans.

� Esgotament dels recursos naturals. La gran demanda dematèries primeres i fonts d’energia ocasiona l’esgotament delsrecursos.

Efectes negatius

Riu contaminat per residus tòxics procedents d’unaindústria química.

Les mesures que s’adopten per a fer front als problemes mediambientalssón variades:

� Estalvi d’aigua mitjançant campanyes que promouen el consum res-ponsable, la utilització de nous sistemes de reg, la modernització deles infraestructures hidràuliques, etcètera.

� Repoblació forestal amb espècies autòctones, declaració d’espaisnaturals protegits i adopció de noves mesures de prevenció i lluitacontra els incendis forestals.

� Reducció de les emissions de substàncies contaminants a l’atmosferai dels abocaments tòxics a les aigües; potenciació de les fonts d’ener-gia renovables, foment del transport públic i dels mitjans de transportno contaminants.

� Instal·lació de pantalles a les zones afectades per alts nivells de soroll,control de la contaminació produïda per les indústries, trànsit de vehi-cles, etc., i planificacions urbanístiques respectuoses amb el mediambient.

� Depuració de les aigües residuals i reciclatge dels rebutjos ramaders,industrials i urbans (classificació i recollida selectiva).

� Realització de campanyes per a sensibilitzar la població sobre la con-veniència d’estalviar aigua i energia, consumir productes reciclats,etcètera.

Mesures correctores

Campanya «Súmate al reto del agua». Canal d’Isabel II.

Conseqüències mediambientals

Les activitats econòmiques han ocasionat a Espanya nombrosos efectesnegatius en el medi ambient. Per a solucionar-los, s’apliquen mesures correc-tores.

5

VAL 3S3GFLA.09 21/3/11 09:36 Página 201

L’economia a la Comunitat Valenciana

6.1. El sector primariL’agricultura

L’agricultura es caracteritza pel predominidels cultius arboris i per destinar-se una partdels seus productes a l’exportació.

Els principals cultius de secà són la vinya(en la producció de raïm de taula sobreïx la valldel Vinalopó, i en el raïm per a l’elaboració delvi, la zona d’Utiel-Requena), l’ametler (arbre desecà més difós a la Comunitat), l’olivera (lesprincipals zones olivereres són el Baix Maestrat,la vall mitjana del Palància, la Canal de Navar-rés i les valls d’Alcoi i de l’Alt Vinalopó), el gar-rofer (la seua producció ha disminuït) i elscereals (la superf ície cultivada dels quals ésmenuda).

Els cultius de regadiu són els més rendibles.Destaquen els cítrics, que es localitzen a la fran-ja costanera; les hortalisses, que es cultiven,sobretot, a les comarques de l’Horta (València),el Baix Vinalopó i el Baix Segura (Alacant), il’arròs, que es cultiva a la Ribera del Xúquer i als marges de l’Albufera de València.

L’agricultura valenciana ha d’encarar-seamb diversos problemes: la poca grandària deles explotacions, fenòmens meteorològicsadversos (inundacions, sequeres…), malaltiesque afecten els cultius (virus de la tristesa, perexemple, que fa malbé els cítrics), l’escassetatd’aigua i la competència comercial amb pro-ductes d’altres països (ametles de Califòrnia,Estats Units).

La ramaderiaHi predomina la ramaderia intensiva: el bestiar porcí es cria, sobretot,

en granges del centre i del nord de la província de Castelló; l’avícola es con-centra a les àrees altes de la província de Castelló, a la Plana d’Utiel-Requenai a la Marina Alta; el boví es cria en explotacions menudes del Baix Segura(Alacant). No obstant això, encara subsisteix la ramaderia extensiva d’oví ide caprí, que, encara que practicat a tota la Comunitat, té més importànciaa les zones de l’interior.

L’explotació forestalTé una significació escassa, ja que els arbres predominants (pi blanc,

entre altres) resulten poc apropiats per a obtenir-ne fusta de qualitat.

La pescaEntre les tècniques més emprades hi ha l’encerclament. Les principals

espècies capturades són la sardina, el llucet, el sorell i el polp.

6

UNITAT 9202

Activitats

Fes un esquema en el teu qua-dern sobre l’agricultura valenciana.

