LLEGINT CANÇONS Dissabte 10 de març 12.30 h

AMB LA COL·LABORACIÓ DE :

AMB LA PARTICIPACIÓ

DE ELS EULER I EL CANTAUTOR

JOSEP ROMEU

Activitat en el marc del Club de lectura de joves. Obert a tothom.

Inscripció prèvia

Us proposem un viatge a través d’un conjunt de cançons de grups actuals i també clàssics, per a descobrir la impor-tància de les lletres en la música i analitzar quin model de llengua fan servir. Per a fer-ho, us demanem que llegiu amb atenció les lletres que us hem recollit en aquest dossier i també que escolteu les cançons (al bloc i al facebook de la Biblioteca hi troba-reu una playlist amb totes les cançons). També llencem unes preguntes enlaire per ajudar-vos a re-flexionar-hi. Segur que hi trobareu a faltar moltes cançons... És molt difí-cil haver d’escollir! Quina cançó hi trobeu a faltar? Porteu la lletra d’aquella cançó que més us agradi... I la compartirem el dia de la reunió. Però això no és tot! Tindrem la sort de comptar amb Els Euler i en Josep Romeu, músics i compositors que ens explicaran, de primera mà, la seva experiència.

Antònia Font, Manel, Josep Romeu,

Euler, Anna Roig... “...La segona dècada del segle XXI es presenta musicalment rica i va-riada, amb més “cançons d’ara” que mai”. Però quin model de llengua segueixen els músics d’ara? Quina relació tenen amb les lletres que canten? Coneixen els recursos que ara tenen a l’abast per elaborar-les? ”

Màrius Serra

Preguntes per a reflexionar…

superacio

Amor desamor

VenjanCa

incomformisme

alegria

sensualitat

bon rotllo

optimisme

tristesa esperança

tendresa

desig

´

´

Fixeu-vos en el vocabulari…. Hi trobeu neologismes? Tecnicismes? Paraules en desús?

Manlleus ?

Creus que les lletres de les cançons estan molt elaborades o surten tal com raja?

Les lletres amaguen un rerefons? És a dir, diuen més coses de les que llegim?

Cançons o poesia? Fixa’t amb les rimes, la importància de la tornada, les frases llargues o curtes...

Com creus que influeix l’audiència en la creació d’una lletra? Hi ha lletres per a públics determinats?

Entendre l’idioma d’una cançó és imprescindible? Hi ha cançons que ens agraden encara que no entenguem res.

Quins sentiments et transmeten aquestes cançons?

... erotisme

Bigoti vermell Anna Roig i l’Ombra de Ton Chien Bigoti vermell - 2011

Et pintaré un bigoti amb boli vermell En aquella foto que ens vam fer a París. Et pintaré un bigoti amb boli vermell En aquella foto que no puc sofrir. I a mi em pintaré cabells arrissats, ben llargs. Per transformar en divertits aquells moments que no van ser-ho. Et pintaré un bigoti amb boli vermell En aquella foto que ens vam fer a París. Et pintaré un bigoti amb boli vermell En aquella foto que no puc sofrir. Ja que no te'l puc pintar de veritat, ben llarg. Per veure't un pèl divertit, tu que no ho ets ni mai vas ser-ho. Et pintaré un bigoti amb boli vermell En aquella foto que ens vam fer a París. Et pintaré un bigoti amb boli vermell En aquella foto que no puc sofrir. I imaginaré que el viatge tampoc no va ser, tan llarg, I imaginaré que de tan bonic fins i tot tornaria a fer-lo.

Et pintaré un bigoti amb boli vermell En aquella foto que ens vam fer a París. Et pintaré un bigoti amb boli vermell En aquella foto que no puc sofrir. I et pintaré una berruga i un moc que et cau, ben llarg, Per transformar en divertit tot allò que no va ser-ho. Per transformar en divertit allò que recordo llarg i trist, Tan llarg, tan trist, Però que de fet... Tant no va ser-ho.