Observa el mapa i indica on escultiven els cítrics, la vinya i l’ametler.

Busca informació i elabora en elteu quadern una llista amb les prin-cipals espècies pesqueres que escapturen a la teua província.

14

13

12

CULTIUS PRINCIPALS

Vinya

Ametler

Garrofer

Cereals

Olivera

Arròs

Cítrics

Hortalisses

N

40 km0

1 :2 400 000

MarMediterrània

Alacant

València


meridià de Greenw

ich

VAL 3S3GFLA.09 21/3/11 09:36 Página 202

6.2. La indústriaLa mineria

Sobreïx l’explotació de minerals no metàl·lics i roques industrials: calcà-ria, argila, arena, grava, marbre, etcètera.

Les fonts d’energiaEn la producció d’energies no renovables destaquen l’energia nuclear, a

la central de Cofrents, i l’energia elèctrica, a la central tèrmica de Castelló. Pelque fa al petroli, cal esmentar la refineria de petroli de Castelló de la Plana.La producció d’energies renovables procedeix, principalment, de les centralshidroelèctriques dels rius Xúquer, Cabriol, Túria i Millars, i de l’energia dela biomassa.

Les activitats industrialsLa Comunitat Valenciana és una de les zones més industrialitzades

d’Espanya. Hi predominen les indústries menudes, que es localitzen en polí-gons industrials, encara que també hi ha grans multinacionals estrangeres.La major part de la producció industrial s’exporta.


� Indústria metal·lúrgica. Destaca la indústria deSagunt.

� Indústria química. Fabrica fertilitzants, pestici-des, pintures, esmalts i vernissos. Es localitza aCastelló i a l’àrea metropolitana de València.

� Indústria ceràmica (taulellets i paviments). Esconcentra a la província de Castelló (Onda, Vila-real, Castelló de la Plana, Nules…).

� Indústria de la fusta i del moble. Es localitza al’àrea metropolitana de València.

� Indústria del paper. Les empreses principalsestan a la Plana (Castelló), a l’àrea metropolitanade València, a Alzira, a Ontinyent, a Xàtiva i aAlcoi.

� Indústria alimentària. Es localitza a l’àrea metro-politana de València (productes carnis, pastes,sucs, conserves vegetals i oli), Xixona (torrons), laRibera (arròs) i Requena (vi).

� Indústria automobilística. La instal·lació mésimportant és la fàbrica de la multinacional Ford,a Almussafes.

� Indústria tèxtil. Es localitza, sobretot, a Alcoi, aOntinyent i a localitats pròximes. Es dedica afabricar cortines, edredons, teixits de punt, etcè-tera.

� Indústria del calçat. Està especialitzada perzones: a Elx es fabrica calçat esportiu; a Elda i aPetrer, sabates de dona, i a Villena, calçat per a xiquets.

� Indústria del joguet. Es localitza, bàsicament, aIbi, Onil, Castalla i Biar.

Indústries principals

Alacant

València


Vinaròs

L’Alcora

Vila-realOnda

la Vall d’Uixó

Sagunt

Gandia

Oriola

Elx

Elda

Alcoi

Crevillent

Petrer

Villena

Requena

Ontinyent

Xàtiva

Oliva

Alzira

Canals

IbiCastalla Xixona

OnilBiar

AlmussafesAlgemesí

Utiel

Benicarló

Nules

Sant Joan de Moró

Tavernes BlanquesQuart de Poblet

Xirivella

Aldaia

Torrent

Paterna

Manises

Tavernes de la Valldigna

Mar Mediterrània

meridià de Greenw

ich

INDÚSTRIES PRINCIPALS

Metal·lúrgia

Maquinària

Ciment

Química

Ceràmica

Fusta i mobles

Paper

Alimentària

Automobilística

Tèxtil

Calçat

Joguets40 km0

1 :2 471 000

N

PRODUCCIÓ MINERA A LACOMUNITAT VALENCIANA

Producte Volum (t)

Argila, arena i grava 9 265 707

Gres 103 675

Calcària 48 219 976

Dolomia 1 065 000

Marbre 2 061 705

Sal 882 771

Algeps 1 111 643

FONT: IVE, 2010 (Adaptació).