Icebergs i guèisers Antònia Font Lamparetes - 2011

Jo l'enyor com segles de glaceres solitàries davallant mil·límetres cap as oceans (icebergs), molt abans que habitassin sa Terra es éssers humans, no hi havia ningú per mirar-les, només crustacis i al-gues (icebergs). Jo l'enyor com el Titànic, com si m'haguessin tallat es collons, mil elefants en estampida que se m'enduen sa vida. Som davant ses portes de l'infern, m'és igual la mar infinita navegant a dins sa fosca, som a ses portes de l'infern per tu i tenc plans de futur. Jo l'enyor com segles de glaceres solitàries davallant mil·limetres cap as oceans (géisers), un piano caient de s'Empire State (building), era tonta i rosseta, segons s'al·lot, sa jugueta. Som davant ses portes de l'infern, plataformes de petroli amb diàmetres enormes, Som davant ses portes de l'infern per tu i tenc plans de futur. Som davant ses portes de l'infern, rodejat de flamarades molt amunt a dins ses ombres, som davant ses portes de l'infern per tu i tenc plans de futur.

Coses modernes Antònia Font Lamparetes- 2011 Bosses de plàstic, cintes de casset, matar d'explosió, uralita, kleenex, tampax, rellotge de quars, polièster, radar, cinema, fusió nuclear, cremallera, màquina d'escriure qwerty, bomba atòmica, turbina, vitroceràmica, bolígraf, llum estroboscòpica, biquini, plaques solars, totes ses coses modernes han esperat molt, llenguatge binari, theremin, minifalda, nilon. Totes ses coses modernes, totes ses coses modernes han esperat molt.. totes ses coses modernes, totes ses coses modernes s'han enfadat molt. Flors a taula, papallones indecises, peus a sabates, pintura invisible, setze megapíxels, milers de milions de microones, cent frigories només, dues fregones. Totes ses coses modernes, totes ses coses modernes han esperat molt.. totes ses coses modernes, totes ses coses modernes s'han enfadat molt. Totes ses coses modernes, totes ses coses modernes han esperat molt...

Blau cian Els Euler

El carrer pintat d’un blau cian on la vida hi balla al seu voltant i jo estic, i jo estic a un pam, tot fent d’espectador. La pluja i la brisa son prop de mi regalant somriures de bon matí mentre jo, camino lent enfangat dels meus records. El balcó només és un bosc flo-tant enmig del dolor que estic trepit-jant no existeix, només el veig jo, la meva ficció. Un balcó per veure la vida dels demés, per respirar l’aire que ja no hi és, per fugir. Tot serà preciós, Tot serà bonic, Tot per mi. Tot per mi. Tot per mi. Tot per mi. Un riu blau cian, sóc en blanc. Tot per mi. Torno a començar, l’endemà.

Si torturo al món amb mals de cap, si condemno als que m’estan fent mal, serà pel meu bé, ho tiraré endavant. El temps es un llop ense-nyant les dents, cap al carrer m’empeny i al soroll, com si la rauxa de la gent fos important. El balcó només és un bosc flotant enmig del dolor que estic trepitjant no existeix, només el veig jo, la meva ficció. Un balcó per veure la vida dels demés, per respirar l’aire que ja no hi és, per fugir. Tot serà preciós, Tot serà bonic, Tot per mi. Tot per mi. Tot per mi. Tot per mi. Un riu blau cian, sóc en blanc. Tot per mi. Torno a començar, l’endemà. Jo estic en blanc.

Terriblement avorrit Els Euler Veig passar el temps ferro roent que suposa el meu gel tall de moviment. Veig com passa el temps pinsos i fems companys d’avorriment vull aire fresc, ja! Buit de pensament, de control privilegiat, dormo tou engarjolat, aïllat del món digue’m què he fet, digue’m qui sóc. Privilegiat, condemnat sóc, engarjolat, aïllat del món. Ninot de fira, de cartró digue’m què he fet, digue’m qui sóc. Mira’m, toca’m, juga i mata’m la fam Mira’m, toca’m, juga, fins al meu final Mira’m, toca’m, juga moriré esclau Mira’m, toca’m, juga, fins al meu final.

Consulteu més informació de Els Euler per Internet a… http://www.myspace.com/eulerband