VAL 3S3GFLA.09 21/3/11 09:36 Página 203

6.3. El sector terciariAquest sector és el que més aportació fa al PIB de la Comunitat Valencia-

na (68,5 %).

El comerçEn el comerç interior predominen els petits comerços, encara que en

les últimes dècades del segle XX es van crear grans superf ícies en diversesciutats de la Comunitat.

El comerç exterior és una activitat molt productiva. S’exporten,sobretot, automòbils, cítrics, hortalisses, productes ceràmics, i combusti-bles i olis minerals; s’importen combustibles, automòbils, maquinària iproductes metàl·lics. Es comercia amb Alemanya, França, el Regne Unit iItàlia.

El transport� Transport per carretera. La forma

allargada de la Comunitat Valenciana iel caràcter muntanyós de l’interior hanoriginat que la majoria de les carreterestranscórreguen prop de la costa. L’amplilitoral de la Comunitat i la seua situaciórespecte a la resta de la península ibèricahan afavorit el desenvolupament de viestransversals que comuniquen la nostracomunitat amb l’interior peninsular. Peraquestes vies, els productes d’aquestazona arriben als ports valencians.

� Transport ferroviari. Es dedica al tras-llat de passatgers i també d’algunesmercaderies (cítrics, automòbils, pro-ductes siderúrgics…). Les línies amb méspassatgers són les de Rodalia; des de lafi del 2010 hi ha una línia d’alta velocitatque uneix València amb Madrid.

� Transport aeri. Els aeroports princi-pals són el de Manises (València), queté connexions amb la resta dels aero-ports espanyols i amb els aeroportseuropeus més grans, i el de l’Altet (Ala-cant), en què gran part dels passatgerssón turistes.

� Transport marítim. Es dedica al trànsitde mercaderies. Els ports comercialsmés destacats són els de València(materials de construcció, productesagrícoles, fonts d’energia, automòbils,fusta…), Castelló (petroli i productesderivats, com, per exemple, gasoil,gasolina, fuel…), Alacant (peces metàl-liques, marbre, granit, fruites, hortalis-ses, paper…) i Gandia (paper, fusta,productes agrícoles…).

UNITAT 9204

Anomena dos productes que ex-porte la Comunitat Valenciana.15

COMERÇ EXTERIOR A LACOMUNITAT VALENCIANA

MILIONS D’€Any Exportacions Importacions

2004 17 322,69 16 796,75

2008 19 293,32 23 372,73

FONT: IVE, 2010 (Adaptació).

REGIÓDE MÚRCIA

CASTELLA-LA MANXA

ARAGÓ

CATALUNYA

AP-7

AP-7

AP-7

AP-7

A-7

A-7

A-7

N-232

N-340

N-234

A-23

V-21

A-3

N-330

N-322

N-330

N-340A-35

A-31

N-332

N-330

N-420

N-332

CV-10

CV-80CV-70

CV-40

Torrent

Manises

Sagunt

Borriana

Vinaròs

Gandia

Elx

Oriola

Torrevella

Elda

Alcoi

Santa Pola

Villena

CocentainaOntinyent

Dénia

La Vila Joiosa

CulleraAlzira

Xàtiva

Moixent

Aiora

SillaBunyol

Requena

Utiel

Ademús

Xelva

Llíria

Sogorb

Onda

L’Alcora

Morella

Albocàsser

CASTELLÓDE LA PLANA

ALACANT

VALÈNCIA

MarMediterrània

N

30 km0

1 :2 056 000

TRANSPORT A LA COMUNITAT VALENCIANA

Autopista de peatgeAutopista lliure i autoviaCarretera nacionalCarretera autonòmicaFerrocarrilAVEAeroportPort comercial

VAL 3S3GFLA.09 21/3/11 09:36 Página 204


Activitats

Quin tipus de turisme predominaa la Comunitat Valenciana? Observael mapa i esmenta cinc localitats enquè puga practicar-se.

Anomena tres llocs de la Comu-nitat Valenciana on es desenvolupeel turisme artisticocultural.

17

16

El turismeEl turisme és una de les principals activitats econòmiques de la Comu-

nitat Valenciana: suposa més del 7 % del PIB de la Comunitat i proporcionaocupació a més de 200 000 persones.

En l’actualitat, la nostra comunitat rep més de 7 milions de turistes. Lamajoria procedeixen d’altres comunitats autònomes espanyoles (Comunitatde Madrid, Catalunya, Andalusia…). També hi arriben turistes estrangers,dels quals més del 11,7 % són britànics.

Actualment, el turisme de platja o litoral (Benidorm, Sant Joan d’Alacant,Cullera, Gandia, Benicàssim, Orpesa…) continua sent el més important. A Benidorm, als turistes que acudeixen a les seues platges, cal afegir els quevisiten el pròxim parc temàtic Terra Mítica.

A més del turisme de platja, s’estan potenciant uns altres tipus de turisme:� Turisme de natura. Els parcs

naturals valencians reben més de300 000 visitants cada any. Entreels més destacats hi ha el de l’Albu-fera, a València. També acudeixennombrosos turistes a altres espais,com ara la serra de la Calderona.En la dècada del 1990 va començara desenvolupar-s’hi el turisme rural.En l’actualitat, hi ha gairebé 1 000allotjaments rurals, molts dels qualsestan situats a la província de Cas-telló.

� Turisme esportiu. Els esports nàu-tics (vela, surf…) es practiquen enlocalitats costaneres com Alcosse-bre, Cullera, Altea, Dénia, etc. Pelque fa a aquest turisme destaca lacelebració a València de la competi-ció de vela 33a America’s Cup, l’any2010.

� Turisme artisticocultural. Té llocen localitats amb un patrimoniartístic ben ric, com ara Elx, Guada-lest, Oriola, Morella, Sogorb, Xàtiva,València… També es desenvolupaen ciutats que celebren festes tradi-cionals: les Falles a València, el Mis-teri d’Elx, les Fogueres a Alacant,etcètera.

� Turisme de balneari. Destaquenels balnearis de Montanejos (Cas-telló) i Xulella (València), entrealtres.

� Turisme de congressos. Es prac -tica sobretot a la ciutat de València,on se celebren fires sobre turisme,moda, alimentació, joguets, etcè-tera.

MarMediterrània

meridià de Greenw

ich

Alacant

València


Vinaròs

Borriana

Sagunt

Gandia

Torrevella

Oriola

Elx

Benidorm

Alcoi

Dénia

Xàbia

Calp

Santa Pola

La Vila JoiosaPetrer

Villena

Requena

XàtivaOliva

Guardamar del Segura

Sant Joan d’AlacantEl Campello

Altea

Cullera

El Perelló

Los Herviderosde Cofrents

Sogorb

Peníscola

Alcossebre

Orpesa

Benicàssim

Benasal

Montanejos

Guadalest

Xulella

Benicarló

Els ColumbretsNules

El Saler

El Cabanyal

Canet d’en Berenguer

La Pobla de Farnals

Tavernes de la Valldigna

Moraira

El Pilar dela Foradada

Morella

Sant Mateu

Turisme de balneari

Turisme de platja

Turisme esportiu

Turisme de natura

Turisme artisticocultural

Turisme de congressos

Costa dels Tarongers

Costa de València

Costa Blanca

N

30 km0

1 :2 056 000

TURISME A LA COMUNITAT VALENCIANA

VAL 3S3GFLA.09 21/3/11 09:36 Página 205

UNITAT 9206

Torremolinos (Màlaga) abans (esquerra) i després (dreta) de l’auge turístic de la dècada del 1960.

Anàlisi d’una zona turísticaPer a portar a terme l’anàlisi d’una zona turística de

manera ordenada, convé tenir en compte els aspectessegüents:

� Localització geogràfica de l’espai turístic.

� Elements que converteixen l’espai analitzat enatractiu per al turisme:

� Elements del medi natural. Clima i paisatges d’in-terés: platges, muntanyes, valls, boscos, rius, llacs,etcètera.

� Elements humans i culturals. Patrimoni histori-coartístic i oferta cultural (monuments, museus,tradicions, artesania, gastronomia, exposicions,etc.), accessibilitat del lloc (nombre i disponibilitat,qualitat, etc., dels distints tipus de vies i dels mit-jans de transport), equipaments i serveis (quantitati també qualitat dels allotjaments, dels restaurants,dels serveis de salut, de l’abastament d’aigua i d’energia, etc.) i recursos humans (nombre i quali-ficació del personal de les instal·lacions turísti-ques).