Que pari tot Josep Romeu La mirada infinita - 2011

Obro els ulls, agafo aire, avui noto diferent la mirada d'un Guevara immortal a la paret; semblava que el mes de juliol mai no arribaria i que les coses mai canvien, però sempre hi ha un primer dia. Miro, sento, vaig i torno i després ho escric en un vers, és la meva forma d'explicar i escriure allò que veig; també et sé cantar quan no et funcionen les coses, doncs també sé què és que de tant en tant t'abandonin les forces. Que pari tot! Llarga vida a tots els qui caminen regalant un tros de vida a cada pas. T'esperaré! L'únic que tindrem seran els somnis però obrirem totes les portes d'aquest món. Uoo! Sigues l'única guia. Uoo! I seran només per a tu la nit i el dia. Parlo de tot allò que mai ningú no ens ha deixat triar, d'un país que té molt a dir però no coneix la llibertat; em trobaràs a la trinxera de les idees amb amor i per amor a aquesta vida a aquesta terra. Quin camí s'ha de seguir per arribar al nostre lloc? Quin serà l'estel que ens guiï pel món? Quina llum s'ha d'encendre per apagar la foscor? Quants adéus amaga una estació? Que pari tot! Llarga vida a tots els qui caminen regalant un tros de vida a cada pas. T'esperaré! L'únic que tindrem seran els somnis però obrirem totes les portes d'aquest món. Uoo! Sigues l'única guia. Uoo! I seran només per a tu la nit i el dia.

Mil motius Josep Romeu La mirada infinita - 2011 Digue'm una altra vegada que en cada racó d'aquest món hi ha persones que mai no canviarien el seu lloc, amb una història al darrere que ningú altre sap explicar i una sola manera de dir-se que s'estimen que ningú no els hi canviarà. Sembla que el temps té massa pressa per aturar-se en ca-da moment, però hi ha tantes estrelles que s'han d'estudiar detinguda-ment i tantes maneres de viure que encara no coneixem; tantes són les respostes que encara he de rebre i altres tan-tes les preguntes que he de fer. Escriuré en tots els idiomes mil motius per existir, mai no perdrem la batalla de tocar amb les nostres mans la llibertat dels pobles oprimits. Serà que les paraules no són propietat de ningú, no coneixen normes ni obeeixen cap discurs; serà que tots els somnis, tot i que quedin lluny, donen el seu sentit a les mirades i fan que aquesta vida no es transformi en un absurd. Escriuré en tots els idiomes mil motius per existir, mai no perdrem la batalla de tocar amb les nostres mans la llibertat dels pobles oprimits.

Més informació sobre Josep Romeu a…

http://www.josepromeu.cat

Aniversari Manel Mil miller per veure una bona armadura—2011

Els llums s’han apagat, han tret el pastís, aplaudien els pares, els tiets i els amics tots alhora, agrupats en un únic crit, “que demani un desig, que demani un desig”. I tu, nerviosa, com sempre que et toca ser el centre d’atenció, has fixat els ulls en un punt imprecís del menjador un segon, dos segons, tres segons, quatre i cinc.

Els teus ulls cavalcaven buscant un desig, les espelmes cremaven i alguns dels amics t’enfocaven amb càmeres de retratar, una veu comentava “ai, que guapa està” i jo, en el fons, m’acabava el culet de la copa decidit a trobar un raconet adequat per fer-me petit, petit.

Del tamany d’una mosca, del tamany d’un mosquit. Per un cop empetitit, sota els tamborets i la taula allargada pels dos cavallets, fer-me pas amb prudència per un entramat de sabates d’hivern, de confeti aixafat, i esprintar maleint la llargada dels meus nous passets i amagar-me entre un tap de suro i la paret just a temps que no em mengi el collons de gatet.

I escalar les sanefes del teu vestit i falcar el peu esquerre en un descosit i arribar-te a l’espatlla i seure en un botó i agafar un pelet d’aire i, amb un saltiró, enganxar-te un cabell i impulsar-me en un últim salt fi-nal i accedir al teu desig travessant la paret del llagrimal. Ara un peu! Ara un braç! Ara el tors! Ara el cap! I ja dins del desig veure si hi ha bon ambient, repartir unes targetes, ser amable amb la gent i amb maneres de jove discret i educat presentar els meus respectes a l’autoritat, escoltar amb atenció batalletes curioses als més vells, fer-me fotos gracioses amb altres il•lustres viatgers i amb un home amb corbata que no sé qui és. I en el núvol de somnis que tens a l’abast i entre d’altres que, ho sento, però ja mai viuràs, detectar un caminet que m’allunyi del grup o una ombreta tranquil•la on, desapercebut, estirar-me una estona i, per fi, relaxar-me celebrant el plaer indescriptible que és estar amb tu, avui que et fas gran, mentre a fora de l’ull les espelmes es van apagant.