� Tipus o modalitats de turisme. Turisme de sol i platja,de natura, esportiu, artisticocultural, de congressos i convencions.

� Repercussions territorials del turisme:

� Demogràfiques i de poblament. Incidència delturisme en el nombre d’habitants d’un lloc, en l’es-tructura de la població, en les migracions, en eltipus de poblament, en la grandària dels nuclis depoblació…

� Econòmiques. Repercussions del turisme en l’ocu-pació, en els ingressos de la població, en els preus ien el nivell de vida, en la inversió en infraestruc-tures i en altres sectors econòmics.

� Culturals. Incidència del turisme en els costums acausa del contacte amb altres cultures.

� Mediambientals. Algunes pràctiques turístiquesdeterioren el medi ambient. No obstant això, elturisme també pot tenir un efecte mediambien-tal positiu quan es prenen mesures per a protegirles zones més visitades: les costes, els boscos,etcètera.

� Política turística i ordenació del territori. Es podenanalitzar les mesures que s’han adoptat per a corregirels efectes negatius produïts pel turisme i les planifi-cacions dels espais turístics que respecten l’entornnatural.

VAL 3S3GFLA.09 21/3/11 09:36 Página 206

L’economia a Espanya


Una economia moderna

� L’evolució econòmica d’Espanya es caracteritza per la modernització.

El sector primari

� Espanya té una agricultura moderna o de mercat. Els cultius principals són elsde secà (cereals, lleguminoses, olivera i vinya) i els de regadiu (fruites i horta-lisses, cultius industrials, cultius farratgers i arròs).

� Hi conviuen dos sistemes ramaders: tradicional extensiu i modern intensiu.

� Els paisatges agraris espanyols són l’oceànic, el mediterrani continental, elmediterrani litoral i el de les Canàries.

� S’hi diferencien dues regions pesqueres: l’atlàntica i la mediterrània.

La indústria

� A Espanya s’utilitzen fonts d’energia no renovables (carbó, petroli, gas natu-ral i energia nuclear) i energies renovables (centrals hidroelèctriques, ener-gia eòlica, energia solar i energia de la biomassa).

� La distribució de la indústria espanyola permet distingir tres tipus de regionsindustrials: dinàmiques, en transformació i poc industrialitzades.

El sector terciari

� Hi predominen el petit comerç i les activitats comercials tradicionals.

� La balança comercial d’Espanya continua sent deficitària.

� La xarxa de carreteres s’estructura en diversos nivells: estatal, autonòmica,provincial i insular. Quant a la xarxa ferroviària, l’activitat i la rendibilitat méselevades correspon als trens de Rodalia i les línies d’alta velocitat. El trans-port aeri ha experimentat un creixement ràpid. El transport marítim té unagran importància en el trànsit internacional de mercaderies.

� En el turisme destaca el de platja o litoral.

� Les activitats econòmiques han ocasionat a Espanya efectes negatius en elmedi ambient; per a solucionar-los s’apliquen mesures correctores.

L’economia a la Comunitat Valenciana

� Els principals cultius de secà són la vinya, l’ametler, l’olivera, el garrofer i elscereals. Entre els cultius de regadiu destaquen els cítrics, les hortalisses i l’arròs.Hi predomina la ramaderia intensiva.

� La Comunitat Valenciana és una de les zones més industrialitzades d’Espanya.

� El comerç exterior és una activitat molt productiva. El turisme és una de lesprincipals activitats econòmiques de la Comunitat Valenciana.

Elabora un esquema amb els continguts principals de la unitat.

VAL 3S3GFLA.09 21/3/11 09:36 Página 207

Defineix els termes següents:

� Cabanya ramadera.

� Quota pesquera.

� Xarxa estatal de carreteres.

� Traçabilitat.

Indica en el teu quadern si els cultius següents sónde regadiu o de secà a Espanya:

a) Gira-sol. f) Blat.

b) Cotó. g) Vinya.

c) Pomera. h) Llentilles.

d) Encisam. i) Arròs.

e) Cigrons. j) Remolatxa.

Esmenta el nom de dues comunitats autònomes enquè es crie bestiar porcí i avícola.

Quines regions pesqueres hi ha a Espanya? Quinessón les espècies principals de cada una?

Observa la fotografia de més avall i respon a les pre-guntes següents:

a) De quin tipus de cultiu es tracta?

b) És un cultiu de regadiu o de secà?

c) En quines zones d’Espanya és més abundant?

Explica les característiques principals de la indústriade la Comunitat Valenciana.

Observa la taula de dades i respon:

a) Quina evolució ha experimentat el Metro de Barcelonapel que fa a la longitud de les línies i al nombre deviatgers?

b) Busca informació sobre els avantatges d’aquest mitjàde transport i utilitza-la per a explicar les causes del’evolució que ha seguit el Metro de Barcelona.

Quins objectius principals té el Pla Estratègic d’Infraes-tructures i Transport 2005-2020 respecte al transport percarretera i per ferrocarril?

8

7

6

5

4

3

2

1

UNITAT 9208

EL METRO DE BARCELONA

Anys Línies (km)Nre. de viatgers

(milions)

1980 41,3 253,5

1985 47,8 253,7

1990 70,9 280,1

1995 76,4 247,9

2000 81,2 292,0

2008 93,3 361,7

FONT: MINISTERI DE FOMENT, Anuari estadístic 2009 (Adaptació).

Arrossar a València.

VAL 3S3GFLA.09 21/3/11 09:36 Página 208

Benidorm és, des de la dècada del 1960, és una àreaturística molt important. Analitza en el teu quadern elscanvis experimentats en aquesta zona. Segueix les pau-tes de l’apartat Tècniques de treball d’aquesta unitat.Pren com a punt de partida les fotografies.

Observa la taula de dades i respon:

a) Quina font d’energia renovable contribueix més a laproducció d’electricitat?

Contesta les preguntes següents:

a) Esmenta el nom de tres regions industrials espanyo-les en transformació.

b) Quines són les característiques principals de lesregions industrials dinàmiques a Espanya?

c) Quines circumstàncies afavoreixen el creixement eco-nòmic de les regions espanyoles poc industrialitzades?

d) Indica en quin tipus de regió industrial es localitzenMieres, Manresa, Jaén i Saragossa.

Observa el gràfic i respon:

a) Quines són les dues activitats que contaminen mésl’atmosfera a Espanya?

12

11

109


LES ENERGIES RENOVABLES A ESPANYAFont d’energia Producció d’electricitat (%)

Hidroelèctrica 37,2

Biomassa 5

Eòlica 50,8

Solar 4,1

Altres 2,9

FONT: MINISTERI D’INDÚSTRIA, TURISMO I COMERÇ, L’energia a Espanya, 2009(Adaptació).

Benidorm (Alacant) abans de l’auge turístic de la dècada del 1960.

Benidorm (Alacant) després de l’auge turístic de la dècada del 1960.

ORIGEN DE LA CONTAMINACIÓATMOSFÈRICA A ESPANYA

Activitat ramadera

Indústria alimentària

Indústria de la construcció

Indústria del paper

Indústria metal·lúrgica

Indústria química

Indústries energètiques

Residus

Altres activitats

5,32 %1,30 %

0,53 %

0,02 %

0,02 %

0,1 %

4,69 %

71,03 %

16,99 %

FONT: REGISTRE ESTATAL D’EMISSIONS I FONTS CONTAMINANTS (PRTR), 2009(Adaptació).

VAL 3S3GFLA.09 21/3/11 09:36 Página 209

210210

Llig el text i respon a les preguntes:

L’economiaL’economia s’ocupa de l’administració o de l’ús dels recursos existents a fi de satisfer les necessitats que

tenen les persones i els grups humans.

a) Indica quines de les activitats següents es relacionen amb l’economia:

� Cultivar blat. � Dutxar-se.

� Viatjar amb avió. � Anar a la perruqueria.

� Comprar un regal. � Estudiar a la universitat.

� Treballar en un hospital. � Agafar l’autobús.