Somiatruites Albert Pla i Pascal Comelade Somiatruites—2011

Hi ha un escola perduda allà al mig del Montseny, on només hi estudien els nens... On només hi estudien els nens que somien en truites, és l'escola dels somiatruites... És l'escola dels somiatruites... On només hi estudien els nens que somien en truites. I el Joan que somiava que el seu llit tenia ales i a mitjanit despegava i volava i volava i volava. I la Lídia que somiava que el seu nòvio era un llop i es passaven les nits senceres udolant sota la lluna plena Així... Com feien? Era: Au au au auu... I la Fina que somiava que respirava sota de l'aigua I mai s'ofegava i es feia unes arracades amb perles marines Ah! I a més i a més era íntima dels dofins i els taurons i les gambes. I la Marta que somiava que la terra era quadrada i se n'anava a passar les vacances a una altra galàxia. I el Fidel que somiava que li fotia una pedrada al rei d'Espanya. I el Gerard que somiava que era un gat que somiava que era en Gerard que somiava. I la Joana somiava que el seu pare mai la pegava, i la Roser que somiava que la mare mai la renyava, i la Cristina que se n'anava xino-xano a la Xina i parlava xinès de la Xina: Xino xao xao xao ping xano xino xino xano...

I l'Albert que somiava i somiava i somiava i somiava i somiava, i de tant que somiava mai es despertava i a l'escola és clar mai s'hi presentava, però la mestra mai li posava una falta i sempre l'aprovava. I és que l'Albert estudiar no estudiava, però somiar carai si somiava. Carai quina senyoreta que simpàtica que era que somiava que era una marreca i cantava com una gitaneta a les nits de lluna : lailo lailolailololai... ole olele... Hi ha un escola perduda allà al mig del Montseny, on només hi estudien els nens... On només hi estudien els nens que somien en truites. I el Ramon que somiava coses tan estranyes que és impossible explicar-les. I en fi sobre les coses que somiava la Laura és millor no saber-les. I és que hasta el conserge pintava escoles sense muralles, ni classes,ni reixes, ni mestres, ni tonteries d'aquestes, només finestres obertes per on feien carreres els somnis dels nens i les nenes, i mentrestant la Fina nedava amb sirenes Glu glu glu glu…….

Llavis de sal Joan Amèric Obert, 2000 Una lluna va fent pel cami sideral, però no li ve bé passejar minerals. no mirava ningú i s´ha descarregat de la pedra i el plom del seu viatge habitual. Ella ha sentit parlar d´una flor animal que fa gotes de mel entre llavis de sal Una lluna en la mel s´ha aturat a tastar el sabor agredolç d´una flor que te sal. I la lluna soc jo si la mel la fas tu, si el sabor agredolç sóc tu quan estàs jo, sóc jo quan està tú, sóc tú quan estàs jo.

Que se llama soledad Joaquín Sabina Hotel, dulce hotel 1987 Algunas veces vuelo y otras veces

me arrastro demasiado a ras del suelo, algunas madrugadas me desvelo y ando como un gato en celo patrullando la ciudad en busca de una gatita, a esa hora maldita en que los bares a punto están de cerrar, cuando el alma necesita un cuerpo que acariciar. Algunas veces vivo y otras veces la vida se me va con lo que escribo; algunas veces busco un adjetivo inspirado y posesivo que te arañe el corazón; luego arrojo mi mensaje, se lo lleva de equipaje una botella, al mar de tu incomprensión. No quiero hacerte chantaje, sólo quiero regalarte una canción. Y algunas veces suelo recostar mi cabeza en el hombro de la luna y le hablo de esa amante inoportuna que se llama soledad. Algunas veces gano y otras veces pongo un circo y me crecen los enanos; algunas veces doy con un gusano en la fruta del manzano prohibido del padre Adán; o duermo y dejo la puerta de mi habitación abierta por si acaso se te ocurre regresar; más raro fue aquel verano que no paró de nevar.

Ne me quitte pas Jacques Brel Ne me quitte pas, 1972

Ne me quitte pas Il faut oublier Tout peut s'oublier Qui s'enfuit déjà Oublier le temps Des malentendus Et le temps perdu A savoir comment Oublier ces heures Qui tuaient parfois A coups de pourquoi Le coeur du bonheur Ne me quitte pas Ne me quitte pas Ne me quitte pas Ne me quitte pas

Moi je t'offrirai Des perles de pluie Venues de pays Où il ne pleut pas Je creuserais la terre Jusqu'après ma mort Pour couvrir ton corps D'or et de lumière Je ferai un domaine Où l'amour sera roi Où l'amour sera loi Où tu seras ma reine Ne me quitte pas Ne me quitte pas Ne me quitte pas Ne me quitte pas

Ne me quitte pas Je t'inventerai Des mots insensés Que tu comprendras

Je te parlerai

De ces amants là Qui ont vu deux fois Leurs coeurs s'embraser Je te raconterai L'histoire de ce roi Mort de n'avoir pas Pu te rencontrer Ne me quitte pas Ne me quitte pas Ne me quitte pas

Ne me quitte pas

On a vu souvent Rejaillir le feu D'un ancien volcan Qu'on croyait trop vieux Il est paraît-il Des terres brûlées Donnant plus de blé Qu'un meilleur avril Et quand vient le soir Pour qu'un ciel flamboie Le rouge et le noir Ne s'épousent-ils pas Ne me quitte pas Ne me quitte pas Ne me quitte pas Ne me quitte pas Ne me quitte pas Je ne vais plus pleurer Je ne vais plus parler Je me cacherai là A te regarder Danser et sourire Et à t'écouter Chanter et puis rire Laisse-moi devenir L'ombre de ton ombre L'ombre de ta main L'ombre de ton chien Ne me quitte pas Ne me quitte pas Ne me quitte pas

Via con me Paolo conte Paris Milonga, 1981

Via, via, vieni via di qui, niente più ti lega a questi luoghi, neanche questi fiori azzurri… via, via, neache questo tempo grigio pieno di musiche e di uomini che ti son piaciuti, It’s wonderfoul, it’s wonderfoul, it’s wonderfoul good luck my babe, it’s wonderfoul, it’s wonderfoul, it’s wonderfoul, I dream of you… chips, chips, du-du-du-du-du Via, via, vieni via con me entra in questo anore buio, non perderti per niente al mondo… via, via, non perderti per niente al mondo Lo spettacolo d’ arte varia di uno innamorato di te, it’s wonderfoul, it’s wonderfoul… … Via, via, vieni via con me, entra in questo amore buio pieno di uomini via, via, entra e fatti un bagno caldo c’è un accappatoio azzurro, fuori piove un mondo freddo, it’s wonderfoul, it’s wonderfoul

Show must go on Queen Innuendo - 1991

Empty spaces - what are we living for? Abandoned places - I guess we know the sco-re.. On and on! Does anybody know what we are looking for? Another hero - another mindless crime. Behind the curtain, in the pantomime. Hold the line! Does anybody want to take it anymore? The Show must go on! The Show must go on!Yeah! Inside my heart is breaking, My make-up may be flaking, But my smile, still, stays on! Whatever happens, I'll leave it all to chance. Another heartache - another failed romance. On and on... Does anybody know what we are living for? I guess i'm learning I must be warmer now.. I'll soon be turning, round the corner now. Outside the dawn is breaking, But inside in the dark I'm aching to be free!

The Show must go on! The Show must go on! Yeah,yeah! Ooh! Inside my heart is breaking! My make-up may be flaking... But my smile, still, stays on! Yeah! oh oh oh My soul is painted like the wings of butterflies, Fairy tales of yesterday, will grow but never die, I can fly, my friends! The Show must go on! Yeah! The Show must go on! I'll face it with a grin! I'm never giving in! On with the show! I'll top the bill! I'll overkill! I have to find the will to carry on! On with the show! On with the show! The Show must go on.

Because the night Patti Smith Easter, 1978

Take me now baby here as I am Pull me close, try and understand Desire is hunger is the fire I breathe Love is a banquet on which we feed Come on now try and understand The way I feel when I’m in your hands Take my hand come undercover They can’t hurt you now, Can’t hurt you now, can’t hurt you now Because the night belongs to lovers Because the night belongs to lust Because the night belongs to lovers Because the night belongs to us Have I doubt when I’m alone Love is a ring, the telephone Love is an angel disguised as lust Here in our bed until the morning comes Come on now try and understand

The way I feel under your command Take my hand as the sun descends They can’t touch you now, Can’t touch you now, can’t touch you now Because the night belongs to lovers Because the night belongs to lust Because the night belongs to lovers Because the night belongs to us With love we sleep With doubt the vicious circle Turn and burns Without you I cannot live Forgive, the yearning burning I believe it’s time, too real to feel So touch me now, touch me now, touch me now Because the night belongs to lovers Because the night belongs to lust Because the night belongs to lovers Because the night belongs to us Because tonight there are two lovers If we believe in the night we trust Because tonight there are two lovers …