El sector primari està integrat per l’agricultura, la ramaderia, l’explotació forestal, la pesca i la mineria.Llig el text, copia i completa l’esquema; relaciona-hi les faenes que s’hi esmenten amb cada una de les acti-vitats econòmiques:

La faena d’una famíliaPere viu amb els seus pares en una granja situada prop de la ciutat. Cada dia son pare i sa mare s’ocu-

pen de la terra on han sembrat blat, civada i ségol. Ramon, el germà gran de Pere, treballa en una oficinaa la ciutat, però ajuda son pare a munyir les vaques. Pere va a escola cada dia. Quan serà gran, voldrà tre-ballar en un viver, on s’ocuparà de tenir cura dels arbres que es faran servir en repoblacions forestals. Detant en tant els visita Antoni, un oncle de Pere, que treballa en un pesquer tonyinaire en alta mar, onpassa molts mesos. Per això vol canviar d’activitat: li agradaria treballar en una piscifactoria.

Observa les fotografies. Quina és un monocultiu i quina, un policultiu? Explica’n la diferència.3

2

1

Ava

luac

ió d

e co

mpe

tènc

ies BLOC II

Cultiu de cotó. Cultiu d’hortalisses.

SECTOR PRIMARI

PescaExplotació forestalRamaderiaAgricultura

VAL 7S3GFLA.Bloque II 15/3/11 10:55 Página 210

211

Observa aquestes dues taules. Tria el gràfic adequat per a representar les dades de cada una. Elabora elsdos gràfics en el teu quadern seguint les pautes de l’apartat Tècniques de treball de la UNITAT 7 i comenta’ls.

Observa el mapa i respon a les preguntes:

a) Quines tres comunitats autònomes tenen una producció tèxtil més destacada a Espanya?

b) Localitza aquestes tres comunitats en el mapa de la indústria a Espanya de la UNITAT 9 i indica si sónregions industrials dinàmiques, en transformació o poc industrialitzades.

Llig el text i contesta les preguntes:

Consum responsableQuan hages de comprar roba convé tenir en compte aquests consells:

� La producció de teixits naturals (llana, lli, cotó…) és menys contaminant que la dels sintètics.

� No tires la roba que no faces servir simplement perquè no és moda. Si està en bon estat, aquesta roba pot anarbé a unes altres persones. Regala-la o dóna-la a entitats benèfiques.

� Reutilitza la roba inservible per a unes altres utilitats, com ara fer draps.

GOVERN D’ARAGÓ

Guía de consumo responsable en Aragón (Adaptació)

a) Quan compres roba, en compres perquè realment en necessites o per anar a la moda?

b) Segueixes els consells del text pel que fa a la roba que no uses? Per què?

c) Feu un debat a l’aula amb aquest tema: som consumidors responsables?

6

5

4

Avaluació de com

petènciesUNITATS 59

PRODUCCIÓ DE COTÓ A ESPANYAAny Producció (t)

1992 209 500

1995 101 200

1998 335 900

2001 318 200

2004 351 600

2008 52 639

FONT: MINISTERI DE MEDI AMBIENT I MEDI RURAL I MARÍ, Anuari d’estadística 2009 (Adaptació).

PRODUCCIÓ DE COTÓ A ANDALUSIAProvíncia Producció (t)

Cadis 10 681

Còrdova 3 546

Huelva 696

Jaén 4 366

Sevilla 33 241

Total 52 530

Més del 20 %

Entre el 20 % i el 10 %

Entre el 10 % i el 5 %

Entre el 5 % i el 0%

Sense dades

F R A N Ç AMar Cantàbrica

O C E À

A T L À N T I C

Mar Mediterrània

ANDORRA

PORTUGAL

OCEÀ ATLÀNTIC

LA PRODUCCIÓ TÈXTIL A ESPANYA

meridiano de Greenw

ich

200 km0

1 :12 205 000

N

FONT: INE, 2009.

VAL 7S3GFLA.Bloque II 15/3/11 10:56 Página 211

L’economia a Espanya · sivament en tots els sectors econòmics espanyols. Així mateix, Espanya...

Documents

Transcript of L’economia a Espanya · sivament en tots els sectors econòmics espanyols. Així mateix, Espanya...