Suzanne Leonard Cohen Songs of Leonard Cohen, 1967 Suzanne takes you down to her place near

the river You can hear the boats go by You can spend the night beside her And you know that she's half crazy But that's why you want to be there And she feeds you tea and oranges That come all the way from China And just when you mean to tell her That you have no love to give her Then she gets you on her wavelength And she lets the river answer That you've always been her lover And you want to travel with her And you want to travel blind And you know that she will trust you For you've touched her perfect body with your mind. And Jesus was a sailor When he walked upon the water And he spent a long time watching From his lonely wooden tower And when he knew for certain Only drowning men could see him He said "All men will be sailors then Until the sea shall free them" But he himself was broken Long before the sky would open Forsaken, almost human He sank beneath your wisdom like a stone And you want to travel with him And you want to travel blind And you think maybe you'll trust him

For he's touched your perfect body with his mind. Now Suzanne takes your hand And she leads you to the river She is wearing rags and feathers From Salvation Army counters And the sun pours down like honey On our lady of the harbour And she shows you where to look Among the garbage and the flowers There are heroes in the seaweed There are children in the morning They are leaning out for love And they will lean that way forever While Suzanne holds the mirror And you want to travel with her And you want to travel blind And you know that you can trust her For she's touched your perfect body with her mind

Perfect day Lou Reed Transformer, 1972 Just a perfect day;

drink sangria in the park. then later when it gets dark .....we'll go home. Just a perfect day; feed animals in the zoo. then later a movie too, .....and then home. Oh it's such a perfect day, i'm glad i spent it with you. oh, such a perfect day, you just keep me hangin' on, you just keep me hangin' on. Just a perfect day; problems all left alone. weekenders on our own .....it's such fun. Just a perfect day; you make me forget myself. i thought i was someone else .....someone good. Oh it's such a perfect day, i'm glad i spent it with you. oh, such a perfect day, you just keep me hangin' on. You're going to reap just what you sow

Més RECURSOS... Juanico, Cris… [et al] Pop lletrat: lletres sentides [DVD] C-78 Estils POP

Sabina, Joaquín Con Buena letra C-78 Sabina SAB

Manzano, Alberto Leonard Cohen: la biografia C-78 Cohen MAN

Pàgines web on escoltar les cançons: GOEAR: http://www.goear.com

SPOTIFY: http://www.spotify.com/es/

MYSPACE: http://www.myspace.com

MIXPOD:

http://www.mixpod.com

Bloc CineMúsica de la Biblioteca http://bptbloc.wordpress.com

ELS NOSTRES CONVIDATS!

ELS EULER Euler presenta una proposta basada en el rock, el funk i la ràbia del grunge dels 90, tot combi-nant compassos irregulars amb pinzellades mul-ti-estilístiques, lletres en català, i noia bateria! Es va crear l’any 2008, quan quatre alumnes de l'Aula de Músics del Camp de Tarragona decidi-ren formar un grup de rock-fusió, per tal d'inten-tar promoure un estil poc comú dintre del Rock Català, amb compassos imparells, amalgames i harmonies variades. A la primavera de 2011, el grup ha gravat un EP als estudis La Casa Murada, sota la producció de Jesús Rovira, baixista de Lax’n’Busto. http://euler.bandcamp.com/

Josep Romeu (Tarragona, 1986) és un cantautor que forma part de l’actual escena de cançó en català. Ha publicat dos treballs discogràfics i una maqueta: La mirada infinita (Temps Record, 2011), Petjades (autoeditat, 2008) i Maqueta (autoeditat, 2007).

Després de publicar el seu primer disc i presentar-lo arreu del país i també a Galícia, País Basc i Sardenya; amb més de dos-cents concerts a l’esquena, el tarrago-ní presenta el seu segon treball discogràfic, La mirada infinita.

Una mirada optimista i renovadora que busca tots els reptes, somnis i respostes en el dia a dia de les nostres vides, amb l’aprenentatge infinit com a única guia. En aquest nou disc, Romeu tracta temes de compromís social així com d’altres més personals i intimistes a través d’una cançó d’autor que a diferència del seu primer treball compta amb marcades influències literà-ries

http://www.josepromeu.cat

Estigueu atents al Bloc de la Biblioteca i també al nostre

Facebook!